Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92443 | Pontarró dels Omplidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-dels-omplidors | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada perfilades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-187 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Carreté (2010: 108), s’anomena popularment pontarró dels Omplidors.</span></span></span></p> | 41.8578700,1.8753400 | 406651 | 4634607 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-b.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||
| 92716 | Cal Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-devesa-0 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 164, 165.</span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Casa del nucli urbà de Balsareny que destaca per les seves dimensions i per la regularitat arquitectònica. Es tracta d’un edifici parcialment entre mitgeres que ocupa una cantonada. Probablement és dels segles XVII-XVIII i, ja al XX, va ser objecte d’algunes reformes que gairebé no són perceptibles ja que s’integren en la pauta arquitectònica originària. La casa adopta una planta irregular, més o menys trapezial, i consta de planta baixa més un pis i golfes. Presenta dues façanes visibles. La façana del carrer Vell s’ordena en base a dos eixos d’obertures. Conserva el portal principal originari, format per un arc de mig punt adovellat, i dues finestres també del moment originari al primer pis, mentre que el portal de l’esquerra es fruit de la reforma posterior. Les obertures originàries són emmarcades amb brancals de pedra picada disposats de forma dentada i tenen llinda i ampit motllurats. La coloració rosada dels emmarcaments de pedra destaca sobre l’arrebossat clar del parament, en el primer pis, i sobre un aplacat que imita un carreuat clàssic, a la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dóna a la plaça segueix aquesta mateixa pauta estilística, amb una majoria d’obertures que són originàries, emmarcades amb pedra rosada i amb motllures, i d’altres que són fruit de la reforma posterior; per exemple quan es van obrir portes per al local comercial dels baixos. En aquesta reforma s’hi devia incorporar un balcó corregut al primer pis i una decoració esgrafiada, consistent en una banda amb sanefa geomètrica, al balcó i a la part superior de les dues façanes. Sota la teulada el ràfec conserva els cabirons de fusta originaris. La cantonada entre les dues façanes queda perfilada amb un seguit de carreus escairats.</span></span></span></p> | 08018-213 | Plaça de l'Ajuntament, 5 | <p><span><span><span>Per la seva tipologia com a casal de notable qualitat arquitectònica la construcció originària podria datar-se als segles XVII o XVIII. Els seus propietaris eren la família Devesa, un cognom que a Balsareny ja esta documentat des de començaments del segle XVII. Des de 1661, quan el paraire Antoni Joan Llimargas es va casar amb la pubilla Maria Devesa, el llinatge va passar a dir-se Llimargas y Devesa, mantenint els dos cognoms units però no sempre en el mateix ordre. Com a mínim des de 1676 aquesta família ja posseïa la casa: “la casa vella del Devesa en lo carrer del Hostal”. I és que l’edifici fa cantonada amb el carrer Vell, que antigament s’anomenava de l’Hostal, i és en aquest carrer on tenia l’entrada principal. El 1768 va morir Teresa Llimargas, muller d’Anton Llimargas, l’amo de la casa. Al segle XIX cal Devesa va ser un hostal (Carreté, 2010: 164).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX als baixos de la casa hi va haver diversos establiments comercials. Primer hi havia la botiga de queviures de ca l’Amadeu (Amadeu Calmet, casat amb Pilar Guixà Aloy). Després aquesta botiga es va traslladar a cal Sant, la casa del davant. Més tard s’hi va instal·lar també la farmàcia Rimbau. Probablement fruit de tot això la casa va ser objecte de les reformes que ja hem descrit.</span></span></span></p> | 41.8629900,1.8766800 | 406769 | 4635174 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Cal Parròquia, perquè hi va anar a viure un germà del Parròquia (carrer de Baix, 21). | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92722 | El Joanic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-joanic | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140-141, 152.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Mas de petites dimensions, molt reformat en els darrers anys, que està emplaçat al costat de l’antic camí que anava cap a Gaià i el Lluçanès (actual carretera BV-4401). L’edificació és de planta rectangular i disposa de planta baixa més un pis. Conserva més o menys el volum de l’antic mas, però els murs han estat arrebossats amb ciment i totes les obertures s’han modificat i remodelat. L’antiga casa fou aixecada en diverses fases, tal com es dedueix de la disposició de les estructures interiors. Antigament sembla que l’accés principal ara al costat de llevant, on hi havia un baluard o barri amb diverses tines. Ara la façana principal és al costat oposat, a ponent, i compta amb diverses obertures de distribució irregular. La porta principal, emmarcada amb llinda i brancals de pedra, va ser refeta no fa gaires anys aprofitant pedres d’altres parts de la casa. Abans la porta era molt més senzilla, amb llinda de fusta. Sota la teulada de la casa destaca un ampli ràfec amb cabirons de fusta.</span></span></span></p> | 08018-219 | Sector nord-est del terme municipal | <p><span><span><span>Aquest petit mas podria ser originari del segle XVIII, tot i que no es pot descartar que sigui anterior. En un principi sembla que va tenir diverses denominacions: Argelaguet (perquè devia tenir alguna relació amb el mas proper anomenat Argelaguers, ja en terme de Cornet, Sallent) i sembla que també les Cases de Castellet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa apareix documentada per primera vegada l’any 1746. El 1760 també se l’esmenta en el llibre de vàlues de la parròquia de Balsareny, com a mas Joanic Casas. Llavors era propietat d’Antoni Martí, àlies Cerdà. Els Martí eren els propietaris del mas Torrents, que possiblement és l’actual mas Cerdà. Per la proximitat amb el molí de Castellet, és possible que aquest mas s’hagués conegut també com a Cases de Castellet. Així, el 1683 un tal Isidre Martí, també àlies Cerdà, posseïa el mas Torrents de Vilamajor i els masos de les Alzines i de les Cases de Castellet, abans Argelaguet, de Gaià. Cal dir que el Joanic es troba pràcticament a la frontera entre els termes de Balsareny i de Gaià; per tant, és probable que en algun moment hagués estat considerada com a pertanyent a Gaià. El 1775 la casa és denominada ja només com a Joanich (Carreté, 2010: 140).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta època hi havia també una casa més petita que es coneixia com la Caseta del Joanic i que estava situada més al sud, entre el Joanic i el mas Cerdà. El 1745 els masovers eren Rafel Vinyes i la seva muller Mariàngela. Tot i ser més petita, la Caseta del Joanic tenia més terreny que el mateix mas Joanic. El 1775 el seu propietari era Jaume Pey (Carreté, 2010: 152).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de cases del sector nord-est de Balsareny, el Joanic va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa del Joanic estava situada al costat del camí que provenia de Navàs en direcció a Gaià. El riu Llobregat es travessava per un pont que hi havia al costat del Molí de Castellet, inaugurat el 1945 i que no s’ha conservat. Anteriorment, el riu es travessava per un gual que hi havia una mica més avall. El camí passava ben arran del Joanic, per la façana nord, fins que a la dècada de 1970 es va construir la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de 1955 els pares de l’actual propietària van comprar la casa i en els anys posteriors s’hi van fer reformes importants i ampliacions de nova construcció. Durant les reformes es van trobar restes de l’antic forn de pa de la casa.</span></span></span></p> | 41.8990200,1.8899200 | 407920 | 4639160 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92722-joanic-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92722-joanic-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92722-joanic-4_0.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Argelaguet, Cases de CastelletInformació oral facilitada pels propietaris | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92792 | Carrer Àngel Guimerà (Carrer Vell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-carrer-vell | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118, 165-178.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament entre el final del segle XVI i el XVII, amb un traçat de nord a sud que fa un gir a la part final (a migdia) de manera que acabava confluint amb un antic portal de la muralla (portal de Manresa), avui suggerit per la presència d’una gran arcada). Actualment hi trobem una barreja de cases de diferents tipologies i èpoques: cases originàries dels segles XVII i XVIII, algunes amb portals dovellats i finestres emmarcades amb pedra picada; cases populars del segle XIX, cases construïdes al tombant de segle XX que introdueixen de manera tímida algunes elements d’influència modernista i, finalment, algunes construccions substancialment reformades o edificades de nou ja a la segona meitat del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les cases més destacades podem esmentar la número 1 (Cal Devesa), de bona qualitat arquitectònica i amb un cert aire senyorial; la casa número 17, inaugurada l’any 1910 com a Casino, amb un estil de reminiscències romàntiques, especialment a la part posterior; la casa número 36 (cal Moreno), d’unes dimensions considerables per bé que força reformada; la casa número 33 (cal Matamoros), una edificació també força gran que destaca per les galeries arquejades que té a la façana posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a la part final del carrer, el tram que va entre les cases número 40 i número 46, en el seu costat nord ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, amb una barreja de tipologies populars dels segles XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També són remarcables les cases número 6 i 12, concebudes sota la influència del modernisme o l’historicisme, amb alguns elements característics com les baranes bombades dels balcons; o la casa número 20, dotada d’un acroteri i un ampli balcó que li confereixen un tret distintiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 165).</span></span></span></p> | 08018-259 | Nucli urbà de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres cases del carrer Vell cal suposar que es compten entre les més antigues i ja devien construir-se a finals del segle XVI. Al segle XVII es coneixia com a carrer de l’Hostal, perquè hi havia l’hostal del comú a la casa que té actualment el número 4. A finals del segle XVII el carrer Nou ja devia tenir moltes cases, i l’oposició carrer Vell i carrer Nou devia funcionar popularment de feia temps. Al segle XVIII van coexistir els noms de carrer de l’Hostal i carrer Vell. Esporàdicament, també es coneixia com el carrer de Manresa. Cal ressaltar que una casa del carrer conserva una llinda amb la data de 1620, i són diverses les que conserven inscripcions pertanyents al segle XVIII. La denominació oficial de carrer Àngel Guimerà se li va atorgar ja al segle XX.</span></span></span></p> | 41.8625800,1.8763500 | 406741 | 4635129 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-carrer-guimera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-carrer-guimera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-carrer-guimera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-carrer-guimera-casa-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-casa-guimera-6-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-casa-guimera-20-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-carrer-guimera-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-carrer-guimera-24.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: carrer de l’Hostal, carrer de Manresa.Inscripcions amb dates presents en algunes façanes: 1911 (en una reixa de la casa núm. 4), 1912 (en una reixa de la casa núm. 12), 1620 (al portal dovellat de la casa número 16), 1801 (en una llinda de la casa núm. 13), 1894 (en una reixa de la casa núm. 31), 1758 (en una llinda de la casa núm. 36), 17[?] (en una llinda de la casa núm. 40), 1777 (en una llinda de la casa núm. 44).Inscripció d’una llinda a la casa núm. 11: “ISIDRO [SARD]ANS (...) FE (...) ANY 1807”. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92951 | Cal Music | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-4 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 148.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Les ruïnes han estat netejades, però encara tenen arbres i vegetació al seu interior. | <p><span><span><span>Ruïnes d’un antic mas, probablement del segle XVIII, de dimensions mitjanes i emplaçat al coster llevantí del Serrat de cal Castellà. Se’n conserven els murs fins a una alçada d’un metre aproximadament. La casa devia tenir l’entrada principal a migdia, que és precisament la zona que es troba més esfondrada. A l’interior de la construcció s’hi aprecien diverses estances així com un petit cos adossat a ponent i dues tines a l’angle nordoest. Les tines són cilíndriques, sense revestir ni amb cairons ni amb lloses.</span></span></span></p> | 08018-318 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>D’aquesta casa no se’n té constància documental, però sí del sobrenom de Music. El 1742 hi ha documentat un teixidor de lli que es va establir al carrer Nou de Balsareny i tenia aquest motiu. Procedia de la casa de cal Music, del Mujal (Navàs). La família es deia de cognom Casas i estaven emparentats amb els de cal Gemilà (carrer Vell, 12). És possible que, posteriorment, aquesta família construís el mas avui en ruïnes, que es coneixia com a cal Music (Carreté, 2010: 148). Això devia ser al segle XVIII o començaments del XIX. Fa molt de temps, però, que el mas ja es troba en ruïnes, ja que la gent més gran de la zona no recorden haver-lo vist mai habitat. A l’altre costat del camí cal Music tenia els seus horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 2018 un grup d’afeccionats (Xavi Novell, Jorge Villagrasa i Josep Cañellas) van netejar i desbrossar la zona de les ruïnes, i també van aixecar una planimetria de la casa.</span></span></span></p> | 41.8634700,1.8201900 | 402082 | 4635290 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-planta.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Xavi NovellPlanta de les ruïnes realitzada per Francesc Haro | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92976 | Pou de glaç del pla de Vilamajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-pla-de-vilamajor | <p><span><span><span>AYMAMÍ DOMINGO, Gener (2000). <em>Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya</em>. Rafael Dalmau Editors, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASANOVAS ANTONELL, Núria (2021). Web Wikipedra (codi 1388)</span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT OBRADORS, Isidre (2011). “El CEB recupera un pou de glaç al pla de Vilamajor”, <em>Sarment</em> (12 maig 2011).</span></span></span></p> | XVIII-XIX | Malgrat que ha perdut la cúpula, la resta de l'estructura del pou es troba en bon estat. | <p><span><span><span>Pou de glaç situat uns 50 m a l’est de la riera de Gaià, prop d’un punt de confluència amb un altre torrent i uns 400 m al nord del mas de les Claperoses. Es troba enmig d’una zona boscosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Seguint la tipologia habitual, el pou consisteix en una construcció soterrada de planta circular. Se’n conserva tota l’estructura menys la cúpula que cobria el pou. De la cúpula només se n’insinua l’arrencada en un costat. També es conserva l’obertura d’una porta lateral que permetia l’accés al pou des del nivell de circulació. El pou mesura uns 5 metres de fondària per uns 5 metres de diàmetre interior. Com que es troba situat vora un terreny amb desnivell, per la part exterior queda visible el tram superior del mur fins a un metre aproximadament.</span></span></span></p> | 08018-332 | Sector nordest del terme municipal. Prop del mas de les Claperoses | <p><span><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquest pou. Com la majoria de pous de glaç, devia construir-se al segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></span></p> | 41.8928600,1.9026700 | 408969 | 4638463 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquest pou quedava amagat entre la vegetació i gairebé no es veia fins que el maig de 2011 un grup de voluntaris del Centre Excursionista de Balsareny (CEB) hi van fer tasques de neteja i recuperació. A part de desbrossar-lo, van localitzar-hi restes òssies de senglars i altres animals que hi havien caigut. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 93186 | Festa Major de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marc | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.</span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span>Festa Major de Balsareny que se celebra en honor de sant Marc, patró del poble, el qual segons una tradició va acabar amb una epidèmia de pesta que delmava la població. La festa, que es celebra entorn del 25 d’abril, conserva com a element més tradicional i emblemàtic el repartiment del panellet de Sant Marc a la sortida de missa. Com també es feia en altres poblacions, aquests panellets beneïts es guarden a les cases i se’ls hi atribueixen efectes beneficiosos, especialment contra els temporals. En la missa que es fa en honor a aquest sant també se’n veneren les relíquies i s’hi canten els goigs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre dels actes característics de la diada són el Ball de bastons i el Ball de la faixa, a càrrec de l’esbart dansaire local. També hi participen els Gegants i gegantons, així com els Grallers de Balsareny. La festa compta també amb el seu pregó, un gran repic de campanes, sardanes, espectacles per als infants, teatre, proclamació de la pubilla i diversos concursos i celebracions esportives. També es pot visitar l’exposició de fotografies del concurs de la Festa dels Traginers.</span></span></span></p> | 08018-365 | Plaça de Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny | <p><span><span><span>Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant va esdevenir la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donaven a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc, el 25 d’abril. La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels panellets de Sant Marc, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. </span></span></span></p> | 41.8630500,1.8775200 | 406839 | 4635180 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img343727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-festa-major-cartell-1929.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi SarriEl Grup de Memòria de Balsareny Educa ha digitalitzat bona part dels cartells de la Festa Major que es conserven. Es poden consultar per internet al seu web, en el link que indiquem a la bibliografia. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 93518 | Cal Matamoros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matamoros | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 170.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Alguns pisos han estat rehabilitats. La part exterior de la casa està mancada de manteniment, presenta escrostonaments en l'arrebossat i necessitaria una restauració. | <p><span><span><span>Casa del nucli urbà de Balsareny que destaca per les seves dimensions i per la voluntat d’esdevenir un edifici significatiu en una xamfrà que estava situat al límit d’on antigament acabava el clos murallat. Es tracta d’un edifici als quatre vents emplaçat en un terreny amb desnivell, de manera que l’entrada principal es troba al carrer Àngel Guimerà però la façana més representativa és la posterior, de major alçada i que pot ser contemplada amb una bona perspectiva, ja que al seu davant té un terreny sense edificar i amb horts que són de la mateixa casa. L’edifici adopta una planta rectangular (amb la cantonada sudest en biaix) i consta de planta semisoterrània, planta baixa i dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana més significativa és la que està encarada a migdia. Es caracteritza per unes àmplies galeries als dos pisos intermedis, cadascuna amb obertures amb arcs de mig punt. La galeria inferior s’ha complementat, ja al segle XX, amb un balcó corregut amb barana calada, mentre que al pis inferior hi trobem només tres obertures en forma de balcons. La part alta d’aquesta façana queda ressaltada per un estucat de color rosat que perfila i ressalta en blanc les línies de les arcades. A la cantonada sudest trobem un balcó emmarcat amb pedra picada i amb barana de fosa. La façana de llevant, que també conserva l’arrebossat de tonalitat rosada, presenta dues sèries d’obertures de disposició regular. Paradoxalment, la façana nord, que dona al carrer Àngel Guimerà, és la més senzilla. Queda estructurada en base a dos eixos d’obertures simples. Com a detall decoratiu el ràfec d’aquesta part de la teulada dibuixa una sanefa feta amb maó i els tres vèrtexs són coronats amb una mena de pinacles en forma de pinya. A la façana lateral el ràfec adopta un perfil sinuós. L’interior de l’immoble es distribueix en diversos pisos, que eren de lloguer. A la planta superior n’hi ha tres.</span></span></span></p> | 08018-383 | Carrer Àngel Guimerà, 33 | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda el 1778 i es trobava ja fora del clos murallat. Havia pertangut a al Comú de Balsareny o Ajuntament, que hi tenia l’escola pública al “pis de dalt”. Per això antigament de la casa el deien el Comú. A mitjans de segle XIX la va comprar Anton de Solsona, que era descendent de Josep Solsona i Cortès de Monner, ciutadà honrat de Barcelona i propietari de l’heretat del Cortès de Ferrans, d’on era originària la seva família materna, i de la Coromina de Ferrans, partida que confronta amb aquesta casa. Anton de Solsona va esdevenir un important terratinent local arran de la desamortització de Madoz (1855). Aleshores va redimir un censal que pagava a la comunitat de preveres de Moià per la masia del Cortès i va adquirir a l’Ajuntament de Balsareny aquest edifici del carrer Vell, que en el seu moment havia estat quasi sumptuós, així com també l’Hostal amb el forn i la taverna, que es trobaven al carrer Vell, 4. Anton va afegir la preposició “de” al seu cognom per tal de donar-li una aparença noble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard la casa fou propietat del metge Daniel Matamoros Cañellas; d’aquí que actualment sigui coneguda encara amb la denominació de cal Matamoros. Posteriorment els hereus del metge van vendre la casa a Josep Arnau Tomàs, de ca l’Enriqueta, que va rehabilitar-la (Carreté, 2010: 170). E</span></span></span>l 2008 es va parcelar el terreny, separant la propietat la casa i part de l'hort, i es va fer una permuta pel terreny restant amb una immobiliaria que havia de construir-hi una casa, però la immobiliària va fer fallida i els terrenys han quedat a mig edificar.</p> | 41.8619400,1.8759600 | 406708 | 4635058 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-31 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Solsona, el Comú | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92480 | Carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-creu-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 64, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119, 205-218.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XVI-XXI | Algunes cases necessitarien manteniment, rehabilitació o restauració. | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament als segles XVII i XVIII. Va des de la plaça de l’Ajuntament fins a la plaça Ricard Viñas o plaça de les Monges, on el vial continua amb el nom de carrer del Torrent. De traçat curvilini, el carrer consta actualment de cases força heterogènies, tant per tipologia com per època. Dues cases que conserven prou bé la tipologia originària dels segles XVII-XVIII, per bé que amb reformes posteriors, són les número 6 i 8. Força uniformes en base a dos eixos d’obertures, i amb les finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. D’altres segueixen en major o menor mesura un model popular ja més propi del segle XIX, normalment amb planta baixa i dos pisos amb balcons. Un nombre important de cases han estat substancialment reformades els anys posteriors o bé construïdes de nou. Són interessants les façanes de les cases número 12 i 14, amb una decoració que incorpora elements d’influència vagament modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la bifurcació amb el carrer del Castell, on ara hi ha una creu que va ser construïda de nou l’any 2010, abans hi havia un dels portals del clos murallat. La creu que hi havia fora muralles, suposadament gòtica, és la que va donar nom al carrer. La part que segueix fou urbanitzada ja al segle XIX. A la banda de ponent hi destaca un edifici d’àmplies dimensions (número 26) que havia estat el Centre Parroquial, amb la seva antiga sala de teatre i cinema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 205).</span></span></span></p> | 08018-198 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que és posterior i estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem del carrer de la Creu hi havia un dels portals, conegut com el portal de Berga o de la Creu. Estava situat <span>al punt on fa cantonada amb al carrer de Sant Domènec o carrer Nou. </span>Des de 1645 està documentada la denominació de carrer de la Creu, però sembla que abans es devia dir també carrer Major. Al segle XVIII el rector va fer un intent, no reeixit, per rebatejar-lo com a Carrer de la Creu de Santa Maria. Durant el període revolucionari de 1936 va passar a dir-se “carrer del 19 de juliol”, i a la postguerra va recuperar el seu nom tradicional, aleshores en castellà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del carrer ve del fet que, just a fora el portal, hi havia una placeta amb una creu de terme suposadament gòtica. Però fou destruïda el 1936 i no en queda cap record gràfic. <span>L’any 1942 es va refer, situada just davant del Centre Parroquial. </span>A mitjans dels anys 1960 el carrer encara era de terra, i llavors es va pavimentar. La creu actual s’hi construí l’any 2010 i és obra de mossèn Joan Bajona. Està situada uns metres més avall, al punt de confluència amb el carrer Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX el carrer es va prolongar cap a la plaça Ricard Viñas, popularment dita de les Monges perquè hi havia el col·legi de les monges dominiques.</span></span></span></p> | 41.8633600,1.8763600 | 406743 | 4635216 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-3-casa-num-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa número 4, a la reixa: 1899; casa número 7: “Año 1859”; edifici del Centre Parroquial (número 26), reixa: “Año 1998”. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92481 | Carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-castell-1 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119, 233-245.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-38.</span></span></span></p> | XVII-XXI | Algunes de les cases necessitarien manteniment, rehabilitació o restauració. | <p><span><span><span>Carrer que fou un raval sorgit fora muralles a finals del segle XVII i que es va desenvolupar sobretot al XVIII. Partint de l’antic portal de Berga, al carrer de la Creu, el traçat d’aquest vial és lleugerament curvilini i amb un pendent força acusat; per això el seu nom popular és Carrer de Baix. En el tram inicial les cases conserven de manera força uniforme la tipologia originària de casa popular pròpia dels segles XVIII-XIX. Especialment les cases número 2 i 4, que són el resultat de la fusió de diverses cases unifamiliars. Cadascuna tenia planta baixa més dos pisos, així com una distribució de façana força uniforme, amb dos eixos d’obertures i les portes i finestres emmarcades amb pedra picada, amb diverses finestres balconeres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant, les cases són de dimensions i tipologies més variades, moltes d’elles aixecades al segle XIX i amb reformes posteriors. Fent cantonada amb la Costa del Castell destaca la casa número 24, de dimensions força més grans. Des de 1936 és anomenada cal Vilagrasa, però antigament havia estat un hospital. En el tram final del carrer continuen predominant les casetes del segle XIX, amb tipologies diverses i força reformades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 233).</span></span></span></p> | 08018-199 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels portals en sortien els camins que anaven cap a Berga o cap a Manresa mitjançant la ruta del camí ral, que discorria per la vall del Llobregat. A finals del segle XVII i al XVIII el creixement del poble va fer que sorgissin dos ravals fora muralles, seguint cadascun dels camins. El raval de Manresa, a l’actual carrer Jacint Verdaguer, encara es coneix popularment com el Raval. El raval de Berga seguia l’actual carrer del Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer o raval de Berga ja està documentat amb aquest nom l’any 1681. També és esmentat al segle XVIII com a Raval de la Creu o Raval del Mujal. La denominació carrer del Castell és moderna, mentre que el nom popular és carrer de Baix, documentat ja al segle XVII, perquè fa una baixada força pronunciada (Carreté, 2010: 119). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 24 (actualment cal Vilagrasa) era un antic hospital del qual en tenien cura les monges Serves de la Passió des de 1905, tot i que l’hospital ja està documentat des de 1823.</span></span></span></p> | 41.8647800,1.8759500 | 406711 | 4635374 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Carrer de BaixCasa núm. 4, al portal: 1885, casa núm. 16 en una reixa moderna: 1878; casa núm. 24, en una llinda: 1806; casa núm. 9, en una llinda: Pere Lladó 1803. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92482 | Carrer de Sant Domènec (carrer Nou) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-domenec-carrer-nou | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 63.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118, 178-204.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament als segles XVII i XVIII, que segueix un traçat transversal entre els dos antics portals del recinte murat. Adopta una direcció força rectilínia, però a la banda sud tomba lleugerament cap on hi havia l’antic portal de Manresa. Hi predomina un tipus de casa unifamiliar popular propi del segle XVIII i, sobretot, del XIX. Solen ser cases de planta baixa més un o dos pisos, amb les façanes distribuïdes en base a dos eixos d’obertures. En són exemples les cases número 12 (ca la Tieta) o la número 35. Són poques les que han conservat les llindes i brancals de pedra picada, mentre que la majoria d’obertures superiors s’han transformat en balcons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del carrer moltes de les cases han estat reformades o substituïdes amb construccions de nova planta i amb un format més modern, sobretot a finals del segle XIX o al tombant de segle XX. Entre aquestes cal fer esment d’alguna casa que ha incorporat elements d’influència modernista, com les número 23 o 32, o que segueixen una línia d’influència noucentista, com la casa número 34. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la casa número 19 es conserva una capelleta feta el 1774 i reconstruïda el 1954 amb una imatge de sant Domingo de Guzmán. És el motiu pel qual el carrer va adoptar oficialment aquest nom. Com a element singular cal destacar també el plafó ceràmic a la casa número 48, característic de les campanyes per fomentar la bona parla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat de ponent les cases conformaven el límit del perímetre murallat de la població, de manera que les mateixes façanes dels darreres constituïen la muralla. Fins fa uns quants anys en aquest sector encara s’hi podia veure un pany de mur de tàpia que s’atribuïa a aquesta muralla. Amb les noves construccions ara ja no és visible.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 178).</span></span></span></p> | 08018-200 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa. Les façanes posteriors de les cases del Carrer Nou feien de muralla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres cases del carrer Nou es van establir al segle XVI, però majoritàriament al XVII. El nom de carrer Nou, ja documentat al segle XVII, era per oposició al carrer Vell (Àngel Guimerà), situat més a prop de l’església i una mica més antic. El 1774 es va col·locar la capelleta amb la imatge de Sant Domingo a la casa número 19, i des d’aleshores el carrer va rebre el nom de Sant Domingo. Més tard, el nom s’ha utracatalanitzat, convertint “sant Domingo de Guzmán” en Domènec. Durant els anys de la Guerra Civil la denominació s’havia canviat per Francisco Ascaso, i al segle XVIII també es documenta com a carrer de Santa Maria (Carreté, 2010: 118). </span></span></span></p> | 41.8631400,1.8757900 | 406696 | 4635192 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-casa-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-cases-32-34.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-casa-14.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa núm. 14: interessant reixa decorada que conté la inscripció 1899; casa núm. 19, a la capelleta de Sant Domingo: 1774, 1954; casa núm. 22, a la reixa: JG 1897; casa núm. 35, a la llinda de la finestra: 1793 i inscripció il·legible. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92483 | Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-jacint-verdaguer-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 67.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119, 219-232.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament als segles XVII i XVIII com un raval fora muralles. Seguint l’antic camí ral cap a Manresa, presenta un traçat lleugerament sinuós i de baixada. El tram inicial és força homogeni, i hi predomina un tipus de caseta unifamiliar popular característica ja del segle XIX, per bé que algun dels edificis ha estat reformat o substituït. Les cases que més s’acosten a aquest model tradicional són les número 5, 7 i 9. Consten de planta baixa més un o dos pisos, normalment amb dos eixos d’obertures a la façana. Les obertures superiors solen ser amb balcons, i en general es conserven poques obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tram final del carrer la tipologia constructiva és més variada. Però precisament en aquest sector hi trobem més cases característiques del segle XVIII, algunes de dimensions lleugerament més àmplies i amb inscripcions a les llindes corresponents a mitjans d’aquest segle. D’altra banda, destaquen algunes cases que s’han construït seguint un cànon d’influència més o menys modernista, com la número 27 o la número 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 219).</span></span></span></p> | 08018-201 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels portals en sortien els camins que anaven cap a Berga o cap a Manresa mitjançant la ruta del camí ral, que discorria per la vall del Llobregat. A finals del segle XVII i al XVIII el creixement del poble va fer que sorgissin dos ravals fora muralles, seguint cadascun dels camins. El raval de Manresa, a l’actual carrer Jacint Verdaguer, encara es coneix popularment com el Raval. El raval de Berga seguia l’actual carrer del Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El raval de Manresa ja està documentat a finals del segle XVII (1681) com a carrer de Manresa, i durant els anys successius també se’l denomina com a raval de Sallent. Les cases de l’últim tram del carrer sembla que es van aixecar a mitjans del segle XVIII, segons testimonien diverses llindes que tenen inscrits els anys 1767, 1761 i 1762. Cap a l’any 1920 va ser considerat una prolongació del carrer Nou. Durant la Guerra Civil de 1936 se li imposà el nom de “6 d’octubre”, i finalment l’any 1939 l’Ajuntament decidí rebatejar-lo amb el nom del poeta Jacint Verdaguer, per bé que en aquell moment en castellà (Carreté, 2010: 119). A principis de la dècada de 1960 el carrer encara era de terra i va ser en aquells anys que es va enquitranar.</span></span></span></p> | 41.8615900,1.8750400 | 406631 | 4635021 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-i.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-11.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: carrer o Raval de Manresa; el Raval.Inscripcions o dates en algunes façanes: 1902 (casa núm. 1, a la reixa), 1886 (casa núm. 23, a la reixa), any 1909 (casa núm. 27), 17[?] Joan Vilanova (casa núm. 6, a la llinda), Franco CABRA 1761 (casa núm. 18, a la llinda), 1908 (casa núm. 20, a la reixa), 1818 (casa núm. 28, a la llinda del balcó), 1767 (casa núm. 28, a la llinda del balcó individual), 1761 (casa núm. 30, a la llinda de la porta), 1762 (casa núm. 34, a la llinda), 1762 (casa núm. 36, a la llinda). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92731 | L'Ambròs Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lambros-nou | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140, 151, 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres antigues cases adossades i entre mitgeres que formaven un petit carrer, avui agrupades en un sol habitatge conegut com l’Ambròs Nou. Les cases eren (de sud a nord) l’Ambròs Nou, cal Brancal i la Casa Nova del Cerdà o cal Santmartí. Les tres queden perfectament alineades amb el camí que passa per la part davantera. L’Ambròs Nou i cal Brancal presenten unes característiques constructives més modernes, possiblement ja de principis del segle XX, mentre que la Casa Nova del Cerdà, lleugerament més baixa, conserva una tipologia pròpia del segle XIX. Totes les cases són de planta rectangular i tenen coberts adossats a la part posterior. Consten de planta baixa més un pis, i les dues del sud també unes golfes. Les cobertes són a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Ambròs Nou i cal Brancal presenten un aspecte força homogeni, amb la façana principal arrebossada i pintada de blanc. Sengles façanes s’estructuren de manera aproximada en base a tres eixos d’obertures i consten d’un balcó central. A l’Ambròs nou el balcó s’ha connectat amb una àmplia terrassa lateral de recent construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Casa Nova del Cerdà conserva els paraments en el seu estat originari, fets de maçoneria amb un semi-arrebossat del calç, mentre que la part posterior és parcialment obrada amb tova. Les obertures són emmarcades amb maó i rematades amb formes lleugerament arquejades. La façana principal presenta una distribució irregular d’obertures, amb un ampli portal situat a la dreta.</span></span></span></p> | 08018-228 | Sector nordest del terme municipal. Pla de Vilamajor. | <p><span><span><span>La casa més antiga d’aquest barri és la que, en un principi, s’anomenava Caseta Nova del Cerdà. Ja està documentada l’any 1779, i estava vinculada al mas veí del Cerdà. Aquest any consta que era habitada per Lucía Altarriba, filla de Francesc Altarriba (Carreté, 2010: 152). Tanmateix, la construcció actual sembla una ampliació o reconstrucció ja del segle XIX. Posteriorment la casa també s’ha conegut com a Santmartí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Brancal és força posterior. Podria ser dels primers decennis del segle XX. Segons informació oral, l’any 1930 hi va arribar la família Brancal, i la casa podria ser d’aquest mateix any (Carreté, 2010: 152).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’Ambròs Nou, els seus habitants procedien de la masia de l’Ambròs o Ambròs Vell. Tenien per cognom Riera i eren nou germans. Per les característiques constructives de la casa, deu ser més o menys a la mateixa època que cal Brancal. Segons el cadastre, la data de construcció és el 1910. Aquestes tres cases, juntament amb cal General, constitueixen un petit nucli que es coneix com el Barri. Posteriorment, les tres cases han passat a formar una mateixa propietat. A mitjans de segle XX al sector sud s’hi han construït un bon nombre de coberts obrats amb totxo.</span></span></span></p> | 41.8870300,1.8981900 | 408589 | 4637820 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-6.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: el Barri | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92734 | Cal Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torres-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141, 150.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Edifici deshabitat i mancat de manteniment, amb algunes parts perifèriques parcialment esfondrades. | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, emplaçada al pla de Vilamajor. Gairebé sense modificacions modernes, la casa ha conservat molt íntegrament els volums i la tipologia originàries. La part residencial, que s’aixeca vora un petit promontori rocallós, consta de dos cossos: un de planta quadrada i més baix, que possiblement és el més antic, i un de planta allargada i més alt (amb planta baixa més un pis i golfes), que possiblement es va afegir a la part davantera de la casa l’any 1801. Al seu entorn, un reguitzell de cossos auxiliars adossats completen el conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, correspon a l’obra feta a principis del segle XIX, tal com indica la inscripció d’una llinda. Presenta una estructura força regular, però no del tot simètrica, que es caracteritza per dues obertures centrals en forma de galeria al nivell del primer pis i les golfes. El portal, rematat amb arc escarser, queda descentrat a la part la dreta. Les obertures són majoritàriament emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, i destaquen sobre un parament a pedra vista confeccionat amb carreus força ben escairats a les cantonades. A la façana de ponent, entre les construccions adossades sobresurt un cos cilíndric que correspon a una tina.</span></span></span></p> | 08018-231 | Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor. | <p><span><span><span>Aquesta masia probablement fou construïda a finals del segle XVII o principis del XVIII, ja que en el capbreu de 1681-83 encara no hi consta. El primer esment documental que en coneixem és de l’any 1719. En aquesta època va absorbir pastures i vinyes de l’antiga Coromina de Vilamajor, un mas aleshores en desús que era propietat del baró i que es va anar parcel·lant i establint a les cases de l’entorn (Carreté, 2010: 141).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com la majoria de cases del pla de Vilamajor, cal Torres va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i cal Torres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1801, segons indica una inscripció, es devia bastir el cos davanter de la casa, més alt. Antigament els masovers eren la família Rodoreda. Un descendent, Josep Rodoreda, dit de renom el Torres, va construir al nucli de Balsareny la casa coneguda com a cal Torres, al Carrer Nou. Cap a principis del segle XX van arribar a la masia de cal Torres com a masovers la família Escudé. <span>Al llarg d’aquest segle les finques pertanyents a l’Abellar es van anar venent i l’heretat es va disgregar.</span> Va ser entorn de 1980 que els Escudé van comprar cal Torres. Per aquesta època van deixar de residir a la masia i construïren una casa de nova planta al seu costat.</span></span></span></p> | 41.8879800,1.8963700 | 408439 | 4637928 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92734-torres-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92734-torres-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92734-torres-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92734-torres-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92734-torres-finestra.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Mas Torres de VilamajorInscripció a la llinda d’una finestra de la façana principal: 1801Informació oral facilitada pels propietaris | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92735 | L'Ambròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lambros | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139, 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans emplaçada a un extrem del Pla de Vilamajor per on passava un camí antic. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats cossos més baixos a l’oest, al sud i a l’est. A la cara est, davant la façana principal, els coberts formen un pati tancat o barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el sudest cap aquest barri, presenta una distribució força regular en base a dos eixos d’obertures. En una posició més o menys central hi trobem un ampli portal adovellat i, al seu damunt, una finestra emmarcada amb pedra picada. A l’eix situat a l’esquerra hi trobem una porta secundària amb llinda plana i, al seu damunt, una finestra més petita, mentre que el nivell de les golfes és ocupat per tres finestres menors. Tots els paraments de la casa són arrebossats amb ciment, excepte la part inferior de la façana principal, que s’ha deixat a pedra vista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana sud hi ha adossat un cos en forma d’eixida, amb coberta a dues vessants sobre un pilar central, el qual ofereix amplis espais com a assecador i pallissa. La façana posterior, a ponent, presenta obertures de tipologia diversa, algunes en forma d’arc. En aquesta part hi ha adossats cossos corresponents a tines i a una cisterna. Recentment s’ha completat amb una escala exterior que condueix a una terrassa superior.</span></span></span></p> | 08018-232 | Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor. | <p><span><span><span>Aquest mas no apareix en els llistats de masos del segle XIV ni als fogatges del XV i XVI, però no es pot descartar que ja existís en època medieval i que es conegués amb un altre nom. La primera notícia documental que en coneixem és de l’any 1599. I en aquesta època ja es va engrandir apropiant-se de masos rònecs del seu entorn. Concretament, al pla de Vilamajor hi havia el mas Vilamajor, que era probablement el més antic i important, propietat del baró. A mitjans de segle XVII aquest mas a era enderrocat i les seves terres van passar una part al mas Guillempere (després Claperoses) i l’altra a l’Ambròs (Carreté, 2010: 139, 142).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als segles XVII i XVIII es coneixia pel nom de l’Ambròs del Pas, pel fet que era situat al costat d’un camí que enllaçava amb el camí ral de Gaià i el Lluçanès i, per l’altra banda, es dirigia vers un gual que hi havia prop de l’actual pont de la Rabeia, per on millor es podia passar el Llobregat en aquesta època. Per aquest motiu el 1804 es va aixecar un oratori, que encara es conserva, dedicat a sant Ambròs i situat al costat del camí. L'estructura actual del mas correspon bàsicament a la construcció feta en aquests segles XVII i XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX la masia es devia ampliar amb construccions auxiliars. A principis del segle XX els propietaris tenien per cognom Riera. Possiblement pels volts de 1910 un membre d’aquesta família va construir la casa coneguda com l’Ambròs Nou, tot formant un petit carrer al sector conegut com el Barri, al lloc on ja hi havia la Casa Nova del Cerdà. A la dècada dels 1970 es van fer construccions noves al sector on hi ha el barri o lliça de la masia.</span></span></span></p> | 41.8812300,1.8905500 | 407947 | 4637184 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92735-ambros-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92735-ambros-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92735-ambros-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92735-ambros-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92735-ambros-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92735-ambros-8.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altre denominacions: l’Ambròs Vell, l’Ambròs del Pas.Uns 40 metres al nordoest de la casa es conserva un oratori que es trobava al costat de l’antic camí.La finestra sobre el portal tenia una inscripció de la qual només es llegeix “AÑ”. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92740 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-3 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 104.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Font emplaçada vora el camí que es dirigeix cap a la masia del Vilar, en una petita clariana d’un bosquet. Situada al costat sud del camí, la font queda aixoplugada sota una coberta en forma de volta de pedra. Al seu interior, i baixant un parell de graons, la font queda adossada a un marge del fons i raja per un brollador esculpit a la pedra. Als costats hi trobem sengles bancs fets amb grossos blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pocs metres a ponent trobem una antiga bassa, actualment en desús, que recollia les aigües de la font per poder regar alguns horts. És de forma més o menys rectangular i està revestida interiorment per parets de pedra seca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment, s’ha construït una nova bassa a l’altre costat del camí. Aquesta, d’una major capacitat, és la que s’utilitza actualment. És de planta rectangular, amb les parets reforçades amb pedra i ciment. </span></span></span></p> | 08018-237 | Sector est del terme municipal. Prop de la masia del Vilar. | <p><span><span><span>No coneixem notícies històriques sobre la construcció d’aquesta font. Per la seva tipologia podríem datar-la aproximadament als segles XVIII o al XIX</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p> | 41.8725300,1.8977200 | 408529 | 4636211 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-bassa-vella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-bassa-vella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-bassa-nova.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-vista-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||
| 92741 | Collades de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collades-de-baix | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139, 149.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Recentment rehabilitada | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès, de dimensions mitjanes, emplaçada vora el camí que anava cap a la masia de les Collades, en una cota més baixa (d’aquí el nom de Collades de Baix). La construcció, que ha conservat molt bé el volum i la tipologia tradicional, és fruit d’una sola fase constructiva, probablement de la segona meitat del segle XIX o principis del XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis). La façana principal, orientada vers migdia, presenta una estructura molt regular que sembla correspondre a dos habitatges bessons, cadascun distribuït en base a dos eixos d’obertures, amb un portal rematat amb arc escarser i una finestra al seu costat (a la planta baixa) més una finestra i un balcó (al primer pis). La composició és totalment simètrica, amb els portals a la banda exterior i els balcons a la banda interior, cosa que ofereix un aspecte harmònic. Els emmarcaments de les obertures, de maó, destaquen sobre un parament de maçoneria actualment a pedra vista. La coberta és a dues vessants, en paral·lel a la façana. A la façana posterior les obertures es distribueixen també de manera gairebé simètrica en els dos mòduls. En aquest cas les llindes inferiors són de fusta.</span></span></span></p> | 08018-238 | Sector est del terme municipal. | <p><span><span><span><span>El mas de les Collades es troba documentat per primera vegada el 1683. Al seu torn, la Caseta Nova de les Collades està documentada el 1775. Llavors pertanyia a Josep Pons i Colladas, que devia ser un germà del propietari de la casa mare (Carreté, 2010: 149).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>No en coneixem més notícies concretes, però per la seva tipologia podem assegurar que aquesta no és la casa originària del segle XVIII, sinó una reconstrucció posterior que, per la seva tipologia, es podria datar a la segona meitat del segle XIX o principis del XX. Fins fa poc la casa es trobava en semiruïna, amb algunes parts lleument esfondrades. Recentment, ha estat rehabilitada amb molt bon criteri i el seu entorn s’ha enjardinat. Els propietaris eren la mateixa família que posseeix les Collades de Dalt, i fa poc que han segregat la part corresponent a Collades de Baix.</span></span></span></span></p> | 41.8819200,1.8980100 | 408567 | 4637253 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92741-casa-nova-collades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92741-casa-nova-collades-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92741-casa-nova-collades-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92741-casa-nova-collades-5.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Casa Nova de les Collades | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92772 | Les Collades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-collades-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables que consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) al qual se li han adossat cossos més baixos a tots els costats excepte al nordest. El conjunt queda tancat per una lliça o barri al sud, i té una pallissa separada uns metres al sudoest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal, que majoritàriament deu ser obra dels segles XVII-XVIII, presenta obertures de tipologia diversa: algunes amb llindes i brancals de pedra picada, altres amb llinda de fusta i altres en forma d’arc. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista. Pel que fa als cossos adossats, són de dos pisos, amb les plantes superiors ocupades per sèries d’obertures en forma d’arc, ja siguin de mig punt o arcs rebaixats. Bona part d’aquests cossos semblen obra de reformes força modernes.</span></span></span></p> | 08018-244 | Sector nordest del terme municipal | <p><span><span><span>El nom collades fa referència als diferents colls i turons que es troben en el punt de separació entre els termes de Balsareny i Sallent. El mas no apareix en la documentació medieval. La primera referència que en coneixem és el capbreu de 1683. El 24 de març d’aquest any es concedeix a Isidre Pons, casat amb Arcàngela Collades, el precari sobre el mas Collades. El 1775 el mas Collades pertany a Josep Pons i Colladas. En aquesta data ja existia la Caseta Nova de les Collades, avui coneguda com Collades de Baix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No en coneixem gaires més notícies. A la segona meitat del segle XX la masia fou adquirida per la família dels actuals propietaris. En els darrers anys ha estat restaurada i se n’ha arranjat tot l’entorn. Durant un temps va oferir una proposta de turisme rural. Recentment s’ha segregat la finca corresponent a la casa de Collades de Baix.</span></span></span></p> | 41.8793800,1.9008100 | 408795 | 4636968 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92772-collades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92772-collades-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92772-collades-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92772-collades-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92772-collades-pallissa.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||
| 92814 | Collet del Nado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-del-nado | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 145.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Petita masia construïda al segle XVIII però substancialment reformada en els darrers anys, de manera que s’hi han modificat els volums i la tipologia originàries. Consta d’un cos residencial de planta més o menys rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) que té cossos més petits adossats tant a la part davantera com posterior. Actualment queda tancada per un petit barri davanter, de recent construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada vers el sudest, queda pràcticament tapada per un dels cossos adossats, que a la part superior tenia una galeria porxada, ara tancada amb finestres. Sota un tram de cobert aeri tan sols queda visible el portal principal de la casa, emmarcat amb llindes i brancals de pedra picada. Els paraments són a pedra vista. El cos principal s’ha fet recréixer considerablement per tal de guanyar un espai més ampli a les golfes. Aquest sobrealçament modern té un parament fet amb petits carreus que és de major qualitat que el de la resta de l’edificació. Per la part posterior les obertures visibles també han estat substancialment remodelades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant la pallissa que es troba a un costat del pati que s’estén al nord de la masia.</span></span></span></p> | 08018-276 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>Aquesta masia fou construïda per un caputxí de Sant Martí de Puig-reig, de nom Josep Codina, però que era conegut com el Pare Bernat. Devia ser poc abans del 1730, any que la casa apareix esmentada com a nova. En realitat Josep Codina era germà de l’hereu. El nom de Collet prové del fet que el camí que va a la casa des de la carretera passa per entremig de dos turons que formen un coll. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa es va anar ampliant en diverses etapes. En el cadastre de 1775 consta que pagava 11 sous i mig, i la casa era d’un tal Bosch, que sembla que procedia del mas Bosc d’Argençola. Per això durant un temps fou anomenada també Casa de la Bosca, per la feminització del cognom d’una viuda Bosch (Carreté, 2010: 145). Tanmateix, la família Codina hi va continuar residint. En els darrers anys s’hi han fet reformes i algunes ampliacions.</span></span></span></p> | 41.8785300,1.8612900 | 405515 | 4636917 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-pallissa.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Arbre o arbreda d'interès | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Casa del la Bosca.Informació oral facilitada pel propietari | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2211 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92815 | Tord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tord | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135, 145.</span></span></span></p> | XVII-XIX | <p><span><span><span>Masia originària probablement del segle XVII i reconstruïda pràcticament de nou al segle XIX. La casa actual és un edifici de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) ben planificat i perfectament regular. La façana principal és encarada vers migdia i dona a un barri o pati davanter tancat per murs. Les diferents façanes de la casa es distribueixen de manera perfectament regular en tres eixos d’obertures. Els paraments són a pedra vista i les obertures emmarcades amb maó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 90 m al sudest de la casa s’aixeca una altre construcció, de dues plantes i de tipologia constructiva similar, però més petita. Probablement es tractava d’una construcció auxiliar de la casa principal.</span></span></span></p> | 08018-277 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>El topònim Tord designava la riera actualment més coneguda com del Mujal. Aquest topònim ja es documenta al segle X i fins el XVIII. L’origen del nom potser cal cercar-lo en els castlans de Castellnou, un dels quals, Miquel Tort, posseïa la meitat del mas Selva al segle XIV. El mas Tord, però, és més recent, ja que no consta en la documentació medieval i molt probablement va adoptar el nom de la riera. El primer esment conegut del mas és del 1625. Els segles XVII i XVIII es documenta el cognom Tort a Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mateix segle XVII el mas Tord va ser incorporat, junt amb dos masos rònecs avui inexistents, a l’heretat del Cortès, una mas adossat a Sobirana de Ferrans. Fa la impressió que en algun moment del segle XIX tota la masia del Tord es va reconstruir o edificar de nou. Segons dades del cadastre, no sempre fiables, l’any de construcció seria el 1878.</span></span></span></p> | 41.8768700,1.8707600 | 406298 | 4636722 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-casa-b-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-vista.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||
| 92821 | El Girald | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-girald | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 90, 144-145.</span></span></span></p> | XVII-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, actualment en ruïnes, que es troba enmig dels plans del Saüc, prop dels clots del Girald. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada que tenia dues plantes, amb un cos adossat a llevant corresponent a una tina de cairons. La casa conserva els murs perimetrals de la part posterior pràcticament fins a l’alçada del sostre, però la part davantera, on hi havia el portal, s’ha esfondrat totalment. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. A la part interior s’insinua l’arrencada de la volta de pedra que cobria la planta baixa. </span></span></span></p> | 08018-283 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>El petit mas del Girald té el seu origen en dues famílies emparentades que eren provinents de França: els Ricart i els Girbalt. La primera referència documental de la casa és del 1624, quan Pere Lladó va vendre a Francesc Ricart una casa segregant terres que havien estat del Lledó de Sobre-roca. El 1624 Francesc Ricart declara tenir la casa però encara no tenia nom. Als segles XVII i XVIII el cognom Giralt va ser molt usual a Balsareny, justament pels familiars que van sorgir d’aquest mas. El 1760 el mas Giralt pagava de l’impost de vàlues o balias una xifra relativament baixa de set sous i 9 diners. El 1775 el propietari era Josep Giralt, que pagava 70 rals i 10 diners i mig al cadastre. A principis el segle XIX era habitada per un masover, Joan Camprubí (Carreté, 2010: 144). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas Girald tenia una sínia amb una bassa que estaven situades uns 100 m a llevant. Ja existien el 1859, segons informa una inscripció en una llinda de la bassa, i el propietari aleshores era Joan Picas. Possiblement la sínia es devia renovar a principis de segle XX per adaptar-la al tipus de sínia de taps, que era el més habitual en aquesta època.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa del Girald no sembla que tingués ampliacions respecte de la construcció inicial. A les dècades finals del segle XX ja es trobava en ruïnes. </span></span></span></p> | 41.8807300,1.8669000 | 405984 | 4637155 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92821-giralt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92821-giralt-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92821-giralt-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92821-giralt-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En tot aquest sector hi trobem abundants mostres d’elements amb pedra seca de molt bona qualitat. Especialment interessant és una canalització que conduïa les aigües pluvials cap a la riera del Mujal i que es troba uns 500 m al sudest del Girald, en front de la casa del Tord. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92952 | El Joncaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-joncaret | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 147.</span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruïna. Coberta i part alta en procés de degradació. | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes que es troba emplaçada a la falda d’un serrat, prop de Candàliga. Avui es troba en ruïnes, ja que la part alta ha començat a esfondrar-se. Tot i això, conserva molt íntegrament la tipologia constructiva tradicional, sense modificacions modernes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa fou aixecada en una sola fase constructiva, al segle XVIII. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té adossada una tina a ponent i una petita dependència a llevant. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a dos eixos d’obertures que es corresponen amb les dues crugies en què s’estructura la casa. El portal és a l’esquerra, i al primer pis hi havia dues finestres que ara s’han desprès. El portal és emmarcat amb llindes i brancals de pedra picada, com també ho eren les finestres. El mur posterior també comptava amb dues finestres. Els paraments són de maçoneria a pedra vista, amb algunes pedres més o menys escairades. Les cantoneres estan reforçades amb uns sòlids carreus. Al costat de ponent entre els coberts hi ha adossada una estructura semicircular que podria correspondre a un pou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior les dues estances de la planta baixa són cobertes amb volta de pedra. La que es troba al costat de llevant acollia el celler i conserva la boixa de la tina lateral.</span></span></span></p> | 08018-319 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>El nom d’aquesta casa es refereix a un indret on hi havia joncs. Està documentada des de 1775, i sorgí en terrenys de la masia veïna de Candàliga. Aquest any Joan Casaldàliga pagava per la meitat de la terra de cal Joncaret. La casa va construir-se, doncs, al segle XVIII, i no sembla que amb posterioritat s’hi fessin gaires reformes. Tal com indica la inscripció de la llinda, en un principi n’estava al capdavant Esteve Manalvens, que era un pubill de Candàliga. Ja fa temps que la casa es troba en ruïnes, i actualment pertany a Candàliga.</span></span></span></p> | 41.8583400,1.8258600 | 402544 | 4634714 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-llinda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92952-joncaret-jss00024.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda del portal: 17[?], Joncaret,, Asteva ManalvensFotografia antiga de 1955. Autor: Joan Serarols Serra. Propietari de la foto: Toni García Serarols. Digitalització: Grup de Memòria de Balsareny Educa/CCB | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92958 | Ajuntament de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p 15, 68, 82, 91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 163, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, volums I-III.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Edifici que originàriament era el mas Serra, també denominat cal Sala, i que a la dècada de 1920 fou adquirit pel consistori i reconvertit en seu de l’Ajuntament. És un edifici parcialment entre mitgeres, de planta rectangular i amb un cos adossat al nordest. Consta de planta baixa més dos pisos i una planta semisoterrània. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici ha conservat en bona part l’estructura de l’antic mas, amb una distribució regular en forma de tres crugies probablement des del segle XVIII. La façana principal, orientada a migdia vers la plaça, reflecteix aquesta estructura tripartida i s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb el portal al centre i un ampli balcó corregut a la primera planta. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada excepte les del segon pis, que són amb arcs de mig punt. La façana és rematada amb un acroteri de construcció moderna i de formes escalonades. El parament és fet de maçoneria, actualment a pedra vista. La façana posterior, arrebossada i pintada de color granat, presenta obertures més grans; algunes són obra de les últimes reformes per proporcionar més il·luminació a l’interior. A la façana de llevant trobem altres obertures emmarcades amb pedra picada, en aquest cas de distribució més irregular. Per aquesta banda s’aixeca el cos adossat que forma un pas aeri porxat. Antigament comunicava amb les dependències que hi havia entorn de l’era, que estava situada on ara hi ha l’edifici del Club d’Avis o centre cívic. Per sota del porxo hi havia un pas que s’ha conservat i que dona accés al carrer de la Riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’edifici la planta baixa ha conservat les tres naus originàries, cobertes amb unes llargues voltes de pedra. Les dependències actuals s’adapten a aquesta distribució. En les oficines situades als laterals la volta no és tan visible com a la part central. Per accedir-hi s’han obert passos que abans no existien. La part del darrera, també coberta amb volta, deu ser fruit d’una ampliació posterior. S’hi conserva una cisterna. La planta semisoterrània consisteix en dues cambres que s’endinsen parcialment sota la roca, cobertes també amb volta de pedra, mentre que les dues plantes superiors presenten ja un aspecte modern, fruit ja de les últimes reformes. Al pis superior hi ha instal·lats els estudis de Ràdio Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-323 | Plaça de l'Ajuntament, 2 | <p><span><span><span>Antigament en aquest indret hi havia el mas Serra de la Plaça. Juntament amb el mas Martí o Martí del Lloc (actual casa Torrents) eren les dues cases que hi havia al costat de l’església. El mas Serra de la Plaça, però, és posterior. Està documentat a partir del segle XVIII. Entre els Serra de la Plaça i els Martí posseïen bona part de les terres al voltant de l’església on, a partir del segle XVII, es va formar el nucli urbà de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Potser ja existia d’abans, però el 1761 (segons la inscripció del portal) el mas va adquirir l’estructura actual, amb una distribució en tres crugies. En aquesta època s’havia produït un matrimoni entre la pubilla del mas Serra, Susanna, i Joan Sala, que era l’hereu d’una família d’apotecaris i terratinents. Susanna va morir el 1775. Els descendents primer van mantenir la fusió dels dos cognoms: Sala i Serra. A mitjans de segle XIX la casa encara es coneixia com a cal Serra, però a principis de segle XX ja va passar a denominar-se cal Sala. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX el propietari era Tomàs Sala Claret, fill de Josep Sala Cantarell. Tomàs fou alcalde de Balsareny de l’any 1883 al 1887. Era farmacèutic i estava casat amb Carme Dachs Guixé. Després de la mort de Tomàs, la vídua Sala es va instal·lar a la casa annexa (cal Sant) que també era de la família. La farmàcia era als baixos de cal Sala i més endavant la va portar Antoni Rimbau Gallifa, que també va ser jutge de pau i alcalde el 1912. Després va tancar la farmàcia i se'n va anar a Barcelona, i aleshores els de cal Sala van portar la farmàcia ells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat de cal Sala fou heretada per la germana del difunt Tomàs Sala, Ramona Sala Claret. Després de diversos litigis s’arribà a una concòrdia familiar l’any 1901 i la propietat va recaure en Ramona i el seu fill Josep Dencàs Sala. Posteriorment el mas Sala va passar a la germana de la vídua Sala, Josefa Dachs Guixé. A mitjans dels anys 1920 Josefa Dachs i el seu marit Ramon Casanovas (el Ramonet de cal Sala) es van vendre el mas amb les seves dependències a l'Ajuntament de Balsareny, que hi va fer obres i hi va instal·lar la casa de la Vila. Anteriorment la casa del Comú era al davant, la que fa cantonada entre el carrer Vell i el carrer de la Creu. En el terreny annex a llevant de la masia, que havia estat l’era o el corral de cal Sala, s’hi van construir les Escoles Nacionals, inaugurades el 1927, sent alcalde Gregori Casaldàliga. És l’edifici on avui hi ha el Casal d’Avis o Centre Cívic. Part d’aquest terreny havia estat també el corral de cal Martí. Gràcies a aquesta venda Ramon Casanovas i Josefa Dachs es van poder fer un xalet a la carretera de Manresa, número 19. Mentre no van començar les obres de la casa de la Vila el jovent hi venia a aprendre a ballar sardanes (Soler, 1989: 51). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de la dècada de 1980 es va fer una primera reforma interior de l’edifici, que va consistir bàsicament en l’adequació de la primera planta, incloent-hi la sala de plens. A mitjans de la dècada del 2000 es va fer una nova intervenció, que es va centrar en la planta baixa, on s’hi van habilitar nous espais administratius i també es va introduir l’ascensor.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8632900,1.8769100 | 406789 | 4635207 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-14.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: mas Serra de la Plaça, mas Serra, cal SalaInscripció a la llinda del portal: SIXXB 1761 SXXPInformació facilitada per Ramon Carreté | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92974 | Cal Matamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matamala | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 153.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes, avui en ruïnes, emplaçada en una terrassa fluvial a la riba esquerra de la riera del Mujal, arran del gual per on es travessava la riera abans de construir-se el Pont dels Traginers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa ha estat aixecada en una sola fase constructiva i queda adossada a un marge que terrassa el terreny, de manera que la planta baixa queda semisoterrània. Consta d’un cos residencial de planta rectangular que disposava de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers ponent cap al camí que baixava a la riera, consta tan sols d’un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra picada. Els paraments són de maçoneria, amb restes de semiarrebossat tradicional de calç. La façana de migdia té una petita finestra, també de pedra picada, i a la part baixa hi havia un cobert adossat del qual només se’n veuen les marques de la teulada. La resta de façanes eren llises, i la del costat de ponent, que es troba a una cota més alta, devia tenir un accés directament al pis superior. Aquest mur oriental és el que es troba més esfondrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la casa la planta baixa estava coberta amb volta de pedra. Tot i que actualment està esfondrada, se n’insinua l’arrencada a les parets interiors. Pocs metres al sud de la casa es conserva una sínia del tipus conegut com a sínia de taps, que servia per bombar l’aigua de la riera i regar horts. Vora el camí de la casa es conserva també una interessant canalització de pedra seca que condueix les aigües d’un petit torrent cap a la riera.</span></span></span></p> | 08018-330 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues de cal Matamala que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII o del XIX. La casa es devia abandonar ja fa temps, perquè no es conserva record que fos habitada. Per la seva tipologia i estat de conservació, la sínia que es troba vora la casa devia funcionar encara a principis de segle XX.</span></span></span></p> | 41.8700800,1.8769900 | 406805 | 4635961 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-portal.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92977 | Pou de glaç de la riera de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-riera-de-conangle | XVIII-XIX | Ha perdut la cúpula i té esllavissades a la paret nord. | <p><span><span><span>Pou de glaç situat a la riba dreta de la riera de Conangle, en un coster obac uns 30 metres al sud de la riera. Cap a llevant, a uns 70 metres hi ha l’aqüeducte de Conangle, de la Séquia de Manresa, i uns 300 metres al sudest la masia de la Torre de la Roca, ja en terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Seguint la tipologia habitual, el pou consisteix en una construcció soterrada de planta circular. Se’n conserva tota l’estructura menys la cúpula que cobria el pou. De la cúpula només se n’insinua l’arrencada en un costat. La part nord dona a un desnivell del terreny; per això en aquest sector la paret del pou queda al descobert i es troba força més esfondrada. En l’estat actual no s’observa cap obertura d’entrada ni cap finestra. Probablement, doncs, l’accés es feia per la part superior. El pou mesura uns 5 metres de fondària per uns 5 metres de diàmetre interior. </span></span></span></p> | 08018-333 | Sector sud del terme municipal. Gairebé al límit del termenal amb Sallent. | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquest pou. Com la majoria de pous de glaç, devia construir-se al segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></p> | 41.8352200,1.8737500 | 406486 | 4632094 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conange-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-8.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fa uns anys el pou es va netejar. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 93008 | Cal Castellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castella-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 147.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | En semiruïna | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes que està emplaçada al Pla de Puigventós. Consta d’un cos residencial molt allargassat de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té adossats cossos més petits a la part posterior i al lateral esquerra. Constitueix un exemple interessant de casa popular del segle XVIII, molt senzilla, que ha conservat íntegrament els volums i la tipologia originàries, malgrat que avui es troba en estat de semiruïna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa s’ha aixecat en una sola fase constructiva. La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució irregular, amb diversos portals a la planta baixa i finestres al primer pis. Les obertures són majoritàriament amb llindes de fusta. Algunes, però, s’han emmarcat amb maó, fruit probablement de reparacions fetes ja al segle XIX. La porta del mig és la que dona accés a l’habitatge, que està situat a la primera planta, mentre que a la planta baixa hi trobem menjadores i altres dependències de treball. La porta de l’esquerra, més àmplia, és de factura moderna. El parament és de maçoneria, amb algun tram de tàpia, i conserva restes d’arrebossat tradicional de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la casa ha conservat les característiques tradicionals. Al fons de l’estança central es conserva un pou. Una mica separats de la casa hi ha dos coberts. El que està situat a llevant, avui en ruïnes, devia ser la pallissa.</span></span></span></p> | 08018-337 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>Aquesta casa es troba documentada a partir de 1721 i el cognom, Castellà, un any abans. Cal suposar, doncs, que es tracta d’una fundació de principis del segle XVIII. Es troba relativament a prop de Candàliga i actualment és propietat seva.</span></span></span></p> | 41.8661100,1.8239800 | 402400 | 4635579 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93008-cal-castella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93008-cal-castella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93008-cal-castella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93008-cal-castella-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 93074 | Cal Marianó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mariano-3 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 147.</span></span></span></p> | XVIII-XX | En ruïnes | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions força grans, actualment en ruïnes, que es troba emplaçada en un estrep septentrional del serrat anomenat precisament del Marianó. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té una pallissa a ponent i petits cossos adossats al nord i est. També compta amb un cobert, una barraca, una bassa i un pou que es troben escampats a la banda de llevant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa presenta una distribució molt regular i sembla aixecada en una sola fase constructiva, probablement a la segona meitat del segle XIX o principis del XX. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central rematat amb arc escarser i, al seu damunt, un balcó. Els paraments són de maçoneria, amb restes d’arrebossat tradicional de calç, i totes les obertures són emmarcades amb maó. La façana lateral est destaca per una galeria de dues obertures al nivell de les golfes que està dotada amb baranes de maó. En aquesta part hi ha adossat un petit cos que correspon a un forn de pa i, a l’angle nordest, un altre cos que podria ser d’una tina. L’interior de la casa es distribuïa en tres naus, però bona part de les estructures s’han esfondrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pallissa respon a les mateixes característiques tipològiques, tot i que podria ser una mica posterior. Malgrat que es troba força derruïda, es poden apreciar les diverses obertures que tenia a la façana principal, emmarcades amb maó i rematades amb arcs escarsers. Entre els elements que es troben més al sud hi ha una bassa, actualment coberta per la vegetació. </span></span></span></p> | 08018-349 | Sector nordoest del terme municipal | <p><span><span><span><span>Aquesta casa ja existia al segle XVIII. Concretament, l’any 1747 hi ha documentada la defunció de qui devia donar-li el nom: “Mariano Manovents, de la caseta dita del Marianó”. Tanmateix, l’edifici actual sembla una reconstrucció posterior aixecada pràcticament de bell nou, possiblement ja a la segona meitat del segle XIX o principis del XX. Els descendents de la família que habitava la casa van donar nom a dues cases del poble, també anomenades cal Marianó: al carrer de Sant Marc i al carrer Vell (Carreté, 2010: 147).</span></span></span></span></p> | 41.8727300,1.8316800 | 403049 | 4636306 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93074-cal-mariano-cobert.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 93180 | Caseta del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-gener | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136, 148.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes emplaçada en una petita esplanada (el Pla de Gener) a la vall de la riera de Conangle. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb plants baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos a llevant on antigament hi havia quatre tines. La casa ha conservat parcialment els volums i la tipologia tradicional, per bé que amb reformes modernes importants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució força atípica; força alterada, a més, amb l’obertura de dos grans finestrals a la primera planta. De l’obra originària en queda un portal molt senzill i de petites dimensions, rematat amb arc escarser, i l’obertura d’una volta que queda situada al costat esquerra i que, antigament, comunicava amb uns coberts que s’aixecaven on ara hi ha el pati enrajolat. Al nivell de les golfes hi ha quatre petites finestres emmarcades amb maó. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista. També hi ha un petit contrafort vora la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a llevant també ha estat modificat en les últimes reformes, sobretot a la part alta i amb l’afegit d’una escala lateral. També s’ha fer recréixer el cos cilíndric situat a l’angle, on hi havia una tina. En total a la Caseta del Gener hi havia sis tines. Als peus de la torre fa uns anys quedaven restes d’una premsa de la qual encara se’n conserva la base, però en un altre emplaçament. Per la cara de ponent s’hi ha incorporat un petit cos adossat i s’han modificat les obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle nordest es conserven les restes d’un antic cobert que s’ha modificat amb la incorporació d’un arc de pedra. Ara a l’interior hi ha habilitada una piscina.</span></span></span></p> | 08018-360 | Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>El mas conegut com el Gener és d’origen medieval. Amb posterioritat al segle XVII va desaparèixer i avui no se’n coneix la localització. Dins de l’heretat del mas Gener al segle XVII es va construir la Caseta del Gener amb la finalitat d’afavorir l’accés d’un gendre a la tinença de terres. El 1633 la Caseta encara no consta en el capbreu d’aquell any. El 1655 ja consta que al Gener hi havia més d’una casa. La casa fou venuda per Joan Gener i els seus fills Jaume i Gabriel a la germana d’aquests, Magdalena Gener. A començaments del segle XVIII hi ha constància d’un masover que es deia Arderiu; el 1741 n’hi havia un altre, de nom Colldeforn, i a començament del segle XIX hi trobem un Estrada (Carreté, 2010: 148).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XX la propietat era de l’empresa explotadora de la mina de Vilafruns, que fins a la dècada de 1960 no va desestimar la possibilitat de fer entrar en funcionament el pou de la Fodina, situat a uns 800 m de la Caseta del Gener. L’empresa minera tenia separats els seus terrenys a la zona en diferents peces. L’any 1999 l’actual propietari va comprar la Caseta del Gener a l’empresa minera, i posteriorment hi va portar a terme obres de rehabilitació.</span></span></span></p> | 41.8461600,1.8598100 | 405344 | 4633324 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-8.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El camí d'accés pel sudest està tancat per dues barreres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 93181 | Mastosquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mastosquer | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 262.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135-136.</span></span></span></p> | XVII-XX | En ruïna | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, en estat de ruïna, que està emplaçada en un petit altiplà, ben encarada amb vistes a la vall de la riera de Conangle. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (que tenia planta baixa més un pis) i disposava d’un ampli tancat o cobert a la part davantera, al sud. Malgrat el seu estat ruïnós, la construcció ha conservat els volums i la tipologia constructiva originàries, sense modificacions modernes. És un bon exemple d’un tipus de casa popular feta en bona part de tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa devia aixecar-se en diferents fases constructives que són difícils de precisar. La façana principal, encarada vers migdia, consta d’un portal petit i molt simple, amb llinda de pedra i reforçat lateralment amb maó, i té també una finestra amb brancals de pedra picada. El parament de la part de llevant és fet bàsicament de tàpia, amb la cantonera i la part baixa de pedra. Al mur de llevant hi trobem dues espitlleres. En la part de ponent, en canvi, els murs són predominantment de pedra. A l’interior la casa s’estructurava en tres crugies. A l’angle nordoest hi ha adossat un petit cos, parcialment descalçat, que correspon a una tina de cairons. A l’angle nordest hi ha adossat un altre cos, fet de pedra, que devia acollir una altra tina. </span></span></span></p> | 08018-361 | Sector sudoest del terme municipal | <p><span><span><span>El Mastosquer no apareix en les relacions de masos del segle XIV ni als fogatjaments del XIV al XVI. És documentat per primera vegada l’any 1644 amb la forma Tosquer i sense el genèric mas que després se li va afegir. Un any després es documenta també com a nom de família. Més tard es documenta amb les variants Maltosquer o Malatosquer, que podrien fer al·lusió a pedra tosca de mala qualitat (Carreté, 2010: 136).</span></span></span></p> | 41.8467600,1.8473500 | 404311 | 4633405 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-6.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El camí d'accés per la Caseta del Gener té dues barreres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92034 | Barraca 21837 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21837 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21837)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té tres finestres i un voladís perimetral de pedres planes a unes 25 cm abans d’arribar a dalt de les parets exteriors.</span></span></span></p> | 08018-1 | Sector nord-est del terme municipal | 41.8791300,1.8489300 | 404490 | 4636997 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92034-barraca-21837-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92034-barraca-21837-b.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||||
| 92421 | Fita de la Séquia a la resclosa dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-la-resclosa-dels-manresans | XIX | Erosió i fongs a la pedra | <p><span><span><span>Pedra que sobresurt a la façana de la caseta que es troba a la Resclosa dels Manresans, a l’inici de la Séquia de Manresa. Es tracta d’una pedra encastada a la paret nord, on l’aigua desviada per la resclosa entra al canal tot passant sota la caseta. És, per tant, el punt d’inici de la Séquia, i aquesta pedra va a ser la primera de les diferents fites amb l’escut de Manresa que es troben al llarg del recorregut de la Séquia i que indiquen que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta pedra-fita presenta una cara inclinada on hi ha gravat l’escut de Manresa i, a sota, l’any 1865. Sembla que la caseta on hi ha el mecanisme regulador de la captació d’aigües es va construir l’any 1890. Per tant, aquesta fita podria ser anterior a la caseta.</span></span></span></p> | 08018-175 | A la Resclosa dels Manresans. Sector central del terme municipal. Vora el riu Llobregat | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria.</span></span></span></span></p> | 41.8699800,1.8836400 | 407357 | 4635943 | 1865 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92421-fita-resclosa-manresans-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92421-resclosa-manresans-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92426 | Fita de la Séquia a l'aqüeducte de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-laqueducte-de-santa-maria | XIX | Erosió important, sobretot a la part inferior, on hi ha la data | <p><span><span><span>Fita de la Séquia de Manresa que està emplaçada vora el pont o aqüeducte de Santa Maria, al seu extrem oest. Consisteix en un bloc de pedra de forma més o menys rectangular, amb els angles arrodonits, que té gravat a la cara davantera l’escut de Manresa i, a sota, les sigles C.A i l’any 1890. Les xifres de l’any estan molt erosionades i són pràcticament il·legibles. Les formes i mides de les fites de la Séquia varien força, però totes solen tenir l’escut de Manresa i, de vegades, també la data i les sigles C.A. Les mides de la fita són 75 cm d’alçada, per 30 d’amplada i 19 de profunditat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta és una de les poques fites que es conserva entre les moltes que hi havia al llarg del recorregut de la Séquia. Recorden que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-177 | Vora el Pont de Santa Maria, de la Séquia. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8602400,1.8796300 | 407010 | 4634866 | 1890 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92426-fita-aqueducte-santa-maria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92426-fita-aqueducte-santa-maria-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92429 | Fita de la Séquia a l’aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-laqueducte-de-conangle | XIX | Trencat a la part superior dreta. Erosió de la pedra considerable. Fongs i restes de pintura. | <p><span><span><span>Fita de la Séquia de Manresa que està emplaçada sobre l’aqüeducte o pont de Conangle, a la part central. Consisteix en un bloc de pedra de forma més o menys rectangular, amb els angles arrodonits (trencat a la part superior dreta), que té gravat a la cara davantera l’escut de Manresa. Mesura 40 cm d’alçada, 32 d’ample i 11 de gruix. Les formes i mides de les fites de la Séquia varien força, però totes solen tenir l’escut de Manresa i, de vegades, la data o altres inscripcions. La majoria estan datades a finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta és una de les poques fites que es conserva entre les moltes que hi havia al llarg del recorregut de la Séquia. Recorden que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-180 | A l'aqüeducte de Conangle, de la Séquia. Sector sud del terme municipal. Prop de les mines de Vilafruns. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8351600,1.8746800 | 406563 | 4632087 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92429-fita-aqueducte-conangle-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis.El termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent. La fita es troba més o menys al centre. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92441 | Pontarró del Mòdul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-modul | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 20 m aigües avall del Mòdul hidromètric, no gaire lluny de l’aqüeducte de Santa Maria. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú (amb pedres allargades i desbastades), consta d’un arc escarser de corba molt suau i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. </span></span></span></p> | 08018-185 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. S’anomena popularment pontarró del Mòdul perquè es troba al costat el Mòdul hidromètric de la Séquia (Carreté, 2010: 107).</span></span></span></span></p> | 41.8593700,1.8787500 | 406936 | 4634770 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92441-pontarro-2-modul-hidr-a.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||
| 92444 | Pontarró de la Vinya del Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-la-vinya-del-marti | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 25 metres aigües amunt de l’aqüeducte també anomenat de la Vinya d’en Martí, situat a l’alçada de la resclosa de la fàbrica de Vilafruns. Ha conservat força bé la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser. La seva construcció deu ser força moderna, possiblement de la primera meitat del segle XIX, ja que és força més ample que altres pontarrons, de manera que permet el pas de carruatges i trànsit rodat en general. Actualment està protegit amb baranes de fusta a banda i banda.</span></span></span></p> | 08018-188 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, possiblement es va construir a la primera meitat del segle XIX, amb una amplada ja apta per a carruatges. Està documentat per primera vegada l’any 1856 (Carreté, 2010: 109).</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92444-pontarro-5-vinya-marti-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||
| 92445 | Pontarró de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-vilafruns | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | ***XVIII-XIX o XIX-XX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat prop de l’antiga masia i fàbrica de Vilafruns. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-189 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, podria ser el que popularment s’anomena pontarró de Vilafruns (de la fàbrica de Vilafruns o de la masia de Vilafruns) i que, segons Carreté (2010: 108) està documentat en el mapa de la Séquia fet per Marià Potó l’any 1867 (Arxiu d’Aigües de Manresa). Permetia accedir a la masia i a la fàbrica. Podria tractar-se d’una obra dels segles XVIII o XIX. Antigament a l’alçada d’on hi ha la masia i la fàbrica la Séquia passava per un traçat més oriental (al llarg d’uns 150 m), gairebé a tocar de la masia. L’any 1920 encara feia aquest traçat, i posteriorment es va canviar per l’actual.</span></span></span></p> | 41.8432200,1.8790100 | 406934 | 4632977 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92445-pontarro-6-vilafruns-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||
| 92457 | Fortí del Serrat del Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forti-del-serrat-del-maurici | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVARES, David (1997). <em>La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines.</em> Centre Excursionista de la comarca de Bages, Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SABALA SAFONT, Josep M. (1987). <em>El setge de Balsareny per Compte d’Espanya en la 1ª Guerra Carlina (1839)</em>. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 82-83.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Un pessic d’història: el Serrat del Maurici”, “El Castellot del Serrat del Maurici”. <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 30-31, volum 3: p. 55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, J.M. (2001). 'Fortí del Serrat del Maurici (Balsareny, Bages)'. <em>Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga.</em> Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (preactes), p.253.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA CARABASSA, J.M. (1997). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Fortí del Serrat del Maurici (15 juliol a 2 agost de 1997). Prospeccions Serrat del Fortí Maurici – Bages.</em> Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, núm. reg. 3020.</span></span></span></p> | XIX | En ruïnes. La part alta del fortí (per sobre del nivell de circulació del pas de ronda intern) sembla que en algun moment indeterminat fou enrunada, mentre que la resta de la fortificació està en força bon estat de conservació. Únicament sembla que hagin desaparegut els coberts que protegien les estances de l'interior. | <p><span><span><span><span>Fortí construït amb motiu de la primera Guerra Carlina (el 1839) i emplaçat al serrat del Maurici, enfront del castell de Balsareny. Des d’aquest turó es domina tant el poble de Balsareny com el pas de l’antic camí ral a Berga (actual carretera de l’Eix del Llobregat). La fortificació s’aixeca no al punt més alt del turó, sinó desplaçada al lateral i ben encarada cap a la vall.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta pràcticament quadrada, amb un pati central i torres als vèrtexs. A la cara nord sobresurt a cada costat una bestorre d’angles arrodonits. A la cara sud les torres són menys evidents i consisteixen en reforços a cadascun dels dos angles, també arrodonits però sense que sobresurtin a l’exterior. Tal vegada ni tan sols eren més altes que el mur perimetral; senzillament devien estar equipades amb espais de vigilància a la part alta. Tota la fortificació queda encerclada per un fossat ben delimitat i revestit exteriorment amb pedra. Les dimensions de l’edifici són 24 x 20 m, mentre que el fossat fa tres metres d’amplada i un metre de fondària aproximadament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El conjunt presenta un aspecte massís, amb uns murs d’1,5 m que, a la part inferior, són atalussats, amb un aparell format per pedres de dimensions mitjanes més o menys desbastades. Per la cara interna un pas de ronda enlairat voreja els murs. L’espai interior comptava amb una estança més gran situada al nord i dues de menors. Avui només en queden els fonaments dels murs. El pati interior ocupava l’espai més meridional, encarat a la porta d’accés al recinte. Actualment una passarel·la metàl·lica permet salvar el desnivell del fossat i accedir a l’interior de la fortificació. Abans hi havia un pont llevadís. A l’espai del pati hi ha una cisterna que recollia les aigües de la pluja. És circular amb parets revestides de cairons i entrada superior quadrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les torres de la cara nord estaven defensades per troneres; és a dir, forats a la muralla per on apuntaven les peces d’artilleria, així com diverses espitlleres per a fusellers que s’insinuen a la part alta. Les torres de la cara sud tenen unes estances quadrades cobertes amb voltes de pedra i, al seu damunt, l’espai de vigilància. La de ponent era el polvorí, mentre que a la de llevant, que actualment es troba més derruïda, hi havia la cuina.</span></span></span></span></p> | 08018-192 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span>Balsareny va tenir un paper destacat durant la primera Guerra Carlina (1822-1840). Gràcies a l’estudi de Josep M. Sabala (1987) sobre unes memòries escrites per Ramon Gamisans Subirana coneixem amb força detall el setge que l’any 1839 va patir el poble, i que va motivar posteriorment la construcció del fortí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alineat amb el bàndol liberal, ben aviat Balsareny es va preparar per la resistència. El 1834 i 1835 s’havien refortificat les muralles, i el 1836 s’havia organitzat una milícia per fer front a possibles atacs carlins. El 1837 els dirigents carlins s’havien instal·lat a Berga, que es va convertir en la capital carlina del Principat. Posteriorment el comte d’Espanya (un general carlí d’origen francès) va traslladar el seu quarter general a Casserres i ordenà l’incendi d’Olvan i Gironella. El 1838 el Comte d’Espanya va segrestar el rector de Balsareny, Marià Casanova, que s’havia negat a pagar la contribució de la guerra. Finalment, el 17 de febrer de 1839 el Comte d’Espanya va atacar Balsareny amb un exèrcit de 3.200 soldats i 200 cavalls. Els carlins van rodejar el poble i van ocupar el serrat del Maurici, on encara no hi havia el fortí. Des d’aquí van bombardejar Balsareny durant dos dies. Al seu torn, un grup de 25 homes de la milícia local, capitanejats per Josep Camprubí, van aconseguir pujar al castell de Balsareny, que es trobava en ruïnes, i des d’allí mantenien a distància el assetjants. La gent del poble va aconseguir evitar un assalt amb baionetes al portal de Berga. Finalment, el dia 19 van arribar les tropes liberals comandades pel general Carbó, que venien de Vic per Sallent, i van aconseguir fer fora els carlins (Serra-Carreté, 2005: 82). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Poc després, el mateix any 1839 l’Exèrcit liberal va fer construir el fortí del serrat del Maurici, que tenia l’objectiu de defensar el camí ral de Berga a Manresa. Cal tenir present que amb la construcció del pont sobre el Llobregat Balsareny havia esdevingut una cruïlla de camins estratègica, i el castell de Balsareny es trobava en ruïnes perquè havia estat incendiat en una revolta contra el seu baró. A més, el baró no volia que s’utilitzés per cap dels dos bàndols. Per construir el fortí l’Exèrcit va enviar una companyia d’enginyers militars composta de més de cent homes, amb els seus muls, eines i altres instruments. Però poc després d’acabar-se l’obra la guerra va arribar a la seva fi, de manera que va venir just per estrenar-lo amb una secció de soldats que s’hi van estar pocs dies, ja que van baixar només dues vegades a missa al poble (Soler, 1989: 30). Probablement per aquesta mateixa època es va construir un segon fortí a l’altra banda del riu, popularment conegut com la Torreta. Devia servir com una posició de reforç per possibilitar el foc creuat sobre el camí ral de Berga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fortí del Serrat del Maurici va ser abandonat aviat, i llavors va ser objecte de rapinya per part dels balsarenyencs, que se’n van emportar teules, fusta i altre material. Durant molts anys hi va quedar un canó abandonat. Popularment el fortí del Serrat del Maurici s’havia anomenat Castell dels Moros.</span></span></span></span></p> | 41.8660600,1.8696800 | 406193 | 4635523 | 1839 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En alguns llocs es denomina erròniament aquest lloc com a Fortí de Sant Maurici i el turó com a Serrat de Sant Maurici. Entre d’altres a la fitxa d’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA). El nom correcte, però, és Fortí del Serrat del Maurici, i la muntanya és el Serrat del Maurici. Aquest topònim ja està documentat en un capbreu de 1681 i continua sent d’ús corrent.En alguns llocs també es diu erròniament que el fortí va ser construït el 1838, abans del setge de Balsareny. Entre d’altres a la fitxa IPA.L'any 1997 es va realitzar una intervenció arqueològica que va suposar la neteja total de l'interior del fortí (incloent un tractament amb herbicides), l'estudi de la cisterna i la realització de la planimetria del fortí. | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||
| 92469 | Font de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roc-0 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 37.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> | 08018-195 | Sector central del terme municipal. Als afores de Balsareny, vora el Pont del Riu sobre el Llobregat. | <p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Història</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1997, en commemoració del 200 aniversari del Pont del Riu, es va construir aquesta font, obra de mossèn Joan Bajona. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8600400,1.8795900 | 407007 | 4634844 | 1997 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-font-sant-roc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-capelleta-sant-roc-font-sant-roc.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Sensada | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92492 | Capelleta de Sant Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-domingo | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118, 180.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Capelleta en forma de fornícula dedicada a sant Domingo de Guzmán i situada a la façana de la casa número 19 del carrer Nou, que precisament amb motiu d’aquesta capelleta va adoptar el nom de carrer de Sant Domingo. Una primera capelleta hi fou col·locada l’any 1774, i l’actual data de 1954, quan es va reconstruir tota la casa. Està emmarcada per una banda de dovelles encoixinades que acaben en forma d’arc a la part superior. La dovella central, que sobresurt, té inscrites les dues dates de la capelleta. Queda tancada per una porta reixada amb vidre i, a l’interior de la fornícula, hi ha una imatge del sant que data també de 1954. Es tracta d’una figura de guix daurada i policromada. El sant va vestit amb l’hàbit de dominic: túnica blanca i mantell marró. Sosté amb la mà dreta una creu patriarcal com a fundador d’un nou orde. També llueix un rosari i, amb la mà esquerra, sosté una Bíblia oberta i dos objectes semblants a pedres.</span></span></span></p> | 08018-204 | Carrer de Sant Domènec, 19 | <p><span><span><span>Al segle XVIII aquí hi havia una casa de pagès coneguda com l’Alou del Rector, i el 1774 s’hi va construir la capelleta dedicada a sant Domingo de Guzmán, que va donar nom al carrer que popularment es coneixia com a Carrer Nou. En un principi a l’interior de la fornícula hi havia un quadre, que duia la data de 1774. Amb el temps va quedar tan ennegrit que gairebé no es distingia el sant. Abans de la guerra de 1936 encara s’hi feien novenes, i la gent portava cadires per seure-hi. La imatge actual és de guix i s’hi va instal·lar l’any 1954, quan tota la casa va ser totalment reconstruïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa antiga estava comunicada pels patis amb la número 8 del Carrer Vell, cal Colell. Tenia una cisterna i un pou, que al segle XVIII és anomenat Pou del Rector (Carreté, 2010: 180). </span></span></span></p> | 41.8630100,1.8758000 | 406696 | 4635177 | 1954 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92492-carrer-nou-7.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92493 | Casa de la Carretera, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-9 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 258.</span></span></span></p> | XX | S'hi han eliminat recentment alguns dels principals elements ornamentals. | <p><span><span><span>Casa parcialment entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Es tracta d’un exemple de casa menestral del tombant de segle XX que, fins no fa gaire, estava dotada amb certs elements ornamentals d’interès a la façana, la majoria dels quals han estat eliminats recentment. Formava un conjunt més o menys homogeni amb dues cases més, les número 11 i 13. Aquestes dues, d’estètica modernista, van ser enderrocades a inicis del segle XXI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers la Carretera de Manresa, s’ordena al pis superior mitjançant dos balcons laterals, sostinguts sobre mènsules i amb baranes de ferro forjat, mentre que una finestra balconera central marca l’eix de simetria. Antigament tenia un coronament ornat amb pinyó, que era la part més interessant de l’edifici. A la planta baixa hi ha dues portes (una de les quals donava accés a botiga/taller) i finestres laterals. Les obertures de la planta baixa han estat modificades modernament, i les del pis superior van ser desposseïdes d’uns emmarcaments superiors decoratius. Els murs són de maçoneria i la façana principal és pintada de blanc.</span></span></span></p> | 08018-205 | Carretera de Manresa, 9 | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges representatiu de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. La casa número 9 de la carretera de Manresa fou construïda l’any 1906. Segons Carreté (2010: 258) té l’any 1906 en una pedra, una data que coincideix amb la informació del cadastre. La casa número 11 es va construir el 1921. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 9 havia tingut un bon grapat de sobrenoms en funció de les diverses famílies que hi van habitar: cal Nosa, cal Becaino, cal Colleter, ca la Gibrelleta, ca la Isabelona, cal Serra, cal Xurrero i cal Zapatero. A inicis del segle XXI les cases número 11 i 13 es van enderrocar per construir-hi un bloc de pisos. A la casa número 9 se li van eliminar molts dels elements decoratius de la façana que ja hem descrit.</span></span></span></p> | 41.8638400,1.8742200 | 406566 | 4635271 | 1906 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92493-cases-de-la-carretera-9-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92494 | Creu del carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-carrer-de-la-creu | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 30.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 64, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Creu moderna, instal·lada l’any 2010, que substitueix altres creus més antigues que hi havia hagut en aquest indret i que van donar nom al carrer. Es troba emplaçada a la cantonada amb el carrer del Castell, protegida dins el perímetre d’una barana metàl·lica que delimita un espai triangular. Consta d’un pedestal fet per un bloc de pedra alt i prim, de forma irregular, que està decorat amb parts de mosaic fet amb tessel·les de tons verdosos, cosa que li dona un aire vagament gaudinià. Té una inscripció que diu “Carrer de la Creu” i, en una altra cara, una flor de quatre pètals. A la part superior hi ha una creu llatina de ferro amb els braços redoblats. A la base el pedestal és flanquejat per quatre lloses també decorades amb mosaic.</span></span></span></p> | 08018-206 | Carrer de la Creu, cantonada amb el carrer del Castell | <p><span><span><span>El carrer de la Creu forma part dels primers que van formar el nucli urbà de Balsareny, entre els segles XVI i XVIII. En un principi s’acabava al portal de Berga o dit també de la Creu, que estava situat al punt on fa cantonada amb al carrer de Sant Domènec o carrer Nou. El nom del carrer ve del fet que, just a fora el portal, hi havia una placeta amb una creu de terme suposadament gòtica. Però fou destruïda el 1936 i no en queda cap record gràfic. L’any 1942 es va refer, situada just davant del Centre Parroquial. A mitjans dels anys 1960 el carrer encara era de terra, i llavors es va pavimentar. L’any 2010 s’hi va col·locar la creu actual, situada uns metres més avall, al punt de confluència amb el carrer Castell. És obra de mossèn Joan Bajona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8637900,1.8759600 | 406711 | 4635264 | 2010 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Bajona i Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||
| 92720 | Font de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-4 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1993). 'Balsareny a principi de segle: enfrontaments ideològics i memòria popular. IV.- La pujada de l'aigua (1)', <em>Sarment</em>, núm. 206 (juny de 1993), p. 17-18, 113. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, 15-30, 122.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 97, 123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASPLÀ SUADES, Valentí (1989). <em>Crònica de Balsareny</em>. Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 42.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, vol. 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 60.</span></span></span></span></p> | XX | Restaurada el 1979. | <p><span><span><span>Font emplaçada al centre de la plaça de l’Ajuntament, de ferro colat sobre una base de pedra que l’enlaira del paviment. Consta d’una plataforma circular que fa de pica sobre la qual s’aixeca una columna prismàtica de vuit cares, amb motllures als angles, fins a una alçada d’un metre aproximadament. Al damunt llueix un pebeter de factura clàssica, decorat amb cadenes i rostres de personatges, el qual és coronat amb cintes que evoquen la forma ondulada de les flames.</span></span></span></p> | 08018-217 | Plaça de l'Ajuntament | <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny es va fer una primera canalització per a l’abastiment d’aigua al poble. El punt de captació era a la Baga Fosca, prop del torrent de la Font de la Roca. L’indret també es coneixia amb la denominació terra del Valls, ja que era propietat de la família Vall. L'últim propietari va ser el Joan Vall Casaldàliga. En un punt d’aquesta zona hi havia surgències naturals d’aigua que s’escorrien per petits aigüerols o reguerons. L’aigua es va canalitzar mitjançant una canonada de terrissa. La canalització entrava a Balsareny per la zona del carrer del Nord, travessava l’actual carretera i baixava pel carreró de cal Simonet fins a dues fonts (avui desaparegudes) que hi havia al carrer Vell i al carrer Nou. Segons explica Francesc Soler (1989: 60), la font del carrer Nou era dessota la capelleta de Sant Domingo; la del carrer Vell era en un racó de la casa del Cano. L’aigua que sobrava d’aquestes dues fonts anava a parar a un viver que hi havia a l’hort de cal Sabata, perquè els seus amos eren també propietaris del lloc on naixia l’aigua i del terreny per on passava la canonada. D’altra banda, a la bassa del Valls hi havia un safareig on hi anaven a rentar les dones del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1895 l’ajuntament va fer una inversió en un nou projecte que sembla ser una variació de l’anterior. En aquest cas es va instal·lar una canonada de ferro per conduir l’aigua que naixia d’un pou-font a la part alta de la població, a uns 1.500 m de distància. L’aigua s’acumulava en un dipòsit amb capacitat de 200 metres cúbics i era conduïda cap a una font pública que hi havia a la Plaça Major. Cal dir que a la plaça Major ja hi havia un pou públic vora l’antiga Casa del Comú. Aquest pou encara existeix, sota terra, i es va posar al descobert quan fa pocs anys es va repavimentar la plaça. Quan la canalització de la Baga Fosca ja no subministrava aigua al poble es va aprofitar per a les necessitats de l’escorxador, que estava situat a la cruïlla dels carrers del Nord i Travessera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX es va emprendre un nou projecte per portar les aigües al poble fent-les pujar del riu Llobregat. Aquest afer va estar envoltat d’una certa confusió fruit de la tradició oral fins que Ramon Carreté el va clarificar en el seu llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 15). L’any 1900 va tenir lloc un primer intent per construir una font a la Plaça de l’Ajuntament que havia de canalitzar l’aigua des del Llobregat. Sent alcalde Josep Pons, es va elaborar un primer projecte que havia de captar l’aigua del riu mitjançant una roda hidràulica activada amb un salt d’aigua de la Séquia de Manresa al punt de la refinadora, on hi ha el Pont del Riu. L’aigua de la Séquia només s’utilitzava per fer moure la roda que havia de bombar l’aigua del riu, però la Junta de la Séquia no va autoritzar aquest projecte, o bé fou considerat car i inviable. El fet és que fou retirat l’any 1901. Poc després, sent alcalde el republicà Josep Escaler, es va revifar la idea de portar l’aigua des del Llobregat fins a la plaça per al seu ús públic. Un acord municipal de 1903 establia impostos especials i també prestacions personals, a fi que tot el poble cooperés en aquesta iniciativa. L’enginyer Josep Gubern fou l’encarregat de construir la bomba que havia de pujar l’aigua al poble. Les obres van sofrir diversos retards. La Font de la Plaça no es va inaugurar fins el 2 de març de 1905, sent alcalde el catòlic Josep Obradors. Segons es diu, el dia de la inauguració l’alcalde va dir al pregoner que fes una crida dient: “El que vulgui beure aigua del riu, que vagi a la plaça, que a tal hora rajarà”. Poc després es van instal·lar fonts en altres carrers, com ara al carrer de Baix (la Font de la Creu), que van ser beneïdes pel rector el 10 d’abril del mateix any. La canalització passava pel camí del Repeu. En algun moment hi va haver un intent de sabotatge que no es va arribar a aclarir (Carreté, 2010: 123). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’any 1910 es va planificar la xarxa de clavegueres per anar estenent el servei d’aigua corrent a les cases particulars. El procés va durar uns quants anys, ja que a la dècada de 1920 encara hi havia força gent que anava a rentar la roba al riu. L’any 1940 es va inaugurar una nova bomba. L’any 1961 la Font de la Plaça es va traslladar a la zona esportiva municipal, i el 1980 es va tornar a posar al seu lloc originari, restaurada. S’hi col·locà una placa que commemora l’acord de portar l’aigua al poble.</span></span></span></p> | 41.8631300,1.8767100 | 406772 | 4635190 | 1905 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-placa.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Font de la PlacetaText de la placa: En memòria de la vinguda d’aigua al poble promoguda per l’alcalde Josep Escalé l’any 1903. Font restablerta al seu lloc original el 5 - 7 - 1980 | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||
| 92721 | Font de la Plaça del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-llobregat | <p><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1993). 'Balsareny a principi de segle: enfrontaments ideològics i memòria popular. IV.- La pujada de l'aigua (1)', <em>Sarment</em>, núm. 206 (juny de 1993), p. 17-18, 113. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, 15-30, 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 42.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font emplaçada al centre de la plaça del Llobregat i que consta d’una antiga bomba d’aigua col·locada sobre un terraplè. Es tracta d’una de les primeres bombes que propulsaven l’aigua del riu Llobregat per abastir el poble. D’un dels tubs de la bomba en surt el brollador que s’hi ha habilitat. La màquina té una simple inscripció de fàbrica que diu: “La Electricidad S.A. Sabadell”.</span></span></span></p> | 08018-218 | Plaça del Llobregat | <p><span><span><span>Al segle XIX hi va haver dos projectes que van aconseguir portar aigua a Balsareny a través d’una canalització que venia de la Baga Fosca, prop del torrent de la Font de la Roca, a la part de ponent del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis del segle XX es va emprendre un nou projecte per portar les aigües al poble fent-les pujar del riu Llobregat. Aquest afer va estar envoltat d’una certa confusió fruit de la tradició oral fins que Ramon Carreté el va clarificar en el seu llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 15). L’any 1900 va tenir lloc un primer intent per construir una font a la Plaça de l’Ajuntament que havia de canalitzar l’aigua des del Llobregat. Sent alcalde Josep Pons, es va elaborar un primer projecte que havia de captar l’aigua del riu mitjançant una roda hidràulica activada amb un salt d’aigua de la Séquia de Manresa al punt de la refinadora, on hi ha el Pont del Riu. L’aigua de la Séquia només s’utilitzava per fer moure la roda que havia de bombar l’aigua del riu, però la Junta de la Séquia no va autoritzar aquest projecte, o bé fou considerat car i inviable. El fet és que fou retirat l’any 1901. Poc després, sent alcalde el republicà Josep Escaler, es va revifar la idea de portar l’aigua des del Llobregat fins a la plaça per al seu ús públic. Un acord municipal de 1903 establia impostos especials i també prestacions personals, a fi que tot el poble cooperés en aquesta iniciativa. L’enginyer Josep Gubern fou l’encarregat de construir la bomba que havia de pujar l’aigua al poble. Les obres van sofrir diversos retards. La Font de la Plaça no es va inaugurar fins el 2 de març de 1905, sent alcalde el catòlic Josep Obradors. Segons es diu, el dia de la inauguració l’alcalde va dir al pregoner que fes una crida dient: “El que vulgui beure aigua del riu, que vagi a la plaça, que a tal hora rajarà”. Poc després es van instal·lar fonts en altres carrers, com ara al carrer de Baix (la Font de la Creu), que van ser beneïdes pel rector el 10 d’abril del mateix any. La canalització passava pel camí del Repeu. En algun moment hi va haver un intent de sabotatge que no es va arribar a aclarir (Carreté, 2010: 123). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment, l’any 1910 es va planificar la xarxa de clavegueres per anar estenent el servei d’aigua corrent a les cases particulars. El procés va durar uns quants anys, ja que a la dècada de 1920 encara hi havia força gent que anava a rentar la roba al riu. L’any 1940 es va inaugurar una nova bomba. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La bomba per propulsar l’aigua del riu es van instal·lar al costat del Llobregat, en una caseta que es trobava entre el riu i la Séquia. Segons Pere Pujol, més conegut com el Portella, que fou responsable de les aigües de Balsareny durant molts anys, aquesta era la primera o una de les primeres bombes que hi va haver. Per tant, deu ser de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1980, sent alcalde Jaume Rabeya, es va urbanitzar aquesta plaça i se li donà el nom de Llobregat. Relacionada amb el tema del riu i l’aigua, es decidí col·locar-hi aquesta antiga bomba que havia quedat en desús.</span></span></span></span></p> | 41.8619600,1.8740300 | 406548 | 4635063 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-6_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Rabeya | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92736 | Oratori de Sant Ambròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-ambros | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Oratori situat uns 40 m darrera la masia de l’Ambròs Vell, al costat d’un antic camí per on es travessava el riu Llobregat. És una petita construcció en forma d’edicle, de planta quadrada i amb una coberta gairebé plana formada per una llosa d’on surt una creu de ferro sobre un petit pedestal. A la part davantera té una obertura perfilada per un ampit motllurat, pilars estriats i, al damunt, un arc de mig punt que arrenca sobre capitells també motllurats que continuen a l’interior en forma d’impostes. L’obertura és protegida per una reixa antiga de ferro forjat. A l’interior de la fornícula hi trobem una imatge moderna de sant Ambròs, amb la seva vestimenta habitual de bisbe.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’oratori és confeccionat amb carreus ben escairats. Damunt de l’arc hi ha una inscripció amb la data 1804 i l’anagrama de Maria. A la part del darrera, en un dels carreus hi llegim la següent inscripció: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“LO [III] BISBE DE VICH CONSEDÍ [A] TOTS LOS QUE DIRAN UN [PA]RENOSTRE I UN ACTE DE CONTRICIÓ GUANYARAN 40 DIES DE PARDÓ”.</span></span></span></p> | 08018-233 | Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor. Vora la masia de l'Ambròs. | <p><span><span><span>La masia de l’Ambròs és originada probablement al segle XVI. La primera notícia documental que en coneixem és de l’any 1599. Als segles XVII i XVIII es coneixia pel nom de l’Ambròs del Pas, pel fet que era situada al costat d’un camí que enllaçava amb el camí ral de Gaià i el Lluçanès i, de l’altra banda, es dirigia vers un gual que hi havia prop de l’actual pont de la Rabeia, per on millor es podia passar el Llobregat en aquesta època. Per aquest motiu el 1804 es va aixecar un oratori, dedicat a sant Ambròs i situat al costat del camí. </span></span></span></p> | 41.8814400,1.8900900 | 407909 | 4637208 | 1804 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-text.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92742 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-9 | XX | Estat d'abandonament | <p><span><span><span>Casa de pagès construïda de bell nou a mitjans del segle XX, obrada amb maó però imitant certs trets característics de les masies tradicionals. Es troba al costat de diverses naus, també fetes de maó, que corresponen a granges modernes. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers el sudest, presenta com a tret distintiu el portal de mig punt que es troba a l’esquerra i que evoca els típics portals dovellats de les masies. Al nivell del primer pis hi trobem finestres simples de diferents proporcions, amb una finestra balconera al lateral. Al nivell de les golfes la casa té una obertura a cada cap (la de la façana davantera amb un remat esgraonat), i al lateral sud estretes obertures de ventilació agrupades en tríades. Els diferents pisos són remarcats amb línies de cornisa.</span></span></span></p> | 08018-239 | Sector est del terme municipal, vora el riu Llobregat. | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda una mica després de 1944, quan Esteve Caus Testagorda va comprar la masia de Puigdorca. Per aquesta època va fer construir en indrets propers de la seva propietat dues cases de maó d’un estil similar: la Masia i Les Planes de Puigdorca. Aquesta última és de l’any 1949. Sembla que hi vivien pagesos vinculats a la casa mare.</span></span></span></p> | 41.8618600,1.8833900 | 407325 | 4635042 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92742-la-masia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92742-la-masia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92742-la-masia-retol.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al costat del portal té un rètol parcialment trencat que diu. “Masia del Pont”. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | ||||||
| 92765 | Pont del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrilet-0 | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93, 135.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Pont de l’antiga línia del Ferrocarril de Manresa a Berga (anomenada popularment el Carrilet) que salva el desnivell provocat per un torrent poc abans que la via fèrria s’ajuntés amb la carretera, gairebé arribant al nucli urbà de Navàs. És un pont d’un sol arc, estret i alt, que fa una vintena de metres de llarg. Originàriament era obrat amb pedra i, ja entrat el segle XX, la part central corresponent a l’arc es va reforçar amb formigó, però als laterals encara es pot veure el parament antic, fet amb un tipus d’obra poligonal. Després que la via fèrria fos desmantellada, la plataforma superior del pont s’ha protegit amb unes baranes de fusta i per l’antic traçat de la via ara hi passa un camí.</span></span></span></p> | 08018-241 | Sector nord del terme municipal. | <p><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1885. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro o la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan. I, per suposat, s’hi transportava també el cotó i el carbó que necessitaven les fàbriques tèxtils i s’enviaven els productes que en sortien facturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrilet va arribar a Balsareny el 1885. L’estació del poble era davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Fora el poble hi havia dos baixadors: el més antic era a la fàbrica de la Rabeia, de la mateixa època inicial de la línia. Diuen que el Carrilet passava tan a poc a poc per la Rabeia que donava temps als passatgers de baixar i tornar a pujar al tren. Més tard es va construir un altre baixador a la fàbrica de Vilafruns. A principis de segle XX la fàbrica havia patit un incendi, però l’any 1925 tornava a treballar. Va ser aleshores quan es van construir els pisos de la petita colònia que té adjunta i quan es va fer, també, el baixador del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La via fèrria seguia un traçat en paral·lel a la carretera de Berga, per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar cap a la carretera, gairebé ja tocant a Navàs. Tota aquesta volta es feia per l’interès que va tenir en aquell moment el propietari de la Rabeia, que era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als ponts, antigament al nucli de Balsareny hi havia un pont de ferro a la carretera d’Avinyó i el tren hi passava per sota. Després, ja als afores del poble, el tren travessava la riera del Mujal per l’anomenat Pont de la Via (Carreté, 2010: 106). I més endavant de la Rabeia per tornar a la carretera hi havia un altre pont, més petit, per travessar un torrent proper ja al nucli de Navàs. La construcció d’aquests dos ponts es va fer en el moment originari del Carrilet, a la dècada de 1880. Concretament, el Pont de la Via fou construït el 1885 (SERRA; CARRETÉ, 2005: 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Balsareny fou el 1973. Més endavant, sobre l’antiga via s’hi va obrir un nou carrer.</span></span></span></p> | 41.8930600,1.8789600 | 407002 | 4638510 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||
| 92773 | Fàbrica de la Rabeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-la-rabeia | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115, 142-143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 128.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 508.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Antiga fàbrica de riu del sector tèxtil coneguda com la Rabeia, que comptava amb alguns serveis bàsics i pisos per als treballadors, de manera que s’acostava al model de colònia industrial tot i que, estrictament, no s’hi sol considerar. En tot cas, es pot classificar com una colònia urbanísticament poc desenvolupada. El conjunt consta a la part de llevant de l’antiga nau fabril, que té adossats a cada cap un cos avançat on antigament hi havien els habitatges. Cap a la dècada de 1970 l’antiga fàbrica fou allargada cap al sud en dues fases. En aquesta època es va ampliar també lateralment cap a ponent amb un cos lleugerament més baix. Pel costat est, la nau antiga té adossats diversos cossos menors, alguns relacionats amb les instal·lacions de la turbina i de l’antiga màquina de vapor, amb la seva xemeneia de secció circular. Com que durant molt temps la fàbrica va estar dividida en dues empreses, té una altra xemeneia situada al sudoest, en aquest cas de planta quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau antiga té unes dimensions considerables, d’uns 60 m de llarg. És de planta rectangular i consta de dos pisos més golfes. A cada planta hi trobem les característiques rengleres de finestrals de tipus fabril, emmarcats amb maó i rematats amb arcs escarsers. Els del nivell de les golfes són més baixos. Per la cara est el parament és a pedra vista, però a la resta de façanes s’ha pintat de blanc. Pel que fa als blocs d’habitatges, els dos presenten unes característiques harmòniques i uniformes. Consten de tres plantes més golfes. Cadascuna de les cares visibles s’ordena en tres o dos eixos d’obertures. Les finestres són rematades amb arcs escarsers, i les de la planta baixa emmarcades amb motllures. Sobre uns paraments blancs destaquen amb una tonalitat rosada la línia de cornisa del primer pis i les cantoneres, que imiten un carreuat de forma dentada. Al bloc nord el primer pis l’ocupava el director i, al seu damunt, l’amo, mentre que als baixos hi havia les oficines i annexos. Al bloc sud hi havia diversos pisos. Ara s’hi han instal·lat les oficines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins a la dècada de 1970 a l’extrem d’on ara hi ha la nau ampliada de ponent hi havia un carrer, anomenat popularment carrer del Tap, amb diversos habitatges. És aquí on hi havia hagut el cafè i la sala de ball.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa es troba situada 400 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el curs del riu Llobregat s’eixampla. El canal entra al recinte fabril pel costat nordest. Antigament hi havia dos salts d’aigua amb dues turbines, una per a cadascuna de les dues empreses. Recentment els dos salts s’han unificat en una sola turbina.</span></span></span></p> | 08018-245 | Sector nordest del terme municipal. | <p><span><span><span>El 1868 els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, van comprar una peça de terra del mas Rabeia al seu propietari, Jaume Rabeya, amb la intenció de construir-hi una fàbrica de filats. En les escriptures s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. El 1868 es va sol·licitar la concessió de l’aigua, aprovada el 1869. El 1871 es va signar un conveni entre els dos germans Soldevila per l’ús de la resclosa i ja es preveia que la fàbrica constés de dos edificis units però independents, susceptibles de ser dividits, com així va passar més tard. El 1872 ja s’estava construint la fàbrica i el propietari del mas Rabeia establia un nou terreny als Soldevila (Ferrer, 2011: 508). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica va començar a funcionar l’any 1880. En un principi els dos germans Soldevila n’eren copropietaris, però aviat devien sorgir discrepàncies i, efectivament, el 1886 van dividir la fàbrica en dues meitats que van ser independents fins l’any 1973. En Jaume Soldevila es quedà la part nord i el seu germà Pere la part sud. Tradicionalment s’han conegut com ca l’Ill i cal Ton en referència als respectius directors que hi van exercir durant anys: Ramon Ill i Anton Payerols. Més endavant, a partir de 1919, ca l’Ill va passar al fill de Jaume Soldevila, i l’empresa va adoptar com a raó social el nom de l’hereu: Álvaro Soldevila S.A. Les dues empreses tenien sengles màquines de vapor amb les seves corresponents xemeneies per tal de complementar la força hidràulica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i això, l’evolució de les dues empreses i els processos productius van anar gairebé en paral·lel. Al cap de poc d’entrar en funcionament la fàbrica, a principis de la dècada de 1880, el fill de Pere Soldevila, Josep Soldevila Casas, ja va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats, va comprar uns nous terrenys a l’heredat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. Allà hi va construir una nova fàbrica, coneguda com a colònia de Sant Esteve o colònia Soldevila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després d’engegada la fàbrica s’hi van construir diversos habitatges que estaven situats a cada cap de la nau fabril: per al director i l’amo i 10 pisos per a treballadors. Tot plegat hi havia unes 20 famílies en aquest nucli. La resta de treballadors provenien de Balsareny i de cases de pagès de l’entorn, especialment del pla de Vilamajor, de Gaià, del Mujal i també de Cornet. Al costat de ponent de la fàbrica, entre la nau i l’actual carretera, s’hi va formar un carrer on hi havia quatre pisos en renglera construïts per l’empresa i un magatzem. Oficialment era el carrer Gaià, però es coneixia amb la denominació de carrer del Tap perquè no tenia sortida. Els habitatges del carrer del Tap no foren construïts per les empreses de la fàbrica sinó a iniciativa d’un particular de Barcelona, entorn de 1874. Els residents pagaven un lloguer a través dels Rabeya com a intermediaris. A finals de la dècada de 1920 o principis de la següent les cases van passar a formar part del patrimoni de l’empresa, Álvaro Soldvila S.A. El nucli de la colònia també comptava amb alguns serveis bàsics: un cafè, una sala de ball i una botiga, fet que l’acostava al model de colònia industrial. Així mateix, la nova indústria també va propiciar que sorgissin diverses casetes escampades per la plana. Aquestes cases es van aixecar en els anys pròxims a la fundació de fa fàbrica o una mica més endavant, fins al tombant de segle XX. Entre les més antigues hi ha cal Jep, ca l’Olivet, cal Roqueta, ca la Mònica, la Casa Blanca o ca la Cerdana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1885 s’inaugurà la línia dels Ferrocarrils Catalans coneguda popularment com el Carrilet i a la Rabeia s’hi va instal·lar un baixador. Era una excepció, ja que la línia del Carrilet seguia en paral·lel a la carretera i en aquest cas es va desviar per poder-se acostar a la fàbrica. I és que el propietari era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària i el principal interessat que el tren arribés fins a la colònia. Pel ferrocarril arribaven matèries primeres com el cotó o el carbó i s’expedien els productes manufacturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica de la Rabeia era de filats de cotó. Als primers decennis del segle XX al sector de ca l’Ill hi havia batans, manuars, metxeres i selfectines. No hi havia majordom, que habitualment era el càrrec que supervisava directament tot el procés productiu, sinó que era el mateix director qui personalment assumia moltes de les funcions. Els treballadors de les fàbriques feien dos torns de 12 hores, un de dia i un de nit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1922 a la part de cal Ton tota la maquinària es va traslladar a la fàbrica de la colònia Soldevila i va quedar sense activitat, excepte el salt d’aigua, que continuava produint electricitat. Més tard, a la postguerra, amb aquesta part de la fàbrica ja fusionada amb la colònia Soldevila, s’hi va instal·lar una secció de telers, en actiu fins el 1959.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta època la sala de ball de la Rabeia tenia molta anomenada i atreia gent de les cases de la contrada. Normalment cada diumenge s’hi organitzava una vetllada amenitzada amb una piano de maneta o manubri. El cafè i la sala de ball estaven comunicats per una porta, però la sala era petita i no arribava als cent metres quadrats. Normalment estava plena, sobretot quan hi actuava algun conjunt. Cal dir que als anys trenta va sorgir un grup musical a la zona que es trobava per assajar a la casa veïna de ca la Cerdana. S’anomenaven Iberians Jazz i, més endavant, Triumf Jazz. A l’estiu en algunes ocasions el ball es feia a la placeta. Com moltes colònies industrials, la Rabeia tenia la seva pròpia festa major, amb un envelat fet de boixos que es muntava a la plaça, i també es celebraven les principals festes tradicionals, com el carnestoltes. Entorn de la dècada de 1920 fins i tot hi havia hagut un grup de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1929 s’instal·là la llum elèctrica als habitatges de la Rabeia i a les cases de l’entorn. L’any 1931 les dues empreses van passar per moments difícils i ca l’Ill va arribar a l’aturada total, però al cap d’un temps la situació es va normalitzar. Durant la Guerra Civil les dues empreses foren col·lectivitzades i en va assumir la gestió un comitè format pel director i diversos treballadors escollits entre els seus companys. En aquesta època el cafè va tancar i ja no es va tornar a obrir. Més endavant s’hi construí un pis, com també a la sala de ball. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys de la postguerra Àlvar Soldevila per motius de salut va haver de deixar les regnes de l’empresa i en va assumir la gerència la seva muller, Teresa Grau, cosa que llavors era un fet gairebé insòlit. En aquests anys la resclosa havia sofert importants desperfectes a causa d’una riuada i es va haver de reparar. Els treballs els va realitzar l’empresa Orriols i van durar força temps. Es van engruixir les parets de la presa amb formigó i es construí de nou la caseta de les comportes, eixamplant-ne les obertures per facilitar l’entrada de l’aigua. Aquests primers anys de la dècada de 1940 a ca l’Ill es van succeir un gran nombre de directors. En el seu llibre sobre les dues colònies Josep Forasté (1997: 60) en dona la llista completa. L’any 1944 Joan Serramalera fou nomenat director i va mantenir el càrrec fins el 1950. Segons Forasté, era una persona de bon tracte, tant amb la gerència com amb els treballadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1958 i 59 la fàbrica d’Álvaro Soldevila (ca l’Ill) passà a formar part del Grup Castells (Gossypium), el qual ja gestionava altres empreses del tèxtil. La gerent Teresa Grau s’havia fet gran i havia decidit retirar-se. A principi de la dècada de 1960, sota la direcció de Llorenç Daudé, s’inicià una remodelació a fons que va incloure obres en l’edifici (per exemple, es van canviar les finestres) i una renovació total de la maquinària, tot introduint 12 contínues Rieter que van permetre incrementar la producció d’una manera notable. També es van remodelar els pisos de la Placeta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1973 Joan Martí va substituir Daudé com a director. Com a fet anecdòtic es pot dir que era cosí del poeta Martí i Pol. L’empresa va adquirir les naus que eren de Manufactures Soldevila S.A., que des de 1959 havia traslladat totes les seves activitats a la fàbrica de Sant Esteve. D’aquesta manera tota la fàbrica de la Rabeia tornava a estar sota una sola empresa, com al principi. En aquest època el magatzem, els pisos i les instal·lacions que hi havien al carrer del Tap foren enderrocats i al seu lloc s’hi aixecà una nau que, entre els anys 1976 i 1986, es va dedicar al tissatge. Prèviament, l’edifici ja s’havia allargat uns vint metres cap al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de la dècada de 1970 el sector tèxtil passava per una forta crisi. El nombre de treballadors a la fàbrica era de 74, quan n’havia arribat a tenir 130. El 1981 s’aconseguí que l’Institut Nacional d’Indústria (INI) es fes càrrec de l’empresa, juntament amb la resta de factories de Gossypium. Mitjançant un pla de reconversió l’Estat invertí 205 milions a la Rabeia, que van servir per donar un impuls momentani a la fàbrica. L’any 1986 l’empresa es va tornar a privatitzar i passà novament a Gossypium, que degut a la problemàtica del moment va haver de fer suspensió de pagaments. El 13 de març de 1993 la fàbrica de la Rabeia va deixar de produir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys posteriors al tancament el nucli de la Rabeia ha viscut un procés de despoblació. Només segueixen habitades les cases escampades de l’exterior. Des de 1994 s’hi ha tornat a instal·lar una empresa.</span></span></span></p> | 41.8765500,1.8875500 | 407691 | 4636668 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-xemeneia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-xemeneia-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||
| 92774 | Resclosa i canal de la fàbrica Rabeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-rabeia | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115, 142-143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 128.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 508.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Resclosa i canal de la fàbrica o colònia Rabeia que antigament li proporcionava la força motriu i que avui continua en ús com a petita central elèctrica. La resclosa es situa 400 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el curs del riu Llobregat s’eixampla. És una resclosa de planta lleugerament el·líptica, d’una amplada d’uns 70 m. Actualment és formigonada i fa un lleuger pendent. Per la riba de ponent desvia les aigües del riu per sota d’una petita caseta de pedra on hi ha les comportes i el sistema que regula el cabal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal, que té una amplada d’uns 8 metres, segueix una trajectòria en paral·lel al riu, passant per diversos trams subterranis. Els laterals de la llera són bastits amb obra de pedra i formigonats. El curs d’aigua entra al recinte fabril pel costat nordest. Antigament hi havia dos salts d’aigua amb dues turbines, ja que durant molt temps la fàbrica va estar dividida en dues empreses diferents. Recentment els dos salts s’han unificat en una sola turbina.</span></span></span></p> | 08018-246 | Sector nordest del terme municipal. | <p><span><span><span>El 1868 els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, van comprar una peça de terra del mas Rabeia al seu propietari, Jaume Rabeya, amb la intenció de construir-hi una fàbrica de filats. En les escriptures s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. El 1868 es va sol·licitar la concessió de l’aigua, aprovada el 1869. El 1871 es va signar un conveni entre els dos germans Soldevila per l’ús de la resclosa i ja es preveia que la fàbrica constés de dos edificis units però independents, susceptibles de ser dividits, com així va passar més tard. El 1872 ja s’estava construint la fàbrica i el propietari del mas Rabeia establia un nou terreny als Soldevila (Ferrer, 2011: 508). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica va començar a funcionar l’any 1880. En un principi els dos germans Soldevila n’eren copropietaris, però aviat devien sorgir discrepàncies i, efectivament, el 1886 van dividir la fàbrica en dues meitats que van ser independents fins l’any 1973. En Jaume Soldevila es quedà la part nord i el seu germà Pere la part sud. Tradicionalment s’han conegut com ca l’Ill i cal Ton en referència als respectius directors que hi van exercir durant anys: Ramon Ill i Anton Payerols. Més endavant, a partir de 1919, ca l’Ill va passar al fill de Jaume Soldevila, i l’empresa va adoptar com a raó social el nom de l’hereu: Álvaro Soldevila S.A. Les dues empreses tenien sengles màquines de vapor amb les seves corresponents xemeneies per tal de complementar la força hidràulica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys de la postguerra, a la dècada de 1940, la resclosa havia sofert importants desperfectes a causa d’una riuada i es va haver de reparar. Els treballs els va realitzar l’empresa Orriols i van durar força temps. Es van engruixir les parets de la presa amb formigó i es construí de nou la caseta de les comportes, eixamplant-ne les obertures per facilitar l’entrada de l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de la dècada de 1970 el sector tèxtil passava per una forta crisi. El nombre de treballadors a la fàbrica era de 74, quan n’havia arribat a tenir 130. El 1981 s’aconseguí que l’Institut Nacional d’Indústria (INI) es fes càrrec de l’empresa, juntament amb la resta de factories de Gossypium. Mitjançant un pla de reconversió l’Estat invertí 205 milions a la Rabeia, que van servir per donar un impuls momentani a la fàbrica. L’any 1986 l’empresa es va tornar a privatitzar i passà novament a Gossypium, que degut a la problemàtica del moment va haver de fer suspensió de pagaments. El 13 de març de 1993 la fàbrica de la Rabeia va deixar de produir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys posteriors al tancament el nucli de la Rabeia ha viscut un procés de despoblació. Només segueixen habitades les cases escampades de l’exterior. Des de 1994 s’hi ha tornat a instal·lar una empresa. El salt d’aigua continua sent explotat per generar electricitat.</span></span></span></p> | 41.8802800,1.8864100 | 407602 | 4637083 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-resclosa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-canal-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-canal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-canal-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||
| 92788 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-23 | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Santa Maria de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 127-146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17, 60-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 158-159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 152.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 129.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener</em>. Manresa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de la rectoria de l’església parroquial de Santa Maria de Balsareny, edificat a finals de la dècada de 1950. Es troba emplaçat al costat sud de l’església, en un terreny amb pendent i separat per dues escalinates. Per això la part davantera té dues plantes i, a la part posterior, s’hi afegeix una planta semisoterrània. L’edifici és de planta quadrada, amb façanes als quatre vents i coberta a quatre vessants, però té un cos de la mateixa alçada adossat a la part posterior que l’allarga.</span></span></span></p> <p><span><span><span> La façana principal, encarada vers la plaça, presenta una composició asimètrica, amb un portal al centre rematat amb arc de mig punt i finestres de diferent tipologia que als baixos es distribueixen a banda i banda i, en el pis superior, es troben a la part l’esquerra. En aquest sector a la cantonada de l’edifici es genera una mena de galeria rectangular formada per finestrals amb una petita barana de ferro. A la resta de façanes les finestres es distribueixen també de manera no simètrica. Els paraments són arrebossats i pintats de color ocre, mentre que el nivell semisoterrani s’ha deixat a pedra vista, mostrant un aparell fet amb carreus de mida diversa i de disposició irregular. En aquesta part baixa les obertures són rematades amb arcs escarsers. Sota la teulada destaca un ràfec de dues filades fet amb rajoles semicirculars. La forma d’algunes de les obertures de la casa suggereix una certa intenció historicista, per exemple a les llindes de la façana principal, on s’insinuen arcs conopials, o als arcs de les obertures de la planta inferior.</span></span></span></p> | 08018-255 | Plaça de l'Església, 5 | <p><span><span><span><span>El topònim Balsareny sembla ser un derivat dels termes “balç”, que significa cingle o espadat, i “areny”, que designa una riba, platja, o llit d’un riu. Entre els lingüistes es discuteix si el segon terme, “areny”, seria substantiu o adjectiu, en el sentit de “balç arenós”. També hi ha el dubte sobre si el topònim es refereix originàriament al castell i al seu turó o bé aquest va prendre el nom d’un hipotètic assentament primitiu que estaria situat al lloc on després es construí l’església. De fet, les característiques físiques de l’indret on s’assenta l’església parroquial coincideixen de manera força clara amb el significat de Balsareny, i l’indret sembla propici per un tipus de poblat de tradició ibèrica i de caràcter defensiu. Fins al moment, però, no s’hi han identificat restes arqueològiques que ho puguin corroborar, de manera que aquesta possibilitat s’ha de considerar només com una hipòtesi (Carreté, 2010: 33ss).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009, quan Guifred de Balsareny (senyor del castell) i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop l'església. Aquest mateix any (1009) ja consta que entorn de l’església s’hi havia format una sagrera. El 1032 l'església ja tenia categoria de parròquia. A partir del 1295 es documenten diverses donacions per l'obra de l'església, per la qual cosa s’entén que la construcció romànica fou construïda en aquest moment de finals del segle XIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En els segles XVI-XVII l’església fou reedificada pràcticament de nou i s’amplià amb cossos laterals. Les úniques dates que coneixem són les inscripcions en algunes claus de volta (1611, 1644, 1675), les quals indicarien que el gruix de l’obra es va fer a les dècades centrals del segle XVII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre 1775 i 1807 fou rector de la parròquia el conegut Roc García de la Enzina, que va tenir un paper important en la història de Balsareny per diferents qüestions. Havia nascut en un poble de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, criats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia va idear un artilugi anomenat trompa o sifó. Com que els no manresans tenien prohibit de regar amb aigua de la Séquia aquesta mena de sifó permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi entre 1787 i 1791 que va acabar perdent. La Reial Audiència li imposà una multa de més de 100 lliures. Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, sufragat en part per ell mateix i fet segons plànols que va dissenyar o dirigir en persona. El pont es va inaugurar l’any 1797. Roc García també va fer aixecar una nova rectoria, que ocupava una part de l’actual Plaça de l’Església i del Casal Verge de Montserrat. Fou enderrocada el 1936. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a l’església pròpiament, no va sofrir modificacions fins a finals del segle XIX, quan l’any 1883 va allargar-se la capella fonda. Se’n van encarregar els paletes Cardona, i les obres van costar 28.226 rals. El 1887-88 el pintor manresà Francesc Morell va portar a terme la pintura i daurat d’aquesta capella. A partir de 1896, amb la inauguració del cementiri municipal actual, l’antic fossar que hi havia en un pati annex a l’església pel costat de migdia va quedar en desús. Anteriorment el cementiri havia estat al costat nord de l’església, on ara hi ha el Casal Verge de Montserrat. Als primers decennis del segle XX la confrontació política entre conservadors-catòlics i progressistes era molt acusada. Sent rector Joan Sala, l’any 1903, va tenir lloc un episodi molt recordat que es va conèixer com el fet de les gorres. En el transcurs d’una processó uns joves es van negar a treure’s la gorra al pas de la Custòdia. Després d’una denúncia del rector per la passivitat de les autoritats republicanes un dels joves fou sentenciat al desterrament. Ja durant la Guerra Civil de 1936, la rectoria fou enderrocada i els altars i retaules barrocs de l’església foren destruïts. Sortosament, l’arxiu parroquial no en va quedar afectat. Una descripció de com era l’església abans de la guerra, amb la situació dels diferents altars i imatges, es troba al llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 136-142).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la guerra les principals reformes han estat l’obertura de les portes de les naus laterals, els vitralls, el trasllat del baptisteri o la remodelació del presbiteri. Així mateix, des de principis del segle XIX hi havia una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria. A finals de la dècada de 1920 el diputat Graells, de la Lliga, va subvencionar la construcció d’una escola nova al costat sud de l’església, on abans hi havia el fossar o cementiri. Inaugurat el 1931, era un col·legi per a nois que es conegué com a Col·legi de Capellans i, oficialment, com a Escola Sant Josep. Des de 1974 l’escola que quedar en desús i llavors passà a ser Llar Parroquial i seu d’activitats vinculades a la parròquia. Als anys 1980 s’hi van portar a terme obres de reforma i rehabilitació. Pel que fa a l’actual rectoria, situada una mica més al sud, es va construir a finals de la dècada de 1950 en època del rector Leandre Picas. Anteriorment el rector residia a cal Sabata (Pl. de l’Església, 5). Cap als anys 1960 els baixos de la rectoria es van adequar com a local per a activitats juvenils. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església de Balsareny, com la resta d’esglésies del municipi, pertanyia al bisbat de Vic fins que l’any 1957 passà a dependre del Bisbat de Solsona. Entre 1978 i 1990 exercí com a rector mossèn Joan Bajona i Pintó (1932-2020), persona molt recordada al poble per les seves activitats polifacètiques. Va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i Balsareny. Amb les seves obres va embellir especialment diversos racons a l’entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> | 41.8628600,1.8778000 | 406862 | 4635159 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92788-rectoria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92788-rectoria-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 | |||||||
| 92789 | Mosaics i obra plàstica de mossèn Bajona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaics-i-obra-plastica-de-mossen-bajona | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Conjunt de mosaics, plafons ceràmics i altres obres plàstiques fetes per mossèn Joan Bajona que es troben repartides en diferents punts de Balsareny i el seu entorn, d’una manera especial al sector que envolta l’església parroquial. L’obra de mossèn Bajona és formada per una diversitat de tipologies artístiques entre les quals, però, abunden els treballs ceràmics fets amb mosaic, ja sigui total o parcialment, o també amb la tècnica del trencadís. Els trobem formant part de fonts, i jardins, o com a elements decoratius situats en espais urbans o en alguns racons emblemàtics del poble; també en ermites i capelles de l’entorn, així com en algunes cases particulars. Alguns d’aquests treballs són de caràcter menor, simples plafons ceràmics encastats en una paret; d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf i que dona un caràcter peculiar a quests espais.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra de Mossèn Joan Bajona, inventariada en una publicació recent (BAJONA i altres, 2016), consta d’un bon nombre d’elements al municipi de Balsareny. Entre els més destacats podem esmentar la Font del Romaní i altres treballs als jardins o a l’edifici de la Rectoria de Balsareny, la font dels Enamorats i altres mosaics vora la Llar Parroquial, una capelleta, una farola i la caseta de la Blancaneus dins el recinte del Casal Verge de Montserrat, l’altar de l’església de Sant Esteve de la Colònia Soldevila, la Font de Sant Roc (al costat del Pont del Riu), la Font del Bruc (al carrer del Bruc) i la Font dels Escolans (Colònia Soldevila). També va fer algun tipus d’intervenció al Baptisteri de l’església parroquial de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-256 | Emplaçaments diversos. Especialment a la zona entorn de l'església parroquial i en indrets diversos del nucli urbà de Balsareny i de l'entorn. | <p><span><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span><span>. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts.</span></span></span></span></p> | 41.8629900,1.8775900 | 406845 | 4635173 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-enamorats-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-casal-verge-montserrat-farola-i-capelleta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-sant-roc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-creu-carrer-creu-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/