API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
92937	Cementiri municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-27	<p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 159.</span></span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Cementiri de Balsareny, emplaçat al costat de la carretera de Súria, als afores del poble. Consta d’un recinte de planta rectangular tancat per un mur perimetral pintat de color blanc. L’entrada és al costat de migdia, encarada a la carretera. És formada per una porta reixada entre pilars i coronada amb una creu de ferro. Té inscrit l’any 1896 i la frase “Benaventurats los que morin en Gràcia de Déu”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior els blocs de nínxols es distribueixen en diferents sectors entorn d’una zona central enjardinada amb diferents tipus de plantes i arbres, a més de xiprers. A la part central hi ha una senzilla creu de ferro sobre una columneta. La part de llevant del recinte és fruit de l’ampliació feta entorn de la dècada de 1990.</span></span></span></p>	08018-311	Carretera de Súria (BP-4313)	<p>El primer cementiri parroquial de Balsareny va ser al costat de l’església, al costat nord, on avui hi ha el casal verge de Montserrat. En construir-se aquest edifici, l’any 1947, s’hi van trobar molts enterraments dels quals ja se n’havia perdut la memòria. Del que sí es conserva el record és de l’anomenat Cementiri Vell que, almenys des del segle XVI, era adossat al mur de migdia de l’església parroquial. El cementiri municipal actual es va inaugurar l’any 1896. Aleshores l’antic fossar va quedar en desús. El trasllat de les despulles al nou cementiri es va fer amb una solemne processó. A finals de la dècada de 1920 a l’indret on hi havia el Cementiri Vell s’hi va construir l’escola parroquial.</p> <p>En un principi el recinte del cementiri municipal era més estret i, entorn de la dècada de 1990, fou ampliat cap a llevant.</p>	41.8681800,1.8741900	406570	4635753	1896	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Altres			Inexistent	2024-06-07 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
93477	Forn d’obra de la Rabeia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-rabeia		XIX	Forn molt arrasat	<p><span><span><span>Forn d’obra de tipologia força peculiar que es troba emplaçat uns 80 m al nordoest de la masia coneguda actualment com a Masoveria de la Rabeia, al marge d’un camp. Es conserva en un estat molt parcial i, per això, és difícil deduir quina estructura i tipologia devia tenir, ja que mes aviat s’acosta a una petita bòvila que no pas a un forn d’obra convencional. Es troba situat al marge d’un terreny fortament trencat per l’erosió, i actualment tan sols en queden dues cavitats en forma de volta que s’endinsen sota el terreny així com restes d’estructures diverses enmig d’enderrocs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cavitat situada a l’esquerra és coberta amb volta escarsera de maó. A l’interior es configura un espai amb planta en forma de de L que té una paret lateral de maó on, a través d’un petit forat, es comunica amb una petita cambra adjacent. La cavitat situada a la dreta consisteix simplement en un forat excavat a la terra amb coberta en forma de volta. Anys enrere es conservava encara una tercera cavitat, que sembla que era més profunda, però amb l’erosió del marge es devia anar descalçant. Uns cinc metres a l’esquerra de la cavitat principal s’observen, sempre encastades al marge del terreny, un seguit d’estructures cobertes per una capa d’enderrocs. S’hi poden veure restes d’un mur fet de totxo massís i una paret prima d’argamassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament aquest forn devia ocupar una superfície força més extensa, amb diferents cambres semisoterrades que devien comunicar entre si, a l’estil d’una petita bòvila. Pel que sembla, s’hi fabricava sobretot un tipus de totxo massís, i també rajoles.</span></span></span></p>	08018-381	Sector central del terme municipal, prop de la Masoveria de la Rabeia	<p><span><span><span>Aquest forn pertanyia a la masia de la Rabeia (actualment coneguda com la Masoveria de la Rabeia) i cal suposar que l’havien fet funcionar els seus propietaris, probablement al segle XIX. Es diu que les rajoles de l’era de la masia es van fabricar en aquest forn. Algunes d’aquestes rajoles tenen curioses inscripcions i també unes sanefes. En una s’hi pot llegir el nom d’Anton Rabeya. Les altres són difícils de desxifrar. El forn devia quedar en desús a finals del segle XIX i posteriorment va entrar en un procés de ruïna. Més endavant s’havia conegut com la Barraca del Forasté, perquè es diu que algun membre de la família Forasté s’hi havia quedat a passar alguna nit. </span></span></span></p>	41.8783100,1.8888600	407802	4636862		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-11.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-08-04 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Barraca del ForastéInformació facilitada per Jaume Rabeya	98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
93518	Cal Matamoros	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matamoros	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 170.</span></span></span></p>	XVIII-XX	Alguns pisos han estat rehabilitats. La part exterior de la casa està mancada de manteniment, presenta escrostonaments en l'arrebossat i necessitaria una restauració.	<p><span><span><span>Casa del nucli urbà de Balsareny que destaca per les seves dimensions i per la voluntat d’esdevenir un edifici significatiu en una xamfrà que estava situat al límit d’on antigament acabava el clos murallat. Es tracta d’un edifici als quatre vents emplaçat en un terreny amb desnivell, de manera que l’entrada principal es troba al carrer Àngel Guimerà però la façana més representativa és la posterior, de major alçada i que pot ser contemplada amb una bona perspectiva, ja que al seu davant té un terreny sense edificar i amb horts que són de la mateixa casa. L’edifici adopta una planta rectangular (amb la cantonada sudest en biaix) i consta de planta semisoterrània, planta baixa i dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana més significativa és la que està encarada a migdia. Es caracteritza per unes àmplies galeries als dos pisos intermedis, cadascuna amb obertures amb arcs de mig punt. La galeria inferior s’ha complementat, ja al segle XX, amb un balcó corregut amb barana calada, mentre que al pis inferior hi trobem només tres obertures en forma de balcons. La part alta d’aquesta façana queda ressaltada per un estucat de color rosat que perfila i ressalta en blanc les línies de les arcades. A la cantonada sudest trobem un balcó emmarcat amb pedra picada i amb barana de fosa. La façana de llevant, que també conserva l’arrebossat de tonalitat rosada, presenta dues sèries d’obertures de disposició regular. Paradoxalment, la façana nord, que dona al carrer Àngel Guimerà, és la més senzilla. Queda estructurada en base a dos eixos d’obertures simples. Com a detall decoratiu el ràfec d’aquesta part de la teulada dibuixa una sanefa feta amb maó i els tres vèrtexs són coronats amb una mena de pinacles en forma de pinya. A la façana lateral el ràfec adopta un perfil sinuós. L’interior de l’immoble es distribueix en diversos pisos, que eren de lloguer. A la planta superior n’hi ha tres.</span></span></span></p>	08018-383	Carrer Àngel Guimerà, 33	<p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda el 1778 i es trobava ja fora del clos murallat. Havia pertangut a al Comú de Balsareny o Ajuntament, que hi tenia l’escola pública al “pis de dalt”. Per això antigament de la casa el deien el Comú. A mitjans de segle XIX la va comprar Anton de Solsona, que era descendent de Josep Solsona i Cortès de Monner, ciutadà honrat de Barcelona i propietari de l’heretat del Cortès de Ferrans, d’on era originària la seva família materna, i de la Coromina de Ferrans, partida que confronta amb aquesta casa. Anton de Solsona va esdevenir un important terratinent local arran de la desamortització de Madoz (1855). Aleshores va redimir un censal que pagava a la comunitat de preveres de Moià per la masia del Cortès i va adquirir a l’Ajuntament de Balsareny aquest edifici del carrer Vell, que en el seu moment havia estat quasi sumptuós, així com també l’Hostal amb el forn i la taverna, que es trobaven al carrer Vell, 4. Anton va afegir la preposició “de” al seu cognom per tal de donar-li una aparença noble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard la casa fou propietat del metge Daniel Matamoros Cañellas; d’aquí que actualment sigui coneguda encara amb la denominació de cal Matamoros. Posteriorment els hereus del metge van vendre la casa a Josep Arnau Tomàs, de ca l’Enriqueta, que va rehabilitar-la (Carreté, 2010: 170). E</span></span></span>l 2008 es va parcelar el terreny, separant la propietat la casa i part de l'hort, i es va fer una permuta pel terreny restant amb una immobiliaria que havia de construir-hi una casa, però la immobiliària va fer fallida i els terrenys han quedat a mig edificar.</p>	41.8619400,1.8759600	406708	4635058		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-2.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-03-31 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: cal Solsona, el Comú	98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92916	Colònia Soldevila (habitatges)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-soldevila-habitatges	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110-114.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 509.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></span></p>	XIX-XX	Estat d'abandó i en procés de degradació acusat	<p><span><span><span>Conjunt d’habitatges de la colònia tèxtil Soldevila distribuïts en dos carrers al sector de ponent de la colònia. Queden separats de la fàbrica per un magnífic passeig arbrat amb plàtans. Actualment tots els habitatges es troben en estat d’abandó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat mateix del passeig i sobre una lleugera elevació s’estén el carrer Vell, que compta amb dos trams d’habitatges adossats. Els de la part sud són els més antics (inaugurats el 1899), al centre destaca l’edifici del cafè-teatre (que es va reformar i ampliar els anys 1946-47), i a la part nord hi ha habitatges construïts una mica més tard (entre 1910 i 1911). Més a ponent trobem el carrer Nou (edificat entre 1920 i 1922).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al carrer Vell els habitatges més antics anaven del número 1 fins al 5. Segueixen un mòdul pràcticament idèntic, amb planta baixa més dos pisos i una composició que es distribueix en cinc eixos d’obertures, amb un portal central i petits balcons als dos pisos superiors. Els paraments són de pedra i arrebossats, i totes les obertures són rematades amb arc escarser i emmarcades amb maó. El primer habitatge del bloc corresponia als pisos del director i de l’amo de la fàbrica i, de manera insòlita en una colònia industrial, pràcticament no es diferencien de la resta d’habitatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una segona fase es van construir els pisos que anaven des del número 6 (després del teatre) fins al número 8. Segueixen també uns mòduls semblants, amb tres plantes i una distribució en cinc eixos d’obertures. En aquest cas les obertures superiors són en forma de finestra i els emmarcaments motllurats. Per la part posterior tots els pisos disposen de galeries en forma d’àmplies balconades. Als baixos d’alguna de les escales s’hi ubicaven els serveis de la colònia: al número 5 hi havia la botiga, al número 6 l’escola i el forn de pa era al número 11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part central el cafè-teatre és l’únic bloc que destaca sobre el comú de les façanes. A la part davantera compta amb una petita tribuna sobre el portal, flanquejada per amplis finestrals. Per la part posterior s’allarga amb un cos més alt tot de maó on hi havia la caixa de l’escenari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més a ponent trobem el carrer Nou, que té les façanes principals de les cases encarades al costat oposat, mirant cap a l’oest. A diferència del carrer Vell, el bloc d’habitatges és obrat totalment a totxo vist. Es tracta d’habitatges també de tres plantes, amb mòduls basats en cinc eixos d’obertures. En aquest cas totes les obertures són en forma de finestres i perfilades amb emmarcaments de maó. A diferència dels altres, aquests pisos tenien claror natural a totes les habitacions.</span></span></span></p>	08018-302	Colònia Soldevila. Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span><span>L’any 1880 entrava en funcionament la fàbrica que els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, havien construït a la Rabeia. A causa de desavinences, des de bon principi ja la van dividir en dues meitats. Jaume Soldevila es va quedar la meitat nord. El seu fill, Josep Soldevila Casas, va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats per la manca de potència hidràulica, va comprar uns nous terrenys a l’heretat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Feia uns anys que en aquest indret un altre industrial ja hi havia sol·licitat la concessió d’aigües, el 1868. Quan aquesta llicència va caducar el 1892 perquè no s’havia fet efectiva Josep Soldevila va poder comprar l’heretat i sol·licitar els drets d’aigua, el 1894 (Ferrer, 2011: 509). Aleshores va poder construir a l’indret una fàbrica que era més gran. Al principi fou coneguda com a colònia Sant Esteve, perquè estava situada vora una església romànica que tenia aquesta advocació. Més endavant s’ha tendit a denominar-la colònia Soldevila. A diferència de la Rabeia, en aquest cas sí que es pot qualificar pròpiament de colònia industrial, ja que estava dotada amb un bon nombre d’habitatges que formaven dos carrers i amb serveis bàsics com botiga, escola o cafè-teatre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De manera gairebé seguida a la construcció de la fàbrica es va aixecar un primer bloc de 18 habitatges a l’anomenat carrer Vell. Des del número 1 fins al 4. Es van inaugurar el 1899. El primer habitatge del bloc acollia els pisos del director i de l’amo de la fàbrica que, de manera atípica en una colònia industrial, pràcticament no es diferencien de la resta de pisos. Una mica després es va construir el número 5. També a finals del segle XIX es va construir el cafè-teatre. La resta d’habitatges del carrer Vell, al nord del cafè, es van edificar entre 1910 i 1911. Anaven del número 6 fins al 8. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un principi la fàbrica en nodria únicament amb l’energia hidràulica, i no consta que hi hagués cap màquina de vapor ja que, ben aviat, va arribar la xarxa elèctrica. La fàbrica va engegar la producció amb unes selfactines que continuaven el procés del filat iniciat a la fàbrica de la Rabeia. A començaments de segle XX es va fer una primera ampliació de la nau i s’hi van instal·lar telers. Més tard, es construí l’edifici del batà, al nord de les naus, i també les oficines, a la part sud. En aquests nous espais entorn de 1922 s’hi va traslladar la maquinària de la fàbrica Rabeia. Així doncs, la fàbrica de la colònia Soldevila tenia seccions de filats i de teixits; aquesta segona dirigida per un majordom i un encarregat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre 1920 i 1922 es van edificar els habitatges del carrer Nou. Així, entre els dos carrers feien un total de 74 pisos: 56 al carrer Vell més 18 al carrer Nou (Forasté, 1997: 99). Aquests anys entorn de 1920 es poden considerar l’època d’esplendor de la colònia, ja que va arribar a tenir prop de 400 habitants. Aquests residents i treballadors de la fàbrica pagaven un lloguer simbòlic pels habitatges, i tenien dret a un hort, que era propietat de l’empresa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pels volts de 1927 s’hagué de reparar la resclosa amb un empostissat horitzontal d’un 7 metres d’amplada. Aquest mateix any va morir Josep Soldevila, que havia nomenat hereus en parts iguals als seus fills Pere i Josep M. Soldevila Grau, que gestionaven la colònia i la seva part de l’antiga fàbrica de la Rabeia (Ferrer, 2011: 509). Durant la dècada de 1930 l’empresa va passar per moments de crisi i de dificultats financeres, amb una aturada total de dos anys a partir de 1932. Això motivà un considerable èxode de famílies, algunes de les quals ja no van tornar. El 1932 va assumir les regnes de l’empresa Josep M. Soldevila.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil l’empresa fou col·lectivitzada i un comitè escollit entre els treballadors es va fer càrrec de la direcció. Una de les primeres decisions fou facilitar la marxa a Anglaterra del Josep M. Soldevila en qualitat de representant de l’empresa a l’exterior. En aquest temps de restriccions, a causa de l’escassedat de moneda fraccionària l’empresa va editar uns vals de paper que ben aviat foren acceptats com a moneda corrent a les poblacions de Balsareny i Navàs. I encara durant els anys de la postguerra pel mateix motiu es van posar en circulació uns botons estampats que substituïen les monedes de cèntims.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a mitjans de la dècada de 1940 les selfactines foren eliminades i substituïdes per contínues, amb un sistema més modern i productiu. En aquesta època els talls en el subministrament elèctric eren freqüents. Per això es va instal·lar una màquina de vapor procedent d’un vaixell desguassat en una edificació a la part oriental de la fàbrica. El 1948 estava enllestida, però la solució no va resultar gaire eficient, i més endavant s’hi instal·laren uns cremadors perquè funcionés amb fueloil. Al cap de poc es va poder eliminar la transmissió directa de les màquines amb el sistema d’embarrats i s’hi van instal·lar motors elèctrics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la dècada de 1950 el sector tèxtil va passar per un moment d’expansió i l’empresa va arribar als 650 treballadors. Molts dels treballadors venien de fora (Navàs, el Mujal, Gaià, Balsareny i la Rabeia) i des de 1950 disposaven d’una línia d’autocars per als desplaçaments, un servei que ja havia existit als anys trenta. En aquesta època es van introduir fibres artificials, com la viscosa, i força més endavant el polièster.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1956 Josep M. Soldevila va morir de manera sobtada i va assumir la gerència el seu fill Ignasi Soldevila de Caralt. Entorn de 1962 es va fer una nova ampliació de la planta de la nau, a la cantonada nord de la fàbrica, cap a ponent. També es van construir nous laboratoris, adossats a una paret que separava les seccions de telers i de filatura, i que era coneguda com “el muro de la vergüenza”, en al·lusió al mur de Berlín. Van ser anys, però, en què es van començar a notar els primers efectes de les successives crisis que havien de sacsejar al sector tèxtil, fet que comportà els primers expedients amb reduccions. La fàbrica Soldevila no havia invertit en modernització de la maquinària per evitar endeutar-se. Més endavant, els telers van anar-se reduint a mesura que quedaven parats fins que foren suprimits del tot l’any 1981. La filatura continuava treballant a bon ritme, però les millores tècniques van comportar noves reduccions de llocs de treball, sobretot a la dècada de 1970, quan molts treballadors van optar per traslladar-se Balsareny o Navàs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1979 es va produir la fusió de Manufactures Soldevila S.A. amb una fàbrica de Berga, i les dues van passar a Indústries Tomás S.A., que tenia la seva seu a Sant Quirze de Besora. Amb això s’aconseguí una ampliació de capital. Els anys 1979-80 es va fer una nova ampliació de naus al nord del pati, per la qual cosa calgué obrir una nova via d’accés a la carretera. Aquestes operacions no van servir de gran cosa, ja que en els anys següents van continuar les reduccions de plantilla. El 1990 Manufactures Soldevila S.A. fou absorbida juntament amb dues empreses més pel grup Gossypium. Finalment, enmig d’un procés complex de negociacions el 1992 la fàbrica de la colònia Soldevila aturava la producció.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment els locals i els pisos de la colònia van passar a l’Institut Català de Finances, i més endavant tot el conjunt fou comprat per una multinacional, que va llogar la fàbrica a una empresa de cartonatges. Després del tancament de la colònia es va produir un procés de despoblament. Si el 1981 la colònia encara registrava 180 habitants, a principis de la dècada de 1990 havien minvat fins a 59, i pocs anys després els pisos van quedar totalment desocupats i en procés de degradació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa als aspectes més socials i lúdics, cal dir que la colònia Soldevila s’ha caracteritzat per ser una comunitat activa i amb una clara identitat comunitària, ben dotada amb serveis diversos i amb una important vida associativa i cultural. La botiga, situada als baixos de l’escala número 5, subministrava tota classe d’articles als residents. En un principi depenia directament de l’empresa, però a partir de 1910 el servei s’arrendà a diferents famílies. Va subsistir fins el 1986. També hi havia un forn de pa, a l’escala número 11, i la venda de carn es feia mitjançant un servei ambulant. L’empresa tenia vinyes i produïa vi per al consum dels treballadors. Als anys de la postguerra es va instal·lar una peixateria, i cap a la meitat dels anys cinquanta hi havia una perruqueria i servei mèdic ambulatori. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església de la colònia fou la de Sant Esteve, d’origen romànic però totalment remodelada l’any 1942. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 es constituí una Germandat, impulsada pel mateix amo, que ajudava a sufragar les despeses en casos de malalties, defuncions, etc. Les escoles eren als baixos de l’escala número 6: una per a nens i una per a nenes. De la de nenes se n’encarregava una mestra. Van funcionar fins l’any 1971. També hi havia hagut una guarderia, portada per monges, que va tancar l’any 1964. El camp de futbol s’inaugurà el 1922. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La colònia també tenia la seva pròpia festa major, que es celebrava el primer o segon diumenge d’agost, coincidint amb les vacances. L’acte més emblemàtic era el ball d’envelat al pati de davant de l’entrada del rellotge. També hi havia hagut un grup de caramelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un àmbit destacat i que va assolir un prestigi notable fou el teatre. Ja hem dit que el local s’havia construït a finals del segle XIX com a cafè-teatre. Al principi era més sala de ball, i gaudia d’una certa fama perquè l’ambient més o menys liberal que regnava a la colònia possibilitava que fos una de les poques on s’hi feia ball rodó. El 1946 i 1947 el local fou reformat per ampliar la part dedicada al teatre, que aconseguí un aforament de gairebé 300 butaques. Des del 1948 s’hi projectaven també pel·lícules. El grup de teatre a la colònia ja existia l’any 1918 i actuava amb certa regularitat. Era format només per homes. El 1933 es van representar per primera vegada els Pastorets amb l’obra <em>La Llum de l’Establia</em>. La febre del teatre va arribar sobretot per l’impuls que li va donar mossèn Marià Viadiu a partir de la seva arribada a la colònia l’any 1947. </span></span></span></span><span><span><span>L’any següent els Pastorets van ser ja els de Folch i Torres, i des d’aleshores es van representar cada any en diverses funcions de manera ininterrompuda. El grup de teatre va conèixer moments de gran vitalitat i ha representat també altres obres teatrals. L’any 2000, després del tancament de la fàbrica, els Pastorets no es van poder representar per motius de seguretat del local. A partir del 2002 van passar a representar-se a la sala Sindicat de Balsareny, constituïts com a associació, i encara avui estan en actiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També és remarcable l’Esbart Dansaire Sant Esteve, nascut el 1948 primer com a suport dels Pastorets i cap a 1980 consolidat ja amb actuacions independents. Els cossos de dansa de l’esbart han actuat per tot l’Estat i per diversos països d’Europa. Així mateix, la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música de l’església, també ha realitzat gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció de mossèn Joan Bajona, capellà de la colònia i després rector de Balsareny. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></span></p>	41.8844900,1.8857400	407552	4637552		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-y.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-14.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-nou-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-nou-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-nou-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-nou-post.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-03-27 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	46	1.2	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92949	Tèxtil Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/textil-balsareny	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 185-186, 275.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Nau industrial d’una antiga fàbrica tèxtil de dimensions modestes emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És representativa de l’arquitectura industrial de mitjans de segle XX. Consta d’un cos de planta rectangular irregular, d’una sola planta. Les dues façanes visibles de la construcció combinen l’obra a maó vist sobre un parament arrebossat i un sòcol de pedra. La façana principal, que dona al carrer de la Mel, consta d’un portal central simple flanquejat per finestres de formigó prefabricat amb franges de maó. Sobre el portal hi ha una obertura rectangular i dos ulls de bou. La façana és coronada per un acroteri de forma rectangular i costats escalonats. La façana lateral presenta un ritme de finestrals de la mateixa tipologia, dins una franja on cada finestra queda separada amb obra de maó.</span></span></span></p>	08018-316	Carrer de la Mel, 7	<p><span><span><span>Aquesta petita nau havia estat una fàbrica tèxtil. Segons dades del cadastre, la construcció és de l’any 1947. El propietari era Emili Bonals Ambròs, a qui li deien el Castanyoles i també, secundàriament, el Carreteró, perquè estava casat amb Elvira Carreté Ribera, de cal Carreteró (carrer Nou, 45). La raó social era Textil Balsareny SA, però la gent en deia la fabriqueta del Castanyoles o cal Castanyoles (Carreté, 2010: 186). </span></span></span><span><span><span>Després d’Emili va continuar al capdavant de la fàbrica el seu fill Ricard Bonals Carreté, i després el fill d’aquest, Emili Bonals (quarta generació).</span></span></span></p>	41.8625400,1.8745800	406594	4635127	1947	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92949-nau-carrer-mel-7-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92949-nau-carrer-mel-7-d.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-03-27 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: cal Castanyoles, cal CarreteróInformació facilitada per Ramon Carreté	98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
93255	Gegant Peta Fluix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegant-peta-fluix		XX		<p><span><span><span>Gegant que adopta la forma d’una bèstia infernal i que la colla Peta Fluix fa actuar bàsicament en el context del Correfoc que s’organitza per la Festa dels Traginers. És un gegant banyut que està dotat de pirotècnia, sobretot a la boca. Porta 12 punts de foc, cosa que el fa molt espectacular una vegada encès Té una mobilitat important, perquè pugui anar ràpid i lleuger al voltant dels diables. Està basat en un personatge del “Llibre de les bèsties”, de Xavier Fàbregas. És un gegant que lluita entre el bé i el mal, de manera que els diables que el volten sempre proven de temptar-lo perquè es decanti de la banda del mal. Té una alçada de 2,80 m i pesa 35 kg.</span></span></span></p>	08018-379	Sala El Sindicat. Carrer de Ponent, 7	<p><span><span><span>Els primers gegants de Balsareny es van estrenar l’any 1985 i, com no podia ser d’altra manera, estaven vinculats a l’esdeveniment popular més emblemàtic del poble: la Festa dels Traginers. Són el Marc i la Maria, un traginer i una pagesa. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k més sonen”, inicialment impulsada pel grup de músics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els orígens de la Colla Peta Fluix es troben en el Correfoc que, des de 1988, s’organitza per la Festa dels Traginers. El dissabte al vespre té lloc el Correfoc del Traginer, i el divendres es fa un Correfoc infantil. El gegant d’aquesta colla el va construir Francesc Cisa Camps l’any 1992. El nou gegant es va “batejar” en una Festa dels Traginers i el va apadrinar el Gegant Malparit (de la Colla Correfoc Santvicentí, de Sant Vicenç de Castellet) i el gegant llucicercs (de la Colla de de Dimonis de Cercs). Normalment actua una vegada a l’any a Balsareny, en el Correfoc del Traginer que es fa el dissabte. Subsidiàriament, la Colla Peta Fluix també fa alguna sortida a altres poblacions de Catalunya, quan és oportú perquè el seu gegant pugui oferir l’espectacle per al que està dissenyat. </span></span></span></p>	41.8628000,1.8746700	406602	4635155	1992	08018	Balsareny	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93255-peta-fluix-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93255-peta-fluix-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93255-peta-fluix-3.jpg	Física	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Lúdic			Inexistent	2023-03-27 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Francesc Cisa	Els gegants es guarden en un local polivalent a la plaça de la Mel-carrer de Ponent. També s’hi guarda el gegant Peta Fluix, junt a un seguit de materials municipals, i són visibles a través d’uns vidres quan es fa algun acte a la sala. Hi ha una proposta sorgida de les xarxes socials perquè s’habiliti un espai en el qual els gegants i tota la imatgeria del poble estiguin exposats i es puguin veure de manera permanent.	119\|98	52	2.2	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92787	Santa Maria de Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-balsareny	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Santa Maria de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 127-146.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17, 60-61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 158-159.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 129.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></p>	XIII-XX		<p><span><span><span>L’església parroquial de Balsareny fou construïda pràcticament de nou als segles XVI-XVII sobre un temple romànic anterior del qual pràcticament no n’han quedat restes. Consta d’una nau de planta rectangular amb capelles laterals. A la capçalera, orientada a l’est, s’hi ha afegit un cos més baix corresponent a la capella del Santíssim i la sagristia, i al costat de migdia té adossat l’edifici de la Llar Parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal s’imposa com una obra sòbria i feixuga que es caracteritza per la presència d’un sòlid campanar damunt de la nau central, l’únic element que li confereix certa personalitat. Aquest campanar adopta la forma d’una àmplia mola amb dues obertures davanteres i altres de laterals on hi ha inserides les diverses campanes, i té també un rellotge encastat en un dels angles. Una estreta cornisa el separa de la part central de la nau, on trobem un portal dovellat i, al seu damunt, un petit rosetó. A cadascun dels cossos laterals hi ha sengles portals. Es van obrir a la segona meitat del segle XX (el del costat sud el 1941) i són decorats amb relleus als frontons; el de l’esquerra amb un motiu simbòlic referit al tema de l’Alfa i l’Omega. Damunt d’aquest hi ha un petit ull de bou i, a les parts superiors, una finestreta a cada banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antiga església romànica (una obra tardana corresponent ja al segle XIII) n’ha quedat algun vestigi a la part central de la façana fins a la cornisa. Sobre el rosetó es pot observar una finestra ara tapiada que correspon a l'obra originària. L'aparell de la part romànica és fet amb carreus petits, disposats en filades i ben diferenciats dels de la part moderna, que són més grans. Així mateix, al mur de la banda nord es conserva en la seva part central un tram fet amb carreus en aquest cas de mida força gran i que sembla correspondre a un dels braços del transsepte, mentre que al costat oposat (a l’interior de la Llar parroquial) es troba el mur que correspondria al braç meridional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’església la nau central és coberta amb volta apuntada i les capelles laterals amb tres trams de voltes de creueria, cadascun separat amb arcs de mig punt. Als peus de la nau s’aixeca el cor. El fons d’altar, amb decoració d’estil neoclàssic, és presidit per una fornícula central amb una imatge de l’Assumpció. És una escultura anterior a la Guerra Civil, mentre que las majoria de les que podem veure a les capelles laterals són posteriors, amb alguna excepció com la de la Puríssima. La part superior de la nau és decorada amb set vitralls que al·ludeixen a temes simbòlics com l’eucaristia, el baptisme o el nou anyell de Déu. També són interessants els confessionaris, amb un remarcable treball en la decoració de la fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels elements més valuosos és la talla en fusta del Crist jacent, obra de 1947 de l’escultor del Penedès Josep Cañas i Cañas. Antigament estava situat a la capella dels Dolors, i el 1976 es traslladà al baptisteri, que està decorat amb pintures murals al·legòriques fetes a mitjans de segle XX. Al fons de la nau de tramuntana s’allarga la capella de Santíssim, de finals del segle XIX i feta en el mateix estil gòtic de les capelles laterals. És capçada amb un absis heptagonal i compta amb un rosetó decorat amb vitralls. Hi podem contemplar una interessant pintura de la Verge dels Set Dolors, possiblement del segle XIX. Així mateix, a la sagristia es conserva un retrat del segle XVIII del carmelità Francisco Battaller i Matolí; també un reliquiari de Sant Marc Evangelista, patró del poble. </span></span></span></p>	08018-254	Plaça de l'Església, s/n	<p><span><span><span>El topònim Balsareny sembla ser un derivat dels termes “balç”, que significa cingle o espadat, i “areny”, que designa una riba, platja, o llit d’un riu. Entre els lingüistes es discuteix si el segon terme, “areny”, seria substantiu o adjectiu, en el sentit de “balç arenós”. També hi ha el dubte sobre si el topònim es refereix originàriament al castell i al seu turó o bé aquest va prendre el nom d’un hipotètic assentament primitiu que estaria situat al lloc on després es construí l’església. De fet, les característiques físiques de l’indret on s’assenta l’església parroquial coincideixen de manera força clara amb el significat de Balsareny, i l’indret sembla propici per un tipus de poblat de tradició ibèrica i de caràcter defensiu. Fins al moment, però, no s’hi han identificat restes arqueològiques que ho puguin corroborar, de manera que aquesta possibilitat s’ha de considerar només com una hipòtesi (Carreté, 2010: 33ss).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009, quan Guifred de Balsareny (senyor del castell) i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop l'església. Aquest mateix any (1009) ja consta que entorn de l’església s’hi havia format una sagrera. El 1032 l'església ja tenia categoria de parròquia. A partir del 1295 es documenten diverses donacions per l'obra de l'església, per la qual cosa s’entén que la construcció romànica fou construïda en aquest moment de finals del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els segles XVI-XVII l’església fou reedificada pràcticament de nou i s’amplià amb cossos laterals. Les úniques dates que coneixem són les inscripcions en algunes claus de volta (1611, 1644, 1675), les quals indicarien que el gruix de l’obra es va fer a les dècades centrals del segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1775 i 1807 fou rector de la parròquia el conegut Roc García de la Enzina, que va tenir un paper important en la història de Balsareny per diferents qüestions. Havia nascut en un poble de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, criats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia va idear un artilugi anomenat trompa o sifó. Com que els no manresans tenien prohibit de regar amb aigua de la Séquia aquesta mena de sifó permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi entre 1787 i 1791 que va acabar perdent. La Reial Audiència li imposà una multa de més de 100 lliures. Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, sufragat en part per ell mateix i fet segons plànols que va dissenyar o dirigir en persona. El pont es va inaugurar l’any 1797. Roc García també va fer aixecar una nova rectoria, que ocupava una part de l’actual Plaça de l’Església i del Casal Verge de Montserrat. Fou enderrocada el 1936. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’església pròpiament, no va sofrir modificacions fins a finals del segle XIX, quan l’any 1883 va allargar-se la capella fonda. Se’n van encarregar els paletes Cardona, i les obres van costar 28.226 rals. El 1887-88 el pintor manresà Francesc Morell va portar a terme la pintura i daurat d’aquesta capella. A partir de 1896, amb la inauguració del cementiri municipal actual, l’antic fossar que hi havia en un pati annex a l’església pel costat de migdia va quedar en desús. Anteriorment el cementiri havia estat al costat nord de l’església, on ara hi ha el Casal Verge de Montserrat. Als primers decennis del segle XX la confrontació política entre conservadors-catòlics i progressistes era molt acusada. Sent rector Joan Sala, l’any 1903, va tenir lloc un episodi molt recordat que es va conèixer com el fet de les gorres. En el transcurs d’una processó uns joves es van negar a treure’s la gorra al pas de la Custòdia. Després d’una denúncia del rector per la passivitat de les autoritats republicanes un dels joves fou sentenciat al desterrament. Ja durant la Guerra Civil de 1936, la rectoria fou enderrocada i els altars i retaules barrocs de l’església foren destruïts. Sortosament, l’arxiu parroquial no en va quedar afectat. Una descripció de com era l’església abans de la guerra, amb la situació dels diferents altars i imatges, es troba al llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 136-142).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra les principals reformes han estat l’obertura de les portes de les naus laterals, els vitralls, el trasllat del baptisteri o la remodelació del presbiteri. Així mateix, des de principis del segle XIX hi havia una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria. A finals de la dècada de 1920 el diputat Graells, de la Lliga, va subvencionar la construcció d’una escola nova al costat sud de l’església, on abans hi havia el fossar o cementiri. Inaugurat el 1931, era un col·legi per a nois que es conegué com a Col·legi de Capellans i, oficialment, com a Escola Sant Josep. Des de 1974 l’escola que quedar en desús i llavors passà a ser Llar Parroquial i seu d’activitats vinculades a la parròquia. Als anys 1980 s’hi van portar a terme obres de reforma i rehabilitació. Pel que fa a l’actual rectoria, situada una mica més al sud, es va construir a finals de la dècada de 1950 en època del rector Leandre Picas. Anteriorment el rector residia a cal Sabata (Pl. de l’Església, 5). Cap als anys 1960 els baixos de la rectoria es van adequar com a local per a activitats juvenils. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Balsareny, com la resta d’esglésies del municipi, pertanyia al bisbat de Vic fins que l’any 1957 passà a dependre del Bisbat de Solsona. Entre 1978 i 1990 exercí com a rector mossèn Joan Bajona i Pintó (1932-2020), persona molt recordada al poble per les seves activitats polifacètiques. Va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i Balsareny. Amb les seves obres va embellir especialment diversos racons a l’entorn de la parròquia.</span></span></span></p>	41.8631300,1.8778400	406866	4635189		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-llinda.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-nau-esquerra.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-nau-dreta-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-capella-santissim-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-crist-jacent-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-crist-jacent-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-quadre-dolors-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-quadre-bisbe.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada accessible	Religiós			Inexistent	2023-03-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En un mur de contenció molt a prop de l’actual edifici es va trobar un capitell d’aparença preromànica que devia procedir de l’església. Avui se n’ha perdut el rastre i se’n desconeix la ubicació. A partir d’una fotografia publicada per Xavier Sitjes (1977: 190) es pot observar que es tracta d’un capitell llis i mancat d’ornamentació, de formes simples i rústiques. Inscripcions en algunes claus de volta: 1611, 1644, 1675.La sala principal de la Llar parroquial acull un petit muntatge expositiu amb diversos plafons sobre la vida del bisbe Pere Casaldàliga.Sobre la qüestió de l’etimologia de Balsareny, l’estudiós de la toponímia Ramon Carreté es decanta per creure que el nom es refereix al turó del castell, documentat abans de l’església. Considera que l’etimologia del nom del poble, per raons de fonètica històrica, inclou un article salat, habitual en aquesta zona en època medieval: balç s’areny “balç (de) l’areny”, cosa que explicaria la pronúncia del nom amb S sorda. Un raonament més detallat i documentat sobre la qüestió es troba en el seu llibre sobre els noms de lloc de Balsareny (Carreté, 2010: 33ss).	92\|94\|98\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
93256	Gegants de la colla “Els K + sonen”	https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-colla-els-k-sonen	<p><span><span><span>ANÒNIM (2021). “Deu anys de gegantons”, <em>Sarment</em> (17 maig 2021). (<a href='http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html'>http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html</a>)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Geganteres, grallers i tabalers de Balsareny – Els K + Sonen (2024). <em>Candidatura fira del món geganter 2024. </em>Treball de presentació de la candidatura.</span></span></span></p>	XXI		<p><span><span><span>Gegants i gegantons de la colla “Els k + sonen”, que estan inspirats en diversos personatges representatius de la història de Balsareny, tant antiga com recent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegants són Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc, que foren senyors de Balsareny al segle XIV. La Blanca llueix un vestit marró en el qual s’hi poden trobar més d’un centenar de triangles brodats a mà. La diadema que porta al cap representa els 45 merlets del castell de Balsareny. Al mateix temps, el nom de la geganta al·ludeix a la marededéu de la capella del castell, coneguda com la Verge blanca perquè és una talla feta en marbre. La geganta fa 3,35 m d’alçada i té un pes de 41 kg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bernat va vestit de cavaller medieval, amb tonalitats verdoses i una capa de color grana amb passamaneria. Sosté un escut amb la representació de l’antiga heràldica de Balsareny i, al pit, hi té brodat un lleó rampant, símbol del llinatge dels Peguera. Fa 3,60 m d’alçada i té un pes de 45 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegantons representen dos personatges de la història més recent. D’una banda, mossèn Joan Bajona Pintó, qui fou rector de Balsareny a les dècades de 1970 i 80 i persona molt estimada al poble. Apareix amb vestimenta negra de capellà, boina i un puro. A cada ma duu un atribut que l’identifica amb les seves grans aficions. A la dreta porta una paleta, ja que va excel·lir com a artista especialitzat en la construcció de mosaics, amb els quals va embellir molts racons de Balsareny. El mateix Joan Bajona va demanar a l’aleshores alcalde, Jaume Rabeya, que el seu gegantó pogués lluir una paleta. A l’esquerra sosté una particel·la de trombó que correspon a una peça musical de la població que ell va escriure fa molts anys. En aquest cas, la caracterització de la figura, feta pel mestre de Cardona Toni Mujal i les seves modistes, va ser especialment reeixida: la boina, el seu gec, la camisa, el cinturó, el mateix 'puro' (fins i tot destacant la marca dels seus preferits) i el treball magistral en l'elaboració del rostre són d’una gran versemblança.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre gegantó és la Mariona, un personatge de rostre anònim que representa una jove treballadora del tèxtil. Una filadora, una de les moltes balsarenyenques que, de ben joves, començaven a treballar en alguna de les fàbriques tèxtils que hi havia al poble. Porta a la mà una bitlla de fil de cotó i va caracteritzada amb la indumentària pròpia d’un dia de treball: una bata de color blau que les modistes del taller de Toni Mujal van dissenyar partint d’unes fotografies antigues de l’arxiu municipal. El Joan i la Mariona mesuren 2,70 m d’alçada i tenen un pes de 28 kg (ell) i 26 kg (ella). </span></span></span></p>	08018-380	Plaça Ricard Viñas, 2	<p><span><span><span>Els primers gegants de Balsareny es van estrenar l’any 1985 i, com no podia ser d’altra manera, estaven vinculats a l’esdeveniment popular més emblemàtic del poble: la Festa dels Traginers. Són el Marc i la Maria, un traginer i una pagesa. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La colla gegantera “Els k + sonen” va sorgir l’any 2011, en principi com a grup musical impulsat per gent que tenia inquietuds especialment per la gralla i la percussió. En la seva arrencada hi van ajudar els grallers de Sant Fruitós de Bages, i l’any 2012 ja participaven en diverses sortides tot acompanyant els Geganters de Balsareny. A finals de l’any 2012, però, van sorgir algunes diferències de criteri sobre com encarar el futur dels Geganters i Grallers de Balsareny. Això va motivar que, a finals de l’any 2012, es creés oficialment la nova colla gegantera com a entitat, que va mantenir el nom del grup musical pioner 'Els K + Sonen'. El 2013 la nova colla ja participava en la primera trobada de gegants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica abans, l’any 2011, s’havien estrenat els gegantons del municipi, encarregats per l’Ajuntament i confeccionats al taller de Toni Mujal, de Cardona. El consistori va acordar que el gegantó fos la imatge de mossèn Joan Bajona i Pintó, rector i fill adoptiu de la localitat. Fou apadrinat per la Tia Sala i l'Isidret, gegantons de la colla de Santpedor, durant la trobada de gegants de la Festa Major de l'any 2011. La gegantona fou la Mariona, nom diminutiu de la patrona de Balsareny i de rostre anònim. Fou apadrinada per l'Isarn i l'Aigó, gegantons de la colla de Sant Fruitós de Bages. Quan la colla 'Els K + Sonen' es van independitzar va continuar portant els gegantons de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida l'entitat va anar creixent, fins arribar a registrar prop d'una setantena de membres. Els músics van adquirir tècnica musical assistint a cursos de percussió de l'Arco Baleno (Brasil) a Montcada i Reixac, o assistint a diversos seminaris i classes de gralla. Fou així que, uns anys més tard, van decidir construir els seus propis gegants, costejats per ells mateixos mitjançant diverses iniciatives de marxandatge. Es va acordar que ambdues figures representessin el passat medieval del poble, i sobretot que tinguessin un estret vincle amb el castell de Balsareny, icona del municipi. La parella de gegants fou encarregada al mateix taller de Toni Mujal. Primer va arribar la geganta, Blanca de Bell-lloc, que es va estrenar l'any 2014 durant la segona trobada gegantera. Va ser apadrinada per en Sala i na Ricardis, gegants de la colla de Sant Fruitós de Bages. En la setena edició, quan es celebrava el 5è aniversari de la geganta (2019), es va completar la parella amb el gegant Bernat de Peguera. Els seus padrins foren en Víctor i la Maria, gegants vells de la vila d'Artés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de participar en les principals celebracions del municipi, com la Festa Major, la Festa de la Gent Gran, la Fira d’Entitats, Sant Joan, l'entrega de capons al castell, la Festa dels Traginers, el Cross del Traginer o la Cavalcada de Reis, la colla “Els k + sonen” ha estat present cada any en les trobades geganteres de Catalunya, que han tingut entorn de la quinzena de colles cada any. Fora de Catalunya han participat a les festes del Pilar a Fraga (Osca), a la IV trobada de la Federació Gegantera Valenciana a Vinaròs (País Valencià), a les festes de Sant Andreu a Vinçà (Catalunya Nord, França) o a la Festa Major de Sant Julià de Lòria (Principat d'Andorra). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2021, amb motiu del seu desè aniversari, els gegantons van ser restaurats al Taller Aglà de Cassà de la Selva. La balsarenyenca Imma Navarro va renovar-ne el vestuari. Coincidint amb les restriccions de la pandèmia de Covid del 2020, la colla va organitzar una exposició-espectacle de gegantons simbòlics d'arreu de Catalunya al teatre municipal, on al llarg d'una setmana una cinquantena de figures d'aquestes característiques van omplir la sala i van rebre la visita de mig miler de persones. L’any 2024 la colla 'Els K + Sonen' va presentar candidatura per acollir a Balsareny la XVI Fira del Món Geganter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als personatges representats, Blanca de Bell-lloc i Bernat de Peguera foren senyors de Balsareny al segle XIV. Blanca era filla de Guillem de Bell-lloc (del castell de Bell-lloc, a la Roca del Vallès) i de Gaia de Santa Eugènia. Bernat era fill de Guillem de Peguera i de Blanca. Blanca i Bernat foren els pares de Ramon II de Peguera, que fou un personatge clau en aquest llinatge. Fou ell qui el 1351 va comprar el domini directe del castell i la baronia de Balsareny (anteriorment els Peguera eren vassalls dels Rajadell). Així mateix, va estrènyer vincles amb la corona, va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó i fou nomenat majordom de la reina. També va impulsar obres al castell, que en aquest moment va adquirir la fesomia actual de castell-palau gòtic. Uns anys després, el 1392, al castell de Balsareny s’hi hostatjava el mateix rei Joan I. Així mateix, sota la baronia de Ramon II de Peguera es va construir la resclosa de la Séquia de Manresa, al peu del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant als personatges que representen els gegantons, Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. També fou un gran amant de la música. Fundà la Coral Sant Esteve, de la qual en va ser director durant més de mig segle, i també la coral infantil Romaní i la coral Els Ametllers. A més, fou pessebrista, fotògraf, afeccionat al futbol, president i actor dels Pastorets de Balsareny. Avui l'escola de música i teatre municipal porta el seu nom. </span></span></span></p>	41.8640100,1.8752500	406652	4635289		08018	Balsareny	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegant-els-k-mes-sonen-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegants-els-k-mes-sonen-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344096.jpg	Física	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Lúdic			Inexistent	2023-03-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Toni Mujal	La Colla 'Els k + sonen' tenen el seu local a l'antiga escola de Monges, a la plaça Ricard Viñas. Els gegants es guarden en un local particular al carrer de la Travessera.Fotografies de Jordi Sarri i de la colla 'Els k + sonen'	119\|98	53	2.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92457	Fortí del Serrat del Maurici	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forti-del-serrat-del-maurici	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVARES, David (1997). <em>La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines.</em> Centre Excursionista de la comarca de Bages, Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SABALA SAFONT, Josep M. (1987). <em>El setge de Balsareny per Compte d’Espanya en la 1ª Guerra Carlina (1839)</em>. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 82-83.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Un pessic d’història: el Serrat del Maurici”, “El Castellot del Serrat del Maurici”. <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 30-31, volum 3: p. 55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, J.M. (2001). 'Fortí del Serrat del Maurici (Balsareny, Bages)'. <em>Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga.</em> Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (preactes), p.253.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA CARABASSA, J.M. (1997). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Fortí del Serrat del Maurici (15 juliol a 2 agost de 1997). Prospeccions Serrat del Fortí Maurici – Bages.</em> Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, núm. reg. 3020.</span></span></span></p>	XIX	En ruïnes. La part alta del fortí (per sobre del nivell de circulació del pas de ronda intern) sembla que en algun moment indeterminat fou enrunada, mentre que la resta de la fortificació està en força bon estat de conservació. Únicament sembla que hagin desaparegut els coberts que protegien les estances de l'interior.	<p><span><span><span><span>Fortí construït amb motiu de la primera Guerra Carlina (el 1839) i emplaçat al serrat del Maurici, enfront del castell de Balsareny. Des d’aquest turó es domina tant el poble de Balsareny com el pas de l’antic camí ral a Berga (actual carretera de l’Eix del Llobregat). La fortificació s’aixeca no al punt més alt del turó, sinó desplaçada al lateral i ben encarada cap a la vall.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta pràcticament quadrada, amb un pati central i torres als vèrtexs. A la cara nord sobresurt a cada costat una bestorre d’angles arrodonits. A la cara sud les torres són menys evidents i consisteixen en reforços a cadascun dels dos angles, també arrodonits però sense que sobresurtin a l’exterior. Tal vegada ni tan sols eren més altes que el mur perimetral; senzillament devien estar equipades amb espais de vigilància a la part alta. Tota la fortificació queda encerclada per un fossat ben delimitat i revestit exteriorment amb pedra. Les dimensions de l’edifici són 24 x 20 m, mentre que el fossat fa tres metres d’amplada i un metre de fondària aproximadament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El conjunt presenta un aspecte massís, amb uns murs d’1,5 m que, a la part inferior, són atalussats, amb un aparell format per pedres de dimensions mitjanes més o menys desbastades. Per la cara interna un pas de ronda enlairat voreja els murs. L’espai interior comptava amb una estança més gran situada al nord i dues de menors. Avui només en queden els fonaments dels murs. El pati interior ocupava l’espai més meridional, encarat a la porta d’accés al recinte. Actualment una passarel·la metàl·lica permet salvar el desnivell del fossat i accedir a l’interior de la fortificació. Abans hi havia un pont llevadís. A l’espai del pati hi ha una cisterna que recollia les aigües de la pluja. És circular amb parets revestides de cairons i entrada superior quadrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les torres de la cara nord estaven defensades per troneres; és a dir, forats a la muralla per on apuntaven les peces d’artilleria, així com diverses espitlleres per a fusellers que s’insinuen a la part alta. Les torres de la cara sud tenen unes estances quadrades cobertes amb voltes de pedra i, al seu damunt, l’espai de vigilància. La de ponent era el polvorí, mentre que a la de llevant, que actualment es troba més derruïda, hi havia la cuina.</span></span></span></span></p>	08018-192	Sector central del terme municipal	<p><span><span><span><span>Balsareny va tenir un paper destacat durant la primera Guerra Carlina (1822-1840). Gràcies a l’estudi de Josep M. Sabala (1987) sobre unes memòries escrites per Ramon Gamisans Subirana coneixem amb força detall el setge que l’any 1839 va patir el poble, i que va motivar posteriorment la construcció del fortí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alineat amb el bàndol liberal, ben aviat Balsareny es va preparar per la resistència. El 1834 i 1835 s’havien refortificat les muralles, i el 1836 s’havia organitzat una milícia per fer front a possibles atacs carlins. El 1837 els dirigents carlins s’havien instal·lat a Berga, que es va convertir en la capital carlina del Principat. Posteriorment el comte d’Espanya (un general carlí d’origen francès) va traslladar el seu quarter general a Casserres i ordenà l’incendi d’Olvan i Gironella. El 1838 el Comte d’Espanya va segrestar el rector de Balsareny, Marià Casanova, que s’havia negat a pagar la contribució de la guerra. Finalment, el 17 de febrer de 1839 el Comte d’Espanya va atacar Balsareny amb un exèrcit de 3.200 soldats i 200 cavalls. Els carlins van rodejar el poble i van ocupar el serrat del Maurici, on encara no hi havia el fortí. Des d’aquí van bombardejar Balsareny durant dos dies. Al seu torn, un grup de 25 homes de la milícia local, capitanejats per Josep Camprubí, van aconseguir pujar al castell de Balsareny, que es trobava en ruïnes, i des d’allí mantenien a distància el assetjants. La gent del poble va aconseguir evitar un assalt amb baionetes al portal de Berga. Finalment, el dia 19 van arribar les tropes liberals comandades pel general Carbó, que venien de Vic per Sallent, i van aconseguir fer fora els carlins (Serra-Carreté, 2005: 82). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Poc després, el mateix any 1839 l’Exèrcit liberal va fer construir el fortí del serrat del Maurici, que tenia l’objectiu de defensar el camí ral de Berga a Manresa. Cal tenir present que amb la construcció del pont sobre el Llobregat Balsareny havia esdevingut una cruïlla de camins estratègica, i el castell de Balsareny es trobava en ruïnes perquè havia estat incendiat en una revolta contra el seu baró. A més, el baró no volia que s’utilitzés per cap dels dos bàndols. Per construir el fortí l’Exèrcit va enviar una companyia d’enginyers militars composta de més de cent homes, amb els seus muls, eines i altres instruments. Però poc després d’acabar-se l’obra la guerra va arribar a la seva fi, de manera que va venir just per estrenar-lo amb una secció de soldats que s’hi van estar pocs dies, ja que van baixar només dues vegades a missa al poble (Soler, 1989: 30). Probablement per aquesta mateixa època es va construir un segon fortí a l’altra banda del riu, popularment conegut com la Torreta. Devia servir com una posició de reforç per possibilitar el foc creuat sobre el camí ral de Berga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fortí del Serrat del Maurici va ser abandonat aviat, i llavors va ser objecte de rapinya per part dels balsarenyencs, que se’n van emportar teules, fusta i altre material. Durant molts anys hi va quedar un canó abandonat. Popularment el fortí del Serrat del Maurici s’havia anomenat Castell dels Moros.</span></span></span></span></p>	41.8660600,1.8696800	406193	4635523	1839	08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-24.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-23.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-16.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-20.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-21.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-6.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Defensa	2023-03-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En alguns llocs es denomina erròniament aquest lloc com a Fortí de Sant Maurici i el turó com a Serrat de Sant Maurici. Entre d’altres a la fitxa d’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA). El nom correcte, però, és Fortí del Serrat del Maurici, i la muntanya és el Serrat del Maurici. Aquest topònim ja està documentat en un capbreu de 1681 i continua sent d’ús corrent.En alguns llocs també es diu erròniament que el fortí va ser construït el 1838, abans del setge de Balsareny. Entre d’altres a la fitxa IPA.L'any 1997 es va realitzar una intervenció arqueològica que va suposar la neteja total de l'interior del fortí (incloent un tractament amb herbicides), l'estudi de la cisterna i la realització de la planimetria del fortí.	98	45	1.1	1771	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92469	Font de Sant Roc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roc-0	<p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 37.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p>	08018-195	Sector central del terme municipal. Als afores de Balsareny, vora el Pont del Riu sobre el Llobregat.	<p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Història</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1997, en commemoració del 200 aniversari del Pont del Riu, es va construir aquesta font, obra de mossèn Joan Bajona. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p>	41.8600400,1.8795900	407007	4634844	1997	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-font-sant-roc-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-capelleta-sant-roc-font-sant-roc.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Lúdic			Inexistent	2023-03-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Mossèn Joan Bajona Sensada		98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92494	Creu del carrer de la Creu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-carrer-de-la-creu	<p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 30.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 64, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Creu moderna, instal·lada l’any 2010, que substitueix altres creus més antigues que hi havia hagut en aquest indret i que van donar nom al carrer. Es troba emplaçada a la cantonada amb el carrer del Castell, protegida dins el perímetre d’una barana metàl·lica que delimita un espai triangular. Consta d’un pedestal fet per un bloc de pedra alt i prim, de forma irregular, que està decorat amb parts de mosaic fet amb tessel·les de tons verdosos, cosa que li dona un aire vagament gaudinià. Té una inscripció que diu “Carrer de la Creu” i, en una altra cara, una flor de quatre pètals. A la part superior hi ha una creu llatina de ferro amb els braços redoblats. A la base el pedestal és flanquejat per quatre lloses també decorades amb mosaic.</span></span></span></p>	08018-206	Carrer de la Creu, cantonada amb el carrer del Castell	<p><span><span><span>El carrer de la Creu forma part dels primers que van formar el nucli urbà de Balsareny, entre els segles XVI i XVIII. En un principi s’acabava al portal de Berga o dit també de la Creu, que estava situat al punt on fa cantonada amb al carrer de Sant Domènec o carrer Nou. El nom del carrer ve del fet que, just a fora el portal, hi havia una placeta amb una creu de terme suposadament gòtica. Però fou destruïda el 1936 i no en queda cap record gràfic. L’any 1942 es va refer, situada just davant del Centre Parroquial. A mitjans dels anys 1960 el carrer encara era de terra, i llavors es va pavimentar. L’any 2010 s’hi va col·locar la creu actual, situada uns metres més avall, al punt de confluència amb el carrer Castell. És obra de mossèn Joan Bajona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p>	41.8637900,1.8759600	406711	4635264	2010	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental			Inexistent	2023-03-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Joan Bajona i Pintó		98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92785	Casal Verge de Montserrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-verge-de-montserrat	<p><span><span><span>ANÒNIM (2017). <em>70è Aniversari del Casal Verge de Montserrat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casal construït l’any 1947 com a hospital per al poble i que ara és una residència per a gent gran. Es troba emplaçat en un solar vora l’església parroquial. L’edifici s’inspira en la forma d’un mas tradicional i adopta una estètica clàssica de línies sòbries pròxima al noucentisme. És de planta basilical, amb una nau central més alta i cossos laterals d’una sola planta. Tot i que per la part davantera només es veuen dues plantes, l’edifici compta amb una planta semisoterrània que es fa visible a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que s’ordena a partir d’un esquema tripartit, es caracteritza per un porxo de tres arcades, amb tres finestres al seu damunt i una ampla escalinata d’accés. Els paraments, pintats d’una tonalitat clara, consten d’un sòcol amb aplacat de pedra que, a la part posterior, ocupa tot el nivell de la planta soterrània. Les finestres són ressaltades amb emmarcaments de pedra i ampits llisos. Al damunt de les arcades decoren la façana dos medallons amb relleus: un que representa esquemàticament la muntanya de Montserrat i l’altre amb l’escut antic de Balsareny. I sota el carener hi ha un òcul decorat amb un trèvol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior les habitacions s’han adaptat per a la residència i els seus serveis; també a la part del soterrani, on hi havia el quiròfan de l’hospital. Com a element destacat cal esmentar una petita capella, que compta amb pintures murals fetes per Josep Obiols l’any 1947 tot recreant la capçalera d’una església romànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part posterior compta amb un jardí on hi ha una pèrgola feta de pedra, un pou i, a un extrem, una petita caseta que havia estat la morgue o dipòsit de cadàvers de l’hospital.</span></span></span></p>	08018-252	Plaça Rector Roc García, s/n	<p><span><span><span>La tradició hospitalària ja ve d’antic a Balsareny. Des de 1823 hi havia hagut un hospital al carrer del Castell, més tard traslladat al carrer del Trull. El 1905 van arribar al poble les monges Germanes Serves de la Passió, i l’Ajuntament va adequar de nou l’hospital del carrer del Castell perquè hi atenguessin els malalts. L’any 1947 a proposta de mossèn Esteve Verdaguer el fabricant Ricard Viñas Geis va fundar i patrocinar una nova institució benèfica, que fou coneguda com el Casal Verge de Montserrat o simplement el Casal. Després en va fer donació al poble. La institució estava regida per una junta. La primera fou constituïda per Esteve Verdaguer, Blai Sensada, Ramon Puigdellívol, Isidre Riera i Francesc Solà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici fou projectat el 1945 i acabat el 1947. S’aixecava en part del solar on hi havia hagut l’antiga rectoria, que fou enderrocada el 1936. La capella del casal fou decorada amb pintures murals de Josep Obiols i Palau (1894-1967), també sufragades per l’industrial Viñas. Obiols, pintor i dibuixant considerat entre els més representatius del corrent noucentista, és autor també dels murals de la sagristia i del cambril de Montserrat i d’una important obra muralística durant aquests anys de la postguerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hospital va començar la seva activitat el 1947 i donava assistència als malalts del terme de Balsareny. En tenien cura les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, que des de 1926 ja assistien malalts al poble. A càrrec del quiròfan hi havia el doctor Jaume Torner, assistit pel doctor Salvador Sansa i la infermera Teresa Sallés. L’equipament era molt avançat pel seu temps. El 1952 s’hi va fer una de les primeres operacions a cor obert de tot l’estat espanyol (si no la primera). Concretament, una comisurotomia mitral amb un innovador sistema d’anestèsia a base de protòxid de nitrogen.</span></span></span> <span><span><span>Durant uns anys fou una mena d’hospital comarcal, amb un conveni amb les mines de carbó de Fígols, fins que es va fundar l’hospital de Berga (Carreté; Benéitez, 2002: 29).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt ha estat engrandit en dues ocasions: la primera entorn de 1957, amb un segon pavelló. Hi van col·laborar els veïns i empreses del poble. Entre 1990 i 1994 es va construir una nova edificació i, ja a la dècada de 2010, s’hi va fer una nova intervenció. Els anys que mossèn Joan Bajona va ser rector de la parròquia (entre 1978 i 1990) aquest va col·locar alguns elements ornamentals o anecdòtics en llocs de l’entorn de l’edifici, per exemple un miniatura de la caseta de la Blancaneus amb els seus nans al pati posterior, una farola feta amb trencadís o una capelleta a un costat de la façana principal. Mossèn Bajona era una persona polifacètica, molt afeccionada a realitzar obres artístiques o decoratives de caràcter força personal i que es troben repartides en diversos punts del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys el centre ha esdevingut una residència per a la gent gran, amb una cabuda d’unes 30 places. És regentada per un patronat, que compta amb un equip de voluntaris de l’institut secular Vita et Pax.</span></span></span></p>	41.8634200,1.8777800	406861	4635221	1945-1947	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-morgue.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-jardi.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-4.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-03-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: El Casal, Antic hospital, Casal de les Monges JosefinesEn l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA) hi ha dues fitxes referides a aquest edifici. La núm. 16256, amb la denominació “El Casal” i la fitxa núm. 35545, amb la denominació “Casa Plaça Roc Garcia”. Aquesta última fa una descripció de la capella qualificant, per error, les pintures com a pertanyents al segle X.	106\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92789	Mosaics i obra plàstica de mossèn Bajona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaics-i-obra-plastica-de-mossen-bajona	<p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p>	XX-XXI		<p><span><span><span>Conjunt de mosaics, plafons ceràmics i altres obres plàstiques fetes per mossèn Joan Bajona que es troben repartides en diferents punts de Balsareny i el seu entorn, d’una manera especial al sector que envolta l’església parroquial. L’obra de mossèn Bajona és formada per una diversitat de tipologies artístiques entre les quals, però, abunden els treballs ceràmics fets amb mosaic, ja sigui total o parcialment, o també amb la tècnica del trencadís. Els trobem formant part de fonts, i jardins, o com a elements decoratius situats en espais urbans o en alguns racons emblemàtics del poble; també en ermites i capelles de l’entorn, així com en algunes cases particulars. Alguns d’aquests treballs són de caràcter menor, simples plafons ceràmics encastats en una paret; d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf i que dona un caràcter peculiar a quests espais.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra de Mossèn Joan Bajona, inventariada en una publicació recent (BAJONA i altres, 2016), consta d’un bon nombre d’elements al municipi de Balsareny. Entre els més destacats podem esmentar la Font del Romaní i altres treballs als jardins o a l’edifici de la Rectoria de Balsareny, la font dels Enamorats i altres mosaics vora la Llar Parroquial, una capelleta, una farola i la caseta de la Blancaneus dins el recinte del Casal Verge de Montserrat, l’altar de l’església de Sant Esteve de la Colònia Soldevila, la Font de Sant Roc (al costat del Pont del Riu), la Font del Bruc (al carrer del Bruc) i la Font dels Escolans (Colònia Soldevila). També va fer algun tipus d’intervenció al Baptisteri de l’església parroquial de Balsareny.</span></span></span></p>	08018-256	Emplaçaments diversos. Especialment a la zona entorn de l'església parroquial i en indrets diversos del nucli urbà de Balsareny i de l'entorn.	<p><span><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span><span>. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts.</span></span></span></span></p>	41.8629900,1.8775900	406845	4635173		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-enamorats-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-casal-verge-montserrat-farola-i-capelleta.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-sant-roc-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-creu-carrer-creu-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Ornamental			Inexistent	2023-03-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Mossèn Joan Bajona Pintó		98	53	2.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92790	Font del Romaní	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-romani-0	<p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 16.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Font situada en un racó de l’escalinata que baixa de la Rectoria de Balsareny cap a l’era del mas Martí i que ha estat habilitada com a espai típic per mossèn Joan Bajona. Consta d’un muret de pedra que conforma un arc de mig punt en forma de timpà amb un mosaic al seu interior i que és rematat al seu damunt amb un altre arc. A la part baixa consta d’un pedrís amb la pica de la font al centre. L’indret es completa amb una taula central de pedra, feta amb una peça semblant a una mola de molí, i parterres laterals amb vegetació. El mosaic representa les figures esquemàtiques de quatre infants sobre un fons blavós, i té una inscripció que diu “Font del Romaní”.</span></span></span></p>	08018-257	Rectoria de Balsareny. Plaça de l'Església, 5	<p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va construir aquesta font l’any 1991. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p>	41.8628000,1.8777200	406855	4635152	1991	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92790-font-romani-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Lúdic			Inexistent	2023-03-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Mossèn Joan Bajona Pintó		98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92791	Font dels Enamorats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-5	<p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (2021). “Poetes de Balsareny: Maria Pelfort”, <em>Sarment </em>(16-juliol-2021), Cercle Cultural de Balsareny.</span></span></span></span></p>	XXI		<p><span><span><span>Font construïda per mossèn Joan Bajona i emplaçada exteriorment en un mur lateral de l’edifici de la Llar Parroquial, vora les escales que baixen des la plaça de l’Església cap a un caminet sobre el congost de la riera del Mujal. Encastada al parament de pedra de la mateixa façana, hi trobem un mosaic central en forma de medalló que representa el cap del drac de Sant Jordi amb una inscripció que diu “Font dels Enamorats”. A sota hi ha la pica de la font amb una canalització de pedra de forma escalonada que té sengles pedres de molí a banda i banda. A l’esquerra trobem una cartel·la rectangular que té inscrita la poesia “Camí del repeu”, de la balsarenyenca Maria Pelfort. La tipografia de la inscripció juga amb certs efectes visuals. A la dreta hi ha encastat un altre mosaic amb un colom blanc de la pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El text de la poesia és el següent: “Camí del repeu. El matí a trenc d’alba / a la Font beveu / de l’aigua que hi raja. / Té dolçor d’amor / que en caure la tarda / és lloc de festeig / també de quitxalla / i quan és de nit / algun gripau canta / ocells adormits / i cel d’estelada. M. P.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí del Repeu és el que ressegueix el balç de la riera del Mujal per la part alta. Justament comença a pocs metres de la font.</span></span></span></p>	08018-258	Llar Parroquial. Plaça de l'Església, s/n	<p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va construir aquesta font l’any 2003. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Maria Pelfort Casaldàliga va néixer a la Rabeia, Balsareny, l’any 1943. Persona implicada en diferents associacions del poble, és una poeta autodidacta que ha tractat sobretot temes de la seva vida personal i familiar.</span></span></span></p>	41.8629600,1.8779400	406874	4635170	2003	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92791-font-enamorats-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Lúdic			Inexistent	2023-03-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Mossèn Joan Bajona Pintó		98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92918	Font dels Escolans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-escolans	<p> </p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 93-97.</span></span></span></p>	XX	Entorn en estat d'abandó. Alguns elements comencen a degradar-se.	<p><span><span><span>Font envoltada d’una zona enjardinada que es troba rere l’església de Sant Esteve de la colònia Soldevila, avui en un estat d’abandó força acusat. Tot el conjunt fou ideat i executat en bona part per mossèn Joan Bajona a la dècada de 1980, quan era el capellà de l’església. Consta de diferents àmbits en un terreny terrassat que arriba fins a la fondalada d’un torrent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part alta hi trobem una caseta de pedra i fusta ornamentada amb un seguit de còdols que recreen la muntanya de Montserrat, amb una rèplica de la Moreneta i altres figuretes. Al costat hi trobem el monument als escolans, un conjunt escultòric fet de ciment i amb revestiment metàl·lic que representa un escolà que toca la flauta i, al costat, el Timbaler del Bruc, tots dos aixoplugats sota un paraigua. Antigament sobre el paraigua hi queia un rajolí d’aigua que seguia cap al brollador que hi havia a la caseta i, a través d’un regueró, continuava fins omplir la bassa que hi ha a la terrassa inferior, que era plena de peixets. Diverses taules de pícnic i parterres abans ben enjardinats completen el conjunt.</span></span></span></p>	08018-304	A la colònia Soldevila, rere l'església. Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span>Amb la creació de la colònia Soldevila, també coneguda com a colònia de Sant Esteve, l’antiga església que hi havia en aquest indret va quedar-hi incorporada per donar-hi servei religiós. Entre els anys 1985 i 1986 es va portar a terme una restauració de l’església promoguda pel capellà que n’estava al càrrec, mossèn Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia. Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada. Una mica abans, el 1970, el mateix mossèn Bajona ja havia ideat i creat l’espai de la Font dels Escolans, al darrera de l’església. El monument als escolans és obra de Narcís Bessa i Fornell (de Sant Llorenç de Morunys) a partir d’un dibuix de mossèn Bajona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, </span></span></span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. <span><span><span>Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. Alguns dels seus treballs són de caràcter menor, d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional.</span></span></span></p>	41.8834000,1.8862500	407593	4637430	1970	08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92918-font-escolans-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92918-font-escolans-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92918-font-escolans-4.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-03-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Mossèn Joan Bajona Pintó (disseny i paleta); Narcís Bessa i Fornell (escultor)		98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92470	Vilafruns	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafruns	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 137-138.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394, 397.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p>	XIV-XX	Falta de manteniment, entorn desendreçat.	<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en una terrassa del marge occidental del riu Llobregat, vora de la fàbrica anomenada també de Vilafruns. Consta d’un cos residencial amb planta en forma de L, amb un barri o pati tancat a l’angle sudoest. La construcció actual és fruit de diverses ampliacions. La part originària es troba a l’angle nordest, i era més o menys de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. Més tard s’amplià amb un cos lateral adossat a llevant, de dues plantes i amb una galeria porxada, sostinguda sobre pilars. Queda oberta per la cara que dona al pati interior, i devia utilitzar-se també com a assecador. Per la cara més externa, a llevant, aquest cos presenta un reng molt uniforme de finestres emmarcades amb maó i sembla de construcció força moderna (mitjans del segle XIX o començaments del XX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de la masia, orientada a migdia, queda avui tapada pel mur que tanca el barri. Consta de dos eixos d’obertures, i les finestres tenen llindes de fusta o de pedra picada. El parament és amb carreus més o menys escairats. L’actual accés és per una porta lateral que dona al camí, al cantó de ponent i mitjançant una escala exterior que porta directament al primer pis.</span></span></span></p>	08018-196	Sector sud del terme municipal. Zona de Vilafruns	<p><span><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja apareix citat en una relació de masos del l’any 1368. En aquesta època, concretament el 1384, consta que havia de pagar un quart del delme al monestir de Santa Clara de Manresa, igual que el mas Santa Cecília. Vilafruns estava habitat per masovers, i els seus estadants no van adoptar el nom del mas. Per això no consta en els fogatjaments dels segles XV i XVI. Al segle XVII era propietat del mas Martí, igual que Fucimanya. Així consta en el capbreu de 1681. Al segle XVIII aquests dos masos van passar a ser propietat directa de la baronia de Balsareny. Antigament el mas tenia terres també a l’altra banda del camí, vorejant el terme del mas Gener fins el pla de Calaf. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans de segle XIX el propietari era Josep Roig Mercader, de Barcelona. L’any 1851 va vendre el mas a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Amb la intenció d’aixecar una fàbrica de filats i teixits al costat de la masia, els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el 1851. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls, de Sallent, estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. El 1856 ja estava en funcionament, i Ramon va crear una societat amb els seus germans per explotar-la (Ferrer, 2011: 394). Ramon Valls va morir el 1858, sent propietari de dues terceres parts del mas Vilafruns. També posseïa el mas Vilar de Balsareny. Des d’aquesta època la masia de Vilafruns ha quedat vinculada a la fàbrica, que es troba tan sols 100 metres al sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1921 la va comprar Ricard Viñas Coma, i llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes. La propietat incloïa la masia de Vilafruns. Durant la segona meitat del segle XIX o començaments del XX s’hi han fet ampliacions importants. A la masia hi van viure masovers encara fins els volts de l’any 2000.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ricard Viñas va voler encarregar una escultura dedicada a Santa Cecília, en recordança d'una petita capella que hi havia hagut prop de la fàbrica. L’escultura es va executar a la dècada de 1920, en un estil clàssic i de línia noucentista. Estava col·locada als jardins de la masia. Ricard Viñas havia projectat fer-hi una nova capella dedicada a la mateixa santa, la qual havia de formar part d’una petita colònia industrial que volia que es conegués amb el nom de Santa Cecília (Soler, 1989: 16). </span>Després l’escultura fou traslladada i ha tingut diferents ubicacions. Des de fa uns anys, s’ha col·locat novament als antics jardins del mas Vilafruns.</span></span></span></p>	41.8428500,1.8804100	407050	4632934		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-5.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: La Masia	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92500	Cal Majordom	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-majordom	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em><span>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</span></em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 260.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa unifamiliar en forma de xalet amb jardí, d’estil noucentista, emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Es tracta d’un edifici senzill però equilibrat i força reeixit. Adopta una planta rectangular, lleugerament esbiaixada, i consta de planta baixa més golfes, amb un ampli jardí lateral i posterior que dona a la carretera. El carener de la teulada és paral·lel a la façana principal, també encarada a la carretera. Aquesta es distribueix de manera simètrica amb una porta central flanquejada per finestres a banda i banda, amb la peculiaritat d’unes motllures en forma de guardapols a la part superior de les obertures, decorades amb un escut. Les finestres estan decorades també amb reixes als ampits, sobre uns mosaics que trobem igualment a la part superior, en l’obertura de ventilació de les golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més significatiu del conjunt és la galeria obrada amb maó que està adossada a migdia. Presenta amplis finestrals separats per pilars, els de les cantonades en forma de columnes salomòniques. El cos és rematat amb una terrassa superior amb baranes balustrades. Al seu davant, l’entrada al jardí segueix aquesta mateixa pauta, amb pilars de maó decorats amb un mosaic blau i blanc que crea un contrast interessant. Un altre element propi del noucentisme són els ràfecs força pronunciats de la teulada, decorats amb cabirons de fusta.</span></span></span></p>	08018-208	Carretera de Manresa, 33	<p><span><span><span>Casa representativa de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. En aquest cas la casa ocupa un espai que a l’època quedava lleugerament perifèric i adopta la forma de xalet amb jardí. Fou construïda l’any 1934, segons dades del cadastre, en un estil noucentista molt representatiu del moment. El nom de cal Majordom li ve de Joan Casòliva Simon, germà del vell Gilet, que era majordom de la fàbrica de cal Viñas. Les inicials de Joan Casòliva són a la porta de ferro del jardí.</span></span></span></p> <p> </p>	41.8629100,1.8737000	406522	4635169	1934	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92500-carretera-manresa-casa-num-33.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92500-casa-carretera-manresa-33-b.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Ramon Carreté	106\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92728	Les Cases de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-de-navas	<p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs”,<em> Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 144.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, que ha quedat integrada al nucli urbà de Navàs. Molt ben situada dalt d’un promontori dominant, antigament era un dels masos dispersos que es trobaven al pla de Navàs. En el seu origen hi havia hagut més d’una casa, d’aquí el plural del nom. L’edificació actual, però, és fruit majoritàriament de la reconstrucció que s’hi va fer a les primeres dècades del segle XX, després d’un incendi. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos a llevant i altres cossos diversos de recent construcció a migdia, al lloc on abans hi havia els corrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part que millor conserva la traça de l’antiga masia es troba a la façana de llevant, que és la que té una major alçada i un parament de més qualitat. Hi trobem un portal rematat amb arc escarser i obertures emmarcades amb pedra picada, així com una galeria de tres obertures al nivell de les golfes. Aquesta façana ha quedat parcialment coberta per un cos adossat, construït en diferents fases.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de la casa presenta unes característiques pròpies ja de les primeres dècades del segle XX, amb paraments de maçoneria i les obertures emmarcades amb maó. Com a element distintiu destaquen les obertures en forma d’arc apuntat a les golfes de les dues capçaleres, un motiu que trobem de manera recurrent en altres cases de l’entorn. La façana més visible, a migdia, ha quedat força alterada per les construccions modernes que s’hi han aixecat al davant. Bàsicament, dos cossos de dues plantes acabats amb terrasses. Això ha suposat també l’ampliació de les obertures de la casa que donen a aquestes terrasses. A l’angle nordoest es conserva adossat un pou, que antigament havia estat una cisterna.</span></span></span></p>	08018-225	Sector nord del terme de Balsareny, formant part del nucli urbà de Navàs (Barri de Navàs).	<p><span><span><span>Mas d’origen medieval que es troba documentat ja al segle XIV. Formava part del grup de masos que hi havia al pla de Navàs, la major part dels quals pertanyien al terme de Sant Genís de Messedella, de la parròquia del Mujal. Però les Cases de Navàs eren i encara són en terme de Balsareny. El plural és perquè hi havia almenys dues cases. L’esment documental més antic conegut és del 1313, que parla de 'Zescases de Baix' (Pere Cases). Les Cases de Navàs apareixen també en la relació dels masos que van signar el conveni amb Ramon de Peguera l’any 1368, i també entre els masos que eren posseïts en un quart pel convent de Santa Clara de Manresa. Al fogatjament de 1497 hi consta En Cases. En el de 1515 hi apareix Joan Cases i Pere Cases, mentre que en el fogatge de 1553 Joan Cases i Pere Cases fan de jurats. Per tant, almenys des del segle XIV la família que hi vivia va adoptar el cognom Cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un capbreu de 1633 consta que el mas tenia a part de la casa de baix, anomenada jussana, dos masos rònecs més. En total eren tres masos afocats: Sescases jussana (la de baix), la Poble i les Casetes (Carreté, 2010: 144).</span></span></span></p> <p><span><span><span>No en coneixem més notícies fins èpoques ja més recents. Segons informació oral, la propietat va quedar en mans de dos germans solters que portaven una vida molt desendreçada, els quals van arribar a un acord amb la Seu de Manresa, que els va oferir aixopluc i a canvi de quedar-se amb la propietat. Això devia ser en algun moment del segle XIX. Entorn del 1900 s’hi van establir-se com a masovers el matrimoni format per Joan Sardans i Francisca Puig Vila, que procedien de la zona de Castelladral i Castellnou. Uns anys després la casa va patir un greu incendi que la va deixar força malmesa, de manera que es va haver de reconstruir en bona part. Això devia succeir a les primeres dècades del segle XX. Sembla que la masia antiga era més gran i, després de la reconstrucció, va quedar més petita. A l’interior encara han quedat alguns racons amb restes de socarrimat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les darreres dècades la casa s’ha reformat i s’hi han construït cossos adossats a migdia. Abans, a la part alta (a ponent) hi havia una era i dues basses. Entorn de 1982 la família va comprar la casa a la Seu de Manresa. </span></span></span></p>	41.8946800,1.8781700	406939	4638691		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-15.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per les propietàries	94\|98\|119\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92730	Lledó de Sobreroca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledo-de-sobreroca	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 143-144.</span></span></span></p>	XIV-XXI		<p><span><span><span>Masia de tamany mitjà, d’origen medieval, que es troba emplaçada a l’extrem d’un altiplà amb bones vistes, sobre una massa rocallosa (sobrerroca). El conjunt ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, pràcticament sense afegits moderns. Consta del cos residencial principal, de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos i golfes) que té adossats cossos auxiliars al sud, a l’est i (més petits) al nord; compta també amb un cobert força gran situat a l’oest (ara en procés de rehabilitació) tot formant un pati triangular entremig amb una era enrajolada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és fruit de diverses fases d’ampliació difícils de precisar, ja que els paraments han estat arrebossats amb ciment. La façana principal, encarada vers ponent, presenta una distribució d’obertures força regular en base a diversos eixos d’obertures, però amb una composició no del tot simètrica. La majoria de les obertures de la part baixa, incloent-hi el portal, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. Al seu torn, la façana de migdia es caracteritza per una galeria a dos nivells formada per parells d’obertures amb arcs de mig punt. Aquestes dues façanes semblen correspondre a una obra tardana (del segle XVIII o, possiblement, ja del XIX), quan es devia regularitzar tota la construcció donant-li un aspecte homogeni. A les façanes nord i est hi ha adossats diversos cossos, amb algunes tines que han conservat les seves escales d’accés, i també el que sembla una cisterna. A l‘interior, la casa conserva íntegrament la tipologia constructiva originària, amb voltes de pedra als baixos. </span></span></span></p> <p> </p>	08018-227	Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja consta en el llistat de masos que el 1368 van signar conveni amb Ramon de Peguera. En aquest document també hi apareix la casa homònima denominada simplement Lledó, i que habitualment s’especifica com a Lledó detràs Castell. Això dóna a entendre que el Lledó de Sobreroca devia ser posterior a l’altra. El nom de Lledó indica que originàriament a la casa més antiga hi devia haver un lledoner, mentre que el complement Sobreroca fa al·lusió a la massa rocallosa del terreny on s’assenta la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1385 Miquel Tort va fer donació al seu fill dels drets que tenia, entre altres, al molí de Sobreroca. Per tant, sembla que hi havia un molí prop del mas. En els fogatges de 1497 i 1553 cap dels Lledó que hi surten sembla correspondre a aquest mas. En un capbreu de 1633 hi consta que el mas era posseït i habitat per Margarida Lladó de Sobrarrocha, vídua d’Antoni Lladó, i pel seu fill Pere Joan Lladó. Aleshores pagaven al baró un cens de tres lliures, trenta sous i quatre gallines, i com a delme un anyell, un pollastre, dos vellons de llana i set formatges (Carreté, 2010: 143).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En èpoques posteriors no en coneixem més notícies concretes, però la masia devia ampliar-se als segles XVIII i XIX. Ja a mitjans de segle XX el propietari era Benet Casaldàliga, que hi va viure força temps. Posteriorment la finca es va vendre a dos socis i després ha estat segregada. Ja fa força temps que la casa no és habitada, i l’actual propietari s’hi està rehabilitant actualment el cobert com a habitatge.</span></span></span></p>	41.8899600,1.8851800	407514	4638160		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobreroca-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-post.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-post-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-cobert.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la porta del cobert de ponent: 1878.	94\|98\|119\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92770	Masoveria de la Rabeia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-rabeia	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 142-143, 150.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 11-12, 65-66.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p>	XIV-XX	Estructuralment es manté bé, però la casa fa temps que no s'habita.	<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en un petit altiplà que forma una terrassa a la riba esquerra del Llobregat. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats cossos a ponent i al sud, i compta també amb un barri o pati davanter a migdia. Avui part de la tanca d’aquest barri s’ha perdut. A la part posterior hi trobem també una antiga pallissa amb una interessant era enrajolada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El nucli de la casa és fruit de múltiples fases constructives. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un portal dovellat i, al seu damunt, una finestra emmarcada amb llindes i brancals de pedra picada. La part esquerra, però, ha quedat parcialment coberta per un estret cos porxat amb galeries que s’hi devia afegir als segles XVIII o XIX. A la part baixa, uns aparatosos contraforts reforcen els pilars d’aquest porxo. Segons es diu, aquestes estances eren destinades a oferir allotjament als traginers que passaven pel camí. A la planta baixa hi dormien els animals (encara s’hi conserva una menjadora) i a la planta del damunt els traginers. Per això un dels arcs de la galeria fou tapiat i encara té una petita obertura com a espiell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els paraments de la casa són de pedra, més regular a les filades inferiors i amb algunes parts fetes de tàpia. La majoria de les obertures són emmarcades amb pedra picada. Per la banda de llevant, a finals del segle XVIII o al XIX el cos principal es va ampliar en diferents fases amb cossos que contenen tines. Com que no tenien rampes, per accedir a la part alta es feia mitjançant unes fustes que es recolzaven al marge i feien de passarel·la. En total a la casa hi ha quatre tines i un tinardó. A la façana de ponent hi ha adossada una cisterna i l’antiga comuna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pallissa, situada a la part posterior, ha estat recentment restaurada. Les parts amb ciment eren originàriament de tàpia. Al seu davant es conserva una era on podem veure, en diverses rajoles, unes curioses inscripcions i també unes sanefes. En una s’hi pot llegir el nom d’Anton Rabeya. Les altres són difícils de desxifrar. Les rajoles estaven fabricades en un forn d’obra que hi havia en un camp sota l’era, avui pràcticament arrasat.</span></span></span></p>	08018-242	Sector nordest del terme municipal	<p><span><span><span>El topònim de Rabeia, segons Joan Coromines, és una al·lusió als “rabeigs” o tolls que fa el Llobregat en aquest indret. El mas Rabeia (que és la casa avui coneguda com la Masoveria, o Masoveria de la Rabeia) és d’origen medieval i ja està documentat l’any 1368. Els seus estadants es devien anomenar també Rabeia i devien donar origen a un llinatge amb aquest nom documentat a Manresa el 1362 i que després del segle XIV es va perdre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas va quedar rònec a l’etapa final de l’edat mitjana i no consta als fogatges de 1497, 1515 i 1553. En canvi, a partir de 1589 la masia ja torna a constar com a habitada. Aquest any la va adquirir Miquel Puigdorca, un cabaler que procedia del mas Puigdorca, el qual va assumir el nom de la casa com a cognom familiar i va passar a dir-se Miquel Rabeya. A partir d’aleshores aquest nou llinatge dels Rabeya ha estat vinculat a aquest mas. El 1633 el propietari era Miquel Rabeya i el seu fill Pere Joan Rabeya. El 1681 el propietari era Miquel Rabeya. En el cadastre de 1775 Antoni Rabeya declara que el mas té més de 4 jornals de sembrat, 2/24 d’hort, més 3 de vinya, un i mig d’oliverar, 13 de bosc i 5 de pastura, i per tot plegat pagava 75 rals i 23 diners i mig (Carreté, 2010: 142).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'estructura actual del mas deu correspondre bàsicament als segles XVI i XVII, amb ampliacions al XVIII i el XIX. En aquesta època hi passava el camí que venia de Gaià i el Lluçanès, seguia per l’Ambròs Vell i travessava el Llobregat per un gual prop d’on ara hi ha el pontarró. Per això la Rabeia oferia hostatge als traginers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1868 l’aleshores propietari, Jaume Rabeya Casaldàliga, va acordar unes escriptures amb els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, que tenien la intenció de construir una fàbrica de filats en terrenys del mas. En aquest document s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. La compra dels terrenys es va fer efectiva l’any 1872 pel preu de 5.250 pessetes. La fàbrica va començar a funciona l’any 1880 i es va conèixer amb el nom de la Rabeia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica abans, les guerres carlines van comportar diferents episodis cruents, amb extorsions i saqueigs, sobre aquesta masia. S’explica que en un assalt de nit els estadants del mas van haver d’escapar-se a quatre grapes entremig dels porcs que van deixar lliures. En una altra ocasió els carlins van estar a punt de calar foc a la masia, on els seus amos havien estat lligats de peus i mans. Sortosament, gràcies a un senyal visible que havien convingut de col·locar al castell van poder ser alliberats a temps per les tropes de l’exèrcit liberal. Com a conseqüència de tots aquests ensurts cap a la meitat de la dècada de 1870 els propietaris van deixar de residir al mas, que es trobava en un indret isolat, i construïren una nova casa en un emplaçament més ben comunicat, al costat de la fàbrica i prop d’una palanca per on es podia travessar el riu. Des d’aleshores aquesta nova casa es coneix com cal Rabeia i l’antic mas passà a ser anomenat la Masoveria, ja que va quedar a mans de masovers. Fins els volts de la dècada de 1980 encara hi van viure masovers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume es casà amb Rosa Serra Lledó i el matrimoni va tenir dos fills. L’hereu fou Josep Rabeya Serra, que es casà amb Dolors Vila Mas, que va morir jove d’un accident. En segones núpcies Josep es casà amb Mercè Bartomeus Badia, de ca l’Esquerrà. Aquest segon matrimoni va donar dotze fills. Al tombant de segle XX Josep va fer construir diverses cases al nucli del poble. Josep Rabeya Serra va ser alcalde de Balsareny durant els anys 1891-92. Va morir el 1917 i la propietat passà a Joan Rabeya Bartomeus, casat amb Teresa Satorra. No van tenir fills i la propietat va recaure en el seu germà Josep (Forasté, 1994: 65). Ja a finals del segle XX Jaume Rabeya Casellas fou alcalde de Balsareny (1983-2003 i 2007-2015), i també president del Consell Comarcal del Bages (1995-1999).</span></span></span></p>	41.8778200,1.8901500	407909	4636806		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-pallissa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-era-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-era-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-era-5.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altre denominacions La MasoveriaInscripció en una finestra de llevant: 1799, inscripció al cobert de ponent: 1802, inscripció a la pallissa: 1855. A l’interior de la casa hi ha altres inscripcions amb dates.Informació oral facilitada pels propietaris.	94\|98\|119\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92771	Cal Rabeia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rabeia	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 142-143, 150.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 11-12, 19, 65-66.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa de pagès construïda a la dècada de 1870 pels propietaris de l’antic mas Rabeia (avui anomenat la Masoveria), emplaçada vora la fàbrica de la Rabeia. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes, amb un petit cos en forma de terrassa a la part posterior) i també d’una construcció al lateral de llevant que correspon a part d’una antiga casa (ca la Gaiana) que s’havia bastit sobre un cobert de vaques. És la part pintada de marró, actualment habilitada com a pati.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de la casa de cal Rabeia, encarada vers migdia cap a la placeta on hi ha l’entrada al recinte de la fàbrica, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb balcons al primer pis (el central més ample) i un balcó també al nivell de les golfes. El portal, rematat amb arc escarser, queda situat a l’eix de l’esquera. Els paraments són arrebossats i pintats de color crema, amb un sòcol en forma d’aplacat de pedra. A la part del darrera hi havia unes tines que posteriorment van ser transformades en una part més de l’habitatge, de manera que tota la construcció va quedar allargada de manera uniforme.</span></span></span></p> <p> </p>	08018-243	Sector nordest del terme municipal	<p><span><span><span>Els Rabeya procedeixen del mas actualment conegut com la Masoveria de la Rabeia, situat a l’altre costat del riu. L’any 1868 l’aleshores propietari, Jaume Rabeya Casaldàliga, va acordar unes escriptures amb els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, que tenien la intenció de construir una fàbrica de filats en terrenys de l’heretat del mas. En aquest document s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. La compra dels terrenys es va fer efectiva l’any 1872 pel preu de 5.250 pessetes. La fàbrica va començar a funcionar l’any 1880 i es va conèixer amb el nom de la Rabeia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica abans, les guerres carlines van comportar diferents episodis cruents, amb extorsions i saqueigs, sobre aquesta masia. S’explica que en un assalt de nit els estadants del mas van haver d’escapar-se a quatre grapes entremig dels porcs que van deixar lliures. En una altra ocasió els carlins van estar a punt de calar foc a la masia, on els seus amos havien estat lligats de peus i mans. Sortosament, gràcies a un senyal visible que havien convingut de col·locar al castell van poder ser alliberats a temps per les tropes de l’exèrcit liberal. Com a conseqüència de tots aquests ensurts una mica després de 1875 els propietaris van deixar de residir al mas, que es trobava en un indret isolat, i construïren una nova casa en un emplaçament més ben comunicat, al costat de la fàbrica i prop d’una palanca per on es podia travessar el riu. Des d’aleshores aquesta nova casa es coneix com cal Rabeia i l’antic mas passà a ser anomenat la Masoveria, ja que va quedar a mans de masovers. Fins els volts de la dècada de 1980 encara hi van viure masovers. Es diu que els constructors de cal Rabeia van copiar certs aspectes de cal Jep, una casa propera que s’havia construït entorn de 1875.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume es casà amb Rosa Serra Lledó i el matrimoni va tenir dos fills. L’hereu fou Josep Rabeya Serra, que es casà amb Dolors Vila Mas, que va morir jove d’un accident. En segones núpcies Josep es casà amb Mercè Bartomeus Badia, de ca l’Esquerrà. Aquest segon matrimoni va donar dotze fills. Al tombant de segle XX Josep va fer construir diverses cases al nucli del poble. Josep Rabeya Serra va ser alcalde de Balsareny durant els anys 1891-92. Va morir el 1917 i la propietat passà a Joan Rabeya Bartomeus, casat amb Teresa Satorra. No van tenir fills i la propietat va recaure en el seu germà Josep (Forasté, 1994: 65). Ja a finals del segle XX Jaume Rabeya Casellas fou alcalde de Balsareny (1983-2003 i 2007-2015), i també president del Consell Comarcal del Bages (1995-1999).</span></span></span></p>	41.8771100,1.8869400	407641	4636731		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92771-cal-rabeia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92771-cal-rabeia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92771-cal-rabeia-vista.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada pels propietaris.	119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92798	Casal d'Avis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-davis-0	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31, 85, 131.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 115-118.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici d’estil noucentista construït el 1927 com a escoles nacionals i que en l’actualitat s’ha adaptat per al casal d’avis. Consta d’un cos de planta rectangular, de planta baixa, amb façanes originàriament als quatre vents, tot i que recentment s’hi ha adossat a la part posterior una construcció depenent del Casal Verge de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dóna a la Plaça Roc García, presenta una composició de línia clàssica que es caracteritza per dos frontons bessons de perfils molt angulosos, cadascun amb un finestral de forma semicircular tripartit mitjançant pilarets. Cada frontó genera un petit espai a manera de mansarda al nivell de les golfes, i a la planta baixa queda associat a un mòdul de tres finestrals. A l’interior aquests dos àmbits es corresponien amb l’aula dels nens i la de les nenes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa les finestres són rematades amb punt rodó. Queden flanquejades per sengles portals d’una alçada considerable a banda i banda. Sobre un parament pintat de color crema totes les obertures queden ressaltades per trencaaigües i emmarcaments motllurats d’un coloració més forta, i conserven les fusteries originàries. La cornisa que separa els dos nivells, i també el ràfec, queden ben ressaltats per unes motllures de color gris, mentre que la part baixa de la façana és revestida amb un aplacat que imita petits carreus encoixinats. Als extrems, unes motllures en forma de pilars delimiten la façana, que en una intervenció més recent s’ha allargat cap a l’esquerra seguint una pauta arquitectònica similar. A les façanes laterals trobem més finestrals de la mateixa tipologia, però queden pràcticament eclipsats per les construccions adjacents.</span></span></span></p>	08018-265	Plaça Roc García, s/n	<p><span><span><span><span>La primera escola coneguda a Balsareny és de l’any 1748. Era municipal i es trobava als baixos de la Casa de la Vila. Posteriorment va tenir altres ubicacions. Des de principis del segle XIX hi havia també una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria que posteriorment també es traslladà diverses vegades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, des de 1859 s’havien establert a Balsareny les Germanes Dominiques de l’Anunciata. Primer s’instal·laren a la casa coneguda popularment com ca les Monges (al carrer de Baix, 24). Tan sols feia tres anys que aquesta congregació dedicada a l’ensenyament de nenes i impulsada pel pare Francesc Coll s’havia fundat. El 1905 es van traslladar a un nou edifici, propi i més ampli, a la plaça de Ricard Viñas, també coneguda a partir d’aleshores com a Plaça de les Monges. <span>També cal destacar el Centre Instructiu i Recreatiu, escola popularment coneguda com el Casino, que va iniciar-se el 1912 amb un tipus d’ensenyament modern i laic en la línia del pedagog Ferrer i Guàrdia, i fent algunes classes en català. Fou clausurada el 1923 durant la dictadura de Primo de Rivera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici objecte d’aquesta fitxa fou construït el 1927 com a escoles nacionals. Era un moment en què, sota la influència de l’impuls de renovació pedagògica de la recentment creada Mancomunitat de Catalunya, es van construir un bon nombre de col·legis públics, molts d’ells caracteritzats per una arquitectura d’estil noucentista molt pròpia d’aquests anys. Antigament en aquest terreny hi havia l’era de cal Sala i, en part, el corral de cal Martí. Aleshores l’alcalde era Gregori Casaldàliga, i a la inauguració hi van assistir el capità general de Catalunya i el general Milans del Bosch, governador civil. L’edifici estava concebut amb espais diferenciats per a nens i nenes. Això no obstant, el centre va adoptar també una línia pedagògica moderna, amb mestres d’inspiració republicana com Eloi Regné i Ricard Buixó, que aplicaven una pedagogia activa i socialment renovadora d’acord amb les normes de la Institución Libre de Enseñanza. En acabar la guerra, Regné, que era membre de la CNT i havia estat comissari polític, va haver d’exiliar-se. Buixó es va quedar i fou empresonat i represaliat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tant l’escola nacional com la parroquial van tancar el 1974. Aquest any totes les escoles de Balsareny es van unificar en el Col·legi Públic Guillem de Balsareny. Cal remarcar que l’any 1975 aquest centre va ser el primer col·legi públic de tota la comarca on es va iniciar una educació bilingüe en català i castellà (Serra; Carreté, 2005: 118). Pocs anys després, el 1979, en aquest edifici s’hi va establir el Casal de la Gent Gran o Club d’Avis, que fou impulsat entre d’altres per Salvador Sánchez i Josep Riera. En té cura una associació anomenada Els Ametllers i, entre moltes d’altres activitats, tenen una coral.</span></span></span></span></p>	41.8632300,1.8771300	406807	4635200	1927	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-31.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Antigues escoles, Club d’Avis	106\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92801	Pont de la Via	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-via	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93, 135.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Pont de l’antiga línia del Ferrocarril de Manresa a Berga (anomenada popularment el Carrilet) que salva el desnivell provocat per la riera del Mujal als afores de Balsareny. És un pont format per quatre arcs, d’una alçada considerable i d’una longitud aproximada d’uns 90 metres. De fet, és el pont més gran de Balsareny. Exteriorment és obrat amb carreus més o menys disposats en filades, i les cantonades dels arcs són perfilades amb diverses línies de maó. Al costat de ponent el pont té un petit arc per sota el qual hi passa un caminet que ressegueix el congost del riu per la part alta. És conegut popularment com el camí del Repeu. Recentment, la plataforma superior del pont s’ha eixamplat amb unes plaques de formigó i s’hi han habilitat voreres i baranes per tal de fer-lo apte tant per al transit rodat com per al pas de vianants.</span></span></span></p>	08018-268	Als afores de Balsareny per la banda de llevant. A continuació del carrer del Carrilet.	<p><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1885. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro o la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan. I, per suposat, s’hi transportava també el cotó i el carbó que necessitaven les fàbriques tèxtils i s’enviaven els productes que en sortien facturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrilet va arribar a Balsareny el 1885. L’estació del poble era davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Fora el poble hi havia dos baixadors: el més antic era a la fàbrica de la Rabeia, de la mateixa època inicial de la línia. Diuen que el Carrilet passava tan a poc a poc per la Rabeia que donava temps als passatgers de baixar i tornar a pujar al tren. Més tard es va construir un altre baixador a la fàbrica de Vilafruns. A principis de segle XX la fàbrica havia patit un incendi, però l’any 1925 tornava a treballar. Va ser aleshores quan es van construir els pisos de la petita colònia que té adjunta i quan es va fer, també, el baixador del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La via fèrria seguia un traçat en paral·lel a la carretera de Berga, per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar cap a la carretera, gairebé ja tocant a Navàs. Tota aquesta volta es feia per l’interès que va tenir en aquell moment el propietari de la Rabeia, que era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als ponts, antigament al nucli de Balsareny hi havia un pont de ferro a la carretera d’Avinyó i el tren hi passava per sota. Després, ja als afores del poble, el tren travessava la riera del Mujal per l’anomenat Pont de la Via (Carreté, 2010: 106). I més endavant de la Rabeia per tornar a la carretera hi havia un altre pont, més petit, per travessar un torrent proper ja al nucli de Navàs. La construcció d’aquests dos ponts es va fer en el moment originari del Carrilet, a la dècada de 1880. Concretament, el Pont de la Via fou construït el 1885 (SERRA; CARRETÉ, 2005: 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Balsareny fou el 1973. Més endavant, sobre l’antiga via s’hi va obrir un nou carrer.</span></span></span></p>	41.8622400,1.8787000	406936	4635089	1885	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-9.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92816	Torre del Gil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-gil	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 144.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Antiga casa de pagès que ha conservat més o menys els volums i la tipologia originària, per bé que força reformada modernament. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes). La façana principal, encarada vers migdia, té el portal al costat dret i dos balcons al primer pis, a més d’altres finestres. Els paraments són arrebossats i pintats de color clar. Totes les obertures han estat substancialment remodelades. Sota la teulada un amplia ràfec conserva la decoració dels cabirons. Per la part posterior la casa ha estat allargada recentment amb un cos que té una terrassa superior.</span></span></span></p>	08018-278	Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda a finals del segle XIX. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, va ser l’any 1881. Era propietat de Josep Gili Jubany, de fora de Balsareny. Per això el seu nom en realitat era la Torre del Gili, però el nom va derivar ja a principis del segle XX en la forma actual per similituds amb el prenom Gil (Carreté, 2010: 144).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la segona meitat del segle XX hi vivia la família Santamaria. Aleshores encara hi havia molta vinya, i la casa tenia dues tines. Pels volts de 1970 la va comprar l’actual propietari, que va fer allargar la casa per la part del darrera, va enderrocar alguns coberts, va aplanar el terreny i va condicionar el jardí. També va fer construir diverses naus agropecuàries al seu entorn</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p>	41.8773600,1.8756500	406705	4636771		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92816-torre-gil-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92830	Castell de Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-balsareny	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Castell de Balsareny, Santa Maria del Castell de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 116-120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 9-14, 45-48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere; PLADEVALL, Antoni; SABALA, Josep M. (1976). “Castell de Balsareny”, <em>Els Castells catalans</em>, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 496-518. (2ª edició: 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS AGULLÓ, Jaume (1974). <em>Història, baronia i Castell de Balsareny.</em> </span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1925). “Senyoriu del castell de Balsareny”, <em>Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages</em>, núm. 91, Manresa, p. 127-131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 27-34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier. 'L'art antic a la comarca de Bages. El castell de Balsareny.' <em>Bages</em>, núm. 100. Manresa</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>El Castell de Balsareny</em>. Gràfiques Montañà, Manresa.</span></span></span></p>	X-XIX	Estructuralment l'edifici es conserva en bon estat, però hi ha algunes estances que es troben en estat precari, mancades d'una tasca d'endreça i documentació dels elements que contenen.	<p><span><span><span>El castell de Balsareny es troba situat dalt d'un turó de 420 m d'altitud, a la riba dreta del Llobregat. Constitueix el millor exemple conservat al Bages d’un castell d’origen medieval. Es tracta d'una construcció gòtica del segle XIV que respon al tipus de palau fortificat, el qual s’estructura en una gran mola, de planta pentagonal amb pati interior i coronat per merlets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part baixa correspon a l’obra gòtica originària, mentre que la part alta és fruit de la reconstrucció que s’hi va fer a finals del segle XIX. Totes les façanes presenten unes esveltes finestres gòtiques que són obra ja de la restauració, cal suposar que reproduint més o menys fidelment les originàries. Són finestres coronelles bífores o trífores (és a dir, de dues o de tres columnetes) amb els típics arcs lobulats, i es troben al nivell de la planta noble, mentre que a la part baixa hi ha finestres simples més petites i alguna espitllera. L’entrada és situada a la façana de llevant i consisteix en un portal adovellat. D’aquesta part en surt el camí que voreja el turó pel sud i es dirigeix vers el poble. A mitja alçada del mur de ponent hi trobem una poterna o falsa porta que tenia la funció de permetre, en cas de perill, la sortida de la fortalesa mitjançant una escala de mà. Diversos autors assenyalen la presència de vestigis romànics al castell, que són presents sobretot al mur de llevant i, tal vegada, a la part inferior del mur nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior, al voltant del pati es generen quatre crugies que, a la planta baixa, queden articulades per un seguit d’arcs apuntats diafragmàtics corresponents a l’obra gòtica originària. Els sostres, amb embigats i revoltons de rajoleta, són ja del segle XIX. En aquesta planta hi trobem les dependències del celler, la masmorra, les quadres, l’habitatge dels antics masovers i, a l’ala nord, una cambra més espaiosa i de característiques nobles que s’ha anomenat saló del tinell. Fa 19 per 7,7 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati d’armes és de planta rectangular i en tres de les cares presenta un porxat amb arcs de mig punt a dues plantes. Els arcs del pis inferior són d’arrencada baixa i d’aparença romànica, tot i que deuen ser ja del segle XIV; els del pis superior, més esvelts i amb impostes llises a les arrencades, podrien ser ja renaixentistes, del segle XVI. De dues de les cantonades en baixen unes conduccions que recollien les aigües pluvials de les teulades per emmagatzemar-la a la cisterna que està situada al subsòl, sota el brocal del pou que queda al centre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes escales descobertes a la cantonada porten a la planta superior, on trobem les cambres nobles, que són fruit bàsicament de la restauració de finals del segle XIX. El moblatge actual es va fer després de la Guerra Civil de 1936. La més àmplia és la sala d’armes, a l’ala sud, decorada amb elements de la col·lecció del castell, que consta entre d’altres de mobiliari antic, pintura de diverses èpoques i paper segellat. Hi trobem també diversos dormitoris, un menjador i una magnífica cuina. Són remarcables els sostres, amb uns enteixinats lleugerament diferents a cada cambra. A sobre d'aquesta planta hi ha el camí de ronda vora la teulada, protegit per 45 merlets amb sageteres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte és encerclat per una muralla amb torres cilíndriques als angles feta durant la primera Guerra Carlina (1837). Es tracta d’una infraestructura apta per a l’artilleria, amb uns paraments més barroers que els medievals. Així ho creuen Junyent i Mazcuñan (1984: 117) i la majoria d’autors posteriors. Altres autors (Gasol, Monreal i Martí de Riquer, Planella, Pladevall i Català Roca) havien apuntat la possibilitat que es tractés d’una muralla dels segles XII o XIII, almenys parcialment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja fora del recinte murallat, pel costat de llevant i a un nivell lleugerament inferior trobem la construcció de les cavallerisses, actualment en ruïna i que conserva unes senzilles finestres gòtiques. Uns metres al sud, vora el camí de baixada, es dreça l’església romànica de Santa Maria del Castell de Balsareny.</span></span></span></p>	08018-290	Sector central del terme municipal	<p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. En un document del 962 i en un altre de 990 se l’esmenta com a <em>Castrum Balciarenno</em>. Era un castell termenat, i el seu atermenament i repoblació devia tenir lloc entorn de l’any 950, sota el comte de Barcelona Sunyer I en el context de la segona repoblació de pla de Bages. Cal dir que el terme de Balsareny ha tingut diverses variacions al llarg del temps. Pel que fa a l’església del castell, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle, i amb posterioritat a 1685 es canvià per l’advocació de la Mare de Déu, que es venera en una capella lateral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un primer moment el castell estava sota la custòdia de vicaris comtals, que n’eren els encarregats en nom dels comtes d’Osona, els quals en tenien el domini directe. La família dels vicaris va adoptar el cognom Balsareny i va dominar el castell entre mitjans del segle X i el segle XI. El primer vicari conegut és Guifré de Balsareny (amb una data anterior al 962), el qual sembla que també ho era del castell de Manresa i del de Gaià. Guifré o Guifred va comprar l’any 1009 una casa vora l’església parroquial de Balsareny. Al segle XI, amb l’auge del feudalisme, la funció dels vicaris va tendir a fer-se hereditària i els Balsareny van esdevenir senyors del castell com a feudataris del comte. També posseïen altres castells en terres de frontera, a la Segarra (els de Copons, Veciana, Montfalcó, Tolneu i la Manresana), a més del castell de Castellnou de Bages, que és perfectament visible des del castell de Balsareny. Eren, per tant, un llinatge feudal important. Una neboda de Guillem de Balsareny va ser comtessa de Barcelona. Els successors de Guifré de Balsareny foren un altre Guifré (fins el 1034), Bernat Guifré de Balsareny (1034-1045) i Guillem de Balsareny (1047-1076). Aquest últim fou nomenat bisbe de Vic tot succeint en aquesta dignitat l’abat Oliba. Per aquest motiu no es va poder dedicar a administrar els seus feus i va infeudar el castell de Balsareny als nobles Bernat i Miró Riculf, els quals van esdevenir senyors de Balsareny, Gaià i Oristà. Aquests, al seu torn, van delegar la custòdia directa a castlans. L’any 1063 el castell de Balsareny tenia com a castlà Guifré Guitard, que també ho era del castell de Manresa. A la mort de Guillem de Balsareny, l’any 1076, sembla que s’instituí una castlania compartida entre els castells de Manresa i Balsareny, cadascun amb una sotscastlania. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el període comprès entre finals del segle XI i mitjans del XIV coneixem diferents possessors del castell, els quals no sabem si eren pròpiament barons o bé només castlans. Són Ponç Guerau de Cervera o de Mura (1076-1104); Ponç, Ot i Ramon de Balsareny (1143-1188); el seus fills Ponç i Bernat de Balsareny (1202); Bernat de Manresa (1253); Ponç de Vilallonga (1253-1270) i el seu fill Mateu de Vilallonga (1270-1281); Ramon I de Peguera i Gurb (1281-1290); Sibil·la de Pallars (1298-1327) o Joan Berenguer de Rajadell (des de 1327). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una interpretació recent sosté que des de 1327 els Rajadell exercien un càrrec auxiliar del comte (comdors) i per aquest motiu ostentaven el domini directe del castell de Balsareny, de manera que estarien situats per sobre dels Peguera en l’escalafó feudal. Fins fa poc es creia que els Peguera n’eren senyors, quan en realitat només haurien exercit de castlans sota vassallatge dels Rajadell. Això es desprèn d’un manuscrit transcrit per Jaume Pons (1974). Aquesta situació s’hauria mantingut fins l’any 1351, quan Ramon II de Peguera va comprar el domini directe del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores els Peguera van ostentar la senyoria de Balsareny durant més d’una centúria, i fou un període clau, sobretot a la segona meitat del segle XIV, quan els Peguera van estrènyer vincles amb la corona. Si bé en aquesta època la majoria de castells entraven en un procés de decadència i abandonament per la pèrdua de la seva funció militar i social, el castell de Balsareny va quedar reforçat, i això explica que s’hagi pogut conservar en bon estat. I és que Ramon II de Peguera fou un personatge notable que va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó, i fou nomenat majordom de la reina. El rei Pere III va instituir per al seu fill, l’Infant Joan, el ducat de Girona, un títol que sempre més va anar vinculat a l’hereu de la corona. El ducat estava dotat amb diverses possessions, entre les quals els castells de les batllies del Bages i, en concret, el feu del castell de Balsareny. El rei Pere, en recompensa pels seus serveis, va fer donació a Ramon II de Peguera de tot el feu i la jurisdicció del castell de Balsareny, excepte el mer imperi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins aleshores el castell de Balsareny devia ser un simple castell de torre, possiblement ampliat amb algunes dependències. En aquesta època, però, es trobava en males condicions i era inhabitable. Cal dir que els Peguera tenien el seu casal a Manresa, on residien. El 1359 el rei va autoritzar a fer obres al castell. Els Peguera no es van limitar a fer una simple reconstrucció de l’antiga fortalesa sinó que van aixecar pràcticament de bell nou un edifici molt homogeni que adoptava la forma de palau fortificat i que s’acosta força a la imatge arquetípica que sol associar-se a un castell baixmedieval. Amb les oportunes restauracions, és l’edifici que ha perdurat fins els nostres dies. Les obres van durar fins el 1368. Uns anys després, el 1392, s’hi hostatjava el mateix rei Joan I.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil del segle XV els Peguera van prendre partit a favor de la Generalitat i en contra del rei Joan II, però acabada la contesa van retornar la seva fidelitat al rei. A finals del segle XV la baronia va canviar de llinatge quan Pere Miquel de Peguera morí sense descendència. El títol va passar a la seva neboda, i després al fill d’aquesta, Galceran Oliver. Després van ostentar el títol de baró Miquel I, Ferran I i Miquel II. A finals del segle XVI Ferran Oliver va establir les primeres cases de l’actual nucli urbà de Balsareny. En temps del rei Felip III de Castella els Oliver van obtenir el mer imperi; és a dir, la facultat d’impartir justícia també en els casos més greus que incloïen la pena de mort. És per això que a l’entrada del poble els barons tenien unes forques com a símbol d’autoritat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII Miquel II Oliver va fer hereva la seva muller, Elisabet de Corbera, i el castell passà a propietat de la seva família. A mitjans d’aquest segle Francesca de Corbera va vendre la baronia a Joan Antoni de Martín, ciutadà honrat de Barcelona d’origen italià. En aquesta època els Martín van construir a l’església del castell una capella lateral dedicada a la Mare de Déu amb la intenció de convertir-la en un panteó familiar, ja que hi van enterrar Joan Antoni Martín, el primer baró de la nissaga. Els Martín han posseït el castell fins a l’actualitat, per bé que des de principis del segle XIX amb un canvi en el cognom: d’Alòs. L’any 1835, amb la supressió dels drets senyorials, els Martin va poder demostrar que el castell els pertanyia en propietat, ja que en tenien el domini directe. En canvi, van haver de cedir al Comú del poble els seus drets sobre l’hostal, la taverna, la carnisseria i la fleca. Ja des de finals del segle XVIII el sentiment antisenyorial estava molt arrelat a Balsareny. El 1835 els vilatans es va revoltar contra el baró i van calar foc al castell, que va quedar molt destruït, i així va romandre durant força anys. Després que el 1872 el sallentí Manuel Torrents redactés un informe adreçat a l’Acadèmia de Bones Lletres, l’aleshores propietari, Josep Joaquim Alòs i de Martín, va emprendre la restauració del castell i li donà l’aspecte que ha mantingut fins a l’actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A començaments del segle XX el castell fou escenari d’esdeveniments culturals i socials com ara l’acte fundacional del Centre Excursionista de la Comarca de Bages el 1905. Durant la Guerra Civil de 1936 fou saquejat de manera lleu però es va destruir la imatge de la Mare de Déu del Castell. Els darrers barons han estat els continuadors de la nissaga Alòs. Lluís Ignasi d’Alòs i Huelín va promoure noves obres de restauració a la dècada de 1950 però no com una residència particular sinó que va obrir el castell al poble perquè s’hi poguessin fer festes i celebracions. </span>Posteriorment, el títol de baró va passar al germà de l’anterior, Ignasi i, des de 1992, a Ignasi II d’Alòs i Martín, que és marquès d’Alòs, de Llió i baró de Balsareny. <span>Comparteix la titularitat del castell amb els seus germans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1959 sota l’empenta de Llorenç Planes es fundà el Grup Local d’Amics dels Castells, que va promoure diversos actes culturals a l’interior de la fortalesa. </span></span></span></p>	41.8707200,1.8814300	407175	4636027		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-16.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-finestral-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-mur-romanic.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-balsareny-vista-z.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-balsareny-vista-101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-tinell-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-celler.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-masmorra.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-colleccio-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-cuina-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-dormitori-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-enteixinat-cuina.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-coberta-1.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Renaixement\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural	BCIN	National Monument Record	Defensa	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Des de fa anys el castell de Balsareny és obert a visites concertades, amb un servei de guies, i els dissabtes de principis de mes s’hi fan visites teatralitzades.	92\|93\|94\|95\|98\|85	45	1.1	1771	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92832	La Torreta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-10	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 18, 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVARES, David (1997). <em>La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines.</em> Centre Excursionista de la comarca de Bages, Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SABALA SAFONT, Josep M. (1987). <em>El setge de Balsareny per Compte d’Espanya en la 1ª Guerra Carlina (1839)</em>. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 82-83.</span></span></span></p>	XIX	Coberta esfondrada. Estat d'abandonament	<p><span><span><span><span>Fortí de dimensions modestes que probablement fou construït amb motiu de les guerres carlines al segle XIX. Està situat a la falda del turó del Castell de Balsareny, sobre un promontori que s’aixeca al costat de l’antic camí que pujava al castell. L’indret es troba al costat de llevant del riu Llobregat i domina el pas de l’antic camí ral de Berga. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una construcció de planta rectangular amb dues torres en dos dels angles, diagonalment oposades. La porta es troba a la cara de llevant, emmarcada amb llindes i brancals de pedra picada. El parament és fet de maçoneria, amb restes d’arrebossat i amb reforços puntuals de maó a les obertures. A les cantonades els carreus són ben escairats. L’interior era cobert amb una estructura embigada, de la qual n’han quedat els forats. Repartits entre els quatre murs i les dues torres, el fortí disposa de 21 espitlleres. Cadascuna de les torres en té quatre. Interiorment el recinte mesura 6,5 per 3 metres. A l’angle sudoest devia haver-hi algun tipus d’estructura de guaita per sobre de la coberta, ja que s’hi insinua una mena de merlet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment, tota la construcció queda encerclada per un petit fossat que mesura 1,5 metres d’ample i està protegit per un mur de pedra.</span></span></span></span></p>	08018-292	Sector central del terme municipal	<p><span><span><span><span>Balsareny va tenir un paper destacat durant la primera Guerra Carlina (1822-1840). Gràcies a l’estudi de Josep M. Sabala (1987) sobre unes memòries escrites per Ramon Gamisans Subirana coneixem amb força detall el setge que l’any 1839 va patir el poble, i que va motivar posteriorment la construcció del fortí del Serrat del Maurici i, probablement, d’aquest segon fortí anomenat la Torreta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alineat amb el bàndol liberal, ben aviat Balsareny es va preparar per la resistència. El 1834 i 1835 s’havien refortificat les muralles, i el 1836 s’havia organitzat una milícia per fer front a possibles atacs carlins. El 1837 els dirigents carlins s’havien instal·lat a Berga, que es va convertir en la capital carlina del Principat. Posteriorment el comte d’Espanya (un general carlí d’origen francès) va traslladar el seu quarter general a Casserres i ordenà l’incendi d’Olvan i Gironella. El 1838 el Comte d’Espanya va segrestar el rector de Balsareny, Marià Casanova, que s’havia negat a pagar la contribució de la guerra. Finalment, el 17 de febrer de 1839 el Comte d’Espanya va atacar Balsareny amb un exèrcit de 3.200 soldats i 200 cavalls. Els carlins van rodejar el poble i van ocupar el Serrat del Maurici, on encara no hi havia el fortí. Des d’aquí van bombardejar Balsareny durant dos dies. Al seu torn, un grup de 25 homes de la milícia local, capitanejats per Josep Camprubí, van aconseguir pujar al castell de Balsareny, que es trobava en ruïnes, i des d’allí mantenien a distància el assetjants. La gent del poble va aconseguir evitar un assalt amb baionetes al portal de Berga. Finalment, el dia 19 van arribar les tropes liberals comandades pel general Carbó, que venien de Vic per Sallent, i van aconseguir fer fora els carlins (Serra-Carreté, 2005: 82). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Poc després, el mateix any 1839 (Carreté, 2010: 113), el govern liberal va fer construir el fortí del Serrat del Maurici, que tenia l’objectiu de defensar el camí ral de Berga a Manresa. Cal tenir present que amb la construcció del pont sobre el Llobregat Balsareny havia esdevingut una cruïlla de camins estratègica, i el castell de Balsareny es trobava en ruïnes perquè havia estat incendiat en una revolta contra el seu baró. No coneixem notícies històriques concretes sobre la construcció del fortí de la Torreta, tot i que en alguna publicació s’afirma que és de l’any 1838. Per la seva tipologia constructiva, pròpia del segle XIX, es pot atribuir certament a l’època de les guerres carlines. És probable que es construís entorn de 1839, com una posició de reforç del fortí del Serrat del Maurici per possibilitar el foc creuat sobre el camí ral de Berga.</span></span></span></span></p>	41.8685700,1.8792900	406994	4635791		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-fossat-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-4.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	BCIN	National Monument Record	Defensa	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	1771	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92841	Fàbrica de Vilafruns	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vilafruns	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p>	XIX-XX	En estat d'abandó i algunes parts en semiruïna.	<p><span><span><span>Antiga fàbrica de riu del sector tèxtil que estava dotada també amb alguns pisos per a treballadors i personal de l’empresa. Avui es troba totalment abandonada i l’única part que està activa és el salt d’aigua, on continua funcionant una petita central hidroelèctrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici actual deu respondre a la reconstrucció que s’hi va fer a la dècada de 1920. La fàbrica és formada per una gran nau de planta rectangular de tres pisos d’alçada que té adossat a la part davantera (al sudoest) un cos estret i una torre que queda vinculada amb els habitatges. Les façanes de la fàbrica són arrebossades i pintades de color clar i, sobre el parament, en destaquen els típics finestrals de tipus fabril a tots els pisos, tot i que els de la planta baixa han estat tapiats. Cada finestra queda ressaltada per un remat superior i un ampit fets de totxo de color vermellós. Una cornisa motllurada de la mateixa tonalitat ressalta la línia sota el ràfec i, a la part frontal, s’obre un finestral més ampli rematat amb arc escarser sota el carener. A l’interior de la nau es conserven les plantes diàfanes, sostingudes per columnes de fosa i revoltons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Separada uns metres a la part posterior trobem una altra nau, més estreta i llarga, que correspon ja a mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges queden adossats a la construcció fabril per l’angle nordoest, on es genera la torre, que sobresurt lleugerament. Tot aquest sector es troba en semiruïna i tan sols ha quedat dempeus un cos de dues plantes. Es tracta d’un edifici funcional i amb una estètica fabril que a la façana lateral es confon amb la part industrial. És de planta irregular, i la façana principal, encarada vers el camí, és l’única que mostra traces d’haver estat un habitatge, amb un portal i balcons al primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més a ponent hi ha una altra construcció força derruïda on hi devia haver més habitatges. Arriba fins al punt on s’aixeca la xemeneia de la fàbrica, de planta quadrada. A la part alta aquesta xemeneia s’està tombant perillosament cap a un costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa de la fàbrica es troba uns 1.200 metres aigües amunt, i el canal entra a la fàbrica per la part on hi ha el cos d’habitatges. </span></span></span></p>	08018-297	Sector sud del terme municipal. Vilafruns	<p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p>	41.8417400,1.8800300	407017	4632811		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-31.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-32.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	46	1.2	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92842	Resclosa i canal de la fàbrica de Vilafruns	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-de-vilafruns	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Resclosa i canal de l’antiga fàbrica tèxtil de Vilafruns que proporcionava la força motriu a aquesta indústria i que avui continua funcionant com una petita central hidroelèctrica. La resclosa es troba situada al Llobregat, uns 1.200 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el riu s’eixampla. És una resclosa de forma el·líptica, actualment revestida de formigó. Al punt de captació s’aixeca una petita caseta, amb la base de pedra i reformada a la part superior. Al costat de la resclosa s’hi ha adaptat una rampa de formes sinuoses que permet als peixos remuntar el riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal comença en un primer tram actualment soterrat d’uns 300 m. Més endavant surt a la superfície amb una amplada considerable, en un punt on trobem diferents bagants. Continua mitjançant un traçat paral·lel al Llobregat per la riba de ponent, i és travessat per diversos pontarrons de formigó. Uns 150 metres a l’oest hi passa la Séquia de Manresa, de manera que en aquest tram el canal de la fàbrica esdevé com una segona séquia en paral·lel. Finalment, el canal arriba a la zona de Vilafruns, on passa novament soterrat per la gran àrea industrial de la fàbrica Gates, i surt a la llum uns metres abans d’entrar a l’antiga fàbrica de Vilafruns, per sota de l’edifici on hi havien els habitatges de la fàbrica.</span></span></span></p>	08018-298	Sector sud del terme municipal. Vilafruns	<p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p>	41.8519700,1.8749800	406612	4633953		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-canal-vilafruns-1_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-canal-vilafruns-3_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-fabrica-vilafruns-35_0.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92914	Colònia Soldevila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-soldevila	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110-114.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 509.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p>	XIX-XX	Sector industrial en bones condicions. Habitatges en procés de degradació. Entorn i enjardinaments en estat d'abandó.	<p><span><span><span>Antiga colònia industrial del sector tèxtil emplaçada a la riba dreta del Llobregat. Consta d’una fàbrica de riu, un conjunt d’habitatges per als treballadors distribuïts en dos carrers on hi havia alguns dels serveis bàsics, com ara escola, botiga, cafè o teatre, i també d’una església. Avui a la fàbrica hi ha instal·lada una empresa de cartonatges i el salt d’aigua continua generant electricitat, però els pisos resten abandonats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte industrial ocupa una gran àrea a la part de llevant. És formada per una nau molt llarga i de dues crugies, amb cossos perpendiculars adossats als extrems nord i sud. Més tard (a les dècades de 1960 i 1970) s’hi van afegir noves naus a l’angle nordoest, ocupant part del pati, i en un moment també tardà les instal·lacions es van allargar amb tres naus més a llevant, sobre el canal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal és la originària, i a principis de segle XX ja es va allargar cap al nord. El seu aspecte exterior, però, és totalment uniforme. Sobre un parament de color crema en destaquen els típics finestrals fabrils, rematats amb arcs escarsers i emmarcats amb maó de color vermellós. Al centre sobresurt un cos lleugerament més alt que marca l’eix de simetria. Hi trobem el portal principal i, al seu damunt, un emblemàtic rellotge sota un coronament de frontó sinuós. Els cossos dels dos extrems, que segueixen una pauta arquitectònica similar, s’hi van afegir una mica més tard, a la dècada de 1920: l’edifici del batà al nord i les oficines al sud. Així, a començaments dels anys 1920 el nucli central de la fàbrica ja havia assolit les dimensions actuals, tal com es pot observar en una fotografia d’aquesta època (Forasté, 1997: 71). Per la cara de llevant el canal de la fàbrica travessa sota les naus més modernes que s’allarguen en aquest sector, on hi trobem també altres cossos menors adossats, entre ells la sala on hi havia la màquina de vapor i de la qual arrenca una xemeneia de planta circular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges es situen a la banda de ponent, i queden separats de la fàbrica per un passeig arbrat amb plàtans. Al carrer vell, en el sector sud, hi trobem els habitatges més antics (inaugurats el 1899), al centre destaca l’edifici del cafè-teatre (que es va reformar i ampliar els anys 1946-47) i a la part nord hi ha habitatges construïts una mica més tard (entre 1910 i 1911). Als baixos d’alguna de les escales s’hi ubicaven els serveis de la colònia: al número 5 hi havia la botiga, al número 6 l’escola i el forn de pa era al número 11. Més a ponent trobem el carrer Nou (edificat entre 1920 i 1922).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església, situada uns metres al sud sobre un petit promontori, ja existia abans de la creació de la colònia. És d’origen romànic però fou substancialment transformada l’any 1942 en un estil neoromànic. A la part de darrera hi trobem la Font dels Escolans, que fou ideada i executada per mossèn Joan Bajona, que estava a càrrec de l’església. Avui molt abandonada, s’estén a través d’un recinte enjardinat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La reclosa de la fàbrica es troba a tan sols 200 metres aigües amunt. Al costat de llevant, vora el riu, encara es continuen conreant amb l’aigua del canal alguns dels antics horts de la colònia. Una mica més avall, en una altra esplanada vora el riu, hi havia el camp de futbol. Antigament existia també un safareig públic nodrit amb l’aigua del canal i tres fonts. </span></span></span></p>	08018-300	Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span>L’any 1880 entrava en funcionament la fàbrica que els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, havien construït a la Rabeia. A causa de desavinences, des de bon principi ja la van dividir en dues meitats. Jaume Soldevila es va quedar la meitat nord. El seu fill, Josep Soldevila Casas, va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats per la manca de potència hidràulica, va comprar uns nous terrenys a l’heretat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Feia uns anys que en aquest indret un altre industrial ja hi havia sol·licitat la concessió d’aigües, el 1868. Quan aquesta llicència va caducar el 1892 perquè no s’havia fet efectiva Josep Soldevila va poder comprar l’heretat i sol·licitar els drets d’aigua, el 1894 (Ferrer, 2011: 509). Aleshores va poder construir a l’indret una fàbrica que era més gran. Al principi fou coneguda com a colònia Sant Esteve, perquè estava situada vora una església romànica que tenia aquesta advocació. Més endavant s’ha tendit a denominar-la colònia Soldevila. A diferència de la Rabeia, en aquest cas sí que es pot qualificar pròpiament de colònia industrial, ja que estava dotada amb un bon nombre d’habitatges que formaven dos carrers i amb serveis bàsics com botiga, escola o cafè-teatre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De manera gairebé seguida a la construcció de la fàbrica es va aixecar un primer bloc de 18 habitatges a l’anomenat carrer Vell. Des del número 1 fins al 4. Es van inaugurar el 1899. El primer habitatge del bloc acollia els pisos del director i de l’amo de la fàbrica que, de manera atípica en una colònia industrial, pràcticament no es diferencien de la resta de pisos. Una mica després es va construir el número 5. També a finals del segle XIX es va construir el cafè-teatre. La resta d’habitatges del carrer Vell, al nord del cafè, es van edificar entre 1910 i 1911. Anaven del número 6 fins al 8. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi la fàbrica en nodria únicament amb l’energia hidràulica, i no consta que hi hagués cap màquina de vapor ja que, ben aviat, va arribar la xarxa elèctrica. La fàbrica va engegar la producció amb unes selfactines que continuaven el procés del filat iniciat a la fàbrica de la Rabeia. A començaments de segle XX es va fer una primera ampliació de la nau i s’hi van instal·lar telers. Més tard, es construí l’edifici del batà, al nord de les naus, i també les oficines, a la part sud. En aquests nous espais entorn de 1922 s’hi va traslladar la maquinària de la fàbrica Rabeia. Així doncs, la fàbrica de la colònia Soldevila tenia seccions de filats i de teixits; aquesta segona dirigida per un majordom i un encarregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1920 i 1922 es van edificar els habitatges del carrer Nou. Així, entre els dos carrers feien un total de 74 pisos: 56 al carrer Vell més 18 al carrer Nou (Forasté, 1997: 99). Aquests anys entorn de 1920 es poden considerar l’època d’esplendor de la colònia, ja que va arribar a tenir prop de 400 habitants. Aquests residents i treballadors de la fàbrica pagaven un lloguer simbòlic pels habitatges, i tenien dret a un hort, que era propietat de l’empresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1927 s’hagué de reparar la resclosa amb un empostissat horitzontal d’un 7 metres d’amplada. Aquest mateix any va morir Josep Soldevila, que havia nomenat hereus en parts iguals als seus fills Pere i Josep M. Soldevila Grau, que gestionaven la colònia i la seva part de l’antiga fàbrica de la Rabeia (Ferrer, 2011: 509). Durant la dècada de 1930 l’empresa va passar per moments de crisi i de dificultats financeres, amb una aturada total de dos anys a partir de 1932. Això motivà un considerable èxode de famílies, algunes de les quals ja no van tornar. El 1932 va assumir les regnes de l’empresa Josep M. Soldevila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil l’empresa fou col·lectivitzada i un comitè escollit entre els treballadors es va fer càrrec de la direcció. Una de les primeres decisions fou facilitar la marxa a Anglaterra del Josep M. Soldevila en qualitat de representant de l’empresa a l’exterior. En aquest temps de restriccions, a causa de l’escassedat de moneda fraccionària l’empresa va editar uns vals de paper que ben aviat foren acceptats com a moneda corrent a les poblacions de Balsareny i Navàs. I encara durant els anys de la postguerra pel mateix motiu es van posar en circulació uns botons estampats que substituïen les monedes de cèntims.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans de la dècada de 1940 les selfactines foren eliminades i substituïdes per contínues, amb un sistema més modern i productiu. En aquesta època els talls en el subministrament elèctric eren freqüents. Per això es va instal·lar una màquina de vapor procedent d’un vaixell desguassat en una edificació a la part oriental de la fàbrica. El 1948 estava enllestida, però la solució no va resultar gaire eficient, i més endavant s’hi instal·laren uns cremadors perquè funcionés amb fueloil. Al cap de poc es va poder eliminar la transmissió directa de les màquines amb el sistema d’embarrats i s’hi van instal·lar motors elèctrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1950 el sector tèxtil va passar per un moment d’expansió i l’empresa va arribar als 650 treballadors. Molts dels treballadors venien de fora (Navàs, el Mujal, Gaià, Balsareny i la Rabeia) i des de 1950 disposaven d’una línia d’autocars per als desplaçaments, un servei que ja havia existit als anys trenta. En aquesta època es van introduir fibres artificials, com la viscosa, i força més endavant el polièster.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1956 Josep M. Soldevila va morir de manera sobtada i va assumir la gerència el seu fill Ignasi Soldevila de Caralt. Entorn de 1962 es va fer una nova ampliació de la planta de la nau, a la cantonada nord de la fàbrica, cap a ponent. També es van construir nous laboratoris, adossats a una paret que separava les seccions de telers i de filatura, i que era coneguda com “el muro de la vergüenza”, en al·lusió al mur de Berlín. Van ser anys, però, en què es van començar a notar els primers efectes de les successives crisis que havien de sacsejar al sector tèxtil, fet que comportà els primers expedients amb reduccions. La fàbrica Soldevila no havia invertit en modernització de la maquinària per evitar endeutar-se. Més endavant, els telers van anar-se reduint a mesura que quedaven parats fins que foren suprimits del tot l’any 1981. La filatura continuava treballant a bon ritme, però les millores tècniques van comportar noves reduccions de llocs de treball, sobretot a la dècada de 1970, quan molts treballadors van optar per traslladar-se Balsareny o Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1979 es va produir la fusió de Manufactures Soldevila S.A. amb una fàbrica de Berga, i les dues van passar a Indústries Tomás S.A., que tenia la seva seu a Sant Quirze de Besora. Amb això s’aconseguí una ampliació de capital. Els anys 1979-80 es va fer una nova ampliació de naus al nord del pati, per la qual cosa calgué obrir una nova via d’accés a la carretera. Aquestes operacions no van servir de gran cosa, ja que en els anys següents van continuar les reduccions de plantilla. El 1990 Manufactures Soldevila S.A. fou absorbida juntament amb dues empreses més pel grup Gossypium. Finalment, enmig d’un procés complex de negociacions el 1992 la fàbrica de la colònia Soldevila aturava la producció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment els locals i els pisos de la colònia van passar a l’Institut Català de Finances, i més endavant tot el conjunt fou comprat per una multinacional, que va llogar la fàbrica a una empresa de cartonatges. Després del tancament de la colònia es va produir un procés de despoblament. Si el 1981 la colònia encara registrava 180 habitants, a principis de la dècada de 1990 havien minvat fins a 59, i pocs anys després els pisos van quedar totalment desocupats i en procés de degradació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als aspectes més socials i lúdics, cal dir que la colònia Soldevila s’ha caracteritzat per ser una comunitat activa i amb una clara identitat comunitària, ben dotada amb serveis diversos i amb una important vida associativa i cultural. La botiga, situada als baixos de l’escala número 5, subministrava tota classe d’articles als residents. En un principi depenia directament de l’empresa, però a partir de 1910 el servei s’arrendà a diferents famílies. Va subsistir fins el 1986. També hi havia un forn de pa, a l’escala número 11, i la venda de carn es feia mitjançant un servei ambulant. L’empresa tenia vinyes i produïa vi per al consum dels treballadors. Als anys de la postguerra es va instal·lar una peixateria, i cap a la meitat dels anys cinquanta hi havia una perruqueria i servei mèdic ambulatori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de la colònia fou la de Sant Esteve, d’origen romànic però totalment remodelada l’any 1942. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 es constituí una Germandat, impulsada pel mateix amo, que ajudava a sufragar les despeses en casos de malalties, defuncions, etc. Les escoles eren als baixos de l’escala número 6: una per a nens i una per a nenes. De la de nenes se n’encarregava una mestra. Van funcionar fins l’any 1971. També hi havia hagut una guarderia, portada per monges, que va tancar l’any 1964. El camp de futbol s’inaugurà el 1922. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La colònia també tenia la seva pròpia festa major, que es celebrava el primer o segon diumenge d’agost, coincidint amb les vacances. L’acte més emblemàtic era el ball d’envelat al pati de davant de l’entrada del rellotge. També hi havia hagut un grup de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un àmbit destacat i que va assolir un prestigi notable fou el teatre. Ja hem dit que el local s’havia construït a finals del segle XIX com a cafè-teatre. Al principi era més sala de ball, i gaudia d’una certa fama perquè l’ambient més o menys liberal que regnava a la colònia possibilitava que fos una de les poques on s’hi feia ball rodó. El 1946 i 1947 el local fou reformat per ampliar la part dedicada al teatre, que aconseguí un aforament de gairebé 300 butaques. Des del 1948 s’hi projectaven també pel·lícules. El grup de teatre a la colònia ja existia l’any 1918 i actuava amb certa regularitat. Era format només per homes. El 1933 es van representar per primera vegada els Pastorets amb l’obra <em>La Llum de l’Establia</em>. La febre del teatre va arribar sobretot per l’impuls que li va donar mossèn Marià Viadiu a partir de la seva arribada a la colònia l’any 1947. L’any següent els Pastorets van ser ja els de Folch i Torres, i des d’aleshores es van representar cada any en diverses funcions de manera ininterrompuda. El grup de teatre va conèixer moments de gran vitalitat i ha representat també altres obres teatrals. L’any 2000, després del tancament de la fàbrica, els Pastorets no es van poder representar per motius de seguretat del local. A partir del 2002 van passar a representar-se a la sala Sindicat de Balsareny, constituïts com a associació, i encara avui estan en actiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és remarcable l’Esbart Dansaire Sant Esteve, nascut el 1948 primer com a suport dels Pastorets i cap a 1980 consolidat ja amb actuacions independents. Els cossos de dansa de l’esbart han actuat per tot l’Estat i per diversos països d’Europa. Així mateix, la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música de l’església, també ha realitzat gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció de mossèn Joan Bajona, capellà de la colònia i després rector de Balsareny. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></p>	41.8844600,1.8862100	407591	4637548		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-carrer-vell-x.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-carrer-vell-y.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-esglesia-soldevila-vista-5.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: colònia de Sant Esteve	98	46	1.2	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92917	Sant Esteve de la Colònia Soldevila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-la-colonia-soldevila	<p><span><span><span>Anònim (1974). “Sant Esteve de la Colònia Soldevila”, <em>Full Diocesà</em>, núm. 1436, Solsona (14-4-1974).</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). “Sant Esteve de la Colònia Soldevila (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 123-124.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 93-97.</span></span></span></p>	XI, XIX-XX		<p><span><span><span>Església d’origen romànic substancialment transformada l’any 1942, quan ja donava servei a la colònia tèxtil Soldevila que havia sorgit al seu costat. Es troba situada sobre un petit promontori al sud de la colònia. La construcció actual és bàsicament fruit d’aquesta reforma, feta en estil neoromànic. Consta d’una sola nau que, originàriament, estava capçada per un sol absis i que ara té afegit un transsepte amb dues absidioles laterals. En la reforma també s’allargà la nau per davant, en l’espai que ocupa el cor, de manera que les façanes i les finestres foren construïdes de nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada a ponent, consta d’un portal amb arc de mig punt i, al damunt, dues finestres també d’arc de mig punt i un rosetó. És coronada amb un campanar d’espadanya de forma sinuosa i, als laterals, amb dues boles de pedra. Les façanes dels costats també compten amb finestres neoromàniques de la mateixa tipologia; les de les capçaleres del transsepte són geminades. L’absis romànic té al centre una finestra de doble esqueixada i les absidioles laterals compten també amb finestretes similars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau i el transsepte són coberts amb voltes de creueria. A l’absis queda perfectament visible el parament romànic, fet amb carreus de mida petita ben disposats en filades. La zona del presbiteri fou reformada els anys 1980 per mossèn Joan Bajona. L’altar de pedra amb un petit pessebre és obra del mateix Bajona. El faristol és fet amb un corró de batre procedent de la casa de can Cansalada. En diferents fornícules es conserven algunes imatges que són anteriors a la Guerra Civil.</span></span></span></p>	08018-303	Colònia Soldevila. Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span>Aquest indret s’ha conegut sempre com Sant Esteve, fins i tot en els temps més recents en què s’hi ha creat la colònia industrial, tot i que darrerament és més coneguda com a Colònia Soldevila, en referència al seu primer propietari. L'església apareix citada l’any 1038 al testament d'Ingilberga de Balsareny, esposa de Guifré de Balsareny, que era el senyor del castell. Cal suposar que fou tan sols una petita capella de caràcter rural que donava servei als masos de la zona. A mitjans de segle XIX l’església havia estat profanada i el 1849 fou beneïda de nou després d’haver estat renovada (Forasté, 1994: 93).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1890 entrà en funcionament la colònia tèxtil que Josep Soldevila Casas va fundar en aquest indret. Aleshores Sant Esteve es convertí en l’església d’aquest nucli. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 s’hi inaugurà un nou sagrari. Fruit d’algunes de les obres fetes a la colònia o en les remodelacions a l’entorn de l’església hi van sorgir una quantitat important de restes humanes que constaten l’existència d’un antic cementiri. Així mateix, adossada a la roca sobre la qual s’assenta l’església, a uns 20 metres, hi havia una caseta que podria haver estat l’habitatge de l’ermità. Encara del record popular hi havien viscut diverses famílies, fins que finalment fou enderrocada. Encara s’hi poden veure els forats de les bigues a la roca (Forasté, 1994: 95). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1942 sota la iniciativa de mossèn Joan Rovira l’església fou totalment remodelada per l’interior i l’exterior: s'amplià amb els dos absis neoromànics i s’allargà la nau per davant. Sota el cor s’hi instal·là una pica baptismal que va permetre fer-hi batejos. L’obra la portà a terme la brigada de paletes de la fàbrica. La pedra noble fou tallada per en Pere Parés, avi del pintor local Pere Pla Parés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1985 i 1986 s’hi va portar a terme una restauració promoguda pel mossèn, Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia. Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs; més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà </span></span></span><span><span><span>la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. Al darrera de l’església de Sant Esteve el mateix mossèn Bajona va idear l’espai de la Font dels Escolans. Posteriorment mossèn Bajona fou rector de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, mossèn Bajona va impulsar també la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música d’aquesta església. La coral va realitzar gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció del mateix Bajona. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional. L’església continua oberta al culte com a sufragània de la parròquia de Balsareny.</span></span></span></p>	41.8834600,1.8860600	407577	4637437	1942	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-vista-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-dovella.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-int-4.jpg	Legal	Romànic\|Contemporani\|Historicista\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció al portal: Anno DNI MCMXLA l’interior de l’església hi ha dipositades les cendres de mossèn Joan Bajona	92\|98\|116\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92951	Cal Music	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-4	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 148.</span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	Les ruïnes han estat netejades, però encara tenen arbres i vegetació al seu interior.	<p><span><span><span>Ruïnes d’un antic mas, probablement del segle XVIII, de dimensions mitjanes i emplaçat al coster llevantí del Serrat de cal Castellà. Se’n conserven els murs fins a una alçada d’un metre aproximadament. La casa devia tenir l’entrada principal a migdia, que és precisament la zona que es troba més esfondrada. A l’interior de la construcció s’hi aprecien diverses estances així com un petit cos adossat a ponent i dues tines a l’angle nordoest. Les tines són cilíndriques, sense revestir ni amb cairons ni amb lloses.</span></span></span></p>	08018-318	Sector oest del terme municipal	<p><span><span><span>D’aquesta casa no se’n té constància documental, però sí del sobrenom de Music. El 1742 hi ha documentat un teixidor de lli que es va establir al carrer Nou de Balsareny i tenia aquest motiu. Procedia de la casa de cal Music, del Mujal (Navàs). La família es deia de cognom Casas i estaven emparentats amb els de cal Gemilà (carrer Vell, 12). És possible que, posteriorment, aquesta família construís el mas avui en ruïnes, que es coneixia com a cal Music (Carreté, 2010: 148). Això devia ser al segle XVIII o començaments del XIX. Fa molt de temps, però, que el mas ja es troba en ruïnes, ja que la gent més gran de la zona no recorden haver-lo vist mai habitat. A l’altre costat del camí cal Music tenia els seus horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 2018 un grup d’afeccionats (Xavi Novell, Jorge Villagrasa i Josep Cañellas) van netejar i desbrossar la zona de les ruïnes, i també van aixecar una planimetria de la casa.</span></span></span></p>	41.8634700,1.8201900	402082	4635290		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92951-cal-music-planta.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Xavi NovellPlanta de les ruïnes realitzada per Francesc Haro	98\|94	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
93062	Resclosa i canal antics de la fàbrica de Vilafruns	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-antics-de-la-fabrica-de-vilafruns	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p>	XIX	Resclosa parcialment conservada (tan sols un tram a la riba de llevant). Canal parcialment conservat que passava per una zona molt alterada per les instal·lacions industrials modernes, al polígon Sasdi-les Malloles.	<p><span><span><span>Resclosa i canal originaris de la fàbrica tèxtil de Vilafruns que proporcionaven la força motriu a aquesta industria. Actualment es troben en desús i abandonats, ja que el canal actual es va construir de nou a la dècada de 1920, quan la fàbrica es va reconstruir després d’un incendi. El canal antic té un traçat que passa més a l’est que l’actual i és molt més curt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La reclosa es troba uns 350 m aigües amunt, a l’alçada de la moderna nau industrial de la Gates. Just al costat de la reclosa hi ha un mur d’uns 35 metres que protegia uns hort comunitaris que es van habilitar en aquesta zona durant la Gerra Civil per part d’un col·lectiu anarquista. De la resclosa se’n conserva un tram d’uns 11 metres de llarg situat a la riba de llevant del riu. És formada per una filada de blocs de pedra ben tallats que formen un pendent suau i que continua, amb la mateixa inclinació, amb obra de maçoneria. La resclosa queda tallada de manera abrupta abans d’arribar al riu, probablement a conseqüència d’alguna riuada que la devia deixar inoperativa. Cal fer notar que aquesta resclosa es situa a un nivell d’uns dos metres per sobre de l’actual curs del riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua era desviada cap a la banda de ponent del riu per entrar al canal. De l’antic canal fa uns anys se’n va identificar un bon tram subterrani que es troba uns 160 m al sudoest de la resclosa, just al marge d’un camí que va de la rotonda de la fàbrica Gates fins a la fàbrica de Vilafruns. Uns 50 m després de la rotonda (coordenades UTM ETRS89 407101, 4632933). Segons informació oral, es tractava d’un canal subterrani força ampli i que es conserva sota el camí, cobert amb volta de pedra.</span></span></span></p>	08018-339	Sector sudest del terme municipal. Riu Llobregat.	<p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p>	41.8444700,1.8817600	407164	4633113		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-15.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Jorge Villagrasa Pulido	98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
93180	Caseta del Gener	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-gener	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136, 148.</span></span></span></p>	XVII-XXI		<p><span><span><span>Masia de dimensions modestes emplaçada en una petita esplanada (el Pla de Gener) a la vall de la riera de Conangle. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb plants baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos a llevant on antigament hi havia quatre tines. La casa ha conservat parcialment els volums i la tipologia tradicional, per bé que amb reformes modernes importants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució força atípica; força alterada, a més, amb l’obertura de dos grans finestrals a la primera planta. De l’obra originària en queda un portal molt senzill i de petites dimensions, rematat amb arc escarser, i l’obertura d’una volta que queda situada al costat esquerra i que, antigament, comunicava amb uns coberts que s’aixecaven on ara hi ha el pati enrajolat. Al nivell de les golfes hi ha quatre petites finestres emmarcades amb maó. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista. També hi ha un petit contrafort vora la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a llevant també ha estat modificat en les últimes reformes, sobretot a la part alta i amb l’afegit d’una escala lateral. També s’ha fer recréixer el cos cilíndric situat a l’angle, on hi havia una tina. En total a la Caseta del Gener hi havia sis tines. Als peus de la torre fa uns anys quedaven restes d’una premsa de la qual encara se’n conserva la base, però en un altre emplaçament. Per la cara de ponent s’hi ha incorporat un petit cos adossat i s’han modificat les obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle nordest es conserven les restes d’un antic cobert que s’ha modificat amb la incorporació d’un arc de pedra. Ara a l’interior hi ha habilitada una piscina.</span></span></span></p>	08018-360	Sector sud del terme municipal	<p><span><span><span>El mas conegut com el Gener és d’origen medieval. Amb posterioritat al segle XVII va desaparèixer i avui no se’n coneix la localització. Dins de l’heretat del mas Gener al segle XVII es va construir la Caseta del Gener amb la finalitat d’afavorir l’accés d’un gendre a la tinença de terres. El 1633 la Caseta encara no consta en el capbreu d’aquell any. El 1655 ja consta que al Gener hi havia més d’una casa. La casa fou venuda per Joan Gener i els seus fills Jaume i Gabriel a la germana d’aquests, Magdalena Gener. A començaments del segle XVIII hi ha constància d’un masover que es deia Arderiu; el 1741 n’hi havia un altre, de nom Colldeforn, i a començament del segle XIX hi trobem un Estrada (Carreté, 2010: 148).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XX la propietat era de l’empresa explotadora de la mina de Vilafruns, que fins a la dècada de 1960 no va desestimar la possibilitat de fer entrar en funcionament el pou de la Fodina, situat a uns 800 m de la Caseta del Gener. L’empresa minera tenia separats els seus terrenys a la zona en diferents peces. L’any 1999 l’actual propietari va comprar la Caseta del Gener a l’empresa minera, i posteriorment hi va portar a terme obres de rehabilitació.</span></span></span></p>	41.8461600,1.8598100	405344	4633324		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-8.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		El camí d'accés pel sudest està tancat per dues barreres.	98\|119\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
93187	Ball de bastons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-9	<p><span><span><span><span>AMBRÓS MANZANO, Ferran. <em>Colla de Bastoners de Balsareny</em> (treball de recerca escolar, Institut Llobregat, Sallent; tutora: Maria Estruch).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 27-28, 159, 179-184.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HARO SOTOCA, Josep. <em>El ball de bastons</em> (treball de recerca escolar, IES Llobregat; tutora: Clara Salvador Pejoan).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span><span>Conjunt de balls de la modalitat dels bastoners que es practiquen a Balsareny, molt semblants als que s’interpreten en altres pobles del Bages i en altres comarques, però amb un sabor local distintiu que han anat adquirint al llarg dels anys. Tradicionalment havia estat un ball executat per homes, però des de la dècada de 1960 s’hi van incorporar les dones, que actualment hi tenen un pes important. Els balladors han de ser parells. Cadascun va proveït amb dos bastons i tots junts evolucionen al compàs d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o els dels seus oponents. La característica principal són les picades, les quals s’efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d’una formació en filera doble o en rotllana. Entre la colla d’executants se’n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí. Al marge d’aquestes pautes generals, cada colla es caracteritza per alguns elements propis, per exemple en la manera de picar: els bastoners de Balsareny piquen primer amb el bastó esquerre, mentre que a Sallent piquen amb el bastó dret. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment la colla de bastoners de Balsareny balla sis modalitats. La Marxa està formada per dos moviments principals: el Quadre, que es realitza un cop, i l’Entrada, que es realitza quatre cops. La Picaceia té dos moviments principals: el quadre, que es realitza un cop, i l’entrada, que es fa dos cops. El Picotí es caracteritza pel fet que els bastons es freguen al terra en el primer moviment, i l’entrada es fa quatre cops. El Rotllet es caracteritza per ser el ball més llarg de la colla i l’únic en què la formació es desplaça, coincidint en el moment en què freguen els bastons a terra. En el Rotllet Nou els passos del ball són els mateixos però la música és totalment diferent. La Draga està formada per tres moviments principals: el quadre, un altre moviment que és el característic de La Draga on els balladors fan passades que recorden el Picotí, i l’entrada. El quadre es realitza un cop i l’entrada quatre. A més, hi ha l’Airosa, que és un ball actualment desaparegut, ja que no el sap gairebé ningú i molta gent que el sabia pràcticament no el recorda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La Colla de bastoners té la seva actuació principal per la festa major de Sant Marc. Capitanejada pel portador del banderí, tota la corrua de balladors recorren els carrers del poble en un passa-carrers anomenat Bonjorn. Com és tradicional, els bastoners són presents a l’hora de la benedicció i repartiment del panellet de Sant Marc, que és l’acte més característic de la festa. L’altra actuació destacada és per la Festa dels Traginers. Actualment hi ha una colla per als petits i una colla principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els bastoners de Balsareny compten amb una indumentària pròpia i molt característica, que és la mateixa que es feia servir antigament. Es compon d’uns pantalons blancs, una camisa blanca, una armilla blanca, una faldilla blanca amb vetes de diferents colors penjant a un costat, una faixa vermella, camals amb cascavells marrons, espardenyes de set vetes i el típic barret de la colla, que es porta lligat al coll i penjant a l’esquena (antigament es portava posat al cap), i amb una corbata opcional. La faldilla té un pes important dins la vestimenta a causa de les figures que dibuixen les vetes i fan que cridi l’atenció. Porten dos bastons cada un, llistats amb els colors de la senyera, llevat del banderer, que porta un bastó i l’estendard del grup. </span></span></span></span></p>	08018-366	Plaça Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny	<p><span><span><span><span>Es creu que el ball de bastons prové de l’evolució d’un antic ball d’espases grec que representava una lluita d’entrenament entre dos bàndols. La indumentària típica dels bastoners, amb un clar predomini d’un blanc de regust hel·lènic, reforça aquesta idea. A Catalunya la primera referència de balls de bastons és el 1558 a Tortosa. A la primera meitat del segle XIX els balls de bastons es van generalitzar a la zona més al sud. Podria ser que a Balsareny s’introduïssin cap a mitjans del segle XIX. S’ha dit que les músiques dels balls de bastons de Balsareny segueixen la forma de les marxes militars típiques d’aquesta època. Així mateix, dos dels balls (la Draga i la Picaceia) es podrien relacionar indirectament amb fets polítics d’aquest segle. Però de tot això no n’hi ha evidències clares. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigui com sigui, a Balsareny ja hi havia bastoners que ballaven des de finals del segle XIX. Aleshores el professor de música balsarenyenc Florenci Florensa va enriquir el ball de bastons amb la recopilació d’antigues melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els instruments d’acompanyament pel clarinet, la trompeta i el fiscorn. Els bastoners ja ballaven el 1897, i els anys 1904-1906 se’n parlava com d’una cosa tradicional. Tot i això, cal dir que en el programa de la festa major de l’any 1892 no hi consten. Precisament l’any 1904 en una notícia del diari El Pla de Bages (29-IV-1904), es recull el ball de bastons amb motiu de la festa de Sant Marc. En un principi aquesta era l’única diada en què ballaven els bastoners; més tard ho feien també per la Festa dels Traginers. A la dècada de 1920 els bastoners eren una dansa molt arrelada en la que hi podia participar tothom, sense distincions ideològiques. Després del lapse de la Guerra Civil, l’any 1940 la dansa es tornà a recuperar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1952 Balsareny va acollir un important concurs català de bastoners en el qual hi van participar les colles més importants i que va comptar amb la presència de l’eminent folklorista Aureli Capmany. Una altra data important va ser el 1985, quan es va celebrar la desena trobada Nacional de Bastoners de Catalunya. La tradició dels bastoners es va renovar quan l’any 1982 es va fundar al Colla Juvenil de Bastoners. Entre els responsables del grup cal ressaltar el paper de Celdoni Santamaria Cortada i, més endavant, el seu fill, Eduard Santamaria Torres.</span></span></span></span></p>	41.8629600,1.8773400	406824	4635170		08018	Balsareny	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344156.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344163.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344169.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344248.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img343894.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Fotografies de Jordi Sarri	119\|98	62	4.4	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
93197	Espai natural del riu Llobregat a Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-riu-llobregat-a-balsareny	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1997). <em>Guia d’espais d’interès natural del Bages</em>. Centre d’Estudis del Bages; Institució Catalana d’Història Natural, Manresa, p. 179-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PRAT, Isidre (2009). “Inauguració de l’itinerari a l’espai natural del riu Llobregat al seu pas per Balsareny”, <em>Sarment</em>, núm. 382 (juliol-agost 2009), p. 3-4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 9-16.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ECAFIR SL. “Resclosa de la Séquia de Manresa”, Inventari de zones humides de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Codi 08000702. Enllaç a internet: <a href='///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf'>file:///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf</a> </span></span></span></p>			<p><span><span><span>Espai d’interès natural a l’entorn del riu Llobregat al seu pas pel terme de Balsareny que compta amb indrets d’una gran bellesa paisatgística i amb elements d’interès geològic, botànic, faunístic i arquitectònic. Per bé que la intervenció humana hi ha estat present des de temps antics, per exemple al segle XIV amb la construcció de la resclosa i la Séquia de Manresa, i al segle XIX amb les diverses rescloses, canals i fàbriques de riu, tots aquests elements en general es troben ben integrats en un entorn que ha mantingut les seves característiques més autèntiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als espais més propers al riu hi trobem un interessant bosc de ribera molt ben desenvolupat. <span>Es tracta bàsicament d'una verneda (un tipus d’hàbitat declarat d’interès per la Unió Europea) on hi trobem també pollancres, àlbers, salzes o freixes, a més d’un sotabosc de lianes. Cal destacar que en el tram entre Sant Esteve, la Rabeia i fins la resclosa dels Manresans hi ha l’única representació de verneda ben constituïda al Bages. </span>Més enrere trobem algun roure de dimensions imponents, com el que es troba prop de l’església de Sant Esteve. També és molt destacable el bosc d’Aurons que ha crescut aigües avall de la resclosa de la Séquia i que és un dels punts més interessants. Hi podem veure aurons blancs, aurons negres, blades, avellaners i boix grèvol. Malauradament, en els darrers anys els aurons han anat quedant isolats per la competència d’altres espècies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de la Séquia, que comença a la Resclosa dels Manresans i s’adreça en direcció sud, és excel·lent per fer-hi una passejada i contemplar la massa arbòria que s’alça entre el riu i el canal, mentre que al costat de ponent s’estén una barrera de cingles abruptes i rocallosos formats per gresos. És molt recomanable visitar aquesta zona a la tardor, quan les fulles dels aurons i blades agafen uns colors daurats i vermellosos. És fàcil sentir i veure-hi diverses espècies d’ocells, com el rossinyol, la merla les mallerengues o el pit-roig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’un punt de vista geològic, són destacables els cingles que ha creat l’acció erosiva del riu. En les seves escletxes s’hi refugien el duc, el mussol banyut o els rat-penats, i a vegades també hi reposa l’àguila calçada o l’aligot, mentre que als arbres hi trobem l’òliba, el mussol comú, el picot o el gamarús. Sobre la resclosa de la Séquia s’hi pot veure una curiosa formació geològica anomenada <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) que és el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts del cingle. Els més resistents, com les lloses de gres, han quedat a la part alta com si fossin els barrets d’unes columnes </span></span></span></p> <p><span><span><span>La combinació d’hàbitats i la tranquil·litat de la zona fa que s’hi trobi una gran quantitat d’espècies animals. Al riu hi viuen la bagra, la truita, la carpa i el barb cua-roig. Entre els mamífers hi trobem el toixó, la fagina, la geneta, la guineu, el conill i sembla que també la llúdriga. Darrerament els senglars hi són ben visibles, com també els cabirols. Entre les aus destaquen el bernat pescaire, el blauet, la xivitona, els ànecs collverd i els rapinyaires diürns i nocturns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Resclosa dels Manresans s’hi ha habilitat un petit observatori d’aus equipat amb un plafó que permet identificar les diferents espècies que fan parada en aquesta zona humida creada entorn de l’eixamplament del riu per la resclosa.<span> Vora la resclosa hi ha una petita illa totalment coberta pel bosc de ribera que dona bon refugi a animals hivernants. Hi poden fer muda amb tranquil·litat i fins i tot nius i caus</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny, s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa. És un bon lloc per contemplar les estructures geològiques de les <em>dames coiffées </em>i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat, que en aquest punt descriu un suau meandre.</span></span></span></p>	08018-368	Sector central del terme municipal		41.8689300,1.8846100	407436	4635825		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-vista-t-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-37.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-36.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-8-llobregat.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-sequia-tram-resclosa-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-zona-humida-observatori-aus-plafo.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Lúdic			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Ruta d’interès natural senyalitzada que compta amb elements informatius, a més d’un observatori del paisatge i un observatori d’aus.Informació facilitada per Sergi Fonseca		2153	5.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92715	Cal Rufino (Les Monges)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rufino-les-monges	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29, 69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 242.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 44.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa del nucli urbà de Balsareny que destaca per les seves dimensions i que havia estat durant molts anys hospital. És un edifici parcialment entre mitgeres que ocupa àmpliament una cantonada adoptant una planta irregular, amb la façana principal alineada al carrer del Castell, la façana lateral sud traçada en diagonal i la façana posterior (est) dotada amb una eixida que ha quedat sobre una dependència annexa, més baixa i de construcció recent. El cos residencial principal disposa de planta baixa més un pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una distribució irregular d’obertures, amb un portal central i dos amplis balcons al primer pis. El parament és de maçoneria i a pedra vista, i les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. En el nivell de les golfes, tant a la façana principal com a la façana sud, el parament és arrebossat i les finestres són simples. La façana lateral sud, però, es caracteritza per una galeria de doble arcada al nivell de les golfes. Sembla relativament moderna, ja que antigament hi havia una altra galeria al primer pis que constava de tres arcades de pedra que encara són visibles en el parament a pedra vista, tot i que més tard van ser tapiades i substituïdes per dues finestres balconeres. Un altre element que singularitza la construcció és la forma arrodonida de la cantonada.</span></span></span></p>	08018-212	Carrer del Castell, 24	<p><span><span><span>Aquesta casa està situada al carrer del Castell, un carrer fora muralles sorgit a finals del segle XVII que també era conegut com el raval de Berga. Hi passava el camí ral que anava de Manresa a Berga. Per tant, era una ubicació lògica per a un hospital, ja que inicialment aquestes institucions solien acollir transeünts i passavolants. Des del segle XVII Balsareny disposava de cirurgià, un ofici que a l’època compatibilitzava funcions de barber i intervencions quirúrgiques simples. Segons la inscripció del portal, la casa ja existia el 1806. La tipologia de l’edifici sembla correspondre a aquest moment, tot i que no es pot descartar que tingui un origen anterior. Des de l’any 1823 a Balsareny està documentat un hospital, que es trobava en aquesta casa del carrer de Baix, aleshores propietat del Comú. El 1859 l’Hospital es va traslladar al carrer de l’Església (actual carrer del Trull) ja que aquest any es van instal·lar a l’edifici, encara de propietat municipal, les monges Dominiques de l’Anunciata, quan només feia tres anys que aquesta congregació dedicada a l’ensenyament de nenes i impulsada pel pare Francesc Coll s’havia fundat. Durant un temps, doncs, l’edifici del carrer de Baix va acollir una costura o escola per a nenes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1905 les monges es van traslladar a una casa pròpia que s’havien construït a la plaça Ricard Viñas, també coneguda com a Plaça de les Monges. Aquest mateix any, atès que la casa de l’hospital al carrer del Trull es trobava en estat precari, l’Ajuntament decidí tornar a habilitar la casa del carrer de Baix com a hospital, per la qual cosa hi va fer obres d’arranjament que van costar 100 duros. La gestió es va encarregar a les monges Serves de la Passió, també conegudes com a Germanes Vetlladores, que van arribar a Balsareny el maig de 1905, acompanyades per la mateixa fundadora de l’orde, Teresa Gallifa. L’Ajuntament aportava una quota de 50 duros cada any per ajudar al manteniment de la institució, que també es finançava amb el que les monges cobraven per les vetlles a domicili que feien als malalts. L’Hospital tenia la funció bàsica d’atendre malalts, pobres i transeünts (Carreté, 2010: 242). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un acord del ple de l’Ajuntament de 1905 va instar a col·locar un Sagrat Cor a la façana de l’Hospital, cosa que va suscitar l’oposició de la minoria republicana. El 1923 les germanes Vetlladores es van traslladar al costat de la Casa de la Vila, que en aquests anys es va instal·lar o s’havia d’instal·lar al que havia estat el mas de cal Sala. El 1929 l’Hospital comptava amb quatre metges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, la casa va passar a ser un habitatge particular, que s’anomenà ca la Rufina pel nom de la seva mestressa. Des de 1936, segons informa una placa que hi ha a la façana, la casa es coneix com a cal Vilagrasa.</span></span></span></p>	41.8645000,1.8760600	406720	4635343		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-cal-vilagrasa-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-carrer-castell-6-cal-vilagrasa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-cal-vilagrasa-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-cal-vilagrasa-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-cal-vilagrasa-8.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			Inexistent	2023-02-27 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: L’Hospital, les MongesInscripció a la llinda del portal: 1806.Placa a la façana principal: des de 1936 cal VilagrasaPedra amb inscripció a la façana sud: Antic hospital des de 1823.	119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92034	Barraca 21837	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21837	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21837)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té tres finestres i un voladís perimetral de pedres planes a unes 25 cm abans d’arribar a dalt de les parets exteriors.</span></span></span></p>	08018-1	Sector nord-est del terme municipal		41.8791300,1.8489300	404490	4636997		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92034-barraca-21837-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92034-barraca-21837-b.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98\|119	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92035	Barraca 21838	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21838	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21838</span></span></span></p>	XIX-XX	Esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, amb una doble estança, orientada al sud-est. Es troba molt esfondrada, tot i que encara se’n pot veure una finestra.</span></span></span></p>	08018-2	Sector nord-oest del terme municipal		41.8783200,1.8471500	404341	4636909		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92035-barraca-21838-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92035-barraca-21838-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92036	Barraca 21839	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21839	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21839)</span></span></span></p>	XIX-XX	Esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud, que es troba esfondrada. Encara s’hi pot veure una espitllera.</span></span></span></p>	08018-3	Sector nord-oest del terme municipal		41.8785100,1.8452400	404183	4636932		08018	Balsareny	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92036-barraca-21839-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92036-barraca-21839-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92037	Barraca 21818	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21818	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21818)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té un voladís de pedres planes i, per sobre, una filada de pedres de reforç.</span></span></span></p>	08018-4	Sector nord-oest del terme municipal		41.8773400,1.8450300	404164	4636802		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92037-barraca-21818-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92037-barraca-21818-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92038	Barraca 21817	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21817	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21817)</span></span></span></p>	XIX-XX	Barraca esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est i actualment esfondrada. Està situada en un lloc on han tallat tots els arbres del voltant.</span></span></span></p>	08018-5	Sector nord-oest del terme municipal		41.8779600,1.8443600	404109	4636872		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92038-barraca-21817-a.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92039	Barraca 21840	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21840	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21840)</span></span></span></p>	XIX-XX	Parcialment esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que es troba en bona part esfondrada. </span></span></span></p>	08018-6	Sector nord-oest del terme municipal		41.8775600,1.8434100	404030	4636829		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92039-barraca-21840-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92039-barraca-21840-aa.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92040	Barraca 21836	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21836	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21836)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Al costat hi ha una petita bassa de planta circular i revestida interiorment amb pedra.</span></span></span></p>	08018-7	Sector nord-oest del terme municipal		41.8775100,1.8425700	403960	4636824		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92040-barraca-21836-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92040-barraca-21836-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92041	Barraca 21841	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21841	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21841)</span></span></span></p>	XIX-XX	Coberta esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que té la coberta esfondrada.</span></span></span></p>	08018-8	Sector nord-oest del terme municipal		41.8785400,1.8423900	403947	4636939		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92041-barraca-21841.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92042	Barraca del Clot de la Seuva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clot-de-la-seuva	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13736)</span></span></span></p>	XIX-XX	Barraca parcialment esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, orientada cap al nord-est, que es troba parcialment esfondrada. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una construcció adossada, molt malmesa. A l’interior té tres fornícules.</span></span></span></p>	08018-9	Sector nord-oest del terme municipal		41.8765300,1.8325600	403128	4636726		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92042-barraca-13736-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92042-barraca-13736-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92043	Barraca 4575	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4575	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 4575)</span></span></span></p>	XIX-XX	Coberta esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula, que es troba esfondrada.</span></span></span></p>	08018-10	Sector nord-oest del terme municipal.		41.8727600,1.8171200	401841	4636325		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92043-barraca-4575-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92043-barraca-4575-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92044	Barraca 5839	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5839	<p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5839)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana de fusta i la coberta amb bigues de fusta i lloses de pedra. Té lleugers esfondraments.</span></span></span></p>	08018-11	Sector nord-oest del terme municipal		41.8751800,1.8571300	405165	4636549		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92044-barraca-5839-a.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92045	Barraca 5840	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5840	<p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5840)</span></span></span></p>	XIX-XX	Petit esfondrament	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té la porta de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. A l’interior té tres fornícules raconeres i, en un lateral, una sortida de fums.</span></span></span></p>	08018-12	Sector nord-oest del terme municipal		41.8740400,1.8553800	405018	4636425		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92045-barraca-5840-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92045-barraca-5840-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37
92046	Barraca 5841	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5841	<p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5841)</span></span></span></p>	XIX-XX	Esfondrament important	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p>	08018-13	Sector nord-oest del terme municipal		41.8734300,1.8538600	404891	4636358		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92046-barraca-5841.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-17 02:37

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús