Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92819 | Sardana Records Balsarenyencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-balsarenyencs | XX | <p><span><span><span>Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-281 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament | <p><span><span><span>Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.</span></span></span></p> | 41.8634000,1.8768900 | 406787 | 4635220 | 1957 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Albertí Busquets (compositor) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 92822 | Goigs de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marc-0 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es canten a l’església parroquial per la festa major de Sant Marc, que és patró del poble. Abans d’acabar la missa solemne es reparteixen còpies dels goigs a tots els assistents i, tot anant a venerar les relíquies del sant, es canten. L’edició consultada, pertanyent ja al segle XX, duu per títol “Goigs de Sant Marc, patró menys principal de la parròquia de Balsareny”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs fan referència a la protecció sobre el poble de Balsareny: “Si l’enemic ens empeny / pels camins de perdició, / als devots de Balsareny / guardeu en tota ocasió. / Per eix poble que us implora / vetlleu en qualsevol part”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També esmenten les facultats atribuïdes al sant com a protector contra tempestes i llamps: “Pedra i llamps en la tempesta / detureu desde l’Empir; / guardeu-nos de fam i pesta, / i quan fem l’últim sospir / per Vós traspassem la vora / del celestial llindar”.</span></span></span></p> | 08018-284 | Església parroquial de Santa Maria de Balsareny. Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span>Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant ha esdevingut la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble, i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donava a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc (el 25 d’abril). La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta tradició, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. </span></span></span></p> | 41.8632200,1.8779600 | 406876 | 4635198 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografia de Lluís Boixadera | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 92823 | Goigs de la Mare de Déu del Castell de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-castell-de-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església del castell de Balsareny. L’edició consultada (de 1890) duu per títol “Goig de la Mare de Déu del Castell de Balsareny. Pla de Baiges – Bisbat de Vich, propietat dels Senyors Marquesos d’Alós y de Llió, barons de Balsareny”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs fan referència a l’origen de la imatge de la Mare de Déu que es venerava en aquesta església: “D’Itàlia foreu portada / Fins aquest famós castell, / Ahont sou molt venerada / Tant del jove com del vell” (...) De Carrara l’marmol fi / Ab s’angélica blancura / Se veu replandir aquí / En esta vostra figura”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També s’esmenta la tradició de miracles atribuïts a aquesta marededéu: “Los miracles qu’heu obrat / o tenen ponderació, / Aquí tot hom ha trobat / Favor, consol, protecció” (...) Del castell fins la campana / Cert dia vos alabá / Puig per ordre soberana / Per sí sola ella tocá: Arxivat de Balsareny / Consta així en la rectoria”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, els goigs posen de relleu la protecció de la Verge al poble de Balsareny i als senyors del castell en particular: “De Balsareny, Vèrge pura, / Socorreunos ajudarunos; / En mitj tota desventura / Protegiunos, amparaunos” (...) “Aydau piadosa als Senyors / D’aquest castell propietaris, / No’ls negueu vostres favors / Deslliuraulos de contraris, / Daulos salaut, y amorosa, / Santa mort, quant hora sia”.</span></span></span></p> | 08018-285 | Església de Santa Maria del Castell de Balsareny. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. Pel que fa a l’església, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle. Al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. Amb posterioritat a 1685 l’advocació de l’església es canvià per la de la Mare de Déu. En aquesta capella lateral s’hi venerava una imatge de la Verge feta al segle XVII amb marbre de Carrara. Tenia una llarga tradició de devoció popular i de miracles (Carreté, 2010: 110). Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 aquesta escultura es va perdre. Ara la substitueix una altra escultura, també de marbre.</span></span></span></p> | 41.8703700,1.8818000 | 407205 | 4635988 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’edició consultada fou impresa a la “Estampa La Academia” de Barcelona, Ronda Universitat, 6, l’any 1890. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 93197 | Espai natural del riu Llobregat a Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-riu-llobregat-a-balsareny | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1997). <em>Guia d’espais d’interès natural del Bages</em>. Centre d’Estudis del Bages; Institució Catalana d’Història Natural, Manresa, p. 179-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PRAT, Isidre (2009). “Inauguració de l’itinerari a l’espai natural del riu Llobregat al seu pas per Balsareny”, <em>Sarment</em>, núm. 382 (juliol-agost 2009), p. 3-4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 9-16.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ECAFIR SL. “Resclosa de la Séquia de Manresa”, Inventari de zones humides de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Codi 08000702. Enllaç a internet: <a href='///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf'>file:///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf</a> </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai d’interès natural a l’entorn del riu Llobregat al seu pas pel terme de Balsareny que compta amb indrets d’una gran bellesa paisatgística i amb elements d’interès geològic, botànic, faunístic i arquitectònic. Per bé que la intervenció humana hi ha estat present des de temps antics, per exemple al segle XIV amb la construcció de la resclosa i la Séquia de Manresa, i al segle XIX amb les diverses rescloses, canals i fàbriques de riu, tots aquests elements en general es troben ben integrats en un entorn que ha mantingut les seves característiques més autèntiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als espais més propers al riu hi trobem un interessant bosc de ribera molt ben desenvolupat. <span>Es tracta bàsicament d'una verneda (un tipus d’hàbitat declarat d’interès per la Unió Europea) on hi trobem també pollancres, àlbers, salzes o freixes, a més d’un sotabosc de lianes. Cal destacar que en el tram entre Sant Esteve, la Rabeia i fins la resclosa dels Manresans hi ha l’única representació de verneda ben constituïda al Bages. </span>Més enrere trobem algun roure de dimensions imponents, com el que es troba prop de l’església de Sant Esteve. També és molt destacable el bosc d’Aurons que ha crescut aigües avall de la resclosa de la Séquia i que és un dels punts més interessants. Hi podem veure aurons blancs, aurons negres, blades, avellaners i boix grèvol. Malauradament, en els darrers anys els aurons han anat quedant isolats per la competència d’altres espècies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de la Séquia, que comença a la Resclosa dels Manresans i s’adreça en direcció sud, és excel·lent per fer-hi una passejada i contemplar la massa arbòria que s’alça entre el riu i el canal, mentre que al costat de ponent s’estén una barrera de cingles abruptes i rocallosos formats per gresos. És molt recomanable visitar aquesta zona a la tardor, quan les fulles dels aurons i blades agafen uns colors daurats i vermellosos. És fàcil sentir i veure-hi diverses espècies d’ocells, com el rossinyol, la merla les mallerengues o el pit-roig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’un punt de vista geològic, són destacables els cingles que ha creat l’acció erosiva del riu. En les seves escletxes s’hi refugien el duc, el mussol banyut o els rat-penats, i a vegades també hi reposa l’àguila calçada o l’aligot, mentre que als arbres hi trobem l’òliba, el mussol comú, el picot o el gamarús. Sobre la resclosa de la Séquia s’hi pot veure una curiosa formació geològica anomenada <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) que és el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts del cingle. Els més resistents, com les lloses de gres, han quedat a la part alta com si fossin els barrets d’unes columnes </span></span></span></p> <p><span><span><span>La combinació d’hàbitats i la tranquil·litat de la zona fa que s’hi trobi una gran quantitat d’espècies animals. Al riu hi viuen la bagra, la truita, la carpa i el barb cua-roig. Entre els mamífers hi trobem el toixó, la fagina, la geneta, la guineu, el conill i sembla que també la llúdriga. Darrerament els senglars hi són ben visibles, com també els cabirols. Entre les aus destaquen el bernat pescaire, el blauet, la xivitona, els ànecs collverd i els rapinyaires diürns i nocturns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Resclosa dels Manresans s’hi ha habilitat un petit observatori d’aus equipat amb un plafó que permet identificar les diferents espècies que fan parada en aquesta zona humida creada entorn de l’eixamplament del riu per la resclosa.<span> Vora la resclosa hi ha una petita illa totalment coberta pel bosc de ribera que dona bon refugi a animals hivernants. Hi poden fer muda amb tranquil·litat i fins i tot nius i caus</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny, s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa. És un bon lloc per contemplar les estructures geològiques de les <em>dames coiffées </em>i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat, que en aquest punt descriu un suau meandre.</span></span></span></p> | 08018-368 | Sector central del terme municipal | 41.8689300,1.8846100 | 407436 | 4635825 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-vista-t-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-36.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-8-llobregat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-sequia-tram-resclosa-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-zona-humida-observatori-aus-plafo.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ruta d’interès natural senyalitzada que compta amb elements informatius, a més d’un observatori del paisatge i un observatori d’aus.Informació facilitada per Sergi Fonseca | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 93204 | Dames Coiffées | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dames-coiffees | <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 132.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt. Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans. Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats. De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient. Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota. En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat. Com que l’accés és una mica difícil, les <em>dammes coiffès</em> també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les <em>dames coiffées</em>. És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera. Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.</span></span></span></p> | 08018-373 | Sector central del terme municipal | 41.8700600,1.8833100 | 407330 | 4635952 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-mirador-zona-humida-dammes-coiffes-plafo.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 92799 | Graveres de l'Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/graveres-de-lalou | <p><span><span><span>COMELLAS, Jordi. 'L'Ajuntament de Balsareny vol que l'ullal de mamut es quedi al poble', <em>Regió 7</em> (8 maig 19?).</span></span></span></p> <p><span><span><span>AGUSTÍ, J (1992). Memòria sobre la recuperació d'un fragment de defensa de Elephantidae (gen. et sp. indet.) a la Gravera d'Alou (Balsareny, Bages). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 849.</span></span></span></p> | Troballa esporàdica en una gravera que es troba en ús | <p><span><span><span>Jaciment paleontològic situat en una gravera on l’any 1992 s’hi va recollir un ullal de mamut que podria tenir una antiguitat d'entre 15.000 i 70.000 anys, ateses les característiques del terreny. Es tracta d’una troballa aïllada, sense cap més resta d’animal. L’ullal, que es troba escapçat per ambdós extrems, té una longitud que no sobrepassa els dos metres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es creu que l’animal no va morir en aquest indret, sinó que fou arrossegat per les aigües del riu i les seves restes es van anar disseminant per tot el curs del Llobregat. Es tracta d'un exemplar de 'mamuthus', que va viure a l'època del Quaternari recent i que va desaparèixer de la terra fa uns 12.000 anys, però no se’n pot precisar l'espècie exacta.</span></span></span></p> | 08018-266 | Sector sudest del terme municipal | 41.8542000,1.8839500 | 407360 | 4634190 | 08018 | Balsareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92799-graveres-alou-4.jpg | Inexistent | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’any 1992 amb motiu de la troballa es va portar a terme una intervenció d’urgència que va comptar amb la participació d’Àngel Galobart Lorente, Francesc Porta Torras, Jordi Agustí Ballester i Josep Biosca Munts. L’ullal es va dipositar, en estudi, a la Universitat Politècnica de Manresa, on el personal del Servei de Paleontologia va fer les tasques de restauració i consolidació. | 123 | 1792 | 5.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92421 | Fita de la Séquia a la resclosa dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-la-resclosa-dels-manresans | XIX | Erosió i fongs a la pedra | <p><span><span><span>Pedra que sobresurt a la façana de la caseta que es troba a la Resclosa dels Manresans, a l’inici de la Séquia de Manresa. Es tracta d’una pedra encastada a la paret nord, on l’aigua desviada per la resclosa entra al canal tot passant sota la caseta. És, per tant, el punt d’inici de la Séquia, i aquesta pedra va a ser la primera de les diferents fites amb l’escut de Manresa que es troben al llarg del recorregut de la Séquia i que indiquen que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta pedra-fita presenta una cara inclinada on hi ha gravat l’escut de Manresa i, a sota, l’any 1865. Sembla que la caseta on hi ha el mecanisme regulador de la captació d’aigües es va construir l’any 1890. Per tant, aquesta fita podria ser anterior a la caseta.</span></span></span></p> | 08018-175 | A la Resclosa dels Manresans. Sector central del terme municipal. Vora el riu Llobregat | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria.</span></span></span></span></p> | 41.8699800,1.8836400 | 407357 | 4635943 | 1865 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92421-fita-resclosa-manresans-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92421-resclosa-manresans-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92426 | Fita de la Séquia a l'aqüeducte de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-laqueducte-de-santa-maria | XIX | Erosió important, sobretot a la part inferior, on hi ha la data | <p><span><span><span>Fita de la Séquia de Manresa que està emplaçada vora el pont o aqüeducte de Santa Maria, al seu extrem oest. Consisteix en un bloc de pedra de forma més o menys rectangular, amb els angles arrodonits, que té gravat a la cara davantera l’escut de Manresa i, a sota, les sigles C.A i l’any 1890. Les xifres de l’any estan molt erosionades i són pràcticament il·legibles. Les formes i mides de les fites de la Séquia varien força, però totes solen tenir l’escut de Manresa i, de vegades, també la data i les sigles C.A. Les mides de la fita són 75 cm d’alçada, per 30 d’amplada i 19 de profunditat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta és una de les poques fites que es conserva entre les moltes que hi havia al llarg del recorregut de la Séquia. Recorden que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-177 | Vora el Pont de Santa Maria, de la Séquia. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8602400,1.8796300 | 407010 | 4634866 | 1890 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92426-fita-aqueducte-santa-maria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92426-fita-aqueducte-santa-maria-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92429 | Fita de la Séquia a l’aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-laqueducte-de-conangle | XIX | Trencat a la part superior dreta. Erosió de la pedra considerable. Fongs i restes de pintura. | <p><span><span><span>Fita de la Séquia de Manresa que està emplaçada sobre l’aqüeducte o pont de Conangle, a la part central. Consisteix en un bloc de pedra de forma més o menys rectangular, amb els angles arrodonits (trencat a la part superior dreta), que té gravat a la cara davantera l’escut de Manresa. Mesura 40 cm d’alçada, 32 d’ample i 11 de gruix. Les formes i mides de les fites de la Séquia varien força, però totes solen tenir l’escut de Manresa i, de vegades, la data o altres inscripcions. La majoria estan datades a finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta és una de les poques fites que es conserva entre les moltes que hi havia al llarg del recorregut de la Séquia. Recorden que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-180 | A l'aqüeducte de Conangle, de la Séquia. Sector sud del terme municipal. Prop de les mines de Vilafruns. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8351600,1.8746800 | 406563 | 4632087 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92429-fita-aqueducte-conangle-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis.El termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent. La fita es troba més o menys al centre. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92441 | Pontarró del Mòdul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-modul | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 20 m aigües avall del Mòdul hidromètric, no gaire lluny de l’aqüeducte de Santa Maria. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú (amb pedres allargades i desbastades), consta d’un arc escarser de corba molt suau i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. </span></span></span></p> | 08018-185 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. S’anomena popularment pontarró del Mòdul perquè es troba al costat el Mòdul hidromètric de la Séquia (Carreté, 2010: 107).</span></span></span></span></p> | 41.8593700,1.8787500 | 406936 | 4634770 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92441-pontarro-2-modul-hidr-a.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92444 | Pontarró de la Vinya del Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-la-vinya-del-marti | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 25 metres aigües amunt de l’aqüeducte també anomenat de la Vinya d’en Martí, situat a l’alçada de la resclosa de la fàbrica de Vilafruns. Ha conservat força bé la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser. La seva construcció deu ser força moderna, possiblement de la primera meitat del segle XIX, ja que és força més ample que altres pontarrons, de manera que permet el pas de carruatges i trànsit rodat en general. Actualment està protegit amb baranes de fusta a banda i banda.</span></span></span></p> | 08018-188 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, possiblement es va construir a la primera meitat del segle XIX, amb una amplada ja apta per a carruatges. Està documentat per primera vegada l’any 1856 (Carreté, 2010: 109).</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92444-pontarro-5-vinya-marti-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92445 | Pontarró de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-vilafruns | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | ***XVIII-XIX o XIX-XX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat prop de l’antiga masia i fàbrica de Vilafruns. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-189 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, podria ser el que popularment s’anomena pontarró de Vilafruns (de la fàbrica de Vilafruns o de la masia de Vilafruns) i que, segons Carreté (2010: 108) està documentat en el mapa de la Séquia fet per Marià Potó l’any 1867 (Arxiu d’Aigües de Manresa). Permetia accedir a la masia i a la fàbrica. Podria tractar-se d’una obra dels segles XVIII o XIX. Antigament a l’alçada d’on hi ha la masia i la fàbrica la Séquia passava per un traçat més oriental (al llarg d’uns 150 m), gairebé a tocar de la masia. L’any 1920 encara feia aquest traçat, i posteriorment es va canviar per l’actual.</span></span></span></p> | 41.8432200,1.8790100 | 406934 | 4632977 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92445-pontarro-6-vilafruns-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92457 | Fortí del Serrat del Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forti-del-serrat-del-maurici | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVARES, David (1997). <em>La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines.</em> Centre Excursionista de la comarca de Bages, Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SABALA SAFONT, Josep M. (1987). <em>El setge de Balsareny per Compte d’Espanya en la 1ª Guerra Carlina (1839)</em>. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 82-83.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Un pessic d’història: el Serrat del Maurici”, “El Castellot del Serrat del Maurici”. <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 30-31, volum 3: p. 55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, J.M. (2001). 'Fortí del Serrat del Maurici (Balsareny, Bages)'. <em>Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga.</em> Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (preactes), p.253.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA CARABASSA, J.M. (1997). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Fortí del Serrat del Maurici (15 juliol a 2 agost de 1997). Prospeccions Serrat del Fortí Maurici – Bages.</em> Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, núm. reg. 3020.</span></span></span></p> | XIX | En ruïnes. La part alta del fortí (per sobre del nivell de circulació del pas de ronda intern) sembla que en algun moment indeterminat fou enrunada, mentre que la resta de la fortificació està en força bon estat de conservació. Únicament sembla que hagin desaparegut els coberts que protegien les estances de l'interior. | <p><span><span><span><span>Fortí construït amb motiu de la primera Guerra Carlina (el 1839) i emplaçat al serrat del Maurici, enfront del castell de Balsareny. Des d’aquest turó es domina tant el poble de Balsareny com el pas de l’antic camí ral a Berga (actual carretera de l’Eix del Llobregat). La fortificació s’aixeca no al punt més alt del turó, sinó desplaçada al lateral i ben encarada cap a la vall.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta pràcticament quadrada, amb un pati central i torres als vèrtexs. A la cara nord sobresurt a cada costat una bestorre d’angles arrodonits. A la cara sud les torres són menys evidents i consisteixen en reforços a cadascun dels dos angles, també arrodonits però sense que sobresurtin a l’exterior. Tal vegada ni tan sols eren més altes que el mur perimetral; senzillament devien estar equipades amb espais de vigilància a la part alta. Tota la fortificació queda encerclada per un fossat ben delimitat i revestit exteriorment amb pedra. Les dimensions de l’edifici són 24 x 20 m, mentre que el fossat fa tres metres d’amplada i un metre de fondària aproximadament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El conjunt presenta un aspecte massís, amb uns murs d’1,5 m que, a la part inferior, són atalussats, amb un aparell format per pedres de dimensions mitjanes més o menys desbastades. Per la cara interna un pas de ronda enlairat voreja els murs. L’espai interior comptava amb una estança més gran situada al nord i dues de menors. Avui només en queden els fonaments dels murs. El pati interior ocupava l’espai més meridional, encarat a la porta d’accés al recinte. Actualment una passarel·la metàl·lica permet salvar el desnivell del fossat i accedir a l’interior de la fortificació. Abans hi havia un pont llevadís. A l’espai del pati hi ha una cisterna que recollia les aigües de la pluja. És circular amb parets revestides de cairons i entrada superior quadrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les torres de la cara nord estaven defensades per troneres; és a dir, forats a la muralla per on apuntaven les peces d’artilleria, així com diverses espitlleres per a fusellers que s’insinuen a la part alta. Les torres de la cara sud tenen unes estances quadrades cobertes amb voltes de pedra i, al seu damunt, l’espai de vigilància. La de ponent era el polvorí, mentre que a la de llevant, que actualment es troba més derruïda, hi havia la cuina.</span></span></span></span></p> | 08018-192 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span>Balsareny va tenir un paper destacat durant la primera Guerra Carlina (1822-1840). Gràcies a l’estudi de Josep M. Sabala (1987) sobre unes memòries escrites per Ramon Gamisans Subirana coneixem amb força detall el setge que l’any 1839 va patir el poble, i que va motivar posteriorment la construcció del fortí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alineat amb el bàndol liberal, ben aviat Balsareny es va preparar per la resistència. El 1834 i 1835 s’havien refortificat les muralles, i el 1836 s’havia organitzat una milícia per fer front a possibles atacs carlins. El 1837 els dirigents carlins s’havien instal·lat a Berga, que es va convertir en la capital carlina del Principat. Posteriorment el comte d’Espanya (un general carlí d’origen francès) va traslladar el seu quarter general a Casserres i ordenà l’incendi d’Olvan i Gironella. El 1838 el Comte d’Espanya va segrestar el rector de Balsareny, Marià Casanova, que s’havia negat a pagar la contribució de la guerra. Finalment, el 17 de febrer de 1839 el Comte d’Espanya va atacar Balsareny amb un exèrcit de 3.200 soldats i 200 cavalls. Els carlins van rodejar el poble i van ocupar el serrat del Maurici, on encara no hi havia el fortí. Des d’aquí van bombardejar Balsareny durant dos dies. Al seu torn, un grup de 25 homes de la milícia local, capitanejats per Josep Camprubí, van aconseguir pujar al castell de Balsareny, que es trobava en ruïnes, i des d’allí mantenien a distància el assetjants. La gent del poble va aconseguir evitar un assalt amb baionetes al portal de Berga. Finalment, el dia 19 van arribar les tropes liberals comandades pel general Carbó, que venien de Vic per Sallent, i van aconseguir fer fora els carlins (Serra-Carreté, 2005: 82). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Poc després, el mateix any 1839 l’Exèrcit liberal va fer construir el fortí del serrat del Maurici, que tenia l’objectiu de defensar el camí ral de Berga a Manresa. Cal tenir present que amb la construcció del pont sobre el Llobregat Balsareny havia esdevingut una cruïlla de camins estratègica, i el castell de Balsareny es trobava en ruïnes perquè havia estat incendiat en una revolta contra el seu baró. A més, el baró no volia que s’utilitzés per cap dels dos bàndols. Per construir el fortí l’Exèrcit va enviar una companyia d’enginyers militars composta de més de cent homes, amb els seus muls, eines i altres instruments. Però poc després d’acabar-se l’obra la guerra va arribar a la seva fi, de manera que va venir just per estrenar-lo amb una secció de soldats que s’hi van estar pocs dies, ja que van baixar només dues vegades a missa al poble (Soler, 1989: 30). Probablement per aquesta mateixa època es va construir un segon fortí a l’altra banda del riu, popularment conegut com la Torreta. Devia servir com una posició de reforç per possibilitar el foc creuat sobre el camí ral de Berga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fortí del Serrat del Maurici va ser abandonat aviat, i llavors va ser objecte de rapinya per part dels balsarenyencs, que se’n van emportar teules, fusta i altre material. Durant molts anys hi va quedar un canó abandonat. Popularment el fortí del Serrat del Maurici s’havia anomenat Castell dels Moros.</span></span></span></span></p> | 41.8660600,1.8696800 | 406193 | 4635523 | 1839 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En alguns llocs es denomina erròniament aquest lloc com a Fortí de Sant Maurici i el turó com a Serrat de Sant Maurici. Entre d’altres a la fitxa d’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA). El nom correcte, però, és Fortí del Serrat del Maurici, i la muntanya és el Serrat del Maurici. Aquest topònim ja està documentat en un capbreu de 1681 i continua sent d’ús corrent.En alguns llocs també es diu erròniament que el fortí va ser construït el 1838, abans del setge de Balsareny. Entre d’altres a la fitxa IPA.L'any 1997 es va realitzar una intervenció arqueològica que va suposar la neteja total de l'interior del fortí (incloent un tractament amb herbicides), l'estudi de la cisterna i la realització de la planimetria del fortí. | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||
| 92469 | Font de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roc-0 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 37.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> | 08018-195 | Sector central del terme municipal. Als afores de Balsareny, vora el Pont del Riu sobre el Llobregat. | <p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Història</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1997, en commemoració del 200 aniversari del Pont del Riu, es va construir aquesta font, obra de mossèn Joan Bajona. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8600400,1.8795900 | 407007 | 4634844 | 1997 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-font-sant-roc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-capelleta-sant-roc-font-sant-roc.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Sensada | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92492 | Capelleta de Sant Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-domingo | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118, 180.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Capelleta en forma de fornícula dedicada a sant Domingo de Guzmán i situada a la façana de la casa número 19 del carrer Nou, que precisament amb motiu d’aquesta capelleta va adoptar el nom de carrer de Sant Domingo. Una primera capelleta hi fou col·locada l’any 1774, i l’actual data de 1954, quan es va reconstruir tota la casa. Està emmarcada per una banda de dovelles encoixinades que acaben en forma d’arc a la part superior. La dovella central, que sobresurt, té inscrites les dues dates de la capelleta. Queda tancada per una porta reixada amb vidre i, a l’interior de la fornícula, hi ha una imatge del sant que data també de 1954. Es tracta d’una figura de guix daurada i policromada. El sant va vestit amb l’hàbit de dominic: túnica blanca i mantell marró. Sosté amb la mà dreta una creu patriarcal com a fundador d’un nou orde. També llueix un rosari i, amb la mà esquerra, sosté una Bíblia oberta i dos objectes semblants a pedres.</span></span></span></p> | 08018-204 | Carrer de Sant Domènec, 19 | <p><span><span><span>Al segle XVIII aquí hi havia una casa de pagès coneguda com l’Alou del Rector, i el 1774 s’hi va construir la capelleta dedicada a sant Domingo de Guzmán, que va donar nom al carrer que popularment es coneixia com a Carrer Nou. En un principi a l’interior de la fornícula hi havia un quadre, que duia la data de 1774. Amb el temps va quedar tan ennegrit que gairebé no es distingia el sant. Abans de la guerra de 1936 encara s’hi feien novenes, i la gent portava cadires per seure-hi. La imatge actual és de guix i s’hi va instal·lar l’any 1954, quan tota la casa va ser totalment reconstruïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa antiga estava comunicada pels patis amb la número 8 del Carrer Vell, cal Colell. Tenia una cisterna i un pou, que al segle XVIII és anomenat Pou del Rector (Carreté, 2010: 180). </span></span></span></p> | 41.8630100,1.8758000 | 406696 | 4635177 | 1954 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92492-carrer-nou-7.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92493 | Casa de la Carretera, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-9 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 258.</span></span></span></p> | XX | S'hi han eliminat recentment alguns dels principals elements ornamentals. | <p><span><span><span>Casa parcialment entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Es tracta d’un exemple de casa menestral del tombant de segle XX que, fins no fa gaire, estava dotada amb certs elements ornamentals d’interès a la façana, la majoria dels quals han estat eliminats recentment. Formava un conjunt més o menys homogeni amb dues cases més, les número 11 i 13. Aquestes dues, d’estètica modernista, van ser enderrocades a inicis del segle XXI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers la Carretera de Manresa, s’ordena al pis superior mitjançant dos balcons laterals, sostinguts sobre mènsules i amb baranes de ferro forjat, mentre que una finestra balconera central marca l’eix de simetria. Antigament tenia un coronament ornat amb pinyó, que era la part més interessant de l’edifici. A la planta baixa hi ha dues portes (una de les quals donava accés a botiga/taller) i finestres laterals. Les obertures de la planta baixa han estat modificades modernament, i les del pis superior van ser desposseïdes d’uns emmarcaments superiors decoratius. Els murs són de maçoneria i la façana principal és pintada de blanc.</span></span></span></p> | 08018-205 | Carretera de Manresa, 9 | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges representatiu de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. La casa número 9 de la carretera de Manresa fou construïda l’any 1906. Segons Carreté (2010: 258) té l’any 1906 en una pedra, una data que coincideix amb la informació del cadastre. La casa número 11 es va construir el 1921. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 9 havia tingut un bon grapat de sobrenoms en funció de les diverses famílies que hi van habitar: cal Nosa, cal Becaino, cal Colleter, ca la Gibrelleta, ca la Isabelona, cal Serra, cal Xurrero i cal Zapatero. A inicis del segle XXI les cases número 11 i 13 es van enderrocar per construir-hi un bloc de pisos. A la casa número 9 se li van eliminar molts dels elements decoratius de la façana que ja hem descrit.</span></span></span></p> | 41.8638400,1.8742200 | 406566 | 4635271 | 1906 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92493-cases-de-la-carretera-9-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92494 | Creu del carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-carrer-de-la-creu | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 30.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 64, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Creu moderna, instal·lada l’any 2010, que substitueix altres creus més antigues que hi havia hagut en aquest indret i que van donar nom al carrer. Es troba emplaçada a la cantonada amb el carrer del Castell, protegida dins el perímetre d’una barana metàl·lica que delimita un espai triangular. Consta d’un pedestal fet per un bloc de pedra alt i prim, de forma irregular, que està decorat amb parts de mosaic fet amb tessel·les de tons verdosos, cosa que li dona un aire vagament gaudinià. Té una inscripció que diu “Carrer de la Creu” i, en una altra cara, una flor de quatre pètals. A la part superior hi ha una creu llatina de ferro amb els braços redoblats. A la base el pedestal és flanquejat per quatre lloses també decorades amb mosaic.</span></span></span></p> | 08018-206 | Carrer de la Creu, cantonada amb el carrer del Castell | <p><span><span><span>El carrer de la Creu forma part dels primers que van formar el nucli urbà de Balsareny, entre els segles XVI i XVIII. En un principi s’acabava al portal de Berga o dit també de la Creu, que estava situat al punt on fa cantonada amb al carrer de Sant Domènec o carrer Nou. El nom del carrer ve del fet que, just a fora el portal, hi havia una placeta amb una creu de terme suposadament gòtica. Però fou destruïda el 1936 i no en queda cap record gràfic. L’any 1942 es va refer, situada just davant del Centre Parroquial. A mitjans dels anys 1960 el carrer encara era de terra, i llavors es va pavimentar. L’any 2010 s’hi va col·locar la creu actual, situada uns metres més avall, al punt de confluència amb el carrer Castell. És obra de mossèn Joan Bajona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8637900,1.8759600 | 406711 | 4635264 | 2010 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Bajona i Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92720 | Font de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-4 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1993). 'Balsareny a principi de segle: enfrontaments ideològics i memòria popular. IV.- La pujada de l'aigua (1)', <em>Sarment</em>, núm. 206 (juny de 1993), p. 17-18, 113. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, 15-30, 122.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 97, 123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASPLÀ SUADES, Valentí (1989). <em>Crònica de Balsareny</em>. Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 42.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, vol. 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 60.</span></span></span></span></p> | XX | Restaurada el 1979. | <p><span><span><span>Font emplaçada al centre de la plaça de l’Ajuntament, de ferro colat sobre una base de pedra que l’enlaira del paviment. Consta d’una plataforma circular que fa de pica sobre la qual s’aixeca una columna prismàtica de vuit cares, amb motllures als angles, fins a una alçada d’un metre aproximadament. Al damunt llueix un pebeter de factura clàssica, decorat amb cadenes i rostres de personatges, el qual és coronat amb cintes que evoquen la forma ondulada de les flames.</span></span></span></p> | 08018-217 | Plaça de l'Ajuntament | <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny es va fer una primera canalització per a l’abastiment d’aigua al poble. El punt de captació era a la Baga Fosca, prop del torrent de la Font de la Roca. L’indret també es coneixia amb la denominació terra del Valls, ja que era propietat de la família Vall. L'últim propietari va ser el Joan Vall Casaldàliga. En un punt d’aquesta zona hi havia surgències naturals d’aigua que s’escorrien per petits aigüerols o reguerons. L’aigua es va canalitzar mitjançant una canonada de terrissa. La canalització entrava a Balsareny per la zona del carrer del Nord, travessava l’actual carretera i baixava pel carreró de cal Simonet fins a dues fonts (avui desaparegudes) que hi havia al carrer Vell i al carrer Nou. Segons explica Francesc Soler (1989: 60), la font del carrer Nou era dessota la capelleta de Sant Domingo; la del carrer Vell era en un racó de la casa del Cano. L’aigua que sobrava d’aquestes dues fonts anava a parar a un viver que hi havia a l’hort de cal Sabata, perquè els seus amos eren també propietaris del lloc on naixia l’aigua i del terreny per on passava la canonada. D’altra banda, a la bassa del Valls hi havia un safareig on hi anaven a rentar les dones del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1895 l’ajuntament va fer una inversió en un nou projecte que sembla ser una variació de l’anterior. En aquest cas es va instal·lar una canonada de ferro per conduir l’aigua que naixia d’un pou-font a la part alta de la població, a uns 1.500 m de distància. L’aigua s’acumulava en un dipòsit amb capacitat de 200 metres cúbics i era conduïda cap a una font pública que hi havia a la Plaça Major. Cal dir que a la plaça Major ja hi havia un pou públic vora l’antiga Casa del Comú. Aquest pou encara existeix, sota terra, i es va posar al descobert quan fa pocs anys es va repavimentar la plaça. Quan la canalització de la Baga Fosca ja no subministrava aigua al poble es va aprofitar per a les necessitats de l’escorxador, que estava situat a la cruïlla dels carrers del Nord i Travessera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX es va emprendre un nou projecte per portar les aigües al poble fent-les pujar del riu Llobregat. Aquest afer va estar envoltat d’una certa confusió fruit de la tradició oral fins que Ramon Carreté el va clarificar en el seu llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 15). L’any 1900 va tenir lloc un primer intent per construir una font a la Plaça de l’Ajuntament que havia de canalitzar l’aigua des del Llobregat. Sent alcalde Josep Pons, es va elaborar un primer projecte que havia de captar l’aigua del riu mitjançant una roda hidràulica activada amb un salt d’aigua de la Séquia de Manresa al punt de la refinadora, on hi ha el Pont del Riu. L’aigua de la Séquia només s’utilitzava per fer moure la roda que havia de bombar l’aigua del riu, però la Junta de la Séquia no va autoritzar aquest projecte, o bé fou considerat car i inviable. El fet és que fou retirat l’any 1901. Poc després, sent alcalde el republicà Josep Escaler, es va revifar la idea de portar l’aigua des del Llobregat fins a la plaça per al seu ús públic. Un acord municipal de 1903 establia impostos especials i també prestacions personals, a fi que tot el poble cooperés en aquesta iniciativa. L’enginyer Josep Gubern fou l’encarregat de construir la bomba que havia de pujar l’aigua al poble. Les obres van sofrir diversos retards. La Font de la Plaça no es va inaugurar fins el 2 de març de 1905, sent alcalde el catòlic Josep Obradors. Segons es diu, el dia de la inauguració l’alcalde va dir al pregoner que fes una crida dient: “El que vulgui beure aigua del riu, que vagi a la plaça, que a tal hora rajarà”. Poc després es van instal·lar fonts en altres carrers, com ara al carrer de Baix (la Font de la Creu), que van ser beneïdes pel rector el 10 d’abril del mateix any. La canalització passava pel camí del Repeu. En algun moment hi va haver un intent de sabotatge que no es va arribar a aclarir (Carreté, 2010: 123). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’any 1910 es va planificar la xarxa de clavegueres per anar estenent el servei d’aigua corrent a les cases particulars. El procés va durar uns quants anys, ja que a la dècada de 1920 encara hi havia força gent que anava a rentar la roba al riu. L’any 1940 es va inaugurar una nova bomba. L’any 1961 la Font de la Plaça es va traslladar a la zona esportiva municipal, i el 1980 es va tornar a posar al seu lloc originari, restaurada. S’hi col·locà una placa que commemora l’acord de portar l’aigua al poble.</span></span></span></p> | 41.8631300,1.8767100 | 406772 | 4635190 | 1905 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-placa.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Font de la PlacetaText de la placa: En memòria de la vinguda d’aigua al poble promoguda per l’alcalde Josep Escalé l’any 1903. Font restablerta al seu lloc original el 5 - 7 - 1980 | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 92721 | Font de la Plaça del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-llobregat | <p><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1993). 'Balsareny a principi de segle: enfrontaments ideològics i memòria popular. IV.- La pujada de l'aigua (1)', <em>Sarment</em>, núm. 206 (juny de 1993), p. 17-18, 113. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, 15-30, 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 42.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font emplaçada al centre de la plaça del Llobregat i que consta d’una antiga bomba d’aigua col·locada sobre un terraplè. Es tracta d’una de les primeres bombes que propulsaven l’aigua del riu Llobregat per abastir el poble. D’un dels tubs de la bomba en surt el brollador que s’hi ha habilitat. La màquina té una simple inscripció de fàbrica que diu: “La Electricidad S.A. Sabadell”.</span></span></span></p> | 08018-218 | Plaça del Llobregat | <p><span><span><span>Al segle XIX hi va haver dos projectes que van aconseguir portar aigua a Balsareny a través d’una canalització que venia de la Baga Fosca, prop del torrent de la Font de la Roca, a la part de ponent del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis del segle XX es va emprendre un nou projecte per portar les aigües al poble fent-les pujar del riu Llobregat. Aquest afer va estar envoltat d’una certa confusió fruit de la tradició oral fins que Ramon Carreté el va clarificar en el seu llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 15). L’any 1900 va tenir lloc un primer intent per construir una font a la Plaça de l’Ajuntament que havia de canalitzar l’aigua des del Llobregat. Sent alcalde Josep Pons, es va elaborar un primer projecte que havia de captar l’aigua del riu mitjançant una roda hidràulica activada amb un salt d’aigua de la Séquia de Manresa al punt de la refinadora, on hi ha el Pont del Riu. L’aigua de la Séquia només s’utilitzava per fer moure la roda que havia de bombar l’aigua del riu, però la Junta de la Séquia no va autoritzar aquest projecte, o bé fou considerat car i inviable. El fet és que fou retirat l’any 1901. Poc després, sent alcalde el republicà Josep Escaler, es va revifar la idea de portar l’aigua des del Llobregat fins a la plaça per al seu ús públic. Un acord municipal de 1903 establia impostos especials i també prestacions personals, a fi que tot el poble cooperés en aquesta iniciativa. L’enginyer Josep Gubern fou l’encarregat de construir la bomba que havia de pujar l’aigua al poble. Les obres van sofrir diversos retards. La Font de la Plaça no es va inaugurar fins el 2 de març de 1905, sent alcalde el catòlic Josep Obradors. Segons es diu, el dia de la inauguració l’alcalde va dir al pregoner que fes una crida dient: “El que vulgui beure aigua del riu, que vagi a la plaça, que a tal hora rajarà”. Poc després es van instal·lar fonts en altres carrers, com ara al carrer de Baix (la Font de la Creu), que van ser beneïdes pel rector el 10 d’abril del mateix any. La canalització passava pel camí del Repeu. En algun moment hi va haver un intent de sabotatge que no es va arribar a aclarir (Carreté, 2010: 123). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment, l’any 1910 es va planificar la xarxa de clavegueres per anar estenent el servei d’aigua corrent a les cases particulars. El procés va durar uns quants anys, ja que a la dècada de 1920 encara hi havia força gent que anava a rentar la roba al riu. L’any 1940 es va inaugurar una nova bomba. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La bomba per propulsar l’aigua del riu es van instal·lar al costat del Llobregat, en una caseta que es trobava entre el riu i la Séquia. Segons Pere Pujol, més conegut com el Portella, que fou responsable de les aigües de Balsareny durant molts anys, aquesta era la primera o una de les primeres bombes que hi va haver. Per tant, deu ser de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1980, sent alcalde Jaume Rabeya, es va urbanitzar aquesta plaça i se li donà el nom de Llobregat. Relacionada amb el tema del riu i l’aigua, es decidí col·locar-hi aquesta antiga bomba que havia quedat en desús.</span></span></span></span></p> | 41.8619600,1.8740300 | 406548 | 4635063 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-6_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Rabeya | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92736 | Oratori de Sant Ambròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-ambros | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Oratori situat uns 40 m darrera la masia de l’Ambròs Vell, al costat d’un antic camí per on es travessava el riu Llobregat. És una petita construcció en forma d’edicle, de planta quadrada i amb una coberta gairebé plana formada per una llosa d’on surt una creu de ferro sobre un petit pedestal. A la part davantera té una obertura perfilada per un ampit motllurat, pilars estriats i, al damunt, un arc de mig punt que arrenca sobre capitells també motllurats que continuen a l’interior en forma d’impostes. L’obertura és protegida per una reixa antiga de ferro forjat. A l’interior de la fornícula hi trobem una imatge moderna de sant Ambròs, amb la seva vestimenta habitual de bisbe.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’oratori és confeccionat amb carreus ben escairats. Damunt de l’arc hi ha una inscripció amb la data 1804 i l’anagrama de Maria. A la part del darrera, en un dels carreus hi llegim la següent inscripció: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“LO [III] BISBE DE VICH CONSEDÍ [A] TOTS LOS QUE DIRAN UN [PA]RENOSTRE I UN ACTE DE CONTRICIÓ GUANYARAN 40 DIES DE PARDÓ”.</span></span></span></p> | 08018-233 | Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor. Vora la masia de l'Ambròs. | <p><span><span><span>La masia de l’Ambròs és originada probablement al segle XVI. La primera notícia documental que en coneixem és de l’any 1599. Als segles XVII i XVIII es coneixia pel nom de l’Ambròs del Pas, pel fet que era situada al costat d’un camí que enllaçava amb el camí ral de Gaià i el Lluçanès i, de l’altra banda, es dirigia vers un gual que hi havia prop de l’actual pont de la Rabeia, per on millor es podia passar el Llobregat en aquesta època. Per aquest motiu el 1804 es va aixecar un oratori, dedicat a sant Ambròs i situat al costat del camí. </span></span></span></p> | 41.8814400,1.8900900 | 407909 | 4637208 | 1804 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-text.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92742 | La Masia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-9 | XX | Estat d'abandonament | <p><span><span><span>Casa de pagès construïda de bell nou a mitjans del segle XX, obrada amb maó però imitant certs trets característics de les masies tradicionals. Es troba al costat de diverses naus, també fetes de maó, que corresponen a granges modernes. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers el sudest, presenta com a tret distintiu el portal de mig punt que es troba a l’esquerra i que evoca els típics portals dovellats de les masies. Al nivell del primer pis hi trobem finestres simples de diferents proporcions, amb una finestra balconera al lateral. Al nivell de les golfes la casa té una obertura a cada cap (la de la façana davantera amb un remat esgraonat), i al lateral sud estretes obertures de ventilació agrupades en tríades. Els diferents pisos són remarcats amb línies de cornisa.</span></span></span></p> | 08018-239 | Sector est del terme municipal, vora el riu Llobregat. | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda una mica després de 1944, quan Esteve Caus Testagorda va comprar la masia de Puigdorca. Per aquesta època va fer construir en indrets propers de la seva propietat dues cases de maó d’un estil similar: la Masia i Les Planes de Puigdorca. Aquesta última és de l’any 1949. Sembla que hi vivien pagesos vinculats a la casa mare.</span></span></span></p> | 41.8618600,1.8833900 | 407325 | 4635042 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92742-la-masia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92742-la-masia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92742-la-masia-retol.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al costat del portal té un rètol parcialment trencat que diu. “Masia del Pont”. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92765 | Pont del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrilet-0 | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93, 135.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Pont de l’antiga línia del Ferrocarril de Manresa a Berga (anomenada popularment el Carrilet) que salva el desnivell provocat per un torrent poc abans que la via fèrria s’ajuntés amb la carretera, gairebé arribant al nucli urbà de Navàs. És un pont d’un sol arc, estret i alt, que fa una vintena de metres de llarg. Originàriament era obrat amb pedra i, ja entrat el segle XX, la part central corresponent a l’arc es va reforçar amb formigó, però als laterals encara es pot veure el parament antic, fet amb un tipus d’obra poligonal. Després que la via fèrria fos desmantellada, la plataforma superior del pont s’ha protegit amb unes baranes de fusta i per l’antic traçat de la via ara hi passa un camí.</span></span></span></p> | 08018-241 | Sector nord del terme municipal. | <p><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1885. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro o la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan. I, per suposat, s’hi transportava també el cotó i el carbó que necessitaven les fàbriques tèxtils i s’enviaven els productes que en sortien facturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrilet va arribar a Balsareny el 1885. L’estació del poble era davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Fora el poble hi havia dos baixadors: el més antic era a la fàbrica de la Rabeia, de la mateixa època inicial de la línia. Diuen que el Carrilet passava tan a poc a poc per la Rabeia que donava temps als passatgers de baixar i tornar a pujar al tren. Més tard es va construir un altre baixador a la fàbrica de Vilafruns. A principis de segle XX la fàbrica havia patit un incendi, però l’any 1925 tornava a treballar. Va ser aleshores quan es van construir els pisos de la petita colònia que té adjunta i quan es va fer, també, el baixador del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La via fèrria seguia un traçat en paral·lel a la carretera de Berga, per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar cap a la carretera, gairebé ja tocant a Navàs. Tota aquesta volta es feia per l’interès que va tenir en aquell moment el propietari de la Rabeia, que era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als ponts, antigament al nucli de Balsareny hi havia un pont de ferro a la carretera d’Avinyó i el tren hi passava per sota. Després, ja als afores del poble, el tren travessava la riera del Mujal per l’anomenat Pont de la Via (Carreté, 2010: 106). I més endavant de la Rabeia per tornar a la carretera hi havia un altre pont, més petit, per travessar un torrent proper ja al nucli de Navàs. La construcció d’aquests dos ponts es va fer en el moment originari del Carrilet, a la dècada de 1880. Concretament, el Pont de la Via fou construït el 1885 (SERRA; CARRETÉ, 2005: 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Balsareny fou el 1973. Més endavant, sobre l’antiga via s’hi va obrir un nou carrer.</span></span></span></p> | 41.8930600,1.8789600 | 407002 | 4638510 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92773 | Fàbrica de la Rabeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-la-rabeia | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115, 142-143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 128.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 508.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Antiga fàbrica de riu del sector tèxtil coneguda com la Rabeia, que comptava amb alguns serveis bàsics i pisos per als treballadors, de manera que s’acostava al model de colònia industrial tot i que, estrictament, no s’hi sol considerar. En tot cas, es pot classificar com una colònia urbanísticament poc desenvolupada. El conjunt consta a la part de llevant de l’antiga nau fabril, que té adossats a cada cap un cos avançat on antigament hi havien els habitatges. Cap a la dècada de 1970 l’antiga fàbrica fou allargada cap al sud en dues fases. En aquesta època es va ampliar també lateralment cap a ponent amb un cos lleugerament més baix. Pel costat est, la nau antiga té adossats diversos cossos menors, alguns relacionats amb les instal·lacions de la turbina i de l’antiga màquina de vapor, amb la seva xemeneia de secció circular. Com que durant molt temps la fàbrica va estar dividida en dues empreses, té una altra xemeneia situada al sudoest, en aquest cas de planta quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau antiga té unes dimensions considerables, d’uns 60 m de llarg. És de planta rectangular i consta de dos pisos més golfes. A cada planta hi trobem les característiques rengleres de finestrals de tipus fabril, emmarcats amb maó i rematats amb arcs escarsers. Els del nivell de les golfes són més baixos. Per la cara est el parament és a pedra vista, però a la resta de façanes s’ha pintat de blanc. Pel que fa als blocs d’habitatges, els dos presenten unes característiques harmòniques i uniformes. Consten de tres plantes més golfes. Cadascuna de les cares visibles s’ordena en tres o dos eixos d’obertures. Les finestres són rematades amb arcs escarsers, i les de la planta baixa emmarcades amb motllures. Sobre uns paraments blancs destaquen amb una tonalitat rosada la línia de cornisa del primer pis i les cantoneres, que imiten un carreuat de forma dentada. Al bloc nord el primer pis l’ocupava el director i, al seu damunt, l’amo, mentre que als baixos hi havia les oficines i annexos. Al bloc sud hi havia diversos pisos. Ara s’hi han instal·lat les oficines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins a la dècada de 1970 a l’extrem d’on ara hi ha la nau ampliada de ponent hi havia un carrer, anomenat popularment carrer del Tap, amb diversos habitatges. És aquí on hi havia hagut el cafè i la sala de ball.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa es troba situada 400 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el curs del riu Llobregat s’eixampla. El canal entra al recinte fabril pel costat nordest. Antigament hi havia dos salts d’aigua amb dues turbines, una per a cadascuna de les dues empreses. Recentment els dos salts s’han unificat en una sola turbina.</span></span></span></p> | 08018-245 | Sector nordest del terme municipal. | <p><span><span><span>El 1868 els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, van comprar una peça de terra del mas Rabeia al seu propietari, Jaume Rabeya, amb la intenció de construir-hi una fàbrica de filats. En les escriptures s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. El 1868 es va sol·licitar la concessió de l’aigua, aprovada el 1869. El 1871 es va signar un conveni entre els dos germans Soldevila per l’ús de la resclosa i ja es preveia que la fàbrica constés de dos edificis units però independents, susceptibles de ser dividits, com així va passar més tard. El 1872 ja s’estava construint la fàbrica i el propietari del mas Rabeia establia un nou terreny als Soldevila (Ferrer, 2011: 508). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica va començar a funcionar l’any 1880. En un principi els dos germans Soldevila n’eren copropietaris, però aviat devien sorgir discrepàncies i, efectivament, el 1886 van dividir la fàbrica en dues meitats que van ser independents fins l’any 1973. En Jaume Soldevila es quedà la part nord i el seu germà Pere la part sud. Tradicionalment s’han conegut com ca l’Ill i cal Ton en referència als respectius directors que hi van exercir durant anys: Ramon Ill i Anton Payerols. Més endavant, a partir de 1919, ca l’Ill va passar al fill de Jaume Soldevila, i l’empresa va adoptar com a raó social el nom de l’hereu: Álvaro Soldevila S.A. Les dues empreses tenien sengles màquines de vapor amb les seves corresponents xemeneies per tal de complementar la força hidràulica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i això, l’evolució de les dues empreses i els processos productius van anar gairebé en paral·lel. Al cap de poc d’entrar en funcionament la fàbrica, a principis de la dècada de 1880, el fill de Pere Soldevila, Josep Soldevila Casas, ja va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats, va comprar uns nous terrenys a l’heredat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. Allà hi va construir una nova fàbrica, coneguda com a colònia de Sant Esteve o colònia Soldevila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després d’engegada la fàbrica s’hi van construir diversos habitatges que estaven situats a cada cap de la nau fabril: per al director i l’amo i 10 pisos per a treballadors. Tot plegat hi havia unes 20 famílies en aquest nucli. La resta de treballadors provenien de Balsareny i de cases de pagès de l’entorn, especialment del pla de Vilamajor, de Gaià, del Mujal i també de Cornet. Al costat de ponent de la fàbrica, entre la nau i l’actual carretera, s’hi va formar un carrer on hi havia quatre pisos en renglera construïts per l’empresa i un magatzem. Oficialment era el carrer Gaià, però es coneixia amb la denominació de carrer del Tap perquè no tenia sortida. Els habitatges del carrer del Tap no foren construïts per les empreses de la fàbrica sinó a iniciativa d’un particular de Barcelona, entorn de 1874. Els residents pagaven un lloguer a través dels Rabeya com a intermediaris. A finals de la dècada de 1920 o principis de la següent les cases van passar a formar part del patrimoni de l’empresa, Álvaro Soldvila S.A. El nucli de la colònia també comptava amb alguns serveis bàsics: un cafè, una sala de ball i una botiga, fet que l’acostava al model de colònia industrial. Així mateix, la nova indústria també va propiciar que sorgissin diverses casetes escampades per la plana. Aquestes cases es van aixecar en els anys pròxims a la fundació de fa fàbrica o una mica més endavant, fins al tombant de segle XX. Entre les més antigues hi ha cal Jep, ca l’Olivet, cal Roqueta, ca la Mònica, la Casa Blanca o ca la Cerdana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1885 s’inaugurà la línia dels Ferrocarrils Catalans coneguda popularment com el Carrilet i a la Rabeia s’hi va instal·lar un baixador. Era una excepció, ja que la línia del Carrilet seguia en paral·lel a la carretera i en aquest cas es va desviar per poder-se acostar a la fàbrica. I és que el propietari era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària i el principal interessat que el tren arribés fins a la colònia. Pel ferrocarril arribaven matèries primeres com el cotó o el carbó i s’expedien els productes manufacturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica de la Rabeia era de filats de cotó. Als primers decennis del segle XX al sector de ca l’Ill hi havia batans, manuars, metxeres i selfectines. No hi havia majordom, que habitualment era el càrrec que supervisava directament tot el procés productiu, sinó que era el mateix director qui personalment assumia moltes de les funcions. Els treballadors de les fàbriques feien dos torns de 12 hores, un de dia i un de nit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1922 a la part de cal Ton tota la maquinària es va traslladar a la fàbrica de la colònia Soldevila i va quedar sense activitat, excepte el salt d’aigua, que continuava produint electricitat. Més tard, a la postguerra, amb aquesta part de la fàbrica ja fusionada amb la colònia Soldevila, s’hi va instal·lar una secció de telers, en actiu fins el 1959.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta època la sala de ball de la Rabeia tenia molta anomenada i atreia gent de les cases de la contrada. Normalment cada diumenge s’hi organitzava una vetllada amenitzada amb una piano de maneta o manubri. El cafè i la sala de ball estaven comunicats per una porta, però la sala era petita i no arribava als cent metres quadrats. Normalment estava plena, sobretot quan hi actuava algun conjunt. Cal dir que als anys trenta va sorgir un grup musical a la zona que es trobava per assajar a la casa veïna de ca la Cerdana. S’anomenaven Iberians Jazz i, més endavant, Triumf Jazz. A l’estiu en algunes ocasions el ball es feia a la placeta. Com moltes colònies industrials, la Rabeia tenia la seva pròpia festa major, amb un envelat fet de boixos que es muntava a la plaça, i també es celebraven les principals festes tradicionals, com el carnestoltes. Entorn de la dècada de 1920 fins i tot hi havia hagut un grup de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1929 s’instal·là la llum elèctrica als habitatges de la Rabeia i a les cases de l’entorn. L’any 1931 les dues empreses van passar per moments difícils i ca l’Ill va arribar a l’aturada total, però al cap d’un temps la situació es va normalitzar. Durant la Guerra Civil les dues empreses foren col·lectivitzades i en va assumir la gestió un comitè format pel director i diversos treballadors escollits entre els seus companys. En aquesta època el cafè va tancar i ja no es va tornar a obrir. Més endavant s’hi construí un pis, com també a la sala de ball. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys de la postguerra Àlvar Soldevila per motius de salut va haver de deixar les regnes de l’empresa i en va assumir la gerència la seva muller, Teresa Grau, cosa que llavors era un fet gairebé insòlit. En aquests anys la resclosa havia sofert importants desperfectes a causa d’una riuada i es va haver de reparar. Els treballs els va realitzar l’empresa Orriols i van durar força temps. Es van engruixir les parets de la presa amb formigó i es construí de nou la caseta de les comportes, eixamplant-ne les obertures per facilitar l’entrada de l’aigua. Aquests primers anys de la dècada de 1940 a ca l’Ill es van succeir un gran nombre de directors. En el seu llibre sobre les dues colònies Josep Forasté (1997: 60) en dona la llista completa. L’any 1944 Joan Serramalera fou nomenat director i va mantenir el càrrec fins el 1950. Segons Forasté, era una persona de bon tracte, tant amb la gerència com amb els treballadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1958 i 59 la fàbrica d’Álvaro Soldevila (ca l’Ill) passà a formar part del Grup Castells (Gossypium), el qual ja gestionava altres empreses del tèxtil. La gerent Teresa Grau s’havia fet gran i havia decidit retirar-se. A principi de la dècada de 1960, sota la direcció de Llorenç Daudé, s’inicià una remodelació a fons que va incloure obres en l’edifici (per exemple, es van canviar les finestres) i una renovació total de la maquinària, tot introduint 12 contínues Rieter que van permetre incrementar la producció d’una manera notable. També es van remodelar els pisos de la Placeta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1973 Joan Martí va substituir Daudé com a director. Com a fet anecdòtic es pot dir que era cosí del poeta Martí i Pol. L’empresa va adquirir les naus que eren de Manufactures Soldevila S.A., que des de 1959 havia traslladat totes les seves activitats a la fàbrica de Sant Esteve. D’aquesta manera tota la fàbrica de la Rabeia tornava a estar sota una sola empresa, com al principi. En aquest època el magatzem, els pisos i les instal·lacions que hi havien al carrer del Tap foren enderrocats i al seu lloc s’hi aixecà una nau que, entre els anys 1976 i 1986, es va dedicar al tissatge. Prèviament, l’edifici ja s’havia allargat uns vint metres cap al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de la dècada de 1970 el sector tèxtil passava per una forta crisi. El nombre de treballadors a la fàbrica era de 74, quan n’havia arribat a tenir 130. El 1981 s’aconseguí que l’Institut Nacional d’Indústria (INI) es fes càrrec de l’empresa, juntament amb la resta de factories de Gossypium. Mitjançant un pla de reconversió l’Estat invertí 205 milions a la Rabeia, que van servir per donar un impuls momentani a la fàbrica. L’any 1986 l’empresa es va tornar a privatitzar i passà novament a Gossypium, que degut a la problemàtica del moment va haver de fer suspensió de pagaments. El 13 de març de 1993 la fàbrica de la Rabeia va deixar de produir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys posteriors al tancament el nucli de la Rabeia ha viscut un procés de despoblació. Només segueixen habitades les cases escampades de l’exterior. Des de 1994 s’hi ha tornat a instal·lar una empresa.</span></span></span></p> | 41.8765500,1.8875500 | 407691 | 4636668 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-xemeneia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-xemeneia-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92774 | Resclosa i canal de la fàbrica Rabeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-rabeia | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115, 142-143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 128.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 508.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Resclosa i canal de la fàbrica o colònia Rabeia que antigament li proporcionava la força motriu i que avui continua en ús com a petita central elèctrica. La resclosa es situa 400 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el curs del riu Llobregat s’eixampla. És una resclosa de planta lleugerament el·líptica, d’una amplada d’uns 70 m. Actualment és formigonada i fa un lleuger pendent. Per la riba de ponent desvia les aigües del riu per sota d’una petita caseta de pedra on hi ha les comportes i el sistema que regula el cabal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal, que té una amplada d’uns 8 metres, segueix una trajectòria en paral·lel al riu, passant per diversos trams subterranis. Els laterals de la llera són bastits amb obra de pedra i formigonats. El curs d’aigua entra al recinte fabril pel costat nordest. Antigament hi havia dos salts d’aigua amb dues turbines, ja que durant molt temps la fàbrica va estar dividida en dues empreses diferents. Recentment els dos salts s’han unificat en una sola turbina.</span></span></span></p> | 08018-246 | Sector nordest del terme municipal. | <p><span><span><span>El 1868 els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, van comprar una peça de terra del mas Rabeia al seu propietari, Jaume Rabeya, amb la intenció de construir-hi una fàbrica de filats. En les escriptures s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. El 1868 es va sol·licitar la concessió de l’aigua, aprovada el 1869. El 1871 es va signar un conveni entre els dos germans Soldevila per l’ús de la resclosa i ja es preveia que la fàbrica constés de dos edificis units però independents, susceptibles de ser dividits, com així va passar més tard. El 1872 ja s’estava construint la fàbrica i el propietari del mas Rabeia establia un nou terreny als Soldevila (Ferrer, 2011: 508). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica va començar a funcionar l’any 1880. En un principi els dos germans Soldevila n’eren copropietaris, però aviat devien sorgir discrepàncies i, efectivament, el 1886 van dividir la fàbrica en dues meitats que van ser independents fins l’any 1973. En Jaume Soldevila es quedà la part nord i el seu germà Pere la part sud. Tradicionalment s’han conegut com ca l’Ill i cal Ton en referència als respectius directors que hi van exercir durant anys: Ramon Ill i Anton Payerols. Més endavant, a partir de 1919, ca l’Ill va passar al fill de Jaume Soldevila, i l’empresa va adoptar com a raó social el nom de l’hereu: Álvaro Soldevila S.A. Les dues empreses tenien sengles màquines de vapor amb les seves corresponents xemeneies per tal de complementar la força hidràulica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys de la postguerra, a la dècada de 1940, la resclosa havia sofert importants desperfectes a causa d’una riuada i es va haver de reparar. Els treballs els va realitzar l’empresa Orriols i van durar força temps. Es van engruixir les parets de la presa amb formigó i es construí de nou la caseta de les comportes, eixamplant-ne les obertures per facilitar l’entrada de l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de la dècada de 1970 el sector tèxtil passava per una forta crisi. El nombre de treballadors a la fàbrica era de 74, quan n’havia arribat a tenir 130. El 1981 s’aconseguí que l’Institut Nacional d’Indústria (INI) es fes càrrec de l’empresa, juntament amb la resta de factories de Gossypium. Mitjançant un pla de reconversió l’Estat invertí 205 milions a la Rabeia, que van servir per donar un impuls momentani a la fàbrica. L’any 1986 l’empresa es va tornar a privatitzar i passà novament a Gossypium, que degut a la problemàtica del moment va haver de fer suspensió de pagaments. El 13 de març de 1993 la fàbrica de la Rabeia va deixar de produir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys posteriors al tancament el nucli de la Rabeia ha viscut un procés de despoblació. Només segueixen habitades les cases escampades de l’exterior. Des de 1994 s’hi ha tornat a instal·lar una empresa. El salt d’aigua continua sent explotat per generar electricitat.</span></span></span></p> | 41.8802800,1.8864100 | 407602 | 4637083 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-resclosa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-canal-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-canal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-canal-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92788 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-23 | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Santa Maria de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 127-146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17, 60-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 158-159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 152.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 129.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener</em>. Manresa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de la rectoria de l’església parroquial de Santa Maria de Balsareny, edificat a finals de la dècada de 1950. Es troba emplaçat al costat sud de l’església, en un terreny amb pendent i separat per dues escalinates. Per això la part davantera té dues plantes i, a la part posterior, s’hi afegeix una planta semisoterrània. L’edifici és de planta quadrada, amb façanes als quatre vents i coberta a quatre vessants, però té un cos de la mateixa alçada adossat a la part posterior que l’allarga.</span></span></span></p> <p><span><span><span> La façana principal, encarada vers la plaça, presenta una composició asimètrica, amb un portal al centre rematat amb arc de mig punt i finestres de diferent tipologia que als baixos es distribueixen a banda i banda i, en el pis superior, es troben a la part l’esquerra. En aquest sector a la cantonada de l’edifici es genera una mena de galeria rectangular formada per finestrals amb una petita barana de ferro. A la resta de façanes les finestres es distribueixen també de manera no simètrica. Els paraments són arrebossats i pintats de color ocre, mentre que el nivell semisoterrani s’ha deixat a pedra vista, mostrant un aparell fet amb carreus de mida diversa i de disposició irregular. En aquesta part baixa les obertures són rematades amb arcs escarsers. Sota la teulada destaca un ràfec de dues filades fet amb rajoles semicirculars. La forma d’algunes de les obertures de la casa suggereix una certa intenció historicista, per exemple a les llindes de la façana principal, on s’insinuen arcs conopials, o als arcs de les obertures de la planta inferior.</span></span></span></p> | 08018-255 | Plaça de l'Església, 5 | <p><span><span><span><span>El topònim Balsareny sembla ser un derivat dels termes “balç”, que significa cingle o espadat, i “areny”, que designa una riba, platja, o llit d’un riu. Entre els lingüistes es discuteix si el segon terme, “areny”, seria substantiu o adjectiu, en el sentit de “balç arenós”. També hi ha el dubte sobre si el topònim es refereix originàriament al castell i al seu turó o bé aquest va prendre el nom d’un hipotètic assentament primitiu que estaria situat al lloc on després es construí l’església. De fet, les característiques físiques de l’indret on s’assenta l’església parroquial coincideixen de manera força clara amb el significat de Balsareny, i l’indret sembla propici per un tipus de poblat de tradició ibèrica i de caràcter defensiu. Fins al moment, però, no s’hi han identificat restes arqueològiques que ho puguin corroborar, de manera que aquesta possibilitat s’ha de considerar només com una hipòtesi (Carreté, 2010: 33ss).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009, quan Guifred de Balsareny (senyor del castell) i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop l'església. Aquest mateix any (1009) ja consta que entorn de l’església s’hi havia format una sagrera. El 1032 l'església ja tenia categoria de parròquia. A partir del 1295 es documenten diverses donacions per l'obra de l'església, per la qual cosa s’entén que la construcció romànica fou construïda en aquest moment de finals del segle XIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En els segles XVI-XVII l’església fou reedificada pràcticament de nou i s’amplià amb cossos laterals. Les úniques dates que coneixem són les inscripcions en algunes claus de volta (1611, 1644, 1675), les quals indicarien que el gruix de l’obra es va fer a les dècades centrals del segle XVII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre 1775 i 1807 fou rector de la parròquia el conegut Roc García de la Enzina, que va tenir un paper important en la història de Balsareny per diferents qüestions. Havia nascut en un poble de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, criats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia va idear un artilugi anomenat trompa o sifó. Com que els no manresans tenien prohibit de regar amb aigua de la Séquia aquesta mena de sifó permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi entre 1787 i 1791 que va acabar perdent. La Reial Audiència li imposà una multa de més de 100 lliures. Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, sufragat en part per ell mateix i fet segons plànols que va dissenyar o dirigir en persona. El pont es va inaugurar l’any 1797. Roc García també va fer aixecar una nova rectoria, que ocupava una part de l’actual Plaça de l’Església i del Casal Verge de Montserrat. Fou enderrocada el 1936. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a l’església pròpiament, no va sofrir modificacions fins a finals del segle XIX, quan l’any 1883 va allargar-se la capella fonda. Se’n van encarregar els paletes Cardona, i les obres van costar 28.226 rals. El 1887-88 el pintor manresà Francesc Morell va portar a terme la pintura i daurat d’aquesta capella. A partir de 1896, amb la inauguració del cementiri municipal actual, l’antic fossar que hi havia en un pati annex a l’església pel costat de migdia va quedar en desús. Anteriorment el cementiri havia estat al costat nord de l’església, on ara hi ha el Casal Verge de Montserrat. Als primers decennis del segle XX la confrontació política entre conservadors-catòlics i progressistes era molt acusada. Sent rector Joan Sala, l’any 1903, va tenir lloc un episodi molt recordat que es va conèixer com el fet de les gorres. En el transcurs d’una processó uns joves es van negar a treure’s la gorra al pas de la Custòdia. Després d’una denúncia del rector per la passivitat de les autoritats republicanes un dels joves fou sentenciat al desterrament. Ja durant la Guerra Civil de 1936, la rectoria fou enderrocada i els altars i retaules barrocs de l’església foren destruïts. Sortosament, l’arxiu parroquial no en va quedar afectat. Una descripció de com era l’església abans de la guerra, amb la situació dels diferents altars i imatges, es troba al llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 136-142).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la guerra les principals reformes han estat l’obertura de les portes de les naus laterals, els vitralls, el trasllat del baptisteri o la remodelació del presbiteri. Així mateix, des de principis del segle XIX hi havia una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria. A finals de la dècada de 1920 el diputat Graells, de la Lliga, va subvencionar la construcció d’una escola nova al costat sud de l’església, on abans hi havia el fossar o cementiri. Inaugurat el 1931, era un col·legi per a nois que es conegué com a Col·legi de Capellans i, oficialment, com a Escola Sant Josep. Des de 1974 l’escola que quedar en desús i llavors passà a ser Llar Parroquial i seu d’activitats vinculades a la parròquia. Als anys 1980 s’hi van portar a terme obres de reforma i rehabilitació. Pel que fa a l’actual rectoria, situada una mica més al sud, es va construir a finals de la dècada de 1950 en època del rector Leandre Picas. Anteriorment el rector residia a cal Sabata (Pl. de l’Església, 5). Cap als anys 1960 els baixos de la rectoria es van adequar com a local per a activitats juvenils. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església de Balsareny, com la resta d’esglésies del municipi, pertanyia al bisbat de Vic fins que l’any 1957 passà a dependre del Bisbat de Solsona. Entre 1978 i 1990 exercí com a rector mossèn Joan Bajona i Pintó (1932-2020), persona molt recordada al poble per les seves activitats polifacètiques. Va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i Balsareny. Amb les seves obres va embellir especialment diversos racons a l’entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> | 41.8628600,1.8778000 | 406862 | 4635159 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92788-rectoria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92788-rectoria-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92789 | Mosaics i obra plàstica de mossèn Bajona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaics-i-obra-plastica-de-mossen-bajona | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Conjunt de mosaics, plafons ceràmics i altres obres plàstiques fetes per mossèn Joan Bajona que es troben repartides en diferents punts de Balsareny i el seu entorn, d’una manera especial al sector que envolta l’església parroquial. L’obra de mossèn Bajona és formada per una diversitat de tipologies artístiques entre les quals, però, abunden els treballs ceràmics fets amb mosaic, ja sigui total o parcialment, o també amb la tècnica del trencadís. Els trobem formant part de fonts, i jardins, o com a elements decoratius situats en espais urbans o en alguns racons emblemàtics del poble; també en ermites i capelles de l’entorn, així com en algunes cases particulars. Alguns d’aquests treballs són de caràcter menor, simples plafons ceràmics encastats en una paret; d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf i que dona un caràcter peculiar a quests espais.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra de Mossèn Joan Bajona, inventariada en una publicació recent (BAJONA i altres, 2016), consta d’un bon nombre d’elements al municipi de Balsareny. Entre els més destacats podem esmentar la Font del Romaní i altres treballs als jardins o a l’edifici de la Rectoria de Balsareny, la font dels Enamorats i altres mosaics vora la Llar Parroquial, una capelleta, una farola i la caseta de la Blancaneus dins el recinte del Casal Verge de Montserrat, l’altar de l’església de Sant Esteve de la Colònia Soldevila, la Font de Sant Roc (al costat del Pont del Riu), la Font del Bruc (al carrer del Bruc) i la Font dels Escolans (Colònia Soldevila). També va fer algun tipus d’intervenció al Baptisteri de l’església parroquial de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-256 | Emplaçaments diversos. Especialment a la zona entorn de l'església parroquial i en indrets diversos del nucli urbà de Balsareny i de l'entorn. | <p><span><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span><span>. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts.</span></span></span></span></p> | 41.8629900,1.8775900 | 406845 | 4635173 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-enamorats-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-casal-verge-montserrat-farola-i-capelleta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-sant-roc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-creu-carrer-creu-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92790 | Font del Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-romani-0 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 16.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font situada en un racó de l’escalinata que baixa de la Rectoria de Balsareny cap a l’era del mas Martí i que ha estat habilitada com a espai típic per mossèn Joan Bajona. Consta d’un muret de pedra que conforma un arc de mig punt en forma de timpà amb un mosaic al seu interior i que és rematat al seu damunt amb un altre arc. A la part baixa consta d’un pedrís amb la pica de la font al centre. L’indret es completa amb una taula central de pedra, feta amb una peça semblant a una mola de molí, i parterres laterals amb vegetació. El mosaic representa les figures esquemàtiques de quatre infants sobre un fons blavós, i té una inscripció que diu “Font del Romaní”.</span></span></span></p> | 08018-257 | Rectoria de Balsareny. Plaça de l'Església, 5 | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va construir aquesta font l’any 1991. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8628000,1.8777200 | 406855 | 4635152 | 1991 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92790-font-romani-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92791 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-5 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (2021). “Poetes de Balsareny: Maria Pelfort”, <em>Sarment </em>(16-juliol-2021), Cercle Cultural de Balsareny.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Font construïda per mossèn Joan Bajona i emplaçada exteriorment en un mur lateral de l’edifici de la Llar Parroquial, vora les escales que baixen des la plaça de l’Església cap a un caminet sobre el congost de la riera del Mujal. Encastada al parament de pedra de la mateixa façana, hi trobem un mosaic central en forma de medalló que representa el cap del drac de Sant Jordi amb una inscripció que diu “Font dels Enamorats”. A sota hi ha la pica de la font amb una canalització de pedra de forma escalonada que té sengles pedres de molí a banda i banda. A l’esquerra trobem una cartel·la rectangular que té inscrita la poesia “Camí del repeu”, de la balsarenyenca Maria Pelfort. La tipografia de la inscripció juga amb certs efectes visuals. A la dreta hi ha encastat un altre mosaic amb un colom blanc de la pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El text de la poesia és el següent: “Camí del repeu. El matí a trenc d’alba / a la Font beveu / de l’aigua que hi raja. / Té dolçor d’amor / que en caure la tarda / és lloc de festeig / també de quitxalla / i quan és de nit / algun gripau canta / ocells adormits / i cel d’estelada. M. P.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí del Repeu és el que ressegueix el balç de la riera del Mujal per la part alta. Justament comença a pocs metres de la font.</span></span></span></p> | 08018-258 | Llar Parroquial. Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va construir aquesta font l’any 2003. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Maria Pelfort Casaldàliga va néixer a la Rabeia, Balsareny, l’any 1943. Persona implicada en diferents associacions del poble, és una poeta autodidacta que ha tractat sobretot temes de la seva vida personal i familiar.</span></span></span></p> | 41.8629600,1.8779400 | 406874 | 4635170 | 2003 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92791-font-enamorats-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92793 | Carrer Baixada del Torrent i Plaça Ricard Viñas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-del-torrent-i-placa-ricard-vinas | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119-120, 247-256.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 39.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Carrer i plaça que van formar-se al segle XIX i principis del XX com a prolongació fora muralles del carrer de la Creu, en part urbanitzats sobre el torrent de Vergers. Tant la plaça com el carrer del Torrent formen un vial força més ample que el carrer de la Creu, amb un traçat rectilini i continu, lleugerament més ample a la plaça. Darrerament s’han dotat amb sengles fileres d’arbres encara força joves.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La plaça Ricard Viñas presenta una tipologia d’edificacions diverses, amb un casal destacat, que era l’antic Col·legi de Monges, i que ocupa bona part del costat de migdia. Al costat nord hi trobem cases populars pròpies del segle XIX i un edifici d’estètica academicista característic de mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Baixada del Torrent hi trobem cases populars de principis del segle XX però de tipologia força diversa; altres que han estat reformades o reconstruïdes i, com a més destacada, cal esmentar la casa que fa cantonada amb la Carretera de Berga (Carretera, número 2) i actualment coneguda com La Farmàcia. Es tracta d’un edifici de la primera meitat del segle XX amb una estètica academicista i vagament influïda pel noucentisme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquests carrers, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 247).</span></span></span></p> | 08018-260 | Nucli urbà de Balsareny | <p><span><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que és posterior i estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX el carrer de la Creu es va prolongar cap a la plaça Ricard Viñas, popularment dita de les Monges perquè hi havia el col·legi de les monges Dominiques. Antigament aquesta plaça era coneguda com la Plaça dels Porcs, probablement perquè era l’indret on s’hi feia la matança del porc. El nom oficial és en record de Ricard Viñas Coma, industrial i pare de Ricard Viñas Geis, el mecenes que va finançar la construcció del Casal Verge de Montserrat (Carreté, 2010: 118). Com a fet remarcable cal dir que a la casa número 10 hi va néixer el bisbe Pere Casaldàliga (1928-2020).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer del Torrent, es va urbanitzar a finals del segle XIX i començaments del XX. anteriorment per aquest indret hi baixava el torrent de Vergers, fins que amb la progressiva construcció de cases el torrent es va cobrir i va esdevenir un col·lector subterrani. El primer edifici que hi va haver era la Fassina (a la cantonada amb la carretera de Manresa, número 1), que data de 1875. Les cases de cal Torres, cal Marquet i cal Calonge són de començaments de segle XX. De primer el carrer es va considerar com una prolongació del carrer de la Creu; el 1931 va ser considerat un carrer independent i va rebre el nom d’Avinguda de la República. El 1939 se li canvià el nom per “Avenida 28 de Enero”, en commemoració de la presa del poble per l’exèrcit franquista. Des de 1979 el carrer ha recuperat el nom popular antic i es diu Baixada del Torrent (Carreté, 2010: 120).</span></span></span></p> | 41.8642500,1.8750300 | 406634 | 4635316 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92793-placa-vinas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92793-placa-vinas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92793-carrer-torrent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92793-carrer-torrent-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92793-carrer-torrent-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92801 | Pont de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-via | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93, 135.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Pont de l’antiga línia del Ferrocarril de Manresa a Berga (anomenada popularment el Carrilet) que salva el desnivell provocat per la riera del Mujal als afores de Balsareny. És un pont format per quatre arcs, d’una alçada considerable i d’una longitud aproximada d’uns 90 metres. De fet, és el pont més gran de Balsareny. Exteriorment és obrat amb carreus més o menys disposats en filades, i les cantonades dels arcs són perfilades amb diverses línies de maó. Al costat de ponent el pont té un petit arc per sota el qual hi passa un caminet que ressegueix el congost del riu per la part alta. És conegut popularment com el camí del Repeu. Recentment, la plataforma superior del pont s’ha eixamplat amb unes plaques de formigó i s’hi han habilitat voreres i baranes per tal de fer-lo apte tant per al transit rodat com per al pas de vianants.</span></span></span></p> | 08018-268 | Als afores de Balsareny per la banda de llevant. A continuació del carrer del Carrilet. | <p><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1885. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro o la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan. I, per suposat, s’hi transportava també el cotó i el carbó que necessitaven les fàbriques tèxtils i s’enviaven els productes que en sortien facturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrilet va arribar a Balsareny el 1885. L’estació del poble era davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Fora el poble hi havia dos baixadors: el més antic era a la fàbrica de la Rabeia, de la mateixa època inicial de la línia. Diuen que el Carrilet passava tan a poc a poc per la Rabeia que donava temps als passatgers de baixar i tornar a pujar al tren. Més tard es va construir un altre baixador a la fàbrica de Vilafruns. A principis de segle XX la fàbrica havia patit un incendi, però l’any 1925 tornava a treballar. Va ser aleshores quan es van construir els pisos de la petita colònia que té adjunta i quan es va fer, també, el baixador del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La via fèrria seguia un traçat en paral·lel a la carretera de Berga, per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar cap a la carretera, gairebé ja tocant a Navàs. Tota aquesta volta es feia per l’interès que va tenir en aquell moment el propietari de la Rabeia, que era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als ponts, antigament al nucli de Balsareny hi havia un pont de ferro a la carretera d’Avinyó i el tren hi passava per sota. Després, ja als afores del poble, el tren travessava la riera del Mujal per l’anomenat Pont de la Via (Carreté, 2010: 106). I més endavant de la Rabeia per tornar a la carretera hi havia un altre pont, més petit, per travessar un torrent proper ja al nucli de Navàs. La construcció d’aquests dos ponts es va fer en el moment originari del Carrilet, a la dècada de 1880. Concretament, el Pont de la Via fou construït el 1885 (SERRA; CARRETÉ, 2005: 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Balsareny fou el 1973. Més endavant, sobre l’antiga via s’hi va obrir un nou carrer.</span></span></span></p> | 41.8622400,1.8787000 | 406936 | 4635089 | 1885 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92802 | Pont dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-traginers | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Pont de l’antiga carretera de Manresa a Berga que avui ha quedat relegada a una via de servei lateral de l’Eix del Llobregat, la carretera C-1411. És un pont d’un sol arc que salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, que antigament era anomenada també dels Traginers. Les dues bases de l’arcada són obrades exteriorment amb carreus perfectament regulars i disposats a trencajunt, i tot l’ample de la volta és reforçat amb quatre filades de maó. A la part superior de la volta, però, i als laterals de les bases el parament és de menor qualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys la plataforma superior ha estat eixamplada: lleugerament pel costat de llevant i gairebé tres metres, amb una estructura adossada de formigó, pel costat de ponent. Originàriament el pont feia només 4 metres d’amplada. La barana actual és metàl·lica, però s’hi han deixat dos blocs com a testimoni de l’antiga barana de pedra.</span></span></span></p> | 08018-269 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>L’antic camí ral de Manresa a Berga transcorria per la vall del Llobregat. Com tots els camins del Bages, en aquesta època era un camí de bast. L’any 1789 el corregidor de Manresa va manar que s’hi fessin obres per transformar-lo en un camí carreter que fos apte per a la circulació de carros i diligències. Però amb la irrupció de diferents guerres aquesta obra es va endarrerir. Potser es va portar a terme entre els anys 1830 i 1840. Només sabem que el 1842 aquest camí carreter ja estava acabat, tot i que potser en mal estat, i que a Balsareny hi havia un petit hostal (Serra; Carreté, 2005: 91).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la construcció d’una carretera moderna no va arribar fins uns anys més tard, quan la industrialització ja era un fenomen ben present a tot l’eix del Llobregat. Es va començar a construir pels volts de l’any 1877 i, a diferència de l’antic camí ral, el seu traçat a Balsareny passava totalment fora del poble. El traçat era el de l’actual C-16z i C-1411, i sembla que ja havia estat obert en unes obres al camí que s’hi van fer l’any 1847. El Pont dels Traginers es va construir en aquesta data, el 1847 (Carreté, 2010: 106). Antigament els traginers travessaven la riera per un gual, a cal Matamala.</span></span></span></p> | 41.8701700,1.8759200 | 406717 | 4635972 | 1847 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92807 | Molí de vent de Puigdorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-puigdorca | XIX-XX | Li falten parts de l'estructura, com la roda de vent. | <p><span><span><span>Molí de vent del tipus americà, propi de finals del segle XIX o començaments del XX, que es troba situat pocs metres al sudest de la masia de Puigdorca. És format per una estructura metàl·lica triangular en forma de torre. A la part superior es conserva la plataforma cilíndrica i el timó, però li manca la roda que girava amb el vent. A la part inferior trobem un pou d’una profunditat considerable. El molí tenia la funció de bombar l’aigua del pou, que s’utilitzava probablement per a usos domèstics i per regar horts. </span></span></span></p> | 08018-272 | A la masia de Puigdorca. Sector est del terme municipal. | 41.8617300,1.8900200 | 407875 | 4635020 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92807-puigdorca-moli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92807-puigdorca-moli-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92811 | Les Planes de Puigdorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-de-puigdorca | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 149.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa de pagès construïda de bell nou a mitjans del segle XX, obrada totalment amb maó. Està situada a l’extrem d’un altiplà; d’aquí la denominació de les Planes. És una casa de planta quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos. La coberta és a quatre vessants. La façana principal, encarada vers el sudest, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb un balcó central. La resta de façanes presenta finestres de distribució regular. Els paraments són fets amb diferents tipus de totxo, de manera que els emmarcaments de les obertures, les cantonades i la part baixa, així com també algunes línies de composició, queden ressaltades amb un tipus de maó més compacte. Sota la teulada, el ràfec és decorat amb cabirons. El conjunt es completa amb dues construccions més lleugerament separades: una pallissa i un cobert.</span></span></span></p> | 08018-273 | Sector est del terme municipal | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda una mica després de 1944, quan Esteve Caus Testagorda va comprar la masia de Puigdorca. Per aquesta època va fer construir en indrets propers de la seva propietat dues cases de maó d’un estil similar: la Masia i Les Planes de Puigdorca. Aquesta última és de l’any 1949, tal com indica la inscripció. Les inicials “E C” que consten al costat de l’any es refereixen a Esteve Caus. Sembla que en aquestes cases hi vivien pagesos vinculats a la casa mare. L’any 1950 hi va arribar la família Ribalta, que venien de Navès, al Solsonès, i s’hi van estar força anys.</span></span></span></p> | 41.8544100,1.8787100 | 406925 | 4634219 | 1949 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92811-planes-de-puigdorca-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92811-planes-de-puigdorca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92811-planes-de-puigdorca-5.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció sobre el portal: E 1949 C (són les inicials d’Esteve Caus). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92812 | Centre Catòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-catolic-1 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 98-104</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31-33, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 219, 369.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 120.</span></span></span></p> | XIX | Edifici semiabandonat. Algunes de les últimes intervencions l'han malmès i n'han desfigurat la coherència formal. | <p><span><span><span>Edifici que havia estat la seu del Centre Catòlic o Centre Parroquial i que està format per una nau allargassada en la qual es distingeixen dos espais diferenciats: la part sud, que té dues plantes més un nivell semisoterrani, és on hi havia el cafè i els locals socials, mentre que la part nord acollia la sala de teatre. La planta de l’edifici és força irregular, ja que fa cantonada amb el carrer del Castell i, per aquesta part oriental, té adossats uns patis. Les parts més característiques són la façana frontal, que fa xamfrà entre els dos carrers i és per on s’accedia al cafè, i la façana lateral del carrer de la Creu, per on s’accedia a la sala de teatre. La façana que dona al carrer Castell no té cap rellevància arquitectònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana frontal és coronada per un característic pinyol o acroteri de forma escalonada i perfilat amb maó. A la part central hi destaca un balcó corregut de dues portes i amb barana de ferro forjat, mentre que a la planta baixa hi ha la porta per on abans s’accedia al cafè i una finestra. Aquestes obertures s’han remodelat i han perdut les fusteries originàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del carrer de la Creu en el tram corresponent a l’antiga sala de teatre respon a un tipus de construcció molt propi de finals del segle XIX, influït per l’arquitectura fabril. Es caracteritza per un ritme de quatre grans finestrals rematats amb punt rodó i perfilats amb maó, els quals estan protegits amb reixes de ferro. Seguint el mateix ritme, al sud hi trobem l’obertura corresponent al portal principal. Al nord hi ha una porta més petita per on s’accedia a l’escenari. Recentment, dues de les obertures han estat mutilades i s’hi han habilitat portes rectangulars més amples en una intervenció que desfigura en bona mesura la composició i la coherència formal d’aquesta façana.</span></span></span></p> | 08018-274 | Carrer de la Creu, 24-26 | <p><span><span><span>Aquest edifici havia estat la seu del Centre Catòlic, entitat de caire tradicionalista i religiós que, des de finals del segle XIX, va ser hegemònica en la vida associativa de Balsareny. Més endavant va tenir com a contrapunt el Centre Instructiu i Recreatiu (popularment, el Casino), de tendència republicana i laica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entitat va ser fundada l’any 1885 amb el nom oficial de Centro Moral, Instructivo, Recreativo y Hermandad de San José y San Luís de Gonzaga. Els estatuts foren aprovats el 1886, i l’edifici s’hauria construït una mica més tard, l’any 1898, segons informa la inscripció d’una reixa del portal. A través d’aquesta entitat la parròquia aglutinava un seguit d’activitats culturals i folklòriques entre les que va destacar el grup de teatre i el cant coral. El grup de teatre va tenir una forta activitat des de 1905. Entre moltes altres representacions s’hi feien els Pastorets. Cal dir que en aquell temps en els locals catòlics les noies no hi podien fer teatre, i els papers femenins els havien de fer nois joves. El grup de teatre del Casino, en canvi, incloïa les noies. L’activitat teatral al centre es va mantenir d’una manera o altra fins a finals de la dècada de 1960.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la coral, ja existia el 1883 i s’anomenava Cor de Sant Josep. El va dirigir el músic Marc Calmet, que el 1905 portava també el Cor de les Filles de Maria. El 1908 funcionava també un quartet de corda del Centre Parroquial, així com una orquestra, que dirigia Marc Gras. El 1918 es va crear un orfeó que només va durar dos anys (Serra; Carreté, 2005: 120).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els primers decennis del segle XX, en els seus millors temps el Centre Catòlic funcionà com a cafè, teatre i cinema. Durant la Guerra Civil fou confiscat per la CNT/FAI. A la postguerra la seva entitat rival, el Casino, fou clausurada i durant molts anys va quedar com a única entitat de caràcter lúdic que funcionava al poble de Balsareny. La propietat era de l’església, i l’entitat quedava sota el domini del rector. Es va mantenir fins a finals de la dècada de 1970, quan el bisbat va vendre l’immoble a particulars. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment ha funcionat com a bar (Cafè del Centre), que ha passat per diferents propietaris. La sala de teatre s’utilitzà com a magatzem, i les instal·lacions del primer pis es van habilitar com a habitatge. Antigament, a dalt hi havia les cabines del Cine Centro o cine Condal. La sala de teatre i cinema, situada a la planta baixa, disposava de platea i galliner. L’escenari era al costat nord (Carreté, 2010: 219). </span></span></span></p> | 41.8640700,1.8757800 | 406696 | 4635295 | 1898 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92812-centre-catolic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92812-centre-catolic-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92812-centre-catolic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92812-centre-catolic-8.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Cafè del Centre (fitxa IPA), Centre ParroquialA la reixa del portal de la façana oest: Año 1898 | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 92813 | Col·legi de les Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-les-monges | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 242, 247.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 116.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici construït l’any 1905 com a col·legi de les monges dominiques i que ara és un casal d’entitats. Es tracta d’una construcció parcialment entre mitgeres, de planta pentagonal irregular. Disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, que proporciona una certa rellevància arquitectònica a la plaça de Ramon Viñas, presenta una composició de línia clàssica, simètrica i ben ordenada. Destaca el portal central, coronat amb un frontó de línia sinuosa que té al seu interior un ull de bou. A sota, la porta queda flanquejada per dos pilars de maó i és rematada amb arc escarser. En aquesta planta baixa les dues finestres que hi ha a banda i banda són emmarcades amb maó. En els dos pisos superiors, que estan marcats per fines cornises, les finestres són perfilades amb motllures d’una tonalitat grisa que destaquen sobre un parament clar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Part de la façana lateral de llevant és visible perquè dona a una placeta. Aquí el mur és a pedra vista, de maçoneria, i els rengs de finestres són emmarcats amb maó. La façana posterior dona a un petit pati i té una escala lateral així com un ampli balcó. Les parets d’aquesta part són emblanquinades. A l’angle sud s’hi ha afegit un cos modern per als accessos verticals amb ascensor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de l’edifici ha conservat la distribució i la tipologia constructiva originària, especialment en les escales d’accés als pisos superiors, amb les seves baranes de ferro forjat, i en les fusteries de les portes. </span></span></span></p> | 08018-275 | Plaça Ricard Viñas, 2 | <p><span><span><span>Des de 1859 s’havien establert a Balsareny les Germanes Dominiques de l’Anunciata. Primer s’instal·laren a la casa coneguda popularment com ca les Monges (al carrer de Baix, 24). Tan sols feia tres anys que aquesta congregació dedicada a l’ensenyament de nenes i impulsada pel pare Francesc Coll s’havia fundat. Aquí hi van tenir una costura per a nenes durant més de 40 anys. El nom oficial era “Colegio del Pilar de las Hermanas Dominicas de la Anunciata”. Entre 1898 i 1900 van comprar els terrenys per construir un nou edifici, propi i més ampli, a la plaça de Ricard Viñas, també coneguda a partir d’aleshores com a Plaça de les Monges. S’hi van traslladar el 1905, i s’hi van estar fins el 1973, quan van vendre l’edifici a l’Ajuntament. Posteriorment aquest local fou llar d’infants municipal i parvulari, a més d’Escola Municipal de Música i de Teatre. Actualment acull altres associacions i és un casal d’entitats.</span></span></span></p> | 41.8640700,1.8752700 | 406654 | 4635296 | 1905 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92813-monges-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92813-monges-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92813-monges-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92813-monges-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Casal d’entitats | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92816 | Torre del Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-gil | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 144.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès que ha conservat més o menys els volums i la tipologia originària, per bé que força reformada modernament. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes). La façana principal, encarada vers migdia, té el portal al costat dret i dos balcons al primer pis, a més d’altres finestres. Els paraments són arrebossats i pintats de color clar. Totes les obertures han estat substancialment remodelades. Sota la teulada un amplia ràfec conserva la decoració dels cabirons. Per la part posterior la casa ha estat allargada recentment amb un cos que té una terrassa superior.</span></span></span></p> | 08018-278 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda a finals del segle XIX. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, va ser l’any 1881. Era propietat de Josep Gili Jubany, de fora de Balsareny. Per això el seu nom en realitat era la Torre del Gili, però el nom va derivar ja a principis del segle XX en la forma actual per similituds amb el prenom Gil (Carreté, 2010: 144).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la segona meitat del segle XX hi vivia la família Santamaria. Aleshores encara hi havia molta vinya, i la casa tenia dues tines. Pels volts de 1970 la va comprar l’actual propietari, que va fer allargar la casa per la part del darrera, va enderrocar alguns coberts, va aplanar el terreny i va condicionar el jardí. També va fer construir diverses naus agropecuàries al seu entorn</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p> | 41.8773600,1.8756500 | 406705 | 4636771 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92816-torre-gil-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92832 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-10 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 18, 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVARES, David (1997). <em>La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines.</em> Centre Excursionista de la comarca de Bages, Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SABALA SAFONT, Josep M. (1987). <em>El setge de Balsareny per Compte d’Espanya en la 1ª Guerra Carlina (1839)</em>. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 82-83.</span></span></span></p> | XIX | Coberta esfondrada. Estat d'abandonament | <p><span><span><span><span>Fortí de dimensions modestes que probablement fou construït amb motiu de les guerres carlines al segle XIX. Està situat a la falda del turó del Castell de Balsareny, sobre un promontori que s’aixeca al costat de l’antic camí que pujava al castell. L’indret es troba al costat de llevant del riu Llobregat i domina el pas de l’antic camí ral de Berga. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una construcció de planta rectangular amb dues torres en dos dels angles, diagonalment oposades. La porta es troba a la cara de llevant, emmarcada amb llindes i brancals de pedra picada. El parament és fet de maçoneria, amb restes d’arrebossat i amb reforços puntuals de maó a les obertures. A les cantonades els carreus són ben escairats. L’interior era cobert amb una estructura embigada, de la qual n’han quedat els forats. Repartits entre els quatre murs i les dues torres, el fortí disposa de 21 espitlleres. Cadascuna de les torres en té quatre. Interiorment el recinte mesura 6,5 per 3 metres. A l’angle sudoest devia haver-hi algun tipus d’estructura de guaita per sobre de la coberta, ja que s’hi insinua una mena de merlet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment, tota la construcció queda encerclada per un petit fossat que mesura 1,5 metres d’ample i està protegit per un mur de pedra.</span></span></span></span></p> | 08018-292 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span>Balsareny va tenir un paper destacat durant la primera Guerra Carlina (1822-1840). Gràcies a l’estudi de Josep M. Sabala (1987) sobre unes memòries escrites per Ramon Gamisans Subirana coneixem amb força detall el setge que l’any 1839 va patir el poble, i que va motivar posteriorment la construcció del fortí del Serrat del Maurici i, probablement, d’aquest segon fortí anomenat la Torreta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alineat amb el bàndol liberal, ben aviat Balsareny es va preparar per la resistència. El 1834 i 1835 s’havien refortificat les muralles, i el 1836 s’havia organitzat una milícia per fer front a possibles atacs carlins. El 1837 els dirigents carlins s’havien instal·lat a Berga, que es va convertir en la capital carlina del Principat. Posteriorment el comte d’Espanya (un general carlí d’origen francès) va traslladar el seu quarter general a Casserres i ordenà l’incendi d’Olvan i Gironella. El 1838 el Comte d’Espanya va segrestar el rector de Balsareny, Marià Casanova, que s’havia negat a pagar la contribució de la guerra. Finalment, el 17 de febrer de 1839 el Comte d’Espanya va atacar Balsareny amb un exèrcit de 3.200 soldats i 200 cavalls. Els carlins van rodejar el poble i van ocupar el Serrat del Maurici, on encara no hi havia el fortí. Des d’aquí van bombardejar Balsareny durant dos dies. Al seu torn, un grup de 25 homes de la milícia local, capitanejats per Josep Camprubí, van aconseguir pujar al castell de Balsareny, que es trobava en ruïnes, i des d’allí mantenien a distància el assetjants. La gent del poble va aconseguir evitar un assalt amb baionetes al portal de Berga. Finalment, el dia 19 van arribar les tropes liberals comandades pel general Carbó, que venien de Vic per Sallent, i van aconseguir fer fora els carlins (Serra-Carreté, 2005: 82). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Poc després, el mateix any 1839 (Carreté, 2010: 113), el govern liberal va fer construir el fortí del Serrat del Maurici, que tenia l’objectiu de defensar el camí ral de Berga a Manresa. Cal tenir present que amb la construcció del pont sobre el Llobregat Balsareny havia esdevingut una cruïlla de camins estratègica, i el castell de Balsareny es trobava en ruïnes perquè havia estat incendiat en una revolta contra el seu baró. No coneixem notícies històriques concretes sobre la construcció del fortí de la Torreta, tot i que en alguna publicació s’afirma que és de l’any 1838. Per la seva tipologia constructiva, pròpia del segle XIX, es pot atribuir certament a l’època de les guerres carlines. És probable que es construís entorn de 1839, com una posició de reforç del fortí del Serrat del Maurici per possibilitar el foc creuat sobre el camí ral de Berga.</span></span></span></span></p> | 41.8685700,1.8792900 | 406994 | 4635791 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-fossat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 92836 | Oratori de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-antoni-abat-0 | <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny. Volum III, p. 42-44.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Oratori construït a la dècada de 1940 i dedicat a sant Antoni Abat, emplaçat a la cruïlla del camí actual que puja cap al castell de Balsareny i que es coneix com la Pujada de Sant Antoni. Sobre una grada formada per dos graons de pedra quadrats s’aixeca una columna de secció quadrada i, al seu damunt, una fornícula quadrada, coberta amb una llosa en forma de teulada. A l’interior hi ha un plafó ceràmic modern de sant Antoni Abat que queda tancat per una reixa de ferro.</span></span></span></p> | 08018-296 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, era el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat, el 17 de gener, no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, aquest oratori és modern i data de la dècada de 1940, quan després de la Guerra Civil es va potenciar de nou la festa de Sant Antoni Abat que ara coneixem com la Festa dels Traginers. La persona que va impulsar la construcció de l’oratori fou Llorenç Planas Vilella, molt vinculat a l’organització de la festa i promotor també de l’Associació d’Amics del Castell. El cert és que l’any 1949 l’oratori ja hi era i el camí que anava cap al castell es coneixia com a “Pujada de Sant Antoni” (Soler, 1989: 44). <span>L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa de cavalls de la Festa dels Traginers que es feia a la mateixa carretera, i el 1964 va començar a fer-se en aquest indret, a la pujada del castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el transcurs dels anys l’oratori ha estat malmès i reparat en dues ocasions. La primera vegada per un accident de tractor i la segona per un cotxe. Entorn de 1997 es va encarregar a Breda un nou plafó de sant Antoni.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8735700,1.8799000 | 407052 | 4636345 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92836-oratori-st-antoni-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92836-oratori-st-antoni-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Rabeya i Ramon Carreté | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92841 | Fàbrica de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vilafruns | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> | XIX-XX | En estat d'abandó i algunes parts en semiruïna. | <p><span><span><span>Antiga fàbrica de riu del sector tèxtil que estava dotada també amb alguns pisos per a treballadors i personal de l’empresa. Avui es troba totalment abandonada i l’única part que està activa és el salt d’aigua, on continua funcionant una petita central hidroelèctrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici actual deu respondre a la reconstrucció que s’hi va fer a la dècada de 1920. La fàbrica és formada per una gran nau de planta rectangular de tres pisos d’alçada que té adossat a la part davantera (al sudoest) un cos estret i una torre que queda vinculada amb els habitatges. Les façanes de la fàbrica són arrebossades i pintades de color clar i, sobre el parament, en destaquen els típics finestrals de tipus fabril a tots els pisos, tot i que els de la planta baixa han estat tapiats. Cada finestra queda ressaltada per un remat superior i un ampit fets de totxo de color vermellós. Una cornisa motllurada de la mateixa tonalitat ressalta la línia sota el ràfec i, a la part frontal, s’obre un finestral més ampli rematat amb arc escarser sota el carener. A l’interior de la nau es conserven les plantes diàfanes, sostingudes per columnes de fosa i revoltons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Separada uns metres a la part posterior trobem una altra nau, més estreta i llarga, que correspon ja a mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges queden adossats a la construcció fabril per l’angle nordoest, on es genera la torre, que sobresurt lleugerament. Tot aquest sector es troba en semiruïna i tan sols ha quedat dempeus un cos de dues plantes. Es tracta d’un edifici funcional i amb una estètica fabril que a la façana lateral es confon amb la part industrial. És de planta irregular, i la façana principal, encarada vers el camí, és l’única que mostra traces d’haver estat un habitatge, amb un portal i balcons al primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més a ponent hi ha una altra construcció força derruïda on hi devia haver més habitatges. Arriba fins al punt on s’aixeca la xemeneia de la fàbrica, de planta quadrada. A la part alta aquesta xemeneia s’està tombant perillosament cap a un costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa de la fàbrica es troba uns 1.200 metres aigües amunt, i el canal entra a la fàbrica per la part on hi ha el cos d’habitatges. </span></span></span></p> | 08018-297 | Sector sud del terme municipal. Vilafruns | <p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p> | 41.8417400,1.8800300 | 407017 | 4632811 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-32.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92842 | Resclosa i canal de la fàbrica de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-de-vilafruns | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Resclosa i canal de l’antiga fàbrica tèxtil de Vilafruns que proporcionava la força motriu a aquesta indústria i que avui continua funcionant com una petita central hidroelèctrica. La resclosa es troba situada al Llobregat, uns 1.200 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el riu s’eixampla. És una resclosa de forma el·líptica, actualment revestida de formigó. Al punt de captació s’aixeca una petita caseta, amb la base de pedra i reformada a la part superior. Al costat de la resclosa s’hi ha adaptat una rampa de formes sinuoses que permet als peixos remuntar el riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal comença en un primer tram actualment soterrat d’uns 300 m. Més endavant surt a la superfície amb una amplada considerable, en un punt on trobem diferents bagants. Continua mitjançant un traçat paral·lel al Llobregat per la riba de ponent, i és travessat per diversos pontarrons de formigó. Uns 150 metres a l’oest hi passa la Séquia de Manresa, de manera que en aquest tram el canal de la fàbrica esdevé com una segona séquia en paral·lel. Finalment, el canal arriba a la zona de Vilafruns, on passa novament soterrat per la gran àrea industrial de la fàbrica Gates, i surt a la llum uns metres abans d’entrar a l’antiga fàbrica de Vilafruns, per sota de l’edifici on hi havien els habitatges de la fàbrica.</span></span></span></p> | 08018-298 | Sector sud del terme municipal. Vilafruns | <p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p> | 41.8519700,1.8749800 | 406612 | 4633953 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-canal-vilafruns-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-canal-vilafruns-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-fabrica-vilafruns-35_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92914 | Colònia Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-soldevila | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110-114.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 509.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p> | XIX-XX | Sector industrial en bones condicions. Habitatges en procés de degradació. Entorn i enjardinaments en estat d'abandó. | <p><span><span><span>Antiga colònia industrial del sector tèxtil emplaçada a la riba dreta del Llobregat. Consta d’una fàbrica de riu, un conjunt d’habitatges per als treballadors distribuïts en dos carrers on hi havia alguns dels serveis bàsics, com ara escola, botiga, cafè o teatre, i també d’una església. Avui a la fàbrica hi ha instal·lada una empresa de cartonatges i el salt d’aigua continua generant electricitat, però els pisos resten abandonats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte industrial ocupa una gran àrea a la part de llevant. És formada per una nau molt llarga i de dues crugies, amb cossos perpendiculars adossats als extrems nord i sud. Més tard (a les dècades de 1960 i 1970) s’hi van afegir noves naus a l’angle nordoest, ocupant part del pati, i en un moment també tardà les instal·lacions es van allargar amb tres naus més a llevant, sobre el canal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal és la originària, i a principis de segle XX ja es va allargar cap al nord. El seu aspecte exterior, però, és totalment uniforme. Sobre un parament de color crema en destaquen els típics finestrals fabrils, rematats amb arcs escarsers i emmarcats amb maó de color vermellós. Al centre sobresurt un cos lleugerament més alt que marca l’eix de simetria. Hi trobem el portal principal i, al seu damunt, un emblemàtic rellotge sota un coronament de frontó sinuós. Els cossos dels dos extrems, que segueixen una pauta arquitectònica similar, s’hi van afegir una mica més tard, a la dècada de 1920: l’edifici del batà al nord i les oficines al sud. Així, a començaments dels anys 1920 el nucli central de la fàbrica ja havia assolit les dimensions actuals, tal com es pot observar en una fotografia d’aquesta època (Forasté, 1997: 71). Per la cara de llevant el canal de la fàbrica travessa sota les naus més modernes que s’allarguen en aquest sector, on hi trobem també altres cossos menors adossats, entre ells la sala on hi havia la màquina de vapor i de la qual arrenca una xemeneia de planta circular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges es situen a la banda de ponent, i queden separats de la fàbrica per un passeig arbrat amb plàtans. Al carrer vell, en el sector sud, hi trobem els habitatges més antics (inaugurats el 1899), al centre destaca l’edifici del cafè-teatre (que es va reformar i ampliar els anys 1946-47) i a la part nord hi ha habitatges construïts una mica més tard (entre 1910 i 1911). Als baixos d’alguna de les escales s’hi ubicaven els serveis de la colònia: al número 5 hi havia la botiga, al número 6 l’escola i el forn de pa era al número 11. Més a ponent trobem el carrer Nou (edificat entre 1920 i 1922).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església, situada uns metres al sud sobre un petit promontori, ja existia abans de la creació de la colònia. És d’origen romànic però fou substancialment transformada l’any 1942 en un estil neoromànic. A la part de darrera hi trobem la Font dels Escolans, que fou ideada i executada per mossèn Joan Bajona, que estava a càrrec de l’església. Avui molt abandonada, s’estén a través d’un recinte enjardinat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La reclosa de la fàbrica es troba a tan sols 200 metres aigües amunt. Al costat de llevant, vora el riu, encara es continuen conreant amb l’aigua del canal alguns dels antics horts de la colònia. Una mica més avall, en una altra esplanada vora el riu, hi havia el camp de futbol. Antigament existia també un safareig públic nodrit amb l’aigua del canal i tres fonts. </span></span></span></p> | 08018-300 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>L’any 1880 entrava en funcionament la fàbrica que els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, havien construït a la Rabeia. A causa de desavinences, des de bon principi ja la van dividir en dues meitats. Jaume Soldevila es va quedar la meitat nord. El seu fill, Josep Soldevila Casas, va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats per la manca de potència hidràulica, va comprar uns nous terrenys a l’heretat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Feia uns anys que en aquest indret un altre industrial ja hi havia sol·licitat la concessió d’aigües, el 1868. Quan aquesta llicència va caducar el 1892 perquè no s’havia fet efectiva Josep Soldevila va poder comprar l’heretat i sol·licitar els drets d’aigua, el 1894 (Ferrer, 2011: 509). Aleshores va poder construir a l’indret una fàbrica que era més gran. Al principi fou coneguda com a colònia Sant Esteve, perquè estava situada vora una església romànica que tenia aquesta advocació. Més endavant s’ha tendit a denominar-la colònia Soldevila. A diferència de la Rabeia, en aquest cas sí que es pot qualificar pròpiament de colònia industrial, ja que estava dotada amb un bon nombre d’habitatges que formaven dos carrers i amb serveis bàsics com botiga, escola o cafè-teatre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De manera gairebé seguida a la construcció de la fàbrica es va aixecar un primer bloc de 18 habitatges a l’anomenat carrer Vell. Des del número 1 fins al 4. Es van inaugurar el 1899. El primer habitatge del bloc acollia els pisos del director i de l’amo de la fàbrica que, de manera atípica en una colònia industrial, pràcticament no es diferencien de la resta de pisos. Una mica després es va construir el número 5. També a finals del segle XIX es va construir el cafè-teatre. La resta d’habitatges del carrer Vell, al nord del cafè, es van edificar entre 1910 i 1911. Anaven del número 6 fins al 8. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi la fàbrica en nodria únicament amb l’energia hidràulica, i no consta que hi hagués cap màquina de vapor ja que, ben aviat, va arribar la xarxa elèctrica. La fàbrica va engegar la producció amb unes selfactines que continuaven el procés del filat iniciat a la fàbrica de la Rabeia. A començaments de segle XX es va fer una primera ampliació de la nau i s’hi van instal·lar telers. Més tard, es construí l’edifici del batà, al nord de les naus, i també les oficines, a la part sud. En aquests nous espais entorn de 1922 s’hi va traslladar la maquinària de la fàbrica Rabeia. Així doncs, la fàbrica de la colònia Soldevila tenia seccions de filats i de teixits; aquesta segona dirigida per un majordom i un encarregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1920 i 1922 es van edificar els habitatges del carrer Nou. Així, entre els dos carrers feien un total de 74 pisos: 56 al carrer Vell més 18 al carrer Nou (Forasté, 1997: 99). Aquests anys entorn de 1920 es poden considerar l’època d’esplendor de la colònia, ja que va arribar a tenir prop de 400 habitants. Aquests residents i treballadors de la fàbrica pagaven un lloguer simbòlic pels habitatges, i tenien dret a un hort, que era propietat de l’empresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1927 s’hagué de reparar la resclosa amb un empostissat horitzontal d’un 7 metres d’amplada. Aquest mateix any va morir Josep Soldevila, que havia nomenat hereus en parts iguals als seus fills Pere i Josep M. Soldevila Grau, que gestionaven la colònia i la seva part de l’antiga fàbrica de la Rabeia (Ferrer, 2011: 509). Durant la dècada de 1930 l’empresa va passar per moments de crisi i de dificultats financeres, amb una aturada total de dos anys a partir de 1932. Això motivà un considerable èxode de famílies, algunes de les quals ja no van tornar. El 1932 va assumir les regnes de l’empresa Josep M. Soldevila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil l’empresa fou col·lectivitzada i un comitè escollit entre els treballadors es va fer càrrec de la direcció. Una de les primeres decisions fou facilitar la marxa a Anglaterra del Josep M. Soldevila en qualitat de representant de l’empresa a l’exterior. En aquest temps de restriccions, a causa de l’escassedat de moneda fraccionària l’empresa va editar uns vals de paper que ben aviat foren acceptats com a moneda corrent a les poblacions de Balsareny i Navàs. I encara durant els anys de la postguerra pel mateix motiu es van posar en circulació uns botons estampats que substituïen les monedes de cèntims.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans de la dècada de 1940 les selfactines foren eliminades i substituïdes per contínues, amb un sistema més modern i productiu. En aquesta època els talls en el subministrament elèctric eren freqüents. Per això es va instal·lar una màquina de vapor procedent d’un vaixell desguassat en una edificació a la part oriental de la fàbrica. El 1948 estava enllestida, però la solució no va resultar gaire eficient, i més endavant s’hi instal·laren uns cremadors perquè funcionés amb fueloil. Al cap de poc es va poder eliminar la transmissió directa de les màquines amb el sistema d’embarrats i s’hi van instal·lar motors elèctrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1950 el sector tèxtil va passar per un moment d’expansió i l’empresa va arribar als 650 treballadors. Molts dels treballadors venien de fora (Navàs, el Mujal, Gaià, Balsareny i la Rabeia) i des de 1950 disposaven d’una línia d’autocars per als desplaçaments, un servei que ja havia existit als anys trenta. En aquesta època es van introduir fibres artificials, com la viscosa, i força més endavant el polièster.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1956 Josep M. Soldevila va morir de manera sobtada i va assumir la gerència el seu fill Ignasi Soldevila de Caralt. Entorn de 1962 es va fer una nova ampliació de la planta de la nau, a la cantonada nord de la fàbrica, cap a ponent. També es van construir nous laboratoris, adossats a una paret que separava les seccions de telers i de filatura, i que era coneguda com “el muro de la vergüenza”, en al·lusió al mur de Berlín. Van ser anys, però, en què es van començar a notar els primers efectes de les successives crisis que havien de sacsejar al sector tèxtil, fet que comportà els primers expedients amb reduccions. La fàbrica Soldevila no havia invertit en modernització de la maquinària per evitar endeutar-se. Més endavant, els telers van anar-se reduint a mesura que quedaven parats fins que foren suprimits del tot l’any 1981. La filatura continuava treballant a bon ritme, però les millores tècniques van comportar noves reduccions de llocs de treball, sobretot a la dècada de 1970, quan molts treballadors van optar per traslladar-se Balsareny o Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1979 es va produir la fusió de Manufactures Soldevila S.A. amb una fàbrica de Berga, i les dues van passar a Indústries Tomás S.A., que tenia la seva seu a Sant Quirze de Besora. Amb això s’aconseguí una ampliació de capital. Els anys 1979-80 es va fer una nova ampliació de naus al nord del pati, per la qual cosa calgué obrir una nova via d’accés a la carretera. Aquestes operacions no van servir de gran cosa, ja que en els anys següents van continuar les reduccions de plantilla. El 1990 Manufactures Soldevila S.A. fou absorbida juntament amb dues empreses més pel grup Gossypium. Finalment, enmig d’un procés complex de negociacions el 1992 la fàbrica de la colònia Soldevila aturava la producció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment els locals i els pisos de la colònia van passar a l’Institut Català de Finances, i més endavant tot el conjunt fou comprat per una multinacional, que va llogar la fàbrica a una empresa de cartonatges. Després del tancament de la colònia es va produir un procés de despoblament. Si el 1981 la colònia encara registrava 180 habitants, a principis de la dècada de 1990 havien minvat fins a 59, i pocs anys després els pisos van quedar totalment desocupats i en procés de degradació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als aspectes més socials i lúdics, cal dir que la colònia Soldevila s’ha caracteritzat per ser una comunitat activa i amb una clara identitat comunitària, ben dotada amb serveis diversos i amb una important vida associativa i cultural. La botiga, situada als baixos de l’escala número 5, subministrava tota classe d’articles als residents. En un principi depenia directament de l’empresa, però a partir de 1910 el servei s’arrendà a diferents famílies. Va subsistir fins el 1986. També hi havia un forn de pa, a l’escala número 11, i la venda de carn es feia mitjançant un servei ambulant. L’empresa tenia vinyes i produïa vi per al consum dels treballadors. Als anys de la postguerra es va instal·lar una peixateria, i cap a la meitat dels anys cinquanta hi havia una perruqueria i servei mèdic ambulatori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de la colònia fou la de Sant Esteve, d’origen romànic però totalment remodelada l’any 1942. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 es constituí una Germandat, impulsada pel mateix amo, que ajudava a sufragar les despeses en casos de malalties, defuncions, etc. Les escoles eren als baixos de l’escala número 6: una per a nens i una per a nenes. De la de nenes se n’encarregava una mestra. Van funcionar fins l’any 1971. També hi havia hagut una guarderia, portada per monges, que va tancar l’any 1964. El camp de futbol s’inaugurà el 1922. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La colònia també tenia la seva pròpia festa major, que es celebrava el primer o segon diumenge d’agost, coincidint amb les vacances. L’acte més emblemàtic era el ball d’envelat al pati de davant de l’entrada del rellotge. També hi havia hagut un grup de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un àmbit destacat i que va assolir un prestigi notable fou el teatre. Ja hem dit que el local s’havia construït a finals del segle XIX com a cafè-teatre. Al principi era més sala de ball, i gaudia d’una certa fama perquè l’ambient més o menys liberal que regnava a la colònia possibilitava que fos una de les poques on s’hi feia ball rodó. El 1946 i 1947 el local fou reformat per ampliar la part dedicada al teatre, que aconseguí un aforament de gairebé 300 butaques. Des del 1948 s’hi projectaven també pel·lícules. El grup de teatre a la colònia ja existia l’any 1918 i actuava amb certa regularitat. Era format només per homes. El 1933 es van representar per primera vegada els Pastorets amb l’obra <em>La Llum de l’Establia</em>. La febre del teatre va arribar sobretot per l’impuls que li va donar mossèn Marià Viadiu a partir de la seva arribada a la colònia l’any 1947. L’any següent els Pastorets van ser ja els de Folch i Torres, i des d’aleshores es van representar cada any en diverses funcions de manera ininterrompuda. El grup de teatre va conèixer moments de gran vitalitat i ha representat també altres obres teatrals. L’any 2000, després del tancament de la fàbrica, els Pastorets no es van poder representar per motius de seguretat del local. A partir del 2002 van passar a representar-se a la sala Sindicat de Balsareny, constituïts com a associació, i encara avui estan en actiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és remarcable l’Esbart Dansaire Sant Esteve, nascut el 1948 primer com a suport dels Pastorets i cap a 1980 consolidat ja amb actuacions independents. Els cossos de dansa de l’esbart han actuat per tot l’Estat i per diversos països d’Europa. Així mateix, la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música de l’església, també ha realitzat gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció de mossèn Joan Bajona, capellà de la colònia i després rector de Balsareny. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></p> | 41.8844600,1.8862100 | 407591 | 4637548 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-carrer-vell-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-carrer-vell-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-esglesia-soldevila-vista-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: colònia de Sant Esteve | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92915 | Resclosa i canal de la colònia Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-colonia-soldevila | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110-114.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 509.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Resclosa i canal de la colònia Soldevila que proporcionava la força motriu a la fàbrica i que avui continua alimentant una petita central hidroelèctrica. La resclosa es troba tan sols uns 200 metres aigües amunt. Té una forma lleugerament el·líptica, i actualment és formigonada i de pendent suau. Al punt de captació hi ha un túnel de desguàs lateral i, al costat, una petita construcció amb dues obertures que regula l’entrada d’aigües al canal. El canal discorre vora un camí arbrat amb plàtans enmig d’un agradable paisatge de ribera. És reforçat amb un revestiment lateral de ciment. Arriba a la fàbrica pel sector de llevant, on hi ha unes naus adossades al nucli principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora el riu encara es continuen conreant amb l’aigua del canal alguns dels antics horts de la colònia. Antigament hi havia també un safareig públic nodrit amb l’aigua del canal i tres fonts. </span></span></span></p> | 08018-301 | Sector nord del terme municipal. Riu Llobregat | <p><span><span><span>L’any 1880 entrava en funcionament la fàbrica que els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, havien construït a la Rabeia. A causa de desavinences, des de bon principi ja la van dividir en dues meitats. Jaume Soldevila es va quedar la meitat nord. El seu fill, Josep Soldevila Casas, va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats per la manca de potència hidràulica, va comprar uns nous terrenys a l’heretat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Feia uns anys que en aquest indret un altre industrial ja hi havia sol·licitat la concessió d’aigües, el 1868. Quan aquesta llicència va caducar el 1892 perquè no s’havia fet efectiva Josep Soldevila va poder comprar l’heretat i sol·licitar els drets d’aigua, el 1894 (Ferrer, 2011: 509). Aleshores va poder construir a l’indret una fàbrica que era més gran. Al principi fou coneguda com a colònia Sant Esteve, perquè estava situada vora una església romànica que tenia aquesta advocació. Més endavant s’ha tendit a denominar-la colònia Soldevila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi la fàbrica en nodria únicament amb l’energia hidràulica, i no consta que hi hagués cap màquina de vapor ja que, ben aviat, va arribar la xarxa elèctrica. Pels volts de 1927 s’hagué de reparar la resclosa amb un empostissat horitzontal d’un 7 metres d’amplada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1990 Manufactures Soldevila S.A. fou absorbida juntament amb dues empreses més pel grup Gossypium. Finalment, enmig d’un procés complex de negociacions el 1992 la fàbrica de la colònia Soldevila aturava la producció. Posteriorment els locals i els pisos de la colònia van passar a l’Institut Català de Finances, i més endavant tot el conjunt fou comprat per una multinacional, que va llogar la fàbrica a una empresa de cartonatges mentre que el salt d’aigua continua actiu i fa anar una petita central hidroelèctrica.</span></span></span></p> | 41.8868000,1.8857200 | 407554 | 4637808 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-resclosa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-resclosa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-fabrica-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92916 | Colònia Soldevila (habitatges) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-soldevila-habitatges | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110-114.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 509.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Estat d'abandó i en procés de degradació acusat | <p><span><span><span>Conjunt d’habitatges de la colònia tèxtil Soldevila distribuïts en dos carrers al sector de ponent de la colònia. Queden separats de la fàbrica per un magnífic passeig arbrat amb plàtans. Actualment tots els habitatges es troben en estat d’abandó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat mateix del passeig i sobre una lleugera elevació s’estén el carrer Vell, que compta amb dos trams d’habitatges adossats. Els de la part sud són els més antics (inaugurats el 1899), al centre destaca l’edifici del cafè-teatre (que es va reformar i ampliar els anys 1946-47), i a la part nord hi ha habitatges construïts una mica més tard (entre 1910 i 1911). Més a ponent trobem el carrer Nou (edificat entre 1920 i 1922).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al carrer Vell els habitatges més antics anaven del número 1 fins al 5. Segueixen un mòdul pràcticament idèntic, amb planta baixa més dos pisos i una composició que es distribueix en cinc eixos d’obertures, amb un portal central i petits balcons als dos pisos superiors. Els paraments són de pedra i arrebossats, i totes les obertures són rematades amb arc escarser i emmarcades amb maó. El primer habitatge del bloc corresponia als pisos del director i de l’amo de la fàbrica i, de manera insòlita en una colònia industrial, pràcticament no es diferencien de la resta d’habitatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una segona fase es van construir els pisos que anaven des del número 6 (després del teatre) fins al número 8. Segueixen també uns mòduls semblants, amb tres plantes i una distribució en cinc eixos d’obertures. En aquest cas les obertures superiors són en forma de finestra i els emmarcaments motllurats. Per la part posterior tots els pisos disposen de galeries en forma d’àmplies balconades. Als baixos d’alguna de les escales s’hi ubicaven els serveis de la colònia: al número 5 hi havia la botiga, al número 6 l’escola i el forn de pa era al número 11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part central el cafè-teatre és l’únic bloc que destaca sobre el comú de les façanes. A la part davantera compta amb una petita tribuna sobre el portal, flanquejada per amplis finestrals. Per la part posterior s’allarga amb un cos més alt tot de maó on hi havia la caixa de l’escenari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més a ponent trobem el carrer Nou, que té les façanes principals de les cases encarades al costat oposat, mirant cap a l’oest. A diferència del carrer Vell, el bloc d’habitatges és obrat totalment a totxo vist. Es tracta d’habitatges també de tres plantes, amb mòduls basats en cinc eixos d’obertures. En aquest cas totes les obertures són en forma de finestres i perfilades amb emmarcaments de maó. A diferència dels altres, aquests pisos tenien claror natural a totes les habitacions.</span></span></span></p> | 08018-302 | Colònia Soldevila. Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span><span>L’any 1880 entrava en funcionament la fàbrica que els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, havien construït a la Rabeia. A causa de desavinences, des de bon principi ja la van dividir en dues meitats. Jaume Soldevila es va quedar la meitat nord. El seu fill, Josep Soldevila Casas, va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats per la manca de potència hidràulica, va comprar uns nous terrenys a l’heretat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Feia uns anys que en aquest indret un altre industrial ja hi havia sol·licitat la concessió d’aigües, el 1868. Quan aquesta llicència va caducar el 1892 perquè no s’havia fet efectiva Josep Soldevila va poder comprar l’heretat i sol·licitar els drets d’aigua, el 1894 (Ferrer, 2011: 509). Aleshores va poder construir a l’indret una fàbrica que era més gran. Al principi fou coneguda com a colònia Sant Esteve, perquè estava situada vora una església romànica que tenia aquesta advocació. Més endavant s’ha tendit a denominar-la colònia Soldevila. A diferència de la Rabeia, en aquest cas sí que es pot qualificar pròpiament de colònia industrial, ja que estava dotada amb un bon nombre d’habitatges que formaven dos carrers i amb serveis bàsics com botiga, escola o cafè-teatre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De manera gairebé seguida a la construcció de la fàbrica es va aixecar un primer bloc de 18 habitatges a l’anomenat carrer Vell. Des del número 1 fins al 4. Es van inaugurar el 1899. El primer habitatge del bloc acollia els pisos del director i de l’amo de la fàbrica que, de manera atípica en una colònia industrial, pràcticament no es diferencien de la resta de pisos. Una mica després es va construir el número 5. També a finals del segle XIX es va construir el cafè-teatre. La resta d’habitatges del carrer Vell, al nord del cafè, es van edificar entre 1910 i 1911. Anaven del número 6 fins al 8. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un principi la fàbrica en nodria únicament amb l’energia hidràulica, i no consta que hi hagués cap màquina de vapor ja que, ben aviat, va arribar la xarxa elèctrica. La fàbrica va engegar la producció amb unes selfactines que continuaven el procés del filat iniciat a la fàbrica de la Rabeia. A començaments de segle XX es va fer una primera ampliació de la nau i s’hi van instal·lar telers. Més tard, es construí l’edifici del batà, al nord de les naus, i també les oficines, a la part sud. En aquests nous espais entorn de 1922 s’hi va traslladar la maquinària de la fàbrica Rabeia. Així doncs, la fàbrica de la colònia Soldevila tenia seccions de filats i de teixits; aquesta segona dirigida per un majordom i un encarregat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre 1920 i 1922 es van edificar els habitatges del carrer Nou. Així, entre els dos carrers feien un total de 74 pisos: 56 al carrer Vell més 18 al carrer Nou (Forasté, 1997: 99). Aquests anys entorn de 1920 es poden considerar l’època d’esplendor de la colònia, ja que va arribar a tenir prop de 400 habitants. Aquests residents i treballadors de la fàbrica pagaven un lloguer simbòlic pels habitatges, i tenien dret a un hort, que era propietat de l’empresa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pels volts de 1927 s’hagué de reparar la resclosa amb un empostissat horitzontal d’un 7 metres d’amplada. Aquest mateix any va morir Josep Soldevila, que havia nomenat hereus en parts iguals als seus fills Pere i Josep M. Soldevila Grau, que gestionaven la colònia i la seva part de l’antiga fàbrica de la Rabeia (Ferrer, 2011: 509). Durant la dècada de 1930 l’empresa va passar per moments de crisi i de dificultats financeres, amb una aturada total de dos anys a partir de 1932. Això motivà un considerable èxode de famílies, algunes de les quals ja no van tornar. El 1932 va assumir les regnes de l’empresa Josep M. Soldevila.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil l’empresa fou col·lectivitzada i un comitè escollit entre els treballadors es va fer càrrec de la direcció. Una de les primeres decisions fou facilitar la marxa a Anglaterra del Josep M. Soldevila en qualitat de representant de l’empresa a l’exterior. En aquest temps de restriccions, a causa de l’escassedat de moneda fraccionària l’empresa va editar uns vals de paper que ben aviat foren acceptats com a moneda corrent a les poblacions de Balsareny i Navàs. I encara durant els anys de la postguerra pel mateix motiu es van posar en circulació uns botons estampats que substituïen les monedes de cèntims.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a mitjans de la dècada de 1940 les selfactines foren eliminades i substituïdes per contínues, amb un sistema més modern i productiu. En aquesta època els talls en el subministrament elèctric eren freqüents. Per això es va instal·lar una màquina de vapor procedent d’un vaixell desguassat en una edificació a la part oriental de la fàbrica. El 1948 estava enllestida, però la solució no va resultar gaire eficient, i més endavant s’hi instal·laren uns cremadors perquè funcionés amb fueloil. Al cap de poc es va poder eliminar la transmissió directa de les màquines amb el sistema d’embarrats i s’hi van instal·lar motors elèctrics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la dècada de 1950 el sector tèxtil va passar per un moment d’expansió i l’empresa va arribar als 650 treballadors. Molts dels treballadors venien de fora (Navàs, el Mujal, Gaià, Balsareny i la Rabeia) i des de 1950 disposaven d’una línia d’autocars per als desplaçaments, un servei que ja havia existit als anys trenta. En aquesta època es van introduir fibres artificials, com la viscosa, i força més endavant el polièster.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1956 Josep M. Soldevila va morir de manera sobtada i va assumir la gerència el seu fill Ignasi Soldevila de Caralt. Entorn de 1962 es va fer una nova ampliació de la planta de la nau, a la cantonada nord de la fàbrica, cap a ponent. També es van construir nous laboratoris, adossats a una paret que separava les seccions de telers i de filatura, i que era coneguda com “el muro de la vergüenza”, en al·lusió al mur de Berlín. Van ser anys, però, en què es van començar a notar els primers efectes de les successives crisis que havien de sacsejar al sector tèxtil, fet que comportà els primers expedients amb reduccions. La fàbrica Soldevila no havia invertit en modernització de la maquinària per evitar endeutar-se. Més endavant, els telers van anar-se reduint a mesura que quedaven parats fins que foren suprimits del tot l’any 1981. La filatura continuava treballant a bon ritme, però les millores tècniques van comportar noves reduccions de llocs de treball, sobretot a la dècada de 1970, quan molts treballadors van optar per traslladar-se Balsareny o Navàs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1979 es va produir la fusió de Manufactures Soldevila S.A. amb una fàbrica de Berga, i les dues van passar a Indústries Tomás S.A., que tenia la seva seu a Sant Quirze de Besora. Amb això s’aconseguí una ampliació de capital. Els anys 1979-80 es va fer una nova ampliació de naus al nord del pati, per la qual cosa calgué obrir una nova via d’accés a la carretera. Aquestes operacions no van servir de gran cosa, ja que en els anys següents van continuar les reduccions de plantilla. El 1990 Manufactures Soldevila S.A. fou absorbida juntament amb dues empreses més pel grup Gossypium. Finalment, enmig d’un procés complex de negociacions el 1992 la fàbrica de la colònia Soldevila aturava la producció.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment els locals i els pisos de la colònia van passar a l’Institut Català de Finances, i més endavant tot el conjunt fou comprat per una multinacional, que va llogar la fàbrica a una empresa de cartonatges. Després del tancament de la colònia es va produir un procés de despoblament. Si el 1981 la colònia encara registrava 180 habitants, a principis de la dècada de 1990 havien minvat fins a 59, i pocs anys després els pisos van quedar totalment desocupats i en procés de degradació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa als aspectes més socials i lúdics, cal dir que la colònia Soldevila s’ha caracteritzat per ser una comunitat activa i amb una clara identitat comunitària, ben dotada amb serveis diversos i amb una important vida associativa i cultural. La botiga, situada als baixos de l’escala número 5, subministrava tota classe d’articles als residents. En un principi depenia directament de l’empresa, però a partir de 1910 el servei s’arrendà a diferents famílies. Va subsistir fins el 1986. També hi havia un forn de pa, a l’escala número 11, i la venda de carn es feia mitjançant un servei ambulant. L’empresa tenia vinyes i produïa vi per al consum dels treballadors. Als anys de la postguerra es va instal·lar una peixateria, i cap a la meitat dels anys cinquanta hi havia una perruqueria i servei mèdic ambulatori. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església de la colònia fou la de Sant Esteve, d’origen romànic però totalment remodelada l’any 1942. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 es constituí una Germandat, impulsada pel mateix amo, que ajudava a sufragar les despeses en casos de malalties, defuncions, etc. Les escoles eren als baixos de l’escala número 6: una per a nens i una per a nenes. De la de nenes se n’encarregava una mestra. Van funcionar fins l’any 1971. També hi havia hagut una guarderia, portada per monges, que va tancar l’any 1964. El camp de futbol s’inaugurà el 1922. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La colònia també tenia la seva pròpia festa major, que es celebrava el primer o segon diumenge d’agost, coincidint amb les vacances. L’acte més emblemàtic era el ball d’envelat al pati de davant de l’entrada del rellotge. També hi havia hagut un grup de caramelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un àmbit destacat i que va assolir un prestigi notable fou el teatre. Ja hem dit que el local s’havia construït a finals del segle XIX com a cafè-teatre. Al principi era més sala de ball, i gaudia d’una certa fama perquè l’ambient més o menys liberal que regnava a la colònia possibilitava que fos una de les poques on s’hi feia ball rodó. El 1946 i 1947 el local fou reformat per ampliar la part dedicada al teatre, que aconseguí un aforament de gairebé 300 butaques. Des del 1948 s’hi projectaven també pel·lícules. El grup de teatre a la colònia ja existia l’any 1918 i actuava amb certa regularitat. Era format només per homes. El 1933 es van representar per primera vegada els Pastorets amb l’obra <em>La Llum de l’Establia</em>. La febre del teatre va arribar sobretot per l’impuls que li va donar mossèn Marià Viadiu a partir de la seva arribada a la colònia l’any 1947. </span></span></span></span><span><span><span>L’any següent els Pastorets van ser ja els de Folch i Torres, i des d’aleshores es van representar cada any en diverses funcions de manera ininterrompuda. El grup de teatre va conèixer moments de gran vitalitat i ha representat també altres obres teatrals. L’any 2000, després del tancament de la fàbrica, els Pastorets no es van poder representar per motius de seguretat del local. A partir del 2002 van passar a representar-se a la sala Sindicat de Balsareny, constituïts com a associació, i encara avui estan en actiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També és remarcable l’Esbart Dansaire Sant Esteve, nascut el 1948 primer com a suport dels Pastorets i cap a 1980 consolidat ja amb actuacions independents. Els cossos de dansa de l’esbart han actuat per tot l’Estat i per diversos països d’Europa. Així mateix, la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música de l’església, també ha realitzat gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció de mossèn Joan Bajona, capellà de la colònia i després rector de Balsareny. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></span></p> | 41.8844900,1.8857400 | 407552 | 4637552 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-nou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-nou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-nou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-nou-post.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92918 | Font dels Escolans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-escolans | <p> </p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 93-97.</span></span></span></p> | XX | Entorn en estat d'abandó. Alguns elements comencen a degradar-se. | <p><span><span><span>Font envoltada d’una zona enjardinada que es troba rere l’església de Sant Esteve de la colònia Soldevila, avui en un estat d’abandó força acusat. Tot el conjunt fou ideat i executat en bona part per mossèn Joan Bajona a la dècada de 1980, quan era el capellà de l’església. Consta de diferents àmbits en un terreny terrassat que arriba fins a la fondalada d’un torrent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part alta hi trobem una caseta de pedra i fusta ornamentada amb un seguit de còdols que recreen la muntanya de Montserrat, amb una rèplica de la Moreneta i altres figuretes. Al costat hi trobem el monument als escolans, un conjunt escultòric fet de ciment i amb revestiment metàl·lic que representa un escolà que toca la flauta i, al costat, el Timbaler del Bruc, tots dos aixoplugats sota un paraigua. Antigament sobre el paraigua hi queia un rajolí d’aigua que seguia cap al brollador que hi havia a la caseta i, a través d’un regueró, continuava fins omplir la bassa que hi ha a la terrassa inferior, que era plena de peixets. Diverses taules de pícnic i parterres abans ben enjardinats completen el conjunt.</span></span></span></p> | 08018-304 | A la colònia Soldevila, rere l'església. Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>Amb la creació de la colònia Soldevila, també coneguda com a colònia de Sant Esteve, l’antiga església que hi havia en aquest indret va quedar-hi incorporada per donar-hi servei religiós. Entre els anys 1985 i 1986 es va portar a terme una restauració de l’església promoguda pel capellà que n’estava al càrrec, mossèn Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia. Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada. Una mica abans, el 1970, el mateix mossèn Bajona ja havia ideat i creat l’espai de la Font dels Escolans, al darrera de l’església. El monument als escolans és obra de Narcís Bessa i Fornell (de Sant Llorenç de Morunys) a partir d’un dibuix de mossèn Bajona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, </span></span></span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. <span><span><span>Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. Alguns dels seus treballs són de caràcter menor, d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional.</span></span></span></p> | 41.8834000,1.8862500 | 407593 | 4637430 | 1970 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92918-font-escolans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92918-font-escolans-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92918-font-escolans-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó (disseny i paleta); Narcís Bessa i Fornell (escultor) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 92923 | Creu de Saladrigas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-saladrigas | XX | Lleu erosió dels relleus i inscripcions. Fongs i patologies a la pedra. | <p><span><span><span>Creu de pedra emplaçada vora la carretera de Balsareny a Súria (BP-4313) que delimita per la banda oriental la gran propietat de la masia Vila d’Argençola, situada en terme de Castellnou de Bages. S’assenta sobre una grada de planta quadrada formada per quatre graons sobre la qual hi ha un pedestal quadrangular que té diversos gravats. La creu és d’astes trilobulades. Té una base de motllura còncava (escòcia), fust de secció quadrada i capitell estret decorat amb relleu de motiu vegetal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En tres de les cares del pedestal hi ha inscripcions i gravats: a la cara oest diu “Balsareny” i hi ha l’escut antic de Balsareny, a la cara nord diu “Catalunya” i hi ha l’escut de Catalunya, a la cara oest hi ha la inscripció MSF i la data 1923. Les inicials corresponen al que aleshores era propietari de la Vila d’Argençola: l’industrial barceloní Manel Saladrigas Freixa.</span></span></span></p> | 08018-306 | Sector nordoest del terme municipal | <p><span><span><span>A principis de segle XX, en un moment de gran prosperitat econòmica, l’industrial barceloní Manel Saladrigas Freixa va comprar la masia Vila d’Argençola i hi va edificar el gran casal actual, envoltat de llacs artificials, colomers, fonts i un pont. La masia es troba uns quatre quilòmetres a ponent, vora el punt quilomètric 52 de la carretera. La creu de Saladrigues delimita la propietat de la masia per la banda de llevant, mentre que passat el quilòmetre 53 es pot trobar una creu similar que delimita la propietat per ponent, abans d'arribar al pont de Barquets, a cavall entre els termes de Castellnou i de Súria (Novell, 2012).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com indica la inscripció de la creu, aquesta fou construïda l’any 1923. La carretera de Balsareny a Súria havia estat acabada l’any 1909. Per tant, es va col·locar en un lloc que fos ben visible des de la carretera. </span></span></span></p> | 41.8786300,1.8294000 | 402869 | 4636963 | 1923 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92923-creu-saladrigues-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92924 | Festa dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-traginers | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (2008). <em>La Corrida. La festa de Sant Antoni de Puig-reig</em>. Ajuntament de Puig-reig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 143, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Festa centrada en el món dels traginers i del transport tradicional, especialment el tragí (és a dir, el transport a bast) que és una versió actualitzada de l’antiga celebració dels Tres Tombs. A Balsareny aquesta festa fou recuperada i potenciada a la segona meitat del segle XX, declarada festa tradicional d’interès nacional, i és indiscutiblement l’esdeveniment més destacat i amb més projecció del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Festa dels Traginers es celebra sempre el diumenge de sexagèssima, la setmana abans del Carnestoltes, cap a mitjans de febrer. El seu nucli central és la cavalcada i els elements derivats de la celebració de Sant Antoni Abat, sobre els quals s’hi han anat afegint en els últims anys un gran nombre d’activitats complementàries. La Cavalcada dels Traginers té lloc el diumenge al matí al sector al voltant de la carretera. Encapçala la comitiva el banderer i els dos cordonistes (escollits entre famílies del món rural o persones estretament vinculades a la festa) els quals van acompanyats dels protagonistes d’un casament (la núvia, el nuvi i el dot). Tots aquests <span>formen part del grup que s’anomena “de bonic” i que amb</span> cavall <span>o mula presideixen la desfilada. Al seu darrera </span>desfilen una llarga corrua de cavalleries guarnides amb els arreus típics de traginer, i al darrera tots els grups folklòrics i els genets que participen a les curses. A la tarda es fa la típica Cursa del Castell, amb participació de cavalls, mules, ases i ponis en un circuit habilitat al camí o pujada del Castell. També es fa el tradicional Joc de les anelles, de reminiscències medievals. Durant el dia diversos grups locals i forans ambienten els carrers amb exhibicions folklòriques i ballades populars. Entre els grups locals cal destacar els bastoners i el ball de la faixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les activitats complementàries cal esmentar el concurs de fotografia, d’àmbit nacional, que des de 1970 premia les fotografies més artístiques sobre el poble de Balsareny i la seva festa. Des de 1970 s’efectua una Demostració de l’elaboració artesana del porc, que és una exhibició comentada de tot el procés tradicional d’elaboració i aprofitament de la carn de porc. Des de 1973 a primera hora es fa la Torrada del Traginer, i els visitants més matiners són obsequiats amb un desdejuni típic amb torrades, cigrons i botifarres fetes en unes fogueres. Des de 1977 la Taverna del traginer recrea l’ambient d’una vella taverna de poble on es pot degustar vi bo de la bóta del celler. Serveix per ajudar a finançar la festa mitjançant un segut de jocs, com la roda del traginer o la roda del vi. Des de 1984 en l’àmbit del Rebost hi ha instal·lada una Botiga de ceràmica, on es pot adquirir tota mena d’objectes de terrissa, entre els quals el càntir i el plat dels traginers, un de diferent cada any. La Ferrada i esquilada del bestiar (des de 1985 i 1988) és una demostració de com s’esquila i es ferra una cavalleria. Des de 1988 es fa el Correfoc del traginer, el dissabte al vespre, i el divendres un Correfoc infantil. La Ruta del traginer (des de 1992) és un itinerari lúdic per diverses tavernes, al ritme de les gralles i els tabals. El Mercat del Traginer és una fira d’artesania i productes naturals en la qual la comissió de la festa també munta la seva parada per oferir articles de record de la festa, com la gorra, mocadors o draps de cuina entre d’altres. També s’organitzen concerts de música i balls de nit: el divendres per als més joves i el dissabte. Des de 2011 es fa un homenatge cada dos anys en reconeixement a un Traginer d’honor, el qual desfila en la cavalcada i participa en altres actes públics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys s’han introduït diverses activitats adreçades als més petits i als joves. En l’anomenat “Traginer a l’escola” són escollits entre alumnes de 6è curs el banderer i els cordonistes joves. Des del 2015 té lloc el dissabte una Cavalcada jove, en format més petit que la de diumenge. Així mateix, després del Joc de les anelles comencen els Traginers petits, en el qual els infants menen els seus ruquets juntament amb la comitiva d’autoritats i membres de la Comissió dels Traginers, i tot seguit procedeixen a la inauguració de la Taverna, l’exposició de fotografia, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Darrerament durant la Cavalcada es recrea també part d’una cerimònia nupcial tradicional, quan el Banderer i cordonistes van a buscar una núvia a casa seva i, acompanyada pels abanderats, van a buscar el nuvi, que espera pacientment la seva arribada juntament amb els participants de la Cavalcada. L’any 2017 els nuvis van ser una parella real, amb els seus familiars, padrins i acompanyants. Des d’aleshores s’ofereix aquesta possibilitat als nuvis que ho vulguin sol·licitar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, fora de programació de la diada i durant les festes nadalenques s’organitza el Quinto del traginer, un joc que serveix per finançar les primeres despeses i que, al mateix temps, recorda i anuncia que està a punt d’arribar la festa. Uns dies després de la festa s’organitza la Ruta de les Mules, un raid hípic a cavall per indrets de l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa l’organitza la Comissió <span>Festa dels Traginers, que és formada per gent de diferents edats del municipi i que col·labora amb l’Ajuntament en tot el muntatge de l’esdeveniment.</span></span></span></span></p> | 08018-307 | Nucli urbà de Balsareny (especialment sector al voltant de la carretera) i altres indrets del poble. | <p><span><span><span>Arran de la construcció del Pont del riu l’any 1797 Balsareny va esdevenir una cruïlla important en les rutes dels traginers. Hi passava la ruta del Llobregat, a través del camí ral de Manresa a Berga, i també una de les rutes de la sal de Cardona, la que es dirigia cap a les terres del Lluçanès i cap a Vic. Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona cap aquestes zones ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que podien fer drecera passant per un camí prop de la riera del Mujal (que antigament era anomenada també dels Traginers) i travessant a Balsareny el Llobregat per dirigir-se a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també que s’obrissin dos hostals nous, que s’afegiren a l’antic hostal que ja existia almenys des del segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Consistia en una benedicció del bestiar i un senzill ball amb gramola. Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, és el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. Aleshores la festa ja tenia algunes de les característiques que li han estat pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i una tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble. El 1897 se celebraven per primer cop els balls amb orquestra, a l’Ateneu, i des de la primer dècada del segle XX es van fer al Casino. Cap a la dècada de 1920 es disputaven també diverses competicions d’habilitat per als genets, entre les quals el “joc de les anelles”. Consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles que els genets muntant a cavall d’un animal al trot havien de despenjar amb un bastonet que duien. Cal dir que jocs molt semblants a aquest, de reminiscències medievals, es feien també en altres poblacions de la Catalunya central, com Puig-reig o Manresa, i amb el temps es van anar perdent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys anteriors a la Guerra Civil el transport ja s’havia motoritzat gairebé tot i només alguns pagesos portaven a beneir els seus animals per sant Antoni. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. Aquest any ja va quedar estructurada en els seus elements bàsics, amb la cavalcada i benedicció d’animals, les corregudes i el “joc de les anelles” i el ball de tarda i de nit. Però la idea de recuperar la festa de Sant Antoni no va ser exclusiva de Balsareny, i també s’hi apuntaren altres pobles de l’entorn, com Puig-reig, Sallent i Santpedor. Durant molts les dates successives d’aquesta diada, que tenia lloc un diumenge d’hivern, es coordinaven amb aquests pobles perquè els mateixos aficionats i genets poguessin participar en totes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa a la mateixa carretera (antiga C-1411). El 1964 va començar a fer-se a la pujada del castell. En aquesta època l’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i l’empenta que li va donar l’agrupació recentment constituïda d’Amics dels Castell va permetre donar un nou caire a la diada, que va comptar amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. El 1966 el nom que fins aleshores havia estat l’oficial, “Fiesta de los Arrieros” fou substituït pel de Festa dels Traginers. Popularment, però, la gent del poble en deien la Festa dels Burros. La cercavila es reconvertí en una cavalcada històrico-retrospectiva centrada en la figura de l’antic traginer. És el moment en què s’inicià una recerca d’utillatge i guarniments relacionats amb el món del tragí i del transport a bast.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970, a instàncies de l’alcalde Josep Casaldàliga, un dels més entusiastes impulsors de la festa, la diada fou declarada “d’interès turístic nacional” per part del Ministeri de Turisme. A iniciativa de l’Ajuntament es constituí una comissió formada per un bon grapat de col·laboradors que va assumir-ne l’organització i va impulsar unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació. D’aquesta manera els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. En els últims anys la festa s’ha mantingut en el seu nivell, amb una organització que continua involucrant una bona part del poble i de les entitats. L’any 1995 es va presentar un projecte museològic per a un Museu dels Traginers que es preveia emplaçar a la casa de cal Torrents. El 1999 el Traginers fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya.</span></span></span></p> | 41.8640900,1.8741700 | 406563 | 4635299 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img340705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341553.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi Sarri | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92936 | Font del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bruc | <p><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 33.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font que es troba a la placeta amb parc infantil que hi ha al final del carrer del Bruc, obra de mossèn Joan Bajona. Està feta amb dos fragments de pedres d’un molí d’oli o trull, disposades de manera que una fa de pica i l’altra forma un parapet on hi ha l’aixeta de la font. Té un petit mosaic de tons blavosos a la part central. </span></span></span></p> | 08018-310 | Carrer del Bruc | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va idear i construir aquesta font l’any 1998. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.</span></span></span></p> | 41.8612400,1.8780700 | 406882 | 4634978 | 1998 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92936-font-carrer-bruc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92936-font-carrer-bruc-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92937 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-27 | <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 159.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Cementiri de Balsareny, emplaçat al costat de la carretera de Súria, als afores del poble. Consta d’un recinte de planta rectangular tancat per un mur perimetral pintat de color blanc. L’entrada és al costat de migdia, encarada a la carretera. És formada per una porta reixada entre pilars i coronada amb una creu de ferro. Té inscrit l’any 1896 i la frase “Benaventurats los que morin en Gràcia de Déu”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior els blocs de nínxols es distribueixen en diferents sectors entorn d’una zona central enjardinada amb diferents tipus de plantes i arbres, a més de xiprers. A la part central hi ha una senzilla creu de ferro sobre una columneta. La part de llevant del recinte és fruit de l’ampliació feta entorn de la dècada de 1990.</span></span></span></p> | 08018-311 | Carretera de Súria (BP-4313) | <p>El primer cementiri parroquial de Balsareny va ser al costat de l’església, al costat nord, on avui hi ha el casal verge de Montserrat. En construir-se aquest edifici, l’any 1947, s’hi van trobar molts enterraments dels quals ja se n’havia perdut la memòria. Del que sí es conserva el record és de l’anomenat Cementiri Vell que, almenys des del segle XVI, era adossat al mur de migdia de l’església parroquial. El cementiri municipal actual es va inaugurar l’any 1896. Aleshores l’antic fossar va quedar en desús. El trasllat de les despulles al nou cementiri es va fer amb una solemne processó. A finals de la dècada de 1920 a l’indret on hi havia el Cementiri Vell s’hi va construir l’escola parroquial.</p> <p>En un principi el recinte del cementiri municipal era més estret i, entorn de la dècada de 1990, fou ampliat cap a llevant.</p> | 41.8681800,1.8741900 | 406570 | 4635753 | 1896 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92939 | La Farmàcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farmacia | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 268.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa parcialment entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. L’edifici destaca per una certa voluntat de donar rellevància a la seva posició preeminent, fent cantonada entre la carretera de Berga i la Baixada del Torrent. És un edifici de planta quadrada i consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, que dona a la carretera, es caracteritza per una composició ben ordenada en base a tres eixos d’obertures. Al nivell inferior hi ha el portal, a la dreta, acompanyat de dos amplis finestrals que serveixen d’aparador a l’establiment. Totes tres obertures són perfilades amb motllures de pedra i rematades amb arcs escarsers. Al primer pis s’estén un ampli balcó corregut amb barana de ferro forjat, mentre que al segon pis les obertures són en forma de finestres balconeres, baixes i amples, amb la particularitat que tenen uns ampits arrodonits. Les obertures dels pisos superiors són tancades amb persianes de llibret i, les que estan situades al centre, tenen una major amplada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana lateral que dona a la Baixada del Torrent segueix una pauta arquitectònica similar però amb una distribució d’obertures diferent. La façana posterior és oberta amb galeries de formes quadrangulars. Sota la teulada el ràfec conserva una decoració amb cabirons.</span></span></span></p> | 08018-313 | Carretera de Berga, 2 | <p><span><span><span>A<span> les tres dècades finals del segle XIX la carretera va constituir el principal eix d’expansió urbana a Balsareny. Per la banda de la carretera de Berga les primeres cases documentades són la número 3, el 1882, la número 8, el 1891, i la número 18, el 1888. La major part de les que van seguir corresponen ja a les dues primeres dècades del segle XX. Aquest pot ser el cas de la casa número 2, actualment coneguda com La Farmàcia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament s’havia anomenat cal Ti Carreter perquè hi vivia Valentí Picas, oncle de ca l’Eugeni i que tenia com a ofici carreter. Davant de casa seva reparava rodes de carro a la Baixada del Torrent. Abans havia fet aquest mateix ofici el Quico Carreter. Més tard la Carme de cal Lleter hi va tenir una carnisseria. Posteriorment l’establiment es va vendre al farmacèutic Albert Iglesias, que hi va instal·lar la farmàcia que abans tenia al carrer Trencat, cantonada al carrer de la Mel (Carreté, 2010: 268).</span></span></span></p> | 41.8644400,1.8745700 | 406596 | 4635338 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92939-farmacia-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Cal Ti Carreter, la Carnisseria | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92940 | Cal Puigmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigmarti | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 175.</span></span></span></p> | XIX-XX | Aspecte exterior amb falta de manteniment i amb parts degradades. | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Destaca per l’amplada de la façana, lleugerament superior a la resta de cases, i per una composició amb certa voluntat de donar rellevància a l’edifici, especialment per mitjà d’un acroteri que realça la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta irregular que consta de planta baixa més un pis i golfes. A la façana principal les obertures es distribueixen de manera no simètrica, fet que sembla indicar que l’edifici actual és el fruit d’alguna ampliació o reforma de construccions prèvies. A la planta baixa les obertures són simples, amb portes laterals que donaven accés a un local comercial. Al nivell de primer pis hi trobem un balcó corregut que ocupa tota l’amplada, amb barana de ferro forjat i dues de les tres obertures emmarcades amb motllura. Unes cornises separen el nivell de les golfes, obert amb dues finestres simples. A la part superior la façana queda ressaltada per un acroteri o pinyol de formes sinuoses, obrat amb maó i rematat amb una forma semicircular que queda flanquejada per quatre pilars amb boles de pedra. </span></span></span></p> | 08018-314 | Carrer Àngel Guimerà, 20 | <p><span><span><span>Les primeres cases del carrer Vell cal suposar que es compten entre les més antigues del poble i ja devien construir-se a finals del segle XVI, tot i que la majoria de les cases actuals deuen ser dels segles XVII, XVIII o posteriors. Al segle XVIII la casa que hi havia en aquest indret era propietat de Gaspar Eras (cadastre de 1775). La construcció actual deu ser fruit d’alguna ampliació o reforma de construccions prèvies feta en algun moment del segle XIX. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, podria ser l’any 1820. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La denominació de Puigmartí fa referència a Àngel Puigmartí Comas. Va néixer el 1883, ferrer d’ofici, i el seu avi havia vingut de Monistrol de Calders. Més tard als baixos d’aquesta casa hi va haver una botiga de joguines i quincalleria regentada per una tal Tudela (Carreté, 2010: 175).</span></span></span></p> | 41.8625100,1.8762100 | 406730 | 4635122 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92940-casa-guimera-20-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Tudela | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc