API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
92829	Necròpolis de Collet del Nado	https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-collet-del-nado	<p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 279.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILLEGAS, Francesc (1982). <em>El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa.</span></span></span></p>	VI-VII	L'estat de conservació de les tombes és desigual. Algunes força arrasades, altres en relativament bon estat.	<p><span><span><span>Necròpolis de cistes d’època medieval, possiblement visigòtica, que està situada al cim d’un turonet amb una situació dominant sobre la vall que antigament es coneixia com a Vall de Ferrans, uns 400 m al NE/E de l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana i de les masies de Sobirana de Ferrans i del Cortès. Per l’altra banda, una 400 m a l’oest de la masia anomenada Collet del Nado. El turonet forma part d’una elevació que es coneix amb el significatiu nom de Serrat dels Morts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un total de sis cistes orientades en la mateixa direcció; és a dir, amb la part del cap mirant cap a llevant. Les tombes són estretes i llargues, lleugerament més amples a les capçaleres i més estretes als peus. El seu estat de conservació és desigual. Les que es troben més ben conservades mesuren entre 1,80 i 1,50 m de llarg. Una encara conserva part de les lloses de coberta. Estan fetes amb lloses gruixudes i d’aspecte sòlid, una tipologia que es sol correspondre amb les cistes d’època visigòtica. A més, segons s’esmenta en alguna publicació (Fernández, 1974) en aquest jaciment s’hi hauria trobat una sivella visigòtica que havia estat exposada al Castell de Balsareny (actualment ja no hi està exposada).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot plegat suggereix que es tractaria d’una petita necròpolis d’època visigòtica, possiblement associada a un hipotètic assentament d’aquesta època que es trobaria a la zona on hi ha la masia i l’església de Sobirana. El lloc de La Vall de Ferrans ja està documentat els anys 966 i 967, i l’església el 1154. La Vall de Ferrans fou un dels primers indrets de Balsareny que es va repoblar a l’alta edat mitjana, entorn del segle X.</span></span></span></p>	08018-289	Sector nordoest del terme municipal.		41.8785400,1.8564000	405109	4636923		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-vista.jpg	Inexistent	Visigot\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Aquest jaciment apareix amb múltiples noms en la bibliografia, cosa que genera certa confusió. Concretament, s’ha denominat Cortès i Sant Ramon de Sobirana de Ferrans, Serrat dels Morts (Serra; Carreté, 2004: 22), o Font de la Roca (Fernández, 1974).Així mateix, Jordi Fernández en la seva guia turística de Balsareny (1995) esmenta la troballa de destrals neolítiques a la Serra d’en Sobirana, que es pot identificar amb aquest mateix serrat, proper a la masia de Sobirana de Ferrans.	87\|85	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92787	Santa Maria de Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-balsareny	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Santa Maria de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 127-146.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17, 60-61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 158-159.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 129.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></p>	XIII-XX		<p><span><span><span>L’església parroquial de Balsareny fou construïda pràcticament de nou als segles XVI-XVII sobre un temple romànic anterior del qual pràcticament no n’han quedat restes. Consta d’una nau de planta rectangular amb capelles laterals. A la capçalera, orientada a l’est, s’hi ha afegit un cos més baix corresponent a la capella del Santíssim i la sagristia, i al costat de migdia té adossat l’edifici de la Llar Parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal s’imposa com una obra sòbria i feixuga que es caracteritza per la presència d’un sòlid campanar damunt de la nau central, l’únic element que li confereix certa personalitat. Aquest campanar adopta la forma d’una àmplia mola amb dues obertures davanteres i altres de laterals on hi ha inserides les diverses campanes, i té també un rellotge encastat en un dels angles. Una estreta cornisa el separa de la part central de la nau, on trobem un portal dovellat i, al seu damunt, un petit rosetó. A cadascun dels cossos laterals hi ha sengles portals. Es van obrir a la segona meitat del segle XX (el del costat sud el 1941) i són decorats amb relleus als frontons; el de l’esquerra amb un motiu simbòlic referit al tema de l’Alfa i l’Omega. Damunt d’aquest hi ha un petit ull de bou i, a les parts superiors, una finestreta a cada banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antiga església romànica (una obra tardana corresponent ja al segle XIII) n’ha quedat algun vestigi a la part central de la façana fins a la cornisa. Sobre el rosetó es pot observar una finestra ara tapiada que correspon a l'obra originària. L'aparell de la part romànica és fet amb carreus petits, disposats en filades i ben diferenciats dels de la part moderna, que són més grans. Així mateix, al mur de la banda nord es conserva en la seva part central un tram fet amb carreus en aquest cas de mida força gran i que sembla correspondre a un dels braços del transsepte, mentre que al costat oposat (a l’interior de la Llar parroquial) es troba el mur que correspondria al braç meridional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’església la nau central és coberta amb volta apuntada i les capelles laterals amb tres trams de voltes de creueria, cadascun separat amb arcs de mig punt. Als peus de la nau s’aixeca el cor. El fons d’altar, amb decoració d’estil neoclàssic, és presidit per una fornícula central amb una imatge de l’Assumpció. És una escultura anterior a la Guerra Civil, mentre que las majoria de les que podem veure a les capelles laterals són posteriors, amb alguna excepció com la de la Puríssima. La part superior de la nau és decorada amb set vitralls que al·ludeixen a temes simbòlics com l’eucaristia, el baptisme o el nou anyell de Déu. També són interessants els confessionaris, amb un remarcable treball en la decoració de la fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels elements més valuosos és la talla en fusta del Crist jacent, obra de 1947 de l’escultor del Penedès Josep Cañas i Cañas. Antigament estava situat a la capella dels Dolors, i el 1976 es traslladà al baptisteri, que està decorat amb pintures murals al·legòriques fetes a mitjans de segle XX. Al fons de la nau de tramuntana s’allarga la capella de Santíssim, de finals del segle XIX i feta en el mateix estil gòtic de les capelles laterals. És capçada amb un absis heptagonal i compta amb un rosetó decorat amb vitralls. Hi podem contemplar una interessant pintura de la Verge dels Set Dolors, possiblement del segle XIX. Així mateix, a la sagristia es conserva un retrat del segle XVIII del carmelità Francisco Battaller i Matolí; també un reliquiari de Sant Marc Evangelista, patró del poble. </span></span></span></p>	08018-254	Plaça de l'Església, s/n	<p><span><span><span>El topònim Balsareny sembla ser un derivat dels termes “balç”, que significa cingle o espadat, i “areny”, que designa una riba, platja, o llit d’un riu. Entre els lingüistes es discuteix si el segon terme, “areny”, seria substantiu o adjectiu, en el sentit de “balç arenós”. També hi ha el dubte sobre si el topònim es refereix originàriament al castell i al seu turó o bé aquest va prendre el nom d’un hipotètic assentament primitiu que estaria situat al lloc on després es construí l’església. De fet, les característiques físiques de l’indret on s’assenta l’església parroquial coincideixen de manera força clara amb el significat de Balsareny, i l’indret sembla propici per un tipus de poblat de tradició ibèrica i de caràcter defensiu. Fins al moment, però, no s’hi han identificat restes arqueològiques que ho puguin corroborar, de manera que aquesta possibilitat s’ha de considerar només com una hipòtesi (Carreté, 2010: 33ss).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009, quan Guifred de Balsareny (senyor del castell) i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop l'església. Aquest mateix any (1009) ja consta que entorn de l’església s’hi havia format una sagrera. El 1032 l'església ja tenia categoria de parròquia. A partir del 1295 es documenten diverses donacions per l'obra de l'església, per la qual cosa s’entén que la construcció romànica fou construïda en aquest moment de finals del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els segles XVI-XVII l’església fou reedificada pràcticament de nou i s’amplià amb cossos laterals. Les úniques dates que coneixem són les inscripcions en algunes claus de volta (1611, 1644, 1675), les quals indicarien que el gruix de l’obra es va fer a les dècades centrals del segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1775 i 1807 fou rector de la parròquia el conegut Roc García de la Enzina, que va tenir un paper important en la història de Balsareny per diferents qüestions. Havia nascut en un poble de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, criats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia va idear un artilugi anomenat trompa o sifó. Com que els no manresans tenien prohibit de regar amb aigua de la Séquia aquesta mena de sifó permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi entre 1787 i 1791 que va acabar perdent. La Reial Audiència li imposà una multa de més de 100 lliures. Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, sufragat en part per ell mateix i fet segons plànols que va dissenyar o dirigir en persona. El pont es va inaugurar l’any 1797. Roc García també va fer aixecar una nova rectoria, que ocupava una part de l’actual Plaça de l’Església i del Casal Verge de Montserrat. Fou enderrocada el 1936. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’església pròpiament, no va sofrir modificacions fins a finals del segle XIX, quan l’any 1883 va allargar-se la capella fonda. Se’n van encarregar els paletes Cardona, i les obres van costar 28.226 rals. El 1887-88 el pintor manresà Francesc Morell va portar a terme la pintura i daurat d’aquesta capella. A partir de 1896, amb la inauguració del cementiri municipal actual, l’antic fossar que hi havia en un pati annex a l’església pel costat de migdia va quedar en desús. Anteriorment el cementiri havia estat al costat nord de l’església, on ara hi ha el Casal Verge de Montserrat. Als primers decennis del segle XX la confrontació política entre conservadors-catòlics i progressistes era molt acusada. Sent rector Joan Sala, l’any 1903, va tenir lloc un episodi molt recordat que es va conèixer com el fet de les gorres. En el transcurs d’una processó uns joves es van negar a treure’s la gorra al pas de la Custòdia. Després d’una denúncia del rector per la passivitat de les autoritats republicanes un dels joves fou sentenciat al desterrament. Ja durant la Guerra Civil de 1936, la rectoria fou enderrocada i els altars i retaules barrocs de l’església foren destruïts. Sortosament, l’arxiu parroquial no en va quedar afectat. Una descripció de com era l’església abans de la guerra, amb la situació dels diferents altars i imatges, es troba al llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 136-142).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra les principals reformes han estat l’obertura de les portes de les naus laterals, els vitralls, el trasllat del baptisteri o la remodelació del presbiteri. Així mateix, des de principis del segle XIX hi havia una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria. A finals de la dècada de 1920 el diputat Graells, de la Lliga, va subvencionar la construcció d’una escola nova al costat sud de l’església, on abans hi havia el fossar o cementiri. Inaugurat el 1931, era un col·legi per a nois que es conegué com a Col·legi de Capellans i, oficialment, com a Escola Sant Josep. Des de 1974 l’escola que quedar en desús i llavors passà a ser Llar Parroquial i seu d’activitats vinculades a la parròquia. Als anys 1980 s’hi van portar a terme obres de reforma i rehabilitació. Pel que fa a l’actual rectoria, situada una mica més al sud, es va construir a finals de la dècada de 1950 en època del rector Leandre Picas. Anteriorment el rector residia a cal Sabata (Pl. de l’Església, 5). Cap als anys 1960 els baixos de la rectoria es van adequar com a local per a activitats juvenils. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Balsareny, com la resta d’esglésies del municipi, pertanyia al bisbat de Vic fins que l’any 1957 passà a dependre del Bisbat de Solsona. Entre 1978 i 1990 exercí com a rector mossèn Joan Bajona i Pintó (1932-2020), persona molt recordada al poble per les seves activitats polifacètiques. Va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i Balsareny. Amb les seves obres va embellir especialment diversos racons a l’entorn de la parròquia.</span></span></span></p>	41.8631300,1.8778400	406866	4635189		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-llinda.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-nau-esquerra.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-nau-dreta-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-capella-santissim-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-crist-jacent-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-crist-jacent-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-quadre-dolors-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-quadre-bisbe.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada accessible	Religiós			Inexistent	2023-03-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	En un mur de contenció molt a prop de l’actual edifici es va trobar un capitell d’aparença preromànica que devia procedir de l’església. Avui se n’ha perdut el rastre i se’n desconeix la ubicació. A partir d’una fotografia publicada per Xavier Sitjes (1977: 190) es pot observar que es tracta d’un capitell llis i mancat d’ornamentació, de formes simples i rústiques. Inscripcions en algunes claus de volta: 1611, 1644, 1675.La sala principal de la Llar parroquial acull un petit muntatge expositiu amb diversos plafons sobre la vida del bisbe Pere Casaldàliga.Sobre la qüestió de l’etimologia de Balsareny, l’estudiós de la toponímia Ramon Carreté es decanta per creure que el nom es refereix al turó del castell, documentat abans de l’església. Considera que l’etimologia del nom del poble, per raons de fonètica històrica, inclou un article salat, habitual en aquesta zona en època medieval: balç s’areny “balç (de) l’areny”, cosa que explicaria la pronúncia del nom amb S sorda. Un raonament més detallat i documentat sobre la qüestió es troba en el seu llibre sobre els noms de lloc de Balsareny (Carreté, 2010: 33ss).	92\|94\|98\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92831	Santa Maria del Castell de Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-balsareny	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Castell de Balsareny, Santa Maria del Castell de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 116-120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 9-14, 45-48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere; de FLUVIÀ, Armand; A.P.; SANS i GENÉ, Josep M. (1976). “Castell de Balsareny”, <em>Els Castells catalans</em>, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 496-518. (2ª edició: 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 27-34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>El Castell de Balsareny</em>. Gràfiques Montañà, Manresa.</span></span></span></p>	XII, XVII	Restaurada	<p><span><span><span>Església emplaçada vora el castell de Balsareny, a l’extrem sud del turó per on passa el camí d’accés. La construcció actual presenta les característiques d’un romànic avançat, probablement de mitjans del segle XII, mentre que al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. El temple originari consta d’una nau única capçada al nordest per un absis semicircular llis. L’aparell és format per carreus lligats amb morter de calç, de mides petites, sense polir i disposats en filades uniformes. Al mur de migdia hi trobem dues finestres de doble esqueixada i la porta primitiva, que està feta amb un arc de mig punt ressaltat exteriorment per un altre arc en degradació rematat amb arquivolta a manera de guardapols. Aquesta porta ara està tapiada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent s’obre la porta actual. Al seu damunt hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un petit arc dovellat. La façana és coronada amb un campanar d’espadanya de dues obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, la nau és coberta amb volta de perfil apuntat que arrenca d’una imposta senzilla. Al final de la nau dues arcades en gradació donen pas a l’absis. Al lateral de ponent s’obre mitjançant una gran arcada escarsera la capella dedicada a la Mare de Déu. És de planta quadrada i coberta amb cúpula. En aquesta capella s’hi va fer la cripta funerària de Joan-Antoni de Martín, el primer baró de Balsareny del llinatge dels Martín. Això és el que es desprèn d’una inscripció tardana: 'primus dominus castri baroniae de Balcereni'. Fins el 1936 s’hi venerava la imatge de la Mare de Déu del Castell, del segle XVII i feta de marbre de Carrara. Ara la substitueix una reproducció moderna, també de marbre.</span></span></span></p>	08018-291	Vora el castell de Balsareny. Sector central del terme municipal.	<p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. Pel que fa a l’església del castell, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. A mitjans del segle XVII la baronia de Balsareny havia passat a la família Martín, que eren ciutadans honrats de Barcelona, d’origen italià. Foren ells qui van fer construir la capella lateral, amb la intenció de convertir-la en un panteó familiar, ja que hi van enterrar Joan Antoni Martín, el primer baró de la nissaga. Amb posterioritat a 1685 l’advocació de l’església es canvià per la de la Mare de Déu. En aquesta capella lateral s’hi venerava una imatge de la Verge feta de marbre de Carrara al segle XVII. Tenia una llarga tradició de devoció popular i de miracles (Carreté, 2010: 110). Aquesta tradició es recull en els goigs dedicats a la Mare de Déu del Castell. Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 aquesta escultura es va perdre. Ara la substitueix una altra escultura, també de marbre.</span></span></span></p>	41.8703000,1.8818400	407208	4635980		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-vista-1.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Barroc\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	L’església ha estat restaurada modernament per la Diputació de Barcelona.	92\|94\|96\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92795	Santa Margarida de l’Alou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-lalou	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GASOL, Josep M. i altres (1981). “Balsareny”, <em>Gran Geografia Comarcal de Catalunya</em>, vol. 2. “El Bages, el Berguedà i el Solsonès”. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 79.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140, 141, 153.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p>	XIII-XV	L'interior en estat precari, amb la volta de maó foradada i a punt d'esfondrar-se. Les parets i la volta estan apuntalades. L'exterior conserva íntegrament l'estructura. Les fulles d'heura amenacen la conservació dels murs.	<p><span><span><span>Capella d’època medieval i de tradició romànica però de datació incerta, tal vegada de transició al gòtic o tal vegada posterior. Consta d’una sola nau capçada aproximadament a llevant amb un absis semicircular que abasta pràcticament tota l’amplada. La coberta és a doble vessant. La façana davantera consta d’un gran portal de mig punt adovellat. La dovella central té gravada una creu d’astes arrodonides. A la part central de la façana s'hi aixeca un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull, construït a base de pedra menuda i assentat sobre la base d'una espadanya més grossa. La capella només té dues petites finestres a la façana de migdia i una finestreta de doble esqueixada a l’absis, en posició descentrada. El parament és format per carreus petits i irregulars però disposats en filades i lligats amb morter de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és cobert amb volta catalana que es troba foradada i que és a punt d’esfondrar-se. Les parets són enguixades i, al costat dret, es conserva una pica.</span></span></span></p>	08018-262	Sector sudest del terme municipal.	<p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII) que consisteix en un camp de sitges més dos forns, un dels quals era d’ús metal·lúrgic. Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris. A finals del segle XX els propietaris residien a Orís (Osona) i ja feia temps que el mas era portat per masovers. L’actual masover va entrar-hi pels volts de 1980.</span></span></span></p> <p> </p>	41.8488500,1.8828300	407259	4633598		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-11_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-14_1.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		92\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92830	Castell de Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-balsareny	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Castell de Balsareny, Santa Maria del Castell de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 116-120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 9-14, 45-48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere; PLADEVALL, Antoni; SABALA, Josep M. (1976). “Castell de Balsareny”, <em>Els Castells catalans</em>, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 496-518. (2ª edició: 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS AGULLÓ, Jaume (1974). <em>Història, baronia i Castell de Balsareny.</em> </span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1925). “Senyoriu del castell de Balsareny”, <em>Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages</em>, núm. 91, Manresa, p. 127-131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 27-34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier. 'L'art antic a la comarca de Bages. El castell de Balsareny.' <em>Bages</em>, núm. 100. Manresa</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>El Castell de Balsareny</em>. Gràfiques Montañà, Manresa.</span></span></span></p>	X-XIX	Estructuralment l'edifici es conserva en bon estat, però hi ha algunes estances que es troben en estat precari, mancades d'una tasca d'endreça i documentació dels elements que contenen.	<p><span><span><span>El castell de Balsareny es troba situat dalt d'un turó de 420 m d'altitud, a la riba dreta del Llobregat. Constitueix el millor exemple conservat al Bages d’un castell d’origen medieval. Es tracta d'una construcció gòtica del segle XIV que respon al tipus de palau fortificat, el qual s’estructura en una gran mola, de planta pentagonal amb pati interior i coronat per merlets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part baixa correspon a l’obra gòtica originària, mentre que la part alta és fruit de la reconstrucció que s’hi va fer a finals del segle XIX. Totes les façanes presenten unes esveltes finestres gòtiques que són obra ja de la restauració, cal suposar que reproduint més o menys fidelment les originàries. Són finestres coronelles bífores o trífores (és a dir, de dues o de tres columnetes) amb els típics arcs lobulats, i es troben al nivell de la planta noble, mentre que a la part baixa hi ha finestres simples més petites i alguna espitllera. L’entrada és situada a la façana de llevant i consisteix en un portal adovellat. D’aquesta part en surt el camí que voreja el turó pel sud i es dirigeix vers el poble. A mitja alçada del mur de ponent hi trobem una poterna o falsa porta que tenia la funció de permetre, en cas de perill, la sortida de la fortalesa mitjançant una escala de mà. Diversos autors assenyalen la presència de vestigis romànics al castell, que són presents sobretot al mur de llevant i, tal vegada, a la part inferior del mur nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior, al voltant del pati es generen quatre crugies que, a la planta baixa, queden articulades per un seguit d’arcs apuntats diafragmàtics corresponents a l’obra gòtica originària. Els sostres, amb embigats i revoltons de rajoleta, són ja del segle XIX. En aquesta planta hi trobem les dependències del celler, la masmorra, les quadres, l’habitatge dels antics masovers i, a l’ala nord, una cambra més espaiosa i de característiques nobles que s’ha anomenat saló del tinell. Fa 19 per 7,7 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati d’armes és de planta rectangular i en tres de les cares presenta un porxat amb arcs de mig punt a dues plantes. Els arcs del pis inferior són d’arrencada baixa i d’aparença romànica, tot i que deuen ser ja del segle XIV; els del pis superior, més esvelts i amb impostes llises a les arrencades, podrien ser ja renaixentistes, del segle XVI. De dues de les cantonades en baixen unes conduccions que recollien les aigües pluvials de les teulades per emmagatzemar-la a la cisterna que està situada al subsòl, sota el brocal del pou que queda al centre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes escales descobertes a la cantonada porten a la planta superior, on trobem les cambres nobles, que són fruit bàsicament de la restauració de finals del segle XIX. El moblatge actual es va fer després de la Guerra Civil de 1936. La més àmplia és la sala d’armes, a l’ala sud, decorada amb elements de la col·lecció del castell, que consta entre d’altres de mobiliari antic, pintura de diverses èpoques i paper segellat. Hi trobem també diversos dormitoris, un menjador i una magnífica cuina. Són remarcables els sostres, amb uns enteixinats lleugerament diferents a cada cambra. A sobre d'aquesta planta hi ha el camí de ronda vora la teulada, protegit per 45 merlets amb sageteres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte és encerclat per una muralla amb torres cilíndriques als angles feta durant la primera Guerra Carlina (1837). Es tracta d’una infraestructura apta per a l’artilleria, amb uns paraments més barroers que els medievals. Així ho creuen Junyent i Mazcuñan (1984: 117) i la majoria d’autors posteriors. Altres autors (Gasol, Monreal i Martí de Riquer, Planella, Pladevall i Català Roca) havien apuntat la possibilitat que es tractés d’una muralla dels segles XII o XIII, almenys parcialment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja fora del recinte murallat, pel costat de llevant i a un nivell lleugerament inferior trobem la construcció de les cavallerisses, actualment en ruïna i que conserva unes senzilles finestres gòtiques. Uns metres al sud, vora el camí de baixada, es dreça l’església romànica de Santa Maria del Castell de Balsareny.</span></span></span></p>	08018-290	Sector central del terme municipal	<p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. En un document del 962 i en un altre de 990 se l’esmenta com a <em>Castrum Balciarenno</em>. Era un castell termenat, i el seu atermenament i repoblació devia tenir lloc entorn de l’any 950, sota el comte de Barcelona Sunyer I en el context de la segona repoblació de pla de Bages. Cal dir que el terme de Balsareny ha tingut diverses variacions al llarg del temps. Pel que fa a l’església del castell, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle, i amb posterioritat a 1685 es canvià per l’advocació de la Mare de Déu, que es venera en una capella lateral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un primer moment el castell estava sota la custòdia de vicaris comtals, que n’eren els encarregats en nom dels comtes d’Osona, els quals en tenien el domini directe. La família dels vicaris va adoptar el cognom Balsareny i va dominar el castell entre mitjans del segle X i el segle XI. El primer vicari conegut és Guifré de Balsareny (amb una data anterior al 962), el qual sembla que també ho era del castell de Manresa i del de Gaià. Guifré o Guifred va comprar l’any 1009 una casa vora l’església parroquial de Balsareny. Al segle XI, amb l’auge del feudalisme, la funció dels vicaris va tendir a fer-se hereditària i els Balsareny van esdevenir senyors del castell com a feudataris del comte. També posseïen altres castells en terres de frontera, a la Segarra (els de Copons, Veciana, Montfalcó, Tolneu i la Manresana), a més del castell de Castellnou de Bages, que és perfectament visible des del castell de Balsareny. Eren, per tant, un llinatge feudal important. Una neboda de Guillem de Balsareny va ser comtessa de Barcelona. Els successors de Guifré de Balsareny foren un altre Guifré (fins el 1034), Bernat Guifré de Balsareny (1034-1045) i Guillem de Balsareny (1047-1076). Aquest últim fou nomenat bisbe de Vic tot succeint en aquesta dignitat l’abat Oliba. Per aquest motiu no es va poder dedicar a administrar els seus feus i va infeudar el castell de Balsareny als nobles Bernat i Miró Riculf, els quals van esdevenir senyors de Balsareny, Gaià i Oristà. Aquests, al seu torn, van delegar la custòdia directa a castlans. L’any 1063 el castell de Balsareny tenia com a castlà Guifré Guitard, que també ho era del castell de Manresa. A la mort de Guillem de Balsareny, l’any 1076, sembla que s’instituí una castlania compartida entre els castells de Manresa i Balsareny, cadascun amb una sotscastlania. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el període comprès entre finals del segle XI i mitjans del XIV coneixem diferents possessors del castell, els quals no sabem si eren pròpiament barons o bé només castlans. Són Ponç Guerau de Cervera o de Mura (1076-1104); Ponç, Ot i Ramon de Balsareny (1143-1188); el seus fills Ponç i Bernat de Balsareny (1202); Bernat de Manresa (1253); Ponç de Vilallonga (1253-1270) i el seu fill Mateu de Vilallonga (1270-1281); Ramon I de Peguera i Gurb (1281-1290); Sibil·la de Pallars (1298-1327) o Joan Berenguer de Rajadell (des de 1327). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una interpretació recent sosté que des de 1327 els Rajadell exercien un càrrec auxiliar del comte (comdors) i per aquest motiu ostentaven el domini directe del castell de Balsareny, de manera que estarien situats per sobre dels Peguera en l’escalafó feudal. Fins fa poc es creia que els Peguera n’eren senyors, quan en realitat només haurien exercit de castlans sota vassallatge dels Rajadell. Això es desprèn d’un manuscrit transcrit per Jaume Pons (1974). Aquesta situació s’hauria mantingut fins l’any 1351, quan Ramon II de Peguera va comprar el domini directe del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores els Peguera van ostentar la senyoria de Balsareny durant més d’una centúria, i fou un període clau, sobretot a la segona meitat del segle XIV, quan els Peguera van estrènyer vincles amb la corona. Si bé en aquesta època la majoria de castells entraven en un procés de decadència i abandonament per la pèrdua de la seva funció militar i social, el castell de Balsareny va quedar reforçat, i això explica que s’hagi pogut conservar en bon estat. I és que Ramon II de Peguera fou un personatge notable que va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó, i fou nomenat majordom de la reina. El rei Pere III va instituir per al seu fill, l’Infant Joan, el ducat de Girona, un títol que sempre més va anar vinculat a l’hereu de la corona. El ducat estava dotat amb diverses possessions, entre les quals els castells de les batllies del Bages i, en concret, el feu del castell de Balsareny. El rei Pere, en recompensa pels seus serveis, va fer donació a Ramon II de Peguera de tot el feu i la jurisdicció del castell de Balsareny, excepte el mer imperi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins aleshores el castell de Balsareny devia ser un simple castell de torre, possiblement ampliat amb algunes dependències. En aquesta època, però, es trobava en males condicions i era inhabitable. Cal dir que els Peguera tenien el seu casal a Manresa, on residien. El 1359 el rei va autoritzar a fer obres al castell. Els Peguera no es van limitar a fer una simple reconstrucció de l’antiga fortalesa sinó que van aixecar pràcticament de bell nou un edifici molt homogeni que adoptava la forma de palau fortificat i que s’acosta força a la imatge arquetípica que sol associar-se a un castell baixmedieval. Amb les oportunes restauracions, és l’edifici que ha perdurat fins els nostres dies. Les obres van durar fins el 1368. Uns anys després, el 1392, s’hi hostatjava el mateix rei Joan I.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil del segle XV els Peguera van prendre partit a favor de la Generalitat i en contra del rei Joan II, però acabada la contesa van retornar la seva fidelitat al rei. A finals del segle XV la baronia va canviar de llinatge quan Pere Miquel de Peguera morí sense descendència. El títol va passar a la seva neboda, i després al fill d’aquesta, Galceran Oliver. Després van ostentar el títol de baró Miquel I, Ferran I i Miquel II. A finals del segle XVI Ferran Oliver va establir les primeres cases de l’actual nucli urbà de Balsareny. En temps del rei Felip III de Castella els Oliver van obtenir el mer imperi; és a dir, la facultat d’impartir justícia també en els casos més greus que incloïen la pena de mort. És per això que a l’entrada del poble els barons tenien unes forques com a símbol d’autoritat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII Miquel II Oliver va fer hereva la seva muller, Elisabet de Corbera, i el castell passà a propietat de la seva família. A mitjans d’aquest segle Francesca de Corbera va vendre la baronia a Joan Antoni de Martín, ciutadà honrat de Barcelona d’origen italià. En aquesta època els Martín van construir a l’església del castell una capella lateral dedicada a la Mare de Déu amb la intenció de convertir-la en un panteó familiar, ja que hi van enterrar Joan Antoni Martín, el primer baró de la nissaga. Els Martín han posseït el castell fins a l’actualitat, per bé que des de principis del segle XIX amb un canvi en el cognom: d’Alòs. L’any 1835, amb la supressió dels drets senyorials, els Martin va poder demostrar que el castell els pertanyia en propietat, ja que en tenien el domini directe. En canvi, van haver de cedir al Comú del poble els seus drets sobre l’hostal, la taverna, la carnisseria i la fleca. Ja des de finals del segle XVIII el sentiment antisenyorial estava molt arrelat a Balsareny. El 1835 els vilatans es va revoltar contra el baró i van calar foc al castell, que va quedar molt destruït, i així va romandre durant força anys. Després que el 1872 el sallentí Manuel Torrents redactés un informe adreçat a l’Acadèmia de Bones Lletres, l’aleshores propietari, Josep Joaquim Alòs i de Martín, va emprendre la restauració del castell i li donà l’aspecte que ha mantingut fins a l’actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A començaments del segle XX el castell fou escenari d’esdeveniments culturals i socials com ara l’acte fundacional del Centre Excursionista de la Comarca de Bages el 1905. Durant la Guerra Civil de 1936 fou saquejat de manera lleu però es va destruir la imatge de la Mare de Déu del Castell. Els darrers barons han estat els continuadors de la nissaga Alòs. Lluís Ignasi d’Alòs i Huelín va promoure noves obres de restauració a la dècada de 1950 però no com una residència particular sinó que va obrir el castell al poble perquè s’hi poguessin fer festes i celebracions. </span>Posteriorment, el títol de baró va passar al germà de l’anterior, Ignasi i, des de 1992, a Ignasi II d’Alòs i Martín, que és marquès d’Alòs, de Llió i baró de Balsareny. <span>Comparteix la titularitat del castell amb els seus germans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1959 sota l’empenta de Llorenç Planes es fundà el Grup Local d’Amics dels Castells, que va promoure diversos actes culturals a l’interior de la fortalesa. </span></span></span></p>	41.8707200,1.8814300	407175	4636027		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-16.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-finestral-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-mur-romanic.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-balsareny-vista-z.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-balsareny-vista-101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-tinell-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-celler.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-masmorra.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-colleccio-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-cuina-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-dormitori-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-enteixinat-cuina.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-coberta-1.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Renaixement\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural	BCIN	National Monument Record	Defensa	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Des de fa anys el castell de Balsareny és obert a visites concertades, amb un servei de guies, i els dissabtes de principis de mes s’hi fan visites teatralitzades.	92\|93\|94\|95\|98\|85	45	1.1	1771	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92917	Sant Esteve de la Colònia Soldevila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-la-colonia-soldevila	<p><span><span><span>Anònim (1974). “Sant Esteve de la Colònia Soldevila”, <em>Full Diocesà</em>, núm. 1436, Solsona (14-4-1974).</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). “Sant Esteve de la Colònia Soldevila (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 123-124.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 93-97.</span></span></span></p>	XI, XIX-XX		<p><span><span><span>Església d’origen romànic substancialment transformada l’any 1942, quan ja donava servei a la colònia tèxtil Soldevila que havia sorgit al seu costat. Es troba situada sobre un petit promontori al sud de la colònia. La construcció actual és bàsicament fruit d’aquesta reforma, feta en estil neoromànic. Consta d’una sola nau que, originàriament, estava capçada per un sol absis i que ara té afegit un transsepte amb dues absidioles laterals. En la reforma també s’allargà la nau per davant, en l’espai que ocupa el cor, de manera que les façanes i les finestres foren construïdes de nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada a ponent, consta d’un portal amb arc de mig punt i, al damunt, dues finestres també d’arc de mig punt i un rosetó. És coronada amb un campanar d’espadanya de forma sinuosa i, als laterals, amb dues boles de pedra. Les façanes dels costats també compten amb finestres neoromàniques de la mateixa tipologia; les de les capçaleres del transsepte són geminades. L’absis romànic té al centre una finestra de doble esqueixada i les absidioles laterals compten també amb finestretes similars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau i el transsepte són coberts amb voltes de creueria. A l’absis queda perfectament visible el parament romànic, fet amb carreus de mida petita ben disposats en filades. La zona del presbiteri fou reformada els anys 1980 per mossèn Joan Bajona. L’altar de pedra amb un petit pessebre és obra del mateix Bajona. El faristol és fet amb un corró de batre procedent de la casa de can Cansalada. En diferents fornícules es conserven algunes imatges que són anteriors a la Guerra Civil.</span></span></span></p>	08018-303	Colònia Soldevila. Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span>Aquest indret s’ha conegut sempre com Sant Esteve, fins i tot en els temps més recents en què s’hi ha creat la colònia industrial, tot i que darrerament és més coneguda com a Colònia Soldevila, en referència al seu primer propietari. L'església apareix citada l’any 1038 al testament d'Ingilberga de Balsareny, esposa de Guifré de Balsareny, que era el senyor del castell. Cal suposar que fou tan sols una petita capella de caràcter rural que donava servei als masos de la zona. A mitjans de segle XIX l’església havia estat profanada i el 1849 fou beneïda de nou després d’haver estat renovada (Forasté, 1994: 93).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1890 entrà en funcionament la colònia tèxtil que Josep Soldevila Casas va fundar en aquest indret. Aleshores Sant Esteve es convertí en l’església d’aquest nucli. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 s’hi inaugurà un nou sagrari. Fruit d’algunes de les obres fetes a la colònia o en les remodelacions a l’entorn de l’església hi van sorgir una quantitat important de restes humanes que constaten l’existència d’un antic cementiri. Així mateix, adossada a la roca sobre la qual s’assenta l’església, a uns 20 metres, hi havia una caseta que podria haver estat l’habitatge de l’ermità. Encara del record popular hi havien viscut diverses famílies, fins que finalment fou enderrocada. Encara s’hi poden veure els forats de les bigues a la roca (Forasté, 1994: 95). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1942 sota la iniciativa de mossèn Joan Rovira l’església fou totalment remodelada per l’interior i l’exterior: s'amplià amb els dos absis neoromànics i s’allargà la nau per davant. Sota el cor s’hi instal·là una pica baptismal que va permetre fer-hi batejos. L’obra la portà a terme la brigada de paletes de la fàbrica. La pedra noble fou tallada per en Pere Parés, avi del pintor local Pere Pla Parés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1985 i 1986 s’hi va portar a terme una restauració promoguda pel mossèn, Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia. Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs; més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà </span></span></span><span><span><span>la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. Al darrera de l’església de Sant Esteve el mateix mossèn Bajona va idear l’espai de la Font dels Escolans. Posteriorment mossèn Bajona fou rector de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, mossèn Bajona va impulsar també la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música d’aquesta església. La coral va realitzar gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció del mateix Bajona. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional. L’església continua oberta al culte com a sufragània de la parròquia de Balsareny.</span></span></span></p>	41.8834600,1.8860600	407577	4637437	1942	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-vista-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-dovella.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-int-4.jpg	Legal	Romànic\|Contemporani\|Historicista\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Inscripció al portal: Anno DNI MCMXLA l’interior de l’església hi ha dipositades les cendres de mossèn Joan Bajona	92\|98\|116\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
93005	Sant Vicenç d’Aladernet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-daladernet	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 124-126.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL ALTET, Xavier (1981). <em>L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X</em>. Barcelona, p. 228.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BENET CLARÀ, Albert (1983). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Amics de l’Art Romànic</em>, circular 21, Barcelona (abril 1983), p. 244-249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Emili (1983). <em>L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic</em>, Curial-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 130.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Caixa d'Estalvis de Manresa, Manresa, p. 96-98.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1983). “Sobre Sant Vicenç de Ladernet”, <em>Amics de l’Art Romànic</em>, circular 23, Barcelona, p. 271-272.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa, p. 204.</span></span></span></p>	X-XVII	Torre amb esquerdes. Nau preromànica molt envaïda per la vegetació. Un arc recentment espoliat.	<p><span><span><span>Conjunt que inclou les ruïnes d’una església preromànica a la qual posteriorment s’hi adossà una capella romànica en forma de torre. Es troba en terme de l’antic mas Solà d’Aladernet, vora la riera de Conangle. Antigament quedava prop del sender que unia el camí ral del Llobregat amb la carena de la torre o castell de Castellnou. L’església preromànica devia erigir-se al segle X i hauria estat remodelada al segle XI, entorn de 1038. La capella romànica pot datar-se al final del segle XII o començament del XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al temple preromànic, la seva planta no està del tot clara. La majoria d’autors consideren que estava constituïda per una nau rectangular capçada a l'est per un absis carrat (quadrangular) que queda ostensiblement desviat cap al costat esquerre (al nord). El santuari quedaria perfectament diferenciat de la nau, més estret i separat per un arc triomfal que es conserva sencer. Francesc Junyent segueix aquesta línia a la <em>Catalunya Romànica</em> (1984: 124) i també Xavier Sitjes. D’altra banda, Albert Benet (1983) planteja la hipòtesi que l’església preromànica originàriament constava de tres altars amb un pla basilical a la capçalera. Considerem que és una possibilitat força versemblant, ja que resol alguns problemes o incoherències derivats de la hipòtesi de la capçalera única.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle nordest, el santuari (que segons la hipòtesi de Benet seria el creuer) conforma una cambra estreta on hi trobem diferents arcs. Els arcs est i nord (aquest últim cegat) volen ser de ferradura però no acaben de ser-ho. S’han quedat a mig camí entre un arc de ferradura i un de mig punt. Recentment, algunes dovelles exteriors de l’arc est han estat espoliades. Si aquesta cambra és el santuari quedaria obert a llevant amb una finestra força gran, i possiblement també al nord, cosa que no té gaire sentit. Si es tracta del creuer, tal com suggereix Benet, aquests arcs serien els que donarien pas als altars laterals del transsepte i al santuari, que estaria situat més a l’est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament la nau de l’església preromànica devia anar coberta amb encavallades de fusta. Pels volts de 1039 sembla que es va refer amb volta de pedra, i per reforçar els murs s’hi van adossar unes arcades als paraments interns de les quals en queden rastres a l’absis i, de manera més precària, a la nau. L'aparell de l’edifici preromànic és força matusser i no està disposat en filades. La part corresponent al segle XI està lligada amb morter de calç, mentre que l’obra del segle X només ho està amb fang. Al mur de tramuntana de la capçalera es conserva una filada d’<em>opus spicatum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la capella romànica, està encabida dins una torre de planta quadrada, d’uns 4,5 m d’alçada i de 3,5 m per costat. Ha quedat sense coberta i a llevant presenta un absis amb una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt adovellat. Al mur de migdia hi ha una finestra de característiques similars però a una alçada superior. Al mur de ponent hi trobem la porta, coronada amb un arc de mig punt adovellat emmarcat per una senzilla arquivolta a manera de guardapols. L’aparell és format per grossos carreus de mida mitjana-petita, disposats en filades i lligats amb morter de calç. La construcció romànica fou sobrealçada possiblement als segles XVI o XVII. Ja era molt alta, però llavors va adoptar la forma de torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fusió de les dues esglésies es feia mitjançant la cambra situada al nordest (corresponent a l’antic absis carrat preromànic o, segons Benet, al creuer). Això permetia ampliar una mica l’espai reduït de la capella romànica. Així, pel costat nord la torre queda oberta amb un arc de mig punt que comunica amb aquest espai que estava dotat també amb un altar, del qual se’n conserva el tenant i part de la mesa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora la torre romànica pel costat de migdia es conserven estructures corresponents a diverses dependències que, tal vegada, corresponien a la sagristia o a algun habitatge. Cal recordar que hi ha una tradició no documentada que diu que l’església havia acollit una comunitat de deodonades. També es troben abundants enderrocs en altres punts, sobretot per la banda de migdia.</span></span></span></p> <p> </p>	08018-336	Sector oest del terme municipal	<p><span><span><span>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Balsareny, al lloc d'Aladernet. Aquest lloc i l'església apareixen citats el 1035 quan Ramon Guifré de Balsareny, germà del senyor del castell de Balsareny, deixà uns béns situats <em>in Aladernedd [sic]</em>, a Sant Vicenç, i el 1038 la muller del senyor de Balsareny, Ingilberga, féu una donació a Sant Vicenç d'Aladerned per a l'obra i la dedicació. L’església preromànica, però, seria una construcció anterior, del segle X. Les referències de l’any 1038 indicarien que entorn d’aquesta data s’hi haurien fet obres, possiblement per dotar l’església d’una volta de pedra. Albert Benet, en canvi, en la seva hipòtesi planteja que l’església preromànica no fou renovada sinó que originàriament constava de tres altars amb un pla basilical a la capçalera (Benet, 1983). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, cap a finals del segle XII o al començament del XIII, el conjunt s’amplià amb la construcció de l’església romànica en forma de torre adossada a llevant. Hi ha una tradició que diu que en aquesta capella s’hi va aplegar un petit grup de donades vers els segles XVI-XVII. El cert és que en aquesta època la capella es va sobrealçar tot adoptant més clarament la forma de torre actual.</span></span></span></p> <p> </p>	41.8562400,1.8437600	404027	4634461		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-17.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-19.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-estructures_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-arc-est-foto-anys-80.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-planta-segons-benet.jpg	Legal	Pre-romànic\|Modern\|Romàntic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	El topònim Aladernet es refereix al fet que devia ser un lloc amb abundància d’aquest tipus d’arbust: adalerns.Entre els anys 1983 i 1984 els Amics de l’Art Romànic del Bages van dur a terme una tasca de neteja i desenrunament de l’interior de l’església i del seu entorn. Es va consolidar l’arc presbiteral del temple romànic i es van apuntalar altres arcs amb parets de reforç fetes amb totxo. També es reconstruí la primitiva porta d’entrada a la torre segons una fotografia antiga. En el transcurs d’aquests treballs es posà al descobert l’antic altar i una necròpolis altmedieval amb un bon nombre de tombes d’albats, la qual es troba encara per excavar.	91\|94\|101\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
93203	Pou de glaç de Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-balsareny	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109-110.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 2: p. 22.</span></span></span></p>	XVII-XVIII	Estat del pou desconegut, ja que actualment és inaccessible. L'entorn és cobert per la vegetació.	<p><span><span><span>Pou de glaç que es troba sota el balç que hi ha darrera del Casal Verge de Montserrat, al nucli de Balsareny. Concretament, el pou esta situat on comença un petit replà després de la part més inclinada del balç, però actualment tot aquest sector es troba cobert per una espessa vegetació, cosa que el fa inaccessible. Es tracta d’un indret obac i al peu de la riera del Mujal. Aquí l’aigua de la riera passa encaixonada, i això dona facilitat perquè s’hi formin grans tolls de glaç. Segons el record popular, el pou és força gran però només se’n conserva aproximadament la meitat, la part que està adossada al balç. Fa uns anys el propietari el va partir per tal d’aprofitar-ne les pedres.</span></span></span></p>	08018-372	Vora el nucli urbà de Balsareny. Darrera el Casal Verge de Montserrat (Plaça de Roc García)	<p><span><span><span>Aquest pou de glaç pertanyia a les terres que anaven adossades a la masia de cal Sala. Quan a mitjans de la dècada de 1920 l’Ajuntament va comprar aquesta casa per establir-hi la seu del consistori també hi anava inclòs el pou, que més tard fou cedit a Pepito Vilanova en recompensa per haver tapat el torrent de la claveguera fins a la riera. No sabem qui s’encarregava de l’explotació del pou, que possiblement estava arrendat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Soler (1989: 22) recorda que quan ell era petit la canalla hi anava a jugar, i era un pou força gran. Fa uns anys el propietari del terreny el va partir per la meitat per tal d’aprofitar-ne les pedres per fer un mur a la riera. En va deixar l’altra meitat perquè servís de mur de contenció. El Pou de Glaç va esdevenir topònim per designar el tros de terreny on es troba, contigu a la casa de ca la Miquela (Costa del Castell, 24).</span></span></span></p>	41.8636600,1.8774700	406836	4635248		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93203-pou-glac-balsareny-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93203-pou-glac-balsareny-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93203-pou-glac-balsareny-1.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|94	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92035	Barraca 21838	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21838	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21838</span></span></span></p>	XIX-XX	Esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, amb una doble estança, orientada al sud-est. Es troba molt esfondrada, tot i que encara se’n pot veure una finestra.</span></span></span></p>	08018-2	Sector nord-oest del terme municipal		41.8783200,1.8471500	404341	4636909		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92035-barraca-21838-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92035-barraca-21838-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92036	Barraca 21839	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21839	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21839)</span></span></span></p>	XIX-XX	Esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud, que es troba esfondrada. Encara s’hi pot veure una espitllera.</span></span></span></p>	08018-3	Sector nord-oest del terme municipal		41.8785100,1.8452400	404183	4636932		08018	Balsareny	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92036-barraca-21839-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92036-barraca-21839-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92037	Barraca 21818	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21818	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21818)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té un voladís de pedres planes i, per sobre, una filada de pedres de reforç.</span></span></span></p>	08018-4	Sector nord-oest del terme municipal		41.8773400,1.8450300	404164	4636802		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92037-barraca-21818-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92037-barraca-21818-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92039	Barraca 21840	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21840	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21840)</span></span></span></p>	XIX-XX	Parcialment esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que es troba en bona part esfondrada. </span></span></span></p>	08018-6	Sector nord-oest del terme municipal		41.8775600,1.8434100	404030	4636829		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92039-barraca-21840-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92039-barraca-21840-aa.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92040	Barraca 21836	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21836	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21836)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Al costat hi ha una petita bassa de planta circular i revestida interiorment amb pedra.</span></span></span></p>	08018-7	Sector nord-oest del terme municipal		41.8775100,1.8425700	403960	4636824		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92040-barraca-21836-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92040-barraca-21836-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92042	Barraca del Clot de la Seuva	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clot-de-la-seuva	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13736)</span></span></span></p>	XIX-XX	Barraca parcialment esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, orientada cap al nord-est, que es troba parcialment esfondrada. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una construcció adossada, molt malmesa. A l’interior té tres fornícules.</span></span></span></p>	08018-9	Sector nord-oest del terme municipal		41.8765300,1.8325600	403128	4636726		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92042-barraca-13736-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92042-barraca-13736-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92043	Barraca 4575	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4575	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 4575)</span></span></span></p>	XIX-XX	Coberta esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula, que es troba esfondrada.</span></span></span></p>	08018-10	Sector nord-oest del terme municipal.		41.8727600,1.8171200	401841	4636325		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92043-barraca-4575-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92043-barraca-4575-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92045	Barraca 5840	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5840	<p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5840)</span></span></span></p>	XIX-XX	Petit esfondrament	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té la porta de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. A l’interior té tres fornícules raconeres i, en un lateral, una sortida de fums.</span></span></span></p>	08018-12	Sector nord-oest del terme municipal		41.8740400,1.8553800	405018	4636425		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92045-barraca-5840-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92045-barraca-5840-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92049	Barraca 14244	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14244	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 14244)</span></span></span></p>	XIX-XX	Esllavissada a la paret exterior	<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. A l’interior hi ha un banc de pedra.</span></span></span></p>	08018-16	Sector nord-oest del terme municipal		41.8756100,1.8494600	404529	4636605		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92049-barraca-14244-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92049-barraca-14244-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92051	Barraca 13249	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13249	<p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 13249)</span></span></span></span></p>	XIX-XX	Sostre esfondrat	<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra. Té un tancat descobert al lateral esquerre.</span></span></span></p>	08018-18	Sector nord-oest del terme municipal		41.8744100,1.8463000	404265	4636476		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92051-barraca-13249-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92051-barraca-13249-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92054	Barraca 25461	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-25461	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2022). Web Wikipedra (codi 25461)</span></span></span></p>	XIX-XX	Sostre esfondrat	<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud-est, parcialment esfondrada. La porta era més ample i es va enxiquir amb posterioritat. Possiblement la coberta era lleugera, amb bigues de fusta. Té un dipòsit exterior a terra que recollia l’escorrentia del pendent. </span></span></span></p>	08018-21	Sector nord-oest del terme municipal		41.8737400,1.8364100	403443	4636412		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92054-barraca-25461-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92054-barraca-25461-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92055	Barraca 23868	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23868	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2021). Web Wikipedra (codi 23868)</span></span></span></p>	XIX-XX	Sostre esfondrat	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada irregular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula, molt plana i parcialment ensorrada. A l’interior té una fornícula i dues finestres.</span></span></span></p>	08018-22	Sector nord-oest del terme municipal		41.8714900,1.8385100	403614	4636160		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92055-barraca-23868-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92055-barraca-23868-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92055-barraca-23868-c.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92056	Barraca 23261	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23261	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23261)</span></span></span></p>	XIX-XX	Esfondrament important	<p><span><span><span>Barraca amb planta irregular, més o menys en forma de ferradura, de factura poc acurada i orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana de pedra i la coberta és de falsa cúpula.</span></span></span></p>	08018-23	Sector oest del terme municipal		41.8692700,1.8394800	403691	4635913		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92056-barraca-23261-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92056-barraca-23261-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92060	Barraca 23221	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23221	<p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23221)</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un voladís de pedres planes a la coberta.</span></span></span></p>	08018-27	Sector oest del terme municipal		41.8642200,1.8345700	403276	4635357		08018	Balsareny	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92060-barraca-23221.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92060-barraca-23221-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92062	Barraca 21896	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21896	<p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21896)</span></span></span></span></p>	XIX-XX	Sostre esfondra	<p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula, amb restes d’un voladís. Els muntants del portal són fets amb pedres molt grosses i planes. </span></span></span></p>	08018-29	Sector oest del terme municipal		41.8574100,1.8237200	402365	4634614		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92062-barraca-21896-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92062-barraca-21896-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92065	Barraca 10125	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10125	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 10125)</span></span></span></p>	XIX-XX	Petit esfondrament al sostre	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una fornícula i una finestra.</span></span></span></p>	08018-30	Sector oest del terme municipal		41.8612800,1.8380800	403563	4635027		08018	Balsareny	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92065-barraca-10125-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92065-barraca-10125-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92068	Barraca 23998	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23998	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23998)</span></span></span></p>	XIX-XX	Lleuger esfondrament	<p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades a la coberta.</span></span></span></p>	08018-33	Sector oest del terme municipal		41.8577800,1.8291500	402817	4634649		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92068-barraca-23998-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92068-barraca-23998-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92071	Barraca 19536	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19536	<p><span><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19536)</span></span></span></span></p>	XIX-XX	Petit esllavissament; llosa de la cúpula parcialment desfalcada	<p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p>	08018-35	Sector oest del terme municipal		41.8505200,1.8389800	403622	4633831		08018	Balsareny	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92071-barraca-19536-aa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92071-barraca-19536-a.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92075	Barraca 23627	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23627	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23626)</span></span></span></p>	XIX-XX	Sostre esfondrat	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, adossada a un marge i orientada al sud. Està situada als Solells de Fucimanya. A l’interior s’hi conserven quatre fornícules.</span></span></span></p>	08018-39	Sector central del terme municipal		41.8678100,1.8575000	405185	4635730		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92075-barraca-23627-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92075-barraca-23627-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92076	Barraca 22777	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22777	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 22777)</span></span></span></p>	XIX-XX	Esfondrament important	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, adossada a un marge i orientada al sud-oest. Es troba parcialment esfondrada.</span></span></span></p>	08018-40	Sector central del terme municipal		41.8656700,1.8641500	405733	4635486		08018	Balsareny	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92076-barraca-22777-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92076-barraca-22777-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92077	Barraca 22778	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22778	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 22778)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, adossada a un marge i orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades a la coberta i una espitllera.</span></span></span></p>	08018-41	Sector central del terme municipal		41.8627000,1.8653800	405831	4635154		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92077-barraca-22778-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92077-barraca-22778-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92080	Barraca 22780	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22780	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 22780)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Les parets exteriors són rematades amb un ràfec de pedres volades.</span></span></span></p>	08018-44	Sector central del terme municipal		41.8626300,1.8623700	405581	4635150		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92080-barraca-22780-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92080-barraca-22780-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92125	Barraca 22783	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22783	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 22783)</span></span></span></p>	XIX-XX	Sostre esfondrat	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana.</span></span></span></p>	08018-46	Sector central del terme municipal		41.8622300,1.8597000	405359	4635108		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92125-barraca-22783-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92125-barraca-22783-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92129	Barraca 19541	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19541	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19541)</span></span></span></p>	XIX-XX	Barraca molt esfondrada	<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud-est, que es troba força esfondrada. Té la porta amb llinda plana i probablement la coberta ara amb bigues de fusta i lloses de pedra. Té un voladís de pedres. Forma part d'un nucli de tres barraques en una distància d’uns 100 m, les quals estan situades al Serrat dels Olivers del Solà.</span></span></span></p>	08018-48	Sector central del terme municipal		41.8623000,1.8527100	404779	4635124		08018	Balsareny	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92129-barraca-19541-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92129-barraca-19541-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92136	Barraca 19538	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19538	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19538)</span></span></span></p>	XIX	Sostre esfondrat en un 40%. LLinda interior caiguda	<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud/sud-est. Es troba situada a la Vinya del Solà. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. És de bona factura, amb unes pedres cantoneres grosses, però de forma quadrangular una mica irregular.</span></span></span></p>	08018-51	Sector central del terme municipal		41.8610700,1.8507300	404613	4634990	1868	08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92136-barraca-19538-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92136-barraca-19538-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92136-barraca-19538-c.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92143	Barraca 22773	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22773	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 22773)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de plana quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un voladís perimetral a la coberta.</span></span></span></p>	08018-56	Sector central del terme municipal		41.8563100,1.8527200	404771	4634459		08018	Balsareny	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92143-barraca-22773-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92143-barraca-22773-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92144	Barraca 23886	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23886	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23886)</span></span></span></p>	XIX-XX	Petit esfondrament	<p><span><span><span>Barraca de planta circular, de grans dimensions i orientada al sud/sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una finestra i una fornícula. Les parets de la porta han estat reforçades (l’any 1975) amb peces de formigó i la cúpula se sosté amb una columna de les mateixes peces de formigó.</span></span></span></p>	08018-57	Sector central del terme municipal		41.8560300,1.8601200	405385	4634420		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92144-barraca-23886-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92144-barraca-23886-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92148	Barraca 21142	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21142	<p><span><span><span>VALL, Xavi (2020). Web Wikipedra (codi 21142).</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un ràfec o voladís de pedres al voltant de la coberta exterior.</span></span></span></p>	08018-61	Sector central del terme municipal		41.8540000,1.8498000	404525	4634206		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92148-barraca-21142-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92148-barraca-21142-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92150	Barraca 21080	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21080	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 21080)</span></span></span></p>	XIX-XX	Esfondrament important	<p><span><span><span>Barraca de planta bessona composta, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. És formada per dues estances, la segona de la dreta potser anava destinada a un animal, ja que té una lleixa de menjadora i és força estreta. El sostre conservat arriba a una alçada aproximada de 1,50 m. El sostre originari devia arribar als 1,70 m interiorment.</span></span></span></p>	08018-63	Sector sud del terme municipal		41.8490700,1.8550800	404956	4633652		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92150-barraca-21080-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92150-barraca-21080-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92151	Barraca 21079	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21079	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 21079)</span></span></span></p>	XIX-XX	Petit esfondrament del sostre i llinda trencada	<p><span><span><span>Barraca de planta irregular, amb dos panys de parets quasi rectes i la resta mes o menys circular. Està orientada al sud/sud-oest, té la porta amb llinda plana (trencada) i coberta de falsa cúpula. De la coberta sobresurten exteriorment diverses lloses planes força grans.</span></span></span></p>	08018-64	Sector sud del terme municipal		41.8490800,1.8523200	404727	4633657		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92151-barraca-21079-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92151-barraca-21079-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92152	Barraca 19537	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19537	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19537)</span></span></span></p>	XIX-XX	Sembla que ha estat restaurada	<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud/sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. És una construcció esvelta i de molt bona factura, amb lloses planes ben posades a les cantoneres i a la porta. Les pedres són ben ajustades i les parets força regulars. La terra del sostre es manté en bones condicions.</span></span></span></p>	08018-65	Sector sud del terme municipal		41.8479300,1.8543900	404897	4633527		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92152-barraca-19537-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92152-barraca-19537-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92155	Barraca 19543	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19543	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 19543)</span></span></span></p>	XIX-XX	Té una cantonada esllavissada i també bona part del sostre.	<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al nord-est i situada a la Baga del Camoina. Té la porta de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. És una construcció de factura poc delicada. L'interior és 50 cm mes fondo que el terreny de fora.</span></span></span></p>	08018-67	Sector sud del terme municipal		41.8432400,1.8585700	405237	4633001		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92155-barraca-19543-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92155-barraca-19543-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92158	Barraca 19544	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19544	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19544)</span></span></span></p>	XIX-XX	Esfondrament important	<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té forma quadrangular, encara que la paret posterior forma un arc.</span></span></span></p>	08018-70	Sector sud del terme municipal		41.8415400,1.8586700	405243	4632812		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92158-barraca-19544-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92158-barraca-19544-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92160	Barraca 21078	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21078	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 21078)</span></span></span></p>	XIX-XX	Petit esllavissament gairebé a tot el volt llevat de la façana.	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. </span></span></span></p>	08018-72	Sector sud del terme municipal		41.8429700,1.8537800	404839	4632977		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92160-barraca-21078-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92160-barraca-21078-a0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92160-barraca-21078-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92164	Barraca 18704	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18704	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18704)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’oest/sudoest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Interiorment el tancament comença molt amunt, i això permet aprofitar l'espai a peu dret. A l’interior té una cavitat sobre la llinda i una bona llar de foc.</span></span></span></p>	08018-76	Sector sud del terme municipal		41.8387900,1.8697600	406160	4632495		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92164-barraca-18704-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92164-barraca-18704-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92168	Barraca 18700	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18700	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18700)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una petita cavitat interior sobre la llinda.</span></span></span></p>	08018-80	Sector sud del terme municipal		41.8365200,1.8589000	405255	4632255		08018	Balsareny	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92168-barraca-18700-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92168-barraca-18700-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92169	Barraca 18699	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18699	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18699)</span></span></span></p>	XIX-XX	Petit esfondrament	<p><span><span><span>Barraca de planta trapezoïdal, quasi rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. A la part alta interior de la cúpula hi ha una curiosa pedra que sobresurt com una espina horitzontal; tal vegada servia com a penjador.</span></span></span></p>	08018-81	Sector sud del terme municipal		41.8395600,1.8546600	404907	4632597		08018	Balsareny	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92169-barraca-18699-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92169-barraca-18699-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92170	Barraca 18697	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18697	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18697)</span></span></span></p>	XIX-XX	Petit esfondrament	<p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Internament adopta una forma poligonal irregular. Té una cavitat interior sobre la llinda.</span></span></span></p>	08018-82	Sector sud del terme municipal		41.8386900,1.8534300	404804	4632502		08018	Balsareny	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92170-barraca-18697-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92170-barraca-18697-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92179	Barraca 18703	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18703	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18703)</span></span></span></p>	XIX-XX	Esfondrament important	<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una cavitat interior sobre la llinda.</span></span></span></p>	08018-86	Sector sud del terme municipal		41.8385500,1.8499400	404514	4632490		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92179-barraca-18703-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92179-barraca-18703-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92183	Barraca 18506	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18506	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18506)</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Barraca de planta circular situada en un desnivell del terreny i orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. La llinda interiorment està formada per dues lloses planes paral·leles que deixen una cavitat. Té un ràfec de pedres que corona exteriorment la coberta.</span></span></span></p>	08018-90	Sector sud del terme municipal		41.8407600,1.8434000	403974	4632743	1850	08018	Balsareny	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92183-barraca-18506-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92183-barraca-18506-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92183-barraca-18506-c.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Inscripció a la llinda: 18[50]	119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92191	Barraca 18707	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18707	<p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18707)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. </span></span></span></p>	08018-98	Sector sud del terme municipal		41.8359800,1.8516600	404653	4632203		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92191-barraca-18707-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92191-barraca-18707-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47
92194	Barraca 19215	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19215	<p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2019). Web Wikipedra (codi 19215)</span></span></span></p>	XIX-XX	Petit esfondrament que inclou la pedra de la llinda.	<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, situada a la Peça del Soler i orientada al nordest. Té la porta de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. </span></span></span></p>	08018-101	Sector sudest del terme municipal		41.8480300,1.8784700	406896	4633511		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92194-barraca-19215-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92194-barraca-19215-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:47

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús