Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92819 | Sardana Records Balsarenyencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-balsarenyencs | XX | <p><span><span><span>Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-281 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament | <p><span><span><span>Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.</span></span></span></p> | 41.8634000,1.8768900 | 406787 | 4635220 | 1957 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Albertí Busquets (compositor) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 92822 | Goigs de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marc-0 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es canten a l’església parroquial per la festa major de Sant Marc, que és patró del poble. Abans d’acabar la missa solemne es reparteixen còpies dels goigs a tots els assistents i, tot anant a venerar les relíquies del sant, es canten. L’edició consultada, pertanyent ja al segle XX, duu per títol “Goigs de Sant Marc, patró menys principal de la parròquia de Balsareny”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs fan referència a la protecció sobre el poble de Balsareny: “Si l’enemic ens empeny / pels camins de perdició, / als devots de Balsareny / guardeu en tota ocasió. / Per eix poble que us implora / vetlleu en qualsevol part”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També esmenten les facultats atribuïdes al sant com a protector contra tempestes i llamps: “Pedra i llamps en la tempesta / detureu desde l’Empir; / guardeu-nos de fam i pesta, / i quan fem l’últim sospir / per Vós traspassem la vora / del celestial llindar”.</span></span></span></p> | 08018-284 | Església parroquial de Santa Maria de Balsareny. Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span>Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant ha esdevingut la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble, i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donava a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc (el 25 d’abril). La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta tradició, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. </span></span></span></p> | 41.8632200,1.8779600 | 406876 | 4635198 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografia de Lluís Boixadera | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 92823 | Goigs de la Mare de Déu del Castell de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-castell-de-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església del castell de Balsareny. L’edició consultada (de 1890) duu per títol “Goig de la Mare de Déu del Castell de Balsareny. Pla de Baiges – Bisbat de Vich, propietat dels Senyors Marquesos d’Alós y de Llió, barons de Balsareny”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs fan referència a l’origen de la imatge de la Mare de Déu que es venerava en aquesta església: “D’Itàlia foreu portada / Fins aquest famós castell, / Ahont sou molt venerada / Tant del jove com del vell” (...) De Carrara l’marmol fi / Ab s’angélica blancura / Se veu replandir aquí / En esta vostra figura”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També s’esmenta la tradició de miracles atribuïts a aquesta marededéu: “Los miracles qu’heu obrat / o tenen ponderació, / Aquí tot hom ha trobat / Favor, consol, protecció” (...) Del castell fins la campana / Cert dia vos alabá / Puig per ordre soberana / Per sí sola ella tocá: Arxivat de Balsareny / Consta així en la rectoria”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, els goigs posen de relleu la protecció de la Verge al poble de Balsareny i als senyors del castell en particular: “De Balsareny, Vèrge pura, / Socorreunos ajudarunos; / En mitj tota desventura / Protegiunos, amparaunos” (...) “Aydau piadosa als Senyors / D’aquest castell propietaris, / No’ls negueu vostres favors / Deslliuraulos de contraris, / Daulos salaut, y amorosa, / Santa mort, quant hora sia”.</span></span></span></p> | 08018-285 | Església de Santa Maria del Castell de Balsareny. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. Pel que fa a l’església, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle. Al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. Amb posterioritat a 1685 l’advocació de l’església es canvià per la de la Mare de Déu. En aquesta capella lateral s’hi venerava una imatge de la Verge feta al segle XVII amb marbre de Carrara. Tenia una llarga tradició de devoció popular i de miracles (Carreté, 2010: 110). Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 aquesta escultura es va perdre. Ara la substitueix una altra escultura, també de marbre.</span></span></span></p> | 41.8703700,1.8818000 | 407205 | 4635988 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’edició consultada fou impresa a la “Estampa La Academia” de Barcelona, Ronda Universitat, 6, l’any 1890. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 92470 | Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafruns | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 137-138.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394, 397.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> | XIV-XX | Falta de manteniment, entorn desendreçat. | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en una terrassa del marge occidental del riu Llobregat, vora de la fàbrica anomenada també de Vilafruns. Consta d’un cos residencial amb planta en forma de L, amb un barri o pati tancat a l’angle sudoest. La construcció actual és fruit de diverses ampliacions. La part originària es troba a l’angle nordest, i era més o menys de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. Més tard s’amplià amb un cos lateral adossat a llevant, de dues plantes i amb una galeria porxada, sostinguda sobre pilars. Queda oberta per la cara que dona al pati interior, i devia utilitzar-se també com a assecador. Per la cara més externa, a llevant, aquest cos presenta un reng molt uniforme de finestres emmarcades amb maó i sembla de construcció força moderna (mitjans del segle XIX o començaments del XX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de la masia, orientada a migdia, queda avui tapada pel mur que tanca el barri. Consta de dos eixos d’obertures, i les finestres tenen llindes de fusta o de pedra picada. El parament és amb carreus més o menys escairats. L’actual accés és per una porta lateral que dona al camí, al cantó de ponent i mitjançant una escala exterior que porta directament al primer pis.</span></span></span></p> | 08018-196 | Sector sud del terme municipal. Zona de Vilafruns | <p><span><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja apareix citat en una relació de masos del l’any 1368. En aquesta època, concretament el 1384, consta que havia de pagar un quart del delme al monestir de Santa Clara de Manresa, igual que el mas Santa Cecília. Vilafruns estava habitat per masovers, i els seus estadants no van adoptar el nom del mas. Per això no consta en els fogatjaments dels segles XV i XVI. Al segle XVII era propietat del mas Martí, igual que Fucimanya. Així consta en el capbreu de 1681. Al segle XVIII aquests dos masos van passar a ser propietat directa de la baronia de Balsareny. Antigament el mas tenia terres també a l’altra banda del camí, vorejant el terme del mas Gener fins el pla de Calaf. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans de segle XIX el propietari era Josep Roig Mercader, de Barcelona. L’any 1851 va vendre el mas a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Amb la intenció d’aixecar una fàbrica de filats i teixits al costat de la masia, els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el 1851. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls, de Sallent, estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. El 1856 ja estava en funcionament, i Ramon va crear una societat amb els seus germans per explotar-la (Ferrer, 2011: 394). Ramon Valls va morir el 1858, sent propietari de dues terceres parts del mas Vilafruns. També posseïa el mas Vilar de Balsareny. Des d’aquesta època la masia de Vilafruns ha quedat vinculada a la fàbrica, que es troba tan sols 100 metres al sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1921 la va comprar Ricard Viñas Coma, i llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes. La propietat incloïa la masia de Vilafruns. Durant la segona meitat del segle XIX o començaments del XX s’hi han fet ampliacions importants. A la masia hi van viure masovers encara fins els volts de l’any 2000.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ricard Viñas va voler encarregar una escultura dedicada a Santa Cecília, en recordança d'una petita capella que hi havia hagut prop de la fàbrica. L’escultura es va executar a la dècada de 1920, en un estil clàssic i de línia noucentista. Estava col·locada als jardins de la masia. Ricard Viñas havia projectat fer-hi una nova capella dedicada a la mateixa santa, la qual havia de formar part d’una petita colònia industrial que volia que es conegués amb el nom de Santa Cecília (Soler, 1989: 16). </span>Després l’escultura fou traslladada i ha tingut diferents ubicacions. Des de fa uns anys, s’ha col·locat novament als antics jardins del mas Vilafruns.</span></span></span></p> | 41.8428500,1.8804100 | 407050 | 4632934 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-5.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: La Masia | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92722 | El Joanic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-joanic | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140-141, 152.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Mas de petites dimensions, molt reformat en els darrers anys, que està emplaçat al costat de l’antic camí que anava cap a Gaià i el Lluçanès (actual carretera BV-4401). L’edificació és de planta rectangular i disposa de planta baixa més un pis. Conserva més o menys el volum de l’antic mas, però els murs han estat arrebossats amb ciment i totes les obertures s’han modificat i remodelat. L’antiga casa fou aixecada en diverses fases, tal com es dedueix de la disposició de les estructures interiors. Antigament sembla que l’accés principal ara al costat de llevant, on hi havia un baluard o barri amb diverses tines. Ara la façana principal és al costat oposat, a ponent, i compta amb diverses obertures de distribució irregular. La porta principal, emmarcada amb llinda i brancals de pedra, va ser refeta no fa gaires anys aprofitant pedres d’altres parts de la casa. Abans la porta era molt més senzilla, amb llinda de fusta. Sota la teulada de la casa destaca un ampli ràfec amb cabirons de fusta.</span></span></span></p> | 08018-219 | Sector nord-est del terme municipal | <p><span><span><span>Aquest petit mas podria ser originari del segle XVIII, tot i que no es pot descartar que sigui anterior. En un principi sembla que va tenir diverses denominacions: Argelaguet (perquè devia tenir alguna relació amb el mas proper anomenat Argelaguers, ja en terme de Cornet, Sallent) i sembla que també les Cases de Castellet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa apareix documentada per primera vegada l’any 1746. El 1760 també se l’esmenta en el llibre de vàlues de la parròquia de Balsareny, com a mas Joanic Casas. Llavors era propietat d’Antoni Martí, àlies Cerdà. Els Martí eren els propietaris del mas Torrents, que possiblement és l’actual mas Cerdà. Per la proximitat amb el molí de Castellet, és possible que aquest mas s’hagués conegut també com a Cases de Castellet. Així, el 1683 un tal Isidre Martí, també àlies Cerdà, posseïa el mas Torrents de Vilamajor i els masos de les Alzines i de les Cases de Castellet, abans Argelaguet, de Gaià. Cal dir que el Joanic es troba pràcticament a la frontera entre els termes de Balsareny i de Gaià; per tant, és probable que en algun moment hagués estat considerada com a pertanyent a Gaià. El 1775 la casa és denominada ja només com a Joanich (Carreté, 2010: 140).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta època hi havia també una casa més petita que es coneixia com la Caseta del Joanic i que estava situada més al sud, entre el Joanic i el mas Cerdà. El 1745 els masovers eren Rafel Vinyes i la seva muller Mariàngela. Tot i ser més petita, la Caseta del Joanic tenia més terreny que el mateix mas Joanic. El 1775 el seu propietari era Jaume Pey (Carreté, 2010: 152).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de cases del sector nord-est de Balsareny, el Joanic va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa del Joanic estava situada al costat del camí que provenia de Navàs en direcció a Gaià. El riu Llobregat es travessava per un pont que hi havia al costat del Molí de Castellet, inaugurat el 1945 i que no s’ha conservat. Anteriorment, el riu es travessava per un gual que hi havia una mica més avall. El camí passava ben arran del Joanic, per la façana nord, fins que a la dècada de 1970 es va construir la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de 1955 els pares de l’actual propietària van comprar la casa i en els anys posteriors s’hi van fer reformes importants i ampliacions de nova construcció. Durant les reformes es van trobar restes de l’antic forn de pa de la casa.</span></span></span></p> | 41.8990200,1.8899200 | 407920 | 4639160 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92722-joanic-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92722-joanic-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92722-joanic-4_0.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Argelaguet, Cases de CastelletInformació oral facilitada pels propietaris | 98|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92723 | El Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cerda-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140, 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, probablement d’origen medieval, emplaçada al pla de Vilamajor. Tot i que es troba envoltada d’un important complex agropecuari, l’antic mas ha conservat bé els volums i la tipologia originaris. És una construcció de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té adossat un cos més ample al sud i petits cossos al nord, mentre que a llevant s’hi ha afegit una terrassa de recent construcció. L’entrada principal es troba en aquesta façana est i ha quedat gairebé oculta sota la terrassa. És emmarcada amb llindes i brancals de pedra picada, igual com algunes de les finestres que trobem a les altres façanes. Tots els murs perimetrals de la casa han estat arrebossats amb ciment, cosa que no permet veure el tipus de parament ni l’evolució en diferents fases constructives d’aquest mas. El mur de ponent adopta a la base una forma lleugerament atalussada i és reforçada amb un contrafort. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part nord de la casa trobem diverses dependències que estan relacionades amb l’elaboració del vi: una premsa aixoplugada sota un porxo, així com diverses tines. A la dècada de 1950 s’hi va afegir una cisterna obrada amb totxo.</span></span></span></p> | 08018-220 | Al sector nord-est del terme municipal. Pla de Vilamajor | <p><span><span><span>Aquest mas és, probablement, d’origen medieval. Però no queda del tot clar si en un principi era conegut com a mas Torrents i posteriorment va adoptar el nom de Cerdà, hipòtesi força probable, o bé el Cerdà i el mas Torrents eren dues cases properes però diferents. El mas Torrents ja apareix entre els firmants del conveni amb Ramon de Peguera l’any 1368. El 1609 el mas Torrents de Vilamajor pertanyia a Bernat Martí, àlies Serdà. Uns anys més tard, el 1633, l’hereu era Joan Martí de Vilamajor, i el mas Torrents tenia aglevat un mas rònec, l’antic mas de les Alzines. El 1681 i 1683 el propietari era Isidre Martí, àlies Cerdà, que posseïa també els masos de les Alzines i de les Cases de Castellet, abans Argelaguet, de Gaià. Possiblement aquest segon mas correspon a l’actual Joanic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segle més tard el mas Torrents ja no apareix, ni en el llibre de vàlues de la parròquia de 1760 ni en el cadastre de 1775. Sí que consta, en canvi, el Cerdà. És probable, doncs que el mas hagués acabat adoptant el sobrenom de l’antiga família dels Martí, que eren coneguts com a Cerdà. Aleshores el mas Cerdà pertanyia als Gironella de Berga. En aquesta època es va construir una altra casa, situada uns 400 m al sud, que fou coneguda com la Caseta Nova del Cerdà, i que al principi estava vinculada a la casa mare. El 1779 consta que la Casa Nova del Cerdà era habitada per Lucía Altarriba, filla de Francesc Altarriba (Carreté, 2010: 152).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de cases del pla de Vilamajor, al sector nord-est de Balsareny, el Cerdà va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a finals del segle XIX es va establir com a masover del Cerdà Josep Riera. Al cap d’un temps, possiblement el mateix Josep Riera, va comprar el mas Cerdà i la família hi va viure en les generacions successives. A la zona de l’entorn s’hi han instal·lat dependències d’una gran explotació agropecuària. Entorn de l’any 2000 al costat de l’antic mas s’hi ha aixecat de bell nou una casa de pedra que segueix l’estil tradicional. </span></span></span></p> <p> </p> | 41.8903700,1.8980400 | 408581 | 4638191 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92723-cerda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92723-cerda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92723-cerda-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Mas TorrentsInformació facilitada pels propietaris | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92724 | Mas de les Claperoses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-les-claperoses | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, que es troba molt ben emplaçada en un promontori dominant al pla de Vilamajor. Consta del cos residencial, de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats cossos a llevant i una terrassa de construcció força recent a ponent, i també compta amb una interessant pallissa (de dos cossos i amb coberta a una vessant) que està situada uns metres a llevant, davant d’una era sense enrajolar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia, que és fruit de diferents fases d’ampliació difícils de determinar, ha conservat molt íntegrament els volums originaris i la tipologia constructiva tradicional. La façana principal, ben encarada vers migdia, s’ordena en base a dos eixos d’obertures, un dels quals, lleugerament descentrat, conté un portal dovellat i, al seu damunt, una finestra balconera. El parament de la casa conserva l’arrebossat tradicional de calç, de color blanquinós, sobre el qual destaquen els emmarcaments de les obertures, de pedra picada. A la façana oposada, a tramuntana, crida l’atenció un finestral doble que comparteix a la base un ampit motllurat. Sembla una remodelació de la finestra, potser força recent, en la qual es van aprofitar elements anteriors. La façana de llevant presenta un cos adossat amb un assecador a la part alta i té diferents dependències relacionades amb l’elaboració del vi: tines i una premsa.</span></span></span></p> | 08018-221 | Sector nord-est del terme municipal. Pla de Vilamajor | <p><span><span><span>El nom d’aquest mas deriva de claper, però també se l’ha conegut simplement com el Mas. És d’origen medieval i es troba documentat per primera vegada l’any 1368, entre els que van firmar el conveni amb Ramon de Peguera. Els propietaris tenien per cognom Mas, sovint amb el complement del nom de la casa. Això demostra que en aquest moment devia ser una casa important i que es va guanyar el nom de Mas per antonomàsia (Carreté, 2010: 140).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XVIII, segons es pot llegir a la inscripció que el 1708 es va fer al portal de la casa, aquest any el propietari era un tal Joan, amb un cognom que no s’acaba de desxifrar: Peratias (?). En aquesta època la casa es devia ampliar fins assolir pràcticament el volum actual, ja que no sembla que als segles XIX ni al XX s’hi fessin obres importants. Com la majoria de cases del pla de Vilamajor, el Mas de les Claperoses va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal es conserva un interessant grafit que sembla autèntic de l’època de la Guerra Civil. Fa al·lusió al fet que la masia hauria estat incautada per la Unió de Rabassaires. Entorn de la dècada de 1970 Enric Font va comprar la masia a Josep M. Llançó de Vinyals, que aleshores era el propietari de l’Abellar. Posteriorment la família hi va fer alguna reforma interior, però l’estructura exterior pràcticament no s’ha alterat.</span></span></span></p> | 41.8893300,1.9029700 | 408989 | 4638071 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-finestra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-cobert.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-grafiti.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: el Mas. Variants orals: Gravaloses, les Escrupoloses.Inscripció al portal principal: JOAN PERA[TI?]AS 1708Grafit a la façana principal (possiblement de l’època de la Guerra Civil): “INCAUTAT PER LA [UNIÓ DE RA]BASAIRES” | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92725 | Cal Panxeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-panxeta-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 152, 228.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions considerables emplaçada al límit est del terme municipal de Balsareny. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que s’ha ampliat amb nous cossos llevant i al nord, i compta també amb dependències adossades a ponent que antigament havien estat quadres i ara acullen estances per al turisme rural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial originari presenta una estructura força regular. Devia aixecar-se en una sola fase constructiva, probablement a finals del segle XIX o començaments del XX. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a dos eixos d’obertures, amb la porta a la dreta i un forat de ventilació en forma d’arc apuntat al nivell de les golfes. Els paraments són de maçoneria a pedra vista (abans eren arrebossats) i les obertures són emmarcades amb maó. En la recent rehabilitació s’ha afegit un porxo que aixopluga l’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les antigues quadres segueixen una pauta constructiva similar, però han estat força modificades en la recent rehabilitació. Finalment, els cossos adossats a la casa, obrats amb totxana i arrebossats exteriorment, semblen de construcció força més recent.</span></span></span></p> | 08018-222 | Sector nordest del terme municipal. | <p><span><span><span>No coneixem notícies concretes sobre l’origen d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria datar-se al final del segle XIX o començament del XX. El motiu de Panxeta es deu al fet que hi va viure un germà de l’avi del Panxeta. El Panxeta vivia al carrer del Raval, número 10, i va donar el renom familiar. Aquesta família procedia de la casa de cal Panxeta de Santa Cecília de Montserrat, i al segle XIX el besavi es van instal·lar a Balsareny. Van estar al mas Sobirana de Ferrans i després en altres cases (Carreté, 2010: 152, 228). La casa també es coneixia com La Jussana per la seva situació orogràfica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com moltes cases del sector nord-est de Balsareny, cal Panxeta era una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar. A la dècada de 1990 els actuals propietaris van comprar la casa a l’amo de l’Abellar. Feia temps que no s’hi vivia i es trobava en un estat precari. A partir d’aleshores van rehabilitar la casa i una part es va adequar com a turisme rural.</span></span></span></p> | 41.8937800,1.9066100 | 409297 | 4638561 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92725-cal-panxeta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92725-cal-panxeta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92725-cal-panxeta-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: La Jussana, la Casa Blanca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92457 | Fortí del Serrat del Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forti-del-serrat-del-maurici | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVARES, David (1997). <em>La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines.</em> Centre Excursionista de la comarca de Bages, Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SABALA SAFONT, Josep M. (1987). <em>El setge de Balsareny per Compte d’Espanya en la 1ª Guerra Carlina (1839)</em>. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 82-83.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Un pessic d’història: el Serrat del Maurici”, “El Castellot del Serrat del Maurici”. <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 30-31, volum 3: p. 55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, J.M. (2001). 'Fortí del Serrat del Maurici (Balsareny, Bages)'. <em>Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga.</em> Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (preactes), p.253.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA CARABASSA, J.M. (1997). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Fortí del Serrat del Maurici (15 juliol a 2 agost de 1997). Prospeccions Serrat del Fortí Maurici – Bages.</em> Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, núm. reg. 3020.</span></span></span></p> | XIX | En ruïnes. La part alta del fortí (per sobre del nivell de circulació del pas de ronda intern) sembla que en algun moment indeterminat fou enrunada, mentre que la resta de la fortificació està en força bon estat de conservació. Únicament sembla que hagin desaparegut els coberts que protegien les estances de l'interior. | <p><span><span><span><span>Fortí construït amb motiu de la primera Guerra Carlina (el 1839) i emplaçat al serrat del Maurici, enfront del castell de Balsareny. Des d’aquest turó es domina tant el poble de Balsareny com el pas de l’antic camí ral a Berga (actual carretera de l’Eix del Llobregat). La fortificació s’aixeca no al punt més alt del turó, sinó desplaçada al lateral i ben encarada cap a la vall.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta pràcticament quadrada, amb un pati central i torres als vèrtexs. A la cara nord sobresurt a cada costat una bestorre d’angles arrodonits. A la cara sud les torres són menys evidents i consisteixen en reforços a cadascun dels dos angles, també arrodonits però sense que sobresurtin a l’exterior. Tal vegada ni tan sols eren més altes que el mur perimetral; senzillament devien estar equipades amb espais de vigilància a la part alta. Tota la fortificació queda encerclada per un fossat ben delimitat i revestit exteriorment amb pedra. Les dimensions de l’edifici són 24 x 20 m, mentre que el fossat fa tres metres d’amplada i un metre de fondària aproximadament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El conjunt presenta un aspecte massís, amb uns murs d’1,5 m que, a la part inferior, són atalussats, amb un aparell format per pedres de dimensions mitjanes més o menys desbastades. Per la cara interna un pas de ronda enlairat voreja els murs. L’espai interior comptava amb una estança més gran situada al nord i dues de menors. Avui només en queden els fonaments dels murs. El pati interior ocupava l’espai més meridional, encarat a la porta d’accés al recinte. Actualment una passarel·la metàl·lica permet salvar el desnivell del fossat i accedir a l’interior de la fortificació. Abans hi havia un pont llevadís. A l’espai del pati hi ha una cisterna que recollia les aigües de la pluja. És circular amb parets revestides de cairons i entrada superior quadrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les torres de la cara nord estaven defensades per troneres; és a dir, forats a la muralla per on apuntaven les peces d’artilleria, així com diverses espitlleres per a fusellers que s’insinuen a la part alta. Les torres de la cara sud tenen unes estances quadrades cobertes amb voltes de pedra i, al seu damunt, l’espai de vigilància. La de ponent era el polvorí, mentre que a la de llevant, que actualment es troba més derruïda, hi havia la cuina.</span></span></span></span></p> | 08018-192 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span>Balsareny va tenir un paper destacat durant la primera Guerra Carlina (1822-1840). Gràcies a l’estudi de Josep M. Sabala (1987) sobre unes memòries escrites per Ramon Gamisans Subirana coneixem amb força detall el setge que l’any 1839 va patir el poble, i que va motivar posteriorment la construcció del fortí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alineat amb el bàndol liberal, ben aviat Balsareny es va preparar per la resistència. El 1834 i 1835 s’havien refortificat les muralles, i el 1836 s’havia organitzat una milícia per fer front a possibles atacs carlins. El 1837 els dirigents carlins s’havien instal·lat a Berga, que es va convertir en la capital carlina del Principat. Posteriorment el comte d’Espanya (un general carlí d’origen francès) va traslladar el seu quarter general a Casserres i ordenà l’incendi d’Olvan i Gironella. El 1838 el Comte d’Espanya va segrestar el rector de Balsareny, Marià Casanova, que s’havia negat a pagar la contribució de la guerra. Finalment, el 17 de febrer de 1839 el Comte d’Espanya va atacar Balsareny amb un exèrcit de 3.200 soldats i 200 cavalls. Els carlins van rodejar el poble i van ocupar el serrat del Maurici, on encara no hi havia el fortí. Des d’aquí van bombardejar Balsareny durant dos dies. Al seu torn, un grup de 25 homes de la milícia local, capitanejats per Josep Camprubí, van aconseguir pujar al castell de Balsareny, que es trobava en ruïnes, i des d’allí mantenien a distància el assetjants. La gent del poble va aconseguir evitar un assalt amb baionetes al portal de Berga. Finalment, el dia 19 van arribar les tropes liberals comandades pel general Carbó, que venien de Vic per Sallent, i van aconseguir fer fora els carlins (Serra-Carreté, 2005: 82). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Poc després, el mateix any 1839 l’Exèrcit liberal va fer construir el fortí del serrat del Maurici, que tenia l’objectiu de defensar el camí ral de Berga a Manresa. Cal tenir present que amb la construcció del pont sobre el Llobregat Balsareny havia esdevingut una cruïlla de camins estratègica, i el castell de Balsareny es trobava en ruïnes perquè havia estat incendiat en una revolta contra el seu baró. A més, el baró no volia que s’utilitzés per cap dels dos bàndols. Per construir el fortí l’Exèrcit va enviar una companyia d’enginyers militars composta de més de cent homes, amb els seus muls, eines i altres instruments. Però poc després d’acabar-se l’obra la guerra va arribar a la seva fi, de manera que va venir just per estrenar-lo amb una secció de soldats que s’hi van estar pocs dies, ja que van baixar només dues vegades a missa al poble (Soler, 1989: 30). Probablement per aquesta mateixa època es va construir un segon fortí a l’altra banda del riu, popularment conegut com la Torreta. Devia servir com una posició de reforç per possibilitar el foc creuat sobre el camí ral de Berga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fortí del Serrat del Maurici va ser abandonat aviat, i llavors va ser objecte de rapinya per part dels balsarenyencs, que se’n van emportar teules, fusta i altre material. Durant molts anys hi va quedar un canó abandonat. Popularment el fortí del Serrat del Maurici s’havia anomenat Castell dels Moros.</span></span></span></span></p> | 41.8660600,1.8696800 | 406193 | 4635523 | 1839 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En alguns llocs es denomina erròniament aquest lloc com a Fortí de Sant Maurici i el turó com a Serrat de Sant Maurici. Entre d’altres a la fitxa d’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA). El nom correcte, però, és Fortí del Serrat del Maurici, i la muntanya és el Serrat del Maurici. Aquest topònim ja està documentat en un capbreu de 1681 i continua sent d’ús corrent.En alguns llocs també es diu erròniament que el fortí va ser construït el 1838, abans del setge de Balsareny. Entre d’altres a la fitxa IPA.L'any 1997 es va realitzar una intervenció arqueològica que va suposar la neteja total de l'interior del fortí (incloent un tractament amb herbicides), l'estudi de la cisterna i la realització de la planimetria del fortí. | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||
| 92830 | Castell de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-balsareny | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Castell de Balsareny, Santa Maria del Castell de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 116-120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 9-14, 45-48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere; PLADEVALL, Antoni; SABALA, Josep M. (1976). “Castell de Balsareny”, <em>Els Castells catalans</em>, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 496-518. (2ª edició: 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS AGULLÓ, Jaume (1974). <em>Història, baronia i Castell de Balsareny.</em> </span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1925). “Senyoriu del castell de Balsareny”, <em>Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages</em>, núm. 91, Manresa, p. 127-131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 27-34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier. 'L'art antic a la comarca de Bages. El castell de Balsareny.' <em>Bages</em>, núm. 100. Manresa</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>El Castell de Balsareny</em>. Gràfiques Montañà, Manresa.</span></span></span></p> | X-XIX | Estructuralment l'edifici es conserva en bon estat, però hi ha algunes estances que es troben en estat precari, mancades d'una tasca d'endreça i documentació dels elements que contenen. | <p><span><span><span>El castell de Balsareny es troba situat dalt d'un turó de 420 m d'altitud, a la riba dreta del Llobregat. Constitueix el millor exemple conservat al Bages d’un castell d’origen medieval. Es tracta d'una construcció gòtica del segle XIV que respon al tipus de palau fortificat, el qual s’estructura en una gran mola, de planta pentagonal amb pati interior i coronat per merlets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part baixa correspon a l’obra gòtica originària, mentre que la part alta és fruit de la reconstrucció que s’hi va fer a finals del segle XIX. Totes les façanes presenten unes esveltes finestres gòtiques que són obra ja de la restauració, cal suposar que reproduint més o menys fidelment les originàries. Són finestres coronelles bífores o trífores (és a dir, de dues o de tres columnetes) amb els típics arcs lobulats, i es troben al nivell de la planta noble, mentre que a la part baixa hi ha finestres simples més petites i alguna espitllera. L’entrada és situada a la façana de llevant i consisteix en un portal adovellat. D’aquesta part en surt el camí que voreja el turó pel sud i es dirigeix vers el poble. A mitja alçada del mur de ponent hi trobem una poterna o falsa porta que tenia la funció de permetre, en cas de perill, la sortida de la fortalesa mitjançant una escala de mà. Diversos autors assenyalen la presència de vestigis romànics al castell, que són presents sobretot al mur de llevant i, tal vegada, a la part inferior del mur nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior, al voltant del pati es generen quatre crugies que, a la planta baixa, queden articulades per un seguit d’arcs apuntats diafragmàtics corresponents a l’obra gòtica originària. Els sostres, amb embigats i revoltons de rajoleta, són ja del segle XIX. En aquesta planta hi trobem les dependències del celler, la masmorra, les quadres, l’habitatge dels antics masovers i, a l’ala nord, una cambra més espaiosa i de característiques nobles que s’ha anomenat saló del tinell. Fa 19 per 7,7 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati d’armes és de planta rectangular i en tres de les cares presenta un porxat amb arcs de mig punt a dues plantes. Els arcs del pis inferior són d’arrencada baixa i d’aparença romànica, tot i que deuen ser ja del segle XIV; els del pis superior, més esvelts i amb impostes llises a les arrencades, podrien ser ja renaixentistes, del segle XVI. De dues de les cantonades en baixen unes conduccions que recollien les aigües pluvials de les teulades per emmagatzemar-la a la cisterna que està situada al subsòl, sota el brocal del pou que queda al centre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes escales descobertes a la cantonada porten a la planta superior, on trobem les cambres nobles, que són fruit bàsicament de la restauració de finals del segle XIX. El moblatge actual es va fer després de la Guerra Civil de 1936. La més àmplia és la sala d’armes, a l’ala sud, decorada amb elements de la col·lecció del castell, que consta entre d’altres de mobiliari antic, pintura de diverses èpoques i paper segellat. Hi trobem també diversos dormitoris, un menjador i una magnífica cuina. Són remarcables els sostres, amb uns enteixinats lleugerament diferents a cada cambra. A sobre d'aquesta planta hi ha el camí de ronda vora la teulada, protegit per 45 merlets amb sageteres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte és encerclat per una muralla amb torres cilíndriques als angles feta durant la primera Guerra Carlina (1837). Es tracta d’una infraestructura apta per a l’artilleria, amb uns paraments més barroers que els medievals. Així ho creuen Junyent i Mazcuñan (1984: 117) i la majoria d’autors posteriors. Altres autors (Gasol, Monreal i Martí de Riquer, Planella, Pladevall i Català Roca) havien apuntat la possibilitat que es tractés d’una muralla dels segles XII o XIII, almenys parcialment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja fora del recinte murallat, pel costat de llevant i a un nivell lleugerament inferior trobem la construcció de les cavallerisses, actualment en ruïna i que conserva unes senzilles finestres gòtiques. Uns metres al sud, vora el camí de baixada, es dreça l’església romànica de Santa Maria del Castell de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-290 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. En un document del 962 i en un altre de 990 se l’esmenta com a <em>Castrum Balciarenno</em>. Era un castell termenat, i el seu atermenament i repoblació devia tenir lloc entorn de l’any 950, sota el comte de Barcelona Sunyer I en el context de la segona repoblació de pla de Bages. Cal dir que el terme de Balsareny ha tingut diverses variacions al llarg del temps. Pel que fa a l’església del castell, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle, i amb posterioritat a 1685 es canvià per l’advocació de la Mare de Déu, que es venera en una capella lateral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un primer moment el castell estava sota la custòdia de vicaris comtals, que n’eren els encarregats en nom dels comtes d’Osona, els quals en tenien el domini directe. La família dels vicaris va adoptar el cognom Balsareny i va dominar el castell entre mitjans del segle X i el segle XI. El primer vicari conegut és Guifré de Balsareny (amb una data anterior al 962), el qual sembla que també ho era del castell de Manresa i del de Gaià. Guifré o Guifred va comprar l’any 1009 una casa vora l’església parroquial de Balsareny. Al segle XI, amb l’auge del feudalisme, la funció dels vicaris va tendir a fer-se hereditària i els Balsareny van esdevenir senyors del castell com a feudataris del comte. També posseïen altres castells en terres de frontera, a la Segarra (els de Copons, Veciana, Montfalcó, Tolneu i la Manresana), a més del castell de Castellnou de Bages, que és perfectament visible des del castell de Balsareny. Eren, per tant, un llinatge feudal important. Una neboda de Guillem de Balsareny va ser comtessa de Barcelona. Els successors de Guifré de Balsareny foren un altre Guifré (fins el 1034), Bernat Guifré de Balsareny (1034-1045) i Guillem de Balsareny (1047-1076). Aquest últim fou nomenat bisbe de Vic tot succeint en aquesta dignitat l’abat Oliba. Per aquest motiu no es va poder dedicar a administrar els seus feus i va infeudar el castell de Balsareny als nobles Bernat i Miró Riculf, els quals van esdevenir senyors de Balsareny, Gaià i Oristà. Aquests, al seu torn, van delegar la custòdia directa a castlans. L’any 1063 el castell de Balsareny tenia com a castlà Guifré Guitard, que també ho era del castell de Manresa. A la mort de Guillem de Balsareny, l’any 1076, sembla que s’instituí una castlania compartida entre els castells de Manresa i Balsareny, cadascun amb una sotscastlania. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el període comprès entre finals del segle XI i mitjans del XIV coneixem diferents possessors del castell, els quals no sabem si eren pròpiament barons o bé només castlans. Són Ponç Guerau de Cervera o de Mura (1076-1104); Ponç, Ot i Ramon de Balsareny (1143-1188); el seus fills Ponç i Bernat de Balsareny (1202); Bernat de Manresa (1253); Ponç de Vilallonga (1253-1270) i el seu fill Mateu de Vilallonga (1270-1281); Ramon I de Peguera i Gurb (1281-1290); Sibil·la de Pallars (1298-1327) o Joan Berenguer de Rajadell (des de 1327). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una interpretació recent sosté que des de 1327 els Rajadell exercien un càrrec auxiliar del comte (comdors) i per aquest motiu ostentaven el domini directe del castell de Balsareny, de manera que estarien situats per sobre dels Peguera en l’escalafó feudal. Fins fa poc es creia que els Peguera n’eren senyors, quan en realitat només haurien exercit de castlans sota vassallatge dels Rajadell. Això es desprèn d’un manuscrit transcrit per Jaume Pons (1974). Aquesta situació s’hauria mantingut fins l’any 1351, quan Ramon II de Peguera va comprar el domini directe del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores els Peguera van ostentar la senyoria de Balsareny durant més d’una centúria, i fou un període clau, sobretot a la segona meitat del segle XIV, quan els Peguera van estrènyer vincles amb la corona. Si bé en aquesta època la majoria de castells entraven en un procés de decadència i abandonament per la pèrdua de la seva funció militar i social, el castell de Balsareny va quedar reforçat, i això explica que s’hagi pogut conservar en bon estat. I és que Ramon II de Peguera fou un personatge notable que va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó, i fou nomenat majordom de la reina. El rei Pere III va instituir per al seu fill, l’Infant Joan, el ducat de Girona, un títol que sempre més va anar vinculat a l’hereu de la corona. El ducat estava dotat amb diverses possessions, entre les quals els castells de les batllies del Bages i, en concret, el feu del castell de Balsareny. El rei Pere, en recompensa pels seus serveis, va fer donació a Ramon II de Peguera de tot el feu i la jurisdicció del castell de Balsareny, excepte el mer imperi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins aleshores el castell de Balsareny devia ser un simple castell de torre, possiblement ampliat amb algunes dependències. En aquesta època, però, es trobava en males condicions i era inhabitable. Cal dir que els Peguera tenien el seu casal a Manresa, on residien. El 1359 el rei va autoritzar a fer obres al castell. Els Peguera no es van limitar a fer una simple reconstrucció de l’antiga fortalesa sinó que van aixecar pràcticament de bell nou un edifici molt homogeni que adoptava la forma de palau fortificat i que s’acosta força a la imatge arquetípica que sol associar-se a un castell baixmedieval. Amb les oportunes restauracions, és l’edifici que ha perdurat fins els nostres dies. Les obres van durar fins el 1368. Uns anys després, el 1392, s’hi hostatjava el mateix rei Joan I.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil del segle XV els Peguera van prendre partit a favor de la Generalitat i en contra del rei Joan II, però acabada la contesa van retornar la seva fidelitat al rei. A finals del segle XV la baronia va canviar de llinatge quan Pere Miquel de Peguera morí sense descendència. El títol va passar a la seva neboda, i després al fill d’aquesta, Galceran Oliver. Després van ostentar el títol de baró Miquel I, Ferran I i Miquel II. A finals del segle XVI Ferran Oliver va establir les primeres cases de l’actual nucli urbà de Balsareny. En temps del rei Felip III de Castella els Oliver van obtenir el mer imperi; és a dir, la facultat d’impartir justícia també en els casos més greus que incloïen la pena de mort. És per això que a l’entrada del poble els barons tenien unes forques com a símbol d’autoritat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII Miquel II Oliver va fer hereva la seva muller, Elisabet de Corbera, i el castell passà a propietat de la seva família. A mitjans d’aquest segle Francesca de Corbera va vendre la baronia a Joan Antoni de Martín, ciutadà honrat de Barcelona d’origen italià. En aquesta època els Martín van construir a l’església del castell una capella lateral dedicada a la Mare de Déu amb la intenció de convertir-la en un panteó familiar, ja que hi van enterrar Joan Antoni Martín, el primer baró de la nissaga. Els Martín han posseït el castell fins a l’actualitat, per bé que des de principis del segle XIX amb un canvi en el cognom: d’Alòs. L’any 1835, amb la supressió dels drets senyorials, els Martin va poder demostrar que el castell els pertanyia en propietat, ja que en tenien el domini directe. En canvi, van haver de cedir al Comú del poble els seus drets sobre l’hostal, la taverna, la carnisseria i la fleca. Ja des de finals del segle XVIII el sentiment antisenyorial estava molt arrelat a Balsareny. El 1835 els vilatans es va revoltar contra el baró i van calar foc al castell, que va quedar molt destruït, i així va romandre durant força anys. Després que el 1872 el sallentí Manuel Torrents redactés un informe adreçat a l’Acadèmia de Bones Lletres, l’aleshores propietari, Josep Joaquim Alòs i de Martín, va emprendre la restauració del castell i li donà l’aspecte que ha mantingut fins a l’actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A començaments del segle XX el castell fou escenari d’esdeveniments culturals i socials com ara l’acte fundacional del Centre Excursionista de la Comarca de Bages el 1905. Durant la Guerra Civil de 1936 fou saquejat de manera lleu però es va destruir la imatge de la Mare de Déu del Castell. Els darrers barons han estat els continuadors de la nissaga Alòs. Lluís Ignasi d’Alòs i Huelín va promoure noves obres de restauració a la dècada de 1950 però no com una residència particular sinó que va obrir el castell al poble perquè s’hi poguessin fer festes i celebracions. </span>Posteriorment, el títol de baró va passar al germà de l’anterior, Ignasi i, des de 1992, a Ignasi II d’Alòs i Martín, que és marquès d’Alòs, de Llió i baró de Balsareny. <span>Comparteix la titularitat del castell amb els seus germans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1959 sota l’empenta de Llorenç Planes es fundà el Grup Local d’Amics dels Castells, que va promoure diversos actes culturals a l’interior de la fortalesa. </span></span></span></p> | 41.8707200,1.8814300 | 407175 | 4636027 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-finestral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-mur-romanic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-balsareny-vista-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-balsareny-vista-101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-tinell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-celler.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-masmorra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-colleccio-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-cuina-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-dormitori-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-enteixinat-cuina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-coberta-1.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Des de fa anys el castell de Balsareny és obert a visites concertades, amb un servei de guies, i els dissabtes de principis de mes s’hi fan visites teatralitzades. | 92|93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 92832 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-10 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 18, 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVARES, David (1997). <em>La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines.</em> Centre Excursionista de la comarca de Bages, Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SABALA SAFONT, Josep M. (1987). <em>El setge de Balsareny per Compte d’Espanya en la 1ª Guerra Carlina (1839)</em>. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 82-83.</span></span></span></p> | XIX | Coberta esfondrada. Estat d'abandonament | <p><span><span><span><span>Fortí de dimensions modestes que probablement fou construït amb motiu de les guerres carlines al segle XIX. Està situat a la falda del turó del Castell de Balsareny, sobre un promontori que s’aixeca al costat de l’antic camí que pujava al castell. L’indret es troba al costat de llevant del riu Llobregat i domina el pas de l’antic camí ral de Berga. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una construcció de planta rectangular amb dues torres en dos dels angles, diagonalment oposades. La porta es troba a la cara de llevant, emmarcada amb llindes i brancals de pedra picada. El parament és fet de maçoneria, amb restes d’arrebossat i amb reforços puntuals de maó a les obertures. A les cantonades els carreus són ben escairats. L’interior era cobert amb una estructura embigada, de la qual n’han quedat els forats. Repartits entre els quatre murs i les dues torres, el fortí disposa de 21 espitlleres. Cadascuna de les torres en té quatre. Interiorment el recinte mesura 6,5 per 3 metres. A l’angle sudoest devia haver-hi algun tipus d’estructura de guaita per sobre de la coberta, ja que s’hi insinua una mena de merlet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment, tota la construcció queda encerclada per un petit fossat que mesura 1,5 metres d’ample i està protegit per un mur de pedra.</span></span></span></span></p> | 08018-292 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span>Balsareny va tenir un paper destacat durant la primera Guerra Carlina (1822-1840). Gràcies a l’estudi de Josep M. Sabala (1987) sobre unes memòries escrites per Ramon Gamisans Subirana coneixem amb força detall el setge que l’any 1839 va patir el poble, i que va motivar posteriorment la construcció del fortí del Serrat del Maurici i, probablement, d’aquest segon fortí anomenat la Torreta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alineat amb el bàndol liberal, ben aviat Balsareny es va preparar per la resistència. El 1834 i 1835 s’havien refortificat les muralles, i el 1836 s’havia organitzat una milícia per fer front a possibles atacs carlins. El 1837 els dirigents carlins s’havien instal·lat a Berga, que es va convertir en la capital carlina del Principat. Posteriorment el comte d’Espanya (un general carlí d’origen francès) va traslladar el seu quarter general a Casserres i ordenà l’incendi d’Olvan i Gironella. El 1838 el Comte d’Espanya va segrestar el rector de Balsareny, Marià Casanova, que s’havia negat a pagar la contribució de la guerra. Finalment, el 17 de febrer de 1839 el Comte d’Espanya va atacar Balsareny amb un exèrcit de 3.200 soldats i 200 cavalls. Els carlins van rodejar el poble i van ocupar el Serrat del Maurici, on encara no hi havia el fortí. Des d’aquí van bombardejar Balsareny durant dos dies. Al seu torn, un grup de 25 homes de la milícia local, capitanejats per Josep Camprubí, van aconseguir pujar al castell de Balsareny, que es trobava en ruïnes, i des d’allí mantenien a distància el assetjants. La gent del poble va aconseguir evitar un assalt amb baionetes al portal de Berga. Finalment, el dia 19 van arribar les tropes liberals comandades pel general Carbó, que venien de Vic per Sallent, i van aconseguir fer fora els carlins (Serra-Carreté, 2005: 82). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Poc després, el mateix any 1839 (Carreté, 2010: 113), el govern liberal va fer construir el fortí del Serrat del Maurici, que tenia l’objectiu de defensar el camí ral de Berga a Manresa. Cal tenir present que amb la construcció del pont sobre el Llobregat Balsareny havia esdevingut una cruïlla de camins estratègica, i el castell de Balsareny es trobava en ruïnes perquè havia estat incendiat en una revolta contra el seu baró. No coneixem notícies històriques concretes sobre la construcció del fortí de la Torreta, tot i que en alguna publicació s’afirma que és de l’any 1838. Per la seva tipologia constructiva, pròpia del segle XIX, es pot atribuir certament a l’època de les guerres carlines. És probable que es construís entorn de 1839, com una posició de reforç del fortí del Serrat del Maurici per possibilitar el foc creuat sobre el camí ral de Berga.</span></span></span></span></p> | 41.8685700,1.8792900 | 406994 | 4635791 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-fossat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 92814 | Collet del Nado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-del-nado | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 145.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Petita masia construïda al segle XVIII però substancialment reformada en els darrers anys, de manera que s’hi han modificat els volums i la tipologia originàries. Consta d’un cos residencial de planta més o menys rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) que té cossos més petits adossats tant a la part davantera com posterior. Actualment queda tancada per un petit barri davanter, de recent construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada vers el sudest, queda pràcticament tapada per un dels cossos adossats, que a la part superior tenia una galeria porxada, ara tancada amb finestres. Sota un tram de cobert aeri tan sols queda visible el portal principal de la casa, emmarcat amb llindes i brancals de pedra picada. Els paraments són a pedra vista. El cos principal s’ha fet recréixer considerablement per tal de guanyar un espai més ampli a les golfes. Aquest sobrealçament modern té un parament fet amb petits carreus que és de major qualitat que el de la resta de l’edificació. Per la part posterior les obertures visibles també han estat substancialment remodelades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant la pallissa que es troba a un costat del pati que s’estén al nord de la masia.</span></span></span></p> | 08018-276 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>Aquesta masia fou construïda per un caputxí de Sant Martí de Puig-reig, de nom Josep Codina, però que era conegut com el Pare Bernat. Devia ser poc abans del 1730, any que la casa apareix esmentada com a nova. En realitat Josep Codina era germà de l’hereu. El nom de Collet prové del fet que el camí que va a la casa des de la carretera passa per entremig de dos turons que formen un coll. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa es va anar ampliant en diverses etapes. En el cadastre de 1775 consta que pagava 11 sous i mig, i la casa era d’un tal Bosch, que sembla que procedia del mas Bosc d’Argençola. Per això durant un temps fou anomenada també Casa de la Bosca, per la feminització del cognom d’una viuda Bosch (Carreté, 2010: 145). Tanmateix, la família Codina hi va continuar residint. En els darrers anys s’hi han fet reformes i algunes ampliacions.</span></span></span></p> | 41.8785300,1.8612900 | 405515 | 4636917 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-pallissa.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Arbre o arbreda d'interès | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Casa del la Bosca.Informació oral facilitada pel propietari | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2211 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92957 | Forn d’obra de Candàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-candaliga | XIX-XX | Part alta del forn esfondrada | <p><span><span><span>Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 500 m a l’oest de la masia de Candàliga, prop del punt de confluència entre el torrent del Joncaret i un altre torrent menor, on hi ha la font del Joncaret. Conserva l'estructura força íntegra, però en estat de semi-ruïna a la part alta. El forn, que és de dimensions força reduïdes, segueix la tipologia habitual. Consisteix en una construcció de pedra en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra semi-soterrada, habitualment coberta per una sèrie d'arcs transversals o bé amb volta. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter conserva la boca de la fogaina, però és molt petita i en bona part ha quedat soterrada. Per tant, la fogaina ha quedat pràcticament tota sota el nivell del terra. De la part superior, on hi havia la cambra de cocció, se'n conserven parcialment les parets, una pràcticament enderrocada. No és visible la graella que separa la cambra superior de la fogaina, que deu trobar-se coberta per la terra.</span></span></span></p> | 08018-322 | Sector oest del terme municipal | 41.8593000,1.8265200 | 402601 | 4634820 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92957-forn-dobra-candaliga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92957-forn-dobra-candaliga-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92957-forn-dobra-candaliga-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Arbre o arbreda d'interès | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2211 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92034 | Barraca 21837 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21837 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21837)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, amb porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té tres finestres i un voladís perimetral de pedres planes a unes 25 cm abans d’arribar a dalt de les parets exteriors.</span></span></span></p> | 08018-1 | Sector nord-est del terme municipal | 41.8791300,1.8489300 | 404490 | 4636997 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92034-barraca-21837-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92034-barraca-21837-b.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92035 | Barraca 21838 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21838 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21838</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, amb una doble estança, orientada al sud-est. Es troba molt esfondrada, tot i que encara se’n pot veure una finestra.</span></span></span></p> | 08018-2 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8783200,1.8471500 | 404341 | 4636909 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92035-barraca-21838-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92035-barraca-21838-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92036 | Barraca 21839 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21839 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21839)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud, que es troba esfondrada. Encara s’hi pot veure una espitllera.</span></span></span></p> | 08018-3 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8785100,1.8452400 | 404183 | 4636932 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92036-barraca-21839-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92036-barraca-21839-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92037 | Barraca 21818 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21818 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21818)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té un voladís de pedres planes i, per sobre, una filada de pedres de reforç.</span></span></span></p> | 08018-4 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8773400,1.8450300 | 404164 | 4636802 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92037-barraca-21818-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92037-barraca-21818-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92038 | Barraca 21817 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21817 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21817)</span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est i actualment esfondrada. Està situada en un lloc on han tallat tots els arbres del voltant.</span></span></span></p> | 08018-5 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8779600,1.8443600 | 404109 | 4636872 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92038-barraca-21817-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92039 | Barraca 21840 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21840 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21840)</span></span></span></p> | XIX-XX | Parcialment esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que es troba en bona part esfondrada. </span></span></span></p> | 08018-6 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8775600,1.8434100 | 404030 | 4636829 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92039-barraca-21840-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92039-barraca-21840-aa.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92040 | Barraca 21836 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21836 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21836)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Al costat hi ha una petita bassa de planta circular i revestida interiorment amb pedra.</span></span></span></p> | 08018-7 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8775100,1.8425700 | 403960 | 4636824 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92040-barraca-21836-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92040-barraca-21836-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92041 | Barraca 21841 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21841 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21841)</span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que té la coberta esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-8 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8785400,1.8423900 | 403947 | 4636939 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92041-barraca-21841.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92042 | Barraca del Clot de la Seuva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clot-de-la-seuva | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13736)</span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca parcialment esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, orientada cap al nord-est, que es troba parcialment esfondrada. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una construcció adossada, molt malmesa. A l’interior té tres fornícules.</span></span></span></p> | 08018-9 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8765300,1.8325600 | 403128 | 4636726 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92042-barraca-13736-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92042-barraca-13736-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92043 | Barraca 4575 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4575 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 4575)</span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula, que es troba esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-10 | Sector nord-oest del terme municipal. | 41.8727600,1.8171200 | 401841 | 4636325 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92043-barraca-4575-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92043-barraca-4575-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92044 | Barraca 5839 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5839 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5839)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana de fusta i la coberta amb bigues de fusta i lloses de pedra. Té lleugers esfondraments.</span></span></span></p> | 08018-11 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8751800,1.8571300 | 405165 | 4636549 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92044-barraca-5839-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92045 | Barraca 5840 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5840 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5840)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té la porta de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. A l’interior té tres fornícules raconeres i, en un lateral, una sortida de fums.</span></span></span></p> | 08018-12 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8740400,1.8553800 | 405018 | 4636425 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92045-barraca-5840-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92045-barraca-5840-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92046 | Barraca 5841 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5841 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5841)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-13 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8734300,1.8538600 | 404891 | 4636358 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92046-barraca-5841.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92047 | Barraca 5842 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5842 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5842)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana de pedra i coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-14 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8734700,1.8528900 | 404810 | 4636364 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92047-barraca-5842.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92048 | Barraca 5843 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5843 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5843)</span></span></span></p> | XX | Esfondrament del sostre | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est/nord-est. Té la porta amb llinda de fusta que consisteix en una biga de secció circular. La coberta era amb bigues de fusta i lloses de pedra i es troba parcialment esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-15 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8745400,1.8502900 | 404596 | 4636486 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92048-barraca-5843-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92049 | Barraca 14244 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14244 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 14244)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esllavissada a la paret exterior | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. A l’interior hi ha un banc de pedra.</span></span></span></p> | 08018-16 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8756100,1.8494600 | 404529 | 4636605 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92049-barraca-14244-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92049-barraca-14244-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92050 | Barraca 15514 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15514 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). <span>Web Wikipedra (codi 15514)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una fornícula i un ràfec de pedres volades.</span></span></span></p> | 08018-17 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8735600,1.8491200 | 404498 | 4636378 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92050-barraca-15514.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92051 | Barraca 13249 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13249 | <p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 13249)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra. Té un tancat descobert al lateral esquerre.</span></span></span></p> | 08018-18 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8744100,1.8463000 | 404265 | 4636476 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92051-barraca-13249-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92051-barraca-13249-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92052 | Barraca 14507 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14507 | <p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 14507)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est, que es troba força esfondrada. Tenia la coberta de falsa cúpula. Té la particularitat que està feta amb petites pedres planes.</span></span></span></p> | 08018-19 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8733600,1.8446100 | 404123 | 4636361 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92052-barraca-14507.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92053 | Barraca 14508 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14508 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 14508)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que es troba pràcticament esfondrada. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra.</span></span></span></p> | 08018-20 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8737600,1.8439300 | 404067 | 4636406 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92053-barraca-14508.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92054 | Barraca 25461 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-25461 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2022). Web Wikipedra (codi 25461)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud-est, parcialment esfondrada. La porta era més ample i es va enxiquir amb posterioritat. Possiblement la coberta era lleugera, amb bigues de fusta. Té un dipòsit exterior a terra que recollia l’escorrentia del pendent. </span></span></span></p> | 08018-21 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8737400,1.8364100 | 403443 | 4636412 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92054-barraca-25461-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92054-barraca-25461-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92055 | Barraca 23868 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23868 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2021). Web Wikipedra (codi 23868)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada irregular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula, molt plana i parcialment ensorrada. A l’interior té una fornícula i dues finestres.</span></span></span></p> | 08018-22 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8714900,1.8385100 | 403614 | 4636160 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92055-barraca-23868-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92055-barraca-23868-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92055-barraca-23868-c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92056 | Barraca 23261 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23261 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23261)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca amb planta irregular, més o menys en forma de ferradura, de factura poc acurada i orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana de pedra i la coberta és de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-23 | Sector oest del terme municipal | 41.8692700,1.8394800 | 403691 | 4635913 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92056-barraca-23261-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92056-barraca-23261-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92057 | Barraca 3812 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3812 | <p><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3812)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta irregular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-24 | Sector oest del terme municipal | 41.8685500,1.8334200 | 403187 | 4635840 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92057-barraca-3813.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92058 | Barraca 3814 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3814 | <p><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3814)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula. Conserva restes d’un ràfec de pedres planes volades.</span></span></span></p> | 08018-25 | Sector oest del terme municipal | 41.8655700,1.8315800 | 403030 | 4635511 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92058-barraca-3814.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92059 | Barraca 23220 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23220 | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda planta i la coberta de falsa cúpula. A l’interior té una fornícula.</span></span></span></p> | 08018-26 | Sector oest del terme municipal | 41.8647600,1.8323000 | 403089 | 4635420 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92059-barraca-23220.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92060 | Barraca 23221 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23221 | <p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23221)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un voladís de pedres planes a la coberta.</span></span></span></p> | 08018-27 | Sector oest del terme municipal | 41.8642200,1.8345700 | 403276 | 4635357 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92060-barraca-23221.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92060-barraca-23221-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92061 | Barraca 3813 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3813 | <p><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3813)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al nord. Té porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula, amb restes d’un ràfec de pedres planes volades.</span></span></span></p> | 08018-28 | Sector oest del terme municipal | 41.8635400,1.8311900 | 402995 | 4635286 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92061-barraca-3813.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92062 | Barraca 21896 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21896 | <p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21896)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondra | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula, amb restes d’un voladís. Els muntants del portal són fets amb pedres molt grosses i planes. </span></span></span></p> | 08018-29 | Sector oest del terme municipal | 41.8574100,1.8237200 | 402365 | 4634614 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92062-barraca-21896-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92062-barraca-21896-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92065 | Barraca 10125 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10125 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 10125)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament al sostre | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una fornícula i una finestra.</span></span></span></p> | 08018-30 | Sector oest del terme municipal | 41.8612800,1.8380800 | 403563 | 4635027 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92065-barraca-10125-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92065-barraca-10125-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92066 | Barraca 23182 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23182 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23182)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i el sostre esfondrat.</span></span></span></p> | 08018-31 | Sector oest del terme municipal | 41.8601700,1.8381200 | 403565 | 4634904 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92066-barraca-23182-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92067 | Barraca 23183 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23183 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23183)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades a la coberta. A un costat hi ha un abeurador.</span></span></span></p> | 08018-32 | Sector oest del terme municipal | 41.8600900,1.8370900 | 403479 | 4634896 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92067-barraca-23183-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92068 | Barraca 23998 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23998 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23998)</span></span></span></p> | XIX-XX | Lleuger esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades a la coberta.</span></span></span></p> | 08018-33 | Sector oest del terme municipal | 41.8577800,1.8291500 | 402817 | 4634649 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92068-barraca-23998-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92068-barraca-23998-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92070 | Barraca 23997 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23997 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23997)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-34 | Sector oest del terme municipal | 41.8567800,1.8284600 | 402758 | 4634538 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92070-barraca-23997-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92071 | Barraca 19536 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19536 | <p><span><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19536)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esllavissament; llosa de la cúpula parcialment desfalcada | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-35 | Sector oest del terme municipal | 41.8505200,1.8389800 | 403622 | 4633831 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92071-barraca-19536-aa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92071-barraca-19536-a.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92072 | Barraca 23625 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23625 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23625)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, de dimensions força grans i orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra. El sostre ha estat restaurat amb uralita. </span></span></span></p> | 08018-36 | Sector central del terme municipal | 41.8673900,1.8609800 | 405473 | 4635680 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92072-barraca-23625-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92073 | Barraca 23628 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23628 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23628)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat i cobert amb plàstics i uralita | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Està situada als Solells de Fucimanya. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-37 | Sector central del terme municipal | 41.8678800,1.8594400 | 405346 | 4635736 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92073-barraca-23628-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.