Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93211 | Cançó del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-moli | <p><span><span><span>AMADES, Joan. <em>Costumari català</em>, vol. XI, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 63-64.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició no vigent | <p><span><span><span>Cançó que tradicionalment es cantava i es ballava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages mentre es feia la mòlta en els molins. El folklorista Joan Amades recull aquesta cançó en el seu <em>Costumari Català</em>. Segons aquest autor, antigament la batuda del cereal i la primera mòlta de la nova collita estaven revestits d’un cert cerimonial. Hi ha diverses cançons conegudes de tema moliner, i segons la visió popular els molins havien estat llocs de ball i de llicència. Les dones eren les que solien encarregar-se de portar el blat a moldre, i mentre esperaven que s’enllestís la mòlta era habitual cantar algunes cançons i ballar. Amades apunta també la possibilitat que aquests balls rituals podien constituir reminiscències d’antics rituals d’aparellament encaminats a afavorir la germinació de les llavors i l’èxit de les collites. La celebració de la primera mòlta podia comportar, doncs, un ritual que es proposava assegurar la prosperitat del conreu per a l’any següent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cançó del molí que es cantava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages deia així: “La filla d’un pobre home se’n lleva de matí, digudí, ga, fa el sac i son arri se’n va cap al molí, digudí, digudà. Moliner planta la mola. Ai, digudà. Si vol moldre bé moldrà (Amades, 1990: 64)”.</span></span></span></p> | 08018-375 | 41.8634200,1.8768900 | 406787 | 4635222 | 08018 | Balsareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93211-canco-moli.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93211-traginers-sacs.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 93212 | Cuca Mare de la peresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuca-mare-de-la-peresa | <p><span><span><span>AMADES, Joan. <em>Costumari català</em>, vol. IX, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 51, 72.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició perduda | <p><span><span><span>Tradicions orals relacionades amb la tasca del segar que recull el folklorista Joan Amades en el seu <em>Costumari Català</em>. Segons aquest autor, “a Balsareny diuen que entre les espigues es cria una mena de cuca tan petita que ni s’arriba a albirar, la qual és la mare de la peresa i hom l’anomena així. Al pobre segador que té la mala ventura de topar-la tot segant el fa objecte del seu enuig; li encomana una mena de verí, que hom no sap com treure’s del damunt, que porta mala gana per a fer res i poc delit. Del segador poc delitós hom creu que ha ensopegat aquesta cuca i que l’ha fet objecte del seu atac, del qual no es podrà sostreure en totes les messes, i els companys el fan tema de burles. La peresa només sol campejar pel blat en començar la segada. El renou que mouen els segadors i la masega que es produeix al camp la molesten i se’n va (Amades, 1990: 51)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amades recull una altra creença segons la qual el cant de les cigales fa créixer el blat. Per això no es pot segar mentre les cigales encara canten, perquè el blat va creixent encara una mica cada dia. Però quan paren de cantar és el moment de posar-se a la feina, perquè el blat ja està a punt. Segons Amades, a Balsareny creien que les cigales “canten set dies seguits sense gairebé ni parar per res i després es rebenten, puix que, segons opinió de la gent vella, la sega no podia durar més d’una setmana, i tot el blat que es segava passats els set primers dies no arribava a bona fi i no aprofitava (Amades, 1990: 72)”.</span></span></span></p> | 08018-376 | 41.8633600,1.8770400 | 406800 | 4635215 | 08018 | Balsareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93212-cuca-mare-peresa-cigala.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92429 | Fita de la Séquia a l’aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-laqueducte-de-conangle | XIX | Trencat a la part superior dreta. Erosió de la pedra considerable. Fongs i restes de pintura. | <p><span><span><span>Fita de la Séquia de Manresa que està emplaçada sobre l’aqüeducte o pont de Conangle, a la part central. Consisteix en un bloc de pedra de forma més o menys rectangular, amb els angles arrodonits (trencat a la part superior dreta), que té gravat a la cara davantera l’escut de Manresa. Mesura 40 cm d’alçada, 32 d’ample i 11 de gruix. Les formes i mides de les fites de la Séquia varien força, però totes solen tenir l’escut de Manresa i, de vegades, la data o altres inscripcions. La majoria estan datades a finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta és una de les poques fites que es conserva entre les moltes que hi havia al llarg del recorregut de la Séquia. Recorden que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-180 | A l'aqüeducte de Conangle, de la Séquia. Sector sud del terme municipal. Prop de les mines de Vilafruns. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8351600,1.8746800 | 406563 | 4632087 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92429-fita-aqueducte-conangle-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis.El termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent. La fita es troba més o menys al centre. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92421 | Fita de la Séquia a la resclosa dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-la-resclosa-dels-manresans | XIX | Erosió i fongs a la pedra | <p><span><span><span>Pedra que sobresurt a la façana de la caseta que es troba a la Resclosa dels Manresans, a l’inici de la Séquia de Manresa. Es tracta d’una pedra encastada a la paret nord, on l’aigua desviada per la resclosa entra al canal tot passant sota la caseta. És, per tant, el punt d’inici de la Séquia, i aquesta pedra va a ser la primera de les diferents fites amb l’escut de Manresa que es troben al llarg del recorregut de la Séquia i que indiquen que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta pedra-fita presenta una cara inclinada on hi ha gravat l’escut de Manresa i, a sota, l’any 1865. Sembla que la caseta on hi ha el mecanisme regulador de la captació d’aigües es va construir l’any 1890. Per tant, aquesta fita podria ser anterior a la caseta.</span></span></span></p> | 08018-175 | A la Resclosa dels Manresans. Sector central del terme municipal. Vora el riu Llobregat | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria.</span></span></span></span></p> | 41.8699800,1.8836400 | 407357 | 4635943 | 1865 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92421-fita-resclosa-manresans-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92421-resclosa-manresans-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92427 | Mòdul hidromètric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/modul-hidrometric | <p><span><span><span>GRAU TORRENT, Sergi; ALONSO MALLO, Pilar ( 2017). “Modul hidromètric de la Sèquia de Manresa”. <em>Recursos i territori: perspectiva històrica i nous equilibris. Actes del X Congrés de la CCEPC, Manresa, 21, 22 i 23 d’octubre de 2016</em>. Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana; Institut Ramon Muntaner; Centre d’Estudis del Bages, Cossetània Edicions, p. 317-342.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>El mòdul hidromètric era un mecanisme que es va instal·lar el 1865 en aquest tram inicial de la Séquia per tal de limitar el cabal d’aigua que passa pel canal a 1.000 litres per segon. Es troba 100 metres aigües avall de l’aqüeducte de Santa Maria i passat el pont de la carretera d’Avinyó. En aquest sector la Séquia discorre encara en paral·lel al riu Llobregat. La caseta on hi havia el mòdul és a la riba esquerra de la Séquia, envoltat per una interessant zona d’horta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el cabal de la concessió és de 1.250 litres per segon. Es conserva la caseta on hi havia el mecanisme, que és una obra molt senzilla de pedra, amb una entrada per la part posterior i un sobreeixidor lateral que dona al canal, en forma d’arc i cobert amb una reixa que té la data 1865. Actualment l’interior ja no acull l’antic mòdul, que s’exposa al Museu de la Tècnica de Manresa, però encara s’utilitza per mesurar el cabal mitjançant sensors electrònics.</span></span></span></p> | 08018-178 | A la Séquia de Manresa, prop del Pont del Riu. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>Les primeres notícies sobre la regulació d’aigua de la Séquia són del 1857, quan l’alcalde de Manresa va adreçar una consulta al governador civil en resposta a una sol·licitud adreçada a la reina Isabel II. El 1859 es publicà una reial ordre on es fixava la dotació de la Séquia en 1.000 litres per segon, però no s’exigia efectuar cap obra per limitar el cabal. El 1861 els concessionaris d’un canal a la dreta del Llobregat van reclamar que es controlés el cabal, i l’any següent el governador civil ordenava que s’instal·lés un mòdul per donar compliment a un reial decret de 1860 on s’ordenaven autoritzacions i concessions d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest moment la Junta de la Séquia va buscar un enginyer per projectar el mecanisme. Fou Jaime de Castro, sota la inspecció de l’enginyer del districte Marián Parellada, que el 1863 va redactar la memòria amb un plànol del mòdul hidromètric. Les obres es van iniciar el 1864 i van acabar el 1865. Aquest mateix any es va construir la caseta que acull el mòdul, tal com indica la data de la reixa del sobreeixidor. No es té constància del fabricant del mecanisme del mòdul, que es va finançar amb la venda del molí del Salt, que estava situat al torrent de sant Ignasi, a Manresa, i era propietat de la Junta de la Séquia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1959 es va realitzar un nou projecte de mòdul hidromètric d’acord amb una ordre ministerial, però no es té constància que s’executés. A la dècada de 1960 el mecanisme del mòdul es trobava fora de servei, i el 1992 va ser retirat i dipositat al Museu de la Tècnica de Manresa, on va ser restaurat i avui és exposat (Grau; Alonso, 2017). </span></span></span></p> | 41.8594300,1.8789700 | 406954 | 4634777 | 1865 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92442 | Pontarró que baixa al Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-que-baixa-al-llobregat | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada afaiçonades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. Podria ser una obra del moment inicial de la Séquia, al segle XIV.</span></span></span></p> | 08018-186 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Podria tractar-se del “pontarró qui baixa al Llobregat”, esmentat en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. De fet, seguint aquest pontarró es pot baixar a través dels horts fins el riu. Segons Carreté (2010: 108), no té cap altre nom popular.</span></span></span></p> | 41.8591000,1.8775600 | 406837 | 4634741 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-a.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92440 | Pontarró del Colador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-colador | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a uns 875 m de l’inici del canal, en una zona amb horts a l’indret on el Llobregat fa un meandre. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-184 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Ja s’esmenta amb el nom de pontarró del Colador en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Canyelles, es trobava a 563 canes (875 m) de l’inici de la Séquia. Segons Carreté (2010: 107), el topònim colador, que no s’ha mantingut en la tradició popular, significaria un indret on l’aigua del torrent colava cap als horts riberencs.</span></span></span></p> | 41.8644200,1.8861100 | 407554 | 4635323 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-b.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92441 | Pontarró del Mòdul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-modul | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 20 m aigües avall del Mòdul hidromètric, no gaire lluny de l’aqüeducte de Santa Maria. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú (amb pedres allargades i desbastades), consta d’un arc escarser de corba molt suau i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. </span></span></span></p> | 08018-185 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. S’anomena popularment pontarró del Mòdul perquè es troba al costat el Mòdul hidromètric de la Séquia (Carreté, 2010: 107).</span></span></span></span></p> | 41.8593700,1.8787500 | 406936 | 4634770 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92441-pontarro-2-modul-hidr-a.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92443 | Pontarró dels Omplidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-dels-omplidors | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada perfilades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-187 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Carreté (2010: 108), s’anomena popularment pontarró dels Omplidors.</span></span></span></p> | 41.8578700,1.8753400 | 406651 | 4634607 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-b.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92444 | Pontarró de la Vinya del Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-la-vinya-del-marti | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 25 metres aigües amunt de l’aqüeducte també anomenat de la Vinya d’en Martí, situat a l’alçada de la resclosa de la fàbrica de Vilafruns. Ha conservat força bé la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser. La seva construcció deu ser força moderna, possiblement de la primera meitat del segle XIX, ja que és força més ample que altres pontarrons, de manera que permet el pas de carruatges i trànsit rodat en general. Actualment està protegit amb baranes de fusta a banda i banda.</span></span></span></p> | 08018-188 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, possiblement es va construir a la primera meitat del segle XIX, amb una amplada ja apta per a carruatges. Està documentat per primera vegada l’any 1856 (Carreté, 2010: 109).</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92444-pontarro-5-vinya-marti-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92431 | Aqüeducte de la Vinya d’en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-vinya-den-marti | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), <span>p. 158, 163.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIV-XIX | Envaït per la vegetació | <p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc i emplaçat sobre un petit torrent, anomenat del Balç o del Senyor Francisco. Es troba en un tram de la Séquia cobert, i actualment ha quedat envaït per la vegetació i amb prou feines és visible la volta lleugerament arquejada sota la qual passa el torrent.</span></span></span></p> | 08018-181 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Prop de la fàbrica del Molí | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de la Vinya d’en Martí ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn del 1680. El seu origen és medieval però deu haver sofert diverses reparacions al llarg dels segles.</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92432 | Pont del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rector-0 | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – siglo XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIX-XIX | <p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc que franqueja la riera de Roqueta, poc abans que desemboqui al Llobregat. Popularment, es coneix com a Pont del Rector. Es troba en una zona d’horts, a la Coromina, que antigament eren del rector de Balsareny. Actualment la part baixa de la riera està poblada amb una espessa vegetació que tan sols deixa veure l’arrencada de l’arc. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, protegida sota una reixa metàl·lica i amb baranes de ferro als costats.</span></span></span></p> | 08018-182 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Vora l'actual polígon industrial de la Coromina. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte del Rector deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 18 canes (28 m) de llarg.</span></span></span></p> | 41.8572400,1.8743400 | 406567 | 4634538 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-recto-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92445 | Pontarró de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-vilafruns | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | ***XVIII-XIX o XIX-XX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat prop de l’antiga masia i fàbrica de Vilafruns. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-189 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, podria ser el que popularment s’anomena pontarró de Vilafruns (de la fàbrica de Vilafruns o de la masia de Vilafruns) i que, segons Carreté (2010: 108) està documentat en el mapa de la Séquia fet per Marià Potó l’any 1867 (Arxiu d’Aigües de Manresa). Permetia accedir a la masia i a la fàbrica. Podria tractar-se d’una obra dels segles XVIII o XIX. Antigament a l’alçada d’on hi ha la masia i la fàbrica la Séquia passava per un traçat més oriental (al llarg d’uns 150 m), gairebé a tocar de la masia. L’any 1920 encara feia aquest traçat, i posteriorment es va canviar per l’actual.</span></span></span></p> | 41.8432200,1.8790100 | 406934 | 4632977 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92445-pontarro-6-vilafruns-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92428 | Aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-conangle | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV, XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Conangle. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval en el seu recorregut principal. Passa per sobre de la riera de Conangle, que forma una petita vall entre camps de conreu i bosc, just a la divisòria entre els termes municipals de Balsareny i Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte és força llarg, d’uns 103 metres, i a la part inicial, al nord, fa un lleuger gir. D’alçada màxima mesura uns 12 metres. S’hi poden distingir dues parts ben diferenciades: l’aqüeducte originari, que es caracteritza pels tres arcs apuntats centrals (val a dir que són els únics arcs apuntats de tota la Séquia) i una construcció de reforç que el 1824 s’hi va adossar a la cara oest. Com que els arcs de les dues construccions no coincideixen del tot, sinó que s’encavallen parcialment, fa la impressió que ens trobem davant de dos ponts en paral·lel, tot i que a la part alta tota l’obra queda fusionada en una plataforma uniforme, de 4,5 m d’amplada. En la part gòtica l’aparell és fet amb carreus de mida no gaire gran i força desiguals. L’obra del segle XIX és molt més regular, amb carreus ben disposats en filades. Tot aquest costat oest es caracteritza per un perfil atalussat fins a dalt de tot, de manera que l’aqüeducte queda ben reforçat davant els possibles aiguats de la riera. En aquesta cara només queden descoberts dos arcs, que són de mig punt. El tercer arc ha quedat cegat. I encara més al sud són visibles quatre arcs més que han de correspondre a l’obra gòtica originària, ja que semblen lleugerament apuntats. Tots aquests arcs han quedat pràcticament tapats pels murs de reforç, que en aquesta part meridional deixen entreveure diferents fases constructives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte té dos elements ornamentals o commemoratius: sobre un dels arcs de la cara est hi trobem un escut totalment erosionat amb dos carreus a la part inferior que tenien una inscripció. Se n’insinuen algunes lletres al costat esquerre del carreu superior, però la inscripció és completament il·legible. D’altra banda, sobre un arc de la cara oest hi podem veure una pedra amb una orla que té inscrita la data 1824. Aquest ha de ser l’any en què es van realitzar les obres per reforçar l’aqüeducte al costat oest, que devia quedar malmès per una torrentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior, el caixer (per on discorria l’aigua de la Séquia) és cobert amb lloses que permeten caminar sobre l’aqüeducte, protegit amb unes baranes metàl·liques. Actualment es troba fora d’ús, ja que les abundants fuites que tenia en feien perillar l’estructura. Per solucionar-ho fa uns anys es va fer passar una canonada soterrada al costat dret de la construcció. Al costat de la barana es conserva una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa. És una de tantes fites que recorden que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-179 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal, vora les mins de potassa de Vilafruns. | <p><span><span><span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem esmentat, a principis del segle XIX (l’any 1824 segons una inscripció) l’aqüeducte es va reparar amb la construcció d’una estructura de reforç. Això va modificar considerablement la fesomia de l’obra vista des de la cara oest.</span></span></span></p> | 41.8350800,1.8746500 | 406560 | 4632078 | 1340, 1824 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-escut-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-vista-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Conangle, Pont de cal NegretEl termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent.Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. | 93|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92433 | Aqüeducte de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-santa-cecilia | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa de dimensions modestes, d’un sol arc, que franqueja el torrent de cal Barretaire, al pla de Santa Cecília. Actualment en aquest sector hi ha els xalets de la mina de Vilafruns. Té una alçada considerable, d’uns 4,5 m, però la vegetació del torrent pràcticament no deixa veure l’arc, fet amb obra de maçoneria. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, actualment sota cobert i amb la protecció d’una barana de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inicial de l’aqüeducte hi ha una caseta de pedra que aixopluga un bagant modern, que funciona amb volant i mecanisme desmultiplicador, el qual permet desviar l’aigua cap al torrent. També hi ha una caseta d’eines del sequiaire.</span></span></span></p> | 08018-183 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal. Al pla de Santa Cecília, prop de la mina de Vilafruns. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de Santa Cecília deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 9 canes i un pam de llarg (una mica més de 14 m), i 3 canes d’alçada (4,6 m). </span></span></span></p> | 41.8393100,1.8779100 | 406837 | 4632544 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Santa Cecília | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92918 | Font dels Escolans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-escolans | <p> </p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 27.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 93-97.</span></span></span></p> | XX | Entorn en estat d'abandó. Alguns elements comencen a degradar-se. | <p><span><span><span>Font envoltada d’una zona enjardinada que es troba rere l’església de Sant Esteve de la colònia Soldevila, avui en un estat d’abandó força acusat. Tot el conjunt fou ideat i executat en bona part per mossèn Joan Bajona a la dècada de 1980, quan era el capellà de l’església. Consta de diferents àmbits en un terreny terrassat que arriba fins a la fondalada d’un torrent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part alta hi trobem una caseta de pedra i fusta ornamentada amb un seguit de còdols que recreen la muntanya de Montserrat, amb una rèplica de la Moreneta i altres figuretes. Al costat hi trobem el monument als escolans, un conjunt escultòric fet de ciment i amb revestiment metàl·lic que representa un escolà que toca la flauta i, al costat, el Timbaler del Bruc, tots dos aixoplugats sota un paraigua. Antigament sobre el paraigua hi queia un rajolí d’aigua que seguia cap al brollador que hi havia a la caseta i, a través d’un regueró, continuava fins omplir la bassa que hi ha a la terrassa inferior, que era plena de peixets. Diverses taules de pícnic i parterres abans ben enjardinats completen el conjunt.</span></span></span></p> | 08018-304 | A la colònia Soldevila, rere l'església. Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>Amb la creació de la colònia Soldevila, també coneguda com a colònia de Sant Esteve, l’antiga església que hi havia en aquest indret va quedar-hi incorporada per donar-hi servei religiós. Entre els anys 1985 i 1986 es va portar a terme una restauració de l’església promoguda pel capellà que n’estava al càrrec, mossèn Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia. Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada. Una mica abans, el 1970, el mateix mossèn Bajona ja havia ideat i creat l’espai de la Font dels Escolans, al darrera de l’església. El monument als escolans és obra de Narcís Bessa i Fornell (de Sant Llorenç de Morunys) a partir d’un dibuix de mossèn Bajona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, </span></span></span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. <span><span><span>Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. Alguns dels seus treballs són de caràcter menor, d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional.</span></span></span></p> | 41.8834000,1.8862500 | 407593 | 4637430 | 1970 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92918-font-escolans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92918-font-escolans-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92918-font-escolans-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó (disseny i paleta); Narcís Bessa i Fornell (escultor) | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 92806 | Capella de Sant Jaume de Puigdorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-puigdorca | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138-139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135, 132.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Reguer i altres coses de Puigdorca”, <em>Pàgines viscudes, volum 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 9.</span></span></span></p> | XVII | Restaurada a la dècada de 1950. | <p><span><span><span>Capella de petites dimensions emplaçada a l’interior del recinte de la masia de Puigdorca i adossada al mas tan sols per un angle. Tot i tenir un origen medieval, l’obra actual és de l’any 1624. És una construcció amb façanes als quatre vents, d’una sola nau de planta rectangular i amb una petita sagristia adossada a l’angle sudest. La façana principal, encarada vers el nord, consta tan sols d’un portal emmarcat amb pedra picada, ornamentada amb motllures, i una petita finestra rectangular al damunt. La capella és coronada amb un campanar d’espadanya molt ample, de dos ulls i obrat amb maó. És fruit de la restauració que s’hi va fer a la dècada de 1950. Els paraments conserven l’arrebossat tradicional als laterals i un arrebossat modern a la façana davantera, tot deixant a la vista les pedres cantoneres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és cobert amb volta de canó. Actualment els paraments interiors són enguixats i pintats als murs laterals amb una decoració que imita un carreuat clàssic. L’altar conté tres imatges modernes de sant Jaume, sant Esteve i la Moreneta. Als peus de la nau s’aixeca un petit cor amb barana de fusta. Al paviment hi trobem lloses de dues laudes sepulcrals, amb data de 1807.</span></span></span></p> | 08018-272 | A la masia de Puigdorca. Sector est del terme municipal. | <p><span><span><span>El topònim del lloc és compost per l’orònim <em>puig</em> i el nom propi germànic <em>Dorca</em>, ben documentat a Catalunya a l’edat mitjana. La capella de Sant Jaume és documentada des del segle XII, moment en què tenia la categoria de parròquia. Pel que fa al mas, està documentat l’any 1363 (Serra; Carreté, 205: 135).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella actual és una construcció del 1624, tal com indica la llinda del portal. Segons documents parroquials, el 1628 el papa Urbà VIII va firmar un decret que declarava l’església de Sant Jaume de Puigdorca sufragània de la de Santa Maria de Balsareny, i disposava que s’hi fes un cementiri a fi de poder-hi enterrar els difunts dels masos d’aquesta part del Llobregat quan el riu baixava crescut i no es podia passar pel gual per anar al cementiri de la parròquia. Els masos del costat de llevant del Llobregat eren la Rabeia i les cases del Pla de Vilamajor, el Vilar, l’Alou i Puigdorca. Abans de la Guerra Civil de 1936 per Sant Jaume encara s’hi celebrava una festa major amb ball, al qual hi acudien els habitants de les cases de l’entorn. En l'actualitat a la capella només s'hi diu missa per la diada de Sant Jaume. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació al mas, l’any 1702 el propietari era Isidro Rodoreda Puixdorca, segons informa una inscripció. Pel que sembla, devia fer poc que a conseqüència d’un matrimoni el cognom Rodoreda substituïa el de Puigdorca. L’any 1760 es pagaven tres lliures , 14 sous i 11 diners per conreus, vinyes, horts, boscos, erms i la casa. El 1775 l’heretat tenia 12 jornals i mig de sembra, 2/24 d’horts, dos jornals de vinya, 39 de bosc i 16 de pastures. També tenia horts al Llobregat i la casa, amb un matxo, dos bous, sis porcs i 30 ovelles. Per tot plegat pagava 201 rals i 19 diners al cadastre, i era un dels contribuents més importants del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, el cos residencial es va construir de bell nou l’any 1798, quan la masia es va transformar en un casal de característiques senyorials. Posteriorment s'hi han fet altres obres o ampliacions, com el mur que tanca la lliça, aixecat el 1891, els coberts de ponent o la masoveria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1936 Puigdorca pertanyia a una família de Barcelona: Concepció Mas n’era la propietària, germana d’August Mas. Durant la Guerra Civil la masia fou ocupada pels sectors revolucionaris. Com a fet anecdòtic, a la sala noble encara es conserven grafits que van fer tant els revolucionaris com els soldats franquistes quan van instal·lar-se a la casa després de la guerra. A la finca de Puigdorca s’hi va portar a terme un projecte comunitari que la intel·lectual francesa Renée Lamberet, en una publicació, destaca com a exemple de solidaritat entre obrers i camperols. Segons la crònica que en fa Lamberet, a Puigdorca 15 famílies van constituir-se com a col·lectiu adherit a la CNT per impulsar un projecte agrícola que va rebre l’ajuda dels obrers del tèxtil i dels miners en forma d’aportacions monetàries i també de treball personal. Els membres d’aquest col·lectiu van fer la rompuda d’un terreny de 60 hectàrees que estava situat a la part alta de la finca i que fins aleshores servia, entre d’altres coses, per anar-hi a caçar. També van decidir impulsar nous horts a la plana. Per això van construir un gran dipòsit de 1.500.000 litres, un pou de 7 metres de fondària al costat del Llobregat i una caseta on hi havia una bomba per propulsar l’aigua. Una canonada conduïa l’aigua des del pou fins al dipòsit. A la zona propera a la caseta, amb l’ajuda dels obrers s’hi van habilitar horts per als camperols. Totes aquestes instal·lacions, <span>que estaven situades en una terrassa fluvial de les Planes de Puigdorca, probablement al sector on ara hi ha la casa de totxo coneguda com la Masia, van ser desmuntades en acabar la guerra. </span>Així mateix, un tros de riu més avall (Lamberet diu a les “Malloles”), en un terreny ple de còdols d’uns 200 x 40 metres van crear una altra zona d’horts i van construir-hi un “mur de defensa” per protegir els horts de possibles avingudes del riu. Aquest mur encara es conserva, situat al costat de l’antiga resclosa de la fàbrica de Vilafruns, que es troba al sector industrial encara avui conegut com les Malloles. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Francesc Soler, en el seu llibre memorialístic “Pàgines viscudes” desmitifica i rectifica algunes de les afirmacions de la periodista francesa. Soler diu: “referent al regadiu de Les Planes, hem de conèixer que la intenció era bona, però que va resultar un fracàs. Segurament que a la col·lectivitat li va costar molts diners i treball, però, com que estava mal instal·lat, no va donar el resultat que esperaven: el pou, que no donava prou aigua; les canonades, que es rebentaven... de manera que ben poc va funcionar (Soler, 1989: 9)”. Segons Soler, quan acabada la guerra la propietària Concepció Mas va tornar es va desentendre del projecte i va anar a l’Ajuntament a “tornar-lo al poble”. L’Ajuntament va lliurar tota la instal·lació a la Recuperació Nacional, els quals la van desmuntar. Soler també informa que els diners per pagar les instal·lacions havien sortit en part de la tala del bosc de Puigdorca, que va comportar la destrucció del Reguer de Puigdorca: un bosc emblemàtic de roures i alzines centenàries que era un lloc d’esbarjo molt popular a Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra la casa ja no ha estat habitada. A mitjans de segle XX la propietat havia anat a parar a una notaria de Barcelona. Pels volts de 1944 la va comprar Esteve Caus Testagorda. Els nous propietaris van utilitzar la masia com a explotació agropecuària. En aquest moment la finca ja incloïa l’antic mas del Vilar, en ruïnes. Poc després el nou propietari va fer construir en indrets propers de la propietat dues cases de maó d’un estil similar: la Masia i Les Planes de Puigdorca. Aquesta darrera és del 1949. Sembla que hi vivien pagesos vinculats a la casa mare. A la dècada de 1950 es va restaurar la capella. </span></span></span></p> | 41.8619400,1.8893000 | 407815 | 4635044 | 1624 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92806-puigdorca-capella-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92806-puigdorca-capella-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92806-puigdorca-capella-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92806-puigdorca-capella-27.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92806-puigdorca-capella-28.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció al portal de la capella: 1624Inscripció en una llinda interior de la capella: 1702. Isidro Rodoreda Puixdorca | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 92807 | Molí de vent de Puigdorca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-puigdorca | XIX-XX | Li falten parts de l'estructura, com la roda de vent. | <p><span><span><span>Molí de vent del tipus americà, propi de finals del segle XIX o començaments del XX, que es troba situat pocs metres al sudest de la masia de Puigdorca. És format per una estructura metàl·lica triangular en forma de torre. A la part superior es conserva la plataforma cilíndrica i el timó, però li manca la roda que girava amb el vent. A la part inferior trobem un pou d’una profunditat considerable. El molí tenia la funció de bombar l’aigua del pou, que s’utilitzava probablement per a usos domèstics i per regar horts. </span></span></span></p> | 08018-272 | A la masia de Puigdorca. Sector est del terme municipal. | 41.8617300,1.8900200 | 407875 | 4635020 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92807-puigdorca-moli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92807-puigdorca-moli-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92819 | Sardana Records Balsarenyencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-balsarenyencs | XX | <p><span><span><span>Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-281 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament | <p><span><span><span>Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.</span></span></span></p> | 41.8634000,1.8768900 | 406787 | 4635220 | 1957 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Albertí Busquets (compositor) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 92959 | Col·leccions de l’Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-de-lajuntament | XX-XXI | <p><span><span><span>Col·leccions de caire divers que són propietat de l’Ajuntament de Balsareny i que es conserven en diferents dependències de la casa consistorial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi trobem una col·lecció de pintures que s’han anat aplegant amb motiu del concurs de pintura que s’organitza cada any per la festa major. Els primers premis es cedeixen a l’Ajuntament. Són obres d’artistes bàsicament locals, de les darreres dècades, i consisteixen en paisatges típics del poble o el seu entorn. Alguns dels quadres estan penjats en diverses sales de l’Ajuntament; d’altres es guarden en un magatzem a la planta superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta mateixa sala de la planta superior es conserva també una col·lecció de fòssils, minerals i altres elements naturalístics que pertanyia a Francesca Riba Baraldés, de cal Riba. Amb data de 21 de febrer de 1997 el ple de l’Ajuntament va acceptar la donació que en va fer un familiar seu: Jaume Riba Codina. Tots els elements estan classificats i etiquetats. Finalment hi ha també una maqueta a gran escala i força detallada del castell de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-324 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament, 2 | 41.8634000,1.8769100 | 406789 | 4635220 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-4.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 92960 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-balsareny | XIX-XXI | <p><span><span><span>Fons documental de l’Ajuntament de Balsareny que es conserva en tres sales a la planta superior de l’edifici consistorial. Les sales estan equipades amb prestatgeries i calaixos convencionals. L’arxiu aplega els fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest arxiu fou objecte d’una primera ordenació i classificació pels volts de 1990, quan es va impulsar la figura de l’arxiver ambulant per part de la Diputació de Barcelona. Actualment es troba en procés per entrar a formar part de la Xarxa d’Arxius Municipals d’aquesta mateixa institució. Aquest 2022 s’adjudicarà el contracte per dur a terme una actualització de l’arxiu i, posteriorment, una tasca d’ordenació i classificació, amb l’elaboració de corresponent inventari. </span></span></span></p> | 08018-325 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament, 2 | 41.8633700,1.8770200 | 406798 | 4635216 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92960-ajuntament-arxiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92960-ajuntament-arxiu-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 92723 | El Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cerda-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140, 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, probablement d’origen medieval, emplaçada al pla de Vilamajor. Tot i que es troba envoltada d’un important complex agropecuari, l’antic mas ha conservat bé els volums i la tipologia originaris. És una construcció de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té adossat un cos més ample al sud i petits cossos al nord, mentre que a llevant s’hi ha afegit una terrassa de recent construcció. L’entrada principal es troba en aquesta façana est i ha quedat gairebé oculta sota la terrassa. És emmarcada amb llindes i brancals de pedra picada, igual com algunes de les finestres que trobem a les altres façanes. Tots els murs perimetrals de la casa han estat arrebossats amb ciment, cosa que no permet veure el tipus de parament ni l’evolució en diferents fases constructives d’aquest mas. El mur de ponent adopta a la base una forma lleugerament atalussada i és reforçada amb un contrafort. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part nord de la casa trobem diverses dependències que estan relacionades amb l’elaboració del vi: una premsa aixoplugada sota un porxo, així com diverses tines. A la dècada de 1950 s’hi va afegir una cisterna obrada amb totxo.</span></span></span></p> | 08018-220 | Al sector nord-est del terme municipal. Pla de Vilamajor | <p><span><span><span>Aquest mas és, probablement, d’origen medieval. Però no queda del tot clar si en un principi era conegut com a mas Torrents i posteriorment va adoptar el nom de Cerdà, hipòtesi força probable, o bé el Cerdà i el mas Torrents eren dues cases properes però diferents. El mas Torrents ja apareix entre els firmants del conveni amb Ramon de Peguera l’any 1368. El 1609 el mas Torrents de Vilamajor pertanyia a Bernat Martí, àlies Serdà. Uns anys més tard, el 1633, l’hereu era Joan Martí de Vilamajor, i el mas Torrents tenia aglevat un mas rònec, l’antic mas de les Alzines. El 1681 i 1683 el propietari era Isidre Martí, àlies Cerdà, que posseïa també els masos de les Alzines i de les Cases de Castellet, abans Argelaguet, de Gaià. Possiblement aquest segon mas correspon a l’actual Joanic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segle més tard el mas Torrents ja no apareix, ni en el llibre de vàlues de la parròquia de 1760 ni en el cadastre de 1775. Sí que consta, en canvi, el Cerdà. És probable, doncs que el mas hagués acabat adoptant el sobrenom de l’antiga família dels Martí, que eren coneguts com a Cerdà. Aleshores el mas Cerdà pertanyia als Gironella de Berga. En aquesta època es va construir una altra casa, situada uns 400 m al sud, que fou coneguda com la Caseta Nova del Cerdà, i que al principi estava vinculada a la casa mare. El 1779 consta que la Casa Nova del Cerdà era habitada per Lucía Altarriba, filla de Francesc Altarriba (Carreté, 2010: 152).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de cases del pla de Vilamajor, al sector nord-est de Balsareny, el Cerdà va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a finals del segle XIX es va establir com a masover del Cerdà Josep Riera. Al cap d’un temps, possiblement el mateix Josep Riera, va comprar el mas Cerdà i la família hi va viure en les generacions successives. A la zona de l’entorn s’hi han instal·lat dependències d’una gran explotació agropecuària. Entorn de l’any 2000 al costat de l’antic mas s’hi ha aixecat de bell nou una casa de pedra que segueix l’estil tradicional. </span></span></span></p> <p> </p> | 41.8903700,1.8980400 | 408581 | 4638191 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92723-cerda-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92723-cerda-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92723-cerda-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Mas TorrentsInformació facilitada pels propietaris | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92794 | L’Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalou-1 | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GASOL, Josep M. i altres (1981). “Balsareny”, <em>Gran Geografia Comarcal de Catalunya</em>, vol. 2. “El Bages, el Berguedà i el Solsonès”. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 79.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140, 141, 153.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> | XI-XX | Parts que es conserven en estat precari per falta de manteniment. | <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, d’origen medieval, emplaçada en un altiplà a la riba de llevant del Llobregat, molt a prop de la capella de Santa Margarida de l’Alou. El conjunt, que ha conservat molt íntegrament la tipologia i els volums originaris, consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té adossats cossos auxiliars a tots els costats, de manera que la casa queda parcialment tapada en totes les seves façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és fruit de diverses fases constructives difícils de precisar, però la part substancial sembla que fou edificada als segles XVI i XVII. De manera atípica, la façana principal és encarada a tramuntana. Pel fet de quedar tapada pels coberts tan sols en queda visible el portal dovellat, situat a la banda esquerra, i petites finestres emmarcades amb pedra picada. El parament és fet de maçoneria, amb restes d’arrebossat tradicional de calç. A la façana de migdia podem observar un bon llenç de mur fet amb un parament de petits carreus força regular. La façana de ponent, també força visible, està dotada amb obertures més regulars que estan emmarcades amb pedra picada. N’hi ha dues que donen a una terrassa porxada situada al damunt d’una cisterna. Al costat de llevant trobem una terrassa similar. Probablement al segle XVIII, la casa s’hauria ampliat cap a la part de llevant, on es pot veure una galeria de doble arcada. Més endavant, es devia ampliar encara amb un cos de tres plantes a l’angle sudest que té la part alta obrada amb tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior les estances properes al portal són cobertes amb unes interessants voltes de pedra de tradició gòtica i hi podem veure també dos portals de punt rodó, testimonis de les diferents modificacions que ha rebut el mas. També es conserva un forn de pa.</span></span></span></p> | 08018-261 | Al sector sudest del terme municipal. | <p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII) que consisteix en un camp de sitges més dos forns, un dels quals era d’ús metal·lúrgic. Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris. A finals del segle XX els propietaris residien a Orís (Osona) i ja feia temps que el mas era portat per masovers. L’actual masover va entrar-hi pels volts de 1980.</span></span></span></p> | 41.8491700,1.8843900 | 407389 | 4633632 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-8.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions en llindes: 1646, 1768, aquesta última amb el nom de Joseph Alou. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92801 | Pont de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-via | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93, 135.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Pont de l’antiga línia del Ferrocarril de Manresa a Berga (anomenada popularment el Carrilet) que salva el desnivell provocat per la riera del Mujal als afores de Balsareny. És un pont format per quatre arcs, d’una alçada considerable i d’una longitud aproximada d’uns 90 metres. De fet, és el pont més gran de Balsareny. Exteriorment és obrat amb carreus més o menys disposats en filades, i les cantonades dels arcs són perfilades amb diverses línies de maó. Al costat de ponent el pont té un petit arc per sota el qual hi passa un caminet que ressegueix el congost del riu per la part alta. És conegut popularment com el camí del Repeu. Recentment, la plataforma superior del pont s’ha eixamplat amb unes plaques de formigó i s’hi han habilitat voreres i baranes per tal de fer-lo apte tant per al transit rodat com per al pas de vianants.</span></span></span></p> | 08018-268 | Als afores de Balsareny per la banda de llevant. A continuació del carrer del Carrilet. | <p><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1885. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro o la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan. I, per suposat, s’hi transportava també el cotó i el carbó que necessitaven les fàbriques tèxtils i s’enviaven els productes que en sortien facturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrilet va arribar a Balsareny el 1885. L’estació del poble era davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Fora el poble hi havia dos baixadors: el més antic era a la fàbrica de la Rabeia, de la mateixa època inicial de la línia. Diuen que el Carrilet passava tan a poc a poc per la Rabeia que donava temps als passatgers de baixar i tornar a pujar al tren. Més tard es va construir un altre baixador a la fàbrica de Vilafruns. A principis de segle XX la fàbrica havia patit un incendi, però l’any 1925 tornava a treballar. Va ser aleshores quan es van construir els pisos de la petita colònia que té adjunta i quan es va fer, també, el baixador del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La via fèrria seguia un traçat en paral·lel a la carretera de Berga, per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar cap a la carretera, gairebé ja tocant a Navàs. Tota aquesta volta es feia per l’interès que va tenir en aquell moment el propietari de la Rabeia, que era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als ponts, antigament al nucli de Balsareny hi havia un pont de ferro a la carretera d’Avinyó i el tren hi passava per sota. Després, ja als afores del poble, el tren travessava la riera del Mujal per l’anomenat Pont de la Via (Carreté, 2010: 106). I més endavant de la Rabeia per tornar a la carretera hi havia un altre pont, més petit, per travessar un torrent proper ja al nucli de Navàs. La construcció d’aquests dos ponts es va fer en el moment originari del Carrilet, a la dècada de 1880. Concretament, el Pont de la Via fou construït el 1885 (SERRA; CARRETÉ, 2005: 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Balsareny fou el 1973. Més endavant, sobre l’antiga via s’hi va obrir un nou carrer.</span></span></span></p> | 41.8622400,1.8787000 | 406936 | 4635089 | 1885 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93145 | Col·lecció de fotografies de mossèn Bajona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-mossen-bajona | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Col·lecció de fotografies donades per mossèn Joan Bajona a la Biblioteca de Balsareny i conservades en aquesta institució. Consta d’unes 1.000 diapositives i un conjunt no gaire extens de fotografies, en blanc i negre i en color. Són imatges preses els anys que mossèn Bajona va estar de rector a Balsareny (entre 1978 i 1990) i tracten sobre temes relacionats amb el poble, com la Festa dels Traginers o la Festa Major. La majoria d’aquestes imatges estan escanejades i són consultables presencialment des de la biblioteca.</span></span></span></p> | 08018-353 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Posteriorment ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts. El 28 de maig de 2013 mossèn Bajona va donar a la Biblioteca de Balsareny el seu fons de fotografies.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8648127,1.8739881 | 406549 | 4635379 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93145-biblioteca-colleccions-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 93147 | Fons bibliogràfic Pere Casaldàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-pere-casaldaliga | XX-XXI | <p><span><span><span>Fons de la Biblioteca de Balsareny dedicat al bisbe Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny. Precisament aquesta biblioteca porta el seu nom. Entre els prestatges de les sales de consulta hi ha una petita secció que conté bona part de l’extensa bibliografia dedicada a Pere Casaldàliga o escrita per ell. Hi trobem biografies, llibres d’assaig i pensament, llibres de divulgació infantil i contes, cintes de vídeo i CDs. Així mateix, el fons consta també d’una recopilació de retalls de premsa i notícies referides a l’activitat d’aquest balsarenyenc de projecció internacional. Es guarden en sis caixes, que van des de 1980 fins a 2017. S’hi inclou una carta dedicada a la bibliotecària. </span></span></span></p> | 08018-354 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Pere Casaldàliga Pla (Balsareny, 1928 - Batatais, Brasil, 2020) ha estat un personatge d’una gran rellevància i projecció internacional. Va néixer a la casa número 10 de la plaça Ricard Viñas, en una família pagesa que tenia una petita granja de vaques darrera la casa. De jove ja sentí la vocació religiosa i estudià al seminari dels claretians de Vic. Fou ordenat sacerdot i exercí, dins de la comunitat dels claretians, a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid. Més tard es traslladà al Brasil, on fou bisbe de la Prelatura territorial de Sâo Félix, a l’estat de Mato Grosso. Va abraçar la teologia de l’alliberament i ha estat reconegut internacionalment com un gran defensor dels drets de les persones menys afavorides i de les comunitats indígenes. Entre molts altres premis, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi, amb el Premi Internacional de Catalunya i fou candidat al premi Nobel de la Pau. A Balsareny han estat múltiples els actes de reconeixement que se li han dedicat en els darrers anys.<span>És fill predilecte de Balsareny i, entre 2021-2022, l’Ajuntament ha fet el procés per dedicar-li el nom de la plaça que abans es coneixia com a Montserrat i ara és la Plaça Pere Casaldàliga.</span></span></span></span></p> | 41.8647400,1.8739700 | 406547 | 4635372 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-4.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 92975 | Sínia de cal Matamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-matamala | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 153.</span></span></span></p> | XX | Caseta semiderruïda. Sínia en estat d'abandonament. | <p><span><span><span>Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, que es troba pocs metres al sud de la casa de pagès de cal Matamala. L’indret és en una terrassa fluvial a la riba esquerra de la riera del Mujal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sínia, que està aixoplugada dins d’una caseta que actualment es troba en estat ruïnós, conserva força íntegrament tots els seus elements. Consta d’una estructura més o menys circular on hi ha el pou i el mecanisme de la sínia. A una costat del pou hi ha l’arbre o eix d’on sortia la barra horitzontal (braçol) on anava fermat l’animal que donava voltes a l’entorn. Mitjançant un engranatge, la roda horitzontal de l’eix connecta amb una roda vertical que feia girar una cadena que baixava al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l’aigua per l’interior d’un tub de ferro, de manera que l’aigua sortia expulsada per una boca lateral. Al fons del pou s’insinua un túnel que devia arribar fins a la riera i que proveïa d’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, la més habitual al segle XIX. Després de les sínies de taps es van imposar les de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal. Més tard algunes d’aquestes sínies es van substituir per bombes de motor.</span></span></span></p> | 08018-331 | Cal Matamala. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues de cal Matamala que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII o del XIX. La casa es devia abandonar ja fa temps, perquè no es conserva record que fos habitada. Per la seva tipologia i estat de conservació, la sínia que es troba vora la casa devia funcionar encara a principis de segle XX.</span></span></span></p> | 41.8699300,1.8768600 | 406794 | 4635945 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92719 | Rellotge de sol de cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sant | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol emplaçat a la part superior de la façana de cal Sant, una casa d’estil pròxim al modernisme que es troba al nucli urbà de Balsareny. Consisteix en una placa motllurada de color clar que està decorada amb relleus. A la part superior hi trobem quatre caps i potes de cavalls, i a la part inferior dos dracs o lleons. Aquests motius mitològics es poden relacionar amb un altre detall decoratiu situat en aquesta part superior de la façana, on hi ha representats alguns signes del zodíac. Al damunt del rellotge hi llegim una inscripció que diu: “Jo sense sol i tu sens fe, no som res”. Està flanquejada per les inicials S. R. </span></span></span></p> | 08018-216 | Cal Sant. Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.8632200,1.8767000 | 406771 | 4635200 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92719-cal-sant-rellotge-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92719-cal-sant-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 93171 | La Mecànica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mecanica | <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 172.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICAS PONS, Josep (1963). “Navás: hallazgo de un sepulcro romano”, <em>La Vanguardia</em>, Barcelona (28-09-1963).</span></span></span></p> | XXXV-XXV aC | Probablement jaciment molt arrasat | <p><span><span><span>L’any 1963 es va trobar una sepultura en un indret del barri pertanyent al nord del terme de Balsareny, pràcticament a tocar del nucli urbà de Navàs. Segons informació contrastada, es tractava d’un sepulcre neolític igual que els que havien aparegut al Passeig de Ramon Vall, a Navàs. La informació ha arribat a través d’una notícia periodística de <em>La Vanguardia</em> (PICAS, 1963) on es deia, erròniament, que es tractava d’un sepulcre romà d’època imperial. A l’interior del sepulcre es conservava tot sencer un esquelet. Les tombes aparegudes al Passeig de Ramon Vall corresponen al tipus de caixa soterrada o cista, dins el grup de megàlits neolítics solsonians. Es poden datar al Neolític Mitjà, entre el 3500 i el 2500 aC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de la troballa és al camí que hi ha al sud de cal Viscola. Aquesta casa es troba al costat de la cruïlla entre la carretera del Mujal i la carretera de Manresa. Just per aquest camí, que no té nom, hi passa el termenal que separa els municipis de Balsareny i Navàs. Antigament el termenal passava més al nord, per això es va afirmar que la troballa era en terme de Balsareny. En l’última revisió dels termes la frontera entre els dos municipis passa just per aquest camí davant de cal Viscola, per la qual cosa no queda clar a quin dels dos termes caldria adscriure actualment la troballa. De fet, és molt possible que hi haguessin més tombes en les immediacions, tal com passa al jaciment del Passeig de Ramon Vall, per això aquesta zona té interès com a àrea d’expectativa arqueològica.</span></span></span></p> | 08018-356 | Camí de cal Viscola. | <p><span><span><span>Aquest jaciment s’ha conegut sempre amb el nom de la Mecànica, ja que en l’article s’afirma que aquest era el nom de la casa. Tanmateix, aquesta casa és més coneguda com cal Viscola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Informació facilitada per Josep M. Badia</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reproduïm el text íntegre de l’article periodístic publicat al diari La Vanguardia l’any 1963. Malgrat algunes imprecisions ja comentades, aporta dades d’interès i també anecdòtiques sobre la troballa. Qui signa la crònica és Josep Picas Pons, germà de l’autor dels Pastorets de l'Ametlla de Merola. Pel que sembla, li agradava molt escriure sobre tradicions, especialment sobre costums funeraris i fets misteriosos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Un sarcófago, que parece data de la romana época imperial, fue hallado por el niño Manolo Solá, de 11 años, vecino de Navás, en una pedrera que existe enfrente de la casa llamada “La Mecánica”, enclavada en el barrio “Casas de Balsareny”, situado al sur del pueblo. El citado niño estaba jugando, intentando cavar un hoyo en el pedregal, cuando, de pronto, descubrió la tapa del sepulcro. Inmediatament llamó a otros tres niños que jugueteaban por aquellos alrededores y los cuatro procedieron a su aperura, hallando en su interior un esqueleto humano. Luego se repartieron los huesos, que se llevaron a sus respectivos domicilios, siendo, horas más tarde, recuperados y depositados en la “Academia Rial” (PICAS PONS, 1963).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la piedra frontal de dicha sepultura aparecen las iniciales “T.A.C.”, y se cree que la misma guarda relación con la que hace uns 18 años fue descubierta en el Paseo del pueblo”. </span></span></span></p> | 41.8969000,1.8792900 | 407035 | 4638936 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92739 | Escut dels carmelites de la capella del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-carmelites-de-la-capella-del-vilar | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1986). <em>Toponímia i antroponímia del terme municipal de Balsareny</em> (<em>Bages</em>) Tesis doctorals microfitxades: 2970. Publicacions Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 397.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></span></p> | XVIII | Lleugerament erosionat. Part de la corona i part superior escantellades. | <p><span><span><span>Escut de pedra situat sobre el portal de la capella que hi ha adossada a la masia del Vilar i que correspon a l’orde dels carmelites. El portal, junt amb un òcul o rosetó i l’escut, formen un petit frontispici que dóna a la capella un cert aire senyorial. L’escut té una forma lobulada amb bordura de motius vegetals i una corona superior. És un escut gaiat (amb una forma més o menys triangular que té la seva punta al centre) i té una roseta a cadascuna de les tres parts. Aquest és l’escut de l’orde dels carmelites, que van ser els que van construir la capella l’any 1786.</span></span></span></p> | 08018-236 | Capella del Vilar, a la masia del Vilar. Sector est del terme municipal. | <p><span><span><span><span>El mas del Vilar és d’origen medieval i està documentat per primera vegada en un llistat de masos del 1368. Aleshores hi vivia un home de cognom Masaguer, també conegut com Vilar. En el fogatge de 1497 hi consta un Vilar; en el de 1515 hi apareix Marc Vilar, i al de 1553 Valentí Vilar (Carreté, 2010: 139). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als segles XVII-XVIII la masia es va engrandir fins aconseguir el volum actual. El 1744 encara hi ha constància d’un Vilar que havia estat hereu del mas Vilar, i que és documentat a la parròquia veïna de Cornet, i entorn de 1764 consta que hi havia un masover, Esteve Carreter. En aquesta època, però, el mas havia passat a propietat del convent dels carmelites de Manresa, segons consta en el cadastre de 1775, i la propietat fou adquirida després de l’any 1716, segons es fa constar explícitament. Aleshores el mas tenia 15 jornals de sembra, 8 de vinya, 2 i mig d'oliverars, 50 de bosc i 17 de pastures; a més de 2/24 d'hort i 15/24 de mallols de segon any. Per tot plegat i la casa, pagaven 263 rals d'ardits i 3 diners; una xifra més que considerable, que ens dóna idea de la importància del mas. L’any 1786 (segons una inscripció) s’hi va construir la capella que queda adossada vora el portal principal de la casa. A la façana d’aquesta capella hi llueix un escut de pedra de l’orde dels carmelites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans del segle XIX el mas Vilar era propietat de Ramon Valls, un fabricant que també posseïa part del mas Vilafruns, on hi construí la fàbrica amb aquest nom. Va morir el 1858 (Ferrer, 2011: 397). La masia va continuar habitada al segle XX i encara s’hi van fer obres a la dècada de 1950, però ja fa temps que es troba abandonada. En aquesta última època la masia del Vilar forma part de l’heretat de Puigdorca.</span></span></span></span></p> | 41.8708400,1.8939400 | 408213 | 4636027 | 1786 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92739-vilar-capella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92739-vilar-capella-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92504 | Casa del carrer Jacint Verdaguer, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-jacint-verdaguer-27 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 225.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És de les poques que destaca al poble per la seva estètica pròxima al modernisme. De planta rectangular, l’edifici disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers el carrer Jacint Verdaguer, ha conservat en la planta superior la fesomia originària, mentre que la planta baixa ha estat totalment desdibuixada per una desafortunada reforma que s’hi ha fet recentment, amb materials moderns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis destaca un interessant balcó de plataforma escalonada i amb barana de ferro forjat de perfil bombat. Les dues obertures que hi donen són perfilades amb motllures en forma d’arcs escarsers. La façana és rematada amb un fris que té dues obertures de ventilació en forma de rombes escalonats i amb una cornisa superior sostinguda sobre mènsules. Tota la part del primer pis és pintada d’una tonalitat granatosa que fa que destaqui en al conjunt del carrer. </span></span></span></p> | 08018-211 | Carrer Jacint Verdaguer, 27 | <p><span><span><span>Casa del Raval de Manresa (carrer Jacint Verdaguer) que fou de les últimes en construir-se, ja al final del carrer i en un estil d’influència modernista. Segons dades del cadastre, es va bastir l’any 1905. Popularment era coneguda amb la denominació de cal Tort pel cognom de dos germans que l’habitaven: Martí i Julià Tort. Per això alguns també l’anomenaven cal Martí o cal Martí Julià. Actualment aquests sobrenoms ja no són vius en el record popular.</span></span></span></p> | 41.8613300,1.8749200 | 406621 | 4634992 | 1905 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92504-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-27.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92503 | Cal Nosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nosa | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 225.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges parcialment entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny. És dels pocs que destaca al poble per la seva estètica pròxima al modernisme, especialment la tanca adjacent que delimita un solar buit al costat de la casa. L’edifici és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada vers el carrer Jacint Verdaguer, és de composició simple, en base dos eixos d’obertures. Els dos pisos superiors presenten sengles balcons correguts en tot l’ample de la casa. Com a element que s’acosta a l’estètica modernista trobem tan sols les baranes bombades dels balcons, de ferro forjat. Altres elements decoratius són les motllures a la part superior de les obertures i les mènsules que suporten els balcons. El parament s’ha deixat en part a pedra vista i, al pis superior, amb arrebossat blanc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la part més interessant del conjunt és, sens dubte, la tanca lateral, d’un estil ja més obertament modernista, d’arrel historicista. És formada per un portal obrat amb totxo en forma d’arc conopial, flanquejat per tres trams de reixa separats per pilars, també de totxo i rematats amb petits pinacles. A la part superior la reixa és perfilada també en forma conopial i presenta decoració a les puntes amb motius vegetals.</span></span></span></p> | 08018-210 | Carrer Jacint Verdaguer, 31 | <p><span><span><span>Casa del Raval de Manresa (carrer Jacint Verdaguer) que fou l’última en construir-se, ja al final del carrer i en un estil d’influència modernista, probablement entorn del 1900. Abans hi havia un solar amb un canyer que permetia als de les cases del davant veure els Plans de Puigdorca, i quan la van edificar van dir que “aquella nosa” els privava la vista. D’aquí el sobrenom de la casa. Més tard també s’havia conegut amb l’apel·latiu de cal Pagès Puta, en referència al malnom dels seu estadant (Carreté, 2010: 225).</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.8611800,1.8747100 | 406603 | 4634975 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-i.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92717 | Cal Mal·lè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malle | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 272-273.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar de petites dimensions, d’estètica noucentista i emplaçada al nucli urbà de Balsareny. L’edificació és entre mitgeres, de planta rectangular i consta només de planta baixa. Té una sola façana visible, que dona al carrer Ponent. Presenta una acurada composició que s’ordena a partir d’un esquema tripartit no del tot simètric, amb una porta central i una finestra a cada costat, la de la dreta més ampla. Les tres obertures són coronades amb motllurats que formen diferents tipus d’arcs i, a sota, queden units per una estreta banda de rajola blanca i blava. Les finestres tenen reixes amb formes geomètriques adaptades a les obertures. La composició de la façana es completa amb un acroteri que s’eleva a la part central i és rematat amb sis pilastres aparents en forma de pinacle. A la part central un cercle emmarca la data 1934. La part baixa presenta un sòcol amb un aplacat que imita petits carreus encoixinats, i els extrems de la façana són decorats faixes de trencadís.</span></span></span></span></p> | 08018-214 | Carrer Ponent, 13 | <p><span><span><span>Aquesta casa es va construir l’any 1934, tal com indica la inscripció, pel paleta Pere Biendicho Lacorte. Va ser regidor i alcalde de Balsareny l’any 1937. Era de la FAI, i fou un dels que va apaivagar els ànims de la gent el juliol de 1936. Es va exiliar a França dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Balsareny. Després de la guerra la casa va ser propietat de Pere Paraire Casas, conegut amb el sobrenom de Mal·lè, el qual es va casar amb Carme Ribera Escudé, de cal Magí (una casa del carrer Jacint Verdaguer).</span></span></span></p> | 41.8630800,1.8741100 | 406556 | 4635187 | 1934 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92717-cal-magi-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Paleta 'Biendicho' | Altres denominacions: Cal Biendicho, cal Magí (així consta a l’inventari IPA) | 106 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 93170 | El Callarís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-callaris | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 149, 262.</span></span></span></p> | XX | En estat d'abandonament i amb mostres de deteriorament. | <p><span><span><span>Casa de pagès construïda probablement a mitjans de segle XX que ha quedat absorbida pel nucli urbà de Balsareny, actualment abandonada i envoltada d’un petit solar erm. Consta d’un cos residencial de planta rectangular irregular (amb planta baixa més dos pisos) que té un cos adossat a llevant i altres cossos més petits al sudoest i a ponent. La casa té la particularitat d’estar obrada íntegrament amb totxo però adoptant la forma i les característiques d’una petita casa de pagès en ple nucli urbà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el nord, es distribueix en base a dos eixos d’obertures, amb un portal rematat amb arc que es situa entremig d’aquests dos eixos. A la façana de llevant es genera un terrat cobert amb porxo al nivell del primer pis. I trobem una eixida de característiques similars en el petit cos adossat a migdia. Cal matisar que la casa és pràcticament tota obrada amb maó però amb l’excepció del petit cobert de ponent i d’un petit sòcol que hi ha a la façana principal, que són de pedra. Pels costats est i sud la casa disposa d’un pati amb dependències de treball que queda tancat per un muret de totxo.</span></span></span></p> | 08018-355 | Carrer Sant Josep, 52 | <p><span><span><span>Antigament hi havia una casa anomenada el Callarís que estava situada més enllà del Serrat del Maurici, a ponent. Probablement els seus propietaris eren els mateixos de ca la Minga (a la carretera de Manresa, 12). La casa vella del Callarís fou abandonada i posteriorment la gent se’n duia les pedres i tot allò que podien aprofitar. Els habitants de l’antiga casa devien fundar l’actual, també anomenada Callarís i situada molt més a prop del poble. Això devia ser cap a mitjans de segle XX, segons es pot deduir de la tipologia constructiva de la nova casa. Tot i que no es pot descartar que hi hagués hagut una primera casa de pedra una mica anterior i de la qual n’haurien quedat vestigis molt minsos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Altres cases de pagès també fetes de totxo en aquesta època i de característiques similars són les Planes de Puigdorca o la Masia. Més tard, amb el creixement del poble la casa de pagès del Callarís, que inicialment estava isolada, ha quedat absorbida pel nucli urbà.</span></span></span></p> | 41.8628500,1.8715100 | 406340 | 4635164 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93170-callaris-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93170-callaris-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93170-callaris-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Els Porxos | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92492 | Capelleta de Sant Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-domingo | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118, 180.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Capelleta en forma de fornícula dedicada a sant Domingo de Guzmán i situada a la façana de la casa número 19 del carrer Nou, que precisament amb motiu d’aquesta capelleta va adoptar el nom de carrer de Sant Domingo. Una primera capelleta hi fou col·locada l’any 1774, i l’actual data de 1954, quan es va reconstruir tota la casa. Està emmarcada per una banda de dovelles encoixinades que acaben en forma d’arc a la part superior. La dovella central, que sobresurt, té inscrites les dues dates de la capelleta. Queda tancada per una porta reixada amb vidre i, a l’interior de la fornícula, hi ha una imatge del sant que data també de 1954. Es tracta d’una figura de guix daurada i policromada. El sant va vestit amb l’hàbit de dominic: túnica blanca i mantell marró. Sosté amb la mà dreta una creu patriarcal com a fundador d’un nou orde. També llueix un rosari i, amb la mà esquerra, sosté una Bíblia oberta i dos objectes semblants a pedres.</span></span></span></p> | 08018-204 | Carrer de Sant Domènec, 19 | <p><span><span><span>Al segle XVIII aquí hi havia una casa de pagès coneguda com l’Alou del Rector, i el 1774 s’hi va construir la capelleta dedicada a sant Domingo de Guzmán, que va donar nom al carrer que popularment es coneixia com a Carrer Nou. En un principi a l’interior de la fornícula hi havia un quadre, que duia la data de 1774. Amb el temps va quedar tan ennegrit que gairebé no es distingia el sant. Abans de la guerra de 1936 encara s’hi feien novenes, i la gent portava cadires per seure-hi. La imatge actual és de guix i s’hi va instal·lar l’any 1954, quan tota la casa va ser totalment reconstruïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa antiga estava comunicada pels patis amb la número 8 del Carrer Vell, cal Colell. Tenia una cisterna i un pou, que al segle XVIII és anomenat Pou del Rector (Carreté, 2010: 180). </span></span></span></p> | 41.8630100,1.8758000 | 406696 | 4635177 | 1954 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92492-carrer-nou-7.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92812 | Centre Catòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-catolic-1 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 98-104</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31-33, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 219, 369.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 120.</span></span></span></p> | XIX | Edifici semiabandonat. Algunes de les últimes intervencions l'han malmès i n'han desfigurat la coherència formal. | <p><span><span><span>Edifici que havia estat la seu del Centre Catòlic o Centre Parroquial i que està format per una nau allargassada en la qual es distingeixen dos espais diferenciats: la part sud, que té dues plantes més un nivell semisoterrani, és on hi havia el cafè i els locals socials, mentre que la part nord acollia la sala de teatre. La planta de l’edifici és força irregular, ja que fa cantonada amb el carrer del Castell i, per aquesta part oriental, té adossats uns patis. Les parts més característiques són la façana frontal, que fa xamfrà entre els dos carrers i és per on s’accedia al cafè, i la façana lateral del carrer de la Creu, per on s’accedia a la sala de teatre. La façana que dona al carrer Castell no té cap rellevància arquitectònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana frontal és coronada per un característic pinyol o acroteri de forma escalonada i perfilat amb maó. A la part central hi destaca un balcó corregut de dues portes i amb barana de ferro forjat, mentre que a la planta baixa hi ha la porta per on abans s’accedia al cafè i una finestra. Aquestes obertures s’han remodelat i han perdut les fusteries originàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del carrer de la Creu en el tram corresponent a l’antiga sala de teatre respon a un tipus de construcció molt propi de finals del segle XIX, influït per l’arquitectura fabril. Es caracteritza per un ritme de quatre grans finestrals rematats amb punt rodó i perfilats amb maó, els quals estan protegits amb reixes de ferro. Seguint el mateix ritme, al sud hi trobem l’obertura corresponent al portal principal. Al nord hi ha una porta més petita per on s’accedia a l’escenari. Recentment, dues de les obertures han estat mutilades i s’hi han habilitat portes rectangulars més amples en una intervenció que desfigura en bona mesura la composició i la coherència formal d’aquesta façana.</span></span></span></p> | 08018-274 | Carrer de la Creu, 24-26 | <p><span><span><span>Aquest edifici havia estat la seu del Centre Catòlic, entitat de caire tradicionalista i religiós que, des de finals del segle XIX, va ser hegemònica en la vida associativa de Balsareny. Més endavant va tenir com a contrapunt el Centre Instructiu i Recreatiu (popularment, el Casino), de tendència republicana i laica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entitat va ser fundada l’any 1885 amb el nom oficial de Centro Moral, Instructivo, Recreativo y Hermandad de San José y San Luís de Gonzaga. Els estatuts foren aprovats el 1886, i l’edifici s’hauria construït una mica més tard, l’any 1898, segons informa la inscripció d’una reixa del portal. A través d’aquesta entitat la parròquia aglutinava un seguit d’activitats culturals i folklòriques entre les que va destacar el grup de teatre i el cant coral. El grup de teatre va tenir una forta activitat des de 1905. Entre moltes altres representacions s’hi feien els Pastorets. Cal dir que en aquell temps en els locals catòlics les noies no hi podien fer teatre, i els papers femenins els havien de fer nois joves. El grup de teatre del Casino, en canvi, incloïa les noies. L’activitat teatral al centre es va mantenir d’una manera o altra fins a finals de la dècada de 1960.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la coral, ja existia el 1883 i s’anomenava Cor de Sant Josep. El va dirigir el músic Marc Calmet, que el 1905 portava també el Cor de les Filles de Maria. El 1908 funcionava també un quartet de corda del Centre Parroquial, així com una orquestra, que dirigia Marc Gras. El 1918 es va crear un orfeó que només va durar dos anys (Serra; Carreté, 2005: 120).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els primers decennis del segle XX, en els seus millors temps el Centre Catòlic funcionà com a cafè, teatre i cinema. Durant la Guerra Civil fou confiscat per la CNT/FAI. A la postguerra la seva entitat rival, el Casino, fou clausurada i durant molts anys va quedar com a única entitat de caràcter lúdic que funcionava al poble de Balsareny. La propietat era de l’església, i l’entitat quedava sota el domini del rector. Es va mantenir fins a finals de la dècada de 1970, quan el bisbat va vendre l’immoble a particulars. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment ha funcionat com a bar (Cafè del Centre), que ha passat per diferents propietaris. La sala de teatre s’utilitzà com a magatzem, i les instal·lacions del primer pis es van habilitar com a habitatge. Antigament, a dalt hi havia les cabines del Cine Centro o cine Condal. La sala de teatre i cinema, situada a la planta baixa, disposava de platea i galliner. L’escenari era al costat nord (Carreté, 2010: 219). </span></span></span></p> | 41.8640700,1.8757800 | 406696 | 4635295 | 1898 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92812-centre-catolic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92812-centre-catolic-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92812-centre-catolic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92812-centre-catolic-8.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Cafè del Centre (fitxa IPA), Centre ParroquialA la reixa del portal de la façana oest: Año 1898 | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 92494 | Creu del carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-carrer-de-la-creu | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 30.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 64, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Creu moderna, instal·lada l’any 2010, que substitueix altres creus més antigues que hi havia hagut en aquest indret i que van donar nom al carrer. Es troba emplaçada a la cantonada amb el carrer del Castell, protegida dins el perímetre d’una barana metàl·lica que delimita un espai triangular. Consta d’un pedestal fet per un bloc de pedra alt i prim, de forma irregular, que està decorat amb parts de mosaic fet amb tessel·les de tons verdosos, cosa que li dona un aire vagament gaudinià. Té una inscripció que diu “Carrer de la Creu” i, en una altra cara, una flor de quatre pètals. A la part superior hi ha una creu llatina de ferro amb els braços redoblats. A la base el pedestal és flanquejat per quatre lloses també decorades amb mosaic.</span></span></span></p> | 08018-206 | Carrer de la Creu, cantonada amb el carrer del Castell | <p><span><span><span>El carrer de la Creu forma part dels primers que van formar el nucli urbà de Balsareny, entre els segles XVI i XVIII. En un principi s’acabava al portal de Berga o dit també de la Creu, que estava situat al punt on fa cantonada amb al carrer de Sant Domènec o carrer Nou. El nom del carrer ve del fet que, just a fora el portal, hi havia una placeta amb una creu de terme suposadament gòtica. Però fou destruïda el 1936 i no en queda cap record gràfic. L’any 1942 es va refer, situada just davant del Centre Parroquial. A mitjans dels anys 1960 el carrer encara era de terra, i llavors es va pavimentar. L’any 2010 s’hi va col·locar la creu actual, situada uns metres més avall, al punt de confluència amb el carrer Castell. És obra de mossèn Joan Bajona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8637900,1.8759600 | 406711 | 4635264 | 2010 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Bajona i Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92949 | Tèxtil Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/textil-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 185-186, 275.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Nau industrial d’una antiga fàbrica tèxtil de dimensions modestes emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És representativa de l’arquitectura industrial de mitjans de segle XX. Consta d’un cos de planta rectangular irregular, d’una sola planta. Les dues façanes visibles de la construcció combinen l’obra a maó vist sobre un parament arrebossat i un sòcol de pedra. La façana principal, que dona al carrer de la Mel, consta d’un portal central simple flanquejat per finestres de formigó prefabricat amb franges de maó. Sobre el portal hi ha una obertura rectangular i dos ulls de bou. La façana és coronada per un acroteri de forma rectangular i costats escalonats. La façana lateral presenta un ritme de finestrals de la mateixa tipologia, dins una franja on cada finestra queda separada amb obra de maó.</span></span></span></p> | 08018-316 | Carrer de la Mel, 7 | <p><span><span><span>Aquesta petita nau havia estat una fàbrica tèxtil. Segons dades del cadastre, la construcció és de l’any 1947. El propietari era Emili Bonals Ambròs, a qui li deien el Castanyoles i també, secundàriament, el Carreteró, perquè estava casat amb Elvira Carreté Ribera, de cal Carreteró (carrer Nou, 45). La raó social era Textil Balsareny SA, però la gent en deia la fabriqueta del Castanyoles o cal Castanyoles (Carreté, 2010: 186). </span></span></span><span><span><span>Després d’Emili va continuar al capdavant de la fàbrica el seu fill Ricard Bonals Carreté, i després el fill d’aquest, Emili Bonals (quarta generació).</span></span></span></p> | 41.8625400,1.8745800 | 406594 | 4635127 | 1947 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92949-nau-carrer-mel-7-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92949-nau-carrer-mel-7-d.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Castanyoles, cal CarreteróInformació facilitada per Ramon Carreté | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92936 | Font del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bruc | <p><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 33.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font que es troba a la placeta amb parc infantil que hi ha al final del carrer del Bruc, obra de mossèn Joan Bajona. Està feta amb dos fragments de pedres d’un molí d’oli o trull, disposades de manera que una fa de pica i l’altra forma un parapet on hi ha l’aixeta de la font. Té un petit mosaic de tons blavosos a la part central. </span></span></span></p> | 08018-310 | Carrer del Bruc | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va idear i construir aquesta font l’any 1998. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.</span></span></span></p> | 41.8612400,1.8780700 | 406882 | 4634978 | 1998 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92936-font-carrer-bruc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92936-font-carrer-bruc-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92715 | Cal Rufino (Les Monges) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rufino-les-monges | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29, 69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 242.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 44.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa del nucli urbà de Balsareny que destaca per les seves dimensions i que havia estat durant molts anys hospital. És un edifici parcialment entre mitgeres que ocupa àmpliament una cantonada adoptant una planta irregular, amb la façana principal alineada al carrer del Castell, la façana lateral sud traçada en diagonal i la façana posterior (est) dotada amb una eixida que ha quedat sobre una dependència annexa, més baixa i de construcció recent. El cos residencial principal disposa de planta baixa més un pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una distribució irregular d’obertures, amb un portal central i dos amplis balcons al primer pis. El parament és de maçoneria i a pedra vista, i les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. En el nivell de les golfes, tant a la façana principal com a la façana sud, el parament és arrebossat i les finestres són simples. La façana lateral sud, però, es caracteritza per una galeria de doble arcada al nivell de les golfes. Sembla relativament moderna, ja que antigament hi havia una altra galeria al primer pis que constava de tres arcades de pedra que encara són visibles en el parament a pedra vista, tot i que més tard van ser tapiades i substituïdes per dues finestres balconeres. Un altre element que singularitza la construcció és la forma arrodonida de la cantonada.</span></span></span></p> | 08018-212 | Carrer del Castell, 24 | <p><span><span><span>Aquesta casa està situada al carrer del Castell, un carrer fora muralles sorgit a finals del segle XVII que també era conegut com el raval de Berga. Hi passava el camí ral que anava de Manresa a Berga. Per tant, era una ubicació lògica per a un hospital, ja que inicialment aquestes institucions solien acollir transeünts i passavolants. Des del segle XVII Balsareny disposava de cirurgià, un ofici que a l’època compatibilitzava funcions de barber i intervencions quirúrgiques simples. Segons la inscripció del portal, la casa ja existia el 1806. La tipologia de l’edifici sembla correspondre a aquest moment, tot i que no es pot descartar que tingui un origen anterior. Des de l’any 1823 a Balsareny està documentat un hospital, que es trobava en aquesta casa del carrer de Baix, aleshores propietat del Comú. El 1859 l’Hospital es va traslladar al carrer de l’Església (actual carrer del Trull) ja que aquest any es van instal·lar a l’edifici, encara de propietat municipal, les monges Dominiques de l’Anunciata, quan només feia tres anys que aquesta congregació dedicada a l’ensenyament de nenes i impulsada pel pare Francesc Coll s’havia fundat. Durant un temps, doncs, l’edifici del carrer de Baix va acollir una costura o escola per a nenes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1905 les monges es van traslladar a una casa pròpia que s’havien construït a la plaça Ricard Viñas, també coneguda com a Plaça de les Monges. Aquest mateix any, atès que la casa de l’hospital al carrer del Trull es trobava en estat precari, l’Ajuntament decidí tornar a habilitar la casa del carrer de Baix com a hospital, per la qual cosa hi va fer obres d’arranjament que van costar 100 duros. La gestió es va encarregar a les monges Serves de la Passió, també conegudes com a Germanes Vetlladores, que van arribar a Balsareny el maig de 1905, acompanyades per la mateixa fundadora de l’orde, Teresa Gallifa. L’Ajuntament aportava una quota de 50 duros cada any per ajudar al manteniment de la institució, que també es finançava amb el que les monges cobraven per les vetlles a domicili que feien als malalts. L’Hospital tenia la funció bàsica d’atendre malalts, pobres i transeünts (Carreté, 2010: 242). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un acord del ple de l’Ajuntament de 1905 va instar a col·locar un Sagrat Cor a la façana de l’Hospital, cosa que va suscitar l’oposició de la minoria republicana. El 1923 les germanes Vetlladores es van traslladar al costat de la Casa de la Vila, que en aquests anys es va instal·lar o s’havia d’instal·lar al que havia estat el mas de cal Sala. El 1929 l’Hospital comptava amb quatre metges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, la casa va passar a ser un habitatge particular, que s’anomenà ca la Rufina pel nom de la seva mestressa. Des de 1936, segons informa una placa que hi ha a la façana, la casa es coneix com a cal Vilagrasa.</span></span></span></p> | 41.8645000,1.8760600 | 406720 | 4635343 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-cal-vilagrasa-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-carrer-castell-6-cal-vilagrasa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-cal-vilagrasa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-cal-vilagrasa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-cal-vilagrasa-8.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: L’Hospital, les MongesInscripció a la llinda del portal: 1806.Placa a la façana principal: des de 1936 cal VilagrasaPedra amb inscripció a la façana sud: Antic hospital des de 1823. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92480 | Carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-creu-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 64, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119, 205-218.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XVI-XXI | Algunes cases necessitarien manteniment, rehabilitació o restauració. | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament als segles XVII i XVIII. Va des de la plaça de l’Ajuntament fins a la plaça Ricard Viñas o plaça de les Monges, on el vial continua amb el nom de carrer del Torrent. De traçat curvilini, el carrer consta actualment de cases força heterogènies, tant per tipologia com per època. Dues cases que conserven prou bé la tipologia originària dels segles XVII-XVIII, per bé que amb reformes posteriors, són les número 6 i 8. Força uniformes en base a dos eixos d’obertures, i amb les finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. D’altres segueixen en major o menor mesura un model popular ja més propi del segle XIX, normalment amb planta baixa i dos pisos amb balcons. Un nombre important de cases han estat substancialment reformades els anys posteriors o bé construïdes de nou. Són interessants les façanes de les cases número 12 i 14, amb una decoració que incorpora elements d’influència vagament modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la bifurcació amb el carrer del Castell, on ara hi ha una creu que va ser construïda de nou l’any 2010, abans hi havia un dels portals del clos murallat. La creu que hi havia fora muralles, suposadament gòtica, és la que va donar nom al carrer. La part que segueix fou urbanitzada ja al segle XIX. A la banda de ponent hi destaca un edifici d’àmplies dimensions (número 26) que havia estat el Centre Parroquial, amb la seva antiga sala de teatre i cinema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 205).</span></span></span></p> | 08018-198 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que és posterior i estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem del carrer de la Creu hi havia un dels portals, conegut com el portal de Berga o de la Creu. Estava situat <span>al punt on fa cantonada amb al carrer de Sant Domènec o carrer Nou. </span>Des de 1645 està documentada la denominació de carrer de la Creu, però sembla que abans es devia dir també carrer Major. Al segle XVIII el rector va fer un intent, no reeixit, per rebatejar-lo com a Carrer de la Creu de Santa Maria. Durant el període revolucionari de 1936 va passar a dir-se “carrer del 19 de juliol”, i a la postguerra va recuperar el seu nom tradicional, aleshores en castellà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del carrer ve del fet que, just a fora el portal, hi havia una placeta amb una creu de terme suposadament gòtica. Però fou destruïda el 1936 i no en queda cap record gràfic. <span>L’any 1942 es va refer, situada just davant del Centre Parroquial. </span>A mitjans dels anys 1960 el carrer encara era de terra, i llavors es va pavimentar. La creu actual s’hi construí l’any 2010 i és obra de mossèn Joan Bajona. Està situada uns metres més avall, al punt de confluència amb el carrer Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX el carrer es va prolongar cap a la plaça Ricard Viñas, popularment dita de les Monges perquè hi havia el col·legi de les monges dominiques.</span></span></span></p> | 41.8633600,1.8763600 | 406743 | 4635216 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-3-casa-num-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa número 4, a la reixa: 1899; casa número 7: “Año 1859”; edifici del Centre Parroquial (número 26), reixa: “Año 1998”. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92481 | Carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-castell-1 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119, 233-245.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-38.</span></span></span></p> | XVII-XXI | Algunes de les cases necessitarien manteniment, rehabilitació o restauració. | <p><span><span><span>Carrer que fou un raval sorgit fora muralles a finals del segle XVII i que es va desenvolupar sobretot al XVIII. Partint de l’antic portal de Berga, al carrer de la Creu, el traçat d’aquest vial és lleugerament curvilini i amb un pendent força acusat; per això el seu nom popular és Carrer de Baix. En el tram inicial les cases conserven de manera força uniforme la tipologia originària de casa popular pròpia dels segles XVIII-XIX. Especialment les cases número 2 i 4, que són el resultat de la fusió de diverses cases unifamiliars. Cadascuna tenia planta baixa més dos pisos, així com una distribució de façana força uniforme, amb dos eixos d’obertures i les portes i finestres emmarcades amb pedra picada, amb diverses finestres balconeres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant, les cases són de dimensions i tipologies més variades, moltes d’elles aixecades al segle XIX i amb reformes posteriors. Fent cantonada amb la Costa del Castell destaca la casa número 24, de dimensions força més grans. Des de 1936 és anomenada cal Vilagrasa, però antigament havia estat un hospital. En el tram final del carrer continuen predominant les casetes del segle XIX, amb tipologies diverses i força reformades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 233).</span></span></span></p> | 08018-199 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels portals en sortien els camins que anaven cap a Berga o cap a Manresa mitjançant la ruta del camí ral, que discorria per la vall del Llobregat. A finals del segle XVII i al XVIII el creixement del poble va fer que sorgissin dos ravals fora muralles, seguint cadascun dels camins. El raval de Manresa, a l’actual carrer Jacint Verdaguer, encara es coneix popularment com el Raval. El raval de Berga seguia l’actual carrer del Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer o raval de Berga ja està documentat amb aquest nom l’any 1681. També és esmentat al segle XVIII com a Raval de la Creu o Raval del Mujal. La denominació carrer del Castell és moderna, mentre que el nom popular és carrer de Baix, documentat ja al segle XVII, perquè fa una baixada força pronunciada (Carreté, 2010: 119). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 24 (actualment cal Vilagrasa) era un antic hospital del qual en tenien cura les monges Serves de la Passió des de 1905, tot i que l’hospital ja està documentat des de 1823.</span></span></span></p> | 41.8647800,1.8759500 | 406711 | 4635374 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Carrer de BaixCasa núm. 4, al portal: 1885, casa núm. 16 en una reixa moderna: 1878; casa núm. 24, en una llinda: 1806; casa núm. 9, en una llinda: Pere Lladó 1803. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 92482 | Carrer de Sant Domènec (carrer Nou) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-domenec-carrer-nou | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 63.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118, 178-204.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament als segles XVII i XVIII, que segueix un traçat transversal entre els dos antics portals del recinte murat. Adopta una direcció força rectilínia, però a la banda sud tomba lleugerament cap on hi havia l’antic portal de Manresa. Hi predomina un tipus de casa unifamiliar popular propi del segle XVIII i, sobretot, del XIX. Solen ser cases de planta baixa més un o dos pisos, amb les façanes distribuïdes en base a dos eixos d’obertures. En són exemples les cases número 12 (ca la Tieta) o la número 35. Són poques les que han conservat les llindes i brancals de pedra picada, mentre que la majoria d’obertures superiors s’han transformat en balcons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del carrer moltes de les cases han estat reformades o substituïdes amb construccions de nova planta i amb un format més modern, sobretot a finals del segle XIX o al tombant de segle XX. Entre aquestes cal fer esment d’alguna casa que ha incorporat elements d’influència modernista, com les número 23 o 32, o que segueixen una línia d’influència noucentista, com la casa número 34. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la casa número 19 es conserva una capelleta feta el 1774 i reconstruïda el 1954 amb una imatge de sant Domingo de Guzmán. És el motiu pel qual el carrer va adoptar oficialment aquest nom. Com a element singular cal destacar també el plafó ceràmic a la casa número 48, característic de les campanyes per fomentar la bona parla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat de ponent les cases conformaven el límit del perímetre murallat de la població, de manera que les mateixes façanes dels darreres constituïen la muralla. Fins fa uns quants anys en aquest sector encara s’hi podia veure un pany de mur de tàpia que s’atribuïa a aquesta muralla. Amb les noves construccions ara ja no és visible.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 178).</span></span></span></p> | 08018-200 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa. Les façanes posteriors de les cases del Carrer Nou feien de muralla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres cases del carrer Nou es van establir al segle XVI, però majoritàriament al XVII. El nom de carrer Nou, ja documentat al segle XVII, era per oposició al carrer Vell (Àngel Guimerà), situat més a prop de l’església i una mica més antic. El 1774 es va col·locar la capelleta amb la imatge de Sant Domingo a la casa número 19, i des d’aleshores el carrer va rebre el nom de Sant Domingo. Més tard, el nom s’ha utracatalanitzat, convertint “sant Domingo de Guzmán” en Domènec. Durant els anys de la Guerra Civil la denominació s’havia canviat per Francisco Ascaso, i al segle XVIII també es documenta com a carrer de Santa Maria (Carreté, 2010: 118). </span></span></span></p> | 41.8631400,1.8757900 | 406696 | 4635192 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-casa-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-cases-32-34.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-casa-14.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa núm. 14: interessant reixa decorada que conté la inscripció 1899; casa núm. 19, a la capelleta de Sant Domingo: 1774, 1954; casa núm. 22, a la reixa: JG 1897; casa núm. 35, a la llinda de la finestra: 1793 i inscripció il·legible. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92483 | Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-jacint-verdaguer-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 67.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119, 219-232.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament als segles XVII i XVIII com un raval fora muralles. Seguint l’antic camí ral cap a Manresa, presenta un traçat lleugerament sinuós i de baixada. El tram inicial és força homogeni, i hi predomina un tipus de caseta unifamiliar popular característica ja del segle XIX, per bé que algun dels edificis ha estat reformat o substituït. Les cases que més s’acosten a aquest model tradicional són les número 5, 7 i 9. Consten de planta baixa més un o dos pisos, normalment amb dos eixos d’obertures a la façana. Les obertures superiors solen ser amb balcons, i en general es conserven poques obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tram final del carrer la tipologia constructiva és més variada. Però precisament en aquest sector hi trobem més cases característiques del segle XVIII, algunes de dimensions lleugerament més àmplies i amb inscripcions a les llindes corresponents a mitjans d’aquest segle. D’altra banda, destaquen algunes cases que s’han construït seguint un cànon d’influència més o menys modernista, com la número 27 o la número 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 219).</span></span></span></p> | 08018-201 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels portals en sortien els camins que anaven cap a Berga o cap a Manresa mitjançant la ruta del camí ral, que discorria per la vall del Llobregat. A finals del segle XVII i al XVIII el creixement del poble va fer que sorgissin dos ravals fora muralles, seguint cadascun dels camins. El raval de Manresa, a l’actual carrer Jacint Verdaguer, encara es coneix popularment com el Raval. El raval de Berga seguia l’actual carrer del Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El raval de Manresa ja està documentat a finals del segle XVII (1681) com a carrer de Manresa, i durant els anys successius també se’l denomina com a raval de Sallent. Les cases de l’últim tram del carrer sembla que es van aixecar a mitjans del segle XVIII, segons testimonien diverses llindes que tenen inscrits els anys 1767, 1761 i 1762. Cap a l’any 1920 va ser considerat una prolongació del carrer Nou. Durant la Guerra Civil de 1936 se li imposà el nom de “6 d’octubre”, i finalment l’any 1939 l’Ajuntament decidí rebatejar-lo amb el nom del poeta Jacint Verdaguer, per bé que en aquell moment en castellà (Carreté, 2010: 119). A principis de la dècada de 1960 el carrer encara era de terra i va ser en aquells anys que es va enquitranar.</span></span></span></p> | 41.8615900,1.8750400 | 406631 | 4635021 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-i.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-11.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: carrer o Raval de Manresa; el Raval.Inscripcions o dates en algunes façanes: 1902 (casa núm. 1, a la reixa), 1886 (casa núm. 23, a la reixa), any 1909 (casa núm. 27), 17[?] Joan Vilanova (casa núm. 6, a la llinda), Franco CABRA 1761 (casa núm. 18, a la llinda), 1908 (casa núm. 20, a la reixa), 1818 (casa núm. 28, a la llinda del balcó), 1767 (casa núm. 28, a la llinda del balcó individual), 1761 (casa núm. 30, a la llinda de la porta), 1762 (casa núm. 34, a la llinda), 1762 (casa núm. 36, a la llinda). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92484 | Carretera de Manresa – Carretera de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-manresa-carretera-de-berga | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 63, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 120, 257-263, 265-270.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Vial que forma part de la trama urbana de Balsareny en la seva expansió fora del recinte murallat a les dècades finals del segle XIX i principis del XX. Tot i que en el nomenclàtor de carrers es diferencia entre la carretera de Manresa (al sud) i la carretera de Berga (al nord), aquesta via forma un traçat continu, que és totalment rectilini i lleugerament més ample que els carrers del nucli antic. Les cases presenten una tipologia força diversa, amb un sector més compacte format per cases unifamiliars adossades a la part central, entorn de la plaça Onze de Setembre, i d’altres lleugerament més disperses, separades amb patis o jardins, al sector més meridional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges més antics segueixen el model de casa popular tradicional del segle XIX. Són de dimensions modestes, amb planta baixa més un pis i, en alguns casos, també amb golfes. Les obertures són senzilles, normalment amb balcons a la planta superior. En són exemples les cases entre el número 1 i 7, i 4-14 de la carretera de Manresa, o les número 7, 9, 25, 27, 31 i 33 de la carretera de Berga. D’altra banda, les cases que es van aixecar una mica més tard, als primers decennis del segle XX, solen tenir dimensions més àmplies i una singularitat arquitectònica més marcada, sovint adoptant influències del modernisme o el noucentisme en boga en aquells anys. Entre d’altres, destaquem a la carretera de Manresa les cases número 19 (d’influència modernista) i la número 33 (eclèctica o d’influència noucentista). A la carretera de Berga les cases número 2 (d’influència noucentista) o la número 8 (d’influència modernista). I a la plaça Onze de Setembre hi trobem una altra casa també d’influència noucentista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al sector més septentrional de la carretera de Berga és on la dinàmica de substitució per noves construccions, sobretot a partir de la segona meitat del segle XX, ha estat més acusada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 257, 265).</span></span></span></p> | 08018-202 | Carrer del poble de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels portals en sortien els camins que anaven cap a Berga o cap a Manresa mitjançant la ruta del camí ral, que discorria per la vall del Llobregat. A finals del segle XVII i al XVIII el creixement del poble va fer que sorgissin dos ravals fora muralles, seguint cadascun dels camins. El raval de Manresa, a l’actual carrer Jacint Verdaguer, encara es coneix popularment com el Raval. El raval de Berga seguia l’actual carrer del Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com tots els camins del Bages, en aquesta època el camí ral de Manresa a Berga era un camí de bast. L’any 1789 el corregidor de Manresa va manar que s’hi fessin obres per transformar-lo en un camí carreter que fos apte per a la circulació de carros i diligències. Però amb la irrupció de diferents guerres aquesta obra es va endarrerir. Potser es va portar a terme entre els anys 1830 i 1840. Només sabem que el 1842 aquest camí carreter ja estava acabat, tot i que potser en mal estat, i que a Balsareny hi havia un petit hostal (Serra; Carreté, 2005: 91).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la construcció d’una carretera moderna no va arribar fins uns anys més tard, quan la industrialització ja era un fenomen ben present a tot l’eix del Llobregat. Es va començar a construir pels volts de l’any 1877 i, a diferència de l’antic camí ral, el seu traçat a Balsareny passava totalment fora del poble. El traçat és l’actual, i sembla que ja havia estat obert en unes obres al camí que s’hi van fer l’any 1847. A l’actual plaça Onze de Setembre el camí travessava el torrent Vergers per un pontarró que encara existeix, sepultat sota el terra de la plaça. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, a les tres dècades finals del segle XIX la carretera va constituir el principal eix d’expansió urbana a Balsareny. El torrent va fer de separació entre les denominades carretera de Manresa (al sud) i carretera de Berga (al nord), encara que en la parla popular sempre s’ha dit, simplement, “la Carretera”. Per la banda de Manresa la primera casa documentada és la Fassina (número 1) el 1875. Entre finals del segle XIX i principis del XX es va anar construint la resta. Per la banda de Berga les primeres cases documentades són la número 3, el 1882, la número 8, el 1891, i la número 18, el 1888. La major part de les que van seguir corresponen ja a les dues primeres dècades del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan es va habilitar la variant de l’Eix del Llobregat la carretera fou reurbanitzada com un passeig de vorera ampla, amb alzines, bancs i jardineres.</span></span></span></p> | 41.8623300,1.8732300 | 406482 | 4635105 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-carretera-manresa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-carretera-manresa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-casa-carretera-manresa-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-carretera-berga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-carretera-berga-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 92797 | Casino (Centre Instructiu i Recreatiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-centre-instructiu-i-recreatiu | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 7-9, 83-87, 93-98.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 167.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPLÀ, Laura; GUDAYOL, Josep; BESSA, Ramon (1991). <em>Centenari del Centre Instructiu i Recreatiu. 1891-1991</em>. Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 121.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny que acull la seu del Centre Instructiu i Recreatiu, popularment conegut com el Casino. Fou edificat a la primera dècada del segle XX en un estil eclèctic de vagues ressonàncies romàntiques, especialment a la part posterior que dóna a un petita terrassa amb jardí. Consta d’un cos principal (de planta rectangular amb planta baixa i un pis) i té un cos més estret adossat a la part posterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dona al carrer Àngel Guimerà, no presenta cap element especialment rellevant, a excepció potser del balcó corregut en el qual destaca una barana de ferro forjat amb una original decoració a base d’espirals que creen un efecte visual. També són remarcables els batents de fusta treballada del portal i la finestra lateral. La composició s’ordena en base a dos eixos d’obertures. El parament és pintat d’un color rosat, i tant el balcó com el ràfec es sustenten sobre un seguit de mènsules.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior, junt amb la terrassa, configura un petit espai d’estètica historicista o romàntica. En aquesta part el cos posterior consta de tres plantes. La part alta és flanquejada per sengles finestres rematades amb uns aixafats arcs de ferradura. A la planta intermèdia es genera una galeria sota porxo formada per amplis finestrals i una barana balustrada amb decoració pintada. El pati queda sota l’ombra de diferents arbres i conserva una font commemorativa decorada amb relleus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, l’àmplia sala del bar conserva part de la fusteria i dels vitralls originaris. Té pilars de fosa intermedis i els sostres són aixecats sobre bigues de fusta. Al pis superior es manté sense gaires canvis la sala de teatre, pavimentada amb enrajolat hidràulic. A la part posterior és interessant l’espai del despatx que dona a la galeria i que conserva una part del mobiliari antic.</span></span></span></p> | 08018-264 | Carrer Àngel Guimerà, 17 | <p><span><span><span>L’any 1891 es va fundar el Centre Instructiu i Recreatiu, que agrupava els sectors esquerrans i republicans de Balsareny. Els seus líders estaven vinculats a la Fraternidad Republicana d’Alejandro Lerroux i a la seva representació manresana de part de Maurici Fius i Palà. Durant els primers quinze anys la seu de l’entitat fou a casa del seu primer president, Josep Casaldàliga, al carrer del Trull, però moltes de les activitats es feien al saló de l’Ateneu, al carrer Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida el cap principal de l’entitat fou Josep Escaler. Durant els anys 1902 i 1903 Escaler fou alcalde. El 1904 es van produir uns aldarulls en el transcurs d’un ball que van acabar amb una persecució als agents de la Guàrdia Civil i que va comportar que el local de l’Ateneu fou clausurat. Pensant que era millor disposar d’un local propi el mateix Escaler va impulsar el 1905 la construcció de l’edifici del Casino. Ja el 1906, tot i que estava en obres, s’hi feia alguna celebració i la volta es va ensorrar. Per impulsar l’obra es va comptar amb la col·laboració popular però, tot i això, per la manca de recursos els treballs es van allargar força anys. El nou local no es va inaugurar fins el 1910. Com que els fundadors de l’entitat eren republicans i lerrouxistes els seus detractors van batejar el nou local com “la Casa del Pueblo”. Popularment, però, sempre fou conegut com el Casino. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici comptava amb una escola laica, mixta i de pedagogia moderna que va destacar per la sòlida formació humanista que impartia (des de 1912), una important biblioteca, un local d’esbarjo amb billars i escacs, un grup teatral que, a diferència del parroquial, també incloïa noies, un cor de caramelles laiques i un cafè, on se celebraven concerts i balls, però també actes culturals i polítics. Ben aviat s’hi van fer també projeccions de cinema. L’entitat també va organitzar les festes de l’arbre. En aquest sentit, el Casino feia de contrapunt progressista al Centre Parroquial, que també tenia les seves derivacions culturals, amb escola, coral, etc. Durant molts anys l’home fort del republicanisme local fou Marc Soler Marigot. El 1916 del Casino se’n va escindir un grup anomenat els Neutrals, liderat per Jacint Orriols Bassany i que va obrir un local al mateix carrer. El nom al·ludeix al fet que estaven disconformes amb la ideologia massa anticlerical del Casino però també marcaven diferències amb el grup del Centre Catòlic (Carreté, Benéitez, 2002: 31). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el local fou confiscat per la CNT-FAI, i en els primers anys de la postguerra la casa va ser saquejada i els arxius destruïts. Comissat per l’Estat el 1939, l’edifici va passar a titularitat d’una Junta Local de Beneficència, que l’administrà fins el 1954. Aquell any s’hi va instal·lar el cine Victoria. Després de la reinstauració de la Democràcia, poc després de les eleccions de 1979 i amb el consens de tots els partits polítics, fou retornat als seus antics propietaris. L’any 1980 el local fou reinaugurat com a cafè i sala d’espectacles. En l’actualitat la societat continua existint i s’han reprès algunes de les activitats de l’entitat. El bar també continua obert.</span></span></span></p> | 41.8625200,1.8765000 | 406754 | 4635122 | 1910 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-teatre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-despatx-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-quadre.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92940 | Cal Puigmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigmarti | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 175.</span></span></span></p> | XIX-XX | Aspecte exterior amb falta de manteniment i amb parts degradades. | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Destaca per l’amplada de la façana, lleugerament superior a la resta de cases, i per una composició amb certa voluntat de donar rellevància a l’edifici, especialment per mitjà d’un acroteri que realça la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta irregular que consta de planta baixa més un pis i golfes. A la façana principal les obertures es distribueixen de manera no simètrica, fet que sembla indicar que l’edifici actual és el fruit d’alguna ampliació o reforma de construccions prèvies. A la planta baixa les obertures són simples, amb portes laterals que donaven accés a un local comercial. Al nivell de primer pis hi trobem un balcó corregut que ocupa tota l’amplada, amb barana de ferro forjat i dues de les tres obertures emmarcades amb motllura. Unes cornises separen el nivell de les golfes, obert amb dues finestres simples. A la part superior la façana queda ressaltada per un acroteri o pinyol de formes sinuoses, obrat amb maó i rematat amb una forma semicircular que queda flanquejada per quatre pilars amb boles de pedra. </span></span></span></p> | 08018-314 | Carrer Àngel Guimerà, 20 | <p><span><span><span>Les primeres cases del carrer Vell cal suposar que es compten entre les més antigues del poble i ja devien construir-se a finals del segle XVI, tot i que la majoria de les cases actuals deuen ser dels segles XVII, XVIII o posteriors. Al segle XVIII la casa que hi havia en aquest indret era propietat de Gaspar Eras (cadastre de 1775). La construcció actual deu ser fruit d’alguna ampliació o reforma de construccions prèvies feta en algun moment del segle XIX. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, podria ser l’any 1820. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La denominació de Puigmartí fa referència a Àngel Puigmartí Comas. Va néixer el 1883, ferrer d’ofici, i el seu avi havia vingut de Monistrol de Calders. Més tard als baixos d’aquesta casa hi va haver una botiga de joguines i quincalleria regentada per una tal Tudela (Carreté, 2010: 175).</span></span></span></p> | 41.8625100,1.8762100 | 406730 | 4635122 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92940-casa-guimera-20-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Tudela | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 93518 | Cal Matamoros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matamoros | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 170.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Alguns pisos han estat rehabilitats. La part exterior de la casa està mancada de manteniment, presenta escrostonaments en l'arrebossat i necessitaria una restauració. | <p><span><span><span>Casa del nucli urbà de Balsareny que destaca per les seves dimensions i per la voluntat d’esdevenir un edifici significatiu en una xamfrà que estava situat al límit d’on antigament acabava el clos murallat. Es tracta d’un edifici als quatre vents emplaçat en un terreny amb desnivell, de manera que l’entrada principal es troba al carrer Àngel Guimerà però la façana més representativa és la posterior, de major alçada i que pot ser contemplada amb una bona perspectiva, ja que al seu davant té un terreny sense edificar i amb horts que són de la mateixa casa. L’edifici adopta una planta rectangular (amb la cantonada sudest en biaix) i consta de planta semisoterrània, planta baixa i dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana més significativa és la que està encarada a migdia. Es caracteritza per unes àmplies galeries als dos pisos intermedis, cadascuna amb obertures amb arcs de mig punt. La galeria inferior s’ha complementat, ja al segle XX, amb un balcó corregut amb barana calada, mentre que al pis inferior hi trobem només tres obertures en forma de balcons. La part alta d’aquesta façana queda ressaltada per un estucat de color rosat que perfila i ressalta en blanc les línies de les arcades. A la cantonada sudest trobem un balcó emmarcat amb pedra picada i amb barana de fosa. La façana de llevant, que també conserva l’arrebossat de tonalitat rosada, presenta dues sèries d’obertures de disposició regular. Paradoxalment, la façana nord, que dona al carrer Àngel Guimerà, és la més senzilla. Queda estructurada en base a dos eixos d’obertures simples. Com a detall decoratiu el ràfec d’aquesta part de la teulada dibuixa una sanefa feta amb maó i els tres vèrtexs són coronats amb una mena de pinacles en forma de pinya. A la façana lateral el ràfec adopta un perfil sinuós. L’interior de l’immoble es distribueix en diversos pisos, que eren de lloguer. A la planta superior n’hi ha tres.</span></span></span></p> | 08018-383 | Carrer Àngel Guimerà, 33 | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda el 1778 i es trobava ja fora del clos murallat. Havia pertangut a al Comú de Balsareny o Ajuntament, que hi tenia l’escola pública al “pis de dalt”. Per això antigament de la casa el deien el Comú. A mitjans de segle XIX la va comprar Anton de Solsona, que era descendent de Josep Solsona i Cortès de Monner, ciutadà honrat de Barcelona i propietari de l’heretat del Cortès de Ferrans, d’on era originària la seva família materna, i de la Coromina de Ferrans, partida que confronta amb aquesta casa. Anton de Solsona va esdevenir un important terratinent local arran de la desamortització de Madoz (1855). Aleshores va redimir un censal que pagava a la comunitat de preveres de Moià per la masia del Cortès i va adquirir a l’Ajuntament de Balsareny aquest edifici del carrer Vell, que en el seu moment havia estat quasi sumptuós, així com també l’Hostal amb el forn i la taverna, que es trobaven al carrer Vell, 4. Anton va afegir la preposició “de” al seu cognom per tal de donar-li una aparença noble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard la casa fou propietat del metge Daniel Matamoros Cañellas; d’aquí que actualment sigui coneguda encara amb la denominació de cal Matamoros. Posteriorment els hereus del metge van vendre la casa a Josep Arnau Tomàs, de ca l’Enriqueta, que va rehabilitar-la (Carreté, 2010: 170). E</span></span></span>l 2008 es va parcelar el terreny, separant la propietat la casa i part de l'hort, i es va fer una permuta pel terreny restant amb una immobiliaria que havia de construir-hi una casa, però la immobiliària va fer fallida i els terrenys han quedat a mig edificar.</p> | 41.8619400,1.8759600 | 406708 | 4635058 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-31 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Solsona, el Comú | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 93070 | Premsa de cal Magnet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cal-magnet | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 185.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NOVELL, Xavier (2011). “Premsa de vi de la perruqueria Mercè”, <em>Notes de Balsareny</em> (blog d’internet, publicació de 17/11/2011).</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Vestigis d’una premsa de vi de l’any 1771 que es conserven als baixos de la casa de cal Magnet, al carrer Àngel Guimerà. Es troba encastada a la paret dreta del vestíbul de la casa, que ara acull una perruqueria i un centre mèdic. Per això la porta normalment és oberta i la premsa es pot veure.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una premsa de gàbia amb cargol de fusta de la qual es conserven els muntants laterals de pedra, amb els corresponents encaixos, la biga superior de fusta i la base o cassola, amb una pica rectangular i el sobreeixidor. Hi manquen la gàbia de fusta així com el cargol, que també era de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior esquerra la pedra té una inscripció amb la data 1771 i el gravat d’una roseta hexapètala, que sol interpretar-se com un símbol de protecció. La inscripció és realment de difícil lectura i podria donar peu a les interpretacions més estranyes. Sortosament, Xavi Novell (2011) la va poder desxifrar en el seu blog d’internet gràcies a una consulta feta a l’expert Esteve Canyameres. La transcripció és la següent: “<strong>CON SE AY- / A DE MU / da la nou se a / de aparta / esta”. </strong>Incorporant accents i comes la inscripció es pot llegir així: '<em>Con se aya de mudà la nou, se a de apartà esta</em>'. I amb una transcripció al català actual: 'Quan s'hagi de mudar (canviar) la nou, s'ha d'apartar aquesta'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En definitiva, es tracta d’una instrucció pràctica que indica que, en cas que s’hagués de treure la nou (la peça de fusta central), no fa falta rebentar tota l’estructura de pedra; tan sols cal moure la pedra esquerra, que no està collada a terra. Es tracta d’una inscripció ben atípica, ja que no és gens habitual trobar-se aquesta mena de “full d’instruccions” en un aparell antic.</span></span></span></p> | 08018-345 | Carrer Àngel Guimerà, 41 | <p><span><span><span>Aquesta casa conserva parcialment l’estructura originària, probablement del segle XVIII, especialment als baixos coberts amb volta de pedra. En un principi era coneguda amb el nom de cal Marxant, que fa referència a l’ofici de marxant; és a dir, un comerciant ambulant. El 1746 ja està documentat “Francisco Vilaseca, àlias lo Marxant”. L’any 1760 el propietari era Antoni Manaplata, i el 1775 apareix com a Anton Plata. Està vinculat amb el Pont del Plata, un pontarró de la Séquia on aquesta família hi devia tenir un hort. D’aquesta època és la premsa de raïm que es conserva als baixos. Més tard, cap a mitjans de segle XIX, la casa va ser coneguda com a cal Magnet pel cognom dels seus nous estadants (Carreté, 2010: 185).</span></span></span></p> | 41.8624800,1.8755200 | 406672 | 4635119 | 1771 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-premsa-magnet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-premsa-magnet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-premsa-magnet-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-prema-magnet-10.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 92948 | Cal Cano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cano | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 172-173.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny. Destaca per una composició eclèctica amb una certa voluntat de donar rellevància a l’àmplia façana de l’immoble. L’edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa més tres pisos. La façana principal s’ordena de manera simètrica, amb un lleuger descentrament del portal principal. A la planta baixa el portal no queda situat en l’eix de simetria sinó una mica escorat a la dreta. És rematat amb arc apuntat i queda flanquejat per portes simples a ambdós costats que donen accés als locals comercials. Els dos primers pisos es caracteritzen per amplis balcons correguts amb les típiques baranes bombades, de ferro forjat. Cada balcó té quatre obertures perfilades amb motllures i queda separat a la meitat per una reixa que delimita dos habitatges. Els balcons descansen sobre mènsules, així com també la cornisa que separa el segon pis del tercer. Aquesta tercera planta segueix una estètica funcional, amb obertures quadrangulars en forma de galeria. Podria ser fruit d’una remunta posterior. El parament de la planta baixa és revestit amb un aplacat de pedra, mentre que la part superior és arrebossada i pintada de color clar.</span></span></span></p> | 08018-315 | Carrer Àngel Guimerà, 6 | <p><span><span><span>Originàriament en aquest indret hi havia dues cases: la número 6 i la número 8. Als primers decennis del segle XX la casa número 8 era propietat de la família Colell, que tenien una botiga de queviures al carrer Nou que comunicava pel pati del darrera amb el pati d’aquesta casa. En aquell pati es veien els vestigis de l’antic pou del Rector. Més endavant, el Colell va vendre la casa número 8 al constructor Josep Cano Alpiste, que va adquirir també la casa veïna (la número 6) i s’hi va fer una casa nova, més gran, que passà a dir-se cal Cano (Carreté, 2010: 173). Segons dades del cadastre, aquest edifici de nova construcció podria ser de l’any 1932.</span></span></span></p> | 41.8629500,1.8764500 | 406750 | 4635170 | 1932 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92948-casa-guimera-6-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92948-casa-guimera-6-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Jep, ca la Rita (antiga casa número 6); cal Creus, cal Creus Jep, cal Rossa, cal Colell (antiga casa número 8). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.