Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92958 | Ajuntament de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p 15, 68, 82, 91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 163, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, volums I-III.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Edifici que originàriament era el mas Serra, també denominat cal Sala, i que a la dècada de 1920 fou adquirit pel consistori i reconvertit en seu de l’Ajuntament. És un edifici parcialment entre mitgeres, de planta rectangular i amb un cos adossat al nordest. Consta de planta baixa més dos pisos i una planta semisoterrània. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici ha conservat en bona part l’estructura de l’antic mas, amb una distribució regular en forma de tres crugies probablement des del segle XVIII. La façana principal, orientada a migdia vers la plaça, reflecteix aquesta estructura tripartida i s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb el portal al centre i un ampli balcó corregut a la primera planta. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada excepte les del segon pis, que són amb arcs de mig punt. La façana és rematada amb un acroteri de construcció moderna i de formes escalonades. El parament és fet de maçoneria, actualment a pedra vista. La façana posterior, arrebossada i pintada de color granat, presenta obertures més grans; algunes són obra de les últimes reformes per proporcionar més il·luminació a l’interior. A la façana de llevant trobem altres obertures emmarcades amb pedra picada, en aquest cas de distribució més irregular. Per aquesta banda s’aixeca el cos adossat que forma un pas aeri porxat. Antigament comunicava amb les dependències que hi havia entorn de l’era, que estava situada on ara hi ha l’edifici del Club d’Avis o centre cívic. Per sota del porxo hi havia un pas que s’ha conservat i que dona accés al carrer de la Riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’edifici la planta baixa ha conservat les tres naus originàries, cobertes amb unes llargues voltes de pedra. Les dependències actuals s’adapten a aquesta distribució. En les oficines situades als laterals la volta no és tan visible com a la part central. Per accedir-hi s’han obert passos que abans no existien. La part del darrera, també coberta amb volta, deu ser fruit d’una ampliació posterior. S’hi conserva una cisterna. La planta semisoterrània consisteix en dues cambres que s’endinsen parcialment sota la roca, cobertes també amb volta de pedra, mentre que les dues plantes superiors presenten ja un aspecte modern, fruit ja de les últimes reformes. Al pis superior hi ha instal·lats els estudis de Ràdio Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-323 | Plaça de l'Ajuntament, 2 | <p><span><span><span>Antigament en aquest indret hi havia el mas Serra de la Plaça. Juntament amb el mas Martí o Martí del Lloc (actual casa Torrents) eren les dues cases que hi havia al costat de l’església. El mas Serra de la Plaça, però, és posterior. Està documentat a partir del segle XVIII. Entre els Serra de la Plaça i els Martí posseïen bona part de les terres al voltant de l’església on, a partir del segle XVII, es va formar el nucli urbà de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Potser ja existia d’abans, però el 1761 (segons la inscripció del portal) el mas va adquirir l’estructura actual, amb una distribució en tres crugies. En aquesta època s’havia produït un matrimoni entre la pubilla del mas Serra, Susanna, i Joan Sala, que era l’hereu d’una família d’apotecaris i terratinents. Susanna va morir el 1775. Els descendents primer van mantenir la fusió dels dos cognoms: Sala i Serra. A mitjans de segle XIX la casa encara es coneixia com a cal Serra, però a principis de segle XX ja va passar a denominar-se cal Sala. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX el propietari era Tomàs Sala Claret, fill de Josep Sala Cantarell. Tomàs fou alcalde de Balsareny de l’any 1883 al 1887. Era farmacèutic i estava casat amb Carme Dachs Guixé. Després de la mort de Tomàs, la vídua Sala es va instal·lar a la casa annexa (cal Sant) que també era de la família. La farmàcia era als baixos de cal Sala i més endavant la va portar Antoni Rimbau Gallifa, que també va ser jutge de pau i alcalde el 1912. Després va tancar la farmàcia i se'n va anar a Barcelona, i aleshores els de cal Sala van portar la farmàcia ells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat de cal Sala fou heretada per la germana del difunt Tomàs Sala, Ramona Sala Claret. Després de diversos litigis s’arribà a una concòrdia familiar l’any 1901 i la propietat va recaure en Ramona i el seu fill Josep Dencàs Sala. Posteriorment el mas Sala va passar a la germana de la vídua Sala, Josefa Dachs Guixé. A mitjans dels anys 1920 Josefa Dachs i el seu marit Ramon Casanovas (el Ramonet de cal Sala) es van vendre el mas amb les seves dependències a l'Ajuntament de Balsareny, que hi va fer obres i hi va instal·lar la casa de la Vila. Anteriorment la casa del Comú era al davant, la que fa cantonada entre el carrer Vell i el carrer de la Creu. En el terreny annex a llevant de la masia, que havia estat l’era o el corral de cal Sala, s’hi van construir les Escoles Nacionals, inaugurades el 1927, sent alcalde Gregori Casaldàliga. És l’edifici on avui hi ha el Casal d’Avis o Centre Cívic. Part d’aquest terreny havia estat també el corral de cal Martí. Gràcies a aquesta venda Ramon Casanovas i Josefa Dachs es van poder fer un xalet a la carretera de Manresa, número 19. Mentre no van començar les obres de la casa de la Vila el jovent hi venia a aprendre a ballar sardanes (Soler, 1989: 51). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de la dècada de 1980 es va fer una primera reforma interior de l’edifici, que va consistir bàsicament en l’adequació de la primera planta, incloent-hi la sala de plens. A mitjans de la dècada del 2000 es va fer una nova intervenció, que es va centrar en la planta baixa, on s’hi van habilitar nous espais administratius i també es va introduir l’ascensor.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8632900,1.8769100 | 406789 | 4635207 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-14.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: mas Serra de la Plaça, mas Serra, cal SalaInscripció a la llinda del portal: SIXXB 1761 SXXPInformació facilitada per Ramon Carreté | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92960 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-balsareny | XIX-XXI | <p><span><span><span>Fons documental de l’Ajuntament de Balsareny que es conserva en tres sales a la planta superior de l’edifici consistorial. Les sales estan equipades amb prestatgeries i calaixos convencionals. L’arxiu aplega els fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest arxiu fou objecte d’una primera ordenació i classificació pels volts de 1990, quan es va impulsar la figura de l’arxiver ambulant per part de la Diputació de Barcelona. Actualment es troba en procés per entrar a formar part de la Xarxa d’Arxius Municipals d’aquesta mateixa institució. Aquest 2022 s’adjudicarà el contracte per dur a terme una actualització de l’arxiu i, posteriorment, una tasca d’ordenació i classificació, amb l’elaboració de corresponent inventari. </span></span></span></p> | 08018-325 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament, 2 | 41.8633700,1.8770200 | 406798 | 4635216 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92960-ajuntament-arxiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92960-ajuntament-arxiu-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 92961 | Casa Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torrents | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p 15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 132-133, 158-159, 206.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit). Primera fase, p. 43-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37.</span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span>Antiga masia, d’origen medieval, que està emplaçada al costat de l’església parroquial de Balsareny, en ple centre del poble. Avui és de propietat municipal i acull el servei mèdic d’assistència primària i el magatzem de la col·lecció de la Festa dels Traginers, però en bona part està pendent que se li doni un ús definitiu. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta semisoterrània, planta baixa i un pis) i té adossat un cos més estret a ponent, junt a un petit barri o pati que tanca per l’angle sudoest. L’edifici ha conservat la tipologia constructiva originària a la planta inferior, mentre que a les plantes superiors ha estat força reformat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més antiga es troba probablement al centre, i posteriorment la masia s’hauria allargat cap a ponent (en una data força antiga, entorn del segle XVI) i més modernament cap a llevant. La façana on hi ha els accessos principals es troba al nord, encarada a la plaça, i és la que ha estat més modificada. Al llarg d’una extensió considerable presenta diversos portals i obertures. El portal principal, rematat amb arc dovellat, així com la majoria d’obertures del primer pis tenen uns emmarcaments de pedra picada que corresponen a una fase tardana, probablement del segle XIX. Algunes són en forma de balcó. Les obertures que es troben als dos extrems són més simples i es poden atribuir a intervencions més recents. La resta de façanes presenten obertures també simples i de distribució irregular. Són fruit de reformes fetes probablement al segle XIX o començaments del XX, quan la casa es va adaptar per a diversos usos residencials. A la façana posterior es conserva una finestra balconera emmarcada amb llindes i brancals de pedra, avui tapiada. I a la façana lateral de llevant n’hi ha algunes més, de petites. Tots els paraments són arrebossats amb ciment i pintats de color clar. Tan sols alguna part del mur exterior del pati conserva el parament a pedra vista, amb carreus més o menys escairats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat de ponent podria ser una ampliació del segle XVI, probablement reformat amb posterioritat. Per la cara de migdia compta amb diferents obertures, galeries i un terrat corredís amb vistes cap al pati. Destaca el balcó-galeria amb arcs rebaixats que hi ha a la planta baixa i dues porxades fetes amb volta de pedra que trobem a la planta inferior. Aquest barri o lliça té un bonic portal del segle XVI, emmarcat amb grans dovelles, per on s’accedeix a la masia a través del pati.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la masia la part més interessant és al semisoterrani, que ha conservat la tipologia constructiva originària. Consta de nou estances cobertes amb volta. Al costat de migdia trobem una estança llarga i estreta sostinguda amb tres arcs diafragmàtics apuntats d’arrencada molt baixa. Al costat nord hi ha estances més àmplies cobertes amb voltes de pedra o de maó. Al seu damunt, la planta baixa de l’edifici s’ha reformat amb dependències modernes, mentre que la planta superior es va fer recréixer amb obra de maó i també ha estat força modificada. A principis de segle XX acollia diversos habitatges particulars. Ara consta d’espais diàfans que es troben actualment sense ús.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta semisoterrània es conserva la boixa d’una tina. La masia tenia dependència amb més tines adossades a llevant, on ara hi ha una escalinata. A un angle del pati s’hi ha col·locat l’estructura d’una premsa que és de procedència forana.</span></span></span></p> | 08018-326 | Plaça Roc García, 5 | <p><span><span><span>L’any 977 ja apareix documentat el torrent Martí en terres que eren propietat d’aquest mas. És, per tant, una referència indirecta que prova l’existència del mas. Més explícitament, el mas Martí apareix citat l’any 1368 en el conveni de Ramon de Peguera, senyor del terme, amb els seus vassalls. El mas Martí i el mas Serra de la Plaça (aquest més modern, actual Ajuntament) eren les dues cases que hi havia al costat de l’església. El mas Martí estava situat a tocar de l’església i de la sagrera que va sorgir al seu voltant. Aquesta situació privilegiada va afavorir que des d’antic fos un dels masos principals. Per això alguns membres de la família, cognominats Martí, van ocupar càrrecs importants. El 1395 Pere Martí era sequier; és a dir, l’encarregat de custodiar la Séquia de Manresa. En el fogatge de 1515 Pere Martí consta amb el càrrec de batlle de Balsareny. En el fogatge de 1553 hi consta el nom d’Onofre Martí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI la construcció de la masia ja es devia ampliar cap a ponent, tal com indica la inscripció del 1577 al portal de la lliça. Al segle XVII la seva heretat era molt àmplia, i comprenia bona part de l’actual nucli del poble: la zona al sud del carrer de la Creu, la mateixa plaça de l’Església i tota la muralla de la Coromina fins al carrer de Baix. En la part més rural del terme de Balsareny posseïa també molts terrenys, a més dels masos de la Coromina, Fucimanya, Vilafruns, el mas de la Tria i un molí fariner de dues rodes anomenat Molí d’en Martí. Així consta en un capbreu de l’any 1681. En aquesta època per distingir-se dels Martí àlias Sardà de la casa Cerdà, a Vilamajor, la casa fou coneguda com a Casa Martí del Lloch, referint-se al fet que estava situada al nucli urbà, el lloc per antonomàsia de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII, segons el cadastre de 1775 l’aleshores propietari, Joan Baptista Martí, pagava 467 rals i 16 diners i mig, una xifra important que el convertia en el principal terratinent entre els propietaris de masos del poble, només superat pel baró. En aquesta època la casa era coneguda com a cal Sabata pel cognom dels administradors de la propietat, que hi van viure molts anys. Més tard, aquesta família va canviar el cognom per Sabala. L’històriador Josep M. Sabala era membre d’aquesta família. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A començaments del segle XIX el mas Martí pertanyia als hereus de l’industrial manresà Llogari Serra i Serramalera. Més tard, ja iniciat el segle XX, era propietat de la família Torrents Arraut, residents a Sant Hilari Sacalm. Per això fou coneguda com a cal Torrents. Els Torrents eren propietaris d’altres masos també a Balsareny. A la casa hi vivia un masover i al pis superior hi visitaven periòdicament metges especialistes. En aquest moment la casa encara tenia premsa, dues o tres tines i una era a la part posterior. Actualment no es conserva res de tot això. Al llarg del segle XX, però, l’heretat es va anar fragmentant i venent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1990 l’Ajuntament de Balsareny va adquirir aquesta casa amb la intenció de destinar-la a equipament. S’hi instal·là el centre d’assistència mèdica, que ocupà la part de ponent del primer pis. Inicialment la intenció era dedicar la resta de l’edifici a Museu dels Traginers. Els baixos durant un temps van estar llogats a un particular, que hi va fer una intervenció per adequar-los com a viver de xampinyons. Actualment, els baixos acullen la col·lecció dels Traginers. Recentment s’hi ha fet una intervenció consistent en renovar la teulada.</span></span></span></p> | 41.8628100,1.8774600 | 406834 | 4635153 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-46.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-48.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-capelleta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Mas Martí, cal Sabala, cal Sabata.Inscripció a la llinda del portal de la lliça: 1577.Capelleta situada a la planta baixa amb la següent inscripció: “Al gloriós S. Antoni de Padua, li dedica aquesta capella D. Leodegari Serra, propietari d’aquesta casa. Any 1868”. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92720 | Font de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-4 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1993). 'Balsareny a principi de segle: enfrontaments ideològics i memòria popular. IV.- La pujada de l'aigua (1)', <em>Sarment</em>, núm. 206 (juny de 1993), p. 17-18, 113. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, 15-30, 122.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 97, 123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASPLÀ SUADES, Valentí (1989). <em>Crònica de Balsareny</em>. Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 42.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, vol. 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 60.</span></span></span></span></p> | XX | Restaurada el 1979. | <p><span><span><span>Font emplaçada al centre de la plaça de l’Ajuntament, de ferro colat sobre una base de pedra que l’enlaira del paviment. Consta d’una plataforma circular que fa de pica sobre la qual s’aixeca una columna prismàtica de vuit cares, amb motllures als angles, fins a una alçada d’un metre aproximadament. Al damunt llueix un pebeter de factura clàssica, decorat amb cadenes i rostres de personatges, el qual és coronat amb cintes que evoquen la forma ondulada de les flames.</span></span></span></p> | 08018-217 | Plaça de l'Ajuntament | <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny es va fer una primera canalització per a l’abastiment d’aigua al poble. El punt de captació era a la Baga Fosca, prop del torrent de la Font de la Roca. L’indret també es coneixia amb la denominació terra del Valls, ja que era propietat de la família Vall. L'últim propietari va ser el Joan Vall Casaldàliga. En un punt d’aquesta zona hi havia surgències naturals d’aigua que s’escorrien per petits aigüerols o reguerons. L’aigua es va canalitzar mitjançant una canonada de terrissa. La canalització entrava a Balsareny per la zona del carrer del Nord, travessava l’actual carretera i baixava pel carreró de cal Simonet fins a dues fonts (avui desaparegudes) que hi havia al carrer Vell i al carrer Nou. Segons explica Francesc Soler (1989: 60), la font del carrer Nou era dessota la capelleta de Sant Domingo; la del carrer Vell era en un racó de la casa del Cano. L’aigua que sobrava d’aquestes dues fonts anava a parar a un viver que hi havia a l’hort de cal Sabata, perquè els seus amos eren també propietaris del lloc on naixia l’aigua i del terreny per on passava la canonada. D’altra banda, a la bassa del Valls hi havia un safareig on hi anaven a rentar les dones del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1895 l’ajuntament va fer una inversió en un nou projecte que sembla ser una variació de l’anterior. En aquest cas es va instal·lar una canonada de ferro per conduir l’aigua que naixia d’un pou-font a la part alta de la població, a uns 1.500 m de distància. L’aigua s’acumulava en un dipòsit amb capacitat de 200 metres cúbics i era conduïda cap a una font pública que hi havia a la Plaça Major. Cal dir que a la plaça Major ja hi havia un pou públic vora l’antiga Casa del Comú. Aquest pou encara existeix, sota terra, i es va posar al descobert quan fa pocs anys es va repavimentar la plaça. Quan la canalització de la Baga Fosca ja no subministrava aigua al poble es va aprofitar per a les necessitats de l’escorxador, que estava situat a la cruïlla dels carrers del Nord i Travessera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX es va emprendre un nou projecte per portar les aigües al poble fent-les pujar del riu Llobregat. Aquest afer va estar envoltat d’una certa confusió fruit de la tradició oral fins que Ramon Carreté el va clarificar en el seu llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 15). L’any 1900 va tenir lloc un primer intent per construir una font a la Plaça de l’Ajuntament que havia de canalitzar l’aigua des del Llobregat. Sent alcalde Josep Pons, es va elaborar un primer projecte que havia de captar l’aigua del riu mitjançant una roda hidràulica activada amb un salt d’aigua de la Séquia de Manresa al punt de la refinadora, on hi ha el Pont del Riu. L’aigua de la Séquia només s’utilitzava per fer moure la roda que havia de bombar l’aigua del riu, però la Junta de la Séquia no va autoritzar aquest projecte, o bé fou considerat car i inviable. El fet és que fou retirat l’any 1901. Poc després, sent alcalde el republicà Josep Escaler, es va revifar la idea de portar l’aigua des del Llobregat fins a la plaça per al seu ús públic. Un acord municipal de 1903 establia impostos especials i també prestacions personals, a fi que tot el poble cooperés en aquesta iniciativa. L’enginyer Josep Gubern fou l’encarregat de construir la bomba que havia de pujar l’aigua al poble. Les obres van sofrir diversos retards. La Font de la Plaça no es va inaugurar fins el 2 de març de 1905, sent alcalde el catòlic Josep Obradors. Segons es diu, el dia de la inauguració l’alcalde va dir al pregoner que fes una crida dient: “El que vulgui beure aigua del riu, que vagi a la plaça, que a tal hora rajarà”. Poc després es van instal·lar fonts en altres carrers, com ara al carrer de Baix (la Font de la Creu), que van ser beneïdes pel rector el 10 d’abril del mateix any. La canalització passava pel camí del Repeu. En algun moment hi va haver un intent de sabotatge que no es va arribar a aclarir (Carreté, 2010: 123). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’any 1910 es va planificar la xarxa de clavegueres per anar estenent el servei d’aigua corrent a les cases particulars. El procés va durar uns quants anys, ja que a la dècada de 1920 encara hi havia força gent que anava a rentar la roba al riu. L’any 1940 es va inaugurar una nova bomba. L’any 1961 la Font de la Plaça es va traslladar a la zona esportiva municipal, i el 1980 es va tornar a posar al seu lloc originari, restaurada. S’hi col·locà una placa que commemora l’acord de portar l’aigua al poble.</span></span></span></p> | 41.8631300,1.8767100 | 406772 | 4635190 | 1905 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-placa.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Altres | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Font de la PlacetaText de la placa: En memòria de la vinguda d’aigua al poble promoguda per l’alcalde Josep Escalé l’any 1903. Font restablerta al seu lloc original el 5 - 7 - 1980 | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 92937 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-27 | <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 159.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Cementiri de Balsareny, emplaçat al costat de la carretera de Súria, als afores del poble. Consta d’un recinte de planta rectangular tancat per un mur perimetral pintat de color blanc. L’entrada és al costat de migdia, encarada a la carretera. És formada per una porta reixada entre pilars i coronada amb una creu de ferro. Té inscrit l’any 1896 i la frase “Benaventurats los que morin en Gràcia de Déu”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior els blocs de nínxols es distribueixen en diferents sectors entorn d’una zona central enjardinada amb diferents tipus de plantes i arbres, a més de xiprers. A la part central hi ha una senzilla creu de ferro sobre una columneta. La part de llevant del recinte és fruit de l’ampliació feta entorn de la dècada de 1990.</span></span></span></p> | 08018-311 | Carretera de Súria (BP-4313) | <p>El primer cementiri parroquial de Balsareny va ser al costat de l’església, al costat nord, on avui hi ha el casal verge de Montserrat. En construir-se aquest edifici, l’any 1947, s’hi van trobar molts enterraments dels quals ja se n’havia perdut la memòria. Del que sí es conserva el record és de l’anomenat Cementiri Vell que, almenys des del segle XVI, era adossat al mur de migdia de l’església parroquial. El cementiri municipal actual es va inaugurar l’any 1896. Aleshores l’antic fossar va quedar en desús. El trasllat de les despulles al nou cementiri es va fer amb una solemne processó. A finals de la dècada de 1920 a l’indret on hi havia el Cementiri Vell s’hi va construir l’escola parroquial.</p> <p>En un principi el recinte del cementiri municipal era més estret i, entorn de la dècada de 1990, fou ampliat cap a llevant.</p> | 41.8681800,1.8741900 | 406570 | 4635753 | 1896 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92972 | Camí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-0 | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 50.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119.</span></span></span></p> | X-XX | Alguns trams del camí s'han perdut. D'altres han conservat bé les característiques tradicionals, però es troben mancats de manteniment. | <p><span><span><span>Antic camí que comunicava el nucli de Balsareny amb el castell, situat dalt d’un turó, a través d’un recorregut d’uns 1.000 metres de distància. Se’n conserven diferents trams que han mantingut les característiques tradicionals del camí, que era un camí de bast amb alguns sectors empedrats i protegits amb marges de pedra seca. Té un notable interès com a element patrimonial i també simbòlic, ja que visualitza la connexió i la relació de domini que existia entre el poble i el seu senyor, el baró de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de Balsareny el camí parteix de la Costa del Castell i travessa la riera del Mujal per un pontet (antigament una palanca). En el primer tram el camí antic s’ha perdut, ja que passava per l’actual barri de la Costa del Castell. Després de la rotonda al final d’aquest barri hi ha un tram d’uns 150 metres que és el que conserva millor les característiques primitives, en forma d’un corriolet parcialment empedrat. Després s’arriba a una casa i el camí continua en un tram d’uns 400 metres fins a trobar l’actual pista que puja al castell. En aquest tram intermedi el camí és més ampli i sembla adaptat com a camí carreter, probablement fruit d’un arranjament fet al segle XIX. El ferm del camí té molts trams de roca natural que en algun punt es poden confondre amb un enllosat. Pel costat alt del pendent el camí està resguardat per un bon marge de pedra seca. En aquest sector trobem la Torreta, un petit fortí de l’època de les guerres carlines que s’aixeca sobre el camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant tan sols queda la pista actual, fins que a la part final es conserva un darrer tram d’uns 100 metres del camí antic, novament amb les característiques d’un camí de bast empedrat. El camí arriba al castell pel flanc sud, vora la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del camí l’any 1905 s’hi van construir 14 capelletes que formaven part d’un Viacrucis. Se’n conserva una (situada uns 100 m al nord de la rotonda del barri de la Costa del Castell) i els fonaments d’una altra (situada a la part final, poc abans d’arribar a la capella i uns 20 m després de la pista). Aquestes capelletes eren molt senzilles, fetes de pedra, totxo i guix. Totes seguien una mateixa tipologia, amb una base de pedra sobre la qual tenien una fornícula rectangular rematada amb una teuladeta de doble vessant. Les estacions del Viacrucis es van fer primer amb estampes enquadernades i després de rajoleta, però no s’han conservat.</span></span></span></p> | 08018-328 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>El castell de Balsareny ja està documentat l’any 951. Aquest era el camí natural i més directe que comunicava l’església parroquial, la sagrera i posteriorment el poble de Balsareny amb el castell. Des de Balsareny el camí iniciava el seu recorregut en un trencall de l’antic camí ral de Manresa a Berga, on a finals del segle XVII hi va sorgir el raval de Berga, també anomenat carrer del Castell. D’aquí baixava pel carrer anomenat Costa del Castell, que travessava la riera del Mujal per una palanca, posteriorment transformada en un pontet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX al llarg del recorregut del Camí del Castell s’hi van construir 14 capelletes, una per cada estació del Viacrucis. Segons es diu en un dietari escrit per Ramon Pujals (de ca l’Esteve) i publicat en el llibre de Ramon Carreté (1995: 122) <em>Balsareny a principi de segle</em>, “lo dia 2 d’octubre de 1905 es posaren a treballar els paletes Srs. Cardona per construir les capelles del camí del Castell, podent-s’hi veure en elles les estacions del Via Crucis, i foren acabades lo dia 24 del mateix mes, que fou l’últim dia de la Santa Missió que s’estava practicant a nostre estimat poble de Balsareny”. Això es va fer en temps del rector Joan Sala.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera capelleta era passada la palanca, i l’última sota la capella de la Mare de Déu del Castell. Primer les estacions es van fer amb estampes enquadernades; després es van fer de rajoleta (Autors Diversos, 1978: 50).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la Guerra Civil gairebé totes les capelles foren enderrocades. En una fotografia de la dècada de 1950 encara es pot veure que se’n conserven dues pràcticament senceres en el tram final del camí, separades uns 100 metres entre si. A la segona meitat del segle XX es va urbanitzar el petit barri de la Costa del Castell, a l’altra banda del torrent, i aquesta part inicial del camí es va perdre.</span></span></span></p> | 41.8688300,1.8790000 | 406970 | 4635820 | 1905 (Viacrucis) | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelleta-a-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelleta-a-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelletes-viacrucis-foto-antiga.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Costa del CastellFotografia antiga dels anys 1950. Fons fotogràfic del Cercle Cultural de Balsareny. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 92830 | Castell de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-balsareny | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Castell de Balsareny, Santa Maria del Castell de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 116-120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 9-14, 45-48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere; PLADEVALL, Antoni; SABALA, Josep M. (1976). “Castell de Balsareny”, <em>Els Castells catalans</em>, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 496-518. (2ª edició: 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS AGULLÓ, Jaume (1974). <em>Història, baronia i Castell de Balsareny.</em> </span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1925). “Senyoriu del castell de Balsareny”, <em>Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages</em>, núm. 91, Manresa, p. 127-131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 27-34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier. 'L'art antic a la comarca de Bages. El castell de Balsareny.' <em>Bages</em>, núm. 100. Manresa</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>El Castell de Balsareny</em>. Gràfiques Montañà, Manresa.</span></span></span></p> | X-XIX | Estructuralment l'edifici es conserva en bon estat, però hi ha algunes estances que es troben en estat precari, mancades d'una tasca d'endreça i documentació dels elements que contenen. | <p><span><span><span>El castell de Balsareny es troba situat dalt d'un turó de 420 m d'altitud, a la riba dreta del Llobregat. Constitueix el millor exemple conservat al Bages d’un castell d’origen medieval. Es tracta d'una construcció gòtica del segle XIV que respon al tipus de palau fortificat, el qual s’estructura en una gran mola, de planta pentagonal amb pati interior i coronat per merlets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part baixa correspon a l’obra gòtica originària, mentre que la part alta és fruit de la reconstrucció que s’hi va fer a finals del segle XIX. Totes les façanes presenten unes esveltes finestres gòtiques que són obra ja de la restauració, cal suposar que reproduint més o menys fidelment les originàries. Són finestres coronelles bífores o trífores (és a dir, de dues o de tres columnetes) amb els típics arcs lobulats, i es troben al nivell de la planta noble, mentre que a la part baixa hi ha finestres simples més petites i alguna espitllera. L’entrada és situada a la façana de llevant i consisteix en un portal adovellat. D’aquesta part en surt el camí que voreja el turó pel sud i es dirigeix vers el poble. A mitja alçada del mur de ponent hi trobem una poterna o falsa porta que tenia la funció de permetre, en cas de perill, la sortida de la fortalesa mitjançant una escala de mà. Diversos autors assenyalen la presència de vestigis romànics al castell, que són presents sobretot al mur de llevant i, tal vegada, a la part inferior del mur nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior, al voltant del pati es generen quatre crugies que, a la planta baixa, queden articulades per un seguit d’arcs apuntats diafragmàtics corresponents a l’obra gòtica originària. Els sostres, amb embigats i revoltons de rajoleta, són ja del segle XIX. En aquesta planta hi trobem les dependències del celler, la masmorra, les quadres, l’habitatge dels antics masovers i, a l’ala nord, una cambra més espaiosa i de característiques nobles que s’ha anomenat saló del tinell. Fa 19 per 7,7 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati d’armes és de planta rectangular i en tres de les cares presenta un porxat amb arcs de mig punt a dues plantes. Els arcs del pis inferior són d’arrencada baixa i d’aparença romànica, tot i que deuen ser ja del segle XIV; els del pis superior, més esvelts i amb impostes llises a les arrencades, podrien ser ja renaixentistes, del segle XVI. De dues de les cantonades en baixen unes conduccions que recollien les aigües pluvials de les teulades per emmagatzemar-la a la cisterna que està situada al subsòl, sota el brocal del pou que queda al centre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes escales descobertes a la cantonada porten a la planta superior, on trobem les cambres nobles, que són fruit bàsicament de la restauració de finals del segle XIX. El moblatge actual es va fer després de la Guerra Civil de 1936. La més àmplia és la sala d’armes, a l’ala sud, decorada amb elements de la col·lecció del castell, que consta entre d’altres de mobiliari antic, pintura de diverses èpoques i paper segellat. Hi trobem també diversos dormitoris, un menjador i una magnífica cuina. Són remarcables els sostres, amb uns enteixinats lleugerament diferents a cada cambra. A sobre d'aquesta planta hi ha el camí de ronda vora la teulada, protegit per 45 merlets amb sageteres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte és encerclat per una muralla amb torres cilíndriques als angles feta durant la primera Guerra Carlina (1837). Es tracta d’una infraestructura apta per a l’artilleria, amb uns paraments més barroers que els medievals. Així ho creuen Junyent i Mazcuñan (1984: 117) i la majoria d’autors posteriors. Altres autors (Gasol, Monreal i Martí de Riquer, Planella, Pladevall i Català Roca) havien apuntat la possibilitat que es tractés d’una muralla dels segles XII o XIII, almenys parcialment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja fora del recinte murallat, pel costat de llevant i a un nivell lleugerament inferior trobem la construcció de les cavallerisses, actualment en ruïna i que conserva unes senzilles finestres gòtiques. Uns metres al sud, vora el camí de baixada, es dreça l’església romànica de Santa Maria del Castell de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-290 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. En un document del 962 i en un altre de 990 se l’esmenta com a <em>Castrum Balciarenno</em>. Era un castell termenat, i el seu atermenament i repoblació devia tenir lloc entorn de l’any 950, sota el comte de Barcelona Sunyer I en el context de la segona repoblació de pla de Bages. Cal dir que el terme de Balsareny ha tingut diverses variacions al llarg del temps. Pel que fa a l’església del castell, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle, i amb posterioritat a 1685 es canvià per l’advocació de la Mare de Déu, que es venera en una capella lateral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un primer moment el castell estava sota la custòdia de vicaris comtals, que n’eren els encarregats en nom dels comtes d’Osona, els quals en tenien el domini directe. La família dels vicaris va adoptar el cognom Balsareny i va dominar el castell entre mitjans del segle X i el segle XI. El primer vicari conegut és Guifré de Balsareny (amb una data anterior al 962), el qual sembla que també ho era del castell de Manresa i del de Gaià. Guifré o Guifred va comprar l’any 1009 una casa vora l’església parroquial de Balsareny. Al segle XI, amb l’auge del feudalisme, la funció dels vicaris va tendir a fer-se hereditària i els Balsareny van esdevenir senyors del castell com a feudataris del comte. També posseïen altres castells en terres de frontera, a la Segarra (els de Copons, Veciana, Montfalcó, Tolneu i la Manresana), a més del castell de Castellnou de Bages, que és perfectament visible des del castell de Balsareny. Eren, per tant, un llinatge feudal important. Una neboda de Guillem de Balsareny va ser comtessa de Barcelona. Els successors de Guifré de Balsareny foren un altre Guifré (fins el 1034), Bernat Guifré de Balsareny (1034-1045) i Guillem de Balsareny (1047-1076). Aquest últim fou nomenat bisbe de Vic tot succeint en aquesta dignitat l’abat Oliba. Per aquest motiu no es va poder dedicar a administrar els seus feus i va infeudar el castell de Balsareny als nobles Bernat i Miró Riculf, els quals van esdevenir senyors de Balsareny, Gaià i Oristà. Aquests, al seu torn, van delegar la custòdia directa a castlans. L’any 1063 el castell de Balsareny tenia com a castlà Guifré Guitard, que també ho era del castell de Manresa. A la mort de Guillem de Balsareny, l’any 1076, sembla que s’instituí una castlania compartida entre els castells de Manresa i Balsareny, cadascun amb una sotscastlania. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el període comprès entre finals del segle XI i mitjans del XIV coneixem diferents possessors del castell, els quals no sabem si eren pròpiament barons o bé només castlans. Són Ponç Guerau de Cervera o de Mura (1076-1104); Ponç, Ot i Ramon de Balsareny (1143-1188); el seus fills Ponç i Bernat de Balsareny (1202); Bernat de Manresa (1253); Ponç de Vilallonga (1253-1270) i el seu fill Mateu de Vilallonga (1270-1281); Ramon I de Peguera i Gurb (1281-1290); Sibil·la de Pallars (1298-1327) o Joan Berenguer de Rajadell (des de 1327). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una interpretació recent sosté que des de 1327 els Rajadell exercien un càrrec auxiliar del comte (comdors) i per aquest motiu ostentaven el domini directe del castell de Balsareny, de manera que estarien situats per sobre dels Peguera en l’escalafó feudal. Fins fa poc es creia que els Peguera n’eren senyors, quan en realitat només haurien exercit de castlans sota vassallatge dels Rajadell. Això es desprèn d’un manuscrit transcrit per Jaume Pons (1974). Aquesta situació s’hauria mantingut fins l’any 1351, quan Ramon II de Peguera va comprar el domini directe del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores els Peguera van ostentar la senyoria de Balsareny durant més d’una centúria, i fou un període clau, sobretot a la segona meitat del segle XIV, quan els Peguera van estrènyer vincles amb la corona. Si bé en aquesta època la majoria de castells entraven en un procés de decadència i abandonament per la pèrdua de la seva funció militar i social, el castell de Balsareny va quedar reforçat, i això explica que s’hagi pogut conservar en bon estat. I és que Ramon II de Peguera fou un personatge notable que va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó, i fou nomenat majordom de la reina. El rei Pere III va instituir per al seu fill, l’Infant Joan, el ducat de Girona, un títol que sempre més va anar vinculat a l’hereu de la corona. El ducat estava dotat amb diverses possessions, entre les quals els castells de les batllies del Bages i, en concret, el feu del castell de Balsareny. El rei Pere, en recompensa pels seus serveis, va fer donació a Ramon II de Peguera de tot el feu i la jurisdicció del castell de Balsareny, excepte el mer imperi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins aleshores el castell de Balsareny devia ser un simple castell de torre, possiblement ampliat amb algunes dependències. En aquesta època, però, es trobava en males condicions i era inhabitable. Cal dir que els Peguera tenien el seu casal a Manresa, on residien. El 1359 el rei va autoritzar a fer obres al castell. Els Peguera no es van limitar a fer una simple reconstrucció de l’antiga fortalesa sinó que van aixecar pràcticament de bell nou un edifici molt homogeni que adoptava la forma de palau fortificat i que s’acosta força a la imatge arquetípica que sol associar-se a un castell baixmedieval. Amb les oportunes restauracions, és l’edifici que ha perdurat fins els nostres dies. Les obres van durar fins el 1368. Uns anys després, el 1392, s’hi hostatjava el mateix rei Joan I.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil del segle XV els Peguera van prendre partit a favor de la Generalitat i en contra del rei Joan II, però acabada la contesa van retornar la seva fidelitat al rei. A finals del segle XV la baronia va canviar de llinatge quan Pere Miquel de Peguera morí sense descendència. El títol va passar a la seva neboda, i després al fill d’aquesta, Galceran Oliver. Després van ostentar el títol de baró Miquel I, Ferran I i Miquel II. A finals del segle XVI Ferran Oliver va establir les primeres cases de l’actual nucli urbà de Balsareny. En temps del rei Felip III de Castella els Oliver van obtenir el mer imperi; és a dir, la facultat d’impartir justícia també en els casos més greus que incloïen la pena de mort. És per això que a l’entrada del poble els barons tenien unes forques com a símbol d’autoritat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII Miquel II Oliver va fer hereva la seva muller, Elisabet de Corbera, i el castell passà a propietat de la seva família. A mitjans d’aquest segle Francesca de Corbera va vendre la baronia a Joan Antoni de Martín, ciutadà honrat de Barcelona d’origen italià. En aquesta època els Martín van construir a l’església del castell una capella lateral dedicada a la Mare de Déu amb la intenció de convertir-la en un panteó familiar, ja que hi van enterrar Joan Antoni Martín, el primer baró de la nissaga. Els Martín han posseït el castell fins a l’actualitat, per bé que des de principis del segle XIX amb un canvi en el cognom: d’Alòs. L’any 1835, amb la supressió dels drets senyorials, els Martin va poder demostrar que el castell els pertanyia en propietat, ja que en tenien el domini directe. En canvi, van haver de cedir al Comú del poble els seus drets sobre l’hostal, la taverna, la carnisseria i la fleca. Ja des de finals del segle XVIII el sentiment antisenyorial estava molt arrelat a Balsareny. El 1835 els vilatans es va revoltar contra el baró i van calar foc al castell, que va quedar molt destruït, i així va romandre durant força anys. Després que el 1872 el sallentí Manuel Torrents redactés un informe adreçat a l’Acadèmia de Bones Lletres, l’aleshores propietari, Josep Joaquim Alòs i de Martín, va emprendre la restauració del castell i li donà l’aspecte que ha mantingut fins a l’actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A començaments del segle XX el castell fou escenari d’esdeveniments culturals i socials com ara l’acte fundacional del Centre Excursionista de la Comarca de Bages el 1905. Durant la Guerra Civil de 1936 fou saquejat de manera lleu però es va destruir la imatge de la Mare de Déu del Castell. Els darrers barons han estat els continuadors de la nissaga Alòs. Lluís Ignasi d’Alòs i Huelín va promoure noves obres de restauració a la dècada de 1950 però no com una residència particular sinó que va obrir el castell al poble perquè s’hi poguessin fer festes i celebracions. </span>Posteriorment, el títol de baró va passar al germà de l’anterior, Ignasi i, des de 1992, a Ignasi II d’Alòs i Martín, que és marquès d’Alòs, de Llió i baró de Balsareny. <span>Comparteix la titularitat del castell amb els seus germans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1959 sota l’empenta de Llorenç Planes es fundà el Grup Local d’Amics dels Castells, que va promoure diversos actes culturals a l’interior de la fortalesa. </span></span></span></p> | 41.8707200,1.8814300 | 407175 | 4636027 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-finestral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-mur-romanic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-balsareny-vista-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-balsareny-vista-101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-tinell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-celler.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-masmorra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-colleccio-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-cuina-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-dormitori-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-enteixinat-cuina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-coberta-1.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Des de fa anys el castell de Balsareny és obert a visites concertades, amb un servei de guies, i els dissabtes de principis de mes s’hi fan visites teatralitzades. | 92|93|94|95|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 93145 | Col·lecció de fotografies de mossèn Bajona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-mossen-bajona | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Col·lecció de fotografies donades per mossèn Joan Bajona a la Biblioteca de Balsareny i conservades en aquesta institució. Consta d’unes 1.000 diapositives i un conjunt no gaire extens de fotografies, en blanc i negre i en color. Són imatges preses els anys que mossèn Bajona va estar de rector a Balsareny (entre 1978 i 1990) i tracten sobre temes relacionats amb el poble, com la Festa dels Traginers o la Festa Major. La majoria d’aquestes imatges estan escanejades i són consultables presencialment des de la biblioteca.</span></span></span></p> | 08018-353 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Posteriorment ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts. El 28 de maig de 2013 mossèn Bajona va donar a la Biblioteca de Balsareny el seu fons de fotografies.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8648127,1.8739881 | 406549 | 4635379 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93145-biblioteca-colleccions-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 93147 | Fons bibliogràfic Pere Casaldàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-pere-casaldaliga | XX-XXI | <p><span><span><span>Fons de la Biblioteca de Balsareny dedicat al bisbe Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny. Precisament aquesta biblioteca porta el seu nom. Entre els prestatges de les sales de consulta hi ha una petita secció que conté bona part de l’extensa bibliografia dedicada a Pere Casaldàliga o escrita per ell. Hi trobem biografies, llibres d’assaig i pensament, llibres de divulgació infantil i contes, cintes de vídeo i CDs. Així mateix, el fons consta també d’una recopilació de retalls de premsa i notícies referides a l’activitat d’aquest balsarenyenc de projecció internacional. Es guarden en sis caixes, que van des de 1980 fins a 2017. S’hi inclou una carta dedicada a la bibliotecària. </span></span></span></p> | 08018-354 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Pere Casaldàliga Pla (Balsareny, 1928 - Batatais, Brasil, 2020) ha estat un personatge d’una gran rellevància i projecció internacional. Va néixer a la casa número 10 de la plaça Ricard Viñas, en una família pagesa que tenia una petita granja de vaques darrera la casa. De jove ja sentí la vocació religiosa i estudià al seminari dels claretians de Vic. Fou ordenat sacerdot i exercí, dins de la comunitat dels claretians, a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid. Més tard es traslladà al Brasil, on fou bisbe de la Prelatura territorial de Sâo Félix, a l’estat de Mato Grosso. Va abraçar la teologia de l’alliberament i ha estat reconegut internacionalment com un gran defensor dels drets de les persones menys afavorides i de les comunitats indígenes. Entre molts altres premis, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi, amb el Premi Internacional de Catalunya i fou candidat al premi Nobel de la Pau. A Balsareny han estat múltiples els actes de reconeixement que se li han dedicat en els darrers anys.<span>És fill predilecte de Balsareny i, entre 2021-2022, l’Ajuntament ha fet el procés per dedicar-li el nom de la plaça que abans es coneixia com a Montserrat i ara és la Plaça Pere Casaldàliga.</span></span></span></span></p> | 41.8647400,1.8739700 | 406547 | 4635372 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-4.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92440 | Pontarró del Colador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-colador | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a uns 875 m de l’inici del canal, en una zona amb horts a l’indret on el Llobregat fa un meandre. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-184 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Ja s’esmenta amb el nom de pontarró del Colador en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Canyelles, es trobava a 563 canes (875 m) de l’inici de la Séquia. Segons Carreté (2010: 107), el topònim colador, que no s’ha mantingut en la tradició popular, significaria un indret on l’aigua del torrent colava cap als horts riberencs.</span></span></span></p> | 41.8644200,1.8861100 | 407554 | 4635323 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-b.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92441 | Pontarró del Mòdul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-modul | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 20 m aigües avall del Mòdul hidromètric, no gaire lluny de l’aqüeducte de Santa Maria. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú (amb pedres allargades i desbastades), consta d’un arc escarser de corba molt suau i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. </span></span></span></p> | 08018-185 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. S’anomena popularment pontarró del Mòdul perquè es troba al costat el Mòdul hidromètric de la Séquia (Carreté, 2010: 107).</span></span></span></span></p> | 41.8593700,1.8787500 | 406936 | 4634770 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92441-pontarro-2-modul-hidr-a.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92442 | Pontarró que baixa al Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-que-baixa-al-llobregat | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada afaiçonades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. Podria ser una obra del moment inicial de la Séquia, al segle XIV.</span></span></span></p> | 08018-186 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Podria tractar-se del “pontarró qui baixa al Llobregat”, esmentat en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. De fet, seguint aquest pontarró es pot baixar a través dels horts fins el riu. Segons Carreté (2010: 108), no té cap altre nom popular.</span></span></span></p> | 41.8591000,1.8775600 | 406837 | 4634741 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-a.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92443 | Pontarró dels Omplidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-dels-omplidors | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada perfilades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-187 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Carreté (2010: 108), s’anomena popularment pontarró dels Omplidors.</span></span></span></p> | 41.8578700,1.8753400 | 406651 | 4634607 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-b.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92444 | Pontarró de la Vinya del Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-la-vinya-del-marti | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 25 metres aigües amunt de l’aqüeducte també anomenat de la Vinya d’en Martí, situat a l’alçada de la resclosa de la fàbrica de Vilafruns. Ha conservat força bé la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser. La seva construcció deu ser força moderna, possiblement de la primera meitat del segle XIX, ja que és força més ample que altres pontarrons, de manera que permet el pas de carruatges i trànsit rodat en general. Actualment està protegit amb baranes de fusta a banda i banda.</span></span></span></p> | 08018-188 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, possiblement es va construir a la primera meitat del segle XIX, amb una amplada ja apta per a carruatges. Està documentat per primera vegada l’any 1856 (Carreté, 2010: 109).</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92444-pontarro-5-vinya-marti-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92445 | Pontarró de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-vilafruns | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | ***XVIII-XIX o XIX-XX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat prop de l’antiga masia i fàbrica de Vilafruns. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-189 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, podria ser el que popularment s’anomena pontarró de Vilafruns (de la fàbrica de Vilafruns o de la masia de Vilafruns) i que, segons Carreté (2010: 108) està documentat en el mapa de la Séquia fet per Marià Potó l’any 1867 (Arxiu d’Aigües de Manresa). Permetia accedir a la masia i a la fàbrica. Podria tractar-se d’una obra dels segles XVIII o XIX. Antigament a l’alçada d’on hi ha la masia i la fàbrica la Séquia passava per un traçat més oriental (al llarg d’uns 150 m), gairebé a tocar de la masia. L’any 1920 encara feia aquest traçat, i posteriorment es va canviar per l’actual.</span></span></span></p> | 41.8432200,1.8790100 | 406934 | 4632977 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92445-pontarro-6-vilafruns-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92462 | Pont del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-riu | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 105.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Pont sobre el riu Llobregat construït a finals del segle XVIII i emplaçat als afores de Balsareny per la banda est. Té una llargada d’uns 80 m i consta de cinc ulls, els centrals més amples que els laterals. Els arcs són de punt rodó i estan ben perfilats amb dovelles. A l’extrem de ponent la Séquia de Manresa travessa el pont mitjançant un arc més petit. A la part superior té canaleres de pedra de desguassen l’aigua. Els tres arcs centrals estan dotats amb trencaaigües de secció triangular a la banda del corrent. Els paraments són fets amb carreus escairats i disposats en filades. A finals del segle XIX el pont fou eixamplat a la part superior amb una estructura metàl·lica i baranes. Actualment continua en ús i hi transcorre la carretera d’Avinyó (BP-4313).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A cadascun dels caps del pont hi havia una capelleta, però només es conserva la del costat de ponent, que té imatges de sant Roc, sant Joan Baptista i la Mare de Déu dels Dolors. El primer era el patronímic de qui va impulsar la construcció del pont, el rector Roc García de la Enzina, que va fer-hi gravar uns versos escrits per ell mateix. La capelleta de la banda de llevant havia estat erigida pels amos de la masia de Puigdorca i dedicada a la Immaculada Concepció.</span></span></span></p> | 08018-193 | Sector central del terme municipal. Al riu Llobregat. | <p><span><span><span>Antigament el tragí de la sal era molt important. A part de la ruta que anava cap a Barcelona n’hi havia una de transversal per on es transportava la sal de Cardona cap a la plana de Vic. Antigament travessava el pla de Bages per Santpedor i creuava el Llobregat pel Pont de Cabrianes. I és que a Balsareny no hi havia pont i, per travessar el riu, els vilatans havien de passar per un gual que hi havia una mica més avall del pont actual. Però si el riu feia una crescuda havien de fer la volta fins a Sallent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El pont sobre el Llobregat fou construït a finals del segle XVIII i va suposar un gran canvi. El seu impulsor va ser el rector del poble: Roc García de la Enzina, un personatge destacat en la història de Balsareny. Havia nascut en un lloc de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, cridats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia de Manresa va idear un artilugi anomenat trompa o sifó, que permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi que va acabar perdent i condemnat a pagar una multa de 100 lliures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, fet segons plànols que va dissenyar en persona. Almenys la tradició diu que ell mateix va dirigir l’obra. Per fer el pont va mobilitzar durant anys mà d’obra de feligresos voluntaris. La Construcció va començar el 1779 i, després d’alguna interrupció, es va poder inaugurar el dia abans de Sant Marc de 1797. L'obra, costejada pel mateix rector i pels parroquians, va pujar a 20.500 lliures de moneda barcelonesa. L’amo de la masia de Puigdorca va fer una contribució especial tot pagant els picapedrers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció del pont de Balsareny va convertir aquesta població en una cruïlla estratègica: a més de la ruta del Llobregat, a partir d’aleshores hi passava també la ruta de la sal cap a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també va motivar que s’instal·lessin més hostals al poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona podien fer drecera, trencant abans d’arribar a Súria per Palà, seguint l’anomenat Camí Saliner que transcorria pel terme de Navàs , passant per la masia de Puig-gròs i pel castell de Solivella en direcció al Mujal i Navàs. Però una variant trencava per la riera del Mujal (que antigament era anomenada dels Traginers) cap a Balsareny. Aquí travessaven el Llobregat pel pont i llavors es dirigien cap a Avinyó i Moià o bé cap Lluçanès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons una inscripció, l’any 1895 el pont va ser reforçat i eixamplat per la Diputació de Barcelona. El 1915 es va construir la carretera de Balsareny a Avinyó, que travessa el riu per aquest pont.</span></span></span></p> | 41.8596500,1.8799500 | 407036 | 4634800 | 1797 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Roc García de la Enzina | Altres denominacions: Pont de BalsarenyA part dels versos que estan gravats a la capelleta de Sant Roc, al principi del pont, el rector Roc García va gravar encara uns altres versos sobre un dels arcs. Se’n coneix una quarteta, avui esborrada pel desgast de la pedra, que devia formar part d’una peça més llarga (Carreté, 2010: 105). Aquesta quarteta deia així:“García Rector es, lector atento, quien, por bien de sus fieles parroquianos, fabricó tan famoso monumentoayudado en manobres muy ufanos...” | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 92765 | Pont del Carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrilet-0 | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93, 135.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Pont de l’antiga línia del Ferrocarril de Manresa a Berga (anomenada popularment el Carrilet) que salva el desnivell provocat per un torrent poc abans que la via fèrria s’ajuntés amb la carretera, gairebé arribant al nucli urbà de Navàs. És un pont d’un sol arc, estret i alt, que fa una vintena de metres de llarg. Originàriament era obrat amb pedra i, ja entrat el segle XX, la part central corresponent a l’arc es va reforçar amb formigó, però als laterals encara es pot veure el parament antic, fet amb un tipus d’obra poligonal. Després que la via fèrria fos desmantellada, la plataforma superior del pont s’ha protegit amb unes baranes de fusta i per l’antic traçat de la via ara hi passa un camí.</span></span></span></p> | 08018-241 | Sector nord del terme municipal. | <p><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1885. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro o la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan. I, per suposat, s’hi transportava també el cotó i el carbó que necessitaven les fàbriques tèxtils i s’enviaven els productes que en sortien facturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrilet va arribar a Balsareny el 1885. L’estació del poble era davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Fora el poble hi havia dos baixadors: el més antic era a la fàbrica de la Rabeia, de la mateixa època inicial de la línia. Diuen que el Carrilet passava tan a poc a poc per la Rabeia que donava temps als passatgers de baixar i tornar a pujar al tren. Més tard es va construir un altre baixador a la fàbrica de Vilafruns. A principis de segle XX la fàbrica havia patit un incendi, però l’any 1925 tornava a treballar. Va ser aleshores quan es van construir els pisos de la petita colònia que té adjunta i quan es va fer, també, el baixador del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La via fèrria seguia un traçat en paral·lel a la carretera de Berga, per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar cap a la carretera, gairebé ja tocant a Navàs. Tota aquesta volta es feia per l’interès que va tenir en aquell moment el propietari de la Rabeia, que era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als ponts, antigament al nucli de Balsareny hi havia un pont de ferro a la carretera d’Avinyó i el tren hi passava per sota. Després, ja als afores del poble, el tren travessava la riera del Mujal per l’anomenat Pont de la Via (Carreté, 2010: 106). I més endavant de la Rabeia per tornar a la carretera hi havia un altre pont, més petit, per travessar un torrent proper ja al nucli de Navàs. La construcció d’aquests dos ponts es va fer en el moment originari del Carrilet, a la dècada de 1880. Concretament, el Pont de la Via fou construït el 1885 (SERRA; CARRETÉ, 2005: 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Balsareny fou el 1973. Més endavant, sobre l’antiga via s’hi va obrir un nou carrer.</span></span></span></p> | 41.8930600,1.8789600 | 407002 | 4638510 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92801 | Pont de la Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-via | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93, 135.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Pont de l’antiga línia del Ferrocarril de Manresa a Berga (anomenada popularment el Carrilet) que salva el desnivell provocat per la riera del Mujal als afores de Balsareny. És un pont format per quatre arcs, d’una alçada considerable i d’una longitud aproximada d’uns 90 metres. De fet, és el pont més gran de Balsareny. Exteriorment és obrat amb carreus més o menys disposats en filades, i les cantonades dels arcs són perfilades amb diverses línies de maó. Al costat de ponent el pont té un petit arc per sota el qual hi passa un caminet que ressegueix el congost del riu per la part alta. És conegut popularment com el camí del Repeu. Recentment, la plataforma superior del pont s’ha eixamplat amb unes plaques de formigó i s’hi han habilitat voreres i baranes per tal de fer-lo apte tant per al transit rodat com per al pas de vianants.</span></span></span></p> | 08018-268 | Als afores de Balsareny per la banda de llevant. A continuació del carrer del Carrilet. | <p><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1885. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro o la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan. I, per suposat, s’hi transportava també el cotó i el carbó que necessitaven les fàbriques tèxtils i s’enviaven els productes que en sortien facturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrilet va arribar a Balsareny el 1885. L’estació del poble era davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Fora el poble hi havia dos baixadors: el més antic era a la fàbrica de la Rabeia, de la mateixa època inicial de la línia. Diuen que el Carrilet passava tan a poc a poc per la Rabeia que donava temps als passatgers de baixar i tornar a pujar al tren. Més tard es va construir un altre baixador a la fàbrica de Vilafruns. A principis de segle XX la fàbrica havia patit un incendi, però l’any 1925 tornava a treballar. Va ser aleshores quan es van construir els pisos de la petita colònia que té adjunta i quan es va fer, també, el baixador del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La via fèrria seguia un traçat en paral·lel a la carretera de Berga, per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar cap a la carretera, gairebé ja tocant a Navàs. Tota aquesta volta es feia per l’interès que va tenir en aquell moment el propietari de la Rabeia, que era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als ponts, antigament al nucli de Balsareny hi havia un pont de ferro a la carretera d’Avinyó i el tren hi passava per sota. Després, ja als afores del poble, el tren travessava la riera del Mujal per l’anomenat Pont de la Via (Carreté, 2010: 106). I més endavant de la Rabeia per tornar a la carretera hi havia un altre pont, més petit, per travessar un torrent proper ja al nucli de Navàs. La construcció d’aquests dos ponts es va fer en el moment originari del Carrilet, a la dècada de 1880. Concretament, el Pont de la Via fou construït el 1885 (SERRA; CARRETÉ, 2005: 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Balsareny fou el 1973. Més endavant, sobre l’antiga via s’hi va obrir un nou carrer.</span></span></span></p> | 41.8622400,1.8787000 | 406936 | 4635089 | 1885 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92802 | Pont dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-traginers | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Pont de l’antiga carretera de Manresa a Berga que avui ha quedat relegada a una via de servei lateral de l’Eix del Llobregat, la carretera C-1411. És un pont d’un sol arc que salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, que antigament era anomenada també dels Traginers. Les dues bases de l’arcada són obrades exteriorment amb carreus perfectament regulars i disposats a trencajunt, i tot l’ample de la volta és reforçat amb quatre filades de maó. A la part superior de la volta, però, i als laterals de les bases el parament és de menor qualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys la plataforma superior ha estat eixamplada: lleugerament pel costat de llevant i gairebé tres metres, amb una estructura adossada de formigó, pel costat de ponent. Originàriament el pont feia només 4 metres d’amplada. La barana actual és metàl·lica, però s’hi han deixat dos blocs com a testimoni de l’antiga barana de pedra.</span></span></span></p> | 08018-269 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>L’antic camí ral de Manresa a Berga transcorria per la vall del Llobregat. Com tots els camins del Bages, en aquesta època era un camí de bast. L’any 1789 el corregidor de Manresa va manar que s’hi fessin obres per transformar-lo en un camí carreter que fos apte per a la circulació de carros i diligències. Però amb la irrupció de diferents guerres aquesta obra es va endarrerir. Potser es va portar a terme entre els anys 1830 i 1840. Només sabem que el 1842 aquest camí carreter ja estava acabat, tot i que potser en mal estat, i que a Balsareny hi havia un petit hostal (Serra; Carreté, 2005: 91).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la construcció d’una carretera moderna no va arribar fins uns anys més tard, quan la industrialització ja era un fenomen ben present a tot l’eix del Llobregat. Es va començar a construir pels volts de l’any 1877 i, a diferència de l’antic camí ral, el seu traçat a Balsareny passava totalment fora del poble. El traçat era el de l’actual C-16z i C-1411, i sembla que ja havia estat obert en unes obres al camí que s’hi van fer l’any 1847. El Pont dels Traginers es va construir en aquesta data, el 1847 (Carreté, 2010: 106). Antigament els traginers travessaven la riera per un gual, a cal Matamala.</span></span></span></p> | 41.8701700,1.8759200 | 406717 | 4635972 | 1847 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92469 | Font de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roc-0 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 37.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> | 08018-195 | Sector central del terme municipal. Als afores de Balsareny, vora el Pont del Riu sobre el Llobregat. | <p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Història</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1997, en commemoració del 200 aniversari del Pont del Riu, es va construir aquesta font, obra de mossèn Joan Bajona. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8600400,1.8795900 | 407007 | 4634844 | 1997 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-font-sant-roc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-capelleta-sant-roc-font-sant-roc.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Sensada | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92740 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-3 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 104.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Font emplaçada vora el camí que es dirigeix cap a la masia del Vilar, en una petita clariana d’un bosquet. Situada al costat sud del camí, la font queda aixoplugada sota una coberta en forma de volta de pedra. Al seu interior, i baixant un parell de graons, la font queda adossada a un marge del fons i raja per un brollador esculpit a la pedra. Als costats hi trobem sengles bancs fets amb grossos blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pocs metres a ponent trobem una antiga bassa, actualment en desús, que recollia les aigües de la font per poder regar alguns horts. És de forma més o menys rectangular i està revestida interiorment per parets de pedra seca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment, s’ha construït una nova bassa a l’altre costat del camí. Aquesta, d’una major capacitat, és la que s’utilitza actualment. És de planta rectangular, amb les parets reforçades amb pedra i ciment. </span></span></span></p> | 08018-237 | Sector est del terme municipal. Prop de la masia del Vilar. | <p><span><span><span>No coneixem notícies històriques sobre la construcció d’aquesta font. Per la seva tipologia podríem datar-la aproximadament als segles XVIII o al XIX</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p> | 41.8725300,1.8977200 | 408529 | 4636211 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-bassa-vella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-bassa-vella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-bassa-nova.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-vista-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92790 | Font del Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-romani-0 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 16.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font situada en un racó de l’escalinata que baixa de la Rectoria de Balsareny cap a l’era del mas Martí i que ha estat habilitada com a espai típic per mossèn Joan Bajona. Consta d’un muret de pedra que conforma un arc de mig punt en forma de timpà amb un mosaic al seu interior i que és rematat al seu damunt amb un altre arc. A la part baixa consta d’un pedrís amb la pica de la font al centre. L’indret es completa amb una taula central de pedra, feta amb una peça semblant a una mola de molí, i parterres laterals amb vegetació. El mosaic representa les figures esquemàtiques de quatre infants sobre un fons blavós, i té una inscripció que diu “Font del Romaní”.</span></span></span></p> | 08018-257 | Rectoria de Balsareny. Plaça de l'Església, 5 | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va construir aquesta font l’any 1991. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8628000,1.8777200 | 406855 | 4635152 | 1991 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92790-font-romani-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92791 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-5 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (2021). “Poetes de Balsareny: Maria Pelfort”, <em>Sarment </em>(16-juliol-2021), Cercle Cultural de Balsareny.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Font construïda per mossèn Joan Bajona i emplaçada exteriorment en un mur lateral de l’edifici de la Llar Parroquial, vora les escales que baixen des la plaça de l’Església cap a un caminet sobre el congost de la riera del Mujal. Encastada al parament de pedra de la mateixa façana, hi trobem un mosaic central en forma de medalló que representa el cap del drac de Sant Jordi amb una inscripció que diu “Font dels Enamorats”. A sota hi ha la pica de la font amb una canalització de pedra de forma escalonada que té sengles pedres de molí a banda i banda. A l’esquerra trobem una cartel·la rectangular que té inscrita la poesia “Camí del repeu”, de la balsarenyenca Maria Pelfort. La tipografia de la inscripció juga amb certs efectes visuals. A la dreta hi ha encastat un altre mosaic amb un colom blanc de la pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El text de la poesia és el següent: “Camí del repeu. El matí a trenc d’alba / a la Font beveu / de l’aigua que hi raja. / Té dolçor d’amor / que en caure la tarda / és lloc de festeig / també de quitxalla / i quan és de nit / algun gripau canta / ocells adormits / i cel d’estelada. M. P.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí del Repeu és el que ressegueix el balç de la riera del Mujal per la part alta. Justament comença a pocs metres de la font.</span></span></span></p> | 08018-258 | Llar Parroquial. Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va construir aquesta font l’any 2003. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Maria Pelfort Casaldàliga va néixer a la Rabeia, Balsareny, l’any 1943. Persona implicada en diferents associacions del poble, és una poeta autodidacta que ha tractat sobretot temes de la seva vida personal i familiar.</span></span></span></p> | 41.8629600,1.8779400 | 406874 | 4635170 | 2003 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92791-font-enamorats-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92819 | Sardana Records Balsarenyencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-balsarenyencs | XX | <p><span><span><span>Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-281 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament | <p><span><span><span>Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.</span></span></span></p> | 41.8634000,1.8768900 | 406787 | 4635220 | 1957 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Albertí Busquets (compositor) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 92924 | Festa dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-traginers | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (2008). <em>La Corrida. La festa de Sant Antoni de Puig-reig</em>. Ajuntament de Puig-reig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 143, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Festa centrada en el món dels traginers i del transport tradicional, especialment el tragí (és a dir, el transport a bast) que és una versió actualitzada de l’antiga celebració dels Tres Tombs. A Balsareny aquesta festa fou recuperada i potenciada a la segona meitat del segle XX, declarada festa tradicional d’interès nacional, i és indiscutiblement l’esdeveniment més destacat i amb més projecció del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Festa dels Traginers es celebra sempre el diumenge de sexagèssima, la setmana abans del Carnestoltes, cap a mitjans de febrer. El seu nucli central és la cavalcada i els elements derivats de la celebració de Sant Antoni Abat, sobre els quals s’hi han anat afegint en els últims anys un gran nombre d’activitats complementàries. La Cavalcada dels Traginers té lloc el diumenge al matí al sector al voltant de la carretera. Encapçala la comitiva el banderer i els dos cordonistes (escollits entre famílies del món rural o persones estretament vinculades a la festa) els quals van acompanyats dels protagonistes d’un casament (la núvia, el nuvi i el dot). Tots aquests <span>formen part del grup que s’anomena “de bonic” i que amb</span> cavall <span>o mula presideixen la desfilada. Al seu darrera </span>desfilen una llarga corrua de cavalleries guarnides amb els arreus típics de traginer, i al darrera tots els grups folklòrics i els genets que participen a les curses. A la tarda es fa la típica Cursa del Castell, amb participació de cavalls, mules, ases i ponis en un circuit habilitat al camí o pujada del Castell. També es fa el tradicional Joc de les anelles, de reminiscències medievals. Durant el dia diversos grups locals i forans ambienten els carrers amb exhibicions folklòriques i ballades populars. Entre els grups locals cal destacar els bastoners i el ball de la faixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les activitats complementàries cal esmentar el concurs de fotografia, d’àmbit nacional, que des de 1970 premia les fotografies més artístiques sobre el poble de Balsareny i la seva festa. Des de 1970 s’efectua una Demostració de l’elaboració artesana del porc, que és una exhibició comentada de tot el procés tradicional d’elaboració i aprofitament de la carn de porc. Des de 1973 a primera hora es fa la Torrada del Traginer, i els visitants més matiners són obsequiats amb un desdejuni típic amb torrades, cigrons i botifarres fetes en unes fogueres. Des de 1977 la Taverna del traginer recrea l’ambient d’una vella taverna de poble on es pot degustar vi bo de la bóta del celler. Serveix per ajudar a finançar la festa mitjançant un segut de jocs, com la roda del traginer o la roda del vi. Des de 1984 en l’àmbit del Rebost hi ha instal·lada una Botiga de ceràmica, on es pot adquirir tota mena d’objectes de terrissa, entre els quals el càntir i el plat dels traginers, un de diferent cada any. La Ferrada i esquilada del bestiar (des de 1985 i 1988) és una demostració de com s’esquila i es ferra una cavalleria. Des de 1988 es fa el Correfoc del traginer, el dissabte al vespre, i el divendres un Correfoc infantil. La Ruta del traginer (des de 1992) és un itinerari lúdic per diverses tavernes, al ritme de les gralles i els tabals. El Mercat del Traginer és una fira d’artesania i productes naturals en la qual la comissió de la festa també munta la seva parada per oferir articles de record de la festa, com la gorra, mocadors o draps de cuina entre d’altres. També s’organitzen concerts de música i balls de nit: el divendres per als més joves i el dissabte. Des de 2011 es fa un homenatge cada dos anys en reconeixement a un Traginer d’honor, el qual desfila en la cavalcada i participa en altres actes públics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys s’han introduït diverses activitats adreçades als més petits i als joves. En l’anomenat “Traginer a l’escola” són escollits entre alumnes de 6è curs el banderer i els cordonistes joves. Des del 2015 té lloc el dissabte una Cavalcada jove, en format més petit que la de diumenge. Així mateix, després del Joc de les anelles comencen els Traginers petits, en el qual els infants menen els seus ruquets juntament amb la comitiva d’autoritats i membres de la Comissió dels Traginers, i tot seguit procedeixen a la inauguració de la Taverna, l’exposició de fotografia, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Darrerament durant la Cavalcada es recrea també part d’una cerimònia nupcial tradicional, quan el Banderer i cordonistes van a buscar una núvia a casa seva i, acompanyada pels abanderats, van a buscar el nuvi, que espera pacientment la seva arribada juntament amb els participants de la Cavalcada. L’any 2017 els nuvis van ser una parella real, amb els seus familiars, padrins i acompanyants. Des d’aleshores s’ofereix aquesta possibilitat als nuvis que ho vulguin sol·licitar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, fora de programació de la diada i durant les festes nadalenques s’organitza el Quinto del traginer, un joc que serveix per finançar les primeres despeses i que, al mateix temps, recorda i anuncia que està a punt d’arribar la festa. Uns dies després de la festa s’organitza la Ruta de les Mules, un raid hípic a cavall per indrets de l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa l’organitza la Comissió <span>Festa dels Traginers, que és formada per gent de diferents edats del municipi i que col·labora amb l’Ajuntament en tot el muntatge de l’esdeveniment.</span></span></span></span></p> | 08018-307 | Nucli urbà de Balsareny (especialment sector al voltant de la carretera) i altres indrets del poble. | <p><span><span><span>Arran de la construcció del Pont del riu l’any 1797 Balsareny va esdevenir una cruïlla important en les rutes dels traginers. Hi passava la ruta del Llobregat, a través del camí ral de Manresa a Berga, i també una de les rutes de la sal de Cardona, la que es dirigia cap a les terres del Lluçanès i cap a Vic. Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona cap aquestes zones ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que podien fer drecera passant per un camí prop de la riera del Mujal (que antigament era anomenada també dels Traginers) i travessant a Balsareny el Llobregat per dirigir-se a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també que s’obrissin dos hostals nous, que s’afegiren a l’antic hostal que ja existia almenys des del segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Consistia en una benedicció del bestiar i un senzill ball amb gramola. Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, és el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. Aleshores la festa ja tenia algunes de les característiques que li han estat pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i una tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble. El 1897 se celebraven per primer cop els balls amb orquestra, a l’Ateneu, i des de la primer dècada del segle XX es van fer al Casino. Cap a la dècada de 1920 es disputaven també diverses competicions d’habilitat per als genets, entre les quals el “joc de les anelles”. Consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles que els genets muntant a cavall d’un animal al trot havien de despenjar amb un bastonet que duien. Cal dir que jocs molt semblants a aquest, de reminiscències medievals, es feien també en altres poblacions de la Catalunya central, com Puig-reig o Manresa, i amb el temps es van anar perdent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys anteriors a la Guerra Civil el transport ja s’havia motoritzat gairebé tot i només alguns pagesos portaven a beneir els seus animals per sant Antoni. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. Aquest any ja va quedar estructurada en els seus elements bàsics, amb la cavalcada i benedicció d’animals, les corregudes i el “joc de les anelles” i el ball de tarda i de nit. Però la idea de recuperar la festa de Sant Antoni no va ser exclusiva de Balsareny, i també s’hi apuntaren altres pobles de l’entorn, com Puig-reig, Sallent i Santpedor. Durant molts les dates successives d’aquesta diada, que tenia lloc un diumenge d’hivern, es coordinaven amb aquests pobles perquè els mateixos aficionats i genets poguessin participar en totes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa a la mateixa carretera (antiga C-1411). El 1964 va començar a fer-se a la pujada del castell. En aquesta època l’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i l’empenta que li va donar l’agrupació recentment constituïda d’Amics dels Castell va permetre donar un nou caire a la diada, que va comptar amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. El 1966 el nom que fins aleshores havia estat l’oficial, “Fiesta de los Arrieros” fou substituït pel de Festa dels Traginers. Popularment, però, la gent del poble en deien la Festa dels Burros. La cercavila es reconvertí en una cavalcada històrico-retrospectiva centrada en la figura de l’antic traginer. És el moment en què s’inicià una recerca d’utillatge i guarniments relacionats amb el món del tragí i del transport a bast.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970, a instàncies de l’alcalde Josep Casaldàliga, un dels més entusiastes impulsors de la festa, la diada fou declarada “d’interès turístic nacional” per part del Ministeri de Turisme. A iniciativa de l’Ajuntament es constituí una comissió formada per un bon grapat de col·laboradors que va assumir-ne l’organització i va impulsar unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació. D’aquesta manera els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. En els últims anys la festa s’ha mantingut en el seu nivell, amb una organització que continua involucrant una bona part del poble i de les entitats. L’any 1995 es va presentar un projecte museològic per a un Museu dels Traginers que es preveia emplaçar a la casa de cal Torrents. El 1999 el Traginers fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya.</span></span></span></p> | 41.8640900,1.8741700 | 406563 | 4635299 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img340705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341553.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi Sarri | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 93186 | Festa Major de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marc | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.</span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span>Festa Major de Balsareny que se celebra en honor de sant Marc, patró del poble, el qual segons una tradició va acabar amb una epidèmia de pesta que delmava la població. La festa, que es celebra entorn del 25 d’abril, conserva com a element més tradicional i emblemàtic el repartiment del panellet de Sant Marc a la sortida de missa. Com també es feia en altres poblacions, aquests panellets beneïts es guarden a les cases i se’ls hi atribueixen efectes beneficiosos, especialment contra els temporals. En la missa que es fa en honor a aquest sant també se’n veneren les relíquies i s’hi canten els goigs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre dels actes característics de la diada són el Ball de bastons i el Ball de la faixa, a càrrec de l’esbart dansaire local. També hi participen els Gegants i gegantons, així com els Grallers de Balsareny. La festa compta també amb el seu pregó, un gran repic de campanes, sardanes, espectacles per als infants, teatre, proclamació de la pubilla i diversos concursos i celebracions esportives. També es pot visitar l’exposició de fotografies del concurs de la Festa dels Traginers.</span></span></span></p> | 08018-365 | Plaça de Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny | <p><span><span><span>Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant va esdevenir la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donaven a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc, el 25 d’abril. La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels panellets de Sant Marc, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. </span></span></span></p> | 41.8630500,1.8775200 | 406839 | 4635180 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img343727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-festa-major-cartell-1929.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi SarriEl Grup de Memòria de Balsareny Educa ha digitalitzat bona part dels cartells de la Festa Major que es conserven. Es poden consultar per internet al seu web, en el link que indiquem a la bibliografia. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 93187 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-9 | <p><span><span><span><span>AMBRÓS MANZANO, Ferran. <em>Colla de Bastoners de Balsareny</em> (treball de recerca escolar, Institut Llobregat, Sallent; tutora: Maria Estruch).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 27-28, 159, 179-184.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HARO SOTOCA, Josep. <em>El ball de bastons</em> (treball de recerca escolar, IES Llobregat; tutora: Clara Salvador Pejoan).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>Conjunt de balls de la modalitat dels bastoners que es practiquen a Balsareny, molt semblants als que s’interpreten en altres pobles del Bages i en altres comarques, però amb un sabor local distintiu que han anat adquirint al llarg dels anys. Tradicionalment havia estat un ball executat per homes, però des de la dècada de 1960 s’hi van incorporar les dones, que actualment hi tenen un pes important. Els balladors han de ser parells. Cadascun va proveït amb dos bastons i tots junts evolucionen al compàs d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o els dels seus oponents. La característica principal són les picades, les quals s’efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d’una formació en filera doble o en rotllana. Entre la colla d’executants se’n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí. Al marge d’aquestes pautes generals, cada colla es caracteritza per alguns elements propis, per exemple en la manera de picar: els bastoners de Balsareny piquen primer amb el bastó esquerre, mentre que a Sallent piquen amb el bastó dret. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment la colla de bastoners de Balsareny balla sis modalitats. La Marxa està formada per dos moviments principals: el Quadre, que es realitza un cop, i l’Entrada, que es realitza quatre cops. La Picaceia té dos moviments principals: el quadre, que es realitza un cop, i l’entrada, que es fa dos cops. El Picotí es caracteritza pel fet que els bastons es freguen al terra en el primer moviment, i l’entrada es fa quatre cops. El Rotllet es caracteritza per ser el ball més llarg de la colla i l’únic en què la formació es desplaça, coincidint en el moment en què freguen els bastons a terra. En el Rotllet Nou els passos del ball són els mateixos però la música és totalment diferent. La Draga està formada per tres moviments principals: el quadre, un altre moviment que és el característic de La Draga on els balladors fan passades que recorden el Picotí, i l’entrada. El quadre es realitza un cop i l’entrada quatre. A més, hi ha l’Airosa, que és un ball actualment desaparegut, ja que no el sap gairebé ningú i molta gent que el sabia pràcticament no el recorda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La Colla de bastoners té la seva actuació principal per la festa major de Sant Marc. Capitanejada pel portador del banderí, tota la corrua de balladors recorren els carrers del poble en un passa-carrers anomenat Bonjorn. Com és tradicional, els bastoners són presents a l’hora de la benedicció i repartiment del panellet de Sant Marc, que és l’acte més característic de la festa. L’altra actuació destacada és per la Festa dels Traginers. Actualment hi ha una colla per als petits i una colla principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els bastoners de Balsareny compten amb una indumentària pròpia i molt característica, que és la mateixa que es feia servir antigament. Es compon d’uns pantalons blancs, una camisa blanca, una armilla blanca, una faldilla blanca amb vetes de diferents colors penjant a un costat, una faixa vermella, camals amb cascavells marrons, espardenyes de set vetes i el típic barret de la colla, que es porta lligat al coll i penjant a l’esquena (antigament es portava posat al cap), i amb una corbata opcional. La faldilla té un pes important dins la vestimenta a causa de les figures que dibuixen les vetes i fan que cridi l’atenció. Porten dos bastons cada un, llistats amb els colors de la senyera, llevat del banderer, que porta un bastó i l’estendard del grup. </span></span></span></span></p> | 08018-366 | Plaça Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny | <p><span><span><span><span>Es creu que el ball de bastons prové de l’evolució d’un antic ball d’espases grec que representava una lluita d’entrenament entre dos bàndols. La indumentària típica dels bastoners, amb un clar predomini d’un blanc de regust hel·lènic, reforça aquesta idea. A Catalunya la primera referència de balls de bastons és el 1558 a Tortosa. A la primera meitat del segle XIX els balls de bastons es van generalitzar a la zona més al sud. Podria ser que a Balsareny s’introduïssin cap a mitjans del segle XIX. S’ha dit que les músiques dels balls de bastons de Balsareny segueixen la forma de les marxes militars típiques d’aquesta època. Així mateix, dos dels balls (la Draga i la Picaceia) es podrien relacionar indirectament amb fets polítics d’aquest segle. Però de tot això no n’hi ha evidències clares. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigui com sigui, a Balsareny ja hi havia bastoners que ballaven des de finals del segle XIX. Aleshores el professor de música balsarenyenc Florenci Florensa va enriquir el ball de bastons amb la recopilació d’antigues melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els instruments d’acompanyament pel clarinet, la trompeta i el fiscorn. Els bastoners ja ballaven el 1897, i els anys 1904-1906 se’n parlava com d’una cosa tradicional. Tot i això, cal dir que en el programa de la festa major de l’any 1892 no hi consten. Precisament l’any 1904 en una notícia del diari El Pla de Bages (29-IV-1904), es recull el ball de bastons amb motiu de la festa de Sant Marc. En un principi aquesta era l’única diada en què ballaven els bastoners; més tard ho feien també per la Festa dels Traginers. A la dècada de 1920 els bastoners eren una dansa molt arrelada en la que hi podia participar tothom, sense distincions ideològiques. Després del lapse de la Guerra Civil, l’any 1940 la dansa es tornà a recuperar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1952 Balsareny va acollir un important concurs català de bastoners en el qual hi van participar les colles més importants i que va comptar amb la presència de l’eminent folklorista Aureli Capmany. Una altra data important va ser el 1985, quan es va celebrar la desena trobada Nacional de Bastoners de Catalunya. La tradició dels bastoners es va renovar quan l’any 1982 es va fundar al Colla Juvenil de Bastoners. Entre els responsables del grup cal ressaltar el paper de Celdoni Santamaria Cortada i, més endavant, el seu fill, Eduard Santamaria Torres.</span></span></span></span></p> | 41.8629600,1.8773400 | 406824 | 4635170 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img343894.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi Sarri | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 93189 | Ball de la Faixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-faixa | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 28-29, 159, 183.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Ball tradicional i propi de Balsareny que protagonitzen diversos balladors que van nuant i desnuant les seves faixes. El ballen nou nois que, posats en cercle, van girant sobre ells mateixos mentre conflueixen cap al centre de la rotllana. Quan s’hi han agrupat, lliguen els caps de les faixes i es tornen a obrir, sempre girant, de manera que les faixes es desfan del tot. Quan s’ha obert el cercle queda una gran estrella d’onze faixes blaves i vermelles; cada ballador sosté la seva amb la mà. El capdavanter comença a ballar, alternativament, per sobre i per sota de les faixes, de manera que es va lligant ell mateix fins arribar al mig. Allà posa el cap sobre el nus de les faixes i “fa la figuereta”; és a dir, la vertical, mantenint l’equilibri tant com pot. Quan finalment recupera la posició dreta desfà el seu camí. Un cop deslligat, els altres vuit dansaires, que tota l’estona han anat saltant sobre el seu lloc, tornen a convergir cap al centre tot faixant-se, deslliguen els caps de les faixes i tornen a la posició inicial. Actualment el ball és acompanyat amb una instrumentació per a cobla, obra de Nadal Puig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment les faixes dels balladors són de diferents colors: quatre faixes blaves, quatre de vermelles i la del capdanser és blanca. Abans totes eren vermelles. Els balladors vesteixen camisa blanca i corbata llarga del color de la faixa de cada dansaire. Antigament el ball de la faixa es feia davant de l’ajuntament com ara, però executat pels mateixos bastoners, que després continuaven els seus balls de bastons per tot el poble.</span></span></span></p> | 08018-367 | Plaça de Roc García | <p><span><span><span>Aquesta és una dansa masculina d’origen desconegut que s’havia ballat a principis del segle XX. S’interpretava per Sant Marc, el dia 25 d’abril. Sortint d’ofici i com a obsequi a l’Ajuntament, es ballava davant de la casa consistorial. “Els balladors vestien espardenyes amb set vetes negres, mitjons blancs, camals de cascavells, fets de drap de cànem vermells, amb uns requadrats de fil daurat i, al mig de cada requadre, un picarol. Totes les faixes eren vermelles” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). D’altra banda, la composició i la coreografia del ball s’han datat el 1904, i hi ha qui diu que no es va arribar a ballar mai en públic fins anys més tard. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball es va recuperar a mitjans del segle XX, amb motiu d’organitzar-se un esbart dansaire l’any 1947. Aleshores l’avi Mateu Boixadera va indicar les pautes d’aquest ball tal com el recordava de quan era jove. Entre el mestre Comas, director de l’esbart, i el rector del Mujal es van refer els passos de la dansa i la partitura. D’aquesta manera el dia de Sant Marc es va tornar a ballar aquesta dansa tradicional. Segons alguns folkloristes eminents, com Joan Amades, Aureli Capmany o Joan Comas i Vicens, “es va salvar una dansa totalment desconeguda, única en la seva forma i estil” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). </span></span></span></p> | 41.8631100,1.8773200 | 406823 | 4635187 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344143.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi SarriEl 8 de març de 2022 es va sol·licitar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la inclusió del Ball de la Faixa en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 93197 | Espai natural del riu Llobregat a Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-riu-llobregat-a-balsareny | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1997). <em>Guia d’espais d’interès natural del Bages</em>. Centre d’Estudis del Bages; Institució Catalana d’Història Natural, Manresa, p. 179-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PRAT, Isidre (2009). “Inauguració de l’itinerari a l’espai natural del riu Llobregat al seu pas per Balsareny”, <em>Sarment</em>, núm. 382 (juliol-agost 2009), p. 3-4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 9-16.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ECAFIR SL. “Resclosa de la Séquia de Manresa”, Inventari de zones humides de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Codi 08000702. Enllaç a internet: <a href='///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf'>file:///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf</a> </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai d’interès natural a l’entorn del riu Llobregat al seu pas pel terme de Balsareny que compta amb indrets d’una gran bellesa paisatgística i amb elements d’interès geològic, botànic, faunístic i arquitectònic. Per bé que la intervenció humana hi ha estat present des de temps antics, per exemple al segle XIV amb la construcció de la resclosa i la Séquia de Manresa, i al segle XIX amb les diverses rescloses, canals i fàbriques de riu, tots aquests elements en general es troben ben integrats en un entorn que ha mantingut les seves característiques més autèntiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als espais més propers al riu hi trobem un interessant bosc de ribera molt ben desenvolupat. <span>Es tracta bàsicament d'una verneda (un tipus d’hàbitat declarat d’interès per la Unió Europea) on hi trobem també pollancres, àlbers, salzes o freixes, a més d’un sotabosc de lianes. Cal destacar que en el tram entre Sant Esteve, la Rabeia i fins la resclosa dels Manresans hi ha l’única representació de verneda ben constituïda al Bages. </span>Més enrere trobem algun roure de dimensions imponents, com el que es troba prop de l’església de Sant Esteve. També és molt destacable el bosc d’Aurons que ha crescut aigües avall de la resclosa de la Séquia i que és un dels punts més interessants. Hi podem veure aurons blancs, aurons negres, blades, avellaners i boix grèvol. Malauradament, en els darrers anys els aurons han anat quedant isolats per la competència d’altres espècies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de la Séquia, que comença a la Resclosa dels Manresans i s’adreça en direcció sud, és excel·lent per fer-hi una passejada i contemplar la massa arbòria que s’alça entre el riu i el canal, mentre que al costat de ponent s’estén una barrera de cingles abruptes i rocallosos formats per gresos. És molt recomanable visitar aquesta zona a la tardor, quan les fulles dels aurons i blades agafen uns colors daurats i vermellosos. És fàcil sentir i veure-hi diverses espècies d’ocells, com el rossinyol, la merla les mallerengues o el pit-roig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’un punt de vista geològic, són destacables els cingles que ha creat l’acció erosiva del riu. En les seves escletxes s’hi refugien el duc, el mussol banyut o els rat-penats, i a vegades també hi reposa l’àguila calçada o l’aligot, mentre que als arbres hi trobem l’òliba, el mussol comú, el picot o el gamarús. Sobre la resclosa de la Séquia s’hi pot veure una curiosa formació geològica anomenada <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) que és el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts del cingle. Els més resistents, com les lloses de gres, han quedat a la part alta com si fossin els barrets d’unes columnes </span></span></span></p> <p><span><span><span>La combinació d’hàbitats i la tranquil·litat de la zona fa que s’hi trobi una gran quantitat d’espècies animals. Al riu hi viuen la bagra, la truita, la carpa i el barb cua-roig. Entre els mamífers hi trobem el toixó, la fagina, la geneta, la guineu, el conill i sembla que també la llúdriga. Darrerament els senglars hi són ben visibles, com també els cabirols. Entre les aus destaquen el bernat pescaire, el blauet, la xivitona, els ànecs collverd i els rapinyaires diürns i nocturns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Resclosa dels Manresans s’hi ha habilitat un petit observatori d’aus equipat amb un plafó que permet identificar les diferents espècies que fan parada en aquesta zona humida creada entorn de l’eixamplament del riu per la resclosa.<span> Vora la resclosa hi ha una petita illa totalment coberta pel bosc de ribera que dona bon refugi a animals hivernants. Hi poden fer muda amb tranquil·litat i fins i tot nius i caus</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny, s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa. És un bon lloc per contemplar les estructures geològiques de les <em>dames coiffées </em>i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat, que en aquest punt descriu un suau meandre.</span></span></span></p> | 08018-368 | Sector central del terme municipal | 41.8689300,1.8846100 | 407436 | 4635825 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-vista-t-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-36.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-8-llobregat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-sequia-tram-resclosa-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-zona-humida-observatori-aus-plafo.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ruta d’interès natural senyalitzada que compta amb elements informatius, a més d’un observatori del paisatge i un observatori d’aus.Informació facilitada per Sergi Fonseca | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 93254 | Gegants de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-balsareny | XX | <p><span><span><span>Els gegants de Balsareny, construïts l’any 1985, són el Marc i la Maria, uns noms que responen als patrons del poble. El gegant, que mesura 3,55 metres, està inspirat en un antic traginer, el senyor Sarri, que havia estat un dels impulsors de l’emblemàtica Festa dels Traginers. La geganta, que mesura 3,35 metres i pesa uns 43 kg, representa la seva dona, i a diferència del gegant no està inspirada en cap personatge concret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Marc porta la típica bata negra de traginer i, dintre de la butxaca de la mateixa peça, hi guarda una petaca grossa de cuir, plena de picadura de tabac. Està fumant pipa, al cap llueix una barretina i, a la mà dreta, aguanta unes morralles o capçó, que és el guarniment que fermava el cap de la mula o el cavall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Maria va vestida de pagesa. Porta un davantal lligat a la cintura i una mantellina a l’espatlla. Al cap hi duu un mocador lligat al clatell. Com a complement, porta un mocador brodat a la mà dreta amb el seu nom. S’ha conservat des del dia de la seva estrena. L'any 2015, amb motiu del 30è aniversari, va estrenar nova vestimenta, d’un color violeta.</span></span></span></p> | 08018-378 | Sala El Sindicat. Carrer de Ponent, 7 | <p><span><span><span>A principis dels anys 1980 durant una trobada d’amics balsarenyencs (alguns dels quals ja no vivien al poble) va sorgir la idea de construir una parella de gegants. Tres d’aquestes persones van impulsar una campanya per vendre butlletes que financessin la iniciativa, mentre que la resta del cost el va aportar l’Ajuntament. Des d’un primer moment es tenia clar que la figura del gegant havia de ser un traginer, com no podia ser d’altra manera en un poble conegut per la seva emblemàtica Festa dels Traginers. I també es decidí que la geganta que l’acompanyés havia de ser una pagesa. Els impulsors es van posar en contacte amb el conegut artesà constructor de gegants Manel Casserras i Boix, de Solsona, que va ser qui va acabar donant forma a les idees que havien anat sorgint durant tot aquest temps de gestació. Els gegants de Balsareny foren construïts l’any 1985. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El dia 27 d’abril de 1985 es van estrenar i foren batejats en una cerimònia multitudinària a la plaça de l’Ajuntament, tenint com a padrins els gegants Reis de Sallent, en Bernat i l’Ermessenda. Alhora és va presentar el seu ball de lluïment, amb música composta per mossèn Joan Bajona i Pintó, rector del poble. D'ençà de la seva estrena ja va néixer la Colla de Geganters i Grallers de Balsareny, que poc a poc es va donar a conèixer en els diferents àmbits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els membres del grup que hi posava la música, amb gralles i tabals, provenien d’una “banda de trompetes i tambors” que havia estat activa durant els anys setanta i començaments dels vuitanta però que aleshores ja estava desapareguda. Des de bon començament els gegants fan les seves actuacions principals per la Festa dels Traginers i per Sant Marc, el 25 d’abril, que és la Festa Major. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Marc i la Maria van ser els primers gegants que va tenir Balsareny. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”, inicialment impulsada pel grup de músics.</span></span></span></p> | 41.8628400,1.8746900 | 406604 | 4635160 | 1985 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-marc-i-maria-actualment.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-img344206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-taller-casserres-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-taller-casserres-2.jpeg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Manel Casserras i Boix | Els gegants es guarden en un local polivalent a la plaça de la Mel-carrer de Ponent. També s’hi guarda el gegant Peta Fluix i altres materials que són visibles a través d’uns vidres quan es fa algun acte a la sala. Hi ha una proposta sorgida de les xarxes socials perquè s’habiliti un espai en el qual els gegants i tota la imatgeria del poble estiguin exposats i es puguin veure de manera permanent. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 93255 | Gegant Peta Fluix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegant-peta-fluix | XX | <p><span><span><span>Gegant que adopta la forma d’una bèstia infernal i que la colla Peta Fluix fa actuar bàsicament en el context del Correfoc que s’organitza per la Festa dels Traginers. És un gegant banyut que està dotat de pirotècnia, sobretot a la boca. Porta 12 punts de foc, cosa que el fa molt espectacular una vegada encès Té una mobilitat important, perquè pugui anar ràpid i lleuger al voltant dels diables. Està basat en un personatge del “Llibre de les bèsties”, de Xavier Fàbregas. És un gegant que lluita entre el bé i el mal, de manera que els diables que el volten sempre proven de temptar-lo perquè es decanti de la banda del mal. Té una alçada de 2,80 m i pesa 35 kg.</span></span></span></p> | 08018-379 | Sala El Sindicat. Carrer de Ponent, 7 | <p><span><span><span>Els primers gegants de Balsareny es van estrenar l’any 1985 i, com no podia ser d’altra manera, estaven vinculats a l’esdeveniment popular més emblemàtic del poble: la Festa dels Traginers. Són el Marc i la Maria, un traginer i una pagesa. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k més sonen”, inicialment impulsada pel grup de músics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els orígens de la Colla Peta Fluix es troben en el Correfoc que, des de 1988, s’organitza per la Festa dels Traginers. El dissabte al vespre té lloc el Correfoc del Traginer, i el divendres es fa un Correfoc infantil. El gegant d’aquesta colla el va construir Francesc Cisa Camps l’any 1992. El nou gegant es va “batejar” en una Festa dels Traginers i el va apadrinar el Gegant Malparit (de la Colla Correfoc Santvicentí, de Sant Vicenç de Castellet) i el gegant llucicercs (de la Colla de de Dimonis de Cercs). Normalment actua una vegada a l’any a Balsareny, en el Correfoc del Traginer que es fa el dissabte. Subsidiàriament, la Colla Peta Fluix també fa alguna sortida a altres poblacions de Catalunya, quan és oportú perquè el seu gegant pugui oferir l’espectacle per al que està dissenyat. </span></span></span></p> | 41.8628000,1.8746700 | 406602 | 4635155 | 1992 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93255-peta-fluix-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93255-peta-fluix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93255-peta-fluix-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-03-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Francesc Cisa | Els gegants es guarden en un local polivalent a la plaça de la Mel-carrer de Ponent. També s’hi guarda el gegant Peta Fluix, junt a un seguit de materials municipals, i són visibles a través d’uns vidres quan es fa algun acte a la sala. Hi ha una proposta sorgida de les xarxes socials perquè s’habiliti un espai en el qual els gegants i tota la imatgeria del poble estiguin exposats i es puguin veure de manera permanent. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 93256 | Gegants de la colla “Els K + sonen” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-colla-els-k-sonen | <p><span><span><span>ANÒNIM (2021). “Deu anys de gegantons”, <em>Sarment</em> (17 maig 2021). (<a href='http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html'>http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html</a>)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Geganteres, grallers i tabalers de Balsareny – Els K + Sonen (2024). <em>Candidatura fira del món geganter 2024. </em>Treball de presentació de la candidatura.</span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Gegants i gegantons de la colla “Els k + sonen”, que estan inspirats en diversos personatges representatius de la història de Balsareny, tant antiga com recent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegants són Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc, que foren senyors de Balsareny al segle XIV. La Blanca llueix un vestit marró en el qual s’hi poden trobar més d’un centenar de triangles brodats a mà. La diadema que porta al cap representa els 45 merlets del castell de Balsareny. Al mateix temps, el nom de la geganta al·ludeix a la marededéu de la capella del castell, coneguda com la Verge blanca perquè és una talla feta en marbre. La geganta fa 3,35 m d’alçada i té un pes de 41 kg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bernat va vestit de cavaller medieval, amb tonalitats verdoses i una capa de color grana amb passamaneria. Sosté un escut amb la representació de l’antiga heràldica de Balsareny i, al pit, hi té brodat un lleó rampant, símbol del llinatge dels Peguera. Fa 3,60 m d’alçada i té un pes de 45 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegantons representen dos personatges de la història més recent. D’una banda, mossèn Joan Bajona Pintó, qui fou rector de Balsareny a les dècades de 1970 i 80 i persona molt estimada al poble. Apareix amb vestimenta negra de capellà, boina i un puro. A cada ma duu un atribut que l’identifica amb les seves grans aficions. A la dreta porta una paleta, ja que va excel·lir com a artista especialitzat en la construcció de mosaics, amb els quals va embellir molts racons de Balsareny. El mateix Joan Bajona va demanar a l’aleshores alcalde, Jaume Rabeya, que el seu gegantó pogués lluir una paleta. A l’esquerra sosté una particel·la de trombó que correspon a una peça musical de la població que ell va escriure fa molts anys. En aquest cas, la caracterització de la figura, feta pel mestre de Cardona Toni Mujal i les seves modistes, va ser especialment reeixida: la boina, el seu gec, la camisa, el cinturó, el mateix 'puro' (fins i tot destacant la marca dels seus preferits) i el treball magistral en l'elaboració del rostre són d’una gran versemblança.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre gegantó és la Mariona, un personatge de rostre anònim que representa una jove treballadora del tèxtil. Una filadora, una de les moltes balsarenyenques que, de ben joves, començaven a treballar en alguna de les fàbriques tèxtils que hi havia al poble. Porta a la mà una bitlla de fil de cotó i va caracteritzada amb la indumentària pròpia d’un dia de treball: una bata de color blau que les modistes del taller de Toni Mujal van dissenyar partint d’unes fotografies antigues de l’arxiu municipal. El Joan i la Mariona mesuren 2,70 m d’alçada i tenen un pes de 28 kg (ell) i 26 kg (ella). </span></span></span></p> | 08018-380 | Plaça Ricard Viñas, 2 | <p><span><span><span>Els primers gegants de Balsareny es van estrenar l’any 1985 i, com no podia ser d’altra manera, estaven vinculats a l’esdeveniment popular més emblemàtic del poble: la Festa dels Traginers. Són el Marc i la Maria, un traginer i una pagesa. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La colla gegantera “Els k + sonen” va sorgir l’any 2011, en principi com a grup musical impulsat per gent que tenia inquietuds especialment per la gralla i la percussió. En la seva arrencada hi van ajudar els grallers de Sant Fruitós de Bages, i l’any 2012 ja participaven en diverses sortides tot acompanyant els Geganters de Balsareny. A finals de l’any 2012, però, van sorgir algunes diferències de criteri sobre com encarar el futur dels Geganters i Grallers de Balsareny. Això va motivar que, a finals de l’any 2012, es creés oficialment la nova colla gegantera com a entitat, que va mantenir el nom del grup musical pioner 'Els K + Sonen'. El 2013 la nova colla ja participava en la primera trobada de gegants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica abans, l’any 2011, s’havien estrenat els gegantons del municipi, encarregats per l’Ajuntament i confeccionats al taller de Toni Mujal, de Cardona. El consistori va acordar que el gegantó fos la imatge de mossèn Joan Bajona i Pintó, rector i fill adoptiu de la localitat. Fou apadrinat per la Tia Sala i l'Isidret, gegantons de la colla de Santpedor, durant la trobada de gegants de la Festa Major de l'any 2011. La gegantona fou la Mariona, nom diminutiu de la patrona de Balsareny i de rostre anònim. Fou apadrinada per l'Isarn i l'Aigó, gegantons de la colla de Sant Fruitós de Bages. Quan la colla 'Els K + Sonen' es van independitzar va continuar portant els gegantons de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida l'entitat va anar creixent, fins arribar a registrar prop d'una setantena de membres. Els músics van adquirir tècnica musical assistint a cursos de percussió de l'Arco Baleno (Brasil) a Montcada i Reixac, o assistint a diversos seminaris i classes de gralla. Fou així que, uns anys més tard, van decidir construir els seus propis gegants, costejats per ells mateixos mitjançant diverses iniciatives de marxandatge. Es va acordar que ambdues figures representessin el passat medieval del poble, i sobretot que tinguessin un estret vincle amb el castell de Balsareny, icona del municipi. La parella de gegants fou encarregada al mateix taller de Toni Mujal. Primer va arribar la geganta, Blanca de Bell-lloc, que es va estrenar l'any 2014 durant la segona trobada gegantera. Va ser apadrinada per en Sala i na Ricardis, gegants de la colla de Sant Fruitós de Bages. En la setena edició, quan es celebrava el 5è aniversari de la geganta (2019), es va completar la parella amb el gegant Bernat de Peguera. Els seus padrins foren en Víctor i la Maria, gegants vells de la vila d'Artés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de participar en les principals celebracions del municipi, com la Festa Major, la Festa de la Gent Gran, la Fira d’Entitats, Sant Joan, l'entrega de capons al castell, la Festa dels Traginers, el Cross del Traginer o la Cavalcada de Reis, la colla “Els k + sonen” ha estat present cada any en les trobades geganteres de Catalunya, que han tingut entorn de la quinzena de colles cada any. Fora de Catalunya han participat a les festes del Pilar a Fraga (Osca), a la IV trobada de la Federació Gegantera Valenciana a Vinaròs (País Valencià), a les festes de Sant Andreu a Vinçà (Catalunya Nord, França) o a la Festa Major de Sant Julià de Lòria (Principat d'Andorra). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2021, amb motiu del seu desè aniversari, els gegantons van ser restaurats al Taller Aglà de Cassà de la Selva. La balsarenyenca Imma Navarro va renovar-ne el vestuari. Coincidint amb les restriccions de la pandèmia de Covid del 2020, la colla va organitzar una exposició-espectacle de gegantons simbòlics d'arreu de Catalunya al teatre municipal, on al llarg d'una setmana una cinquantena de figures d'aquestes característiques van omplir la sala i van rebre la visita de mig miler de persones. L’any 2024 la colla 'Els K + Sonen' va presentar candidatura per acollir a Balsareny la XVI Fira del Món Geganter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als personatges representats, Blanca de Bell-lloc i Bernat de Peguera foren senyors de Balsareny al segle XIV. Blanca era filla de Guillem de Bell-lloc (del castell de Bell-lloc, a la Roca del Vallès) i de Gaia de Santa Eugènia. Bernat era fill de Guillem de Peguera i de Blanca. Blanca i Bernat foren els pares de Ramon II de Peguera, que fou un personatge clau en aquest llinatge. Fou ell qui el 1351 va comprar el domini directe del castell i la baronia de Balsareny (anteriorment els Peguera eren vassalls dels Rajadell). Així mateix, va estrènyer vincles amb la corona, va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó i fou nomenat majordom de la reina. També va impulsar obres al castell, que en aquest moment va adquirir la fesomia actual de castell-palau gòtic. Uns anys després, el 1392, al castell de Balsareny s’hi hostatjava el mateix rei Joan I. Així mateix, sota la baronia de Ramon II de Peguera es va construir la resclosa de la Séquia de Manresa, al peu del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant als personatges que representen els gegantons, Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. També fou un gran amant de la música. Fundà la Coral Sant Esteve, de la qual en va ser director durant més de mig segle, i també la coral infantil Romaní i la coral Els Ametllers. A més, fou pessebrista, fotògraf, afeccionat al futbol, president i actor dels Pastorets de Balsareny. Avui l'escola de música i teatre municipal porta el seu nom. </span></span></span></p> | 41.8640100,1.8752500 | 406652 | 4635289 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegant-els-k-mes-sonen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegants-els-k-mes-sonen-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344096.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-03-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Toni Mujal | La Colla 'Els k + sonen' tenen el seu local a l'antiga escola de Monges, a la plaça Ricard Viñas. Els gegants es guarden en un local particular al carrer de la Travessera.Fotografies de Jordi Sarri i de la colla 'Els k + sonen' | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92428 | Aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-conangle | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV, XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Conangle. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval en el seu recorregut principal. Passa per sobre de la riera de Conangle, que forma una petita vall entre camps de conreu i bosc, just a la divisòria entre els termes municipals de Balsareny i Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte és força llarg, d’uns 103 metres, i a la part inicial, al nord, fa un lleuger gir. D’alçada màxima mesura uns 12 metres. S’hi poden distingir dues parts ben diferenciades: l’aqüeducte originari, que es caracteritza pels tres arcs apuntats centrals (val a dir que són els únics arcs apuntats de tota la Séquia) i una construcció de reforç que el 1824 s’hi va adossar a la cara oest. Com que els arcs de les dues construccions no coincideixen del tot, sinó que s’encavallen parcialment, fa la impressió que ens trobem davant de dos ponts en paral·lel, tot i que a la part alta tota l’obra queda fusionada en una plataforma uniforme, de 4,5 m d’amplada. En la part gòtica l’aparell és fet amb carreus de mida no gaire gran i força desiguals. L’obra del segle XIX és molt més regular, amb carreus ben disposats en filades. Tot aquest costat oest es caracteritza per un perfil atalussat fins a dalt de tot, de manera que l’aqüeducte queda ben reforçat davant els possibles aiguats de la riera. En aquesta cara només queden descoberts dos arcs, que són de mig punt. El tercer arc ha quedat cegat. I encara més al sud són visibles quatre arcs més que han de correspondre a l’obra gòtica originària, ja que semblen lleugerament apuntats. Tots aquests arcs han quedat pràcticament tapats pels murs de reforç, que en aquesta part meridional deixen entreveure diferents fases constructives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte té dos elements ornamentals o commemoratius: sobre un dels arcs de la cara est hi trobem un escut totalment erosionat amb dos carreus a la part inferior que tenien una inscripció. Se n’insinuen algunes lletres al costat esquerre del carreu superior, però la inscripció és completament il·legible. D’altra banda, sobre un arc de la cara oest hi podem veure una pedra amb una orla que té inscrita la data 1824. Aquest ha de ser l’any en què es van realitzar les obres per reforçar l’aqüeducte al costat oest, que devia quedar malmès per una torrentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior, el caixer (per on discorria l’aigua de la Séquia) és cobert amb lloses que permeten caminar sobre l’aqüeducte, protegit amb unes baranes metàl·liques. Actualment es troba fora d’ús, ja que les abundants fuites que tenia en feien perillar l’estructura. Per solucionar-ho fa uns anys es va fer passar una canonada soterrada al costat dret de la construcció. Al costat de la barana es conserva una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa. És una de tantes fites que recorden que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-179 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal, vora les mins de potassa de Vilafruns. | <p><span><span><span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem esmentat, a principis del segle XIX (l’any 1824 segons una inscripció) l’aqüeducte es va reparar amb la construcció d’una estructura de reforç. Això va modificar considerablement la fesomia de l’obra vista des de la cara oest.</span></span></span></p> | 41.8350800,1.8746500 | 406560 | 4632078 | 1340, 1824 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-escut-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-vista-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Conangle, Pont de cal NegretEl termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent.Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. | 93|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92797 | Casino (Centre Instructiu i Recreatiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-centre-instructiu-i-recreatiu | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 7-9, 83-87, 93-98.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 167.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPLÀ, Laura; GUDAYOL, Josep; BESSA, Ramon (1991). <em>Centenari del Centre Instructiu i Recreatiu. 1891-1991</em>. Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 121.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny que acull la seu del Centre Instructiu i Recreatiu, popularment conegut com el Casino. Fou edificat a la primera dècada del segle XX en un estil eclèctic de vagues ressonàncies romàntiques, especialment a la part posterior que dóna a un petita terrassa amb jardí. Consta d’un cos principal (de planta rectangular amb planta baixa i un pis) i té un cos més estret adossat a la part posterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dona al carrer Àngel Guimerà, no presenta cap element especialment rellevant, a excepció potser del balcó corregut en el qual destaca una barana de ferro forjat amb una original decoració a base d’espirals que creen un efecte visual. També són remarcables els batents de fusta treballada del portal i la finestra lateral. La composició s’ordena en base a dos eixos d’obertures. El parament és pintat d’un color rosat, i tant el balcó com el ràfec es sustenten sobre un seguit de mènsules.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior, junt amb la terrassa, configura un petit espai d’estètica historicista o romàntica. En aquesta part el cos posterior consta de tres plantes. La part alta és flanquejada per sengles finestres rematades amb uns aixafats arcs de ferradura. A la planta intermèdia es genera una galeria sota porxo formada per amplis finestrals i una barana balustrada amb decoració pintada. El pati queda sota l’ombra de diferents arbres i conserva una font commemorativa decorada amb relleus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, l’àmplia sala del bar conserva part de la fusteria i dels vitralls originaris. Té pilars de fosa intermedis i els sostres són aixecats sobre bigues de fusta. Al pis superior es manté sense gaires canvis la sala de teatre, pavimentada amb enrajolat hidràulic. A la part posterior és interessant l’espai del despatx que dona a la galeria i que conserva una part del mobiliari antic.</span></span></span></p> | 08018-264 | Carrer Àngel Guimerà, 17 | <p><span><span><span>L’any 1891 es va fundar el Centre Instructiu i Recreatiu, que agrupava els sectors esquerrans i republicans de Balsareny. Els seus líders estaven vinculats a la Fraternidad Republicana d’Alejandro Lerroux i a la seva representació manresana de part de Maurici Fius i Palà. Durant els primers quinze anys la seu de l’entitat fou a casa del seu primer president, Josep Casaldàliga, al carrer del Trull, però moltes de les activitats es feien al saló de l’Ateneu, al carrer Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida el cap principal de l’entitat fou Josep Escaler. Durant els anys 1902 i 1903 Escaler fou alcalde. El 1904 es van produir uns aldarulls en el transcurs d’un ball que van acabar amb una persecució als agents de la Guàrdia Civil i que va comportar que el local de l’Ateneu fou clausurat. Pensant que era millor disposar d’un local propi el mateix Escaler va impulsar el 1905 la construcció de l’edifici del Casino. Ja el 1906, tot i que estava en obres, s’hi feia alguna celebració i la volta es va ensorrar. Per impulsar l’obra es va comptar amb la col·laboració popular però, tot i això, per la manca de recursos els treballs es van allargar força anys. El nou local no es va inaugurar fins el 1910. Com que els fundadors de l’entitat eren republicans i lerrouxistes els seus detractors van batejar el nou local com “la Casa del Pueblo”. Popularment, però, sempre fou conegut com el Casino. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici comptava amb una escola laica, mixta i de pedagogia moderna que va destacar per la sòlida formació humanista que impartia (des de 1912), una important biblioteca, un local d’esbarjo amb billars i escacs, un grup teatral que, a diferència del parroquial, també incloïa noies, un cor de caramelles laiques i un cafè, on se celebraven concerts i balls, però també actes culturals i polítics. Ben aviat s’hi van fer també projeccions de cinema. L’entitat també va organitzar les festes de l’arbre. En aquest sentit, el Casino feia de contrapunt progressista al Centre Parroquial, que també tenia les seves derivacions culturals, amb escola, coral, etc. Durant molts anys l’home fort del republicanisme local fou Marc Soler Marigot. El 1916 del Casino se’n va escindir un grup anomenat els Neutrals, liderat per Jacint Orriols Bassany i que va obrir un local al mateix carrer. El nom al·ludeix al fet que estaven disconformes amb la ideologia massa anticlerical del Casino però també marcaven diferències amb el grup del Centre Catòlic (Carreté, Benéitez, 2002: 31). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el local fou confiscat per la CNT-FAI, i en els primers anys de la postguerra la casa va ser saquejada i els arxius destruïts. Comissat per l’Estat el 1939, l’edifici va passar a titularitat d’una Junta Local de Beneficència, que l’administrà fins el 1954. Aquell any s’hi va instal·lar el cine Victoria. Després de la reinstauració de la Democràcia, poc després de les eleccions de 1979 i amb el consens de tots els partits polítics, fou retornat als seus antics propietaris. L’any 1980 el local fou reinaugurat com a cafè i sala d’espectacles. En l’actualitat la societat continua existint i s’han reprès algunes de les activitats de l’entitat. El bar també continua obert.</span></span></span></p> | 41.8625200,1.8765000 | 406754 | 4635122 | 1910 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-teatre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-despatx-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-quadre.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92925 | Col·lecció d’objectes de la Festa dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-la-festa-dels-traginers | <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (2008). <em>La Corrida. La festa de Sant Antoni de Puig-reig</em>. Ajuntament de Puig-reig. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 143, 156.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Estat de conservació dels elements de la col·lecció desigual | <p><span><span><span>Col·lecció d’objectes aplegada en els darrers anys amb motiu de la Festa dels Traginers que consta de diversos tipus d’arreus i utillatge tradicional pertanyent al món del tragí i del transport tradicional en general, així com també d’altres objectes de caràcter etnogràfic i diversos relacionats amb aquesta festa. En general es conserva una mostra àmplia i representativa que permet il·lustrar com era el transport tradicional del món del tragí; és a dir, el transport a bast o a llom de les cavalleries. Els objectes es poden classificar en els següents grups:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Guarniments o arreus per al transport a bast. La peça bàsica era el bast, que servia de suport per aguantar les càrregues que es penjaven a banda i banda de l’animal, i amb una funció similar però més simples hi havia la xalma i l’albarda. També hi ha selles amb els seus guarniments i bastets. Així mateix, es conserven diferents tipus d’estris especialitzats segons els tipus de càrregues que calia traginar. Hi ha arganells (menes de coves, de fusta, de vímet o de ferro, per encabir-hi objectes diversos), sàrries (receptacles d’espar), àrguens (bastiments de fusta per traginar feixos o garbes), xafogons, catantingues o salmes (bastiments per traginer llenya o herba), bóts de pell, portadores, sorreres, pedrers, femeres, sarrions, sacs, arnes o gerros. També hi ha arreus guarnits que s’utilitzaven per ornamentar els animals en els dies especials de celebració: morralles o capçons amb plomalls, mantetes, pitrals i cadires o sillons (per seure-hi les núvies), així com altres tipus de guarniments diversos: collars, morralles, cingles, morrions, estreps, catistran, calçons o calçonets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Conjunt de diversos carros de diferents tipus: carros comuns, de vela, amb bocoi o de trabuc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Indumentària tradicional utilitzada en la cavalcada, que consisteix en diversos conjunts de gecs i calces de pana, armilles, tratjos, camises, barretines, faixes, espardenyes o gorres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Eines tradicionals del camp: carretons, portadores, serres, màquines d’ensofrar, cisalles, forques, arades de diferents tipus, màquina de segar, premses i altres eines diverses. Procedeixen de masies de l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material gràfic, bàsicament referit als cartells i programes de la Festa dels Traginers (des de l’any 1965), col·lecció de fotografies del Concurs de la Festa dels Traginers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La major part d’aquest material es conserva a la Casa Torrents, edifici de propietat municipal que, des d’uns anys enrere, s’havia previst dedicar-lo a Museu dels Traginers. </span></span></span></p> | 08018-308 | Casa Torrents. Plaça Roc García. | <p><span><span><span><span>Arran de la construcció del Pont del riu l’any 1797 Balsareny va esdevenir una cruïlla important en les rutes dels traginers. Hi passava la ruta del Llobregat, a través del camí ral de Manresa a Berga, i també una de les rutes de la sal de Cardona, la que es dirigia cap a les terres del Lluçanès i cap a Vic. Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona cap aquestes zones ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que podien fer drecera passant per un camí prop de la riera del Mujal (que antigament era anomenada també dels Traginers) i travessant a Balsareny el Llobregat per dirigir-se a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també que s’obrissin dos hostals nous, que s’afegiren a l’antic hostal que ja existia almenys des del segle XVII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Consistia en una benedicció del bestiar i un senzill ball amb gramola. Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, és el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. Aleshores la festa ja tenia algunes de les característiques que li han estat pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i una tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble. El 1897 se celebraven per primer cop els balls amb orquestra, a l’Ateneu, i des de la primer dècada del segle XX es van fer al Casino. Cap a la dècada de 1920 es disputaven també diverses competicions d’habilitat per als genets, entre les quals el “joc de les anelles”. Consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles que els genets muntant a cavall d’un animal al trot havien de despenjar amb un bastonet que duien. Cal dir que jocs molt semblants a aquest, de reminiscències medievals, es feien també en altres poblacions de la Catalunya central, com Puig-reig o Manresa, i amb el temps es van anar perdent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys anteriors a la Guerra Civil el transport ja s’havia motoritzat gairebé tot i només alguns pagesos portaven a beneir els seus animals per sant Antoni. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. Aquest any ja va quedar estructurada en els seus elements bàsics, amb la cavalcada i benedicció d’animals, les corregudes i el “joc de les anelles” i el ball de tarda i de nit. Però la idea de recuperar la festa de Sant Antoni no va ser exclusiva de Balsareny, i també s’hi apuntaren altres pobles de l’entorn, com Puig-reig, Sallent i Santpedor. Durant molts les dates successives d’aquesta diada, que tenia lloc un diumenge d’hivern, es coordinaven amb aquests pobles perquè els mateixos aficionats i genets poguessin participar en totes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1965 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa a la mateixa carretera (antiga C-1411). El 1964 va començar a fer-se a la pujada del castell. En aquesta època l’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i l’empenta que li va donar l’agrupació recentment constituïda d’Amics dels Castell va permetre donar un nou caire a la diada, que va comptar amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. El 1966 el nom que fins aleshores havia estat l’oficial, “Fiesta de los Arrieros” fou substituït pel de Festa dels Traginers. Popularment, però, la gent del poble en deien la Festa dels Burros. La cercavila es reconvertí en una cavalcada històrico-retrospectiva centrada en la figura de l’antic traginer. És el moment en què s’inicià una recerca d’utillatge i guarniments relacionats amb el món del tragí i del transport a bast.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1970, a instàncies de l’alcalde Josep Casaldàliga, un dels més entusiastes impulsors de la festa, la diada fou declarada “d’interès turístic nacional” per part del Ministeri de Turisme. A iniciativa de l’Ajuntament es constituí una comissió formada per un bon grapat de col·laboradors que va assumir-ne l’organització i va impulsar unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació. D’aquesta manera els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. En els últims anys la festa s’ha mantingut en el seu nivell, amb una organització que continua involucrant una bona part del poble i de les entitats. L’any 1995 es va presentar un projecte museològic per a un Museu dels Traginers que es preveia emplaçar a la casa de cal Torrents. El 1999 el Traginers fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya.</span></span></span></span></p> | 41.8627200,1.8774300 | 406831 | 4635144 | 08018 | Balsareny | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-23.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 2022 l'Ajuntament va iniciar la restauració de les selles dels cordonistes. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92494 | Creu del carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-carrer-de-la-creu | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 30.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 64, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Creu moderna, instal·lada l’any 2010, que substitueix altres creus més antigues que hi havia hagut en aquest indret i que van donar nom al carrer. Es troba emplaçada a la cantonada amb el carrer del Castell, protegida dins el perímetre d’una barana metàl·lica que delimita un espai triangular. Consta d’un pedestal fet per un bloc de pedra alt i prim, de forma irregular, que està decorat amb parts de mosaic fet amb tessel·les de tons verdosos, cosa que li dona un aire vagament gaudinià. Té una inscripció que diu “Carrer de la Creu” i, en una altra cara, una flor de quatre pètals. A la part superior hi ha una creu llatina de ferro amb els braços redoblats. A la base el pedestal és flanquejat per quatre lloses també decorades amb mosaic.</span></span></span></p> | 08018-206 | Carrer de la Creu, cantonada amb el carrer del Castell | <p><span><span><span>El carrer de la Creu forma part dels primers que van formar el nucli urbà de Balsareny, entre els segles XVI i XVIII. En un principi s’acabava al portal de Berga o dit també de la Creu, que estava situat al punt on fa cantonada amb al carrer de Sant Domènec o carrer Nou. El nom del carrer ve del fet que, just a fora el portal, hi havia una placeta amb una creu de terme suposadament gòtica. Però fou destruïda el 1936 i no en queda cap record gràfic. L’any 1942 es va refer, situada just davant del Centre Parroquial. A mitjans dels anys 1960 el carrer encara era de terra, i llavors es va pavimentar. L’any 2010 s’hi va col·locar la creu actual, situada uns metres més avall, al punt de confluència amb el carrer Castell. És obra de mossèn Joan Bajona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8637900,1.8759600 | 406711 | 4635264 | 2010 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Bajona i Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92719 | Rellotge de sol de cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sant | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol emplaçat a la part superior de la façana de cal Sant, una casa d’estil pròxim al modernisme que es troba al nucli urbà de Balsareny. Consisteix en una placa motllurada de color clar que està decorada amb relleus. A la part superior hi trobem quatre caps i potes de cavalls, i a la part inferior dos dracs o lleons. Aquests motius mitològics es poden relacionar amb un altre detall decoratiu situat en aquesta part superior de la façana, on hi ha representats alguns signes del zodíac. Al damunt del rellotge hi llegim una inscripció que diu: “Jo sense sol i tu sens fe, no som res”. Està flanquejada per les inicials S. R. </span></span></span></p> | 08018-216 | Cal Sant. Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.8632200,1.8767000 | 406771 | 4635200 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92719-cal-sant-rellotge-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92719-cal-sant-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 92721 | Font de la Plaça del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-llobregat | <p><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1993). 'Balsareny a principi de segle: enfrontaments ideològics i memòria popular. IV.- La pujada de l'aigua (1)', <em>Sarment</em>, núm. 206 (juny de 1993), p. 17-18, 113. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, 15-30, 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 42.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font emplaçada al centre de la plaça del Llobregat i que consta d’una antiga bomba d’aigua col·locada sobre un terraplè. Es tracta d’una de les primeres bombes que propulsaven l’aigua del riu Llobregat per abastir el poble. D’un dels tubs de la bomba en surt el brollador que s’hi ha habilitat. La màquina té una simple inscripció de fàbrica que diu: “La Electricidad S.A. Sabadell”.</span></span></span></p> | 08018-218 | Plaça del Llobregat | <p><span><span><span>Al segle XIX hi va haver dos projectes que van aconseguir portar aigua a Balsareny a través d’una canalització que venia de la Baga Fosca, prop del torrent de la Font de la Roca, a la part de ponent del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis del segle XX es va emprendre un nou projecte per portar les aigües al poble fent-les pujar del riu Llobregat. Aquest afer va estar envoltat d’una certa confusió fruit de la tradició oral fins que Ramon Carreté el va clarificar en el seu llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 15). L’any 1900 va tenir lloc un primer intent per construir una font a la Plaça de l’Ajuntament que havia de canalitzar l’aigua des del Llobregat. Sent alcalde Josep Pons, es va elaborar un primer projecte que havia de captar l’aigua del riu mitjançant una roda hidràulica activada amb un salt d’aigua de la Séquia de Manresa al punt de la refinadora, on hi ha el Pont del Riu. L’aigua de la Séquia només s’utilitzava per fer moure la roda que havia de bombar l’aigua del riu, però la Junta de la Séquia no va autoritzar aquest projecte, o bé fou considerat car i inviable. El fet és que fou retirat l’any 1901. Poc després, sent alcalde el republicà Josep Escaler, es va revifar la idea de portar l’aigua des del Llobregat fins a la plaça per al seu ús públic. Un acord municipal de 1903 establia impostos especials i també prestacions personals, a fi que tot el poble cooperés en aquesta iniciativa. L’enginyer Josep Gubern fou l’encarregat de construir la bomba que havia de pujar l’aigua al poble. Les obres van sofrir diversos retards. La Font de la Plaça no es va inaugurar fins el 2 de març de 1905, sent alcalde el catòlic Josep Obradors. Segons es diu, el dia de la inauguració l’alcalde va dir al pregoner que fes una crida dient: “El que vulgui beure aigua del riu, que vagi a la plaça, que a tal hora rajarà”. Poc després es van instal·lar fonts en altres carrers, com ara al carrer de Baix (la Font de la Creu), que van ser beneïdes pel rector el 10 d’abril del mateix any. La canalització passava pel camí del Repeu. En algun moment hi va haver un intent de sabotatge que no es va arribar a aclarir (Carreté, 2010: 123). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment, l’any 1910 es va planificar la xarxa de clavegueres per anar estenent el servei d’aigua corrent a les cases particulars. El procés va durar uns quants anys, ja que a la dècada de 1920 encara hi havia força gent que anava a rentar la roba al riu. L’any 1940 es va inaugurar una nova bomba. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La bomba per propulsar l’aigua del riu es van instal·lar al costat del Llobregat, en una caseta que es trobava entre el riu i la Séquia. Segons Pere Pujol, més conegut com el Portella, que fou responsable de les aigües de Balsareny durant molts anys, aquesta era la primera o una de les primeres bombes que hi va haver. Per tant, deu ser de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1980, sent alcalde Jaume Rabeya, es va urbanitzar aquesta plaça i se li donà el nom de Llobregat. Relacionada amb el tema del riu i l’aigua, es decidí col·locar-hi aquesta antiga bomba que havia quedat en desús.</span></span></span></span></p> | 41.8619600,1.8740300 | 406548 | 4635063 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-6_1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Rabeya | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92739 | Escut dels carmelites de la capella del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-carmelites-de-la-capella-del-vilar | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1986). <em>Toponímia i antroponímia del terme municipal de Balsareny</em> (<em>Bages</em>) Tesis doctorals microfitxades: 2970. Publicacions Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 397.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></span></p> | XVIII | Lleugerament erosionat. Part de la corona i part superior escantellades. | <p><span><span><span>Escut de pedra situat sobre el portal de la capella que hi ha adossada a la masia del Vilar i que correspon a l’orde dels carmelites. El portal, junt amb un òcul o rosetó i l’escut, formen un petit frontispici que dóna a la capella un cert aire senyorial. L’escut té una forma lobulada amb bordura de motius vegetals i una corona superior. És un escut gaiat (amb una forma més o menys triangular que té la seva punta al centre) i té una roseta a cadascuna de les tres parts. Aquest és l’escut de l’orde dels carmelites, que van ser els que van construir la capella l’any 1786.</span></span></span></p> | 08018-236 | Capella del Vilar, a la masia del Vilar. Sector est del terme municipal. | <p><span><span><span><span>El mas del Vilar és d’origen medieval i està documentat per primera vegada en un llistat de masos del 1368. Aleshores hi vivia un home de cognom Masaguer, també conegut com Vilar. En el fogatge de 1497 hi consta un Vilar; en el de 1515 hi apareix Marc Vilar, i al de 1553 Valentí Vilar (Carreté, 2010: 139). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als segles XVII-XVIII la masia es va engrandir fins aconseguir el volum actual. El 1744 encara hi ha constància d’un Vilar que havia estat hereu del mas Vilar, i que és documentat a la parròquia veïna de Cornet, i entorn de 1764 consta que hi havia un masover, Esteve Carreter. En aquesta època, però, el mas havia passat a propietat del convent dels carmelites de Manresa, segons consta en el cadastre de 1775, i la propietat fou adquirida després de l’any 1716, segons es fa constar explícitament. Aleshores el mas tenia 15 jornals de sembra, 8 de vinya, 2 i mig d'oliverars, 50 de bosc i 17 de pastures; a més de 2/24 d'hort i 15/24 de mallols de segon any. Per tot plegat i la casa, pagaven 263 rals d'ardits i 3 diners; una xifra més que considerable, que ens dóna idea de la importància del mas. L’any 1786 (segons una inscripció) s’hi va construir la capella que queda adossada vora el portal principal de la casa. A la façana d’aquesta capella hi llueix un escut de pedra de l’orde dels carmelites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans del segle XIX el mas Vilar era propietat de Ramon Valls, un fabricant que també posseïa part del mas Vilafruns, on hi construí la fàbrica amb aquest nom. Va morir el 1858 (Ferrer, 2011: 397). La masia va continuar habitada al segle XX i encara s’hi van fer obres a la dècada de 1950, però ja fa temps que es troba abandonada. En aquesta última època la masia del Vilar forma part de l’heretat de Puigdorca.</span></span></span></span></p> | 41.8708400,1.8939400 | 408213 | 4636027 | 1786 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92739-vilar-capella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92739-vilar-capella-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92789 | Mosaics i obra plàstica de mossèn Bajona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaics-i-obra-plastica-de-mossen-bajona | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Conjunt de mosaics, plafons ceràmics i altres obres plàstiques fetes per mossèn Joan Bajona que es troben repartides en diferents punts de Balsareny i el seu entorn, d’una manera especial al sector que envolta l’església parroquial. L’obra de mossèn Bajona és formada per una diversitat de tipologies artístiques entre les quals, però, abunden els treballs ceràmics fets amb mosaic, ja sigui total o parcialment, o també amb la tècnica del trencadís. Els trobem formant part de fonts, i jardins, o com a elements decoratius situats en espais urbans o en alguns racons emblemàtics del poble; també en ermites i capelles de l’entorn, així com en algunes cases particulars. Alguns d’aquests treballs són de caràcter menor, simples plafons ceràmics encastats en una paret; d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf i que dona un caràcter peculiar a quests espais.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra de Mossèn Joan Bajona, inventariada en una publicació recent (BAJONA i altres, 2016), consta d’un bon nombre d’elements al municipi de Balsareny. Entre els més destacats podem esmentar la Font del Romaní i altres treballs als jardins o a l’edifici de la Rectoria de Balsareny, la font dels Enamorats i altres mosaics vora la Llar Parroquial, una capelleta, una farola i la caseta de la Blancaneus dins el recinte del Casal Verge de Montserrat, l’altar de l’església de Sant Esteve de la Colònia Soldevila, la Font de Sant Roc (al costat del Pont del Riu), la Font del Bruc (al carrer del Bruc) i la Font dels Escolans (Colònia Soldevila). També va fer algun tipus d’intervenció al Baptisteri de l’església parroquial de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-256 | Emplaçaments diversos. Especialment a la zona entorn de l'església parroquial i en indrets diversos del nucli urbà de Balsareny i de l'entorn. | <p><span><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span><span>. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts.</span></span></span></span></p> | 41.8629900,1.8775900 | 406845 | 4635173 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-enamorats-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-casal-verge-montserrat-farola-i-capelleta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-sant-roc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-creu-carrer-creu-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92800 | Pedra cantonera de cal Traver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-cantonera-de-cal-traver | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 163-164.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Carreu de pedra picada que té gravades un conjunt d’inscripcions i dibuixos referits a l’ofici de barber. Està emplaçat a la cantonada de la casa de cal Traver, a la plaça de l’Ajuntament. El carreu forma un angle obtús i ha estat desplaçat de la seva ubicació originària. Hi podem veure els dibuixos d’unes tisores, una navalla d’afaitar i altres formes difícils de precisar. També hi ha inscrita la data 1687 i “22 fabre”. A fi que la inscripció fos més entenedora les marques s’han resseguit amb pintura de color granat.</span></span></span></p> | 08018-267 | Casa del cal Traver. Plaça de l'Ajuntament, 4 | <p><span><span><span>Els Travé foren un llinatge de cirurgians i barbers que estan documentats a Balsareny des del segle XVII fins al XIX. Un membre d’aquesta família fou Francesc Traver (1720-1804), un jesuïta exclaustrat el 1767 i conegut com el “Pàter dels diagnòstics”. Més tard, la casa fou coneguda amb altres denominacions. Després de la Guerra Civil de 1936 fou la seu del Sindicat Vertical i durant uns anys també ha va ser de Falange a Balsareny (Carreté, 2010: 163). Quan es va reformar la casa aquesta pedra cantonera es va canviar de lloc.</span></span></span></p> | 41.8630500,1.8769500 | 406792 | 4635181 | 1687 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92800-pedra-cal-traver-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92800-pedra-cal-traver-4.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92836 | Oratori de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-antoni-abat-0 | <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny. Volum III, p. 42-44.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Oratori construït a la dècada de 1940 i dedicat a sant Antoni Abat, emplaçat a la cruïlla del camí actual que puja cap al castell de Balsareny i que es coneix com la Pujada de Sant Antoni. Sobre una grada formada per dos graons de pedra quadrats s’aixeca una columna de secció quadrada i, al seu damunt, una fornícula quadrada, coberta amb una llosa en forma de teulada. A l’interior hi ha un plafó ceràmic modern de sant Antoni Abat que queda tancat per una reixa de ferro.</span></span></span></p> | 08018-296 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, era el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat, el 17 de gener, no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, aquest oratori és modern i data de la dècada de 1940, quan després de la Guerra Civil es va potenciar de nou la festa de Sant Antoni Abat que ara coneixem com la Festa dels Traginers. La persona que va impulsar la construcció de l’oratori fou Llorenç Planas Vilella, molt vinculat a l’organització de la festa i promotor també de l’Associació d’Amics del Castell. El cert és que l’any 1949 l’oratori ja hi era i el camí que anava cap al castell es coneixia com a “Pujada de Sant Antoni” (Soler, 1989: 44). <span>L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa de cavalls de la Festa dels Traginers que es feia a la mateixa carretera, i el 1964 va començar a fer-se en aquest indret, a la pujada del castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el transcurs dels anys l’oratori ha estat malmès i reparat en dues ocasions. La primera vegada per un accident de tractor i la segona per un cotxe. Entorn de 1997 es va encarregar a Breda un nou plafó de sant Antoni.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8735700,1.8799000 | 407052 | 4636345 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92836-oratori-st-antoni-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92836-oratori-st-antoni-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Rabeya i Ramon Carreté | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92936 | Font del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bruc | <p><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 33.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font que es troba a la placeta amb parc infantil que hi ha al final del carrer del Bruc, obra de mossèn Joan Bajona. Està feta amb dos fragments de pedres d’un molí d’oli o trull, disposades de manera que una fa de pica i l’altra forma un parapet on hi ha l’aixeta de la font. Té un petit mosaic de tons blavosos a la part central. </span></span></span></p> | 08018-310 | Carrer del Bruc | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va idear i construir aquesta font l’any 1998. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.</span></span></span></p> | 41.8612400,1.8780700 | 406882 | 4634978 | 1998 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92936-font-carrer-bruc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92936-font-carrer-bruc-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92959 | Col·leccions de l’Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-de-lajuntament | XX-XXI | <p><span><span><span>Col·leccions de caire divers que són propietat de l’Ajuntament de Balsareny i que es conserven en diferents dependències de la casa consistorial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Hi trobem una col·lecció de pintures que s’han anat aplegant amb motiu del concurs de pintura que s’organitza cada any per la festa major. Els primers premis es cedeixen a l’Ajuntament. Són obres d’artistes bàsicament locals, de les darreres dècades, i consisteixen en paisatges típics del poble o el seu entorn. Alguns dels quadres estan penjats en diverses sales de l’Ajuntament; d’altres es guarden en un magatzem a la planta superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta mateixa sala de la planta superior es conserva també una col·lecció de fòssils, minerals i altres elements naturalístics que pertanyia a Francesca Riba Baraldés, de cal Riba. Amb data de 21 de febrer de 1997 el ple de l’Ajuntament va acceptar la donació que en va fer un familiar seu: Jaume Riba Codina. Tots els elements estan classificats i etiquetats. Finalment hi ha també una maqueta a gran escala i força detallada del castell de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-324 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament, 2 | 41.8634000,1.8769100 | 406789 | 4635220 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92959-ajuntament-colleccio-4.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 93070 | Premsa de cal Magnet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cal-magnet | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 185.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NOVELL, Xavier (2011). “Premsa de vi de la perruqueria Mercè”, <em>Notes de Balsareny</em> (blog d’internet, publicació de 17/11/2011).</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Vestigis d’una premsa de vi de l’any 1771 que es conserven als baixos de la casa de cal Magnet, al carrer Àngel Guimerà. Es troba encastada a la paret dreta del vestíbul de la casa, que ara acull una perruqueria i un centre mèdic. Per això la porta normalment és oberta i la premsa es pot veure.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una premsa de gàbia amb cargol de fusta de la qual es conserven els muntants laterals de pedra, amb els corresponents encaixos, la biga superior de fusta i la base o cassola, amb una pica rectangular i el sobreeixidor. Hi manquen la gàbia de fusta així com el cargol, que també era de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior esquerra la pedra té una inscripció amb la data 1771 i el gravat d’una roseta hexapètala, que sol interpretar-se com un símbol de protecció. La inscripció és realment de difícil lectura i podria donar peu a les interpretacions més estranyes. Sortosament, Xavi Novell (2011) la va poder desxifrar en el seu blog d’internet gràcies a una consulta feta a l’expert Esteve Canyameres. La transcripció és la següent: “<strong>CON SE AY- / A DE MU / da la nou se a / de aparta / esta”. </strong>Incorporant accents i comes la inscripció es pot llegir així: '<em>Con se aya de mudà la nou, se a de apartà esta</em>'. I amb una transcripció al català actual: 'Quan s'hagi de mudar (canviar) la nou, s'ha d'apartar aquesta'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En definitiva, es tracta d’una instrucció pràctica que indica que, en cas que s’hagués de treure la nou (la peça de fusta central), no fa falta rebentar tota l’estructura de pedra; tan sols cal moure la pedra esquerra, que no està collada a terra. Es tracta d’una inscripció ben atípica, ja que no és gens habitual trobar-se aquesta mena de “full d’instruccions” en un aparell antic.</span></span></span></p> | 08018-345 | Carrer Àngel Guimerà, 41 | <p><span><span><span>Aquesta casa conserva parcialment l’estructura originària, probablement del segle XVIII, especialment als baixos coberts amb volta de pedra. En un principi era coneguda amb el nom de cal Marxant, que fa referència a l’ofici de marxant; és a dir, un comerciant ambulant. El 1746 ja està documentat “Francisco Vilaseca, àlias lo Marxant”. L’any 1760 el propietari era Antoni Manaplata, i el 1775 apareix com a Anton Plata. Està vinculat amb el Pont del Plata, un pontarró de la Séquia on aquesta família hi devia tenir un hort. D’aquesta època és la premsa de raïm que es conserva als baixos. Més tard, cap a mitjans de segle XIX, la casa va ser coneguda com a cal Magnet pel cognom dels seus nous estadants (Carreté, 2010: 185).</span></span></span></p> | 41.8624800,1.8755200 | 406672 | 4635119 | 1771 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-premsa-magnet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-premsa-magnet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-premsa-magnet-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-prema-magnet-10.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92224 | Barraca 15511 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15511 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15511)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, situada al sud del castell de Balsareny, adossada a un marge i orientada al sud. Té la porta de fusta, amb llinda plana, i la coberta és de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades. Té una nova construcció adossada al lateral dret.</span></span></span></p> | 08018-112 | Sector central del terme municipal | 41.8676800,1.8831100 | 407310 | 4635688 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92224-barraca-15511-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92224-barraca-15511-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92224-barraca-15511-c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92420 | Resclosa dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-manresans | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>La resclosa de la Sèquia de Manresa. Una obra medieval en ple ús</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 101, 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SÁNCHEZ CAMPOY, Eduard; ADELL GISBERT, Joan Albert (2021). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de reparació a la resclosa dels Manresans de la Séquia de Manresa. Balsareny, Bages</em>. Catarqueòlegs; Ajuntament de Manresa; Aigües de Manresa (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa. És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques. A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu. Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m. Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.</span></span></span></p> | 08018-174 | Sector central del terme municipal. Al riu Llobregat | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar un entredit (una forta censura canònica) a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de l’època de l’historiador Sarret i Arbós (a principis de segle XX) s’havia cregut que per fer la Resclosa dels Manresans s’havia aprofitat la resclosa d’un molí, el molí de Mateu Villalonga. Ramon Carreté, però, considera que aquest molí en realitat estaria situat en un altre indret: al punt on la riera del Mujal desemboca al Llobregat (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1583 va sorgir un conflicte quan una riuada es va emportar la resclosa i, per poder-la reparar de seguida, els manresans es van afanyar a tallar sense permís arbres de sota el castell. El baró de Balsareny, Ferran Oliver, va denunciar la ciutat de Manresa i el judici li va ser favorable, de manera que es va arribar a un acord: la ciutat de Manresa pagaria cada any dotze capons al senyor del castell de Balsareny, i a canvi aquest els donava permís per tallar els seus arbres sempre que fes falta per restaurar la resclosa. Aquest tribut es va pagar cada any fins que al segle XIX, amb l’abolició dels drets senyorials, va caure en desús. Des de fa uns anys, però, s’ha recuperat la tradició i ara es fa donació dels capons cada cinc anys en un acte que ha esdevingut una petita festa de germanor entre Manresa i Balsareny amb motiu de les festes de la Llum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com és lògic, aquesta no va ser l’única reparació feta a la resclosa. L’any 2020 la resclosa va quedar malmesa a causa dels aiguats provocats pel temporal Glòria i la intervenció de reparació va comptar amb un estudi arqueològic previ. De manera aproximada, es va poder constatar que l’obra havia estat reformada diverses vegades al llarg dels segles, amb reposicions importants almenys des del segle XVI. Es va realitzar una datació de la fusta amb radiocarboni 14 que va oferir un espectre cronològic molt ampli, entre 1695 i 1916. Això demostra que la biga analitzada era fruit d’una d’aquestes reposicions tardanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja hem dit que l’any 1952 la resclosa es va recobrir amb un revestiment de formigó a causa del seu mal estat. Així mateix, a la dècada de 1990 també es van fer obres de formigonat després d’una riuada.</span></span></span></p> | 41.8702100,1.8836600 | 407359 | 4635968 | 1339 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-bagant.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-fita-facana.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions a la façana principal de la caseta: 1890. Inscripció en una fita a la façana nord de la caseta: 1865.L’indret compta amb diversos plafons informatius del Parc de la Séquia. Així mateix, a pocs metres hi ha un petit observatori d’aus. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92425 | Aqüeducte de de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-de-santa-maria | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal. Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat. Es troba als afores de la població de Balsareny pel sector est, en el km 1,3 des de l’inci de la Séquia. Al costat té un altre pont, conegut com el Pont del Riu, per on actualment hi passa la carretera d’Avinyó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un aqüeducte de pedra de tres arcs escarsers que fa 36 metres de llarg i entre 5 i 6 metres d’alçada. Té la particularitat que els arcs són força baixos, de manera que la part superior destaca com una massa de pedra compacta. El parament és força irregular, i s’hi poden distingir dos tipus d’aparell. El de la part superior és una mica més regular, amb alguns carreus més o menys escairats. No es pot descartar que aquesta part alta correspongui a una refecció posterior. Els arcs són perfilats amb una filada de dovelles i, en un cas, amb una doble filada. Per la cara nord els pilars estan protegits amb trencaaigües de secció triangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta obra tant fa la funció d’aqüeducte com de pont. És a dir, l’aigua de la Séquia continua circulant pel seu interior, i la plataforma superior, habilitada amb unes baranes, permet el pas de persones i de vehicles. Just a la sortida del pont trobem una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa i la data de 1890. És una de tantes fites que recorda que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-176 | Sector central del terme municipal, als afores de Balsareny. | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. </span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8603300,1.8798700 | 407030 | 4634875 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-i-fita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Santa Maria, Pont de la Séquia Mujal (PGOU)Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92427 | Mòdul hidromètric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/modul-hidrometric | <p><span><span><span>GRAU TORRENT, Sergi; ALONSO MALLO, Pilar ( 2017). “Modul hidromètric de la Sèquia de Manresa”. <em>Recursos i territori: perspectiva històrica i nous equilibris. Actes del X Congrés de la CCEPC, Manresa, 21, 22 i 23 d’octubre de 2016</em>. Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana; Institut Ramon Muntaner; Centre d’Estudis del Bages, Cossetània Edicions, p. 317-342.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>El mòdul hidromètric era un mecanisme que es va instal·lar el 1865 en aquest tram inicial de la Séquia per tal de limitar el cabal d’aigua que passa pel canal a 1.000 litres per segon. Es troba 100 metres aigües avall de l’aqüeducte de Santa Maria i passat el pont de la carretera d’Avinyó. En aquest sector la Séquia discorre encara en paral·lel al riu Llobregat. La caseta on hi havia el mòdul és a la riba esquerra de la Séquia, envoltat per una interessant zona d’horta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el cabal de la concessió és de 1.250 litres per segon. Es conserva la caseta on hi havia el mecanisme, que és una obra molt senzilla de pedra, amb una entrada per la part posterior i un sobreeixidor lateral que dona al canal, en forma d’arc i cobert amb una reixa que té la data 1865. Actualment l’interior ja no acull l’antic mòdul, que s’exposa al Museu de la Tècnica de Manresa, però encara s’utilitza per mesurar el cabal mitjançant sensors electrònics.</span></span></span></p> | 08018-178 | A la Séquia de Manresa, prop del Pont del Riu. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>Les primeres notícies sobre la regulació d’aigua de la Séquia són del 1857, quan l’alcalde de Manresa va adreçar una consulta al governador civil en resposta a una sol·licitud adreçada a la reina Isabel II. El 1859 es publicà una reial ordre on es fixava la dotació de la Séquia en 1.000 litres per segon, però no s’exigia efectuar cap obra per limitar el cabal. El 1861 els concessionaris d’un canal a la dreta del Llobregat van reclamar que es controlés el cabal, i l’any següent el governador civil ordenava que s’instal·lés un mòdul per donar compliment a un reial decret de 1860 on s’ordenaven autoritzacions i concessions d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest moment la Junta de la Séquia va buscar un enginyer per projectar el mecanisme. Fou Jaime de Castro, sota la inspecció de l’enginyer del districte Marián Parellada, que el 1863 va redactar la memòria amb un plànol del mòdul hidromètric. Les obres es van iniciar el 1864 i van acabar el 1865. Aquest mateix any es va construir la caseta que acull el mòdul, tal com indica la data de la reixa del sobreeixidor. No es té constància del fabricant del mecanisme del mòdul, que es va finançar amb la venda del molí del Salt, que estava situat al torrent de sant Ignasi, a Manresa, i era propietat de la Junta de la Séquia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1959 es va realitzar un nou projecte de mòdul hidromètric d’acord amb una ordre ministerial, però no es té constància que s’executés. A la dècada de 1960 el mecanisme del mòdul es trobava fora de servei, i el 1992 va ser retirat i dipositat al Museu de la Tècnica de Manresa, on va ser restaurat i avui és exposat (Grau; Alonso, 2017). </span></span></span></p> | 41.8594300,1.8789700 | 406954 | 4634777 | 1865 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92431 | Aqüeducte de la Vinya d’en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-vinya-den-marti | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), <span>p. 158, 163.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIV-XIX | Envaït per la vegetació | <p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc i emplaçat sobre un petit torrent, anomenat del Balç o del Senyor Francisco. Es troba en un tram de la Séquia cobert, i actualment ha quedat envaït per la vegetació i amb prou feines és visible la volta lleugerament arquejada sota la qual passa el torrent.</span></span></span></p> | 08018-181 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Prop de la fàbrica del Molí | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de la Vinya d’en Martí ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn del 1680. El seu origen és medieval però deu haver sofert diverses reparacions al llarg dels segles.</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc