Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92271 | Barraca 10187 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10187 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10187)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta trapezoïdal, orientada a l’oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té dos seients exteriors a la façana principal i un ràfec de pedres volades a la coberta.</span></span></span></p> | 08018-151 | Sector nord del terme municipal | 41.8866900,1.8736100 | 406549 | 4637809 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92271-barraca-10187-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92272 | Barraca 10190 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10190 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10190)</span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca restaurada | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al nord/nordoest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de bigues de fusta i lloses, a dues aigües.</span></span></span></p> | 08018-152 | Sector nord del terme municipal | 41.8861400,1.8729000 | 406489 | 4637749 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92272-barraca-10190-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92273 | Barraca 10188 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10188 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10188)</span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca restaurada | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, orientada al sud. Té les dues portes amb llindes de fusta. Les coberta és exteriorment a doble vessant feta amb bigues de fusta i lloses planes.</span></span></span></p> | 08018-153 | Sector nord del terme municipal | 41.8868600,1.8722000 | 406432 | 4637829 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92273-barraca-10188-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92273-barraca-10188-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92274 | Barraca 10189 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10189 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10189)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament. La coberta és en perill d'ensorrar-se i es troba interiorment apuntalada amb troncs de fusta. | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula per aproximació de filades. Té una porta de fusta oberta i, sota la coberta, un important ràfec de pedres volades.</span></span></span></p> | 08018-154 | Sector nord del terme municipal | 41.8865600,1.8709000 | 406324 | 4637798 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92274-barraca-10189-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92275 | Barraca 15894 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15894 | <p><span><span><span>ARTIGUES, Ramon; DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15894)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de bigues de fusta i lloses. Té un important ràfec de pedres volades que remata la coberta i una espitllera a la paret est.</span></span></span></p> | 08018-155 | Sector nord del terme municipal | 41.8901700,1.8790700 | 407007 | 4638189 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92275-barraca-15894-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92276 | Barraca 15782 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15782 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15782)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sudoest. Té la porta amb llinda plana (formada per un tronc de fusta mig trencat) i la coberta de bigues de fusta i lloses. Té un ràfec de pedres volades.</span></span></span></p> | 08018-156 | Sector nord del terme municipal | 41.8907100,1.8809900 | 407167 | 4638247 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92276-barraca-15782-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92277 | Barraca 15996 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15996 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15996)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sudoest. Té la porta amb llinda plana (amb troncs de fusta) i la coberta de bigues de fusta i lloses. Té una espitllera a la paret sudest i un ràfec volat de pedres planes a la coberta.</span></span></span></p> | 08018-157 | Sector nord del terme municipal | 41.8919500,1.8807100 | 407146 | 4638385 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92277-barraca-15996-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92278 | Barraca 15969 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15969 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15969)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament. El sostre amenaça de caure i per sobre li han posat planxes de goma i teules. | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de bigues de fusta i lloses. Té una espitllera i una porta de fusta oberta.</span></span></span></p> | 08018-158 | Sector nord del terme municipal | 41.8933500,1.8826200 | 407306 | 4638539 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92278-barraca-15969-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92279 | Barraca 3808 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3808 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3808)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud/sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una menjadora interior. A l’exterior té un ràfec de pedres planes volades, amb un afegit a sobre, i un contrafort de reforç a cada lateral.</span></span></span></p> | 08018-159 | Sector nord del terme municipal | 41.8934200,1.8763500 | 406786 | 4638553 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92279-barraca-3808-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92279-barraca-3808-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92280 | Barraca 18768 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18768 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 18768)</span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca restaurada | <p><span><span><span>Barraca de planta irregular, adossada a un marge i orientada al sud/sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de lloses. Pràcticament tot el frontal de la barraca ha estat rejuntat amb ciment. Només els dos laterals es conserven amb pedra seca. Té dues finestres.</span></span></span></p> | 08018-160 | Sector nord del terme municipal | 41.8921700,1.8756800 | 406729 | 4638415 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92280-barraca-18768-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92280-barraca-18768-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92281 | Barraca 18767 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18767 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 18767)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres planes volades sota la coberta i dues finestres. Al voltant del portal les pedres han estat rejuntades amb ciment.</span></span></span></p> | 08018-161 | Sector nord del terme municipal | 41.8910600,1.8746800 | 406644 | 4638293 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92281-barraca-18767-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92281-barraca-18767-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92282 | Barraca 15882 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15882 | <p>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15882)</p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p>Barraca de planta quadrada, orientada al nord. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</p> | 08018-162 | Sector nord del terme municipal | 41.8923200,1.8710900 | 406348 | 4638437 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92282-barraca-15882-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92282-barraca-15882-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92283 | Barraca 15738 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15738 | XIX-XX | <p>Barraca de planta quadrada, orientada al sudest. Té la porta amb llinda plana (de fusta) i la coberta de falsa cúpula. Té un ràfec doblat de pedres volades. A l'interior té un safareig per preparar el sulfat de les vinyes.</p> | 08018-163 | Sector nord del terme municipal | 41.8920600,1.8712600 | 406362 | 4638408 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92283-barraca-15738-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 92284 | Barraca 15748 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15748 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15748)</span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta parcialment esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta irregular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una mena d’armari encastat a la paret del fons i, sota la coberta exterior, un ràfec de pedres volades.</span></span></span></p> | 08018-164 | Sector nord del terme municipal | 41.8911400,1.8706900 | 406313 | 4638306 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92284-barraca-15748-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92284-barraca-15748-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92285 | Barraca 3810 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3810 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3810)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un cocó.</span></span></span></p> | 08018-165 | Sector nord del terme municipal | 41.8903700,1.8703700 | 406286 | 4638221 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92285-barraca-3810-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92286 | Barraca 15753 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15753 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15753)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta trapezoïdal, orientada al sud/sudoest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Actualment té cobert el sostre amb planxes de fusta, sunyers, persianes, lamines ondulades de plàstic i pedres.</span></span></span></p> | 08018-166 | Sector nord del terme municipal | 41.8898000,1.8697300 | 406232 | 4638159 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92286-barraca-15753-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92287 | Barraca 3809 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3809 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3809)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té dues espitlleres.</span></span></span></p> | 08018-167 | Sector nord del terme municipl | 41.8889300,1.8712600 | 406357 | 4638060 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92287-barraca-3809-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 92288 | Barraca 18766 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18766 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 18766)</span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca restaurada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, adossada a un marge i orientada al sud/sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de lloses. La llinda ha estat reforçada amb una filera de totxanes. Al costat esquerra de la barraca hi ha un petit cossiol.</span></span></span></p> | 08018-168 | Sector nord del terme municipal | 41.8897200,1.8716600 | 406392 | 4638148 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92288-barraca-18766-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92289 | Barraca 18765 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18765 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 18765)</span></span></span></p> | XIX-XX | Reformada darrerament | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, adossada a un marge i orientada al sud. Té porta amb llinda plana i coberta de bigues de fusta i lloses. Ha estat reformada darrerament: té restes de ciment i el sostre ha estat cobert amb planxes d'uralita. La llinda és de bigues de fusta i al costat esquerre hi ha restes d'un altra construcció.</span></span></span></p> | 08018-169 | Sector nord del terme municipal | 41.8901600,1.8727200 | 406480 | 4638195 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92289-barraca-18765-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92290 | Barraca 17489 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17489 | <p><span><span><span>FONT, Eduard (2018). Web Wikipedra (codi 17489)</span></span></span></p> | XIX-XX | Força esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud/sudoest. Es troba força esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-170 | Sector nordest del terme municipal | 41.8895400,1.9098900 | 409563 | 4638087 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92290-barraca-17489-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92290-barraca-17489-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92291 | Barraca 22843 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22843 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep. Web Wikipedra (codi 22843)</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al sud/sudoest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. És de molt petites dimensions i de factura tosca, però ben conservada.</span></span></span></p> | 08018-171 | Sector nordest del terme municipal | 41.8789500,1.9034300 | 409012 | 4636918 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92291-barraca-22843-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 92292 | Barraca 22893 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22893 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 22893)</span></span></span></p> | XIX-XX | Molt esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Es troba força esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-172 | Sector nordest del terme municipal | 41.8811300,1.9010200 | 408815 | 4637162 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92292-barraca-22893-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92293 | Forn d’obra de les Collades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-les-collades | <p><span><span><span>PRAT OBRADORS, Isidre (2021). “Un antic forn d’obra de les Collades”; <em>Sarment</em>, Balsareny (13-01-2021).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER, Josep (2020). Web Wikipedra (codi: forn 552)</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER , Josep (2020). “Balsareny p08pa010-001 - Forn de teules i rajoles”, Sallent, patrimoni rural (Web)</span></span></span></p> | XIX-XX | Té algun petit enderroc exterior | <p><span><span><span>Forn d’obra o teuleria emplaçat vora un camí, prop de la masia de Les Collades. Se’n conserva íntegrament tota l’estructura fins a la part superior, que ha quedat una mica malmesa. A diferència de la gran majoria de forns d'obra, el de les Collades té la singularitat de tenir una forma cilíndrica, en lloc de quadrada. Això fa que tingui unes diferències tipològiques clares en els seus elements constructius, especialment a la part inferior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El forn es troba emplaçat en un terreny amb pendent i està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada, en aquest cas de planta circular, coberta per una volta sostinguda sobre uns pilars centrals. Aquí és on s'hi introduïa la llenya per cremar. Al mur davanter s'hi pot veure la boca de la fogaina, en forma de tres arcs successius, des d’un de més extern a un de més intern. La boca és reforçada amb uns murets laterals. A la part superior trobem la cambra de cocció o canó, també de planta circular. Té una doble paret: el seu interior és revestit amb pedra, maons i morter de calç i exteriorment és de pedra seca. Cobert sota la terra acumulada hi hauria d’haver la graella o solera sobre la qual es dipositaven les teules o els maons per coure. L’amplada d’aquesta cambra és de 2,70 m. La part superior del forn s’ha esfondrat lleugerament però encara es pot veure que tenia una porta.</span></span></span></p> | 08018-173 | Sector nordest del terme municipal | 41.8809200,1.9022900 | 408920 | 4637138 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92293-forn-obra-collades-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92293-forn-obra-collades-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92293-forn-obra-collades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92293-forn-obra-collades-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92293-forn-obra-collades-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92293-forn-obra-collades-int-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Tot i estar situat al costat d'un camí, fins fa poc la vegetació el tapava per complert i unes recents tasques d'aprofitament forestal l'han deixat al descobert. Trobem, per exemple, un forn d’obra de planta circular de característiques similars a Sant Mateu de Bages: el Forn d’obra de cal Ferrer de Claret dels Cavallers. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92420 | Resclosa dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-manresans | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>La resclosa de la Sèquia de Manresa. Una obra medieval en ple ús</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 101, 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SÁNCHEZ CAMPOY, Eduard; ADELL GISBERT, Joan Albert (2021). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de reparació a la resclosa dels Manresans de la Séquia de Manresa. Balsareny, Bages</em>. Catarqueòlegs; Ajuntament de Manresa; Aigües de Manresa (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa. És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques. A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu. Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m. Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.</span></span></span></p> | 08018-174 | Sector central del terme municipal. Al riu Llobregat | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar un entredit (una forta censura canònica) a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de l’època de l’historiador Sarret i Arbós (a principis de segle XX) s’havia cregut que per fer la Resclosa dels Manresans s’havia aprofitat la resclosa d’un molí, el molí de Mateu Villalonga. Ramon Carreté, però, considera que aquest molí en realitat estaria situat en un altre indret: al punt on la riera del Mujal desemboca al Llobregat (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1583 va sorgir un conflicte quan una riuada es va emportar la resclosa i, per poder-la reparar de seguida, els manresans es van afanyar a tallar sense permís arbres de sota el castell. El baró de Balsareny, Ferran Oliver, va denunciar la ciutat de Manresa i el judici li va ser favorable, de manera que es va arribar a un acord: la ciutat de Manresa pagaria cada any dotze capons al senyor del castell de Balsareny, i a canvi aquest els donava permís per tallar els seus arbres sempre que fes falta per restaurar la resclosa. Aquest tribut es va pagar cada any fins que al segle XIX, amb l’abolició dels drets senyorials, va caure en desús. Des de fa uns anys, però, s’ha recuperat la tradició i ara es fa donació dels capons cada cinc anys en un acte que ha esdevingut una petita festa de germanor entre Manresa i Balsareny amb motiu de les festes de la Llum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com és lògic, aquesta no va ser l’única reparació feta a la resclosa. L’any 2020 la resclosa va quedar malmesa a causa dels aiguats provocats pel temporal Glòria i la intervenció de reparació va comptar amb un estudi arqueològic previ. De manera aproximada, es va poder constatar que l’obra havia estat reformada diverses vegades al llarg dels segles, amb reposicions importants almenys des del segle XVI. Es va realitzar una datació de la fusta amb radiocarboni 14 que va oferir un espectre cronològic molt ampli, entre 1695 i 1916. Això demostra que la biga analitzada era fruit d’una d’aquestes reposicions tardanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja hem dit que l’any 1952 la resclosa es va recobrir amb un revestiment de formigó a causa del seu mal estat. Així mateix, a la dècada de 1990 també es van fer obres de formigonat després d’una riuada.</span></span></span></p> | 41.8702100,1.8836600 | 407359 | 4635968 | 1339 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-bagant.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-fita-facana.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions a la façana principal de la caseta: 1890. Inscripció en una fita a la façana nord de la caseta: 1865.L’indret compta amb diversos plafons informatius del Parc de la Séquia. Així mateix, a pocs metres hi ha un petit observatori d’aus. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92421 | Fita de la Séquia a la resclosa dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-la-resclosa-dels-manresans | XIX | Erosió i fongs a la pedra | <p><span><span><span>Pedra que sobresurt a la façana de la caseta que es troba a la Resclosa dels Manresans, a l’inici de la Séquia de Manresa. Es tracta d’una pedra encastada a la paret nord, on l’aigua desviada per la resclosa entra al canal tot passant sota la caseta. És, per tant, el punt d’inici de la Séquia, i aquesta pedra va a ser la primera de les diferents fites amb l’escut de Manresa que es troben al llarg del recorregut de la Séquia i que indiquen que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta pedra-fita presenta una cara inclinada on hi ha gravat l’escut de Manresa i, a sota, l’any 1865. Sembla que la caseta on hi ha el mecanisme regulador de la captació d’aigües es va construir l’any 1890. Per tant, aquesta fita podria ser anterior a la caseta.</span></span></span></p> | 08018-175 | A la Resclosa dels Manresans. Sector central del terme municipal. Vora el riu Llobregat | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria.</span></span></span></span></p> | 41.8699800,1.8836400 | 407357 | 4635943 | 1865 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92421-fita-resclosa-manresans-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92421-resclosa-manresans-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92425 | Aqüeducte de de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-de-santa-maria | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal. Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat. Es troba als afores de la població de Balsareny pel sector est, en el km 1,3 des de l’inci de la Séquia. Al costat té un altre pont, conegut com el Pont del Riu, per on actualment hi passa la carretera d’Avinyó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un aqüeducte de pedra de tres arcs escarsers que fa 36 metres de llarg i entre 5 i 6 metres d’alçada. Té la particularitat que els arcs són força baixos, de manera que la part superior destaca com una massa de pedra compacta. El parament és força irregular, i s’hi poden distingir dos tipus d’aparell. El de la part superior és una mica més regular, amb alguns carreus més o menys escairats. No es pot descartar que aquesta part alta correspongui a una refecció posterior. Els arcs són perfilats amb una filada de dovelles i, en un cas, amb una doble filada. Per la cara nord els pilars estan protegits amb trencaaigües de secció triangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta obra tant fa la funció d’aqüeducte com de pont. És a dir, l’aigua de la Séquia continua circulant pel seu interior, i la plataforma superior, habilitada amb unes baranes, permet el pas de persones i de vehicles. Just a la sortida del pont trobem una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa i la data de 1890. És una de tantes fites que recorda que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-176 | Sector central del terme municipal, als afores de Balsareny. | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. </span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8603300,1.8798700 | 407030 | 4634875 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-i-fita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Santa Maria, Pont de la Séquia Mujal (PGOU)Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92426 | Fita de la Séquia a l'aqüeducte de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-laqueducte-de-santa-maria | XIX | Erosió important, sobretot a la part inferior, on hi ha la data | <p><span><span><span>Fita de la Séquia de Manresa que està emplaçada vora el pont o aqüeducte de Santa Maria, al seu extrem oest. Consisteix en un bloc de pedra de forma més o menys rectangular, amb els angles arrodonits, que té gravat a la cara davantera l’escut de Manresa i, a sota, les sigles C.A i l’any 1890. Les xifres de l’any estan molt erosionades i són pràcticament il·legibles. Les formes i mides de les fites de la Séquia varien força, però totes solen tenir l’escut de Manresa i, de vegades, també la data i les sigles C.A. Les mides de la fita són 75 cm d’alçada, per 30 d’amplada i 19 de profunditat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta és una de les poques fites que es conserva entre les moltes que hi havia al llarg del recorregut de la Séquia. Recorden que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-177 | Vora el Pont de Santa Maria, de la Séquia. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8602400,1.8796300 | 407010 | 4634866 | 1890 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92426-fita-aqueducte-santa-maria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92426-fita-aqueducte-santa-maria-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92427 | Mòdul hidromètric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/modul-hidrometric | <p><span><span><span>GRAU TORRENT, Sergi; ALONSO MALLO, Pilar ( 2017). “Modul hidromètric de la Sèquia de Manresa”. <em>Recursos i territori: perspectiva històrica i nous equilibris. Actes del X Congrés de la CCEPC, Manresa, 21, 22 i 23 d’octubre de 2016</em>. Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana; Institut Ramon Muntaner; Centre d’Estudis del Bages, Cossetània Edicions, p. 317-342.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>El mòdul hidromètric era un mecanisme que es va instal·lar el 1865 en aquest tram inicial de la Séquia per tal de limitar el cabal d’aigua que passa pel canal a 1.000 litres per segon. Es troba 100 metres aigües avall de l’aqüeducte de Santa Maria i passat el pont de la carretera d’Avinyó. En aquest sector la Séquia discorre encara en paral·lel al riu Llobregat. La caseta on hi havia el mòdul és a la riba esquerra de la Séquia, envoltat per una interessant zona d’horta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el cabal de la concessió és de 1.250 litres per segon. Es conserva la caseta on hi havia el mecanisme, que és una obra molt senzilla de pedra, amb una entrada per la part posterior i un sobreeixidor lateral que dona al canal, en forma d’arc i cobert amb una reixa que té la data 1865. Actualment l’interior ja no acull l’antic mòdul, que s’exposa al Museu de la Tècnica de Manresa, però encara s’utilitza per mesurar el cabal mitjançant sensors electrònics.</span></span></span></p> | 08018-178 | A la Séquia de Manresa, prop del Pont del Riu. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>Les primeres notícies sobre la regulació d’aigua de la Séquia són del 1857, quan l’alcalde de Manresa va adreçar una consulta al governador civil en resposta a una sol·licitud adreçada a la reina Isabel II. El 1859 es publicà una reial ordre on es fixava la dotació de la Séquia en 1.000 litres per segon, però no s’exigia efectuar cap obra per limitar el cabal. El 1861 els concessionaris d’un canal a la dreta del Llobregat van reclamar que es controlés el cabal, i l’any següent el governador civil ordenava que s’instal·lés un mòdul per donar compliment a un reial decret de 1860 on s’ordenaven autoritzacions i concessions d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest moment la Junta de la Séquia va buscar un enginyer per projectar el mecanisme. Fou Jaime de Castro, sota la inspecció de l’enginyer del districte Marián Parellada, que el 1863 va redactar la memòria amb un plànol del mòdul hidromètric. Les obres es van iniciar el 1864 i van acabar el 1865. Aquest mateix any es va construir la caseta que acull el mòdul, tal com indica la data de la reixa del sobreeixidor. No es té constància del fabricant del mecanisme del mòdul, que es va finançar amb la venda del molí del Salt, que estava situat al torrent de sant Ignasi, a Manresa, i era propietat de la Junta de la Séquia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1959 es va realitzar un nou projecte de mòdul hidromètric d’acord amb una ordre ministerial, però no es té constància que s’executés. A la dècada de 1960 el mecanisme del mòdul es trobava fora de servei, i el 1992 va ser retirat i dipositat al Museu de la Tècnica de Manresa, on va ser restaurat i avui és exposat (Grau; Alonso, 2017). </span></span></span></p> | 41.8594300,1.8789700 | 406954 | 4634777 | 1865 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92428 | Aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-conangle | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV, XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Conangle. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval en el seu recorregut principal. Passa per sobre de la riera de Conangle, que forma una petita vall entre camps de conreu i bosc, just a la divisòria entre els termes municipals de Balsareny i Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte és força llarg, d’uns 103 metres, i a la part inicial, al nord, fa un lleuger gir. D’alçada màxima mesura uns 12 metres. S’hi poden distingir dues parts ben diferenciades: l’aqüeducte originari, que es caracteritza pels tres arcs apuntats centrals (val a dir que són els únics arcs apuntats de tota la Séquia) i una construcció de reforç que el 1824 s’hi va adossar a la cara oest. Com que els arcs de les dues construccions no coincideixen del tot, sinó que s’encavallen parcialment, fa la impressió que ens trobem davant de dos ponts en paral·lel, tot i que a la part alta tota l’obra queda fusionada en una plataforma uniforme, de 4,5 m d’amplada. En la part gòtica l’aparell és fet amb carreus de mida no gaire gran i força desiguals. L’obra del segle XIX és molt més regular, amb carreus ben disposats en filades. Tot aquest costat oest es caracteritza per un perfil atalussat fins a dalt de tot, de manera que l’aqüeducte queda ben reforçat davant els possibles aiguats de la riera. En aquesta cara només queden descoberts dos arcs, que són de mig punt. El tercer arc ha quedat cegat. I encara més al sud són visibles quatre arcs més que han de correspondre a l’obra gòtica originària, ja que semblen lleugerament apuntats. Tots aquests arcs han quedat pràcticament tapats pels murs de reforç, que en aquesta part meridional deixen entreveure diferents fases constructives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte té dos elements ornamentals o commemoratius: sobre un dels arcs de la cara est hi trobem un escut totalment erosionat amb dos carreus a la part inferior que tenien una inscripció. Se n’insinuen algunes lletres al costat esquerre del carreu superior, però la inscripció és completament il·legible. D’altra banda, sobre un arc de la cara oest hi podem veure una pedra amb una orla que té inscrita la data 1824. Aquest ha de ser l’any en què es van realitzar les obres per reforçar l’aqüeducte al costat oest, que devia quedar malmès per una torrentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior, el caixer (per on discorria l’aigua de la Séquia) és cobert amb lloses que permeten caminar sobre l’aqüeducte, protegit amb unes baranes metàl·liques. Actualment es troba fora d’ús, ja que les abundants fuites que tenia en feien perillar l’estructura. Per solucionar-ho fa uns anys es va fer passar una canonada soterrada al costat dret de la construcció. Al costat de la barana es conserva una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa. És una de tantes fites que recorden que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-179 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal, vora les mins de potassa de Vilafruns. | <p><span><span><span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem esmentat, a principis del segle XIX (l’any 1824 segons una inscripció) l’aqüeducte es va reparar amb la construcció d’una estructura de reforç. Això va modificar considerablement la fesomia de l’obra vista des de la cara oest.</span></span></span></p> | 41.8350800,1.8746500 | 406560 | 4632078 | 1340, 1824 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-escut-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-vista-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Conangle, Pont de cal NegretEl termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent.Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. | 93|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92429 | Fita de la Séquia a l’aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-laqueducte-de-conangle | XIX | Trencat a la part superior dreta. Erosió de la pedra considerable. Fongs i restes de pintura. | <p><span><span><span>Fita de la Séquia de Manresa que està emplaçada sobre l’aqüeducte o pont de Conangle, a la part central. Consisteix en un bloc de pedra de forma més o menys rectangular, amb els angles arrodonits (trencat a la part superior dreta), que té gravat a la cara davantera l’escut de Manresa. Mesura 40 cm d’alçada, 32 d’ample i 11 de gruix. Les formes i mides de les fites de la Séquia varien força, però totes solen tenir l’escut de Manresa i, de vegades, la data o altres inscripcions. La majoria estan datades a finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta és una de les poques fites que es conserva entre les moltes que hi havia al llarg del recorregut de la Séquia. Recorden que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-180 | A l'aqüeducte de Conangle, de la Séquia. Sector sud del terme municipal. Prop de les mines de Vilafruns. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8351600,1.8746800 | 406563 | 4632087 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92429-fita-aqueducte-conangle-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis.El termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent. La fita es troba més o menys al centre. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92431 | Aqüeducte de la Vinya d’en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-vinya-den-marti | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), <span>p. 158, 163.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIV-XIX | Envaït per la vegetació | <p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc i emplaçat sobre un petit torrent, anomenat del Balç o del Senyor Francisco. Es troba en un tram de la Séquia cobert, i actualment ha quedat envaït per la vegetació i amb prou feines és visible la volta lleugerament arquejada sota la qual passa el torrent.</span></span></span></p> | 08018-181 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Prop de la fàbrica del Molí | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de la Vinya d’en Martí ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn del 1680. El seu origen és medieval però deu haver sofert diverses reparacions al llarg dels segles.</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92432 | Pont del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rector-0 | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – siglo XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIX-XIX | <p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc que franqueja la riera de Roqueta, poc abans que desemboqui al Llobregat. Popularment, es coneix com a Pont del Rector. Es troba en una zona d’horts, a la Coromina, que antigament eren del rector de Balsareny. Actualment la part baixa de la riera està poblada amb una espessa vegetació que tan sols deixa veure l’arrencada de l’arc. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, protegida sota una reixa metàl·lica i amb baranes de ferro als costats.</span></span></span></p> | 08018-182 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Vora l'actual polígon industrial de la Coromina. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte del Rector deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 18 canes (28 m) de llarg.</span></span></span></p> | 41.8572400,1.8743400 | 406567 | 4634538 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-recto-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92433 | Aqüeducte de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-santa-cecilia | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa de dimensions modestes, d’un sol arc, que franqueja el torrent de cal Barretaire, al pla de Santa Cecília. Actualment en aquest sector hi ha els xalets de la mina de Vilafruns. Té una alçada considerable, d’uns 4,5 m, però la vegetació del torrent pràcticament no deixa veure l’arc, fet amb obra de maçoneria. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, actualment sota cobert i amb la protecció d’una barana de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inicial de l’aqüeducte hi ha una caseta de pedra que aixopluga un bagant modern, que funciona amb volant i mecanisme desmultiplicador, el qual permet desviar l’aigua cap al torrent. També hi ha una caseta d’eines del sequiaire.</span></span></span></p> | 08018-183 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal. Al pla de Santa Cecília, prop de la mina de Vilafruns. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de Santa Cecília deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 9 canes i un pam de llarg (una mica més de 14 m), i 3 canes d’alçada (4,6 m). </span></span></span></p> | 41.8393100,1.8779100 | 406837 | 4632544 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Santa Cecília | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92440 | Pontarró del Colador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-colador | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a uns 875 m de l’inici del canal, en una zona amb horts a l’indret on el Llobregat fa un meandre. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-184 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Ja s’esmenta amb el nom de pontarró del Colador en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Canyelles, es trobava a 563 canes (875 m) de l’inici de la Séquia. Segons Carreté (2010: 107), el topònim colador, que no s’ha mantingut en la tradició popular, significaria un indret on l’aigua del torrent colava cap als horts riberencs.</span></span></span></p> | 41.8644200,1.8861100 | 407554 | 4635323 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-b.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92441 | Pontarró del Mòdul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-modul | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 20 m aigües avall del Mòdul hidromètric, no gaire lluny de l’aqüeducte de Santa Maria. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú (amb pedres allargades i desbastades), consta d’un arc escarser de corba molt suau i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. </span></span></span></p> | 08018-185 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. S’anomena popularment pontarró del Mòdul perquè es troba al costat el Mòdul hidromètric de la Séquia (Carreté, 2010: 107).</span></span></span></span></p> | 41.8593700,1.8787500 | 406936 | 4634770 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92441-pontarro-2-modul-hidr-a.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92442 | Pontarró que baixa al Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-que-baixa-al-llobregat | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada afaiçonades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. Podria ser una obra del moment inicial de la Séquia, al segle XIV.</span></span></span></p> | 08018-186 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Podria tractar-se del “pontarró qui baixa al Llobregat”, esmentat en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. De fet, seguint aquest pontarró es pot baixar a través dels horts fins el riu. Segons Carreté (2010: 108), no té cap altre nom popular.</span></span></span></p> | 41.8591000,1.8775600 | 406837 | 4634741 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-a.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92443 | Pontarró dels Omplidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-dels-omplidors | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada perfilades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-187 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Carreté (2010: 108), s’anomena popularment pontarró dels Omplidors.</span></span></span></p> | 41.8578700,1.8753400 | 406651 | 4634607 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-b.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92444 | Pontarró de la Vinya del Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-la-vinya-del-marti | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 25 metres aigües amunt de l’aqüeducte també anomenat de la Vinya d’en Martí, situat a l’alçada de la resclosa de la fàbrica de Vilafruns. Ha conservat força bé la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser. La seva construcció deu ser força moderna, possiblement de la primera meitat del segle XIX, ja que és força més ample que altres pontarrons, de manera que permet el pas de carruatges i trànsit rodat en general. Actualment està protegit amb baranes de fusta a banda i banda.</span></span></span></p> | 08018-188 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, possiblement es va construir a la primera meitat del segle XIX, amb una amplada ja apta per a carruatges. Està documentat per primera vegada l’any 1856 (Carreté, 2010: 109).</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92444-pontarro-5-vinya-marti-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92445 | Pontarró de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-vilafruns | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | ***XVIII-XIX o XIX-XX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat prop de l’antiga masia i fàbrica de Vilafruns. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-189 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, podria ser el que popularment s’anomena pontarró de Vilafruns (de la fàbrica de Vilafruns o de la masia de Vilafruns) i que, segons Carreté (2010: 108) està documentat en el mapa de la Séquia fet per Marià Potó l’any 1867 (Arxiu d’Aigües de Manresa). Permetia accedir a la masia i a la fàbrica. Podria tractar-se d’una obra dels segles XVIII o XIX. Antigament a l’alçada d’on hi ha la masia i la fàbrica la Séquia passava per un traçat més oriental (al llarg d’uns 150 m), gairebé a tocar de la masia. L’any 1920 encara feia aquest traçat, i posteriorment es va canviar per l’actual.</span></span></span></p> | 41.8432200,1.8790100 | 406934 | 4632977 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92445-pontarro-6-vilafruns-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92446 | Horts Nous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-nous | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>-CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></p> | XIV-XXI | <p><span><span><span>Zona d’horta regada amb aigua de la Séquia de Manresa que està emplaçada a la terrassa fluvial occidental del riu Llobregat. L’espai queda delimitat a l’oest per la mateixa Séquia i a l’est pel riu, tot formant una franja allargassada que va des de l’aqüeducte de Santa Maria (al nord) fins a la Fàbrica del Molí (al sud). Antigament hi havia també una zona d’horta de la Séquia al nord de l’aqüeducte de Santa Maria, els anomenats Horts Vells, però ja no es conserva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que en un principi el regadiu d’aquesta zona no era legal, la tradició hortícola hi és des de temps immemorials, i actualment es manté ben viva. El terreny és ocupat per un mosaic d’horts de dimensions diverses, que en general presenten un estat de manteniment acceptable. En aquest tram la Séquia discorre a una cota més alta que els horts, en bona part protegida per un mur de contenció lateral. Són interessants els elements d’obra popular i en pedra seca que es troben dispersos per tota la zona, especialment les escales o rampes que permeten accedir des de la part alta de la Séquia cap als horts i fins el riu. Altres elements d’interès són els típics pontarrons per travessar la Séquia i alguns rastelladors o bagants que desvien l’aigua del canal. Aquesta primera zona d’horta en els inicis de la Séquia al seu pas per Balsareny constitueix un dels elements característics associats a aquest canal d’origen medieval, amb un notable interès natural, paisatgístic i identitari.</span></span></span></p> | 08018-190 | Sector central del terme municipal. Als afores de Balsareny, al costat del riu Llobregat. | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit (una forta censura canònica) a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’aigua de la Sèquia només se’n podien servir els manresans, de manera que els pagesos de pobles de la rodalia havien de veure com el canal passava pel costat de les seves terres sense poder-ne tocar ni una gota. Naturalment, això va provocar molts conflictes al llarg dels anys. Als segles XVI i XVII es registren un bon nombre de denúncies, multes i episodis de rebel·lia per part dels hortolans de Balsareny, sovint sota l’empara o directament atiats pel mateix baró o pel rector, ja que els horts més importants del poble regats amb la Séquia eren a la Coromina i propietat del baró i del rector. Encara es conserva l’aqüeducte o pont anomenat del Rector, perquè es troba on la parròquia tenia els seus horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII els veïns de Balsareny que tenien horts a la vora de la Sèquia hi feien forats per poder regar, tapant-los i destapant-los segons la seva conveniència. Quan la Junta de la Sèquia ho va saber va fer tapar aquells forats i va deixar sense aigua els horts del poble. En aquell moment el rector de Balsareny era Roque García de la Enzina, un capellà il·lustrat que escrivia versos, tenia nocions d’enginyeria i que fou un personatge important en la història del poble, sobretot perquè va impulsar la construcció d’un pont sobre el Llobregat. El rector García va enginyar un curiós aparell que ara s’anomena “trompa” o “cantimplora”, i que és un sifó que permet treure aigua de la Sèquia sense fer-hi cap forat. No cal dir que aviat tots els pagesos es van afanyar a imitar-lo. El rector fou denunciat pels manresans i, tot i que les ordenances de la Séquia només prohibien foradar i no deien res d’altres sistemes més sofisticats, el litigi es va allargar de 1787 a 1791, i finalment la Reial Audiència va condemnar Roque García a pagar una multa de 100 lliures. Molt més endavant, ja al segle XX, la Junta de la Séquia va arribar a un acord amb els propietaris dels horts i es van modificar els reglaments per permetre l’ús per als regants de fora de Manresa en unes hores determinades. Ara això es fa amb mànegues i un petit motor extractor. Però encara en algunes cases de Balsareny conserven les trompes que havien utilitzat anys enrere.</span></span></span></p> | 41.8589000,1.8779000 | 406865 | 4634719 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-tram-horts-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-50.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92446-sequia-horts-13.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 92449 | Séquia de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-manresa | <p><span><span><span>AADD (2019). <em>Aigua i memòria de la Sèquia. Un recorregut pels usos de la Sèquia i el seu entorn al llarg del territori</em>. L’Arada; Aigües de Manresa; Junta de la Séquia, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN, Josep (1991): “Les aigües i el seu aprofitament”, a <em>Història de Manresa. 1900-1950</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa, pp. 163-177.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN, Josep (2001): “La Sèquia de Manresa”, a <em>SAM.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995): “Ponts i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”, a <em>Societat d’Onomàstica, Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 101, 106-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2010). <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2014). “La Sèquia de Manresa: un canal d’irrigació construït al segle XIV per iniciativa del Consell de la ciutat”, <em>La ciutat medieval i arqueologia. VI Curs Internacional d’Arqueologia medieval</em>, Lleida, 2014, Pagès Editors, p. 407-432.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES i MOLINS, Xavier (2002): “Els ponts medievals del Bages”, a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), pp. 198-207.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILLUENDAS, Llorenç (1992): Dades històriques sobre la Síquia dels manresans i altres obres de regadiu del pla de Bages. Sallent.</span></span></span></p> | XIV-XXI | <p><span><span><span>La Séquia és un canal construït al segle XIV per proveir d’aigua la ciutat de Manresa. Aquesta gran obra d’enginyeria condueix l’aigua des del Llobregat, a l’alçada del castell de Balsareny, fins a Manresa al llarg d’un recorregut originàriament d’uns 26 km. En el seu itinerari la Séquia passa pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Manresa. En entrar al terme de Manresa el canal es divideix en dos grans braçals o ramals que, al seu torn, es subdivideixen en una multiplicitat de recs secundaris o ullals que constitueixen una àrea de regadiu d’una gran extensió. Al llarg de la història la Séquia també ha tingut usos industrials i ha fet anar molins, però sempre dins el terme de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus del turó del castell de Balsareny la Séquia comença a l'anomenada Resclosa dels Manresans. La caseta a l'inici de la Séquia serveix per protegir les instal·lacions, concretament la comporta que anivella l'entrada d'aigua a la Séquia. Al principi del seu recorregut, el canal discorre sota terra fins que al cap d’uns 600 metres surt a l'aire lliure i llavors es fa visible de manera intermitent, enmig del camí i en un entorn caracteritzat per un esplèndid bosc de ribera. És la Zona humida de la Resclosa de la Séquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest primer tram i fins passat el poble de Balsareny el canal circula al costat d’una balcera amb un desnivell important, de manera que pel costat de ponent la llera del canal sol ser natural, mentre que pel costat de llevant està sostinguda per un important mur de contenció, de vegades reforçat amb uns contraforts que, en alguns casos, serveixen d’escala per baixar als horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En arribar a l’alçada de Balsareny trobem l’aqüeducte o pont de Santa Maria, junt a un altre pont que travessa el Llobregat. L’aqüeducte encara està en ús i serveix alhora de pont per als transeünts. En una vora té una fita termenera que ens recorda que, antigament, el tros de terreny al voltant de la Séquia era considerat terme de Manresa. Passat el pont arribem a la primera gran zona d’horta regada amb l’aigua del canal (els Horts Nous). En aquest sector trobem la caseta on abans hi havia el Mòdul hidromètric: un sistema hidràulic per mesurar l'aigua que passa per la Séquia i que data del 1865. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan arribem vora la Fàbrica del Molí a l’altre costat de la carretera s’aixeca una important balcera. En aquest sector la Séquia torna a passar subterrània per l’anomenada mina del Balç de Roqueta, un tram soterrat ja al segle XVII, després que el 1610 s’hi produís un sabotatge per part d’un bandoler de l’època. Més endavant, la Séquia travessa la zona de Vilafruns, on hi ha una antiga fàbrica tèxtil i la gran zona minera de Balsareny. Ja al límit sud del terme municipal, fent frontera amb Sallent, trobem un altre dels grans aqüeductes: el de Conangle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Séquia és avui encara un canal viu i en ús, que proveeix d’aigua corrent la ciutat de Manresa i un bon nombre de municipis de l’entorn. A més, compta amb una diversitat d’elements d’interès que la converteixen en una de les obres més singulars del pla de Bages. Des d’un punt de vista arquitectònic i d’enginyeria es pot considerar una de les obres hidràuliques més importants de la Catalunya medieval: per la seva envergadura, pel desnivell mínim del seu traçat, per les dificultats tècniques que es van haver de resoldre en la seva execució, per l’ambició del projecte i perquè compta amb obres monumentals com ara els grans aqüeductes, popularment anomenats ponts. En terme de Balsareny cal destacar els ja esmentats de Santa Maria i de Conangle. A més, com a aqüeductes menors, habitualment formats per un sol arc, es conserven el pont del Rector, el de la Vinya d’en Martí i el de Santa Cecília, tot i que antigament n’hi havia algun més. Per exemple, el Pont dels Cirers o el Pont dels Gripaus. També són molt característics els pontarrons que servien per travessar el canal d’una banda a l’altra o per facilitar el desguàs de les aigües pluvials. N’hem inventariat un total de sis que són antics, i n’hi ha alguns més de moderns. Pel que fa als bagants, que permeten desviar l’aigua cap a una rasa lateral, no n’hem identificat cap del model antic, que consistia en una comporta interior de ferro elevada mitjançant una cadena que estava inserida dins un forat a la pedra. La majoria són del model que es va generalitzar al segle XIX o principis del XX, amb comportes de ferro adossades a la paret del canal que s’eleven mitjançant una barra o, en les versions més modernes, amb un volant vinculat a un mecanisme desmultiplicador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a element de valor ambiental i paisatgístic la Séquia ha tingut i encara té una gran incidència en la morfologia dels territoris per on passa. Tot i que originàriament només se’n podien beneficiar per al regatge els manresans, amb el temps aquesta restricció es va suavitzar, i ara són nombroses les zones d’horta que trobem al seu entorn. A Balsareny és d’especial interès la zona anomenada Horts Nous. La Séquia també constitueix un espai d’interès natural i paisatgístic amb uns ecosistemes propis associats, i des de la creació de l’anomenat Parc de la Séquia ha augmentat també el seu ús com a itinerari verd que compleix les funcions de parc natural i espai per a l’esport i el lleure en l’àmbit del pla de Bages. El camí de la Séquia permet seguir tot el seu recorregut al costat del canal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a patrimoni social i etnològic cal dir que la Séquia, anomenada popularment “la Síquia” entre els habitants de Balsareny, ha format part del paisatge quotidià de milers de persones, amb una diversitat d’usos i tradicions que l’han convertit en un referent per a la identitat dels llocs per on passa, de manera que ha acabat formant part indestriable de la memòria col·lectiva. Hi ha una multiplicitat d’aspectes antropològics i etnològics vinculats a la Sèquia, com ara els costums i les tradicions associades al regadiu, llegendes i tradicions diverses. </span></span></span></p> | 08018-191 | Sector central i sud del terme municipal. Vora el riu Llobregat. | <p><span><span><span>El segle XIV és probablement l’època més dinàmica de Manresa, i el projecte més emblemàtic que la ciutat va impulsar fou la construcció de la Séquia: una de les obres d’enginyeria hidràulica més destacades de la Catalunya i l’Europa medievals. Tenia una funció bàsicament de regadiu, sense en principi s’hi instal·lessin molins, i destaca tant per la seva llargària com per l’àrea irrigada, que va anar augmentant progressivament des del segle XIV fins assolir el seu màxim al segle XIX. En un principi sempre en terres dins el terme de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa va trobar una resposta innovadora en la construcció d’una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els contratemps que van sorgir foren diversos, com l’esclat de la pesta negra o el ja esmentat conflicte amb el bisbe de Vic, que va donar peu al conegut episodi del «miracle de la Llum». Entre 1377 i 1382 es van fer les obres ja dins el terme de Manresa, i tot sembla indicar que no va ser fins aquest darrer any que l’aigua de la Séquia va arribar a la ciutat. En total, les obres s’havien allargat uns 43 anys, molt més del que s’havia previst inicialment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1583 va sorgir un conflicte quan una riuada es va emportar la resclosa i, per poder-la reparar de seguida, els manresans es van afanyar a tallar sense permís arbres de sota el castell. El baró de Balsareny, Ferran Oliver, va denunciar la ciutat de Manresa i el judici li va ser favorable, de manera que es va arribar a un acord: la ciutat de Manresa pagaria cada any dotze capons al senyor del castell de Balsareny, i a canvi aquest els donava permís per tallar els seus arbres sempre que fes falta per restaurar la resclosa. Aquest tribut es va pagar cada anys fins que va caure en desús al segle XIX, amb l’abolició dels drets senyorials. Des de fa uns anys, però, s’ha recuperat la tradició i ara es fa donació dels capons cada cinc anys en un acte que ha esdevingut una petita festa de germanor entre Manresa i Balsareny amb motiu de les festes de la Llum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’aigua de la Sèquia només se’n podien servir els manresans, de manera que els pagesos de pobles de la rodalia havien de veure com el canal passava pel costat de les seves terres sense poder-ne tocar ni una gota. Naturalment, això va provocar molts conflictes al llarg dels anys. Als segles XVI i XVII es registren un bon nombre de denúncies, multes i episodis de rebel·lia per part dels hortolans de Balsareny, sovint sota l’empara o directament atiats pel mateix baró o pel rector, ja que els horts més importants del poble regats amb la Séquia eren a la Coromina i propietat del baró i del rector. Encara es conserva l’aqüeducte o pont anomenat del Rector, perquè es troba on la parròquia tenia els seus horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1610, en plena època del bandolerisme, Balsareny va ser escenari d’un fet famós en la història de la Séquia. En aquell moment corria pel Bages el bandoler de Moià Jaume Alboquers, que va decidir fer xantatge a la ciutat de Manresa amb un escrit que amenaçava de sabotejar la Séquia utilitzant la curiosa expressió de “tallar les cames de la pubilla” si no li oferien una quantitat de diners. Com que els consellers no li van fer cas un bandoler de la seva colla, Jaume Cornet, conegut com l’Escolanet de Polinyà, va pujar al balç de la Roqueta, situat sobre l’actual fàbrica del Molí, i des d’allà va fer caure unes grans pedres que van rebentar les parets de la Séquia. Després va anar a Sallent on va foradar l’aqüeducte del Vilar. A Manresa van reaccionar posant preu al cap del delinqüent: 300 lliures si el capturaven viu i 200 si el lliuraven mort. Això va tenir efecte i l’Escolanet fou detingut pel sometent a prop de Vic. Li van tallar el cap i el van penjar dins d’una gàbia al portal principal de Manresa, a la torre de Sobrerroca. A conseqüència d’aquest fet el tram de la Séquia que passa per sota del Balç es va cobrir per evitar risc d’altres atemptats o simplement per prevenir esllavissades. Popularment aquesta mina era coneguda com la “Síquia Coberta”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII els veïns de Balsareny que tenien horts a la vora de la Sèquia hi feien forats per poder regar, tapant-los i destapant-los segons la seva conveniència. Quan la Junta de la Sèquia ho va saber va fer tapar aquells forats i va deixar sense aigua els horts del poble. En aquell moment el rector de Balsareny era Roque García de la Enzina, un capellà il·lustrat que escrivia versos, tenia nocions d’enginyeria i que fou un personatge important en la història del poble, sobretot perquè va impulsar la construcció d’un pont sobre el Llobregat. El rector García va enginyar un curiós aparell que ara s’anomena “trompa” o “cantimplora”, i que és un sifó que permet treure aigua de la Sèquia sense fer-hi cap forat. No cal dir que aviat tots els pagesos es van afanyar a imitar-lo. El rector fou denunciat pels manresans i, tot i que les ordenances de la Séquia només prohibien foradar i no deien res d’altres sistemes més sofisticats, el litigi es va allargar de 1787 a 1791, i finalment la Reial Audiència va condemnar Roque García a pagar una multa de 100 lliures. Molt més endavant, ja al segle XX, la Junta de la Séquia va arribar a un acord amb els propietaris dels horts i es van modificar els reglaments per permetre l’ús per als regants de fora de Manresa en unes hores determinades. Ara això es fa amb mànegues i un petit motor extractor. Però encara en algunes cases de Balsareny conserven les trompes que havien utilitzat anys enrere.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els encarregats del manteniment i el control sobre la Séquia eren els sequiers, que tenien la facultat de cobrar impostos i imposar multes. L’any 1395 el sequier era un balsarenyenc, Pere Martí, i l’últim sequier de Balsareny, a finals del segle XX, va ser Domènec Massana Penas, conegut popularment com el Siquiaire.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’actualitat la Séquia continua sent un canal viu que proporciona aigua a la ciutat de Manresa i d’altres poblacions del seu voltant. Des de fa uns anys, a partir de 1996, per tal de conservar i difondre els usos, els valors i el patrimoni associat a la Séquia va néixer el Parc de la Séquia. Fomentant el vincle entre aigua i territori, aquest organisme desenvolupa activitats divulgatives, d’oci i turisme a l’entorn de la Séquia i gestiona diferents espais i equipaments que hi tenen una vinculació directa. </span></span></span></p> | 41.8628000,1.8829000 | 407285 | 4635146 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-resclosa-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-resclosa-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-horts-39.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-horts-34-caminants.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-horts-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-horts-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-vilafruns-bagant-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-vilafruns-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-vilafruns-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-vilafruns-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: en la parla popular als pobles de Balsareny i Sallent es coneix com la Síquia.Pel que fa a la protecció d’aquest element, actualment es planteja la possibilitat d’iniciar un procés per declarar tot el recorregut de la Séquia, en els seus diversos municipis, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), però es tracta d’una qüestió complexa. De moment cada municipi té la competència per promoure instruments de protecció sobre els elements de la Séquia que es troben dins el seu terme.Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis.Pel que fa a la qüestió de la propietat de la Séquia, aquesta es va dirimir als primers decennis del segle XX. Degut als conflictes que hi havia entre les entitats gestores (la Junta de la Séquia i la Junta d’Aigües Potables) i l’Ajuntament de Manresa, el 7 de novembre de 1923 l’Ajuntament decidí sotmetre la qüestió a un estudi per part de tres lletrats que havien de dictaminar sobre “la propietat originaria i actual, organització i atribucions de la Junta Administradora”. Cinc anys després (el 1928) l’alcalde de Manresa Josep Motardit va inscriure en canal de la Séquia en el Registre de la Propietat i va atorgar escriptura en declaració de domini i obres del canal. Al mateix temps, va inscriure la Séquia en el Llibre inventari de Béns Municipals. Però les desavinences no es van acabar fins que uns anys més tard s’arribà a una concòrdia, aprovada per l’Ajuntament de Manresa el 4 de desembre de 1931 i per la Junta de la Séquia el 28 de febrer de 1932. L’acord es fonamenta sobre la base del dret de copropietat entre els regants i l’Ajuntament (ALABERN, 1991: 172). | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92457 | Fortí del Serrat del Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forti-del-serrat-del-maurici | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVARES, David (1997). <em>La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines.</em> Centre Excursionista de la comarca de Bages, Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SABALA SAFONT, Josep M. (1987). <em>El setge de Balsareny per Compte d’Espanya en la 1ª Guerra Carlina (1839)</em>. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 82-83.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Un pessic d’història: el Serrat del Maurici”, “El Castellot del Serrat del Maurici”. <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 30-31, volum 3: p. 55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, J.M. (2001). 'Fortí del Serrat del Maurici (Balsareny, Bages)'. <em>Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga.</em> Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (preactes), p.253.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA CARABASSA, J.M. (1997). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Fortí del Serrat del Maurici (15 juliol a 2 agost de 1997). Prospeccions Serrat del Fortí Maurici – Bages.</em> Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, núm. reg. 3020.</span></span></span></p> | XIX | En ruïnes. La part alta del fortí (per sobre del nivell de circulació del pas de ronda intern) sembla que en algun moment indeterminat fou enrunada, mentre que la resta de la fortificació està en força bon estat de conservació. Únicament sembla que hagin desaparegut els coberts que protegien les estances de l'interior. | <p><span><span><span><span>Fortí construït amb motiu de la primera Guerra Carlina (el 1839) i emplaçat al serrat del Maurici, enfront del castell de Balsareny. Des d’aquest turó es domina tant el poble de Balsareny com el pas de l’antic camí ral a Berga (actual carretera de l’Eix del Llobregat). La fortificació s’aixeca no al punt més alt del turó, sinó desplaçada al lateral i ben encarada cap a la vall.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta pràcticament quadrada, amb un pati central i torres als vèrtexs. A la cara nord sobresurt a cada costat una bestorre d’angles arrodonits. A la cara sud les torres són menys evidents i consisteixen en reforços a cadascun dels dos angles, també arrodonits però sense que sobresurtin a l’exterior. Tal vegada ni tan sols eren més altes que el mur perimetral; senzillament devien estar equipades amb espais de vigilància a la part alta. Tota la fortificació queda encerclada per un fossat ben delimitat i revestit exteriorment amb pedra. Les dimensions de l’edifici són 24 x 20 m, mentre que el fossat fa tres metres d’amplada i un metre de fondària aproximadament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El conjunt presenta un aspecte massís, amb uns murs d’1,5 m que, a la part inferior, són atalussats, amb un aparell format per pedres de dimensions mitjanes més o menys desbastades. Per la cara interna un pas de ronda enlairat voreja els murs. L’espai interior comptava amb una estança més gran situada al nord i dues de menors. Avui només en queden els fonaments dels murs. El pati interior ocupava l’espai més meridional, encarat a la porta d’accés al recinte. Actualment una passarel·la metàl·lica permet salvar el desnivell del fossat i accedir a l’interior de la fortificació. Abans hi havia un pont llevadís. A l’espai del pati hi ha una cisterna que recollia les aigües de la pluja. És circular amb parets revestides de cairons i entrada superior quadrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les torres de la cara nord estaven defensades per troneres; és a dir, forats a la muralla per on apuntaven les peces d’artilleria, així com diverses espitlleres per a fusellers que s’insinuen a la part alta. Les torres de la cara sud tenen unes estances quadrades cobertes amb voltes de pedra i, al seu damunt, l’espai de vigilància. La de ponent era el polvorí, mentre que a la de llevant, que actualment es troba més derruïda, hi havia la cuina.</span></span></span></span></p> | 08018-192 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span>Balsareny va tenir un paper destacat durant la primera Guerra Carlina (1822-1840). Gràcies a l’estudi de Josep M. Sabala (1987) sobre unes memòries escrites per Ramon Gamisans Subirana coneixem amb força detall el setge que l’any 1839 va patir el poble, i que va motivar posteriorment la construcció del fortí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alineat amb el bàndol liberal, ben aviat Balsareny es va preparar per la resistència. El 1834 i 1835 s’havien refortificat les muralles, i el 1836 s’havia organitzat una milícia per fer front a possibles atacs carlins. El 1837 els dirigents carlins s’havien instal·lat a Berga, que es va convertir en la capital carlina del Principat. Posteriorment el comte d’Espanya (un general carlí d’origen francès) va traslladar el seu quarter general a Casserres i ordenà l’incendi d’Olvan i Gironella. El 1838 el Comte d’Espanya va segrestar el rector de Balsareny, Marià Casanova, que s’havia negat a pagar la contribució de la guerra. Finalment, el 17 de febrer de 1839 el Comte d’Espanya va atacar Balsareny amb un exèrcit de 3.200 soldats i 200 cavalls. Els carlins van rodejar el poble i van ocupar el serrat del Maurici, on encara no hi havia el fortí. Des d’aquí van bombardejar Balsareny durant dos dies. Al seu torn, un grup de 25 homes de la milícia local, capitanejats per Josep Camprubí, van aconseguir pujar al castell de Balsareny, que es trobava en ruïnes, i des d’allí mantenien a distància el assetjants. La gent del poble va aconseguir evitar un assalt amb baionetes al portal de Berga. Finalment, el dia 19 van arribar les tropes liberals comandades pel general Carbó, que venien de Vic per Sallent, i van aconseguir fer fora els carlins (Serra-Carreté, 2005: 82). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Poc després, el mateix any 1839 l’Exèrcit liberal va fer construir el fortí del serrat del Maurici, que tenia l’objectiu de defensar el camí ral de Berga a Manresa. Cal tenir present que amb la construcció del pont sobre el Llobregat Balsareny havia esdevingut una cruïlla de camins estratègica, i el castell de Balsareny es trobava en ruïnes perquè havia estat incendiat en una revolta contra el seu baró. A més, el baró no volia que s’utilitzés per cap dels dos bàndols. Per construir el fortí l’Exèrcit va enviar una companyia d’enginyers militars composta de més de cent homes, amb els seus muls, eines i altres instruments. Però poc després d’acabar-se l’obra la guerra va arribar a la seva fi, de manera que va venir just per estrenar-lo amb una secció de soldats que s’hi van estar pocs dies, ja que van baixar només dues vegades a missa al poble (Soler, 1989: 30). Probablement per aquesta mateixa època es va construir un segon fortí a l’altra banda del riu, popularment conegut com la Torreta. Devia servir com una posició de reforç per possibilitar el foc creuat sobre el camí ral de Berga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fortí del Serrat del Maurici va ser abandonat aviat, i llavors va ser objecte de rapinya per part dels balsarenyencs, que se’n van emportar teules, fusta i altre material. Durant molts anys hi va quedar un canó abandonat. Popularment el fortí del Serrat del Maurici s’havia anomenat Castell dels Moros.</span></span></span></span></p> | 41.8660600,1.8696800 | 406193 | 4635523 | 1839 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En alguns llocs es denomina erròniament aquest lloc com a Fortí de Sant Maurici i el turó com a Serrat de Sant Maurici. Entre d’altres a la fitxa d’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA). El nom correcte, però, és Fortí del Serrat del Maurici, i la muntanya és el Serrat del Maurici. Aquest topònim ja està documentat en un capbreu de 1681 i continua sent d’ús corrent.En alguns llocs també es diu erròniament que el fortí va ser construït el 1838, abans del setge de Balsareny. Entre d’altres a la fitxa IPA.L'any 1997 es va realitzar una intervenció arqueològica que va suposar la neteja total de l'interior del fortí (incloent un tractament amb herbicides), l'estudi de la cisterna i la realització de la planimetria del fortí. | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||
| 92462 | Pont del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-riu | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 105.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Pont sobre el riu Llobregat construït a finals del segle XVIII i emplaçat als afores de Balsareny per la banda est. Té una llargada d’uns 80 m i consta de cinc ulls, els centrals més amples que els laterals. Els arcs són de punt rodó i estan ben perfilats amb dovelles. A l’extrem de ponent la Séquia de Manresa travessa el pont mitjançant un arc més petit. A la part superior té canaleres de pedra de desguassen l’aigua. Els tres arcs centrals estan dotats amb trencaaigües de secció triangular a la banda del corrent. Els paraments són fets amb carreus escairats i disposats en filades. A finals del segle XIX el pont fou eixamplat a la part superior amb una estructura metàl·lica i baranes. Actualment continua en ús i hi transcorre la carretera d’Avinyó (BP-4313).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A cadascun dels caps del pont hi havia una capelleta, però només es conserva la del costat de ponent, que té imatges de sant Roc, sant Joan Baptista i la Mare de Déu dels Dolors. El primer era el patronímic de qui va impulsar la construcció del pont, el rector Roc García de la Enzina, que va fer-hi gravar uns versos escrits per ell mateix. La capelleta de la banda de llevant havia estat erigida pels amos de la masia de Puigdorca i dedicada a la Immaculada Concepció.</span></span></span></p> | 08018-193 | Sector central del terme municipal. Al riu Llobregat. | <p><span><span><span>Antigament el tragí de la sal era molt important. A part de la ruta que anava cap a Barcelona n’hi havia una de transversal per on es transportava la sal de Cardona cap a la plana de Vic. Antigament travessava el pla de Bages per Santpedor i creuava el Llobregat pel Pont de Cabrianes. I és que a Balsareny no hi havia pont i, per travessar el riu, els vilatans havien de passar per un gual que hi havia una mica més avall del pont actual. Però si el riu feia una crescuda havien de fer la volta fins a Sallent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El pont sobre el Llobregat fou construït a finals del segle XVIII i va suposar un gran canvi. El seu impulsor va ser el rector del poble: Roc García de la Enzina, un personatge destacat en la història de Balsareny. Havia nascut en un lloc de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, cridats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia de Manresa va idear un artilugi anomenat trompa o sifó, que permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi que va acabar perdent i condemnat a pagar una multa de 100 lliures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, fet segons plànols que va dissenyar en persona. Almenys la tradició diu que ell mateix va dirigir l’obra. Per fer el pont va mobilitzar durant anys mà d’obra de feligresos voluntaris. La Construcció va començar el 1779 i, després d’alguna interrupció, es va poder inaugurar el dia abans de Sant Marc de 1797. L'obra, costejada pel mateix rector i pels parroquians, va pujar a 20.500 lliures de moneda barcelonesa. L’amo de la masia de Puigdorca va fer una contribució especial tot pagant els picapedrers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció del pont de Balsareny va convertir aquesta població en una cruïlla estratègica: a més de la ruta del Llobregat, a partir d’aleshores hi passava també la ruta de la sal cap a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també va motivar que s’instal·lessin més hostals al poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona podien fer drecera, trencant abans d’arribar a Súria per Palà, seguint l’anomenat Camí Saliner que transcorria pel terme de Navàs , passant per la masia de Puig-gròs i pel castell de Solivella en direcció al Mujal i Navàs. Però una variant trencava per la riera del Mujal (que antigament era anomenada dels Traginers) cap a Balsareny. Aquí travessaven el Llobregat pel pont i llavors es dirigien cap a Avinyó i Moià o bé cap Lluçanès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons una inscripció, l’any 1895 el pont va ser reforçat i eixamplat per la Diputació de Barcelona. El 1915 es va construir la carretera de Balsareny a Avinyó, que travessa el riu per aquest pont.</span></span></span></p> | 41.8596500,1.8799500 | 407036 | 4634800 | 1797 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Roc García de la Enzina | Altres denominacions: Pont de BalsarenyA part dels versos que estan gravats a la capelleta de Sant Roc, al principi del pont, el rector Roc García va gravar encara uns altres versos sobre un dels arcs. Se’n coneix una quarteta, avui esborrada pel desgast de la pedra, que devia formar part d’una peça més llarga (Carreté, 2010: 105). Aquesta quarteta deia així:“García Rector es, lector atento, quien, por bien de sus fieles parroquianos, fabricó tan famoso monumentoayudado en manobres muy ufanos...” | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 92468 | Capelleta de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-roc | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 105.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-94.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span><span>Capelleta o oratori situat a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat. Fou inaugurada el mateix any que el pont, i està dedicada a sant Roc, a la Verge dels Dolors i a Sant Joan Baptista. És una petita construcció en forma d’edicle, de planta quadrada i amb una coberta de morter de vessants lleugerament còncaus. A la part davantera té una fornícula protegida per una reixa. Les figures de l’interior han estat restituïdes moltes vegades, i les actuals són de factura molt recent. La construcció és feta amb pedra ben tallada i està flanquejada amb un banc de pedra a cada costat</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inferior té una inscripció parcialment esborrada per l’erosió. Una placa de marbre que s’hi va col·locar l’any 1916 transcriu el text que estava gravat a la pedra, i que reproduïa uns versos redactats per Roc García de la Enzina, rector de Balsareny que va impulsar la construcció del pont.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El text de la placa diu el següent: “VIRGEN DOLOROSA EL PUENTE / POR VOS SIN MAL CONCLUIDO / GUARDAD, PUES EL PUBLO UNIDO / LO PIDE DEVOTAMENTE. / VOS, BAUTISTA PENITENTE, / Y VOS, MI PATRÓN SAN ROQUE, / HACED QUE NO SE DERROQUE / NI ESTA CAPILLA, SI OS PLACE, / QUE EL RECTOR GARCÍA OS HACE / PARA QUE EL PUEBLO OS INVOQUE. 1797 (por copia año 1916).” Hi hem inclòs la puntuació que proposa Ramon Carreté (2010: 105), així com una esmena feta pel mateix autor, que considera que hauria de dir “sin mal concluido”, en lloc de “sin mal concebido”, com apareix a la placa. </span></span></span></p> | 08018-194 | Sector central del terme municipal. Als afores de Balsareny, vora el Pont del Riu sobre el Llobregat. | <p><span><span><span>El pont sobre el Llobregat fou construït a finals del segle XVIII i va suposar un gran canvi. El seu impulsor va ser el rector del poble: Roc García de la Enzina, un personatge destacat en la història de Balsareny. Havia nascut en un lloc de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, cridats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia de Manresa va idear un artilugi anomenat trompa o sifó, que permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi que va acabar perdent i condemnat a pagar una multa de 100 lliures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, fet segons plànols que va dissenyar en persona. Almenys la tradició diu que ell mateix va dirigir l’obra. Per fer el pont va mobilitzar durant anys mà d’obra de feligresos voluntaris. La Construcció va començar el 1779 i, després d’alguna interrupció, es va poder inaugurar el dia de Sant Marc de 1797. L'obra, costejada pel mateix rector i pels parroquians, va pujar a 20.500 lliures de moneda barcelonesa. L’amo de la masia de Puigdorca va fer una contribució especial tot pagant els picapedrers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció del pont de Balsareny va convertir aquesta població en una cruïlla estratègica: a més de la ruta del Llobregat, a partir d’aleshores hi passava també la ruta de la sal cap a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també va motivar que s’instal·lessin més hostals al poble. </span></span></span></p> | 41.8599700,1.8796000 | 407007 | 4634836 | 1797 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92468-capelleta-sant-roc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92468-capelleta-sant-roc-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92468-capelleta-sant-roc-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92468-capelleta-sant-roc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92468-capelleta-sant-roc-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92468-capelleta-sant-roc-font-sant-roc.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la banda de llevant del pont hi havia una altra capelleta que estava dedicada a la Immaculada Concepció i que ja no existeix. La capelleta originària havia estat erigida al segle XVII per Isidre Rodoreda i Puidorca, amo de la masia de Puigdorca, en agraïment per haver-se salvat de morir ofegat un dia que travessava el riu. El seu descendent Carles Puigdorca la va reedificar el 1797, quan es va inaugurar el pont. El rector Roc García va gravar encara uns altres versos sobre un arc del pont. Se’n coneix una quarteta, avui esborrada pel desgast de la pedra, que devia formar part d’un peça més llarga (Carreté, 2010: 105). Aquesta quarteta deia així:“García Rector es, lector atento, quien, por bien de sus fieles parroquianos, fabricó tan famoso monumentoayudado en manobres muy ufanos...” | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92469 | Font de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roc-0 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 37.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> | 08018-195 | Sector central del terme municipal. Als afores de Balsareny, vora el Pont del Riu sobre el Llobregat. | <p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Història</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1997, en commemoració del 200 aniversari del Pont del Riu, es va construir aquesta font, obra de mossèn Joan Bajona. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8600400,1.8795900 | 407007 | 4634844 | 1997 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-font-sant-roc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-capelleta-sant-roc-font-sant-roc.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Sensada | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92470 | Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafruns | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 137-138.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394, 397.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> | XIV-XX | Falta de manteniment, entorn desendreçat. | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en una terrassa del marge occidental del riu Llobregat, vora de la fàbrica anomenada també de Vilafruns. Consta d’un cos residencial amb planta en forma de L, amb un barri o pati tancat a l’angle sudoest. La construcció actual és fruit de diverses ampliacions. La part originària es troba a l’angle nordest, i era més o menys de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. Més tard s’amplià amb un cos lateral adossat a llevant, de dues plantes i amb una galeria porxada, sostinguda sobre pilars. Queda oberta per la cara que dona al pati interior, i devia utilitzar-se també com a assecador. Per la cara més externa, a llevant, aquest cos presenta un reng molt uniforme de finestres emmarcades amb maó i sembla de construcció força moderna (mitjans del segle XIX o començaments del XX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de la masia, orientada a migdia, queda avui tapada pel mur que tanca el barri. Consta de dos eixos d’obertures, i les finestres tenen llindes de fusta o de pedra picada. El parament és amb carreus més o menys escairats. L’actual accés és per una porta lateral que dona al camí, al cantó de ponent i mitjançant una escala exterior que porta directament al primer pis.</span></span></span></p> | 08018-196 | Sector sud del terme municipal. Zona de Vilafruns | <p><span><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja apareix citat en una relació de masos del l’any 1368. En aquesta època, concretament el 1384, consta que havia de pagar un quart del delme al monestir de Santa Clara de Manresa, igual que el mas Santa Cecília. Vilafruns estava habitat per masovers, i els seus estadants no van adoptar el nom del mas. Per això no consta en els fogatjaments dels segles XV i XVI. Al segle XVII era propietat del mas Martí, igual que Fucimanya. Així consta en el capbreu de 1681. Al segle XVIII aquests dos masos van passar a ser propietat directa de la baronia de Balsareny. Antigament el mas tenia terres també a l’altra banda del camí, vorejant el terme del mas Gener fins el pla de Calaf. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans de segle XIX el propietari era Josep Roig Mercader, de Barcelona. L’any 1851 va vendre el mas a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Amb la intenció d’aixecar una fàbrica de filats i teixits al costat de la masia, els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el 1851. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls, de Sallent, estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. El 1856 ja estava en funcionament, i Ramon va crear una societat amb els seus germans per explotar-la (Ferrer, 2011: 394). Ramon Valls va morir el 1858, sent propietari de dues terceres parts del mas Vilafruns. També posseïa el mas Vilar de Balsareny. Des d’aquesta època la masia de Vilafruns ha quedat vinculada a la fàbrica, que es troba tan sols 100 metres al sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1921 la va comprar Ricard Viñas Coma, i llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes. La propietat incloïa la masia de Vilafruns. Durant la segona meitat del segle XIX o començaments del XX s’hi han fet ampliacions importants. A la masia hi van viure masovers encara fins els volts de l’any 2000.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ricard Viñas va voler encarregar una escultura dedicada a Santa Cecília, en recordança d'una petita capella que hi havia hagut prop de la fàbrica. L’escultura es va executar a la dècada de 1920, en un estil clàssic i de línia noucentista. Estava col·locada als jardins de la masia. Ricard Viñas havia projectat fer-hi una nova capella dedicada a la mateixa santa, la qual havia de formar part d’una petita colònia industrial que volia que es conegués amb el nom de Santa Cecília (Soler, 1989: 16). </span>Després l’escultura fou traslladada i ha tingut diferents ubicacions. Des de fa uns anys, s’ha col·locat novament als antics jardins del mas Vilafruns.</span></span></span></p> | 41.8428500,1.8804100 | 407050 | 4632934 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-5.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: La Masia | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92480 | Carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-creu-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 64, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119, 205-218.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XVI-XXI | Algunes cases necessitarien manteniment, rehabilitació o restauració. | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament als segles XVII i XVIII. Va des de la plaça de l’Ajuntament fins a la plaça Ricard Viñas o plaça de les Monges, on el vial continua amb el nom de carrer del Torrent. De traçat curvilini, el carrer consta actualment de cases força heterogènies, tant per tipologia com per època. Dues cases que conserven prou bé la tipologia originària dels segles XVII-XVIII, per bé que amb reformes posteriors, són les número 6 i 8. Força uniformes en base a dos eixos d’obertures, i amb les finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. D’altres segueixen en major o menor mesura un model popular ja més propi del segle XIX, normalment amb planta baixa i dos pisos amb balcons. Un nombre important de cases han estat substancialment reformades els anys posteriors o bé construïdes de nou. Són interessants les façanes de les cases número 12 i 14, amb una decoració que incorpora elements d’influència vagament modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la bifurcació amb el carrer del Castell, on ara hi ha una creu que va ser construïda de nou l’any 2010, abans hi havia un dels portals del clos murallat. La creu que hi havia fora muralles, suposadament gòtica, és la que va donar nom al carrer. La part que segueix fou urbanitzada ja al segle XIX. A la banda de ponent hi destaca un edifici d’àmplies dimensions (número 26) que havia estat el Centre Parroquial, amb la seva antiga sala de teatre i cinema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 205).</span></span></span></p> | 08018-198 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que és posterior i estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem del carrer de la Creu hi havia un dels portals, conegut com el portal de Berga o de la Creu. Estava situat <span>al punt on fa cantonada amb al carrer de Sant Domènec o carrer Nou. </span>Des de 1645 està documentada la denominació de carrer de la Creu, però sembla que abans es devia dir també carrer Major. Al segle XVIII el rector va fer un intent, no reeixit, per rebatejar-lo com a Carrer de la Creu de Santa Maria. Durant el període revolucionari de 1936 va passar a dir-se “carrer del 19 de juliol”, i a la postguerra va recuperar el seu nom tradicional, aleshores en castellà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del carrer ve del fet que, just a fora el portal, hi havia una placeta amb una creu de terme suposadament gòtica. Però fou destruïda el 1936 i no en queda cap record gràfic. <span>L’any 1942 es va refer, situada just davant del Centre Parroquial. </span>A mitjans dels anys 1960 el carrer encara era de terra, i llavors es va pavimentar. La creu actual s’hi construí l’any 2010 i és obra de mossèn Joan Bajona. Està situada uns metres més avall, al punt de confluència amb el carrer Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX el carrer es va prolongar cap a la plaça Ricard Viñas, popularment dita de les Monges perquè hi havia el col·legi de les monges dominiques.</span></span></span></p> | 41.8633600,1.8763600 | 406743 | 4635216 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-3-casa-num-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa número 4, a la reixa: 1899; casa número 7: “Año 1859”; edifici del Centre Parroquial (número 26), reixa: “Año 1998”. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92481 | Carrer del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-castell-1 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119, 233-245.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-38.</span></span></span></p> | XVII-XXI | Algunes de les cases necessitarien manteniment, rehabilitació o restauració. | <p><span><span><span>Carrer que fou un raval sorgit fora muralles a finals del segle XVII i que es va desenvolupar sobretot al XVIII. Partint de l’antic portal de Berga, al carrer de la Creu, el traçat d’aquest vial és lleugerament curvilini i amb un pendent força acusat; per això el seu nom popular és Carrer de Baix. En el tram inicial les cases conserven de manera força uniforme la tipologia originària de casa popular pròpia dels segles XVIII-XIX. Especialment les cases número 2 i 4, que són el resultat de la fusió de diverses cases unifamiliars. Cadascuna tenia planta baixa més dos pisos, així com una distribució de façana força uniforme, amb dos eixos d’obertures i les portes i finestres emmarcades amb pedra picada, amb diverses finestres balconeres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant, les cases són de dimensions i tipologies més variades, moltes d’elles aixecades al segle XIX i amb reformes posteriors. Fent cantonada amb la Costa del Castell destaca la casa número 24, de dimensions força més grans. Des de 1936 és anomenada cal Vilagrasa, però antigament havia estat un hospital. En el tram final del carrer continuen predominant les casetes del segle XIX, amb tipologies diverses i força reformades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 233).</span></span></span></p> | 08018-199 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels portals en sortien els camins que anaven cap a Berga o cap a Manresa mitjançant la ruta del camí ral, que discorria per la vall del Llobregat. A finals del segle XVII i al XVIII el creixement del poble va fer que sorgissin dos ravals fora muralles, seguint cadascun dels camins. El raval de Manresa, a l’actual carrer Jacint Verdaguer, encara es coneix popularment com el Raval. El raval de Berga seguia l’actual carrer del Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer o raval de Berga ja està documentat amb aquest nom l’any 1681. També és esmentat al segle XVIII com a Raval de la Creu o Raval del Mujal. La denominació carrer del Castell és moderna, mentre que el nom popular és carrer de Baix, documentat ja al segle XVII, perquè fa una baixada força pronunciada (Carreté, 2010: 119). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 24 (actualment cal Vilagrasa) era un antic hospital del qual en tenien cura les monges Serves de la Passió des de 1905, tot i que l’hospital ja està documentat des de 1823.</span></span></span></p> | 41.8647800,1.8759500 | 406711 | 4635374 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92481-carrer-castell-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Carrer de BaixCasa núm. 4, al portal: 1885, casa núm. 16 en una reixa moderna: 1878; casa núm. 24, en una llinda: 1806; casa núm. 9, en una llinda: Pere Lladó 1803. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 92482 | Carrer de Sant Domènec (carrer Nou) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-domenec-carrer-nou | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 63.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118, 178-204.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament als segles XVII i XVIII, que segueix un traçat transversal entre els dos antics portals del recinte murat. Adopta una direcció força rectilínia, però a la banda sud tomba lleugerament cap on hi havia l’antic portal de Manresa. Hi predomina un tipus de casa unifamiliar popular propi del segle XVIII i, sobretot, del XIX. Solen ser cases de planta baixa més un o dos pisos, amb les façanes distribuïdes en base a dos eixos d’obertures. En són exemples les cases número 12 (ca la Tieta) o la número 35. Són poques les que han conservat les llindes i brancals de pedra picada, mentre que la majoria d’obertures superiors s’han transformat en balcons. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del carrer moltes de les cases han estat reformades o substituïdes amb construccions de nova planta i amb un format més modern, sobretot a finals del segle XIX o al tombant de segle XX. Entre aquestes cal fer esment d’alguna casa que ha incorporat elements d’influència modernista, com les número 23 o 32, o que segueixen una línia d’influència noucentista, com la casa número 34. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la casa número 19 es conserva una capelleta feta el 1774 i reconstruïda el 1954 amb una imatge de sant Domingo de Guzmán. És el motiu pel qual el carrer va adoptar oficialment aquest nom. Com a element singular cal destacar també el plafó ceràmic a la casa número 48, característic de les campanyes per fomentar la bona parla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat de ponent les cases conformaven el límit del perímetre murallat de la població, de manera que les mateixes façanes dels darreres constituïen la muralla. Fins fa uns quants anys en aquest sector encara s’hi podia veure un pany de mur de tàpia que s’atribuïa a aquesta muralla. Amb les noves construccions ara ja no és visible.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 178).</span></span></span></p> | 08018-200 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa. Les façanes posteriors de les cases del Carrer Nou feien de muralla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres cases del carrer Nou es van establir al segle XVI, però majoritàriament al XVII. El nom de carrer Nou, ja documentat al segle XVII, era per oposició al carrer Vell (Àngel Guimerà), situat més a prop de l’església i una mica més antic. El 1774 es va col·locar la capelleta amb la imatge de Sant Domingo a la casa número 19, i des d’aleshores el carrer va rebre el nom de Sant Domingo. Més tard, el nom s’ha utracatalanitzat, convertint “sant Domingo de Guzmán” en Domènec. Durant els anys de la Guerra Civil la denominació s’havia canviat per Francisco Ascaso, i al segle XVIII també es documenta com a carrer de Santa Maria (Carreté, 2010: 118). </span></span></span></p> | 41.8631400,1.8757900 | 406696 | 4635192 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-casa-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-cases-32-34.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92482-carrer-nou-casa-14.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa núm. 14: interessant reixa decorada que conté la inscripció 1899; casa núm. 19, a la capelleta de Sant Domingo: 1774, 1954; casa núm. 22, a la reixa: JG 1897; casa núm. 35, a la llinda de la finestra: 1793 i inscripció il·legible. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 92483 | Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-jacint-verdaguer-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 67.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119, 219-232.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament als segles XVII i XVIII com un raval fora muralles. Seguint l’antic camí ral cap a Manresa, presenta un traçat lleugerament sinuós i de baixada. El tram inicial és força homogeni, i hi predomina un tipus de caseta unifamiliar popular característica ja del segle XIX, per bé que algun dels edificis ha estat reformat o substituït. Les cases que més s’acosten a aquest model tradicional són les número 5, 7 i 9. Consten de planta baixa més un o dos pisos, normalment amb dos eixos d’obertures a la façana. Les obertures superiors solen ser amb balcons, i en general es conserven poques obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tram final del carrer la tipologia constructiva és més variada. Però precisament en aquest sector hi trobem més cases característiques del segle XVIII, algunes de dimensions lleugerament més àmplies i amb inscripcions a les llindes corresponents a mitjans d’aquest segle. D’altra banda, destaquen algunes cases que s’han construït seguint un cànon d’influència més o menys modernista, com la número 27 o la número 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 219).</span></span></span></p> | 08018-201 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels portals en sortien els camins que anaven cap a Berga o cap a Manresa mitjançant la ruta del camí ral, que discorria per la vall del Llobregat. A finals del segle XVII i al XVIII el creixement del poble va fer que sorgissin dos ravals fora muralles, seguint cadascun dels camins. El raval de Manresa, a l’actual carrer Jacint Verdaguer, encara es coneix popularment com el Raval. El raval de Berga seguia l’actual carrer del Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El raval de Manresa ja està documentat a finals del segle XVII (1681) com a carrer de Manresa, i durant els anys successius també se’l denomina com a raval de Sallent. Les cases de l’últim tram del carrer sembla que es van aixecar a mitjans del segle XVIII, segons testimonien diverses llindes que tenen inscrits els anys 1767, 1761 i 1762. Cap a l’any 1920 va ser considerat una prolongació del carrer Nou. Durant la Guerra Civil de 1936 se li imposà el nom de “6 d’octubre”, i finalment l’any 1939 l’Ajuntament decidí rebatejar-lo amb el nom del poeta Jacint Verdaguer, per bé que en aquell moment en castellà (Carreté, 2010: 119). A principis de la dècada de 1960 el carrer encara era de terra i va ser en aquells anys que es va enquitranar.</span></span></span></p> | 41.8615900,1.8750400 | 406631 | 4635021 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-i.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-11.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: carrer o Raval de Manresa; el Raval.Inscripcions o dates en algunes façanes: 1902 (casa núm. 1, a la reixa), 1886 (casa núm. 23, a la reixa), any 1909 (casa núm. 27), 17[?] Joan Vilanova (casa núm. 6, a la llinda), Franco CABRA 1761 (casa núm. 18, a la llinda), 1908 (casa núm. 20, a la reixa), 1818 (casa núm. 28, a la llinda del balcó), 1767 (casa núm. 28, a la llinda del balcó individual), 1761 (casa núm. 30, a la llinda de la porta), 1762 (casa núm. 34, a la llinda), 1762 (casa núm. 36, a la llinda). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.