Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93171 | La Mecànica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mecanica | <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 172.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PICAS PONS, Josep (1963). “Navás: hallazgo de un sepulcro romano”, <em>La Vanguardia</em>, Barcelona (28-09-1963).</span></span></span></p> | XXXV-XXV aC | Probablement jaciment molt arrasat | <p><span><span><span>L’any 1963 es va trobar una sepultura en un indret del barri pertanyent al nord del terme de Balsareny, pràcticament a tocar del nucli urbà de Navàs. Segons informació contrastada, es tractava d’un sepulcre neolític igual que els que havien aparegut al Passeig de Ramon Vall, a Navàs. La informació ha arribat a través d’una notícia periodística de <em>La Vanguardia</em> (PICAS, 1963) on es deia, erròniament, que es tractava d’un sepulcre romà d’època imperial. A l’interior del sepulcre es conservava tot sencer un esquelet. Les tombes aparegudes al Passeig de Ramon Vall corresponen al tipus de caixa soterrada o cista, dins el grup de megàlits neolítics solsonians. Es poden datar al Neolític Mitjà, entre el 3500 i el 2500 aC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de la troballa és al camí que hi ha al sud de cal Viscola. Aquesta casa es troba al costat de la cruïlla entre la carretera del Mujal i la carretera de Manresa. Just per aquest camí, que no té nom, hi passa el termenal que separa els municipis de Balsareny i Navàs. Antigament el termenal passava més al nord, per això es va afirmar que la troballa era en terme de Balsareny. En l’última revisió dels termes la frontera entre els dos municipis passa just per aquest camí davant de cal Viscola, per la qual cosa no queda clar a quin dels dos termes caldria adscriure actualment la troballa. De fet, és molt possible que hi haguessin més tombes en les immediacions, tal com passa al jaciment del Passeig de Ramon Vall, per això aquesta zona té interès com a àrea d’expectativa arqueològica.</span></span></span></p> | 08018-356 | Camí de cal Viscola. | <p><span><span><span>Aquest jaciment s’ha conegut sempre amb el nom de la Mecànica, ja que en l’article s’afirma que aquest era el nom de la casa. Tanmateix, aquesta casa és més coneguda com cal Viscola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Informació facilitada per Josep M. Badia</span></span></span></p> <p><span><span><span>Reproduïm el text íntegre de l’article periodístic publicat al diari La Vanguardia l’any 1963. Malgrat algunes imprecisions ja comentades, aporta dades d’interès i també anecdòtiques sobre la troballa. Qui signa la crònica és Josep Picas Pons, germà de l’autor dels Pastorets de l'Ametlla de Merola. Pel que sembla, li agradava molt escriure sobre tradicions, especialment sobre costums funeraris i fets misteriosos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>“Un sarcófago, que parece data de la romana época imperial, fue hallado por el niño Manolo Solá, de 11 años, vecino de Navás, en una pedrera que existe enfrente de la casa llamada “La Mecánica”, enclavada en el barrio “Casas de Balsareny”, situado al sur del pueblo. El citado niño estaba jugando, intentando cavar un hoyo en el pedregal, cuando, de pronto, descubrió la tapa del sepulcro. Inmediatament llamó a otros tres niños que jugueteaban por aquellos alrededores y los cuatro procedieron a su aperura, hallando en su interior un esqueleto humano. Luego se repartieron los huesos, que se llevaron a sus respectivos domicilios, siendo, horas más tarde, recuperados y depositados en la “Academia Rial” (PICAS PONS, 1963).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la piedra frontal de dicha sepultura aparecen las iniciales “T.A.C.”, y se cree que la misma guarda relación con la que hace uns 18 años fue descubierta en el Paseo del pueblo”. </span></span></span></p> | 41.8969000,1.8792900 | 407035 | 4638936 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93171-mecanica-1.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93177 | Fàbrica del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-moli | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110, 114-115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 114-115, 116.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 393-398.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 98-100.</span></span></span></p> | XIX-XX | Fàbrica i naus antigues en estat precari i d'abandonament. Habitatges en estat de semiruïna. Antic habitatge per a directius en estat precari i d'abandonament. | <p><span><span><span>Antiga fàbrica de riu del sector tèxtil que comptava també amb alguns habitatges per als treballadors així com un habitatge per a directius, de manera que s’acostava al model d’una petita colònia industrial. El conjunt és format per un ampli recinte on hi trobem l’antiga nau (construïda a mitjans de segle XIX) amb una altra nau més petita i dependències diverses (que són fruit de remodelacions posteriors, ja ben entrat el segle XX), naus de maó amb coberta de dent de serra que ocupen una gran superfície al costat de llevant (corresponen a una ampliació feta entre 1940-53), una gran nau situada sud de molt recent construcció, diversos habitatges per als treballadors més altres dependències que estan situades a l’angle nordoest i, finalment, la casa destinada a directius (tots aquests habitatges foren aixecats entorn de la primera dècada del segle XX). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal antiga consta de tres plantes més golfes. Es caracteritza pels típics finestrals de tipus fabril que estan rematats amb emmarcaments en forma d’arcs escarsers. Els paraments són arrebossats i pintats de color crema o groc clar, igual que la resta de construccions de la part més antiga. Per això el conjunt era conegut també com la “fàbrica groga”. La nau més petita que està adossada a ponent segueix un esquema arquitectònic similar, però consta només de dues plantes. A la façana nord queda rematada per dues torres de formes no simètriques. Més al nord s’estén encara una altra nau més estreta i de tres plantes. Als interiors les quadres conserven les velles columnes de ferro colat, amb els peculiars capitells-cartel·la que sostenen les bigues de fusta. Al sud de la nau principal, per sobre d’una petita nau on hi havia la màquina de vapor, s’aixeca una xemeneia de secció octogonal que és rematada amb una capçalera feta amb diverses cornises i motllures cegues. Fou construïda el 1952.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A ponent el conjunt queda tancat per un reng de cases que genera un petit passatge o carrer separat de les naus. Sobresurten dues construccions més altes que són les que acullen els habitatges. Aquests no segueixen una tipologia uniforme sinó que semblen més aviat fruit d’una certa improvisació. Consten de planta baixa més dos pisos, i les façanes s’ordenen en base a eixos d’obertures que alternen finestres i balcons. Entremig dels habitatges hi trobem dependències diverses i una nau-magatzem. Tota aquesta part es troba en estat de semiruïna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El xalet o habitatge per a directius es troba situat a l’entrada del recinte, després d’un passeig arbrat que salva un fort desnivell des de la carretera. Es caracteritza per un estil força peculiar i eclèctic que combina una composició bàsicament de línies rectes amb uns pocs elements de formes sinuoses, cosa que el situa a mig camí entre el racionalisme i una estètica vagament romàntica o modernista. També és remarcable el gran voladís de la teulada amb ràfec de fusta. Per tot això aquest edifici, no gens conegut, destaca com un dels més singulars i amb personalitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa està situada a tan sols 100 metres de la fabrica. A través d’un curt canal formigonat les aigües del Llobregat entren al recinte per la part nordoest, on hi ha el sistema de comportes d’entrada, avui totalment automatitzat, ja que el salt d’aigua continua en actiu. A escassos metres pel costat de ponent discorre la Séquia de Manresa, que a l’alçada de la fàbrica entra en un tram subterrani.</span></span></span></p> | 08018-357 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>En aquest indret hi havia hagut un molí fariner, i d'aquí ve el nom de 'fàbrica del molí'. Pertanyia al mas Martí i ja està documentat l’any 1633, però podria ser anterior, d’època medieval. I és que el torrent que desemboca al Llobregat, on hi havia la resclosa, ja s’esmenta l’any 977 com a torrent Martí. Així mateix, el Molí de la Roqueta, documentat l’any 1385, podria fer referència a aquest mateix molí. Als segles XVII i XVIII era conegut com el Molí d’en Martí o de Casa Martí, perquè encara pertanyia a aquest mas, que actualment es coneix com a can Torrents i que està situat a la plaça de l’Església de Balsareny. Constituïa una de les principals heretats del terme (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els inicis de la fàbrica anomenada del Molí es trobaven envoltats de certa confusió en les diferents publicacions fins que, arran del metòdic i laboriós treball de l’historiador Llorenç Ferrer (2011: 393), s’ha pogut perfilar amb força detall, de manera que a continuació n’oferim una síntesi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ben al principi del segle XIX hi hagué un primer intent per construir una petita fàbrica en aquest indret quan el 1807 Tomàs Solsona, fabricant de Balsareny, va rebre la donació d’una petita peça de terra per part del baró de Balsareny. Però aquest projecte no va arribar a realitzar-se. El 1826 va caldre reconstruir la resclosa del molí i llavors encara no hi havia cap fàbrica, i tampoc l’any 1838. La primera notícia de la fàbrica de filats anomenada del Molí és de l’any 1842 i no sabem qui la va posar en funcionament. El 1854 era propietat de la família Cots, pare i fill, de Manresa. Miquel Cots Enrich va deixar la fàbrica al seu fill Francesc Cots Argullol, que va ser el fundador de Casa Caritat a Manresa, però la mort prematura d’aquest va obligar al seu pare a tornar prendre’n les regnes. El 1850 els Cots havien reedificat la fàbrica i el molí. Més endavant s’hi afegí com a soci Manel Portabella i es fundà la societat Portabella, Cots i Cia, que feia funcionar les fàbriques que els Cots tenien a Manresa i a Balsareny. Miquel Portabella també era de Manresa i va establir vincles familiars amb els Cots. L’any 1866 aquesta societat es va desfer i Miquel Cots es va quedar les dues fàbriques. La del Molí la va arrendar per deu anys (1867-1876) a la companyia Mateo Serra i Cia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica del Molí, com també la de Viladruns, va patir un incendi, i el 1906 la va comprar Ricard Vinyes Coma, de Balsareny, que més tard va comprar també la veïna fàbrica de Vilafruns. Llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica es complementava amb alguns serveis i habitatges per als treballadors, com una petita colònia. Ja apareix amb aquestes construccions en fotografies de la dècada de 1910, incloent-hi l’habitatge per a directius. En aquesta època hi havia també una nau força gran situada al nord en sentit perpendicular a la nau principal, tal com es pot veure en diverses fotografies. Més tard, el sector al voltant de la nau principal es va remodelar totalment per deixar-lo tal com és ara. A la dècada de 1930 hi funcionaven uns 160 telers. Entre 1940 i 1953 Ricard Viñas va fer una ampliació del recinte i el dotà amb noves naus amb cobertes en forma de dent de serra, situades al cantó de llevant, vora el riu. El 1949 es van renovar les infraestructures de la comporta del canal. La xemeneia actual, de forma poligonal, és del 1952. Anteriorment la xemeneia es trobava al costat mateix de la nau principal, a l’est. Després dels anys cinquanta tots els telers que hi treballaven eren automàtics. A la dècada següent, però, sota els efectes de la crisi del tèxtil la fàbrica va haver de tancar l’any 1966, igual que la de Vilafruns. Aleshores tenia 417 treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant, el 1972 la fàbrica va tornar a obrir però amb només una quarta part dels treballadors que havia tingut. La nova crisi a finals dels setanta va obligar encara a una reducció de jornada el 1977. La nova raó social es digué “Hijos de Pedro Balsach SA”, i després “Hilaturas Balsareny SA”, però popularment sempre se l’ha continuat anomenant Fàbrica del Molí.</span></span></span></p> | 41.8551500,1.8724600 | 406408 | 4634308 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-54.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-28.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-habitatges-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-65.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-xalet-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-foto-antiga-2.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93178 | Habitatge per a directius de la Fàbrica del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-per-a-directius-de-la-fabrica-del-moli | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110, 114-115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 114-115, 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 393-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 98-100.</span></span></span></span></p> | XX | Estructuralment es conserva integrament. Però en estat precari i d'abandonament. Jardí i entorn abandonat i sense manteniment. | <p><span><span><span>Habitatge per a directius que es troba situat a la Fàbrica del Molí, concretament a l’angle sudoest del recinte per on hi ha l’accés mitjançant un passeig arbrat que enllaça amb la carretera. És una construcció de planta gairebé quadrada que queda esbiaixada a l’angle sudoest per tal d’adaptar-se a un terreny amb desnivell. La coberta és a quatre vents, i la casa disposa d’un nivell semisoterrani, planta baixa i un pis. Es caracteritza per un estil força peculiar i eclèctic que combina una composició bàsicament de línies rectes amb uns pocs elements de formes sinuoses, cosa que el situa a mig camí entre el racionalisme i una estètica vagament romàntica o modernista. També és remarcable el gran voladís de la teulada amb ràfec de fusta. Per tot això aquest edifici, no gens conegut, destaca com un dels més singulars i amb personalitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal queda encarada a ponent, on el terreny és més alt i permet l’accés directament a la primera planta. Aquí es fa evident el contrast entre unes finestres simples, de forma rectangular, i el petit balcó de forma sinuosa que sobresurt sobre un portal rematat amb arc de punt rodó, el qual quedava ressaltat amb una pèrgola metàl·lica. Al nivell de les golfes s’estén una mena de galeria allargassada amb finestres de fusta sota l’ampli ràfec. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana nord es caracteritza per un balcó corregut al nivell de la planta baixa que adopta també una forma ondulant, en contrast amb les obertures perfectament rectangulars. A sota hi trobem diverses portes que permeten accedir a la planta inferior. En la façana oposada, al sud, destaca una tribuna amb terrassa superior obrada amb maó i tancada amb persianes de llibret. Aquesta façana, que té una composició asimètrica que juga amb la combinació de la tribuna a un costat i diversos balcons a la part esquerra, queda encarada a un jardí que avui es troba totalment abandonat. Finalment, la façana est presenta un altre balcó corregut que connecta amb els de les façanes veïnes tot formant una eixida perimetral en tres cares de l’habitatge. Cal dir, però, que tant la tribuna com el balcó corregut s’hi van afegir amb posterioritat, ja que en una fotografia de principis de segle XX encara no hi surten. A la planta semisoterrània s’obre una galeria porxada feta de finestres rectangulars que continuava per la cara sud, on hi ha el jardí, però en aquesta part ha estat tapiada. </span></span></span></p> | 08018-358 | Fàbrica del Molí. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span><span>En aquest indret hi havia hagut un molí fariner, i d'aquí ve el nom de 'fàbrica del molí'. Pertanyia al mas Martí i ja està documentat l’any 1633, però podria ser anterior, d’època medieval. I és que el torrent que desemboca al Llobregat, on hi havia la resclosa, ja s’esmenta l’any 977 com a torrent Martí. Així mateix, el Molí de la Roqueta, documentat l’any 1385, podria fer referència a aquest mateix molí. Als segles XVII i XVIII era conegut com el Molí d’en Martí o de Casa Martí, perquè encara pertanyia a aquest mas, que actualment es coneix com a can Torrents i que està situat a la plaça de l’Església de Balsareny. Constituïa una de les principals heretats del terme (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els inicis de la fàbrica anomenada del Molí es trobaven envoltats de certa confusió en les diferents publicacions fins que, arran del metòdic i laboriós treball de l’historiador Llorenç Ferrer (2011: 393), s’ha pogut perfilar amb força detall, de manera que a continuació n’oferim una síntesi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ben al principi del segle XIX hi hagué un primer intent per construir una petita fàbrica en aquest indret quan el 1807 Tomàs Solsona, fabricant de Balsareny, va rebre la donació d’una petita peça de terra per part del baró de Balsareny. Però aquest projecte no va arribar a realitzar-se. El 1826 va caldre reconstruir la resclosa del molí i llavors encara no hi havia cap fàbrica, i tampoc l’any 1838. La primera notícia de la fàbrica de filats anomenada del Molí és de l’any 1842 i no sabem qui la va posar en funcionament. El 1854 era propietat de la família Cots, pare i fill, de Manresa. Miquel Cots Enrich va deixar la fàbrica al seu fill Francesc Cots Argullol, que va ser el fundador de Casa Caritat a Manresa, però la mort prematura d’aquest va obligar al seu pare a tornar prendre’n les regnes. El 1850 els Cots havien reedificat la fàbrica i el molí. Més endavant s’hi afegí com a soci Manel Portabella i es fundà la societat Portabella, Cots i Cia, que feia funcionar les fàbriques que els Cots tenien a Manresa i a Balsareny. Miquel Portabella també era de Manresa i va establir vincles familiars amb els Cots. L’any 1866 aquesta societat es va desfer i Miquel Cots es va quedar les dues fàbriques. La del Molí la va arrendar per deu anys (1867-1876) a la companyia Mateo Serra i Cia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica del Molí, com també la de Viladruns, va patir un incendi, i el 1906 la va comprar Ricard Vinyes Coma, de Balsareny, que més tard va comprar també la veïna fàbrica de Vilafruns. Llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La fàbrica es complementava amb alguns serveis i habitatges per als treballadors, com una petita colònia. Ja apareix amb aquestes construccions en fotografies de la dècada de 1910, incloent-hi l’habitatge per a directius. En aquesta època hi havia també una nau força gran situada al nord en sentit perpendicular a la nau principal, tal com es pot veure en diverses fotografies. Més tard, el sector al voltant de la nau principal es va remodelar totalment per deixar-lo tal com és ara. A la dècada de 1930 hi funcionaven uns 160 telers. Entre 1940 i 1953 Ricard Viñas va fer una ampliació del recinte i el dotà amb noves naus amb cobertes en forma de dent de serra, situades al cantó de llevant, vora el riu. El 1949 es van renovar les infraestructures de la comporta del canal. La xemeneia actual, de forma poligonal, és del 1952. Anteriorment la xemeneia es trobava al costat mateix de la nau principal, a l’est. Després dels anys cinquanta tots els telers que hi treballaven eren automàtics. A la dècada següent, però, sota els efectes de la crisi del tèxtil la fàbrica va haver de tancar l’any 1966, igual que la de Vilafruns. Aleshores tenia 417 treballadors. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Més endavant, el 1972 la fàbrica va tornar a obrir però amb només una quarta part dels treballadors que havia tingut. La nova crisi a finals dels setanta va obligar encara a una reducció de jornada el 1977. La nova raó social es digué “Hijos de Pedro Balsach SA”, i després “Hilaturas Balsareny SA”, però popularment sempre se l’ha continuat anomenant Fàbrica del Molí.</span></span></span></span></p> | 41.8549100,1.8721200 | 406379 | 4634282 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93178-fabrica-moli-xalet-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93178-fabrica-moli-xalet-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93178-fabrica-moli-xalet-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93178-fabrica-moli-xalet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93178-fabrica-moli-xalet-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93178-fabrica-moli-foto-antiga-2.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93179 | Resclosa i canal de la Fàbrica del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-del-moli | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110, 114-115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 114-115, 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 393-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 98-100.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Resclosa i canal de l’antiga fàbrica del Molí que proporcionava la força motriu a aquesta indústria i que avui continua funcionant com una petita central hidroelèctrica. La resclosa està situada a tan sols 100 metres de la fabrica, al riu Llobregat. Té una llargada d’uns 150 m i una disposició pràcticament en paral·lel al riu, adoptant un lleu viratge a l’extrem nord. Conserva a la carena superior els blocs de pedra originaris, però en la resta ha estat formigonada per dotar-la d’un pendent suau. A un dels costats s’hi ha habilitat recentment un corredor fet de petites basses que permet als peixos remuntar el riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A través d’un curt canal formigonat les aigües del Llobregat entren al recinte industrial per la part nordoest, on hi ha el sistema de comportes d’entrada, avui totalment automatitzat. A escassos metres pel costat de ponent discorre la Séquia de Manresa, que a l’alçada de la fàbrica entra en un tram subterrani.</span></span></span></p> | 08018-359 | Fàbrica del Molí. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>En aquest indret hi havia hagut un molí fariner, i d'aquí ve el nom de 'fàbrica del molí'. Pertanyia al mas Martí i ja està documentat l’any 1633, però podria ser anterior, d’època medieval. I és que el torrent que desemboca al Llobregat, on hi havia la resclosa, ja s’esmenta l’any 977 com a torrent Martí. Així mateix, el Molí de la Roqueta, documentat l’any 1385, podria fer referència a aquest mateix molí. Als segles XVII i XVIII era conegut com el Molí d’en Martí o de Casa Martí, perquè encara pertanyia a aquest mas, que actualment es coneix com a can Torrents i que està situat a la plaça de l’Església de Balsareny. Constituïa una de les principals heretats del terme (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els inicis de la fàbrica anomenada del Molí es trobaven envoltats de certa confusió en les diferents publicacions fins que, arran del metòdic i laboriós treball de l’historiador Llorenç Ferrer (2011: 393), s’ha pogut perfilar amb força detall, de manera que a continuació n’oferim una síntesi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ben al principi del segle XIX hi hagué un primer intent per construir una petita fàbrica en aquest indret quan el 1807 Tomàs Solsona, fabricant de Balsareny, va rebre la donació d’una petita peça de terra per part del baró de Balsareny. Però aquest projecte no va arribar a realitzar-se. El 1826 va caldre reconstruir la resclosa del molí i llavors encara no hi havia cap fàbrica, i tampoc l’any 1838. La primera notícia de la fàbrica de filats anomenada del Molí és de l’any 1842 i no sabem qui la va posar en funcionament. El 1854 era propietat de la família Cots, pare i fill, de Manresa. Miquel Cots Enrich va deixar la fàbrica al seu fill Francesc Cots Argullol, que va ser el fundador de Casa Caritat a Manresa, però la mort prematura d’aquest va obligar al seu pare a tornar prendre’n les regnes. El 1850 els Cots havien reedificat la fàbrica i el molí. Més endavant s’hi afegí com a soci Manel Portabella i es fundà la societat Portabella, Cots i Cia, que feia funcionar les fàbriques que els Cots tenien a Manresa i a Balsareny. Miquel Portabella també era de Manresa i va establir vincles familiars amb els Cots. L’any 1866 aquesta societat es va desfer i Miquel Cots es va quedar les dues fàbriques. La del Molí la va arrendar per deu anys (1867-1876) a la companyia Mateo Serra i Cia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica del Molí, com també la de Viladruns, va patir un incendi, i el 1906 la va comprar Ricard Vinyes Coma, de Balsareny, que més tard va comprar també la veïna fàbrica de Vilafruns. Llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica es complementava amb alguns serveis i habitatges per als treballadors, com una petita colònia. Ja apareix amb aquestes construccions en fotografies de la dècada de 1910, incloent-hi l’habitatge per a directius. En aquesta època hi havia també una nau força gran situada al nord en sentit perpendicular a la nau principal, tal com es pot veure en diverses fotografies. Més tard, el sector al voltant de la nau principal es va remodelar totalment per deixar-lo tal com és ara. A la dècada de 1930 hi funcionaven uns 160 telers. Entre 1940 i 1953 Ricard Viñas va fer una ampliació del recinte i el dotà amb noves naus amb cobertes en forma de dent de serra, situades al cantó de llevant, vora el riu. El 1949 es van renovar les infraestructures de la comporta del canal. La xemeneia actual, de forma poligonal, és del 1952. Anteriorment la xemeneia es trobava al costat mateix de la nau principal, a l’est. Després dels anys cinquanta tots els telers que hi treballaven eren automàtics. A la dècada següent, però, sota els efectes de la crisi del tèxtil la fàbrica va haver de tancar l’any 1966, igual que la de Vilafruns. Aleshores tenia 417 treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant, el 1972 la fàbrica va tornar a obrir però amb només una quarta part dels treballadors que havia tingut. La nova crisi a finals dels setanta va obligar encara a una reducció de jornada el 1977. La nova raó social es digué “Hijos de Pedro Balsach SA”, i després “Hilaturas Balsareny SA”, però popularment sempre se l’ha continuat anomenant Fàbrica del Molí.</span></span></span></p> | 41.8565100,1.8741000 | 406546 | 4634458 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-resclosa-fabrica-moli-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-resclosa-fabrica-moli-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-resclosa-fabrica-moli-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-resclosa-fabrica-moli-canal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-fabrica-moli-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la zona de les comportes: MCMXLIX (1949) | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93180 | Caseta del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-gener | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136, 148.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes emplaçada en una petita esplanada (el Pla de Gener) a la vall de la riera de Conangle. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb plants baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos a llevant on antigament hi havia quatre tines. La casa ha conservat parcialment els volums i la tipologia tradicional, per bé que amb reformes modernes importants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució força atípica; força alterada, a més, amb l’obertura de dos grans finestrals a la primera planta. De l’obra originària en queda un portal molt senzill i de petites dimensions, rematat amb arc escarser, i l’obertura d’una volta que queda situada al costat esquerra i que, antigament, comunicava amb uns coberts que s’aixecaven on ara hi ha el pati enrajolat. Al nivell de les golfes hi ha quatre petites finestres emmarcades amb maó. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista. També hi ha un petit contrafort vora la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a llevant també ha estat modificat en les últimes reformes, sobretot a la part alta i amb l’afegit d’una escala lateral. També s’ha fer recréixer el cos cilíndric situat a l’angle, on hi havia una tina. En total a la Caseta del Gener hi havia sis tines. Als peus de la torre fa uns anys quedaven restes d’una premsa de la qual encara se’n conserva la base, però en un altre emplaçament. Per la cara de ponent s’hi ha incorporat un petit cos adossat i s’han modificat les obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle nordest es conserven les restes d’un antic cobert que s’ha modificat amb la incorporació d’un arc de pedra. Ara a l’interior hi ha habilitada una piscina.</span></span></span></p> | 08018-360 | Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>El mas conegut com el Gener és d’origen medieval. Amb posterioritat al segle XVII va desaparèixer i avui no se’n coneix la localització. Dins de l’heretat del mas Gener al segle XVII es va construir la Caseta del Gener amb la finalitat d’afavorir l’accés d’un gendre a la tinença de terres. El 1633 la Caseta encara no consta en el capbreu d’aquell any. El 1655 ja consta que al Gener hi havia més d’una casa. La casa fou venuda per Joan Gener i els seus fills Jaume i Gabriel a la germana d’aquests, Magdalena Gener. A començaments del segle XVIII hi ha constància d’un masover que es deia Arderiu; el 1741 n’hi havia un altre, de nom Colldeforn, i a començament del segle XIX hi trobem un Estrada (Carreté, 2010: 148).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XX la propietat era de l’empresa explotadora de la mina de Vilafruns, que fins a la dècada de 1960 no va desestimar la possibilitat de fer entrar en funcionament el pou de la Fodina, situat a uns 800 m de la Caseta del Gener. L’empresa minera tenia separats els seus terrenys a la zona en diferents peces. L’any 1999 l’actual propietari va comprar la Caseta del Gener a l’empresa minera, i posteriorment hi va portar a terme obres de rehabilitació.</span></span></span></p> | 41.8461600,1.8598100 | 405344 | 4633324 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-8.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El camí d'accés pel sudest està tancat per dues barreres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93181 | Mastosquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mastosquer | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 262.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135-136.</span></span></span></p> | XVII-XX | En ruïna | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, en estat de ruïna, que està emplaçada en un petit altiplà, ben encarada amb vistes a la vall de la riera de Conangle. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (que tenia planta baixa més un pis) i disposava d’un ampli tancat o cobert a la part davantera, al sud. Malgrat el seu estat ruïnós, la construcció ha conservat els volums i la tipologia constructiva originàries, sense modificacions modernes. És un bon exemple d’un tipus de casa popular feta en bona part de tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa devia aixecar-se en diferents fases constructives que són difícils de precisar. La façana principal, encarada vers migdia, consta d’un portal petit i molt simple, amb llinda de pedra i reforçat lateralment amb maó, i té també una finestra amb brancals de pedra picada. El parament de la part de llevant és fet bàsicament de tàpia, amb la cantonera i la part baixa de pedra. Al mur de llevant hi trobem dues espitlleres. En la part de ponent, en canvi, els murs són predominantment de pedra. A l’interior la casa s’estructurava en tres crugies. A l’angle nordoest hi ha adossat un petit cos, parcialment descalçat, que correspon a una tina de cairons. A l’angle nordest hi ha adossat un altre cos, fet de pedra, que devia acollir una altra tina. </span></span></span></p> | 08018-361 | Sector sudoest del terme municipal | <p><span><span><span>El Mastosquer no apareix en les relacions de masos del segle XIV ni als fogatjaments del XIV al XVI. És documentat per primera vegada l’any 1644 amb la forma Tosquer i sense el genèric mas que després se li va afegir. Un any després es documenta també com a nom de família. Més tard es documenta amb les variants Maltosquer o Malatosquer, que podrien fer al·lusió a pedra tosca de mala qualitat (Carreté, 2010: 136).</span></span></span></p> | 41.8467600,1.8473500 | 404311 | 4633405 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93181-mastosquer-6.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El camí d'accés per la Caseta del Gener té dues barreres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 93182 | El Colell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colell | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 19, 264-265.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136.</span></span></span></p> | XIV-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Masia d’origen medieval, avui en ruïna, que es troba emplaçada al cim d’un promontori dominant, en un serrat que s’aixeca vora la riera de Conangle. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) que té petits cossos adossats així com una gran zona de coberts al sudest, tan sols separats de la casa per un estret corredor. Malgrat al seu estat ruïnós, ha conservat l’estructura originària, representativa d’un mas de tradició medieval ampliat possiblement als segles XVI-XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, gairebé tapada pels coberts davanters, es distribueix en base a tres eixos d’obertures que no són del tot simètrics, amb un portal dovellat al centre i finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada al primer pis. La finestra principal fou reformada probablement al segle XIX, quan es convertí en balcó. És remarcable el portal, fet amb dovelles de pedra vermellosa i que ha conservat els batents de la porta, amb una inscripció a la fusta de l’any 1799. Els paraments, a pedra vista, són fets amb un aparell de carreus estrets i allargats ben disposats en filades. A la resta de façanes trobem també algunes finestres emmarcades amb pedra picada. La casa té un petit cos adossat al sudoest i un altre a la façana posterior. Aquest últim correspon a diverses tines, que disposaven de la seva rampa d’accés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior el mas es distribuïa en tres crugies. A la nau dreta hi havia el celler, que conserva arcs diafragmàtics apuntats. Posteriorment fou cobert amb volta de pedra, de la qual encara se n’insinua l’arrencada. A la casa hi ha també un forn de pa i, a la planta superior, diferents festejadors. Algunes de les parets interiors són fetes de tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres a ponent s’aixeca una petita construcció de dos pisos corresponent a una pallissa. A la banda nord, i vora l’antic camí per on s’accedia a la masia, hi trobem una tina. Aquestes tines isolades al costat de les masies solien pertànyer als rabassaires o parcers, mentre que les tines adossades a la casa eren de l’amo. En total al Colell hi havia cinc tines.</span></span></span></p> | 08018-362 | Sector sudoest del terme municipal | <p><span><span><span>Aquest mas es troba documentat ja en les relacions de masos de 1368 i 1384. La seva denominació originària és Collell, diminutiu de coll; és a dir, una depressió entre dues muntanyes. La construcció actual és fruit d’una ampliació del mas medieval feta probablement als segles XVI o XVII, quan devia adoptar pràcticament la forma actual, amb l’afegit posterior d’algunes tines o coberts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa fou habitada ben aviat per masovers, i per això no va donar lloc a cap cognom familiar. En documents de l’Arxiu parroquial del segle XVII encara s’escriu amb la grafia antiga de “Collell”, tot i que en els capbreus de 1633 i 1672 ja s’havia escrit amb la forma evolucionada de “Colell”. Els descendents del darrer masover van conservar el sobrenom de cal Colell en la casa que tenien al carrer Nou, número 19. </span></span></span></p> | 41.8525400,1.8439000 | 404033 | 4634050 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-int-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-int-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-pallissa.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-tina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-porta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93182-colell-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93183 | El Solà d’Aladernet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-daladernet | <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 111, 124-126.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Solà”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 3: p. 53-54.</span></span></span></p> | XIV-XIX | En ruïnes. Importants esquerdes als murs perimetrals amenacen que s'acabi d'esfondrar. | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, actualment en ruïnes. Es troba emplaçada en un petit replà del Serrat de la Senyera, sobre el torrent del Solà, el qual una mica més avall desemboca a la riera de Conangle. Uns 500 m a ponent trobem l’església de Sant Vicenç d’Aladernet. La masia consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que està envoltat d’un ampli tancat amb coberts per la banda est i nord. El carener de la teulada és paral·lel a la façana principal. Malgrat el seu estat ruïnós, la construcció ha conservat l’estructura d’un mas de tradició medieval pràcticament sense modificacions modernes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament la casa era més curta i, probablement al segle XVIII o al XIX, s’hi afegí un cos porxat que l’allarga per la cara davantera. Així doncs, la façana principal, encarada vers migdia, ara presenta l’accés mitjançant una mena de vestíbul cobert amb volta. Rere la volta, però, és perfectament visible l’antic portal adovellat, fet amb pedra de color vermellós. Sobre aquest cos davanter hi havia una mena de terrassa amb galeria, avui semiderruïda. Els paraments de la construcció antiga presenten un aparell de bona qualitat, fet amb petits carreus més o menys disposats en filades. A la façana posterior, en l’angle nordoest, es pot veure un altre portal dovellat, el qual ha quedat parcialment cobert rere un cos que s’hi va adossar amb posterioritat. Igual que el portal principal, és fet amb pedra vermellosa per tal de fer-lo ressaltar. En una de les façanes la casa tenia un balcó amb una finestra gòtica, avui desapareguda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior sembla que la casa es distribuïa en tres crugies. La part central és coberta amb volta de pedra. Al costat de ponent hi havia el celler, on es conserva almenys un arc diafragmàtic apuntat, avui tapiat. En el cos davanter, a l’angle sudoest es conserva una tina la boixa de la qual devia donar al celler. S’hi accedia per una escala sota una volta lateral.</span></span></span></p> | 08018-363 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span><span>En terme d’aquest mas hi ha l’església de Sant Vicenç d’Aladernet. El lloc d’Aladernet i l'església apareixen citats l’any 1035. El mas apareix esmentat al segle XIV. Com a Solà (1368), Solà del Adernet (1384) i Solà (1384). En canvi, no apareix als fogatges de 1497 i 1515, però sí en el fogatge de 1553 (Carreté, 2010: 136).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció que s’ha conservat és un bon exemple d’un mas de tradició medieval, probablement ampliat als segles XVI-XVII i amb una última ampliació a la part davantera que es podria datar al segle XVIII o, probablement, ja al XIX. No sembla que amb posterioritat s’hi fessin gaires més modificacions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1920 i 1930 hi habitava la família Santasusagna. En els anys de la Guerra Civil els adults de la família van emmalaltir de tifus i una monja, la germana Úrsula, es va fer càrrec de la mainada. Francesc Soler (1989: 53) recorda que l’àvia del Solà va ser l’última dona de Balsareny que vestia amb la indumentària tradicional catalana. Després, un tal Ginés i la seva família foren els últims que van habitar a la masia. La propietat l’havia adquirit un home de Granollers, i després la va comprar un home de Girona. Aquest la va espoliar emportant-se peces com ara una finestra gòtica del balcó (semblant a les del castell de Balsareny), les bótes del celler, una escala de pedra i altres elements constructius (Soler, 1989: 53).</span></span></span></p> | 41.8573800,1.8486500 | 404435 | 4634582 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93183-sola-21.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93185 | Pla de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-calaf | <p><span><span><span>CURA MORERA, Miquel. 'El poblament prerromà en les comarques centrals de Catalunya', <em>Boletín Arqueológico de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense</em>, fasc. 113. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA MORERA, Miquel (1973). 'Nuevos datos para el estudio del poblamiento prerromano en la región central de Catalunya'. <em>Actas del XII Congreso Nacional de Arqueología, Jaén, 1971</em>. Secretaría General de los Congresos Arqueológicos Nacionales, Zaragoza. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 58-59.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> | XVIII-V aC | Estat de conservació del jaciment desconegut, probablement força arrasat | <p><span><span><span>Jaciment de l’edat del bronze i època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic superficial. Es troba situat a l’extrem meridional de l’altiplà allargassat conegut com el Pla de Calaf. Des d’aquesta punta es té un bon domini visual de la vall del riu Llobregat i s’albira també el turó on hi ha el poblat ibèric del Cogulló, a Sallent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret, en una prospecció superficial que Ramon Camprubí i Miquel Cura hi van fer a principis de la dècada de 1970 van recollir diversos fragments de ceràmica a mà decorada amb cordons aplicats i aplicacions piramidals. Això permet situar el jaciment en una cronologia que abasta des del bronze inicial (1800-1500 aC.) fins a l’etapa ibèrica antiga (entorn dels segles VII-V aC.). També és recollí part d'una destral polida de basalt i s’hi va identificar un possible fons de cabana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora el punt on es recullen de manera més abundant els fragments de ceràmica, a l’extrem sud, hi ha el fonament d’un mur de pedra seca fet de pedres petites que s’allarga fins a una longitud considerable, però mes aviat desfet o en forma de claper; és a dir, derivant en un amuntegament de pedres. Uns metres al nord trobem un claper o amuntegament de pedres similar. No es tracta de feixes, ja que es troben en un terreny pla i no pas terrassat. No podem assegurar que aquests clapers o fonaments de murs tinguin una vinculació directa amb el jaciment, però tampoc es pot descartar. Podria tractar-se de restes d’una petita muralla o d’una estructura de tancament o protecció del recinte.</span></span></span></p> | 08018-364 | Sector sud del terme municipal | 41.8476756,1.8695851 | 406159 | 4633482 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-calaf-jaciment-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-calaf-jaciment-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-calaf-jaciment-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-de-calaf-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 93186 | Festa Major de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-marc | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.</span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span>Festa Major de Balsareny que se celebra en honor de sant Marc, patró del poble, el qual segons una tradició va acabar amb una epidèmia de pesta que delmava la població. La festa, que es celebra entorn del 25 d’abril, conserva com a element més tradicional i emblemàtic el repartiment del panellet de Sant Marc a la sortida de missa. Com també es feia en altres poblacions, aquests panellets beneïts es guarden a les cases i se’ls hi atribueixen efectes beneficiosos, especialment contra els temporals. En la missa que es fa en honor a aquest sant també se’n veneren les relíquies i s’hi canten els goigs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre dels actes característics de la diada són el Ball de bastons i el Ball de la faixa, a càrrec de l’esbart dansaire local. També hi participen els Gegants i gegantons, així com els Grallers de Balsareny. La festa compta també amb el seu pregó, un gran repic de campanes, sardanes, espectacles per als infants, teatre, proclamació de la pubilla i diversos concursos i celebracions esportives. També es pot visitar l’exposició de fotografies del concurs de la Festa dels Traginers.</span></span></span></p> | 08018-365 | Plaça de Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny | <p><span><span><span>Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant va esdevenir la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donaven a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc, el 25 d’abril. La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels panellets de Sant Marc, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. </span></span></span></p> | 41.8630500,1.8775200 | 406839 | 4635180 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img344169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-img343727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93186-festa-major-cartell-1929.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi SarriEl Grup de Memòria de Balsareny Educa ha digitalitzat bona part dels cartells de la Festa Major que es conserven. Es poden consultar per internet al seu web, en el link que indiquem a la bibliografia. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93187 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-9 | <p><span><span><span><span>AMBRÓS MANZANO, Ferran. <em>Colla de Bastoners de Balsareny</em> (treball de recerca escolar, Institut Llobregat, Sallent; tutora: Maria Estruch).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 27-28, 159, 179-184.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HARO SOTOCA, Josep. <em>El ball de bastons</em> (treball de recerca escolar, IES Llobregat; tutora: Clara Salvador Pejoan).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>Conjunt de balls de la modalitat dels bastoners que es practiquen a Balsareny, molt semblants als que s’interpreten en altres pobles del Bages i en altres comarques, però amb un sabor local distintiu que han anat adquirint al llarg dels anys. Tradicionalment havia estat un ball executat per homes, però des de la dècada de 1960 s’hi van incorporar les dones, que actualment hi tenen un pes important. Els balladors han de ser parells. Cadascun va proveït amb dos bastons i tots junts evolucionen al compàs d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o els dels seus oponents. La característica principal són les picades, les quals s’efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d’una formació en filera doble o en rotllana. Entre la colla d’executants se’n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí. Al marge d’aquestes pautes generals, cada colla es caracteritza per alguns elements propis, per exemple en la manera de picar: els bastoners de Balsareny piquen primer amb el bastó esquerre, mentre que a Sallent piquen amb el bastó dret. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment la colla de bastoners de Balsareny balla sis modalitats. La Marxa està formada per dos moviments principals: el Quadre, que es realitza un cop, i l’Entrada, que es realitza quatre cops. La Picaceia té dos moviments principals: el quadre, que es realitza un cop, i l’entrada, que es fa dos cops. El Picotí es caracteritza pel fet que els bastons es freguen al terra en el primer moviment, i l’entrada es fa quatre cops. El Rotllet es caracteritza per ser el ball més llarg de la colla i l’únic en què la formació es desplaça, coincidint en el moment en què freguen els bastons a terra. En el Rotllet Nou els passos del ball són els mateixos però la música és totalment diferent. La Draga està formada per tres moviments principals: el quadre, un altre moviment que és el característic de La Draga on els balladors fan passades que recorden el Picotí, i l’entrada. El quadre es realitza un cop i l’entrada quatre. A més, hi ha l’Airosa, que és un ball actualment desaparegut, ja que no el sap gairebé ningú i molta gent que el sabia pràcticament no el recorda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La Colla de bastoners té la seva actuació principal per la festa major de Sant Marc. Capitanejada pel portador del banderí, tota la corrua de balladors recorren els carrers del poble en un passa-carrers anomenat Bonjorn. Com és tradicional, els bastoners són presents a l’hora de la benedicció i repartiment del panellet de Sant Marc, que és l’acte més característic de la festa. L’altra actuació destacada és per la Festa dels Traginers. Actualment hi ha una colla per als petits i una colla principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els bastoners de Balsareny compten amb una indumentària pròpia i molt característica, que és la mateixa que es feia servir antigament. Es compon d’uns pantalons blancs, una camisa blanca, una armilla blanca, una faldilla blanca amb vetes de diferents colors penjant a un costat, una faixa vermella, camals amb cascavells marrons, espardenyes de set vetes i el típic barret de la colla, que es porta lligat al coll i penjant a l’esquena (antigament es portava posat al cap), i amb una corbata opcional. La faldilla té un pes important dins la vestimenta a causa de les figures que dibuixen les vetes i fan que cridi l’atenció. Porten dos bastons cada un, llistats amb els colors de la senyera, llevat del banderer, que porta un bastó i l’estendard del grup. </span></span></span></span></p> | 08018-366 | Plaça Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny | <p><span><span><span><span>Es creu que el ball de bastons prové de l’evolució d’un antic ball d’espases grec que representava una lluita d’entrenament entre dos bàndols. La indumentària típica dels bastoners, amb un clar predomini d’un blanc de regust hel·lènic, reforça aquesta idea. A Catalunya la primera referència de balls de bastons és el 1558 a Tortosa. A la primera meitat del segle XIX els balls de bastons es van generalitzar a la zona més al sud. Podria ser que a Balsareny s’introduïssin cap a mitjans del segle XIX. S’ha dit que les músiques dels balls de bastons de Balsareny segueixen la forma de les marxes militars típiques d’aquesta època. Així mateix, dos dels balls (la Draga i la Picaceia) es podrien relacionar indirectament amb fets polítics d’aquest segle. Però de tot això no n’hi ha evidències clares. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigui com sigui, a Balsareny ja hi havia bastoners que ballaven des de finals del segle XIX. Aleshores el professor de música balsarenyenc Florenci Florensa va enriquir el ball de bastons amb la recopilació d’antigues melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els instruments d’acompanyament pel clarinet, la trompeta i el fiscorn. Els bastoners ja ballaven el 1897, i els anys 1904-1906 se’n parlava com d’una cosa tradicional. Tot i això, cal dir que en el programa de la festa major de l’any 1892 no hi consten. Precisament l’any 1904 en una notícia del diari El Pla de Bages (29-IV-1904), es recull el ball de bastons amb motiu de la festa de Sant Marc. En un principi aquesta era l’única diada en què ballaven els bastoners; més tard ho feien també per la Festa dels Traginers. A la dècada de 1920 els bastoners eren una dansa molt arrelada en la que hi podia participar tothom, sense distincions ideològiques. Després del lapse de la Guerra Civil, l’any 1940 la dansa es tornà a recuperar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1952 Balsareny va acollir un important concurs català de bastoners en el qual hi van participar les colles més importants i que va comptar amb la presència de l’eminent folklorista Aureli Capmany. Una altra data important va ser el 1985, quan es va celebrar la desena trobada Nacional de Bastoners de Catalunya. La tradició dels bastoners es va renovar quan l’any 1982 es va fundar al Colla Juvenil de Bastoners. Entre els responsables del grup cal ressaltar el paper de Celdoni Santamaria Cortada i, més endavant, el seu fill, Eduard Santamaria Torres.</span></span></span></span></p> | 41.8629600,1.8773400 | 406824 | 4635170 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img343894.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi Sarri | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93189 | Ball de la Faixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-faixa | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 28-29, 159, 183.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Ball tradicional i propi de Balsareny que protagonitzen diversos balladors que van nuant i desnuant les seves faixes. El ballen nou nois que, posats en cercle, van girant sobre ells mateixos mentre conflueixen cap al centre de la rotllana. Quan s’hi han agrupat, lliguen els caps de les faixes i es tornen a obrir, sempre girant, de manera que les faixes es desfan del tot. Quan s’ha obert el cercle queda una gran estrella d’onze faixes blaves i vermelles; cada ballador sosté la seva amb la mà. El capdavanter comença a ballar, alternativament, per sobre i per sota de les faixes, de manera que es va lligant ell mateix fins arribar al mig. Allà posa el cap sobre el nus de les faixes i “fa la figuereta”; és a dir, la vertical, mantenint l’equilibri tant com pot. Quan finalment recupera la posició dreta desfà el seu camí. Un cop deslligat, els altres vuit dansaires, que tota l’estona han anat saltant sobre el seu lloc, tornen a convergir cap al centre tot faixant-se, deslliguen els caps de les faixes i tornen a la posició inicial. Actualment el ball és acompanyat amb una instrumentació per a cobla, obra de Nadal Puig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment les faixes dels balladors són de diferents colors: quatre faixes blaves, quatre de vermelles i la del capdanser és blanca. Abans totes eren vermelles. Els balladors vesteixen camisa blanca i corbata llarga del color de la faixa de cada dansaire. Antigament el ball de la faixa es feia davant de l’ajuntament com ara, però executat pels mateixos bastoners, que després continuaven els seus balls de bastons per tot el poble.</span></span></span></p> | 08018-367 | Plaça de Roc García | <p><span><span><span>Aquesta és una dansa masculina d’origen desconegut que s’havia ballat a principis del segle XX. S’interpretava per Sant Marc, el dia 25 d’abril. Sortint d’ofici i com a obsequi a l’Ajuntament, es ballava davant de la casa consistorial. “Els balladors vestien espardenyes amb set vetes negres, mitjons blancs, camals de cascavells, fets de drap de cànem vermells, amb uns requadrats de fil daurat i, al mig de cada requadre, un picarol. Totes les faixes eren vermelles” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). D’altra banda, la composició i la coreografia del ball s’han datat el 1904, i hi ha qui diu que no es va arribar a ballar mai en públic fins anys més tard. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball es va recuperar a mitjans del segle XX, amb motiu d’organitzar-se un esbart dansaire l’any 1947. Aleshores l’avi Mateu Boixadera va indicar les pautes d’aquest ball tal com el recordava de quan era jove. Entre el mestre Comas, director de l’esbart, i el rector del Mujal es van refer els passos de la dansa i la partitura. D’aquesta manera el dia de Sant Marc es va tornar a ballar aquesta dansa tradicional. Segons alguns folkloristes eminents, com Joan Amades, Aureli Capmany o Joan Comas i Vicens, “es va salvar una dansa totalment desconeguda, única en la seva forma i estil” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). </span></span></span></p> | 41.8631100,1.8773200 | 406823 | 4635187 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344143.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi SarriEl 8 de març de 2022 es va sol·licitar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la inclusió del Ball de la Faixa en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93197 | Espai natural del riu Llobregat a Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-riu-llobregat-a-balsareny | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1997). <em>Guia d’espais d’interès natural del Bages</em>. Centre d’Estudis del Bages; Institució Catalana d’Història Natural, Manresa, p. 179-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PRAT, Isidre (2009). “Inauguració de l’itinerari a l’espai natural del riu Llobregat al seu pas per Balsareny”, <em>Sarment</em>, núm. 382 (juliol-agost 2009), p. 3-4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 9-16.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ECAFIR SL. “Resclosa de la Séquia de Manresa”, Inventari de zones humides de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Codi 08000702. Enllaç a internet: <a href='///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf'>file:///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf</a> </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai d’interès natural a l’entorn del riu Llobregat al seu pas pel terme de Balsareny que compta amb indrets d’una gran bellesa paisatgística i amb elements d’interès geològic, botànic, faunístic i arquitectònic. Per bé que la intervenció humana hi ha estat present des de temps antics, per exemple al segle XIV amb la construcció de la resclosa i la Séquia de Manresa, i al segle XIX amb les diverses rescloses, canals i fàbriques de riu, tots aquests elements en general es troben ben integrats en un entorn que ha mantingut les seves característiques més autèntiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als espais més propers al riu hi trobem un interessant bosc de ribera molt ben desenvolupat. <span>Es tracta bàsicament d'una verneda (un tipus d’hàbitat declarat d’interès per la Unió Europea) on hi trobem també pollancres, àlbers, salzes o freixes, a més d’un sotabosc de lianes. Cal destacar que en el tram entre Sant Esteve, la Rabeia i fins la resclosa dels Manresans hi ha l’única representació de verneda ben constituïda al Bages. </span>Més enrere trobem algun roure de dimensions imponents, com el que es troba prop de l’església de Sant Esteve. També és molt destacable el bosc d’Aurons que ha crescut aigües avall de la resclosa de la Séquia i que és un dels punts més interessants. Hi podem veure aurons blancs, aurons negres, blades, avellaners i boix grèvol. Malauradament, en els darrers anys els aurons han anat quedant isolats per la competència d’altres espècies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de la Séquia, que comença a la Resclosa dels Manresans i s’adreça en direcció sud, és excel·lent per fer-hi una passejada i contemplar la massa arbòria que s’alça entre el riu i el canal, mentre que al costat de ponent s’estén una barrera de cingles abruptes i rocallosos formats per gresos. És molt recomanable visitar aquesta zona a la tardor, quan les fulles dels aurons i blades agafen uns colors daurats i vermellosos. És fàcil sentir i veure-hi diverses espècies d’ocells, com el rossinyol, la merla les mallerengues o el pit-roig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’un punt de vista geològic, són destacables els cingles que ha creat l’acció erosiva del riu. En les seves escletxes s’hi refugien el duc, el mussol banyut o els rat-penats, i a vegades també hi reposa l’àguila calçada o l’aligot, mentre que als arbres hi trobem l’òliba, el mussol comú, el picot o el gamarús. Sobre la resclosa de la Séquia s’hi pot veure una curiosa formació geològica anomenada <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) que és el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts del cingle. Els més resistents, com les lloses de gres, han quedat a la part alta com si fossin els barrets d’unes columnes </span></span></span></p> <p><span><span><span>La combinació d’hàbitats i la tranquil·litat de la zona fa que s’hi trobi una gran quantitat d’espècies animals. Al riu hi viuen la bagra, la truita, la carpa i el barb cua-roig. Entre els mamífers hi trobem el toixó, la fagina, la geneta, la guineu, el conill i sembla que també la llúdriga. Darrerament els senglars hi són ben visibles, com també els cabirols. Entre les aus destaquen el bernat pescaire, el blauet, la xivitona, els ànecs collverd i els rapinyaires diürns i nocturns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Resclosa dels Manresans s’hi ha habilitat un petit observatori d’aus equipat amb un plafó que permet identificar les diferents espècies que fan parada en aquesta zona humida creada entorn de l’eixamplament del riu per la resclosa.<span> Vora la resclosa hi ha una petita illa totalment coberta pel bosc de ribera que dona bon refugi a animals hivernants. Hi poden fer muda amb tranquil·litat i fins i tot nius i caus</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny, s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa. És un bon lloc per contemplar les estructures geològiques de les <em>dames coiffées </em>i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat, que en aquest punt descriu un suau meandre.</span></span></span></p> | 08018-368 | Sector central del terme municipal | 41.8689300,1.8846100 | 407436 | 4635825 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-vista-t-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-36.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-8-llobregat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-sequia-tram-resclosa-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-zona-humida-observatori-aus-plafo.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ruta d’interès natural senyalitzada que compta amb elements informatius, a més d’un observatori del paisatge i un observatori d’aus.Informació facilitada per Sergi Fonseca | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 93200 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-10 | XIX-XX | Teulada parcialment esfondrada. Coberta per la vegetació | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada amb coberta feta de lloses. La porta és de llinda plana, revestida amb una xapa metàl·lica. Es troba a la propietat de la masia de Lledó detràs Castell.</span></span></span></p> | 08018-369 | Sector central del terme municipal. Barri de la Rabeia | 41.8740200,1.8837300 | 407370 | 4636391 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93200-barraca-lledo-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 93201 | Forn de calç de l’Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lalou | XIX-XX | Descalçat i trencat per la part lateral i davantera. Hi ha crescut la vegetació a l'interior. | <p><span><span><span>Forn de calç emplaçat uns 900 m al nordest de la masia de l’Alou, en una zona boscosa i al costat d’un camí. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en un forat més o menys cilíndric excavat al sòl natural en un terreny amb desnivell. És força ample, amb un diàmetre interior de quatre metres. En aquest pou és on es dipositava la pedra calcària junt amb els feixos de llenya per cremar. L’interior és revestit amb una mena d’arrebossat que és fruit de la mateixa combustió del forn. Pel costat dret aquesta paret del forn ha quedat descalçada per l’erosió del terreny, i la part davantera s’ha esfondrat.</span></span></span></p> | 08018-370 | Sector sudest del terme municipal | 41.8560700,1.8912900 | 407972 | 4634390 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93201-forn-calc-alou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93201-forn-calc-alou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93201-forn-calc-alou-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 93202 | Font de les Collades de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-collades-de-baix | XX | Entorn abandonat i envaït per la vegetació. | <p><span><span><span>Font emplaçada a l’interior d’una balma que es troba vora la rasa de les Collades, uns 150 m al sud de la casa de les Collades de Baix o Casa Nova de les Collades. La balma té una extensió d’uns 20 metres. A la part central s’hi ha habilitat un parapet de maó on hi havia el brollador, al costat d’un reforç de la part baixa de la roca. La font estava tapada amb un tap; d’aquí el nom de la Font del Tap amb què també es coneixia. Avui ha quedat seca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda oposada de la rasa de les Collades hi ha una altra balma que al seu interior té un safareig, avui totalment cobert per la vegetació. Amb l’aigua de la font es regaven uns horts que hi havia a la terrassa del curs fluvial.</span></span></span></p> | 08018-371 | Sector nordest del terme municipal | 41.8805900,1.8977500 | 408543 | 4637106 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93202-font-collades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93202-font-collades-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Font del Tap | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 93203 | Pou de glaç de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109-110.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 2: p. 22.</span></span></span></p> | XVII-XVIII | Estat del pou desconegut, ja que actualment és inaccessible. L'entorn és cobert per la vegetació. | <p><span><span><span>Pou de glaç que es troba sota el balç que hi ha darrera del Casal Verge de Montserrat, al nucli de Balsareny. Concretament, el pou esta situat on comença un petit replà després de la part més inclinada del balç, però actualment tot aquest sector es troba cobert per una espessa vegetació, cosa que el fa inaccessible. Es tracta d’un indret obac i al peu de la riera del Mujal. Aquí l’aigua de la riera passa encaixonada, i això dona facilitat perquè s’hi formin grans tolls de glaç. Segons el record popular, el pou és força gran però només se’n conserva aproximadament la meitat, la part que està adossada al balç. Fa uns anys el propietari el va partir per tal d’aprofitar-ne les pedres.</span></span></span></p> | 08018-372 | Vora el nucli urbà de Balsareny. Darrera el Casal Verge de Montserrat (Plaça de Roc García) | <p><span><span><span>Aquest pou de glaç pertanyia a les terres que anaven adossades a la masia de cal Sala. Quan a mitjans de la dècada de 1920 l’Ajuntament va comprar aquesta casa per establir-hi la seu del consistori també hi anava inclòs el pou, que més tard fou cedit a Pepito Vilanova en recompensa per haver tapat el torrent de la claveguera fins a la riera. No sabem qui s’encarregava de l’explotació del pou, que possiblement estava arrendat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Soler (1989: 22) recorda que quan ell era petit la canalla hi anava a jugar, i era un pou força gran. Fa uns anys el propietari del terreny el va partir per la meitat per tal d’aprofitar-ne les pedres per fer un mur a la riera. En va deixar l’altra meitat perquè servís de mur de contenció. El Pou de Glaç va esdevenir topònim per designar el tros de terreny on es troba, contigu a la casa de ca la Miquela (Costa del Castell, 24).</span></span></span></p> | 41.8636600,1.8774700 | 406836 | 4635248 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93203-pou-glac-balsareny-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93203-pou-glac-balsareny-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93203-pou-glac-balsareny-1.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93204 | Dames Coiffées | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dames-coiffees | <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 132.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt. Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans. Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats. De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient. Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota. En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat. Com que l’accés és una mica difícil, les <em>dammes coiffès</em> també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les <em>dames coiffées</em>. És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera. Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.</span></span></span></p> | 08018-373 | Sector central del terme municipal | 41.8700600,1.8833100 | 407330 | 4635952 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-mirador-zona-humida-dammes-coiffes-plafo.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 93205 | Pou del Pont del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pont-del-riu | XIX | <p><span><span><span>Pou que està situat vora l’anomenat Pont del Riu, al costat del Llobregat, i que tenia una funció que ens és desconeguda. No era un pou comú per agafar aigua, ja que no té cap finestreta ni obertura per on es pogués recollir el poal o galleda. En realitat, es tracta d’un pou de gran profunditat, que encara arriba fins al nivell de les aigües freàtiques, però que té un brocal poc útil, ja que només té obertura per la part superior, que queda obturada per un coronament de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou es troba a l’extrem sudest del pont, a uns 15 metres de la llera del riu i a la part alta de la terrassa fluvial, vora la carretera. Pel desnivell del terreny respecte a la cota del riu deu tenir uns 7 o 8 metres de profunditat. El brocal és confeccionat amb maó, de planta quadrada. És una obra de bona qualitat tècnica i que compta amb elements d’embelliment, com ara una cornisa de remat superior, una pedra que té gravada la inscripció “AÑO 1885” i unes tires de ferro que formen una mena de cúpula de coronament de forma piramidal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part posterior el pou queda alineat amb el mur de contenció de la terrassa fluvial. La cavitat interior és també de planta quadrada i està revestida amb maó i pedra. Dues de les parets interiors, enfrontades, són llises i revestides de maó. Les altres dues, també enfrontades, són revestides amb carreus de pedra i no són llises, sinó que estan perfilades amb un encaix que abasta tota la profunditat del pou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ignorem la funcionalitat d’aquest pou i podem descartar que servís per treure aigua, com un pou comú, o que es tracti d’una sínia. Com a hipòtesis, podem suggerir algunes possibilitats: que es tractés d’un molí de vent vertical (aeromotor), per bombar l’aigua del riu, que s’utilitzaria per regar horts. Els ferros de coronament podrien ser part de l’estructura que sustentaria les aspes del molí. Una altra possibilitat és que tingués una funció relacionada amb el mesurament del nivell de les aigües del riu o de les aigües freàtiques, tot i que pel fet de ser construït en una data tan reculada com el 1885 això costa de creure. En el moment present, doncs, la seva funció és una incògnita, i la gent de la zona tampoc en sap donar cap explicació concreta; simplement el descriuen com un pou.</span></span></span></p> | 08018-374 | Sector central del terme municipal. Vora el Pont del Riu, al Llobregat | <p><span><span><span>El Pont del Riu fou inaugurat l’any 1797, promogut pel conegut rector de Balsareny Roc García de la Enzina. Segons una inscripció, l’any 1895 el pont va ser reforçat i eixamplat per la Diputació de Barcelona. El 1915 es va construir la carretera de Balsareny a Avinyó, que travessa el riu per aquest pont. La data de 1885 que consta en la inscripció del pou podria relacionar-se, directa o indirectament, amb alguna d’aquestes obres promogudes per la Diputació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els molins verticals fets amb estructures metàl·liques, coneguts com a molins de tipus americà o aeromotors, van tenir una gran difusió a finals del segle XIX i començament del XX. A Balsareny en trobem un exemple a la masia de Puigdorca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la segona hipòtesi, cal dir que l’any 1911 el Ministeri de Foment va promoure un seguit de punts per mesurar l’evolució dels cabals d’aigua dels rius i altres variables. Es van posar en funcionament 42 estacions que formaven part de la “Red de Estaciones de Aforos y Embalses”; unes estacions que al principi eren molt simples i posteriorment van anar evolucionant fins adoptar la forma de pous amb una caseta. En realitat, però, ens costa de creure que aquest pou fos un exemple precoç d’aquest tipus d’infraestructures. </span></span></span></p> | 41.8594700,1.8805300 | 407084 | 4634779 | 1885 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-9.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 93211 | Cançó del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-moli | <p><span><span><span>AMADES, Joan. <em>Costumari català</em>, vol. XI, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 63-64.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició no vigent | <p><span><span><span>Cançó que tradicionalment es cantava i es ballava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages mentre es feia la mòlta en els molins. El folklorista Joan Amades recull aquesta cançó en el seu <em>Costumari Català</em>. Segons aquest autor, antigament la batuda del cereal i la primera mòlta de la nova collita estaven revestits d’un cert cerimonial. Hi ha diverses cançons conegudes de tema moliner, i segons la visió popular els molins havien estat llocs de ball i de llicència. Les dones eren les que solien encarregar-se de portar el blat a moldre, i mentre esperaven que s’enllestís la mòlta era habitual cantar algunes cançons i ballar. Amades apunta també la possibilitat que aquests balls rituals podien constituir reminiscències d’antics rituals d’aparellament encaminats a afavorir la germinació de les llavors i l’èxit de les collites. La celebració de la primera mòlta podia comportar, doncs, un ritual que es proposava assegurar la prosperitat del conreu per a l’any següent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cançó del molí que es cantava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages deia així: “La filla d’un pobre home se’n lleva de matí, digudí, ga, fa el sac i son arri se’n va cap al molí, digudí, digudà. Moliner planta la mola. Ai, digudà. Si vol moldre bé moldrà (Amades, 1990: 64)”.</span></span></span></p> | 08018-375 | 41.8634200,1.8768900 | 406787 | 4635222 | 08018 | Balsareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93211-canco-moli.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93211-traginers-sacs.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 93212 | Cuca Mare de la peresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuca-mare-de-la-peresa | <p><span><span><span>AMADES, Joan. <em>Costumari català</em>, vol. IX, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 51, 72.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició perduda | <p><span><span><span>Tradicions orals relacionades amb la tasca del segar que recull el folklorista Joan Amades en el seu <em>Costumari Català</em>. Segons aquest autor, “a Balsareny diuen que entre les espigues es cria una mena de cuca tan petita que ni s’arriba a albirar, la qual és la mare de la peresa i hom l’anomena així. Al pobre segador que té la mala ventura de topar-la tot segant el fa objecte del seu enuig; li encomana una mena de verí, que hom no sap com treure’s del damunt, que porta mala gana per a fer res i poc delit. Del segador poc delitós hom creu que ha ensopegat aquesta cuca i que l’ha fet objecte del seu atac, del qual no es podrà sostreure en totes les messes, i els companys el fan tema de burles. La peresa només sol campejar pel blat en començar la segada. El renou que mouen els segadors i la masega que es produeix al camp la molesten i se’n va (Amades, 1990: 51)”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Amades recull una altra creença segons la qual el cant de les cigales fa créixer el blat. Per això no es pot segar mentre les cigales encara canten, perquè el blat va creixent encara una mica cada dia. Però quan paren de cantar és el moment de posar-se a la feina, perquè el blat ja està a punt. Segons Amades, a Balsareny creien que les cigales “canten set dies seguits sense gairebé ni parar per res i després es rebenten, puix que, segons opinió de la gent vella, la sega no podia durar més d’una setmana, i tot el blat que es segava passats els set primers dies no arribava a bona fi i no aprofitava (Amades, 1990: 72)”.</span></span></span></p> | 08018-376 | 41.8633600,1.8770400 | 406800 | 4635215 | 08018 | Balsareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93212-cuca-mare-peresa-cigala.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 93253 | Candàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/candaliga | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> | XII-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, d’origen medieval, que està emplaçada en una vall entre dos serrats per on transcorre el torrent de Candàliga. Consta d’un cos residencial (amb planta baixa més dos pisos) més altres dependències i coberts que formen un pati davant la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el nord, consta d’un portal dovellat de tradició gòtica i altres obertures, de distribució irregular, emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. El cos originari podria ser en part d’època medieval, i probablement als segles XVII-XVIII es va allargar cap a llevant. </span></span></span></p> | 08018-377 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i conserva documentació des del segle XI. Segons l’estudiós Ramon Carreté, el nom del mas deriva del nom de persona d’origen germànic Àgela o Àgila, que es troba profusament documentat a Catalunya als segle IX i X. Precisament l’any 970 hi ha documentat a Balsareny els hereus d’un Àgila, que tenia propietats prop de la vall de Ferrans. Molt probablement la seva casa fou el Casal d’Àgela, que seria l’origen d’aquest mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas està documentat al segle XII amb la forma Casaldègela (anys 1177 i 1195). El 1199 apareix com a Cassal dàgela, i cap a 1200 com a Casaldàguila i Casaldàliga. Pel que fa al nom dels propietaris, els anys 1611-12 predomina la variant Casaldàguila, i més endavant coexisteix amb Casandàliga i Candàliga. Finalment, a les darreries del segle XVIII es imposar definitivament la forma Casaldàliga (Carreté, 2010: 135).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, als segles XVII-XVIII la masia es devia ampliar i va adquirir pràcticament la forma actual.</span></span></span></p> | 41.8592900,1.8339300 | 403216 | 4634811 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93253-casaldaliga-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 93254 | Gegants de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-balsareny | XX | <p><span><span><span>Els gegants de Balsareny, construïts l’any 1985, són el Marc i la Maria, uns noms que responen als patrons del poble. El gegant, que mesura 3,55 metres, està inspirat en un antic traginer, el senyor Sarri, que havia estat un dels impulsors de l’emblemàtica Festa dels Traginers. La geganta, que mesura 3,35 metres i pesa uns 43 kg, representa la seva dona, i a diferència del gegant no està inspirada en cap personatge concret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Marc porta la típica bata negra de traginer i, dintre de la butxaca de la mateixa peça, hi guarda una petaca grossa de cuir, plena de picadura de tabac. Està fumant pipa, al cap llueix una barretina i, a la mà dreta, aguanta unes morralles o capçó, que és el guarniment que fermava el cap de la mula o el cavall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Maria va vestida de pagesa. Porta un davantal lligat a la cintura i una mantellina a l’espatlla. Al cap hi duu un mocador lligat al clatell. Com a complement, porta un mocador brodat a la mà dreta amb el seu nom. S’ha conservat des del dia de la seva estrena. L'any 2015, amb motiu del 30è aniversari, va estrenar nova vestimenta, d’un color violeta.</span></span></span></p> | 08018-378 | Sala El Sindicat. Carrer de Ponent, 7 | <p><span><span><span>A principis dels anys 1980 durant una trobada d’amics balsarenyencs (alguns dels quals ja no vivien al poble) va sorgir la idea de construir una parella de gegants. Tres d’aquestes persones van impulsar una campanya per vendre butlletes que financessin la iniciativa, mentre que la resta del cost el va aportar l’Ajuntament. Des d’un primer moment es tenia clar que la figura del gegant havia de ser un traginer, com no podia ser d’altra manera en un poble conegut per la seva emblemàtica Festa dels Traginers. I també es decidí que la geganta que l’acompanyés havia de ser una pagesa. Els impulsors es van posar en contacte amb el conegut artesà constructor de gegants Manel Casserras i Boix, de Solsona, que va ser qui va acabar donant forma a les idees que havien anat sorgint durant tot aquest temps de gestació. Els gegants de Balsareny foren construïts l’any 1985. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El dia 27 d’abril de 1985 es van estrenar i foren batejats en una cerimònia multitudinària a la plaça de l’Ajuntament, tenint com a padrins els gegants Reis de Sallent, en Bernat i l’Ermessenda. Alhora és va presentar el seu ball de lluïment, amb música composta per mossèn Joan Bajona i Pintó, rector del poble. D'ençà de la seva estrena ja va néixer la Colla de Geganters i Grallers de Balsareny, que poc a poc es va donar a conèixer en els diferents àmbits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els membres del grup que hi posava la música, amb gralles i tabals, provenien d’una “banda de trompetes i tambors” que havia estat activa durant els anys setanta i començaments dels vuitanta però que aleshores ja estava desapareguda. Des de bon començament els gegants fan les seves actuacions principals per la Festa dels Traginers i per Sant Marc, el 25 d’abril, que és la Festa Major. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Marc i la Maria van ser els primers gegants que va tenir Balsareny. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”, inicialment impulsada pel grup de músics.</span></span></span></p> | 41.8628400,1.8746900 | 406604 | 4635160 | 1985 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-marc-i-maria-actualment.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-img344206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-taller-casserres-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-taller-casserres-2.jpeg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Manel Casserras i Boix | Els gegants es guarden en un local polivalent a la plaça de la Mel-carrer de Ponent. També s’hi guarda el gegant Peta Fluix i altres materials que són visibles a través d’uns vidres quan es fa algun acte a la sala. Hi ha una proposta sorgida de les xarxes socials perquè s’habiliti un espai en el qual els gegants i tota la imatgeria del poble estiguin exposats i es puguin veure de manera permanent. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 93255 | Gegant Peta Fluix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegant-peta-fluix | XX | <p><span><span><span>Gegant que adopta la forma d’una bèstia infernal i que la colla Peta Fluix fa actuar bàsicament en el context del Correfoc que s’organitza per la Festa dels Traginers. És un gegant banyut que està dotat de pirotècnia, sobretot a la boca. Porta 12 punts de foc, cosa que el fa molt espectacular una vegada encès Té una mobilitat important, perquè pugui anar ràpid i lleuger al voltant dels diables. Està basat en un personatge del “Llibre de les bèsties”, de Xavier Fàbregas. És un gegant que lluita entre el bé i el mal, de manera que els diables que el volten sempre proven de temptar-lo perquè es decanti de la banda del mal. Té una alçada de 2,80 m i pesa 35 kg.</span></span></span></p> | 08018-379 | Sala El Sindicat. Carrer de Ponent, 7 | <p><span><span><span>Els primers gegants de Balsareny es van estrenar l’any 1985 i, com no podia ser d’altra manera, estaven vinculats a l’esdeveniment popular més emblemàtic del poble: la Festa dels Traginers. Són el Marc i la Maria, un traginer i una pagesa. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k més sonen”, inicialment impulsada pel grup de músics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els orígens de la Colla Peta Fluix es troben en el Correfoc que, des de 1988, s’organitza per la Festa dels Traginers. El dissabte al vespre té lloc el Correfoc del Traginer, i el divendres es fa un Correfoc infantil. El gegant d’aquesta colla el va construir Francesc Cisa Camps l’any 1992. El nou gegant es va “batejar” en una Festa dels Traginers i el va apadrinar el Gegant Malparit (de la Colla Correfoc Santvicentí, de Sant Vicenç de Castellet) i el gegant llucicercs (de la Colla de de Dimonis de Cercs). Normalment actua una vegada a l’any a Balsareny, en el Correfoc del Traginer que es fa el dissabte. Subsidiàriament, la Colla Peta Fluix també fa alguna sortida a altres poblacions de Catalunya, quan és oportú perquè el seu gegant pugui oferir l’espectacle per al que està dissenyat. </span></span></span></p> | 41.8628000,1.8746700 | 406602 | 4635155 | 1992 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93255-peta-fluix-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93255-peta-fluix-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93255-peta-fluix-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-03-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Francesc Cisa | Els gegants es guarden en un local polivalent a la plaça de la Mel-carrer de Ponent. També s’hi guarda el gegant Peta Fluix, junt a un seguit de materials municipals, i són visibles a través d’uns vidres quan es fa algun acte a la sala. Hi ha una proposta sorgida de les xarxes socials perquè s’habiliti un espai en el qual els gegants i tota la imatgeria del poble estiguin exposats i es puguin veure de manera permanent. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 93256 | Gegants de la colla “Els K + sonen” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-la-colla-els-k-sonen | <p><span><span><span>ANÒNIM (2021). “Deu anys de gegantons”, <em>Sarment</em> (17 maig 2021). (<a href='http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html'>http://sarment.blogspot.com/2021/05/deu-anys-de-gegantons.html</a>)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Geganteres, grallers i tabalers de Balsareny – Els K + Sonen (2024). <em>Candidatura fira del món geganter 2024. </em>Treball de presentació de la candidatura.</span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Gegants i gegantons de la colla “Els k + sonen”, que estan inspirats en diversos personatges representatius de la història de Balsareny, tant antiga com recent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegants són Bernat de Peguera i Blanca de Bell-lloc, que foren senyors de Balsareny al segle XIV. La Blanca llueix un vestit marró en el qual s’hi poden trobar més d’un centenar de triangles brodats a mà. La diadema que porta al cap representa els 45 merlets del castell de Balsareny. Al mateix temps, el nom de la geganta al·ludeix a la marededéu de la capella del castell, coneguda com la Verge blanca perquè és una talla feta en marbre. La geganta fa 3,35 m d’alçada i té un pes de 41 kg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Bernat va vestit de cavaller medieval, amb tonalitats verdoses i una capa de color grana amb passamaneria. Sosté un escut amb la representació de l’antiga heràldica de Balsareny i, al pit, hi té brodat un lleó rampant, símbol del llinatge dels Peguera. Fa 3,60 m d’alçada i té un pes de 45 kg. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els gegantons representen dos personatges de la història més recent. D’una banda, mossèn Joan Bajona Pintó, qui fou rector de Balsareny a les dècades de 1970 i 80 i persona molt estimada al poble. Apareix amb vestimenta negra de capellà, boina i un puro. A cada ma duu un atribut que l’identifica amb les seves grans aficions. A la dreta porta una paleta, ja que va excel·lir com a artista especialitzat en la construcció de mosaics, amb els quals va embellir molts racons de Balsareny. El mateix Joan Bajona va demanar a l’aleshores alcalde, Jaume Rabeya, que el seu gegantó pogués lluir una paleta. A l’esquerra sosté una particel·la de trombó que correspon a una peça musical de la població que ell va escriure fa molts anys. En aquest cas, la caracterització de la figura, feta pel mestre de Cardona Toni Mujal i les seves modistes, va ser especialment reeixida: la boina, el seu gec, la camisa, el cinturó, el mateix 'puro' (fins i tot destacant la marca dels seus preferits) i el treball magistral en l'elaboració del rostre són d’una gran versemblança.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre gegantó és la Mariona, un personatge de rostre anònim que representa una jove treballadora del tèxtil. Una filadora, una de les moltes balsarenyenques que, de ben joves, començaven a treballar en alguna de les fàbriques tèxtils que hi havia al poble. Porta a la mà una bitlla de fil de cotó i va caracteritzada amb la indumentària pròpia d’un dia de treball: una bata de color blau que les modistes del taller de Toni Mujal van dissenyar partint d’unes fotografies antigues de l’arxiu municipal. El Joan i la Mariona mesuren 2,70 m d’alçada i tenen un pes de 28 kg (ell) i 26 kg (ella). </span></span></span></p> | 08018-380 | Plaça Ricard Viñas, 2 | <p><span><span><span>Els primers gegants de Balsareny es van estrenar l’any 1985 i, com no podia ser d’altra manera, estaven vinculats a l’esdeveniment popular més emblemàtic del poble: la Festa dels Traginers. Són el Marc i la Maria, un traginer i una pagesa. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La colla gegantera “Els k + sonen” va sorgir l’any 2011, en principi com a grup musical impulsat per gent que tenia inquietuds especialment per la gralla i la percussió. En la seva arrencada hi van ajudar els grallers de Sant Fruitós de Bages, i l’any 2012 ja participaven en diverses sortides tot acompanyant els Geganters de Balsareny. A finals de l’any 2012, però, van sorgir algunes diferències de criteri sobre com encarar el futur dels Geganters i Grallers de Balsareny. Això va motivar que, a finals de l’any 2012, es creés oficialment la nova colla gegantera com a entitat, que va mantenir el nom del grup musical pioner 'Els K + Sonen'. El 2013 la nova colla ja participava en la primera trobada de gegants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica abans, l’any 2011, s’havien estrenat els gegantons del municipi, encarregats per l’Ajuntament i confeccionats al taller de Toni Mujal, de Cardona. El consistori va acordar que el gegantó fos la imatge de mossèn Joan Bajona i Pintó, rector i fill adoptiu de la localitat. Fou apadrinat per la Tia Sala i l'Isidret, gegantons de la colla de Santpedor, durant la trobada de gegants de la Festa Major de l'any 2011. La gegantona fou la Mariona, nom diminutiu de la patrona de Balsareny i de rostre anònim. Fou apadrinada per l'Isarn i l'Aigó, gegantons de la colla de Sant Fruitós de Bages. Quan la colla 'Els K + Sonen' es van independitzar va continuar portant els gegantons de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida l'entitat va anar creixent, fins arribar a registrar prop d'una setantena de membres. Els músics van adquirir tècnica musical assistint a cursos de percussió de l'Arco Baleno (Brasil) a Montcada i Reixac, o assistint a diversos seminaris i classes de gralla. Fou així que, uns anys més tard, van decidir construir els seus propis gegants, costejats per ells mateixos mitjançant diverses iniciatives de marxandatge. Es va acordar que ambdues figures representessin el passat medieval del poble, i sobretot que tinguessin un estret vincle amb el castell de Balsareny, icona del municipi. La parella de gegants fou encarregada al mateix taller de Toni Mujal. Primer va arribar la geganta, Blanca de Bell-lloc, que es va estrenar l'any 2014 durant la segona trobada gegantera. Va ser apadrinada per en Sala i na Ricardis, gegants de la colla de Sant Fruitós de Bages. En la setena edició, quan es celebrava el 5è aniversari de la geganta (2019), es va completar la parella amb el gegant Bernat de Peguera. Els seus padrins foren en Víctor i la Maria, gegants vells de la vila d'Artés. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més de participar en les principals celebracions del municipi, com la Festa Major, la Festa de la Gent Gran, la Fira d’Entitats, Sant Joan, l'entrega de capons al castell, la Festa dels Traginers, el Cross del Traginer o la Cavalcada de Reis, la colla “Els k + sonen” ha estat present cada any en les trobades geganteres de Catalunya, que han tingut entorn de la quinzena de colles cada any. Fora de Catalunya han participat a les festes del Pilar a Fraga (Osca), a la IV trobada de la Federació Gegantera Valenciana a Vinaròs (País Valencià), a les festes de Sant Andreu a Vinçà (Catalunya Nord, França) o a la Festa Major de Sant Julià de Lòria (Principat d'Andorra). </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2021, amb motiu del seu desè aniversari, els gegantons van ser restaurats al Taller Aglà de Cassà de la Selva. La balsarenyenca Imma Navarro va renovar-ne el vestuari. Coincidint amb les restriccions de la pandèmia de Covid del 2020, la colla va organitzar una exposició-espectacle de gegantons simbòlics d'arreu de Catalunya al teatre municipal, on al llarg d'una setmana una cinquantena de figures d'aquestes característiques van omplir la sala i van rebre la visita de mig miler de persones. L’any 2024 la colla 'Els K + Sonen' va presentar candidatura per acollir a Balsareny la XVI Fira del Món Geganter.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als personatges representats, Blanca de Bell-lloc i Bernat de Peguera foren senyors de Balsareny al segle XIV. Blanca era filla de Guillem de Bell-lloc (del castell de Bell-lloc, a la Roca del Vallès) i de Gaia de Santa Eugènia. Bernat era fill de Guillem de Peguera i de Blanca. Blanca i Bernat foren els pares de Ramon II de Peguera, que fou un personatge clau en aquest llinatge. Fou ell qui el 1351 va comprar el domini directe del castell i la baronia de Balsareny (anteriorment els Peguera eren vassalls dels Rajadell). Així mateix, va estrènyer vincles amb la corona, va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó i fou nomenat majordom de la reina. També va impulsar obres al castell, que en aquest moment va adquirir la fesomia actual de castell-palau gòtic. Uns anys després, el 1392, al castell de Balsareny s’hi hostatjava el mateix rei Joan I. Així mateix, sota la baronia de Ramon II de Peguera es va construir la resclosa de la Séquia de Manresa, al peu del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quant als personatges que representen els gegantons, Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. També fou un gran amant de la música. Fundà la Coral Sant Esteve, de la qual en va ser director durant més de mig segle, i també la coral infantil Romaní i la coral Els Ametllers. A més, fou pessebrista, fotògraf, afeccionat al futbol, president i actor dels Pastorets de Balsareny. Avui l'escola de música i teatre municipal porta el seu nom. </span></span></span></p> | 41.8640100,1.8752500 | 406652 | 4635289 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegant-els-k-mes-sonen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegants-els-k-mes-sonen-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-gegantons-els-k-mes-sonen-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93256-img344096.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-03-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Toni Mujal | La Colla 'Els k + sonen' tenen el seu local a l'antiga escola de Monges, a la plaça Ricard Viñas. Els gegants es guarden en un local particular al carrer de la Travessera.Fotografies de Jordi Sarri i de la colla 'Els k + sonen' | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 93477 | Forn d’obra de la Rabeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-de-la-rabeia | XIX | Forn molt arrasat | <p><span><span><span>Forn d’obra de tipologia força peculiar que es troba emplaçat uns 80 m al nordoest de la masia coneguda actualment com a Masoveria de la Rabeia, al marge d’un camp. Es conserva en un estat molt parcial i, per això, és difícil deduir quina estructura i tipologia devia tenir, ja que mes aviat s’acosta a una petita bòvila que no pas a un forn d’obra convencional. Es troba situat al marge d’un terreny fortament trencat per l’erosió, i actualment tan sols en queden dues cavitats en forma de volta que s’endinsen sota el terreny així com restes d’estructures diverses enmig d’enderrocs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cavitat situada a l’esquerra és coberta amb volta escarsera de maó. A l’interior es configura un espai amb planta en forma de de L que té una paret lateral de maó on, a través d’un petit forat, es comunica amb una petita cambra adjacent. La cavitat situada a la dreta consisteix simplement en un forat excavat a la terra amb coberta en forma de volta. Anys enrere es conservava encara una tercera cavitat, que sembla que era més profunda, però amb l’erosió del marge es devia anar descalçant. Uns cinc metres a l’esquerra de la cavitat principal s’observen, sempre encastades al marge del terreny, un seguit d’estructures cobertes per una capa d’enderrocs. S’hi poden veure restes d’un mur fet de totxo massís i una paret prima d’argamassa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament aquest forn devia ocupar una superfície força més extensa, amb diferents cambres semisoterrades que devien comunicar entre si, a l’estil d’una petita bòvila. Pel que sembla, s’hi fabricava sobretot un tipus de totxo massís, i també rajoles.</span></span></span></p> | 08018-381 | Sector central del terme municipal, prop de la Masoveria de la Rabeia | <p><span><span><span>Aquest forn pertanyia a la masia de la Rabeia (actualment coneguda com la Masoveria de la Rabeia) i cal suposar que l’havien fet funcionar els seus propietaris, probablement al segle XIX. Es diu que les rajoles de l’era de la masia es van fabricar en aquest forn. Algunes d’aquestes rajoles tenen curioses inscripcions i també unes sanefes. En una s’hi pot llegir el nom d’Anton Rabeya. Les altres són difícils de desxifrar. El forn devia quedar en desús a finals del segle XIX i posteriorment va entrar en un procés de ruïna. Més endavant s’havia conegut com la Barraca del Forasté, perquè es diu que algun membre de la família Forasté s’hi havia quedat a passar alguna nit. </span></span></span></p> | 41.8783100,1.8888600 | 407802 | 4636862 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93477-forn-rabeia-11.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Barraca del ForastéInformació facilitada per Jaume Rabeya | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 93518 | Cal Matamoros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matamoros | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 170.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Alguns pisos han estat rehabilitats. La part exterior de la casa està mancada de manteniment, presenta escrostonaments en l'arrebossat i necessitaria una restauració. | <p><span><span><span>Casa del nucli urbà de Balsareny que destaca per les seves dimensions i per la voluntat d’esdevenir un edifici significatiu en una xamfrà que estava situat al límit d’on antigament acabava el clos murallat. Es tracta d’un edifici als quatre vents emplaçat en un terreny amb desnivell, de manera que l’entrada principal es troba al carrer Àngel Guimerà però la façana més representativa és la posterior, de major alçada i que pot ser contemplada amb una bona perspectiva, ja que al seu davant té un terreny sense edificar i amb horts que són de la mateixa casa. L’edifici adopta una planta rectangular (amb la cantonada sudest en biaix) i consta de planta semisoterrània, planta baixa i dos pisos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana més significativa és la que està encarada a migdia. Es caracteritza per unes àmplies galeries als dos pisos intermedis, cadascuna amb obertures amb arcs de mig punt. La galeria inferior s’ha complementat, ja al segle XX, amb un balcó corregut amb barana calada, mentre que al pis inferior hi trobem només tres obertures en forma de balcons. La part alta d’aquesta façana queda ressaltada per un estucat de color rosat que perfila i ressalta en blanc les línies de les arcades. A la cantonada sudest trobem un balcó emmarcat amb pedra picada i amb barana de fosa. La façana de llevant, que també conserva l’arrebossat de tonalitat rosada, presenta dues sèries d’obertures de disposició regular. Paradoxalment, la façana nord, que dona al carrer Àngel Guimerà, és la més senzilla. Queda estructurada en base a dos eixos d’obertures simples. Com a detall decoratiu el ràfec d’aquesta part de la teulada dibuixa una sanefa feta amb maó i els tres vèrtexs són coronats amb una mena de pinacles en forma de pinya. A la façana lateral el ràfec adopta un perfil sinuós. L’interior de l’immoble es distribueix en diversos pisos, que eren de lloguer. A la planta superior n’hi ha tres.</span></span></span></p> | 08018-383 | Carrer Àngel Guimerà, 33 | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda el 1778 i es trobava ja fora del clos murallat. Havia pertangut a al Comú de Balsareny o Ajuntament, que hi tenia l’escola pública al “pis de dalt”. Per això antigament de la casa el deien el Comú. A mitjans de segle XIX la va comprar Anton de Solsona, que era descendent de Josep Solsona i Cortès de Monner, ciutadà honrat de Barcelona i propietari de l’heretat del Cortès de Ferrans, d’on era originària la seva família materna, i de la Coromina de Ferrans, partida que confronta amb aquesta casa. Anton de Solsona va esdevenir un important terratinent local arran de la desamortització de Madoz (1855). Aleshores va redimir un censal que pagava a la comunitat de preveres de Moià per la masia del Cortès i va adquirir a l’Ajuntament de Balsareny aquest edifici del carrer Vell, que en el seu moment havia estat quasi sumptuós, així com també l’Hostal amb el forn i la taverna, que es trobaven al carrer Vell, 4. Anton va afegir la preposició “de” al seu cognom per tal de donar-li una aparença noble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard la casa fou propietat del metge Daniel Matamoros Cañellas; d’aquí que actualment sigui coneguda encara amb la denominació de cal Matamoros. Posteriorment els hereus del metge van vendre la casa a Josep Arnau Tomàs, de ca l’Enriqueta, que va rehabilitar-la (Carreté, 2010: 170). E</span></span></span>l 2008 es va parcelar el terreny, separant la propietat la casa i part de l'hort, i es va fer una permuta pel terreny restant amb una immobiliaria que havia de construir-hi una casa, però la immobiliària va fer fallida i els terrenys han quedat a mig edificar.</p> | 41.8619400,1.8759600 | 406708 | 4635058 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93518-cal-matamoros-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-31 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Solsona, el Comú | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/