Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34270 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf | http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=10 | El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees, la major part de les quals pertanyen al terme municipal de Begues. El Parc Natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. És un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m). La pedra calcària, que compon gairebé la totalitat del massís, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers. Ben diferent és la zona d'Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. El relleu més destacat del Garraf és el modelat càrstic, és propi de les regions calcàries, on l'acció erosiva de l'aigua exerceix fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, originant uns relleus específics i uns determinats fenòmens de circulació hídrica. La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, de 600 m de recorregut, una fondària sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d'estiatge i als 10.000 l/s en fortes avingudes. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana. A l'interior, trobem fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria afectats pels incendis forestals i avui en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. Les dures condicions ambientals del massís (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. Aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí. La confluència d'ambients ecològics que es produeix al massís -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i l'escurçó ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i la noia. Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d'una interessant vida cavernícola. | 08020-387 | Massís del Garraf | El paisatge actual del massís de Garraf és el resultat de la forta humanització que aquest ha sofert des del paleolític fins a l'actualitat. Segons les dades paleoambientals obtingudes en les excavacions arqueològiques a partir d'estudis antracològics i carpològics, que permeten la reconstrucció hipotètica de la flora del massís a partir del neolític, sembla que entre el quart i el segon mil·lenni aC hi devia dominar un bosc mixt amb una associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita (Quercetum ilicis galloprovinciales ssp. Quercetosum faginae), variant calcícola de l'alzinar similar a la que avui persisteix en algunes zones dels Ports de Tortosa entre els 500 i els 1.000 m d'alçada. A més de les espècies que donen nom a l'associació, se'n documenten d'altres, com l'aladern, el fals aladern, l'arboç, el sever i la blada. Cap al 3.800 aC és documentada la introducció dels primers conreus de blat, d'espelta i d'ordi (Triticum monococcum, triticum dicoccum i Hordeum vulgare), alhora que comença la degradació antròpica del bosc a causa de les pràctiques agrícoles fonamentades en el sistema d'artigues, cosa que fomentà la flora heliòfila. Cap al 1.000 aC, a la Vall de Begues, l'associació primitiva havia estat substituïda per una màquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum), amb predomini del pi blanc acompanyat d'ullastre, llentiscle i arçot, sense que arribés a desaparèixer completament d'alzinar. Moment en que també hi apareix el conreu del blat modern (Ttriticum aestivum) i del lledoner (Celtis australis). Amb l'arribada dels romans, si fa no fa, començaran els conreus d'ordi modern i, en particular, de la vinya (Vitis vinifera). Aquest darrer conreu serà el dominant al massís fins gairebé a l'actualitat, amb dos moments culminants en què féu retrocedir el bosc en vastes àrees, el primer als voltants del naixement de Crist, quan el vi del Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme conquerí una bona part del mercat de la ciutat de Romà², i la darrera el s.XIX, quan la fil·loxera destruí la vinya francesa. Al final d'aquest segle, també la vinya de Garraf fou damnada i s'inicià el pas cap al bosc, que fou en bona part truncat per l'incendi de 1982. En època romana, el bosc podia haver estat d'alzinar esclarissat (Quercetum illicis galloprovinciales ssp. Arbutetosum), segons dades obtingudes a Viladecans, on sembla documentar-se un clar predomini de l'alzina, acompanyada d'arboç (Arbutus unedo) i, molt minoritàriament, de pi (Pinus halepensis). Al llarg de tota la història, i fins a moments ben recents, el massís és habitat per una fauna diversa, amb abundants cèrvids, porcs senglars, lepòrids, llops, guineus, llúdrigues, marts i gats mesquers. A partir del neolític antic, aquestes espècies hauran de competir amb els ramats introduïts per l'home, amb predomini de la cabra sobre l'ovella i amb l'aparició del bou. Posteriorment s'hi incorporà el porc domèstic, juntament amb una importància més gran dels bòvids. Des dels temps medievals, els ramats de cabres i d'ovelles hi seran dominants, i tindran probablement un paper determinant en l'evolució de la flora. El massís és una barrera orogràfica considerable, de manera que els camins naturals que la travessen han estat sempre clau de les comunicacions entre la depressió del Penedès, la costa i la vall del Llobregat. Això ha motivat la construcció de diversos camins antics que avui estan desapareixent com a resultat de la superposició de les carreteres modernes, de la construcció de pistes forestals i de la invasió del bosc. A causa d'aquesta mateixa complexitat orogràfica, el Garraf ha estat refugi privilegiat de bandolers i de guerilles, fins als maquis dels anys quaranta, i escenari de confrontacions armades, com la batalla de Bighash (any 989), que probablement donà nom al turó de la Desfeta. Com a frontera entre la Catalunya Nova i la Vella, fou base d'alguns dels castells que l'asseguraven (necessitats avui d'una restauració urgent). | 41.3121400,1.9004700 | 407965 | 4573992 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34270-foto-08020-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34270-foto-08020-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A més de Begues, l'àrea que ocupa el Parc inclou els següents municipis: Avinyonet del Penedès, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.L'òrgan gestor del Parc és l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, les oficines al Parc estan situades a la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges. El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Pla especial del Parc del Garraf va ser aprovat en data 24 de maig i 16 de desembre de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 805 de 18 de febrer de 1987. Ha estat modificat en data 22 de novembre de 1995 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2157 de 22 de gener de 1996, i en data 19 de novembre de 2001 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 3592 d'11 de març de 2002. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana.El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic.(Continuació història)Igualment, l'home ha explotat els recursos del massís des de temps immemorial, començat per la variscita, un fosfat d'alumini de color verd que es troba en les pissarres paleozoiques de Gavà, emprat en el neolític per a fer-ne denes de collaret, cosa que originà les mines més antigues conegudes a la península Ibèrica (3.400 aC). També el ferro, la pedra calcària, la calç, el gres del Bundsandstein i el ciment han motivat explotacions mineres des dels temps ibèrics fins a l'actualitat, tot transformant el relleu i el sòls del massís. També d'altres recursos naturals, com la fusta, el margalló i les terres cultivables, han estat objecte d'aprofitament intensiu des de temps remots. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 33869 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro | VIÑAS, J. et alii (2000). 'Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues'. 1res Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 175. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | El puig del Pedró, de 473 msnm, es situa a llevant del municipi, entre la riera de Begues i la carretera BV-2041. Està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. | 08020-2 | Cim del Pedró | Segons la publicació de J. Viñas et alii (2000), al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va poder comprovar l'existència, en la part més elevada del turó, d'algun fragment de ceràmica d'època ibèrica molt erosionada i de pasta oxidada. | 41.3252000,1.9446000 | 411676 | 4575396 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 34127 | Avenc Perdut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-perdut | VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116. | Avenc de 13 m de profunditat. La cavitat té un únic pou de -12 m amb un replà als 4 m. Està estructurat sobre una diaclassa, té planta allargada, amb una amplada no superior al metre i mig, i amb una petita rampa de blocs, arriba fins a la seva profunditat màxima. | 08020-260 | La Morella | Decobert l'any 1973 no va ser redescobert fins el 1979. | 41.3016100,1.9151900 | 409182 | 4572807 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 34303 | Avenc de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-jordi | VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116. | Avenc de 19 m de profunditat. La boca, de 0,4 x 0,6 m i oberta en un pla d'estratificació dóna pas a un pou de 10 m de mides regulars. En tota la seva llargada s'evidència la corrosió a la roca. Al seu fons hi ha una saleta amb una forta rampa de blocs que porta a un pou de 5 m, al fons del qual, en un engolidor impenetrable, acaba la cavitat. Compta amb dues sales bellament adornades per anemolites. | 08020-430 | Entorn de Campgràs | Descobert l'any 1974 per membres del 'Grupo Juvenil Espelunca O.J.E.' | 41.2919400,1.9106400 | 408788 | 4571738 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavi Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 33882 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-0 | TUTUSAUS I VIÑAS, Josep (1998): 'El Camí Ral de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 3, juliol de 1998, p. 6-8. AAVV (2004): 'Begues terra de pas', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 9, abril de 2004, p. 15-22. AAVV (2009): 'Avantprojecte de la ruta turística el camí ral pel Massís del Garraf. De Sant Boi a Vilafranca del Penedès'. Inèdit. | El Camí Ral de Begues forma part d'una important via de comunicació, especialment durant l'Edat Mitjana, entre el Llobregat fins al Penedès. El seu recorregut per Begues s'inicia des de llevant al Pla de les Bruixes. Pot arribar-se a aquest punt des de Sant Climent de Llobregat per dues vies: la Carrerada (el camí més septentrional) o el camí de les Valls. També existeix una altra variant d'entrada al municipi, una mica més al sud que o bé s'uneix als anteriors al Pla de les Bruixes o bé, pel costat de Mas Alemany, entra a Begues pel sud del barri de la Rectoria. Des del Pla de les Bruixes, passant per sota de la Roca del Barret es puja fins a la cruïlla del camí de Torrelles i des d'aquest punt cap al Coll de Begues, entrant pel nord del barri de la Rectoria i pel costat de la Creu de Can Gran del Coll. Des d'aquest punt es baixa en direcció a la Creu del Joncar, aquí s'enllaça amb l'avinguda Torres Vilaró fins al centre del poble. Allà, del carrer Major enllacem amb el carrer Camí Ral, i travessarem els barris de La Barceloneta i Campamà. El camí continua vorejant la riera de Begues passant vora el Camp Peraire, la Massana i els Casals fins a la Cadira de Sant Cristòfol, ja al terme municipal d'Olesa. | 08020-15 | Segons Josep Tutusaus i Viñas (TUTUSAUS, 1998), que recull treballs especialitzats d'altres autors, l'origen del Camí Ral de Begues remunta possiblement a l'època romana, utilitzat posteriorment pels àrabs durant l'ocupació islàmica de la península. Fou precisament durant l'Edat Mitjana quan aquest camí tingué una importància vital, constituïnt una drecera natural respecte la llarga via que comunicava Barcelona amb Tarragona seguint l'antiga Via Augusta romana. En efecte, aquesta via, provinent de la Jonquera, passava posteriorment pel Vallès, de tal forma que des de Barcelona calia remuntar el riu Llobregat seguint el marge del riu fins arribar a la Via Augusta. En aquest punt travessava el Llobregat pel Pont del Diable, a Martorell, i després de passar la vall de l'Anoia s'endinsava al Penedès per continuar cap a Tarragona i València. El Camí Ral de Begues formava part de l'anomenada 'via mercadera', la qual tenia el punt d'inici a Sant Boi, on hi havia una barca per travessar el Llobregat, seguia per Sant Climent i enfilava per sota la Roca del Barret fins arribar al coll de Begues. El camí entrava al pla de Begues per Can Grau del Coll, deixant a l'esquerra la Creu de Terme que hi ha a l'encreuament amb el camí que duia a l'església de Sant Cristòfol i al castell d'Eramprunyà, i seguia cap a ponent deixant a la dreta Can Vendrell per arribar a la Creu del Joncar. D'aquest punt i fins arribar al coll de Campamà, al final de la Barceloneta, coincidia quasi exactament amb l'actual carretera, carrer Major i Camí Ral. Després s'endinsava a la vall de la riera de Begues, la qual deixava a la dreta després de travessar-la per un gual. Costejava per sota el Pou de Glaç i la Fonteta i, seguint el pla que hi ha vora la riera, passava per la vora de Montau i la Massana. En arribar al terme d'Olesa de Bonesvalls, a l'alçada de la cadira de Sant Cristòfol, davant d'una fàbrica de calç, seguia la riera i feia cap a l'antic Hospital d'aquella població. A partir d'aquí, vorejava la riera, pujava el coll de Ràfol dels Caus i, passant per les Gunyoles, Olèrdola i Sant Pere Molanta, arribava a la Via Augusta a l'alçada de Moja. Cal suposar que al principi, a causa de les dificultats del terreny, era un camí per fer-lo a peu o en cavalcadura. Posteriorment esdevingué en camí de carro, com ho proven les empremtes de roderes que encara es veuen sobre la roca en alguns trams. El seu traçat era franquejat, sobre tot entre Begues i Olesa, per dos marges dels quals encara se'n conserven restes a la Barceloneta, a la Massana i als Casals. Al voltant del Camí Ral, al seu pas pel pla de Begues, es van establir hostals, parades de postes, fargues, tallers de fusters, carreters, etc. En són exemples l'Hostal Vell, Can Grau del Coll, Cal Vendrell, Cal Fuster, Ca l'Agustí i d'altres. També s'hi van establir algunes cases pairals que, com Can Romagosa, van donar lloc posteriorment al desenvolupament d'alguns nuclis urbans. La importància del camí Ral de Begues com a via de comunicació supracomarcal declinà ràpidament en construir-se, entre els anys 1763 i 1767, el pont de Molins de Rei i la carretera d'Ordal, elements que suposaren l'estancament demogràfic de Begues i el creixement de pobles com Cervelló i Vallirana, que aprofitaren la nova situació. El Camí Ral de Begues va seguir essent de gran importància a nivell local, però més endavant, la construcció de la carretera de Gavà, l'any 1886, va comportar l'inici de l'abandonament del tram de Sant Climent al coll de Begues, i els anys 1927-1928, la construcció de la carretera de Begues a Olesa provocà l'abandonament d'altres trams. Encara a mitjans del s. XX, l'abandonament dels trams que no coincidien amb la carretera actual de Gavà a Begues i Olesa, fou pràcticament absolut. En unes jornades de Centres d'Estudis dedicades específicament al tema al novembre de 2009, els especialistes Magí Miret, Miquel Vives i Pere Izquierdo defensaren que l'origen d'aquest camí s'ha de remuntar a la prehistòria. | 41.3319500,1.9434800 | 411592 | 4576146 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 34071 | Himne a la Cuca-Fera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-cuca-fera-de-begues | SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. | XX | Himne dedicat a la Cuca Fera de Begues, figura principal del bestiari festiu del municipi. La lletra de l'himne és la següent: 'Paorosa Cuca-Fera/que en les pedres de Montau/vas restar en negra espera/insensible al vol de l'au;/en la tomba que va obrir-te/el diable amb sa maldat,/de la qual has pogut sortir-te/després d'anys de soterrat.' TORNADA: 'Cuca-Fera quina joia/altra volta al món dels vius!/Com abans a tota noia/treu-la de perills asprius.' 'Si la bella Rosaclara/donzella d'Aramprunyà,/del castell i del seu pare/un galant la va robar, tu de l'avenc de la Ferla/vas eixir amb ulls de foc/ i a la coneirosa perla/vas tu retornar al seu lloc.' (TORNADA) 'Al galant que la robava/el vas vèncer i empassar,/però Satanàs sotjava/i el teu gest desaprovà./I entremig roca viva/et va fer la tomba i niu/i allà on la llum no arriba/t'enterrà de viu en viu.' (TORNADA) 'Treballant de nit i dia,/cercant aigua, fent un pou,/han vist com apareixia/la Cuca-Fera que fou./Paorosa Cuca-Fera/que en les pedres de Montau/vas resistir en negra espera/insensible al vol de l'au.' (TORNADA) | 08020-204 | El Ramon Bech va escriure 'l'Himne a la Cuca Fera de Begues' que explica l'origen romàntic, fictici i llegendari de la bèstia. La música del mateix va ser composada per Josep Maria Torrens. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ramon Bech i Taberner / Josep Maria Torrens | L'himne a la Cuca-Fera ha donat lloc a narracions modernes en forma de conte que expliquen el que s'ha anomenat la llegenda de la Cuca Fera. Aquesta llegenda neix amb la voluntat d'arrelar al bagatge cultural dels beguetans i fins i tot ha esdevingut part del projecte educatiu de Begues, impulsat per l'Ajuntament (veure bibliografia). Així, diu la llegenda que la Cuca Fera va néixer a les profunditats de l'avenc de la Ferla, des d'on es passava el temps contemplant la vida dels beguetans. Per aquell temps vivia al castell de l'Eramprunyà el baró i la seva filla, la donzella Rosaclara. Però una nit, un cavaller vanitós va raptar la donzella Rosaclara i va endur-se-la del castell a galop del seu cavall. En assabentar-se la Cuca Fera d'aquest fet, va sortir a aturar el cavaller i amb els seus ulls de foc el va vèncer i se'l va empassar. Així va ser com la Cuca Fera va retornar la donzella Rosaclara al castell de l'Eramprunyà. En agraïment per retornar-li la seva filla, el baró d'Eramprunyà va nomenar la Cuca Fera 'protectora del poble de Begues'. Poc després el diable, ple d'enveja i gelosia, es va assabentar del que havia succeït, va anar a trobar a la Cuca Fera i la va tancar a l'avenc de Can Sadurní, al Montau. Tot i així, la Cuca Fera va treballar nit i dia per sortir d'aquell forat fins que ho va aconseguir. Quan va sortir a fora, va anar a donar la bona nova a la gent del poble, que ho va celebrar amb una festa grossa. Des de llavors ençà, al poble de Begues, cada any per la Festa Major, se celebra un gran correfoc amb la Cuca Fera i els diables de Begues commemorant aquesta llegenda. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 33884 | Ball de Novençans de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-novencans-de-begues | SÀNCHEZ, Francesc (2002): 'Per Carnestoltes, ball de Novençans. Una llarga tradició popular de dansa i gresca', dins L'EIXARMADA, núm. 8, abril de 2002, p. 3-7. | XIX | El ball ha desaparegut. | Ball que es practicava en les festes de Carnestoltes. Del ritual seguit en aquestes festes, va derivar una munió de danses i disfresses que no es practiquen en cap altre moment de l'any. D'aquestes danses figuren els balls de novençans, entre molts d'altres. A Begues l'organització de les Carnestoltes corria a càrrec dels joves del poble, que escollien dos d'entre ells, el novençà i la novençana, que eren els que portaven el pes de tota la gresca, els quals encarnen l'essència de la festa constituint-se en el personatge de Carnestoltes. Els xicots del poble voltaven per tota la població ballant el ball de novençans i fent una capta de queviures. Entre els queviures solien abundar ous, fruites, carn de porc, especialment cansalada i botifarra, i vi moscatell. Cap als anys '20 del segle XX, l'antropòleg i folklorista Joan Amades va descriure així el ball de novençans de Begues: 'La fadrinalla de Begues formava una colla presidida pel novençà i la novençana, dos minyons que simulaven ésser una parella, vestida grotescament. Voltaven per tota la població, ballant de casa en casa, i per les pagesies foranes. Ballaven obligadament al so de flabiol i cornamusa, i mentre voltava la colla, no era permesa l'actuació de cap altre instrument. Formaven la colla tots els fadrins del poble, els quals no podien abandonar-la per res sense el consentiment dels esquellotaires, o sia, els esparriots, que anaven carregats d'esquelles i duien una espasa de fusta com a signe d'autoritat. Anaven a fer una capta i una ballada per les masies aïllades del terme. (...)' | 08020-17 | Dels novençans més antics que hi ha referència són en Ricard Romagosa i Vinyes i en Conrad Escofet i Trepat, que feren de novençans als anys trenta fins a l'esclat de la Guerra Civil en què es deixaria de ballar per raons òbvies. Als anys quaranta i cinquanta es recuperaria la dansa, en aquesta ocasió alguns dels novençans que ballaren foren en Josep Maria Fañanàs, l'Isidre Ventura, en Jaume Rabell 'Martí', en Marcel Ventura i en Joan de Cal Vaques. El novençà duia uns picarols a les cames per fer sonar quan ballava, i l'altre xicot, el que feia de novençana, es disfressava com a representació d'una fadrina a festejar. Tots dos es vestien grotescament i esdevenien el centre de tota la festa. Sabem també que als anys '20, gràcies al testimoni de fotografies, el novençà i la novençana es disfressaven d'arlequins. Quan s'arribava a una casa, mentre es feia el ball de novençans, algú de la colla s'escapava de la rotllana, una pràctica habitual era escapolir-se tot donant un cop a un dels esquellotaires. Era llavors que els guardians de la colla l'havien de perseguir, enxampar-lo i retornar-lo a la colla. Els esquellotaires anaven equipats amb un garrot de fusta que simulava una espasa i alhora anaven carregats amb sorolloses esquelles penjades. Sembla ser també que en alguna ocasió, tot i no poder contrastar-ho en fotografies, algun garrot dels esquellotaires duia un clau a la punta, entre algunes especulacions podria ser per la seva versemblança amb una espasa, per amenaçar el que s'escapava, o bé per marcar amb una creu a aquelles cases que no contribuïen a la capta de queviures. L'escapat s'havia d'amagar per no ser trobat pels esquellotaires, havia d'aconseguir tornar a la rotllana sense que l'enxampessin, si ho aconseguia no li passaria res, en canvi, si els esquellotaires l'atrapaven podria ser garrotejat, lligat o bé era jutjat. El càstig, per exemple, podria ser fer-lo ballar tot sol al ball de tarda davant de tot el poble. Es tractava, al capdavall, de fer gresca, passar-s'ho bé i fer riota amb el novençà i la novençana. Als anys '50 del segle XX es varen tocar diverses peces: el Ball de Novençans, dit també de Jovençans -, el Valset i una tercera peça que podia variar. Per preparar la dansa, els novençans havien d'assajar durant força dies abans per ballar el dia de Carnestoltes. En primer lloc es ballava el Ball de Novençans en que la colla de fadrins feien una rotllana encerclant la parella de novençans que ballarien enmig. En la primera part de la peça ballaven el novençà i la novençana un davant de l'altre, seguint la música i canviant de lloc; la novençana sempre puntejava i el novençà marcava els passos tot saltironejant. En la segona part de la peça, coneguda també com 'la tira', els novençans ballaven giravoltant agafant-se pel braç. En aquesta part també ballaven els xicots de la rotllana seguint la música i anant d'un cantó a l'altre. Després del Ball de Novençans tot seguit es ballava el Valset, en que els novençans, simulant ésser una parella s'agafaven per ballar a ritme de vals. La música del 'Vals-jota de Begues' s'ha pogut recuperar gràcies al senyor Marcel Ventura, el qual va fer de novençana l'any 1952. En alguns anys també es va toca una tercera peça, que molt probablement fou la avui anomenada Tornaboda de Viladecans, segons els senyors Jaume Gustems i Josep Mª Ventura Fañanàs. Segons recorda el senyor Gustems, els novençans també feien un passeig enmig de la rotllana. El ball de novençans es va ballar fins als anys '40 i '50 a Begues, però a mitjans d'aquella dècada ja es deixaria de ballar, sobretot per causa de la desaparició dels músics, el Tons i el Tupí. L'any 1979 es va intentar recuperar el ball, però des d'aleshores ençà no s'havia tornat a ballar. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història) A finals del mes de novembre de 1980 en Ricard Casals i en Jordi Cruanyes van anar per primer cop a Begues per intentar saber quelcom més de les colles de cornamusaires o sacaires a Catalunya. Amb la seva recerca es va poder recuperar i recopilar bona part del ball de novençans de Begues. La seva tasca van poder-la elaborar a través, principalment, de tres informadors: en Pepet de les Planes (1898-1996); en Josep Viñas de cal Quico, nét d'un cornamusaire; i en Ramon Guasch, descendent d'un sacaire del segle XIX. En Casals i en Cruanyes van arribar a Begues seguint la pista deixada per Joan Amades en l'article 'La cornamusa a Catalunya', publicat al número 343 de la Revista Musical Catalana l'any 1932: 'El cornamusaire Francesc Pasqual forma cobla amb un flabiolaire i timbaler anomenat Tupí, també natural i veí de Begues, boscater i comerciant en llenyes i fuster, d'edat aproximada a la del seu company (uns seixanta anys), anomenat Joan Pasqual. Tots dos són completament ignorants en música i analfabets. Aquests són els dos darrers representants de l'antiga cobla rústega en tot Catalunya que nosaltres sapiguem'.Aquesta cobla rústega és una forma reduïda de la cobla de tres quartans: una cornamusa, un flabiol i tamborí i una tarota o tiple. Això és, quatre instruments tocats per tres músics en una agrupació que arrenca de la primitiva cobla de ministrers del Renaixement (segles XV-XVI) per fer música a l'aire lliure en els balls de plaça i que en el nostre país ha evolucionat cap a la cobla actual utilitzada per ballar les sardanes llargues i els balls locals. Un dels més antics sacaires que coneixem a Begues podria haver estat en Jaume Petit i Milà (1807-1876), que el 1850 decideix construir la seva casa a la Rabassa morta, coneguda encara per Cal Sacaire.A principis del segle XX i fins als anys '30, com a tants pobles de Catalunya, van existir dues colles Begues vinculades a dos locals o entitats que corresponien als dos partits o tendències polítiques: el d'esquerres de Cal Pere Vell i el de dretes del Petit Casal.La colla del Petit Casal era formada pel Viu, sacaire, i el Tupí, flabiolaire i timbaler, que és la colla que va conèixer en Joan Amades. En Josep Badell (1850-1923), el Viu, tocava el sac o cornamusa i era insolfejat. En Joan Pasqual (1888-1968), el Tupí, va tocar el flabiol i el timbal fins l'any 1953-54 a l'edat de 69 anys. La colla de Cal Pere Vell era constituïda pel tons, cornamusaire, i el Dimas, flabiolaire i timbaler. En Dimas Tutusaus (1870-1922) sonava a més del flabiol i el timbal, l'acordió. En Francesc Pasqual i grau (1880?-1965) el Tons, era pastor de cabres, pagès i fabricava i venia escombres de canya. Era masover de Mas Traval, i després del Mas Roig. Tocava un sac amb una bossa vermella. Les fustes del sac 'grall i bordó- les havia comprades a un vell cornamusaire de Cervelló, segons diu Amades. Va tocar fins als 70 anys, però al final només amb el grall sol, sense la bossa ni les cames (bordons). Era músic d'oïda, sense antecedents musicals. Tocava el Ball de Novençans per Carnestoltes, i acompanyava algun cop, sol i amb el grall de la cornamusa, les caramelles. Anava a tocar també a la Festa Major de Sitges el Ball dels Cercolets. L'any 1923, en desaparèixer dos d'ells, el Viu, cornamusaire del Petit Casal, i el Dimas, flabiolaire i timbaler de Cal Pere Vell, es van refondre les dues colles, quedant la parella formada pel tons amb la cornamusa, i el Tupí amb el flabiol i timbal. El 8 de febrer de 2002 es va fer la presentació al poliesportiu de Begues del nou ball de novençans que s'havia ballat a Begues anys enrera. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 34140 | Avenc dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-reis | Soterrània, 2. Revista del Grup Espeleològic Talaia de l'Agrupació Excursionista Talaia, 1971. | Avenc de 7 m de profunditat màxima. Compta amb un únic pou (amb grans possibilitats de continuar). | 08020-273 | El Rascler | Explorat per primera vegada per membres del Grup Espeleo Talaia. | 41.2900000,1.9077100 | 408540 | 4571526 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 34170 | La Cuca Fera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuca-fera | SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): 'Begues'. Cossetània Edicions, Valls, p. 93-94. AAVV (2009): '75 anys de Cuca Fera', dins de l'Informatiu de Begues. Butlletí Informatiu municipal. Any XIII - número 69, juliol-agost 2009. Ajuntament de Begues, p. 10-11 SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. | XX | L'objecte actual no és el del 1934, sinó una reconstrucció relativament recent | Element singular del bestiari de foc festiu de Begues. Representa una Cuca monstruosa amb la boca oberta, de grans ullals, amb barba i ulls desperts. La última remodelació de la peça ha utilitzat la fibra de vidre com a material, tot i que històricament s'havia fet d'altres materials (veure història). La bèstia té una alçada de 3,50 metres, una amplada màxima de 2,20 metres i una llargada de 12 metres. Els punts de foc es concentren a la cara i quatre a cada costat dels lloms. | 08020-303 | El Colomar. Camí Ral, 35 | L'any 1934 va nèixer la Cuca Fera de Begues. Alexandre Nolla, gracienc, era un dels nombrosos estiuejants que a començaments de segle anaven a passar els estius a Begues. En Nolla era un dels principals actors catalans de l'època i col·labora sovint amb Josep Santpere, pare de la famosa Mary Santpere, que també hi estiuejava. A més d'actor, Nolla era un excel·lent escultor i pintor. Ell i els seus companys de la Colla de l' Arròs, gairebé tots estiuejants, van tenir la pensada de construir un animal fantàstic com els que alegraven les festes populars d'arreu de Catalunya. Després de la Festa Major, que se celebra per Sant Jaume, es posa a treballar en la realització de l'engrescador projecte. Sols en un mes, en Nolla la dibuixà, féu la maqueta de fang, el motlle de guix a mida real i, finalment, la Cuca definitiva de cartó-pedra. Els sortí un animalot d'aspecte realment monstruós, molt gran, que necessitava unes set persones al seu interior per a poder-la arriar de tant com pesava. En Nolla, n'Amigó (a la casa del qual es construí), en Ramon Bech (que escriví l' «Himne a la Cuca Fera de Begues»), en Josep Maria Torrens(que en féu la música), en Batlle, etc. Els dies 1 i 2 de setembre del 1934 s'organitzaren les Festes de Pau i Germanor com a esplèndida excusa per a celebrar solemnement la primera sortida de la Cuca Fera de Begues, que tot traient foc pels ulls i caramels per la boca recorregué el poble pels carrers encara no asfaltats, que destrossaren les petites rodes de ferro colat i deixaren la bèstia tan desgavellada que no se'n tornà a sentir parlar. Potser la fundació, el 1935, del Casino de Begues portà massa feina als actius estiuejants, i la reparació a fons que l'animal necessitava per a tornar a sortir no es pogué fer. 1976: Després de la dictadura franquista la Cuca Fera tornà a ressorgir. El Club de Futbol del poble prengué les regnes de l'organització de la Festa Major. D'ençà del 1976, Begues torna a tenir una festa que cerca la pròpia identitat i que té un poder de convocatòria, tant de xics com de grans, impensable durant la Dictadura. El 1976 en el camí de trobar unes característiques veritablement autòctones per a la festa, sorgí la idea de ressuscitar la Cuca Fera, bèstia monstruosa i festiva que només era present en el record dels més grans. Aquesta història tan singular il·lusionà els del Club de Futbol i, cap al maig del 1976, proposaren a Santiago Maluquer, estiuejant també i home d'una traça artística provada a bastament, que col·laborés en la reconstrucció d'un animal fantàstic més gran que els de Vilafranca o Sitges i del qual només quedava el record i la llegenda creada per Ramon Bech. Amb el suport incondicional dels animats revitalitzadors de la Festa Major, en Maluquer es posà a treballar. Novament, després de quaranta-dos anys, un estiuejant treballava harmònicament amb els beguetans construint el que es convertiria en la peculiaritat més característica de la festa de Begues. Algunes fotografies i dibuixos foren la guia que en Maluquer utilitzà per reproduir de la manera més fidel possible la monstruosa escultura de Nolla. Aquest cop, la tècnica i els avenços moderns ajudaren a fer una Cuca més consistent i lleugera. El xassís i la carcassa, de tubs de metall i tela metàl·lica treballada. El cos, de paper de diari. Paper de diari que, en successives capes, es convertí en cartó d'un centímetre i mig de gruix. Les rodes, de Vespino. La llarga cua, de roba, com la primitiva. Tot i haver començat a construir-la uns dos mesos abans de la Festa Major, dos dies abans encara s'hi treballava en els últims retocs. Finalment, el dia 24, quan ja era negra nit, la Cuca Fera va renéixer després de quaranta-dos anys d'oblit. Des del 1976, la Cuca Fera ha sortit cada any per la Festa Major acompanyada del diables de Begues. | 41.3202900,1.9391400 | 411213 | 4574856 | 1934 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Alexandre Nolla | (Continuació història)El Correfoc de la Festa Major s'ha convertit en el símbol festiu de tots els beguetans, una cita obligada cada any per Sant Jaume. Durant tots aquests anys, la colla de la Cuca Fera i els Diables de Begues han estat presents en els principals esdeveniments del poble. I no només això, sinó que han fet nombroses sortides a pobles d'arreu de Catalunya, entre ells Vilafranca i Barcelona, acompanyant altres bèsties fantàstiques. Però la que s'ha convertit com a més característica és la sortida a la Festa Major d'Olesa, just una setmana abans que la de Begues. En tot aquest temps, la colla de la Cuca Fera ha estat impulsada per moltíssimes persones, grans i petits, joves i no tan joves, que hi han anat passant i que han contribuït a fer de la Cuca Fera el símbol més popular de Begues.L'any 2001 es va commemorar els 25 anys de la seva reconstrucció. Per aquest motiu, la Cuca Fera va ésser reconstruïda pel taller Sarandaca per tal de fer-la més àgil i resistent. Aquesta va ser una efemèride destacada en què hi van participar la majoria de bèsties fantàstiques del Baix Llobregat que van acompanyar la nostra Cuca Fera en un dia tan senyalat.L'any 2009 es celebra el 75è aniversari de la nostra Cuca Fera. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 34240 | Els encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-encantats | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p.29. Edita: l'autor. | Tradició oral segons la qual a la gent de Begues se'ls coneix com els encantats, un gentilici despectiu com passa en tants d'altres pobles de Catalunya. Tot i que no es coneix l'origen de mot, s'han elaborat diverses teories: Una d'elles és de base històrica, ja que s'explica que com que Begues era un poble dispers de masies aïllades cadascú anava a la seva vivint en tranquil·litat. Una altra possible és referent a la llegenda de la Penya del Moro (veure fitxa 409) i que fa referència a aquells que s'endinsen a la Penya del Moro per la nit de Sant Joan i que s'encanten en veure les meravelles que hi ha a dins, sense poder sortir-ne després. Cal tenir en compte que els malnoms populars són utilitzats més aviat pels habitants dels pobles veïns, més que no pas per la gent del poble en qüestió. En aquest sentit, una altra teoria que explica la tradició oral és que abans, quan s'anava en carro, la gent de Begues es posava a dormir dalt del carro mentre el cavall feia el seu camí. Quan passaven pel municipi veí d'Olesa de Bonesvalls, els olesans titllaven d'encantats els beguetans que passaven dormint en el carro. Es diu que una de les darreres vegades que s'ha fet servir el gentilici d'encantats per part de gent gran ha estat al municipi d'Olesa de Bonesvalls. Resulta que un jove beguetà festejava amb una noia olesana que s'estaven a la seva habitació fent el ronso. En entrar l'àvia de la noia i en veure'ls va exclamar: sembleu els encantats de Begues! A la dona de vuitanta anys li va sortir l'expressió amb tota normalitat, adonant-se poc després que precisament el jove era de Begues i que per tant se li havia escapat. També el folklorista penedesenc Pere Sadurní recull la dita 'A Begues, encantats' (veure bibliografia). | 08020-373 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 33934 | Medicina popular amb ruda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/medicina-popular-amb-ruda | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 94. Edita: l'autor. | Aquesta tècnica artesanal no es practica actualment. | Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues, del gra de la ruda n'extreien oli que guaria diversos mals: mossegades de serps, per a precipitar la regla de les dones, per als penellons... De les seves fulles, picades, en feien un cataplasma que posaven al coll per guarir-lo. | 08020-67 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 33936 | Els pastors de Begues i la Missa del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastors-de-begues-i-la-missa-del-gall | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 53. Edita: l'autor. | Aquest costum s'ha perdut. | Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues, la nit de la Missa del Gall, els pastors portaven fins a les portes de l'església un ramat d'ovelles, ben proveït d'esquelles. La seva dringadissa, durant la funció religiosa, donava un bell encant a la nit nadalenca. | 08020-69 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 33935 | Les carbasses de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-carbasses-de-begues | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 136. Edita: l'autor. | Aquest costum s'ha perdut. | Segons el folklorista Pere Sadurní, quan un noi de Begues rebia carbassa d'alguna fadrina a qui s'havia declarat, els seus companys del poble li feien una passera de palla de casa de la noia fins a casa seva, perquè s'hi quedés una temporada tancat, avergonyit. | 08020-68 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 33937 | Les casades que esperaven | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casades-que-esperaven | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 131. Edita: l'autor. | Aquest costum ja no està en ús. | Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues hi havia la creença segons la qual les dones casades que estaven encintes no podien ballar, ja que, si ho feien, cada volta que donarien ballant seria un volt de cordó umbilical al coll de la criatura. | 08020-70 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 33976 | Carrerada de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-begues | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. pp. 147-148. | La major part d'aquest camí avui s'ha perdut i cal seguir per la llera o per on es pugui. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. El seu traçat dins del municipi de Begues sembla ser coincident, en bona part, amb el traçat del Camí Ral. D'aquesta manera l'entrada a Begues des de llevant es realitza pel Pla de les Bruixes. Des d'aquest indret, passant per sota de la Roca del Barret es puja fins a la cruïlla del camí de Torrelles i des d'aquest punt cap al Coll de Begues, entrant pel nord del barri de la Rectoria i pel costat de la Creu de Can Gran del Coll. Des d'aquest punt es baixa en direcció a la Creu del Joncar, aquí s'enllaça amb l'avinguda Torres Vilaró fins al centre del poble. Allà, del carrer Major enllacem amb el carrer Camí Ral, i travessarem els barris de la Barceloneta i Campamà. El camí continua vorejant la riera de Begues passant vora el Camp Peraire, la Massana i els Casals fins a la Cadira de Sant Cristòfol, ja al terme municipal d'Olesa. | 08020-109 | 41.3349200,1.9506100 | 412192 | 4576469 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33976-foto-08020-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33976-foto-08020-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33976-foto-08020-109-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Sense ús ramader en l'actualitat. | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34235 | Carrerada de Jafra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafra | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. pp. 147-148. | Embardissada | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures llunyanes. Aquesta carrerada arrenca al costat de Sitges, just al costat de l'antic circuit automobilístic de Terramar, prop de la desembocadura de la riera de Ribes i arriba, a Begues a través del Parc de Garraf. Aquest camí ramader entra a Begues per la zona de la Plana Novella i el Corral Nou (Sitges), des d'on s'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi ha les cases de Jaques. Des d'allà davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca. No hi arriba: tomba a mà dreta i va a trobar el collet pel qual s'enfila dalt el serrat Blanc. Pel llom del serrat no per la pista que a mà dreta baixa cap a Can Rigol davalla cap a Begues. | 08020-368 | 41.3084800,1.8600500 | 404576 | 4573629 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Utilitzada per algun ramat en l'actualitat. | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34243 | Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgras | RIBÉ, G. (1993) Espai i territori entre el Neolític Antic i el Neolític Mitjà. Aproximació a un estudi d'arqueologia espacial al Penedès. Tesi de llicenciatura (UAB), inèdita. | Materials en superfície del neolític antic evolucionat recollits en una dolina. Es tracta de diversos fragments de ceràmica i indústria lítica. Els primers consisteixen en una nansa de llengüeta amb decoració de crestes i fragments d'una gran gerra ovoide, tot fet amb desgreixant groller de calcària i quars. La indústria lítica consisteix en elements de sílex deshidratat: algun gratador-rascadora, ascles i altres fragments. | 08020-376 | Campgràs | Els materials recollits en superfície van ser dipositats al VINSEUM (Vilafranca del Penedès) | 41.2893600,1.9136500 | 409036 | 4571449 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34243-foto-08020-376-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33902 | Rellotge de sol de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-la-rectoria | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | El rellotge de sol, a l'igual que tota l'església, ha estat recentment restaurat. | Rellotge de sol vertical, d'estuc pintat al fresc. Està representat de forma circular dins un quadrat que presenta un marc decorat amb un escacat de colors marró i beix, fons blau i el cercle, on es representa el rellotge pròpiament dit, és de color marró clar. Els números de les hores, de xifres aràbigues, són de color blau, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual, formant part de la decoració, hi ha una estrella amb la data 1878 a sobre. | 08020-35 | Carrer Alacant, 8. | 41.3290200,1.9439600 | 411628 | 4575820 | 1878 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33902-foto-08020-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33902-foto-08020-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33967 | Rellotge de sol de Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lagusti | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX-XX | Molt deteriorat | Rellotge de sol pintat sobre preparació de calç o ciment aplicada a la façana. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. Tot i que la policromia està molt deteriorada, el marc de la figura quadrada és d'un color ocre i les quatre cantonades estan pintades en color blau cel, igual que les cantonades del quadrant interior, on es dibuixen dues circumferències concèntriques de tons ocres, en les que es situarien els números (avui desapareguts totalment). | 08020-100 | Camí Ral, 99 | 41.3335900,1.9089900 | 408708 | 4576364 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33967-foto-08020-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33967-foto-08020-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 34157 | Rellotge de Sol del c. Sant Domènec 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-c-sant-domenec-32 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Aquest rellotge ha estat repintat, segurament seguint el model anterior. | Rellotge de sol de forma circular, pintat sobre un rebaix practicat en l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat guarnit amb un motiu geomètric senzill a les cantonades. El marc de la figura quadrada és de color granat. Una superfície circular pintada en blanc conté una circumferència concèntrica interior (pintada en verd). Entre ambdós cercles es situen els números (de color negre). La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3'. En la part superior i central del rellotge hi ha una representació semicircular del sol, d'on es dibuixen línies rectes de color negre disposades radialment fins arribar als números. El gnòmon surt de la part superior d'aquell punt. | 08020-290 | c. Sant Domènec, 32 | 41.3343100,1.9197800 | 409612 | 4576433 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34157-foto-08020-290-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34158 | Rellotge de sol de la Tenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-tenda | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge presenta signes evidents de degradació material i pèrdua del color. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular, amb els angles rectes. El rectangle presenta un marc de color verdós. El rellotge pròpiament dit és de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc, de color marró. Una franja del mateix gruixut i color que la longitud de la circumferència del rellotge el travessa en diagonal. Les xifres horàries no s'aprecien a causa de l'estat de deteriorament del rellotge. A la part superior de la circumferència hi ha representat un Sol d'on surt el gnòmon, del qual surten línies disposades radialment vers on hi hauria les xifres horàries. La superfície de la circumferència és de color blanc. A la part inferior del rectangle -de color granat-, sota la circumferència del rellotge, hi ha representat un braç humà vestit que sustenta el rellotge per un mànec. Sota, s'observa una casa. Per acabar, a la banda esquerra s'intueix una figura humana, molt deteriorada. | 08020-291 | La Tenda. Passatge Sant Martí, 1 | 41.3332900,1.9230100 | 409881 | 4576316 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34158-foto-08020-291-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 34159 | Rellotge de sol de Cal Cadet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-cadet | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | Aquest rellotge ha estat repintat, segurament seguint el model anterior. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular sobre fons blanc. Al límit de la meitat inferior del cercle, en una franja de color gris delimitades per línies corbes pintades en color negre, on hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que es llegeixen d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. Al punt central de la circumferència hi ha representada la figura del Sol, de color groguenc de tons ocres. Des del mig d'aquesta figura apareix el gnòmon i unes línies de color negre situades radialment del centre als números (s'alternen línies llargues i curtes, creant un ritme). A la meitat superior del rellotge hi ha les següents inscripcions: 'La llum em mou', 'XVIII' i '1927'. | 08020-292 | c. Carme, 1 | 41.3330300,1.9218500 | 409783 | 4576288 | 1927 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34159-foto-08020-292-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 34175 | Rellotge de sol de Can Pau dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau-dels-bous | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | Rellotge de sol de forma quadrada, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color granat i les quatre cantonades estan pintades en color gris. Dues circumferències concèntriques de color granat es tallen a la part superior coincidint amb un dibuix al·legòric del Sol, del qual surten uns raigs (línies rectes), de color negre, disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. Entre les dues circumferències es situen (en color negre) els números del rellotge. La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. La superfície del quadrant és de color blanc i en els angles es dibuixen motius vegetals. El gnòmon surt de la 'boca' del Sol. A la part superior hi ha la frase amb l'any de construcció de la casa: 'Año 1925'. | 08020-308 | Mas Pascual, 9 | 41.3202900,1.9391800 | 411216 | 4574856 | 1925 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34175-foto-08020-308-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 34185 | Rellotge de sol de Cal Joan Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-joan-mestre | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX-XX | Aquest rellotge ha estat repintat, seguint segurament el model anterior. | Rellotge de sol de forma circular, pintat sobre l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color ocre igual que la superfície on es dibuixa el rellotge. Entre dues circumferències concèntriques de color negre, es situen els números (del mateix color) del rellotge. La numeració és romana, i es llegeix, d'esquerra a dreta: 'VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. De la part superior i central del rellotge es dibuixen línies rectes, de color negre, que neixen en el mateix punt i es disposen radialment fins arribar als números. El gnòmon surt del mateix punt. | 08020-318 | c. Sant Roc, 2 | 41.3439400,1.9109300 | 408885 | 4577511 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34185-foto-08020-318-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 34186 | Rellotge de sol de Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-jaques | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge presenta un estat de degradació molt avançat. | Rellotge de sol vertical pintat. Està representat dins un rectangule amb els angles rectes. El fons del quadrant és de color beix fosc, i al centre té representat el rellotge pròpiament dit, circular, amb un marc de color blanc, a la part superior del qual s'observa un forat a la paret on antigament hi havia el gnòmon del rellotge, actualment desaparegut. Tot el conjunt del rellotge està molt degradat, i no es poden apreciar restes de les xifres numèriques ni de decoració de cap tipus. | 08020-319 | Jaques | 41.3094900,1.8618800 | 404731 | 4573739 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34186-foto-08020-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34186-foto-08020-319-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34207 | Rellotge de sol de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marti | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | Rellotge de sol de pintat amb pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Martí. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color granat i les quatre cantonades estan pintades en color gris. Una circumferència de color ocre toca tangencialment per la part superior el dibuix al·legòric del Sol, del qual surten uns raigs (línies rectes), de color negre, disposats radialment vers els números de les hores. Aquests es col·loquen a l'interior de la circumferència (en color negre). La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '9-10-11-12-1-2-3'. El gnòmon surt de la part central de la silueta de la pintura de Sol. | 08020-340 | c. Gaudí, 1 | 41.3347300,1.9204000 | 409664 | 4576478 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34207-foto-08020-340-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34211 | Rellotge de sol de Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | Aquest rellotge de sol ha estat repintat. | Rellotge de sol pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Pau. Està representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrant presenta un marc de color marró. El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color ocre, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat. L'interior del cercle conté les xifres horàries, de color negre, en numeració aràbiga; d'esquerra a dreta es llegeix: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc; a la part superior conserva el gnòmon, que neix d'un estel de sis puntes pintada amb tots els color que utilitza el rellotge. El gnòmon surt d'enmig de l'estel, unes línies negres divideixen la circumferència del rellotge. Sobre l'estel hi ha la data '1874'. | 08020-344 | Can Pau. Vinyes de Cal Gepes | 41.3455700,1.9148500 | 409215 | 4577688 | 1874 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34211-foto-08020-344-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 34230 | Rellotge de sol de Cal Llebrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-llebrer | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | Molt deteriorada | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un quadrat. El quadrant presenta un marc de color ocre. El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color ocre, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat. L'interior del cercle devia contenir les xifres horàries, avui desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és d'un color més fosc que la resta. A la part superior conserva el gnòmon. | 08020-363 | Cal Llebrer. C. Jacint Verdaguer 24, cantonada amb el carrer Alp | 41.3346800,1.9245800 | 410014 | 4576469 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34230-foto-08020-363-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 34245 | Rellotge de Sol de Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fusteret | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge és visible únicament als números i molt lleument als raigs de les hores. A la resta del rellotge, la pintura ha desaparegut. | Rellotge de sol vertical, fet sobre ciment, amb restes de pintura. Està representat en un quadrant amb els angles escapçats en quart d'esfera com a decoració. Al marc del quadrant hi ha la numeració del rellotge, aràbiga. Els números són de color negre, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '5-6-7-8-9-10-11-12-1-2'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten uns raigs de color vermell en disposició radial pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-388 | Carrer Rectoria, 9 | 41.3296600,1.9438000 | 411615 | 4575892 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34245-foto-08020-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34245-foto-08020-388-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34246 | Rellotge de Sol de Cal Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-vidu | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Aquest rellotge està repintat, probablement resseguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana de Cal Vidu. Està representat en un quadrant amb els angles superiors rectes, mentre que els inferiors estan escapçats decorativament en quart d'esfera. El perfil exterior del marc del quadrant és una línia de color beix, mentre que el perfil interior és una línia de color marró fosc. Entre aquestes dues línies de perfils es conforma el marc del quadrant, on hi ha la numeració horària del rellotge, en números llatins, de color gris i molt prims, els quals es poden llegir, d'esquerra a dreta: 'VI-VII-VIII-X-XI-XII-I-II-III-IV-V-VI'. El marc, a l'igual que la superfície del quadrant, presenta el fons de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha representat un sol circular de color groc del qual surten uns raigs de color marró fosc disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-389 | Masia Cal Vidu s/n | 41.3361400,1.8991900 | 407891 | 4576657 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34246-foto-08020-389-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34247 | Rellotge de Sol de Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vendrell | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge està molt degradat i resulta difícil la visualització del mateix. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l façana principal de Can Vendrell. Presenta un alt grau de degradació, tot i que s'observa l'angle superior dret del quadrant del rellotge, on queden restes de la pintura del marc, de color groc, i del fons del quadrant, de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha les restes de pintura que representa un sol, del qual s'endevina que sortien uns raigs cap als números de les hores del rellotge, no visibles actualment. La resta del quadrant s'ha perdut. | 08020-390 | Carrer Sant Climent, 18 | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34247-foto-08020-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34247-foto-08020-390-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34248 | Rellotge de Sol de Cal Campamà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-campama | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XVIII | El rellotge està repintat seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre ciment. Està representat en un polígon rectangular. El marc del quadrant és de color groc apagat, presentant als marcs laterals unes línies decoratives ondulants de color gris. D'aquest mateix color són els números del rellotge, disposats en semicercle a la part inferior del quadrant. La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. La superfície del quadrant és de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual es representa un sol amb una cara somrient de color groc, de la part inferior del qual surten uns raigs, de color groc i gris disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-391 | Carrer Campamà | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 1782 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34248-foto-08020-391-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 34249 | Rellotge de sol del Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-ferrer | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XVIII | Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, fet en pols de marbre, calç i pintura al fresc. Està representat en un polígon rectangular amb els angles rectes. El marc del quadrant és de color groc apagat. A l'interior del marc, la superfície del quadrant està dividida en dos espais diferenciats. L'espai més gran, quadrangular, a la part superior, que ocupa la pràctica totalitat de la superfície, corresponent al rellotge pròpiament dit. Aquest presenta el marc de color granat clar, amb els números aràbics disposats a la meitat inferior, que es llegeixen, d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. La part superior del marc està decorada amb motius vegetals i una carassa al centre. A la part central, el fons és de color groc apagat. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual es representa un sol amb ulls i nas, i raigs que l'envolten. De la meitat inferior sobresurten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. Per sobre del sol hi ha una inscripció, feta amb la mateixa pintura granat que el sol, en la qual es llegeix, en tres fileres: 'D 32 Gs A PONEN / POLO 42 Gs / ANY 1796'. Per sota de la representació del rellotge hi ha una estreta franja horitzontal a la part inferior, decorada amb una escena de cacera d'estil popular on es veu, a la dreta, un caçador que dispara amb una escopeta sobre un grup de tres llebres, així com un au que sobrevola l'escena. | 08020-392 | C. Pallars. Urbanització de Mas Ferrer | 41.3250600,1.9178100 | 409434 | 4575408 | 1796 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34249-foto-08020-392-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34249-foto-08020-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34249-foto-08020-392-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 34250 | Rellotge de sol de Can Rigol - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rigol-1 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La superfície del quadrant presenta sectors amb la pintura en degradació. | Rellotge de sol vertical de pintura sobre ciment. Està representat en un polígon rectangular. El marc del quadrant presenta una sanefa decorativa en zig-zag on alternen triangles de color vermell amb triangles de color blanc trencat. A l'interior del quadrant trobem un segon marc, més prim, de color blanc trencat, on es troben les xifres horàries, en numeració aràbiga, en color blau. La pintura d'alguna d'aquestes xifres està molt desgastada i gairebé no es veu, de manera que únicament es poden llegir, d'esquerra a dreta: ' (...) 8-9-10-11-12-1 (...)'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten unes línies de color groc en disposició radial vers les xifres horàries. Per sobre del gnòmon hi ha una inscripció on es llegeix, en lletres blaves, 'Any 1490' i 'Can Rigol' en lletres vermelles. El fons del quadrant és de color blanc trencat. | 08020-393 | Can Rigol | 41.3281200,1.9117700 | 408933 | 4575754 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34250-foto-08020-393-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34251 | Rellotge de sol de Can Rigol - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rigol-2 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge de sol ha desaparegut en pintar-hi a sobre. Únicament es pot veure el gnòmon i s'intueix la seva forma. | Rellotge de sol vertical, actualment tapat per una capa de pintura blanca que s'estén al llarg de tota la façana on està ubicat. Tan sols s'endevina la seva forma, un quadrant rectangular amb els angles rectes. A la part superior el rellotge conserva el gnòmon. | 08020-394 | Can Rigol | 41.3281200,1.9117700 | 408933 | 4575754 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34251-foto-08020-394-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34252 | Rellotge de sol de Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sadurni | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge està restaurat. | Rellotge de sol vertical pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Sadurní. Està representat de forma circular, amb el marc de color beix envoltat, per la part externa, per una sanefa de motius poligonals que li atorga l'apariència de roda dentada. A la part interna del marc trobem la superfície del rellotge pròpiament dita, de color blanc. Les xifres horàries són aràbigues, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. A la part superior trobem el gnòmon, a la base del qual hi ha un estel de sis puntes de color granat fosc del qual surten unes línies en disposició radial vers els números de les hores. | 08020-395 | Can Sadurní | 41.3439500,1.9117500 | 408953 | 4577511 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34252-foto-08020-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34252-foto-08020-395-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34254 | Rellotge de sol de Can Térmens - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-termens-1 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Tot i que el rellotge és visible, no conserva les línies ni les xifres horàries. | Rellotge de sol vertical de pintura. Està representat de forma circular dins un polígon rectangular. El fons del quadrant és de color granat, mentre que el cercle del rellotge és de color groc apagat. La circumferència presenta, però, una línia concèntrica gairebé a la vora, fet que fa que tingui un marc on devien anar les xifres, que no són visibles actualment. El rellotge, però, conserva el gnòmon. | 08020-397 | Can Térmens | 41.3297300,1.9083000 | 408645 | 4575936 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34254-foto-08020-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34254-foto-08020-397-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34261 | Rellotge de sol de Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-frare | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | La pintura marró està degradada en alguns sectors. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana de Cal Frare, representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrat presenta el fons de color blanc apagat, i tots els dibuixos estan traçats en color marró. Així, el quadrant presenta un marc quadrat traçat en línies marrons, dins el qual s'insereix el rellotge pròpiament dit, de forma circular. Aquest presenta un altre marc, igualment circular, on hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que es llegeixen d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4'. A la part superior del rellotge hi ha la data '1946'. A l'interior de la superfície circular del rellotge, a la part superior, es conserva el gnòmon, a la base del qual es representa una circumferència a mode de Sol, de la part inferior de la qual sorgeixen unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. | 08020-378 | La Barceloneta | 41.3359600,1.9084900 | 408669 | 4576628 | 1946 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34261-foto-08020-378-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 34262 | Rellotge de Sol de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-les-planes | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | El rellotge presenta un estat de degradació inicial, però que ja no permet veure els números amb claretat. | Rellotge de sol vertical, gravat i pintat sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un polígon rectangular situat verticalment. El rectangle presenta un marc de color grisos amb gravats amb motius geomètrics (semicercles). El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color terra (marró - vermellós), s'inscriu a l'interior del rectangle. L'interior del cercle devia contenir les xifres horàries, avui desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc. A la part superior conserva el gnòmon, que surt d'un cercle petit d'on irradien les línies divisòries del rellotge. La part inferior de l'espai entre el cercle del rellotge i la resta del rectangle es presenta decorat amb dues figures meitat humanes meitat zoomorfes. L'interior del rectangle és de color ataronjat i la decoració de colors marronosos. | 08020-379 | Mas de les Planes | 41.3231500,1.9475300 | 411919 | 4575165 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34262-foto-08020-379-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 34267 | Rellotge de Sol de Cal Batlle Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-batlle-vell | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | El quadrant presenta una esquerda que el travessa de dalt a baix. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre ciment, i representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrat presenta un marc de color negre, i encara un altre marc més prim, traçat amb una línia negra molt prima, amb decoracions de volutes a les cantonades. Dins d'aquest segon marc s'insereix el rellotge pròpiament dit, de forma circular, que presenta, a la cara interna de la longitud de la circumferència, les xifres horàries, en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV'. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha representat un sol amb onze puntes que representen raigs, en color negre. El fons del rellotge és de ciment marró. | 08020-384 | Cal Batlle Vell | 41.3406600,1.9288100 | 410376 | 4577128 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34267-foto-08020-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34267-foto-08020-384-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 34268 | Rellotge de sol de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lalzina | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge mostra signes de degradació, com desgast, i algunes esquerdes. Actualment no queda cap rastre de les xifres horàries. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de l'Alzina. Està representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular. El quadrant presenta un marc de color marró, excepte a les cantonades, que són de color gris. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat, presentant també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color marró, on hi ha les xifres horàries en numeració aràbiga, de molt difícil lectura. Es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. A la part superior de la circumferència es conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha una circumferència marró de la qual surten línies disposades radialment vers les xifres horàries. La superfície de la circumferència és un color blanc apagat, força deteriorat. A la part inferior del quadrant, sota la circumferència del rellotge, hi ha representat un pergamí on probablement hi havia la data de construcció del rellotge o de la casa. | 08020-385 | L'Alzina | 41.3370200,1.9321700 | 410652 | 4576721 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34268-foto-08020-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34268-foto-08020-385-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34271 | Rellotge de sol de Can Térmens - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-termens-2 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge està en un avançat estat de degradació. | Rellotge de sol vertical de pintura. Està representat dins un polígon quadrat. Aquest polígon presenta un marc de color salmó apagat, on s'intueixen les restes d'algunes xifres horàries, ara per ara il·legibles, de color vermell. El fons del quadrant és de color verd, i a la part superior central es conserva el gnòmon del rellotge. | 08020-398 | Can Térmens | 41.3297300,1.9083000 | 408645 | 4575936 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34271-foto-08020-398-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34272 | Rellotge de sol de Vallgrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-vallgrassa | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, gravat i pintat sobre una placa rectangular de pedra, d'angles rectes. El fons del quadrant, d'un color blanc trencat, no presenta marc, havent-hi les xifres horàries, en números romans de color negre, disposades al voltant dels cantons laterals i inferior; d'esquerra a dreta es llegeixen: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. A la part superior del quadrant hi ha dibuixat la meitat inferior d'un sol, de forma circular de color blanc trencat, però amb raigs de color vermell apagat. Al centre es conserva el gnòmon del rellotge. De la part inferior dels raigs surten les línies horàries, de color negre, disposades radialment cap a les xifres en números romans. | 08020-399 | Vallgrassa | 41.2863400,1.8774600 | 406002 | 4571152 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34272-foto-08020-399-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34273 | Rellotge de sol de Mas Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-pasqual | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge està força deteriorada. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de Mas Pasqual. Està representat en forma circular dins un polígon de forma quadrada. El quadrant presenta un marc de color groc apagat. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat, presentant també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color groc apagat. L'espai del quadrant entre els dos marcs és de color blanc trencat. Al marc circular es troben les xifres horàries, en numeració aràbiga; d'esquerra a dreta es llegeix: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5', per bé que la pintura d'aquestes xifres està molt deteriorada i costa molt de llegir. La superfície de la circumferència del rellotge és de color rosa fosc apagat; a la part superior conserva el gnòmon, de la base del qual surten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. | 08020-400 | Mas Pasqual | 41.3363500,1.9118100 | 408948 | 4576667 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34273-foto-08020-400-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34275 | Rellotge de Sol de la Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casota | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XVIII | Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre ciment, representat en forma circular dins un polígon quadrat. Aquest polígon presenta un marc de color marró, excepte a les cantonades, que són de color blau. Al costat superior es pot llegir la data '1799', escrita en pintura negra. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat, presentant també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color groc marró, on hi ha les xifres horàries, de color negre, en numeració aràbiga; d'esquerra a dreta es llegeix: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. L'espai del quadrant entre els dos marcs és de color blau, i a cada angle hi ha un motiu decoratiu de caire vegetal, de color marró. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc; a la part superior conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha un cercle petit, de color blau. Per sota el gnòmon, i ocupant pràcticament tota el fons de la circumferència, es llegeix el lema, escrit en tres línies: 'Jo sense sol / tu sense fe/ no som res'. | 08020-402 | La Casota | 41.3366400,1.9301700 | 410484 | 4576680 | 1799 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34275-foto-08020-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34275-foto-08020-402-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 34278 | Rellotge de sol de la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-massana | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX-XX | Rellotge de sol vertical, pintat amb pintura blanca sobre un fragment de l'arrebossat de la façana principal de la Massana. Està representat en forma quadrada adaptat dins un polígon quadrat. Aquest polígon presenta un marc format per dues línies concèntriques de color vermell. El rellotge pròpiament dit, de forma quadrada, s'inscriu a l'interior d'aquest marc, per bé que el fons de pintura blanca està molt deteriorat, havent saltat a la major part de la superfície, deixant així a la vista la capa d'arrebossat sobre la qual està pintat. El rellotge conserva el gnòmon, des de la base del qual surten unes línies vermelles disposades radialment vers les xifres horàries, les quals són actualment il·legibles. | 08020-405 | Fondo de la Maçana | 41.3301700,1.8857900 | 406762 | 4576009 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34278-foto-08020-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34278-foto-08020-405-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34279 | Rellotge de sol de Mas Roig - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-roig-1 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge presenta un avançat estat de degradació, tot i que conserva la forma els colors i el gnòmon. Tot i que són de difícil lectura, es poden intuir algunes de les xifres horàries. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal del Mas Roig, a l'alçada del primer pis. Està representat en forma circular. Presenta dos marcs circulars concèntrics: un exterior de color blau fosc, que actualment està força deteriorat, i un interior de color blanc. S'aprecia que el fons del rellotge també és d'un color blau similar al del marc exterior, per bé que la pintura està molt deteriorada i gairebé s'ha perdut. Amb tot, a la longitud de la circumferència s'aprecien, però, les restes de les xifres horàries, avui il·legibles. A la part superior del fons es conserva el gnòmon del rellotge, a la base del qual hi ha una petita circumferència de color vermell. | 08020-406 | La Costeta | 41.3252500,1.9108300 | 408850 | 4575436 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34279-foto-08020-406-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34280 | Rellotge de sol de Mas Roig - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-roig-2 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Tota la superfície del rellotge presenta esquerdes a la pintura, tot i que no són de gran importància. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la superfície de la façana sud-oest del Mas Roig. Està representat en forma circular dins d'un quadrant rectangular de color blanc. El rellotge pròpiament dit presenta dos marcs circulars concèntrics: un exterior de color blau fosc, i un interior de color blanc, on es llegeixen les xifres horàries, vermelles, de numeració aràbiga, d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. També de color vermell són unes línies primes que ressalten els límits d'aquests marcs circulars concèntrics. El fons del rellotge és de color blau clar, trencat. A la part superior es conserva el gnòmon del rellotge, a la base del qual hi ha una petita circumferència de color vermell, de la qual surten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. Del quadrant rectangular en el qual s'inscriu el rellotge cal destacar, a la part inferior, un motiu decoratiu vegetal que representa un arbre baix amb el tronc i les branques vermelles i una fulla de color blau a cada extrem, que destaca així del fons blanc de la superfície del quadrant. | 08020-407 | La Costeta | 41.3252500,1.9108300 | 408850 | 4575436 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34280-foto-08020-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34280-foto-08020-407-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34288 | Rellotge de Sol de Cal Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sacaire | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge en general està bastant deteriorada. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana de Cal Sacaire, representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular amb les cantonades inferiors escapçades i el marc superior desaparegut. El quadrant presenta el fons de color blanc. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, presenta també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color blanc, on probablement es trobaven les xifres horàries, ara desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és de color groc clar; a la part superior conserva el gnòmon. | 08020-415 | Carrer Jacint Verdaguer, cantonada amb el passatge de Sant Martí | 41.3332200,1.9240100 | 409964 | 4576307 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34288-foto-08020-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34288-foto-08020-415-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33910 | Col·legi Bosch/La Torre/Fundació Teodor Bosch/Convent de les Germanes Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-boschla-torrefundacio-teodor-boschconvent-de-les-germanes-dominiques | Pàgina web de la Fundació Privada Col·legi Bosch: http://www.fundacio-bosch.net/historia.php. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XIX | La capella patí un incendi durant la guerra civil i perdé els vitralls i la decoració original. La tanca principal de la finca fou recenment substituida per una de disseny modern per tal de respectar les aliniacions del camí ral. Aquesta reforma també afecta la cotxera i la casa del masover on s'obre un porxo per donar continuïtat a la vorera. | La Fundació Teodor Bosch és un antiga residència senyorial formada per un conjunt d'edificis voltats per un jardí: l'edifici principal, de planta en forma de 'T' amb dos cossos de planta quadrada adossats, una capella, un edifici de recent construcció (un aulari), i dos annexos, les antigues cotxeres i la casa del masover, integrades als extrems de la tanca que delimita la finca amb el camí ral. L'edifici principal, situat al centre del recinte, és de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un cos central, elevat, amb dos cossos laterals adossats, les façanes dels quals estan lleugerament endarrerits respecte la façana del cos central. La porta d'accés a l'edifici, situada al cos central, està coronada per un arc carpanell al centre del qual hi ha un escut amb les lletres 'T B', corresponents a les inicials de Teodor Bosch, entrellaçades entre si. També en aquest cos destaca la finestra del primer pis, amb arc carpanell, la única que té balcó, sostingut per quatre mènsules, dues a cada costat de l'arc de la porta d'entrada, amb barana de ferro forjat. Corona aquest cos central el segon pis, decorat amb una arqueria de cinc finestres amb arc de ferradura i, a sobre, la teulada a doble vessant. Els cossos laterals presenten únicament planta baixa i pis, amb una finestra a cada planta, d'arc carpanell com les anteriorment descrites, i estan coronats per un sostre a quatre vessants. En els angles exteriors d'aquests cossos laterals hi ha dos torrellons adherits, ambdós al nivell del primer pis. Les finestres d'aquesta façana, com les de la resta de l'edifici, presenten batents de fusta. La façana lateral est presenta una composició d'obertures lleugerament diferent: a la planta baixa hi ha una finestra central d'arc carpanell, però flanquejada per dues finestres més petites, quadrades, tot i que presenten un marc coronat en arc carpanell integrant-se, així, a l'estètica de la resta d'obertures. La finestra central presenta un ampit amb barana de ferro forjat. El segon pis presenta dues finestres paral·leles, d'arc carpanell i el segon pis una arqueria de tres finestres d'arc de ferradura. La façana lateral oest té adossat un pont que comunica amb la capella. La façana posterior té adossada una porxada de tres arcades d'arc carpanell, una central i dues laterals, amb pis a sobre, cobert amb teulada a un sol vessant paral·lela a la paret posterior de l'edifici. Aquest pis superior, que correspon, al segon pis de l'edifici, presenta tres finestres que donen a un balcó amb barana d'obra, situades simètricament sobre les arcades de la porxada inferior. Per sota de la teulada, la cornisa està decorada amb una sanefa de cercles disposats horitzontalment en tot el llarg. Al centre de la teulada, a la part exterior, hi ha una cúpula octogonal amb una claraboia. Interiorment, l'edifici principal està articulat al voltant d'un distribuïdor central al sostre del qual hi ha la claraboia esmentada. El distribuïdor dóna, pel nord, a la porta d'accés a l'edifici; per l'est i oest, a diverses estances de la planta baixa, i pel sud, dóna accés a una escala principal, amb barana de ferro forjat, que puja a la primera planta. Al primer pis hom troba, distribuïts al voltant de l'espai central que deixa l'entrada de llum de la claraboia, l'antiga sala d'estar de la comunitat de monges, que dóna a la terrassa de la façana posterior; el menjador, la cuina, l'antic despatx de la germana superiora, al costat del qual hi ha el seu dormitori; una habitació que fou habilitada coma a capella privada de les monges; i una sala sense funció definida. Al segon pis les estances es disposen al voltant d'un passadís que deambula al voltant de la paret que revesteix la cúpula de la claraboia. En aquest pis trobem les nou antigues cambres o cel·les de les monges, cadascuna amb el seu llit i pica d'aigua. Enmig del passadís, una porta dóna a una escala que accedeix a la cúpula de la claraboia, on cal destacar l'interessant encavallada de fusta. | 08020-43 | Camí Ral, 13 | Teodoro Bosch i Estanca, fundador i impulsor d'aquest conjunt arquitectònic, va néixer a Barcelona l'any 1824, fill de Josep Bosch i Oller i de Bàrbara Estanca. El pare deTeodoro Bosch, Josep Bosch i Oller, d'ofici argenter, era fill de Ramon Bosch i de Francesca Ollé, nascuda a Begues el 29 de novembre de 1805, filla de Miquel Ollé Pares i Maria Figueras, que van contraure matrimoni el 25 de setembre de 1798 a la parròquia de Sant Cristòfor de Begues. Per tant, en Teodoro Bosch i Estanca era nét d'una beguetana i d'aquí li venia la relació amb el poble de Begues. Josep Bosch i Oller va morir l'11 d'octubre de 1865 a Begues on va ser enterrat.Teodoro Bosch es va casar en primeres núpcies amb Dionisia Ruiz de Arévalo, natural de Cartagena. Dionisia va morir a Barcelona el 2 d'abril de 1883 i va ser enterrada a Begues. En segones núpcies, Teodoro es va casar amb Fermina Ruiz, germana de la primera esposa. Teodoro Bosch esdevingué un home emprenedor, vinculat als negocis de la burgesia barcelonina. Aprofitant les oportunitats de compra de terrenys que oferia la construcció de l'Eixample de Barcelona va adquirir uns solars a l'illa que avui formen el carrer Bergara, Pelai i la plaça Catalunya, on es va fer construir un edifici de quatre plantes. Una vegada acabada la construcció de l'edifici de Barcelona, l'any 1879 es va decidir a comprar uns terrenys a Begues situats a la carretera d'Olesa de Bonesvalls per una permuta amb Joan Romagosa i Torres. Possiblement aquesta permuta devia ser de terrenys que ell havia heretat de la família del seu pare a la qual va afegir una peça de terra contigua, que comprenia l'antic Mas Girona, comprada a Eudald Vendrell i Romeu i Carme Sadurní i Petit. Allà va construir la casa que posteriorment es convertiria en el Col·legi Bosch. El 25 d'agost de 1880 Teodoro Bosch adquiria l'Alsina a la família Vendrell. Aquesta finca comprenia la masia principal i tres cases conegudes com Farfai, Can Grau i la Beurada. L'any 1885, completava la compra de finques a Begues amb l'adquisició del mas Rigol i les Bohigues. A causa de les seves activitats empresarials, Teodoro Bosch va formar part com a vocal de la Junta Directiva de l'Institut del Foment del Treball Nacional des de l'any 1880 a 1882. Teodoro Bosch va morir a Barcelona el 26 de novembre de 1887. El funeral es va celebrar a la parròquia de Betlem i tot seguit el cadàver va ser portat a Begues, on va ser enterrat. La seva vídua, Fermina Ruiz, va fer tots els tràmits perquè el 9 de desembre de 1892, les seves despulles, així com les de la seva primera dona, Dionisia, i les del seu pare, Josep Bosch, es transferissin des del cementiri de Begues a la cripta de la capella del Sagrat Cor de Jesús, annexa a la casa familiar. En aquesta cripta també es van enterrar els cossos de la seva mare, Bàrbara Estanca, i el de Rosa Bosch, que podria ser una germana del seu pare, traslladats del cementiri de Sarrià. Quan va morir la vídua de Teodoro Bosch, l'any 1903, va deixar com a última voluntat ser enterrada ,també, a la capella familiar de la casa de Begues. Teodoro Bosch va redactar l'últim testament el dia 21 de juliol de 1885. En no tenir fills de cap dels dos matrimonis, confiava verbalment les seves voluntats sobre el destí del seu patrimoni i declarava hereus de confiança i executors del testament a la seva esposa Fermina Ruiz, el prevere Francisco Colomines i Romeu, beneficiat de l'església de la Mercè de Barcelona, Eduard Gibert i Riera i Raimon Duran i Ventosa, tots dos advocats, i, per últim, Camilo Julià i Vilasendra, enginyer. L'any 1928, les Germanes Dominiques de l'Anunciata comencen a portar la institució educativa que encara avui perdura. La comunitat de religioses va exercir aquesta tasca fins l'any 2001, moment en què pren el relleu personal laic. | 41.3311100,1.9198500 | 409613 | 4576077 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | De la reforma : Eulalia Riera Llauger | (Continuació història)Al costat est de l'edifici principal de la Fundació, que acabem de descriure, s'alça la capella. És tracta d'un edifici d'estil neogòtic, de planta d'una sola nau de cinc crugies amb volta de creueria, i tres trams més a l'absis que no formen, però, capelles. El sostre és a doble vessant excepte a la zona de l'absis, que presenta un vessant per cada tram d'aquest, tres en total. A l'exterior l'espai que ocupa cada tram es troba entre contraforts. Darrere de l'absis, a la part central, hi ha la sagristia que forma una absidiola exterior adossada coronada per un petit campanar rematat per un pinacle que arriba pràcticament fins a l'alçada de la teulada de l'edifici. L'alçat dels murs de l'edifici es resol a partir de dos trams horitzontals: un més baix, de parament llis sense portes ni obertures, que arriba aproximadament a l'alçada de l'absidiola exterior que hi ha adossada a l'absis; i un tram superior, on es troben les finestres d'arc ogival amb traceries, i vitralls moderns; una per cada tram, tretze en total, a les quals cal afegir la de la façana principal. A l'interior del temple destaca, al tram de la primera crugia, el cor, situat a l'alçada entre la porta d'entrada, comunicat a l'edifici principal per un arc rebaixat i el finestral de la façana principal, amb un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior i amb barana decorada amb florona a la part superior. La façana principal de la capella presenta un portal d'entrada coronat per un timpà amb tres arquivoltes en degradació d'arc ogival, sobre el qual hi ha un gran finestral, igualment d'arc ogival, format a partir de tres finestres allargassades amb vitralls coronades per un rosetó. Cal destacar el timpà de la porta, decorat per una imatge del Sagrat Cor emmarcada per una màndorla, així com els capitells de les columnetes que donen suport a les arquivoltes i als brancals de la porta, tots amb decoració vegetal de fulles i flors de factura molt fina i polida. A la llinda del portal d'entrada, sota el timpà, hi ha esculpida la frase 'Cor Meum Vigilat'. Finalment cal fer esment dels dos edificis destinats antigament a cotxeres i a habitatge del masover. Aquests edificis es troben adossats, respectivament, als extrems del baluard que tanca el conjunt del costat del Camí Ral. Son edificis de planta basilical amb planta baixa i pis al cos central, amb teulada a doble vessant. Destaca l'edifici corresponent a les antigues cavallerisses que presenta, com a tret més destacable, un ample portal d'arc rebaixat que s'utilitzava com a accés dels cotxes de cavalls, mentre que als cossos laterals hom troba les portes d'accés de les persones.A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consten tres fitxes per cadascun dels tres elements que integren aquest conjunt. La vivenda del porter i cotxeres tenen el número 18123. L'església té el número 18124. Finalment, l'edifici central té el número 18125. | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml