Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33938 | Escultura 'Homenatge a Lina Font' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-a-lina-font | BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric'. Edita: Ajuntament de Begues. | XXI | Escultura feta a partir de la tècnica de la talla de granit negre de Zimbabwe - Sofia i marbre rosa de Portugal. És una escultura exempta composada a partir d'un bloc rectangular de granit negre de Zimbabwe - Sofia llis, d'unes dimensions de 4,55 m d'alçada x 1,95 m d'amplada x 50 cm de profunditat, disposat verticalment sobre un basament del mateix material; aquest basament té unes dimensions de 3,72 m de llargada x 2,08 m d'amplada x 55 cm d'alçada i presenta una superfície ondulada. El bloc de granit té, al centre, una obertura rectangular vertical de 3,55 m d'alçada x 81 cm d'amplada on hi ha encaixat un altre bloc, de marbre rosa de Portugal, esculpit amb formes sinuoses, que sobresurten dels plànols verticals del bloc de granit negre 31 cm per la cara anterior del monument i 36 cm per la cara posterior. A les cares anterior i posterior del monument, així com a la superfície del basament, hi ha diverses paraules i fragments de poemes inscrits al monument. Així, a la cara anterior del monument, a l'esquerra, es poden llegir les paraules: 'objectiva - intuïció - suma - ventura - plànols - precisió - mirem - força'. A la dreta es llegeix: 'desigual maduresa - destrucció - cultura - universal - precisió - ritme - records - ser - plàstica - mà - bellesa - tràgic - un - dolor - llenç - còpia - emana - tècnica - cerca - feliç'. A la cara posterior del monument, a l'esquerra, es llegeix: 'punt - art - intensa - còsmic - joves - emoció - repòs'. A la dreta: 'construir aprofundir - expressa - nostàlgia - esperit - color - vida - evolució - ofici - taca - veritable - lliure - nens - societat - línia - instant - natura - visió - volum - actual - vital - pura - crear'. Pel que fa al basament de l'escultura, a la superfície corresponent a la cara anterior s'hi llegeix: 'el olvido - Nuestros ecos - viajando por el tiempo - unidos en un - libro. Vine amb mi - si vols sentir - de l'arbreda les remors. - Silenci! - les roses, - les parpelles closes, - dormen.'Causa - freda - nou'. 'No hi ha rogent - ara a ponent, - tot és misteri. - Un vel de blaus - tot ho embolcalla. - Silenci!' A la superfície del basament corresponent la lateral dret del monument es llegeix: 'Nuestras huellas - perdidas en la tierra... - ¿Quién sabrá descifrarlas?'. A la superfície del basament corresponent la lateral esquerre del monument es llegeix: 'El eco de tu voz - será el desierto. - El eco de mis versos.' Finalment, a la superfície del basament corresponent la cara posterior del monument es llegeix: 'Les fulles del roure - mouen l'aire. Vine amb mi - si vols sentir - les confessions del brancatge'. 'Piedra, - vestigio de geologías - milenarias, de agrietadas esperanzas - de, quién sabe - que misteriosas procedencias'. 'que acarician - todos los soles'. | 08020-71 | Plaça de Lina Font | 41.3322200,1.9191500 | 409556 | 4576201 | 2006 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33938-foto-08020-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33938-foto-08020-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ángel Camino | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33940 | Escultura a l'Ajuntament - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-lajuntament-1 | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada en pedra Springstone. Representa el bust d'una persona amb trets facials negroides, amb el cap lleugerament inclinat a la dreta. L'escultura té unes dimensions de 72 cm d'alçada x 43 cm d'amplada i 19 cm de profunditat. La part del rostre presenta la superfície de la pedra polida, mentre que la part corresponent als cabells del personatge, així com el basament del bust, són de pedra sense polir. | 08020-73 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. Colleen Madamombe (1964-2009) és considerada la primera i millor escultora femenina de Zimbabwe. | 41.3302000,1.9247100 | 410019 | 4575971 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33940-foto-08020-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33940-foto-08020-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33941 | Escultura a l'Ajuntament - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-lajuntament-2 | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada en serpentinita. Representa un bust abstracte, que recorda les màscares de l'Àfrica negra. Els trets facials estan desproporcionats, disposats a partir d'una de les cantonades verticals del bloc de pedra. L'escultura té una alçada de 64 cm x una amplada de 29 cm x una profunditat de 20,5 cm. | 08020-74 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3302000,1.9247100 | 410019 | 4575971 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33941-foto-08020-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33941-foto-08020-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33958 | Escultura 'La maternitat' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-maternitat | BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric'. Edita: Ajuntament de Begues. | XXI | Escultura tallada en un bloc de pedra springstone que representa una persona adulta abraçant un infant. Es representa únicament els caps i els braços dels personatges, en un ritme anecdòtic, amb els ulls tancats. L'escultura és monocroma, utilitza el negre de la pedra polida, a excepció d'unes línies ondulants a la part superior que representen els cabells dels personatges. | 08020-91 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3302600,1.9246200 | 410011 | 4575978 | 2004 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33958-foto-08020-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33958-foto-08020-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Lawrence Mukomberanwa | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 33963 | Escultura I del pati de la Fundació Teodor Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-i-del-pati-de-la-fundacio-teodor-bosch | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Talla en bloc de pedra de dimensions 59 cm de llargada, 26 cm de profunditat i 22 d'alçada. L'escultura va ser dissenyada per ser apreciada per una cara, l'altre es presenta en part sense treballar. Es tracta per tant d'un relleu que representa una figura animal (una lleona) abstracta de manera jacent. Es situa sobre una base quadrada de pedra que serveix com a peanya. Les proporcions del cos animal no són reals, destaca el ritme de repòs de la peça. Quant a la interpretació, el lleó apareix com un animal abastament utilitzat al llarg de la història de l'art africà i en l'imaginari cultural d'aquell continent. La peça està plantada al costat de dues peces similars de majors dimensions. | 08020-96 | Camí Ral, 13 (pati de la Fundació Teodor Bosch) | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3309200,1.9197700 | 409606 | 4576056 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33963-foto-08020-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33963-foto-08020-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mike Munyaradzi | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33964 | Escultura II del pati de la Fundació Teodor Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ii-del-pati-de-la-fundacio-teodor-bosch | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Talla en bloc de pedra de dimensions 75 cm de llargada, 34 cm de profunditat i 25 d'alçada. L'escultura va ser dissenyada per ser apreciada per una cara, l'altre es presenta en part sense treballar. Es tracta per tant d'un relleu que representa una figura animal (una lleona) abstracta de manera jacent. Les proporcions del cos animal no són reals, destaca el ritme de repòs de la peça. Quant a la interpretació, el lleó apareix com un animal abastament utilitzat al llarg de la història de l'art africana i en l'imaginari cultural d'aquell continent. La peça està plantada al costat de dues peces similars en forma i composició, al seu costat es situa la peça més petita. | 08020-97 | Camí Ral, 13 (pati de la Fundació Teodor Bosch) | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3309200,1.9197700 | 409606 | 4576056 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33964-foto-08020-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33964-foto-08020-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mike Munyaradzi | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33965 | Escultura III del pati de la Fundació Teodor Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-iii-del-pati-de-la-fundacio-teodor-bosch | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Talla en bloc de pedra de dimensions 183 cm de llargada, 72 cm de profunditat i 54 d'alçada. L'escultura va ser dissenyada per ser apreciada per una cara, l'altre es presenta en part sense treballar. Es tracta per tant d'un relleu que representa una figura animal (una lleona) abstracta de manera jacent. Les proporcions del cos animal no són real, destaca el ritme de repòs de la peça. Quant a la interpretació, el lleó apareix com un animal abastament utilitzat al llarg de la història de l'art africana i en l'imaginari cultural d'aquell continent. La peça està plantada al costat de dues peces similars, aquesta és la que té les dimensions majors de les tres. | 08020-98 | Camí Ral, 13 (pati de la Fundació Teodor Bosch) | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3309200,1.9197700 | 409606 | 4576056 | 2004 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33965-foto-08020-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33965-foto-08020-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mike Munyaradzi | L'escultura no té títol conegut, el nom de la denominació és merament per identificar-la en aquest treball. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 33969 | Escultura 'Mare i filla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-mare-i-filla | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada sobre pedra Springstone. Representa una dona adulta que passa el braç esquerre per sobre l'espatlla d'una nena, en aquest cas, la seva filla. La superfície del cap, peus i mans de les figures presenten la pedra polida, de color negre, mentre que pel que fa als vestits, llargs, la pedra no està polida i presenta un to grisós. L'escultura té unes dimensions de 98x46x28 cm. | 08020-102 | Carrer del Bosc (pati de llar d'infants de Begues) | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3318500,1.9242500 | 409982 | 4576155 | 2003 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33969-foto-08020-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33969-foto-08020-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Square Chikwanda | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 33970 | Escultura 'Sense títol' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-sense-titol | XXI | Escultura tallada en pedra (òpal) representa un personatge femení dempeus, amb un vestit i una falda, tallada sobre l'escorça de la pedra, a l'igual que els cabells. El cap està inclinat a la dreta, el braç esquerre està plegat sobre la cintura, mentre que amb el dret s'agafa la faldilla. El vestit presenta una superfície llisa, mentre que la faldilla està decorada amb estries. Únicament el rostre i la mà dreta estan tallades en pedra polida, de color negre. | 08020-103 | Carrer Àngel Guimerà, 15 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3307300,1.9222200 | 409811 | 4576033 | 2003 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33970-foto-08020-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33970-foto-08020-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 34180 | Escultura de Zimbabwe del col·legi Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-zimbabwe-del-collegi-sant-cristofor | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Es tracta d'una talla en pedra (òpal verd), una figura exempta femenina, dempeus. L'escultura és policromada (colors blanc, negre i vermellós). L'escultura recull un moment anecdòtic de la cotidianeïtat de la feina d'una dona. Les escultures de Madamombe sempre representen dones, pletòriques. Creen un lligam molt estret amb la gent del camp. La dona porta al cap un recipient, vesteix un vestit amb faldilla de quatre grans volants que agafa amb la mà esquerra | 08020-313 | CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2 | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3453900,1.9342100 | 410834 | 4577648 | 2004 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34180-foto-08020-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34180-foto-08020-313-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | Collen Madamombe va néixer el 1964 i va morir el 2009. Aconseguí un nivell d'èxit inusual per a una dona a Zimbabwe, una societat tradicionalment patriarcal. El seu treball reflecteix el paper que ocupa la dona en la societat de Zimbabwe i defensa el canvi de la dona africana a la vida moderna. Les seves figures femenines són conegudes arreu del món i sempre són presents a col·leccions escultòriques de Zimbabwe. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 34184 | La mare terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mare-terra | BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues | XXI | La part darrera ha estat pintada, vandalitzada. A la part frontal s'aprecien taques de fongs. | Escultura exempta, talla en pedra de 0,82 x 1,67 m. Es tracta d'una figura femenina jacent, en repòs. La peça descansa sobre una base de pedra que a la vegada recau en una plataforma de formigó que la separa del nivell del sòl. Tot i ser figurativa, la cara es resolt sense voluntat de definició real, les extremitats són voluminoses respecte al cap, recordant les imatges nues clàssiques de les representacions femenines que evoquen la maternitat i la fecunditat . La figura recolza el braç i la cama dreta sobre la cama esquerra. El braç esquerra recolza en angle recte sobre la base de pedra. Al cos hi destaquen els pits, nus. | 08020-317 | Plaça de la Costeta | 41.3358300,1.9134100 | 409081 | 4576608 | 2003 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34184-foto-08020-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34184-foto-08020-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Esther Olivé de Puig | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 34188 | La font de l'escola de Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-de-lescola-de-sant-cristofor | BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues | XXI | Escultura que integra dues piletes (fonts). Realitzada sobre xapa d'acer corten, és del color original d'aquest metall i també utilitza el color blau en dues peces de la composició. Les seves mides són 1,97 x 2,49 m. L'escultura està concebuda com a baluard de les fonts, on s'ubiquen unes formes abstractes, evocadores d´uns suposats escuders. | 08020-321 | CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2 | 41.3458400,1.8848700 | 406707 | 4577750 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34188-foto-08020-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34188-foto-08020-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Joan Canals Carreras | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 34194 | El pont de les escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-les-escoles | BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues | XXI | Escultura ubicada al pont de les escoles, que salva la riera de l'Alzina, i uneix el CEIP Sant Cristòfor i la Llar d´infants el Guinyol. Realitzada sobre xapa d'acer corten, és monocroma i té unes mides de 2,30 x 7,97 m. A la banda esquerra de la composició, un grup d'éssers zoomorfes adults queden encarats a un altre grup dels mateixos éssers petits. Darrera d'aquests últims hi ha uns objectes no identificats. L'obra escenifica una trobada entre grans i petits, mitjançant uns personatges irreals retallats sobre el metall. | 08020-327 | CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2 | 41.3338600,1.9104500 | 408830 | 4576392 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34194-foto-08020-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34194-foto-08020-327-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Joan Canals Carreras | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 34217 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XXI | La creu i el basament es conserven bé, però la placa amb la inscripció commemorativa ha desaparegut en la seva pràctica totalitat, fruit d'actes de vandalisme. | Creu de terme de ferro composta per un basament quadrangular, fet de blocs de pedra calcària sota una llosa de gres vermell, que fa de suport, al centre del qual està encastada la creu. Aquest basament té una alçada de 98 cm x 60 cm d'amplada x 80 cm de profunditat. En una de les seves cares hi ha una placa de ceràmica, actualment arrencada en la seva major part, de la que tan sols es conserva un petit fragment on es llegeix: '[...]ps imme[m]orial [...]er diumenge [...]'. La creu és de tipus llatí, amb el braç vertical, més llarg, d'una alçada de 125 cm, mentre que el braç horitzontal, més curt, té una longitud de 47 cm. El braç vertical presenta quatre torsions decoratives en espiral, mentre que l'horitzontal presenta els extrems més amples. | 08020-350 | Puig del Pedró | 41.3257100,1.9525200 | 412340 | 4575444 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34217-foto-08020-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34217-foto-08020-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 34266 | Fons d'Art Lina Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-lina-font | BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues | XX-XXI | Col·lecció d'obres d'art cedida per Lina Font a l'ajuntament de Begues, el qual l'ha incrementat per l'adquisició de peces pel propi ajuntament. L'inventari d'obres dividit per temàtiques es presenta de la següent manera: Obres de Lina Font , Carme Pascual, Álvarez Des, Rene Aspe , Juan Bueno , Lluïsa Darder , M. Gonlesco, Pilar Leita , F.Muñoz, V. Navarro,Ceferino Olivé, Pallàs, Graciella Piccone, P. Planas, T. Sola , Santos Torrella, Emilio Alba, J. Asensio, Esther Boix, Camps Dalmases, F. Cardona, Caty Juan. Valldermossa , Josep Cerdans, Joaquim Comes. Palamós, R. Fradera, M. García Tur, J. Lahosa. , R. Macholis, Mangot, Miguel Masabeu, Jordi Mercadé, J. Mombrú Ferrer, J. Pascual Jimeno, J. Pérez Gil, Graziella Piccone, P. Planas, Puigval. Horta ,Josep Rovira. , Francisco Suñer, Torra i Arán, T. Villarrubias, J. Abelló Prats, M. Coll, A. Gironell Riera, Naoko Nakamoto, A. Oliver Ferrer, Jordi Puiggalí. , Isabel Pujol, Roc de Gallés, Bernardo San Juan, Titi Tapiola, J. Tarrabadell. Obra gràfica: Clavé, Miró, Subirachs, Antoni Tàpies. Tharrats. Escultura: Joan Camps Carreras, Square Chikwanda, Colleen Madamombe,Lawrence Mukomberanwa, Esther Olivé, Ferran Soriano, Jordi Aligué, Jordi Aligué, Ángel Camino, Pep Fajardo, Benet Rossell, Lina Font. | 08020-383 | Av. Torres Vilaró, 4 | Lina Font va néixer a Begues. Al número 6 del carrer Major, cantonada can Guasch. La seva mare era filla de can Jaques de la Plana Novella i el seu pare de l'Avenç, actualment Campanyà. La família tenia camps terres i negocis. Va fer estudis a l'Escola d'Art i Oficis de Barcelona. Als 19 anys va començar a col·laborar a la premsa tant amb dibuixos com amb articles. Alternava pintura, literatura i poesia. La guerra civil va truncar la seva intenció de dedicar-se a l'art. Es va donar a conèixer com a crítica d'art a la revista Ondas i poc després fundava la Gaceta Jorba. Dos anys després, el 1952 va ser quan va començar a fer la crítica d'art a Ràdio Barcelona i ben aviat va crear i dirigir l'Estudi d'Art, que li va permetre dur a terme una intensa promoció d'artistes i organitzar moltes exposicions. Conferenciant de prestigi, va donar freqüents recitals dels seus propis poemes. Va escriure més d'un centenar de novel·les curtes i dos-cents guions radiofònics, així com un seguit de peces teatrals. Ostentava molts títols honorífics. Va morir el 6 de novembre de 1993 a Barcelona. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34266-foto-08020-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34266-foto-08020-383-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33907 | Casa de la Vila / Cal Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-cal-torras | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Antiga casa d'estiueig a quatre vents, de planta rectangular amb sostre a doble vessant, amb planta baixa, pis principal i segon pis. Es tracta d'un edifici ricament decorat, amb el paraments de pedra i els pisos separats per frisos horitzontals de maó amb rajoles amb motius geomètrics i florals. La façana de l'edifici que dóna a l'Avinguda Torres Vilaró, presenta una disposició simètrica de les obertures. Així, a la planta baixa es troba el portal d'entrada, al centre, flanquejada per dues finestres verticals que presenten reixes de ferro forjat. Totes les obertures de la façana presenten els muntants de maó mentre que les llindes de la planta baixa i el primer pis són de pedra. Al pis superior son de volta de maó, decorades a nivell de parament, amb enrajolat, formant una arqueria. Totes les llindes de les obertures són horitzontals per la part superior, ja que limiten directament amb el fris que separa els pisos, mentre que a la part inferior són de diferent tipus. Així, la llinda del portal d'entrada és d'arc rebaixat, mentre que la de les finestres que el flanquegen és horitzontal. Les llindes de les finestres del primer pis són igualment horitzontals a la seva part superior, ja que també estan en contacte amb el fris que separa aquest pis del superior, però a la part inferior presenten una decoració amb arquets d'un estil vagament neomedieval, senzills en les finestres laterals i més complex a la central, ja que presenta un doble arquet coronat, enmig, per un trèbol. Cal destacar també, en aquesta finestra central del primer pis, el balcó amb barana de ferro forjat, suportat en la seva base per quatre mènsules també de ferro forjat. Al pis superior totes les finestres són d'arc de mig punt, més petites i estretes que les dels pisos inferiors; n'hi ha dues laterals i una arqueria al centre formada per tres d'aquestes finestres, la del centre més elevada que les dels costats. A totes les plantes d'aquesta façana hi ha una ampla faixa de mosaic de rajola amb decoració geomètrica, que ocupa la superfície de la façana entre llinda i llinda de les finestres, excepte al pis superior, on ocupa també l'espai de la façana entre els ampits de les finestres. Cal destacar el ràfecamb mènsules de fusta que corona tant la façana principal com la posterior. La façana oposada, orientada al carrer Onze de Setembre, té adossada una porxada de dos pisos amb arcades a cada pis. A la planta baixa, les dues situades als extrems tenen barana, mentre que la resta comuniquen amb el jardí amb una graonada correguda. Per sobre d'aquesta llotja hi ha una terrassa, aquesta descoberta, protegida amb una balustrada de set tramades, per darrera la qual sobresurt el parament del cos principal de l'edifici. En aquest nivell de la façana hi ha tres portes, rectangulars, que donen a l'esmentada terrassa, totes tres amb muntants i llinda de maó. El ràfec presenta les mateixes característiques que els de l'altra façana.L'interior de l'edifici, tot i que força reformat, conserva els elements estructurals, l'escala i alguns elements decoratius originals, que han estat restaurats. Destaquem els arrambadors de rajola amb decoració floral i geomètrica que arriben a mitja paret en el vestíbul i les dues peces principals de la planta baixaque incorporen rajoles dissenyades expressament amb les inicials dels propietaris (T i V). Aquestes estances també conserven els paviments de mosaics hidràulic, decorat amb motius similars. | 08020-40 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | 41.3302400,1.9247000 | 410018 | 4575976 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33908 | Font de Cal Quiterio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-quiterio | XX | Envaïda per la vegetació. | Surgència d'aigua que aflora des d'una cavitat petita oberta en la roca calcària. Està canalitzada cap a un dipòsit cisterna d'uns 3 metres d'alçada per 1,30 metres d'amplada a la base, aproximadament, recobert de ciment i on s'observa el canal d'entrada. Al costat hi ha una pica feta d'obra de totxo recobert amb ciment de 2 metres de llargada per 0,50 metres d'amplada. | 08020-41 | Cal Quiterio | 41.3172400,1.9235200 | 409901 | 4574534 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33908-foto-08020-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33908-foto-08020-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33911 | Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-begues | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Església de planta rectangular, de tres naus, orientada al nord-est. La capçalera és quadrada, i està lleugerament rebaixada respecte a l'alçada de la resta de l'edifici. El parament de la façama és fet amb blocs irregulars de pedra. L'edifici presenta un campanar de torre, de planta quadrada, adossat a la dreta de la façana principal, de planta baixa i tres pisos. Exteriorment té una finestra a cada planta, estretes i amb arc de mig punt, a l'estil de les espitlleres del romànic, essent més altes i amples les del pis superior, on es troben les campanes. Corona el campanar una sostre de teula àrab a quatre vessants rematat per una creu-penell. Totes les cantonades exteriors de l'edifici, incloent el campanar, presenten cantoneres, fetes amb carreus de pedra tallada. La façana principal de l'edifici presenta, a la planta baixa, una porxada amb tres arcs de pedra, al fons de la qual es troba la porta d'entrada al temple. Per sobre d'aquesta porxada i centrant la façana hi ha una rosassa, emmotllada en pedra artificial amb un vitrall. EL calat decoratiu presenta una orla de 10 cercles que envolten una creu grega situada al centre. Cal destacar el fet que la superfície on està encastada la rosassa està degradada en un segon nivell respecte la superfície de la façana general, a mode de baix-relleu. Aquest element es repeteix per sota de la cornisa del sostre. El cim de la cornisa està rematat per una creu de pedra. A l'interior de l'edifici destaca el tram de la nau central, més ample i elevada que les naus laterals. Les naus estan separades per arcs torals, mentre que el sostre, de doble vessant, està sostingut per tramades d'arcs formers de mig punt que descansen directament sobre els murs de la nau central. En els panys de paret que formen aquests arcs hi ha finestres d'ull de bou amb vitralls de vidre translúcid, sense coloració. L'espai de l'absis és quadrat, i l'altar està situat sobre una elevació d'un graó. A la paret del fons de l'absis hi ha, elevada, una estàtua de Sant Cristòfor, moderna, amb el nen Jesús a l'espatlla dreta. Sobre el primer tram de la nau central, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on destaca, al mur, la rosassa de la façana principal. | 08020-44 | Carrer Ferran Muñoz, 27 | 41.3320000,1.9228000 | 409861 | 4576173 | 1940 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici sencer s'inspira en un estil arquitectònic proper al neo-romànic . | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33913 | Hotel Colònia Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-colonia-petit | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Parcialment restaurat i transformat en habitatge. | Conjunt d'edificis que antigament havien estat un hotel per a estiuejants. L'edifici principal, de planta quadrada amb planta baixa i primer pis, amb teulada a doble vessant, destaca per la seva decoració d'estil modernista, que hom troba tant a la façana principal com a les laterals. La façana principal presenta tres portes d'entrada disposades simètricament a la planta baixa, per bé que l'entrada principal es troba al primer pis, a la qual s'hi accedeix a partir d'una escala decorada que va a parar a una tribuna amb balcó coberta per un interessant sostre a doble vessant recobert de trencadís. La porta d'accés presenta un marc en baix relleu de formes ondulades, decorat igualment amb trencadís. Per sobre de la porta hi ha una inscripció amb lletres de guix d'estil modernista emmarcades dins d'una el·lipse també de guix on es llegeix 'Any 1915'. A banda i banda d'aquesta porta d'entrada hi ha una finestra on destaca el marc superior, de pedra, de forma ondulant i decorat amb motius vegetals, bàsicament flors i tiges. Aquests marcs de les finestres es repeteixen de manera seriada a les portes de les façanes laterals, que tenen accés a les antigues habitacions de l'hotel. Cal destacar el fet que la planta baixa i el primer pis estan separats per una balconada que recorre horitzontalment tota la façana lateral i que presenta barana de ferro forjat. Tot l'edifici està envoltat per un mur de tanca amb enreixat de ferro forjat. A l'extrem nord-oest del conjunt hi ha un segon edifici, adossat perpendicularment a l'edifici principal, de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. El més destacable d'aquest edifici és precisament la seva façana, que presenta, a la planta baixa, una sèrie d'arcades d'arc ogival, d'estil neogòtic, però fetes en maó vist, amb els capitells de ceràmica i les columnes en espiral, també de maó vist. Per sobre d'aquests arcs i per sota de la línia del primer pis, la superfície està decorada amb trencadís. A nivell de primer pis destaca la galeria d'arcs de mig punt, sustentats en columnetes cilíndriques arrebossades de color blanc i els capitells de rajoles quadrades de ceràmica. | 08020-46 | Camí Ral, 16 / Carrer Jaume Petit, 1 | Va ser construït per Jaume Petit l'any 1918 enfront de l'Hostal Vell, avui desaparegut. Va esdevenir un autèntic centre social del poble, i era característic perquè era l'indret de sortida i d'arribada dels primers autobusos Petit Canigó. | 41.3318700,1.9189500 | 409539 | 4576162 | 1915 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33913-foto-08020-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33913-foto-08020-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33913-foto-08020-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 98|106|116|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 33915 | L'Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Transformat en sala d'actes municipal el 1995-97 segons projecte de l'arquitexte Eulalia Riera Llauger. | Edifici de planta rectangular de planta baixa amb teulada de teula àrab a doble vessant. L'immoble correspon a la tipologia d'edificis propis de l'època industrial a Catalunya, donat que combina, a la superfície dels paraments, els blocs de pedra irregulars amb el maó vist, element aquest últim que es troba a tots els marcs de les obertures i a les cantoneres de l'edifici. Així, la façana principal de l'edifici és la situada al nord-est. En aquesta destaca un cos que sobresurt lleugerament a la part central, amb una finestra ample d'arc de mig punt dividida, al seu interior, en tres finestres allargassades, la del centre més alta que les laterals. Igualment destaquen les cantoneres, també de maó vist, així com el capcer d'aquest cos, esglaonat. La presència d'aquest cos que sobresurt del parament de la façana principal es tradueix a la teulada de l'edifici en un trencament del vessant nord-est per encabir la seva coberta. A cada costat d'aquest cos que sobresurt s'ubiquen dues portes d'accés a l'edifici, rectangulars i molt altes, per bé que enmarcades per uns muntants de maó vist i, a la part superior, rematades per un arc deprimit còncau, també de maó. Les façanes laterals (sud-est i nord-oest) presenten, centrant el parament, una gran finestra d'arc de mig punt, dividida, al seu interior, en quatre finestres allargassades, les dues centrals més elevades que les laterals. Entre el cim de les dues finestres centrals hi ha una petita obertura circular, a mode d'ull de bou. Per sobre d'aquesta finestra, al capcer de la façana, hi ha una finestra d'ull de bou amb marc de maó. Finestres com la que s'acaba de descriure es troben dues més a la façana sud-oest. A la façana nord-oest també hi ha una finestra igual, per bé que ha estat reformada a la part inferior per convertir-la en porta d'accés a l'interior de l'edifici. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un edifici de nova construcció, un annex modern que completa les instal·lacions del local social que és actualment l'Escorxador de Begues. Finalment, cal esmentar que tot l'edifici té, a la part inferior, un sòcol de blocs de pedra, i la cornisa, de maó vist, que envolta igualment l'edifici just per sota de la teulada. | 08020-48 | Avinguda Sitges, 12 | 41.3309300,1.9185100 | 409501 | 4576059 | 1930 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Originalment les façanes estaven estucades. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 33922 | Petit Casal/El Colmado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/petit-casalel-colmado | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Les reformes s'han fet sense respectar el cromatisme original. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, excepte a les cantonades sud-est i nord-oest, que queden rematades per una torratxa d'un sol pis. Es tracta d'un edifici senyorial, amb decoració d'estil modernista, tot i que les façanes nord i oest mai han tingut decoració. La façana sud, que dóna al carrer Major i que fou l'entrada original a l'immoble presenta, a la planta baixa, tres portals coronats amb arc conopial; el del centre més ample que els laterals, que actualment estan tapiats. Entre aquestes entrades hi ha un sòcol que presenta un arrebossat de color salmó. A nivell del primer pis, o pis principal, les obertures estan situades simètricament sobre les portes de la planta baixa, ja descrites. Es tracta de portes coronades per arcs carpanell emmarcades amb decoració de motius vegetals i florons al centre de l'arc, i rematat amb volutes als extrems. Aquestes portes donen accés a balcons amb barana de ferro forjat, més ample en el cas de la finestra central. La part alta de la façana està coronada per una balustrada que presenta, a la part central, un frontó de formes ondulants i decoració vegetal a la seva superfície, en aquest cas unes tiges que envolten un ull de bou. Cal destacar que la cantonada sud-est, com ja s'ha dit, està rematada per una torratxa que sobresurt en un pis de la resta de l'edifici. Aquest pis superior presenta dues finestres a cadascuna de les quatre cares de la torratxa; aquestes finestres tenen barana decorada amb motius vegetals i coronades per un frontó triangular, a mode dels frontons de l'art clàssic. La torratxa està coronada per un sostre a quatre vessants. La façana est, que dona al passeig de l'Església, presenta una disposició de les obertures idèntica a la ja descrita per a la façana principal, per bé que a les portes del primer pis els balcons són tots iguals, sense que el central presenti unes dimensions més grans que els laterals. Igualment, la balustrada de la part superior és de ferro forjat, més senzilla. La superfície de les façanes és de color salmó trencat. Com ja s'ha indicat més amunt, les façanes nord i oest han perdut la seva decoració original, restant les finestres rectangulars, sense balcons ni motius ornamentals de cap tipus. Igualment, la torratxa de la cantonera nord-oest de l'edifici està coronada per un terrat pla. Pel que fa a l'interior de l'edifici, aquest està totalment reformat. | 08020-55 | Passeig de l'Església, 1 | L'edifici del Petit Casal, d'estil modernista, va ser fundat el 1909 per Jaume Petit. Va esdevenir el centre social de la gent de dretes a principis del segle XX. Esdevingut una botiga de queviures, popularment se l'ha anomenat Colmado. | 41.3311100,1.9221400 | 409805 | 4576075 | 1909 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33922-foto-08020-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33922-foto-08020-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33922-foto-08020-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L' edifici originalment quedava adossat a diverses cases que ocupaven el solar que es convertí en la plaça Camilo Riu. L'enderrocament d'aquests edificis va convertir en façana l'antiga paret mitgera reformada amb noves obertures. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 33924 | Carrer de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-salut | XX | Barri d'habitatges aïllats, no entre mitgeres, conformat pels números 7 al 12 del carrer de la Salut, a la zona de Cal Vidu. Es tracta de cases d'estil noucentista, de composició arquitectònica senzilla. En la seva majoria són edificis de planta quadrada o rectangular amb teulada a quatre vessants. Tenen un sol pis, és a dir, una planta baixa. Totes aquestes cases disposen d'un petit terreny al seu voltant i estan tancades per un mur que les separa del carrer i les aïlla entre elles, a mode de baluard. La façana principal d'aquests habitatges presenta una composició molt senzilla, formada per una porta central, bé d'arc carpanell, bé d'arc de mig punt o bé simplement rectangular, flanquejada per una finestra a cada costat, amb la mateixa decoració que la porta. La majoria d'aquestes cases tenen portes i finestres laterals que donen accés al jardí o terreny que envolta l'immoble. | 08020-57 | Carrer de la Salut (Cal Vidu) | Aquestes cases foren construïdes entre els anys '20 i '30 del segle XX. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, a la casa ubicada al número 1 del carrer de la Salut s'hi va instal·lar, durant la Guerra Civil (1936-1939), el comandament militar, raó per la qual aquesta casa és coneguda com 'El Mando'. | 41.3277700,1.9358100 | 410944 | 4575690 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix el conjunt de Cal Vidu. | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33927 | Ca l'Anfruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanfruns | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XX | Conjunt arquitectònic conformat per un casal d'estil noucentista amb capella privada i altres edificacions annexes d'ús agrícola, tancat per un baluard. L'edifici principal està sobrealçat en una plataforma de la mateixa extensió que la planta, de forma quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb una balustrada que recorre tot el perímetre de la teulada. L'edifici presenta una disposició simètrica i pràcticament idèntica de les obertures a totes les façanes, únicament diferent a la façana principal. Totes les obertures són quadrades i els marcs presenten un arrebossat de color blanc, que es distingeix així del color salmó de la superfície del parament de la façana, sense decoració, a excepció de les finestres del primer pis de la façana principal. Aquesta està presidida, a la zona central de la planta baixa, per una escala senyorial que dona accés al portal d'entrada. Aquesta zona de l'escala i el portal està coberta per una porxada sostinguda per columnes situades als extrems que hi ha davant de l'escala, mentre que a la part superior esdevé una terrassa per a la finestra central del primer pis. A cada costat de la porta d'entrada a l'edifici hi ha una finestra quadrada, amb balcó semicircular i balustrada. A nivell del primer pis, la finestra central, que surt a la terrassa conformada per la part superior de la porxada de la plana baixa, ja esmentada, està coronada per una orla de motllura de calç o guix, amb decoració vegetal. A cada costat d'aquesta finestra hi ha una altra, de característiques idèntiques a les situades als laterals de la planta baixa, però coronades també per orles de motius vegetals amb un medalló enmig. Corona la façana, com ja s'ha dit, una important balustrada amb un frontó al centre, enmig del qual hi ha una altra orla que emmarca la data '1921', les xifres fetes en calç o guix, ondulants, de tradició modernista. Cal destacar que la balustrada està dividida en diversos segments, entre els quals hi ha col·locades hídries, de caràcter ornamental. Pel que fa a la resta de façanes, aquestes presenten tres finestres a cada planta, disposades simètricament, com ja s'ha dit, destacant la finestra central del primer pis, que presenta balcó semicircular amb balustres, i les tres finestres del pis de les golfes, quadrades i molt petites. Les façanes est i oest surten, a nivell de planta baixa, a una terrassa, mentre que la nord, que és la principal, surt a un rebedor situat al voltant de la porxada de l'entrada i limitat per una elegant balustrada de tradició romàntica que dona a la pineda de Ca l'Enfruns i que dona accés, pels laterals, a la resta dels jardins de la finca. La façana sud comunica directament amb els jardins de la finca; en aquesta destaca el portal d'entrada situada al centre de la planta baixa, que presenta una porta de fusta que sobresurt lleugerament de la vertical de la façana. L'edifici presenta, a la part baixa, sòcol amb revestiment de color blanc a les quatre façanes, i cantoneres igualment de revestides de blanc. | 08020-60 | c. Cal Vidu, 1 | Aquest edifici ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Costa, Can Carreres, Can Anfruns i Ca l'Anfruns. El document més antic on s'esmenta aquest edifici és en un capbreu de l'any 1595, amb el nom de Mas Costa, propietat de Gabriel Panyella, però on hi treballava el seu gendre Gaspar Aymerich. Gabriel Panyella també era propietari del Mas Glassat. El Mas Costa era contigu al Mas Glassat, i antigament formaven una sola finca. En canvi, l'any 1701 es diu que el Mas costa limitava a l'est amb Mas Glassat, a ponent amb Vendrell del Roure i Jaume Romagosa, al nord amb Vendrell de l'Hostal i el sud ell mateix. El 1597 el mas és confessat per Gaspar Aymerich i recuperat posteriorment per Gabriel Panyella, qui el ven a Antonio Carreras l'any 1617. A la confessió del Mas de la Clota, s'esmenta com a límit nord l'honor de Montserrat Vendrell (del Roure), que abans era de Gabrial Panyella del Mas Costa. El Mas Costa també apareix com a límit est del mas Torra (Puig Castellar), i també al límit nord de la peça 'Font Sangonera', doncs a l'est limita amb el mas Glassat, resseguint la serra fins el Puig de la Desfeta. L'any 1593 Climent Garau compra el Mas Costa i el Mas Glassat a Gabriel Panyella. El 1817 torna a aparèixer documentat el Mas Costa, vulgarment anomenat Carreras. L'any següent, 1818, s'instal·len a Can Carreres Josep Anfruns, foraster i militar carlí amb rang de capità, i la seva muller Maria. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, el cognom d'aquest militar seria 'Fruns', i no 'Anfruns', de manera que el nom de 'Ca l'Enfruns' vindria d'aquest cognom: en Fruns. Ca l'Enfruns és un dels masos esmentats al salpàs del 1880 com a Maset de l'Enfruns.L'any 1921, l'edifici pateix una profunda reforma que dona lloc a l'immoble actual, d'estil eclèctic, que conserva algunes decoracions de tradició modernista a la façana principal, i trets típics del noucentisme i del romanticisme. | 41.3272100,1.9335300 | 410753 | 4575630 | 1921 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació descripció)La capella d'Entrepins, situada al sector est del conjunt, és la capella privada de Ca l'Anfruns. Adossada al baluard de la finca i molt a prop de l'entrada, és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau, amb teulada de teula àrab a doble vessant. Orientada en sentit NE-SW, presenta curiosament façana amb porta d'entrada als dos extrems. L'aparell constructiu de l'edifici és fet amb blocs de pedra irregulars, amb maó i arrebossat amb tàpia, excepte a la façana, NE, la més destacable, la qual, per trobar-se prop de l'entrada al recinte de la finca, és la que presenta un aspecte més senyorial: un gran portal d'entrada amb porta de fusta a doble batent, d'arc carpanell amb mènsules sota l'arrencament de l'arc, que ocupa pràcticament tota la façana. A banda i banda del portal trobem ja els pilars que enfilen la resta dels extrems de la façana per quedar rematats en uns pinacles piramidals esglaonats senzills, de maó vist. La part superior central d'aquesta façana, per sobre l'arc del portal, presenta una franja horitzontal de rajola verda, i per sobre el frontis, rectangular sense decoració, amb les cantonades lleugerament arrodonides i rematades per una creu llatina. L'arrebossat de la façana és de color blanc, a diferència de la resta de l'edifici, i no hi ha decoració escultòrica. La façana oposada, orientada al SW, és més senzilla; presenta, a la planta baixa, la porta d'entrada, d'arc escarser, sobre el qual hi ha un ull de bou. La part superior està rematada per un campanar d'espadanya d'un sol ull. No hi ha decoració de cap mena. La resta d'edificacions del recinte corresponen a elements de caràcter agrícola, com l'antic edifici de les cavallerisses, o el corral | 102|106|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 33928 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most | XX | Alguns dels actes de la Festa del Most no es celebren actualment. | A Begues la festa del Most s'ha celebrat tradicionalment el tercer diumenge d'octubre a l'ermita de Santa Eulàlia, quan, acabada la verema, s'havia trepitjat el raïm i el most ja era a la bota. Era una festa d'acció de gràcies per la collita. La celebració constava de la Missa Major cantada on es beneien les coques que tothom tindria ocasió de tastar, i sinó a la sortida tindria l'opció de comprar-ne. Tot seguit a Can Sadurní celebraven un àpat solemne com a patrocinadors que n'eren de Santa Eulàlia. La gent del poble també ho celebrava, especialment els veïns de Santa Eulàlia del carrer Nou i la Barceloneta. I a la tarda es feia ball al poble al Teatre Goula (anys 30-50). De l'organització de la festa s'encarregava cada any una administradora que sobretot havia de tenir cura de dur les coques. | 08020-61 | Avui la Festa del Most es continua celebrant a Begues. Rep també el nom d'Aplec de Santa Eulàlia. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 33942 | Les Cases del Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-del-forner | XX | La majoria d'aquestes cases han estat força reformades. | Conjunt de cases compreses entre els números 53, 55 i 57 del carrer Pineda; i els números 47, 49 i 51 de l'Avinguda Torres Vilaró de Begues. Es tracta de cinc cases unifamiliars construïdes a la dècada dels anys '30 del segle XX que presenten una mateixa estètica basada en les cànons del noucentisme que es donen a Begues. Així, es tracta d'edificis de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes i teulada a quatre vessants de teula àrab. Tots els edificis disposen de la seva parcel·la, envoltada per un mur de tanca que les aïlla de la via pública. Com a trets estètics característics cal destacar la decoració als llindars d'algunes portes (p. ex. Avinguda Torres Vilaró, 47), consistent en una faixa llisa en baix relleu, amb baixants als extrems, els angles superiors de les finestres en forma esglaonada, o el sostre a quatre vessants, de tipus vienés o centreuropeu. Algunes d'aquestes cases presenten una porxada amb una galeria d'arcades de mig punt (p. ex. Avinguda Torres Vilaró, 49), o bé les golfes formen un cos que sobresurt del vessant de la teulada (p. ex. carrer Pineda, 53). Les façanes d'aquests immobles són llises, presentant la superfície del seu parament arrebossada amb capes de diversos colors. | 08020-75 | Avinguda Torres Vilaró, 47 | 41.3289300,1.9320500 | 410631 | 4575823 | 1930 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33942-foto-08020-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33942-foto-08020-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33942-foto-08020-75-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33943 | Casa Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ubach | XX | Edifici de planta rectangular dividit en dos cossos annexos, amb planta baixa i dos pisos. L'edifici principal, que té la façana orientada a l'avinguda Torres Vilaró, és de planta quadrada i presenta terrat amb balustrada, mentre que a la part posterior té adossat un cos de planta rectangular, amb planta baixa i un sol pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant. El resultat és una edificació a diferents alçades, el cos principal més elevat i el posterior més baix. A banda, a la cantonada NW hi ha una extensió de la planta baixa, coronada a la part superior per una terrassa amb balustrada, mentre que a l'extrem SE hi ha una zona enjardinada tancada per un mur. L'edifici principal presenta, així, les obertures disposades simètricament a les façanes. Cada pis està separat per una línia horitzontal decorada amb rajoles que formen una sanefa de motius vegetals, amb un prim marc horitzontal al límit inferior i superior de l'esmentada línia de rajoles. Aquesta forma decorativa contrasta amb la superfície del parament de les façanes, les quals presenten un parament llis arrebossat de color blanc trencat. La cornisa superior és de maó vist i sobresurt en degradat de la vertical de la façana; per sobre hi ha la balustrada de la terrassa. Les cantoneres de l'edifici són també de maó vist. Totes les obertures, tant portes com finestres, són rectangulars i tenen un marc arrebossat de color groc clar. A nivell de planta baixa, la façana principal presenta la porta d'entrada ubicada a la meitat dreta, havent una finestra a l'esquerra. A la dreta de l'edifici principal hi ha l'extensió de la planta baixa que s'hi adossa, la qual té a sobre la terrassa lateral esmentada més amunt, que fa cantonada amb el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. A nivell de planta baixa hi ha, també, un sòcol revestit del mateix color vermellós que les cantoneres de maó vist. El primer pis o pis principal presenta dues portes disposades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa, que surten a un mateix balcó, allargassat, amb barana de ferro forjat. El pis superior presenta dues obertures més, en aquest cas dues finestres sense balcó. La façana lateral NW presenta únicament dues portes a nivell del primer pis, que donen a la terrassa lateral ja descrita, mentre que a l'alçada del segon pis no hi ha obertures. La façana lateral oposada, orientada al SW, no presenta cap finestra en tota la façana. | 08020-76 | Avinguda Torres Vilaró, 34 | 41.3294800,1.9279300 | 410287 | 4575888 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33943-foto-08020-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33943-foto-08020-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33943-foto-08020-76-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquesta casa també rep el nom de Can Cortada. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33944 | Casa a l'Avinguda Torres Vilaró, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-lavinguda-torres-vilaro-23-25 | XX | Edifici de planta rectangular amb teulada simètrica a dues vessants amb carena paral·lela a la façana. Es tracta de dos habitatges de planta baixa, adossats i independents. A la façana hi ha un sòcol de pedra a la base, i cal pujar tres graons per accedir al nivell de l'habitatge. La composició de la façana destaca per estar centrada per la porta d'entrada, guarnida per una línia de rajoles de ceràmica de color verd, col·locades esglaonadament per creuar horitzontalment la façana, fent-li de marc a la part superior de la porta. A la part superior de la façana, abans del coronament hi ha una cornisa que creua de la mateixa manera. El coronament té una motllura horitzontal on neixen tres cossos amb formes sinuoses, el central més gran que els dos laterals, provocant una composició simètrica en cada un dels habitatges, que són idèntics. Un jardí frontal i un mur de tanca clouen l'edifici a la part sud. | 08020-77 | Avinguda Torres Vilaró, 23-25 | 41.3299800,1.9271800 | 410225 | 4575944 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33944-foto-08020-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33944-foto-08020-77-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 33945 | Villa Àngela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-angela | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta quadrada de planta baixa i terrat, d'estil noucentista. La façana principal és de composició senzilla: el portal d'entrada al centre, amb porta de doble batent i una finestra a cada costat amb reixa de ferro forjat decorada amb un medalló enmig dels barrots de ferro amb baix relleus de temàtica vegetal a l'interior. Cal destacar la decoració de les llindes de porta i finestres, feta a partir d'un motlle de guix o calç que representa una orla ovalada, sense decoració al centre, envoltada de tiges amb fulles. A la part baixa, la façana presenta un sòcol que sobresurt lleugerament del pla de la façana, arribant a l'alçada del marc inferior de les finestres. Per sobre de porta i finestres, un fris molt prim separa aquestes de tres petits ulls de bou, situats simètricament sobre les obertures, decorats també amb motlle de calç o guix de motius vegetals. Per sobre d'aquests ulls de bou es troba la línia de cornisa, horitzontal, i coronant l'edifici, al centre, un frontó circular al centre del qual hi ha una orla emmarcada, com la resta, amb motlle de guix o calç envoltat de decoració vegetal. Al centre d'aquesta orla hi ha una inscripció de ceràmica amb les paraules 'VILLA ANGELA'. El perímetre del terrat de l'edifici està envoltat per una balustrada. La façana lateral de ponent presenta una porta i una finestra. La porta dona accés al recinte enjardinat de la casa, i la única decoració que presenten ambdues obertures és una línia molt prima a mode de marc a la zona de les llindes. Al sector de ponent de l'edifici hom troba una altra edificació, corresponent a les antigues cotxeres i habilitada actualment com a magatzem i espai d'aparcament de vehicles. És un edifici senzill, de planta quadrada, d'una sola planta amb una sola obertura, una porta d'arc rebaixat, emmarcada; l'edifici està coronat per un frontó circular a la part central, sense decoració. | 08020-78 | Avinguda Torres Vilaró, 21 | 41.3299800,1.9269400 | 410205 | 4575944 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33945-foto-08020-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33945-foto-08020-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33945-foto-08020-78-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33946 | Colònies Luz Casanovas/ Les Hirondelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonies-luz-casanovas-les-hirondelles | XX | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc deprimit còncau, element que es repeteix a la resta d'obertures de la façana. Totes les obertures presenten un marc de maó vist i porticons de fusta a doble batent de fusta, de color blau clar, que destaquen per sobre del fons blanc de la resta de la façana. Un fris horitzontal de rajoles de ceràmica decorades amb un escacat de quadres blanc i blaus actua de línia de separació entre les obertures de la planta baixa i primer pis. Com ja s'ha indicat, les finestres del primer pis estan disposades simètricament sobre les de la planta baixa; la del centre és una porta que presenta balcó amb barana de ferro forjat, la base del qual està decorada amb el mateix fris de rajoles anteriorment descrit, respectant així la disposició horitzontal d'aquest element decoratiu. Cal destacar el fet que els vessants del sostre sobresurten respecte el pla de la façana, suportats per mènsules de fusta. L'edifici té adossat, a llevant, un cos rectangular, de planta baixa i pis, probablement edificat en una segona fase constructiva, que presenta una obertura a cadascun d'aquests nivells, de les mateixes característiques que les de l'edifici principal. La teulada d'aquest cos afegit és horitzontal. | 08020-79 | Avinguda Torres Vilaró, 19 | Antic xalet que fou casa de colonies regentada per una ordre religiosa. | 41.3300100,1.9267300 | 410187 | 4575948 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33947 | Edifici a l'Avinguda Torres Vilaró, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-a-lavinguda-torres-vilaro-18 | XX | Edifici de planta rectangular, d'una sola planta i sostre a doble vessant, d'estil noucentista. Destaca la façana principal, la qual està centrada pel portal d'entrada, d'arc de mig punt i porta de doble batent, flanquejat a banda i banda per una finestra d'arc de mig punt amb enreixat de ferro, modern. Sobre l'arc de la porta d'entrada a l'immoble sobresurt un sostre de teula a triple vessant, sostingut per dues mènsules, probablement afegit modernament. Per sobre de les obertures hi ha un fris horitzontal de rajola de decoració geomètrica que fa de línia divisòria just per sota de la cornisa, la qual presenta, alineades verticalment per sobre de la porta i finestres, unes petites obertures a mode de respirall, decorades amb motllures en forma de fulles quadrilobulades. Corona la façana, per sobre de la cornisa, el capcer, de forma ondulada amb capcims esfèrics als extrems, i una orla ovalada al centre, cega. Cal destacar el fet que en una segona fase constructiva, es va adossar a aquest edifici un segon cos, al qual correspon el número 18c del carrer, el qual respecta únicament la línia del fris i la cornisa horitzontal, per bé que sense la decoració de rajoles anteriorment esmentada, ni sense les ondulacions del capcer, essent, en aquest cas, horitzontal. | 08020-80 | Avinguda Torres Vilaró, 18 | 41.3297700,1.9263800 | 410158 | 4575922 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33947-foto-08020-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33947-foto-08020-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33947-foto-08020-80-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 33949 | Cal Marcel Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcel-ventura | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta rectangular d'una sola planta i teulada a doble vessant. L'element més destacat de l'edifici és la façana principal. Aquesta està centrada pel portal d'entrada, rectangular, darrera del qual hi ha un espai a mode de rebedor, al fons del qual hi ha l'autèntica porta d'entrada a la casa. A cada costat d'aquest portal hi ha una finestra amb reixa de ferro bombada. Per sobre d'aquestes obertures hi ha, com a ornament, unes garlandes de guix o calç de tiges vegetals, pintades de color vermell fosc, que destaquen per sobre del fons de la façana, que és de color blanc. Aquestes garlandes es troben també al centre i als extrems del capcer de la façana, la qual presenta, al centre, una curvatura còncava, que forma un cos que sobresurt, i als laterals unes curvatures convexes en degradació, que resten per sota de la curvatura central. D'aquesta manera, aprofitant l'espai del capcer sota la curvatura central còncava hi ha pintada la data '1918'. Al centre de la façana, sobre el portal d'entrada, també hi ha un ull de bou decorat al voltant amb motius de tiges i altres elements vegetals, del mateix color vermell fosc de les garlandes. Al voltant de l'immoble hi ha un recinte tancat per un mur que el separa de la via pública; en aquest mur destaca la reixa de ferro forjat, així com l'enreixat que conforma la porta d'entrada al recinte. | 08020-82 | Avinguda Torres Vilaró, 1 | 41.3304800,1.9247000 | 410018 | 4576002 | 1918 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33952 | Cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, i teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al Carrer Major. El vessant NE de la teulada, orientat a la façana principal, està escapçat per ubicar-hi un modern altell. L'edifici té dues façanes, ja que està construït fent cantonera entre els carrers Major i Puigmoltó. La façana principal és la orientada, com ja s'ha dit, al Carrer Major. Presenta, a la planta baixa, dues portes d'entrada, situades respectivament als extrems dret i esquerre; entre aquestes dues portes hi ha dues finestres més. Aquestes obertures, rectangulars, estan coronades per una decoració en baix relleu de color blanc, que representa, així, un fals un arc a nivell amb les cantoneres superiors arrodonides, a excepció de la porta i finestra situades a la meitat esquerre de la façana, que ha tapat aquest element ornamental per unes modernes cartel·les de metacrilat de color granat que anuncien el negoci situat actualment a la planta baixa de l'immoble. La superfície del parament de les dues façanes i la cantonera a nivell de la planta baixa està recoberta amb faixes decoratives horitzontals, excepte a la part inferior, en què hi ha un sòcol de ciment. A nivell del primer pis, la façana principal presenta quatre obertures, situades simètricament a sobre de les de la planta baixa. En aquest cas, les dues obertures centrals són portes que surten a un balcó allargassat amb balustrada de ciment i calç, mentre que les obertures situades als extrems són finestres sense balcó, amb un marc de color blanc, a excepció de la llinda, que és del mateix color marró clar trencat de la resta de la superfície de la façana. A l'arrencament de la llinda d'aquestes obertures hi ha, entre finestra i finestra, una faixa decorativa horitzontal de maó vist molt prima, amb les petites peces de maó col·locades alternativament per formar una sanefa de quadradets i dents de serra que s'estén, així, d'extrem a extrem de la façana. La línia de separació entre el primer pis, o pis principal, i el segon pis presenta igualment una faixa molt prima horitzontal, en aquest cas, però, formada per rajoles de ceràmica de color blau, amb una línia de maons plans a la part superior i inferior d'aquest enrajolat ornamental. D'aquesta línia arrenquen, a la part central, dos balcons amb balustrada idèntica a la del pis inferior, que donen pas a dues portes. Als extrems d'aquestes portes hi ha dues finestres sense balcó, situades, sempre simètricament respecte les obertures dels pisos inferiors. A l'igual que en el cas del primer pis, hi ha una línia decorativa de maó vist entre les finestres, a banda de la decoració, també en maó vist, que hi ha a sobre de la llinda de cada obertura: en el cas de les finestres centrals, cadascuna té un arc similar a un arc de descàrrega, amb una dovella de ciment al centre, mentre que les finestres laterals estan coronades per una faixa horitzontal, a imitació d'un arc a nivell. La part superior de la façana es resol amb un frontis situat al centre de la balustrada que corona l'edifici, enmig del qual hi ha una sanefa formada per un zig-zag que combina rombes fets en maó vist amb rombes de rajoles blancs i blaus, sobre un fons de maó, emmarcat en un arrebossat de color blanc. Encara més amunt, i a mode de pinyó escalat, hi ha una inscripció feta amb rajoles blaves sobre fons de maó vist on es llegeix 'ANY 1926'. A la cantonera de l'edifici cal destacar les finestres del primer i segon pis, que presenten balcó amb balustrada, rectangular al primer pis i semicircular al segon. Pel que fa a la façana lateral, que dona al carrer Puigmoltó, cal destacar únicament les obertures de la planta baixa: una porta rectangular a la meitat esquerra i una finestra rectangular a la dreta, amb reixa de ferro forjat. Ambdues obertures presenten terncaaïgues decoratiu a la llinda. | 08020-85 | Carrer Major, 6 | 41.3309500,1.9218600 | 409781 | 4576057 | 1926 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33952-foto-08020-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33952-foto-08020-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33952-foto-08020-85-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33953 | Monument a Camilo Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-camilo-riu | XX | Monument commemoratiu dedicat a Camilo Riu, fet de pedra. Té forma de pilastra quadrada que recorda un pedestal. La base o sòcol té una amplada de 147 cm x una alçada de 68 cm. La part central, o dau, té una amplada de 81 cm i una alçada de 120 cm. A la cara nord-est hi ha un medalló circular de bronze amb l'efígie del perfil esquerre de Camilo Riu, mentre que a la cara nord-oest resten les empremtes d'unes lletres que hi havia hagut clavades, on es pot llegir 'PLAZA DE CAMILO RIU'. La cornisa del monument té una alçada de 30 cm x una amplada de 114 cm. Així, l'alçada màxima del monument és de 210 cm, i l'amplada màxima (a la base), és de 147 cm. | 08020-86 | Plaça Camilo Riu | 41.3311900,1.9216900 | 409767 | 4576084 | 1949 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33953-foto-08020-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33953-foto-08020-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Originalment , sobre la pilastra hi havia una escultura de pedra artificial representant un putti. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33954 | Plaça Camilo Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-camilo-riu | XX | Plaça urbana ubicada al bell mig del nucli de Begues. Urbanísticament, la plaça s'ordena al voltant d'una font de forma el·líptica (veure fitxa 88) situada en una zona enjardinada, protegida per una tanca baixa de ferro. L'espai al voltant de la font presenta el terra de còdols i grava, i encara al voltant hi ha diversos bancs per seure. Destaca, al sector sud-oest de la plaça, un monument dedicat a Camilo Riu (veure fitxa 86); al sector nord-oest, la font (veure fitxa 88) amb una alzina monumental (veure fitxa 90), i al sector est, un pedrís amb una escultura (veure fitxa 89) que tanca la plaça en aquesta zona. La plaça està envoltada d'una tanca baixa de pedra amb diversos accessos des del carrer. | 08020-87 | Plaça Camilo Riu | Tot el sector de la plaça Camilo Riu va ser urbanitzat sobre el solar de l'antic ajuntament i altres edificis amb façana al camí ral, amb l'aspecte que presenta actualment l'any 1949. | 41.3312200,1.9218400 | 409780 | 4576087 | 1949 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33954-foto-08020-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33954-foto-08020-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33955 | Font de la plaça Camilo Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-camilo-riu | FLUVIÀ, Armand de (1982): Diccionari general d'heràldica. Ed. Edhasa, Barcelona, p.165-166. | XX | L'escut del municipi representat a la part central de la font està malmès. | Font situada a la cantonada nord-oest de la plaça de Camilo Riu. Element integrant d'aquesta plaça, és una font feta d'obra en blocs irregulars de pedra calcària. L'aigua, canalitzada, raja des d'una aixeta, que cal accionar, dins d'una bassa el·líptica situada a la base de la font. Aquesta bassa té unes dimensions de 156 cm d'amplada i una profunditat de 90 cm. El cos de la font és un bloc rectangular fet, com ja s'ha dit, amb pedres calcàries irregulars amb unes mides de 253 cm d'ample i una alçada de 246 cm. A la part inferior hi ha un arc de mig punt amb el fons en quart d'esfera, el qual dona aixopluc a la bassa anteriorment descrita. A la part central de la paret del cos de la font hi ha l'escut de Begues, en una llosa de pedra, de tipus quadrilong francès. L'escut està malmès, i tan sols es veu parcialment el pi, símbol de l'escut del municipi. El coronament de la font és un capcer ondulant fet amb lloses de calcària grisa. | 08020-88 | Plaça Camilo Riu | 41.3313500,1.9217600 | 409773 | 4576102 | 1949 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33955-foto-08020-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33955-foto-08020-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33956 | Escultura de la plaça Camilo Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-placa-camilo-riu | XX | Escultura tallada en pedra, exempta, situada sobre un gran pedestal fet amb blocs irregulars de pedra. L'escultura representa uns infants o amorets despullats, recolzats sobre gotims de raïm. Té unes dimensions de 140 cm de longitud x 73 cm d'alçada x 40 cm de profunditat. El pedestal fa 357 cm d'amplada x 205 cm d'alçada x 220 cm de profunditat. A la part superior central hi ha una placa de marbre on hi ha inscrita la data '1949'. Aquest pedestal descansa sobre un pedrís amb la base igualment feta amb blocs irregulars de pedra, i les lloses per seure, de grava compactada. | 08020-89 | Plaça Camilo Riu | 41.3311500,1.9220500 | 409797 | 4576079 | 1949 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33956-foto-08020-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33956-foto-08020-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33961 | Casa al Camí Ral, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-cami-ral-29 | XX | La pintura de la superfície de la façana presenta esquerdes i clapes de degradació incipient. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures. Així, a la part central de la planta baixa trobem tres portes d'entrada a l'immoble, i una finestra a cada costat. Totes aquestes obertures presenten un marc arrebossat a la llinda de la porta, amb una ondulació decorativa a la part superior. Un sòcol de color marró fosc recorre la façana a la part baixa en aquest nivell. A nivell del pis superior, es dona una alternança en les obertures, de manera que, en el cas de les tres centrals, trobem una finestra al centre amb dues portes a cada costat; aquestes portes s'obren a un balcó allargat amb barana de ferro forjat. Als extrems de la façana hi ha dues finestres més, amb ampit, sense balcó. Corona la façana, per sobre de la línia de la cornisa, una balustrada de ciment, dividida en tres trams. | 08020-94 | Camí Ral, 29 | 41.3318000,1.9183100 | 409485 | 4576155 | 1910 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33961-foto-08020-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33961-foto-08020-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33961-foto-08020-94-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33966 | Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen | XX | Edifici de planta rectangular format per dos cossos: un cos principal amb planta baixa, pis i terrat, on es troba la façana principal d'entrada, i un cos posterior adossat a aquest, de planta baixa i pis, amb teulada a triple vessant de teula. El cos principal és el més destacable de l'immoble, ja que presenta una composició arquitectònica realitzada des de l'estil racionalista. La façana presenta una composició simètrica en l'ordenació de les obertures. A la planta baixa es troba la porta d'entrada, emmarcada per un marc arrebossat de color blanc, amb una finestra rectangular a cada costat. Aquesta porta d'entrada es troba sota un balcó amb balustrada al centre del primer pis, que surt de la porta central d'aquest primer pis. Cal destacar que aquest mateix balcó presenta columnes de suport que recolzen directament al terra, creant així un porxo a l'entrada de l'immoble. Igual que a la planta baixa, també a nivell del primer pis hom troba una finestra a banda i banda de la porta central. Aquestes obertures laterals presenten un petit ampit de maó, decoració que es repeteix per sobre de les tres finestres. Cal esmentar també la presència de dues motllures ressaltades quadrangulars de color blanc que emmarquen la façana a l'alçada del primer pis, elements que reforcen la compartimentació de l'espai de les obertures; així com dos respiralls de maó situats entre la porta amb balcó del primer pis i el capcer que corona l'edifici, al centre, emmarcat en un marc de maó, el qual presenta una inscripció pintada on es llegeix: '1929 VILLA CARMEN'. A cada costat d'aquest capcer trobem una balustrada de les mateixes característiques que la del balcó del primer pis, que tanca, així, el terrat horitzontal d'aquest cos principal. Totes les façanes de l'edifici presenten un arrebossat de color groc. Cal fer esment també de l'existència d'un petit edifici situat a l'esquerra de l'immoble principal; d'una sola planta a un vessant, utilitzat com a aparcament, igualment amb un arrebossat de color groc, respectant així l'estètica de la resta del conjunt. Aquest element es troba adossat a un dels murs que formen el mur que tanca el conjunt, del qual destaca la reixa de ferro forjat, així com els pinacles que flanquegen la porta d'entrada al recinte. | 08020-99 | Camí Ral, 38 | 41.3328200,1.9158500 | 409281 | 4576271 | 1929 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33966-foto-08020-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33966-foto-08020-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33966-foto-08020-99-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33973 | Ca n'Amell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namell | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici d'aspecte senyorial de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a quatre vessants. Presenta una disposició simètrica de les obertures a les façanes, havent-n'hi tres per cada pis a les façanes sud-est i nord-oest, i quatre obertures a les façanes sud-oest i nord-est. La façana principal, orientada cap al sud-est, presenta, a nivell de planta baixa, un porxo senyorial a l'entrada conformat per una galeria o tribuna de tres arcades a la seva part frontal, d'arc escarser rebaixat, més ample i alta la central que les laterals. L'arcada central és la que dona accés a la porxada, la qual està elevada per un basament amb cinc esglaons al centre. A cada lateral, la porxada presenta un altre arc escarser. Els marcs d'aquestes arcades, així com els de la resta d'obertures de l'edifici, estan fets amb maó vist, formant decoracions. Igualment de maó vist són les línies horitzontals que separen els nivells dels tres pisos de l'edifici. El sostre de la porxada de l'entrada forma una terrassa amb barana de ferro forjat que s'obre des de la porta que hi ha al centre del primer pis. A cada costat d'aquesta hi ha una finestra, de les mateixes dimensions que aquesta porta, però sense balcó. Finalment, a nivell de les golfes, les finestres són petites i rectangulars, disposades horitzontalment. En contrast amb els marcs de maó de les obertures, la superfície de les façanes presenta un arrebossat de color rosa molt clar apagat. | 08020-106 | Carrer Sant Climent, 8 | Aquest edifici fou construït com a casa d'estiueig. Quan passà a mans de Manel Pla i Amell, aquest el reconvertí en una institució educativa, al primer quart del segle XX, paper que continua desenvolupant actualment. | 41.3318300,1.9426000 | 411518 | 4576134 | 1900 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici forma part avui en dia del Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell. Està considerat un dels millors xalets d'estiueig de Begues. La construcció ha perdut la torratxa que il·luninava l'escala i sobresortia per damunt de la coberta de l'edifici. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 33977 | Pou amb safareig de Cal Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-amb-safareig-de-cal-vidu | XX | Es tracta d'un pou tancat amb una caseta d'obra a la que s'annexa una pica d'obra amb una estructura preparada per tancar-la, amb un sostre a la part superior. La boca del pou té un diàmetre de 2 metres, s'hi accedeix per una finestra de 88 cm d'amplada i 119 de llargada oberta en una construcció aixecada en mamposteria i recoberta amb diferents tipus de morter en diferents moments. L'alçada màxima d'aquest cos construït és de 2,70 m, és de forma irregular, pla per davant i semicircular per darrera. L'interior de l'element es va construir seguint la tècnica de la pedra seca. Una base rectangular de pedra de 98 cm igualment de mamposteria i arrebossada de la mateixa manera, serveix per definir l'estructura d'una pica interior de 1,6 x 1,5 m. La base de la pica acaba amb lloses de pedra planes lligades amb morter. Als quatre angles de la base s'assenten pilars de maó d'1,30 m, on recolzen les bigues de fusta que formen l'estructura on recolzar el material que cobriria la pica. | 08020-110 | Cal Vidu | 41.3254700,1.9344100 | 410824 | 4575436 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33977-foto-08020-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33977-foto-08020-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 33978 | Corral II Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-ii-campgras | XX | En procés avançat d'enrunament, envaït per la vegetació. | Construcció rural de planta rectangular (20 m X 15 m aprox.), de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb fang. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Una de les parets està pràcticament derruïda. | 08020-111 | A Campgràs | 41.2914900,1.9158000 | 409219 | 4571683 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33978-foto-08020-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33978-foto-08020-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34059 | Cal Cadet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cadet | XX | Edifici amb coberta plana (terrat). Consta de planta baixa i dos pisos. A la part baixa de la façana hi ha un sòcol de pedra. La façana presenta una composició simètrica. Hi ha tres obertures per cada nivell, la porta centrada i dos finestres a la planta baixa, un balcó central sobre la porta i dos finestres laterals al primer pis i tres balcons al pis superior. Els pisos estan separats per faixes o impostes que recorren tota la façana i les que decoren verticalment els dos extrems de la casa, més amples que les primeres. Cal destacar les motllures que emmarquen les obertures i les reixes de ferro dels balcons de la planta superior, dissenyades per tenir més volum a la part inferior que a la superior, amb baranes en forma d'espirall i decoració floral. El coronament de la façana consta de diferents elements: una cornisa motllurada, sobre la qual s'assenta un cos de forma ondulada i circular a la part més elevada, on es dibuixa un rellotge de sol (veure fitxa 292). La cornisa recolza sobre unes mènsules que es disposen en parelles al final dels marcs de les finestres de l'últim pis, són decorades i motllurades. Davant de la casa hi ha un pati que queda tancat per una tanca, a llevant i al sud de la casa, mentre que per ponent el taquen altres construccions. | 08020-192 | C. Carme, 1 | 41.3330300,1.9218500 | 409783 | 4576288 | 1927 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34059-foto-08020-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34059-foto-08020-192-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) aparei el Raval d'en Martí | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 34066 | Pou de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-clota | XX | Ha desparegut part del cos exterior del pou. | L'estructura circular que forma la boca del pou és formada de blocs de pedra irregular de mides grans lligades amb ciment. L'alçada del cos exterior del pou, per sobre de la cota zero, és només d'entre 40 i 60 cm. Unes barres de ferro lligades a l'estructura amb ciment serveixen per sustentar el filferro d'arç que protegeix el pou. L'interior de l'element es va construir seguint la tècnica de la pedra seca. | 08020-199 | La Clota | 41.3153300,1.9391000 | 411203 | 4574305 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34066-foto-08020-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34066-foto-08020-199-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34071 | Himne a la Cuca-Fera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-cuca-fera-de-begues | SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. | XX | Himne dedicat a la Cuca Fera de Begues, figura principal del bestiari festiu del municipi. La lletra de l'himne és la següent: 'Paorosa Cuca-Fera/que en les pedres de Montau/vas restar en negra espera/insensible al vol de l'au;/en la tomba que va obrir-te/el diable amb sa maldat,/de la qual has pogut sortir-te/després d'anys de soterrat.' TORNADA: 'Cuca-Fera quina joia/altra volta al món dels vius!/Com abans a tota noia/treu-la de perills asprius.' 'Si la bella Rosaclara/donzella d'Aramprunyà,/del castell i del seu pare/un galant la va robar, tu de l'avenc de la Ferla/vas eixir amb ulls de foc/ i a la coneirosa perla/vas tu retornar al seu lloc.' (TORNADA) 'Al galant que la robava/el vas vèncer i empassar,/però Satanàs sotjava/i el teu gest desaprovà./I entremig roca viva/et va fer la tomba i niu/i allà on la llum no arriba/t'enterrà de viu en viu.' (TORNADA) 'Treballant de nit i dia,/cercant aigua, fent un pou,/han vist com apareixia/la Cuca-Fera que fou./Paorosa Cuca-Fera/que en les pedres de Montau/vas resistir en negra espera/insensible al vol de l'au.' (TORNADA) | 08020-204 | El Ramon Bech va escriure 'l'Himne a la Cuca Fera de Begues' que explica l'origen romàntic, fictici i llegendari de la bèstia. La música del mateix va ser composada per Josep Maria Torrens. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ramon Bech i Taberner / Josep Maria Torrens | L'himne a la Cuca-Fera ha donat lloc a narracions modernes en forma de conte que expliquen el que s'ha anomenat la llegenda de la Cuca Fera. Aquesta llegenda neix amb la voluntat d'arrelar al bagatge cultural dels beguetans i fins i tot ha esdevingut part del projecte educatiu de Begues, impulsat per l'Ajuntament (veure bibliografia). Així, diu la llegenda que la Cuca Fera va néixer a les profunditats de l'avenc de la Ferla, des d'on es passava el temps contemplant la vida dels beguetans. Per aquell temps vivia al castell de l'Eramprunyà el baró i la seva filla, la donzella Rosaclara. Però una nit, un cavaller vanitós va raptar la donzella Rosaclara i va endur-se-la del castell a galop del seu cavall. En assabentar-se la Cuca Fera d'aquest fet, va sortir a aturar el cavaller i amb els seus ulls de foc el va vèncer i se'l va empassar. Així va ser com la Cuca Fera va retornar la donzella Rosaclara al castell de l'Eramprunyà. En agraïment per retornar-li la seva filla, el baró d'Eramprunyà va nomenar la Cuca Fera 'protectora del poble de Begues'. Poc després el diable, ple d'enveja i gelosia, es va assabentar del que havia succeït, va anar a trobar a la Cuca Fera i la va tancar a l'avenc de Can Sadurní, al Montau. Tot i així, la Cuca Fera va treballar nit i dia per sortir d'aquell forat fins que ho va aconseguir. Quan va sortir a fora, va anar a donar la bona nova a la gent del poble, que ho va celebrar amb una festa grossa. Des de llavors ençà, al poble de Begues, cada any per la Festa Major, se celebra un gran correfoc amb la Cuca Fera i els diables de Begues commemorant aquesta llegenda. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 34159 | Rellotge de sol de Cal Cadet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-cadet | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | Aquest rellotge ha estat repintat, segurament seguint el model anterior. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular sobre fons blanc. Al límit de la meitat inferior del cercle, en una franja de color gris delimitades per línies corbes pintades en color negre, on hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que es llegeixen d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. Al punt central de la circumferència hi ha representada la figura del Sol, de color groguenc de tons ocres. Des del mig d'aquesta figura apareix el gnòmon i unes línies de color negre situades radialment del centre als números (s'alternen línies llargues i curtes, creant un ritme). A la meitat superior del rellotge hi ha les següents inscripcions: 'La llum em mou', 'XVIII' i '1927'. | 08020-292 | c. Carme, 1 | 41.3330300,1.9218500 | 409783 | 4576288 | 1927 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34159-foto-08020-292-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 34160 | Font de Puigmoltó / Font de Puigvoltor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigmolto-font-de-puigvoltor | XX | Una part d'un mur de contenció s'està desmuntant i la vegetació envaeix una part dels elements arquitectònics. | La font està situada en una terrassa d'un vessant, al peu de l'alzina monumental de Puig Moltó. El punt on hi ha la surgència d'aigua ha estat rebaixat en forma de trinxera. Dues parets paral·leles suporten la terra de les dues bandes de la terrassa, estan aixecades en pedra i presenten parament de pedra antiga i una franja superior de mamposteria separada per una cornisa. A la part baixa d'aquestes estructures hi ha una banqueta que actua com a contrafort i que permet seure als visitants. El broc de la font es situa en una paret perpendicular amb les dues parets de contenció descrites, presenta parament de mamposteria i dins d'un rebaix a manera de fornícula es localitza el broc. Al voltant de la font hi ha escales per accedir a la terrassa. | 08020-293 | Puig Moltó | Al jardí de la masia de Can Grau del Coll es conserva un monòlit de pedra calcària rectangular desplaçat de la font de Puig-Voltó, amb la inscripció 'FONT PUIG·VULTÓ. 1935. Propietat Romagosa'. La data correspon probablement amb l'any en què es vacanalitzar la font. | 41.3173600,1.9220600 | 409779 | 4574548 | 1935 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34160-foto-08020-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34160-foto-08020-293-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 34164 | Hotel Sant Rafel - Ca l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-sant-rafel-ca-lilla | XX | Edifici isolat de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos en disposició esglaonada i teulada a quatre vessants de teula àrab. A la planta baixa de la façana nord es troba l'entrada principal a l'immoble, tot i que hi ha una entrada secundària a la façana oposada. L'entrada principal està situada sota una porxada situada sota una marquesina, suportada per columnes de marbre de color ataronjat. L'accés a aquesta entrada, sobrealçada, es fa per mitjà d'una escalinata. Els pisos superiors estan disposats, com ja s'ha dit, esglaonadament sobre la planta baixa, utilitzant espais i cossos modulars propis de l'arquitectura racionalista, com balcons i tribunes. El pis superior és, de fet, una torratxa amb finestres als quatre vents. Totes les façanes presenten la superfície de color groc trencat. Destaca, a nivell compositiu, l'ús de grans obertures quadrades i espais diàfans. | 08020-297 | C. Agricultura | 41.3287500,1.9269600 | 410205 | 4575808 | 1934 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34164-foto-08020-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34164-foto-08020-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34164-foto-08020-297-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Manuel Parès | L'edifici tenia unes interessants finestres de guillotina que han estat substituides per finestres convencionals. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 34165 | La Rambla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rambla | XX | Carrer situat al nucli urbà de Begues, conformat per habitatges aïllats que van dels números 2 al 10, i 12, 14 i 17. Es tracta, així, d'un conjunt de cases unifamiliars construïdes a la dècada dels anys '30 del segle XX que presenten una mateixa estètica basada en els cànons del noucentisme que es donen a Begues. Aquests edificis de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes presenten, en la majoria dels casos, teulada de teula àrab a doble vessant, tot i que hi ha algun cas, com per exemple les cases dels números 7 i 12, amb teulada a quatre vessants, d'estil vienès o centreuropeu. Molts d'aquests immobles presenten també un cos adossat en forma de torratxa, de planta quadrada (edifici de la Rambla, número 8). Igualment, la majoria disposa d'un porxo amb arcades d'arc de mig punt a l'entrada. Tots els edificis disposen de la seva parcel·la, envoltada per un mur de tanca que les aïlla de la via pública. Com a trets estètics característics cal destacar la decoració als marcs d'algunes arcades al porxo de l'entrada i a les finestres (p. ex. la casa situada als números 4 i 6, que presenten els marcs de les finestres de maó vist ), o bé algun aplic de ceràmica a la part alta d'alguna façana, com a l'immoble situat al número 7, consistent en un floró de guix o calç blanca emmarcat per unes rajoles de ceràmica marrons disposades en forma romboide. Les façanes d'aquests immobles són llises, presentant la superfície del seu parament arrebossats de diversos colors. Tots els immobles que presenten les característiques acabades de descriure són obres de l'arquitecte Juan B. Serra. Cal destacar, però, la presència d'una casa que no segueix aquesta tipologia arquitectònica. Es tracta de la casa situada al número 9 de la Rambla de Begues, una edificació de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Està datada pels voltants de l'any 1900 i es caracteritza per un estil eclèctic, doncs tot i que parteix d'una distribució similar a una masia (arquitectura popular), presenta així mateix decoració de rajola als marcs de les finestres i l'ús d'arc ogival a les finestres de les golfes. | 08020-298 | La Rambla, números del 2 al 10, 12, 14 i 17 | 41.3319400,1.9215800 | 409759 | 4576168 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34165-foto-08020-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34165-foto-08020-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34165-foto-08020-298-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Juan B. Serra | 102|106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34166 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-0 | XX | Algun element com la cornisa està deteriorat, falta una part de balustrada. | Casa de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carenera paral·lela a la façana principal. Es tracta de dos habitatges adossats, de planta baixa i pis. La façana principal és de composició simètrica dividida en dues parts per un mur que delimita els dos habitatges i una faixa vertical de maons disposats plans. S'observa un arrebossat modern de ciment. El més destacat és l'ús del maó (obra vista) pels emmarcaments i guarniment de les obertures, que tenen arc rebaixat, i a les cantoneres de l'edifici. La cantonada de maó del cantó dret del pis ha desaparegut. El pis està separat de la planta baixa per una cornisa de maons imbricats, solució que es repeteix a la part superior de l'edifici. El coronament es tanca amb un muret de maó, que conté una balustrada, element que una de les parts de l'edifici no hi és. Un element artístic a destacar és l'existència d'un plafó de rajoles adossat a la façana entre dues finestres del pis de la part esquerra de a façana, a ponent de la construcció. La façana principal té dues portes d'arc rebaixat, la central de dimensions majors que la lateral, a l'altre lateral hi ha una finestra. Sota de la finestra hi ha una banqueta que ocupa la meitat de la façana principal. A la planta del pis, hi ha tres finestres disposades equidistantment. El coronament queda configurat per una cornisa de maons imbricats. | 08020-299 | C. Sant Climent, 4-6 | 41.3318700,1.9430300 | 411554 | 4576138 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34166-foto-08020-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34166-foto-08020-299-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 34170 | La Cuca Fera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuca-fera | SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): 'Begues'. Cossetània Edicions, Valls, p. 93-94. AAVV (2009): '75 anys de Cuca Fera', dins de l'Informatiu de Begues. Butlletí Informatiu municipal. Any XIII - número 69, juliol-agost 2009. Ajuntament de Begues, p. 10-11 SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. | XX | L'objecte actual no és el del 1934, sinó una reconstrucció relativament recent | Element singular del bestiari de foc festiu de Begues. Representa una Cuca monstruosa amb la boca oberta, de grans ullals, amb barba i ulls desperts. La última remodelació de la peça ha utilitzat la fibra de vidre com a material, tot i que històricament s'havia fet d'altres materials (veure història). La bèstia té una alçada de 3,50 metres, una amplada màxima de 2,20 metres i una llargada de 12 metres. Els punts de foc es concentren a la cara i quatre a cada costat dels lloms. | 08020-303 | El Colomar. Camí Ral, 35 | L'any 1934 va nèixer la Cuca Fera de Begues. Alexandre Nolla, gracienc, era un dels nombrosos estiuejants que a començaments de segle anaven a passar els estius a Begues. En Nolla era un dels principals actors catalans de l'època i col·labora sovint amb Josep Santpere, pare de la famosa Mary Santpere, que també hi estiuejava. A més d'actor, Nolla era un excel·lent escultor i pintor. Ell i els seus companys de la Colla de l' Arròs, gairebé tots estiuejants, van tenir la pensada de construir un animal fantàstic com els que alegraven les festes populars d'arreu de Catalunya. Després de la Festa Major, que se celebra per Sant Jaume, es posa a treballar en la realització de l'engrescador projecte. Sols en un mes, en Nolla la dibuixà, féu la maqueta de fang, el motlle de guix a mida real i, finalment, la Cuca definitiva de cartó-pedra. Els sortí un animalot d'aspecte realment monstruós, molt gran, que necessitava unes set persones al seu interior per a poder-la arriar de tant com pesava. En Nolla, n'Amigó (a la casa del qual es construí), en Ramon Bech (que escriví l' «Himne a la Cuca Fera de Begues»), en Josep Maria Torrens(que en féu la música), en Batlle, etc. Els dies 1 i 2 de setembre del 1934 s'organitzaren les Festes de Pau i Germanor com a esplèndida excusa per a celebrar solemnement la primera sortida de la Cuca Fera de Begues, que tot traient foc pels ulls i caramels per la boca recorregué el poble pels carrers encara no asfaltats, que destrossaren les petites rodes de ferro colat i deixaren la bèstia tan desgavellada que no se'n tornà a sentir parlar. Potser la fundació, el 1935, del Casino de Begues portà massa feina als actius estiuejants, i la reparació a fons que l'animal necessitava per a tornar a sortir no es pogué fer. 1976: Després de la dictadura franquista la Cuca Fera tornà a ressorgir. El Club de Futbol del poble prengué les regnes de l'organització de la Festa Major. D'ençà del 1976, Begues torna a tenir una festa que cerca la pròpia identitat i que té un poder de convocatòria, tant de xics com de grans, impensable durant la Dictadura. El 1976 en el camí de trobar unes característiques veritablement autòctones per a la festa, sorgí la idea de ressuscitar la Cuca Fera, bèstia monstruosa i festiva que només era present en el record dels més grans. Aquesta història tan singular il·lusionà els del Club de Futbol i, cap al maig del 1976, proposaren a Santiago Maluquer, estiuejant també i home d'una traça artística provada a bastament, que col·laborés en la reconstrucció d'un animal fantàstic més gran que els de Vilafranca o Sitges i del qual només quedava el record i la llegenda creada per Ramon Bech. Amb el suport incondicional dels animats revitalitzadors de la Festa Major, en Maluquer es posà a treballar. Novament, després de quaranta-dos anys, un estiuejant treballava harmònicament amb els beguetans construint el que es convertiria en la peculiaritat més característica de la festa de Begues. Algunes fotografies i dibuixos foren la guia que en Maluquer utilitzà per reproduir de la manera més fidel possible la monstruosa escultura de Nolla. Aquest cop, la tècnica i els avenços moderns ajudaren a fer una Cuca més consistent i lleugera. El xassís i la carcassa, de tubs de metall i tela metàl·lica treballada. El cos, de paper de diari. Paper de diari que, en successives capes, es convertí en cartó d'un centímetre i mig de gruix. Les rodes, de Vespino. La llarga cua, de roba, com la primitiva. Tot i haver començat a construir-la uns dos mesos abans de la Festa Major, dos dies abans encara s'hi treballava en els últims retocs. Finalment, el dia 24, quan ja era negra nit, la Cuca Fera va renéixer després de quaranta-dos anys d'oblit. Des del 1976, la Cuca Fera ha sortit cada any per la Festa Major acompanyada del diables de Begues. | 41.3202900,1.9391400 | 411213 | 4574856 | 1934 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Alexandre Nolla | (Continuació història)El Correfoc de la Festa Major s'ha convertit en el símbol festiu de tots els beguetans, una cita obligada cada any per Sant Jaume. Durant tots aquests anys, la colla de la Cuca Fera i els Diables de Begues han estat presents en els principals esdeveniments del poble. I no només això, sinó que han fet nombroses sortides a pobles d'arreu de Catalunya, entre ells Vilafranca i Barcelona, acompanyant altres bèsties fantàstiques. Però la que s'ha convertit com a més característica és la sortida a la Festa Major d'Olesa, just una setmana abans que la de Begues. En tot aquest temps, la colla de la Cuca Fera ha estat impulsada per moltíssimes persones, grans i petits, joves i no tan joves, que hi han anat passant i que han contribuït a fer de la Cuca Fera el símbol més popular de Begues.L'any 2001 es va commemorar els 25 anys de la seva reconstrucció. Per aquest motiu, la Cuca Fera va ésser reconstruïda pel taller Sarandaca per tal de fer-la més àgil i resistent. Aquesta va ser una efemèride destacada en què hi van participar la majoria de bèsties fantàstiques del Baix Llobregat que van acompanyar la nostra Cuca Fera en un dia tan senyalat.L'any 2009 es celebra el 75è aniversari de la nostra Cuca Fera. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.