Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33868 | Avenc del Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-sellares | DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior. | 08020-1 | Puig d'Avencó | Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008). | 41.3415300,1.8751300 | 405886 | 4577282 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Prehistòric|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 76|125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 33869 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro | VIÑAS, J. et alii (2000). 'Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues'. 1res Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 175. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | El puig del Pedró, de 473 msnm, es situa a llevant del municipi, entre la riera de Begues i la carretera BV-2041. Està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. | 08020-2 | Cim del Pedró | Segons la publicació de J. Viñas et alii (2000), al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va poder comprovar l'existència, en la part més elevada del turó, d'algun fragment de ceràmica d'època ibèrica molt erosionada i de pasta oxidada. | 41.3252000,1.9446000 | 411676 | 4575396 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33870 | Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac | NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18. VVAA. (2002). 'El pou de glaç, patrimoni en perill'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 1. VVAA. (2003). El pou de glaç de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans. Begues. VVAA. (2004). 'El pou de glaç'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 20. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XVII-XIX | Es tracta d'una estructura de planta circular de grans dimensions que no conserva la coberta, que possiblement era en forma de cúpula. Mesura 13 m de diàmetre exterior (10,95 m d'interior) i té 10 m de profunditat conservada. Està en bona part excavat en el subsòl calcari, mentre que els potents murs estan fets amb carreus de pedra calcària i gres, lligats amb morter de calç. A la part alta disposa de dues portelles, una orientada a l'oest i una altra a l'est, per les que s'accediria a l'interior. A la part alta de la cara sud, hi ha una tercera obertura, de petites dimensions i en forma de torba, que potser s'utilitzava per introduir-hi la palla i el boll amb el que cobrien el gel. A la part més baixa del pou, a la façana nord, hi havia un clavegueró que drenava l'aigua cap a la Riera de Begues. Aquest però no és visible actualment, ja que possiblement està cobert de runa (VVAA, 2003). La ubicació d'aquest pou no és gratuïta: es troba al costat de la riera, just al final del Pla de Begues, on la riera ja ha recollit bona part de l'aigua dels torrents tributaris. En aquest punt, a més, existirien pèlags naturals que acumulaven l'aigua, afavorits pel substrat argilós i impermeable del sector . Es troba l'obaga, a pocs metres per sobre de la riera i ben a prop de la Via Mercadera, el camí carreter que unia Barcelona amb Vilafranca i Tarragona, passant per Begues). A més, aquest és el sector on el pla té menor altitud, i on per tant, la inversió tèrmica creada per encerclament de les muntanyes produeix les gelades més fortes (-10 a -12º no són excepcionals) i freqüents (actualment de 40 a 60 dies de gelada anuals). | 08020-3 | Al paratge de les Tallarises | Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Begues era un d'aquests darrers (VVAA, 2003). Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVI-XIX, podria ser més antic. Hi ha documents no datats que parlen de la freqüent compra de gel a l'estiu per part de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls, construït el s. XIII. Els pous de glaç van caure en desús a partir de finals del s. XIX, quan es va generalitzar la producció 'industrial' de gel. Situat estratègicament a tocar del Camí Ral que de Begues duia a Olesa, el seu transport es podia fer amb més rapidesa i comoditat. Sens dubte aquest punt era el més favorable per construir-lo de tota la Via Mercadera, camí carreter prou important al seu temps, doncs comunicava Barcelona amb Vilafranca i Tarragona (passant per Sant Boi, Begues, Olesa i Olèrdola). Justament arrel de la importància d'aquest camí, i per ajudar als viatgers, al segle XIII el baró de Cervelló hi va fer construir a mig camí l'Hospital medieval d'Olesa. | 41.3353600,1.8985400 | 407836 | 4576571 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33871 | Dolmen d'Ardenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-dardenya | BLASCO, A.; CANTOS, J.A.; IBÁÑEZ, M.J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen d'Ardenya (1a Fase) (Begues, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'un dolmen força malmès del que en destaquen 9 lloses calcàries col·locades verticalment i en disposició radial, tot seguint una planta circular, i una de perpendicular a les altres. Es tractaria, possiblement, d'una galeria catalana (Blasco, Cantos, Ibáñez, 2004) coberta per un túmul, que se situaria cronològicament entre el neolític final, el calcolític i el bronze inicial (3800-4100 BP). | 08020-4 | Al bosc conegut com a Coll de la Creu d'Ardenya | Entorn a l'any 1996, l'arqueòleg territorial Magí Miret descobrí el dolmen. El juliol de l'any 2004 s'hi realitzà una intervenció arqueològica en la que únicament es recuperà una punta de fletxa de coure de tipus 'palmela'. | 41.3522300,1.9181600 | 409501 | 4578424 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 79|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33872 | Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-sadurni-cova-de-les-teixoneres | ARRIBAS, O. (2004). Fauna y paisaje de los Pirineos en la Era Glaciar. Lynx Ed. Barcelona. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1979). 'La cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae, 15. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní (Begues) y sus aportaciones a la Prehistòria Catalana'. XVII Congreso Nacional de Arqueología. Múrcia. BLASCO, A. (2005): 'Primeros datos sobre la utilización sepulcral de la cueva de Can Sadurní (egues, Baix Llobregat) en el neolítico cardial', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.625-634. BLASCO, A. (2005): Cardial, epicardial y postcardial en Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), el largo fin del Neolítico Antiguo en Cataluña', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.867-878. BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. BLASCO, A.; VILLALBA, M. J.; EDO, M. (1992). 'La fi del Neolític antic al Baix Llobregat. La transició al Neolític Mitjà'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 130-132. BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M.J. (2008): 'Evidencias del procesado y consumo de cerveza en la cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona) durante la Prehistoria', IV Congreso del Neolítico Peninsular, vol.I, p.428-431. CARRASCO, T.; MALGOSA, E.; SUBIRA, E.; CASTELLANA, C. (1989). 'Estudi dentari de les restes humanes de la cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 65-72. CASTELLANA, C.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, E.; CARRASCO, T. (1989). 'Estudi antropològic de les restes humanes de la Cova de Can Sadurní. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 55-72. EDO, M. (1989). 'Les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 73-79. EDO, M. (1997). 'La història recent de la cova de Can Sadurní'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 1. Begues. P.3-5. EDO, M. (1997). 'Cova de Can Sadurní: La més completa dinàmica d'ocupació de la vall'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P.3-5. EDO, M.; ALONSO, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, p. 65-67. EDO, M. BLASCO, A. (1992). 'Un nou punt de coincidència amb l'arqueologia experimental: les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 109.111. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1986). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. Tribuna d'Arqueologia 1985-1986. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. P. 33-41. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1987). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. La Sentiu, núm. 12. Museu de Gavà. Gavà, p. 11-24. GIRÓ, P. (1962). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 284. GIRÓ, P. (1967). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 267. LLORET, J. (1962). Catálogo Espeleológico del Pla d'Ardenya. Vol. I. Barcelona. P. 1-106. | La cova forma part de l'anomenat poljè de Begues, dins del conjunt càrstic del massís de Garraf i sembla ser una surgència d'aigües inactiva. Està formada per una gran sala transversal d'uns 19 m de llarg per 7 m d'amplada. Al sector de ponent es veuen tres galeries, la longitud de les quals s'ignora, ja que són plenes de terra. | 08020-5 | Al nord de Can Sadurní i en el vessant sud-est del Pla de Sots | Tapiada pels carrabiners l'any 1851, l'any 1945 el propietari la va redescobrir i la va utilitzar per al conreu de xampinyons. Hi va fer unes remocions de terres per tal de condicionar-la per a aquesta activitat. Les terres de l'interior i les que cobrien l'entrada foren abocades al davant a fi de fer una petita esplanada. Els senyors Joan Mitjans i Pere Giró, de Vilafranca del Penedès són els qui denunciaren l'existència de la cova com a jaciment arqueològic. Durant els anys 60 i 70 gran nombre d'afeccionats saquejaren la cova gairebé ininterrompudament. Alguns materials d'aquell període són als museus de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Gavà. Des de l'any 1978 s'hi fan campanyes d'excavació programades sota la direcció de M. Blanch, A. Blasco, M. Edo, M. Millan i M. J. Villalba. El jaciment té, a part de la importància arqueològica de la cova, tot el replà del davant, en el qual s'hi feren dues cales en la campanya de 1978. Aquestes cales donaren materials similars als trobats a l'interior de la cova i permeteren localitzar instal·lacions del neolític antic destinades a la fabricació de cervesa. L'estratigrafia a l'exterior està constituïda per: Estrat superficial: sòl vegetal, amb materials dispersos i escassos. Estrat I: terra argilosa negra, grumollosa i seca. Abundants materials arqueològics ben conservats. Estrat II: terra sorrenca grogosa i molt compacta. No ha estat remenat i donà materials del neolític antic epicardial. A l'interior de la cova, en les primeres excvavacions es van descriure només tres estrats: Estrat superficial: terra polsosa i seca, producte dels darrers anys de ser visitada. Estrat I: terra marró fosc, grumollosa, compacta i seca, amb gran quantitat de pedra de diversa grandària. Estrat on es desenvolupa tota la seqüència cultural coneguda fins al moment. Estrat II: terra marró clar, sorrenca i seca. Sense pedres. En els quadres on s'ha arribat a aquest estrat es presenta arqueològicament estèril. Posteriorment ha estat possible diferenciar-hi una seqüència sedimentològica molt més complexa. Les restes més modernes trobades fins ara corresponen a monedes dels segles XVI i XVII. D'època àrab hi ha el testimoni d'un tresoret de dirhems d'argent, alguns dels quals encunyats al Iemen. Una d'aquestes monedes es conserva al Museu de Gavà, i s'ha perdut el rastre de la resta. La utilització de la cova com a amagatall o com a refugi de pastors és documentada també en època tardorromana, amb la presència de sigil·lades grises paleocristianes dels segles V-VI dC i de Terra Sigil·lata Clara D. Hi ha materials d'època romana, amb ceràmiques sigil·lades hispàniques i clara A, una llàntia, fragments d'àmfores, etc. que es barregen amb ceràmiques de tradició ibèrica, i algunes monedes romanes. El moment ibèric és perfectament datable amb ceràmica a torn llisa, de pastes taronja i de sandvitx, pintada amb motius geomètrics de semicercles concèntrics i bandes, fusaioles i elements metàl·lics d'utillatge. Hi ha també asos de la seca de Kesse (Tarragona). Per sota, s'hi troba un altre nivell que correspon al bronze final, amb ceràmica llisa, fina, negra, brunyida, carenada, amb colls bisellats i amb una decoració acanalada amb forma de greques, semicercles concèntrics i dents de llop. Per sota d'aquest nivell, es troba una capa d'enterraments que reposen damunt d'un llit de pedra petita. Els enterraments i els aixovars remoguts, suposen una utilització sepulcral de llarga durada entre el neolític final i el bronze inicial. Les ceràmiques associades són bols de mides diverses, llisos, amb carena alta i base arrodonida, i gerres grans amb nanses dobles de mugró, llengüeta i cordó, que s'atribueixen a l'anomenat grup de Veraza. També hi ha puntes de fletxa de sílex amb aletes i peduncles, làmines de sílex de dors rebaixat, gratadors i rascladores. L'utillatge d'os és a base de punxons, puntes de fletxa, agulles i botons plans i piramidals amb perforació en ‘V'. Grans collarets manufacturats amb petxina i amb os. | 41.3454600,1.9122600 | 408998 | 4577678 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Islàmic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Abans de 1945 la cova era visible només per una petita entrada, d'aquí li ve l'antic nom de Cova de les Teixoneres. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.(Continuació història)Passant el nivell de pedra petita es documenta ceràmica raspallada amb decoració a base de crestes, dibuixant motius sinuosos, amb grans nanses de cinta de les quals hi sorgeixen crestes. Són grans vasos amb parets relativament fines i de pasta color beix-taronja. Hi ha també una ceràmica llisa, fina i brunyida de pasta i color marró fosc-negre, corresponent a vasos mitjans i petits, i entre aquestes restes una nansa del tipus Montboló. Hi ha també un increment del material lític tallat amb un marcat augment de micròlits. La matèria primera és el sílex i la quarsita. S'observa gran quantitat d'ascles sense retocar i un notable augment d'utillatge lític agrícola (destrals, molins, mans de molí, allisadors, etc.). La fauna trobada és majoritàriament la domèstica (ovicaprins, bòvids, suids) acompanyada dels típics animals de cova (rosegadors, mustèlids, etc.) i com a constant, el conill. D'aquest període, el neolític antic postcardial, són les tres sitges exteriors en les quals s'ha pogut documentar les restes de la cervesa més antiga d'Europa. Per sota d'aquest nivell s'ha documentats nivells epicardials i cardials.Finalment, hi ha indicis que existeix un nivell arqueològic de l'Epipaleolític. Els materials arqueològics es troben dipositats al Museu Municipal de Gavà, al Vinseum (Vilafranca del Penedès), a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).Més bibliografia:MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14.SOLIAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1989). 'Reconstrucció del paleoambient de la vall de Begues a partir de l'estudi de la meso-microfauna de cordats de la Cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 80-86.MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia.NADAL, J. (2000). 'La fauna de mamífers al Garraf i als seus voltants a través del registre arqueològic'. III Trobada d'estudiosos del Garraf. Monografia 30. Diputació de Barcelona. 165-170.NEBOT, M.; HERNÁNDEZ, T. (2005). 'El linx a Catalunya'. Espeleo CAT 3. Barcelona. P. 17-18.RENOM, M. (1986). 'Activitat política i acció de guerrilles a Begues entre els anys 1820 i 1870, segons la documentació local'. Guerrilles del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 343-397.RUBINAT, E. (2004). 'Catàleg espeleològic del Massís de l'Ordal'. EspeleoSie Monogràfic. Barcelona. SAÑA, M.; BLASCO, A.; BUXÓ, R.; VILLALBA, M.J.; JUAN-TRESSERRAS, J.; EDO, M. (1999): 'Del cardial al postcardial en la cueva de can Sadurní (Begues, Barcelona): primeros datos sobre su secuencia estratigráfica, paleoeconómica y ambiental', Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, núm. Extra 2, p.59-68.VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 10-11.VEGA de la, J.; ROSELLA, F. (1975). 'La Cova de Can Sadurní'. Mediterrànea. Barcelona, p. 2-14.Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | 78|79|81|83|88|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33873 | Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-del-marge-del-moro-cova-de-les-campanetes | EDO, M.; ARTASONA, R. (1989). 'La coveta del Marge del Moro, Begues: un enterrament del Neolític Antic'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat: Pre-actes. Vol. I: Comunicacions. Castelldefels, 28, 29 i 30 d'abril de 1989, p. 112-119. ALESAN, A.; MALGOSA, A. (1999). 'Distribución espacial y ritual funerario a partir de restos óseos. Interpretación de las inhumaciones del yacimiento calcolítico de la coveta del Marge del Moro (Begues, Barcelona)'. Pòster. Resum del XI Congreso de la Societat Española de Antropología Biológica. Universidad de Santiago de Compostela. EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; ALESAN, A.; MALGOSA, A. (2000). 'El nivell d'enterrament col·lectiu de la coveta del Marge del Moro (Begues, Baix Llobregat)'. Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC. De la fi del neolític a l'edat de bronze entre l'Ebre i la Garona. XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, novembre 2000. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'un avenc que discorre paral·lelament a l'espadat i que en un moment, no més tardà del final del Paleolític, va perdre part del perímetre de la canonada, de manera que restà en contacte amb l'exterior. L'obstrucció de la canonada va permetre el seu funcionament com a cova. Fins al moment, les excavacions efectuades han donat una cronologia que va des de l'època baix-imperial, al moment ibero-romà i al neolític antic postcardial i epipaleolític. | 08020-6 | En els espadats del turó del Sotarró, a la paret coneguda com Marge del Moro | L'afeccionat Ricard Artasona hi efectuà durant els anys 1983, 1984 i 1985, diverses intervencions clandestines. Posteriorment s'hi han dut a terme diverses intervencions arqueològiques: 1995, direcció: Anna Blasco i M. Josefa Villalba; 1995, direcció: Manuel Edo; 1997, direcció: M. Josefa Villalba i Anna Blasco; 2001, direcció: Manuel Edo; 2002, direcció: Mireia Pedro i Pascual. Segons la memòria de prospecció de l'any 2002, s'interpreta la cavitat com a cambra sepulcral d'inhumació col·lectiva, la qual es condicionà com a tal i es tancà. En el nivell IV es documenten 3 grans blocs que delimiten el seu interior i acoten l'espai sepulcral. També s'hi documentà una llosa de pedra que es podria relacionar amb el seu tancament. S'aprofita la disposició dels blocs, intencional?, per definir la cavitat sepulcral. A més, s'hi documentaren les estructures 4 i 6 que s'atribueixen a dos forats d'uns 30 cm de diàmetre per encaixar-hi pals i es relacionen amb la gran llosa plana caiguda sobre l'estrat que hauria tancat la cavitat sepulcral. En conclusió seria una coveta paradolmènica, és a dir, una cavitat natural amb una estructura megalítica associada, relacionada amb un ritual d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera, ubicada cronològicament al Calcolític, III mil·lenni cal. BC. Val a dir que aquest va ser el primer jaciment localitzat al Garraf amb una ocupació epipaleolítica, aportant a més per primera vegada a Catalunya l'evidència d'estris retocats en petxina. Els materials estan dipositats al Museu Municipal de Gavà. | 41.3486800,1.9364500 | 411026 | 4578011 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-2.jpg | Legal | Neolític|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes des de l'epipaleolític fins a romà baix imperial.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33874 | Cova de Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-figueres | BLASCO, A. (1989). 'Notícia d'uns materials inèdits de la Cova de Can Figueres. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 97-101. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14. SAFONT, S.; SUBIRÀ, M. E. (1996). 'Estudio antropológico de diversos hallazgos en la Cueva de Can Figueres (Baix Llobregat)'. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà. Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: Formació i implantació de les comunitats agrícoles. 27, 28 i 29 de març. Gavà-Bellaterra, p. 575-579. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. VVAA. (1964). 'Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera'. Cordada, 105. Barcelona, p. 26. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. p. 4. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una cavitat amb dues entrades orientades al sud-est. La boca més occidental dóna pas a una petita sala de 18 m de llargada per 9 m d'amplada i 5 m d'alçada (Monturiol, 1964). | 08020-7 | Situada als contraforts del Sotarró | Sembla que en els seu interior uns aficionats hi localitzaren enterraments. En Ricard Artasona, aficionat barceloní, conserva un collar de denes de variscita procedent d'un d'aquests enterraments (VVAA, 1997). Al Museu de Gavà hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans (VVAA, 1997). La secció Arqueològica del GM Gelera publicà haver-hi recollit 90 fragments de ceràmica ibèrica, alguns ossos d'herbívor i varis fragments de mandíbula i dents humanes (VVAA, 1964). A diferència del que succeeix a Can Sadurní, davant de l'entrada no existeix pràcticament cap terreny pla que possibiliti la vida a l'aire lliure. El material es troba al Museu Municipal de Gavà i bàsicament consta d'ossos humans, amb un petit collar amb denes de dentalium, esteatita, calcària i variscita, ceràmiques llises irrellevants i un petit recipient polípod.També es coneix un petit lot de materials recollits per la Secció Arqueològica del G.M. Gelera que correspon a ceràmica d'època ibèrica, ossos d'herbívors i varis fragments de mandíbula i peces dentàries humanes (material no localitzable). Aquesta cova ha estat molt visitada i freqüentment espoliada per afeccionats. | 41.3449900,1.9232900 | 409920 | 4577615 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-3.jpg | Legal | Neolític|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes des de Neolític final/calcolític; ibèric. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|81|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33875 | Cova Cassimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cassimanya | ALMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona. CSIC. Madrid. BORRAS, J. (1974). Catálogo Espeleológico del Macizo del Garraf. Vol. III 1-208. Barcelona. CURA MORERA, M. (1971). 'Acerca de unas cerámicas grises con decoración estampillada en la Catalunya preromana'. Pyrenae, 7. Barcelona, p. 47-60. CURA MORERA, M. (1975). 'Nuevos hallazgos de cerámica estampillada gris preromana en Catalunya'. Pyrenae, 11. Barcelona, p. 173-178, 1 làm. EDO, M. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 3: Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P. 6. EDO, M. (2000). 'Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 6. Begues. P. 11. FONT SAGUÉ, N. (1899). 'Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia d'Eramprunyà'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, IX. Barcelona. GIRÓ ROMEU, P. (1947-1948). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Penedès'. Ampurias, IX-X. Barcelona, p. 253-268, 5 làm. MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14, p.10-12. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VEGA de la, J. (1972). 'Materiales arqueológicos de la cueva Cassimanya'. Mediterránea, 7. Barcelona, p. 1-7. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una cova amb una morfologia irregular, formada per diverses cambres, gairebé contínues, d'uns 10 m de llarg per 6 m d'ample i uns 3 m d'alçada. El seu accés és a través d'una petita obertura colgada en una cinglera vertical. Actualment no hi resta sediment, únicament una capa de terra polsosa. Va ser ocupada durant el Neolític antic evolucionat; posteriorment (Neolític final-Calcolític/Bronze inicial) va ser utilitzada amb finalitats sepulcrals; finalment les troballes de ceràmiques iberes i romanes apunten a que va tornar a ser utilitzada amb funcionalitats domèstiques o econòmiques en aquests períodes. | 08020-8 | Al vessant sud-oest de les Agulles, al puig de la Romagosa | Mossén Font i Sagué excavà per primer cop la cova l'any 1899, trobant-hi restes humanes i material arqueològic. En Josep Mitjans, en Josep Vendrell i l'arqueòleg Pere Giró l'excavaren totalment la dècada de 1940. Segons expliquen, a molt poca fondària hi aparegueren, tots barrejats, ossos humans i fauna, fragments de ceràmica tosca (bigotis, llises i acanalades), ganivets de sílex, puntes de fletxa de sílex (alguna d'aletes i peduncle i altres de lanceolades, de factura molt fina), botons d'os amb perforació en V, denes d'esteatita, cal·laïta i os (Giró, 1947-48). Els materials es troben dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 41.3077800,1.9319300 | 410592 | 4573475 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Dalt de la cinglera, uns 10 m per sobre de la cova, s'estén una petita plana, on segons notícies antigues no confirmades, hi hauria hagut restes de murs i troballes de sílex (Edo, 1997).El jaciment conté restes del Neolític Antic Evolucionat / Calcolític - Bronze inicial / Ibèric final.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|79|81|83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33876 | Can Barreres / Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barreres-can-figueres | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. | Camps de conreu de farratge. | 08020-9 | A prop de les masies de Can Barrera i Can Figueres | Entorn a l'any 1976, el Sr. Llibert Piera i el Dr. Miquel Taradell van prospectar superficialment aquesta zona i van localitzar-hi diversos fragments de ceràmica d'època ibèrica. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, es va localitzar material ceràmic en superfície d'època ibèrica molt erosionat, sense poder observar cap tipus d'estructura. | 41.3412000,1.9250100 | 410059 | 4577192 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | L'any 1983 Marta Blanch i Anna Blasco demanaren permís d'excavació al Servei d'Arqueologia i fou denegat. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33877 | Puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar | GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965). 'Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares. Puig Castellar'. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989). 'El Puig Castellar de Begues. Aspectes cronològics'. Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p. 221-223. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | El puig Castellar, situat entre el camí de Begues a la Plana Novella i el torrent Moltó, a l'oest, i les Planes de Can Roure, a l'est, està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al cim del puig s'hi emplaçaria un possible assentament d'època ibèrica. A dalt del turó del Puig Castellar hom hi pot veure restes d'edificacions en pedra seca i abundants fragments de ceràmica ibèrica. Les restes ibèriques es poden concretar en la presència d'un mur molt embardissat i molt perdut. S'hi veuen restes d'antigues excavacions clandestines. | 08020-10 | Cim del puig Castellar | Actuacions d'afeccionats i clandestins. El mes de gener de l'any 1988 un afeccionat efectuà una excavació que fou aturada pel Servei d'Arqueologia. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, s'hi van poder observar alguns fragments ceràmics d'època ibèrica molt erosionats. | 41.3203300,1.9236500 | 409916 | 4574876 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33878 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola | <p>BELLMUNT, J. (1962). 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares'. Ampurias, XXIV, p. 301. MIRET, M. (1978). 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)'. Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981). 'Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)'. Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | <p>El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Per gran part del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim.</p> | 08020-11 | Al Puig de la Mola i els seus vessants més elevats. | <p>Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material arqueològic en superfície, per la qual cosa es fa difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric en aquest indret. A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et alii, 2003). Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).</p> | 41.3193536,1.8479495 | 403579 | 4574849 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-05-04 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest puig es troba en la divisòria entre els termes d'Olivella (Garraf) al sud, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) al nord i oest respectivament i Begues (Baix Llobregat) a l'est; per tant, el jaciment situat al Puig de la Mola s'estén per terrenys que pertanyen a diversos municipis. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81|85|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 33879 | Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaques | A l'entorn de la masia de Can Jaques, en un entorn erm cobert bàsicament per garriga i antics camps de conreu en terrasses, va trobar-se en superfície indústria lítica que podria a adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. | 08020-12 | Al pla de Can Jaques | A prop de Can Jaques i al camí de Can Jaques en Jaume Gavaldà hi localitzà un ascle de sílex i un foliaci lanceolat de forma oval amb la punta fracturada. Per la seva tipologia, aquests materials podrien adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. Aquests materials van ser dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès) per Josep Miret i Mestre. | 41.3091100,1.8624900 | 404781 | 4573696 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes atribuïdes al Neolític - Bronze inicial.Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 33880 | Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Gavà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-begues-al-museu-de-gava | BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. P. 4. | Entre els fons del Museu de Gavà hi figuren els materials arqueològics procedents de les coves de Can Sadurní i de Can Figueres així com de la Coveta del Marge del Moro. En el primer cas es tracta de materials recuperats en excavacions clandestines dutes a terme per excursionistes en les dècades de 1960 i 1970. Així mateix també s'hi troben dipositats els materials procedents de les excavacions sistemàtiques, i ja dins de la legalitat, dutes a terme a partir de l'any 1978 per part del Grup de Recerques Arqueològiques de Gavà. El dipòsit de materials en aquest museu quedà interromput l'any 1988. D'aquests moments hi ha monedes d'època ibèrica, romana, moderna i islàmica, així com materials romans, ibèrics, del Bronze final, del Calcolític i del Neolític antic cardial i evolucionat. De la cova de Can Figueres hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans. | 08020-13 | Plaça Dolors Clúa, 13, 08850, Gavà | 41.3302400,1.9247000 | 410018 | 4575976 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Islàmic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 78|79|81|88 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 33881 | Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum | Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Begues. Alguns, entre els quals hi ha tres destrals o aixes de pedra polida i fragments de ceràmica ibèrica, únicament poden ser atribuïts al municipi, sense més precisió. D'altra banda, però, hi ha dipositats també materials arqueològics procedents dels jaciments de la Cova de Can Sadurní, de la Cova Cassimanya, i de Can Jaques. Hi ha també materials procedents de paratges coneguts com ‘Ermots de Mas Ferrer' (Can Ferrer?), entre els que hi figura una aixa i diversos fragments de ceràmica; així com fragments de ceràmica procedents del ‘Camp Grau-Mitjans', de ‘Cal Anfruns' i del ‘Camp Gras'. També hi ha elements de sílexs procedents de ‘la Morella'.Una altra col·lecció important és la de minerals, que inclou exemplars procedent de Begues. D'aquesta manera podem trobar-hi cristalls romboèdrics de calcita, estribina, magnetita cristal·litzada en octàedres, impregnació dendrítica de pirolusita, gres amb moscovita, cristalls de quars en prismes hexagonals, quars lletós i quars rosat, lidita, guix, dolomita, ocre i calcita sal de llop. No es coneix el lloc exacte del què van ser recollits aquests minerals. Finalment, al Vinseum entre la col·lecció paleontològica existeixen exemplars procedents de Begues. Per que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de ‘Daonella lommeli', de ‘Platyceras', d' ‘Orthoceras' i de ‘Terebratula vulgaris'. Pel que fa als trilobits, hi ha ‘Denckmanites miser', ‘Harpes' i ‘Phacops'. Hi ha també un fòssil coral·lí de ‘Zaphrentis' i un de botànic de ‘Mentzelia mentzeli'. | 08020-14 | Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès | Els materials arqueològics procedents de ‘la Morella' van ser dipositats pel Sr. X. Virella l'any 1993. El Sr. Mitjans hi diposità algunes destrals/aixes en una data no precisada. El Sr. J. Miret i Mestre hi diposità l'any 1974 els materials recollits per J. Gavaldà a Can Jaques. Es desconeix la data i persona que hi diposità la resta dels materials arqueològics. La col·lecció de minerals prové d'aportacions realitzades pels senyors Gual, Torruella i Montal, dipositats el 1945; el Sr. X. Virella, el 1978; i el Sr. J. Roca Piñol, el 1982. Pel que fa a la col·lecció paleontològica, és fruit d'aportacions del Mossèn Ll. Via i del Sr. Ll. Llopis, l'any 1945; i dels senyors E. Ferrer i J. Magrans, l'any 1987. | 41.3302400,1.9247000 | 410018 | 4575976 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | Legal | Antic|Cenozoic|Paleògen|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|123|124|125 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 33882 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-0 | TUTUSAUS I VIÑAS, Josep (1998): 'El Camí Ral de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 3, juliol de 1998, p. 6-8. AAVV (2004): 'Begues terra de pas', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 9, abril de 2004, p. 15-22. AAVV (2009): 'Avantprojecte de la ruta turística el camí ral pel Massís del Garraf. De Sant Boi a Vilafranca del Penedès'. Inèdit. | El Camí Ral de Begues forma part d'una important via de comunicació, especialment durant l'Edat Mitjana, entre el Llobregat fins al Penedès. El seu recorregut per Begues s'inicia des de llevant al Pla de les Bruixes. Pot arribar-se a aquest punt des de Sant Climent de Llobregat per dues vies: la Carrerada (el camí més septentrional) o el camí de les Valls. També existeix una altra variant d'entrada al municipi, una mica més al sud que o bé s'uneix als anteriors al Pla de les Bruixes o bé, pel costat de Mas Alemany, entra a Begues pel sud del barri de la Rectoria. Des del Pla de les Bruixes, passant per sota de la Roca del Barret es puja fins a la cruïlla del camí de Torrelles i des d'aquest punt cap al Coll de Begues, entrant pel nord del barri de la Rectoria i pel costat de la Creu de Can Gran del Coll. Des d'aquest punt es baixa en direcció a la Creu del Joncar, aquí s'enllaça amb l'avinguda Torres Vilaró fins al centre del poble. Allà, del carrer Major enllacem amb el carrer Camí Ral, i travessarem els barris de La Barceloneta i Campamà. El camí continua vorejant la riera de Begues passant vora el Camp Peraire, la Massana i els Casals fins a la Cadira de Sant Cristòfol, ja al terme municipal d'Olesa. | 08020-15 | Segons Josep Tutusaus i Viñas (TUTUSAUS, 1998), que recull treballs especialitzats d'altres autors, l'origen del Camí Ral de Begues remunta possiblement a l'època romana, utilitzat posteriorment pels àrabs durant l'ocupació islàmica de la península. Fou precisament durant l'Edat Mitjana quan aquest camí tingué una importància vital, constituïnt una drecera natural respecte la llarga via que comunicava Barcelona amb Tarragona seguint l'antiga Via Augusta romana. En efecte, aquesta via, provinent de la Jonquera, passava posteriorment pel Vallès, de tal forma que des de Barcelona calia remuntar el riu Llobregat seguint el marge del riu fins arribar a la Via Augusta. En aquest punt travessava el Llobregat pel Pont del Diable, a Martorell, i després de passar la vall de l'Anoia s'endinsava al Penedès per continuar cap a Tarragona i València. El Camí Ral de Begues formava part de l'anomenada 'via mercadera', la qual tenia el punt d'inici a Sant Boi, on hi havia una barca per travessar el Llobregat, seguia per Sant Climent i enfilava per sota la Roca del Barret fins arribar al coll de Begues. El camí entrava al pla de Begues per Can Grau del Coll, deixant a l'esquerra la Creu de Terme que hi ha a l'encreuament amb el camí que duia a l'església de Sant Cristòfol i al castell d'Eramprunyà, i seguia cap a ponent deixant a la dreta Can Vendrell per arribar a la Creu del Joncar. D'aquest punt i fins arribar al coll de Campamà, al final de la Barceloneta, coincidia quasi exactament amb l'actual carretera, carrer Major i Camí Ral. Després s'endinsava a la vall de la riera de Begues, la qual deixava a la dreta després de travessar-la per un gual. Costejava per sota el Pou de Glaç i la Fonteta i, seguint el pla que hi ha vora la riera, passava per la vora de Montau i la Massana. En arribar al terme d'Olesa de Bonesvalls, a l'alçada de la cadira de Sant Cristòfol, davant d'una fàbrica de calç, seguia la riera i feia cap a l'antic Hospital d'aquella població. A partir d'aquí, vorejava la riera, pujava el coll de Ràfol dels Caus i, passant per les Gunyoles, Olèrdola i Sant Pere Molanta, arribava a la Via Augusta a l'alçada de Moja. Cal suposar que al principi, a causa de les dificultats del terreny, era un camí per fer-lo a peu o en cavalcadura. Posteriorment esdevingué en camí de carro, com ho proven les empremtes de roderes que encara es veuen sobre la roca en alguns trams. El seu traçat era franquejat, sobre tot entre Begues i Olesa, per dos marges dels quals encara se'n conserven restes a la Barceloneta, a la Massana i als Casals. Al voltant del Camí Ral, al seu pas pel pla de Begues, es van establir hostals, parades de postes, fargues, tallers de fusters, carreters, etc. En són exemples l'Hostal Vell, Can Grau del Coll, Cal Vendrell, Cal Fuster, Ca l'Agustí i d'altres. També s'hi van establir algunes cases pairals que, com Can Romagosa, van donar lloc posteriorment al desenvolupament d'alguns nuclis urbans. La importància del camí Ral de Begues com a via de comunicació supracomarcal declinà ràpidament en construir-se, entre els anys 1763 i 1767, el pont de Molins de Rei i la carretera d'Ordal, elements que suposaren l'estancament demogràfic de Begues i el creixement de pobles com Cervelló i Vallirana, que aprofitaren la nova situació. El Camí Ral de Begues va seguir essent de gran importància a nivell local, però més endavant, la construcció de la carretera de Gavà, l'any 1886, va comportar l'inici de l'abandonament del tram de Sant Climent al coll de Begues, i els anys 1927-1928, la construcció de la carretera de Begues a Olesa provocà l'abandonament d'altres trams. Encara a mitjans del s. XX, l'abandonament dels trams que no coincidien amb la carretera actual de Gavà a Begues i Olesa, fou pràcticament absolut. En unes jornades de Centres d'Estudis dedicades específicament al tema al novembre de 2009, els especialistes Magí Miret, Miquel Vives i Pere Izquierdo defensaren que l'origen d'aquest camí s'ha de remuntar a la prehistòria. | 41.3319500,1.9434800 | 411592 | 4576146 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 33883 | Creu de terme del Coll de Begues/de Can Grau/de la carretera de Sant Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-coll-de-beguesde-can-graude-la-carretera-de-sant-climent | MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XIV | Còpia de la creu de terme d'estil gòtic, composta, a la base, per un pedestal de pedra de gres circular, el tronc amb un capitell a la part alta, que fa de base de la creu pròpiament dita. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII' | 08020-16 | Carrer Ferran Muñoz, 27 | Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà. | 41.3318000,1.9226300 | 409847 | 4576151 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Urpià Fernández | Existeix una còpia d'aquesta creu al seu emplaçament original, al costat de Can Grau del Coll anomenada Creu del Coll de Begues, de Can Grau, al Camí Ral de Sant Climent, mentre que el capitell original es troba a l'Ajuntament de Begues. | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 33888 | Cal Barreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barreres | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVIII | Conjunt arquitectònic format per diverses cases que conformen el barri de Cal Barreres. El barri neix al redós de la masia de Cal Barreres, a la qual s'hi ha anat afegint diverses cases. La masia de Cal Barreres és un edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, molt senzill. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures, si bé destaca la presència d'un corral adossat a la meitat esquerre de la façana, fins a una alçada just per sota del primer pis, fet que modifica la presència de finestres en aquest sector de la façana. Així, a la planta baixa es troba la porta d'accés a l'edifici, rectangular sense decoració, situada a la dreta de la façana. A la part central, a l'esquerra de la porta, hi ha una finestra quadrada amb reixa de ferro moderna, i a la part esquerra, com ja s'ha dit, hi ha el corral adossat. A nivell de primer pis hi ha tres finestres, una central, allargassada, amb una finestra a cada costat, quadrada. Cap d'aquestes obertures presenten arc ni decoració de cap mena. La cornisa de l'edifici presenta teules formant una sanefa de lòbuls. La superfície de totes les façanes de l'edifici presenta un arrebossat de color blanc. Davant de la casa hi ha un edifici modern, que fa la funció de magatzem. A la façana posterior de la masia, però, trobem dues cases que s'hi van anar adossant posteriorment en diverses fases constructives. Aquestes respecten la orientació de l'edifici principal, i són de planta rectangular, més estretes, de planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes són de composició senzilla: un portal d'arc carpanell sol o amb una finestra quadrada en un dels costats, i dues finestres quadrades a nivell del primer pis. D'entre totes aquestes cases destaca la que té el número 44 del carrer, que presenta, a la porta d'entrada, l'arc amb muntants i dovelles de pedra vermella, i a la dovella central una inscripció on es llegeix 'C N 1799'. A uns 30 metres a l'oest de la masia principal hi ha un pou de planta circular, fet de pedra, amb safareig. | 08020-21 | Pla de Begues | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), l'origen del topònim Can Barreres podria trobar-se en l'antic Mas Barqueres, documentat l'any 1586 com a una finca d'unes 40 mujades que limitava amb Mas Morsello, Joan Garau del Coll i Joan Sadurní de la Costa. El Mas Barqueres torna a ser esmentat al capbreu de l'any 1598. La primera referència escrita d'aquest immoble amb el nom actual de Can Barreres es troba al salpàs de 1880. | 41.3396700,1.9260300 | 410142 | 4577021 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33891 | Cal Gaietano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaietano | XIX | Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis, i un pis superior utilitzat com a antic colomar. La façana presenta una composició simètrica pel que fa a les obertures. Així, a la planta baixa hom troba, al centre, una porta d'accés, ampla, coronada per un arc rebaixat; a la dreta d'aquesta hi ha una altra porta més estreta però igualment d'arc rebaixat, que correspon a un espai interior que havia realitzat la funció d'estable, del qual en resta la menjadora. A l'esquerra de la porta central hi ha una finestra quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa ja descrites. Es tracta de finestres rectangulars verticals, sense balcó i amb porticons de dos batents. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha, a la part superior, una obertura més petita, quadrada, que antigament realitzava la funció de colomar. Actualment tota la façana presenta un arrebossat de color salmó apagat, destacant els marcs de portes i finestres, de color blanc. Adossat al mur esquerre de l'edifici hi ha un cos amb teulada a un sol vessant, reformada, que realitzava la funció de cotxera per al carro. L'interior de la casa està totalment reformat, per bé que encara es pot observar l'embigat de fusta. Davant de la casa hi ha dos pous que recullen l'aigua de pluja. Un d'aquests és un pou senzill, circular, amb un basament de pedra que té una alçada de 68 cm fins a la boca del pou i una amplada total de 220 cm, dels quals 150 cm corresponen al diàmetre de la boca. La meitat posterior d'aquest basament presenta una paret que s'eleva 135 cm respecte al basament, de manera que l'alçada total en aquesta meitat posterior del pou arriba als 203 cm. A la part superior del pou, al centre, hi ha una politja de ferro utilitzada per treure l'aigua del pou mitjançant una galleda. El segon pou presenta una estructura més complexa, doncs té un safareig adossat a la dreta, així com una curiosa pica de gres de forma circular entre el pou i el safareig. El pou en sí és, a l'igual que l'anteriorment descrit, de planta circular, fet de pedra, amb un basament de 267 cm d'amplada total, dels quals 175 cm corresponen al diàmetre de la boca. L'alçada del basament és de 83 cm fins a la boca del pou, però, a l'igual que el pou anteriorment descrit, aquest també presenta una paret més elevada a la seva meitat inferior, amb una alçada de 145 cm, que afegits als 83 cm d'alçada del basament, fan una alçada total de 228 cm. En aquesta paret elevada es troba també un eix horitzontal al centre del qual hi ha una politja utilitzada per treure aigua del pou mitjançant una galleda. Com s'ha indicat anteriorment, al costat dret el pou té adossat un safareig de planta rectangular, d'unes dimensions de 215 cm de llarg x 180 cm d'amplada, fet de pedra i revestit amb ciment, si bé la part superior de la boca està revestida de lloses de gres i maons plans inclinats cap a l'interior del safareig, creant, així, superfícies inclinades utilitzades per rentar la roba. Per últim, entre el pou i el safareig hi ha adossada una pica circular de gres, d'un diàmetre exterior de 68 cm i un diàmetre interior de 43 cm, amb un petit forat al centre de la base, pel qual es pot canalitzar aigua extreta del pou cap al safareig. | 08020-24 | Carrer Rectoria, 14 | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Rosa Capellades Vendrell, el nom de Cal Gaietano prové del seu avi. D'altra banda, la senyora Capellades informa igualment de l'existència d'una rajola, que era visible abans de la restauració actual, on constava la data de 1870. També informa que era costum a Cal Gaietano, per Festa Major, fer un dinar familiar a l'espai a l'aire lliure que hi ha davant de la casa on hi havia un forn que ha desaparegut. | 41.3300200,1.9437400 | 411611 | 4575932 | 1870 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33893 | Carrer Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-cristofor | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt de cases alineades i adossades de la mateixa tipologia arquitectònica, que conformen el carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria. Conjunt homogeni de cases de cos, que conformen el carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria. Arquitectònicament, es tracta de cases molt senzilles de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant. La planta baixa presenta una porta d'entrada amb arc rebaixat a la meitat dreta de la façana, i una finestra quadrada. Al nivell del primer pis, trobem dues obertures, una d'elles més gran, situada sobre la porta d'entrada, amb porta de doble batent i balcó amb barana, i al part esquerra, una finestra més petita, rectangular. A la façana posterior, aquestes cases presenten quatre finestres quadrades o verticals, en la majoria dels casos alineades simètricament (dues a la planta baixa i dues al pis), tot i que en alguns casos, alguna d'aquestes obertures està desplaçada respecte de l'eix de simetria. | 08020-26 | Carrer Sant Cristòfor 1-3-5-7-9-11 (Barri de la Rectoria) | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquest carrer es va conformar entre els anys 1830 i 1850. | 41.3297100,1.9438200 | 411617 | 4575897 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | El fet que les cases que conformen aquest carrer presentin la mateixa tipologia arquitectònica dota al carrer d'unitat estètica i urbanística pròpia. Així, les cases que presenten aquesta tipologia en aquest carrer són les número 1-3-5-7-9 i 11, mentre que la darrera, amb el número 13, és la masia de Cal Traginer (veure fitxa 95). | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33894 | Cal Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Antiga masia de grans dimensions amb annexos que conserva la unitat arquitectònica a la seva façana sud, mentre que amb el pas del temps la façana nord ha estat compartimentada en diversos habitatges de dimensions més reduïdes. L'edifici és de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lela a la façana. Així, la façana sud presenta tres portes d'entrada, rectangulars; la principal està situada aproximadament en mig de la façana, amb tres finestres verticals a la dreta i una a l'esquerra. Les altres dues portes no estan a peu de carrer, sinó que una d'aquestes es troba igualment a la planta baixa, però lleugerament elevada respecte al nivell del terra, fet que fa que s'hi hagi d'accedir per una escala, i l'altra es troba a sobre d'aquesta, ja al pis de dalt, on s'hi accedeix igualment per una escala. Al primer pis, a banda d'aquesta porta d'accés, hi trobem cinc finestres quadrades a la dreta de la porta, i una petita finestra, més elevada, a l'esquerra. Entre les cinc finestres del pis, aproximadament cap al centre de la façana, hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 389). La façana lateral oest de l'edifici fa cantonada amb una casa diferent, que té, a la planta baixa, un annex que fa la funció d'aparcament, i davant de la façana ja descrita, i adossat a aquest annex, unes altres edificacions fetes de pedra i maó amb teulada a un sol vessant que tenen una funció de magatzem per a guardar eines i altres objectes. La façana lateral est de l'edifici presenta tres portes més d'accés a l'interior de l'immoble, dues a peu de carrer i una altra a nivell del primer pis, per la qual s'hi accedeix per una escala d'obra. Aquesta porta té una finestra a cada banda, i es correspon amb un altre habitatge. De l'interior de la casa és d'interès l'embigat de fusta del sostre dels pisos, que és original. Pel que fa a la façana nord, com ja s'ha indicat, actualment es correspon amb la divisió interior d'aquesta meitat de la masia en tres habitatges, cadascun amb la seva porta d'accés, però amb les finestres de la planta baixa i les del pis lleugerament desordenades respecte els corresponents eixos de simetria. | 08020-27 | Carrer de Cal Vidu, 4 | 41.3361400,1.8991900 | 407891 | 4576657 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33894-foto-08020-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33894-foto-08020-27-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33898 | Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit MEDINA, Vicente (2004): 'Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra. Una familia para un pueblo', Ediciones Rondas, Esplugues de Llobregat. | XV | Masia ubicada a l'entramat urbà del nucli de Begues de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. Antiga masia, reconvertida en casa senyorial. L'edifici té la façana principal alineada al camí ral i al darrera te un terreny d'uns 6000 metres quadrats voltat per una tanca que inclou hort, jardí i un edifici annex de planta baixa. La façana principal, reformada el 1923, situa de manera simètrica tots els elements que la configuren. A la part baixa un sòcol de pedra la recorre. Així, es divideix en tres cossos, el central presenta la porta principal de l'edifici en una obertura de marcs arrodonits, mentre que el cos de la dreta i el de l'esquerra es disposen grans finestres allargades que van des del sòcol de pedra a un guardapols fet de maó. A banda i banda d'aquestes finestres es disposen dues més petites respectant la simetria respecte a les primeres. Les finestres petites s'emmarquen de la mateixa manera que la gran. Una franja a la part superior de les tres finestres es decorat amb un rebaix que contrasta la textura i el color amb la resta de la façana i al guardapols. Cal destacar el treball de forja de ferro de les finestres, enmig de la composició apareix la lletra R dels Romagosa. El primer pis queda delimitat a la façana per una faixa horitzontal que la cobreix d'un extrem a l'altre. D'aquest nivell surten els balcons del segon pis amb les seves respectives finestres balconades, tres en total, un per cos. Per sobre d'aquella faixa, es disposa una línia de falsos carreus igualment horitzontal, aquest guarniment també s'utilitza en disposició vertical per separar el cos central dels altres dos, creant dos plànols diferents entre el primerl i la resta de l'edifici. El tercer pis també presenta diferències entre el cos central i els laterals, el primer es resolt amb una nova cornisa o faixa on neixen sis motllures, que a manera de columna guarneixen la part central de l'edifici. A la base d'aquestes motllures hi ha la data de 1923 feta utilitzant el trencadís de ceràmica i altres decoracions menors. Les motllures verticals, de relleu i perfil uniforme acaben a la part superior amb altres peces de motllura de quart de bocell que destaquen per tenir tres bandes rectangulars i verticals fetes amb la tècnica del trencadís de ceràmica. Aquesta peça arriba fins al coronament central, que s'eleva uns centímetres més que la resta de la façana i on destaca un cos central ondulat que representa la senyera catalana utilitzant novament la tècnica del trencadís de ceràmica. Entre les motllures verticals principals apareixen arcuacions cegues fetes de maó i enmig del cos central, una finestra esglaonada tancada amb un muret de maó disposat deixant obertures de forma geomètrica, element que acaba de definir la composició. El pis superior dels cossos laterals presenta al mateix nivell tres finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó i amb el mateix tancament i material que la finestra del cos central. | 08020-31 | Camí Ral, 2 | L'actual Can Romagosa s'havia denominat Mas Agustí i Casa d'en Girona. L'origen del Mas es desconeix. Les notícies històriques de l'edifici es resumeixen en la següent cronologia: 1476.- Establiment al mas amb nom desconegut a Pascasi Planas. 1482.- Pascasi Planas ven la propietat a Agustí Barberà de Molins de Rei. 1512.- Mas Agustí. Ponça, vda. de Francesc Girona, compra a Miquel Barberà, fill d'Agustí Barberà, el Mas Agustí i totes les propietats. 1549.- Casa d'en Girona. Donació de Pere Girona del Mas Agustí a la seva germana Magdalena, casada amb Jacob (Jaume) Romagosa del Lledoner. 1571.- Can Romagosa. El Capbreu de 1595 Gabriel Romagosa confessa unes cases amb portal a la via pública a prop de la plaça de la parròquia, i delimita a l'est amb el puig de Torregassa i el mas de Deu, al sud amb el mas de Deu i l'honor de Joan Garau del Coll que és alou de l'església de Begues i amb el torrent del Brufol, a l'oest amb l'honor de Jaume Garau i al nord amb l'honor de Jaume Garau i Jaume Rosell. 1610.- Gabriel Romagosa. 1658 - 63.- S'esmenten els bateigs de Josep, Miquel i Alisabeth Romagosa 'de la plaça'. 1756.- Propietari Cristòbal Romagosa. 1849.- Casa Romagosa. Senyors Barons. 1912.- Enllaç de la pubilla Antònia Romagosa Mestre amb Salvador Mas de les Valls Munné de Can Grau del Coll. 1940.- Enllaç de Maria Mas de les Valls Romagosa amb César Iglesias. 2004.- Restauració de la façana de la Masia. | 41.3312100,1.9210300 | 409712 | 4576087 | 1476 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|106|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33900 | Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sadurni | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XV | Masia de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament. A la planta baixa, el portal d'entrada es troba centrant la façana. Es tracta d'un antic portal gòtic de mig punt amb grans dovelles de gres vermell, transformat per enfgrandir el pas, al qual s'accedeix pujant tres esglaons. De la part baixa dels muntants arrenca un pedrís a banda i banda, amb basament de ciment i superfície d'argila cuita. A cada costat de la porta hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, llinda i ampit. A la llinda de la finestra de l'esquerra es llegeix la inscripció '1796', amb una creu enmig, i a la llinda de la finestra dreta '1683' amb una creu a sobre. Al nivell del primer pis, centra la façana una balconera de doble batent sense llosana però amb barana de ferro forjat, encastada pels extrems als muntants de la porta i a l'ampit. Aquesta porta presenta un trencaaigües ornamental, i a la llinda la inscripció '1·6 IHS 0·0', és a dir, la data de 1600 amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, situada simètricament sobre les finestres del pis inferior, les quals presenten les mateixes característiques arquitectòniques, ja descrites. A les llindes d'aquestes finestres no hi ha, però, cap inscripció. Entre la porta central i la finestra de l'esquerra hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 395). Per últim, les golfes presenten una petita finestra a la façana sota el cim de la cornisa. Es tracta d'una finestra d'arc de mig punt.Tota la superfície de la façana presenta un arrebossat de color blanc, excepte els marcs de les obertures. A l'interior de l'immoble destaquen algunes portes de la planta baixa, conservades de l'edifici original, que presenten els muntants i la llinda de pedra vista, així com el sostre de la planta baixa, de volta catalana. Adossat al costat esquerre de la masia, hi ha un altre edifici, antigament utilitzat com a habitatge dels masovers de Can Sadurní, del qual cal destacar la galeria de set arcades de mig punt que hi ha a l'alcada del primer pis de la façana. La part alta dels pilars d'aquesta galeria presenten capitell prim, sense decoració, i balustrada entre els arcs. A 20 metres de la casa, per la part sud, s'aixeca un altre edifici, que antigament havia tingut un ús agrícola, on actualment s'ubica el restaurant dels propietaris de Can Sadurní. És un edifici de planta rectangular, amb teulada a un sol vessant, fet de pedra, d'estil rústic. En aquest destaca el portal situat a ponent, d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una pedra rectangular amb una inscripció on es llegeix 'ANY 1811', la data de construcció. A l'interior del restaurant, penjat en una paret, els propietaris de Can Sadurní conserven un document datat el 6 de novembre de l'any 1576, procedent de l'arxiu documental de Can Sadurní. Es tracta de l'escriptura de compra d'un cens per 528 lliures barcelonines. A la cantonada nord-oest de la masia es troba l'edifici que actualment alberga les caves on la família Sadurní elabora els seus vins i escumosos. Al seu interior destaca una petita col·lecció d'eines relacionades amb l'agricultura i la viticultura, com arreus per a bèsties de càrrega, premses de vi de fusta, trasbalsadors, etc. | 08020-33 | Pla de Cal Sadurní | Els fogatges dels anys 1497 i 1515 apareix com Mas de la Spluga, de Jaume Petit de la Spluga. De 1561 (Jaume Gabriel Sadurní) a 1817 (Anton Sadurní Colomer) consten els bateigs dels Sadurní de l'Espluga. Al capbreu de 1595 i des d'aleshores apareix com Mas Sadurní. Encara pertany a la mateixa família. | 41.3439500,1.9117500 | 408953 | 4577511 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33903 | Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XV | Masia de tipus basilical. L'edifici consta de planta baixa, pis i solana, aquesta darrera situada al pis superior del cos central. A la façana principal, les obertures es disposen simètricament. Així, a la planta baixa trobem l'entrada a l'edifici al centre, que es fa per una gran porta d'arc escarser les dovelles del qual estan fetes amb grans blocs de gres o sauló vermell. Aquesta porta està flanquejada per dues finestres verticals, una a cada cos lateral de l'edifici. El primer pis presenta una finestra central situada sobre l'entrada, vertical, amb balcó i barana de ferro forjat, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 390) i que està flanquejada, a l'igual que la porta d'entrada, per dues finestres més petites, sense balcó. Per últim, al pis superior, situat a la part més alta del cos central, hi ha la solana, amb tres petites finestres d'arc de mig punt, destinades a airejar els aliments que allà es guardaven. A la façana posterior de l'edifici, s'observen també algunes obertures: a la part superior existeixen també tres finestres petites d'arc de mig punt, corresponents a la solana, que troba així la seva continuïtat entre ambdues façanes. Per sota, a nivell de primer pis, únicament hi ha tres obertures: una porta, situada al cos lateral esquerre, i dues finestres, una al cos central i l'altra al cos lateral dret. Cal destacar el fet que aquestes tres obertures presenten, a la part superior, un arc de descàrrega; les dues finestres estan, a més, emmarcades amb blocs de gres, de manera similar a la porta d'entrada de la façana principal. La masia de Can Vendrell està tancada per un baluard de pedra, que presenta, a la paret situada davant de la façana principal, un antic corral adossat, fet de pedra i tàpia, amb teulada a un sol vessant que conserva, per la part interior, l'embigat de fusta. Aquest corral té dues estances. | 08020-36 | Carrer Sant Climent, 18 | Aquesta masia fou el graner de la baronia d'Eramprunyà. Al segle XV s'hi va establir la família Vendrell, tot i que el cognom ja existia a Begues al segle XIV. Al capbreu de 1390-96 s'esmenta en Grau Vendrell. El 1492, es va fer l'establiment de Bartomeu Vendrell en terres de la Rectoria. Els darrers ocupants de la masia eren de la família Vendrell, podria tractar-se d'aquesta masia (fins al segle XIX a prop de la Rectoria només es té constància d'una altra masia: Can Grau del Coll). A començament del segle XIX, el seu propietari (Pla i Amell), la donà amb altres propietats a la congregació de germans de la Sagrada Família, però l'usdefruit de la masia es reservava als Vendrell. En morir als anys 80 en Pepet Vendrell sense descendència, a la casa només hi va quedar la seva vídua Lola Capdet, que a finals dels anys 90 va marxar a un pis al centre del poble, quedant des de llavors la casa deshabitada. | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Actualment la masia queda incorporada al recinte de les instal·lacions del Col·legi Sant Lluís. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33904 | Avenc de Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-sadurni | AMAT, R. (1925) Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1897). Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. | Avenc de 84 metres de profunditat màxima. La seva gran boca, coronada per una gran alzina, està dividida en dos. Per la situada a la part més baixa pot davallar-se un pou fins a un replà situat aproximadament a -20 m. L'evident continuació del gran pou s'eixampla més avall assolint grans dimensions fins arribar al fons a -74 m. Travessant la sala, molt concrecionada, i a uns 10 m pel damunt, uns pous arriben a la màxima fondària a -84 m. | 08020-37 | Montau | L'avenc de Can Sadurní és tot un símbol de la espeleologia a Catalunya, ja que va ser el primer avenc que fou davallat per en Norbert Font i Sagué, el 27 de desembre de 1897. Val a dir que mesos abans, en plena campanya de sondeigs dels avencs del Garraf per tal de conèixer la seva situació i profunditat, ja l'intentà localitzar sense èxit. | 41.3487400,1.9062600 | 408501 | 4578049 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33904-foto-08020-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33904-foto-08020-37-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 33905 | Alzina de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigmolto | Arbre monumental de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. Al peu de l'arbre monumental hi ha la font de nom homònim.L'abrbre té una alçada aproximada de 13 m i un diàmetre de tronc de 1,12 m. | 08020-38 | Puig Moltó | 41.3173600,1.9220600 | 409779 | 4574548 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 33906 | Carxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carxol | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XVIII | Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana principal, que presenta una disposició simètrica de les obertures, havent-hi dues per cada planta. Així, a la planta baixa hi ha la porta d'entrada, d'arc escarser Al segon pis hi ha dues finestres quadrades situades simètricament sobre les obertures del pis inferior. A la dreta de l'edifici hi ha una extensió del mateix, edificada en u segon moment constructiu, de tal manera que aquest resta allargassat en aquesta part. En aquest sector, la façana principal presenta dues portes d'entrada, estretes, a nivell de la planta baixa, i una porta a nivell del primer pis, que conserva la barana de ferro de l'antic balcó al qual donava pas, per bé que aquesta obertura està actualment tapiada en la seva meitat inferior donant lloc, així, a una finestra quadrada. Davant de la façana s'aixequen dues columnes que estan coronades per una estructura metàl·lica que es recolza, de l'altra banda, sobre la paret de la façana principal de l'edifici, ja descrita, entre la planta baixa i el primer pis; aquesta estructura serveix per col·locar un tendal, de manera que es crea un porxo davant de l'entrada. Aquest afegit, però, és modern. La façana sud-oest presenta únicament dues finestres, una per cada pis, ubicades a la meitat esquerra de la façana, ubicades asimètricament, ja que la situada al primer pis està situada més a l'esquerra que la de la planta baixa. A la dreta de la finestra del primer pis, però, s'observa una antiga porta, ara totalment tapiada. La superfície de totes les façanes d'aquest edifici presenten un arrebossat de color blanc grisós, per bé que en alguns sectors aquest s'ha desprès, deixant a la vista l'aparell constructiu de l'edifici, fet amb maó. Al sector sud-oest de la masia hi ha un antic corral, ara en ruïnes, amb el parament fet de pedra i el sostre enrunat, que conserva les parets mitgera que dividien l'edificació en tres cambres. Destaca el portal d'entrada, d'arc rebaixat, de maó. Finalment, davant de l'edifici principal hi ha un pou de planta rodona, sense safareig. | 08020-39 | Camí del Carxol. Pla del Carxol | L'any 1784 està documentada Eulàlia Montaner de Carxol. De 1788 a 1844 es registren els bateigs dels vendrell del Carxol. Al segle XX hi van viure els Ferrer de Cal Gepis. | 41.3004300,1.8862400 | 406757 | 4572707 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33906-foto-08020-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33906-foto-08020-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33906-foto-08020-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33907 | Casa de la Vila / Cal Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-cal-torras | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Antiga casa d'estiueig a quatre vents, de planta rectangular amb sostre a doble vessant, amb planta baixa, pis principal i segon pis. Es tracta d'un edifici ricament decorat, amb el paraments de pedra i els pisos separats per frisos horitzontals de maó amb rajoles amb motius geomètrics i florals. La façana de l'edifici que dóna a l'Avinguda Torres Vilaró, presenta una disposició simètrica de les obertures. Així, a la planta baixa es troba el portal d'entrada, al centre, flanquejada per dues finestres verticals que presenten reixes de ferro forjat. Totes les obertures de la façana presenten els muntants de maó mentre que les llindes de la planta baixa i el primer pis són de pedra. Al pis superior son de volta de maó, decorades a nivell de parament, amb enrajolat, formant una arqueria. Totes les llindes de les obertures són horitzontals per la part superior, ja que limiten directament amb el fris que separa els pisos, mentre que a la part inferior són de diferent tipus. Així, la llinda del portal d'entrada és d'arc rebaixat, mentre que la de les finestres que el flanquegen és horitzontal. Les llindes de les finestres del primer pis són igualment horitzontals a la seva part superior, ja que també estan en contacte amb el fris que separa aquest pis del superior, però a la part inferior presenten una decoració amb arquets d'un estil vagament neomedieval, senzills en les finestres laterals i més complex a la central, ja que presenta un doble arquet coronat, enmig, per un trèbol. Cal destacar també, en aquesta finestra central del primer pis, el balcó amb barana de ferro forjat, suportat en la seva base per quatre mènsules també de ferro forjat. Al pis superior totes les finestres són d'arc de mig punt, més petites i estretes que les dels pisos inferiors; n'hi ha dues laterals i una arqueria al centre formada per tres d'aquestes finestres, la del centre més elevada que les dels costats. A totes les plantes d'aquesta façana hi ha una ampla faixa de mosaic de rajola amb decoració geomètrica, que ocupa la superfície de la façana entre llinda i llinda de les finestres, excepte al pis superior, on ocupa també l'espai de la façana entre els ampits de les finestres. Cal destacar el ràfecamb mènsules de fusta que corona tant la façana principal com la posterior. La façana oposada, orientada al carrer Onze de Setembre, té adossada una porxada de dos pisos amb arcades a cada pis. A la planta baixa, les dues situades als extrems tenen barana, mentre que la resta comuniquen amb el jardí amb una graonada correguda. Per sobre d'aquesta llotja hi ha una terrassa, aquesta descoberta, protegida amb una balustrada de set tramades, per darrera la qual sobresurt el parament del cos principal de l'edifici. En aquest nivell de la façana hi ha tres portes, rectangulars, que donen a l'esmentada terrassa, totes tres amb muntants i llinda de maó. El ràfec presenta les mateixes característiques que els de l'altra façana.L'interior de l'edifici, tot i que força reformat, conserva els elements estructurals, l'escala i alguns elements decoratius originals, que han estat restaurats. Destaquem els arrambadors de rajola amb decoració floral i geomètrica que arriben a mitja paret en el vestíbul i les dues peces principals de la planta baixaque incorporen rajoles dissenyades expressament amb les inicials dels propietaris (T i V). Aquestes estances també conserven els paviments de mosaics hidràulic, decorat amb motius similars. | 08020-40 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | 41.3302400,1.9247000 | 410018 | 4575976 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33911 | Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-begues | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Església de planta rectangular, de tres naus, orientada al nord-est. La capçalera és quadrada, i està lleugerament rebaixada respecte a l'alçada de la resta de l'edifici. El parament de la façama és fet amb blocs irregulars de pedra. L'edifici presenta un campanar de torre, de planta quadrada, adossat a la dreta de la façana principal, de planta baixa i tres pisos. Exteriorment té una finestra a cada planta, estretes i amb arc de mig punt, a l'estil de les espitlleres del romànic, essent més altes i amples les del pis superior, on es troben les campanes. Corona el campanar una sostre de teula àrab a quatre vessants rematat per una creu-penell. Totes les cantonades exteriors de l'edifici, incloent el campanar, presenten cantoneres, fetes amb carreus de pedra tallada. La façana principal de l'edifici presenta, a la planta baixa, una porxada amb tres arcs de pedra, al fons de la qual es troba la porta d'entrada al temple. Per sobre d'aquesta porxada i centrant la façana hi ha una rosassa, emmotllada en pedra artificial amb un vitrall. EL calat decoratiu presenta una orla de 10 cercles que envolten una creu grega situada al centre. Cal destacar el fet que la superfície on està encastada la rosassa està degradada en un segon nivell respecte la superfície de la façana general, a mode de baix-relleu. Aquest element es repeteix per sota de la cornisa del sostre. El cim de la cornisa està rematat per una creu de pedra. A l'interior de l'edifici destaca el tram de la nau central, més ample i elevada que les naus laterals. Les naus estan separades per arcs torals, mentre que el sostre, de doble vessant, està sostingut per tramades d'arcs formers de mig punt que descansen directament sobre els murs de la nau central. En els panys de paret que formen aquests arcs hi ha finestres d'ull de bou amb vitralls de vidre translúcid, sense coloració. L'espai de l'absis és quadrat, i l'altar està situat sobre una elevació d'un graó. A la paret del fons de l'absis hi ha, elevada, una estàtua de Sant Cristòfor, moderna, amb el nen Jesús a l'espatlla dreta. Sobre el primer tram de la nau central, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on destaca, al mur, la rosassa de la façana principal. | 08020-44 | Carrer Ferran Muñoz, 27 | 41.3320000,1.9228000 | 409861 | 4576173 | 1940 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici sencer s'inspira en un estil arquitectònic proper al neo-romànic . | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33920 | L'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt arquitectònic conformat per diverses edificacions de caràcter agrícola disposades al llarg d'un carrer, sorgides a partir de la masia de l'Alzina. És aquesta un edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. L'edifici presenta actualment tres portes d'entrada, destacant la situada al centra de la façana, a nivell de la planta baixa. És una porta ample i alta, d'arc escarser feta amb dovelles de gres vermell. Les altres portes d'accés, situades als extrems de l'immoble, són modernes, probablement realitzades durant el procés de compartimentació de l'edifici en habitatges independents. També a nivell de la planta baixa hi ha un sòcol de pedra, modern, que s'estén d'extrem a extrem de la façana, salvant l'espai de les portes, tot i que el marc de les portes laterals modernes està fet amb el mateix tipus de parament que el sòcol. A nivell del primer pis, les finestres estan lleugerament desordenades en la línia horitzontal de la façana. Tan sols el tram central i el tram esquerre presenten dues finestres cadascun, situades sobre les respectives portes. En ambdós casos, es tracta d'una finestra amb balcó de ferro forjat, que té a la seva esquerra una finestra més petita, sense balcó ni barana, però amb ampit. En el cas del tram central, però, entre ambdues finestres hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 403). Igualment, sobre la porta del tram dret hi ha u petit plafó de rajoles de ceràmica on hi ha representada la imatge de Sant Cristòfor, amb el Nen Jesús a coll-i-be, travessant un riu. Pel que fa al tram dret de la façana, a nivell del primer pis hi ha solament una finestra, també sense balcó ni barana i amb ampit. Aquesta finestra està desplaçada a l'esquerra respecte la porta de la planta baixa. Finalment, el nivell de les golfes es tradueix a l'exterior en la presència de diverses finestres, concentrades a l'extrem esquerre, on se'n troben tres, d'arc de mig punt, i a l'extrem dret, on n'hi ha dues, quadrades. Cal fer esment també de la cornisa de l'edifici, amb decoració de dents de serra; al tram esquerre es troba una corriola de ferro forjat, corresponent a un antic pou. La resta d'edificacions que s'estenen al llarg del carrer són, com ja s'ha indicat, de caràcter agrícola. Destaca, a l'esquerra de la masia de l'Alzina, el celler-magatzem, de planta rectangular i teulada de teula àrab a doble vessant, amb els murs fets de blocs de pedra i tàpia, que presenta, a la façana principal, orientada a l'oest, dues portes d'entrada, amples, d'arc escarser i emmarcades en maó, estant una d'elles actualment tapiada. La resta d'edificacions, adossades, corresponen a magatzems diversos, pallers i solls. | 08020-53 | Disseminat al Bonsolei | La casa actual podria ser, segons Xavier Parellada, hereva d'un dels tres masos de l'església comptabilitzats als fogatges del segle XIV, per bé que l'immoble que ha arribat als nostres dies està edificat en un indret diferent al del mas original. Pel que fa als estadans, entre els anys 1569 i 1836 consten els bateigs dels membres de la família Vendrell de l'Alsina. L'any 1632 el Mas de l'Alzina és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia de Bagues. El 1642 es documenta la mort de Jaume Vendrell de l'Alzina, propietari també de l'Abeurada i Mas Ferré. El 1756 consta com a propietari en Fèlix Vendrell de l'Alzina. El 1849 es documenta la casa actual, anomenada ja Casa Alzina. | 41.3370200,1.9321700 | 410652 | 4576721 | 1849 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33920-foto-08020-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33920-foto-08020-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33920-foto-08020-53-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33923 | Raval de la Barceloneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-la-barceloneta | XIX | Conjunt de carrers (Sant Francesc, 2-42; Sant Sebastià, 2-34; Sant Roc, 2-8; Camí Ral, 90 a 106), que es caracteritzen per tenir les cases adossades d'una tipologia similar. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb un arrebossat, recte o amb arc rebaixat). De vegades hi pot existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, és de poca volada i amb baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles, amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dues o tres obertures al pis, tot en un mateix pla, sense concessions decoratives ni de volums, excepte en algun cas. | 08020-56 | Raval de la Barceloneta | 41.3341100,1.9098000 | 408776 | 4576421 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | edificacions del costat nord dels carrers de Sant Francesc, Sant Sebastià i Sant Roc, recollit en la informació gràfica del PGOU. | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 33924 | Carrer de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-salut | XX | Barri d'habitatges aïllats, no entre mitgeres, conformat pels números 7 al 12 del carrer de la Salut, a la zona de Cal Vidu. Es tracta de cases d'estil noucentista, de composició arquitectònica senzilla. En la seva majoria són edificis de planta quadrada o rectangular amb teulada a quatre vessants. Tenen un sol pis, és a dir, una planta baixa. Totes aquestes cases disposen d'un petit terreny al seu voltant i estan tancades per un mur que les separa del carrer i les aïlla entre elles, a mode de baluard. La façana principal d'aquests habitatges presenta una composició molt senzilla, formada per una porta central, bé d'arc carpanell, bé d'arc de mig punt o bé simplement rectangular, flanquejada per una finestra a cada costat, amb la mateixa decoració que la porta. La majoria d'aquestes cases tenen portes i finestres laterals que donen accés al jardí o terreny que envolta l'immoble. | 08020-57 | Carrer de la Salut (Cal Vidu) | Aquestes cases foren construïdes entre els anys '20 i '30 del segle XX. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, a la casa ubicada al número 1 del carrer de la Salut s'hi va instal·lar, durant la Guerra Civil (1936-1939), el comandament militar, raó per la qual aquesta casa és coneguda com 'El Mando'. | 41.3277700,1.9358100 | 410944 | 4575690 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix el conjunt de Cal Vidu. | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33926 | Barraca de Mas Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-traval | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-59 | 41.3175200,1.9265100 | 410152 | 4574562 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33926-foto-08020-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 33927 | Ca l'Anfruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanfruns | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XX | Conjunt arquitectònic conformat per un casal d'estil noucentista amb capella privada i altres edificacions annexes d'ús agrícola, tancat per un baluard. L'edifici principal està sobrealçat en una plataforma de la mateixa extensió que la planta, de forma quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb una balustrada que recorre tot el perímetre de la teulada. L'edifici presenta una disposició simètrica i pràcticament idèntica de les obertures a totes les façanes, únicament diferent a la façana principal. Totes les obertures són quadrades i els marcs presenten un arrebossat de color blanc, que es distingeix així del color salmó de la superfície del parament de la façana, sense decoració, a excepció de les finestres del primer pis de la façana principal. Aquesta està presidida, a la zona central de la planta baixa, per una escala senyorial que dona accés al portal d'entrada. Aquesta zona de l'escala i el portal està coberta per una porxada sostinguda per columnes situades als extrems que hi ha davant de l'escala, mentre que a la part superior esdevé una terrassa per a la finestra central del primer pis. A cada costat de la porta d'entrada a l'edifici hi ha una finestra quadrada, amb balcó semicircular i balustrada. A nivell del primer pis, la finestra central, que surt a la terrassa conformada per la part superior de la porxada de la plana baixa, ja esmentada, està coronada per una orla de motllura de calç o guix, amb decoració vegetal. A cada costat d'aquesta finestra hi ha una altra, de característiques idèntiques a les situades als laterals de la planta baixa, però coronades també per orles de motius vegetals amb un medalló enmig. Corona la façana, com ja s'ha dit, una important balustrada amb un frontó al centre, enmig del qual hi ha una altra orla que emmarca la data '1921', les xifres fetes en calç o guix, ondulants, de tradició modernista. Cal destacar que la balustrada està dividida en diversos segments, entre els quals hi ha col·locades hídries, de caràcter ornamental. Pel que fa a la resta de façanes, aquestes presenten tres finestres a cada planta, disposades simètricament, com ja s'ha dit, destacant la finestra central del primer pis, que presenta balcó semicircular amb balustres, i les tres finestres del pis de les golfes, quadrades i molt petites. Les façanes est i oest surten, a nivell de planta baixa, a una terrassa, mentre que la nord, que és la principal, surt a un rebedor situat al voltant de la porxada de l'entrada i limitat per una elegant balustrada de tradició romàntica que dona a la pineda de Ca l'Enfruns i que dona accés, pels laterals, a la resta dels jardins de la finca. La façana sud comunica directament amb els jardins de la finca; en aquesta destaca el portal d'entrada situada al centre de la planta baixa, que presenta una porta de fusta que sobresurt lleugerament de la vertical de la façana. L'edifici presenta, a la part baixa, sòcol amb revestiment de color blanc a les quatre façanes, i cantoneres igualment de revestides de blanc. | 08020-60 | c. Cal Vidu, 1 | Aquest edifici ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Costa, Can Carreres, Can Anfruns i Ca l'Anfruns. El document més antic on s'esmenta aquest edifici és en un capbreu de l'any 1595, amb el nom de Mas Costa, propietat de Gabriel Panyella, però on hi treballava el seu gendre Gaspar Aymerich. Gabriel Panyella també era propietari del Mas Glassat. El Mas Costa era contigu al Mas Glassat, i antigament formaven una sola finca. En canvi, l'any 1701 es diu que el Mas costa limitava a l'est amb Mas Glassat, a ponent amb Vendrell del Roure i Jaume Romagosa, al nord amb Vendrell de l'Hostal i el sud ell mateix. El 1597 el mas és confessat per Gaspar Aymerich i recuperat posteriorment per Gabriel Panyella, qui el ven a Antonio Carreras l'any 1617. A la confessió del Mas de la Clota, s'esmenta com a límit nord l'honor de Montserrat Vendrell (del Roure), que abans era de Gabrial Panyella del Mas Costa. El Mas Costa també apareix com a límit est del mas Torra (Puig Castellar), i també al límit nord de la peça 'Font Sangonera', doncs a l'est limita amb el mas Glassat, resseguint la serra fins el Puig de la Desfeta. L'any 1593 Climent Garau compra el Mas Costa i el Mas Glassat a Gabriel Panyella. El 1817 torna a aparèixer documentat el Mas Costa, vulgarment anomenat Carreras. L'any següent, 1818, s'instal·len a Can Carreres Josep Anfruns, foraster i militar carlí amb rang de capità, i la seva muller Maria. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, el cognom d'aquest militar seria 'Fruns', i no 'Anfruns', de manera que el nom de 'Ca l'Enfruns' vindria d'aquest cognom: en Fruns. Ca l'Enfruns és un dels masos esmentats al salpàs del 1880 com a Maset de l'Enfruns.L'any 1921, l'edifici pateix una profunda reforma que dona lloc a l'immoble actual, d'estil eclèctic, que conserva algunes decoracions de tradició modernista a la façana principal, i trets típics del noucentisme i del romanticisme. | 41.3272100,1.9335300 | 410753 | 4575630 | 1921 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació descripció)La capella d'Entrepins, situada al sector est del conjunt, és la capella privada de Ca l'Anfruns. Adossada al baluard de la finca i molt a prop de l'entrada, és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau, amb teulada de teula àrab a doble vessant. Orientada en sentit NE-SW, presenta curiosament façana amb porta d'entrada als dos extrems. L'aparell constructiu de l'edifici és fet amb blocs de pedra irregulars, amb maó i arrebossat amb tàpia, excepte a la façana, NE, la més destacable, la qual, per trobar-se prop de l'entrada al recinte de la finca, és la que presenta un aspecte més senyorial: un gran portal d'entrada amb porta de fusta a doble batent, d'arc carpanell amb mènsules sota l'arrencament de l'arc, que ocupa pràcticament tota la façana. A banda i banda del portal trobem ja els pilars que enfilen la resta dels extrems de la façana per quedar rematats en uns pinacles piramidals esglaonats senzills, de maó vist. La part superior central d'aquesta façana, per sobre l'arc del portal, presenta una franja horitzontal de rajola verda, i per sobre el frontis, rectangular sense decoració, amb les cantonades lleugerament arrodonides i rematades per una creu llatina. L'arrebossat de la façana és de color blanc, a diferència de la resta de l'edifici, i no hi ha decoració escultòrica. La façana oposada, orientada al SW, és més senzilla; presenta, a la planta baixa, la porta d'entrada, d'arc escarser, sobre el qual hi ha un ull de bou. La part superior està rematada per un campanar d'espadanya d'un sol ull. No hi ha decoració de cap mena. La resta d'edificacions del recinte corresponen a elements de caràcter agrícola, com l'antic edifici de les cavallerisses, o el corral | 102|106|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 33929 | Festa Major de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-begues | La Festa Major de Begues es celebra entorn al dia de Sant Jaume. Els actes tradicionals consisteixen en el pregó, el correfoc (essent un element destacat la Cuca Fera) i la Cercavila popular de Festa Major amb els gegants, gegantons, capgrossos, grallers, bastoners, cobla de tres quartans, ball de gitanes, cercolets, trabucaires i falconers. | 08020-62 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33929-foto-08020-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 33930 | Festa de Sant Sebastià / festa major d'hivern / festa del vot de pa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-festa-major-dhivern-festa-del-vot-de-pa | AAVV (2000): 'Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota' dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 14. | Festa que té com a base l'acte del repartiment de pa (veure història). El dia de Sant Sebastià comença amb la benedicció del pa. Les masies de Begues que efectuaven la donació del pa per Sant Sebastià són: Can Grau del Coll, Les Planes, Mas Traval, Puig Moltó, Mas Ferrer, l'Alzina, Can Romagosa, La Parellada, mas Roig, Can Tèrmens, Can Sadurní i Can Figueres. | 08020-63 | La tradició patronal de Sant Sebastià a Begues ve de lluny, igual que en molts altres pobles de Catalunya i Espanya, en els quals juntament amb Sant Roc es reparteixen la major part de patronatges. La tradició de devoció a Sant Sebastià comença a la Baixa Edat Mitjana a conseqüència de l'epidèmia de pesta negra que a mitjan segle XIV aterroritzà la humanitat de forma impensable, fonamentalment l'Europa cristiana, i que tingué conseqüències importants a nivell demogràfic i sòcioeconomic. Incapacitada la ciència europea de l'època per a l'explicació racional d'aquest fenomen, fou interpretada segons el sentir particular del moment amb culpabilitats (entre elles la dels jueus, dels quals es va dir que havien enverinat les aigües, d'aquí les persecucions que varen seguir a les epidèmies), o com a càstigs divins. En aquest sentit de religiositat es cercà l'empara de certs sants que, d'alguna manera ja es relacionaven amb la malaltia i el sofriment, entre els quals hi havia Sant Sebastià, elegit per Begues com altres pobles. Cal tenir present que la primera onada de pesta negra va aparèixer a Catalunya el mes de març de 1348 per les ciutats portuàries, procedent de la Mediterrània. Aquest any, en què va morir de la malaltia en Pere March II, baró d'Eramprunyà, al setembre la pesta va arribar a Saragossa, on era el rei Pere III el Cerimoniós, reunit en les Corts del regne, i a conseqüència de la pesta va morir també el rei de Castella, Alfons XI. Eramprunyà i la seva rodalia van quedar pràcticament despoblats i els seus barons, fonamentalment Jaume March II, varen haver d'establir nous pobladors a tot el territori i, lògicament, a Begues a finals d'aquest segle XIV (1379-1400). D'aquest establiment se'n deriven les propietats actuals, que es poden seguir pràcticament fins ara. En els documents es fa esment dels masos rònecs, les masies i les terres abandonades. Els preus agrícoles es varen incrementar notablement, els treballadors del camp varen doblar els seus sous i la inflació es va disparar, essent necessari regular sous i preus a les Corts Generals del regne. La pesta va tornar al 1362, 1371, 1382, i en diversos anys de finals del segle XIV i començaments del XV. Aquest clima de mort, desesperança i terror va introduir una reflexió a nivell general sobre la pròpia societat i l'Església, i a nivell individual una exaltació mística important. En aquest àmbit es va produir la recerca de la protecció divina sota el patronatge de la santedat demostrada, i en aquesta està Sant Sebastià des dels primers segles de la nostra era. Tenim constància documental que Sant Sebastià ja tenia altar a l'església de Begues a l'any 1484, altar amb diversos ornaments, cosa que indica una devoció i patronatge de força temps, abans que es dediqui i construeixi un altar en un poble d'escassos recursos humans i econòmics com era Begues. Sant Sebastià fou martiritzat en la persecució de l'emperador Dioclecià (regnat del 284 al 305). D'acord amb les dates de què disposem, Sant Sebastià va néixer a Narbona, ciutat del Llenguadoc. Fou soldat i l'emperador Dioclecià el nomenà capità del seu exèrcit, gaudint del privilegi dels que tenien un rang alt. Es convertí assistint els cristians condemnats. La santedat assolida el va portar a efectuar cures miraculoses en vida. També va ser protegit del papa Caius. Denunciat davant l'emperador, aquest el va fer comparèixer davant seu i un cop confirmat el seu cristianisme el va fer lligar a un tronc i fuetejar pels seus propis soldats; va sobreviure miraculosament, per la qual cosa va ser portat al circ i apallissat fins a la mort, fet que succeí el 20 de gener de l'any 288, i enterrat posteriorment a les catacumbes de Roma que duen el seu nom. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història)Com ja hem dit, des de l'any 1484, està documentat que Sant Sebastià ja tenia altar a l'església de Begues, un altar amb diversos ornaments, i entre els quals hi ha dos canelobres de ferro forjat d'espelma única. En anys successius de les visites pastorals, aquest altar de Sant Sebastià continua existint junt amb el de Sant Antoni i Sant Cristòfor, el patró.No coneixem el perquè dels repartiments de pa efectuats rotatòriament per les masies de Begues als feligresos en el dia de Sant Sebastià, encara que és probable que no tinguin un origen comú i que el temps, les oscil·lacions de la vida i la caritat religiosa les hagin unit. És possible que la tradició del repartiment neixi de l'obligació, a través de les diverses èpoques, de fer una caritat penitencial obligada en els cristians més ben situats, i no s'ha d'oblidar que el pa és el símbol cristià per excel·lència i de simbologia material (nutricional) i espiritual (divinitzat en la comunió) més rellevant. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 33931 | Llegenda de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-cristofol | 'La llegenda de Sant Cristòfol. L'enigma i la màgia de la cadira de Sant Cristòfol', dins de L'EIXARMADA, núm. 9, abril 2004, p. 23. | Diu la llegenda que Cristòfol era un home herculi que tenia la dèria de servir la persona més important de la Terra, i es va posar al servei d'un rei molt poderós, fins que s'adonà que tremolava de por en sentir anomenar el Diable; es va anar a llogar al Diable, que devia ser més poderós, i va començar a fer les malifetes que el nou amo li manava. Fins que un dia, pel camí van passar per una creu de terme i el Diable, en veure-la, va fugir esperitat. Llavors va pensar que la creu era l'emblema d'algú més poderós, va deixar el Diable i va anar a córrer món. Va trobar un ermità adorant una creu, i aquest li va dir que podia servir la creu ajudant la gent a passar un riu cabalós on molts s'ofegaven. Va arrencar un pi i se'n va fer un bastó per ajudar-se. Una nit de llamps i trons va trucar a la seva cabana un nen, i li va demanar si seria capaç de passar-lo a l'altra riba; ell, irritat, l'agafà d'una braçada, però essent a mig riu li pesava tant que no podia avançar, de feixuc que se li feia. En increpar-lo dient que pesava més que tot el món, el nen va dir que ell era Crist, que havia fet el món. Dit això, desaparegué, i el gegant va veure que el seu bastó, que havia clavat en terra, havia arrelat i floria. De rèprobe que es deia, passà a anomenar-se Cristophoros, 'Portador de Crist'. Hi ha una altra versió de la llegenda que explica la relació del sant amb Begues. Sant Cristòfol, que vivia a Begues, anava de nit a festejar a Santa Marta a la capella de l'Hospital de Cervelló, a Olesa. La gent d'Olesa se'n van assabentar i no ho veien gens bé. A tal punt va arribar el seu descontentament que un dia, quan el sant, havent deixat la santa, anava de tornada cap a Begues, el van esperar i el van començar a apedregar per demostrar-li la seva oposició al festeig. El sant, en veure's atacat, va fugir, arrencant a córrer i tantes pedregades li van arribar a tirar que se'ls van acabar i van haver de recórrer a les cebes i als alls per seguir. El sant no va parar de córrer fins que va ser en terme de Begues i allí al mig de la riera ve deixar el bastó i va fer un riu que travessava nou vegades el camí. Els que el perseguien no el van poder empaitar i el van haver de deixar estar. Llavors el sant es va asseure en una roca i va poder descansar. D'aquests fets en va quedar el testimoni en una roca, on s'hi podia veure la cadira, la marca del bastó i les dues petjades de Sant Cristòfol. En la versió de la llegenda que expliquen els beguetans es diu, a més, que des d'aleshores a Olesa no hi creixen ni les cebes ni els alls. Curiosament, a Olesa es conta una altra versió de la llegenda com a rèplica d'aquesta acusació. Diuen que un dia un pobre mendicant viatjava pel Camí Ral en el seu pas per Begues i que en arribar a la Barceloneta la gent del barri el va foragitar tot llençant-li cebes i alls. El pobre captaire va escapolir-se i seguí Camí Ral enllà fins arribar a l'Hospital d'Olesa on va ser acollit. Des d'aleshores, diuen els d'Olesa, que a Begues no hi creixen ni les cebes ni els alls. | 08020-64 | Cristòfol fou un màrtir cristià, cananeu i bisbe d'Antioquia, mort l'any 258. Va ser un sant molt venerat durant l'Edat Mitjana a Catalunya i a la resta de la Corona d'Aragó. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Sant Cristòfol va ser venerat com a advocat que preservava de l'aigua, del foc, dels terratrèmols i, en general, de la mort per accident. Era invocat contra la pesta, com Sant Sebastià, i com a protector dels camins, protegia d'accidents de viatge, de lladres de camí ral i d'animals ferotges. Als portals de les muralles de moltes poblacions i en molts pedrons dels antics camins hi havia capelletes amb la seva imatge. Caminants i correus s'hi encomanaven, i barquers de rius el tenien per patró, i també els navegants, i avui encara n'és dels automobilistes. El dia de Sant Cristòfol les aigües tenen virtut, a causa de tant com les havia hagut de travessar fent de passa de rius, sobretot si hom es banyava el punt de migdia, quan el sant va passar el riu amb el Nen Jesús a coll. Calia entrar i sortir de l'aigua set vegades senyant-se cada cop. Sant Cristòfol és el patró de Begues, així com també ho és d'altres poblacions com la Granada i Premià de Mar. En la litúrgia cristiana és representat pel gegant amb el nen Jesús a coll-i-be, com es pot veure a l'altar de l'església de Begues, i el seu símbol és el pi, com ho mostra l'escut de Begues. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 33932 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 18. Centre d'estudis beguetans. | XIV | Masia de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una disposició asimètrica de les obertures, totes elles emmarcades amb carreus i dovelles de gres vermell. La porta principal, situada al centre de la planta baixa, és d'arc de mig punt. A cada costat de la porta trobem una finestra rectangular i, a ambdós extrems de la façana, dues portes secundàries, sense arc ni decoració destacable. L'alçada de l'edifici no és regular. Al costat sud-est presenta una part on només hi ha un pis. La façana en aquesta part és d'un parament diferent a la resta, pedra vista arrebossada parcialment de factura moderna. A nivell de primer pis destaquen les dues portes amb balcó i barana de ferro situades a la part esquerra de la façana, mentre que a la dreta trobem dues finestres quadrades, amb ampit, sense balcó. Enmig d'aquestes obertures hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 405). Cal fer menció en aquest punt de fet que el cos adossat a l'esquerra de la façana, ja esmentat, arriba justament a nivell del primer pis. A nivell del segon pis, trobem dues portes amb balcó amb barana de ferro, situades al costat esquerre, simètricament sobre les del primer pis, d'idèntiques característiques, mentre que a la dreta destaca la cantonada de l'edifici, que es resolt a partir d'una tribuna de tres arcades de mig punt, que continua a la façana est. L'edifici presenta les cantoneres de pedra vista, que juntament amb els carreus de les obertures contrasten amb la superfície del parament de les façanes, amb un arrebossat de color blanc. La cantonera sud-est, a més sobresurt lleugerament a nivell de la planta baixa, ja que en aquesta part hi té un contrafort adossat. Un baluard de pedra tanca la part frontal de la casa, una part de la façana de ponent -on destaca una construcció secundària de planta rectangular situada a diferents nivell segons la topografia del terreny -, i quasi la totalitat de la façana de llevant. A l'exterior de la casa destaquen el pou, l'era o un forn de pa circular, avui elements decoratius. | 08020-65 | Les Planes | El Mas de les Planes el trobem ben identificat amb aquest nom al segle XVII, tot i què l'origen del mas és molt anterior, encara que amb un altre nom. Al segle XIV se l'anomenava mas Costa, essent propietat de la família Costa, tot i que és probable que hagués pres el nom de l'indret per ser una zona de 'costes' (terres en pendent o properes a penya-segats). Segons un document notarial signat pel notari Folqueres, l'any 1338 Guillem Costa vengué el mas Costa a Bononat Panyella, família estesa i assentada a Begues que al segle XIV posseïen el mas Torra (a Puig Castellar) i la Massana. Segons un altre document signat pel notari fuster, l'any 1396 posseïa el Mas Costa en Jacob Panyella. En el capbreu de 1458 fet per Jaume March III just abans de l'esclat de la Guerra Civil Catalana (1462-1472), hem trobat que es declara posseïdor de les Planes en B. Petit, qui també té el mas Codinelles. Però sembla bastant probable que aquest nom de les Planes al segle XV sigui referit a un altre mas que avui es desconeix quin era. Aquest mateix mas de les Planes el tornem a trobar al capbreu de 1595 en la descripció d'unes afrontacions del Mas Pau, propietat de Montserrat Pau, 'abans dit mas Panyella de la Figuera. Té vinya plantada, erm i bosc. Limita amb Joan Sadurní de la Costa, amb Joan Carreras que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes i part l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols que abans fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina i també part amb el terme de l'Hospital de Cervelló'. A mitjans segle XVI en Climent Guerau del Coll, fill de Bartomeu, comprà el Mas Costa i Mas Glaçat. No obstant, en el capbreu de 1595 trobem com a posseïdor de Mas Costa i Mas Glaçat en Gabriel Panyella que l'hauria adquirit, potser per contracte d'establiment, a Climent Guerau. Tanmateix, segons un document signat pel notari Anton Seriol de l'any 1598, els barons d'Eramprunyà, Isabel de Torrelles i Francesc d'Erill, reconeixen el Mas Costa i Mas Glaçat a Joana, vídua de Climent Guerau, i el seu fill hereu, pel que pagaven 40 lliures. Al segle XVII és quan el Mas Costa perd el nom per passar-se a dir de les Planes, tot i que no queda clar quan es produeix. Serà l'any 1614, quan es fa el recompte dels habitants del poble a causa del Compliment Pasqual, que ens assabentem que a les Planes hi viu el matrimoni format per Pau Cirerol i la seva esposa i possiblement amb fills petits, que no queden recollits en l'enquesta del rector perquè en aquests recomptes s'excloïen els menors de 7 anys. A les llibretes dels anys 1617, 1618 i 1619 ja es nomena l'Helena, filla del matrimoni. En els anys següents, el nom de les Planes desapareix i la família Pau Cirerol passa a habitar el Mas Glaçat fins al 1634. Res fa pensar que el Mas de les Planes en aquesta època hagués desaparegut, però no en tenim més notícies fins l'any 1655. Segons un contracte d'establiment del 24 de gener de 1655, 'Antic Campamar lloga i fa lloguer a Ramon Costa de tota la casa y heretat del Mas Alemany y Mas Turallo y Mas de las Planas per cinc anys i cinc esplets'. Les referències que d'aquest es fan en els pactes del contracte sembla que no és més que un corral per guardar bestiar. És possible que durant alguns anys el Mas de les Planes no fos habitat i l'única referència que recorda la toponímia del Mas de les Planes la trobem al capbreu de 1632, quan es refereix a una peça de terra plantada de vinya, dita la Plana, que tenia cedida en contracte emfitèutic a Jaume Petit del Mas Trabal. | 41.3231500,1.9475300 | 411919 | 4575165 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història)Acabada la Guerra de Successió, l'any 1718, l'Intendent General Josep Patiño, per poder implantar el Cadastre General a Catalunya manà es confeccionés un cens de béns i persones de tot el Principat. El nom de les Planes no hi surt com a contribuent en els cadastres de 1717 a 1747. Degut a què les relacions de les propietats en terres, cases i bestiar, les confeccionaven el batlle i regidors del poble i després eren facilitades a l'Intendent general, les ocultacions per pagar menys resultaren tan evidents que obligarien a què l'any 1759 es desplacés per tots els pobles de Catalunya un censador per fer un cens definitiu. Aquest Cadastre registra el mas de les Planes com a casa pròpia de Joan Petit de les Planes, propietari del Mas Alemany i de la Clota.A partir de 1762 aquest mas gaudeix d'una gran vitalitat econòmica, hi viuen 13 persones, el mateix nombre que al 1800. Els Petit continuen amb la titularitat de la masia, que aixoplugava el 1852 a 10 persones. Les Planes, en els darrers 50 anys ha sofert diverses vicissituds, ha canviat de propietari, ha estat comprada per servir de restaurant, de casa d'estiueig, reformada,... Tot i així, encara conserva la imatge de masia que li va donar el seu caràcter. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33933 | Goigs en llahor del Gloriós Mártyr Sant Cristófol, patró del poble de Begas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llahor-del-glorios-martyr-sant-cristofol-patro-del-poble-de-begas | <p>SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls. p. 36</p> | <p>Himne religiós en lloança de Sant Cristòfol. La lletra dels goigs és la següent: 'Puig de Déu sou molt amat / y n'alcansáu tot favor; / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Ab gran fervor y esperit / A molt gent predicareu, / y per quantas parts passareu / lo ver Déu fou obehit; / dexant ab intens dolor al home més obstinat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Vostres miracles son tants, / que no's poden referir; / fins á un bastó sech, florir / feren vostras santas mans; / molts mirant del troch la flor / se aparten del pecat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Decio, emperador cruel, / vos doná graves torments, / llansantvos en fochs ardents / perqué no us feyeu infiel: / mes de vostre pit lo ardor / al tirá dexá burlat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Duas infames donzellas / vostra castedat temptaren / peró'ls mals intents dexaren / mirant vostras maravellas; / ab un improvís terror / sentintse lo cor mudat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Ab durs assots vostre cos / fou maltractat dels sayons; / mes per vostras oracions / senti, en lloch de dany, repós; / sens que'l foch abrasador / maltractés vostre costat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Quan las fletxas vos tiraren / los gentils ab gran orgull, / á hu tragueren un ull, / perqué contra ell se tornaren / per vostre medi y favor; / peró al fi restá curat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Las febras y malaltías / á vostre nom se rendexen , / y tots los mals obehexen / á vostras oracions pías; / y puig ni mal ni dolor / sent qui us té per advocat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Es testimoni patent / de vostra gran fortalesa, / demunt del coll la grandesa / portant del Omnipotent: / la virtut, brío y valor, / vos feren tan alentat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Begas es poble ditxós / en tenirvos per Patró, / puig tè en vostra protecció / l'amparo més amorós; / ell us prega ab gran fervor / que'l miréu sempre ab pietat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Puig sou d'est poble advocat, / y us som devots de tot cor: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat.'</p> | 08020-66 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-11-18 00:00:00 | Oriol Vilanova | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||||
| 33938 | Escultura 'Homenatge a Lina Font' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-a-lina-font | BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric'. Edita: Ajuntament de Begues. | XXI | Escultura feta a partir de la tècnica de la talla de granit negre de Zimbabwe - Sofia i marbre rosa de Portugal. És una escultura exempta composada a partir d'un bloc rectangular de granit negre de Zimbabwe - Sofia llis, d'unes dimensions de 4,55 m d'alçada x 1,95 m d'amplada x 50 cm de profunditat, disposat verticalment sobre un basament del mateix material; aquest basament té unes dimensions de 3,72 m de llargada x 2,08 m d'amplada x 55 cm d'alçada i presenta una superfície ondulada. El bloc de granit té, al centre, una obertura rectangular vertical de 3,55 m d'alçada x 81 cm d'amplada on hi ha encaixat un altre bloc, de marbre rosa de Portugal, esculpit amb formes sinuoses, que sobresurten dels plànols verticals del bloc de granit negre 31 cm per la cara anterior del monument i 36 cm per la cara posterior. A les cares anterior i posterior del monument, així com a la superfície del basament, hi ha diverses paraules i fragments de poemes inscrits al monument. Així, a la cara anterior del monument, a l'esquerra, es poden llegir les paraules: 'objectiva - intuïció - suma - ventura - plànols - precisió - mirem - força'. A la dreta es llegeix: 'desigual maduresa - destrucció - cultura - universal - precisió - ritme - records - ser - plàstica - mà - bellesa - tràgic - un - dolor - llenç - còpia - emana - tècnica - cerca - feliç'. A la cara posterior del monument, a l'esquerra, es llegeix: 'punt - art - intensa - còsmic - joves - emoció - repòs'. A la dreta: 'construir aprofundir - expressa - nostàlgia - esperit - color - vida - evolució - ofici - taca - veritable - lliure - nens - societat - línia - instant - natura - visió - volum - actual - vital - pura - crear'. Pel que fa al basament de l'escultura, a la superfície corresponent a la cara anterior s'hi llegeix: 'el olvido - Nuestros ecos - viajando por el tiempo - unidos en un - libro. Vine amb mi - si vols sentir - de l'arbreda les remors. - Silenci! - les roses, - les parpelles closes, - dormen.'Causa - freda - nou'. 'No hi ha rogent - ara a ponent, - tot és misteri. - Un vel de blaus - tot ho embolcalla. - Silenci!' A la superfície del basament corresponent la lateral dret del monument es llegeix: 'Nuestras huellas - perdidas en la tierra... - ¿Quién sabrá descifrarlas?'. A la superfície del basament corresponent la lateral esquerre del monument es llegeix: 'El eco de tu voz - será el desierto. - El eco de mis versos.' Finalment, a la superfície del basament corresponent la cara posterior del monument es llegeix: 'Les fulles del roure - mouen l'aire. Vine amb mi - si vols sentir - les confessions del brancatge'. 'Piedra, - vestigio de geologías - milenarias, de agrietadas esperanzas - de, quién sabe - que misteriosas procedencias'. 'que acarician - todos los soles'. | 08020-71 | Plaça de Lina Font | 41.3322200,1.9191500 | 409556 | 4576201 | 2006 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33938-foto-08020-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33938-foto-08020-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ángel Camino | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33939 | Escultura 'Aura de llunes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aura-de-llunes | BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric'. Edita: Ajuntament de Begues. | Escultura exempta de metall monocrom, que representa un personatge dempeus, amb un ritme de moviment anecdòtic, ja que està lleugerament inclinat a un costat d'una barra inclinada, la qual té, a l'extrem superior, una peça circular amb una mitja lluna representada a l'interior. L'escultura està feta de metall polit, és d'estil abstracte, i té unes dimensions de 3,80 x 2,20 m. | 08020-72 | Plaça d'Avinyonet | 41.3372000,1.8997500 | 407940 | 4576774 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33939-foto-08020-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33939-foto-08020-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33940 | Escultura a l'Ajuntament - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-lajuntament-1 | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada en pedra Springstone. Representa el bust d'una persona amb trets facials negroides, amb el cap lleugerament inclinat a la dreta. L'escultura té unes dimensions de 72 cm d'alçada x 43 cm d'amplada i 19 cm de profunditat. La part del rostre presenta la superfície de la pedra polida, mentre que la part corresponent als cabells del personatge, així com el basament del bust, són de pedra sense polir. | 08020-73 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. Colleen Madamombe (1964-2009) és considerada la primera i millor escultora femenina de Zimbabwe. | 41.3302000,1.9247100 | 410019 | 4575971 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33940-foto-08020-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33940-foto-08020-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 33941 | Escultura a l'Ajuntament - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-lajuntament-2 | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada en serpentinita. Representa un bust abstracte, que recorda les màscares de l'Àfrica negra. Els trets facials estan desproporcionats, disposats a partir d'una de les cantonades verticals del bloc de pedra. L'escultura té una alçada de 64 cm x una amplada de 29 cm x una profunditat de 20,5 cm. | 08020-74 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3302000,1.9247100 | 410019 | 4575971 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33941-foto-08020-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33941-foto-08020-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33943 | Casa Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ubach | XX | Edifici de planta rectangular dividit en dos cossos annexos, amb planta baixa i dos pisos. L'edifici principal, que té la façana orientada a l'avinguda Torres Vilaró, és de planta quadrada i presenta terrat amb balustrada, mentre que a la part posterior té adossat un cos de planta rectangular, amb planta baixa i un sol pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant. El resultat és una edificació a diferents alçades, el cos principal més elevat i el posterior més baix. A banda, a la cantonada NW hi ha una extensió de la planta baixa, coronada a la part superior per una terrassa amb balustrada, mentre que a l'extrem SE hi ha una zona enjardinada tancada per un mur. L'edifici principal presenta, així, les obertures disposades simètricament a les façanes. Cada pis està separat per una línia horitzontal decorada amb rajoles que formen una sanefa de motius vegetals, amb un prim marc horitzontal al límit inferior i superior de l'esmentada línia de rajoles. Aquesta forma decorativa contrasta amb la superfície del parament de les façanes, les quals presenten un parament llis arrebossat de color blanc trencat. La cornisa superior és de maó vist i sobresurt en degradat de la vertical de la façana; per sobre hi ha la balustrada de la terrassa. Les cantoneres de l'edifici són també de maó vist. Totes les obertures, tant portes com finestres, són rectangulars i tenen un marc arrebossat de color groc clar. A nivell de planta baixa, la façana principal presenta la porta d'entrada ubicada a la meitat dreta, havent una finestra a l'esquerra. A la dreta de l'edifici principal hi ha l'extensió de la planta baixa que s'hi adossa, la qual té a sobre la terrassa lateral esmentada més amunt, que fa cantonada amb el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. A nivell de planta baixa hi ha, també, un sòcol revestit del mateix color vermellós que les cantoneres de maó vist. El primer pis o pis principal presenta dues portes disposades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa, que surten a un mateix balcó, allargassat, amb barana de ferro forjat. El pis superior presenta dues obertures més, en aquest cas dues finestres sense balcó. La façana lateral NW presenta únicament dues portes a nivell del primer pis, que donen a la terrassa lateral ja descrita, mentre que a l'alçada del segon pis no hi ha obertures. La façana lateral oposada, orientada al SW, no presenta cap finestra en tota la façana. | 08020-76 | Avinguda Torres Vilaró, 34 | 41.3294800,1.9279300 | 410287 | 4575888 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33943-foto-08020-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33943-foto-08020-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33943-foto-08020-76-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquesta casa també rep el nom de Can Cortada. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33944 | Casa a l'Avinguda Torres Vilaró, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-lavinguda-torres-vilaro-23-25 | XX | Edifici de planta rectangular amb teulada simètrica a dues vessants amb carena paral·lela a la façana. Es tracta de dos habitatges de planta baixa, adossats i independents. A la façana hi ha un sòcol de pedra a la base, i cal pujar tres graons per accedir al nivell de l'habitatge. La composició de la façana destaca per estar centrada per la porta d'entrada, guarnida per una línia de rajoles de ceràmica de color verd, col·locades esglaonadament per creuar horitzontalment la façana, fent-li de marc a la part superior de la porta. A la part superior de la façana, abans del coronament hi ha una cornisa que creua de la mateixa manera. El coronament té una motllura horitzontal on neixen tres cossos amb formes sinuoses, el central més gran que els dos laterals, provocant una composició simètrica en cada un dels habitatges, que són idèntics. Un jardí frontal i un mur de tanca clouen l'edifici a la part sud. | 08020-77 | Avinguda Torres Vilaró, 23-25 | 41.3299800,1.9271800 | 410225 | 4575944 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33944-foto-08020-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33944-foto-08020-77-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 33945 | Villa Àngela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-angela | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta quadrada de planta baixa i terrat, d'estil noucentista. La façana principal és de composició senzilla: el portal d'entrada al centre, amb porta de doble batent i una finestra a cada costat amb reixa de ferro forjat decorada amb un medalló enmig dels barrots de ferro amb baix relleus de temàtica vegetal a l'interior. Cal destacar la decoració de les llindes de porta i finestres, feta a partir d'un motlle de guix o calç que representa una orla ovalada, sense decoració al centre, envoltada de tiges amb fulles. A la part baixa, la façana presenta un sòcol que sobresurt lleugerament del pla de la façana, arribant a l'alçada del marc inferior de les finestres. Per sobre de porta i finestres, un fris molt prim separa aquestes de tres petits ulls de bou, situats simètricament sobre les obertures, decorats també amb motlle de calç o guix de motius vegetals. Per sobre d'aquests ulls de bou es troba la línia de cornisa, horitzontal, i coronant l'edifici, al centre, un frontó circular al centre del qual hi ha una orla emmarcada, com la resta, amb motlle de guix o calç envoltat de decoració vegetal. Al centre d'aquesta orla hi ha una inscripció de ceràmica amb les paraules 'VILLA ANGELA'. El perímetre del terrat de l'edifici està envoltat per una balustrada. La façana lateral de ponent presenta una porta i una finestra. La porta dona accés al recinte enjardinat de la casa, i la única decoració que presenten ambdues obertures és una línia molt prima a mode de marc a la zona de les llindes. Al sector de ponent de l'edifici hom troba una altra edificació, corresponent a les antigues cotxeres i habilitada actualment com a magatzem i espai d'aparcament de vehicles. És un edifici senzill, de planta quadrada, d'una sola planta amb una sola obertura, una porta d'arc rebaixat, emmarcada; l'edifici està coronat per un frontó circular a la part central, sense decoració. | 08020-78 | Avinguda Torres Vilaró, 21 | 41.3299800,1.9269400 | 410205 | 4575944 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33945-foto-08020-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33945-foto-08020-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33945-foto-08020-78-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33946 | Colònies Luz Casanovas/ Les Hirondelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonies-luz-casanovas-les-hirondelles | XX | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc deprimit còncau, element que es repeteix a la resta d'obertures de la façana. Totes les obertures presenten un marc de maó vist i porticons de fusta a doble batent de fusta, de color blau clar, que destaquen per sobre del fons blanc de la resta de la façana. Un fris horitzontal de rajoles de ceràmica decorades amb un escacat de quadres blanc i blaus actua de línia de separació entre les obertures de la planta baixa i primer pis. Com ja s'ha indicat, les finestres del primer pis estan disposades simètricament sobre les de la planta baixa; la del centre és una porta que presenta balcó amb barana de ferro forjat, la base del qual està decorada amb el mateix fris de rajoles anteriorment descrit, respectant així la disposició horitzontal d'aquest element decoratiu. Cal destacar el fet que els vessants del sostre sobresurten respecte el pla de la façana, suportats per mènsules de fusta. L'edifici té adossat, a llevant, un cos rectangular, de planta baixa i pis, probablement edificat en una segona fase constructiva, que presenta una obertura a cadascun d'aquests nivells, de les mateixes característiques que les de l'edifici principal. La teulada d'aquest cos afegit és horitzontal. | 08020-79 | Avinguda Torres Vilaró, 19 | Antic xalet que fou casa de colonies regentada per una ordre religiosa. | 41.3300100,1.9267300 | 410187 | 4575948 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 33947 | Edifici a l'Avinguda Torres Vilaró, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-a-lavinguda-torres-vilaro-18 | XX | Edifici de planta rectangular, d'una sola planta i sostre a doble vessant, d'estil noucentista. Destaca la façana principal, la qual està centrada pel portal d'entrada, d'arc de mig punt i porta de doble batent, flanquejat a banda i banda per una finestra d'arc de mig punt amb enreixat de ferro, modern. Sobre l'arc de la porta d'entrada a l'immoble sobresurt un sostre de teula a triple vessant, sostingut per dues mènsules, probablement afegit modernament. Per sobre de les obertures hi ha un fris horitzontal de rajola de decoració geomètrica que fa de línia divisòria just per sota de la cornisa, la qual presenta, alineades verticalment per sobre de la porta i finestres, unes petites obertures a mode de respirall, decorades amb motllures en forma de fulles quadrilobulades. Corona la façana, per sobre de la cornisa, el capcer, de forma ondulada amb capcims esfèrics als extrems, i una orla ovalada al centre, cega. Cal destacar el fet que en una segona fase constructiva, es va adossar a aquest edifici un segon cos, al qual correspon el número 18c del carrer, el qual respecta únicament la línia del fris i la cornisa horitzontal, per bé que sense la decoració de rajoles anteriorment esmentada, ni sense les ondulacions del capcer, essent, en aquest cas, horitzontal. | 08020-80 | Avinguda Torres Vilaró, 18 | 41.3297700,1.9263800 | 410158 | 4575922 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33947-foto-08020-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33947-foto-08020-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33947-foto-08020-80-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 33948 | Avenc del Corral Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-corral-nou | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. | Avenc de 43 metres de profunditat màxima amb una boca de 2 x 4 metres. Aquesta dóna pas a un pou de 12 m seguit d'un altre de 23 m. Aquest darrer condueix a una rampa que baixa amb forta inclinació fins arribar a un petit fus. | 08020-81 | Can Jaques | Explorat per primera vegada l'any 1898 per Norbert Font i Sagué. | 41.3028600,1.8540600 | 404066 | 4573012 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Pot presentar problemes d'hipòxia (manca d'oxigen).Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 33949 | Cal Marcel Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcel-ventura | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta rectangular d'una sola planta i teulada a doble vessant. L'element més destacat de l'edifici és la façana principal. Aquesta està centrada pel portal d'entrada, rectangular, darrera del qual hi ha un espai a mode de rebedor, al fons del qual hi ha l'autèntica porta d'entrada a la casa. A cada costat d'aquest portal hi ha una finestra amb reixa de ferro bombada. Per sobre d'aquestes obertures hi ha, com a ornament, unes garlandes de guix o calç de tiges vegetals, pintades de color vermell fosc, que destaquen per sobre del fons de la façana, que és de color blanc. Aquestes garlandes es troben també al centre i als extrems del capcer de la façana, la qual presenta, al centre, una curvatura còncava, que forma un cos que sobresurt, i als laterals unes curvatures convexes en degradació, que resten per sota de la curvatura central. D'aquesta manera, aprofitant l'espai del capcer sota la curvatura central còncava hi ha pintada la data '1918'. Al centre de la façana, sobre el portal d'entrada, també hi ha un ull de bou decorat al voltant amb motius de tiges i altres elements vegetals, del mateix color vermell fosc de les garlandes. Al voltant de l'immoble hi ha un recinte tancat per un mur que el separa de la via pública; en aquest mur destaca la reixa de ferro forjat, així com l'enreixat que conforma la porta d'entrada al recinte. | 08020-82 | Avinguda Torres Vilaró, 1 | 41.3304800,1.9247000 | 410018 | 4576002 | 1918 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 33951 | Portal del nou edifici de Cal Motis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-nou-edifici-de-cal-motis | L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 9, abril de 2004, p. 1-2. | XIX | Portal d'entrada al nou edifici que s'aixeca sobre el lloc on s'ubicava la casa coneguda com a Cal Motis. Aquest portal, d'arc carpanell molt rebaixat, conserva les dovelles originals dels muntants i l'arc, de roca calcària. A la dovella central hi ha un escut amb les inicials 'J·P·F' emmarcades en una orla, als extrems superiors de la qual hi ha les xifres que composen la data '1874'. | 08020-84 | Carrer Major, 16 - 18 | Aquest portal procedeix possiblement d'una antiga casa de la Clota. Es va traslladar per a servir com a portal de la casa coneguda com a Cal Motis, situada al número 16 del carrer Major de Begues. Cal Motis, però, fou enderrocada el juliol de l'any 2003. A l'edifici que es va aixecar al seu lloc s'ha reubicat el portal. | 41.3308100,1.9224200 | 409828 | 4576041 | 1874 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33951-foto-08020-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33951-foto-08020-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33951-foto-08020-84-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix Cal Motis, enderrocat. | 99|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/