Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
33871 Dolmen d'Ardenya https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-dardenya BLASCO, A.; CANTOS, J.A.; IBÁÑEZ, M.J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen d'Ardenya (1a Fase) (Begues, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Es tracta d'un dolmen força malmès del que en destaquen 9 lloses calcàries col·locades verticalment i en disposició radial, tot seguint una planta circular, i una de perpendicular a les altres. Es tractaria, possiblement, d'una galeria catalana (Blasco, Cantos, Ibáñez, 2004) coberta per un túmul, que se situaria cronològicament entre el neolític final, el calcolític i el bronze inicial (3800-4100 BP). 08020-4 Al bosc conegut com a Coll de la Creu d'Ardenya Entorn a l'any 1996, l'arqueòleg territorial Magí Miret descobrí el dolmen. El juliol de l'any 2004 s'hi realitzà una intervenció arqueològica en la que únicament es recuperà una punta de fletxa de coure de tipus 'palmela'. 41.3522300,1.9181600 409501 4578424 08020 Begues Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 79|78 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
33874 Cova de Can Figueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-figueres BLASCO, A. (1989). 'Notícia d'uns materials inèdits de la Cova de Can Figueres. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 97-101. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14. SAFONT, S.; SUBIRÀ, M. E. (1996). 'Estudio antropológico de diversos hallazgos en la Cueva de Can Figueres (Baix Llobregat)'. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà. Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: Formació i implantació de les comunitats agrícoles. 27, 28 i 29 de març. Gavà-Bellaterra, p. 575-579. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. VVAA. (1964). 'Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera'. Cordada, 105. Barcelona, p. 26. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. p. 4. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Es tracta d'una cavitat amb dues entrades orientades al sud-est. La boca més occidental dóna pas a una petita sala de 18 m de llargada per 9 m d'amplada i 5 m d'alçada (Monturiol, 1964). 08020-7 Situada als contraforts del Sotarró Sembla que en els seu interior uns aficionats hi localitzaren enterraments. En Ricard Artasona, aficionat barceloní, conserva un collar de denes de variscita procedent d'un d'aquests enterraments (VVAA, 1997). Al Museu de Gavà hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans (VVAA, 1997). La secció Arqueològica del GM Gelera publicà haver-hi recollit 90 fragments de ceràmica ibèrica, alguns ossos d'herbívor i varis fragments de mandíbula i dents humanes (VVAA, 1964). A diferència del que succeeix a Can Sadurní, davant de l'entrada no existeix pràcticament cap terreny pla que possibiliti la vida a l'aire lliure. El material es troba al Museu Municipal de Gavà i bàsicament consta d'ossos humans, amb un petit collar amb denes de dentalium, esteatita, calcària i variscita, ceràmiques llises irrellevants i un petit recipient polípod.També es coneix un petit lot de materials recollits per la Secció Arqueològica del G.M. Gelera que correspon a ceràmica d'època ibèrica, ossos d'herbívors i varis fragments de mandíbula i peces dentàries humanes (material no localitzable). Aquesta cova ha estat molt visitada i freqüentment espoliada per afeccionats. 41.3449900,1.9232900 409920 4577615 08020 Begues Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-3.jpg Legal Neolític|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve El jaciment conté restes des de Neolític final/calcolític; ibèric. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 78|81|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
33901 Can Térmens https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 95-99. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. XIV L'edifici de les cavallerisses està modificat, ja que va ser adaptat per a l'ús de la hípica. Conjunt agrícola originat a l'entorn d'una masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i teulada a doble vessant de teula àrab. La façana principal presenta una disposició asimètrica de les obertures. Així, el portal d'entrada a l'immoble és al centre de la planta baixa. Es tracta d'un ample portal d'arc escarser i porta de fusta a doble batent. A cada banda d'aquest portal hi ha una finestra rectangular amb ampit i protegida per una reixa bombada de ferro forjat. L'assimetria de la disposició de les obertures es palesa al primer pis; amb dues finestres, una situada a l'esquerra de la façana, amb ampit, i una altre a la dreta, més gran, que és en realitat una porta amb balcó i barana de ferro forjat. Entre aquestes finestres es situa un dels rellotges de sol de Can Térmens (veure fitxa 397) Per últim, a l'alçada del segon pis, sota el cim de la cornisa, hi ha una galeria formada per tres finestres verticals coronades amb arcs de mig punt, corresponents a les golfes. A cada costat d'aquesta galeria s'obre una porta amb balcó i barana de ferro forjat l'obertura de la dreta, clavada a la paret, es conserva una politja de ferro. La façana sud-est presenta una sola finestra a nivell de planta baixa, quadrada, i tres finestres per cada pis, totes d'arc rebaixat. A la banda dreta d'aquesta façana, entre les finestres del primer i el segon pis, es troba un altre rellotge de sol (veure fitxa 398). La superfície d'aquesta façana presenta un estucat de color marró clar, excepte als marcs de les finestres i en unes franges horitzontals que van d'extrem a extrem de la façana a l'alçada de la base de les obertures, que són de color vermell fosc. Aquesta capa d'estuc, però, està una mica degradada, presentant esquerdes en alguns sectors. A la façana oposada, al nord-est. La masia té adossada un altre edifici allargassat, probablement una antiga pallissa de teulada a un sol vessant, mentre que a la façana nord-oest hi ha adossat un edifici més petit, de planta quadrada amb teulada a doble vessant, sense cap element d'interès. Al costat, aïllat, es troba l'edifici de les antigues cotxeres i el celler, ambdós de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb les façanes de pedra, on destaquen les altes portes d'accés, amb els muntants i els arcs rebaixats de maó vist, així com una finestra rodona, a mode d'ull de bou, situada entre aquestes portes i el cim de la cornisa. Darrera del celler es troba l'edifici de les antigues cotxeres de cavalls, un edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant, amb el parament de les parets de pedra, amb el portal d'entrada, de maó i amb arc rebaixat, com a única obertura. El conjunt de Can Térmens compta també amb un colomar, un petit edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant sobre la qual s'alça una torratxa de planta quadrada amb grans finestrals a cada costat, que és el colomar pròpiament dit. Uns 150 metres a l'oest de la masia hi ha l'anomenat corral nou de Can Térmens, conformat per dos edificis adossats en forma de 'L'; el cos de la banda nord-oest, més elevat sobre el terreny, presenta teulada de teula àrab a un sol vessant, mentre que l'altre cos, orientat al sud-est, té teulada a doble vessant. L'aparell constructiu és de pedra lligada amb morter de calç i sorra. Finalment, cal esmentar que el conjunt de Can Térmens comparteix espai amb les instal·lacions d'una hípica recentment abandonada. Així, adossat a l'edifici de les cavallerisses trobem un restaurant-cafeteria d'aquesta hípica, així com els paddocks i els boxes per als cavalls ocupant una gran extensió de 7180 m2 aproximadament al sector sud-oest del conjunt. 08020-34 Camí de Can Térmens Benet Térmens va instal·lar-se a Begues l'any 1609 i des de llavors l'heretat sempre havia estat transmesa per la via de la primogenitura, fins l'any 1935, en què Ramon Térmens, juntament amb la seva esposa, Teresa Pau Martí, també de Begues, com que no van tenir descendència masculina, varen acordar el matrimoni d'Àngela Térmens i Pau, pubilla de les quatre filles nascudes de l'esmentat matrimoni, amb Josep Pagès Pasqual, de Vilanova i la Geltrú, que donaria continuïtat al patrimoni Térmens. Can Térmens donava aixopluc a quatre famílies, a banda del masover i la seva família, d'un nombre variable de mossos i jornalers i d'alguna criada quan es feia necessari. Abans de ser Can Térmens, era Mas Tició, tal com apareix al capbreu de 1391. Al capbreu de 1390-96 confessa Antic del Mas Tició. Limita a orient amb Pere Floreig, al sud amb Mas Bruguer, a oest part amb terres seves i part amb Costa i a nord part amb riera Aigua Puda, part amb Pere Torra i part amb Guerau de Bruguer. L'any 1568 és Mas Tió. L'any 1610 apareix com a propietat de Casa Térmens. 41.3297300,1.9083000 408645 4575936 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 93|94|96|98|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
33905 Alzina de Puigmoltó https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigmolto Arbre monumental de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. Al peu de l'arbre monumental hi ha la font de nom homònim.L'abrbre té una alçada aproximada de 13 m i un diàmetre de tronc de 1,12 m. 08020-38 Puig Moltó 41.3173600,1.9220600 409779 4574548 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
33910 Col·legi Bosch/La Torre/Fundació Teodor Bosch/Convent de les Germanes Dominiques https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-boschla-torrefundacio-teodor-boschconvent-de-les-germanes-dominiques Pàgina web de la Fundació Privada Col·legi Bosch: http://www.fundacio-bosch.net/historia.php. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XIX La capella patí un incendi durant la guerra civil i perdé els vitralls i la decoració original. La tanca principal de la finca fou recenment substituida per una de disseny modern per tal de respectar les aliniacions del camí ral. Aquesta reforma també afecta la cotxera i la casa del masover on s'obre un porxo per donar continuïtat a la vorera. La Fundació Teodor Bosch és un antiga residència senyorial formada per un conjunt d'edificis voltats per un jardí: l'edifici principal, de planta en forma de 'T' amb dos cossos de planta quadrada adossats, una capella, un edifici de recent construcció (un aulari), i dos annexos, les antigues cotxeres i la casa del masover, integrades als extrems de la tanca que delimita la finca amb el camí ral. L'edifici principal, situat al centre del recinte, és de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un cos central, elevat, amb dos cossos laterals adossats, les façanes dels quals estan lleugerament endarrerits respecte la façana del cos central. La porta d'accés a l'edifici, situada al cos central, està coronada per un arc carpanell al centre del qual hi ha un escut amb les lletres 'T B', corresponents a les inicials de Teodor Bosch, entrellaçades entre si. També en aquest cos destaca la finestra del primer pis, amb arc carpanell, la única que té balcó, sostingut per quatre mènsules, dues a cada costat de l'arc de la porta d'entrada, amb barana de ferro forjat. Corona aquest cos central el segon pis, decorat amb una arqueria de cinc finestres amb arc de ferradura i, a sobre, la teulada a doble vessant. Els cossos laterals presenten únicament planta baixa i pis, amb una finestra a cada planta, d'arc carpanell com les anteriorment descrites, i estan coronats per un sostre a quatre vessants. En els angles exteriors d'aquests cossos laterals hi ha dos torrellons adherits, ambdós al nivell del primer pis. Les finestres d'aquesta façana, com les de la resta de l'edifici, presenten batents de fusta. La façana lateral est presenta una composició d'obertures lleugerament diferent: a la planta baixa hi ha una finestra central d'arc carpanell, però flanquejada per dues finestres més petites, quadrades, tot i que presenten un marc coronat en arc carpanell integrant-se, així, a l'estètica de la resta d'obertures. La finestra central presenta un ampit amb barana de ferro forjat. El segon pis presenta dues finestres paral·leles, d'arc carpanell i el segon pis una arqueria de tres finestres d'arc de ferradura. La façana lateral oest té adossat un pont que comunica amb la capella. La façana posterior té adossada una porxada de tres arcades d'arc carpanell, una central i dues laterals, amb pis a sobre, cobert amb teulada a un sol vessant paral·lela a la paret posterior de l'edifici. Aquest pis superior, que correspon, al segon pis de l'edifici, presenta tres finestres que donen a un balcó amb barana d'obra, situades simètricament sobre les arcades de la porxada inferior. Per sota de la teulada, la cornisa està decorada amb una sanefa de cercles disposats horitzontalment en tot el llarg. Al centre de la teulada, a la part exterior, hi ha una cúpula octogonal amb una claraboia. Interiorment, l'edifici principal està articulat al voltant d'un distribuïdor central al sostre del qual hi ha la claraboia esmentada. El distribuïdor dóna, pel nord, a la porta d'accés a l'edifici; per l'est i oest, a diverses estances de la planta baixa, i pel sud, dóna accés a una escala principal, amb barana de ferro forjat, que puja a la primera planta. Al primer pis hom troba, distribuïts al voltant de l'espai central que deixa l'entrada de llum de la claraboia, l'antiga sala d'estar de la comunitat de monges, que dóna a la terrassa de la façana posterior; el menjador, la cuina, l'antic despatx de la germana superiora, al costat del qual hi ha el seu dormitori; una habitació que fou habilitada coma a capella privada de les monges; i una sala sense funció definida. Al segon pis les estances es disposen al voltant d'un passadís que deambula al voltant de la paret que revesteix la cúpula de la claraboia. En aquest pis trobem les nou antigues cambres o cel·les de les monges, cadascuna amb el seu llit i pica d'aigua. Enmig del passadís, una porta dóna a una escala que accedeix a la cúpula de la claraboia, on cal destacar l'interessant encavallada de fusta. 08020-43 Camí Ral, 13 Teodoro Bosch i Estanca, fundador i impulsor d'aquest conjunt arquitectònic, va néixer a Barcelona l'any 1824, fill de Josep Bosch i Oller i de Bàrbara Estanca. El pare deTeodoro Bosch, Josep Bosch i Oller, d'ofici argenter, era fill de Ramon Bosch i de Francesca Ollé, nascuda a Begues el 29 de novembre de 1805, filla de Miquel Ollé Pares i Maria Figueras, que van contraure matrimoni el 25 de setembre de 1798 a la parròquia de Sant Cristòfor de Begues. Per tant, en Teodoro Bosch i Estanca era nét d'una beguetana i d'aquí li venia la relació amb el poble de Begues. Josep Bosch i Oller va morir l'11 d'octubre de 1865 a Begues on va ser enterrat.Teodoro Bosch es va casar en primeres núpcies amb Dionisia Ruiz de Arévalo, natural de Cartagena. Dionisia va morir a Barcelona el 2 d'abril de 1883 i va ser enterrada a Begues. En segones núpcies, Teodoro es va casar amb Fermina Ruiz, germana de la primera esposa. Teodoro Bosch esdevingué un home emprenedor, vinculat als negocis de la burgesia barcelonina. Aprofitant les oportunitats de compra de terrenys que oferia la construcció de l'Eixample de Barcelona va adquirir uns solars a l'illa que avui formen el carrer Bergara, Pelai i la plaça Catalunya, on es va fer construir un edifici de quatre plantes. Una vegada acabada la construcció de l'edifici de Barcelona, l'any 1879 es va decidir a comprar uns terrenys a Begues situats a la carretera d'Olesa de Bonesvalls per una permuta amb Joan Romagosa i Torres. Possiblement aquesta permuta devia ser de terrenys que ell havia heretat de la família del seu pare a la qual va afegir una peça de terra contigua, que comprenia l'antic Mas Girona, comprada a Eudald Vendrell i Romeu i Carme Sadurní i Petit. Allà va construir la casa que posteriorment es convertiria en el Col·legi Bosch. El 25 d'agost de 1880 Teodoro Bosch adquiria l'Alsina a la família Vendrell. Aquesta finca comprenia la masia principal i tres cases conegudes com Farfai, Can Grau i la Beurada. L'any 1885, completava la compra de finques a Begues amb l'adquisició del mas Rigol i les Bohigues. A causa de les seves activitats empresarials, Teodoro Bosch va formar part com a vocal de la Junta Directiva de l'Institut del Foment del Treball Nacional des de l'any 1880 a 1882. Teodoro Bosch va morir a Barcelona el 26 de novembre de 1887. El funeral es va celebrar a la parròquia de Betlem i tot seguit el cadàver va ser portat a Begues, on va ser enterrat. La seva vídua, Fermina Ruiz, va fer tots els tràmits perquè el 9 de desembre de 1892, les seves despulles, així com les de la seva primera dona, Dionisia, i les del seu pare, Josep Bosch, es transferissin des del cementiri de Begues a la cripta de la capella del Sagrat Cor de Jesús, annexa a la casa familiar. En aquesta cripta també es van enterrar els cossos de la seva mare, Bàrbara Estanca, i el de Rosa Bosch, que podria ser una germana del seu pare, traslladats del cementiri de Sarrià. Quan va morir la vídua de Teodoro Bosch, l'any 1903, va deixar com a última voluntat ser enterrada ,també, a la capella familiar de la casa de Begues. Teodoro Bosch va redactar l'últim testament el dia 21 de juliol de 1885. En no tenir fills de cap dels dos matrimonis, confiava verbalment les seves voluntats sobre el destí del seu patrimoni i declarava hereus de confiança i executors del testament a la seva esposa Fermina Ruiz, el prevere Francisco Colomines i Romeu, beneficiat de l'església de la Mercè de Barcelona, Eduard Gibert i Riera i Raimon Duran i Ventosa, tots dos advocats, i, per últim, Camilo Julià i Vilasendra, enginyer. L'any 1928, les Germanes Dominiques de l'Anunciata comencen a portar la institució educativa que encara avui perdura. La comunitat de religioses va exercir aquesta tasca fins l'any 2001, moment en què pren el relleu personal laic. 41.3311100,1.9198500 409613 4576077 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-3.jpg Legal Eclecticisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova De la reforma : Eulalia Riera Llauger (Continuació història)Al costat est de l'edifici principal de la Fundació, que acabem de descriure, s'alça la capella. És tracta d'un edifici d'estil neogòtic, de planta d'una sola nau de cinc crugies amb volta de creueria, i tres trams més a l'absis que no formen, però, capelles. El sostre és a doble vessant excepte a la zona de l'absis, que presenta un vessant per cada tram d'aquest, tres en total. A l'exterior l'espai que ocupa cada tram es troba entre contraforts. Darrere de l'absis, a la part central, hi ha la sagristia que forma una absidiola exterior adossada coronada per un petit campanar rematat per un pinacle que arriba pràcticament fins a l'alçada de la teulada de l'edifici. L'alçat dels murs de l'edifici es resol a partir de dos trams horitzontals: un més baix, de parament llis sense portes ni obertures, que arriba aproximadament a l'alçada de l'absidiola exterior que hi ha adossada a l'absis; i un tram superior, on es troben les finestres d'arc ogival amb traceries, i vitralls moderns; una per cada tram, tretze en total, a les quals cal afegir la de la façana principal. A l'interior del temple destaca, al tram de la primera crugia, el cor, situat a l'alçada entre la porta d'entrada, comunicat a l'edifici principal per un arc rebaixat i el finestral de la façana principal, amb un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior i amb barana decorada amb florona a la part superior. La façana principal de la capella presenta un portal d'entrada coronat per un timpà amb tres arquivoltes en degradació d'arc ogival, sobre el qual hi ha un gran finestral, igualment d'arc ogival, format a partir de tres finestres allargassades amb vitralls coronades per un rosetó. Cal destacar el timpà de la porta, decorat per una imatge del Sagrat Cor emmarcada per una màndorla, així com els capitells de les columnetes que donen suport a les arquivoltes i als brancals de la porta, tots amb decoració vegetal de fulles i flors de factura molt fina i polida. A la llinda del portal d'entrada, sota el timpà, hi ha esculpida la frase 'Cor Meum Vigilat'. Finalment cal fer esment dels dos edificis destinats antigament a cotxeres i a habitatge del masover. Aquests edificis es troben adossats, respectivament, als extrems del baluard que tanca el conjunt del costat del Camí Ral. Son edificis de planta basilical amb planta baixa i pis al cos central, amb teulada a doble vessant. Destaca l'edifici corresponent a les antigues cavallerisses que presenta, com a tret més destacable, un ample portal d'arc rebaixat que s'utilitzava com a accés dels cotxes de cavalls, mentre que als cossos laterals hom troba les portes d'accés de les persones.A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consten tres fitxes per cadascun dels tres elements que integren aquest conjunt. La vivenda del porter i cotxeres tenen el número 18123. L'església té el número 18124. Finalment, l'edifici central té el número 18125. 102|116|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
33924 Carrer de la Salut https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-salut XX Barri d'habitatges aïllats, no entre mitgeres, conformat pels números 7 al 12 del carrer de la Salut, a la zona de Cal Vidu. Es tracta de cases d'estil noucentista, de composició arquitectònica senzilla. En la seva majoria són edificis de planta quadrada o rectangular amb teulada a quatre vessants. Tenen un sol pis, és a dir, una planta baixa. Totes aquestes cases disposen d'un petit terreny al seu voltant i estan tancades per un mur que les separa del carrer i les aïlla entre elles, a mode de baluard. La façana principal d'aquests habitatges presenta una composició molt senzilla, formada per una porta central, bé d'arc carpanell, bé d'arc de mig punt o bé simplement rectangular, flanquejada per una finestra a cada costat, amb la mateixa decoració que la porta. La majoria d'aquestes cases tenen portes i finestres laterals que donen accés al jardí o terreny que envolta l'immoble. 08020-57 Carrer de la Salut (Cal Vidu) Aquestes cases foren construïdes entre els anys '20 i '30 del segle XX. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, a la casa ubicada al número 1 del carrer de la Salut s'hi va instal·lar, durant la Guerra Civil (1936-1939), el comandament militar, raó per la qual aquesta casa és coneguda com 'El Mando'. 41.3277700,1.9358100 410944 4575690 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix el conjunt de Cal Vidu. 106|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
33931 Llegenda de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-cristofol 'La llegenda de Sant Cristòfol. L'enigma i la màgia de la cadira de Sant Cristòfol', dins de L'EIXARMADA, núm. 9, abril 2004, p. 23. Diu la llegenda que Cristòfol era un home herculi que tenia la dèria de servir la persona més important de la Terra, i es va posar al servei d'un rei molt poderós, fins que s'adonà que tremolava de por en sentir anomenar el Diable; es va anar a llogar al Diable, que devia ser més poderós, i va començar a fer les malifetes que el nou amo li manava. Fins que un dia, pel camí van passar per una creu de terme i el Diable, en veure-la, va fugir esperitat. Llavors va pensar que la creu era l'emblema d'algú més poderós, va deixar el Diable i va anar a córrer món. Va trobar un ermità adorant una creu, i aquest li va dir que podia servir la creu ajudant la gent a passar un riu cabalós on molts s'ofegaven. Va arrencar un pi i se'n va fer un bastó per ajudar-se. Una nit de llamps i trons va trucar a la seva cabana un nen, i li va demanar si seria capaç de passar-lo a l'altra riba; ell, irritat, l'agafà d'una braçada, però essent a mig riu li pesava tant que no podia avançar, de feixuc que se li feia. En increpar-lo dient que pesava més que tot el món, el nen va dir que ell era Crist, que havia fet el món. Dit això, desaparegué, i el gegant va veure que el seu bastó, que havia clavat en terra, havia arrelat i floria. De rèprobe que es deia, passà a anomenar-se Cristophoros, 'Portador de Crist'. Hi ha una altra versió de la llegenda que explica la relació del sant amb Begues. Sant Cristòfol, que vivia a Begues, anava de nit a festejar a Santa Marta a la capella de l'Hospital de Cervelló, a Olesa. La gent d'Olesa se'n van assabentar i no ho veien gens bé. A tal punt va arribar el seu descontentament que un dia, quan el sant, havent deixat la santa, anava de tornada cap a Begues, el van esperar i el van començar a apedregar per demostrar-li la seva oposició al festeig. El sant, en veure's atacat, va fugir, arrencant a córrer i tantes pedregades li van arribar a tirar que se'ls van acabar i van haver de recórrer a les cebes i als alls per seguir. El sant no va parar de córrer fins que va ser en terme de Begues i allí al mig de la riera ve deixar el bastó i va fer un riu que travessava nou vegades el camí. Els que el perseguien no el van poder empaitar i el van haver de deixar estar. Llavors el sant es va asseure en una roca i va poder descansar. D'aquests fets en va quedar el testimoni en una roca, on s'hi podia veure la cadira, la marca del bastó i les dues petjades de Sant Cristòfol. En la versió de la llegenda que expliquen els beguetans es diu, a més, que des d'aleshores a Olesa no hi creixen ni les cebes ni els alls. Curiosament, a Olesa es conta una altra versió de la llegenda com a rèplica d'aquesta acusació. Diuen que un dia un pobre mendicant viatjava pel Camí Ral en el seu pas per Begues i que en arribar a la Barceloneta la gent del barri el va foragitar tot llençant-li cebes i alls. El pobre captaire va escapolir-se i seguí Camí Ral enllà fins arribar a l'Hospital d'Olesa on va ser acollit. Des d'aleshores, diuen els d'Olesa, que a Begues no hi creixen ni les cebes ni els alls. 08020-64 Cristòfol fou un màrtir cristià, cananeu i bisbe d'Antioquia, mort l'any 258. Va ser un sant molt venerat durant l'Edat Mitjana a Catalunya i a la resta de la Corona d'Aragó. 41.3302300,1.9247100 410019 4575974 08020 Begues Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Sant Cristòfol va ser venerat com a advocat que preservava de l'aigua, del foc, dels terratrèmols i, en general, de la mort per accident. Era invocat contra la pesta, com Sant Sebastià, i com a protector dels camins, protegia d'accidents de viatge, de lladres de camí ral i d'animals ferotges. Als portals de les muralles de moltes poblacions i en molts pedrons dels antics camins hi havia capelletes amb la seva imatge. Caminants i correus s'hi encomanaven, i barquers de rius el tenien per patró, i també els navegants, i avui encara n'és dels automobilistes. El dia de Sant Cristòfol les aigües tenen virtut, a causa de tant com les havia hagut de travessar fent de passa de rius, sobretot si hom es banyava el punt de migdia, quan el sant va passar el riu amb el Nen Jesús a coll. Calia entrar i sortir de l'aigua set vegades senyant-se cada cop. Sant Cristòfol és el patró de Begues, així com també ho és d'altres poblacions com la Granada i Premià de Mar. En la litúrgia cristiana és representat pel gegant amb el nen Jesús a coll-i-be, com es pot veure a l'altar de l'església de Begues, i el seu símbol és el pi, com ho mostra l'escut de Begues. 61 4.3 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
33948 Avenc del Corral Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-corral-nou AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. Avenc de 43 metres de profunditat màxima amb una boca de 2 x 4 metres. Aquesta dóna pas a un pou de 12 m seguit d'un altre de 23 m. Aquest darrer condueix a una rampa que baixa amb forta inclinació fins arribar a un petit fus. 08020-81 Can Jaques Explorat per primera vegada l'any 1898 per Norbert Font i Sagué. 41.3028600,1.8540600 404066 4573012 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Pot presentar problemes d'hipòxia (manca d'oxigen).Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
33960 Avenc del Fum https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-fum <p>FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona.</p> <p>Avenc de 34 metres de profunditat màxima al que s'accedeix a través d'una mina. Cal recórrer una galeria 62 m des de l'entrada de la mina per localitzar el punt on aquesta interceptà l'avenc. Aquest ascendeix mitjançant tres verticals i una sala a 34 m per sobre de la galeria.</p> 08020-93 Montau <p>Explorat per primera vegada per membres del SIE, que en realitzaren la topografia, l'any 1980.</p> 41.3446600,1.8867300 406861 4577617 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2024-11-18 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
33973 Ca n'Amell https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namell AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XX Edifici d'aspecte senyorial de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a quatre vessants. Presenta una disposició simètrica de les obertures a les façanes, havent-n'hi tres per cada pis a les façanes sud-est i nord-oest, i quatre obertures a les façanes sud-oest i nord-est. La façana principal, orientada cap al sud-est, presenta, a nivell de planta baixa, un porxo senyorial a l'entrada conformat per una galeria o tribuna de tres arcades a la seva part frontal, d'arc escarser rebaixat, més ample i alta la central que les laterals. L'arcada central és la que dona accés a la porxada, la qual està elevada per un basament amb cinc esglaons al centre. A cada lateral, la porxada presenta un altre arc escarser. Els marcs d'aquestes arcades, així com els de la resta d'obertures de l'edifici, estan fets amb maó vist, formant decoracions. Igualment de maó vist són les línies horitzontals que separen els nivells dels tres pisos de l'edifici. El sostre de la porxada de l'entrada forma una terrassa amb barana de ferro forjat que s'obre des de la porta que hi ha al centre del primer pis. A cada costat d'aquesta hi ha una finestra, de les mateixes dimensions que aquesta porta, però sense balcó. Finalment, a nivell de les golfes, les finestres són petites i rectangulars, disposades horitzontalment. En contrast amb els marcs de maó de les obertures, la superfície de les façanes presenta un arrebossat de color rosa molt clar apagat. 08020-106 Carrer Sant Climent, 8 Aquest edifici fou construït com a casa d'estiueig. Quan passà a mans de Manel Pla i Amell, aquest el reconvertí en una institució educativa, al primer quart del segle XX, paper que continua desenvolupant actualment. 41.3318300,1.9426000 411518 4576134 1900 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova L'edifici forma part avui en dia del Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell. Està considerat un dels millors xalets d'estiueig de Begues. La construcció ha perdut la torratxa que il·luninava l'escala i sobresortia per damunt de la coberta de l'edifici. 102|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
33974 Necròpolis de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-la-rectoria Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. EDO BENAIGES, Manuel; VILLALVA IBÁÑEZ, Maria Joesfa (2005): 'Memòria d'excavació arqueològica a l'església de Sant Cristòfor de Begues.' Maig 2005. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. X-XI Conjunt format per diverses estructures arqueològiques situades al subsòl de l'actual sagristia de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria i a la zona de l'absis de la mateixa. Actualment només són visibles, parcialment, les restes ubicades a la sagristia, les quals podrien ser atribuïdes a una fase altmedieval de l'església. Les estructures visibles corresponen, així, a un mur de l'església romànica, que conserva una finestra, a una tomba antropomorfa tallada per la fonamentació de l'esmentat mur, presumiblement corresponent a un ús funerari anterior a l'església; a un mur de menor entitat que s'entrega al mur romànic, i a diversos carreus, alguns d'ells treballats. A la zona de l'absis de l'església van aparèixer més tombes. 08020-107 Carrer Alacant, 8 La intervenció arqueològica que va treure a la llum les estructures trobades a l'església de Sant Cristòfor de la Rectoria es va portar a terme durant l'any 2005, a propòsit de les obres que es van fer al temple amb motiu de la seva restauració, la qual va finalitzar l'any 2008. 41.3290400,1.9439400 411626 4575823 08020 Begues Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Els resultats de la intervenció arqueològica que es portà a terme a l'església de Sant Cristòfor de la Rectoria resten inèdits a dia d'avui. Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix la rectoria Vella i el barri de la rectoria 92|85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34067 Cova de les Agulles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-agulles BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. VIRELLA, J. (1978): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca, 1978, p. 241-269. Cova de 7 m de recorregut. És una cavitat fortament ascendent, de 3 per 7 m i una alçada de 4 m. 08020-200 Les Agulles Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué. 41.3079600,1.9352600 410871 4573491 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34068 Pou de les Agulles https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-agulles AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996): 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. FONT I SAGUÉ, N. (1899): 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. MONTURIOL, J.; MUNTAN, L. (1961): 'Resultado de unas investigaciones sobre el Karst del Plá de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona)', SPELEON, Revista española de Hidrología, Morfología cárstica, Espeleologia y Cuaternario. Tom XII, núms. 1-2, p. 87. Instituto de Geología. Oviedo. Avenc de 4 metres de profunditat màxima. Es tracta d'un fenomen càrstic fossilitzat que a causa d'un revestiment d'argiles que l'impermeabilitza i reté l'aigua, per la qual cosa fou utilitzat com a pou natural (Aymamí, Pallarès-Personat 1996). 08020-201 Les Agulles Explorat per primera vegada l'any 1961 per Joaquim Monturiol Pous i Luis Muntan Engberg. En la publicació de les seves expedicions espeleològiques pel Garraf, Norbert Font i Sagué cita haver-hi esmorzat l'any 1899. 41.3119700,1.9359700 410936 4573936 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34069 Avenc Amat i Pagès / avenc Mercè / avenc de l'Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-amat-i-pages-avenc-merce-avenc-de-lalzina BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 15 metres de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 3 x 1,5 m dóna pas a un pou de -3,5 m, de dimensions similars a la boca i amb el fons ocupat per una capa gruixuda de restes vegetals procedents de l'alzina que creix a sobre de l'avenc. A l'extrem sud-oest de la base enllaça lateralment amb un fus de 4 m a 2 m sobre el fons, ocupat per materials clàstics de petites dimensions. Aquest comunica, mitjançant dues petites obertures, amb un nou pou de -10 m excavat sobre una diaclassa. 08020-202 La Morella Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras. 41.2950600,1.9155100 409200 4572080 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34070 Avenc de la Banya https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-banya BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 3 m de profunditat màxima. La boca és lleugerament el·líptica, de 0,7 m de diàmetre, oberta en el centre de la citada dolina, donant pas a un pou de -2 m. En l'extrem NW d'aquest enllaça amb una galeria de 3 m de longitud que comunica lateralment amb una sala final, que no és més que una diàclasi de 2,5 m. Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. 08020-203 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.2937300,1.9149500 409151 4571932 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34072 Avenc de les Bardisses https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-bardisses BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 14 m de profunditat màxima. El pou d'entrada és de -2 m i comunica per el seu extrem NE amb una sala de 4 m de longitud amb la seva base en pendent i sostre, constituït per una acumulació de blocs muntats en fals i encunyats entre si. Al NE de la citada sala s'obre un segon pou de -2 m que s'apropa en el seu fons amb un altre de -2 m també, encara que de dimensions majors, essent la seva presentació dificultosa. 08020-205 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.2931400,1.9078300 408554 4571874 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34073 Forat del Barranc de les Mosses https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-del-barranc-de-les-mosses AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. Avenc de 15 metres de profunditat màxima i boca molt gran. Als -4 m presenta un replà que, en un dels seus costats continua davallant fins als -15 m, on el pas esdevé massa estret per continuar-ne l'exploració. Presenta belles formacions d'estalactites de grans dimensions. 08020-206 Can Jaques Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras el 1924. 41.3075300,1.8637800 404887 4573519 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34074 Avenc de Bassallacuna https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-bassallacuna AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de parets verticals, d'un diàmetre màxim d'uns 4 m i 9 metres de profunditat màxima. 08020-207 Pla de Bassallacuna Fou utilitzat com a pedrera de sal de llop (Aymamí, Pallarès-Personat 1996). 41.3198400,1.8908700 407172 4574857 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34075 Avenc del Bruc https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-bruc AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. Avenc de 118 metres de profunditat màxima i 40 m de recorregut. La seva gran boca el·líptica, de 5 x 7,7 m, dóna pas a un pou de -95 m. Aquest, als pocs metres s'eixampla vers el nord-oest, amb parets força erosionades. Al fons d'aquest pou trobem una sala amb el sòl amb pendent E-W, d'uns 45º, cobert de clasts. Al final de la pendent enllaça mitjançant una finestra, situada a 18 m sobre el fons, amb un fus de 45 m d'alçada. 08020-208 Al fondo del Bruc Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué l'any 1899. L'any 1925 Amat i Carreras en realitzà l'exploració total. 41.2992100,1.9079300 408571 4572548 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34076 Avenc de la Clota https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-clota BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 27 metres de profunditat màxima amb una boca de 0,6 x 0,4 m. Aquesta dóna pas a un pou de secció irregular de -11,5 m, que acaba en una sala de 16 per 6 m. La sala, en pendent, arriba fins a l'entrada d'una falsa galeria descendent formada per una acumulació de blocs. A la part alta de la sala, a peu del pou de l'entrada, es localitza una segona cavitat de forma acampanada, de -8 m de vertical. La seva base està constituïda per una gran acumulació de clasts cimentats entre sí que permeten descendir fins a la màxima cota de la cavitat. 08020-209 La Clota Explorat per primera vegada per membres del GER del CE Roca de Gavà. 41.3131500,1.9325200 410649 4574070 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34077 Avenc Brut https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-brut BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 5 m de profunditat màxima. Es tracta d'una diàclasi d'una longitud mitja de 3 m i -6 m de profunditat que s'estreta progressivament. El fons està format per argiles obrint-se en ell la petita boca circular d'un forat cilíndric de poca profunditat. 08020-210 La Morella Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.3003500,1.9114200 408865 4572671 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34078 Avenc del Bufí https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-bufi BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 19 metres de profunditat màxima i dues boques d'accés. Les boques donen accés a un pou de -17,5 m, d'estructura irregular, i amb la base constituïda per una barreja d'argiles i clasts. Al nord-est de la planta s'inicia una galeria que finalitza després d'un recorregut de 5 m en la part alta d'un petit pou de secció circular i uns 1,5 m de diàmetre. 08020-211 Campgràs Explorat per primera vegada pel SIRE de la Unió Excursionista Catalunya. 41.2951600,1.9165600 409288 4572090 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34079 Avenc de Can Jaques / Avenc Josep Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-jaques-avenc-josep-rovira AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. Avenc de 41 metres de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per dos pous. El primer, de -25 m, amb una amplada que oscil·la entre els 2 i 3 m, es manté unit a la cúpula del segon a través d'una curta galeria. El segon és un pou de -14 m, essent la seva base la cota màxima assolible d'aquest avenc. 08020-212 Penyes Roges L'any 1989 l'equip de Font i Sagué destapà la seva boca segellada pels grans blocs col·locats pels pastors per evitar la caiguda del bestiar. Tot i això no hi pogueren descendir per manca de suficient corda. La primera exploració, doncs, es produí l'any 1924 per part de R. Amat i Carreras, qui descendí el primer pou i sondejà el segon. 41.3035100,1.8716200 405537 4573064 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34080 Forat de Can Jaques https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-can-jaques AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 19 metres de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre (eixamplada pels seus primers exploradors), dóna pas a un pou de -16 m estructurat sobre una diaclassa nord-sud. La seva base té forma còncava i, a l'extrem nord-est, a dos metres per sobre del nivell de la base s'obre un pou de 2 metres de profunditat. A - 6 m el pou que dóna accés a l'avenc té una obertura impracticable que enllaça per la part alta del pou principal, el qual, al mateix temps, es comunica per la part central i mitjançant una gatera i una finestra situada a 7 m del fons, amb una nova cavitat vertical situada a l'oest. 08020-213 Can Jaques Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. 41.3102900,1.8628500 404813 4573827 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34081 Pou de Can Jaques https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-jaques AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. Avenc 15 metres de profunditat màxima i el fons cobert per aigua. Segons Aymamí i Pallarès-Personat (1996), l'aigua és retinguda per un dipòsit d'argiles que l'impermeabilitza. 08020-214 Can Jaques Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. 41.3096900,1.8632300 404844 4573760 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34082 Avenc Carles Selicke https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-carles-selicke BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 135 metres de profunditat màxima. La boca superior és una gatera descendent que incideix sobre el pou principal. El pou s'amplia progressivament fins arribar a -45 m, on s'arriba a un petit replà mitjançant un petit pèndol. El pou continua dividit en dues boques. Si entrem per la petita es pot baixar una vertical de 50 m fins arribar als -95 m, on convergeixen els dos pous. Des d'aquí i per una sèrie de verticals de 8, 17 i 9 metres s'arriba al fons de l'avenc. Tornant a -45 m es pot baixar també per l'altra boca que condueix a un pou de -6 m, fins arribar a un replà des d'on s'accedeix al pou per una finestra. 4 metres més avall s'arriba a una sala amb blocs inestables. Un pou de 29 m duu a una estretor impenetrable. Més amunt, una nova via duu fins a -120 m, on comunica amb el pou principal. 08020-215 La Morella Explorat per primera vegada per membres de la UEC Cornellà, l'any 1963. L'any 1971 components de l'ERE del CEC exploraren la via lateral. Finalment, l'any 2005, espeleòlegs del GERS exploraren els pous d'enllaç amb la via lateral i en realitzaren la darrera topografia. 41.2973900,1.9176900 409386 4572336 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34083 Avenc de la Carmeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-carmeta BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 8 m de profunditat màxima. La cavitat comunica amb l'exterior mitjançant dues boques, essent una d'elles impracticable. Travessada l'entrada es penetra per un conducte estret en una sala de 3,5 m de longitud en direcció S-N que gira 180° al E per acabar a la base d'un fus de 5 m d'altura. Allà, a l'extrem final, comença una gatera que desemboca a un pou inclinat de -2,5 m. La sala d'entrada comunica per un pas de reduïdes dimensions situat al SW i un conducte obert a 1,8 m sobre la seva base, amb una sala superior de menys altura. El fons de la cavitat, de 3 m d'altura, comunica amb la superfície mitjançant una forat de 10 cm de diàmetre. 08020-216 Puig de l'Astor Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. 41.3247500,1.8558900 404252 4575440 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34085 Avenc Clos https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-clos AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) Sota terra, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. FONT I SAGUÉ, N. (1897) 'Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica', Renaixença -. Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. Avenc de 28 metres de profunditat màxima conformat per un únic pou vertical de -25 m. La boca, d'un metre de diàmetre, s'obre en direcció nord-oest. La base del pou, coberta per clasts baixa en pendent fins assolir la cota de -28 m. La cavitat està composada per la fusió de dos fusos excavats sobre una diaclassa. Un d'ells forma la cavitat pròpiament dita, mentre que el menor, menys desenvolupat, arriba als 13 m d'alçada i es manté unit a l'anterior per quatre finestres. 08020-218 Les Agulles Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué, l'any 1897. 41.3076100,1.9296100 410398 4573458 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34086 Avenc del Coll de la Ferla https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-coll-de-la-ferla BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 7 m de profunditat màxima. Travessada la boca 0,8 m de diàmetre es penetra en un pou de -2,5 m. La seva base descendeix en pendent cap a una nova vertical de 2,5 m. Tota la cavitat està afectada per un procés clàstic. 08020-219 Serra dels Joncs Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC. 41.3231000,1.8619100 404753 4575250 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34087 Avenc dels Colors https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-colors BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc d'11 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, d' 1,75 per 0,50 m dóna pas a un petit pou de -4,5 m amb la base inclinada, que enllaça per un punt més baix amb un segon pou, no explorat, en el que s'han sondejant 6 metres. A 2 m del exterior existeix una plataforma constituïda per materials clàstics encaixonats a la paret NE. 08020-220 La Morella Explorat per primera vegada per membres del SEG del GMG. 41.2988000,1.9179700 409411 4572492 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34088 Avenc de les Cuetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-cuetes BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 20 metres de profunditat màxima conformat per un pou de -20 m de formació molt irregular amb una sèrie de passos estrets superposats entre -10 i -15 m. 08020-221 Les Conques Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. 41.3220000,1.8599800 404590 4575130 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34089 Avenc Destapat https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-destapat BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 8 m de profunditat màxima. La cavitat consta d'un únic pou cilíndric de -8 m i 1 m d'amplada, eixamplat en la seva part superior en sentit NE fins la profunditat de -2 m. La base està constituïda per argiles i productes clàstics de mida petita. 08020-222 Campgràs Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC. 41.2906500,1.9128400 408970 4571593 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34090 Avenc de la Discòrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-discordia FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 66 metres de profunditat màxima. Una gatera d'entrada duu a una sèrie de pous de 12, 16 i 14 metres. En la cota -45 m comença un pas molt estret que comunica amb un pou de 17 m, dividit en dues vies que arriben al mateix fons. Allà una altra gatera baixa fins estrènyer-se a la cota -66 m. 08020-223 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres de l'ERE de l'AEC, l'any 1974. 41.2929700,1.9103900 408768 4571853 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34091 Avenc Embussat https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-embussat Avenc de 6 m de profunditat màxima. 08020-224 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per la Secció d'Exploracions Subterrànies del Club Esquí Puigmal de Barcelona. 41.2906400,1.9080700 408571 4571597 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Informació aportada per la Federació Catalana d'Espeleologia a través del Centre de Documentació de l'Espeleologia Catalana (Olesa de Bonesvalls). 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34092 Avenc de l'Encenedor https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lencenedor BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 8 m de profunditat màxima. Penetrat per l'estreta boca, de 0,5 per 0,3 m, s'arriba a la part superior d'una diàclasi de -7 m que va perdent amplitud progressivament fins impedir la seva exploració abans d'arribar el seu fons, en pendent cap a NE. 08020-225 La Morella Explorat per primera vegada per membres del SIE de CEA. 41.2976000,1.9170000 409328 4572360 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34093 Avenc de l'Estrip https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lestrip BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 8 m de profunditat màxima. Està constituït per un pou de -8 m estructurat sobre una diaclàsa N-S les configuració de la qual es molt irregular. A 1,5 m travessa un pla d'estratificació, a conseqüència del qual es formà una petita galeria. 08020-226 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.2940500,1.9132500 409009 4571970 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34094 Avenc de la Ferla https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-ferla AMAT, R. (1925) Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1897). Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. FONT i SAGUÉ, N. (1899). Sota terra, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. Avenc de 165 metres de profunditat màxima. La boca és de grans dimensions, uns 5 m de diàmetre, i dóna pas a un pou de 92 metres. Una via alternativa es desenvolupa en la meitat superior. Del fons del pou, a partir d'un ressalt s'inicia una galeria descendent que arriba a la cúpula del següent pou de 39 metres al que segueix un altre de 10 metres més. Per assolir la màxima cota (-165 m) caldrà ascendir per una galeria per després descendir per pous petits. 08020-227 Les Conques La primera exploració, parcial, fou a càrrec de Norbert Font i Sagué, l'any 1898. L'any 1924 Rafel Amat i Carreras en realitzà l'exploració total. A la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), hi ha dipositats materials arqueològics atribuïts a aquest avenc. Es tracta de 5 fragments de ceràmica a mà, possiblement atribuïbles a la Prehistòria recent. 41.3188400,1.8625000 404796 4574776 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34095 Avenc de la Ferleta https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-ferleta BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 3 m de profunditat màxima. Està constituït per un únic pou de -2,5 m de profunditat que comunica amb la superfície per una obertura de 0,7 m de diàmetre. 08020-228 Fondo dels Alaverns Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.3197400,1.8609600 404669 4574878 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34096 Avenc de la Figuera https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-figuera BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 3 m de profunditat màxima. Es tracta d'un pou únic desenvolupat a expenses d'una diàclasi N-S. La planta es allargada segons aquesta direcció. Les seves parets presenten mostres de una intensa corrosió. 08020-229 Campgràs Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.2901400,1.9170000 409318 4571532 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34097 Avenc del Fondal https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-fondal BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 19 metres de profunditat màxima. La boca condueix a un únic pou de -16,5 m. El seu fons descendeix 3 m en pendent fins arribar a la base d'un petit fus de 5,5 m. 08020-230 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. 41.2952200,1.9038500 408224 4572110 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34098 Avenc del Frontís https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-frontis Avenc de 2,5 m de profunditat màxima. La seva boca, molt estreta (0,30 x 0,40 m), dóna accés a una saleta de pis descendent i menys de 0,5 m d'alçada, estretint-se fins convertir-se en impracticable. Abunden estalactites i petites columnes. 08020-231 Puig Moltó Explorat per primera vegada per membres de l'ERE, el 12 de maig de 1974. 41.3131800,1.9198300 409587 4574087 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34099 Avenc de la Fulla https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-fulla BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 7 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un únic pou de -7 m de profunditat presentant una estructura el·líptica. 08020-232 Puig Ginebró Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.2925400,1.9151300 409165 4571800 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34100 Avenc del GJES https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-gjes Avenc de 81 m de profunditat màxima. La dolina inicial té un metre de desnivell i l'entrada a la cavitat és de petites dimensions (0,2 5 x 0, 40 m) donant accés a una galeria meandriforme descendent de 6 m de recorregut i que desemboca en un pou de 27 m de desnivell, d'aspecte adiaclasat i que ens situa a la cota 32; aquí es divideix en dos conductes, pel més oriental es baixen 5,3 m i remuntant 1 m es pot seguir a ramonage uns 12 m més avall, és a dir, a la cota -49,3 però degut a la descomposició de les parents no és factible instal·lar per a baixar el darrer pou de l'avenc. Tornant a la cota -32 s'agafa l'altre pou que té 13,6 m de desnivell i al seu fons es pot accedir a la darrera vertical de 35,5 m arribant a la cota -81, on a un extrem de la planta es troba una petita gatera de 3 m de recorregut, on s'assoleix la cota de màxima penetració. 08020-233 La Morella Aquesta cavitat fou explorada per primera vegada l'1 de setembre del 1976 per membres del GIE Sant Cugat. 41.2994600,1.9183900 409447 4572565 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34101 Avenc del Ginebró https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-ginebro BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 71 metres de profunditat màxima. Quatre pous enllaçats entre sí de 23, 17, 15 i 8 m arriben a -70 m. Una sèrie de pous paral·lels connecten amb un d'ells que assoleix els -71. 08020-234 La Morella Explorat per primera vegada l'any 1958 per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. 41.3034100,1.9109000 408826 4573011 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34102 Avenc del Gravat https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-gravat BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 10 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un pou cilíndric on la seva base està ocupada per argiles i petits blocs angulosos. De l'extrem E-SE del seu fons esdevé una curta galeria cegada per la litogènesis i els sediments. 08020-235 Puig Verdeguer Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. 41.3128800,1.9125200 408974 4574061 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34103 Avenc de les Banderes https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-banderes BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 14 metres de profunditat màxima i 12 m de recorregut total. El pou d'entrada presenta una vertical de -8 m, formant una sala de 10 x 4 m amb pendent vers el nord-oest. A la paret del punt més baix d'aquesta sala, a 4 m sobre el fons, s'obre una nova sala de 5 x 2 m. Cal ressaltar la gran quantitat de concrecions que recobreixen les parets. 08020-236 Puig de l'Astor Explorat per primera vegada pel SES del CEP. 41.3192600,1.8536300 404054 4574833 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34104 Avenc de la Grèvola https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-grevola BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 8 m de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre, dóna pas a un pou únic de -7 m que s'eixampla a -2 m, arribant a una amplitud de 3 m. La seva base està formada per una acumulació de petits materials clàstics sobre les argiles de descalcificació. 08020-237 Fondo de la Grèvola Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.3205100,1.8898300 407086 4574932 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34105 Avenc Gruixut https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-gruixut Avenc de 19 m de profunditat màxima. La boca de la cavitat és, juntament amb la de l'avenc Ample, la de majors dimensions del Massís (12x5 m), el fons es troba ple de materials al·lòctons, i en alguns punts de les parets es troben petits murs de pedres a manera de plataformes, realitzats i utilitzats per la gent que explotaven aquesta pedrera de sal de llop, quedant d'aquesta manera totalment emmascarada la hipotètica cavitat original. 08020-238 Bassallacuna 41.3191100,1.8993300 407879 4574767 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34106 Avenc de l'Infern https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-linfern BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 20 metres de profunditat màxima que comunica amb l'exterior per dues boques. La més septentrional s'obre en una dolina de 5,5 x 5 m. El primer pou presenta 15 m verticals amb les parets molt concrecionades. El fons està ocupat per materials clàstics, entre els quals es poden assolir els 20 metres de profunditat. 08020-239 La Morella Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. 41.2952700,1.9142800 409097 4572104 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
34107 Avenc del La https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-la BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 14 m de profunditat màxima. La seva veritable boca s'obre en el fons d'un embut de secció allargada en direcció N-S de 4 m de longitud per 2,5 m de profunditat. El primer pou presenta una vertical de -9 m, essent la seva estructura campaniforme, i comunica per la seva base amb una nova vertical de -2 m que no és més que una zona alta d'un nou pou obstruït pels despreniments. 08020-240 Puig Ginebró Explorat per primera vegada per membres del GIS del CE Pau i Justícia 41.2970800,1.9099200 408735 4572310 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5