Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41250 | Sant Vicenç de Riells del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-riells-del-fai | VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. COMAS, Carme (1985): Sant Vicenç de Riells del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | Església de nau única, amb absis rectangular i tres capelles laterals. La nau principal està coberta amb una volta de llunetes. L'església té estructura de nau basilical, amb la torre del campanar, i una segona torre a ambdós costats de l'absis. La torre del campanar, de planta octogonal, és segurament d'època barroca. En la façana principal hi ha la porta d'accés, coronada per un timpà amb la data 1703, i una fornícula amb la imatge d'un sant. Damunt la fornícula hi ha un ull de bou de grans dimensions i, situat a l'esquerra de la fornícula, un rellotge de sol. No conserva restes notables de l'edifici romànic, només conserva part del mur nord-oest, sota el campanar. | 08023-204 | Riells. Plaça de l'església | El primer esment el tenim el 971, ja abans que el 1045 el bisbe de Barcelona l'uneixi al monestir de Sant Miquel del Fai. Cinc segles després, el XVI, s'uneix a Bigues com a sufragània, i el 1618 es reforma i s'amplia fins a esdevenir l'edifici actual, completat el segle XVIII. Finalment, el 1957 passa a mans del Bisbat de Vic. | 41.6988800,2.1985000 | 433309 | 4616654 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41250-foto-08023-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41250-foto-08023-204-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Entre el mobiliari hi trobem una creu patriarcal reliquiari, amb ànima de fusta i cobertura de plata, conservada actualment al Museu Diocesà de Barcelona.Va ser cremada l'any 1936. | 95|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41284 | Sant Bartomeu de Montras (O de les vespes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-montras-o-de-les-vespes | VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 199. COMAS, Carme (1985): Sant Bartomeu de Montràs. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XI/XII-XX | Actualment s'està rehabilitant, amb el suport d'un grup de persones de Bigues. | Edifici de nau rectangular amb tres arcs torals que aguantaven una coberta a dues aigües amb bigues de fusta i teula àrab. A la banda est de les parets laterals hi ha dues finestres de doble esqueixada enfrontades, i a la façana sud hi ha la portalada, amb arc de mig punt adovellat amb pedra tosca, que avui no és practicable. Al segle XVIII es va ampliar l'edifici, amb l'afegit d'un tram més a on hi havia el presbiteri. Es pot comprovar pel canvi d'aparell i de gruix de les parets. En aquesta part s'hi va construir la nova façana principal, amb el portal d'entrada, amb llinda plana, un campanar de cadireta i un ull de bou. També sembla que es van eliminar dues capelles situades a les parets laterals, embegudes en el gruix de les parets. En la rehabilitació dels anys 60 del segle XX es van canviar les bigues de fusta i l'enllatat per bigues de formigó i encadellat ceràmic. Es va haver d'atirantar les parets laterals a l'alçada de l'arrencada dels arcs i per sota del paviment, ja que les parets s'obrien i els arcs i la coberta amenaçaven ruïna. | 08023-238 | Part alta de la Vall Roja, amb accés des de la Urb. Serrat de l'Ametlla del Vallès | El lloc és conegut des del 932, i l'església surt esmentada el 1156 en l'acta de consagració de la Parròquia de Bigues. El 1404 s'uneix sufragànis a Sant Pere de Montmany, i depèn de l'Ametlla. El nom de les Vespes ve per un atac de vespes el 1936. | 41.6952800,2.2348700 | 436332 | 4616227 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41284-foto-08023-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41284-foto-08023-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41284-foto-08023-238-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | L'edifici està envoltat per un petit mur de pedra, molt malmès, que delimitava l'ermita i el cementiri de davant, del qual no en queden restes. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 41251 | Capella de Santa Maria del Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-del-villar | VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 199. COMAS, Carme (1985): Capella de Santa Maria del Villar. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XII-XVIII | És una petit edifici de nau rectangular, orientada O-E, amb un absis semicircular i volta de quadrant d'esfera. Presenta una finestra doble esqueixada a l'absis, amb pedra regular i coronada per un arc de mig punt. A l'interior, a la banda esquerra, hi ha una absidiola semicircular empotrada en el mur, coronada per un arc adovellat, que serveix de fornícula per a la imatge de la Verge de la Llet. La volta original es refà en forma de volta d'aresta barroca el 1779. De la mateixa època són el campanar d'espadanya i el portal d'entrada amb l'ull de bou. La coberta és a dues aigües, amb teula àrab. L'aparell permet distingir les diferents etapes de construcció, sense presentar cap tipus de decoració. | 08023-205 | Al costat dret de la Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines | El lloc 'Villars' es documenta el 1007, però l'església apareix el 1195, encara que pot ser anterior. La família Villar ha estat patrona de la capella, promovent la restauració del 1779. Des d'aleshores, es coneix també com a la Capella de la Verge de la Llet, que es venerava en una estatueta en la fornícula esquerra de l'absis. A la Guerra Civil fou profanada i torna al culte el 1940. S'hi celebra un aplec els dilluns després de la Primera Pasqua. | 41.6816300,2.1715600 | 431049 | 4614760 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41251-foto-08023-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41251-foto-08023-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41251-foto-08023-205-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | La imatge de la Verge és de terra cuita, i data del s. XVIII.A la llinda de la porta s'hi pot llegir la inscripció: 'Renovada per Vicens de Montagut y Villar. Any 1799. Ave Maria'. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41410 | Pont de Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-camp | MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Pont de Can Camp. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya. Inèdit. Núm.: 41.361.008 | XIX-XX | Es troba en un relatiu bon estat, excepte la part superior, que fa de barana de la carretera, on algunes peces de pedra estan trencades.Donada la seva estretor, és fàcil que es vulgui ampliar, amb el risc de perdre la seva estructura original. | Pont força llarg que creua el Tenes. Consta de tres arcs rebaixats que arrenquen de contraforts de pedra a banda i banda del riu, i de dues pilastres centrals sobre el llit del Tenes. Tant els contraforts com les pilastres tenen els extrems de peces de pedra de grans dimensions, així com les dovelles de les arcades. També disposen d'una base i d'un remat superior diferenciat amb un ressalt. Els ronyons dels arcs són de pedres tallades hexagonalment, encintades per morter de calç, on podem veure dos medallons de pedra marcant l'any de construcció, 1895, en l'espai sobre les pilastres centrals. L'intradós de les voltes és d'obra de maó massís. La barana superior és contínua a la part central, de carreus de pedra, amb unes petites motllures que marquen els remats superior i inferior. Als extrems alterna pilones d'una sola peça i trams de carreus. La pedra utilitzada en la construcció del pont és arenisca, de la zona. | 08023-364 | En la Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines, creuant el riu Tenes | 41.6899500,2.1995100 | 433384 | 4615662 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | En les inundacions del 1994 va patir força els embats de pedres i d'arbres arrancats, de fet, queden mostres d'impactes en ambdós contraforts a banda i banda del riu. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 41359 | Ca n'Ainé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-naine | MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Molí de Ca l'Ainer. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. (núm. 41.111.005) | XVIII | Recentment s'ha restaurat la façana principal, modificant força la composició inicial de l'edifici. | Molí molt modificat, avui totalment reconvertit en habitatge. Les modificacions més importants les va patir en dues etapes, a mitjans del segle XVIII i a mitjans del XX. Per ser un molí, destaca la seva gran alçada, de quatre plantes. A la façana principal es poden veure les obertures del segle XVIII emmarcades per carreus de pedra de la zona. A la planta baixa, es conserven part de les voltes de maó dels sostres, que van trencar-se quan hi va haver la riuada de l'any 1995, per la pressió de l'aigua. Conserva la maquinària del molí a la planta baixa, sense funcionar. La bassa es va anular, però encara se'n poden endevinar les restes a la façana posterior de l'edifici. El canal de rec, que després continuava fins a Can Barri s'ha desviat pel costat, i segueix conduint l'aigua. | 08023-313 | El Rieral de Bigues. C. Camí del Molí | Era l'antic molí de Can Badell, i es creu que ja existia al segle XII. Es va refer l'any 1720, tal com s'indica en la llinda d'una de les finestres de la façana. El molí va deixar de funcionar a finals del segle XX, va ser l'últim molí de Bigues. | 41.6729800,2.2133300 | 434517 | 4613768 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41359-foto-08023-313-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41359-foto-08023-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41359-foto-08023-313-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | 95|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41366 | Canal d'aigua de Salt de Núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-daigua-de-salt-de-nuvia | MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Mina del rector. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. (núm. 41.314.007) | XIX | Les noves urbanitzacions l'han escapçat, en algun punt. Les parts que queden a l'intempèrie s'estan erosionant. | Conducció d'aigua que surt d'una mina, travessa el Torrent de Salt de Núvia i torna a quedar enterrada, per a sortir escapçada en un solar de la Urbanització de la Parròquia de Bigues. Les mines estan excavades en sauló, ,d'una amplada d'uns 50 cm i una alçada de 140 cm, en molt bon estat excepte en les zones d'entrada, en què s'han erosionat molt i s'han perdut les portelles que les protegien. La part aèria creua amb un sol arc rebaixat el Torrent de Salt de Núvia per a tornar a enterrar-se. L'arc és de maó massís col·locat a sardinell i els ronyons i arrencades són de paredat de pedra. La canal és de maó massís, que també fa la tapa de protecció en la part que va descoberta. | 08023-320 | Al costat del camí del Veïnat, després de la urbanització del Turó | 41.6802700,2.2241000 | 435421 | 4614569 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41366-foto-08023-320-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Ara hi ha un tub que substitueix la canalització oberta. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41401 | Forn de Can Geroni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-geroni | MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Forn d'obra. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya. Inèdit. Núm.: 41.1.13.009 MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Forn de pega. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya. Inèdit. Núm.: 41.1.17.004 | XVII-XVIII | Tot i que conserva les parts identificatives d'un forn, la manca de manteniment i l'exposició a la intempèrie l'han deteriorat força. | Forn de dimensions regulars, de planta circular. Està semienterrat en un marge del terreny i conserva l'estructura de la cambra de cocció i la graella superior, de terra de la zona. A pocs metres, hi ha les restes d'una estructura indeterminada relacionada amb el forn, però d'aquesta només es conserva la paret excavada en el marge. | 08023-355 | Al NW de Can Geroni | 41.6834100,2.2199100 | 435075 | 4614921 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41401-foto-08023-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41401-foto-08023-355-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March / Josep Cruells i Castellet | Sembla que aquesta estructura indeterminada podria ser un forn de pega, segons consta a la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya, realitzada per Josep Ma Miró i Núria Maynou. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41302 | Can Sapera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sapera | MIRÓ, Josep Ma i MAYNOU, Núria (1999): Celler de Can Saperas. Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. (núm. 41-5-2.2.3) | XIX | Conjunt format per diverses edificacions, entre elles un porxo abeurador, de finals del segle XIX, d'una sola planta i d'obra de paredat de pedra i coberta a una sola aigua de teula àrab sobre bigues de fusta. Les altres dues edificacions són cases de cos, de dos cossos cadascuna. L'edifici més antic està situat en cantonada, al costat del C. del Trull, i és de planta baixa i pis, resultat de la unió de dues cases. L'altra edificació, més fonda i d'una planta més, també és fruit de la unió de dues cases de cos, amb la modificació de les obertures de la planta baixa. Manté un ritme vertical d'obertures, emmarcades per obra de maó, treball actualment tapat per l'arrebossat recent de la façana. També es pot observar un barri de maó massís i un portal de ferro forjat que dóna l'entrada a l'edifici més antic. Completen el conjunt una nau de tipus industrial molt modificada, amb diversos elements de l'antic celler. | 08023-256 | Bigues. Nucli urbà. C. del Trull cantonada amb C. Sant Miquel | Antigament s'hi feia oli i vi, però més recentment només funcionava com a celler. | 41.6790300,2.2081500 | 434092 | 4614443 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41302-foto-08023-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41302-foto-08023-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41302-foto-08023-256-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | A dins de la nau podem trobar-hi una batedora, piques de decantació, el forn damunt de la batedora, premsa i bombes, un dipòsit, la tramuja i el serpentí, i una bàscula.A l'era, sota una morera, encara hi ha diverses moles de pedra, tant per a fer oli com per a fer vi. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41067 | Llegenda del Gorg de les Donzelles o de les donzelles del gorg de Vall-de-ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gorg-de-les-donzelles-o-de-les-donzelles-del-gorg-de-vall-de-ros | MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. TRIAS i FÀBREGAS, Joan (1990) 3a. La dona d'aigua. Ajuntament de Bigues i Riells. | Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. | L'hereu del mas Vilaplana s'enamora de la reina de les donzelles o dones d'aigua del gorg de Vall-de-ros. Ella accepta de casar-s'hi amb la condició que no li retraurà mai el seu origen dient-li 'dona d'aigua i peu forcat'. Es casen i tenen dues filles. L'hereu se'n va uns dies a mercat. Mentrestant una bruixa fa acostar una nuvolada de tempesta, i la dona, per salvar en part la collita, fa segar el blat encara tendre per un escamot de segadors que la bruixa havia fet venir. Tot seguit, la nuvolada s'esvaeix. Quan l'hereu torns, pregunta tot enfadat qui ha estat el causant de la sega i enfadat amb la seva dona li diu 'dona d'aigua i peu forcat'. Dit això, l'encanteri es desfà i ella ha de tornar al gorg d'on havia sortit. Les filles la van a veure de tant en tant, i el pare penedit, diu que s'hi llacin per retenir-la i que no se'n vagi. Ho fan, però és ella, la dona d'aigua, qui s'emporta les filles al fons del gorg. | 08023-10 | Gorg de Vallderros | Hi ha diverses versions o variants de la mateixa llegenda: principalment la recollida per Francesc Maspons i la de Joan Trias (veure bibliografia). La versió de F. Maspons està publicada l'any 1876, anterior a la de J. Trias. La principal diferència entre la primera versió i la de Trias, és que en la primera el personatge de la bruixa no apareix. Altres diferències són els fills: un noi i una noia en lloc de dues noies; i la relació de la mare, ja tornada al gorg, amb aquests: cada nit s'acosta secretament al mas i els deixa vestits i endreçats, això permet que el pare suggereixi de cosir el vestit de la mare al de la filla. Finalment, només Trias fa dir a la Regina que no l'anomeni, a més de dona d'aigua, peu forcat. El peu forcat és el mateix que dir pota de cabra associat al dimoni, però les dones d'aigua mai han estat malèfiques ni relacionades amb mals esperits, tot el contrari. Això denota una intoxicació posterior de la llegenda. La versió de Joan Trias és la d'un poema líric escrit l'any 1909 i estrenat dos anys més tard, amb música de Cassià Casademont. Per tant és una obra literària basada en la llegenda del Gorg de les donzelles. | 41.7088300,2.2105000 | 434318 | 4617750 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41067-foto-08023-10-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 41069 | Llegenda del convent de les monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-convent-de-les-monges | MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Llegenda del convent de les monges de Sant Miquel. XXIII Ronda Vallesana, pàg. 79-80, UES Sabadell, 27 d'octubre 2002. | Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. | On temps enrera hi havia el monestir dels solitaris de Sant Víctor, s'hi va instal·lar un convent de monges. Però, se'ns diu, que el dimoni els hi tenia declarada la guerra. Així que un dia una comitiva 'd'hermosos galans cavallers' que anaven de cacera, es van perdre i van arribar al convent. Les monges els van deixar entrar i va passar el que no havia de passar. Tothom es va engrescar i es va liar la gran festa, tanta que primer es va sentir un gran tro, com si el cel s'hagués indignat. Després va aparèixer una gran riuada que s'ho endugué tot cingles avall. No va quedar-ne res, només una escala de pedra i una fusta que es diu serviria per aguantar els clamàstecs. | 08023-12 | Sant Miquel del Fai | 41.7157800,2.1893400 | 432565 | 4618538 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41068 | Llegenda fundacional de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-fundacional-de-sant-miquel-del-fai | MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. | Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. | On avui hi ha la capella de Sant Miquel, un bou, tot pasturant hi va trobar una imatge del sant patró. Era daurada, però la cama per on la va agafar el bou, va quedar negra. El pastor recollí la imatge i li va fer una capella rústica amb branques i pedres. Atrets per la notícia, uns varons hi van fundar un convent amb el títol de 'solitaris de sant Víctor'. Aquests, volien fer daurar la cama negra, però fracassaren. La seva fama fou tanta, que fins i tot el fill de Berenguer Ramon I, Guillem Berenguer, s'hi afegí. | 08023-11 | Sant Miquel del Fai | Llegenda recollida per Francesc Maspons i Labrós. Després d'explicar el que hem posat a la descripció, comenta l'episodi del convent de monges, que nosaltres hem separat com una llegenda a part, ja que el propi Maspons la individualitza en una altra publicació. | 41.7161200,2.1904300 | 432656 | 4618575 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 41105 | Joc del Borinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-del-borinot | La Veu, núm. 31-32, maig-juny de 1980. Portada. | Només el coneixen els més grans del lloc i ja no es practica. | Joc explicat pel senyor Dídac Martínez Gallardo. Poden jugar varis individus. Un d'ells para amb la mà dreta tapant-se la cara, els ulls, i la mà esquerra la posa plana per sota el colze dret. Els altres jugadors han de picar la mà sense que el que para sàpiga qui ho ha fet. Si l'endevina para l'altre. Els jugadors han de despistar i fan sorolls voltant a l'entorn del que para com si fossin borinots. D'aquí bé el nom. El que para només hi veu pel costat esquerre i quan li piquen el palmell de la mà es pot girar per enxampar qui ho ha fet. Hi ha una altra versió del joc que consisteix en treure-li la boina o gorra al jugador que para en comptes de picar-li el palmell de la mà. Es posen tres jugadors amb les cames obertes i el peu dret del de l'esquerra en contacte amb el peu esquerres del del mig i el peu dret d'aquest en contacte amb el peu esquerre del jugador de la dreta. El jugador del mig és el borinot i porta la gorra, i ha de picar la mà d'un dels altres jugadors, que la tenen enganxada a la galta, sense que aquest a qui pica aconsegueixi fer-li caure la gorra i sense moure els peus. | 08023-48 | Bigues | Aquest joc el practicava l'informant a la seva època, ara té 77 anys. Enguany a la Festa Major es vol dedicar una diada a recuperar jocs com el borinot o jocs d'equips que s'han deixat de practicar, però que formen part d'un passat comú. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41105-foto-08023-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 41132 | Olivera de can Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-bori | IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. | Malgrat tot, aquesta olivera té molts anys i presenta problemes d'esquerdament i fissures al tronc. | Olivera (Olea europaea var. europaea) monumental situada prop de can Cabot, als marges dels camps del camí de can Bori. Consta de dos troncs de grans dimensions que, si bé poden semblar dos individus diferents, per la seva proximitat i estructura sembla que sigui un sol individu que s'ha ramificat a nivell de terra. | 08023-75 | Camí de Can Bori, a l'alçada de can Tàpies | 41.6881000,2.2233900 | 435370 | 4615439 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41132-foto-08023-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41132-foto-08023-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 41164 | El Margarit II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-margarit-ii | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. GARRIGA, Martín (nncc). 'Notas arqueológicas inéditas de Sant Feliu de Codines'. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment. | Troballa de restes d'una paret de còdols i morter de calç d'aspecte romà, en unes obres realitzades a les corts de la casa. També es va trobar un enllosat de pedres al damunt d'una preparació de paviment amb terrissa ibèrica, a uns 30 cm per sota del paviment modern. En un rec situat al nord de la casa també es van trobar més restes de paret. S'hi troba molta terrissa (sigillata, caampaniana B,...) Es parla d'una troballa d'una moneda ibèrica d'EUSTI, SEGEISA i una de romana d'Agrippa. | 08023-118 | Masia El Margarit | Documentat per J. Estrada i Garriga. | 41.6882600,2.2038400 | 433743 | 4615471 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41164-foto-08023-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41164-foto-08023-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41164-foto-08023-118-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41167 | Can Mainou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mainou | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. GARRIGA, Martín (nn.cc) 'Notas arqueológicas inéditas de Sant Feliu de Codines'. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. CASANOVAS, A; GARRIGA, M (1993). Una copa de fusta procedent de Can Mainou (Bigues, Vallès Oriental). Gala, 2, 1993, pàgs. 277-279. | Totalment destruït. | Aquesta masia quedà abandonada i patí un procés ràpid d'enrunament. Durant la dècada dels anys seixanta els terrenys propers a la masia es començaren a urbanitzar, amb la conseqüent arrasament de la mateixa. Alhora, J. Estrada afirma que pels voltants de l'antiga casa de Can Mainou podria haver-hi algun tipus d'assentament romà en base a la troballa superficial de dolium. No s'ha localitzat cap estructura. La zona està molt construïda i poca cosa en deu quedar. | 08023-121 | Urbanització Els Manantials. Carrer Travessera de Dalt | Documentat per J. Estrada i Garriga el 9 d'abril de l'any 1964. | 41.6771700,2.1906100 | 432630 | 4614250 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41167-foto-08023-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41167-foto-08023-121-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície.Segons els afeccionats del Museu de Sant Feliu de Codines, es recuperà una copa de fusta medieval. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41163 | Can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Destruït | Troballa de material constructiu i ceràmica romana. Aquest jaciment s'associa al de l'església. Actualment està travessat pel camí que va dels Cingles cap a Sant Pere de Bigues, al costat del que s'hi ha edificat xalets. També es troben materials en un marge situat a 70 metres en direcció N i a 40 metres direcció E, en la banda oposada del camí. La construcció de l'habitatge actual i la instal·lació del dipòsit de gas-oil al jardí va proporcionar restes de ceràmica i materials constructius que denoten l'existència d'una vil·la. Malgrat la intervenció de l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers, les restes arqueològiques, principalment dolia, formaven part fins fa poc de la decoració del jardí. | 08023-117 | Carrer Camí de Puiggraciós | Documentat per J. Estrada i Garriga. Materials recollits per J. Estrada i E. Ramon | 41.6772500,2.2232500 | 435347 | 4614234 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41163-foto-08023-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41163-foto-08023-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41163-foto-08023-117-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment la dòlia es troba a la l'aparcament de la empresa Kiluva, SA, del Polígon Industrial de Can Barri. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41156 | Turó Arbocer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-arbocer | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. MARCET, R i PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del Neolític al Bronze Final', a Estudios de la Antigüedad, núm. 2 , pp. 93-113. PETIT, M.A. (1990). 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', a Limes, núm. 0. | La urbanització de la zona ha destruït completament el jaciment. Malgrat tot no es descarta que hi restin encara testimonis. | Troballes de restes ceràmics fets a mà i sílex treballats en una esplanada del turó on segons J. Estrada hi havia restes de parets. Les restes de materials sortien a l'esplanada situada a l'est del turó, i del qual es troba actualment separada per un carrer asfaltat de la zona urbanitzada de les rodalies. | 08023-110 | Esplanada a l'est del turó, al límit amb una urbanització de l'Ametlla del Vallès | Materials recollits per J. Estrada i Emili Ramon de Granollers. | 41.6917300,2.2377100 | 436565 | 4615831 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41156-foto-08023-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41156-foto-08023-110-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41158 | Puig Alt del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-alt-del-viver | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. GARRIGA, Martín (1965). Actividades arqueológicas de los sanfeliuenses, a Vallés (setmanari). Granollers, 30 de gener de 1965, pàg. No consta. HERNÁNDEZ YLLÁN, M (1984). Turó de Can Viver, Silo. Treball inèdit. MONTES DE PASCUAL, Ana i SALA, Leodegario (1962). Elementos para la arqueología del valle medio de la Riera de Caldas de Montbuy (Barcelona); a Actes del VII Congreso Nacional de Arqueología. Barcelona, 1960 - Zaragoza, 1962; pp 102-109. SANMARTÍ, J (1993). Els jaciments ibèrics de la vall mitjana de la Riera de Caldes. Gala, 2, 1993, pàgs. 190-204. | La urbanització de la zona i les actuacions furtives han destruït gran part del jaciment. | Poblat iber ubicat dalt del Puig Alt Viver. Tot i la urbanització de la zona fins fa poc encara es podien localitzar sitges i restes de parets. El coneixement sobre el poblat es basa en el material aparegut a les sitges, moltes d'elles excavades furtivament. Per tant no es coneix el seu urbanisme, les seves fases, etc. S'han documentat conjunts ceràmics ibèrics formats per ceràmica feta a mà, a torn, àmfora, campaniana A, boletes de pasta de vidre, fitxes, fíbules, bronzes, ferros i escòries. Els materials es troben al Museu de Sant Feliu de Codines, però molts han desapareguts a mans de clandestins. Actualment l'àrea del poblat es troba urbanitzada. | 08023-112 | Urbanització Castell de Montbui | Prospectat per J. Estrada i la colla d'afeccionats de Sant Feliu de Codines (TALP). Materials al Museu de Sant Feliu de Codines. També hi ha una fíbula anular al Museu de Caldes de Montbui. | 41.6629600,2.1838800 | 432055 | 4612678 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni es localitzaren 10 sitges de grans dimensions excavades furtivament. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41154 | Jaciment de Can Vedell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-vedell | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. HERNÁNDEZ YLLAN, Manuel (1983). Yacimiento ibérico Can Badell: Bigues-Riells del Fay. Bigues i Riells: Comisión Gestora del Museo Arqueológico, 3 vol. HERNÁNDEZ YLLAN, Manuel (1987). Yacimiento ibérico Can Badell: Bigues-Riells del Fay: Formas cerámicas. Bigues i Riells: Comisión Gestora del Museo Arqueológico, 3 vol. | La urbanització de la zona ha afectat parcialment el jaciment. | Les diverses campanyes d'excavació que s'hi ha realitzat han permès documentar un complex de forns ceràmics, sitges, escombreres d'època ibèrica ss III-I aC. També s'ha trobat un paviment poligonal incomplet, aïllat de qualsevol altra estructura, que no es va poder datar, i dos forns que no presentaven una cronologia ibèrica. | 08023-108 | Carrer Camí de Can Badell | Documentat per J. Estrada el 3 d'octubre de l'any 1973 Sembla que el jaciment fou 'redescobert' l'any 1978 per Mossèn Dídac Faig, en anivellar l'accés a la masia de Can Vedell, segons s'explica a la Carta Arqueològica. S'han fet diverses excavacions: I.P.A els anys 1981 i 1982 dirigides per Elvira Mata i Manuel Hernández. L'any 1984 una excavació d'urgència dirigida per Ricard Pascual, Manuel Hernández i Pedro Giordano. L'any 1986 una altra excavació d'urgència dirigida per Manuel Hernández, Isabel Panosa i Pedro Giordano. Els anys 1985 i 1986 es denega un permís d'excavació a Pedro Giordano Marqués. El juny - juliol del 2003 es realitza una excavació preventiva dirigida per Imma Mestres. | 41.6753200,2.2131100 | 434501 | 4614027 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41154-foto-08023-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41154-foto-08023-108-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Segons la fitxa de la Carta Arqueològica la forma 'Can Badell' és incorrecte. Els plànols confirmen aquesta hipòtesi. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41149 | Jaciment de Can Quintanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-quintanes | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Els camps on es troba es troven coberts d'espesa vegetació. | Indret proper a la Casa de Can Quintanes on s'hi localitzen fragments de terrissa ibèrica a mà i a torn i tegulae romanes. No hi ha cap estructura. Les troballes es realitzen a les feixes de cultius situades al vessant sud de la cinglera i pels voltants de la casa. La major concentració de material es constata entre la tercera i quarta feixes (ceràmica ibèrica a torn, àmfora i teules). També es troben escassos fragments de terra sigillata africana. Els propietaris de la finca també han realitzat troballes de ceràmica que han dipositat al Museu de la població. Segons han informat, la masia primitiva de Can Quintanes data del segle XIII. El subsòl de la casa no ha proporcionat restes més antigues perquè es fonamenta directament sobre la roca. La situació topogràfica és molt adequada pel control i la defensa. | 08023-103 | Documentat per J. Estrada | 41.7008100,2.2155100 | 434727 | 4616856 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41149-foto-08023-103-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41160 | Jaciment de Can Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-noguera | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | La modificació dels terrenys han afectat notablement el jaciment. | Josep Estrada deia que era una vil·la imperial. Troballes de Terra Sigillata Hispànica, Terra Sigillata Clara, àmfora, tegulae, dolium, picadís de paviment, ceràmica comuna, ... Però no es veu cap estructura. Segons J. Estrada, la vil·la romana (molt propera a la de Can Perera) estaria ubicada sota Can Noguera. Durant la prospecció realitzada l'octubre de l'any 1992 amb motiu de la revisió de la CC.AA. No es va poder confirmar que aquest jaciment sigui una vil·la degut a la manca d'estructures. El propietari va informar als arqueòlegs de la troballa de ceràmica de figures roges en construir un pou en els camps de conreu de la finca. | 08023-114 | Can Noguera | Materials recollits per J. Estrada i Emili Ramon. | 41.6812600,2.2056900 | 433890 | 4614693 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41160-foto-08023-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41160-foto-08023-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41160-foto-08023-114-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41166 | Turó del Rull II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rull-ii | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment. | Quan es van fer obres a la casa del Rull van aparèixer paviments 'grollers', juntament amb ceràmica campaniana B, terra Sigillata Hispànica, dolium, tegulae i ossos. Està ubicat al costat del poblat ibèric. Tot i que actualment no es conserven restes arqueològiques en superfície, l'entitat de les troballes aparegudes en fer-se obres a la masia permeten mantenir la hipòtesi d'una vil·la romana. | 08023-120 | Documentat per J. Estrada i Garriga el 29 de desembre de l'any 1946. | 41.6870900,2.2169800 | 434835 | 4615331 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41166-foto-08023-120-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41153 | Vallderrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallderros | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. | La urbanització de la zona pot haver destruït el jaciment. | Troballes superficials de terrissa ibèrica (torn, àmfora,...) en un lloc situat a pocs metres del torrent de Vallderrós. En el moment de fer la CCAA no hi havia restes d'estructures i la ceràmica en superfície era escassa. Josep Estrada associà aquest jaciment al poblat de Puiggraciós, situat a 2,5 km i definí aquest jaciment com a petits habitatges. | 08023-107 | La Vall Blanca | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41153-foto-08023-107-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41155 | Jaciment de Can Maspons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-maspons | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. | L'espesa vegetació dificulta observar el terreny. | Troballes en superfície pels voltants de Can Maspons de ceràmica d'època romana (dolium, tegulae, TSClara A i comuna africana) sense restes d'estructures, cosa que no impedeix Josep Estrada d'interpretar el jaciment com una vil·la romana. En el moment de realitzar-se la CC.AA. ja no eren visibles els fragments ceràmics en superfície. | 08023-109 | Masia de Can Maspons | Documentat per J. Estrada. | 41.6697900,2.2104500 | 434274 | 4613416 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41155-foto-08023-109-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41159 | Jaciment de La Madella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-madella | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. GARRIGA, M; GRAU, J; PETIT, A; ROVIRA, JORDI. Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental), a Informació Arqueològica, nº31, setembre-desembre, 1979, pàgs. 199-201. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57. | Destruït | En eixamplar el camí d'accés a Sant Miquel del Fai, a l'alçada de la Masia de La Madella, i en rebaixar el desnivell del terreny, aparegueren en el marge les restes d'un sepulcre de fosa excavat a uns 60 cm. Era de planta ovalada de 117 cm de diàmetre màxim i una amplada de 90 cm, orientada nord-sud. Les restes humanes estaven en connexió anatòmica, l'individu reposava sobre el costat esquerre, mirant a l'est. La part superior del cos es va seccionar en construir la carretera. No es trobaren materials arqueològics associats a l'enterrament. | 08023-113 | Antic Camí de Sant Miquel | Aparegué en construir-se la carretera d'accés a Sant Miquel del Fai. | 41.7059100,2.1910000 | 432693 | 4617441 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41159-foto-08023-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41159-foto-08023-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41159-foto-08023-113-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41165 | El Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-margarit | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. GARRIGA, Martín (1965). Actividades arqueológicas de los sanfeliuenses, a Vallés (setmanari). Granollers, 30 de gener de 1965, pàg. no consta. GARRIGA, Martí i altres (1979). 'Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental)'; a Información Arqueológica, setembre-desembre de 1979, pp 193-202. | Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment. | Jaciment ubicat al nord de la casa del Margarit, al costat de la casa. A una fondària màxima de 25 cm aparegueren dues estructures: una fossa rectangular excavada en el terreny i orientada NW-SE longitud màxima de 73 cm i amplada de 25 cm; i una fossa ovalada de 70 x 80 cm i 17 cm de fondària. A les dues aparegueren restes de ceràmica i ossos. Hi ha material d'uns 10 vasos i quatre formes reconstruïbles. Materials al Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines. Segons J. Estarda el sílex no és de la zona. | 08023-119 | Masia El Margarit | Jaciment localitzat per Joan Palou i Costa a primers de març de l'any 1971. S'efectuà una excavació de 'salvament' per part de Martí Garriga i Joan Grau, sota la responsabilitat del Grup d'Estudis del Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines. | 41.6882600,2.2038400 | 433743 | 4615471 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41165-foto-08023-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41165-foto-08023-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41165-foto-08023-119-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41151 | Turó de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-garriga | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. BARBERA, José. Notas arqueológicas inéditas de Riells del Fay. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | La densa vegetació del turó impossibilita el seu accés i observació. | Segons unes notes de finals dels anys 40, Josep Estrada i Garriga localitzà les restes d'hàbitats ibèrics en el Turó de Can Garriga. Aquesta catalogació del jaciment, segons els autors de la CC.AA. Respondria a dos factors: 1. La troballa de ceràmica ibèrica en superfície (comuna, àmfora, a mà, ...). 2. Restes de parets seques, probablement de vinya. Però en alguns poblats ibèrics hem pogut comprovar com algunes parets de vinya aprofiten o es fonamenten damunt de parets ibèriques. | 08023-105 | Documentat per J. Estrada. | 41.6815300,2.1866200 | 432303 | 4614737 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41151-foto-08023-105-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni la vegetació del turó era molt espessa, cosa que feia impossible l'accés al jaciment. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41150 | Sota el Turó de les onze hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sota-el-turo-de-les-onze-hores | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | Es tracta d'una zona amb forta pendent i erosió. | Troballes disperses de fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà entre Vallderrós i Can Quintana, per sota la cinglera. Però no s'ha trobat cap estructura. És una zona de bosc amb antigues parets de vinya i molt sotabosc que impedeix observar restes en superfície. | 08023-104 | Documentat per J. Estrada el 20 d'octubre de l'any 1946. | 41.7023700,2.2130100 | 434520 | 4617031 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-07-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Per bé que hi ha material superficial, no s'ha localitzat cap estructura. Es molt probable que el material provingui del jaciment que es troba sobre el Turó de les Onze Hores, però aquest ja es troba dins el terme municipal de Sant Quirze de Safaja. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41161 | Jaciment de Can Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-granada | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | La urbanització de la zona han afectat notablement el jaciment. | Troballa casual de set sepultures orientades en direcció E-W fetes amb grans lloses de gres. Es va trobar al fer rebaixos del terreny per a construir unes dependències de Can Granada (en el marge Oest). Actualment no en queda cap rastre. Però E. Ramon (àrea d'arqueologia del Museu de Granollers) recorda que els esquelets, un cop descoberts, es van abandonar in situ i que el carrer asfaltat els cobreix. | 08023-115 | Urbanització de Can Granada, Carrer Camí de Can Ribes, nº 29. | Documentat per E. Ramón i Valls i Jordi Pardo Rodríguez, el maig de l'any 1975. | 41.6690900,2.2077800 | 434051 | 4613340 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Jordi Argemí assegura que fins i tot encara pot haver-hi restes d'aquests individus sota l'asfalt. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41180 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-1 | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | Destruït | Troballes superficials referenciades des de 1974. La zona on s'indica la troballa de ceràmica superficial es trobava en el subsòl i l'entorn immediat de la masia de Can Riera. Però, durant la prospecció realitzada l'any 1992 els arqueòlegs ens expliquen que la masia i les feixes de conreu on s'havien efectuat les troballes estaven abandonades i la vegetació impedia constatar restes arqueològiques en superfície. Tot i així, es va trobar un fragment de sílex blanc, peça triangular amb retoc bifacial, i terra sigillata en el camí d'accés a la casa. | 08023-134 | Camí de Puiggraciós amb Can Riera | Documentat per E. Ramon i Jordi Pardo l'any 1974. | 41.6872300,2.2339500 | 436248 | 4615334 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41180-foto-08023-134-1.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut.En arribar a Can Gaietà cal prendre el carrer de Sant Pere (a la dreta), que porta a Bigues. Des del centre de la població cal prendre el camí de Puiggraciós (també a la dreta), que passa per davant de la masia de Can Riera. Abans que el camí giri a l'est, cal agafar a l'esquerra, un caminet que porta a la masia referenciada | 81|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41181 | Al NE de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-ne-de-can-riera | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | No visible. | Troballa superficial d'una destral de diorita de 16 cm de llargada i trencada longitudinalment i d'una de més petita sencera. El lloc de la troballa fou el marge situat en el camí que s'enfila cap el turó Arbocer, eixamplat al fer el camí de les urbanitzacions del Serrat de l'Ametlla. En aquest punt la terra era molt cendrosa i aparegueren fragments molt petits de ceràmica a mà. | 08023-135 | Camí de Puiggraciós amb Can Riera | Documentat per Jordi Pardo l'any 1974. Hi va recollir material. | 41.6899400,2.2380900 | 436595 | 4615632 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41181-foto-08023-135-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. A l'igual que els autors de la Carta Arqueològica, no s'ha localitzat la ubicació d'aquest 'possible' jaciment; ja que es tracta d'una troballa superficial i aïllada que en el moment de fer-se no es va documentar bé. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41182 | Jaciment de La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-torre | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | No visible. | Accés al jaciment per la carretera BP-1432 de Bigues a Sant Feliu de Codines, denominada avinguda de Prat de la Riba. Un cop passada la urbanització de Can Vedell cal prendre a l'esquerra un encreuament que porta al carrer del camí de la Torre i seguir-lo fins a la finca del mateix nom. El jaciment es situa a l'entorn immediat de la casa de la Torre. Josep Estrada recollí la notícia de la troballa de tegulae i dolia associades a una sitja en obrir un clot per posar un pal d'electricitat. L'existència del jaciment fou comunicada per E. Ramon, però no es coneix la data i les circumstàncies de la troballa. Actualment és una zona urbanitzada. | 08023-136 | Camí de la Torre | 41.6752700,2.2044700 | 433782 | 4614029 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41182-foto-08023-136-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 41219 | Fons de Cabana prehistòric Vinyes del Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-cabana-prehistoric-vinyes-del-margarit | GARRIGA, M; GRAU, J; PETIT, A; ROVIRA, JORDI. Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental), a Informació Arqueològica, nº31, setembre-desembre, 1979, pàgs. 193-199. | Destruït | Probable fons de cabana prehistòric que es va excavar l'any 1971. | 08023-173 | Vinyes del Margarit. Al NE de Can Perera | El jaciment fou localitzat pel senyor Joan Palou i Costa, i les corresponents excavacions de salvament foren dutes a terme per Martí Garriga i Joan Grau, amb la col·laboració de Domènec Codina, Pere Font, Emili Ramón i Francesc Sagalés. La responsabilitat científica de la tasca va correspondre al Grup d'Estudis del Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines, actualment Museu de Can Xifreda, on es troben dipositats els materials. | 41.6849000,2.2099900 | 434251 | 4615093 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41219-foto-08023-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41219-foto-08023-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41219-foto-08023-173-3.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41162 | Can Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barri | GARRIGA, M; DE LA PINTA, J; ROVIRA, J. El camp de sitges de Can Barri (Bigues, Vallès Oriental). Materials arqueològics en el Museu arqueològic municipal de Sant Feliu de Codines. Gala, 2, 1993, pàgs. 209-217. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | Destruït | L'any 1968 i durant les obres d'obertura dels vials i els carrers de la urbanització de Can Barri, es posaren al descobert les restes d'un petit camp de sitges, del qual fou possible identificar quatre estructures d'emmagatzematge que foren finalment destruïdes com a conseqüència dels moviments de terres. Tres de les quatre sitges documentades aparegueren buides. En canvi, la sitja número 1 fou l'excepció, la qual proporcionà gran quantitat de materials ceràmics, recollits per afeccionats del Museu de Sant Feliu de Codines. Destaquen tres fragments de Campaniana A i un de Campaniana B; un ungüetari; diversos pesos de teler (pondus); ceràmica pintada tipus kalathoi; i nombrosa ceràmica comuna ibèrica. Martí Garriga situa cronològicament la troballa entre les darreries del segle II i el primer terç del segle I aC. | 08023-116 | Urbanització de Can Barri, Carrer Pinatell nº 14. | L'any 1968 i durant les obres d'obertura dels vials i els carrers de la urbanització de Can Barri, es posaren al descobert les restes d'un petit camp de sitges, del qual fou possible identificar quatre estructures d'emmagatzematge que foren finalment destruïdes com a conseqüència dels moviments de terres. El grup d'afeccionats de Sant Feliu de Codines hi van realitzar excavacions aquell mateix any. | 41.6706200,2.2226300 | 435289 | 4613498 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41162-foto-08023-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41162-foto-08023-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41162-foto-08023-116-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2020-07-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment els materials romanen dipositats i exposats al Museu Can Xifreda de Sant Feliu de Codines. Segons Jordi Argemí es recolliren pondus, llànties romanes i alguna moneda. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41178 | Les Madrigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-madrigueres | ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PETIT, M.A. (1990). 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', a Limes, núm. 0. TEN, RAMÓN. (1980). Cova de les Madrigueres o Cau de les Guilles (Bigues-Riells), a Arrahona, 10. | Cobert per la vegetació. | Cova formada entre les escletxes i diàclasis naturals dels blocs calcaris del sòcol de la cinglera. Hi ha notícies d'excavacions clandestines però s'han deixat córrer aviat per la perillositat per la inestabilitat d'alguns blocs. Es parla de la troballa d'agulles d'os, ossos humans, denes de collaret i ceràmica de tradició post-neolítica, així com sílex. Malgrat les excavacions clandestines, el material procedent de l'excavació de J. Estrada defineix una cova d'enterrament, amb material que no depassa del bronze mig. El material es troba a les col·leccions de J. Estrada i E. Ramon. | 08023-132 | Entre la urbanització Els Manantials i el barii de La Torre | Materials recollits per J. Estrada i E. Ramon de Granollers i F. Danti i J. Iglesias de Santa Eulàlia de Ronçana. A finals dels anys 60, Josep Estrada excavà el cau amb la participació de la colla d'afeccionats de Sant Feliu de Codines. Els materials fruits de les excavacions no clandestines es troben a la col·lecció particular d'Emili Ramon i Valls i de Josep Estrada i Garriga. Aquest material fou estudiat en la Tesi de Llicenciatura de Ramon Ten. | 41.6751200,2.1984900 | 433284 | 4614016 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41178-foto-08023-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41178-foto-08023-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41178-foto-08023-132-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41173 | Can Isidret Vell (Turó Est) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-isidret-vell-turo-est | ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | Destruït | L'any 1978, a uns 100 metres de la casa, es veien restes d'escòria de fundició de ferro, un gran gresol o forn amb parets de terra cuita per combustió; l'àrea total de les troballes és més de 200 m2. En aquesta zona es localitzen restes de ceràmica ibèrica a torn i a mà. Quan es va fer la CC.AA (1983) ja no es veien aquestes estructures però es continuaven localitzant restes ceràmics en superfície. | 08023-127 | Documentat per E. Ramon i Jordi Pardo, el desembre de l'any 1978. | 41.6803800,2.2340400 | 436248 | 4614574 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41173-foto-08023-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41173-foto-08023-127-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41179 | Sot de Sant Celoni (Can Granada) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-sant-celoni-can-granada | ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | No visible, urbanitzat. | Troballes superficials de ceràmica feta a mà i ibèrica a torn, tegulae i fragments de molins barquiformes. No s'ha localitzat cap estructura. Materials documentats per J. Estrada. Actualment la zona forma part de la urbanització de La Granada, molt a prop del jaciment d'època romana. En tot cas en aquest indret es troba un forn de vidre (veure fitxa 362), també relacionat amb la masia de Can Granada, i que podrien tenir relació amb els materials citats en aquesta fitxa. | 08023-133 | Al S. De la masia de Can Granada, a 50 m. | Documentat per J. Estrada i Garriga. | 41.6688900,2.2085600 | 434116 | 4613317 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41179-foto-08023-133-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la Carta Arqueològica el nom que figura és el de Can Granada, però aquest nom està repetit.A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41171 | Jaciment de Can Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-perera | ESTRADA i GARRIGA, José (1955). 'Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores'. Granollers. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | La construcció de la carretera i les succeccives actuacions furtives han destruït gran part del jaciment. | Es tracta d'una vil·la romana excavada parcialment l'any 1974. Actualment encara són visibles un conjunt d'estructures que superen els 300 metres quadrats. El material trobat és ampli: parets fines, Terra Sigillata Hispànica, terra Sigillata sudgàlica, dolium, tegula i àmfora, no hi ha vernís negre. Els autors de la revisió de la CC.AA ens expliquen que a l'any 1992 S'observaven cates de furtius i abundants restes ceràmics en superfície. Les estructures excavades encara eren visibles ja que no es van tapar després de l'excavació. | 08023-125 | Carretera a Sant Feliu de Codines BP-1432 | Excavat l'any 1974 per J. Estrada Garriga | 41.6834800,2.2076600 | 434056 | 4614938 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | S'observa perfectament arran de carretera 3 murs limitats per paviments d'opus signinum. Sembla com si el jaciment hagués estat 'retallat' per la construcció de la carretera. Malgrat tot, dóna la impressió que gran part del jaciment s'estendria vers l'est. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41176 | Turó del Rull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rull | ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | Cobert per la vegetació. | Turó on es localitza un poblat ibèric. En zones clapejades de vegetació es pot observar parets seques de pedra sorrenca desbastada, formant habitacions poligonals regulars de mides semblants; en alguns casos les pedres són de mides considerables. La majoria de les estructures es troben en coll suau format entre dues elevacions. Es troba ceràmica ibèrica (comuna, àmfora, gris costa catalana, amà,...). En la revisió de la CC.AA (1992) encara es veien les parets en alguns punts i clopers de pedra, procedents de la desfeta de les estructures i també algunes cates efectuades d'antigues excavacions arqueològiques. A la part alta del turó no es constataven restes en superfície. Però al vessant de llevant, sobretot, se'n veuen força. | 08023-130 | A l'extrem E. del Turó del Rull, entre Bigues i Riells | Materials recollits per J. Estrada i Garriga. | 41.6872400,2.2190800 | 435010 | 4615346 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41176-foto-08023-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41176-foto-08023-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41176-foto-08023-130-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Es localitzen també fragments de paviment 'opus signinum' 50 o 60 cm de grandària. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41142 | Espais d'Interès Geològic: St Miquel del Fai, Encavalcaments de la vall del Tenes i Cingles de Bertí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espais-dinteres-geologic-st-miquel-del-fai-encavalcaments-de-la-vall-del-tenes-i-cingles-de | Dept. de Medi Ambient (2001). Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. | Malgrat tot, l'increment de la superfície urbanitzada afecta alguna de les panoràmiques d'aquests elements singulars. | Les zones de Sant Miquel del Fai, els encavalcaments de la vall del Tenes i els Cingles de Bertí són Espais d'Interès Geològic i formen part de l'inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l'evolució de la història de la Terra i els processos que l'han modelada. La selecció d'espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya s'ha realitzat de forma consensuada entre un equip de geòlegs de diferents disciplines i en base a la següent estratègia: 1. Representativitat: ser un notable exemple d'estadi evolutiu de la història geològica de Catalunya, constituir un bon registre dels processos i/o esdeveniments geològics que hi han tingut lloc en el que ara conforma aquest territori. 2. Excepcionalitat (singularitat o raresa): constituir un registre de fenòmens geològics superlatius, contenir formacions o elements que proporcionen informació fonamental sobre alguna de les diferents disciplines de la geologia, o d'excepcional bellesa i importància estètica. 3. Diversitat: que el conjunt e les localitats escollides sigui representatiu i de la varietat de registres geològics a Catalunya. | 08023-96 | Sant Miquel del Fai, vall del Tenes i Cingles de Bertí | 41.7108800,2.1914000 | 432731 | 4617992 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41142-foto-08023-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41142-foto-08023-96-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Pel que fa als Cingles de Bertí, 325. Cingles de Bertí, la catalogació d'aquesta zona és justificada pel seu elevat interès didàctic. Hi afloren roques metamòrfiques i ígnies hipabissals i, sobretot, roques sedimentàries. Els materials sedimentaris estan poc o gens deformats, amb cabussaments molt suaus, | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 41128 | Plàtan de la Font de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-de-la-pineda | Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. | Plàtan (Platanus x hispanica) de grans dimensions situat al davant de la Font de la Pineda, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Dimensions: Perímetre: 4,72 m , DBH: 1,51 m. | 08023-71 | Font de la Pineda | 41.7033500,2.1904400 | 432643 | 4617157 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41135 | Cova del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-moro | DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. | Tot i que l'accés és difícil, l'entrada de la cova és totalment lliure i l'excés de visitants malmeten algunes de les formacions càrstiques del sòl. Caldria emprendre mesures per evitar això mitjançant una tanca. | Cova càrstica situada prop del salt de Vallderrós. Té una longitud aproximada d'uns 12 m. La part més exterior hi circula poca aigua i està formada per estalactites grosses i arrodonides recobertes de molses i falgueres- principalment per la fàlzia (Adiantum capillus-veneris)-. Mentre que la part interior l'aigua hi és molt present en forma de múltiples degotalls que formen multitud de formes càrstiques tant al sostre com al terra, destaca també un petit llac d'aigua al fons de la cova. | 08023-89 | Vallderrós, torrent de Vallderrós | 41.7071200,2.2141300 | 434618 | 4617557 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Les coves no explotades pel turisme (codi Corine 8310) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 41174 | Rectoria de Riells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-riells | DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. GARRIGA, M; GRAU, J; PETIT, A; ROVIRA, JORDI. Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental), a Informació Arqueològica, nº31, setembre-desembre, 1979, pàgs. 201,202. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57. | No visible. | En unes obres fetes al jardí de la rectoria, l'any 1969, aparegueren dos esquelets humans amb un mínim de 4 pectunculus glycimeris L. No hi ha més dades i l'atribució cronològica es fa per les petxines. | 08023-128 | Trobat al pati de la rectoria l'any 1969. | 41.6984500,2.1989000 | 433342 | 4616606 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41174-foto-08023-128-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41175 | Puig de Can Pou (Vinyes d'En Barri) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-can-pou-vinyes-den-barri | DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1967). 'Un sepulcro de fosa en el Puig de Can Pou (Bigues)'; a Ampurias XXIX, pp 258 - 261. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57. | Destruït | Troballa superficial de fragments ceràmics del bronze final i començaments del ferro. També s'hi trobà un sepulcre de fossa, d'uns 20 cm de gruix, amb 20 denes de calaita, un fragment de ganivet de sílex, dues dents de senglar i una olleta. La fossa era rectangular de 1'25 x 0'5 m. No tenia lloses laterals, però potser tenia coberta i estava orientada E-W en posició fetal. Aquesta troballa estava a 600 m a l'est del poble de Bigues, 200 m al nord del mas de Can Pou i uns 300 m a l'oest de Can Boter, en un puig allargat que fa com un replà. L'extensió del jaciment era, guiant-se pel material en superfície, d'un rectangle de 150 x 50 metres. | 08023-129 | Barri del Veïnat, Carrer Rabassola (Bigues) | Materials recollits per Emili Ramon i Valls. | 41.6778600,2.2277200 | 435720 | 4614298 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41175-foto-08023-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41175-foto-08023-129-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41126 | Aplec del Castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell-de-montbui | DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XX | No vigent | Es feia el primer diumenge d'octubre, es va començar l'any 1991 amb l'objectiu de restaurar l'ermita. Es feia missa, sardanes, dinar de germanor. L'any 1992 s'hi va estrenar la sardana del mestre Solà 'La baronia de Montbui'. | 08023-69 | Castell de Montbui | Organitzat pels ajuntaments de l'antiga baronia, entitats excursionistes i els Amics del Museu de Bigues. | 41.6640300,2.1766700 | 431456 | 4612802 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 41198 | El Colomer-Can Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-can-granada | CRUELLS CASTELLET, J. (2004). Prospecció arqueològica a la parcel·la del Colomer-Can Granada. Informe Preliminar. Inèdit. | L'acció agrícola ha malmès enormement el jaciment. | Petit assentament d'època romana o tardo-romà, de caràcter rural i/o domèstic. El conjunt estaria format per un edifici principal, de planta quadrangular, i complementat a l'exterior per estructures annexes, possiblement relacionades funcionalment amb el primer. El material ceràmic recuperat es caracteritza principalment per atuells de cuina modelats a torn, de pastes oxidades i d'aspecte poc acurat. | 08023-152 | Camp de conreu al sud de Can Traver | 41.6712300,2.2061700 | 433919 | 4613579 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41198-foto-08023-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41198-foto-08023-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41198-foto-08023-152-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 41388 | Nucli al voltant de l'església de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-al-voltant-de-lesglesia-de-bigues | COMAS, Carme (1985): Parròquia de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVII-XIX | Hi ha molts espais abandonats i malmesos, com l'edifici de les antigues escoles o el cementiri. D'altres, s'estan deteriorant per estar tancats, com Ca n'Adzet. | Conjunt d'edificis situats al turó de Bigues. Inclou els cossos de l'església, l'edifici de la Rectoria, Ca n'Adzet, l'antic Ajuntament i les antigues escoles municipals. És una mostra de l'arquitectura semirural que s'ha anat reformant al llarg del temps, per adaptar-se a les noves necessitats. Destaca l'edifici de la Rectoria i Ca n'Adzet, amb origen al segle XVI, i com a exemples d'arquitectura de finals del segle XIX hi ha l'antic Ajuntament i l'edifici modernista de les escoles municipals. Bigues es caracteritzava, ja en temps passats, per nuclis d'habitatge molt dispersos en el territori, aprofitant els recursos disponibles i lligats a les explotacions agràries. Ni Riells del Fai ni Bigues tenen un nucli urbà definit i consolidat al llarg del temps. El turó de la parròquia va perdre habitants i activitat quan la població es va traslladar a la vall, millor comunicada, i amb més disponibilitat de recursos. | 08023-342 | Turó de Bigues | Aquest nucli es troba lligat a la Baronia de Montbui, de la qual formà part des de l'any 1059, quan Mir Geribert i Guisla van obtenir l'alou comtal que formaria la Baronia. | 41.6775000,2.2217900 | 435226 | 4614263 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41388-foto-08023-342-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41388-foto-08023-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41388-foto-08023-342-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | L'Ajuntament té intencions d'arranjar l'espai ocupat pel cementiri, molt malmès, i convertir-lo en zona verda, recuperant el mausoleu de la família Maspons i Ca n'Adzet. També es vol recuperar l'edifici de les antigues escoles. | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 41255 | Mas Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pineda | COMAS, Carme (1985): La Pineda. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVI-XIX | Masia de grans dimensions, amb molts edificis annexes, de diferents èpoques. La construcció principal és de planta baixa, pis i golfes, amb tres cossos perpendiculars a la façana i coberta de teula àrab a dues aigües, amb el carener també perpendicular a façana. Tot el recinte està protegit per un muret o, en els punts on no és necessari, pels mateixos cossos annexos. Les obertures estan emmarcades per pedra de la zona treballada, amb una portalada d'arc de mig punt adovellat. La façana principal està revestida amb cal pintada, decorada amb medallons. En un d'aquests medallons s'hi pot llegir la data de 1800. De les construccions annexes, podem determinar que són posteriors a l'edifici principal. | 08023-209 | Riells. Camí de sorra al costat esquerre del Riu Tenes, després del molí de la Pineda | Igual que el mas de la Madella, durant el segle XV consten com a remences. En el fogatge de 1553 estava habitat per Agostí Pineda, i pocs anys més tard, el 1580, tona a aparèixer en un document de pagament de rendes al monestir de Sant Miquel del Fai. | 41.7015300,2.1924300 | 432807 | 4616953 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41255-foto-08023-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41255-foto-08023-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41255-foto-08023-209-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | En un dels brancals del portal d'entrada, hi ha una placa ceràmica on es llegeix: 'Mas Pineda, des de l'any 1208' | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41253 | La Madella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-madella | COMAS, Carme (1985): La Madella. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVII | Masia amb diversos cossos afegits, situada en el recinte que tanca un barri, on a més hi trobem pallisses i estables per als animals. L'edifici principal és de grans dimensions, de planta baixa, pis i golfes, de tres cossos d'amplada i coberta a dues aigües. Les obertures estan emmarcades amb carreus escairats de pedra sorrenca de la zona i el portal és d'arc de mig punt adovellat. A la façana principal també hi ha un rellotge de sol. L'espai d'accés a la casa, que queda un xic enterrat respecte el camí, està pavimentat amb lloses de pedra i pedres de molí. | 08023-207 | Riells. Al costat esquerre del riu Tenes, més amunt que la Font de la Pineda | Existeixen unes runes d'un edifici anomenat el Madellot, que podia haver donat el nom a la casa actual. En el segle XV surten esmentats com a remences, i en el fogatge de 1533 es cita a Gabriel Madella. L'any 1580 consta la paga de rendes al monestir de Sant Miquel del Fai. | 41.7053200,2.1906400 | 432662 | 4617376 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41253-foto-08023-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41253-foto-08023-207-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | El barri que envolta els edificis té dos portals d'accés, amb dues dates diferents:Els propietaris comenten que sota la planta baixa hi ha un petit soterrani, però que actualment està tapiat.Els propietaris conserven documentació de la casa, des del segle XVI. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41336 | Can Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viver-0 | COMAS, Carme (1985): Can Viver. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XVII-XIX | Masia de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i dos pisos. En la última planta de la façana principal es poden distingir tres arcades, que poden indicar una galeria o unes golfes obertes, segurament de mitjans del segle XIX. Tant la porta principal com el balcó estan emmarcats per carreus de pedra escairada. En aquesta façana també hi podem veure un rellotge de sol. L'edifici i l'era estan protegides per un mur de tancament i una barri i en la llinda de la porta d'accés s'hi pot llegir la data de 1845 | 08023-290 | Urb. de Can Carreres, al costat sud-oest de Can Carreres | Apareix documentat en l'acta de consagració de l'església de Sant Pere de Bigues l'any 1156, i en el fogatge de 1553, habitat per Francesch Viver. Les últimes reformes importants es van realitzar el segle XVIII, pel que es pot deduir de les decoracions renaixentistes de les obertures de les façanes. | 41.6673100,2.1932500 | 432840 | 4613153 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41336-foto-08023-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41336-foto-08023-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41336-foto-08023-290-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | No s'ha pogut accedir a l'interior.En el paller situat al costat de l'edifici, sota el ràfec de la coberta hi podem veure una mènsula de pedra treballada que segurament va ser aprofitada d'un altre edifici anterior. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc