Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41146 | Alzinar del Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-villar | Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. | <p>Alzinar situat a la part alta de l'obaga del torrent del Villar. És una de les masses boscoses més ben constituïdes i riques del terme de Bigues i Riells. Així, és un alzinar dens però pobre amb sotabosc, de tal manera que l'estrat arbori està dominat principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex) i l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide és força pobre, havent-hi arítjol (Smilax aspera), heura (Hedera helix) o polipodi (Polypodium vulgare) on afloren les roques.</p> | 08023-100 | Obaga del Villar | 41.6810100,2.1711600 | 431015 | 4614692 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41146-foto-08023-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-28 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41328 | Recinte del Castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recinte-del-castell-de-montbui | <p>CATALÀ, Pere (1983): Muntanya del Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | IX-XVII | Tant en el recinte del castell com el turó on es troben no s'hi realitzen tasques de manteniment, consolidació ni senyalització i, quedant prop de l'accés i enmig de zones urbanitzades, són freqüents les bretolades i les acumulacions de deixalles. | <p>Comprèn la zona situada al capdamunt d'un turó situat a l'oest del nucli urbà de Bigues, on trobem les restes del Castell de Montbui, situades en un promontori a l'oest, i l'ermita de Sant Mateu, a l'extrem est. Es tracta d'un espai relativament net de vegetació, on també es poden observar restes indeterminades de murs i cossos enrunats. Es troba en un posició dominant del territori, que abasta les vistes de Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i de Bigues i Riells, davant dels Cingles de Bertí.</p> | 08023-282 | Al capdamunt del turó que corona la urbanització del Castell de Montbui, entre Bigues i Caldes | <p>El nom Montbui, muntanya de bous, pot venir d'una llegenda anterior al segle X, que relata que els habitants de la zona van posar torxes a les banyes dels bous i els van llançar muntanya avall per repel·lir els atacs del sarraïns.</p> | 41.6640300,2.1766700 | 431456 | 4612802 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41328-foto-08023-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41328-foto-08023-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41328-foto-08023-282-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-06-25 00:00:00 | Anna Soteras i March | L'any 2014 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va un Pla Director per realitzar actuacions de consolidació al castell i a l'església de Sant Miquel. | 94|85 | 46 | 1.2 | 1779 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 41246 | Sant Martí del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-del-fai | <p>VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona. COMAS, Carme (1985): Capella de Sant Martí del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | X-XII | Ha estat restaurada recentment. Actualment (2025) no està oberta al públic. | <p>Conserva l'estructura original, una nau rectangular amb volta de canó, apuntada i lleugerament desviada. L'absis és semicircular, amb volta de quadrant d'esfera, separat per un arc triomfal de la volta de la nau. Les úniques obertures són una finestra absidal doble esqueixada, una finestra en forma de creu a la façana de ponent i el portal d'accés a la façana de migdia, amb arc adovellat de pedra tosca. Sobre l'arc triomfal hi ha les restes d'un campanar de cadireta de dos ulls.</p> | 08023-200 | Riells. Replà sota la cinglera del Fitos | <p>El lloc apareix citat el 878, en una cessió tutelària a Sant Cugat del Vallès, però durant els segles XIII i XIV esdevé l'església de 7 o 8 masos ja dins la demarcació del monestir de Sant Miquel. A causa del despoblament, el culte va passar el 1413 a l'església de Sant Miquel. Va ser profanada el 1936, en la Guerra Civil, i abandonada fins el 1967, quan es va fer la primera restauració. Durant les obres d'aquesta, es van trobar pintures murals del segle XIV. Poc després, sense acabar la restauració, es va abandonar i la porta va quedar tapiada.</p> | 41.7108600,2.1867300 | 432343 | 4617994 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41246-foto-08023-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41246-foto-08023-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41246-foto-08023-200-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Anna Soteras i March | Fins el 1936 l'absis estava tapiat per un envà, i servia de sagristia. Quan es va enderrocar, es van descobrir les pintures de l'interior. Tot i que segurament l'edifici original era anterior, l'actual edifici presenta un estil romànic tardà, probablement del segle XII. | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 41112 | Marededeu del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-del-fai | <p>CASANOVA i QUEROL, Elisenda (1993): Fitxa número 102 de l'inventari del Museu Maricel de Sitges. Inèdit.</p> <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | XXI (original s.XIV) | La peça es troba en molt bon estat de conservació. | <p>Còpia de la Marededéu gòtica d'alabastre esculpit amb el Nen Jesús.</p> <p>Mare de Déu asseguda sobre un setial amb el Nen Jesús a la falda. El cap està coronat amb una corona daurada d'acabaments florals, porta una túnica de coll rodó cenyida sota el pit mitjançant un cinturó, un llarg mantell amb ribet daurat que li cau a banda i banda de la cara, deixant entreveure bona part dels rínxols de la cabellera. Sobre el pit, es veu un fermall de tipus floral per subjectar el mantell. Rostre ovalat de faccions dolces i serenes, amb els ulls ametllats, la boca petita i el mentó apuntat. És representada amb els atributs que la devoció mariana evoca: com a reina del cel, amb la bola del món a la mà dreta, i com a mare del creador, amb el seu fill a l'altre costat. El Nen Jesús mostra una postura més rígida i forçada, amb el cap més alçat mirant fix al cel. Està dret sobre el genoll esquerre de la mare, vesteix una túnica fins els peus. Té els dits de la mà dreta malmesos i a l'esquerre hi duu un ocell. Aquesta representació respon a una tipologia comunes del segle XIV, seguint models francesos.</p> <p>La peça està treballada per totes bandes, el què indueix a pensar que era una figura exempta que podria ser contemplada per davant i per darrera.</p> <p>En l'obra destaca la seva delicades i elegància, el tractament acurat de les teles i l'anatomia dels cossos, on s'aprecia certa desproporció en els cànons aplicats a l'hora de realitzar, per exemple, les mans. La interrelació entre la figura de la Mare i del fill no està gaire ben resolta per l'artista, es denota certa influència arcaïtzant.</p> <p>A la banda posterior dreta té una inscripció 'A. Masalles. R. 2002'.</p> | 08023-55 | Dins l'església de Sant Miquel del Fai (la peça és una còpia de l'original dipositat al Museu Maricel de Sitges). | <p>Segons consta a l'inventari del Museu Maricel de Sitges, que és on està ubicada aquesta Marededéu, en va fer donació el Dr. Pérez-Rosales, l'any 1975.</p> <p>Es desconeix l'autoria de l'obra, però, es vincula a l'escola escultòrica de la província de Lleida degut a les semblances i similituds amb peces fetes per autors d'aquella zona.</p> | 41.7162700,2.1903700 | 432651 | 4618591 | 2002 (original 1330-1340) | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-img20250121115241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-20250121105104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-20250121105013.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Àlex Masalles (restaurador i escultor) | La peça original es conserva al Museu Maricel de Sitges amb el número d'inventari 102. La còpia es va realitzar l'any 2002. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 41118 | Col·lecció de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-sant-miquel-del-fai | <p>COMAS, Carme (1985): Làpida del monjo Arbizu de l'església-cova de Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. COMAS, Carme (1985): Làpida sepulcral de Guillem ('església-cova de Sant Miquel del Fai). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai, a Catalunya Romànica, Vol. XVIII El Vallès occidental i Vallès oriental. Barcelona, pàgs. 302. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | <p>Dins el recinte de Sant Miquel del Fai hi ha un espai tancat, a mode de gran vitrina, on s'hi exposen objectes trobats heterogèniament in situ. Bàsicament són fòssils, fragments d'estalactites i alguns basaments de columnes i capitells. Però en aquesta fitxa hi volem afegir altres elements més destacables que es troben a l'ermita troglodítica de Sant Miquel, que d'una manera o altra també es troben exposats. Un dels elements més destacats és un atuell ceràmic d'estil àrab en el que s'hi van trobar 'relíquies' a l'interior. També hi ha una làpida sepulcral que s'atribueix a la tomba de Guillem Berenguer, fill del comte Berenguer Ramon I (1018-1035). El text de la inscripció diu: Aquí jeus, oh Guillem, semblant a Paris i Aquil·les, ja que no fores menor ni en llinatge ni en valentia. La parca envejosa t'arrabassà abans de temps la teva noblesa, la teva valentia i la teva glòria. És just, doncs, d'oferir pietosos sufragis en el túmul on estàs sepultat, oh joves, dels qui fou la glòria i la lloança'. Finalment incloem en aquesta col·lecció, la sepultura del monjo Andreu Arbizu. Làpida de marbre encastada a la paret, sense data. Presenta un relleu policromat, a dos àngels que sostenen un escut rodó on hi ha dos animals, bous, situats un damunt de l'altre, i que té repartida als costats una inscripció: ací jeu fra Andreu d'Arbizu, monjo d'aquesta casa. Us prego d'orar per ell'. Sota la làpida es veu un sarcòfag amb senyals d'haver estat profanat.</p> | 08023-61 | Sant Miquel del Fai | <p>La làpida se suposa trobada l'any 1790 i es guardava encastada en la part davantera del mur que divideix els dos darrers altars laterals de l'església, però ara ha estat col·locada en una petita vitrina. La tomba del monjo Andreu va ser datada pel canonge Ripoll del segle XI. Les notícies documentals d'aquest monjo es situen en el segle XVI, era un personatge acomodat i de família noble. Es conserva un capbreu de 1588 que ens parla d'ell. La gerra de ceràmica vidrada àrab es va trobar amb motiu de les obres de restauració fetes al monestir l'any 1991, en desmuntar l'altar, es pot situar cronològicament als segles XI o XII.</p> | 41.7162000,2.1897700 | 432601 | 4618584 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41118-foto-08023-61-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41330 | Ermita de Sant Mateu del castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-mateu-del-castell-de-montbui | <p>MARTÍ BONET, Josep Ma. Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vol I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona. pp 359-378 VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. COMAS, Carme (1985): Església del Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. CATALÀ, Pere (1982): Capella (dedicada a Sant Mateu) del Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | X-XI | La nau amb la volta foradada en dos punts i enderrocs en els murs exteriors. A més, es va col·locar una fita geodèsica sobre la volta. | <p>Edifici d'una sola nau rectangular, amb volta de canó molt apuntada, encapçalada per un absis de ferradura amb volta esfèrica. Es conserven la finestra absidal doble esqueixada, una finestra a migdia simple esqueixada. El portal, amb un ull de bou i campanar de cadireta escapçat, són d'èpoques posteriors. Els materials de construcció són de la zona, i dels revestiments conserva parcialment l'enguixat de part de l'absis i l'arrebossat exterior. L'arc triomfal està construït amb dovelles ben escairades, a diferència de les voltes, de pedra irregular amb molt morter.</p> | 08023-284 | Turó al capdamunt de la Urbanització del Castell de Montbui | <p>Fou inicialment una parròquia rural, amb terme propi i poc poblament. El 1058 va ser cedida a Mir Geribert amb el castell de Montbui. Durant el segle XIV va ser utilitzada com a presó episcopal. Pertany a Bigues, però al segle XVI va pertànyer temporalment a Caldes de Montbui. Es va abandonar a principis del s. XVIII, tot i que sembla que fins a principis del s. XIX s'hi va seguir dient missa. Quatre cases tenien dret de propietat a la capella i, en fer-se el trasllat eclesiàstic, foren davallats alguns objectes; la pica baptismal, les campanes, les imatges del sant patró (Sant Mateu) i la Verge del Roser.</p> | 41.6640000,2.1775200 | 431527 | 4612798 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41330-foto-08023-284-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-06-25 00:00:00 | Anna Soteras i March | Restaurada el segle XIV.L'any 2014 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va un Pla Director per realitzar actuacions de consolidació al castell i a l'església de Sant Miquel. | 85 | 45 | 1.1 | 1779 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 41400 | Rectoria de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-bigues | XVI-XIX | Recentment restaurat | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües. Presenta un portal amb arc de mig punt i dovelles de pedra arenisca, i les finestres del primer pis i golfes emmarcades amb carreus treballats. La finestra dreta del primer pis està ornamentada, i en la llinda hi figura un escut amb la inscripció IHS i la data M DL XX VI. A l'interior, amb accés des de l'entrada principal, hi ha un hipogeu que es troba en part inutilitzat per unes reformes consistents en aixecar el nivell del sòl. S'observa l'entrada però no està condicionat per entrar-hi. En aquesta sala també hi ha dues premses de vi.</p> | 08023-354 | Bigues. Nucli antic | 41.6777300,2.2216000 | 435210 | 4614289 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41400-foto-08023-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41400-foto-08023-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41400-foto-08023-354-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Anna Soteras i March / Jordi Montlló i Bolart | És un edifici que ha patit moltes transformacions. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41394 | Molí d'en Barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-barri | XVII-XIX | La façana que dóna al riu Tenes i part de l'estructura interior s'han mantingut inalterats malgrat les reformes i la rehabilitació. | <p>Edifici de planta rectangular, de dues alçades, amb la planta baixa semisoterrada, que quedava parcialment sota la bassa. La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Conserva les obertures emmarcades en pedra arenisca de la zona, així com el portal principal. A l'interior, encara hi ha part del paviment de tova original. Va ser molt reformat al segle XIX, amb l'adaptació de la planta primera com a habitatge, i es van desplaçar les finestres del primer pis cap a dalt, conservant les pedres originals. El portal és de traça barroca. No es conserven ni la maquinaria interior ni la bassa.</p> | 08023-348 | Polígon industrial de Can Barri. C. dels Esqueis, a tocar del riu Tenes | <p>Antigament era el molí de Can Barri. Els propietaris anteriors hi van fer força reformes, especialment al primer pis i a la façana posterior, eliminant la bassa. Actualment és l'oficina d'una de les indústries de la zona. Pot ser que l'edifici del s. XVIII es construís sobre un edifici anterior.</p> | 41.6659100,2.2237300 | 435376 | 4612975 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41394-foto-08023-348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41394-foto-08023-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41394-41394-foto-08023-348-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-11-25 00:00:00 | Anna Soteras i March | Els actuals propietaris conserven una fita del molí, amb la data 1848 gravada a la pedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41095 | Fons documental de l'Arxiu diocesà de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-vic | <p>GINEBRA i MOLINS, Rafael (2000): Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Dins Lligall (Barcelona) núm. 16 p. 11-83.</p> | <p>El fons documental de l'arxiu episcopal de Vic es pot consultar per internet a la pàgina http://www.abev.net. No conserva carpetes relacionades amb la parròquia de Sant Vicens de Riells, però sí que s'hi poden trobar documents aïllats o classificats en tipologies vàries, com les visites pastorals.</p> | 08023-38 | C. Sta. Maria, 1 (Vic) | <p>L'arxiu episcopal de Vic neix amb el mateix bisbat, a les darreries del segle IX. El document més antic que es conserva és de l'any 881. En el s. XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII, mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del segle XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat l'any 1920 pel canonge Casadevall. L'any 1936 es va cremar una tercera part d'aquest darrer arxiu. Després de la guerra, el Dr. Eduard Junyent estructura l'Arxiu donant-li la fesonoomia actual.</p> | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El responsable és Rafael Ginebra Telèfon: 93 889 44 32 de dilluns a divendres de 16 a 20 h i dissabtes de 10 a 13 i de 16 a 20 h. | 94|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 41130 | Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-dels-cingles-de-berti-pein | <p>CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona.</p> | Els incendis són el principal element de degradació de l'espai, els més recents són:-Incendi forestal de l'any 1994: 1415 ha (88% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1982: 250 ha (16% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1976: 210 ha (13% de l'espai) | <p>Els Cingles de Bertí estan situats en els termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Aquest últim, té un 10,2% del territori municipal dins d'aquest espai natural (unes 285,2 ha). Es relacionen els elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): 1. Elements geològics d'interès A) Afloraments geològics: Una de les zones millor estudiades del Paleogen del NE d'Espanya, reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l'era secundària) força completa. L'interès rau en el fet que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya. B) Singularitat geomorfològica: Relleu acinglerat originat a partir de l'acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies presents a l'espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s'adapta i ressalta amb més intensitat la disposició dels diferents tipus de roques. Per exemple les cingleres del Perer i del Bertí; els cursos fluvials del Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l'Ullar, el del Traver, els quals configuren les valls fluvials, com la de Riells o la del Llòbrega. Les gorges, les balmes, els salts d'aigua, les coves i els dipòsits de travertins. C) Cursos hídrics i règim hidrogeològic: La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l'aigua subterrània modelen el substrat rocós i configuren tot un seguit d'elements geològics destacats. Acullen hàbitats considerats d'interès comunitari per la Directiva 92/43/UE. Destaquen les zones engorjades dels principals cursos d'aigua, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, i els salts d'aigua que es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l'alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai. 2. Elements biòtics d'interès A) Presència d'hàbitats d'interès comunitari: Especialment els hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme. Directiva 92/43/UE. B) Presència de l'àliga cuabarrada i d'altres espècies protegides: També són protegides per llei, el falcó pelegrí i el duc. A més, la diversitat d'ambients, sobretot les cingleres, és important per un gran nombre d'espècies protegides. C) Interès dels sistemes naturals rupícoles: Espai caracteritzat per l'elevada presència dels ambients rupícoles, amb espècies de flora adaptades a unes condicions molt específiques. També per a determinades espècies de la fauna, aus rupícoles i fauna cavernícola. D) Interès biogeogràfic: Gran diversitat biològica quant a ambients biogeogràfics. Zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana, amb presència de comunitats naturals de tipus submediterrani. E) Interès de la coberta vegetal: Malgrat els incendis forestals, en general té un bon recobriment vegetal, principalment per comunitats herbàcies; apareixen comunitats arbustives o boscos de rebrot en regeneració. Es conserven algunes comunitats boscoses. 3. Elements socioeconòmics d'interès A) Santuari de Sant Miquel del Fai: És situat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d'aigua, li confereix un interès especial des del punt de vista paisatgístic. Alguns del seus elements arquitectònics tenen força interès i han estat catalogats com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). B) Patrimoni arquitectònic i arqueològic: Cal assenyalar Sant Pere de Bertí i alguns elements arqueològics inventariats. C) Model d'implantació: El baix grau d'implantació d'edificacions a l'espai, les quals es concentren a l'entorn d'algunes àrees agrícoles, ha permès preservar grans superfícies deshabitades . D) Tradició excursionista: L'espai ha estat utilitzat i és utilitzat per a l'activitat excursionista i el passeig. Àmbit és creuat per un sender de gran recorregut, GR 5, de Sitges a Canet de Mar (per Montserrat i el Montseny) i per un sender de petit recorregut, PR-C 33, de la Garriga.</p> | 08023-73 | Cingles de Bertí | <p>El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es formula en desenvolupament del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN) té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12/1985) i la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d'un règim de protecció bàsic. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí fa referència a un d'aquests espais. La memòria del PEIN destaca l'interès biogeogràfic d'aquest espai i la seva singularitat geomorfològica, ecològica i paisatgística.</p> | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Informació complementària dels elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): En relació a la presència d'hàbitats d'interès comunitari, cal tenir presents la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (en endavant Directiva 92/43/UE) i el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres, el PEIN es caracteritza per la presència d'hàbitats d'interès comunitari. En particular, es tracta dels hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures (codi 54.12) i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme (codi 65). La nomenclatura i la numeració coincideix amb les utilitzades en ambdós textos legals. Pel que fa a l'àliga cuabarrada, aquesta nidifica a l'espai. És una au que pateix greus problemes de conservació en els sectors més septentrionals de la serralada Prelitoral. La Directiva del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409/CEE), inclou al seu annex I l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). D'acord amb aquesta directiva, aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d'assegurar la seva supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució. També s'inclou aquesta espècie a l'Annex 2 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, sobre espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. El falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), també són espècies protegides i es troben incloses en l'annex I de la Directiva 79/409/UE. El Santuari de Sant Miquel del Fai, és un enclavament amb un elevat atractiu paisatgístic que fa que sigui un punt important d'afluència turística. La visita al recinte ofereix diversitat d'activitats culturals, lúdiques i recreatives: l'església de Sant Miquel, les coves o els salts d'aigua del Rossinyol i del Tenes, l'itinerari fins a l'ermita de Sant Martí del Fai, una àrea de pícnic, un petit museu i l'antiga casa pairal reconvertida en restaurant. En relació al model d'implantació, la majoria dels masos, rehabilitats com a habitatge, tenen sistemes autònoms de generació d'energia o d'aigua potable, la qual cosa ha evitat la proliferació d'infrastructures lineals. Tanmateix, atesa la seva localització a la concentració urbana de Barcelona l'existència d'activitats agrícoles a l'espai, pot esdevenir un factor d'interès en relació amb el fet d'evitar alguns problemes derivats de la freqüentació per a usos recreatius, el manteniment d'espais oberts i la conservació d'infrastructures viàries per a situacions d'emergència. | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41094 | Fons documental de l'Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1975): Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1985): 'Arxivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León, pp. 151-167. SANABRE, Rdo. José (1947): El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. TRENS, Dr. (1926): Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu diocesà s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie pròpia amb una carpeta. La parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Bigues disposa d'una caixa, número 312, amb documentació diversa dels segles XVII a XX. També hi ha una nota de Mn. Lluís Petit d'arxius destruïts durant la guerra del francès. A més, es pot trobar documentació referent a Bigues en altres sèries. Una de les indexades per parròquies és la de les visites pastorals, on es documenten 55 visites pastorals a Bigues entre els anys 1306 i 1894. També s'hi pot trobar l'original de l'acta de consagració de l'església, de l'any 1156.</p> | 08023-37 | Palau Episcopal de Barcelona. C. Del Bisbe, 5 (Barcelona) | <p>L'origen d'aquest arxiu es remunta a l'any 1107, segons consta en dos privilegis papals de Pascual II. S'organitzen en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona, Frodoino, les primeres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41119 | Fons del Museu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-diocesa-de-barcelona | <p>- DALMASES, N. (1986). Catàleg <em>Thesaurus, l'Art als Bisbats de Catalunya 1000-1800</em>, Fundació Caixa de pensions, Barcelona, 1986, pp. 95-97.</p> <p>- DURAN-PORTA, Joan. <em>La orfebreria en la Cataluña del románico: ausencias, noticias, rastros</em>. Románico Digital.</p> <p>- DURAN- PORTA, Joan (2015). <span><span><em>L'orfebreria romànica a Catalunya (950-1250)</em>, tesi doctoral.</span></span></p> <p>- GUDIOL I CUNILL, J. 'Exposició de creus' 1913.</p> <p><span><span><span><span><span><span>- GUDIOL I CUNILL, J. (1920). “Les creus d’argenteria a Catalunya”, Separata de l’<em>Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans</em>, p. 274 i ss.</span></span></span></span></span></span></p> <p>- PLADEVALL i FONT, Antoni (1991). Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> <p>- SAURA TARRÉS, Jordi (1991): Sant Vicenç de Riells del Fai, a <em>Catalunya Romànica</em>, Vol. XVIII El Vallès occidental i Vallès oriental. Barcelona, pp. 299 i 305.</p> | XII-XIII | <p>En el Museu Diocesà de Barcelona es troben dues peces procedents de Bigues-Riells: la Creu de Sant Vicenç de Riells i la Creu de Sant Miquel del Fai.</p> <p>La creu de Sant Miquel del Fai és una creu molt apreciada pels historiadors de l'art per tractar-se d'una peça poc comuna. Consta d'una ànima de fusta, revestida per una capa de plata repussada i cisellada, però sembla que antigament estava completament daurada. És del tipus de creu llatina, amb el peu més allargat i els braços, amb medallons circulars, eixamplats en la seva part final. En la cara frontal hi ha la imatge de Crist crucificat sobre medalló central i en actitud hieràtica. En el medalló del braç alt hi ha un àngel, amb un cristall al damunt. Entre l'àngel i Crist hi ha la inscripció en columna: IHS.NAZARE-SUN-REX-IVD-EOR-VM. En els medallons laterals hi ha les imatges de la Mare de Déu i Sant Joan, en posició horitzontal. En el medalló inferior hi ha la imatge de Abraham. La figura central del revers és l'Agnus Dei i en els extrems, l'àliga de Sant Joan, el bou de Sant Lluc, el lleó de Sant Marc i l'àngel de Sant Mateu. Cada símbol té el nom llatí amb caràcters epigràfics.</p> <p>La creu de Sant Vicenç de Riells té una ànima de fusta i recoberta per una làmina de plata. Fa 22 cm d'alçada, 11 cm d'amplada i 1,5 cm de gruix i pesa 130 grams. Decoració repussada als dos costats amb dos motius zoomòrfics i un de geomètric; enquadrats per una doble línia de punts. En el revers de la creu hi ha una relíquia de la Veracreu. Els animals representats recorden lleons i dracs o galls. Per la forma que presenta i per la decoració es pot datar a la segona meitat del segle XII i principis del XIII.</p> | 08023-62 | Pla de la Seu, 7. Pia Almoina 08002 Barcelona | <p>Entre aquestes dues creus hi hagut certa confusió en alguns moments perquè la creu de Sant Miquel del Fai va estar durant algun temps a la parròquia de Riells. Actualment es troben les dues en el Museu Diocesà de Barcelona; la creu de Sant Miquel del Fai és el número 100 de l'inventari del museu i la creu de Sant Vicenç de Riells és el número 101 de l'inventari del museu.</p> <p>La creu de Sant Vicenç (núm. 101) ingressà l'any 1916 gràcies a una donació del rector Mn. Manuel Soler. L'1 de juny de 1980 es va restaurar amb l'objectiu de consolidar el suport.</p> | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41119-foto-08023-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41119-foto-08023-62-2.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2025-08-01 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'església del monestir de Sant Miquel del Fai es presenta una reproducció de la creu de Riells feta als anys 90 per encàrrec del Museu Diocesà de Barcelona a l'artesà José Barbero, actualment propietat de la Diputació de Barcelona. | 92|85 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41085 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-bigues | XVI-XX | <p>Es conserven els llibres sacramentals, el més antic és un llibre de bateigs de l'any 1560. Aquests llibres es van imposar a partir del Concili de Trento, abans no es feien. Es van salvar de la crema de l'any 1936 gràcies a dos seminaristes: Mn. Joan Batlles i Alerm i Mn. Codines. També destaca un capbreu de 1510 de Mn. Pere Bonet, un altre capbreu de Mn. Feliu Aguilar (1749), on hi ha molts resums de documents, alguns perduts, des de l'any 1220 i fins el segle XVIII. Destaquen els documents de Consagració de l'Església. El primer és de 1156, és l'acta de consagració. L'original està en el Bisbat. També hi ha un llibre de contractes i testaments des de l'any 1528 fins el 1545. Un llibre de llistats de compliment Pascual de 1567 fins el 1575.</p> | 08023-28 | Parròquia de Sant Pere i Sant Pau | <p>L'autor del capbreu de 1749, Mn. Feliu Aguilar, és el mossèn que està enterrat a l'església parroquial. Un altre mossèn important per la conservació i difusió del patrimoni arxivístic i documental de la parròquia i, per extensió, per la història de Bigues, és mossèn Antoni Bassolas que està publicant els documents dins el full parroquial.</p> | 41.6776800,2.2217500 | 435223 | 4614283 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41085-foto-08023-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41085-foto-08023-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41085-foto-08023-28-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El responsable actual de l'arxiu és Mn. Antoni Bassolas | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41247 | Monestir Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-sant-miquel-del-fai | <p>COMAS, Carme (1985): Monestir de Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | XVI | Es manté ben conservada, però algunes actuacions en les zones de servei han transformat la façana posterior i la planta baixa. | <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular, de tres pisos d'alçada i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. L'entrada es realitza per la façana est, a través d'un portal adovellat renaixentista, situat en un extrem de la façana. En aquesta façana i la de migdia hi ha finestres coronelles de dos i tres arcs lobulats en el primer pis i finestres ja renaixentistes en l'última planta. Destaca l'ús de la pedra tosca en els elements que precisen un treball matusser i pedra arenisca en els de talla més fina. Es conserva l'escala de pedra que porta al primer pis i el sostre enteixinat amb policromia de la sala de l'antic refectori. La coberta s'aguanta sobre bigues de fusta que descansen sobre arcs apuntats amb dovelles de pedra tosca.</p> | 08023-201 | Sobre una esplanada sota els cingles, al marge esquerre de la cascada del Tenes. | <p>L'any 997 els comtes Borrell i Ermessenda van donar al noble Gombau de Besora l'església-casa de Sant Miquel, dins del terme del castell de Montbui, per a construir-hi un monestir. Aquesta església va ser donada el 1006, conjuntament amb una porció de terreny i la cova, en alou; per edificar la casa del monestir. Gombau va unir el monestir de Sant Miquel al monestir de Sant Víctor de Marsella l'any 1042. El Priorat es va secularitzar el 1567 i es va unir al càrrec ardiacal menor de la seu de Girona. L'any 1832 va passar a ser propietat dels amos del mas Torras de Sant Quirze de Safaja, que eren els seus arrendataris; i es va abolir el Priorat.</p> | 41.7161200,2.1904300 | 432656 | 4618575 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41247-foto-08023-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41247-foto-08023-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41247-foto-08023-201-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-06-26 00:00:00 | Anna Soteras i March | En aquest cas, es tracta d'un edifici aïllat que es va reformar per respondre a les reduïdes necessitats de la comunitat monàstica, sense claustre, ni cossos auxiliars. Queden parts de l'església romànica en el mur ponent del casal, amb dues finestres de mig punt amb arcs de pedra tosca. Recentment s'ha restaurat intentant recuperar les obertures i materials originals.La Diputació de Barcelona va adquirir el conjunt de Sant Miquel del Fai l'any 2017, que ha tingut un cost de 1,3 M€. | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1779 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 41111 | Escultura de Josep Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-josep-pla | XX | <p>Escultura en bronze que representa l'escriptor català, Josep Pla, assegut en un banc de pedra de Sant Miquel del Fai, amb boina i fumant una cigarreta.</p> | 08023-54 | Sant Miquel del Fai | 41.7142000,2.1880100 | 432453 | 4618363 | 2002 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41111-foto-08023-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tomàs Atienza | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41248 | Església de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-del-fai | <p>COMAS, Carme (1985): Església cova de Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> <p>VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991.</p> | XII-XIII | S'hi han efectuat obres de manteniment. | <p>Església troglodítica, situada a sota una balma natural. La façana principal, de poca alçada, forma part del mur de tancament d'aquesta balma. Hi podem veure la portalada amb arc de mig punt, amb arquivolta i dues columnes de capitell senzill, ornats amb termes vegetals. A banda i banda hi ha dos arcosolis desiguals, amb antigues tombes o carners, que corresponen als fundadors i familiars. La planta es distribueix en una nau central rectangular i absis semicircular amb girola. L'altar i la girola estan elevats dos graons de la resta de l'església. Al lateral esquerra de la nau hi ha unes capelles rectangulars amb altar de pedra, sense ornaments, separades les unes de les altres per paret. Tant el sostre de les capelles com de la zona de l'absis estan coberts per voltes d'aresta, en el cas de les capelles, molt rebaixats i sense clau de volta. Les columnes de la girola i del cor són de planta octogonal i de pedra arenisca, en contrast amb la pedra tosca que s'utilitza per a realitzar els salmers. El paviment de l'església és de rajola manual, excepte els graons i passos de porta, que són de pedra arenisca. Davant de l'altar hi ha una làpida de pedra, feta amb tres grans blocs, amb una inscripció gravada. Aquesta és la sepultura dels sacerdots del monestir. La data gravada a la làpida és 1697. La va fer construir Pere Serra, mossèn. A l'exterior, a l'altra banda del camí que comunica amb la cascada i les coves i centrat amb el portal de l'església, hi podem veure el campanar de cadireta amb dos ulls.</p> | 08023-202 | En la mateixa esplanada que el monestir, sota la balma de darrera l'edifici. | <p>La fundació del lloc data del 11 de juny de 997, per Gombau de Besora, senyor del castell de Montbui. El culte a Sant Miquel, però, era anterior i es realitzava en un altar situat en una cova de la balma. A partir del 997 l'església va quedar lligada a la vida del monestir. Des de l'any 1042 es va unit al monestir Sant Victor de Marsella, fins l'any 1567 que es va unir a l'ardioconat menor de Girona. El 1835 els sacerdots van abandonar el monestir.</p> | 41.7163800,2.1902400 | 432640 | 4618604 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41248-foto-08023-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41248-foto-08023-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41248-foto-08023-202-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-01-30 00:00:00 | Anna Soteras i March | Desconeguda | Des del lateral dret de la nau, al costat de la porta, es pot accedir per unes escales descendents a la mina que basteix d'aigua la bassa del monestir. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1779 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||
| 41387 | Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-del-fai | XI-XVI | <p>Espai d'interès tant paisatgístic com històric format pel conjunt d'edificis lligats al monestir de Sant Miquel del Fai: L'accés, a través del pont del riu Rossinyol, el pas de La Foradada, la rampa, la porteria, el monestir, l'església troglodítica, la bassa i les cascades del riu Tenes i del riu Rossinyol, l'ermita de Sant Martí del Fai i les coves i baumes de l'entorn. Malgrat les seves vicissituds i l'espoli al què va ser sotmès el monestir, destaca la unitat formal dels diversos elements que el conformen, ajudada per les restauracions successives que s'hi ha dut a terme.</p> | 08023-341 | Riells. Sota els cingles del Bertí, a la capçalera de la Vall del Tenes | <p>La seva història està associada a Gombau de Besora, que va rebre en donació l'edifici anterior amb la missió de construir-hi un monestir, el segle XI. A partir d'aquí, la història d'aquest espai va girar associada a la història particular del monestir. Després de la Guerra Civil el conjunt va ser objecte d'un espoli constant, que va disseminar els elements mobles de més valor.</p> | 41.7161500,2.1900800 | 432627 | 4618578 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41387-foto-08023-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41387-foto-08023-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41387-foto-08023-341-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-06-26 00:00:00 | Anna Soteras i March | L'entorn paisatgístic es va veure greument afectat per l'incendi de l'any 1994, quan es van cremar tots els boscos de la Vall del Tenes que s'obren als seus peus i de sota els Cingles de Bertí. Avui en dia els boscos es van refent lentament, començant a recuperar la verdor inicial.La Diputació de Barcelona va adquirir el conjunt de Sant Miquel del Fai l'any 2017, que ha tingut un cost de 1,3 M€. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 1779 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 41242 | Xalet Blau II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-blau-ii | <p>Jaciment paleontològic del qual l'únic testimoni que ens resta són els materials fòssils dipositats al Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines. La ubicació del jaciment és incerta.</p> | 08023-196 | Riells del Fai, Carretera BP-1432 | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | No s'hi ha pogut accedir per difícil accés. | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 41243 | L'Ullar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lullar | <p>Jaciment paleontològic documentat pels fòssils existents en el Museu de Sant Feliu de Codines.</p> | 08023-197 | Turó de l'Ullar | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-01-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | Aquests fòssils apareixen amb materials de l'Eocè mig i superior. Dins del bianizià i triagonià inferior del Delta de Sant Feliu-Cingles de Bertí. La seva ubicació és indeterminada, degut a la seva díficil accessibilitat i extensió. | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 41314 | Església Parroquial de Sant Pere i Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere-i-sant-pau | <p>VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. COMAS, Carme (1985): Sant Pere de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | XII-XVIII | <p>L'església té una planta de creu llatina, lleugerament modificada, amb una prolongació del creuer esquerra en un altar lateral i dos altars més a banda i banda de l'altar principal. En l'edifici es distingeixen dues etapes, la romànica, del segle XII, que correspon a la part de l'entrada de la nau central, amb volta de canó, i la part del creuer dret, amb una portalada d'arc de mig punt, actualment tapiada i que queda dins del clos del cementiri. Sota els ràfecs en les parets laterals originals es conserven els motius decoratius romànics. La part del creuer central, amb cimbori, i els altars i la nau lateral esquerra són fruit de les reformes del segle XVIII. La porta d'entrada actual data del 1878, quan es va ampliar l'entrada anterior. La torre és de planta quadrada, amb un sol cos, adossada en la banda dreta de la paret de la nau central, a tocar del creuer. Està construïda amb paredat i pedres treballades en les cantonades. En les cantonades dels remats superiors hi ha unes gàrgoles de pedra, algunes parcialment trencades. La part superior del campanar, d'obra ceràmica, és posterior.</p> | 08023-268 | Bigues. Nucli antic de Bigues, damunt el turó | <p>Apareix documentada en una permuta el 1054, però es reconstrueix de nou a mitjans del segle XII, del qual queda l'extrem de ponent de la nau i una part del mur sud, que dóna al cementiri. Aquest nou temple es consagra el 10 d'octubre de 1156, i s'hi subjecten les esglésies de Sant Mateu de Montbui, Sant Vicenç de Riells i Sant Bartomeu de Montras. En aquesta acta de consagració també es descriu el terme parroquial, de 1050 passes al voltant de l'església, amb el puig de Santa Maria de la Creu. L'església es va ampliar amb capelles laterals el segle XVI i un creuer, naus laterals, cúpula, presbiteri i campanar el s. XVIII.</p> | 41.6776800,2.2217500 | 435223 | 4614283 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41314-foto-08023-268-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41314-foto-08023-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41314-foto-08023-268-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Anna Soteras i Jordi Montlló | El retaule del Roser, de fusta treballada, és de principis del s. XVII. Consta de banc, cos i coronament amb tres carrers. També de fusta és el sagrari del segle XVIII. A l'edifici es conserva una pila baptismal del segle XVI, sense peu, empotrada en el costat esquerra, als peus de l'església. Entre les peces d'orfebreria barroques hi trobem la creu parroquial, de plata, la creu processional d'albats, una custòdia de plata daurada i dos canelobres de plata. Pintures modernes de J. Grau Garriga, fetes en substitució del retaule de Sant Pere que es va cremar durant la guerra civil. | 94|96|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41137 | Patrimoni natural de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patrimoni-natural-de-sant-miquel-del-fai | Tot i estar en bon estat de conservació, algunes de les coves pateixen sobrefreqüentació i algun acte vandàlic. | <p>L'espai de Sant Miquel del Fai es troba dins la unitat geològica dels cingles de Bertí. Això fa que gaudeixi d'espectaculars formacions hidrogeològiques que són explotades comercialment per una empresa privada. Els elements més singulars són els següents:</p> <p>- Cascada o salt de Sant Miquel: espectacular salt d'aigua del riu Tenes</p> <p>- Cascada o salt del Rossinyol: salt d'aigua del riu Rossinyol que passa pel costat de l'església i va a parar a l'estany artificial per posteriorment davallar cap a buscar el Tenes.</p> <p>- Cova de Sant Miquel: descoberta l'any 1847, aquestes cova es troben entre el salt de Sant Miquel i el del Rossinyol. Per accedir-hi s'han de baixar unes escales que surten a nivell del l'església i porten a una cova que te uns 65 m de profunditat (actualment tancat al públic).</p> <p>- Cova de la Cascada: aquesta cova, d'uns 25m, permet anar pel darrera de la cascada del Tenes.</p> <p>- Cova de les Tosques o de Sant Martí: situada a sota l'església de Sant Martí, té una longitud d'uns 20m de galeries, permet tenir unes bones vistes de la vall del Tenes i a l'interior es veuen diferents formacions de travertí o tosca (actualment tancada al públic).</p> <p>- Cova del Tenes: situada per sota de l'anterior, a tocar del riu Tenes, té un recorregut d'uns 10 m.</p> | 08023-91 | Sant Miquel del Fai | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41137-foto-08023-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41137-foto-08023-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 99680 | Creu romànica de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-romanica-de-sant-miquel-del-fai | XX | La peça presenta diverses zones amb corrosió (clorurs), brutícia superficial i capes de protecció malmeses. | <p>La creu de Sant Miquel del Fai és una creu molt apreciada pels historiadors de l'art per tractar-se d'una peça poc comuna. Consta d'una ànima de fusta, revestida per una capa de plata repussada i cisellada, però sembla que antigament estava completament daurada. És del tipus de creu llatina, amb el peu més allargat i els braços, amb medallons circulars, eixamplats en la seva part final.</p> <p>En la cara frontal hi ha la imatge de Crist crucificat sobre medalló central i en actitud hieràtica. En el medalló del braç alt hi ha un àngel, amb un cristall al damunt. Entre l'àngel i Crist hi ha la inscripció en columna: IHS.NAZARE-SUN-REX-IVD-EOR-VM. En els medallons laterals hi ha les imatges de la Mare de Déu i Sant Joan, en posició horitzontal. En el medalló inferior hi ha la imatge de Abraham.</p> <p>La figura central del revers és l'Agnus Dei i en els extrems, l'àliga de Sant Joan, el bou de Sant Lluc, el lleó de Sant Marc i l'àngel de Sant Mateu. Cada símbol té el nom llatí amb caràcters epigràfics.</p> | 08023-369 | Dins l'església de Sant Miquel del Fai (la peça és una còpia de l'original dipositat al Museu Diocesà de Barcelona). | <p>Aquesta peça va ser feta el juliol de 1990 per l'artesà José Barbero per encàrrec de <span><span><span>Mn. Martí Bonet, Director del Secretariat del Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona</span></span></span>, per tal de donar-la a la parròquia de Sant Vicenç de Riells, on s'havia conservat l'original fins el seu trasllat al museu.</p> <p>La creu original és coneguda també com a 'creu de Riells'.</p> | 41.7163400,2.1902700 | 432643 | 4618599 | 1990 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/99680-20250121110543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/99680-20250121110838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/99680-20250121110637.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-04-01 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | José Barbero (artesà) | La peça original es conserva al Museu Diocesà de Barcelona amb el número d'inventari 100. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 41115 | Pintures de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-sant-marti | <p>AA.VV Catalunya Romànica. Vol. XVIII, Vallès occidental i Vallès oriental, pàgs. 297-307. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | XIV | Ubicació desconeguda | <p>Les pintures originals de l'església de Sant Martí es troben innaccessibles al públic, ja que formen part d'una col·lecció privada, la única referència de la qual sabem que és de Barcelona. Sabem com són gràcies a les còpies i a Mn. Pladevall. Però la l'ermita es poden contemplar unes còpies promogudes per l'actual propietat de Sant Miquel del Fai. Segons Pladevall (1991), a la part superior hi havia els símbols dels evangelistes (només hi ha la còpia d'un d'ells), que envoltaven un gran Crist o Pantocràtor desaparegut. A la part mitja, una sèrie d'escenes referents a la vida del patró de l'ermita, sant Martí. Finalment, un gran sòcol a la part baixa en forma de cortinatge. Es tracta d'unes pintures del segle XIV del conegut com estil gòtic lineal que tenen gran interès per les poques mostres d'aquesta època a Catalunya. No sabem del cert si es troben en una col·lecció o es troben repartides amb dues propietats.</p> | 08023-58 | Barcelona | <p>En motiu d'unes remodelacions, l'any 1967, van aparèixer unes pintures murals del segle XIV. Van ser arrencades per Pere Puntí, artista i restaurador vigatà, i adquirides per l'arquitecte Sr. Camil Pallàs. Suposem que ha estat ell o els seus descendents, ja que l'actual gerència de Sant Miquel del Fai no ens ho ha volgut confirmar, qui van deixar fer les còpies que es mostren actualment a la capella.</p> | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41115-foto-08023-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41115-foto-08023-58-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal fer incís en que la fitxa correspon a les pintures originals que pertanyen a una col·lecció particular i no a les còpies que es van fer per restituir a l'ermita de Sant Martí, que les hem classificat com elements no inventariats. Tot i així, les fotografies que posem són de les còpies que estan a l'ermita de Sant Martí. | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 41329 | Castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montbui | <p>VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991.</p> <p>CATALÀ, Pere (1982-84): Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> <p>COMAS, Carme (1985): Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | X-XI | <p>Les restes del castell deixen veure una planta trapezoïdal, amb la zona nord ben conservada, amb les parets exteriors d'un gruix de 120-140cm i les parets interiors de 60-80cm. L'aparell és de pedres poc treballades, en faixes d'uns 15-20cm d'alçada, inclinades en opus spicatum. Les cantonades estan realitzades amb pedra vermella de la zona, més fàcil de treballar. Al mur de migdia hi havia la porta principal, centrada.</p> | 08023-283 | Turó al capdamunt de la Urbanització del Castell de Montbui | <p>La primera referència la trobem a l'any 987, i després apareix com a donació de Gombau de Besora a la seva filla Guisla, el 1042. El castell, que en el segle XIII és propietat de la família Montbui, passa el 1240 a Berenguer de Palou, el bisbe de Barcelona. L'estructura pateix una sèrie de modificacions, entre elles hi ha l'adaptació de l'ermita com a presó dels clergues de Barcelona, a mitjans de segle XIV. El 1714, passà de la família Setmenat a la Corona. Les últimes referències, del 1884, ja parlen d'un edifici en runes. El castell tenia jurisdicció sobre les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà de Munt, Sant Genis de l'Ametlla, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Pere de Bigues, Santa Maria de Caldes i l'alou de Sant Miquel del Fai.</p> <p>L'any 2014 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va un Pla Director per realitzar actuacions de consolidació al castell i a l'església de Sant Miquel.</p> | 41.6640500,2.1770700 | 431489 | 4612804 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41329-foto-08023-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41329-foto-08023-283-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-06-25 00:00:00 | Anna Soteras i March / Josep Cruells i Castellet | Pels entorns de tot el turó s'observa material arqueològic d'època alt-medieval, medieval i moderna. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 41322 | La Torre del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-del-prat | <p>COMAS, Carme (1985): La Torre del Prat. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. COMAS, Carme (1985): Finestra gòtica de la torre. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. (IPA: 22/28393)</p> | XVI | S'hi han fet obres de reforma i manteniment que han mantingut l'aspecte original del conjunt. | <p>Masia de planta rectangular de planta baixa i pis amb una torre de quatre plantes adossada en la cantonada dreta. En la façana est, la principal, presenta un portal amb arc de mig punt amb dovelles de grans dimensions, i quatre finestres. Les dues finestres del cos principal tenen decoracions d'estil renaixentista, amb trencaaigües de pedra treballada amb cares i motius florals. En la façana sud també hi ha una finestra amb motius esculpits en pedra. La torre, de planta rectangular, presenta les finestres del primer pis amb les llindes i brancals de pedra escairada però sense decoració, i en el tercer pis, les obertures són de petites dimensions i estan emmarcades amb obra ceràmica. El recinte de la masia està envoltat amb un barri de pedra, guardat per un portal de fusta amb coberta a dues aigües de teula àrab. En tot aquest recinte i la part posterior de la masia s'hi ha anat afegint edificis de diferents èpoques, acabant conformant un conjunt heterogeni.</p> | 08023-276 | C. Camí de la Torre, passat el riu Tenes cap a la urbanització Els Manantials | 41.6752400,2.2046000 | 433793 | 4614025 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41322-foto-08023-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41322-foto-08023-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41322-foto-08023-276-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Anna Soteras i March | En la façana interior del primer pis hi ha una finestra d'estil gòtic tardà, de pedra sorrenca treballada. Presenta un arc conupial calat amb motius florals, i a les impostes hi ha esculpides unes rosetes. L'ampit és de pedra amb motllures. A sota de l'ampit hi ha unes pedres formant espitllera. | 94|93 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 41047 | Olivera de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>Olivera (Olea europaea var. europaea) monumental situada al darrera de l'església de Sant Pere. Dimensions: Perímetre: 4,15 m , DBH: 1,33 m.</p> | 08023-78 | Església de Sant Pere de Bigues | 41.6776100,2.2221000 | 435252 | 4614275 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41047-foto-08023-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41047-foto-08023-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41047-foto-08023-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La part interior del tronc està força buit i clivellat. La vitalitat és bona tot i que hi ha alguna branca defoliada i alguna branca pot trencar-se per al podrir-se la fusta interior. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 41249 | Pas de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-de-la-foradada | <p>COMAS, Carme (1985): Pas de la Foradada-Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | XVIII | <p>Pas natural entre les formacions rocoses que coronen la cinglera, que es va ampliar l'any 1592 i després al 1790. En aquesta última ampliació es va col·locar un petit arc de pedra, coronat amb dues làpides, una per cada cara, indicant les dates de les reformes, flanquejades per dues columnes en relleu, i a sobre un escut gravat en pedra.</p> | 08023-203 | Passat el Pont del riu Rossinyol, en la part superior dels cingles. | <p>L'any 1567 el Papa va secularitzar el Priorat del Fai, i va posar-lo en mans de l'Ardiaconat menor de Girona. Aquests van fer algunes millores en el monestir, una de les quals va consistir en arranjar l'accés. Abans de la Foradada, l'accés es feia per les anomenades Escales de Sant Miquel.</p> | 41.7154300,2.1914000 | 432736 | 4618497 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41249-foto-08023-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41249-foto-08023-203-2.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Anna Soteras i March | Es va refer a mitjans del segle XX, intentant reproduir la forma original de l'arc. Les pedres originals es van recol·locar. Durant les obres de 1592 també es va arranjar la rampa d'accés al monestir, i s'hi va col·locar una fornícula gòtica, les reixes i la imatge interior han desaparegut, però la fornícula encara és visible. | 95|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41093 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser | <p>COMAS, Carme (1985): Retaule del Roser de l'església de Sant Pere de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. MARTÍ BONET, Josep M. (1981) Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona, pàgs. 359-378. MORALES VILLAR, Mercè (1988): Retaule de la Verge del Roser de Bigues. Treball d'Història de l'art. Lleida. Inèdit.</p> | XVII | Es va restaurar l'any 1996 | <p>Retaule renaixentista de principis del segle XVII, situat a la capella lateral del braç esquerre. Consta de banc, cos i coronament amb tres carrers. El banc consta de tres escenes pintades sobre fusta, disposades entre pilastres decorades amb mascarons, elements vegetals, rams de fruita, etc, i estriats pels costats. En el centre hi ha l'escena del naixement de Jesús; a l'esquerra, l'Anunciació; i a la dreta, l'adoració dels reis. El cos està presidit per una fornícula amb una imatge moderna de la Mare de Déu. Consta de tres carrers flanquejats per quatre columnes de tronc partit: motius florals per sota i estries al damunt. A banda i banda dues escenes evangèliques, o misteris del rosari. Al costat esquerre, la vinguda de l'Esperit Sant als apòstols i a Maria; a baix l'Assumpció de Maria. A la dreta, l'Ascensió del Senyor i la resurrecció de Jesús. Coronament de tres carrers com el cos amb tres escenes entre dues columnes i acabament en timpà. Escena central de la coronació de la Mare de Déu flanquejada a banda i banda per sant Francesc d'Assís i sant Domènech.</p> | 08023-36 | Església de sant Pere i sant Pau de Bigues | <p>A les visites pastorals de 1606 i 1609 no surt cap referència a aquest retaule. Però en una visita pastoral del 20 de setembre del 1626 es diu: 'Item visitavit altare (del Roser)...retabulum novum es pinsello depictum cum imagine Beatae Mariae de bulto'. Per tant, podem datar la col·locació del retaule entre l'any 1609 i 1626. Es va restaurar l'any 1996, entre el 3 de juny i el 19 de juliol, per Anna Bermejo i Sílvia Brustenga.</p> | 41.6776800,2.2217500 | 435223 | 4614283 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41093-foto-08023-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41093-foto-08023-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41093-foto-08023-36-3.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Anònim | 95|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 41114 | Sarcòfag de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>COMAS, Carme (1985): Sarcòfag a l'església de Sant Pere de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | La tapa està trencada | <p>Sarcòfag buit, de pedra llisa, amb tapa triangular, trencada per un costat. Porta tres escuts gravats per cinc línies horitzontals a la tapa i a la base. En els costats hi ha una creu. Totes les decoracions estan fetes per incisió, amb punxó. Morfològicament sembla un sarcòfag baix medieval.</p> | 08023-57 | Església de Sant Pere de Bigues | <p>Ningú n'ha sabut donar explicacions de la seva presència. De fet, es troba en un racó a l'entrada de l'església. Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, feta per Carme Comas, el sarcòfag va ser trobat enterrat en un dels laterals de l'església, sense poder definir quan va passar. Els motius heràldics no aporten gaire informació ja que són molt corrents dins l'heràldica catalana.</p> | 41.6776800,2.2221000 | 435252 | 4614283 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41114-foto-08023-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41114-foto-08023-57-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41152 | Jaciment de Sant Martí del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-marti-del-fai | <p>GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José . Notas arqueológicas inéditas del Vallès Oriental. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.</p> | Es tracta d'una zona molt modificada. | <p>Segons Josep Estrada pels voltants de Sant Martí del Fai es trobà ceràmica ibèrica. J. Estrada l'interpretà en el seu moment com un establiment iber de darrera fase.</p> | 08023-106 | 41.7108300,2.1864800 | 432322 | 4617991 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41157 | Església parroquial de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere | <p>GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona.</p> | <p>Segons la descripció de la CC.AA es podia veure empotrat a la paret de l'església que mira a la placeta de l'entrada fragments de paviment romà. Darrera de l'església es podien trobar restes de tegulae i en diverses ocasions es van localitzar enterraments de tegula. A l'interior de l'església hi ha dues sitges excavades al sauló que es connecten entre elles.</p> | 08023-111 | Parròquia Sant Pere de Bigues. Camí Sagrament / Carrer Padró | <p>Documentat per J. Estrada el 8 de desembre de l'any 1946.</p> | 41.6776800,2.2217700 | 435224 | 4614283 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41157-foto-08023-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41157-foto-08023-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41157-foto-08023-111-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es s'observen aquests elements empotrats a la façana. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41073 | La cova del pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-pastor | <p>BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona.</p> | Recull bibliogràfic. | <p>Una llegenda relacionada amb els moros explica que la capella de Sant Martí fou la primera església dels voltants. Els moros mai van poder enfilar-se al replà del Fai, on s'havien refugiat un grup de cristians. El cabdill moro va posar sentinelles al fons de la vall i al cim per rendir-los de gana. Però això no va passar mai gràcies a un pastor cristià, que vivia en territori musulmà, mitjançant la cova de les Tosques que comunicava la capella de Sant Martí amb el pendent oest de la vall. El pastor els proveïa de menjar. Fins fa poc (1970) es veien les imatges del pastor i del seu gos, petrificats al fons de la cova.</p> | 08023-16 | Cova de Les Tosques a Sant Miquel del Fai | 41.7106900,2.1865700 | 432329 | 4617975 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41073-foto-08023-16-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 41091 | La creu de caps de mort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-caps-de-mort | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 131-136. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | A Bigues hi vivia un matrimoni feliç, bondadós i honorable. Eren molt estimats per tot el poble. Per desgràcia seva, el seu fill, Felliu, era una mala peça. Allí on hi havia hagut un problema hi sortia el seu nom. Els pares ho van provar tot, fins i tot donar-li un ofici, però no hi havia manera. Un dia que en Feliu estava de Festa Major, el van avisar que el seu pare s'havia posat molt malalt, però no va anar a casa fins que es va acabar la festa. Quan va arribar el pare estava molt greu i sense parla, només li donà una mirada que li va glaçar el cor. Al cap de cop morí. Per un breu temps, en Feliu es comportà, però tot seguit va tornar a fer de les seves. No treballava, es passava setmanes seguides fora de casa, es va vendre les eines del pare. Un dia que en Feliu anava a missa, va veure que a la creu, feta de caps de mort que hi havia a la cantonada del cementiri adossat a l'església, li havia caigut la testa de la part de dalt. Quan passava això, es substitueix per un altre cap del cementiri. Aquella vegada hi havia posat una testa blanca com si fos força recent. Al veure-la, en Feliu quedà parat d'esglai, li semblà que les conques buides dels ulls s'anaven omplint i li llançaven una trista mirada. Cada cop que passava per aquell lloc veia la mateixa imatge. Feia temps que la gent del poble estava intranquil·la per l'alt increment de robatoris i assalts de bandolers. Un dia un veí, en Ton, es va trobar un bandoler i es va voler defensar, però resultà ferit. La notícia es va escampar i arribà a oïdes de la mare i la germana d'en Feliu, que restaven a casa filant al costat de la llar de foc. Era ja de nit i van tocar amb força a la porta. Era en Feliu, que ocultava una ferida de pistola, la mare va caure del disgust i els fills es pensaven que havia quedat morta. En Feliu fugí espaordit sense rumb i pensant que havia mort la seva mare, es va deixar caure a terra, vençut per la fatiga, havia anat a parar al cementiri. Quan aixecà els ulls es va trobar davant per davant de la creu de caps de mort, de la testa que el mirava, ara en sortia una mirada amenaçadora, com l'última que li havia llençat el seu pare. Veia ombres, d'un home sense cap, després anà al nínxol del seu pare i observà que hi havia un forat en el lloc del cap. A l'endemà, el rector va trobar en Feliu estès a terra, aquest li confessà totes les culpes i que volia posar-hi remei. Amb el rector de mitjancer, en Ton el perdonà i en Feliu es comportà des de llavors com un bon hereu i cap de casa. Des d'aleshores aquella creu fou més venerada que mai. | 08023-34 | Bigues | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41081 | La somera de La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-somera-de-la-torre | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | A la Torre de Bigues, durant la nit s'apareix una somera blanca i moren els caps de bestiar o la persona. Fins que el capellà no beneeix la casa amb el sal passen no s'aconsegueix parar aquesta plaga. També es diu que hi ha un passadís secret entre la Torre i el Castell de Montbui. | 08023-24 | La Torre; Bigues | 41.6752400,2.2046000 | 433793 | 4614025 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41063 | Obra de caritat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obra-de-caritat | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 115-117. DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pàg.280. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | A la casa La Baliarda, de Bigues, no anaven les coses gaire bé. En Pere, l'amo, s'estava morint; la seva dona també s'havia posat malalta per la molta feina que s'havia acumulat. La filla, de tres o quatre anys, havia agafat febres. Per cuidar tots els malalts i fer les feines de la casa només quedaven un noi de vuit anys i una noia de dotze. Aquell diumenge, després de la Missa i les oracions corresponents, el rector va dir als feligresos que els donava permís per ajudar a segar el blat de la família d'en Pere. Tot el poble va ajudar aquell dia i va enllestir tota la feina abans d'acabar el dia. Malauradament, en Pere no se'n va sortir de la malaltia, però aquell hivern la seva família no passaria gana gràcies a tot el poble. | 08023-6 | La Baliarda, Bigues | L'autora de la narració explica que ha trobat paral·lels d'aquesta història (del contista basc Antonio Trueba) però que al tractar-se d'un fet cert que li han explicat el té en consideració. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Maria de Bell-lloc transcriu la narració en primera persona com si transcrigués textualment el que li estava explicant el seu informant. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 41061 | Protecció contra les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes-1 | BOLÒS, Oriol de i VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. CAMPS i ARBOIX, Joaquim de (1973) Les cases pairals catalanes. Edicions Destino. Barcelona. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels Anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. | Vigent | A la masia de Can Maspons hem documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases, tal i com està a Can Maspons (veure foto). També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia un clima humit es tancaven. A més la carlina que hem fotografiat a Can Maspons també surt retratada a la portada d'un llibre de Joaquim de Camps i Arboix denominat 'Les cases pairals catalanes' (veure bibliografia). | 08023-4 | Can Maspons | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41061-foto-08023-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41061-foto-08023-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha tres tipus de Carlina a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. Ssp cynara); Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris). Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats del Pirineu. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 41080 | La lloba de La Madella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lloba-de-la-madella | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. | Recull bibliogràfic de Martí Boada. | A la porta de la masia de La Madella hi ha una urpa de llop, que seria la darrera evidència física de la presència del llop a la comarca. La tradició oral diu que es tractaria d'una mà humana transformada en llop d'un hipotètic crim passional. Una altra història diu que era un llop que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada. Situen aquest fet entorn el 1870. Era una nit de cru hivern, quan la lloba va entrar als estables per buscar les seves víctimes entre els xais. En Pau Madella al sentir l'aldarull va agafar l'escopeta i va matar la bèstia, la urpa de la qual encara es pot veure penjada a la porta de La Madella. | 08023-23 | La Madella | 41.7053200,2.1906400 | 432662 | 4617376 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41080-foto-08023-23-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41202 | Al SW del Serrat de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sw-del-serrat-de-la-creu | Cobert per la vegetació. | A la vessant sud-oest del Serrat de Santa Creu, i en una àrea d'uns 200 metres quadrats, s'observen materials arqueològics d'època romana, principalment material constructiu. La zona està afectada per una pedrera que s'abandonà fa uns anys i segurament afectà el jaciment. A part del materials, no s'observen cap tipus d'estructures arqueològiques. | 08023-156 | Serrat de Santa Creu | 41.6760700,2.2421100 | 436916 | 4614089 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | No sembla està vinculat a l'antiga Capella de Santa Creu, localitzada a la cota màxima del serrat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 41182 | Jaciment de La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-torre | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | No visible. | Accés al jaciment per la carretera BP-1432 de Bigues a Sant Feliu de Codines, denominada avinguda de Prat de la Riba. Un cop passada la urbanització de Can Vedell cal prendre a l'esquerra un encreuament que porta al carrer del camí de la Torre i seguir-lo fins a la finca del mateix nom. El jaciment es situa a l'entorn immediat de la casa de la Torre. Josep Estrada recollí la notícia de la troballa de tegulae i dolia associades a una sitja en obrir un clot per posar un pal d'electricitat. L'existència del jaciment fou comunicada per E. Ramon, però no es coneix la data i les circumstàncies de la troballa. Actualment és una zona urbanitzada. | 08023-136 | Camí de la Torre | 41.6752700,2.2044700 | 433782 | 4614029 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41182-foto-08023-136-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 41147 | Roques de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-pineda | Afloraments singulars de conglomerats vermells del Paleocè de formes diverses que hi ha a l'extrem sud dels cingles de la Pineda, per sota el Pla de Pregona. Per la seva singularitat, algunes d'elles reben noms: roca Rodona, roca del Migdia, roca Alta o roc del Belloter. | 08023-101 | Cingles de la Pineda | 41.6962700,2.1886000 | 432483 | 4616372 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 41116 | Teier de Can Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teier-de-can-bori | Al costat de la llar de foc del mas de Can Bori hi van trobar, encastada a la paret, una olleta amb la boca posada a plom amb la paret. Segons ens han explicat els propietaris del mas, aquest element servia per guardar-hi les teies per encendre el foc de la llar. Les teies les treien del cor del tió, on la fusta era més oliosa i, per tant, més fàcil d'encendre. Actualment, amb els sistemes moderns per encendre les llars de foc el teier ha quedat com element curiós i ornamental; per guardar-hi caixes de mistos... | 08023-59 | Can Bori | 41.6904900,2.2265300 | 435633 | 4615702 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41051 | Alzina de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-torre | Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions localitzada davant de la Torre. Te dues branques principals que es separen del tronc base a uns 2 m del sòl, i una d'elles es torna a dividir en dues ràpidament. Aquestes dues branques principals es van dividint successives vegades fent una gran capçada doble, l'una de les quals tomba cap a la masia, mentre que l'altre cap al carrer can Mainou. Val a dir que a la base del tronc queden restes d'una branca principal que va ser tallada i que ha generat una mena de càncer a la base del tronc de l'alzina. Dimensions: Perímetre: 4,60 m, DBH: 1,47 m. | 08023-82 | Carrer Can Mainou a l'alçada de la Torre | 41.6755300,2.2048600 | 433815 | 4614057 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41051-foto-08023-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41051-foto-08023-82-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 41055 | Alzina de can Carreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-carreres | Tot i que la vitalitat de l'individu és bona, s'hauria d'estudiar la possibilitat de fer un petit tancat que impedeixi que un vehicle la pugui malmetre, així com ampliar el terreny que té amb sorra de cara a que es pugui escolar suficient aigua ja que l'asfalt impermeabilitza la superfície. | Alzina (Quercus ilex ssp ilex) situada al carrer can Carreras. L'asfaltat del carrer l'envolta completament, de tal manera que surt del bell mig de l'asfalt del carrer. A uns 2 metres d'alçada, el tronc de l'arbre es ramifica en tres branques principals, que a la vagada, a uns 4 metres de la base, totes tres es ramifiquen en dues branques més per posteriorment formar una gran capçada. Dimensions: Perímetre: 3,17 m, DBH: 1,01 m. | 08023-86 | Can Carreres | 41.6690800,2.1936300 | 432873 | 4613350 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41055-foto-08023-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41055-foto-08023-86-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41066 | Llegenda de la nit de difunts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-nit-de-difunts | AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. V, pàg. 668 i 669. | Recull bibliogràfic de Joan Amades. | Amades recull aquesta llegenda basada en la pugna entre els senyors de la Torre de Bellpuig i els seus veïns. Les dues famílies tenien una rivalitat de les fortes, amb batusses i ferits. Un hereu dels Bellpuig es va enamorar de la pubilla rival. Finalment es van casar, però ella mor i l'hereu Bellpuig es queda vidu i es torna a casar. La segona dona, va voler desheretar el fill que havia tingut el marit amb el primer matrimoni. Pare i fill es van enfrontar i els dos van morir a la batalla. A Riells, diuen que cada any, a la nit de difunts, els actors de la batalla cobren vida i reprenen la lluita en el mateix lloc. | 08023-9 | Torre de Bellpuig; Riells | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 41109 | Aplec de Puiggraciós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-puiggracios | XVII-XX | Vigent | Aplec que es fa a l'ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós el primer dilluns de Pasqua. Aplega gent de Riells, Bigues, Santa Eulàlia, l'Ametlla, La Garriga i el Figueró-Montmany. Es puja a peu des de Bigues, es fa una Missa. Fins els anys 80 es cantaven caramelles a la sortida de la Missa. Fins l'any 2002, la gent es quedava a dinar en un bosc del darrera, i al atarda s'hi feien jocs de cucanya. Però ara s'ha perdut. També es cantaven els goigs de la Mare de Déu. Ho feien els caramellaires grans. | 08023-52 | Ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós | Les primeres notícies que es tenen són del segle XVII. Recuperat de forma intermitent des de l'any 1957, després de començar la restauració del santuari, segons projecte de l'arquitecte Bonet-Garí de l'any 1952 | 41.7060200,2.2476400 | 437405 | 4617410 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un dels escenaris descrits a la novel·la 'Els sots feréstecs' de Raimon Casellas, on també hi surten topònims i personatges de Bigues. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41167 | Can Mainou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mainou | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. GARRIGA, Martín (nn.cc) 'Notas arqueológicas inéditas de Sant Feliu de Codines'. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. CASANOVAS, A; GARRIGA, M (1993). Una copa de fusta procedent de Can Mainou (Bigues, Vallès Oriental). Gala, 2, 1993, pàgs. 277-279. | Totalment destruït. | Aquesta masia quedà abandonada i patí un procés ràpid d'enrunament. Durant la dècada dels anys seixanta els terrenys propers a la masia es començaren a urbanitzar, amb la conseqüent arrasament de la mateixa. Alhora, J. Estrada afirma que pels voltants de l'antiga casa de Can Mainou podria haver-hi algun tipus d'assentament romà en base a la troballa superficial de dolium. No s'ha localitzat cap estructura. La zona està molt construïda i poca cosa en deu quedar. | 08023-121 | Urbanització Els Manantials. Carrer Travessera de Dalt | Documentat per J. Estrada i Garriga el 9 d'abril de l'any 1964. | 41.6771700,2.1906100 | 432630 | 4614250 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41167-foto-08023-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41167-foto-08023-121-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície.Segons els afeccionats del Museu de Sant Feliu de Codines, es recuperà una copa de fusta medieval. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41390 | Barraca de Can Flixeret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-flixeret | XIX | En un ús marginal, però sembla que hi ha un mínim manteniment | Barraca d'obra de maó massís. De planta rectangular, està cobert per una volta de maó de pla, arrebossada. Destaca el treball curós en el tractament de la finestreta sobre la porta i la llinda en arc de descàrrega. | 08023-344 | C. Camí del Bandà, encara en nucli urbà, en el camp davant de les cases unifamiliars. | 41.6754800,2.2220800 | 435248 | 4614038 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41390-foto-08023-344-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Barraca agrícola. D'aquest tipus de construcció n'hi ha altres exemples, com la barraca de Can Bonfadrí, tot i que aquesta sembla una reforma d'un edifici anterior. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 41391 | Barraca de Can Bonfadrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-bonfadri | XIX-XX | En un ús marginal, però sembla que hi ha un mínim manteniment | Barraca d'obra de parets de paredat de pedra. De planta rectangular, està cobert per una volta de maó de pla, arrebossada. A principis o mitjans del segle XX es devia reformar la construcció anterior i s'hi va realitzar una nova façana i coberta de maó massís. | 08023-345 | Camps entre Can Roca i les granges de Can Met | 41.6846100,2.2249900 | 435499 | 4615050 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41391-foto-08023-345-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Barraca agrícola | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 41376 | Barraca del Torrent de Can Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-can-pages | XIX | Enrunada i sense manteniment | Barraca de carboner de planta circular, excavada parcialment en el terreny i amb un muret i coberta de cúpula de pedra seca. Actualment només queda part del mur del voltant. | 08023-330 | Al costat del Torrent de Can Pagès, sota Can Mas de Dalt | 41.6918500,2.2110400 | 434346 | 4615864 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41376-foto-08023-330-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 41386 | Barraca de la Font de la Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-de-la-pedra | Barraca de pastor, de planta rectangular, sobre estructura anterior de grans pedres. Les parets actuals són de pedra, rejuntada amb morter de calç. La coberta és una volta rebaixada de pedra. L'accés es fa a través d'una porta amb brancals de pedra escairada i la llinda és plana | 08023-340 | Riells. Camí de la Font de la Pedra, sota els cingles | 41.7054200,2.2044500 | 433811 | 4617376 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.