Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41047 Olivera de l'església de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-lesglesia-de-sant-pere <p>Olivera (Olea europaea var. europaea) monumental situada al darrera de l'església de Sant Pere. Dimensions: Perímetre: 4,15 m , DBH: 1,33 m.</p> 08023-78 Església de Sant Pere de Bigues 41.6776100,2.2221000 435252 4614275 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41047-foto-08023-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41047-foto-08023-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41047-foto-08023-78-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social Inexistent 2023-05-26 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La part interior del tronc està força buit i clivellat. La vitalitat és bona tot i que hi ha alguna branca defoliada i alguna branca pot trencar-se per al podrir-se la fusta interior. 2151 5.2 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41048 Roure de can Bori https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-bori Roure cerrioide (Quecus x cerrioides) situat al davant de la masia de can Bori, dins del jardí. El tronc central és relativament baix i ràpidament les branques es ramifiquen lateralment successives vegades, de tal manera que forma una capçada grossa i molt oberta. Dimensions: Perímetre: 2,16 m , DBH: 0,70 m. 08023-79 Can Bori 41.6903900,2.2263300 435617 4615691 08023 Bigues i Riells Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41048-foto-08023-79-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí El roure cerrioide és un híbrid entre el roure martinenc (Quercus humilis) i el roure valencià (Quercus faginea ssp faginea), força freqüent en aquesta zona. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41049 Roures de can Maspons https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-can-maspons Es tracta de tres roures cerrioides (Quecus x cerrioides) situats al sud de la masia de can Maspons, seguint el camí de sorra que va a can Roure. Al que hem anomenat número 1 està situat a la part inferior del camí, mentre que el 2 i el 3 estan a la part superior. El tercer és el més gran de tots tres i, just a 1 m d'alçada, ja es divideix el tronc principal en dos grans troncs. Dimensions roure 1: Perímetre: 2,66 m , DBH: 0,85 m. Dimensions roure 2: Perímetre: 2,64 m , DBH: 0,84 m. Dimensions roure 3: Perímetre: 3,65 m , DBH: 1,16 m. 08023-80 Can Maspons 41.6693100,2.2106200 434288 4613362 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41049-foto-08023-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41049-foto-08023-80-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí El roure cerrioide és un híbrid entre el roure martinenc (Quercus humilis) i el roure valencià (Quercus faginea ssp faginea), força freqüent en aquesta zona. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41050 Verneda del torrent de can Ribes https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-can-ribes - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. Molt degradada amb plantacions i urbanitzacions. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) molt fragmentada i degradada, localitzada al torrent de can Ribes aigües amunt de can Masponç. Podem trobar força espècies pròpies de verneda i comunitats de ribera humides com ara el vern (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana), els penjolls (Carex pendula), el dorònic (Doronicum pardalianches), la consolda (Symphytum tuberosum), la ficària (Ranunculus ficaria) o l'ortiga borda (Lamium flexuosum), malgrat tot, està molt degradada amb plantacions, per tales i freqüentació. 08023-81 Sobre Can Maspons 41.6682000,2.2079700 434066 4613241 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41050-foto-08023-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41050-foto-08023-81-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari, inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41051 Alzina de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-torre Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions localitzada davant de la Torre. Te dues branques principals que es separen del tronc base a uns 2 m del sòl, i una d'elles es torna a dividir en dues ràpidament. Aquestes dues branques principals es van dividint successives vegades fent una gran capçada doble, l'una de les quals tomba cap a la masia, mentre que l'altre cap al carrer can Mainou. Val a dir que a la base del tronc queden restes d'una branca principal que va ser tallada i que ha generat una mena de càncer a la base del tronc de l'alzina. Dimensions: Perímetre: 4,60 m, DBH: 1,47 m. 08023-82 Carrer Can Mainou a l'alçada de la Torre 41.6755300,2.2048600 433815 4614057 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41051-foto-08023-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41051-foto-08023-82-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41052 Lledoner de Can Maspons https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-maspons Al ser un arbre vell, l'interior del tronc està buit i amb forats. Lledoner (Celtis australis) situat gairebé al davant la masia de can Maspons. Degut a l'edat de l'arbre, l'interior del tronc principal està buit i trencat en part. Dimensions: Perímetre: 3,57 m, DBH: 1,14 m. 08023-83 Can Maspons 41.6699400,2.2106900 434294 4613432 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41052-foto-08023-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41052-foto-08023-83-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41053 Surgències de les Barbotes i l'Avencó https://patrimonicultural.diba.cat/element/surgencies-de-les-barbotes-i-lavenco CARRERAS CANDI, F.; Gomis, C. (1910). Geografia general de Catalunya. Província de Barcelona. Ed. Alberto Martín. Barcelona. VVAA (2004). Mapa i guia excursionista cingles de Bertí. Ed. Alpina-Geoestel Surgències naturals d'aigua del riu Tenes situades a l'alçada de can Noguera. Les surgències són cabals d'aigua subterrània que surten a l'exterior mitjançant un forat o una cova, es fan bàsicament a terrenys càrstics ja que l'aigua erosiona fàcilment la roca i forma coves i canals. El nom de barbotes té l'origen en el terme barboteig ja que en èpoques de crescudes l'aigua quan surt en aquestes zones sembla que bulli (barboteig). 08023-84 Riu Tenes, a l'alçada de can Noguera 41.6816900,2.2073500 434028 4614739 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41053-foto-08023-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41053-foto-08023-84-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / Jordi Montlló Bolart S'explica que l'aigua de les barbotes ve de Manresa. També es creu que l'aigua que neix de l'Avencó, que és un gorg i un punt que hi ha a sota la font de can Noguera, ve del molí de l'Avencó d'Aiguafreda i de fet aquesta té versemblança, segons una conversa amb una geòloga del Pla general. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41054 Pi corbat del castell de Montbui https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-corbat-del-castell-de-montbui Tot i que presenta bona vitalitat, caldria controlar les accions incíviques com assentar-se o enfilar-se a l'arbre per fer una foto o gravar-ne el tronc. Pi blanc (Pinus halepensis) situat al marge superior del camí d'accés al castell de Montbui que es caracteritza per presentar el tronc corbat 360 graus aproximadament a un metre de terra. Seguidament de donar aquest gir, es ramifica en tres branques principals que formen la capçada. 08023-85 Camí accés al castell de Montbui 41.6639100,2.1759900 431399 4612790 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41054-foto-08023-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41054-foto-08023-85-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41055 Alzina de can Carreres https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-carreres Tot i que la vitalitat de l'individu és bona, s'hauria d'estudiar la possibilitat de fer un petit tancat que impedeixi que un vehicle la pugui malmetre, així com ampliar el terreny que té amb sorra de cara a que es pugui escolar suficient aigua ja que l'asfalt impermeabilitza la superfície. Alzina (Quercus ilex ssp ilex) situada al carrer can Carreras. L'asfaltat del carrer l'envolta completament, de tal manera que surt del bell mig de l'asfalt del carrer. A uns 2 metres d'alçada, el tronc de l'arbre es ramifica en tres branques principals, que a la vagada, a uns 4 metres de la base, totes tres es ramifiquen en dues branques més per posteriorment formar una gran capçada. Dimensions: Perímetre: 3,17 m, DBH: 1,01 m. 08023-86 Can Carreres 41.6690800,2.1936300 432873 4613350 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41055-foto-08023-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41055-foto-08023-86-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41056 Gorg de les Donzelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-donzelles El gorg de les Donzelles està situat a la vall de Vallderrós, concretament al torrent de l'Ullar (afluent de del torrent de Vallderrós), entre els cims de l'Ullar i del Pla de la Serra. Aquest gorg té unes dimensions aproximades d'uns 18m2 i una profunditat màxima d'uns 1,5-2m. Les aigües arriben al gorg mitjançant un petit salt d'aigua (que en època d'estiatge és més aviat un degotall) que té una alçada d'uns 1-1,5m. Les aigües són netes i molt transparents, iaxò fa que a les parts més quites del gorg, s'hi fan comunitats d'algues de Chara vulgaris. 08023-87 Vallderrós, torrent de l'Ullar 41.7088300,2.2105000 434318 4617750 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41056-foto-08023-87-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La vegetació de carofícies del bentos (Chara spp) d'aigües dolces (codi Corine 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41057 Salt de Vallderrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-vallderros Salt d'aigua d'uns 20 m d'alçada del torrent de Vallderrós situat entre el Séc dels Ducs i el turó de les Onze Hores. Només baixa aigua en època de pluges ja que, al estar en zona càrstica, l'aigua del torrent s'infiltra i discorre subterràniament sense fer el salt. 08023-88 Vallderrós, torrent de Vallderrós 41.7074200,2.2137400 434586 4617591 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41057-foto-08023-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41057-foto-08023-88-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41061 Protecció contra les bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes-1 BOLÒS, Oriol de i VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. CAMPS i ARBOIX, Joaquim de (1973) Les cases pairals catalanes. Edicions Destino. Barcelona. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels Anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. Vigent A la masia de Can Maspons hem documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases, tal i com està a Can Maspons (veure foto). També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia un clima humit es tancaven. A més la carlina que hem fotografiat a Can Maspons també surt retratada a la portada d'un llibre de Joaquim de Camps i Arboix denominat 'Les cases pairals catalanes' (veure bibliografia). 08023-4 Can Maspons 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41061-foto-08023-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41061-foto-08023-4-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha tres tipus de Carlina a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. Ssp cynara); Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris). Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats del Pirineu. 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41064 Protecció contra malalties https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-malalties AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 85. Recull bibliogràfic de Joan Amades. Explica Joan Amades (veure bibliografia), que a Riells anaven a buscar branques de saüquer per penjar-les a les portes i finestres de les cases, creguts que porten salut, ja que aquest arbre es beu el mal aire. S'assembla molt al sistema utilitzat contra les bruixes, de penjar una carlina a la porta. Aquest costum també el documenta el 23 de juny, és a dir, a la vigília de Sant Joan. 08023-7 Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41065 Creences al voltant de les nogueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/creences-al-voltant-de-les-nogueres AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 92. Recull bibliogràfic de Joan Amades. Explica Amades (veure bibliografia) que a Riells tenen les nogueres per caus de bruixes i hom creu que al seu aixopluc celebren reunions i d'aquí que l'ombra d'aquest arbre sigui fatídica i mortal. Només s'hi pot acostar de nit o a hores que no faci ombra. Si s'hi passava una bona estona de la nit de Sant Joan assegut al peu de la seva soca restava immunitzat per tot l'any de la seva acció malèfica. D'aquest arbre es collien les fulles per remei i per tintoreria casolana i per evitar les puces. Per aquest motiu es posaven branques de noguera a sota el llit. 08023-8 Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 63 4.5 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41066 Llegenda de la nit de difunts https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-nit-de-difunts AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. V, pàg. 668 i 669. Recull bibliogràfic de Joan Amades. Amades recull aquesta llegenda basada en la pugna entre els senyors de la Torre de Bellpuig i els seus veïns. Les dues famílies tenien una rivalitat de les fortes, amb batusses i ferits. Un hereu dels Bellpuig es va enamorar de la pubilla rival. Finalment es van casar, però ella mor i l'hereu Bellpuig es queda vidu i es torna a casar. La segona dona, va voler desheretar el fill que havia tingut el marit amb el primer matrimoni. Pare i fill es van enfrontar i els dos van morir a la batalla. A Riells, diuen que cada any, a la nit de difunts, els actors de la batalla cobren vida i reprenen la lluita en el mateix lloc. 08023-9 Torre de Bellpuig; Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41069 Llegenda del convent de les monges https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-convent-de-les-monges MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Llegenda del convent de les monges de Sant Miquel. XXIII Ronda Vallesana, pàg. 79-80, UES Sabadell, 27 d'octubre 2002. Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. On temps enrera hi havia el monestir dels solitaris de Sant Víctor, s'hi va instal·lar un convent de monges. Però, se'ns diu, que el dimoni els hi tenia declarada la guerra. Així que un dia una comitiva 'd'hermosos galans cavallers' que anaven de cacera, es van perdre i van arribar al convent. Les monges els van deixar entrar i va passar el que no havia de passar. Tothom es va engrescar i es va liar la gran festa, tanta que primer es va sentir un gran tro, com si el cel s'hagués indignat. Després va aparèixer una gran riuada que s'ho endugué tot cingles avall. No va quedar-ne res, només una escala de pedra i una fusta que es diu serviria per aguantar els clamàstecs. 08023-12 Sant Miquel del Fai 41.7157800,2.1893400 432565 4618538 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41070 El nom del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-del-fai BADÓ i POSAS, Lluís (1905): De Barcelona a Sant Miquel del Fai. Tobella Costa editor. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic. Sembla que Fai ve de 'fall' que vol dir salt d'aigua. Però la tradició diu que en aquell indret hi havia frondosos boscos de faigs, d'on va sortir el nom. També es diu que al caure aquests arbres per la destral del llenyataire, ocasionava tal dolor a les 'nimfes' que es banyaven a les gorges que molts creuen que moriren o que van fugir. 08023-13 Sant Miquel del Fai 41.7161700,2.1901400 432632 4618581 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41071 El temple de Venus https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-temple-de-venus BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. Recull bibliogràfic. Recull la tradició que molts anys abans d'estar dedicat a Sant Miquel del Fai, les coves estaven dedicades a la deessa Venus. A les nits de lluna, les fades, canten i quan algú els demana 'Qui sou vosaltres que canteu des del fons del gorg?', responien 'Som les fades d'aquests contorns que vàrem caure als gorgs'. I diu la llegenda que quan un intentava ajudar-les a sortir, queia al fons de les aigües. Això s'utilitza per explicar les morts produïdes entre els banyistes dels gorgs que es troben entre el Fai i Riells. 08023-14 Sant Miquel del Fai 41.7163000,2.1899800 432619 4618595 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41072 L'enigma de l'altar de Sant Miquel https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenigma-de-laltar-de-sant-miquel BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. L'altar de la capella de Sant Miquel està col·locat de tal manera que se li pot donar la volta. S'hi poden fer quatre misses alhora, només amb quatre ciris encesos i tenint-ne dos cada concelebrant. Aquest és un enigma que les mares de la comarca solen proposar als seus fills perquè ho endevinin. 08023-15 Sant Miquel del Fai 41.7163800,2.1902400 432640 4618604 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41073 La cova del pastor https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-pastor <p>BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona.</p> Recull bibliogràfic. <p>Una llegenda relacionada amb els moros explica que la capella de Sant Martí fou la primera església dels voltants. Els moros mai van poder enfilar-se al replà del Fai, on s'havien refugiat un grup de cristians. El cabdill moro va posar sentinelles al fons de la vall i al cim per rendir-los de gana. Però això no va passar mai gràcies a un pastor cristià, que vivia en territori musulmà, mitjançant la cova de les Tosques que comunicava la capella de Sant Martí amb el pendent oest de la vall. El pastor els proveïa de menjar. Fins fa poc (1970) es veien les imatges del pastor i del seu gos, petrificats al fons de la cova.</p> 08023-16 Cova de Les Tosques a Sant Miquel del Fai 41.7106900,2.1865700 432329 4617975 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41073-foto-08023-16-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic Inexistent 2025-01-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41074 El comte de Torreseques https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-comte-de-torreseques BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. Víctor Balaguer recull que el disset de setembre de l'any 1798, en pujar la costa de sant Miquel, el comte de Torreseques de Saragossa caigué amb el seu cavall per un penya-segat, però es va salvar. També recull que el juliol de l'any 1800 li va passar el mateix al magistrat Miquel Cubells. Una altra història de Víctor Balaguer explica que a l'any 1747, es presentà un viatger al santuari i demanà hospitalitat. S'estigué fins molt avançada la nit passejant pel voral de l'abisme, prop del saltant on s'hi reflectia la lluna. Es retirà a la cambra i, de bon matí, s'hi van sentir uns crits. Quan la gent entrà a l'estança el trobaren moribund i banyat amb la seva pròpia sang. S'havia degollat amb una navalla. 08023-17 Sant Miquel del Fai 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41075 La donzella de la cova https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donzella-de-la-cova BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. Recull bibliogràfic. Pladevall recull llegendes que diuen que al final de la gran cova, passat el llac que en cobreix el final, hi ha un palau amb cambres meravelloses on viu una donzella encantada; que no es pot passar al costat de l'abisme a la nit de Sant Joan, ja que la donzella de la cova o les fades malignes atrauen la gent cap al fons dels gorgs, causant accidents en estranyes circumstàncies.. 08023-18 Sant Miquel del Fai 41.7161200,2.1899900 432619 4618575 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41076 Mons bovis https://patrimonicultural.diba.cat/element/mons-bovis BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. Víctor Balaguer recull l'origen del topònim Montbui com a muntanya del bou; és a dir, Mons bovis, ja que hi va haver una batalla entre cristians i musulmans, que volien fer servir una manada de bous per derrotar els seus enemics, però aquests se'n van sortir. 08023-19 Turó de Montbui 41.6640300,2.1766700 431456 4612802 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41077 Jugar a canyes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jugar-a-canyes BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Quan el castell de Montbui estava en mans dels moros, els cristians van idear una argúcia mitjançant la qual, fent veure que organitzen uns jocs amb canyes, aconsegueixen entrar al castell i un cop a dins descobreixen les armes que portaven camuflades i prenen el castell. 08023-20 Castell de Montbui 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41078 Les 800 dones del moro Susa https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-800-dones-del-moro-susa BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Rumor o notícia que el moro Susa de Montbui havia mort a la batalla del Penedès, deixant moltes riqueses i 800 dones al castell. El moro Selim de Granada s'encaminà cap al castell per apoderar-se de tot. Primer les viudes del rei Susa van protestar, però després van accedir-hi amb la condició que les permetés celebrar un torneig on fossin elles les lluitadores. Quan fou el moment demanaren les armes dels soldats per començar el torneig i quan els espectadors estaven més absorts en l'espectacle i a un senyal convingut van girar-se i començaren a tallar caps dels moros que no els quedaven armes per defensar-se. 08023-21 Castell de Montbui 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41080 La lloba de La Madella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-lloba-de-la-madella BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Martí Boada. A la porta de la masia de La Madella hi ha una urpa de llop, que seria la darrera evidència física de la presència del llop a la comarca. La tradició oral diu que es tractaria d'una mà humana transformada en llop d'un hipotètic crim passional. Una altra història diu que era un llop que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada. Situen aquest fet entorn el 1870. Era una nit de cru hivern, quan la lloba va entrar als estables per buscar les seves víctimes entre els xais. En Pau Madella al sentir l'aldarull va agafar l'escopeta i va matar la bèstia, la urpa de la qual encara es pot veure penjada a la porta de La Madella. 08023-23 La Madella 41.7053200,2.1906400 432662 4617376 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41080-foto-08023-23-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41081 La somera de La Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-somera-de-la-torre BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. MASPONS i LABRÓS, Pilar (1882): Costums i tradicions del Vallès. Certamen científic literari del Casino de Granollers, p. 105-162. Granollers. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. A la Torre de Bigues, durant la nit s'apareix una somera blanca i moren els caps de bestiar o la persona. Fins que el capellà no beneeix la casa amb el sal passen no s'aconsegueix parar aquesta plaga. També es diu que hi ha un passadís secret entre la Torre i el Castell de Montbui. 08023-24 La Torre; Bigues 41.6752400,2.2046000 433793 4614025 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41082 El salt de la núvia https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salt-de-la-nuvia BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 103-109. DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes, pàg.278. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. La dona del mas Oliveres que no tenia fills acull una dona pobra i li dona menjar i cambra. A la nit surt un resplendor molt fort de l'habitació d'aquesta dona. Va a buscar a la gent del poble, però ningú s'atreveix a entrar. Finalment la dona del mas entra i parla amb la vella, que li diu que tindrà allò que més desitja per haver-la acollit. La dona promet a la Mare de déu de Puiggraciós que la filla que tindrà serà per a ella. La nena creixerà trista, cantant la cançó de la mare. En un aplec es promet amb el fill d'un comte. De camí a Puiggraciós per casar-se, en un revolt del camí, les dues famílies es troben. El cavall de la núvia fa un bot, en arribar davant d'un torrent, a tocar de l'església de Bigues el cavall es tira timba avall desapareixent sense deixar cap rastre. Només es veuen les petjades del cavall al lloc conegut d'aleshores ençà com el Salt de la Núvia. 08023-25 Salt de la Núvia a Bigues 41.6802700,2.2241000 435421 4614569 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41082-foto-08023-25-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41083 El sot de sant Celoni https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sot-de-sant-celoni BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 149-158. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. En el rieral de Bigues hi ha un conjunt de quatre cases que formen un carrer. A prop hi havia la torre dels barons de Rocafort. L'hereu Arnold havia quedat orfe. Tenia fama de bon caçador i vividor. A casa seva sempre hi havia gent per fer festa. Un dia de cacera, baixaven per l'alzinar que voreja el torrent quan van veure una cerva blanca. La van perseguir durant molta estona i la van ferir amb les fletxes. Acorralada va començar a baixar pel torrent, on s'aixecava una gran roca. Per una esquerda sortia un doll d'aigua. Una noia, filla d'un matrimoni que vivia a l'última de les quatre cases del Sot de Sant Celoni, estava aquell dia herbejant prop de la roca, quan aparegué la cerva blanca, perseguida pel cavaller Arnold. D'un bot, la cerva anà a parar damunt la roca i d'allà saltà al torrent. Arnold va fer el mateix, davant l'ensurt de la noia pel perill que suposava el salt. El cavall quedà aixafat però Arnold, en veure la noia, no pensà més ni en la cerva ni en el cavall. Ella es torbà i envermellí per la mirada rebuda i va fer com per beure aigua; però en fer-ho va fer un crit i sortí corrents fins a casa seva. Li va dir a la seva mare que s'havia cremat el llavi i el cor a la font. Després de molt de temps de no viure a la Torre, Arnold preparava una altra jornada de cacera. El dia va començar amb una tempesta tan airada que van decidir deixar la cacera per un altre dia i dedicar-se a fer gresca. El majordom d'Arnold estava tan espantat amb la tempesta que en culpava el propi infern. Va començar a explicar una història d'una noia que se li va aparèixer el dimoni i va explicar que qui ho contava millor era un joglar que s'havia aixoplugat a la Torre. El van fer entrar perquè cantés la balada que es titulava 'La font de l'infern', que identificava la trobada entre la noia de la casa del Sot de sant Celoni amb el dimoni. En sentir això, Arnold, decideix segrestar-la. Però quan la puja al cavall, aquest s'encabrita i comença a córrer desesperat, el cavaller no podia dominar el corser, amb una mà aguantava la noia i amb l'altra les rendes. Tota la nit es passà el cavall encabritat, quan Arnold no pot més i deixar caure la noia el cavall es dirigeix a la roca d'on brollava l'aigua i es tira pel barranc amb l'Arnold damunt seu desapareixent per sempre més. La noia es va salvar perquè segons diuen es va fer la senyal de la creu al front. Va estar malalta durant un temps. 08023-26 Sot de Sant Celoni a Bigues 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41086 Lo mont del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/lo-mont-del-fai BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 87-90. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. Llegenda que explica Maria de Bell-lloc que explica com una colla de llenyataires van anar al mont Fai, a la fondalada del riu Tenes, on hi havia molts faigs a talar el bosc. El cap de colla es va instal·lar a mitja alçada del cingle, però aquella primera nit no podia dormir i va sortir als peus del precipici, des d'on tenia una bella perspectiva de la cascada. A la mitjanit s'aparegué darrera de lluminosos raigs de llum, una hermosa dama. Aquest fet es va repetir tres vegades més. Les quatre noies reunides es van posar a ballar i jugar damunt de l'aigua; cada una d'elles desprenia un color diferent. Després van anar fins on hi havia un gran faig que besaren amb grans mostres de veneració i afecte i ballaren fins a trenc d'alba. L'endemà a la mateixa hora es va repetir l'escena però les noies estaven tristes perquè aquell dia els llenyataires havien talat els faigs que estaven al voltant del més gran. Al dia següent van talar el faig més gran i a la nit quan aparegueren les noies, una d'elles va morir al costat de la soca del gran faig, en braços de les altres. A mesura que s'anaven talant els faigs, les noies van anar morint fins desaparèixer del tot. 08023-29 Sant Miquel del Fai 41.7157000,2.1893800 432568 4618529 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41089 Temptació https://patrimonicultural.diba.cat/element/temptacio BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 119-123. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. La pubilla del Margarit havia anat de festa, un diumenge a la tarda. Allí va trobar un xicot i es van enamorar. Sovint es trobaven i passaven llargues hores al costat d'un gorg on ella s'emmirallava cada matí. Aquella primera cita, en aquell gorg, es va fer de nit, les aigües es van obrir i sortiren les dones d'aigua i una dama coberta amb un mantell de brillants estrelles, era la reina de les fades que no podia suportar aquell festeig. Un dia que la pubilla del Margarit es va anar a emmirallar, el gorg la va xuclar i va aparèixer morta. El seu promès anà sovint des de llavors a asseure's a la roca al costat del gorg, fins que un dia la reina de les fades el va voler temptar sense èxit. El noi se'n va sortir i procurà no tornar a parar-se en aquell indret mai més. 08023-32 El Margarit, Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41091 La creu de caps de mort https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creu-de-caps-de-mort BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 131-136. Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. A Bigues hi vivia un matrimoni feliç, bondadós i honorable. Eren molt estimats per tot el poble. Per desgràcia seva, el seu fill, Felliu, era una mala peça. Allí on hi havia hagut un problema hi sortia el seu nom. Els pares ho van provar tot, fins i tot donar-li un ofici, però no hi havia manera. Un dia que en Feliu estava de Festa Major, el van avisar que el seu pare s'havia posat molt malalt, però no va anar a casa fins que es va acabar la festa. Quan va arribar el pare estava molt greu i sense parla, només li donà una mirada que li va glaçar el cor. Al cap de cop morí. Per un breu temps, en Feliu es comportà, però tot seguit va tornar a fer de les seves. No treballava, es passava setmanes seguides fora de casa, es va vendre les eines del pare. Un dia que en Feliu anava a missa, va veure que a la creu, feta de caps de mort que hi havia a la cantonada del cementiri adossat a l'església, li havia caigut la testa de la part de dalt. Quan passava això, es substitueix per un altre cap del cementiri. Aquella vegada hi havia posat una testa blanca com si fos força recent. Al veure-la, en Feliu quedà parat d'esglai, li semblà que les conques buides dels ulls s'anaven omplint i li llançaven una trista mirada. Cada cop que passava per aquell lloc veia la mateixa imatge. Feia temps que la gent del poble estava intranquil·la per l'alt increment de robatoris i assalts de bandolers. Un dia un veí, en Ton, es va trobar un bandoler i es va voler defensar, però resultà ferit. La notícia es va escampar i arribà a oïdes de la mare i la germana d'en Feliu, que restaven a casa filant al costat de la llar de foc. Era ja de nit i van tocar amb força a la porta. Era en Feliu, que ocultava una ferida de pistola, la mare va caure del disgust i els fills es pensaven que havia quedat morta. En Feliu fugí espaordit sense rumb i pensant que havia mort la seva mare, es va deixar caure a terra, vençut per la fatiga, havia anat a parar al cementiri. Quan aixecà els ulls es va trobar davant per davant de la creu de caps de mort, de la testa que el mirava, ara en sortia una mirada amenaçadora, com l'última que li havia llençat el seu pare. Veia ombres, d'un home sense cap, després anà al nínxol del seu pare i observà que hi havia un forat en el lloc del cap. A l'endemà, el rector va trobar en Feliu estès a terra, aquest li confessà totes les culpes i que volia posar-hi remei. Amb el rector de mitjancer, en Ton el perdonà i en Feliu es comportà des de llavors com un bon hereu i cap de casa. Des d'aleshores aquella creu fou més venerada que mai. 08023-34 Bigues 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41100 Festa Major d'hivern de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-de-riells Vigent Es celebra per Sant Vicenç, el 22 de gener. 08023-43 Riells 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41104 Turó de les Onze Hores https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-onze-hores Interpretació toponímica popular de la que es desconeix l'origen del Turó de les Onze Hores que afirma que aquest nom es deu perquè és il·luminat pel sol a les onze del matí, hora solar. 08023-47 Turó de les Onze Hores 41.7046500,2.2135400 434567 4617283 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41104-foto-08023-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41104-foto-08023-47-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Abel Camp 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41111 Escultura de Josep Pla https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-josep-pla XX <p>Escultura en bronze que representa l'escriptor català, Josep Pla, assegut en un banc de pedra de Sant Miquel del Fai, amb boina i fumant una cigarreta.</p> 08023-54 Sant Miquel del Fai 41.7142000,2.1880100 432453 4618363 2002 08023 Bigues i Riells Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41111-foto-08023-54-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2025-01-30 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Tomàs Atienza 98 51 2.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41113 Barra d'or del Mas Viaplana https://patrimonicultural.diba.cat/element/barra-dor-del-mas-viaplana Segons ens han informat oralment, es deia que al Mas Viaplana hi ha enterrada una barra d'or. L'hereu del Mas Viaplana és el protagonista de la llegenda de la dona d'aigua, i les pintes o objectes d'or que són entregats a protagonistes de llegendes són molt freqüents i volen explicar la bona fortuna d'una heretat. 08023-56 Mas Viaplana 41.6997600,2.1982300 433288 4616752 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Abel Camp 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41116 Teier de Can Bori https://patrimonicultural.diba.cat/element/teier-de-can-bori Al costat de la llar de foc del mas de Can Bori hi van trobar, encastada a la paret, una olleta amb la boca posada a plom amb la paret. Segons ens han explicat els propietaris del mas, aquest element servia per guardar-hi les teies per encendre el foc de la llar. Les teies les treien del cor del tió, on la fusta era més oliosa i, per tant, més fàcil d'encendre. Actualment, amb els sistemes moderns per encendre les llars de foc el teier ha quedat com element curiós i ornamental; per guardar-hi caixes de mistos... 08023-59 Can Bori 41.6904900,2.2265300 435633 4615702 08023 Bigues i Riells Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41121 La Polvoreria (tradició) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-polvoreria-tradicio Mas de Bigues del que es diu que té una mina que el comunica amb el castell de Montbui. Es tracta de la mateixa tradició que la de La Torre. També encara es diu que aquest nom li ve perquè els moros en feien pólvora en aquest indret. 08023-64 La Polvoreria 41.6768500,2.2073500 434023 4614202 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41121-foto-08023-64-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Abel Camp. 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41125 Plaça de les Bruixes https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-les-bruixes La plaça de les bruixes és un sortint arrodonit dels cingles, molt proper al Turó de les 11 hores i de l'escenari de la llegenda de la Dona d'aigua, on diuen que es reuneixen les bruixes. Pere Brossa m'explicava que la seva àvia havia vist ballar-hi les bruixes al so del flabiol i que si s'adonaven que algú les observava sortien volant. 08023-68 Al NE del nucli de Riells; a la Vall Blanca. 41.7069700,2.2069800 434023 4617546 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41125-foto-08023-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41125-foto-08023-68-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació oral 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41128 Plàtan de la Font de la Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-de-la-pineda Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. Plàtan (Platanus x hispanica) de grans dimensions situat al davant de la Font de la Pineda, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Dimensions: Perímetre: 4,72 m , DBH: 1,51 m. 08023-71 Font de la Pineda 41.7033500,2.1904400 432643 4617157 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41129 Lledoner de Can Badell - les Escoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-badell-les-escoles La part baixa del tronc de l'arbre està corcada i té forats. Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat dins del jardí de can Badell (davant de les escoles). A causa de la seva edat, té l'escorça fisurada i el tronc buit per dintre. 08023-72 Can Badell, camí de can Badell 41.6759100,2.2142800 434599 4614092 08023 Bigues i Riells Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41129-foto-08023-72-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41131 Bosc de la Baga de l'Arbocer https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-baga-de-larbocer Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. Zona situada a la vessant nord del turó de l'Arbocer, al lloc conegut com la Baga de l'Arbocer. L'estrat arbori està format principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex), tot i que també hi apareixen roures (Quercus humilis i Quercus x cerrioides) i carrasques (Quercus ilex ssp ballota). A l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide hi ha lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), cirerer d'arboç (Arbutus unedo), arítjol (Smilax aspera), estepa negra (Cistus mospeliensis), heura (Hedera helix), bruc bol (Erica arborea), etc., de tal manera que conforma una de les arbredes més diverses del terme de Bigues i Riells. 08023-74 Obaga del turó de l'Arbocer 41.6923200,2.2354100 436374 4615898 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41131-foto-08023-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41131-foto-08023-74-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41132 Olivera de can Bori https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-bori IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. Malgrat tot, aquesta olivera té molts anys i presenta problemes d'esquerdament i fissures al tronc. Olivera (Olea europaea var. europaea) monumental situada prop de can Cabot, als marges dels camps del camí de can Bori. Consta de dos troncs de grans dimensions que, si bé poden semblar dos individus diferents, per la seva proximitat i estructura sembla que sigui un sol individu que s'ha ramificat a nivell de terra. 08023-75 Camí de Can Bori, a l'alçada de can Tàpies 41.6881000,2.2233900 435370 4615439 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41132-foto-08023-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41132-foto-08023-75-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41133 Centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) https://patrimonicultural.diba.cat/element/centaurea-intibacia-centaurea-intybacea BOLOS, O i VIGO, J. (1995). Flora dels Països Catalans, Volum III. Ed. Barcino. CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. La centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) és una espècie vegetal de la família de les compostes que té una distribució raríssima als PPCC i ha estat citada a les cingleres de Sant Miquel del Fai. 08023-76 Roquissars de Sant Miquel del Fai 41.7125200,2.1920800 432789 4618174 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Aquesta centàurea és una mata laxa que fa entre 40 i 90 cm i te les tiges rígides i poc folioses; les fulles tenen entre 5 i 10 cm, les inferiors són lanceolades i dentades, mentre que les caulinars mitjanes són pinnatipartides o pinnatisectes amb els segments lanceolats o linears, i les caulinars superiors són lanceolato-linears. L'involucre és ovoide, de 12-20 x 10-15 mm, molt contret a la part superior; les bràctees tenen nervis paral·lels; l'apèndix és pàl·lid i fa entre 1-3 mm; les flors són purpúries. El fruit, l'aqueni, fa entre 4 i 5 mm, el papus és de longitud semblant a la de l'aqueni. Floreix entre l'abril i l'octubre. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41134 Teix del torrent del Salt de la Núvia https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-del-torrent-del-salt-de-la-nuvia BOLOS, O i VIGO, J. (1984). Flora dels Països Catalans, Volum I. Ed. Barcino. Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya Teix (Taxus baccata) que creix al torrent del Salt de la Núvia, a l'alçada de ca n'Adzet, entre uns pollancres. El teix és un arbre dioic (amb peus masculins i peus femenins), l'exemplar indicat és un peu masculí, per tant no fa fruits, ja que només els fan els peus femenins. Aquests fruits, anomenats arils, es poden veure a l'estiu, són rogencs i són comestibles però només la part carnosa, la resta és tòxica. Dimensions: Perímetre: 0,97 m , DBH: 0,31 m. 08023-77 Torrent del Salt de la Núvia, ca n'Adzet o el veïnat 41.6792300,2.2202100 435096 4614456 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41134-foto-08023-77-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41135 Cova del Moro https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-moro DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. Tot i que l'accés és difícil, l'entrada de la cova és totalment lliure i l'excés de visitants malmeten algunes de les formacions càrstiques del sòl. Caldria emprendre mesures per evitar això mitjançant una tanca. Cova càrstica situada prop del salt de Vallderrós. Té una longitud aproximada d'uns 12 m. La part més exterior hi circula poca aigua i està formada per estalactites grosses i arrodonides recobertes de molses i falgueres- principalment per la fàlzia (Adiantum capillus-veneris)-. Mentre que la part interior l'aigua hi és molt present en forma de múltiples degotalls que formen multitud de formes càrstiques tant al sostre com al terra, destaca també un petit llac d'aigua al fons de la cova. 08023-89 Vallderrós, torrent de Vallderrós 41.7071200,2.2141300 434618 4617557 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Les coves no explotades pel turisme (codi Corine 8310) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41136 Costes del Traver https://patrimonicultural.diba.cat/element/costes-del-traver Les costes del Traver formen part dels Cingles de Bertí, però per acollir diferents elements d'interès natural s'han diferenciat d'aquest. Els element més interessants són els següents: El grau del Traver és un pas localitzat a les costes del Traver. Té un desnivell d'uns 130 m amb una longitud d'uns 600m, però només els primers 100m tenen un desnivell d'uns 50m. El camí fa ziga-zaga per salvar aquest fort desnivell, està en bones condicions i en els trams de més pendent hi ha escaletes fetes amb pedra i troncs per facilitar el recorregut. La Balma del Traver és una balma de grans dimensions situada a la part superior de les costes del Traver, a l'alçada del grau del Traver. Té unes dimensions aproximades de 100 m de llargada per 10 de fondària, tot i que aquesta fondària és molt variable. Tot i estar en bon estat de conservació, cal assenyalar que hi ha problemes d'esllavissament o despreniments de roques de les parts superiors o del sostre de la Balma. La cova de la Guilla és una cova càrstica situada a les costes del Traver, prop del grau del Traver i de la balma del Traver. Tot i que l'entrada és de dimensions força reduïdes (uns 1,7 x 0,8 m), té una longitud de més de 200m. Per accedir a l'entrada d'aquesta cova s'ha d'anar pel grau del Traver, i just per sota de la balma del Traver hi ha un sender que es separa del grau i surt cap a l'oest no baixant de cota. Al cap d'uns pocs metres s'ha de baixar de cota i finalment es torna a seguir un tram horitzontal desplomat que porta a l'entrada de la cova. Des del punt que comencem a perdre cota, hi ha una corda que ajuda a baixar i a no caure al tram desplomat. 08023-90 Baumes/Costes del Traver 41.7084100,2.2065900 433992 4617706 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41136-foto-08023-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41136-foto-08023-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41137 Patrimoni natural de Sant Miquel del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/patrimoni-natural-de-sant-miquel-del-fai Tot i estar en bon estat de conservació, algunes de les coves pateixen sobrefreqüentació i algun acte vandàlic. <p>L'espai de Sant Miquel del Fai es troba dins la unitat geològica dels cingles de Bertí. Això fa que gaudeixi d'espectaculars formacions hidrogeològiques que són explotades comercialment per una empresa privada. Els elements més singulars són els següents:</p> <p>- Cascada o salt de Sant Miquel: espectacular salt d'aigua del riu Tenes</p> <p>- Cascada o salt del Rossinyol: salt d'aigua del riu Rossinyol que passa pel costat de l'església i va a parar a l'estany artificial per posteriorment davallar cap a buscar el Tenes.</p> <p>- Cova de Sant Miquel: descoberta l'any 1847, aquestes cova es troben entre el salt de Sant Miquel i el del Rossinyol. Per accedir-hi s'han de baixar unes escales que surten a nivell del l'església i porten a una cova que te uns 65 m de profunditat (actualment tancat al públic).</p> <p>- Cova de la Cascada: aquesta cova, d'uns 25m, permet anar pel darrera de la cascada del Tenes.</p> <p>- Cova de les Tosques o de Sant Martí: situada a sota l'església de Sant Martí, té una longitud d'uns 20m de galeries, permet tenir unes bones vistes de la vall del Tenes i a l'interior es veuen diferents formacions de travertí o tosca (actualment tancada al públic).</p> <p>- Cova del Tenes: situada per sota de l'anterior, a tocar del riu Tenes, té un recorregut d'uns 10 m.</p> 08023-91 Sant Miquel del Fai 41.7146400,2.1887800 432517 4618412 08023 Bigues i Riells Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41137-foto-08023-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41137-foto-08023-91-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2025-01-30 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41138 Lledoner de Can Ribafort https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-ribafort Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat al davant de la masia de can Ribafort, just al talús que hi ha entre el pati del davant de la masia i els camps. Té un tronc molt gruixut del qual, a uns 2 m del terra, en surten nombroses branques molt altes que formen una gran capçada. El fet d'estar a un talús, fa que la part del tronc que està a la part inferior s'hi vegin arrels i petits rebrots. El tronc de l'arbre per dins està força buit i això fa que presenti alguna esquerda. Dimensions: Perímetre: 4,72 m, DBH: 1,51 m. 08023-92 Can Ribafort 41.6674700,2.2309600 435979 4613143 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41138-foto-08023-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41138-foto-08023-92-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
41139 Pollancre de la font del Bou https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-la-font-del-bou L'escorça està força envellida, el tronc principal presenta zones mortes i l'arbre te poques branques. Pollancre (Populus nigra) situat a la font del Bou. Té un gran tronc, amb l'escorça força envellida i fisurada, i colonitzada per heura. D'aquest tronc en surten bàsicament dues grans branques que formen una capçada irregular ja que només ocupa una quart de tota la possible capçada. Al llarg del torrent que baixa de la font del Bou, hi ha diferents pollancres també de grans dimensions, tot i que el de la font del Bou és el més gran. Dimensions: Perímetre: 3,68 m, DBH: 1,18 m. 08023-93 Font del Bou 41.6600300,2.2104800 434267 4612332 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41139-foto-08023-93-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:37
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5