Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41048 Roure de can Bori https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-bori Roure cerrioide (Quecus x cerrioides) situat al davant de la masia de can Bori, dins del jardí. El tronc central és relativament baix i ràpidament les branques es ramifiquen lateralment successives vegades, de tal manera que forma una capçada grossa i molt oberta. Dimensions: Perímetre: 2,16 m , DBH: 0,70 m. 08023-79 Can Bori 41.6903900,2.2263300 435617 4615691 08023 Bigues i Riells Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41048-foto-08023-79-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí El roure cerrioide és un híbrid entre el roure martinenc (Quercus humilis) i el roure valencià (Quercus faginea ssp faginea), força freqüent en aquesta zona. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41049 Roures de can Maspons https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-can-maspons Es tracta de tres roures cerrioides (Quecus x cerrioides) situats al sud de la masia de can Maspons, seguint el camí de sorra que va a can Roure. Al que hem anomenat número 1 està situat a la part inferior del camí, mentre que el 2 i el 3 estan a la part superior. El tercer és el més gran de tots tres i, just a 1 m d'alçada, ja es divideix el tronc principal en dos grans troncs. Dimensions roure 1: Perímetre: 2,66 m , DBH: 0,85 m. Dimensions roure 2: Perímetre: 2,64 m , DBH: 0,84 m. Dimensions roure 3: Perímetre: 3,65 m , DBH: 1,16 m. 08023-80 Can Maspons 41.6693100,2.2106200 434288 4613362 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41049-foto-08023-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41049-foto-08023-80-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí El roure cerrioide és un híbrid entre el roure martinenc (Quercus humilis) i el roure valencià (Quercus faginea ssp faginea), força freqüent en aquesta zona. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41050 Verneda del torrent de can Ribes https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-can-ribes - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. Molt degradada amb plantacions i urbanitzacions. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) molt fragmentada i degradada, localitzada al torrent de can Ribes aigües amunt de can Masponç. Podem trobar força espècies pròpies de verneda i comunitats de ribera humides com ara el vern (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana), els penjolls (Carex pendula), el dorònic (Doronicum pardalianches), la consolda (Symphytum tuberosum), la ficària (Ranunculus ficaria) o l'ortiga borda (Lamium flexuosum), malgrat tot, està molt degradada amb plantacions, per tales i freqüentació. 08023-81 Sobre Can Maspons 41.6682000,2.2079700 434066 4613241 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41050-foto-08023-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41050-foto-08023-81-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari, inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41051 Alzina de la Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-torre Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions localitzada davant de la Torre. Te dues branques principals que es separen del tronc base a uns 2 m del sòl, i una d'elles es torna a dividir en dues ràpidament. Aquestes dues branques principals es van dividint successives vegades fent una gran capçada doble, l'una de les quals tomba cap a la masia, mentre que l'altre cap al carrer can Mainou. Val a dir que a la base del tronc queden restes d'una branca principal que va ser tallada i que ha generat una mena de càncer a la base del tronc de l'alzina. Dimensions: Perímetre: 4,60 m, DBH: 1,47 m. 08023-82 Carrer Can Mainou a l'alçada de la Torre 41.6755300,2.2048600 433815 4614057 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41051-foto-08023-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41051-foto-08023-82-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41052 Lledoner de Can Maspons https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-maspons Al ser un arbre vell, l'interior del tronc està buit i amb forats. Lledoner (Celtis australis) situat gairebé al davant la masia de can Maspons. Degut a l'edat de l'arbre, l'interior del tronc principal està buit i trencat en part. Dimensions: Perímetre: 3,57 m, DBH: 1,14 m. 08023-83 Can Maspons 41.6699400,2.2106900 434294 4613432 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41052-foto-08023-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41052-foto-08023-83-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41056 Gorg de les Donzelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-donzelles El gorg de les Donzelles està situat a la vall de Vallderrós, concretament al torrent de l'Ullar (afluent de del torrent de Vallderrós), entre els cims de l'Ullar i del Pla de la Serra. Aquest gorg té unes dimensions aproximades d'uns 18m2 i una profunditat màxima d'uns 1,5-2m. Les aigües arriben al gorg mitjançant un petit salt d'aigua (que en època d'estiatge és més aviat un degotall) que té una alçada d'uns 1-1,5m. Les aigües són netes i molt transparents, iaxò fa que a les parts més quites del gorg, s'hi fan comunitats d'algues de Chara vulgaris. 08023-87 Vallderrós, torrent de l'Ullar 41.7088300,2.2105000 434318 4617750 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41056-foto-08023-87-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La vegetació de carofícies del bentos (Chara spp) d'aigües dolces (codi Corine 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41057 Salt de Vallderrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-vallderros Salt d'aigua d'uns 20 m d'alçada del torrent de Vallderrós situat entre el Séc dels Ducs i el turó de les Onze Hores. Només baixa aigua en època de pluges ja que, al estar en zona càrstica, l'aigua del torrent s'infiltra i discorre subterràniament sense fer el salt. 08023-88 Vallderrós, torrent de Vallderrós 41.7074200,2.2137400 434586 4617591 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41057-foto-08023-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41057-foto-08023-88-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41096 Larari de Can Margarit https://patrimonicultural.diba.cat/element/larari-de-can-margarit Larari situat a la cuina del mas, just dins l'àmbit de la llar, a la seva dreta. Es tracta d'un petit forat a la paret, en forma de capelleta. Hi ha una imatge de la Mare de Déu amb el Nen Jesús. 08023-39 Can Margarit El senyor Antonio Garcia, masover, en unes reformes va tapiar el forat. Quan el senyor Nicolau Farriols, l'amo del mas, ho va veure, li va dir que el destapés i el deixés com estava que a les cases antigues i en el món clàssic hi posaven les divinitats protectores de la llar (els deus lars). Llavors li van posar una imatge, un bust, de la Mare de Déu amb l'infant Jesús. 41.6882700,2.2038400 433743 4615472 08023 Bigues i Riells Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41096-foto-08023-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41096-foto-08023-39-3.jpg Física Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41109 Aplec de Puiggraciós https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-puiggracios XVII-XX Vigent Aplec que es fa a l'ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós el primer dilluns de Pasqua. Aplega gent de Riells, Bigues, Santa Eulàlia, l'Ametlla, La Garriga i el Figueró-Montmany. Es puja a peu des de Bigues, es fa una Missa. Fins els anys 80 es cantaven caramelles a la sortida de la Missa. Fins l'any 2002, la gent es quedava a dinar en un bosc del darrera, i al atarda s'hi feien jocs de cucanya. Però ara s'ha perdut. També es cantaven els goigs de la Mare de Déu. Ho feien els caramellaires grans. 08023-52 Ermita de la Mare de Déu de Puiggraciós Les primeres notícies que es tenen són del segle XVII. Recuperat de forma intermitent des de l'any 1957, després de començar la restauració del santuari, segons projecte de l'arquitecte Bonet-Garí de l'any 1952 41.7060200,2.2476400 437405 4617410 08023 Bigues i Riells Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41109-foto-08023-52-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart És un dels escenaris descrits a la novel·la 'Els sots feréstecs' de Raimon Casellas, on també hi surten topònims i personatges de Bigues. 98|94 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41110 Mausoleu de la família Maspons https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-de-la-familia-maspons Entorn molt malmès Panteó familiar de la Família Maspons que es troba en el cementiri antic, adjunt a l'església de Sant Pere i Sant Pau de Bigues. Al mig del cementiri hi ha aquest panteó. Es tracta d'una gran llosa de pedra granítica situada horitzontalment sobre un lleu basament i amb una lleugera inclinació. Al capçal la pedra forma com un montícul imitant el Gólgota damunt el qual s'alça una gran creu, també de pedra amb els braços de secció circular. Tot envoltat per un magnífic carenat de ferro forjat. 08023-53 Cementiri antic La família Maspons és una de les més antigues de Bigues que dona nom al mas Maspons. 41.6776800,2.2217500 435223 4614283 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Física Patrimoni moble Element urbà Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41116 Teier de Can Bori https://patrimonicultural.diba.cat/element/teier-de-can-bori Al costat de la llar de foc del mas de Can Bori hi van trobar, encastada a la paret, una olleta amb la boca posada a plom amb la paret. Segons ens han explicat els propietaris del mas, aquest element servia per guardar-hi les teies per encendre el foc de la llar. Les teies les treien del cor del tió, on la fusta era més oliosa i, per tant, més fàcil d'encendre. Actualment, amb els sistemes moderns per encendre les llars de foc el teier ha quedat com element curiós i ornamental; per guardar-hi caixes de mistos... 08023-59 Can Bori 41.6904900,2.2265300 435633 4615702 08023 Bigues i Riells Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-3.jpg Física Contemporani|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98|94 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41121 La Polvoreria (tradició) https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-polvoreria-tradicio Mas de Bigues del que es diu que té una mina que el comunica amb el castell de Montbui. Es tracta de la mateixa tradició que la de La Torre. També encara es diu que aquest nom li ve perquè els moros en feien pólvora en aquest indret. 08023-64 La Polvoreria 41.6768500,2.2073500 434023 4614202 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41121-foto-08023-64-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Privada Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Informació facilitada per Abel Camp. 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41123 Aplec de Sant Bartomeu de Mont-ras https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu-de-mont-ras Conegut popularment com Festa Major de Sant Bartomeu de Mont-ras, que es celebra el segon cap de setmana d'agost. S'hi fa un sopar popular i ball, el dissabte a la nit. El diumenge es fa una excursió, Missa i sopar de fi de festa. El diumenge també es fan jocs per la mainada, xocolatada i concurs de dibuix infantil. Una constant durant aquests anys ha estat obtenir finançament per l'execució del projecte de restauració i recuperació, per això cada anys s'hi ha fet una venda de rajols, teules, o el que toqués aquell any. 08023-66 Ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras Festa recuperada durant els anys vuitanta (1987), arrel de trobar-se l'ermita en molt mal estat per l'abandonament i el vandalisme. Un grup d'amics van decidir endegar un projecte de recuperació de l'ermita. L'encarregat de realitzar el projecte fou l'arquitecte Pere Mariages. Actualment es troba en la tercera fase. Hi ha previstos cinc anys més de treball, que inclou una recerca històrica. Ho porten els membres de l'Associació Amics de Sant Bartomeu. 41.6952800,2.2348700 436332 4616227 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41123-foto-08023-66-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En aquesta ermita durant uns anys es va celebrar un aplec paral·lel on es concentraven usuaris de motos Vespa, en clara referència al fet que el juliol de l'any 1936 un eixam de vespes havia impedit que el lloc fos saquejat. Aquest esdeveniment va ser promogut pel poeta Carles Sindreu cap als anys 50. Per aquest motiu l'ermita també es coneix amb el nom de Sant Bartomeu de les Vespes. Aquest fet l'hem incorporat en el llistat d'elements no inventariats. 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41128 Plàtan de la Font de la Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-de-la-pineda Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. Plàtan (Platanus x hispanica) de grans dimensions situat al davant de la Font de la Pineda, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Dimensions: Perímetre: 4,72 m , DBH: 1,51 m. 08023-71 Font de la Pineda 41.7033500,2.1904400 432643 4617157 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41129 Lledoner de Can Badell - les Escoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-badell-les-escoles La part baixa del tronc de l'arbre està corcada i té forats. Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat dins del jardí de can Badell (davant de les escoles). A causa de la seva edat, té l'escorça fisurada i el tronc buit per dintre. 08023-72 Can Badell, camí de can Badell 41.6759100,2.2142800 434599 4614092 08023 Bigues i Riells Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41129-foto-08023-72-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41131 Bosc de la Baga de l'Arbocer https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-la-baga-de-larbocer Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. Zona situada a la vessant nord del turó de l'Arbocer, al lloc conegut com la Baga de l'Arbocer. L'estrat arbori està format principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex), tot i que també hi apareixen roures (Quercus humilis i Quercus x cerrioides) i carrasques (Quercus ilex ssp ballota). A l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide hi ha lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), cirerer d'arboç (Arbutus unedo), arítjol (Smilax aspera), estepa negra (Cistus mospeliensis), heura (Hedera helix), bruc bol (Erica arborea), etc., de tal manera que conforma una de les arbredes més diverses del terme de Bigues i Riells. 08023-74 Obaga del turó de l'Arbocer 41.6923200,2.2354100 436374 4615898 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41131-foto-08023-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41131-foto-08023-74-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41132 Olivera de can Bori https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-bori IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. Malgrat tot, aquesta olivera té molts anys i presenta problemes d'esquerdament i fissures al tronc. Olivera (Olea europaea var. europaea) monumental situada prop de can Cabot, als marges dels camps del camí de can Bori. Consta de dos troncs de grans dimensions que, si bé poden semblar dos individus diferents, per la seva proximitat i estructura sembla que sigui un sol individu que s'ha ramificat a nivell de terra. 08023-75 Camí de Can Bori, a l'alçada de can Tàpies 41.6881000,2.2233900 435370 4615439 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41132-foto-08023-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41132-foto-08023-75-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41133 Centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) https://patrimonicultural.diba.cat/element/centaurea-intibacia-centaurea-intybacea BOLOS, O i VIGO, J. (1995). Flora dels Països Catalans, Volum III. Ed. Barcino. CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. La centàurea intibàcia (Centaurea intybacea) és una espècie vegetal de la família de les compostes que té una distribució raríssima als PPCC i ha estat citada a les cingleres de Sant Miquel del Fai. 08023-76 Roquissars de Sant Miquel del Fai 41.7125200,2.1920800 432789 4618174 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Aquesta centàurea és una mata laxa que fa entre 40 i 90 cm i te les tiges rígides i poc folioses; les fulles tenen entre 5 i 10 cm, les inferiors són lanceolades i dentades, mentre que les caulinars mitjanes són pinnatipartides o pinnatisectes amb els segments lanceolats o linears, i les caulinars superiors són lanceolato-linears. L'involucre és ovoide, de 12-20 x 10-15 mm, molt contret a la part superior; les bràctees tenen nervis paral·lels; l'apèndix és pàl·lid i fa entre 1-3 mm; les flors són purpúries. El fruit, l'aqueni, fa entre 4 i 5 mm, el papus és de longitud semblant a la de l'aqueni. Floreix entre l'abril i l'octubre. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41134 Teix del torrent del Salt de la Núvia https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-del-torrent-del-salt-de-la-nuvia BOLOS, O i VIGO, J. (1984). Flora dels Països Catalans, Volum I. Ed. Barcino. Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya Teix (Taxus baccata) que creix al torrent del Salt de la Núvia, a l'alçada de ca n'Adzet, entre uns pollancres. El teix és un arbre dioic (amb peus masculins i peus femenins), l'exemplar indicat és un peu masculí, per tant no fa fruits, ja que només els fan els peus femenins. Aquests fruits, anomenats arils, es poden veure a l'estiu, són rogencs i són comestibles però només la part carnosa, la resta és tòxica. Dimensions: Perímetre: 0,97 m , DBH: 0,31 m. 08023-77 Torrent del Salt de la Núvia, ca n'Adzet o el veïnat 41.6792300,2.2202100 435096 4614456 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41134-foto-08023-77-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41135 Cova del Moro https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-moro DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. Tot i que l'accés és difícil, l'entrada de la cova és totalment lliure i l'excés de visitants malmeten algunes de les formacions càrstiques del sòl. Caldria emprendre mesures per evitar això mitjançant una tanca. Cova càrstica situada prop del salt de Vallderrós. Té una longitud aproximada d'uns 12 m. La part més exterior hi circula poca aigua i està formada per estalactites grosses i arrodonides recobertes de molses i falgueres- principalment per la fàlzia (Adiantum capillus-veneris)-. Mentre que la part interior l'aigua hi és molt present en forma de múltiples degotalls que formen multitud de formes càrstiques tant al sostre com al terra, destaca també un petit llac d'aigua al fons de la cova. 08023-89 Vallderrós, torrent de Vallderrós 41.7071200,2.2141300 434618 4617557 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41135-foto-08023-89-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Les coves no explotades pel turisme (codi Corine 8310) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41136 Costes del Traver https://patrimonicultural.diba.cat/element/costes-del-traver Les costes del Traver formen part dels Cingles de Bertí, però per acollir diferents elements d'interès natural s'han diferenciat d'aquest. Els element més interessants són els següents: El grau del Traver és un pas localitzat a les costes del Traver. Té un desnivell d'uns 130 m amb una longitud d'uns 600m, però només els primers 100m tenen un desnivell d'uns 50m. El camí fa ziga-zaga per salvar aquest fort desnivell, està en bones condicions i en els trams de més pendent hi ha escaletes fetes amb pedra i troncs per facilitar el recorregut. La Balma del Traver és una balma de grans dimensions situada a la part superior de les costes del Traver, a l'alçada del grau del Traver. Té unes dimensions aproximades de 100 m de llargada per 10 de fondària, tot i que aquesta fondària és molt variable. Tot i estar en bon estat de conservació, cal assenyalar que hi ha problemes d'esllavissament o despreniments de roques de les parts superiors o del sostre de la Balma. La cova de la Guilla és una cova càrstica situada a les costes del Traver, prop del grau del Traver i de la balma del Traver. Tot i que l'entrada és de dimensions força reduïdes (uns 1,7 x 0,8 m), té una longitud de més de 200m. Per accedir a l'entrada d'aquesta cova s'ha d'anar pel grau del Traver, i just per sota de la balma del Traver hi ha un sender que es separa del grau i surt cap a l'oest no baixant de cota. Al cap d'uns pocs metres s'ha de baixar de cota i finalment es torna a seguir un tram horitzontal desplomat que porta a l'entrada de la cova. Des del punt que comencem a perdre cota, hi ha una corda que ajuda a baixar i a no caure al tram desplomat. 08023-90 Baumes/Costes del Traver 41.7084100,2.2065900 433992 4617706 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41136-foto-08023-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41136-foto-08023-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41138 Lledoner de Can Ribafort https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-ribafort Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat al davant de la masia de can Ribafort, just al talús que hi ha entre el pati del davant de la masia i els camps. Té un tronc molt gruixut del qual, a uns 2 m del terra, en surten nombroses branques molt altes que formen una gran capçada. El fet d'estar a un talús, fa que la part del tronc que està a la part inferior s'hi vegin arrels i petits rebrots. El tronc de l'arbre per dins està força buit i això fa que presenti alguna esquerda. Dimensions: Perímetre: 4,72 m, DBH: 1,51 m. 08023-92 Can Ribafort 41.6674700,2.2309600 435979 4613143 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41138-foto-08023-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41138-foto-08023-92-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41140 Pins de Can Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-de-can-viver Tot i estar en bona vitalitat, la zona on es troben hi ha abocaments de restes vegetals i deixalles. El que es troba més proper a can Vives està relativament inclinat i la base una mica descalçada. Parella de pins pinyers (Pinus pinea) situats al marge inferior del carrer de can Carreras, a l'alçada de can Viver. Tenen un gran tronc principal que forma una gran capçada esfèrica a un 10 m d'alçada. Dimensions: Perímetre: 3,03 i 2,80m, DBH: 0,97 i 0,90 m. 08023-94 Prop de Can Viver 41.6674700,2.1920500 432740 4613172 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41140-foto-08023-94-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41141 Pi de Ca n'Ainé https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-ca-naine Pi pinyer (Pinus pinea) situat entre ca n'Ainé i l'avinguda Prat de la Riba. Tot i no tenir unes dimensions excepcionals, està situat en un lloc molt concorregut i te unes dimensions relativament notables que fa que sigui conegut per molta gent. Com tots els pins pinyers, té un tronc força alt que no es ramifica fins al capdamunt de tot on forma una gran capçada esfèrica. Dimensions: Perímetre: 2,65 m, DBH: 0,85 m. 08023-95 Ca n'Ainé 41.6735500,2.2140700 434579 4613830 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La zona on està situat el pi de ca n'Ainé s'aprofita com a aparcament de cotxes. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41142 Espais d'Interès Geològic: St Miquel del Fai, Encavalcaments de la vall del Tenes i Cingles de Bertí https://patrimonicultural.diba.cat/element/espais-dinteres-geologic-st-miquel-del-fai-encavalcaments-de-la-vall-del-tenes-i-cingles-de Dept. de Medi Ambient (2001). Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Malgrat tot, l'increment de la superfície urbanitzada afecta alguna de les panoràmiques d'aquests elements singulars. Les zones de Sant Miquel del Fai, els encavalcaments de la vall del Tenes i els Cingles de Bertí són Espais d'Interès Geològic i formen part de l'inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l'evolució de la història de la Terra i els processos que l'han modelada. La selecció d'espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya s'ha realitzat de forma consensuada entre un equip de geòlegs de diferents disciplines i en base a la següent estratègia: 1. Representativitat: ser un notable exemple d'estadi evolutiu de la història geològica de Catalunya, constituir un bon registre dels processos i/o esdeveniments geològics que hi han tingut lloc en el que ara conforma aquest territori. 2. Excepcionalitat (singularitat o raresa): constituir un registre de fenòmens geològics superlatius, contenir formacions o elements que proporcionen informació fonamental sobre alguna de les diferents disciplines de la geologia, o d'excepcional bellesa i importància estètica. 3. Diversitat: que el conjunt e les localitats escollides sigui representatiu i de la varietat de registres geològics a Catalunya. 08023-96 Sant Miquel del Fai, vall del Tenes i Cingles de Bertí 41.7108800,2.1914000 432731 4617992 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41142-foto-08023-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41142-foto-08023-96-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Pel que fa als Cingles de Bertí, 325. Cingles de Bertí, la catalogació d'aquesta zona és justificada pel seu elevat interès didàctic. Hi afloren roques metamòrfiques i ígnies hipabissals i, sobretot, roques sedimentàries. Els materials sedimentaris estan poc o gens deformats, amb cabussaments molt suaus, 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41143 Lledoner de Can Torruella https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-torruella Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat al darrera de la masia de can Torruella. Té un gran tronc buit per l'interior i amb forats a l'escorça. La capçada està molt ramificada amb branques fines i part de l'arbre està colonitzat per heura. Dimensions: Perímetre: 4,70 m, DBH: 1,50 m. 08023-97 Can Torruella 41.6921700,2.2200800 435098 4615893 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41143-foto-08023-97-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41145 Col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) https://patrimonicultural.diba.cat/element/col-vera-brassica-oleracea-ssp-robertiana BOLOS, O i VIGO, J. (1990). Flora dels Països Catalans, Volum II. Ed. Barcino. FONT, X. (12-02-2005). Mòdul Flora i Vegetació. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html. La col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) és una espècie força rara als Països Catalans, on sòl fer-se a llocs rocosos de les contrades marítimes. Les cites actuals d'aquesta espècie comprenen la costa litoral septentrional catalana i dos localitats d'interior (el Pasteral i al Ripollès). Aportem una cita d'una nova localitat de col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) situada a les cingleres de Vallderós (Cingles de Bertí), al terme municipal de Bigues i Riells. Aquesta cita, a banda de ser una nova localitat no descrita, té l'interès de ser la més meridional i interior dels Països Catalans. 08023-99 Vallderrós 41.7059900,2.2134700 434562 4617432 08023 Bigues i Riells Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41145-foto-08023-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41145-foto-08023-99-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Científic 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La col vera (Brassica oleracea ssp. robertiana) pertany a la família de les crucíferes, és una planta glabra, amb la tija llenyosa i coberta de cicatrius foliars, les fulles inferiors solen fer una roseta més o menys densa a la part superior de la tija i les fulles són lirato-pinnatipartides amb el segment terminal sovint pinnatífid. Els sèpals fan entre 6 i 11 mm, la silíqua (fruit) 4,5-12,5 x 0,2-0,3 cm i té un bec d'entre 5-22 mm.Aquesta espècie genèticament és el parent més proper de les cols, bròquils, col-i-flors, cols de Brussel·les, etc., de tal manera que l'home antigament va seleccionar aquesta espècie per obtenir-ne aquestes varietats. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41146 Alzinar del Villar https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-villar Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. <p>Alzinar situat a la part alta de l'obaga del torrent del Villar. És una de les masses boscoses més ben constituïdes i riques del terme de Bigues i Riells. Així, és un alzinar dens però pobre amb sotabosc, de tal manera que l'estrat arbori està dominat principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex) i l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide és força pobre, havent-hi arítjol (Smilax aspera), heura (Hedera helix) o polipodi (Polypodium vulgare) on afloren les roques.</p> 08023-100 Obaga del Villar 41.6810100,2.1711600 431015 4614692 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41146-foto-08023-100-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-28 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41147 Roques de la Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-pineda Afloraments singulars de conglomerats vermells del Paleocè de formes diverses que hi ha a l'extrem sud dels cingles de la Pineda, per sota el Pla de Pregona. Per la seva singularitat, algunes d'elles reben noms: roca Rodona, roca del Migdia, roca Alta o roc del Belloter. 08023-101 Cingles de la Pineda 41.6962700,2.1886000 432483 4616372 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41149 Jaciment de Can Quintanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-quintanes GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. Els camps on es troba es troven coberts d'espesa vegetació. Indret proper a la Casa de Can Quintanes on s'hi localitzen fragments de terrissa ibèrica a mà i a torn i tegulae romanes. No hi ha cap estructura. Les troballes es realitzen a les feixes de cultius situades al vessant sud de la cinglera i pels voltants de la casa. La major concentració de material es constata entre la tercera i quarta feixes (ceràmica ibèrica a torn, àmfora i teules). També es troben escassos fragments de terra sigillata africana. Els propietaris de la finca també han realitzat troballes de ceràmica que han dipositat al Museu de la població. Segons han informat, la masia primitiva de Can Quintanes data del segle XIII. El subsòl de la casa no ha proporcionat restes més antigues perquè es fonamenta directament sobre la roca. La situació topogràfica és molt adequada pel control i la defensa. 08023-103 Documentat per J. Estrada 41.7008100,2.2155100 434727 4616856 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41149-foto-08023-103-1.jpg Inexistent Ibèric|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. 81|85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41150 Sota el Turó de les onze hores https://patrimonicultural.diba.cat/element/sota-el-turo-de-les-onze-hores GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. Es tracta d'una zona amb forta pendent i erosió. Troballes disperses de fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà entre Vallderrós i Can Quintana, per sota la cinglera. Però no s'ha trobat cap estructura. És una zona de bosc amb antigues parets de vinya i molt sotabosc que impedeix observar restes en superfície. 08023-104 Documentat per J. Estrada el 20 d'octubre de l'any 1946. 41.7023700,2.2130100 434520 4617031 08023 Bigues i Riells Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-07-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Per bé que hi ha material superficial, no s'ha localitzat cap estructura. Es molt probable que el material provingui del jaciment que es troba sobre el Turó de les Onze Hores, però aquest ja es troba dins el terme municipal de Sant Quirze de Safaja. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41151 Turó de Can Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-garriga GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. BARBERA, José. Notas arqueológicas inéditas de Riells del Fay. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. La densa vegetació del turó impossibilita el seu accés i observació. Segons unes notes de finals dels anys 40, Josep Estrada i Garriga localitzà les restes d'hàbitats ibèrics en el Turó de Can Garriga. Aquesta catalogació del jaciment, segons els autors de la CC.AA. Respondria a dos factors: 1. La troballa de ceràmica ibèrica en superfície (comuna, àmfora, a mà, ...). 2. Restes de parets seques, probablement de vinya. Però en alguns poblats ibèrics hem pogut comprovar com algunes parets de vinya aprofiten o es fonamenten damunt de parets ibèriques. 08023-105 Documentat per J. Estrada. 41.6815300,2.1866200 432303 4614737 08023 Bigues i Riells Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41151-foto-08023-105-1.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni la vegetació del turó era molt espessa, cosa que feia impossible l'accés al jaciment. 81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41153 Vallderrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallderros GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. La urbanització de la zona pot haver destruït el jaciment. Troballes superficials de terrissa ibèrica (torn, àmfora,...) en un lloc situat a pocs metres del torrent de Vallderrós. En el moment de fer la CCAA no hi havia restes d'estructures i la ceràmica en superfície era escassa. Josep Estrada associà aquest jaciment al poblat de Puiggraciós, situat a 2,5 km i definí aquest jaciment com a petits habitatges. 08023-107 La Vall Blanca 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41153-foto-08023-107-1.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. 81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41155 Jaciment de Can Maspons https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-maspons GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. L'espesa vegetació dificulta observar el terreny. Troballes en superfície pels voltants de Can Maspons de ceràmica d'època romana (dolium, tegulae, TSClara A i comuna africana) sense restes d'estructures, cosa que no impedeix Josep Estrada d'interpretar el jaciment com una vil·la romana. En el moment de realitzar-se la CC.AA. ja no eren visibles els fragments ceràmics en superfície. 08023-109 Masia de Can Maspons Documentat per J. Estrada. 41.6697900,2.2104500 434274 4613416 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41155-foto-08023-109-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41156 Turó Arbocer https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-arbocer GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. MARCET, R i PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del Neolític al Bronze Final', a Estudios de la Antigüedad, núm. 2 , pp. 93-113. PETIT, M.A. (1990). 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', a Limes, núm. 0. La urbanització de la zona ha destruït completament el jaciment. Malgrat tot no es descarta que hi restin encara testimonis. Troballes de restes ceràmics fets a mà i sílex treballats en una esplanada del turó on segons J. Estrada hi havia restes de parets. Les restes de materials sortien a l'esplanada situada a l'est del turó, i del qual es troba actualment separada per un carrer asfaltat de la zona urbanitzada de les rodalies. 08023-110 Esplanada a l'est del turó, al límit amb una urbanització de l'Ametlla del Vallès Materials recollits per J. Estrada i Emili Ramon de Granollers. 41.6917300,2.2377100 436565 4615831 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41156-foto-08023-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41156-foto-08023-110-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. 79|80|81|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41157 Església parroquial de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere <p>GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona.</p> <p>Segons la descripció de la CC.AA es podia veure empotrat a la paret de l'església que mira a la placeta de l'entrada fragments de paviment romà. Darrera de l'església es podien trobar restes de tegulae i en diverses ocasions es van localitzar enterraments de tegula. A l'interior de l'església hi ha dues sitges excavades al sauló que es connecten entre elles.</p> 08023-111 Parròquia Sant Pere de Bigues. Camí Sagrament / Carrer Padró <p>Documentat per J. Estrada el 8 de desembre de l'any 1946.</p> 41.6776800,2.2217700 435224 4614283 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41157-foto-08023-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41157-foto-08023-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41157-foto-08023-111-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Religiós Inexistent 2023-05-29 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es s'observen aquests elements empotrats a la façana. 83|80 1754 1.4 2484 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41160 Jaciment de Can Noguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-noguera GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. La modificació dels terrenys han afectat notablement el jaciment. Josep Estrada deia que era una vil·la imperial. Troballes de Terra Sigillata Hispànica, Terra Sigillata Clara, àmfora, tegulae, dolium, picadís de paviment, ceràmica comuna, ... Però no es veu cap estructura. Segons J. Estrada, la vil·la romana (molt propera a la de Can Perera) estaria ubicada sota Can Noguera. Durant la prospecció realitzada l'octubre de l'any 1992 amb motiu de la revisió de la CC.AA. No es va poder confirmar que aquest jaciment sigui una vil·la degut a la manca d'estructures. El propietari va informar als arqueòlegs de la troballa de ceràmica de figures roges en construir un pou en els camps de conreu de la finca. 08023-114 Can Noguera Materials recollits per J. Estrada i Emili Ramon. 41.6812600,2.2056900 433890 4614693 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41160-foto-08023-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41160-foto-08023-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41160-foto-08023-114-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. 81|83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41161 Jaciment de Can Granada https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-granada GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. La urbanització de la zona han afectat notablement el jaciment. Troballa casual de set sepultures orientades en direcció E-W fetes amb grans lloses de gres. Es va trobar al fer rebaixos del terreny per a construir unes dependències de Can Granada (en el marge Oest). Actualment no en queda cap rastre. Però E. Ramon (àrea d'arqueologia del Museu de Granollers) recorda que els esquelets, un cop descoberts, es van abandonar in situ i que el carrer asfaltat els cobreix. 08023-115 Urbanització de Can Granada, Carrer Camí de Can Ribes, nº 29. Documentat per E. Ramón i Valls i Jordi Pardo Rodríguez, el maig de l'any 1975. 41.6690900,2.2077800 434051 4613340 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Jordi Argemí assegura que fins i tot encara pot haver-hi restes d'aquests individus sota l'asfalt. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41162 Can Barri https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barri GARRIGA, M; DE LA PINTA, J; ROVIRA, J. El camp de sitges de Can Barri (Bigues, Vallès Oriental). Materials arqueològics en el Museu arqueològic municipal de Sant Feliu de Codines. Gala, 2, 1993, pàgs. 209-217. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. Destruït L'any 1968 i durant les obres d'obertura dels vials i els carrers de la urbanització de Can Barri, es posaren al descobert les restes d'un petit camp de sitges, del qual fou possible identificar quatre estructures d'emmagatzematge que foren finalment destruïdes com a conseqüència dels moviments de terres. Tres de les quatre sitges documentades aparegueren buides. En canvi, la sitja número 1 fou l'excepció, la qual proporcionà gran quantitat de materials ceràmics, recollits per afeccionats del Museu de Sant Feliu de Codines. Destaquen tres fragments de Campaniana A i un de Campaniana B; un ungüetari; diversos pesos de teler (pondus); ceràmica pintada tipus kalathoi; i nombrosa ceràmica comuna ibèrica. Martí Garriga situa cronològicament la troballa entre les darreries del segle II i el primer terç del segle I aC. 08023-116 Urbanització de Can Barri, Carrer Pinatell nº 14. L'any 1968 i durant les obres d'obertura dels vials i els carrers de la urbanització de Can Barri, es posaren al descobert les restes d'un petit camp de sitges, del qual fou possible identificar quatre estructures d'emmagatzematge que foren finalment destruïdes com a conseqüència dels moviments de terres. El grup d'afeccionats de Sant Feliu de Codines hi van realitzar excavacions aquell mateix any. 41.6706200,2.2226300 435289 4613498 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41162-foto-08023-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41162-foto-08023-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41162-foto-08023-116-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2020-07-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment els materials romanen dipositats i exposats al Museu Can Xifreda de Sant Feliu de Codines. Segons Jordi Argemí es recolliren pondus, llànties romanes i alguna moneda. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41163 Can Pastor https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. Destruït Troballa de material constructiu i ceràmica romana. Aquest jaciment s'associa al de l'església. Actualment està travessat pel camí que va dels Cingles cap a Sant Pere de Bigues, al costat del que s'hi ha edificat xalets. També es troben materials en un marge situat a 70 metres en direcció N i a 40 metres direcció E, en la banda oposada del camí. La construcció de l'habitatge actual i la instal·lació del dipòsit de gas-oil al jardí va proporcionar restes de ceràmica i materials constructius que denoten l'existència d'una vil·la. Malgrat la intervenció de l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers, les restes arqueològiques, principalment dolia, formaven part fins fa poc de la decoració del jardí. 08023-117 Carrer Camí de Puiggraciós Documentat per J. Estrada i Garriga. Materials recollits per J. Estrada i E. Ramon 41.6772500,2.2232500 435347 4614234 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41163-foto-08023-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41163-foto-08023-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41163-foto-08023-117-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment la dòlia es troba a la l'aparcament de la empresa Kiluva, SA, del Polígon Industrial de Can Barri. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41164 El Margarit II https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-margarit-ii GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. GARRIGA, Martín (nncc). 'Notas arqueológicas inéditas de Sant Feliu de Codines'. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment. Troballa de restes d'una paret de còdols i morter de calç d'aspecte romà, en unes obres realitzades a les corts de la casa. També es va trobar un enllosat de pedres al damunt d'una preparació de paviment amb terrissa ibèrica, a uns 30 cm per sota del paviment modern. En un rec situat al nord de la casa també es van trobar més restes de paret. S'hi troba molta terrissa (sigillata, caampaniana B,...) Es parla d'una troballa d'una moneda ibèrica d'EUSTI, SEGEISA i una de romana d'Agrippa. 08023-118 Masia El Margarit Documentat per J. Estrada i Garriga. 41.6882600,2.2038400 433743 4615471 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41164-foto-08023-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41164-foto-08023-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41164-foto-08023-118-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41165 El Margarit https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-margarit GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. GARRIGA, Martín (1965). Actividades arqueológicas de los sanfeliuenses, a Vallés (setmanari). Granollers, 30 de gener de 1965, pàg. no consta. GARRIGA, Martí i altres (1979). 'Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental)'; a Información Arqueológica, setembre-desembre de 1979, pp 193-202. Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment. Jaciment ubicat al nord de la casa del Margarit, al costat de la casa. A una fondària màxima de 25 cm aparegueren dues estructures: una fossa rectangular excavada en el terreny i orientada NW-SE longitud màxima de 73 cm i amplada de 25 cm; i una fossa ovalada de 70 x 80 cm i 17 cm de fondària. A les dues aparegueren restes de ceràmica i ossos. Hi ha material d'uns 10 vasos i quatre formes reconstruïbles. Materials al Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines. Segons J. Estarda el sílex no és de la zona. 08023-119 Masia El Margarit Jaciment localitzat per Joan Palou i Costa a primers de març de l'any 1971. S'efectuà una excavació de 'salvament' per part de Martí Garriga i Joan Grau, sota la responsabilitat del Grup d'Estudis del Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines. 41.6882600,2.2038400 433743 4615471 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41165-foto-08023-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41165-foto-08023-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41165-foto-08023-119-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. 78|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41166 Turó del Rull II https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rull-ii GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment. Quan es van fer obres a la casa del Rull van aparèixer paviments 'grollers', juntament amb ceràmica campaniana B, terra Sigillata Hispànica, dolium, tegulae i ossos. Està ubicat al costat del poblat ibèric. Tot i que actualment no es conserven restes arqueològiques en superfície, l'entitat de les troballes aparegudes en fer-se obres a la masia permeten mantenir la hipòtesi d'una vil·la romana. 08023-120 Documentat per J. Estrada i Garriga el 29 de desembre de l'any 1946. 41.6870900,2.2169800 434835 4615331 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41166-foto-08023-120-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41167 Can Mainou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mainou GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. GARRIGA, Martín (nn.cc) 'Notas arqueológicas inéditas de Sant Feliu de Codines'. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. CASANOVAS, A; GARRIGA, M (1993). Una copa de fusta procedent de Can Mainou (Bigues, Vallès Oriental). Gala, 2, 1993, pàgs. 277-279. Totalment destruït. Aquesta masia quedà abandonada i patí un procés ràpid d'enrunament. Durant la dècada dels anys seixanta els terrenys propers a la masia es començaren a urbanitzar, amb la conseqüent arrasament de la mateixa. Alhora, J. Estrada afirma que pels voltants de l'antiga casa de Can Mainou podria haver-hi algun tipus d'assentament romà en base a la troballa superficial de dolium. No s'ha localitzat cap estructura. La zona està molt construïda i poca cosa en deu quedar. 08023-121 Urbanització Els Manantials. Carrer Travessera de Dalt Documentat per J. Estrada i Garriga el 9 d'abril de l'any 1964. 41.6771700,2.1906100 432630 4614250 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41167-foto-08023-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41167-foto-08023-121-2.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície.Segons els afeccionats del Museu de Sant Feliu de Codines, es recuperà una copa de fusta medieval. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41168 Entre Can Lledó i Can Maspons https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-can-lledo-i-can-maspons ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. MASPONS i ANGLASELL, F (1904) 'Las joyas paleolíticas de Bigues'. Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, vol. IV, 1903-1904, pp. 190-192. MUÑOZ, Ana M. (1965). La cultura neolítica catalana de los sepulcro de fosa. I.A.P, Barcelona. RIPOLL PERELLÓ, Eduard i LLONGUERAS CAMPANÀ, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'; dins Ampurias XXV. Barcelona. Segurament destruït Troballa efectuada a un metre de profunditat. Es va destapar una llosa d'un metres de diàmetre i uns 30 cm de gruix. En aixecar-se es va veure una fossa excavada en el terreny, era una tomba d'un esquelet jove, molt fet malbé orientat de cara a l'oest. Els materials són a la col·lecció del Sr. Maspons i Anglasell i entre ells hi ha una destral d'obsidiana, una olla de quatre nanses tubulars, nombroses denes de collaret i un braçalet. 08023-122 Entorn masia de Can Lledó Trobat per un llaurador. 41.6677000,2.2031900 433668 4613189 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41168-foto-08023-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41168-foto-08023-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41168-foto-08023-122-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet La troballa s'efectuà prop de la Masia de Can Lledó, però dins les propietats de Can Maspons. 78|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41169 Can Lledó II https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lledo-ii ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. La modificació dels terrenys han afectat notablement el jaciment. Segons una nota de J. Estrada pels voltants de la casa aparegueren gran nombre de fragments d'àmfora ibèriques; a la banda del torrent. 08023-123 Urbanització Can Granada, Camí de Can Ribes Documentat per J. Estrada i Garriga. 41.6677000,2.2031900 433668 4613189 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41169-foto-08023-123-1.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment encara es troben forces materials en superfície pels voltants de la casa, concretament al camí que porta a can Ribes. 81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41170 Can Lledó III https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lledo-iii ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. La modificació dels terrenys han afectat notablement el jaciment. Troballa superficial de J. Estrada pels voltants de la casa, de dolium i tegula, terra Sigillata Hispànica i una moneda d'Antoní. Es van trobar arran de la casa donant la impressió que aquesta estava aixecada sobre el jaciment. No s'hi detectà cap estructura, però en una ocasió es va trobar un petit fragment d'opus testaceum. 08023-124 Urbanització Can Granada, Camí de Can Ribes Documentat per J. Estrada i Garriga. 41.6677000,2.2031900 433668 4613189 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41170-foto-08023-124-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Actualment encara es troben forces materials en superfície pels voltants de la casa, concretament al camí que porta a can Ribes. 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41171 Jaciment de Can Perera https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-perera ESTRADA i GARRIGA, José (1955). 'Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores'. Granollers. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. La construcció de la carretera i les succeccives actuacions furtives han destruït gran part del jaciment. Es tracta d'una vil·la romana excavada parcialment l'any 1974. Actualment encara són visibles un conjunt d'estructures que superen els 300 metres quadrats. El material trobat és ampli: parets fines, Terra Sigillata Hispànica, terra Sigillata sudgàlica, dolium, tegula i àmfora, no hi ha vernís negre. Els autors de la revisió de la CC.AA ens expliquen que a l'any 1992 S'observaven cates de furtius i abundants restes ceràmics en superfície. Les estructures excavades encara eren visibles ja que no es van tapar després de l'excavació. 08023-125 Carretera a Sant Feliu de Codines BP-1432 Excavat l'any 1974 per J. Estrada Garriga 41.6834800,2.2076600 434056 4614938 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet S'observa perfectament arran de carretera 3 murs limitats per paviments d'opus signinum. Sembla com si el jaciment hagués estat 'retallat' per la construcció de la carretera. Malgrat tot, dóna la impressió que gran part del jaciment s'estendria vers l'est. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41172 Can Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-0 CANAL, J i CARBONELL, E. (1989). 'Can Garriga (Bigues, Vallès Oriental)', dins Catalunya Paleolítica. Patronat Francesc Eiximenis, Girona, pàg. 373. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. DD.AA (1983). 'L'arqueologia i la nostra història'. Catàleg de l'exposició, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. LORENCIO, Clara i ROVIRA, Jordi (1982). 'El campament a l'aire lliure del paleolític superior de Can Garriga (Bigues, Vallès Oriental); a Informació arqueològica, núm. 39, juliol-desembre de 1982. LORENCIO, CLARA (1987). El jaciment paleolític a l'aire lliure de Can Garriga (Bigues , Vallès Oriental). A Cypsela, núm. 6. RIPOLL, Eduard; LORENCIO, Clara i ROVIRA, Jordi (1982). 'Can Garriga, Bigues'; a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Barcelona, pp. 27-28. La modificació dels terrenys agrícoles han afectat notablement el jaciment. Es tracta d'un campament a l'aire lliure del Paleolític Superior. L'únic estrat arqueològicament fèrtil es troba a 80 cm de fondària i s'hi va trobar un fogar i més de 3000 objectes coordenats. Actualment l'indret continua essent una zona agrícola. 08023-126 Entorn de la Font de Can Garriga L'any 1974, el senyor Martí Garriga Argullós, director del Museu Municipal de Sant Feliu de Codines, dirigeix una excavació preliminar. Altres excavacions realitzades en aquest jaciment són: Any 1980: Eduard Ripoll, Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1981: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1982: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1983: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1984: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1985: Clara Lorencio. 41.6790600,2.1816800 431889 4614467 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-3.jpg Inexistent Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet En el moment de fer-se la revisió de la CC.AA. (1992) no es constataven restes arqueològiques en superfície. Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic.Per la informació que s'extreu dels treballs publicats d'aquest jaciment, es dedueix clarament que es va excavar per sectors, i no pas per extensió per tant es desconeix l'extensió total del jaciment.Els materials es troben dipositats al Museu arqueològic de Sant Feliu de Codines. 77|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41173 Can Isidret Vell (Turó Est) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-isidret-vell-turo-est ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. Destruït L'any 1978, a uns 100 metres de la casa, es veien restes d'escòria de fundició de ferro, un gran gresol o forn amb parets de terra cuita per combustió; l'àrea total de les troballes és més de 200 m2. En aquesta zona es localitzen restes de ceràmica ibèrica a torn i a mà. Quan es va fer la CC.AA (1983) ja no es veien aquestes estructures però es continuaven localitzant restes ceràmics en superfície. 08023-127 Documentat per E. Ramon i Jordi Pardo, el desembre de l'any 1978. 41.6803800,2.2340400 436248 4614574 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41173-foto-08023-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41173-foto-08023-127-2.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml