Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41331 | El Prat de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-de-baix | XVII-XIX | S'hi van realitzant tasques de manteniment | Casa pairal de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre aigües de teula àrab. En l'extrem nord-est hi ha una torre de planta quadrada d'una planta més, amb mirador i coberta també a quatre vessants. Té diversos cossos afegits al darrera i dues terrasses a diferent nivell que ocupen tota la façana de davant. Sembla que es va reconstruir a finals del s. XIX sobre un antic convent o hostal de camí del segle XVII, els vestigis del qual encara queden en les obertures de planta baixa de la façana sud-oest, amb finestres de pedra arenisca treballades. En una de les llindes de planta baixa es pot llegir la data 1627. Les reformes van consistir en ampliar l'edifici existent i construir galeries porxades i terrasses als dos pisos, en la façana sud. Hi havia un barri que tancava l'accés des de la carretera, adossat al qual es va construir a principis de segle XX, sobre l'antiga era, un cobert suportat per pilars de fosa i sostre de biguetes metàl·liques.. | 08023-285 | Marge dret de la carretera de Caldes a Sant Feliu de Codines. B-143 | 41.6681200,2.1640900 | 430413 | 4613267 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41331-foto-08023-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41331-foto-08023-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41331-foto-08023-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Tota la planta de les golfes està il·luminada a través d'unes obertures amb arcades, com si es tractés d'una galeria, que després es va tancar amb fusteria envidrada.En el marge de l'antiga carretera hi ha un pi centenari, de gran alçada. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41201 | Pont de Can Prat de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-prat-de-baix | XIX-XX | S'hi ha anat realitzant manteniment i neteja. | Pont de volta d'arc de mig punt, realitzada amb maó de pla. La resta d'elements del pont són d'obra de paredat de pedra i maó, rejuntada amb morter de calç. Disposa de barana baixa a banda i banda, amb gàrgoles de pedra per a l'evacuació de l'aigua. És força alt, i permet el pas de vehicles de quatre rodes per sota. | 08023-155 | Bigues. Torrent d' Aiguafreda | 41.6680900,2.1657700 | 430553 | 4613262 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41201-foto-08023-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41201-foto-08023-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Possiblement construït sobre un pont anterior. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41227 | Font del Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-villar | ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells. | Font aparentment sense antropitzar on l'aigua raja per les escletxes de la roca natural. La vegetació cobreix i dificulta l'accessibilitat a la font. L'aigua brolla amb suavitat humitejant les roques i sense deixar cap resta de bassal o rierol. | 08023-181 | Torrent del Villar, a pocs metres al nord de la carretera BP-1432 | 41.6801500,2.1696800 | 430891 | 4614598 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41227-foto-08023-181-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41146 | Alzinar del Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-villar | Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. | <p>Alzinar situat a la part alta de l'obaga del torrent del Villar. És una de les masses boscoses més ben constituïdes i riques del terme de Bigues i Riells. Així, és un alzinar dens però pobre amb sotabosc, de tal manera que l'estrat arbori està dominat principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex) i l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide és força pobre, havent-hi arítjol (Smilax aspera), heura (Hedera helix) o polipodi (Polypodium vulgare) on afloren les roques.</p> | 08023-100 | Obaga del Villar | 41.6810100,2.1711600 | 431015 | 4614692 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41146-foto-08023-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-28 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 41251 | Capella de Santa Maria del Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-del-villar | VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 199. COMAS, Carme (1985): Capella de Santa Maria del Villar. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XII-XVIII | És una petit edifici de nau rectangular, orientada O-E, amb un absis semicircular i volta de quadrant d'esfera. Presenta una finestra doble esqueixada a l'absis, amb pedra regular i coronada per un arc de mig punt. A l'interior, a la banda esquerra, hi ha una absidiola semicircular empotrada en el mur, coronada per un arc adovellat, que serveix de fornícula per a la imatge de la Verge de la Llet. La volta original es refà en forma de volta d'aresta barroca el 1779. De la mateixa època són el campanar d'espadanya i el portal d'entrada amb l'ull de bou. La coberta és a dues aigües, amb teula àrab. L'aparell permet distingir les diferents etapes de construcció, sense presentar cap tipus de decoració. | 08023-205 | Al costat dret de la Carretera de Bigues a Sant Feliu de Codines | El lloc 'Villars' es documenta el 1007, però l'església apareix el 1195, encara que pot ser anterior. La família Villar ha estat patrona de la capella, promovent la restauració del 1779. Des d'aleshores, es coneix també com a la Capella de la Verge de la Llet, que es venerava en una estatueta en la fornícula esquerra de l'absis. A la Guerra Civil fou profanada i torna al culte el 1940. S'hi celebra un aplec els dilluns després de la Primera Pasqua. | 41.6816300,2.1715600 | 431049 | 4614760 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41251-foto-08023-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41251-foto-08023-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41251-foto-08023-205-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | La imatge de la Verge és de terra cuita, i data del s. XVIII.A la llinda de la porta s'hi pot llegir la inscripció: 'Renovada per Vicens de Montagut y Villar. Any 1799. Ave Maria'. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41380 | Barraca del Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-villar | XVIII | Ha estat reparada i les pedres rejuntades amb morter de calç. | Barraca de vinya, de pedra seca, de planta circular, situada en un marge de camp. Té una forma cònica, coronada per una cúpula, consolidada per lliris i vegetació. La porta està conformada en forma d'arc catenari, amb pedres sense treballar. | 08023-334 | Bigues. Turó del Camp Gran | 41.6798700,2.1750500 | 431338 | 4614562 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41380-foto-08023-334-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Pedra rogenca de la zona. | 98|119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41054 | Pi corbat del castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-corbat-del-castell-de-montbui | Tot i que presenta bona vitalitat, caldria controlar les accions incíviques com assentar-se o enfilar-se a l'arbre per fer una foto o gravar-ne el tronc. | Pi blanc (Pinus halepensis) situat al marge superior del camí d'accés al castell de Montbui que es caracteritza per presentar el tronc corbat 360 graus aproximadament a un metre de terra. Seguidament de donar aquest gir, es ramifica en tres branques principals que formen la capçada. | 08023-85 | Camí accés al castell de Montbui | 41.6639100,2.1759900 | 431399 | 4612790 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41054-foto-08023-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41054-foto-08023-85-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41076 | Mons bovis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mons-bovis | BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. | Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. | Víctor Balaguer recull l'origen del topònim Montbui com a muntanya del bou; és a dir, Mons bovis, ja que hi va haver una batalla entre cristians i musulmans, que volien fer servir una manada de bous per derrotar els seus enemics, però aquests se'n van sortir. | 08023-19 | Turó de Montbui | 41.6640300,2.1766700 | 431456 | 4612802 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41126 | Aplec del Castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-castell-de-montbui | DANTÍ , J. Et alií (1995) La Vall del Tenes. Natura, passat i present d'un racó del Vallès. Mancomunitat de la Vall del Tenes. | XX | No vigent | Es feia el primer diumenge d'octubre, es va començar l'any 1991 amb l'objectiu de restaurar l'ermita. Es feia missa, sardanes, dinar de germanor. L'any 1992 s'hi va estrenar la sardana del mestre Solà 'La baronia de Montbui'. | 08023-69 | Castell de Montbui | Organitzat pels ajuntaments de l'antiga baronia, entitats excursionistes i els Amics del Museu de Bigues. | 41.6640300,2.1766700 | 431456 | 4612802 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 41328 | Recinte del Castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recinte-del-castell-de-montbui | <p>CATALÀ, Pere (1983): Muntanya del Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | IX-XVII | Tant en el recinte del castell com el turó on es troben no s'hi realitzen tasques de manteniment, consolidació ni senyalització i, quedant prop de l'accés i enmig de zones urbanitzades, són freqüents les bretolades i les acumulacions de deixalles. | <p>Comprèn la zona situada al capdamunt d'un turó situat a l'oest del nucli urbà de Bigues, on trobem les restes del Castell de Montbui, situades en un promontori a l'oest, i l'ermita de Sant Mateu, a l'extrem est. Es tracta d'un espai relativament net de vegetació, on també es poden observar restes indeterminades de murs i cossos enrunats. Es troba en un posició dominant del territori, que abasta les vistes de Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i de Bigues i Riells, davant dels Cingles de Bertí.</p> | 08023-282 | Al capdamunt del turó que corona la urbanització del Castell de Montbui, entre Bigues i Caldes | <p>El nom Montbui, muntanya de bous, pot venir d'una llegenda anterior al segle X, que relata que els habitants de la zona van posar torxes a les banyes dels bous i els van llançar muntanya avall per repel·lir els atacs del sarraïns.</p> | 41.6640300,2.1766700 | 431456 | 4612802 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41328-foto-08023-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41328-foto-08023-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41328-foto-08023-282-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-06-25 00:00:00 | Anna Soteras i March | L'any 2014 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va un Pla Director per realitzar actuacions de consolidació al castell i a l'església de Sant Miquel. | 94|85 | 46 | 1.2 | 1779 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||
| 41329 | Castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montbui | <p>VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991.</p> <p>CATALÀ, Pere (1982-84): Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> <p>COMAS, Carme (1985): Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | X-XI | <p>Les restes del castell deixen veure una planta trapezoïdal, amb la zona nord ben conservada, amb les parets exteriors d'un gruix de 120-140cm i les parets interiors de 60-80cm. L'aparell és de pedres poc treballades, en faixes d'uns 15-20cm d'alçada, inclinades en opus spicatum. Les cantonades estan realitzades amb pedra vermella de la zona, més fàcil de treballar. Al mur de migdia hi havia la porta principal, centrada.</p> | 08023-283 | Turó al capdamunt de la Urbanització del Castell de Montbui | <p>La primera referència la trobem a l'any 987, i després apareix com a donació de Gombau de Besora a la seva filla Guisla, el 1042. El castell, que en el segle XIII és propietat de la família Montbui, passa el 1240 a Berenguer de Palou, el bisbe de Barcelona. L'estructura pateix una sèrie de modificacions, entre elles hi ha l'adaptació de l'ermita com a presó dels clergues de Barcelona, a mitjans de segle XIV. El 1714, passà de la família Setmenat a la Corona. Les últimes referències, del 1884, ja parlen d'un edifici en runes. El castell tenia jurisdicció sobre les parròquies de Sant Mateu de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Julià de Lliçà de Munt, Sant Genis de l'Ametlla, Sant Esteve de Palaudàries, Sant Pere de Bigues, Santa Maria de Caldes i l'alou de Sant Miquel del Fai.</p> <p>L'any 2014 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va un Pla Director per realitzar actuacions de consolidació al castell i a l'església de Sant Miquel.</p> | 41.6640500,2.1770700 | 431489 | 4612804 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41329-foto-08023-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41329-foto-08023-283-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2025-06-25 00:00:00 | Anna Soteras i March / Josep Cruells i Castellet | Pels entorns de tot el turó s'observa material arqueològic d'època alt-medieval, medieval i moderna. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 41330 | Ermita de Sant Mateu del castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-mateu-del-castell-de-montbui | <p>MARTÍ BONET, Josep Ma. Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vol I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona. pp 359-378 VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. COMAS, Carme (1985): Església del Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. CATALÀ, Pere (1982): Capella (dedicada a Sant Mateu) del Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | X-XI | La nau amb la volta foradada en dos punts i enderrocs en els murs exteriors. A més, es va col·locar una fita geodèsica sobre la volta. | <p>Edifici d'una sola nau rectangular, amb volta de canó molt apuntada, encapçalada per un absis de ferradura amb volta esfèrica. Es conserven la finestra absidal doble esqueixada, una finestra a migdia simple esqueixada. El portal, amb un ull de bou i campanar de cadireta escapçat, són d'èpoques posteriors. Els materials de construcció són de la zona, i dels revestiments conserva parcialment l'enguixat de part de l'absis i l'arrebossat exterior. L'arc triomfal està construït amb dovelles ben escairades, a diferència de les voltes, de pedra irregular amb molt morter.</p> | 08023-284 | Turó al capdamunt de la Urbanització del Castell de Montbui | <p>Fou inicialment una parròquia rural, amb terme propi i poc poblament. El 1058 va ser cedida a Mir Geribert amb el castell de Montbui. Durant el segle XIV va ser utilitzada com a presó episcopal. Pertany a Bigues, però al segle XVI va pertànyer temporalment a Caldes de Montbui. Es va abandonar a principis del s. XVIII, tot i que sembla que fins a principis del s. XIX s'hi va seguir dient missa. Quatre cases tenien dret de propietat a la capella i, en fer-se el trasllat eclesiàstic, foren davallats alguns objectes; la pica baptismal, les campanes, les imatges del sant patró (Sant Mateu) i la Verge del Roser.</p> | 41.6640000,2.1775200 | 431527 | 4612798 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41330-foto-08023-284-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-06-25 00:00:00 | Anna Soteras i March | Restaurada el segle XIV.L'any 2014 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va un Pla Director per realitzar actuacions de consolidació al castell i a l'església de Sant Miquel. | 85 | 45 | 1.1 | 1779 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||
| 41274 | Bassa de Can Xifreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-can-xifreda | XVIII | Tot i que encara es manté l'estructura, s'ha estroncat la mina que portava aigua a la bassa. | Bassa de recollida d'aigües de grans dimensions, que també era utilitzat com a safareig. Al costat hi ha el pou, de construcció posterior. La bassa conserva l'arcada d'obra vista de la mina i el mur de pedra seca de contenció de la feixa superior. | 08023-228 | Sud del Turó d'en Xifreda. Al costat de l'edifici | Els actuals propietaris la van adquirir i reformar fa uns 30 anys, al Sr. Borràs. | 41.6808700,2.1787100 | 431644 | 4614670 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41274-foto-08023-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41274-foto-08023-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41274-foto-08023-228-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | L'edifici de Can Xifreda ha estat reformat per habilitar-lo com a habitatge, antigament era una construcció auxiliar per a estades temporals. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41377 | Barraca de la Font de la Patets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-de-la-patets | XIX | Bon estat degut a que encara s'utilitza | Petita barraca agrícola de planta rectangular, de parets de paredat i coberta a una aigua de rajola ceràmica. La porta està emmarcada per maó massís. | 08023-331 | Sota la Urbanització dels Saulons d'En Déu | 41.6705700,2.1789200 | 431650 | 4613527 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41377-foto-08023-331-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Està situada al costat del safareig de la Patech. | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41393 | Pont del Xaragall de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-xaragall-de-les-alzines | XIX | Part de la barana s'ha enrunat, caient pel marge. El xaragall s'ha convertit en un abocador incontrolat. L'entorn està força malmès. | Pont de força alçada, de volta de canó i impostes de maó massís, i ronyons de paredat de pedra, amb forats de drenatge de rajola ceràmica. Els bancals que fan de barana també són d'obra de paredat, i estan parcialment destruïts. La calçada és de sauló, ben compactada. | 08023-347 | Camí de sorra des de la Carretera BP-1432, passat Can Xifreda. | 41.6791300,2.1790000 | 431666 | 4614477 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | És de construcció similar al Pont de les Moles, al nucli urbà de Bigues. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 41220 | Font de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-garriga | ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells. | Mig abandonada. | Font antropitzada amb una petita àrea d'esbarjo (banc i piscina). La font queda envoltada de camps de conreu, i el lloc aparentment resta mig abandonat. El doll d'aigua fou modificat i transformat en una mina d'aigua de pocs metres d'ús agrícola, tot i així, no perd la funció de font. | 08023-174 | A l'oest de les granges de Can Garriga, al torrent de la Font de Can Garriga | 41.6792200,2.1812000 | 431849 | 4614485 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41220-foto-08023-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41220-foto-08023-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 41172 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-0 | CANAL, J i CARBONELL, E. (1989). 'Can Garriga (Bigues, Vallès Oriental)', dins Catalunya Paleolítica. Patronat Francesc Eiximenis, Girona, pàg. 373. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. DD.AA (1983). 'L'arqueologia i la nostra història'. Catàleg de l'exposició, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. LORENCIO, Clara i ROVIRA, Jordi (1982). 'El campament a l'aire lliure del paleolític superior de Can Garriga (Bigues, Vallès Oriental); a Informació arqueològica, núm. 39, juliol-desembre de 1982. LORENCIO, CLARA (1987). El jaciment paleolític a l'aire lliure de Can Garriga (Bigues , Vallès Oriental). A Cypsela, núm. 6. RIPOLL, Eduard; LORENCIO, Clara i ROVIRA, Jordi (1982). 'Can Garriga, Bigues'; a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Barcelona, pp. 27-28. | La modificació dels terrenys agrícoles han afectat notablement el jaciment. | Es tracta d'un campament a l'aire lliure del Paleolític Superior. L'únic estrat arqueològicament fèrtil es troba a 80 cm de fondària i s'hi va trobar un fogar i més de 3000 objectes coordenats. Actualment l'indret continua essent una zona agrícola. | 08023-126 | Entorn de la Font de Can Garriga | L'any 1974, el senyor Martí Garriga Argullós, director del Museu Municipal de Sant Feliu de Codines, dirigeix una excavació preliminar. Altres excavacions realitzades en aquest jaciment són: Any 1980: Eduard Ripoll, Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1981: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1982: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1983: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1984: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1985: Clara Lorencio. | 41.6790600,2.1816800 | 431889 | 4614467 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de fer-se la revisió de la CC.AA. (1992) no es constataven restes arqueològiques en superfície. Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic.Per la informació que s'extreu dels treballs publicats d'aquest jaciment, es dedueix clarament que es va excavar per sectors, i no pas per extensió per tant es desconeix l'extensió total del jaciment.Els materials es troben dipositats al Museu arqueològic de Sant Feliu de Codines. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41332 | Can Regasol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-regasol | XVII-XX | Masia de grans dimensions, molt modificada l'estructura al llarg dels temps, amb una última modificació important a principis de segle XX. Conserva l'estructura de tres cossos perpendiculars a la façana, de planta baixa, pis i golfes en disposició de basílica, rematant la part frontal una part més alta, d'una planta més. En aquesta part hi trobem finestres d'estil gòtic tardà i renaixentistes, algunes confegides amb pedres reaprofitades, ubicades després de la reforma de principis de segle, ja que estan emmarcades per filades de maó massís. | 08023-286 | Urb. El Regasol. C. de la Guatlla | 41.6562900,2.1837300 | 432036 | 4611937 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41332-foto-08023-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41332-foto-08023-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41332-foto-08023-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Eclecticisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Pot ser que aquesta part es volgués continuar cap enrera, ja que en les cantonades hi ha quedat pedres en espera. | 98|102|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 41158 | Puig Alt del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-alt-del-viver | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. GARRIGA, Martín (1965). Actividades arqueológicas de los sanfeliuenses, a Vallés (setmanari). Granollers, 30 de gener de 1965, pàg. No consta. HERNÁNDEZ YLLÁN, M (1984). Turó de Can Viver, Silo. Treball inèdit. MONTES DE PASCUAL, Ana i SALA, Leodegario (1962). Elementos para la arqueología del valle medio de la Riera de Caldas de Montbuy (Barcelona); a Actes del VII Congreso Nacional de Arqueología. Barcelona, 1960 - Zaragoza, 1962; pp 102-109. SANMARTÍ, J (1993). Els jaciments ibèrics de la vall mitjana de la Riera de Caldes. Gala, 2, 1993, pàgs. 190-204. | La urbanització de la zona i les actuacions furtives han destruït gran part del jaciment. | Poblat iber ubicat dalt del Puig Alt Viver. Tot i la urbanització de la zona fins fa poc encara es podien localitzar sitges i restes de parets. El coneixement sobre el poblat es basa en el material aparegut a les sitges, moltes d'elles excavades furtivament. Per tant no es coneix el seu urbanisme, les seves fases, etc. S'han documentat conjunts ceràmics ibèrics formats per ceràmica feta a mà, a torn, àmfora, campaniana A, boletes de pasta de vidre, fitxes, fíbules, bronzes, ferros i escòries. Els materials es troben al Museu de Sant Feliu de Codines, però molts han desapareguts a mans de clandestins. Actualment l'àrea del poblat es troba urbanitzada. | 08023-112 | Urbanització Castell de Montbui | Prospectat per J. Estrada i la colla d'afeccionats de Sant Feliu de Codines (TALP). Materials al Museu de Sant Feliu de Codines. També hi ha una fíbula anular al Museu de Caldes de Montbui. | 41.6629600,2.1838800 | 432055 | 4612678 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni es localitzaren 10 sitges de grans dimensions excavades furtivament. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41379 | Barraca del turó de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-can-garriga | XVIII | Està força ben consolidada, recoberta de terra i vegetació. | Barraca de vinya, situada al costat d'una feixa de pedra seca. Construïda sobre una base de pedra. Planta circular, parets i coberta de cúpula de pedra seca. L'entrada està realitzada conformant un arc catenari amb dovelles. | 08023-333 | Al turó de Can Garriga, al costat de la Bassa Nova | 41.6829600,2.1855100 | 432212 | 4614897 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41379-foto-08023-333-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 41192 | Forn de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-garriga | Està ple de deixalles recents | Forn probablement de calç, del qual es conserva la cambra de cocció i la boca d'accés. No s'observa cap coberta perquè la mateixa càrrega de cocció (les pedres calcàries) era la mateixa estructura exterior del forn. Es troba excavat al sòl geològic, en un talús d'un camí forestal, i el forat presenta clars senyals de rubefecció. | 08023-146 | Al sud-est de Can Garriga del Solei, i a l'est de les granges de can Garriga | 41.6803700,2.1856800 | 432223 | 4614609 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41192-foto-08023-146-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells i Castellet | Informació facilitada per un pagès de la zona. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 41151 | Turó de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-garriga | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. BARBERA, José. Notas arqueológicas inéditas de Riells del Fay. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | La densa vegetació del turó impossibilita el seu accés i observació. | Segons unes notes de finals dels anys 40, Josep Estrada i Garriga localitzà les restes d'hàbitats ibèrics en el Turó de Can Garriga. Aquesta catalogació del jaciment, segons els autors de la CC.AA. Respondria a dos factors: 1. La troballa de ceràmica ibèrica en superfície (comuna, àmfora, a mà, ...). 2. Restes de parets seques, probablement de vinya. Però en alguns poblats ibèrics hem pogut comprovar com algunes parets de vinya aprofiten o es fonamenten damunt de parets ibèriques. | 08023-105 | Documentat per J. Estrada. | 41.6815300,2.1866200 | 432303 | 4614737 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41151-foto-08023-105-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni la vegetació del turó era molt espessa, cosa que feia impossible l'accés al jaciment. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41152 | Jaciment de Sant Martí del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-marti-del-fai | <p>GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José . Notas arqueológicas inéditas del Vallès Oriental. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona.</p> | Es tracta d'una zona molt modificada. | <p>Segons Josep Estrada pels voltants de Sant Martí del Fai es trobà ceràmica ibèrica. J. Estrada l'interpretà en el seu moment com un establiment iber de darrera fase.</p> | 08023-106 | 41.7108300,2.1864800 | 432322 | 4617991 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41073 | La cova del pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-del-pastor | <p>BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona.</p> | Recull bibliogràfic. | <p>Una llegenda relacionada amb els moros explica que la capella de Sant Martí fou la primera església dels voltants. Els moros mai van poder enfilar-se al replà del Fai, on s'havien refugiat un grup de cristians. El cabdill moro va posar sentinelles al fons de la vall i al cim per rendir-los de gana. Però això no va passar mai gràcies a un pastor cristià, que vivia en territori musulmà, mitjançant la cova de les Tosques que comunicava la capella de Sant Martí amb el pendent oest de la vall. El pastor els proveïa de menjar. Fins fa poc (1970) es veien les imatges del pastor i del seu gos, petrificats al fons de la cova.</p> | 08023-16 | Cova de Les Tosques a Sant Miquel del Fai | 41.7106900,2.1865700 | 432329 | 4617975 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41073-foto-08023-16-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 41246 | Sant Martí del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-del-fai | <p>VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona. COMAS, Carme (1985): Capella de Sant Martí del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | X-XII | Ha estat restaurada recentment. Actualment (2025) no està oberta al públic. | <p>Conserva l'estructura original, una nau rectangular amb volta de canó, apuntada i lleugerament desviada. L'absis és semicircular, amb volta de quadrant d'esfera, separat per un arc triomfal de la volta de la nau. Les úniques obertures són una finestra absidal doble esqueixada, una finestra en forma de creu a la façana de ponent i el portal d'accés a la façana de migdia, amb arc adovellat de pedra tosca. Sobre l'arc triomfal hi ha les restes d'un campanar de cadireta de dos ulls.</p> | 08023-200 | Riells. Replà sota la cinglera del Fitos | <p>El lloc apareix citat el 878, en una cessió tutelària a Sant Cugat del Vallès, però durant els segles XIII i XIV esdevé l'església de 7 o 8 masos ja dins la demarcació del monestir de Sant Miquel. A causa del despoblament, el culte va passar el 1413 a l'església de Sant Miquel. Va ser profanada el 1936, en la Guerra Civil, i abandonada fins el 1967, quan es va fer la primera restauració. Durant les obres d'aquesta, es van trobar pintures murals del segle XIV. Poc després, sense acabar la restauració, es va abandonar i la porta va quedar tapiada.</p> | 41.7108600,2.1867300 | 432343 | 4617994 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41246-foto-08023-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41246-foto-08023-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41246-foto-08023-200-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Anna Soteras i March | Fins el 1936 l'absis estava tapiat per un envà, i servia de sagristia. Quan es va enderrocar, es van descobrir les pintures de l'interior. Tot i que segurament l'edifici original era anterior, l'actual edifici presenta un estil romànic tardà, probablement del segle XII. | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 41196 | Casalot a l'Est d'Urb. Manantials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-a-lest-durb-manantials | Les teulades s'han enfonsat, només queden dempeus parts de les parets exteriors i interiors | Casalot localitzat al costat esquerre del camí que surt de la Urbanització Els Manantials, a pocs metres de la cruïlla de camins. L'edifici està molt desfiurat, només conserva l'estructura de la planta a una alçada màxima de 1'40 m. La vegetació dificulta l'observació clara de la dita planta. No s'observa cap obertura, ni portes ni finestres. A pocs metres s'observa una estructura de petites dimensions de factura recent i en molt mal estat de coservació. | 08023-150 | Camí de Can Garriga, a 250 metres de la Urbanització els Manantials | 41.6752700,2.1877600 | 432391 | 4614041 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41196-foto-08023-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41196-foto-08023-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41264 | Can Garriga del Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-del-solei | COMAS, Carme (1985): Can Garriga del Solei. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. COMAS, Carme (1985): Finestra de Can Garriga del Solei. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. (IPA: 26/28397) | XII-XVII | S'està enrunant, i només queda dempeus part del cos principal i la seva coberta. La resta d'edificacions està en molt mal estat. | Masia molt antiga, formada per un edifici del segle XVI-XVII, adossat a edificis anteriors. Aquest edifici té una estructura clàssica de tres cossos perpendiculars a façana i coberta a dues aigües, del qual només queden la crugia central i l'esquerra. De la resta d'edificacions destaca una torre de tres plantes d'alçada, de planta rectangular, coberta amb teula a quatre vessants, a la qual s'afegeixen edificacions de diverses èpoques, diferenciables per l'aparell constructiu i el tipus d'obertura. L'edifici principal disposava d'una era a la qual donava la pallissa, i que estava envoltada per un barri de pedra amb un portal. Segurament l'edifici també tenia soterrani o accés a plantes inferiors de la resta de cossos, ja que està situat en un desnivell i per la banda del camí queda elevat una planta. | 08023-218 | Riells. S'agafa un trencall de sorra des de la Carretera que va de Bigues a Sant Feliu de Codines. | Apareix documentat en l'acta de consagració de l'església parroquial de Bigues, i el trobem altre cop en el fogatge de 1553, habitat per Antoni Garriga. Els Garriga es van traslladar a un nou edifici situat més avall, i Can Garriga del Solei va passar a ser un magatzem d'eines secundari. | 41.6809800,2.1884000 | 432450 | 4614675 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41264-foto-08023-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41264-foto-08023-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41264-foto-08023-218-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | La finestra principal de sobre la portalada està decorada amb un arc conupial calat, rematat amb motius de persones i animals. A les dues arrencades de l'arc, a manera de mènsula, hi ha esculpits una cara i un animal. A la base dels brancals hi trobem la imitació de d'una base de columna. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 41111 | Escultura de Josep Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-josep-pla | XX | <p>Escultura en bronze que representa l'escriptor català, Josep Pla, assegut en un banc de pedra de Sant Miquel del Fai, amb boina i fumant una cigarreta.</p> | 08023-54 | Sant Miquel del Fai | 41.7142000,2.1880100 | 432453 | 4618363 | 2002 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41111-foto-08023-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tomàs Atienza | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 41147 | Roques de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-pineda | Afloraments singulars de conglomerats vermells del Paleocè de formes diverses que hi ha a l'extrem sud dels cingles de la Pineda, per sota el Pla de Pregona. Per la seva singularitat, algunes d'elles reben noms: roca Rodona, roca del Migdia, roca Alta o roc del Belloter. | 08023-101 | Cingles de la Pineda | 41.6962700,2.1886000 | 432483 | 4616372 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 41252 | Central elèctrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/central-electrica | XX | Només queden dempeus les quatre parets. Les cobertes i l'estructura interior ja s'han enrunat. | Edifici de planta rectangular, de quatre plantes d'alçada, de parets de càrrega de maó massís vist. Els forjats eren de bigueta metàl·lica i revolto ceràmic, i les cobertes, a dues aigües i de teula àrab, descansaven sobre encavallades de fusta. Hi havia un annex a aquest cos principal, de la mateixa alçada, però de menors dimensions en llargada i amplada. És una mostra dels edificis industrials de principis de segle, molt auster i sense decoracions. | 08023-206 | Riells. Marge dret del riu Tenes, prop del camí de Riells a Sant Miquel del Fai | 41.7112700,2.1887400 | 432510 | 4618038 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41252-foto-08023-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41252-foto-08023-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | La central està situada a tocar del riu, damunt la pedra i al costat d'una resclosa, on encara queden les restes de la passera que unia l'edifici amb el camí d'accés des de Riells. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41127 | Aplec de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-miquel | XX | No vigent | Es feia el dilluns de la segona Pasqua. Pujava gent de Bigues, Riells, Lliçà, Les Franqueses, l'Ametlla... La gent hi anava a peu i en carro, feien un dinar i fins l'any 1967 es feia un ball de bastons. També s'hi havia fet sardanes i ball rodó. | 08023-70 | Sant Miquel del Fai | L'any 1994 es va voler recuperar però sense èxit. | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 41130 | Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí (PEIN) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-dinteres-natural-dels-cingles-de-berti-pein | <p>CARCELLER, Xavier (Coordinador) 2002. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí. Departament de Medi Ambient i Habitatge. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona.</p> | Els incendis són el principal element de degradació de l'espai, els més recents són:-Incendi forestal de l'any 1994: 1415 ha (88% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1982: 250 ha (16% de l'espai)-Incendi forestal de l'any 1976: 210 ha (13% de l'espai) | <p>Els Cingles de Bertí estan situats en els termes municipals de Sant Quirze Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. Aquest últim, té un 10,2% del territori municipal dins d'aquest espai natural (unes 285,2 ha). Es relacionen els elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): 1. Elements geològics d'interès A) Afloraments geològics: Una de les zones millor estudiades del Paleogen del NE d'Espanya, reposa sobre una seqüència paleozoica (era primària) i triàsica (inici de l'era secundària) força completa. L'interès rau en el fet que resumeixen bona part de la història geològica de Catalunya. B) Singularitat geomorfològica: Relleu acinglerat originat a partir de l'acció dels processos geològics externs sobre les diferents litologies presents a l'espai, on la incidència de la xarxa hidrogràfica s'adapta i ressalta amb més intensitat la disposició dels diferents tipus de roques. Per exemple les cingleres del Perer i del Bertí; els cursos fluvials del Tenes, el del torrent Rossinyol, el de l'Ullar, el del Traver, els quals configuren les valls fluvials, com la de Riells o la del Llòbrega. Les gorges, les balmes, els salts d'aigua, les coves i els dipòsits de travertins. C) Cursos hídrics i règim hidrogeològic: La xarxa hidrogràfica i el funcionament de l'aigua subterrània modelen el substrat rocós i configuren tot un seguit d'elements geològics destacats. Acullen hàbitats considerats d'interès comunitari per la Directiva 92/43/UE. Destaquen les zones engorjades dels principals cursos d'aigua, el riu Tenes, la riera de Rossinyol i el riu Llòbrega, i els salts d'aigua que es produeixen en diferents punts d'aquests cursos, en especial el salt d'aigua del Tenes i el del Rossinyol en el seu aiguabarreig a l'alçada del Santuari de Sant Miquel del Fai. 2. Elements biòtics d'interès A) Presència d'hàbitats d'interès comunitari: Especialment els hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme. Directiva 92/43/UE. B) Presència de l'àliga cuabarrada i d'altres espècies protegides: També són protegides per llei, el falcó pelegrí i el duc. A més, la diversitat d'ambients, sobretot les cingleres, és important per un gran nombre d'espècies protegides. C) Interès dels sistemes naturals rupícoles: Espai caracteritzat per l'elevada presència dels ambients rupícoles, amb espècies de flora adaptades a unes condicions molt específiques. També per a determinades espècies de la fauna, aus rupícoles i fauna cavernícola. D) Interès biogeogràfic: Gran diversitat biològica quant a ambients biogeogràfics. Zona de transició entre la regió mediterrània i la regió eurosiberiana, amb presència de comunitats naturals de tipus submediterrani. E) Interès de la coberta vegetal: Malgrat els incendis forestals, en general té un bon recobriment vegetal, principalment per comunitats herbàcies; apareixen comunitats arbustives o boscos de rebrot en regeneració. Es conserven algunes comunitats boscoses. 3. Elements socioeconòmics d'interès A) Santuari de Sant Miquel del Fai: És situat en un entorn acinglerat i emmarcat per dos grans salts d'aigua, li confereix un interès especial des del punt de vista paisatgístic. Alguns del seus elements arquitectònics tenen força interès i han estat catalogats com a béns culturals d'interès nacional (BCIN). B) Patrimoni arquitectònic i arqueològic: Cal assenyalar Sant Pere de Bertí i alguns elements arqueològics inventariats. C) Model d'implantació: El baix grau d'implantació d'edificacions a l'espai, les quals es concentren a l'entorn d'algunes àrees agrícoles, ha permès preservar grans superfícies deshabitades . D) Tradició excursionista: L'espai ha estat utilitzat i és utilitzat per a l'activitat excursionista i el passeig. Àmbit és creuat per un sender de gran recorregut, GR 5, de Sitges a Canet de Mar (per Montserrat i el Montseny) i per un sender de petit recorregut, PR-C 33, de la Garriga.</p> | 08023-73 | Cingles de Bertí | <p>El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí es formula en desenvolupament del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. El Pla d'espais d'interès natural (en endavant, PEIN) té caràcter de pla territorial sectorial i va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (en endavant Llei 12/1985) i la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. El PEIN estableix un sistema de 144 espais del territori català considerats pel seu interès natural i representatius dels sistemes naturals presents a Catalunya, als quals dota d'un règim de protecció bàsic. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels Cingles de Bertí fa referència a un d'aquests espais. La memòria del PEIN destaca l'interès biogeogràfic d'aquest espai i la seva singularitat geomorfològica, ecològica i paisatgística.</p> | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41130-foto-08023-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Informació complementària dels elements d'interès que han propiciat la protecció d'aquest espai (extret del Pla especial): En relació a la presència d'hàbitats d'interès comunitari, cal tenir presents la Directiva 92/43/UE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (en endavant Directiva 92/43/UE) i el Reial Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen mesures per a contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i de la flora silvestres, el PEIN es caracteritza per la presència d'hàbitats d'interès comunitari. En particular, es tracta dels hàbitats associats a fonts o surgències d'aigües dures (codi 54.12) i els hàbitats associats a coves no explotades pel turisme (codi 65). La nomenclatura i la numeració coincideix amb les utilitzades en ambdós textos legals. Pel que fa a l'àliga cuabarrada, aquesta nidifica a l'espai. És una au que pateix greus problemes de conservació en els sectors més septentrionals de la serralada Prelitoral. La Directiva del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (79/409/CEE), inclou al seu annex I l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus). D'acord amb aquesta directiva, aquesta espècie ha de ser objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat, amb la fi d'assegurar la seva supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució. També s'inclou aquesta espècie a l'Annex 2 de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, sobre espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. El falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el duc (Bubo bubo), també són espècies protegides i es troben incloses en l'annex I de la Directiva 79/409/UE. El Santuari de Sant Miquel del Fai, és un enclavament amb un elevat atractiu paisatgístic que fa que sigui un punt important d'afluència turística. La visita al recinte ofereix diversitat d'activitats culturals, lúdiques i recreatives: l'església de Sant Miquel, les coves o els salts d'aigua del Rossinyol i del Tenes, l'itinerari fins a l'ermita de Sant Martí del Fai, una àrea de pícnic, un petit museu i l'antiga casa pairal reconvertida en restaurant. En relació al model d'implantació, la majoria dels masos, rehabilitats com a habitatge, tenen sistemes autònoms de generació d'energia o d'aigua potable, la qual cosa ha evitat la proliferació d'infrastructures lineals. Tanmateix, atesa la seva localització a la concentració urbana de Barcelona l'existència d'activitats agrícoles a l'espai, pot esdevenir un factor d'interès en relació amb el fet d'evitar alguns problemes derivats de la freqüentació per a usos recreatius, el manteniment d'espais oberts i la conservació d'infrastructures viàries per a situacions d'emergència. | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 41137 | Patrimoni natural de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/patrimoni-natural-de-sant-miquel-del-fai | Tot i estar en bon estat de conservació, algunes de les coves pateixen sobrefreqüentació i algun acte vandàlic. | <p>L'espai de Sant Miquel del Fai es troba dins la unitat geològica dels cingles de Bertí. Això fa que gaudeixi d'espectaculars formacions hidrogeològiques que són explotades comercialment per una empresa privada. Els elements més singulars són els següents:</p> <p>- Cascada o salt de Sant Miquel: espectacular salt d'aigua del riu Tenes</p> <p>- Cascada o salt del Rossinyol: salt d'aigua del riu Rossinyol que passa pel costat de l'església i va a parar a l'estany artificial per posteriorment davallar cap a buscar el Tenes.</p> <p>- Cova de Sant Miquel: descoberta l'any 1847, aquestes cova es troben entre el salt de Sant Miquel i el del Rossinyol. Per accedir-hi s'han de baixar unes escales que surten a nivell del l'església i porten a una cova que te uns 65 m de profunditat (actualment tancat al públic).</p> <p>- Cova de la Cascada: aquesta cova, d'uns 25m, permet anar pel darrera de la cascada del Tenes.</p> <p>- Cova de les Tosques o de Sant Martí: situada a sota l'església de Sant Martí, té una longitud d'uns 20m de galeries, permet tenir unes bones vistes de la vall del Tenes i a l'interior es veuen diferents formacions de travertí o tosca (actualment tancada al públic).</p> <p>- Cova del Tenes: situada per sota de l'anterior, a tocar del riu Tenes, té un recorregut d'uns 10 m.</p> | 08023-91 | Sant Miquel del Fai | 41.7146400,2.1887800 | 432517 | 4618412 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41137-foto-08023-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41137-foto-08023-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 41069 | Llegenda del convent de les monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-convent-de-les-monges | MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Llegenda del convent de les monges de Sant Miquel. XXIII Ronda Vallesana, pàg. 79-80, UES Sabadell, 27 d'octubre 2002. | Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. | On temps enrera hi havia el monestir dels solitaris de Sant Víctor, s'hi va instal·lar un convent de monges. Però, se'ns diu, que el dimoni els hi tenia declarada la guerra. Així que un dia una comitiva 'd'hermosos galans cavallers' que anaven de cacera, es van perdre i van arribar al convent. Les monges els van deixar entrar i va passar el que no havia de passar. Tothom es va engrescar i es va liar la gran festa, tanta que primer es va sentir un gran tro, com si el cel s'hagués indignat. Després va aparèixer una gran riuada que s'ho endugué tot cingles avall. No va quedar-ne res, només una escala de pedra i una fusta que es diu serviria per aguantar els clamàstecs. | 08023-12 | Sant Miquel del Fai | 41.7157800,2.1893400 | 432565 | 4618538 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41086 | Lo mont del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lo-mont-del-fai | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 87-90. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | Llegenda que explica Maria de Bell-lloc que explica com una colla de llenyataires van anar al mont Fai, a la fondalada del riu Tenes, on hi havia molts faigs a talar el bosc. El cap de colla es va instal·lar a mitja alçada del cingle, però aquella primera nit no podia dormir i va sortir als peus del precipici, des d'on tenia una bella perspectiva de la cascada. A la mitjanit s'aparegué darrera de lluminosos raigs de llum, una hermosa dama. Aquest fet es va repetir tres vegades més. Les quatre noies reunides es van posar a ballar i jugar damunt de l'aigua; cada una d'elles desprenia un color diferent. Després van anar fins on hi havia un gran faig que besaren amb grans mostres de veneració i afecte i ballaren fins a trenc d'alba. L'endemà a la mateixa hora es va repetir l'escena però les noies estaven tristes perquè aquell dia els llenyataires havien talat els faigs que estaven al voltant del més gran. Al dia següent van talar el faig més gran i a la nit quan aparegueren les noies, una d'elles va morir al costat de la soca del gran faig, en braços de les altres. A mesura que s'anaven talant els faigs, les noies van anar morint fins desaparèixer del tot. | 08023-29 | Sant Miquel del Fai | 41.7157000,2.1893800 | 432568 | 4618529 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41118 | Col·lecció de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-sant-miquel-del-fai | <p>COMAS, Carme (1985): Làpida del monjo Arbizu de l'església-cova de Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. COMAS, Carme (1985): Làpida sepulcral de Guillem ('església-cova de Sant Miquel del Fai). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai, a Catalunya Romànica, Vol. XVIII El Vallès occidental i Vallès oriental. Barcelona, pàgs. 302. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | <p>Dins el recinte de Sant Miquel del Fai hi ha un espai tancat, a mode de gran vitrina, on s'hi exposen objectes trobats heterogèniament in situ. Bàsicament són fòssils, fragments d'estalactites i alguns basaments de columnes i capitells. Però en aquesta fitxa hi volem afegir altres elements més destacables que es troben a l'ermita troglodítica de Sant Miquel, que d'una manera o altra també es troben exposats. Un dels elements més destacats és un atuell ceràmic d'estil àrab en el que s'hi van trobar 'relíquies' a l'interior. També hi ha una làpida sepulcral que s'atribueix a la tomba de Guillem Berenguer, fill del comte Berenguer Ramon I (1018-1035). El text de la inscripció diu: Aquí jeus, oh Guillem, semblant a Paris i Aquil·les, ja que no fores menor ni en llinatge ni en valentia. La parca envejosa t'arrabassà abans de temps la teva noblesa, la teva valentia i la teva glòria. És just, doncs, d'oferir pietosos sufragis en el túmul on estàs sepultat, oh joves, dels qui fou la glòria i la lloança'. Finalment incloem en aquesta col·lecció, la sepultura del monjo Andreu Arbizu. Làpida de marbre encastada a la paret, sense data. Presenta un relleu policromat, a dos àngels que sostenen un escut rodó on hi ha dos animals, bous, situats un damunt de l'altre, i que té repartida als costats una inscripció: ací jeu fra Andreu d'Arbizu, monjo d'aquesta casa. Us prego d'orar per ell'. Sota la làpida es veu un sarcòfag amb senyals d'haver estat profanat.</p> | 08023-61 | Sant Miquel del Fai | <p>La làpida se suposa trobada l'any 1790 i es guardava encastada en la part davantera del mur que divideix els dos darrers altars laterals de l'església, però ara ha estat col·locada en una petita vitrina. La tomba del monjo Andreu va ser datada pel canonge Ripoll del segle XI. Les notícies documentals d'aquest monjo es situen en el segle XVI, era un personatge acomodat i de família noble. Es conserva un capbreu de 1588 que ens parla d'ell. La gerra de ceràmica vidrada àrab es va trobar amb motiu de les obres de restauració fetes al monestir l'any 1991, en desmuntar l'altar, es pot situar cronològicament als segles XI o XII.</p> | 41.7162000,2.1897700 | 432601 | 4618584 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41118-foto-08023-61-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41144 | Gorgs del Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorgs-del-tenes | Tot i estar ben conservats, cal mencionar els nombrosos abocaments de deixalles que hi ha a les vores de molts gorgs i de l'erosió que tenen alguns marges a causa de la freqüentació. | La part alta del riu Tenes, al terme municipal de Bigues i Riells, entre la masia de la Pineda i Sant Miquel del Fai, el riu forma un seguit de gorgs de diferents dimensions de gran bellesa. Molts d'ells són refugi de fauna i flora d'interès i són usats recreativament. El relatiu aïllament d'aquest tram, allunyat d'urbanitzacions i carreters, fa que sigui un entorn poc alterat i on és fàcil veure espècies lligades d'ocells (bernat pescaire, esplugabous, ...), amfibis (salamandra, reineta, ...) o de flora (Zannichellia palustris, Chara vulgaris,...). Alguns d'ells tenen nom propi i són molt visitats, com el gorg d'en Geroni, que és un gorg de grans dimensions situat a l'alçada de la Madella, on el riu Tenes salva un desnivell d'uns 2 metres mitjançant un petit salt d'aigua i al marge esquerre del riu hi ha una gran balma. | 08023-98 | Riu Tenes entre Sant Miquel del Fai i la Pineda | 41.7076700,2.1898800 | 432601 | 4617637 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41144-foto-08023-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41144-foto-08023-98-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41148 | Vegetació de ribera del Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-del-tenes | Exceptuant petites zones, la vegetació de ribera del riu Tenes està molt degradada i fragmentada per tales, plantacions forestals, abocaments, etc. | Vegetació de ribera que apareix fragmentàriament ací i allà a la riba del riu Tenes. A causa de l'incendi de l'any 1994, de les plantacions i de la degradació i tala d'aquests boscos de ribera, actualment només apareixen petits retalls en aquells trams menys degradats o alterats. Tal és el cas de la part alta, entre la Pineda i la Central, on abunden els àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea ssp oleifolia), salzes blancs (Salix alba), oms (Ulmus minor) i saulics (Salix purpurea). | 08023-102 | Riu Tenes | 41.7045700,2.1900400 | 432611 | 4617293 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Les salzedes de salze blanc, alberedes, gatelledes, salzedes arbustives i omedes són hàbitats d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 41071 | El temple de Venus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-temple-de-venus | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. | Recull bibliogràfic. | Recull la tradició que molts anys abans d'estar dedicat a Sant Miquel del Fai, les coves estaven dedicades a la deessa Venus. A les nits de lluna, les fades, canten i quan algú els demana 'Qui sou vosaltres que canteu des del fons del gorg?', responien 'Som les fades d'aquests contorns que vàrem caure als gorgs'. I diu la llegenda que quan un intentava ajudar-les a sortir, queia al fons de les aigües. Això s'utilitza per explicar les morts produïdes entre els banyistes dels gorgs que es troben entre el Fai i Riells. | 08023-14 | Sant Miquel del Fai | 41.7163000,2.1899800 | 432619 | 4618595 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41075 | La donzella de la cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-donzella-de-la-cova | BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. | Recull bibliogràfic. | Pladevall recull llegendes que diuen que al final de la gran cova, passat el llac que en cobreix el final, hi ha un palau amb cambres meravelloses on viu una donzella encantada; que no es pot passar al costat de l'abisme a la nit de Sant Joan, ja que la donzella de la cova o les fades malignes atrauen la gent cap al fons dels gorgs, causant accidents en estranyes circumstàncies.. | 08023-18 | Sant Miquel del Fai | 41.7161200,2.1899900 | 432619 | 4618575 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41387 | Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-del-fai | XI-XVI | <p>Espai d'interès tant paisatgístic com històric format pel conjunt d'edificis lligats al monestir de Sant Miquel del Fai: L'accés, a través del pont del riu Rossinyol, el pas de La Foradada, la rampa, la porteria, el monestir, l'església troglodítica, la bassa i les cascades del riu Tenes i del riu Rossinyol, l'ermita de Sant Martí del Fai i les coves i baumes de l'entorn. Malgrat les seves vicissituds i l'espoli al què va ser sotmès el monestir, destaca la unitat formal dels diversos elements que el conformen, ajudada per les restauracions successives que s'hi ha dut a terme.</p> | 08023-341 | Riells. Sota els cingles del Bertí, a la capçalera de la Vall del Tenes | <p>La seva història està associada a Gombau de Besora, que va rebre en donació l'edifici anterior amb la missió de construir-hi un monestir, el segle XI. A partir d'aquí, la història d'aquest espai va girar associada a la història particular del monestir. Després de la Guerra Civil el conjunt va ser objecte d'un espoli constant, que va disseminar els elements mobles de més valor.</p> | 41.7161500,2.1900800 | 432627 | 4618578 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41387-foto-08023-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41387-foto-08023-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41387-foto-08023-341-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-06-26 00:00:00 | Anna Soteras i March | L'entorn paisatgístic es va veure greument afectat per l'incendi de l'any 1994, quan es van cremar tots els boscos de la Vall del Tenes que s'obren als seus peus i de sota els Cingles de Bertí. Avui en dia els boscos es van refent lentament, començant a recuperar la verdor inicial.La Diputació de Barcelona va adquirir el conjunt de Sant Miquel del Fai l'any 2017, que ha tingut un cost de 1,3 M€. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 1779 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||
| 41167 | Can Mainou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mainou | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. GARRIGA, Martín (nn.cc) 'Notas arqueológicas inéditas de Sant Feliu de Codines'. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. CASANOVAS, A; GARRIGA, M (1993). Una copa de fusta procedent de Can Mainou (Bigues, Vallès Oriental). Gala, 2, 1993, pàgs. 277-279. | Totalment destruït. | Aquesta masia quedà abandonada i patí un procés ràpid d'enrunament. Durant la dècada dels anys seixanta els terrenys propers a la masia es començaren a urbanitzar, amb la conseqüent arrasament de la mateixa. Alhora, J. Estrada afirma que pels voltants de l'antiga casa de Can Mainou podria haver-hi algun tipus d'assentament romà en base a la troballa superficial de dolium. No s'ha localitzat cap estructura. La zona està molt construïda i poca cosa en deu quedar. | 08023-121 | Urbanització Els Manantials. Carrer Travessera de Dalt | Documentat per J. Estrada i Garriga el 9 d'abril de l'any 1964. | 41.6771700,2.1906100 | 432630 | 4614250 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41167-foto-08023-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41167-foto-08023-121-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície.Segons els afeccionats del Museu de Sant Feliu de Codines, es recuperà una copa de fusta medieval. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 41070 | El nom del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-del-fai | BADÓ i POSAS, Lluís (1905): De Barcelona a Sant Miquel del Fai. Tobella Costa editor. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. | Recull bibliogràfic. | Sembla que Fai ve de 'fall' que vol dir salt d'aigua. Però la tradició diu que en aquell indret hi havia frondosos boscos de faigs, d'on va sortir el nom. També es diu que al caure aquests arbres per la destral del llenyataire, ocasionava tal dolor a les 'nimfes' que es banyaven a les gorges que molts creuen que moriren o que van fugir. | 08023-13 | Sant Miquel del Fai | 41.7161700,2.1901400 | 432632 | 4618581 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41072 | L'enigma de l'altar de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lenigma-de-laltar-de-sant-miquel | BALAGUER, Víctor (1850): Una expedición a Sant Miquel del Fai. Impremta A. Brusi. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. | Recull bibliogràfic de Víctor Balaguer. | L'altar de la capella de Sant Miquel està col·locat de tal manera que se li pot donar la volta. S'hi poden fer quatre misses alhora, només amb quatre ciris encesos i tenint-ne dos cada concelebrant. Aquest és un enigma que les mares de la comarca solen proposar als seus fills perquè ho endevinin. | 08023-15 | Sant Miquel del Fai | 41.7163800,2.1902400 | 432640 | 4618604 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 41248 | Església de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-miquel-del-fai | <p>COMAS, Carme (1985): Església cova de Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> <p>VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991.</p> | XII-XIII | S'hi han efectuat obres de manteniment. | <p>Església troglodítica, situada a sota una balma natural. La façana principal, de poca alçada, forma part del mur de tancament d'aquesta balma. Hi podem veure la portalada amb arc de mig punt, amb arquivolta i dues columnes de capitell senzill, ornats amb termes vegetals. A banda i banda hi ha dos arcosolis desiguals, amb antigues tombes o carners, que corresponen als fundadors i familiars. La planta es distribueix en una nau central rectangular i absis semicircular amb girola. L'altar i la girola estan elevats dos graons de la resta de l'església. Al lateral esquerra de la nau hi ha unes capelles rectangulars amb altar de pedra, sense ornaments, separades les unes de les altres per paret. Tant el sostre de les capelles com de la zona de l'absis estan coberts per voltes d'aresta, en el cas de les capelles, molt rebaixats i sense clau de volta. Les columnes de la girola i del cor són de planta octogonal i de pedra arenisca, en contrast amb la pedra tosca que s'utilitza per a realitzar els salmers. El paviment de l'església és de rajola manual, excepte els graons i passos de porta, que són de pedra arenisca. Davant de l'altar hi ha una làpida de pedra, feta amb tres grans blocs, amb una inscripció gravada. Aquesta és la sepultura dels sacerdots del monestir. La data gravada a la làpida és 1697. La va fer construir Pere Serra, mossèn. A l'exterior, a l'altra banda del camí que comunica amb la cascada i les coves i centrat amb el portal de l'església, hi podem veure el campanar de cadireta amb dos ulls.</p> | 08023-202 | En la mateixa esplanada que el monestir, sota la balma de darrera l'edifici. | <p>La fundació del lloc data del 11 de juny de 997, per Gombau de Besora, senyor del castell de Montbui. El culte a Sant Miquel, però, era anterior i es realitzava en un altar situat en una cova de la balma. A partir del 997 l'església va quedar lligada a la vida del monestir. Des de l'any 1042 es va unit al monestir Sant Victor de Marsella, fins l'any 1567 que es va unir a l'ardioconat menor de Girona. El 1835 els sacerdots van abandonar el monestir.</p> | 41.7163800,2.1902400 | 432640 | 4618604 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41248-foto-08023-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41248-foto-08023-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41248-foto-08023-202-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-01-30 00:00:00 | Anna Soteras i March | Desconeguda | Des del lateral dret de la nau, al costat de la porta, es pot accedir per unes escales descendents a la mina que basteix d'aigua la bassa del monestir. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1779 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||
| 41128 | Plàtan de la Font de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-la-font-de-la-pineda | Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. IRIGOYEN, Xavier (Coordinador) 2004. Auditoria Ambiental Municipal de Bigues i Riells. Diputació de Barcelona. | Plàtan (Platanus x hispanica) de grans dimensions situat al davant de la Font de la Pineda, concretament al mig del camí de la Pineda (que va a Sant Miquel del Fai), on a l'alçada d'aquest arbre el camí es bifurca en dos i el plàtan queda al mig del camí dins d'un test de pedra. Dimensions: Perímetre: 4,72 m , DBH: 1,51 m. | 08023-71 | Font de la Pineda | 41.7033500,2.1904400 | 432643 | 4617157 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||||
| 99680 | Creu romànica de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-romanica-de-sant-miquel-del-fai | XX | La peça presenta diverses zones amb corrosió (clorurs), brutícia superficial i capes de protecció malmeses. | <p>La creu de Sant Miquel del Fai és una creu molt apreciada pels historiadors de l'art per tractar-se d'una peça poc comuna. Consta d'una ànima de fusta, revestida per una capa de plata repussada i cisellada, però sembla que antigament estava completament daurada. És del tipus de creu llatina, amb el peu més allargat i els braços, amb medallons circulars, eixamplats en la seva part final.</p> <p>En la cara frontal hi ha la imatge de Crist crucificat sobre medalló central i en actitud hieràtica. En el medalló del braç alt hi ha un àngel, amb un cristall al damunt. Entre l'àngel i Crist hi ha la inscripció en columna: IHS.NAZARE-SUN-REX-IVD-EOR-VM. En els medallons laterals hi ha les imatges de la Mare de Déu i Sant Joan, en posició horitzontal. En el medalló inferior hi ha la imatge de Abraham.</p> <p>La figura central del revers és l'Agnus Dei i en els extrems, l'àliga de Sant Joan, el bou de Sant Lluc, el lleó de Sant Marc i l'àngel de Sant Mateu. Cada símbol té el nom llatí amb caràcters epigràfics.</p> | 08023-369 | Dins l'església de Sant Miquel del Fai (la peça és una còpia de l'original dipositat al Museu Diocesà de Barcelona). | <p>Aquesta peça va ser feta el juliol de 1990 per l'artesà José Barbero per encàrrec de <span><span><span>Mn. Martí Bonet, Director del Secretariat del Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona</span></span></span>, per tal de donar-la a la parròquia de Sant Vicenç de Riells, on s'havia conservat l'original fins el seu trasllat al museu.</p> <p>La creu original és coneguda també com a 'creu de Riells'.</p> | 41.7163400,2.1902700 | 432643 | 4618599 | 1990 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/99680-20250121110543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/99680-20250121110838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/99680-20250121110637.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-04-01 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | José Barbero (artesà) | La peça original es conserva al Museu Diocesà de Barcelona amb el número d'inventari 100. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 41231 | Font de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pineda | ALEMANY I QUINTANA, MARCEL (coord). Fonts Passat i Present. Ajuntament de Bigues i Riells. | Font molt antropitzada per una zona lúdica amb taulae pedra, escales amb la seva barana, etc. L'aigua brolla per una canalització de ferro i s'acumula en un abeurador. | 08023-185 | Al camí antic de la Madella, sota l'edifici amb el mateix nom i arran de la riera. | A la dècada dels anys cinquanta, era el punt de partida de l'Aplec de Sant Miquel del Fai. Any rera any, gent de tot el Vallès es trobava a la font el dilluns de la segona Pasqua per iniciar el camí cap a Sant Miquel. La gent aprofitava per a refrescar-s'hi i per canviar-se el calçat. Les seves aigües eren l'abeurador dels ramats transhumans que baixaven pel camí de Sant Miquel, provinents de les terres pirinenques amb destinació als mercats del Pla de Barcelona. Els veïns més propers l'utilitzaven per rentar-hi els productes del camp i com a sistema de refrigeració. (Fonts: passat i present. Ajuntament de Bigues i Riells.) | 41.7033900,2.1904900 | 432648 | 4617161 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41231-foto-08023-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | Conté un arbre monumental, i una mola de molí reaprofitada per taula. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 41112 | Marededeu del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-del-fai | <p>CASANOVA i QUEROL, Elisenda (1993): Fitxa número 102 de l'inventari del Museu Maricel de Sitges. Inèdit.</p> <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | XXI (original s.XIV) | La peça es troba en molt bon estat de conservació. | <p>Còpia de la Marededéu gòtica d'alabastre esculpit amb el Nen Jesús.</p> <p>Mare de Déu asseguda sobre un setial amb el Nen Jesús a la falda. El cap està coronat amb una corona daurada d'acabaments florals, porta una túnica de coll rodó cenyida sota el pit mitjançant un cinturó, un llarg mantell amb ribet daurat que li cau a banda i banda de la cara, deixant entreveure bona part dels rínxols de la cabellera. Sobre el pit, es veu un fermall de tipus floral per subjectar el mantell. Rostre ovalat de faccions dolces i serenes, amb els ulls ametllats, la boca petita i el mentó apuntat. És representada amb els atributs que la devoció mariana evoca: com a reina del cel, amb la bola del món a la mà dreta, i com a mare del creador, amb el seu fill a l'altre costat. El Nen Jesús mostra una postura més rígida i forçada, amb el cap més alçat mirant fix al cel. Està dret sobre el genoll esquerre de la mare, vesteix una túnica fins els peus. Té els dits de la mà dreta malmesos i a l'esquerre hi duu un ocell. Aquesta representació respon a una tipologia comunes del segle XIV, seguint models francesos.</p> <p>La peça està treballada per totes bandes, el què indueix a pensar que era una figura exempta que podria ser contemplada per davant i per darrera.</p> <p>En l'obra destaca la seva delicades i elegància, el tractament acurat de les teles i l'anatomia dels cossos, on s'aprecia certa desproporció en els cànons aplicats a l'hora de realitzar, per exemple, les mans. La interrelació entre la figura de la Mare i del fill no està gaire ben resolta per l'artista, es denota certa influència arcaïtzant.</p> <p>A la banda posterior dreta té una inscripció 'A. Masalles. R. 2002'.</p> | 08023-55 | Dins l'església de Sant Miquel del Fai (la peça és una còpia de l'original dipositat al Museu Maricel de Sitges). | <p>Segons consta a l'inventari del Museu Maricel de Sitges, que és on està ubicada aquesta Marededéu, en va fer donació el Dr. Pérez-Rosales, l'any 1975.</p> <p>Es desconeix l'autoria de l'obra, però, es vincula a l'escola escultòrica de la província de Lleida degut a les semblances i similituds amb peces fetes per autors d'aquella zona.</p> | 41.7162700,2.1903700 | 432651 | 4618591 | 2002 (original 1330-1340) | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-img20250121115241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-20250121105104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-20250121105013.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Àlex Masalles (restaurador i escultor) | La peça original es conserva al Museu Maricel de Sitges amb el número d'inventari 102. La còpia es va realitzar l'any 2002. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||
| 41068 | Llegenda fundacional de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-fundacional-de-sant-miquel-del-fai | MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. | Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. | On avui hi ha la capella de Sant Miquel, un bou, tot pasturant hi va trobar una imatge del sant patró. Era daurada, però la cama per on la va agafar el bou, va quedar negra. El pastor recollí la imatge i li va fer una capella rústica amb branques i pedres. Atrets per la notícia, uns varons hi van fundar un convent amb el títol de 'solitaris de sant Víctor'. Aquests, volien fer daurar la cama negra, però fracassaren. La seva fama fou tanta, que fins i tot el fill de Berenguer Ramon I, Guillem Berenguer, s'hi afegí. | 08023-11 | Sant Miquel del Fai | Llegenda recollida per Francesc Maspons i Labrós. Després d'explicar el que hem posat a la descripció, comenta l'episodi del convent de monges, que nosaltres hem separat com una llegenda a part, ja que el propi Maspons la individualitza en una altra publicació. | 41.7161200,2.1904300 | 432656 | 4618575 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc