Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41546 Alzina de Santandreu de la Castanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-santandreu-de-la-castanya Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada a la vora del camí davant del mas de Santandreu de la Castanya que li dóna el nom. És una de les alzines més grans de tot el Montseny i es calcula que té uns 350 anys d'edat. Té la capçada bastant arrodonida excepte per la banda NNO que està escapçada a causa d'un llamp. L'alzina fa entre 18-20 metres d'alçada i la capçada uns 16-18 metres de diàmetre. 08026-16 La Castanya S'ha estimat que té uns 350 anys d'edat. L'any 2004 va ser parcialment amputada per un llamp. 41.8017500,2.3528000 446234 4627968 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41546-foto-08026-16-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. 2151 5.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41548 Font de Santandreu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santandreu ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XX Font situada a 150 metres del mas que li dóna el nom, Santandreu de la Castanya, a la dreta de la pista i al costat d'uns freixes. Està feta de pedra unida amb argamassa. Fa uns tres metres d'alçada i té forma de piràmide truncada amb base rectangular d'1 per 0,5 metres. La part superior està coronada per unes lletres metàl·liques amb el nom de la font. A la cara frontal, que dóna a ponent, hi ha una dedicatòria a la Verge del Remei i al lateral esquerre n'hi ha una altra dedicada a en Pompeu Fabra. Al davant hi ha una bassa que recull l'aigua de la font. 08026-18 La Castanya Segons la placa la font és del 1968. Va ser restaurada en un dels Aplecs de Matagalls. 41.8016100,2.3518100 446152 4627953 1968 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41548-foto-08026-18-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es troba al costat d'un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41553 Torrent de can Serrà https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-can-serra CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. Petit torrent que comença a prop del nucli del Brull i del Serrat de la Creu, a uns 850 m d'altitud i desemboca a l'embassament de les Illes, a 765 m d'altitud. En total el seu recorregut és d'un kilòmetre i mig aproximadament. Al llarg del seu curs passa prop dels masos de Casademunt i de can Serrà, que és d'on agafa el nom. 08026-23 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.8183300,2.2959600 441527 4629845 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41553-foto-08026-23-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla El torrent transcorre a través d'una zona boscosa i amb abundant sotabosc. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41555 Can Serradases https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serradases PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIX Gran masia de planta bastant quadrada, entre 16 i 18 metres de costat, amb planta baixa, pis i golfes. La teulada és de doble vessant, de teula ceràmica, i desguassa als laterals. Està feta de pedra. La façana principal està orientada al sud i té al davant una era molt espaiosa envoltada de camps de conreu. En aquesta façana tan la porta principal com les finestres estan emmarcades amb pedra. Hi ha un cos afegit a llevant, amb teulada d'una vessant continuant la teulada del mas. A ponent hi trobem també un altre cos afegit, també d'una vessant però un metre per sota de la teulada del mas, i un porxo. Aquestes construccions ja estan fetes amb totxana però amb el mateix acabat que el cos principal. 08026-25 Sant Jaume de Viladrover Can Serradases és una antiga casa de masovers pertanyent al mas d'Els Bastons. Fins fa pocs anys funcionava com a allotjament de turisme rural. 41.8363100,2.2468800 437469 4631876 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41555-foto-08026-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41555-foto-08026-25-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Recentment ha estat restaurada amb arrebossat pintat. 98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41561 Pou del Pla de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pla-de-sant-jaume Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. XIX-XX Pou de forma cilíndrica, fet de carreus irregulars de pedra units amb ciment. Aproximadament fa 1,2 metres de diàmetre i 1,5 metres d'alçada. La part superior està tapada amb ciment i no és plana, té una lleugera inclinació. A la banda NO hi té una obertura amb una porta de fusta i a la base una petita estructura en forma de 'U' invertida feta amb tres lloses de pedra. 08026-31 Sant Jaume de Viladrover Aquest pou pertany al conjunt agrícola de El Pla de Sant Jaume. És anterior a la masia però forma part del desenvolupament agrícola de la zona del s.XVIII-XIX. 41.8290700,2.2657800 439031 4631059 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41561-foto-08026-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41561-foto-08026-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41561-foto-08026-31-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla El pou es troba enmig d'una gran extensió de camps de conreu i s'utilitza la seva aigua per regar. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41563 Pantà de les Illes https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-les-illes El pantà de les Illes es troba a escassos 100 m de la masia que duu el mateix nom. Ocupa una superfície d'unes 4,5 ha, depenent de l'època de l'any. Està tocant al Club de Golf Montanyà, les seves aigües juntament amb les del pantà de l'Estanyol són les que s'utilitzen per regar els camps de golf. Per la banda est rep les aigües del torrent de can Serrà. Per la banda oest rep aigua i desguassa al mateix torrent de l'Estanyol. Per l'est hi voreja una pista que passa per can Serrà i Casademunt. 08026-33 Urbanització de l'Estanyol 41.8223500,2.2904600 441074 4630296 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41563-foto-08026-33-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu 2020-10-07 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Se'l coneix com a pantà o bé embassament de les Illes. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41577 Sant Martí del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-del-brull ANGLADA BAYÉS, Manuel [et al.] (1984). «Sant Martí del Brull» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7'. RACC - 62, S.L. XI-XVIII Església de nau única amb absis semicircular a llevant i coberta de teula àrab a dues vessants. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera. La volta de canó té llunetes i està reforçada amb arcs torals. La porta principal actual és a ponent (l'original era a migdia). L'interior és enguixat amb decoració barroca, excepte l'absis, que mostra pintures romàniques. L'aparell és format per petits carreus tallats de forma regular i rejuntats amb calç. L'església actual és el resultat de grans modificacions efectuades sobre el volum inicial. Té un campanar bastit el 1791. 08026-47 Brull, el L'església de Sant Martí fou la parròquia de Seva fins que es va crear la del Brull. Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029). Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny. El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda. Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d'accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament. Els seus murs també varen ser repujats. El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic. 41.8167400,2.3054700 442316 4629663 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41577-foto-08026-47-3.jpg Legal Romànic|Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Ha patit diversos canvis i actualment la façana ja no és d'estil romànic, sinó del segle XVIII. Hi destaca el color rogenc característic dels carreus de pedra. 92|94|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41586 Església del mas Casademunt https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-del-mas-casademunt GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. XX Església de planta de creu llatina amb el campanar adossat a la part de ponent i l'absis a llevant. Els materials constructius bàsics són pedra i maó, i la coberta és de teula. Als murs de tramuntana i migjorn presenta arcbotants que li donen aspecte de temple gòtic. S'accedeix a l'interior per la porta situada als peus del campanar, a l'extrem de ponent. En el creuer del sud hi ha la sagristia i s'hi pot accedir des de l'exterior. Els dos braços dels creuers són afegits posteriorment a la construcció original. 08026-56 Brull, el La conversió del mas Casademunt en un sanatori de tuberculosos entre els anys 1931 i 1950 comportarien la construcció de l'església, amb línies que imiten un temple gòtic, bàsicament els arcbotants i els contraforts, així com les esveltes línies i el pronunciat pendent de les cobertes. El to vermellós dels maons i de les pedres emprades li donen un aire modernista. Forma part integrant del conjunt del mas, tot i que n'està totalment exempta. Ofereix un aspecte curiós des de la carretera, ja que el gòtic urbà que imita és poc freqüent al mig del bosc. 41.8162800,2.2978600 441683 4629617 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41586-foto-08026-56-3.jpg Legal Modernisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 105|116|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41597 Torrent del Brugué o torrent Negre. https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-brugue-o-torrent-negre CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. Petit torrent d'escassament un quilòmetre de longitud. El seu origen és a la banda nord de la serra Montmany, prop del mas el Boix, a uns 750 m d'altitud. Llavors flueix en direcció est fins desembocar a la riera de Martinet, que en aquest tram s'anomena riera de l'Afrau, ja dins el terme municipal d'Aiguafreda, a 580 m d'altitud (aquí el límit entre els termes de Seva i Aiguafreda segueix el curs d'aquesta riera). És alimentat per petits torrents de poca importància, secs bona part de l'any, que són el sot de les Parets, el sot de la Mina i el sot del Quintà Nou. En aquest torrent hi trobem també la font dels Empouadors. 08026-67 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.8023000,2.2713200 439466 4628083 08026 El Brull Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41597-foto-08026-67-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tot el recorregut passa pel mig del bosc. En aquest totrrent s'hi troba la font dels Empouadors. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41601 Arc del Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-del-grau PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XIX Aquest arc uneix l'edifici principal del Grau amb el segon edifici residencial del nord. La seva base està constituïda per dos grans carreus de pedra sobre els quals s'alça un conjunt de carreus regulars que tanquen amb forma de volta de canó. A sobre de l'arc es recolza un petit sostre fet de teules i bigues de fusta, amb vessant a l'interior del pati. Destaquem a la clau de volta, per la part exterior, un gravat a la pedra amb el text '1803 Ramon Grav'. 08026-71 Sant Jaume de Viladrover L'edifici principal (fitxa 68) ha anat ampliant els seus espais amb edificis posteriors segons les necessitats. 41.8281000,2.2548600 438123 4630959 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41601-foto-08026-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41601-foto-08026-71-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-22 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41615 Can Bordons https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bordons PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII Casa de planta poligonal amb coberta de teula a dues vessants. El desnivell de la roca natural sobre la que està edificada ha comportat un triple nivell de sòls al seu interior. Té la façana principal orientada a ponent i s'hi accedeix des d'una era enllosada, també de diferents nivells. El desnivell del sòl i el relatiu mal estat de la construcció han comportat la col·locació, en un període força antic, de dos contraforts a la façana principal i un altre a la cara sud. A la façana nord es pot veure un cos afegit corresponent a un forn de pa. En aquest mur es pot veure clarament el cos inicial a partir del que es va formar la casa. 08026-85 La Castanya Es tracta d'una casa de pagès de reduïdes dimensions i de línies senzilles però de gran bellesa. El pas del temps és present als seus murs amb elements com els contraforts o les llindes treballades de la façana de llevant. Tot i que encara roman habitada, el seu estat de conservació és precari, factor propiciat per la dificultat que presenten els seus accessos. Els masovers no recorden intervencions importants els darrers anys. El seu difícil emplaçament fa témer pel seu imminent abandonament. 41.7923900,2.3623400 447019 4626922 08026 El Brull Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41615-foto-08026-85-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Fotografies: Ajuntament del Brull. 94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41617 Riera de Collformic https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-collformic CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. Curs d'aigua abundant d'uns quatre quilòmetres de recorregut aproximadament. Comença a la banda est de Collformic, a la vall que formen els turons de Collformic (1286 m), Puig Ventós (1244 m) i la carena dels Roures. Va en direcció sud-est seguint aquesta vall que queda al sud del Matagalls (1697 m) fins que es troba amb la riera de la Castanya, a 530 m d'altitud. Durant tot el seu trajecte recorre aquesta frondosa vall atapeïda de bosc i rep l'aigua de nombrosos sots i torrents (sot del Rector, dels Castanyers, dels Pollancres i de la carena d'en Besa entre d'altres). El sot de la carena d'en Besa (a la vessant est, pel sot de la font del Vilar) i la riera de Collformic, a partir d'aquest sot, delimiten els termes del Brull i Montseny (Vallès Oriental). 08026-87 La Castanya La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.7907600,2.3612700 446929 4626742 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla És coneguda també com a riera del Molí, almenys en el seu tram final, degut al Molí de l'Adrobau que es troba un quilòmetre abans de la seva desembocadura a la riera de la Castanya. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41618 Riera de la Castanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-castanya CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. Riera que es forma a la vall de la Castanya, on s'uneixen el sot del Cafè i del Bassau, provinents del pla de la Calma, a uns 795 m d'altitud. Flueix sempre en direcció est recollint les aigües del sot de la Verneda, de les Mines, del Llançà i de la riera de Collformic entre d'altres. Desemboca a la Tordera, ja al terme municipal de Montseny, a uns 560 m d'altitud. El seu recorregut és d'uns 2,5 km dins el terme del Brull i d'uns 3,35 km al terme de Montseny. 08026-88 La Castanya La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.7779400,2.3584900 446687 4625320 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41618-foto-08026-88-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Al igual que la riera de Collformic transcorre per una vall atapeïda d'un bosc frondós. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41629 El Pont de Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-ferro PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX És un pont situat a la confluència de la riera del Burguès amb la riera del Pujol o de Picamena, a uns 300 metres del límit municipal amb Tagamanent, tot i que les aigües que passen per sota del pont són només les de la riera del Burguès. El pont està constituït per un sol ull en forma d'arc de mig punt. Està fet amb carreus irregulars de pedra, units amb ciment, i per a la construcció de l'arc s'han utilitzat maons. La part de la calçada fa entre 7 i 8 metres de llarg i uns 4 d'ample. Està recoberta amb terra i grava, com la pista que hi ha a banda i banda, i no té camp mena d'ampit o barana. 08026-99 Brull, el Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. 41.7999600,2.3006800 441903 4627803 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41629-foto-08026-99-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Excepte la zona de la calçada el pont està força recobert per la vegetació, és una zona molt frondosa. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41632 Riera del Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-pujol CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. La riera del Pujol o de Picamena és un dels cursos fluvials importants del Brull. Comença al vessant nord de Collformic on es crea el gran fondal que antigament s'anomenava Vallmanya o la Gran vall. El primer tram flueix en direcció NO fins arribar al nucli del Brull, a partir d'aquí fa un gir i se'n va direcció SO. Els últims 1400 metres la riera fa de límit entre els municipis del Brull i Tagamanent, llavors arriba a un punt on coincideixen els termes municipals del Brull, Tagamanent i Aiguafreda, a 500 m d'altitud. A partir d'aquí passa a anomenar-se riera de l'Avencó i més tard desguassa al riu Congost. Dins el terme del Brull la riera del Pujol transcorre aproximadament uns set kilòmetres. Rep les aigües, entre d'altres, del torrent Gros, el torrent de Riudeboix, el sot dels Hortets o la riera del Burguès. 08026-102 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.8077700,2.3066700 442407 4628666 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41632-foto-08026-102-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41634 Font de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-marti ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XX Font situada a la faldilla del turonet on hi ha el castell del Brull, entre el castell i l'ajuntament. Té forma de podi, amb tres graons, i està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Fa tres metres de llarg i mig metre d'ample. L'alçada varia: el graó del mig en fa un metre mentre que els dos graons laterals en fan mig. La part superior està acabada amb lloses de pedra. Al bell mig hi trobem una aixeta metàl·lica amb un pitjador, a sobre una placa metàl·lica amb una dedicatòria i l'any 1985. A la part inferior hi ha una pica, que està feta també amb carreus i ciment, que recull l'aigua de la font. 08026-104 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.8168400,2.3048100 442261 4629674 1985 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41634-foto-08026-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41634-foto-08026-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41634-foto-08026-104-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla A les immediacions trobem tres bancs i una taula amb dos bancs més, tot de pedra. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41635 Cementiri del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-del-brull PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX El cementiri del Brull és un recinte enjardinat de forma rectangular. Està envoltat per un mur fet de carreus irregulars de pedra i ciment, de 140 cm d'alçada de mitjana, i amb una entrada reixada a la banda SO que té un xiprer a banda i banda. Passada l'entrada hi ha sis xiprers alineats en dues fileres, dos bancs de fusta i, al centre del recinte, una petita capella. Aquesta capella és de planta rectangular, de tres per quatre metres, està feta amb carreus, té la teulada de doble vessant i les obertures anterior i posterior amb volta de canó. A ambdós costats de la capella, enganxada al mur del cementiri, hi ha una filera de nínxols. També trobem una filera de nínxols més petits entrant a mà esquerra i unes quantes tombes sense nínxol a la banda oposada. 08026-105 Brull, el Aquest cementiri és de recent construcció que permeté ampliar i ordenar l'antic cementiri de Sant Martí. 41.8161900,2.3113100 442800 4629598 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41635-foto-08026-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41635-foto-08026-105-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla A la part oposada de l'entrada, darrera els nínxols i la capelleta, queda un espai buit només ocupat per dos arbres amb sengles escocells. 98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41636 Creu de Terme o creu del Brull https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-o-creu-del-brull PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX Està formada per una columna prismàtica acabada en creu feta de grans carreus de pedra vermellosa tallats de manera regular i precisa. A la part de la creu, a dalt, hi ha una figura de Crist feta de pedra blanca i orientada a l'est. Hi trobem també una evocació del patró Sant Martí, una de Santa María i un escut amb les quatre barres, tot de pedra blanca. Al llarg de la columna, amb el text en vertical, hi ha gravada la inscripció 'Pau a vosaltres'. A sota hi ha una base o penya feta del mateix tipus de pedra. 08026-106 Brull, el Aquesta creu es va inaugurar el 3 d'agost de 1961i substituia l'antic pedró. Cap al 1960 l'entitat 'Amics de les Creus de Terme' va proposar la construcció de la creu al rector del Brull, Mn. Josep Coma, exposant que ornamentaria el lloc que aleshores ja era molt freqüentat perquè s'acabava d'obrir la carretera de Collformic al nucli del Brull. Va fer la part d'escultura i picapedrer en Joan Dodas, de Folgueroles, i l'obra de maçoneria en J. Crivillé, de Seva. El cost total de l'obra fou de 36.000 pessetes. 41.8168000,2.3048700 442266 4629670 1961 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41636-foto-08026-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41636-foto-08026-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41636-foto-08026-106-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Joan Dodas i J. Crivillé La creu de Terme, o creu del Brull, és una creu situada a la falda del turonet on hi ha l'antic castell, enfront de l'església de Sant Martí. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41639 La Farigola https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farigola PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVIII-XIX Masia de planta rectangular amb acabat de color blanc. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal està orientada al sud-oest. Totes les obertures són rectangulars i estan reixades, excepte algunes del primer pis. A la banda de llevant hi ha un cos afegit que fa que la casa no sigui simètrica. 08026-109 Sant Jaume de Viladrover Aquesta masia té un ús actual residencial i ha perdut el seu origen agrícola. 41.8219900,2.2448600 437287 4630288 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41639-foto-08026-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41639-foto-08026-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41639-foto-08026-109-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es troba en un recinte envoltat per una tanca amb una gran porta metàl·lica a l'entrada. És el mas més allunyat del nucli de Sant Jaume de Viladrover. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41642 La Betania https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-betania PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XVI-XIX És una casa de planta rectangular, d'uns 12 per 10 metres, de planta baixa i dos pisos. Té la teulada a dues vessants i desguassa al nord i al sud. Els materials utilitzats per a la construcció són la pedra (carreus irregulars) la teula i el ciment, tot i que també s'han utilitzat maons per a fer les llindes de portes i finestres. La façana principal està orientada a l'oest, aquí la porta té un arc carpanell d'estil industrial fet de maons. A la façana nord hi ha adossat un cos que, tot i ser més recent, utilitza els mateixos materials i segueix la mateixa línia de la casa, amb la teulada d'una sola vessant. També trobem en aquest lateral unes escales de pedra que faciliten l'accés a la façana principal per aquesta banda, doncs queda a diferent nivell degut a la inclinació del terreny. 08026-112 Brull, el Edifici relacionat amb el mas Casademunt. Casademunt va ser construït pels volts de 1540 i posteriorment va ser objecte de reformes (a mitjans de segle XIX). 41.8158900,2.2979800 441693 4629573 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41642-foto-08026-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41642-foto-08026-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41642-foto-08026-112-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla També se la coneix com la casa de la marquesa. És un dels edificis situats a les proximitats del mas i l'església de Casademunt. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41648 La Castanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-castanya PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. IX-XX El conjunt arquitectònic de La Castanya està format per l'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79), el seu cementiri (fitxa 82) i l'antiga rectoria que ara és una vivenda particular (fitxa 81). 08026-118 La Castanya Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració. 41.7838200,2.3523000 446178 4625977 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41648-foto-08026-118-3.jpg Inexistent Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 92|94|98|85 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41658 Torrent de l'Estanyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-lestanyol CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. Aquest torrent neix al vessant nord-oest del nucli d'El Brull, al sud del serrat del Prat d'Ori. El seu recorregut dins el terme municipal d'El Brull és d'uns 5,5 quilòmetres i transcorre en direcció sud-oest fins sortir-ne pel punt on convergeixen els termes d'El Brull, Seva i Aiguafreda, a l'oest del turó del Montgròs. Les seves aigües proveeixen dos embassaments, el pantà de les Illes i el pantà de l'Estanyol, que serveixen per regar el camp de golf. El torrent de l'Estanyol és alimentat per petits cursos d'aigua com el torrent de can Serrà, el torrent de les Merles o el torrent Negre. A la seva part final dins el terme d'El Brull passa anomenar-se riera de l'Afrau, i més tard riera de Martinet fins acabar desembocant al riu Congost. 08026-128 Urbanització de l'Estanyol La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.8147300,2.2832400 440468 4629455 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41658-foto-08026-128-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2020-10-07 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41659 Pantà de l'Estanyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-lestanyol El pantà de l'Estanyol es troba a uns 745 m d'altitud i té una superfície més o menys variable d'unes 1,85 ha. Aquest pantà està dins el Club de Golf Montanyà i les seves aigües són utilitzades per regar-lo (juntament amb les del pantà de les Illes). L'aigua li arriba del torrent de l'Estanyol pel nord. 08026-129 Urbanització de l'Estanyol 41.8180300,2.2845400 440579 4629820 08026 El Brull Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41659-foto-08026-129-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Al sud hi ha una presa, passada la presa el torrent segueix el seu curs convertint-se en la riera de Martinet. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41661 El Brullet https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brullet PARELLA, M. (1982). 'Prehistòria a l'Alta Vall del Congost'. -3500-2500 Necròpolis situada al SE del mas El Brugué. Segons la descripció que fa M. Parella (PARELLA, 1982), la necròpolis presenta les següents característiques: 'Es tracta d'un conjunt sepulcral, amb diferents tombes rectangulars. S'hi distingeixen aproximadament unes 7 o 8 formes vagues, les més sobresortints de les quals han estat excavades'. Segons la descripció que continua fent l'autor, les tombes estaven fetes amb lloses als laterals i al fons. La seva llargada era aproximadament d'uns 2 m, si bé una d'elles no arribava a 1 m. En les 4 tombes excavades es van recollir nombrosos fragments d'ossos humans i de ceràmica. Aquests fragments però són de difícil precisió tipològica. 08026-131 Brull, el Entre el 1956 i 1957 es va fer la descoberta i la extracció de les restes a càrrec d'Albert de Sicília i Cruells i un grup de col·laboradors. S'hi han fet també altres intervencions a càrrec del CEV i el CEC. 41.7946100,2.2751400 439776 4627226 08026 El Brull Obert Dolent Legal Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Actualment és molt difícil localitzar el lloc exacte on hi havia les restes. 78 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41671 Font del Roure https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. La font del Roure és una font natural situada prop del naixement del sot del Cafè. Es troba a uns 170 m a l'est de les runes del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, senzillament el terreny fa un petit clot on l'aigua hi queda acumulada. 08026-141 La Castanya La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.7758700,2.3311300 444412 4625108 08026 El Brull Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41672 Font del Gamarús https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-gamarus ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. La font del Gamarús és una font natural situada al sot de l'Obi, que va a parar al sot del Cafè, al vessant est del pla de la Calma. No hi ha cap construcció feta per la mà de l'home, és el terreny pedregós que fa un sot on l'aigua hi queda emmagatzemada. 08026-142 La Castanya La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.7734600,2.3341200 444658 4624838 08026 El Brull Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es troba en una zona molt boscosa i és de difícil localització. Fotografia: Ajuntament del Brull 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41673 Necròpolis de les Planes https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-les-planes PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. IX-XII El cementiri de les Planes o de Vilageltrú és un conjunt format per un mínim de quatre tombes de caixa, excavades a terra i cobertes amb lloses. Es conserven algunes de les lloses de la tapa, però només en una de les tombes hi ha les lloses laterals. 08026-143 Brull, el Aquestes tombes són molt difícils de datar perquè és un sistema d'enterraments que va perdurar fins a inicis dels temps medievals. 41.8324400,2.3212200 443638 4631395 08026 El Brull Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41673-foto-08026-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41673-foto-08026-143-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Fotografies: Marc Guàrdia 85 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41674 Bassa (Serra-Montmany) https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-serra-montmany XIX-XX Bassa que es troba al sud dels masos del Grau i Serra-Montmany, al costat d'una la cruïlla de camins. Es tracta d'un mur en forma de 'L' destinat a frenar i emmagatzemar l'aigua. Aquest mur està fet de carreus irregulars de pedra i ciment. La seva alçada és d'un metre en la part més alta i llavors va disminuint depenent de la inclinació del terreny. La part més gran d'aquest mur, que té una orientació est-oest, fa uns 34 m de llarg i mig metre d'ample. La part curta té orientació nord-sud i fa uns 7 m de llargada i sobre un metre d'amplada. La superfície de la bassa és d'uns 300 m² tot i que aquesta dada és molt variable. 08026-144 Sant Jaume de Viladrover 41.8270800,2.2568400 438287 4630844 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41674-foto-08026-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41674-foto-08026-144-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquesta bassa de poca fondària està densament poblada de vegetació, sobretot de canyes. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41675 Bassa (El Grau) https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-el-grau Bassa natural situada al sud del mas del Grau i al sud-est de l'església de Sant Jaume de Viladrover. Aquesta bassa es troba al marge d'un camp de conreu i s'hi acumula l'aigua de forma natural. La seva superfície és d'uns 200 m², tot i que aquesta dada és molt variable depenent de l'època de l'any i de les condicions climatològiques, i és d'escassa profunditat. 08026-145 Sant Jaume de Viladrover 41.8260900,2.2552300 438152 4630736 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41675-foto-08026-145-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Tota aquesta zona humida està densament poblada de vegetació. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41676 Aplec de Matagalls https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-matagalls <p>Diversos autors (1950, -). 'Àlbum / Amics Aplec de Matagalls'. Associació Amics Aplec de Matagalls.</p> XX <p>L'Aplec de Matagalls és una trobada anual que té lloc al cim d'aquest emblemàtic cim cada segon diumenge de juliol. És organitzat per l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls i cada any i assisteixen més de 800 persones (o romeus). El principal motiu de l'aplec és el de retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i a mossèn Cinto Verdaguer. En aquest aplec, que comença al peu de la Creu del Matagalls, s'hi duen a terme diverses activitats. Entre d'altres actes simbòlics s'hissa una senyera, s'atorguen medalles als romeus més veterans i s'hi celebra una missa presidida pel bisbe de Vic. Posteriorment aquesta associació acostuma a recuperar i beneir alguna font del Montseny dedicada a personatges, efemèrides, etc. de Catalunya. L'aplec finalitza amb una ballada de sardanes al poble de Viladrau.</p> 08026-146 El Brull, Viladrau i Montseny. <p>L'aplec va començar el 1950, de la mà dels claretians de Barcelona, amb ganes de refer el camí del seu fundador, Sant Antoni Maria Claret. Algunes persones li atribueixen l'autoria d'haver plantat la creu al cim del Matagalls per bé que aquesta ja apareix documentada des del 1614. El mossèn i poeta Jacint Verdaguer va ser el gran cantor d'aquesta creu, la Creu de Catalunya, motiu pel qual l'Associació d'Amics de l'Aplec del Matagalls també li dedica la trobada. Antigament l'aplec durava tot el cap de setmana, ja que la pujada es feia el dissabte a la tarda, s'acampava al ras i, l'endemà, s'assistia a la missa.</p> 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2024-11-18 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Cada any és editat un llibret o àlbum amb temes culturals, memòria de l'aplec de l'any anterior. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41677 Cap de Setmana Ibèric https://patrimonicultural.diba.cat/element/cap-de-setmana-iberic XX <p>El primer cap de setmana del mes d'octubre es celebra el Cap de Setmana Ibèric, que forma part de les jornades de portes obertes de la Ruta dels Íbers. Aquesta ruta és un projecte de turisme cultural coordinat des del Museu d'Arqueologia de Catalunya que té per objectiu donar a conèixer els principals jaciments ibèrics del nostre país, així com els pobles que els habitaven. La ruta està formada per 17 jaciments ibèrics estructurats en 7 itineraris que mostren els escenaris propis de cadascuna d'aquests pobles. Un d'aquests jaciments són les muralles del Montgròs, al Brull. Cada any es selecciona un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen tot un seguit d'activitats. Entre les més habituals hi ha les visites guiades al jaciment i els tallers artesanals.</p> 08026-147 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2024-11-18 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla L'organització del Cap de Setmana Ibèric és fruit de la col·laboració entre el Museu d'Arqueologia de Catalunya i els ens gestors de cadascun dels jaciments que integren la Ruta dels Íbers. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41678 Gran Festa del Parc: festival de pallassos https://patrimonicultural.diba.cat/element/gran-festa-del-parc-festival-de-pallassos XX El nucli del Brull acull cada tercer diumenge de setembre la Gran Festa del Parc dedicada al món dels pallassos, del circ i dels estels. En aquest festival de pallassos hi han passat grans artistes de la talla de Tortell Poltrona o Marcel Gros. No hi falta tampoc la tradicional enlairada d'estels i també es fa un dinar popular. 08026-148 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquesta celebració està inclosa dins de la campanya Viu el Parc que organitza el Parc Natural del Montseny. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41680 Poua de la Collada Fonda https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-la-collada-fonda És una bassa natural que es troba a la vora de l'antiga carretera que va del Brull a Aiguafreda, a la banda est, a la collada fonda. Està entre la carretera i un camí que enfila cap a la serra de l'Arca en direcció sud. És un clot poc profund, de forma una mica ovalada amb una de les bandes més pronunciada. La part més ampla fa uns 4 metres i la part estreta uns 2,5 m. Hi ha molta vegetació, amb clar predomini de les rosàcies, per tota la zona. 08026-150 Brull, el 41.8065200,2.2935200 441314 4628536 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41680-foto-08026-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41680-foto-08026-150-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquesta poua conté aigua gairebé durant tot l'any. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41682 Creu de Sant Jaume de Viladrover II https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-sant-jaume-de-viladrover-ii PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. XX Creu situada al sud de can Gasala. Consta d'una peanya o base de pedra i una creu de ferro. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament i uns 60 cm d'alçada. La part superior de la peanya consta d'una sola gran pedra. Al centre d'aquesta hi ha clavada la creu, que fa uns 40 cm d'alçada i uns 25 d'ample. És ornamentada i pintada de negre, amb la base rodona i ample. Al bell mig hi ha les lletres IHS. 08026-152 Sant Jaume de Viladrover El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites. 41.8297100,2.2547200 438113 4631138 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41682-foto-08026-152-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Aquesta creu es coneguda també com a creu del Pedró. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41693 Riera del Burguès https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-burgues CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. La riera del Burguès és un curs d'aigua d'aproximadament 3,5 quilòmetres de longitud que flueix sempre en direcció oest i enterament dins el terme municipal del Brull. Neix a l'oest del pla de la Calma, al pla de l'Ase Mort, a uns 1200 m d'altitud. A partir d'aquest moment descendeix sempre cap a l'oest on ben aviat passa a prop de l'antiga masia en runes que du el mateix nom. Aquesta riera drena a la riera del Pujol, a 556 m d'altitud, just després de passar pel pont de Ferro. 08026-163 Brull, el La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. 41.7977900,2.3165500 443219 4627551 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41693-foto-08026-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41693-foto-08026-163-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància com són el torrent de la Ciureda o el sot del Tell. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41695 Mines del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-remei MATA i PERELLÓ, Josep M. (1990). 'Els Minerals de Catalunya'. Institut d'Estudis Catalans. XIX-XX Les mines del Remei estan situades a la vall de la Castanya, al vessant vallesà del pla de la Calma, al NE del Puig Drau. Són unes mines abandonades que van funcionar de finals del s. XIX a principis del s. XX. Estan excavades en una esquerda de la cinglera i s'hi poden observar fins a set boques. L'explotació es va fer per nivells, amb galeries de llarg recorregut intercomunicades per plans inclinats, i s'hi han pogut identificar fins a set nivells. 08026-165 La Castanya Aquestes mines van començar a ser explotades l'any 1890. El període de major activitat va ser durant la Primera Guerra Mundial degut a l'augment del preu del mineral. Després el preu del transport sortia massa car i l'extracció va deixar de ser rendible. Aquest transport es realitzava amb mules que havien de fer un llarg recorregut fins a l'estació de tren d'Aiguafreda. El 1922 van ser definitivament abandonades. 41.7710200,2.3439500 445473 4624561 08026 El Brull Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41695-foto-08026-165-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Les mineralitzacions estan formades per filons de quars que prenen direcció nord-sud. S'hi poden trobar principalment òxids, malaquita, atzurita i també calcopirita.Fotografies: Joan Martínez Bruguera, 2010. 98 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41696 Sot de les Mines https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-les-mines <p>CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny.</p> <p>Curs d'aigua d'uns 2,5 km de llargada que transcorre pel vessant vallesà del pla de la Calma, a la vall de la Castanya. Neix al pla de la Calma, prop del turó de la Torre, a uns 1260 m d'altitud. Tot seguit baixa en direcció nord-est, passant per les mines del Remei d'on rep el nom, fins que drena a la riera de la Castanya. El punt de desembocadura es troba a 644 m d'altitud, a 300 m del mas El Vilar, per tant aquest sot o torrent acumula força desnivell.</p> 08026-166 La Castanya <p>La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic.</p> 41.7725600,2.3470000 445728 4624730 08026 El Brull Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2024-11-18 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Al llarg del seu recorregut s'alimenta de cursos de poca importància. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41697 Parc Natural del Montseny https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny LÓPEZ, L., CASANELLES, F., MERINO, D. (2010). 'Mapa i guia excursionista / Map & hiking guide. Montseny: Parc Natural'. Editorial Alpina, S.L., Societat Gestora d'Informació Territorial Geoestel, SA. LLOBET, Salvador (1990). 'El medi i la vida al Montseny: Estudi geogràfic'. Museu de Granollers : Agrupació Excursionista de Granollers. LLOBET, T. (2010). 'Flora i fauna del Parc Natural del Montseny'. Brau Edicions. 'Xarxa de Parcs Naturals'. Diputació de Barcelona: www.diba.cat El Parc Natural del Montseny és situat a la Serralada Prelitoral Catalana, de la qual és el massís més enlairat. Ocupa una extensió de 31063,94 ha distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès Oriental). Des del punt de vista orogràfic, el Montseny s'inicia a cotes de menys de 200 m al vessant oriental i s'enfila fins a poc més dels 1700 m. El riu Tordera segmenta la muntanya en tres grans subunitats: a ponent el pla de la Calma i el puig Drau, al nord el cim del Matagalls, i a llevant el pic de les Agudes i el turó de l'Home, cim culminant del massís. El mosaic trencat que configura la diversitat d'ambients dóna una gran riquesa paisatgística i biològica al parc natural. 08026-167 Osona, la Selva i el Vallès Oriental Any d'aprovació del Pla Especial: 1977 (sector barceloní); 1978 (sector gironí). Nou Pla Especial: aprovat definitivament l'11 de desembre de 2008 i publicat en el DOGC número 5308 de 30 de gener de 2009. Any de declaració de Parc Natural: 1987. Any de declaració Reserva de la Biosfera: 1978. La UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa MaB (Home i Biosfera). 41.7753400,2.3333100 444592 4625048 08026 El Brull Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Els òrgans gestors del parc són l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41702 Travessa Matagalls Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/travessa-matagalls-montserrat <p>JEREZ i AMAT, Josep (2004). 'Ruta Matagalls-Montserrat'. Associació Catalana de Senderisme.</p> XX <p>La Matagalls Montserrat és una coneguda caminada de resistència que s'organitza anualment. Consisteix en anar des de Collformic (1145 m), al peu del Matagalls, fins al monestir de Montserrat (709 m) en menys de 24 hores i majoritàriament per camins de muntanya. En total són 83,4 quilòmetres de recorregut amb un desnivell acumulat de 5.980 metres.</p> 08026-172 Brull, el <p>La travessa es creà l'any 1972 en memòria de mossèn Jaume Oliveras i Brossa (1877-1957). Aquest fou un dels pioners del muntanyisme a Catalunya i realitzà el recorregut per primera vegada el 1904. En un principi s'organitzava de forma biennal, passant a partir del 1989 a ser anual. Originàriament es partia del cim del Matagalls però el 1998 es traslladà el punt de partida al Collformic per motius mediambientals. Al mateix temps es limità el nombre d'inscripcions a 3000.</p> 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 1972 08026 El Brull Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2024-11-18 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla La prova està organitzada pel Club Excursionista de Gràcia. Transcorre dins el terme municipal del Brull uns 2,9 km, de Collformic al pla de l'Estany (al pla de la Calma). A partir d'aquí el camí va serpentejant entre el Brull i Tagamanent fins passat el turó de la Torre, on el camí ja surt del Brull. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41704 Capelleta de Sant Bernat https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-bernat CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. XX Petita capella situada a Collformic, a pocs metres de la carretera. Es tracta d'una capelleta amb forma de caseta, feta de fusta, d'uns 40 cm d'alçada i uns 30 cm d'ample. A l'interior, sobre una base de fusta més gruixuda, hi ha la figura de Sant Bernat i el gos amb el barrilet penjat al coll. Just a sota hi ha una placa metàl·lica de forma pentagonal amb les lletres del CEC (Centre Excursionista de Catalunya). Tot el conjunt està subjecte a una base també metàl·lica, de forma cilíndrica, d'uns 25 cm de diàmetre i 1,2 m d'alçada. 08026-174 Brull, el Estàtua col·locada en aquest punt pel Centre Excursionista de Catalunya. 41.8009200,2.3474200 445787 4627879 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41704-foto-08026-174-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es troba a l'extrem est del turonet que hi ha entre el pàrquing i el restaurant de Collformic. 98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41706 El pla de l'Ase Mort (llegenda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-lase-mort-llegenda <p>'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org</p> <p>Aquesta llegenda diu que un veí d'un mas del pla de la Calma va anar a vendre carn al mercat de Vic. Com que duia la carn carregada en un ase, l'animal va quedar impregnat de la seva olor i, de tornada cap al mas quan ja fosquejava, els llops atrets per la flaire que desprenia l'ase s'hi van abraonar i el van matar. Des d'aleshores, aquest indret del Pla de la Calma s'anomena el Pla de l'Ase Mort.</p> 08026-176 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2024-11-18 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Explicació llegendària de l'origen del topònim d'aquest indret del pla de la Calma. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41707 El pla de la Calma (llegenda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-la-calma-llegenda <p>'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org</p> <p>Es diu que al pla de la Calma no hi ha arbres perquè el rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) va netejar el bosc per fer els ‘mastils' [el pal mascle] dels vaixells.</p> 08026-177 Brull, el 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2024-11-18 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Llegenda relacionada amb la qualitat i el prestigi de la fusta del Montseny. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41708 Aplec de Sant Jaume https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-jaume PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. 'Inventari del patrimoni cultural immaterial del Montseny'. Centre UNESCO de Catalunya: www.unescocat.org XX Aquest aplec es celebra anualment el diumenge de Pasqua Florida o de Resurrecció a l'església de Sant Jaume de Viladrover i té una gran assistència popular. Es fa una missa a les deu del matí i a continuació s'hi duen a terme diverses rifes de mones, cava, llonganisses, fuets, coques i pernils. A la tarda, a dos quarts de cinc, es fa una altra rifa amb els mateixos premis i, després, a les cinc, una audició i ballada de sardanes amb música de cobla en viu. 08026-178 Sant Jaume de Viladrover Aquest costum començà per la Pasqua de l'any 1932, i des d'aleshores cada any constituïa una bona entrada per ajudar a les despeses parroquials. Els aplecs són trobades populars, amb una llarga tradició als Països Catalans, on es reuneixen un conjunt de persones mogudes per motivacions religioses, festives, etc. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla És anomenat també Aplec dels Ous, o Aplec dels Ous de Pasqua. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41709 Festa major de Sant Cristòfol de la Castanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-de-la-castanya Festa major del veïnat de muntanya de la Castanya en honor del seu patró Sant Cristòfol. Els actes de la festa són: la missa, la benedicció dels automòbils (Sant Cristòfol és el patró dels conductors), un concert que es fa dins l'església parroquial, el dinar popular i un sorteig de productes naturals. 08026-179 La Castanya 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Sant Cristòfol s'escau el dia 10 de juliol, per tant, per proximitat, la festa s'hauria de celebrar el segon diumenge de juliol però, amb l'objectiu que no coincidís amb l'Aplec de Matagalls, ja fa molts anys es va decidir fer-la el primer diumenge de juliol. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41711 Elisabet Beneta (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-beneta-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Aquesta dona, més coneguda com a Bellesa de les Aigües, era mig germana de Valentina Vinyes i Grau (fitxa 182), també acusada de bruixeria. Es diu que el 1619, i per tal d'obtenir la gràcia del diable, aquesta bruixa seduí el mossèn de l'església del poble i li'n donà mort. El bisbe de Vic, un cop assabentat, es desplaçà a Sant Martí per tal de penjar-la però la comtessa de Centelles, preocupada pel què pogués produir la mort de la bruixa, intercedí per ella i aconseguí almenys un judici. Aquest judici es celebrà a la plaça del poble i la Bellesa de les Aigües fou penjada en un indret secret. 08026-181 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41712 Valentina Vinyes i Grau (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/valentina-vinyes-i-grau-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Aquesta dona era filla bastarda de Pere Grau, de Viladrover, i el 1620 era viuda de Joan Vinyes. És descrita com una dona baixeta, molt vella (tenia 70 anys) que sempre anava amb un drapot lligat al cap. Tenia dues mitges germanes, una dita Joana Montmany i l'altra l'Elisabet Beneta, o la Bellesa de les Aigües (fitxa 181). Va ser penjada per bruixa. 08026-182 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41713 Elisabet Martina (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/elisabet-martina-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Dona oriünda de Viladrau però que ja feia uns cinquanta anys que vivia a Seva, aleshores del terme del Brull. Va anar-hi a viure amb el seu marit quan van ser desterrats de Viladrau, poble de la baronia de Taradell, perquè el seu marit, d'ofici escaler, robava arbres del bosc del Montseny, propietat del senyor del castell de Taradell, per fer les escales. Fou torturada fins a onze vegades abans de ser penjada per bruixa l'any 1620. 08026-183 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41714 Margarida Font (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/margarida-font-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Aquesta dona era casada amb Joan Font, d'origen francès, i per això li deien «la gavatxona». Tenia uns 28 anys pel 1620 i vivia en una caseta propera a l'església de Sant Martí del Brull. Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. 08026-184 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41715 Montserrat Soler (bruixa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/montserrat-soler-bruixa PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. Aquesta dona tenia com a sobrenom «la Flassada» i vivia al poble de Seva (aleshores pertanyent al Brull). Se sap que va ser acusada de bruixeria però no si fou penjada o no. 08026-185 Brull, el La gent havia cregut històricament en l'existència de bruixes, però aquesta creença es va desbordar en la segona dècada del segle XVII i va fer que en molts indrets de Catalunya es produís una cacera de bruixes sistemàtica. Per a moltes autoritats era una manera fàcil de desviar l'atenció del poble envers les calamitats de la època. En cinc o sis anys hi varen haver unes 500 víctimes. L'època més crua de la persecució se situa entre els anys 1618 i 1622. 41.8169400,2.3053300 442304 4629685 08026 El Brull Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Es diu que aquesta i d'altres bruixes de l'època es reunien prop del castell del Brull (o en d'altres indrets com un turonet proper al mas la Morera) i hi feien les seves juntes i aquelarres. Allà se'ls apareixia el dimoni, en forma de cabró pelut, que tocava el flabiol i el tamborí mentre elles ballaven. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
41717 Font dels Pardals https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pardals-0 ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. XX Font situada al sector de Viladrover, a l'oest de la pista que va del Grau a la Font de l'Obi. Consta d'una estructura semicircular, amb volta de canó, feta de carreus irregulars de pedra i ciment, de 100 cm d'alçada i uns 130 d'amplada aproximadament. No té cap broc visible. 08026-187 Sant jaume de Viladrover La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. 41.8217800,2.2531400 437974 4630259 08026 El Brull Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41717-foto-08026-187-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Marc Cucurella Pinilla Està situada prop d'una sèquia que és utilitzada per regar els camps de la zona. 119|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml