Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41587 | Pou del mas Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-casademunt | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | És necessària una actuació de restauració de l'element. | Pou de secció quadrada, d'uns 1,2 metres de costat, fet de maons i ciment, amb els caires superiors arrodonits. Està decorat amb rajoles valencianes excepte les cantonades que són d'obra vista. A la base hi ha com una peanya o graó fet també de maons que sobresurt 40 cm per cada costat i que fa 20 cm d'alçada. Contant la base el total fa 1,2 m d'alçada aproximadament. Dels laterals del pou en surten dues barres de ferro forjat unides per dalt amb una altra barra de ferro. A la part superior el ferro forjat té forma triangular i està guarnit amb diverses ornamentacions. Del mig en penja una cadena. L'alçada total des del sòl fins a la part superior del ferro forjat és d'uns 3 metres. | 08026-57 | Brull, el | Aquest pou està lligat a la masia i als seus usos agrícoles. | 41.8159200,2.2974000 | 441645 | 4629577 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41587-foto-08026-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41587-foto-08026-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41587-foto-08026-57-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Avui dia no té funció de pou. | 105|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41540 | Ermita de La Castanyera o de la Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-castanyera-o-de-la-trinitat | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Església neoromànica de planta rectangular, feta de pedra i lloses, amb la façana principal orientada al NO. Consta d'un absis d'estil romànic. Té un petit campanar al capdamunt de la façana principal, d'uns 2,5 m d'alçada, amb una creu de forja al damunt. A la façana principal hi trobem també una petita rosassa. Tot l'edifici té petites finestres acabades amb volta de canó. | 08026-10 | Brull, el | Ermita de nova construcció (1985) al mas de la Castanyera. | 41.8139400,2.3273300 | 444129 | 4629337 | 1985 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Imita una ermita romànica, excepte per un porxo a la part davantera i una entrada al lateral esquerra. | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41541 | Ermita del Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-del-pinar | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Ermita de base rectangular orientada al NO feta de carreus de pedra irregulars de tons rogencs i blanquinosos units amb ciment. La teulada és de doble vessant feta amb teula àrab. Hi ha una porta tan a la façana principal com a la part del darrera. Les finestres són acabades amb volta de canó. A la façana principal hi ha afegit un petit campanar, d'un metre i mig d'alçada, fet de ciment i amb una creu de forja al damunt. | 08026-11 | Brull, el | Ermita construïda segurament a la dècada del 1920 que és quan es va edificar la casa. | 41.8216400,2.2968600 | 441605 | 4630212 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En el moment de visitar-la, s'utilitzava com a magatzem. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41536 | Capella Mitjancera o de La Font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mitjancera-o-de-la-font-del-faig | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de construcció recent. | Petita capella de planta quadrada amb teulada feta de teula i d'una sola vessant. Té el campanar afegit a la part nord, en forma d'espardenya que puja damunt la petita sagristia adossada. Els seus murs són de pedra excepte el de llevant, o façana principal, que és de fusta. S'accedeix al seu interior per dues portes que es troben a llevant, quedant el petit altar a aquesta façana. La seva capacitat és reduïda. | 08026-6 | Brull, el | Hi ha poques notícies sobre la capelleta, ja que és de construcció recent, cap a 1960. S'hi celebra un aplec anual. Forma una unitat juntament amb la casa que duu el mateix nom. Tan sols és oberta al culte quan la casa de recés és habitada. Pertany a la parròquia del Brull. El projecte data del 20 d'octubre de 1960 i va ser beneïda el 22 d'agost de 1961 per Mn. Joan Colom, rector de Tona, i Mn. Narcís Casanovas i Pujol, que fou un decidit promotor d'aquesta advocació. | 41.8080400,2.3408600 | 445248 | 4628673 | 1961 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la façana principal es pot veure un banc de pedra entre les dues úniques obertures. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41542 | Cementiri de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-jaume-de-viladrover | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de construcció recent. | Petit cementiri unit a l'església de Sant Jaume de Viladrover per la seva façana nord. Consta d'una sola paret de nínxols, que és la paret oposada a la façana de l'església. En conjunt és de petites proporcions i el terra està enllosat. Al mig hi ha una creu feta de forja, d'uns 50 cm d'alçada. La creu reposa sobre una base feta de pedres unides amb ciment, de secció quadrada i d'un metre d'alçària aproximadament. | 08026-12 | Sant Jaume de Viladrover | L'antic cementiri va patir una reforma a principis-mitjans del s.XX i es creà l'actual estructura. Es cobrí parcialment amb lloses de granit el terra de l'antic cementiri. | 41.8274900,2.2527800 | 437950 | 4630893 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es tracta d'un cementiri força modern, ja que es va ampliar i ordenar aconseguint la seva estructura actual a principis-mitjans del s.XX | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41686 | Bandera del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-del-brull | XX | És d'elaboració molt recent. | Segons la resolució de 13 de setembre de 1999, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi del Brull (DOGC núm. 2996, 18-10-1999): 'Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb un griu negre amb la llengua i les ungles vermelles, situat a 1/6 de les vores superior i inferior, i a 2/9 de l'asta i a 3/9 de la vora del vol'. Es troba a l'ajuntament i fa un metre d'alt per un i mig de llarg aproximadament. | 08026-156 | Brull, el | Va ser aprovada el 13 de setembre de 1999 i publicada en el DOGC el 18 d'octubre del mateix any amb el número 2996. | 41.8169300,2.3053300 | 442304 | 4629684 | 1999 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41686-foto-08026-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Un griu o grifó és una criatura mitològica amb el cap i les potes davanteres d'àliga gegant i les potes del darrera de lleó. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41581 | Alzina de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lestanyol | És cuidada pels treballadors del camp de golf. | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada prop de l'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre. Però el més impressionant és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d'un bolet. | 08026-51 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8203600,2.2820700 | 440376 | 4630080 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També es coneix com l'alzina grossa o alzina rodona. Està catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. A l'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, això és una mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41649 | Decoració mural de Sant Martí del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/decoracio-mural-de-sant-marti-del-brull | ALCOY i PEDRÓS, Rosa (1986). «Decoració mural del Brull» a 'Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona'. Col. Catalunya romànica, 22. Enciclopèdia Catalana. GROS i PUJOL, Miquel S. (1991). 'Museu Episcopal de Vic: romànic'. Ausa Ed. ROSÉS i POU, Carme (1991). 'Museu Episcopal de Vic: 1r centenari'. Col·leccionable del setmanari Ausona. | XII | Van ser restaurades per A. Cividini. | Les pintures de l'església de Sant Martí que han arribat fins a nosaltres es trobaven a la capçalera. Només se'n poden analitzar les que en dos registres particularitzen l'absis central i les que ornaven la volta i l'arc d'entrada. Tot i així el seu mal estat fa que no s'hagin pogut veure en la seva plenitud originària, algunes de les escenes han sofert pèrdues molt considerables. La temàtica d'aquestes pintures són el Gènesi, la Redempció i el Pantocràtor voltat pel tetramorf. La tècnica emprada és el fresc. Això té la seva importància si, seguint l'estudi de J. Dols i Rusiñol, tenim en compte que la resta de conjunts relacionats amb aquest opten per l'anomenat 'fresco secco'. El plafó del sostre fa 3,68 x2,56 m, l'interior de les absidioles és diferent en cada cas però estan entre 2,10 i 2,90 m d'alt, l'altura total del mur semicircular és de 3,52 m i l'obertura de l'absis fa 4,84 m de diàmetre. | 08026-119 | Brull, el | Les va descobrir l'any 1909 en Josep Gudiol i Cunill i en deixà constància en les seves publicacions, fent notar que el conjunt de l'edifici devia anar originàriament cobert totalment de figuracions. El 1935 van ser traslladades al Museu Episcopal de Vic. Van ser restaurades per A. Cividini. | 41.8167400,2.3054700 | 442316 | 4629663 | 08026 | El Brull | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41649-foto-08026-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41649-foto-08026-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41649-foto-08026-119-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Fotografies: Gemma Llop. Fundació Enciclopèdia Catalana (1984). | 92|85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41641 | Casa de colònies de Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-colonies-de-casademunt | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | Va ser restaurada totalment però respectant sempre l'estructura original. | Mas format per dos cossos adossats de planta rectangular i allargada, en total uns 36 metres de façana. Tots dos són fets amb carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. El cos situat al sud és el més gran i té la teulada a tres vessants (llevant, ponent i sud) mentre que el cos del nord la té a una sola vessant (a llevant). Ambdues teulades estan fetes amb teula àrab. Trobem portes d'accés a les quatre façanes. A la façana est la porta queda a més alçada, degut a la inclinació del terreny, i unes escales fetes de pedra en faciliten l'accés. La majoria de les finestres són fetes de carreus, amb grans llindes de pedra i rajoles als ampits. En algunes d'elles (molt poques) s'han utilitzat maons, com en un dels accessos de la façana est que fa un arc de mig punt. Per a l'entrada del nord s'han d'utilitzar també unes escales i per a la del sud una rampa feta de formigó. A la part sud de la façana est hi ha un cos afegit que fa de garatge. Cal destacar també un contrafort a la cantonada SO. | 08026-111 | Brull, el | Edifici relacionat amb el mas Casademunt. Casademunt va ser construït pels volts de 1540 i posteriorment va ser objecte de reformes (a mitjans de segle XIX). | 41.8155400,2.2979500 | 441690 | 4629534 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41641-foto-08026-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un dels edificis situats a les proximitats del mas i l'església de Casademunt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41556 | Can Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Va ser restaurada l'any 2000. | Masia de planta rectangular (d'uns 11 per 15 m aproximadament) amb planta baixa i pis. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La masia està feta de pedra unida amb ciment. Les portes i finestres (rectangulars totes elles) estan emmarcades amb pedra. Tots els acabats i el seu estat és bo, doncs ha estat restaurada recentment. La façana principal dóna al SSO i hi trobem una porta i una finestra a la planta baixa i dues finestres al primer pis. Els carreus de la porta principal són d'un to rogenc que els diferencien de la resta de l'edifici. A la llinda de pedra de la porta s'hi observa una xifra poc llegible degut al pas dels anys ('1722' o be '1729'). A la paret de ponent i hi trobem també una gran porta d'entrada. | 08026-26 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8313900,2.2587000 | 438445 | 4631322 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41556-foto-08026-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El seu entorn està molt cuidat i s'hi poden trobar jardins, piscina i diverses construccions amb funcions de cobert, estable i d'altres. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41637 | Font de Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-faig | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | Va ser restaurada el 1999. | Un gran pany de paret fet de carreus irregulars de pedra i ciment talla el talús de la muntanya i fa de mur de contenció. Al mig hi ha una aixeta metàl·lica i, a sobre, una gran llosa de pedra amb una inscripció gravada. A la seva dreta trobem una placa metàl·lica més petita amb una inscripció de quan va ser restaurada. A la meitat dreta d'aquesta paret hi ha un banc també fet de pedra i acabat amb lloses a la part superior, fa uns 40 cm tan d'alçada com de profunditat. A l'esquerra un mur, d'aproximadament la mateixa alçada i amplada que el banc, delimita una bassa que recull l'aigua. Tot el conjunt es recolza sobre una base plana, feta també de pedra, que anivella el terreny. | 08026-107 | Brull, el | Va ser restaurada el 1999. | 41.8072100,2.3435200 | 445468 | 4628580 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41637-foto-08026-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41637-foto-08026-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41637-foto-08026-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Font situada a l'est del mas i l'ermita també anomenats Font de Faig o Mitjancera. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41534 | Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-viladrover | ORRIOLS i PUIG, Gil [et al.] (1984). «Sant Jaume de Viladrover» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. ASENSI, Rosa M.; PLADEVALL, Antoni (1999). 'Guies comarcals. Catalunya romànica 2. Osona'. Editorial Pòrtic. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. MESTRE i GODES, Jesús; ADELL i GISBERT, Joan A. (2002). 'La Catalunya central. Viatge al romànic català/7'. RACC - 62, S.L. | XI-XX | Va ser restaurada al 1926. | Església amb una nau i arcs torals, amb absis a la capçalera i un campanar de planta quadrada a ponent. La porta original era al sector meridional. El més destacable és el campanar de tres pisos d'alçada que descansa sobre la volta a l'extrem oest de la nau. Al mur de ponent es pot veure una porta oberta al segle XVII i una finestra en forma de creu. L'absis, reconstruït al segle XX, presenta dents de serra i arcuacions llombardes perfectament imitades. L'aparell constructiu és de mida mitjana, ben alineat i molt regular. Les cobertes de la nau, l'absis i el campanar són de teula. | 08026-4 | Sant Jaume de Viladrover | Va ser una sufragània de Sant Martí del Brull fins al segle XIX, moment en que va esdevenir parròquia. La primera notícia documental del temple data del 1029. En aquella data era de propietat privada, pertanyent a la masia Viladrover. El 1372 va ser venuda al canonge vigatà Pere Berenguer. El 1685 va ser renovada per complet la volta i el 1689 es va construir una capella nova a tramuntana. El 1926 va ser novament reformada amb la construcció de l'absis i amb la prolongació de la nau. Actualment és una parròquia autònoma. | 41.8274400,2.2528100 | 437952 | 4630887 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41534-foto-08026-4-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Coneguda també com a Sant Jaume dels Bastons pel mas dels Bastons que té prop seu. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41533 | Serra-Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-montmany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | Va ser objecte de reformes a la dècada del 1950. | Construcció de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Té la façana principal encarada al sud, precedida d'una petita era. La teulada és a dues vessants i més alta a la part central i d'una sola vessant més baixa als costats de llevant i ponent. Tan a llevant com a ponent hi ha cossos afegits, amb funcions de corral o cort, amb teulada d'una vessant. Totes les cobertes són de teula àrab. La planta baixa de la casa és destinada a feines agràries, mentre que el primer pis és destinat a habitatge. De la façana principal s'ha de destacar la finestra del primer pis amb llinda decorada. | 08026-3 | Sant Jaume de Viladrover | Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja. | 41.8282900,2.2575300 | 438345 | 4630978 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41533-foto-08026-3-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | S'hi ha afegit un edifici de nova construcció destinat a les funcions de granja. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41689 | Lledoners del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-del-pujol | Té un bon estat de salut. | Es tracta d'uns lledoners (Celtis australis) centenaris de grans dimensions situats a les immediacions del mas el Pujol. De centenaris n'hi ha un mínim de quatre, però el més gran i espectacular és un exemplar que hi ha a la part davantera de la casa. El perímetre del seu tronc és de més de dos metres i la seva alçada supera els vuit. La seva capçada, més o menys arrodonida, fa més de sis metres de diàmetre. | 08026-159 | Brull, el | 41.8031400,2.3022600 | 442037 | 4628155 | 08026 | El Brull | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41689-foto-08026-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41689-foto-08026-159-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot i no estar catalogat és un espècimen majestuós. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41605 | Torrent de Font Pomereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-font-pomereta | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Transcorre tot el temps per una vall atapeïda de bosc. | Torrent que té el seu origen entre el turó de les Queredes i el turó dels Esqueis, a uns 1220 m d'altitud, i desemboca a la riera de Font Savellar, a uns 740 m d'altitud, ja al terme municipal de Seva. La seva llargada total és d'uns 4 km. Des del seu inici, transcorre en direcció nord-oest durant 1,8 km, la resta és pràcticament en direcció nord. Del total del seu recorregut els primers 1,3 km pertanyen al terme municipal del Brull i la resta a Seva. Tot el seu recorregut passa per una zona molt boscosa. | 08026-75 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.8249600,2.3335600 | 444656 | 4630557 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41605-foto-08026-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tan la serra, la font, el torrent com un coll de la zona duen el nom de Font Pomereta. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 41562 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | Tot i que l'aspecte de la casa és bo, s'observa que l'heura ha envaït l'entrada principal i una de les façanes, signe evident del poc ús que se'n fa. | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Està feta de pedra unida amb ciment. L'acabat és arrebossat excepte a les cantonades de la casa i al voltant de les obertures, on hi veiem carreus regulars de pedra de grans dimensions. Cal destacar que, degut a la inclinació del terreny, la banda de llevant és més baixa. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa a la façana principal i a la part posterior. A la façana principal, que està orientada al ENE, la porta d'accés és al primer pis i hi ha unes escales de pedra, adossades a la façana i amb una barana de ferro, per poder accedir-hi. La seva llinda està adornada amb un escut gravat a la pedra. A la banda sud hi un cos afegit, amb planta baixa i un porxo al primer pis. A la part posterior hi ha un cos amb planta baixa i pis. I a la banda nord s'hi observen tres murs que fan de contrafort, fets de carreus irregulars de pedra, de forma triangular i que arriben a l'alçada del primer pis de la casa. | 08026-32 | Brull, el | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8215800,2.3031700 | 442129 | 4630201 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41562-foto-08026-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'heura ha envaït l'entrada principal i una de les façanes. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41646 | Escut del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-vilar | <p>Decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación.</p> | XVI-XVIII | Tot i que el blasó es conserva perfectament, els motius s'han gastat amb el pas dels anys. | <p>És un escut en forma de blasó, punxegut a la part inferior. A la part central ens mostra tres franges a mode de faixes, que divideixen el blasó en cinc parts diferenciades. La part superior és més ample que la resta. Segurament en aquesta part s'hi representaria algun motiu que donés una major personalització de l'escut. Actualment està molt desgastat.</p> | 08026-116 | La Castanya | <p>Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud.</p> | 41.7790400,2.3548400 | 446385 | 4625445 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41646-foto-08026-116-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Escut que deuria pertànyer a la família Vilar, propietària i constructora de la masia original. Tractant-se d'un escut familiar és un BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional) segons el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares' on tot aquell escut heràldic o creu de terme de més de cent anys passen directament a ser considerats com a Béns Culturals d'Interès Nacional. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 41614 | Creu del Pedró (o creu de la Castanya) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro-o-creu-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX-XXI | Tot el conjunt és recent. | Creu situada davant de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. Consta d'una peanya o base de pedra i una creu de forja. La peanya està feta amb carreus irregulars de pedra lligats amb una mica de ciment. Té forma de prisma de secció quadrada, de mig metre de costat aproximadament, i un metre d'alçada. A sobre de la base de carreus trobem una gran llosa de pedra, quadrada, més ample que la peanya i que sobresurt pels quatre costats. Al centre d'aquesta llosa hi ha una creu de forja, d'uns 40 cm d'alçada i uns 30 cm d'amplada aproximadament. | 08026-84 | La Castanya | El pedró era una creu de ferro o de pedra posada sobre un pilar o una petita taula de pedra on, antigament, els sacerdots anaven a beneir el terme per demanar la protecció celestial sobre les collites. Aquesta creu es va construir a principis d'aquest segle però utilitzant algunes de les pedres de l'antic pedró de la Castanya que van trobar alguns dels habitants de la zona. | 41.7836000,2.3523700 | 446183 | 4625953 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41614-foto-08026-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41614-foto-08026-84-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tan la creu de forja com la peanya semblen força recents. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41610 | Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya-0 | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | IX-XII | Tot el conjunt es tapà amb lloses al s. XX | Es duren a terme treballs arqueològics que permeteren treure a la llum les restes de l'estructura de l'antiga església romànica de Sant Cristòfol de la Castanya, construïda el s. XI amb nau única i absis semicircular. Tenia bancs de pedra en els murs perimetrals, amb la nau lliure pel pas. En el lloc destinat als fidels hi havia un paviment de lloses, i a la nau hi havia un graó que salvava el fort desnivell del terra. Cap al segle XII es construeix el campanar. A finals del s. XIII es construeix una volta apuntada que cobreix la nau, recolzada en pilars adossats als murs perimetrals. Al s. XV es construeix un cor al final de la nau. Durant el XVI es reparen la coberta i el campanar. En el primer quart del s. XVII es decideix encalçar l'església. Al mateix temps s'aprofundeixen les capelles laterals. Al s. XVII hi ha obres importants: es construeix un absis abocinat i s'afegeix la sagristia. Al s. XVIII es col·loca un paviment nou de cairons i es fa un trona. Al s. XX es posa el paviment de formigó. | 08026-80 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. El 1987 es va començar la seva excavació i restauració. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41610-foto-08026-80-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41688 | Alzines de la font dels Pardals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-dels-pardals | Tenen un bon estat de salut. | Es tracta de tres grans exemplars d'alzina (Quercus ilex) que es troben a la vora de la font dels Pardals, al marge oest de la pista, al sector de Sant Jaume de Viladrover. Les seves soques són equidistants i formen un triangle equilàter d'uns tres metres de costat. La seva mida varia, però les tres tenen un tronc que fa més d'un metre de perímetre i una alçada considerable. Al estar tan properes les seves capçades es barregen i de lluny s'observa una sola gran capçada arrodonida. | 08026-158 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8216900,2.2532900 | 437987 | 4630248 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot i no estar catalogades són espècimens de gran dimensions. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 41547 | Santandreu de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santandreu-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Se'n va restaurar una part als anys 50. | Petit complex agrari/ramader format a partir de l'ampliació d'un nucli inicial amb diversos cossos. La façana principal està orientada cap al sud i s'hi accedeix a través d'un portal que condueix a una era de reduïdes dimensions, delimitada al sud per uns corrals, a ponent pel portal i a llevant per unes corts. La casa està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa i un sol pis, i en destaca una galeria porxada al nivell del primer pis a la part sud. Per la seva situació de pendent la casa consta almenys amb dos nivells de sòl, més elevat a tramuntana que al sud. La teulada del cos principal és de teula àrab i doble vessant (est/oest). | 08026-17 | La Castanya | Malgrat el seu nom, no hi ha memòria que hagi tingut mai cap capella. La masia que es pot veure avui dia data essencialment del s. XVIII, segons es desprèn de les llindes (1725 i 1752), i hauria estat el resultat de l'ampliació d'un antic nucli. Tot i que no és habitada amb regularitat, segueix funcionant com a centre ramader i agrari, fet que ha comportat que se'n restaurés una part als anys 50 (teulades i forjats). | 41.8025600,2.3534100 | 446286 | 4628057 | 1725 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41547-foto-08026-17-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És la masia habitada a més altitud del Montseny. Es troba en un dels camins més freqüentats per ascendir al Matagalls des de Collformic. Fou un dels primers refugis de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41578 | Les Batalles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-batalles | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | S'observen parts clarament restaurades. | Masia de planta rectangular, d'uns 14 per 9 metres, feta de carreus irregulars de pedra units amb ciment. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals de la casa. Consta de planta baixa i primer pis. La majoria d'obertures han estat reconstruïdes amb totxanes, en lloc de la pedra, i les llindes són de fusta. La façana principal s'orienta al NO. En aquesta façana observem una porta i dues finestres a la planta baixa i tres finestres al primer pis. Les finestres de la planta baixa són reixades. Al lateral SO hi ha dos cossos afegits d'una sola planta i una finestra al primer pis. A la façana posterior hi ha també un petit cos afegit i dues finestres de petites dimensions a la planta baixa; al primer pis hi ha dues finestres més. En aquesta façana s'hi detecta una antiga obertura a la planta baixa que ha estat tapiada. | 08026-48 | Brull, el | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8202700,2.2679200 | 439200 | 4630080 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41578-foto-08026-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41578-foto-08026-48-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Davant la masia hi ha una altra edificació que pot fer de magatzem, garatge, etc. Ambdues edificacions i l'era de gespa que hi ha al davant estan envoltades amb una tanca feta d'estaques de fusta i filaments elèctrics. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41652 | Pou dels Bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dels-bastons | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | S'observen algunes esquerdes i zones on han caigut diversos carreus. | És un pou fet de carreus i ciment, amb un acabat arrebossat, tot i que no d'una manera uniforme. En algunes parts també s'han utilitzat maons. És de planta rectangular, d'uns 3,5 per 5 metres, i fa 3 metres d'alçada. Té la teulada de doble vessant feta de teula. Es troba a la vora d'un camp de conreu i està orientat a l'est, on dóna a la carretera. En aquesta façana hi té dues obertures: una a la banda esquerra feta amb totxanes i llinda de fusta, amb una porta també de fusta que arriba fins a terra; i una a la seva dreta feta amb carreus i llinda de fusta que té la porta metàl·lica. A la façana sud també hi ha una petita obertura. | 08026-122 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest pou estar vinculat a la masia dels Bastons i al seu ús agrícola. | 41.8332500,2.2489200 | 437635 | 4631535 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41652-foto-08026-122-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41558 | Creu de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-collformic | PLADEVALL i FONT, Antoni (2000). 'La Tercera Guerra Carlina vista per un liberal: Extractes de la 'Crònica' de Joan Camps i Prat, de Seva (1824-1905) amb un apèndix del carlí Josep Molins i Prat'. Patronat d'Estudis Osonencs. | XX | S'hi veuen petites reformes al pedestal. | La creu de Collformic o creu carlina és una creu metàl·lica que descansa sobre una peanya de carreus de pedra i argamassa. L'alçada total del conjunt és d'uns tres metres, essent la mida de la creu de 120 cm aproximadament. La creu és de ferro forjat treballat de tal manera que tan sols es marca el contorn de la creu, amb el voltant lleugerament ondulat. La seva forma recorda lleugerament la creu de Malta, tot i que és un xic més esvelta. A la seva base hi ha una esfera del mateix material, que és la que està clavada a la pedra. La peanya fa tres graons, essent el del mig el més gran en alçada i el que forma la major part de la base, i a la cara NO d'aquest hi ha una placa de forma pentagonal amb una inscripció. Una llosa de pedra fa de graó superior, de mida més petita. | 08026-28 | Brull, el | La creu de Collformic és un monument que amaga una de les històries més dramàtiques del Montseny, la mort d'un grup de liberals de Vic a mans dels carlins. Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), després de la presa de Vic per part de les tropes carlines, el 1874, més d'un centenar de soldats i voluntaris nacionals van haver de fugir. El seu objectiu era arribar a Sant Celoni, però un escamot de carlins, dirigits per Ramón Vila i Colomer, va interceptar un dels grups prop del pla de la Calma i els va dur cap a la masia de Santandreu de la Castanya, a Collformic, on van ser afusellats. Durant la nit, a més, els carlins van perseguir la resta dels grups amenaçant també als habitants dels masos dels voltants. En total les víctimes van ser més d'un centenar. La creu fou erigida l'any 1913 pels veïns de Vic gràcies, principalment, a la campanya de l'escriptor Lluís Bertran Nadal i Canudas que aconseguí que el Ple de l'Ajuntament de Vic n'aprovés la instal·lació el dia 9 d'abril de 1913. | 41.8012000,2.3478800 | 445825 | 4627910 | 1913 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41558-foto-08026-28-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | El lloc on es troba la creu, Collformic, és el punt de partida de la ruta més tradicional i freqüentada per ascendir al Matagalls. La inscripció de la creu és la següent: 'Pregueu germans per les víctimes inhumanament sacrificades per una partida carlista en aqueix terme de Collformich los dies 10 y 11 de janer del any 1874'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41596 | Font dels Empouadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-empouadors | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | S'hauria de fer un desbrossament tan de l'entorn de la font com del broc. | Font artificial que trobem situada al torrent Negre o torrent del Brugué. Veiem una caseta feta de totxana, de planta quadrada de tres metres de costat i entre 2 i 2,5 metres d'alçada, amb teulada de dues vessants feta de formigó. Aquesta té una porta de fusta per accedir-hi a l'interior on ni hi ha una bomba d'aigua. A la paret nord de la caseta, a la part inferior dreta, hi ha una obertura feta de pedra. D'aquesta obertura en surt un tub metàl·lic, d'uns 40 cm de llarg i uns 10 cm de diàmetre, per on raja l'aigua. Aquest tub es troba reposant sobre una teula i unes roques. | 08026-66 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8017800,2.2726900 | 439579 | 4628024 | 08026 | El Brull | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41596-foto-08026-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tota la zona propera al rajolí d'aigua es troba recoberta d'abundant molsa. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41565 | Font Cabridella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cabridella | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | S'hauria de dur a terme el seu desbrossament. | Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301, molt a prop de Collformic. Està feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta d'un mur posterior, d'uns 5 m de llarg i entre 1,5 i 2 m d'alçada, que trenca el talús de la muntanya, i dos murs, d'un metre d'alçada aproximadament, en forma de 'U' que adossats al mur posterior creen dos espais rectangulars on es recull l'aigua de la vessant. Entre aquests dos espais hi ha quatre graons fets també de pedra. De la part esquerra del mur posterior en surt un broc metàl·lic de secció circular que és d'on raja l'aigua. Trobem una petita placa metàl·lica que denomina la font (font de Sant Jordi) i una altra placa més gran de marbre amb una dedicatòria. | 08026-35 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts. | 41.8033400,2.3470300 | 445756 | 4628148 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41565-foto-08026-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot i que la placa la denomina com a font de Sant Jordi, a la zona tothom la segueix coneixent com a font Cabridella. La placa de marbre està dedicada a Xevi Calm i Vilaró. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41569 | Font de l'Obi (font) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobi-font | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | S'hauria de desbrossar. | Font que porta el nom de la masia que té a escassos 50 metres, la Font de l'Obi. Consta d'un broc que surt directament del centre d'una paret de pedra que ha estat cimentada i arrebossada, tot i que només en part. Aquesta paret fa uns 2 m de llarg per uns 80 cm d'alçada, i és orientada a l'oest. El broc no es veu directament, en veiem el rajolí d'aigua que surt, perquè tot el seu voltant està cobert de molsa. A uns 30 cm del broc hi ha una aixeta. L'aigua es recull en un espai fet amb lloses de pedra que fa uns 2 m de llarg, 40 cm d'amplada i 25 cm d'alçada. | 08026-39 | Sant Jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8197700,2.2511200 | 437805 | 4630037 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41569-foto-08026-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al costat de la font hi ha una bassa rectangular construïda artificialment. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41630 | La Palanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-palanca | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XX | S'hauria de desbrossar. | La Palanca és un pont construït sobre la riera del Pujol, a la pista que surt del cementiri del Brull i passa pel mas el Pujol. És un pont constituït per dos estreps i un tauler, que és fet amb bigues, tot de formigó, i amb orientació nord sud. El tauler fa entre 3,5 i 4 metres d'ample i entre 8 i 9 metres de llarg. El paviment de la calçada també és de formigó. A banda i banda de la calçada hi ha una tanca de protecció metàl·lica de mig metre d'alçada. | 08026-100 | Brull, el | Aquest pont es construí en la postguerra civil fruit de la destrucció de l'antic pont. Per tant, el podríem datar aproximadament entre el 1940 i el 1960. | 41.8077000,2.3049800 | 442267 | 4628659 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41630-foto-08026-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Al sud d'aquest pont hi ha una barrera amb un cadenat. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41567 | Font de l'Aulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laulet-0 | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | S'hauria de desbrossar tot el conjunt. | Font que es troba al peu de la carretera de Seva a Palautordera, la BV-5301. Es tracta d'un mur corbat fet de carreus irregulars de pedra, d'uns 4 m de llarg, 1,2 m d'alt i amplada variable segons el talús de la muntanya. Sembla fet de pedra seca, però en algunes parts s'ha hagut d'utilitzar argamassa per fer l'estructura més resistent. A la base d'aquest mur hi ha un altre mur més petit que fa de banc o de lleixa; està fet també de pedra i fa uns 30 cm d'alt per 20 cm d'ample. A la part central del mur aquest graó no hi és, deixa un espai d'uns 40 cm d'ample que és on trobem el broc, metàl·lic i de secció circular, per on raja l'aigua. A sobre del broc hi ha una placa amb una dedicatòria a Artur Osona. Davant de la font el paviment és de lloses tallades de forma irregular. | 08026-37 | Brull, el | Va ser restaurada i, en gran mesura, refeta, el juliol de 1972. | 41.8137900,2.3384200 | 445050 | 4629313 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41567-foto-08026-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També es coneix com a font de Riudeboix, doncs és el nom del torrent que l'abasteix. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41568 | Font de l'Obi (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lobi-masia | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII-XIX | S'hauria de controlar el creixament de l'heura de la façana per prevenir futures esquerdes. | Masia de planta rectangular (d'uns 15 per 9 m aproximadament) feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. Consta de planta baixa, primer pis i golfes. La teulada és de doble vessant, de teula, i desguassa als laterals. Les obertures estan fetes de pedra tallada de manera regular i d'un volum considerable. La façana principal està orientada al nord. A la planta baixa hi trobem la porta de pedra, que a la part superior hi té una estructura decorativa feta de totxanes i en forma d'arc, i dues finestres. Una de les finestres de la planta baixa queda a sota d'un porxo o cobert que està construït adossat a la façana principal. El primer pis té tres finestres i les golfes una de molt reduïda. A ambdós laterals de la casa, a llevant i a ponent, hi ha cossos afegits amb teulada d'una sola vessant; el de llevant té també un petit porxo. A la part posterior també hi observem un petit cos. | 08026-38 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8197500,2.2503300 | 437739 | 4630035 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41568-foto-08026-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41568-foto-08026-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41568-foto-08026-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Un tros de la façana principal està força envaïda per l'heura. A pocs metres s'hi veuen dos edificis de nova construcció. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41574 | Ajuntament del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | S'han restaurat les façanes, la teulada i s'ha remodelat l'estructura interior de la casa. | Casa de planta rectangular feta de carreus de pedra units amb ciment. Té planta baixa i un sol pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants (desguassa a la façana principal i a la paret posterior). La façana principal està encarada al sud-oest. Les obertures tenen llinda de pedra i, a sobre d'aquesta, dues d'elles tenen un adornament triangular fet també amb carreus. A més, les obertures de la planta baixa tenen una reixa de ferro. L'aspecte que ofereix avui és el resultat de successives ampliacions a partir d'un cos original, respectant sempre les línies de façana i l'alçada de la casa. A la part de llevant hi ha una construcció adossada, que actualment és un restaurant. A ponent hi ha una altra construcció, aquesta amb acabat arrebossat a la planta baixa i un porxo obert al primer pis. | 08026-44 | Brull, el | El cos principal a partir del qual es formaria tota la casa que avui es pot veure, data del segle XIX, concretament del 1885. La seva situació prop de l'església i del camí propicià que en aquest indret es formés un petit nucli habitat. | 41.8169400,2.3053100 | 442303 | 4629685 | 1885 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Propera a l'església de Sant Martí, crea l'únic nucli de població concentrat del municipi. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41685 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | S'han desprès alguns dels carreus. | La font dels Abeuradors es troba al sector de Sant Jaume de Viladrover, molt a prop de la carretera, en una sèquia destinada a regar els camps de la zona. La font té una forma que s'aproxima a un prisma rectangular, d'uns 45 cm d'ample i un metre d'alçada, tot i que és força irregular. Els materials amb el què està construïda són carreus irregulars de pedra i argamassa. A la part superior, com a tapa, hi ha una gran llosa de pedra. No té cap mena de broc ni de canaló per l'aigua. | 08026-155 | Sant Jaume de Viladrover | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8350000,2.2543600 | 438088 | 4631725 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41685-foto-08026-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es troba enclotada i molt coberta per la vegetació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41656 | Llinda de Serra-Montmany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-serra-montmany | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | S'han desprès algunes parts de la llinda però la rosa es troba en bon estat. | És una pedra rogenca d'un metre d'amplada per uns trenta centímetres d'alçada. A la part central inferior de la llinda hi ha una enfonadura que té una forma semblant a una estrella per la part superior i que es va eixamplant a la part inferior. Al bell mig hi trobem una rosa o flor rodona, d'uns 15 centímetres de diàmetre, amb deu pètals. | 08026-126 | Sant Jaume de Viladrover | Es coneix amb certesa l'existència de Serra-Montmany ja al segle XIII, concretament al 1270. Se sap també que restà habitat i en funcionament després de la pesta negra del 1348 i següents. La construcció actual, però, és molt posterior a aquestes dates i molt possiblement s'hagi de situar entre els segles XVII i XVIII. La casa va ser l'objecte de reformes a la dècada dels cinquanta del segle passat. Actualment realitza les funcions de granja. | 41.8282600,2.2575800 | 438349 | 4630975 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41656-foto-08026-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41656-foto-08026-126-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Aquesta llinda es troba a la finestra central del primer pis de Serra-Montmany. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41622 | El Boscàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-boscas | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XII-XX | S'han anat reformant diverses parts de la casa al llarg dels anys. A la façana sud s'han hagut de construir uns grans contraforts de formigó pel perill que suposa que la casa reposi en un terreny tan inclinat. | El Boscàs és una de les masies històriques de la Castanya. És una gran casa de pagès de grans dimensions feta de carreus irregulars de pedra i argamassa, en part amb acabat arrebossat, i teula àrab. El cos principal, que és petit, té l'entrada orientada a ponent i la teulada de doble vessant al nord i al sud. Un segon cos afegit al sud, de major grandària, té la teulada desguassant a ponent i a llevant. Els dos cossos, units tant per l'interior com per l'exterior, atorguen molt espai a la casa. Les finestres són fetes amb grans carreus de pedra, de forma regular, i grans llindes. La porta principal és, també de pedra, amb volta de canó. Degut a la inclinació del terreny la casa té diversos nivells de sòl. A la façana sud s'han hagut de construir uns grans contraforts de formigó pel perill que suposa que la casa reposi en un terreny tan inclinat. | 08026-92 | La Castanya | Es tenen notícies històriques del mas el Boscàs des del s. XII. És una de les masies tradicionals de la castanya i encara és habitada avui dia. | 41.7822000,2.3487600 | 445882 | 4625800 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41622-foto-08026-92-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Diverses parts de la mateixa casa fan funcions de pallissa i graner. A més, i han d'altres volums que fan de corral, doncs aquest mas encara es dedica a la ramaderia. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41582 | Can Rebugall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rebugall | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XVIII | S'ha utilitzat la totxana en algunes parts de la casa per reforçar l'estructura de la mateixa. | Masia de planta rectangular, d'uns 15 per 10 metres aproximadament, feta de carreus irregulars de pedra units amb argamassa. La teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa al nord i al sud. Consta de planta baixa i primer pis. La façana principal està orientada al sud. En aquesta façana hi trobem la porta, de forma rectangular, que està feta també amb carreus de pedra però que en algunes parts ha estat refeta amb totxanes. Té una gran llinda de pedra. Les finestres d'aquesta façana, que n'hi ha dues a la planta baixa i tres al primer pis, també tenen llinda de pedra i la majoria han hagut de ser restaurades també amb totxanes. Estan, a més a més, protegides amb una reixa de ferro. A la banda de llevant hi ha dos cossos afegits d'un sol pis amb teulada d'una sola vessant que desguassa al nord; el primer està fet també de carreus de pedra però acabat amb arrebossat (tot i que aquest es troba en mal estat) i el segon és de totxana. A ponent trobem un cos afegit, fet de carreus, que antigament hauria tingut teulada i al primer pis una finestra i dues obertures més de dimensions reduïdes. A la part posterior, al nord, hi ha un cos afegit i dues finestres. | 08026-52 | Sant Jaume de Viladrover | Aquesta masia és fruit de la gran expansió econòmica dels segles XVII i XVIII a la zona lligada al gran desenvolupament agrícola. | 41.8292600,2.2603700 | 438582 | 4631084 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41582-foto-08026-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41582-foto-08026-52-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Prop de la casa trobem dues construccions més, fetes ja de totxana, a més d'un cobert i un tancat pels animals. Una tanca protectora envolta tot el conjunt. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41609 | Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-castanya | SARRI VILAGELIU, Jordi [et al.] (1984). «Sant Cristòfol de la Castanya» a 'Catalunya romànica II', Osona I. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XI-XV | Restaurada a finals del s.XX | Església romànica de petites dimensions que forma un conjunt amb la sagristia que li fou adossada. És una construcció rústega d'una sola nau, amb tres arcs torals, i coberta amb volta d'aresta. Ha desaparegut l'absis antic, substituït per una construcció trapezoïdal. Aquest forma un sol cos amb la sagristia que hi ha entre l'absis i el campanar. El presbiteri també és trapezoïdal, sense cap línia concreta. Al fons de l'església i a sota del cor de fusta hi ha un pou al costat de la pica baptismal, que és barroca. El mur de tramuntana és el més ben conservat. S'accedeix a l'interior de l'església per la porta original, situada al mur de migjorn, que és adovellada i coberta per un arc de mig punt. El campanar va ser adossat posteriorment a l'església al perllongar el mur. | 08026-79 | La Castanya | Es tenen notícies documentals d'aquesta església dels anys 1025, 1047 i 1050. Sabem que el 1082 va ser consagrada pel bisbe de Vic Berenguer Seniofred de Lluçà, a petició de R. Folc, vescomte de Cardona i senyor del Brull. Al seu interior es conservava un retaule fet expressament pel pintor Bertran Badia, que va ser posteriorment substituït per un altre de barroc, cremat durant la Guerra Civil. La seva acta de dotació data del 7 de juny de 1082 i es conserva a l'Arxiu Episcopal de Vic. La Castanya mai havia estat parròquia, sinó que depengué des dels seus orígens de Sant Martí. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41609-foto-08026-79-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Va ser restaurada entre el 1986 i 1989 per part del servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Hi ha un petit cementiri situat a la vessant est de l'església. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41572 | Font del Sot del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sot-del-rector | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX-XXI | Refeta l'any 2008 | Font situada al peu de la pista de Collformic a la Castanya, al sot del Rector. Està feta amb tres grans lloses de pedra, de color clar, situades verticalment recolzades al talús de la muntanya i formant entre elles un angle obtús. La llosa del mig és de forma rectangular, fa aproximadament 1,8 m d'alçada per 50 cm d'amplada, i té uns 10 cm de gruix. Les altres dues lloses tenen forma irregular. A la part superior d'aquesta llosa central hi ha una placa de fusta amb una inscripció. Al bell mig de la llosa hi trobem un broc metàl·lic, de secció circular, d'uns 4 cm de diàmetre i que surt 10 cm. A la base, sobre una pedra perfectament tallada que fa de peanya, trobem un receptacle quadrat de pedra esculpida. Fa uns 40 per 40 cm de base i uns 25 cm d'alçada. Aquest recipient desguassa l'aigua per un forat que té a la banda inferior esquerra on una pedra fa de canaló. Davant la font el terra està pavimentat amb lloses de pedra. | 08026-42 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. És feta de nou l'any 2008. | 41.7940000,2.3463800 | 445694 | 4627111 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41572-foto-08026-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la inscripció hi ha gravat 'Font Sot del Rector - 59è Aplec de Matagalls'. És dedicada al bicentenari del naixement del Pare Claret. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41611 | Rectoria de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cristofol-de-la-castanya | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XX | Quan els actuals propietaris la van comprar la van restaurar totalment. | Masia de planta rectangular força allargada, feta de carreus irregulars de pedra lligats amb ciment. Consta de planta baixa i pis, amb teulada de doble vessant que desguassa a llevant i a ponent. Les obertures són fetes amb grans carreus de pedra tallats regularment. La façana principal s'orienta al sud. Cal destacar un porxo a l'entrada, aquí la paret fa una gran arcada de pedra a l'alçada del primer pis. L'entrada principal també està feta amb volta de canó. Aquest mas es troba adossat a l'església de Sant Cristòfol de la Castanya (fitxa 79) per la banda de llevant, doncs n'era l'antiga rectoria. A ponent hi trobem un pati i un segon edifici més petit també pertanyent a la casa. | 08026-81 | La Castanya | Aquest mas era l'antiga rectoria de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. | 41.7837600,2.3521800 | 446168 | 4625971 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41611-foto-08026-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment aquest edifici no pertany a l'església ja que és de propietat privada i, per tant, ha perdut la funció de rectoria. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41640 | Can Rabasseda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rabasseda | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XV-XVII | Presenta símptomes evidents d'abandonament i d'haver estat malmès pel foc. | És un mas fet amb carreus irregulars de pedra lligats amb argamassa i ciment, amb evidents símptomes d'abandonament. Consta de planta baixa i pis, la teulada és de doble vessant, de teula àrab, i desguassa als laterals. La façana principal està orientada al sud-est. La porta principal, de mida petita, es troba al primer pis i s'hi accedeix per unes escales adossades a la façana fetes de formigó; aquí també hi veiem l'ús de les totxanes. Les obertures són fetes amb carreus més grans de pedra tallats de manera més regular. Al lateral esquerre hi ha un cos afegit segurament amb funcions de cort. També hi ha un petit cos afegit a la part posterior. | 08026-110 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8303800,2.2584100 | 438420 | 4631210 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41640-foto-08026-110-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Petit mas deshabitat que es troba a la zona del Raval, a Sant Jaume de Viladrover. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41585 | Mas Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casademunt | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XIX | Presenta nombroses reformes amb maons. | Casa de planta quadrada, dos pisos d'alçada i grans proporcions, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Té la façana principal orientada a llevant i presenta tot l'entorn enjardinat. La porta principal està feta amb grans carreus de pedra fent volta de canó, i a la llinda hi ha la data 1635. El seu interior respon a les necessitats de casa de serveis (exercicis espirituals), amb cambres i sales de reunions, sense cap altra funció. A l'extrem NO s'hi ha afegit un cos de proporcions més reduïdes i d'alçada inferior a l'original, en el qual hi ha una galeria i un terrat. Els materials de construcció bàsics són la pedra i la teula, tot i que presenta nombroses reformes amb maons (finestres). Al tercer pis dels angles NO i SE es poden veure petites torres. | 08026-55 | Brull, el | Casademunt va ser construïda per picapedrers francesos pels volts de 1540. Posteriorment va ser objecte de reformes, bàsicament a l'interior, a mitjans de segle XIX, de les quals destaquen les rajoles valencianes. Això succeí quan la casa era propietat de la família Ponç. Entre els anys 1931 i 1950 va servir de sanatori de tuberculosos. Actualment és una estança de repòs i meditació, propietat d'una comunitat religiosa. El complex es completa amb una església (veure fitxa) i una altra construcció amb funcions residencials per acollir els hostes. El seu estat de conservació actual és òptim i no presenta cap patologia digna de menció. | 41.8160600,2.2973900 | 441644 | 4629592 | 1635 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41585-foto-08026-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També se'l coneix com a Casa de l'Espiritualitat. La casa té funció religiosa i s'hi poden observar diverses cambres per tal de dur a terme exercicis espirituals al seu interior. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41660 | Mas Casanova de Figueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-casanova-de-figueroles | RIU, Manuel (1983). 'Alguns costums funeraris de l'Edat Mitjana a Catalunya'. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. | IX-XII | Pateix els efectes de l'erosió fluvial. | Es tracta d'una tomba antropomorfa excavada parcialment a la roca, situada al costat sud de l'antic camí de Seva al Brull i a uns 200 metres de la masia Casanova de Figueroles. La cova té forma trapezoïdal amb la capçalera orientada cap a l'oest. Les restes òssies corresponen a un sol individu i es trobaven en mal estat de conservació. | 08026-130 | Brull, el | 41.8256100,2.2950800 | 441461 | 4630654 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Actualment l'àrea on es va trobar l'enterrament està colgada per les aigües d'un petit embassament, el pantà de la Casa Nova. | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 41628 | La Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. | XVIII-XIX | Només en queden unes quantes runes. | Runes d'aquesta antiga teuleria situada al pla de la Calma. Actualment només en queden unes quantes pedres que costen força de trobar degut a la densa vegetació de la zona. S'intueix un clot a terra, quadrat o potser rectangular, i en el seu interior s'hi veu un trosset de pany de paret que encara s'aguanta, d'encara no un metre d'alçada. | 08026-98 | La Castanya | Les teuleries eren centres terrissers on es coïen, en un forn, els materials del fang (argila) necessaris per a la construcció, bàsicament teules i rajoles. | 41.7864800,2.3309500 | 444406 | 4626286 | 08026 | El Brull | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41628-foto-08026-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41628-foto-08026-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41628-foto-08026-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A part d'això només hi ha les pedres amuntegades a terra, carreus irregulars d'una pedra vermellosa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41592 | Forn de calç del Brugué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-brugue | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVII-XIX | Només en queda una part de la paret de pedra. | Se'n conserva el clot i una part de les pedres que conformaven l'olla o la caixa. El clot que observem fa entre 3,5 i 4 metres de diàmetre. L'alçada va en funció del pendent, que és accentuat, i varia entre els 2 i els 3 metres depenent del costat. El vessant està orientat al NO, que és on hi ha la part fonda i on es conserva encara un tros de la paret de pedra. Aquesta paret està feta de carreus irregulars de pedra sense cap mena de material per lligar-los. El gruix d'aquesta paret és d'uns 30 cm i se'n conserva un pany d'uns tres metres d'ample. | 08026-62 | Brull, el | Els forns de calç efímers, com aquest, es feien prop de la muntanya on abundava la llenya i la roca calcària. De vegades també es feien a prop de casa per poder fabricar la seva pròpia calç. Es triava un terreny amb un pendent considerable, s'hi feia un clot a terra d'uns dos metres de fondària i quatre de diàmetre i llavors es feia la caixa que era una paret de pedra seca que constituïa l'olla. A les juntes es solia posar argila. Llavors amb una combustió de llenya (el forn assolia temperatures entre 800 i 1000 ºC) es coïa la roca calcària i se'n obtenia la calç. Aquesta calç s'utilitzava majoritàriament en la construcció. Va tenir importància fins a mitjans del segle XX. | 41.7997300,2.2708900 | 439428 | 4627798 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41592-foto-08026-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41592-foto-08026-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41592-foto-08026-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Són les restes d'un antic forn de calç situat a la finca del Brugué. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41588 | Font de Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casademunt | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | No funciona com a font. | Font feta amb carreus irregulars de pedra units amb ciment. Consta de dues fileres de carreus que fan com dos graons, un més alt que l'altre, d'uns cinc metres de llarg i de forma arquejada. A la part central hi ha una estructura feta amb carreus més grans, de forma irregular, que s'alça fins a 1,8 metres aproximadament i està envaïda parcialment per l'heura. Al mig d'aquesta part central hi ha, envoltat de ciment, un broc metàl·lic amb rosca, on hi hauria d'haver una aixeta però que aquesta no hi és. No hi raja aigua. A la base trobem una pica, esculpida en un únic tros de roca, de forma rectangular. Aproximadament la pica fa 50 per 70 cm de base i uns 30 cm d'alçada. | 08026-58 | Brull, el | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.8149100,2.2970200 | 441612 | 4629465 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41588-foto-08026-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les religioses del mas Casademunt l'anomenen Font de la mare de Déu de Montserrat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41743 | Dolmen de la Creu de Parròquia o de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-la-creu-de-parroquia-o-de-can-brull | CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. http://www.casanellas.com/varis/megalits-aiguafreda.pdf | Les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres. | Restes d'un dolmen que té molt d'interès, ja que se'n conserva el túmul. Està obert i buit. Està orientat S-N i la cavitat interior té 1,5 m de llargada, 80 cm d'amplada i 70 cm de profunditat. Malauradament les arrels de les alzines que creixen en el túmul l'estan malmetent i movent les pedres i si, no s'hi posa remei, en pocs anys la destrucció serà total. | 08026-214 | Camí d'Aiguafreda a El Brull | El dolmen es troba a l'oest de la pista que va d'Aiguafreda al Brull, just abans del camí que va cap a can Brull, i a prop d'on hi ha la creu de la Parròquia, a l'altre costat del camí. El masover de can Brull el recorda des de petit, que la primera vegada que el va veure va ser perquè li van ensenyar que hi havia estat enterrat un gos, prova que ja estava buit en aquell temps. Gràcies a ell el va incorporar Lluís Vila a la 'Carta Arqueològica del Vallés Oriental' el 1992. Paral·lelament Pere Sanglas, de la Garriga, en va informar l'equip de Josep Tarrús. | 41.7918300,2.2806100 | 440228 | 4626914 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41743-foto-08026-214-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua. OPC Diputació de Barcelona | 76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 41608 | L'Adrobau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ladrobau | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVIII | La proximitat d'aquesta casa amb la del Vilar (Escola de la Natura) ha propiciat una restauració que actualment és en una fase molt inicial i que afecta per ara a les cobertes. L'interior es troba en estat totalment ruïnós. | Masia de planta rectangular resultat de l'afegit de diversos cossos a un cos inicial, donant com a resultat una allargada façana totalment desproporcionada amb l'amplada de la casa. Consta de planta baixa i un sol pis, està orientada cap al sud i té la teulada de teula àrab a dues vessants. La major part de les seves estances, excepte el cos central, eren destinades a magatzems, corrals i graners. A la façana principal hi podem veure un voluminós contrafort. És digne de menció l'arcada dovellada que hi ha a la porta principal. La masia s'ha format a partir d'un nucli inicial que possiblement dati del segle XVIII, tot i que en ell hi podem veure interessants elements anteriors, com les llindes d'una de les finestres del nord, que presenten una decoració poc habitual amb cercles. | 08026-78 | La Castanya | Aquesta masia pertanyia a l'antiga parròquia de la Castanya. Ja apareix documentada per primer cop el 1419. | 41.7795400,2.3578500 | 446635 | 4625499 | 08026 | El Brull | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41608-foto-08026-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41608-foto-08026-78-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A l'era anterior, abandonada i coberta per abundant vegetació, hi trobem una estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat. El seu emplaçament distant dels camins i carreteres han propiciat un abandonament primerenc. | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41719 | Rellotge de sol de Sant Cristòfol de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-sant-cristofol-de-la-castanya | BOU i VILALTA, Concepció (2004). 'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir'. Efadós. | XX | La pintura està força esborrada. | Es tracta d'un rellotge de sol rectangular, d'1 m per uns 80 cm, vertical declinant, amb orientació sud. Té marques horàries pintades a les hores, de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb numeració romana. El gnòmon és de vareta i d'uns 30 cm. Hi ha pintada la data MCMLXXXIX (1989). | 08026-189 | La Castanya | Va ser al llarg dels segles XV i XVI quan s'emparellaren l'art de fer els rellotges de sol, i el gran esclat de la tècnica constructora. Durant aquells segles es construïren moltes esglésies com és el cas de Sant Cristòfol de La Castanya. Aquest rellotge és una reproducció actual de l'antic rellotge de sol que hi devia haver a l'església. | 41.7838200,2.3523000 | 446178 | 4625977 | 1989 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41719-foto-08026-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Rellotge de sol situat a la façana principal del campanar de Sant Cristòfol de la Castanya. | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 41564 | Font Barbota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-barbota | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XIX-XX | La pedra d'on surt el broc hauria de netejar-se. | Font feta bàsicament de totxanes i ciment. Hi ha tres murs de totxanes que delimiten la font aprofitant el pendent del terreny. El mur posterior és el més alt, uns 120 cm des de les lloses de la vorera, i hi ha una tapa metàl·lica amb un cadenat on suposem que hi deu haver una clau de pas. Les parets laterals són uns 20 cm més baixes i formen angle una mica obtús respecte al mur posterior. A l'interior hi ha un graó més baix amb unes lloses al capdamunt que fan de lleixa. Entre aquesta lleixa i la base és on hi ha l'aixeta per on raja l'aigua. A la part davantera, que està orientada al NNO, la font es tanca amb un petit mur d'uns 20 cm d'alçada de forma corba. | 08026-34 | Urbanització de l'Estanyol | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts. | 41.8222200,2.2753200 | 439817 | 4630292 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41564-foto-08026-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41564-foto-08026-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41564-foto-08026-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 41613 | Font de la Castanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-castanya | ILLA, Faustí (1990). 'Quaranta anys d'aplecs a Matagalls i millores fetes al Montseny' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació d'Amics del Montseny. | XX | La font és recent. | Font que es troba a la vora de l'església de Sant Cristòfol de la Castanya. Consta d'un mur de pedra seca que s'ha fet aprofitant la inclinació del terreny i una alzina. Aquest mur, fet amb carreus irregulars, té un tros de paret recte, fa un angle on hi ha l'alzina i segueix amb un altre costat recte. La seva llargada total mesura entre cinc i sis metres i la seva alçada varia des del nivell del sòl fins a 1,2 m en el seu punt més alt. Al mig hi trobem una estructura rectangular feta de maons i en el seu centre una aixeta de metall. | 08026-83 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents i fonts en tot el terme municipal. | 41.7835900,2.3524700 | 446192 | 4625952 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41613-foto-08026-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41613-foto-08026-83-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Just al davant de la font hi ha també un banc. | 119 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 41666 | Can Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cisteller | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XVI-XX | La casa ha estat totalment reformada i no conserva exactament la mateixa planta que la original. | Can Cisteller és una masia situada a Sant Jaume de Viladrover. Està feta de carreus irregulars de pedra de tons diversos units amb ciment. La teulada està feta de teula i desguassa a quatre vessants. Consta de planta baixa i primer pis. La seva planta és en forma de 'U' eixamplada, d'uns 21 per 14 metres. La façana principal està orientada a l'est. Aquí hi trobem la porta principal, una finestra i una gran porta de garatge a cada banda de l'edificació. Al primer pis hi ha dues finestres a la part central i una gran porta a cada banda precedida per un porxo. Aquests dos porxos s'uneixen mitjançant un balcó i s'hi accedeix per unes escales situades a la façana sud. Les obertures són fetes de pedra i les del primer pis tenen una gran llinda de fusta. | 08026-136 | Sant Jaume de Viladrover | Aquest mas es va anar ampliant a partir de la masia original afegint-t'hi diversos volums. | 41.8336700,2.2531700 | 437988 | 4631579 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41666-foto-08026-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Just al davant trobem una altra vivenda que antigament era un paller. En l'entorn proper també trobem altres construccions dedicades a les funcions de granja. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.