Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42552 | Quimera Godra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quimera-godra | XXI | Es tracta d'una figura relacionada amb el foc, utilitzada en el ball de diables. Està fabricada amb material de fibra de vidre. Pesa 55 Kg; mesura de llargada 240 cm x 120 cm d'amplada i 240 cm d'alçada. Representa un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, i treu foc per la boca. En bona part del cos té escames que representen el seu lligam amb la llegenda de l'Escaldarium: foc i aigua. La tracció és de carregament interior per 1 persona. Té 20 punts de foc, podent utilitzar bengales Patum, sortidors francès, sortidors titani, bengales d'incendi, bengales de cercavila, flametes o llances i carretilles .Les enceses són amb botafoc i metxa i/o elèctriques. | 08033-111 | Carrer Buenos Aires, núm. 16 - 18 | La Quimera va ser construïda l'any 2000. És una bèstia de la mitologia grega. La Quimera era un monstre amb cap de lleó, cos de cabra i cua de serp, i treia foc per la boca que vivia a la regió de Lícia. El rei d'aquest indret ordenà a l'heroi Bel·lerofontes que matés aquell monstre perquè devastava el seu regne i devorava els ramats. Bel·lerofontes ajudat pel cavall Pegàs, va poder matar la quimera ajudat d'una llança amb la punta de plom. El foc de la boca del monstre va fondre el plom que li relliscà gargamella avall i li cremà el ventre, provocant-li la mort. A Caldes la quimera acostuma a sortir durant els actes de la Festa Major i de la Festa de l'Escaldarium. | 41.6337300,2.1644600 | 430407 | 4609448 | 2000 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42552-foto-08033-111-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Dolors Sans | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42554 | Safareig i bassa d'en Pascol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-bassa-den-pascol | XVII | Conjunt format per un safareig i una bassa de planta rectangular que s'omplia a partir de l'aigua de mina. Al seu costat, adossat, el safareig, també de planta rectangular; la rentadora consta de tres lloses grans de pedra d'esmolet disposades per poder-hi fer bugada. El mur que separa una bassa de l'altra té un forat just per sota el maó de tancament, per on sobreeixia l'aigua d'un costat a l'altra. No es pot precisar la fondària, ja que ambdós estan plens de terra i herba, mostra del seu abandonament. Al costat de la bassa hi ha una figuera. Tant la bassa com el safareig estan recoberts per lloses quadrades fetes amb pedra vermella del país. Tant un com l'altre tenen un bunó que permetia buidar l'aigua per regar l'hort o les feixes mitjançant un sistema de rec. | 08033-113 | Muntanya del Farell, a la capçalera de la riera de Codonys | Pertany al Mas Pascol, situat a la capçalera de la riera de Codonys. Originàriament, la bassa és una excavació impermeable feta a un lloc favorable per poder emmagatzemar aigua de pluja. Les basses tradicionals estaven impermeabilitzades amb argila compactada en el fons, tenien les parets fetes de pedra seca o aprofitaven unes característiques del terreny favorables a la impermeabilització natural. Podien ser de dimensions variables, normalment a partir de 10 m3. En els regadius moderns les basses, de grans dimensions, estan impermeabilitzades amb material plàstic i tenen com a funció emmagatzemar aigua per a regar. Les basses recollien l'aigua d'una petita conca en la qual s'hi feien uns canals de terra que arreplegaven l'aigua i la conduïen cap a l'entrada de la bassa. Les basses tradicionals s'aprofitaven especialment per l'abeuratge dels ramats i són molt comunes en els paisatges mediterranis ja que aprofiten la gran quantitat d'aigua aportada per les tempestes. Des del punt de vista mediambiental són importants per a tot tipus d'animals particularment pels amfibis (granotes tritons etc). Si no se'n fa un manteniment adequat les basses s'omplen de terra i les conques es malmeten i deixen d'aportar aigua. De dimensions més petites que una bassa, també es poden trobar associats o construits al costat, els safareigs, de dimensions més petites. Aquests acostumen a tenir un o dos costats. El safareig presenta dues característiques que el diferencien de la bassa; en primer lloc és de dimensions sovint molt més petites; en segon lloc, presenta un espai anomenat rentadora. Aquesta està formada per lloses pedra o rajols ceràmics amb el pendent cap a l'interior, per poder fer-hi bugada. | 41.6414100,2.1403600 | 428408 | 4610321 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42554-foto-08033-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42554-foto-08033-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42554-foto-08033-113-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42611 | Font del carrer Sant Damià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-damia | XIX | Font situada en el xamfrà d'un edifici, i que consta d'un basament de planta semicircular arrebossat amb ciment i pintat, per damunt del qual hi ha una pica de granit seguint la mateixa forma amb un forat de planta circular, d'un diàmetre de 35 cm, situat al mig per on l'aigua sobrant baixa a través d'una canal fins a trobar l'escomesa general del carrer. L'aigua surt prement el polsador de l'aixeta de bronze situada a 30 cm per damunt de la pica. Aquesta font està decorada amb una petita teuladeta de 15 cm. d'amplada que es composa de tres motllures planes recordant el ràfec d'una teulada. Damunt del carener hi ha una peça en forma de capçada de xiprer. La coberta està recolzada mitjançant tres carteles. | 08033-170 | Centre Cívic Manolo Hugué. Carrer de Buenos Aires, núm. 16-18 | Moreu-Rey (1962), (pàg. 90 i 198), parla de la font del Damià com un altre nom per la qual era coneguda la font del Salze. D'aquesta troba referències del segle XIV que l'anomenen 'Font del Salser', o del segle XV, on serà coneguda com 'Fonte vocata del Salzer', 'Fontem de Salice'. Al segle XVII i XVIII, es troba documentada com a 'Font del Salsar'. Una concòrdia entre la vila i el marquès de Rupit, en 1613, tractava 'sobre les aygues de la font del Salser prop de la muralla, dins la vila de Caldes de Montbui, al Abeurador, y apres à la Piqueta, y a la Font freda de Plassa, y discorre al hort del Sr. D. Carles de Vilademany ( ... ). La Font era anomenada també, l'any 1600 i 1730 per exemple 'L'abeurador'. Més avall de la Plaça, el torrent recollia les aigües calentes sobrants. | 41.6339400,2.1643700 | 430400 | 4609472 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42611-foto-08033-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42611-foto-08033-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42612 | Font de la Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canaleta | XX | Font d'aigua calenta que raja a una temperatura de 48 ºC, a través d'un broll de forma triangular, fet de ceràmica i arranat a la paret. La font està construïda amb pedra tallada, formant una mena de fornícula, amb dos brancals rectangulars i una llinda amb un arc de mig punt tallat en el mateix bloc de pedra. L'aigua cau en una pica rodona, tallada dins d'un gran bloc de pedra circular, adossat al mur del carrer. La llinda porta la inscripció amb el nom de la font 'LA CANALETA, 1929'. A la seva esquerra hi ha una placa gravada on es llegeix la temperatura de l'aigua 'AIGUA TERMAL, 48º C', i a la dreta de la font un plafó informatiu realitzat amb ferro envellit, amb una llegenda, explicant els estris utilitzats per a fer bugada al safareig. L'aigua sobrant de la font va a parar a una pica, a l'interior del recinte on hi ha el safareig, i per un sistema de canalització subterrània aquesta s'aprofita per a fer bugada. | 08033-171 | Carrer Padrós, s/n | La font està situada al carrer del General Padrós, al final del carrer Santa Rosa. Per accedir a la font i al safareig s'ha de baixar per unes escales. La font va ser construïda conjuntament amb el safareig l'any 1929 sota la direcció de Manuel Raspall. El seu bon estat de conservació es deu a un taller-escola que el va restaurar l'any 2005. Aquest conjunt, a més, està dotat de plafons informatius elaborats pel museu Thermàlia dins el projecte de conversió dels safareigs termals en centres d'interpretació de l'aigua termal. Moreu-Rey (1962), pàg. 57, parla de la font situada al capdavall del carrer de Santa Rosa, on ja a l'any 1452, s'esmenta la font coneguda com 'la Canaleta'. L'any 1630 i 'la Canaleta de la aigua calda'. Al segle XIX se l'anomena com a la Font de la Canaleta o senzillament La Canaleta. Sembla ser que l'any 1873 la font constava d'una canaleta de pedra i una pica. En una restauració posterior el broll de pedra es va substituir per una aixeta. I a més a més afegeix dos topònims més al gran llistat conegut: la situa 'entre la casa de los menores Casarramona y la panaderia de Navarro'. | 41.6295400,2.1641700 | 430378 | 4608983 | 1929 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42612-foto-08033-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42612-foto-08033-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Manuel Raspall | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42629 | Arxiu Històric Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-municipal | X-XX | L'Arxiu Municipal conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental de la vila. La part més important és la de la documentació generada o rebuda per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'entitats i personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. L'arxiu consta de tres seccions ubicades en espais diferenciats: l'Arxiu Històric, l'Arxiu Administratiu i els Arxius de Gestió. Actualment, es conserven fons amb un abast cronològic que va del segle X als nostres dies. L' Arxiu Històric es troba ubicat a l'edifici de la Biblioteca Municipa i l' Arxiu Administratiu i Arxius de Gestió es troben ubicats a l'edifici de l'Ajuntament. L'Arxiu Històric conserva la documentació amb més de trenta anys, amb un valor marcadament històric. La cronologia dels fons documentals conservats s'inicia al segle X. El fons i quadre de classificació és el següent: Fons Municipal 1 Administració Local (des de l'any 991 fins al 2005) amb 691,3 m lineals de documentació, i on es poden trobar classificats documents relacionats amb hisenda (des de 1434); proveïments (des de1882); beneficència i Assistència social (des de 1848); sanitat (des de 1394); obres i urbanisme (des de 1834); seguretat pública (des de 1857); serveis militars (des de 1856); població (des de 1853); eleccions (des de 1857); ensenyament (des de 1856); cultura (des de 1914); serveis agropecuaris i medi ambient (des de 1852); col·leccions factícies (des de s. X). El Fons Judicials, del Jutjat de Pau de Caldes de Montbui datades des de l'any 1936 - 1949, amb 0,1 m lineals. El Fons d'institucions és on hi trobem l'Hospital de pobres de Caldes de Montbui i que va del segle XIII fins l'any 1988. Comprèn 10,5 ml. Del Fons d'Associacions i fundacions cal destacar la de Montepio de San Sebastián (1877-1992) i l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, amb 1,5 ml. Del Fons comercial i d'empreses, l'arxiu disposa de l'arxiu del Balneari Rius, que va de l'any 1547 fins al 1956, i que ocupa una superfície de 0,3 ml. També disposa de l'arxiu de la Cooperativa del Remei amb documents que van des de l'any 1916 i fins el 1930. Dels Fons patrimonials, hi ha els arxius de Pere Soler (1406) amb 0,1 ml; l'arxiu d'Antònia Verneda (1461-1702); finalment els de la Casa Marcer (1870). Del Fons Personals hi ha el Fons Joaquim Delger i Bueno (1652-1975 ) amb 0,2 ml; el Fons Joaquim Martí i Rodés (1920-1936). Aquest fons està compost per 247 plaques de vidre (240 de les quals són vidres estereoscòpics) dels anys 1920 al 1930. La temàtica és paisatgística, de la vida i del terme municipal i també familiar. Aquest fons va ser cedit pel seu nebot, el sr. Guillem Bas i Borrell, i que ocupa una superfícies de 0,1 ml; i finalment el Fons Guillem Ayora, amb més de 3.000 imatges de Caldes, 3 pel·lícules antigues de Caldes. Finalment destaquen les col·leccions de Pergamins del segle X fins el segle XVII, les imatges del segle XIX fins al segle XX, els cartells del segle XX i els documents sonors del segle XX. Cal destacar de la Biblioteca Auxiliar de l'arxiu, amb llibres del segle XIX i l' Hemeroteca (1908 - ), que compren la Revista Calderina (1908-1909), el Lleó de Caldes (1912-1913), La Veu de Caldes (1920-1922), La Veu de la Comarca Calderina (1932-1933), el Farell (1931-1934) i el Setmanari de Montbui (1944-1995). També s'han incorporat a l'arxiu històric municipal les partitures musicals que van des del segle XIX fins als nostres dies. | 08033-188 | Carrer de Santa Teresa, núm. 3-5 | De l'any 1945 es té constància d'un inventari realitzat pel secretari de l'ajuntament d'aquella època, de caràcter bàsicament històric. S'inventarien un total de 220 pergamins, un llibre de privilegis, un llibre d'insaculacions, les actes del Consell Municipal des de l'any 1875 fins el 1900 (en 25 volums), el llibre de Clavaria (amb 201 comptes municipals) des del 1470 al 1721. Durant els anys 1980 - 1981, hi ha un capellà anomenat Josep Poch Gallart que es dedica a fer recerca històrica sobre Caldes, l'origen del nom, escuts, carrers, etc. Descobreix alguns dels pergamins més importants que avui dia tenen els calderins i que es troben dipositats a l'arxiu històric municipal com el privilegi que atorgà a la vila de Caldes Alfons V el Magnànim amb la signatura autògrafa del rei, i datat a Nàpols l'11 de juny de 1445. El monarca confirma una sèrie de privilegis que tres comissionats o síndics plenipotenciaris de la vila de Caldes havien ja sol·licitat i obtingut de la reina Maria, en el domini de la Corona d'Aragó. El consentiment o plàcet de la reina Maria es datà a la ciutat de València, el 7 de desembre de 1444. Un altre pergamí és el del Consell de Cent datat del 12 de juliol de l'any 1606, on es fa extensa memòria del privilegi de “carrer de Barcelona” concedit per la reina Maria i confirmat pel rei Alfons. Conseqüentment a la qualitat o categoria de “ciutadans de Barcelona”, el pergamí del 12 de juliol de 1606 recorda els privilegis dels reis Jaume I i Jaume II, concedits a la ciutat de Barcelona, dels quals en formaven part els vilatans de Caldes de Montbui. Del març de l'any 1981, decideix suggerir a l'ajuntament que els reclami i que ho agrupi tot en un arxiu municipal, afegint juntament amb els suggeriments proposats, la citació d'un document, datat el 14 de juliol de 1472 i inscrit en un dels registres de l'arxiu de la Corona d'Aragó, totalment transcrit on s'inclou una Lletra catalana dels Jurats (ajuntament) de Caldes de Montbui amb súplica de que, en la lluita que aleshores finia Joan II contra Catalunya, aquest monarca no privés a dita vila del seu privilegi – l'atorgat per la reina Maria i ratificat per Alfons el Magnànim (1445) – d'ésser “membre, braç i carrer” de la ciutat de Barcelona. Joan II, - en el document precitat (1472) – hi accedí amb el seu plàcet. L'any 1994 el Museu es fa càrrec d'una part de l'arxiu històric, contractant a una persona, de nom Iolanda Zuil Escobar que s'encarregarà de la seva gestió fins que passa a ser gestionat directament per l'ajuntament. L'any 1998 per encàrrec de l'Ajuntament de Caldes, a través de la Diputació de Barcelona es signa un conveni amb l'Associació d'Arxivers de Catalunya per tal de realitzar un projecte d'organització de l'Arxiu Municipal. La documentació en aquells moments estava repartida entre el Museu i un edifici annex de l'ajuntament. Després d'aquesta intervenció hi haurà un impàs on es tornarà a barrejar la documentació. L'any 1999 l'Ajuntament de Caldes de Montbui crea l'Arxiu Municipal davant una necessitat global d'endreça i organització de la documentació generada i rebuda per l'Ajuntament de Caldes de Montbui en l'exercici de les seves funcions. Aquest mateix any, entrarà a treballar una arxivera titulada, la Sra. Glòria Gimeno Vázquez., que a més d'inventariar, i gestionar l'arxiu, anirà restaurant tot els fons arxivístic. És precisament en aquest moment quan s'elabora un projecte destinat a desenvolupar les funcions bàsiques de l'Arxiu Municipal. Amb data de 15/12 de 1999 s'aprova per Comissió de Govern les pautes per arxivar als arxius de gestió i les tasques dels responsables. Amb data de 26/09/1999, s'aprova per Comissió de Govern el quadre de classificació. Amb data de 03/09/2002 i publicat al BOP de 10/09/2003 es crea el Reglament de l'Arxiu Municipal de Caldes de Montbui. Amb data de 01/04/2003 s'aprova per Comissió de Govern, el calendari de transferències de la documentació. | 41.6294000,2.1656200 | 430499 | 4608966 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42629-foto-08033-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42629-foto-08033-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42629-foto-08033-188-3.jpg | Física | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | (Continuació història)L'any 2004 s'inicia un procés de restauració destinat a restaurar la documentació més malmesa pel pas del temps i que forma part del ric patrimoni documental conservat a l'Arxiu Municipal. Aquest procés l'iniciarà l'arxivera municipal, la Sra. Glòria Gimeno Vázquez i que continua als nostre dies.L'any 2006, es promou l'ús d'Internet amb l' objectiu principal d'acostar l'Arxiu Municipal a aquelles persones, ciutadans o investigadors, que disposin d'un punt d'accés a Internet, a través de la digitalització de la documentació més valuosa i consultada.Els horaris de consulta de l'Arxiu Històric són els dimecres, de 10h a 13.30h. | 94|85|98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42633 | Carquinyolis Casabayó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carquinyolis-casabayo | XIX-XXI | Els carquinyolis són unes pastes seques i dolces tradicionals. Els carquinyolis de la casa Casabayó estan elaborats utilitzant productes de primera qualitat: ous, farina, llet, sucre i ametlles. Però el secret està en el toc personal del pastisser de la casa. A la massa que s'obté, se li dóna una forma allargada que es talla a trossos petits, que es mengen sols, o bé acompanyats de llet, cafè, xocolata, vi dolç o ratafia. Es comercialitzen a l'engròs, i a granel i també en bosses de paper i de plàstic. Recepta gastronòmica: ingredients: 100 g d'ametlles crues. - 100 g de sucre. - 150 g de farina. - 50 g de margarina. - 1 ou. - 1 culleradeta de llevat en pols. - 1 llimona ratllada.100 g d'ametlles crues. - 100 g de sucre. - 150 g de farina. - 50 g de margarina. - 1 ou. - 1 culleradeta de llevat en pols. - 1 llimona ratllada. S'agafa el sucre, l'ou, el llevat en pols, la canyella, la llimona ratllada i la farina, i es barreja tot junt. A continuació es barregen les ametlles amb la pasta resultant de la barreja d'ingredients i es fan tires d'un centímetre més o menys de gruix. Es posa una safata, prèviament untada amb una mica de mantega, es col·loquen les tires a la safata i es pinten per sobre amb ou batut. Finalment es posa la safata al forn i quan estiguin una mica cuites se'n treuen les tires i es tallen a trossos. Es tornen a posar els trossos al forn, procurant que estiguin plans deixant-los cinc o deu minuts i ja estan llestos per menjar. | 08033-192 | Plaça de la Font del Lleó, núm. 6 | Els carquinyolis són fabricats des de fa 140 anys per la família Casabayó . La seva fabricació es fa durant la nit. | 41.6347000,2.1619600 | 430200 | 4609558 | 1860 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42633-foto-08033-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42633-foto-08033-192-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Família Casabayó | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42634 | Mató de Can Orjusà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mato-de-can-orjusa | XX | Mató fabricat a partir de llet de vaca pasteuritzada a temperatura per damunt dels 80ºC, a la qual s'afegeix el quall que pot ser vegetal o animal. Després de reposar es cola i en resta, per una banda el xerigot (part líquida) i per l'altra la massa de mató que es deixarà escorre. La llet amb la qual es fabrica el mató i altres productes, es comprada a la granja Els Gatells, del mateix municipi de Caldes de Montbui. Amb aquesta llet, els productors elaboren el mató que té una textura molt suau i cremosa, gràcies a una pasteurització molt lenta i laboriosa; també elaboren formatge fresc, on el procés és molt similar al del mató. El producte estrella de Can Orjusà és el pastís de formatge, del qual en fan de diferents varietats: natural, llimona, xocolata i sense sucre. Tots els productes elaborats no contenen additius químics. | 08033-193 | Vall de Carerac | Es té constància de que a finals dels anys 80 i principis dels 90 va néixer prop de Caldes de Montbui tota una generació de formatgers artesanals que han fet possible la riquesa de varietats que es poden trobar actualment al mercat català. Formats per tècnics en l'art de transformació de la llet, a través dels cursos de la Diputació a la Torre Marimón (Caldes de Montbui), i per una bona dosi de curiositat i experimentació, alguns petits propietaris ramaders van trobar una sortida airosa a l'economia de 'l'anar fent' que fins aquell moment havia passat, inamovible, de pares a fills. El Sr. Aureli Martínez, fabrica formatges de vaca i mató a Can Orjusà des de l'any 1987. Ell mateix ens explica durant el treball de camp, que 'des de l'any 1987 estem a Caldes de Montbui i sempre hem viscut a la mateixa masia, Ca n'Orjusà. Al mateix temps hem mirat de compaginar l'agricultura amb l'elaboració de formatges totalment artesanals.' Els seus productes es poden gaudir arreu de tot Catalunya, en les fires artesanals i/o tradicionals que periòdicament es celebren durant l'any. També estan dintre del col·lectiu artesà de productes naturals de Catalunya, composat per nou membres i cadascun d'ells fabrica els seus propis productes. | 41.6472200,2.1665300 | 430594 | 4610944 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42634-foto-08033-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42634-foto-08033-193-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Aureli Martínez | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42642 | Bàscula del Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bascula-del-castellvell | XIX | Bàscula de la pedrera del Foment, formada per una cases de planta rectangular (de 3,5 m x 2,5 m) amb la coberta d'obra de maons plans i bigues de fusta, d'una sola vessant. Les parets estan fetes de paredat mig, arrebossades. Té l'entrada per la façana de migdia i una finestra amb reixa que dóna a la plataforma de la bàscula situada al mig del camí. Té una petita obertura a la façana nord. A l'interior és conserva part del mecanisme que feia accionar la bàscula, així com les restes del que havia estat una llar de foc. | 08033-201 | Camí del Castellvell | Es tracta de la bàscula que servia per pesar els carros de bous i, més tard, els camions que anaven carregats de llambordes. Un cop carregades al tren, les llambordes eren enviades al seu destí. | 41.6527000,2.1543100 | 429582 | 4611562 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42642-foto-08033-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42642-foto-08033-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42647 | Trull de la Torre Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-la-torre-nova | XVIII | Restes d'un antic trull on s'elaborava l'oli procedent del cultiu de les oliveres de les rodalies de Caldes. No s'observa cap estructura constructiva, tant sols les dues pedres del molí; aquestes mesuren 1,10 m. de diàmetre; una d'elles és granítica i l'altre de pissarra vermella. Les restes del molí semblen haver estat desplaçades del seu lloc originari i agrupades al mig d'unes alzines degut a la construcció d'estables per als cavalls. | 08033-206 | Turó entre la riera de Caldes i la muntanya del Farell | Aquesta casa es coneix amb el nom de mas de les serps. La tradició popular diu que va pertànyer a un poderós cavaller que hi va construir una casa senyorial, entroncant clarament amb la tradició que assigna fabulosos tresors que inevitablement són custodiats per serps mitològiques. Va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte quart duc de l'Aranella. Moreu-Rey (1962) troba documents que expliquen que tota la costa del Farell pertanyia als Santjust després de Vallgornera. La Torre Nova va ser potser construïda de nova planta, o potser reedificada a l'emplaçament d'un dels antics masos de l'heretat. En els segles XVII i XVIII només quedaven a l'heretat el Puig del cos i la Torre Nova. Entre 1777 i 1780 va ser restaurada (fusters: 462 ll.; paletes: 740 ll.; plantacions de noves vinyes i oliveres: 1.373 ll). En 1860 es trobava abandonada, així com en 1873: 'no consta más que de las paredes principales'. També es troba anomenada en documents, on es llegeix. 'tota aquella casa dita la Torre' (1618); la pahissa 'de la Torre' 'en Prat de la Torre Nova', masover (1685-1696); 'la Torre Nova', la 'Torranova (segles XVII - a partir de 1685 - fins el segle XX' ; 'teris Turris novae vocatae de Vallgornera' (1720); 'Torre de Vallgornera' (s. XVII). El procediment de fabricació de l'oli, un cop els pagessos havien separat els terrossos, fulles o branquillons de les olives perquè quedessin netes, carregaven les olives i duien la collita cap el trull. En el molí era on es feia la part de la feina més laboriosa de tot el procés. Es pesaven les olives i s'anaven tirant per la gronsa. Aquesta era una caixa en forma de piràmide que funciona com un embut deixant caure per l'obertura inferior les olives que s'hi havien abocat. Un cop al trull les olives eren convertides en pasta. Aquest, estava format per una pedra inferior plana i vàries pedres giratòries unides per un eix . Les curres o moles anaven esclafant les olives. Un cop formada la pasta, passaven per la batedora. Les anava remenant de manera constant, per passar després a la pastera, un dipòsit on anava a parar la pasta. Després es passava als esportins i s'apilaven en una mena de carretó formant el que s'anomena peu. Una vegada el peu acabat era conduït a la premsa la qual exercia una pressió que feia brollar l'oli. A mida que anava regalimant de la premsa era conduït a les bassetes on es neteja va amb aigua i per decantació es separava aquesta de l'oli ja que pesava menys i sura . Un cop acabat aquest procediment, l'oli ja estava a punt per a ésser envasat en gerres, etc. | 41.6525800,2.1494100 | 429174 | 4611553 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42647-foto-08033-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42647-foto-08033-206-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42649 | Col·leció arqueològica del Museu Thermàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collecio-arqueologica-del-museu-thermalia | Col·lecció arqueològica que es troba ubicada a la planta baixa del museu, en exposició permanent. Una altra part es troba als magatzems del museu a l'espera de que els materials siguin estudiats i publicats. El Museu de Caldes de Montbui ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins l'àmbit comarcal durant molts anys. Aquest fet, ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons, que comptabilitza més de 60 jaciments, entre jaciments importants i troballes disperses. L'abast geogràfic s'estén per tot el municipi, des de Sant Sebastià de Montmajor, fins a la Torre Marimon, sense oblidar tot el nucli de Caldes. Pel que fa a l'abast cronològic, trobem jaciments des del paleolític fins a l'actualitat, si tenim en compte l'arqueologia industrial. Alguns dels jaciments més importants representats en aquest fons són: El poblat ibèric de la Torre Roja, el Mas Manolo, Can Carerac, i el conjunt Termal de Caldes. | 08033-208 | Plaça de la Font del Lleó, núm. 20 | La col·lecció es troba allotjada en un edifici d'època medieval que fins els anys 70 va tenir funció d'hospital i banys termals. L'estructura del s. XIV va ser reformada als anys 80 i conserva les arcades de l'entrada, tres banyeres del segle XVIII i l'encavallada del pis superior. Part de la col·lecció també es troba ubicada a la capella dessacralitzada de Santa Susanna, adossada al Museu Thermàlia. | 41.6344500,2.1615800 | 430168 | 4609530 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42649-foto-08033-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42649-foto-08033-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42649-foto-08033-208-3.jpg | Física | Prehistòric|Modern|Antic|Medieval|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 76|94|80|85|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42650 | Col·lecció de la Casa Delger - Museu Romàntic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-casa-delger-museu-romantic | XVIII-XIX | Casa - museu fruit de la donació del darrer descendent de la família Delger al municipi. De la vida de cadascuna de les diferents generacions i matrimonis diversos de la família des del segle XVIII,en queda la casa, amb tots els seus mobles i béns que mostren les diferents èpoques a través dels estils, abastant completament la història de la casa. Dins la casa es conserven objectes de tota mena: mobiliari, objectes decoratius, quadres, rajoles, roba de la llar, figures de pessebre, objectes de culte, etc. La planta principal de la casa està formada per menjador, sala, cuina, bany, celler i un pati exterior. Al primer pis trobem la biblioteca, passadís, distribuïdor i tres habitacions, amb el dormitori del matrimoni d'Antoni Delger i Maria Padrinas, datat l'any 1863, i el del matrimoni d'Antoni Delger i Cecília Sabaté, datat l'any 1804. Finalment, a les golfes trobem una sala d'estar i tres habitacions o sales. | 08033-209 | Carrer del Doctor Joaquim Delger, núm. 12 | El Museu Romàntic Can Delger és un edifici clàssic de meitat del segle XVIII, format per planta, pis i golfes. Es tracta d'una casa pairal eminentment catalana, de família mitja benestant, també coneguda com a Can Calderer degut a l'ofici de calderers a què es dedicà tradicionalment la família. Des de l'any 1765, la casa fou habitada per les diferents generacions de la família Delger. El darrer descendent de la família Delger, i darrer propietari de la casa, el doctor Joaquim Delger Bueno, va fer donació de la casa pairal dels seus avantpassats al poble de Caldes de Montbui. El 10 de desembre de 1959 la casa es va inaugurar com a Museu Romàntic Can Delger. La planta principal de la casa està formada per menjador, sala, cuina, bany, celler i un pati exterior. Al primer pis trobem la biblioteca, passadís, distribuïdor i tres habitacions, amb el dormitori del matrimoni d'Antoni Delger i Maria Padrinas, datat l'any 1863, i el del matrimoni d'Antoni Delger i Cecília Sabaté, datat l'any 1804. S'han documentat totes les peces del distribuïdor i dels tres dormitoris. Finalment, a les golfes trobem una sala d'estar i tres habitacions o sales, de les quals s'han documentat algunes de les peces. | 41.6338000,2.1623100 | 430228 | 4609458 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42650-foto-08033-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42650-foto-08033-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42650-foto-08033-209-3.jpg | Física | Contemporani|Romàntic|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|101|94 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42653 | Forn de calç d'en Selles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-den-selles | XVIII-XIX | Forn de calç de planta circular i secció cònica, amb una entrada en planta rectangular, excavat a l'interior d'un marge fet de pedra irregular, lligat amb argamassa, de cinc metres d'alçada. A la part inferior, per la façana nord-est, hi ha l'accés a la cambra de combustió, de la qual es pot observar l'obertura esbiaixada, que mesura 2,30 m x 2,10 m. i amb un arc escarser amb una filada de maons posats a sardinell o a plec de llibre per damunt dels quals hi ha una altre filera de pedra d'esmolet disposada també a sardinell. Al seu interior els murs són de paredat antic fet a base de pedres irregulars, algunes de dimensions considerables, unides amb fang i falcades amb pedruscall. La xemeneia estava localitzada per damunt, on actualment hi ha un camp d'oliveres. Aquest forn s'ha conservat fins els nostres dies en molt bon estat de conservació. El seu propietari l'utilitza per emmagatzemar la llenya per cremar durant l'hivern. Degut a que la boca està totalment plena de llenya, no s'ha pogut accedir al seu interior durant la visita. La boca del forn es troba en el mur just davant del barri que dóna accés a la propietat. | 08033-212 | Riera de Caldes amb el Torrent del Remei | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. En el cas del forn de calç d'en Selles, la seva activitat durà fins la primera meitat del segle XX. | 41.6418000,2.1597100 | 430020 | 4610348 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42653-foto-08033-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42653-foto-08033-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42653-foto-08033-212-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42662 | Gorg de les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-elies | Just al límit entre Caldes i Gallifa, pujant la riera de Caldes de Montbui, es tracta d'un clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta alenteix el seu curs format al Torrent de Les Elies, gairebé a tocar amb el torrent de Sant Sebastià. Degut a la manca de pluges, el salt d'aigua està sec, però l'estany encara té aigua. On pica el salt, hi ha uns dos metres i mig de fondària. El seu fons és sorrenc. Els estrats arbustius i herbacis es troben representats amb la vinca (Vinca diformis), sarriassa (Arum italicum) i jonqueres (Molinio-Holoschoenion), així com per comunitats dominades per joncs com ara el jonc boval (Scirpus holoschoenus).. També hi ha presència de bardisses i roldor (Rubo.Coriarietum), molt abundant als marges. Cal destacar diverses plantes de la família de les rosàcies, totes punxants, com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), els rosers (Rosa canina, Rosa micrantha) o l'aranyoner (Prunus spinosa). En un dels blocs de pedra que envolten l'estany, hi ha encara restes de la signatura amb pintura de color blau, feta durant un campionat del món de trial, i que el guanyador signà al damunt (segons ens informa el Sr. Salvador Torras) | 08033-221 | Prop del Sot de la Vila | Segons el Sr. Salvador Torras, quan tenia 17 anys i encara no hi havia cap normativa sobre l'extracció de sorres de les rieres, va observar quan amb la retro, treia la sorra d'aquest indret, adonant-se de que quan més fondària agafava, de més bona qualitat era la sorra. Mentre retiraven la sorra, les pedres, algunes de molt grosses com que la que porta una pintada en color blau, les anaven amuntegant a un dels costats, i les més grosses, les disposaven de manera que actualment encara es poden veure, i que durant campionats de trial, es va convertir en un lloc molt apreciat dels trialers. Un dia, hi van haver uns aiguats molt forts, i en baixar el torrent, amb tanta força, aquest clot, s'engrandí molt més i des de llavors, ha quedat com un estany natural. | 41.6761200,2.1327400 | 427812 | 4614181 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42662-foto-08033-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42662-foto-08033-221-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 42663 | Resclosa de les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-les-elies | XVIII-XIX | Resclosa construïda transversalment en el curs d'aigua de la riera de Caldes amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i desviar-la per aprofitar-la per al rec. Situada no gaire lluny d'on conflueixen el Torrent de Sant Sebastià i el Torrent de les Elies, aquest assut o petita resclosa fa una vintena de metres de llargada per 2 d'alçada i 40 cm de gruix. Està tota ella realitzada amb pedra. Com que les antigues canalitzacions de pedra seca que conduïen l'aigua s'han malmès amb el pas del temps, es poden observar, tubs d'aigua que van a d'un costat a l'altre de la resclosa i baixen cap a la vall. Per altra banda, aquesta resclosa disposa de dos petits tubs que comuniquen d'un costat a l'altre del mur, i que permeten que l'aigua baixi tranquil·lament per la riera. En cas de pluges, aquesta aigua salta pel mur, continuant el seu recorregut. L'estrat arbori que envolta la resclosa està bàsicament dominat per alzinar (quercus), amb algun àlber (Populus alba), i freixe (Fraxinus angustifolia). Els estrats arbustius i herbacis són bastant similars al de l'omeda, però en el cas de les alberedes litorals es caracteritza per presentar vinca (Vinca diformis) i sarriassa (Arum italicum) i jonqueres (Molinio-Holoschoenion), i comunitats dominades per joncs com ara el jonc boval (Scirpus holoschoenus). També hi ha la presència de bardisses i roldor (Rubo.Coriarietum), molt abundant als marges. Les bardisses un conjunt fitocenològic d'indiscutible personalitat, (Prumetalia spinosi), caracteritzat per la gran quantitat d'espines i l'atapeïment dels arbusts i lianes que l'integren. A la bardissa amb roldor hi prenen una especial rellevància diverses plantes de la família de les rosàcies, totes punxants, com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), els rosers (Rosa canina, Rosa micrantha) o l'aranyoner (Prunus spinosa). | 08033-222 | Riera de Caldes | Fins a mitjans del segle XX, les petites rescloses o assuts, havien estat originàriament construïdes amb fusta, maons, o pedra natural. Després, bé per que es van haver d'eixamplar o perquè resistissin més a les crescudes de les rieres o rius, es faran de formigó armat. Pel que el Sr. Salvador Torras ens explica, aquesta resclosa va ser construïda pels seus avantpassats, en temps de quan existia la masia de Les Elies Velles i era controlada cada dia, ja que el cabdal d'aigua era molt més important que actualment. Els seus avantpassats vivien a la masia situada no gaire lluny, de les Elies Velles, que l'any 1714 desaparegué en un incendi. Després de l'incendi, s'instal·laren prop d'aquesta resclosa, i construïren la casa damunt d'una llosa enorme de pedra, que maig l'aigua s'ha endut. Tot i que varen marxar a viure riera amunt, continuaren ocupant-se del manteniment de la Resclosa del Sant Pare, del Molí fariner situat 100 metres més amunt fins que aquest quedà en desús i de la resclosa de Les Elies, que encara avui en dia continuen realitzant el seu manteniment. | 41.6735900,2.1385900 | 428296 | 4613895 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42663-foto-08033-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42663-foto-08033-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42663-foto-08033-222-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42671 | Mina del Pascol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-pascol | XIX | Canal feta de maons, sense coberta, per on raja l'aigua procedent de la mina. Aquesta segueix el torrent del Pascol. La seva llargada és d'uns 600 metres. A la mina no s'hi pot accedir per la gran quantitat de vegetació que l'envolta. La canalització està neta i els marges per on passa desbrossats fa dies. | 08033-230 | Muntanya del Farell. Torrent del Pascol | 41.6416600,2.1339600 | 427875 | 4610354 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42671-foto-08033-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42671-foto-08033-230-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42672 | Monument a Ramon Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-marti | XXI | Escultura realitzada en xapa de ferro envellida, recordant en Pinotxo. Alterna el ferro amb xapat de bronze (boca, llas del coll i algun element decoratiu al tors). El cos recorda una sulfatadora, i les cames i el braços estan fetes en espiral. Porta un barret i té un nas llarg. Està col·locat amb les cames obertes damunt d'una base quadrada de metall. Al ventre porta una xapa arrodonida collada al cos amb el nom de l'autora 'Inés Aquilué. Taller d'Art. 2002'. Es troba situada en un part infantil, que porta per nom Plaça Ramón Martí. | 08033-231 | Plaça Ramon Martí | Monument dedicat a Ramón Martí, conegut titellaire de la vil·la. | 41.6326400,2.1706700 | 430923 | 4609322 | 2002 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42672-foto-08033-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42672-foto-08033-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Inés Aquilué | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42673 | Placa commemorativa Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-lluis-companys | XXI | Placa commemorativa dedicada a Lluís Companys, feta en un bloc de formigó de forma rectangular, de 60 x 60 cm, col·locada damunt d'un petit basament fet també de formigó. La placa està posada verticalment, i en ella s'hi pot llegir 'Plaça Lluís Companys'. Aquestes lletres estan fetes amb una al·leació de metall, amb tons grisos i verds. La zona on es troba ha estat enjardinada. La plaça està dividida per un muret de llambordes de granit del país, format un talús en mitja lluna. Al centre d'aquesta, la Senyera, i varies espècies de xipressos (tuies, xiprers serpervirens, etc.). | 08033-232 | Plaça de Lluís Companys | El 29 de maig de 2007, la Junta de Govern Local va aprovar la recepció de la plaça Lluís Companys. Aquesta és la rotonda que distribueix els trànsit de la intersecció entre els carrers Montserrat i Homs i l'Avinguda Fontcuberta, els terrenys de la qual eren privats i van ser cedits a l'Ajuntament. Un cop acabades les obres d'adequació de la rotonda va ser col·locada la placa commemorativa a Lluís Companys. | 41.6321800,2.1709000 | 430942 | 4609271 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42673-foto-08033-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42673-foto-08033-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42674 | Escultura de la Història calderina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-la-historia-calderina | XXI | Bloc de marbre de Carrara, representant el futur de Caldes, al qual s'ha imprès una torsió en espiral, disposada longitudinalment, fent-nos veure la necessitat d'un canvi en els nostres costums. Aquest és un motiu pel qual a la rotonda no s'hi veu gespa, atès que a Caldes l'aigua no hi sobra. L'escultura fa 3 m d'amplada per 1.5 m d'alçada. Pel que fa a la resta, l'espiral construïda sobre la rotonda s'ha fet amb diferents materials que simbolitzen l'evolució i la història calderina: els murs de pedra vermella que van fer les ibers al Turó de la Torre Roja; la llamborda com a element que feien sevir els romans i el ciment, símbol de l'actualitat. | 08033-233 | Rotonda de la C-59 | El mes d'abril de l'any 2008 es van iniciar les obres d'arranjament d'una rotonda, per millorar l'accés a l'entrada est de Caldes, que distribueix els accessos a Granollers (C-1415) i a Palau Solità i Plegamans i Sant Feliu (C-59). El projecte responia a un dels objectius del Pla de Foment Turístic de Caldes de Montbui, que consistia en embellir els accessos al municipi amb un missatge que reforci la identitat de la vila com a termal i turística. El disseny de l'entrada est va ser encarregat a l'artista local Montse Gonzalo, qui va pensar la rotonda i l'escultura com un conjunt global inspirat en l'evolució històrica de Caldes i la seva projecció de futur el resultat de la qual fou la creació d' una estructura arquitectònica en forma d'espiral que culmina en l'escultura. El desenvolupament arquitectònic va ser encarregat a l'arquitecte barceloní Jordi Ivern. Inaugurada durant els actes de la Festa Major del mes d'octubre de l'any 2008. | 41.6328500,2.1742000 | 431217 | 4609343 | 2008 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42674-foto-08033-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42674-foto-08033-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Montse Gonzalo i Jordi Ivern | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42675 | Font de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-0 | XX | Font d'aigua calenta que raja a una temperatura de 65 ºC, per un broll de coure que sobresurt del mur. La font està contruïda amb totxana i ciment i recoberta per lloses de pedra rectangular, formant una base trocoïdal, amb una llosa plana que fa de coberta. És precisament a la part frontal de la llosa que dóna per damunt del broll d'aigua on es pot llegir la data de construcció de la font '1959'. Per sota de la llosa, gravada en una de les pedres de recobriment de l'estructura constructiva es pot llegir la temperatura de l'aigua '65 º C'. Davant d'aquesta columna trocoïdal, hi ha, adossada a la paret un basament format per una pica rodona, tallada dins d'un bloc de pedra circular. A banda i banda de la font hi ha dues jardineres en forma de cilindre. | 08033-234 | Plaça de l'Església, s/n | 41.6327300,2.1626900 | 430258 | 4609339 | 1959 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42675-foto-08033-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42675-foto-08033-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42676 | Arbrat de la Plaça 11 de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbrat-de-la-placa-11-de-setembre | XIX | Parc urbà format per vàries espècies arbòries d'interès històric, composat bàsicament per catorze abèlies (Abelia floribunda), trenta dues troanes (Lingustrum japonicum), una magnòlia (Magnolia grandiflora fallisoniensis), tres avets blancs (Abies alba), quatre palmeres (Phoenix canariensis) i quatre oms (Ulmus sp.). Aquesta plaça està envoltada per bancs i un espai per als infants. | 08033-235 | Plaça 11 de Setembre, s/n | Durant el maig de l'any 1998 es realitzà un seguiment arqueològic d'urgència al perímetre comprés entre l'antic edifici de l'Ajuntament i els banys de La Salut i Garau i part dels jardins del balneari i que actualment formen part de la Plaça Onze de Setembre. Si bé l'edifici de les termes va anar a terra, sí que es van voler conservar els antics jardins del balneari. En aquesta plaça, el mateix dia 11 de setembre de cada any se celebra a la plaça de l'11 de Setembre el tradicional acte institucional i l'ofrena floral que des de l'any 2007 s'ha obert a la participació de la ciutadania. | 41.6344700,2.1630000 | 430286 | 4609531 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42676-foto-08033-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42676-foto-08033-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42679 | Espai Natural de la Torre Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-la-torre-marimon | La finca de Torre Marimon té 92,132 ha. El paisatge actual de la Torre Marimon està constituït per un mosaic agroforestal, on es combinen medis forestals humits i àrids, amb conreus de regadiu i secà. Dins la finca trobem representats els dos elements geomorfològics que caracteritzen la plana vallesana, les planes al·luvials i els serratalls interfluvials. Les planes al·luvials, per les seves característiques edafològiques i hidrològiques, són les àrees biològicament més productives, i per tant les terres agrícoles més fèrtils del Vallès. Dissortadament la major part de la superfície al·luvial de la comarca ha estat intensivament edificada durant els darrers 40 anys, la qual cosa accentua l'interès de conservació de les àrees que no han estat urbanitzades. La plana al·luvial de la Torre Marimon, a més d'incloure bona part de les terres agrícoles més fèrtils del terme de Caldes, inclou una important superfície forestal, amb un bosc relativament ben desenvolupat. A la finca hi ha una considerable superfície de vinya i d'olivera, conreus representatius dels secans vallesans, que acullen una flora i una fauna peculiars i que hores d'ara es troben en una situació d'extrema precarietat dins l'àmbit comarcal. L'àrea de la Torre Marimon té una gran importància com a integrant d'un espai natural entre la serralada prelitoral i la Plana i entre les zones naturals de la plana vallesana. Des de la perspectiva de les connexions amb la serralada Prelitoral, la finca se situa a l'extrem NE d'una ampla franja d'espais agroforestals que s'estén seguint el marge E del Ripoll, des dels estreps del Farell, al N, fins a Montcada i Reixac, al S, que configura un dels principals eixos de connexió entre les serralades Prelitoral i Litoral. Diferents grups d'espècies presenten poblacions interessants en aquesta zona. Un exemple d'aquest valuós patrimoni natural són els ocells. A la Torre Marimon han estat detectades 146 espècies d'ocells, de les quals 59 són nidificants; entre elles 15 espècies considerades amb problemes de conservació dins l'àmbit europeu (BirdLife International). Més diversificada és l'avifauna hivernal amb 89 espècies detectades, 17 de les quals són considerades espècies amb problemes de conservació dins l'àmbit europeu. | 08033-238 | Finca de la Torre Marimon | Ja fa anys, el municipi de Caldes de Montbui va crear l'anomenat Espai Agroforestal de Llevant, amb l'objectiu de conservar aquest ampli corredor entre serralades així com els espais agrícoles que es troben en aquest espai natural. | 41.6107100,2.1750900 | 431268 | 4606884 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 42680 | Torre Jordana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-jordana | XIX | reforma actual realitzada l'any 1993 | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana. Presenta dos espais annexos a banda i banda de l'edifici principal, amb la teulada a una sola vessant, desaiguant per les façanes laterals. A la planta baixa, es poden veure un seguit d'obertures, totes elles amb un arc rebaixat. Es conserva el portal de la casa, tot i que actualment no es veuen les escales de pedra per les quals es podia accedir al cancell, ja que amb la reforma de l'any 1993, es va soterrar per posar-hi al damunt una rampa. A la banda esquerra del portal principal hi ha un segon portal que donava accés al porxo per on entrava el carro. Conserva els guarda-rodes de pedra. Les dues finestres de la planta baixa tenen una reixa formada per barrots de ferro. Al primer pis, alternen quatre obertures, dues d'elles amb balcó sense voladís i barana de ferro i dues altres amb balconera i voladís amb dues mènsules a cada balcó. A la banda dreta, s'observa una galeria porticada amb bigues i llates de fusta i teula àrab d'un sol vessant. Finalment es troben les golfes, on les obertures s'han engrandit. Damunt de la finestra central hi ha una politja de ferro. Adossat a la banda dreta del portal hi ha un pedrís, fet de pedra, que s'ha recobert amb rajols de gres català. La casa encara conserva l'era feta amb rajol quadrat porós. Entre el primer pis i les golfes es va col·locar un rellotge de sol fet de ceràmica, amb la data de la reforma '1993'. Tota la façana ha estat escardejada amb ciment, de manera que és impossible observar qualsevol mena d'element arquitectònic rellevant (les mènsules i la part del voladís de les balconeres també estan escardejades). Al voltant de la casa hi ha les corts del bestiar, galliner i porqueres. | 08033-239 | Torrent de la Font dels Enamorats | També anomenada Torre de les Puces o 'las Puces'. Segons Moreu-Rey (1962), l'any 1860 aquesta casa també se la coneix amb el nom de 'torre de las pússas'. Amb aquest nom es coneix popularment la torre Jordana, on 'puça' és emprat com eufemisme en el sentit que li dóna l'accepció 5 d'Alc-Moll. La gent explica, potser massa malignament, les raons d'aquest malnom. Amb el nom de Jordanes es coneix una antiga partida entre Carerac i Can Camp. Aquest nom es troba documentat al segle XIV i XVI; lld 'ad ipsas iordanes' (1611); 'honoribus de Jordanes' (1235); 'Jordanes', 'Jordanas', partida de 'J'. (segles XVI a XX) 'al capdamunt de J.' (1687). 'Torre Jordana', 'torre de Jordanes' (1922), altre nom de la torre de les Puces. X. 1935 creu que J. avia estat antigament un hostal (?). Potser era el 'alodio de Jordan' (1113), 'Jordana' antropònim (1146). | 41.6496400,2.1719500 | 431048 | 4611208 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42680-foto-08033-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42680-foto-08033-239-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42684 | Rec del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-moli | XVIII | el mur arran de camí es troba parcialment enderrocat | Rec construït en pedra seca que antigament agafava les aigües de la riera de Caldes i, les conduïa pel suau desnivell en llarg rec, fins a la bassa o resclosa del Molí de Les Elies, i d'aquest, segurament anava a un altra molí seguint el curs de la riera. El Sr. Salvador Torras explicava els beneficis que tenia el pas de l'aigua pel rec, ja que l'aigua sempre és filtra i arribava als pous de la rodalia. Ens trobem doncs, amb una obra probablement feta abans del segle XIX, i que no tothom, en té coneixement. Segons el Sr. Torras, foren els propietaris del molí de Les Elies, qui van fer aquest obra i del qual actualment només en queden uns metres visibles, amb una part que ha sofert un enderroc, degut a la inexistència de manteniment. És per això que el rec de pedra seca ha estat substituït pels tubs moderns per transportar l'aigua de la riera. Aquest, devia agafar l'aigua de la resclosa propera de Les Elies, a la riera de Caldes, ja que el rec començava a pocs metres del gual del riu al pas de l'antic camí de Sant Feliu de Codines a Les Elies , (als límits dels termes de Caldes i Gallifa), i la portava fins a l'inici del segon tram de la riera on es trobava la resclosa del Molí de les Elies. Acualment es desconeix si alguna part del tram del rec era subterrani. El segon tram, començaria al marge esquerre de la riera de Caldes just on hi ha la resclosa del Sant Pare, on s'observa un petit mur de totxo i formigó amb una obertura per on s'escola l'aigua, cap una bassa de decantació de petites dimensions i on es podria entendre com l'inici d'aquest segon tram del rec, a través de una canalització de ceràmica que encara es visible i que s'utilitza pel rec de les hortes de més avall. | 08033-243 | Camí de Sant Feliu de Codines a Les Elies | La principal funció del rec des de la seva construcció, va ser, la d'embassar gran quantitat d'aigua que després servia per donar la força necessària al molí pel seu funcionament, (en la caiguda de l'aigua per gravetat). Després, aquesta aigua anava canalitzada a la basa del molí i retornava a la riera de Caldes. Segons el Sr. Torras, foren els propietaris del molí de Les Elies, qui van fer aquest obra. | 41.6742800,2.1374400 | 428201 | 4613972 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42684-foto-08033-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42684-foto-08033-243-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42685 | Edifici del carrer Pi i Margall, 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-pi-i-margall-51 | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana i transitable, i amb una balustrada que fa de barana. La façana principal presenta una porta d'entrada de fusta, amb reixa de ferro molt treballada i una finestra amb una petita barana. Aquesta mateixa finestra és la que es reprodueix per la façana que dóna al carrer del geògraf Aparici, amb quatre finestres i una porteta lateral que sembla accedir per una androneta a l'interior d'un pati. La planta baixa està tota ella marcada per un arrebossat imitant carreus horitzontals. La façana orientada al carrer Pi i Margall presenta al segon pis, un finestral amb balconera i voladís; en canvi pel carrer del geògraf Aparici es pot veure una balconera molt més gran, també amb voladís, que engloba dues finestres porticades. Aquestes obertures estan decorades per unes motllures formant un arc de mig punt motllurat i dues mènsules laterals a cada brancal de la finestra. Aquest pis torna a quedar delimitat del tercer, per una altra cornisa, aquesta vegada molt més carregada i amb unes mènsules decoratives que sembla que l'aguantin a banda i banda dels finestrals. Al tercer pis, les obertures són quadrades, disposades ordenadament per damunt de les finestres del segon pis, donant un sentit de verticalitat i conjunt a la façana, sense cap element arquitectònic decoratiu. Cal destacar les mènsules, molt més grans i allargades que aguanten el ràfec de l'edifici. Es fonamentalment simètrica respecte un eix central emfatitzat per les motllures del coronament de l'edifici en forma de segment circular. L'edifici està rematat per una cornisa i una balustrada clàssica que fa de barana. | 08033-244 | Carrer Pi i Margall, núm. 51 | 41.6310700,2.1649400 | 430444 | 4609152 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42685-foto-08033-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42685-foto-08033-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42688 | Barraca del Camí de Les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-les-elies | XIX-XX | cal restaurar una part del sostre i netejar-la de bardisses | Barraca realitzada aprofitant el marge natural de la feixa. La paret del marge, feta de pedra seca ha estat aprofitada per construir-hi la barraca. Les altres parets han estat construïdes amb paredat mixt de carreus de pedra petits sense treballar i restes de material constructiu (teules, maó) units amb morter de calç. De planta rectangular, de 4 x 3 m, amb teulada, actualment ensorrada, d'una sola vessant i feta amb teula àrab. L'obertura es troba orientada a llevant, amb una porta d'accés de 1,60 x 0,70 m d'amplada aproximadament, i llinda i marxapeus de pedra d'esmolar vermella. A les parets que donen a ponent i nord-oest, s'observen dues finestretes, rectangulars, a mena gairebé d'espitllera, que segurament permetien el pas de la llum. També, s'observen les restes d'una antiga xemeneia situada a la cantonera dels murs de llevant i ponent, construïda amb lloses de pedra d'esmolar, amb una petita obertura a un pam de terra, possiblement per treure l'excés de fum de l'interior en dies de vent. Actualment el seu interior està ple de bardisses, amb part de l'enderroc de la teulada. | 08033-247 | Camí de les Elies | Segurament aquesta barraca fou construïda i utilitzada per poder guardar les eines dels pagesos i utilitzada com a aixopluc en cas de mal temps, i per què no, aixoplugar-hi el bestiar que acompanyava al pagès. | 41.6721800,2.1474100 | 429029 | 4613731 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42688-foto-08033-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42688-foto-08033-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42688-foto-08033-247-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42690 | Barraca 2 del bosc de Les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-bosc-de-les-elies | XIX-XX | Barraca realitzada aprofitant una part del marge natural de la feixa. Les altres parets han estat construïdes principalment amb paredat mixt de carreus de pedra petits sense treballar i restes de material constructiu (teules, maó) units amb morter de calç. De planta rectangular, de 4m x 3m aproximadament. D'una sola vessant, amb teula de teula àrab, on es pot llegir la data de reconstrucció de la teulada: 1980, gravada en el ciment que junta la cantonada del ràfec de la teulada amb la totxana. Té una xemeneia feta amb 4 teules àrabs posades verticalment i lligades entre elles per un filferro. L'obertura es troba orientada al sud-est, amb una porta d'accés de 1,60 cm x 70 cm d'amplada aproximadament, la llinda de fusta, molt seca pel pas del temps i brancals i llindar realitzats alternant maó i pedra . No té cap altre obertura que permeti el pas de la llum. Tampoc de porta de tancament. Al seu interior s'observa el sostre de la teulada fet amb bigues de ciment i totxana, així com una xemeneia amb graella per cuinar. Per la part del darrera té un petit dipòsit rodó d'uralita que recull les aigües pluvials de la teulada. | 08033-249 | Bosc de les Elies | La teulada ha estat refeta l'any 1980 | 41.6729200,2.1478800 | 429069 | 4613813 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42690-foto-08033-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42690-foto-08033-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42690-foto-08033-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42694 | Trull de les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-de-les-elies | XVIII-XX | Restes d'un antic trull on s'elaborava l'oli procedent del cultiu de les oliveres de Sant Sebastià de Montmajor i Gallifa, entre d'altres. Encara s'observen algunes de les parets, i una de les pedres del molí. No s'ha pogut trobar, degut a la vegetació existent i la terra acumulada als marges, el safareig possiblement cavat a la pedra, i destinat a guardar-hi l'oli procedent de la premsa. | 08033-253 | Les Elies | Construït sota de la roca de la muntanya per on passa el camí de Sant Feliu de Codines a Les Elies, en una balma natural, situada una mica més amunt de la casa que porta el mateix nom. Segons ens explica el Sr. Salvador Torras, en aquest lloc, en ple hivern, hi pot haver una diferència de 18ºC a 20ºC amb la temperatura exterior on es troba la casa. L'escalfor de la pedra permet el creixement a les parets rocoses del té de roca. Segons relata el Sr. Torres, els murs del molí tancaven tota la balma, però amb el pas del temps, i el seu abandonament, fou utilitzat pels pastors per aixoplugar els bens (fins a 300 bens). Com que el calor era tant gran, els pastors enderrocaren bona part dels murs, deixant només una part encara visible, i col·locant un empostissat perquè els bens no fugissin. El procediment de fabricació de l'oli, un cop els pagesos havien separat els terrossos, fulles o branquillons de les olives perquè quedessin netes, carregaven les olives i duien la collita cap el trull. En el molí era on es feia la part de la feina més laboriosa de tot el procés. Es pesaven les olives i s'anaven tirant per la gronsa. Aquesta era una caixa en forma de piràmide que funciona com un embut deixant caure per l'obertura inferior les olives que s'hi havien abocat. A continuació passaven pel bisenfí que portava les olives fins el trull on serien moltes i convertides en pasta. Aquest, estava format per una pedra inferior plana i vàries pedres giratòries unides per un eix . Les curres o moles anaven esclafant les olives que el bisenfí havia portat. Un cop formada la pasta, passaven per la batedora. Les anava remenant de manera constant, per passar després a la pastera, un dipòsit on anava a parar la pasta. Després es passava als esportins que eren uns abassos plans que s'apillaven en una mena de carretó formant el que s'anomena peu. Una vegada el peu acabat era conduït a la premsa la qual exercia una pressió que feia brollar l'oli. A mida que anava regalimant de la premsa era conduït a les bassetes on es neteja va amb aigua i per decantació es separava aquesta de l'oli ja que pesava menys i sura . Un cop acabat aquest procediment, l'oli ja estava a punt per a ésser envasat en gerres, etc. | 41.6731700,2.1576700 | 429884 | 4613832 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42694-foto-08033-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42694-foto-08033-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42694-foto-08033-253-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42695 | Font de les Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-elies | XX | es troba al marge de la resclosa. | Font d'aigua que raja directament de la veta que surt naturalment de la muntanya. Es troba situada en el marge esquerra, al costat de la resclosa de Les Elies. En el marge s'hi va condicionar un petit muret de pedra de 30cm d'amplada x 40 d'alçada, per poder aguantar el tub de material pvc per on raja l'aigua constantment. Aquesta baixa pel marge fins a trobar el curs de la riera de Caldes, per sota de la resclosa. | 08033-254 | Les Elies | Aquest font la va fer el Sr. Salvador Torras, l'any 2006. Segons ens explica, la muntanya del Farell , conté moltes betes d'aigua subterrànies, i només cal cavar una mica sota els Espadats de Les Elies, en un marge, introduir-hi un tub en forma de broc, i un parell d'hores després, comença a rajar aigua. La geologia de la Vall de Les Elies, sobre la qual s'assenta la riera de Caldes bàsicament dues grans unitats, miocè i quaternari-, facilita una important escorrentia que aflora fàcilment als talussos les rieres i torrents i dóna lloc a l'aparició de fonts, algunes de les quals són intermitents en funció de la pluviometria. | 41.6779700,2.1599600 | 430080 | 4614363 | 2006 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42695-foto-08033-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42695-foto-08033-254-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42696 | Font del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rei | XVIII-XIX | cal una neteja de la vegetació així com arreglar el canaló fet amb pedra per on l'aigua sobrant baixa pel marge fins a trobar el curs de la riera. | Font on l'aigua raja directament de la veta que surt naturalment de la muntanya. El marge on es troba la font està fet de pedra seca, amb carreus sense tallar, amb una petita pica també de pedra a un pam de fondària del camí per on raja l'aigua contínuament. Aquesta es perd per un canaló fet amb pedra sense lligar que travessa el corriol fins a trobar el curs de la riera de Caldes. El canaló està malmès pel pas de les vaques i els murs de pedra seca on es troba la font està plena de vegetació, les arrels de la qual, estan malmetent l'estructura pròpiament dita. | 08033-255 | Vall de Les Elies | La geologia de la Vall de Les Elies, sobre la qual s'assenta la riera de Caldes - bàsicament dues grans unitats, miocè i quaternari-, facilita una important escorrentia que aflora fàcilment als talussos les rieres i torrents i dóna lloc a l'aparició de fonts, algunes de les quals són intermitents en funció de la pluviometria. | 41.6778500,2.1598800 | 430073 | 4614350 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42696-foto-08033-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42696-foto-08033-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42696-foto-08033-255-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42699 | Resclosa del Sant Pare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-sant-pare | XIX-XX | Resclosa construïda transversalment en el curs d'aigua de la riera de Caldes amb l'objectiu d'elevar el nivell de l'aigua i desviar-la per aprofitar-la per al rec, mitjançant una canalització cap els cultius dels Sovatges. Situada a la confluència de la riera de Caldes amb el Torrent del Prat del Dalt, fa una trentena de metres de llargada per 1,10m d'alçada i 50cm de gruix. L'estrat arbori que envolta la resclosa està bàsicament dominat per alzinar (quercus), amb algun àlber (Populus alba), i freixe (Fraxinus angustifolia). Els estrats arbustius i herbacis són bastant similars al de l'omeda, però en el cas de les alberedes litorals es caracteritza per presentar vinca (Vinca diformis) i sarriassa (Arum italicum) i jonqueres (Molinio-Holoschoenion), i comunitats dominades per joncs com ara el jonc boval (Scirpus holoschoenus). També hi ha la presència de bardisses i roldor (Rubo coriarietum), molt abundant als marges. Les bardisses un conjunt fitocenològic d'indiscutible personalitat, (Prumetalia spinosi), caracteritzat per la gran quantitat d'espines i l'atapaïment dels arbusts i lianes que l'integren. A la bardissa amb roldor hi prenen una especial rellevància diverses plantes de la família de les rosàcies, totes punxants, com l'esbarzer (Rubus ulmifolius), l'arç blanc (Crataegus monogyna), els rosers (Rosa canina, Rosa micrantha) o l'aranyoner (Prunus spinosa). | 08033-258 | Riera de Caldes | Fins a mitjans del segle XX, les petites rescloses o assuts, havien estat originàriament construïdes amb fusta, maons, o pedra natural. Després, bé per que es van haver d'eixamplar, bé perquè resistissin més a les crescudes de les rieres o rius, es faran de formigó armat. Pel que el Sr. Salvador Torras ens explica, aquesta resclosa va ser construïda pels seus avantpassats, i era controlada cada dia, ja que el cabdal d'aigua era molt més important que actualment. Els seus avantpassats vivien a la masia situada no gaire lluny, de les Elies Velles, que l'any 1714 desaparegué en un incendi. Tot i que varen marxar a viure riera amunt, continuaren ocupant-se del manteniment de la Resclosa i del Molí fariner situat 100 metres més amunt fins que aquest quedà en desús. | 41.6413200,2.1596700 | 430016 | 4610295 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42699-foto-08033-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42699-foto-08033-258-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42700 | Caseta de pou del Prat de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-pou-del-prat-de-dalt | XX | Caseta de pou, feta d'obra, de planta rectangular, de 2m d'amplada per 3,50m de llargada. Coberta a doble vessant, en teula àrab, amb les bigues de formigó. El carener es troba perpendicular a la façana principal que es troba encarada al Prat de Dalt orientada al nord oest. Per sota del carener presenta una petita finestreta amb un arc, que permet la ventilació, per sota mateix una porta de fusta de 80 cm d'amplada. Sortint de la paret, collat a la façana hi ha un ferro que porta uns cables de telèfon en direcció a la masia del Prat de Dalt. La façana està arrebossada i pintada de color blanc. | 08033-259 | Camí de Les Elies | 41.6745000,2.1369000 | 428157 | 4613997 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42700-foto-08033-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42700-foto-08033-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42702 | Col·lecció local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local | XX-XXI | Col·lecció formada pel conjunt de documents, propis de la biblioteca, relacionats amb el municipi de Caldes de Montbui, Vallès Oriental i municipis fronterers i que té per objectiu recollir tots els materials que poden ser útils a l'estudi de la vila, tant del passat, com de l'actualitat i del futur: la història, el marc geogràfic, la cultura, les festes, els costums i les tradicions, l'economia, l'art, etc. També en formen part les obres que tracten sobre els autors nascuts a la comarca o que n'estan vinculats, o aquelles obres que tenen com a autor un calderí. Per tal de seleccionar aquelles obres que han de configurar la col·lecció local de la biblioteca s'han elaborat uns criteris a seguir per fer la corresponent selecció, supeditats sempre a l'àrea geogràfica de Caldes de Montbui, Vallès Oriental i municipis fronterers. L'abast temàtic comprèn el termalisme, Manolo Hugué, història , art, economia, cultura, festes, costums i tradicions de Caldes de Montbui, altres municipis del Vallès Oriental o municipis fronterers del Vallès Occidental (Gallifa, sant Llorenç de Savall, Sentmenat i Palau Solità i Plegamans), la Conca del Besòs (publicacions sobre el riu a AD), Sant Miquel del Fai (espai natural), Pous de glaç (n'hi ha al Montseny, Tagamanent...), altres. Finalment comprèn qualsevol obra d'un autor local sempre que compleixi els següents requisits: que hagi nascut a la localitat; que hagi passat tota o la major part de la seva vida a la localitat, tant si hi ha nascut com si no. En el cas en que un autor publiqui una obra que no tracti algun dels temes especificats, també s'inclourà dins de la col·lecció local. També es poden trobar DVD i vídeos i CD's de Caldes. Pel que fa a les revistes destaca la que publica l'IES Manolo Hugué, 'Carpe Diem', des de l'any 1996; el butlletí editat per l'ajuntament de Caldes 'Casa de la Vila'; del Museu de Granollers 'Lauro Comarcal'; 'L'observatori del Vallès Oriental', editat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental; reculls de premsa local; la revista 'Montbui'; 'La Revista del Vallès', diversos fulletons d'entitats. Hi ha sis revistes pendents del vist i plau per ser catalogades i poder entrar a formar part del fons de la col·lecció local i que són les següents: la revista de 'La Coral Clavé', 'CECMO', 'Vet aquí', 'Tribuna Termal', 'L'Esbarjo'i 'la Raspa'. | 08033-261 | Carrer de Santa Teresa, núm. 3-5 | La biblioteca forma part de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i és de l'ajuntament de Caldes de Montbui, que la gestiona en conveni amb la Diputació. | 41.6743600,2.1418800 | 428571 | 4613977 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42702-foto-08033-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42702-foto-08033-261-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Actualment el director de la biblioteca és el Sr. Juan Moreno Díaz. Els horaris i dies d'obertura són de dilluns a divendres de 15,30 a 20,30 h; els dimecres i dissabtes pels matins, de 10 a 13,30 h. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42705 | Forn de calç III del Prat de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-iii-del-prat-de-dalt | XVIII-XIX | en eixamplar el camí es va enderrocar una gran part del forn de calç. | Forn de calç del qual només en queda el mur orientat al sud-est. Al costat dret del mur, hi ha una cova excavada en el sauló amb el marc d'una porteta de fusta, que servia de refugi. Actualment és ple de bardisses i heura. A l'eixamplar el camí, el mur amb la boca del forn foren enderrocats. | 08033-264 | El Camp Gran | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 41.6718600,2.1455800 | 428876 | 4613697 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42705-foto-08033-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42705-foto-08033-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42705-foto-08033-264-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | El Sr. Oller, propietari de les terres del Prat de Dalt, on es troba el forn, situa en aquest indret, un fet històric. Sembla ser, que durant la retirada de les tropes republicanes, de la Guerra Civil Espanyola, alguns demòcrates republicans, pensant que la única falta que havien comès era estar en el costat dels vençuts, van decidir no passar cap a França a través dels Pirineus. Dos d'ells, van decidir amargar-se en el forn de calç, excavant en un dels costats del forn, una cova de sauló on no s'hi cap de peu. Però la mala sort va fer que els 'regulars del dictador', els trobessin i despullats, els afusellessin allí mateix. El Sr. Oller, no recorda exactament si els cossos dels dos republicans varen quedar enterrats just per damunt del forn de calç, o bé per sota, on hi ha la figuera i els avellaners de la font però que de ben segur que es trobaven allí; el que no recorda exactament si encara hi estan enterrats o si bé, fa uns anys es recuperaren els ossos i foren col·locats en algun nínxol al cementiri municipal. | 94|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42706 | Bassa del Prat de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-prat-de-dalt | XIX | Bassa de planta quadrada que mesura 15m x 15m, i 3 m d'alçada, feta de pedra i maó i arrebossada amb ciment. Els murs mesuren entre 80cm i 1m d'amplada. La part més alta està tallada en biaix i recoberta de rajols de ceràmica vermell. A la cara de migdia, hi ha una escaleta de ferro que permet pujar fins a dalt. La bassa es troba situada a pocs metres del Torrent de la Font del Ferro. | 08033-265 | Camps del Prat de Dalt | 41.6736600,2.1437000 | 428722 | 4613898 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42706-foto-08033-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42706-foto-08033-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42707 | Mina I del Molí d'en Sellés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-del-moli-den-selles | XVII-XVIII | Galeria excavada primerament a la roca i després directament al sauló, que comunica fins a la mina del Dimoni, o mina de la Font del Dimoni. Aquesta mesura 1 metre d'alçada x 50 cm d'amplada màxima, amb un seguit de pous que permeten, en cas d'enderroc o esllavissada d'una part del sostre o mur, treure el sauló amb cabassos lligats a una corda. Aquests pous, que de vegades arriben a fer més de 10 metres d'alçada, tenen la boca tapada. Per accedir al seu interior, cal baixar per unes escales fetes d'obra. Les parets del baixant de l'escala, fins arribar a la boca d'entrada estan fetes de totxana i formigó. Antigament s'hi baixava per un pou. El desnivell és d'uns dos metres i mig. Aquesta mina està en funcionament. La boca d'accés exterior a la mina consta d'una porteta d'accés de ferro, de 60 cm d'amplada x 80 cm d'alçada. | 08033-266 | Entre la riera de Caldes i el torrent del Remei | La mina comunica amb la mina de la Font del Dimoni, situada al Torrent dels Enamorats. Per excavar les mines de sauló s'utilitzaven principalment dues eines: l'escoda i la mitja escoda, una mena de pic corbat. La terra s'anava posant en cabassos i era extreta del seu interior per una mena de rails amb un petit carretó amb rodetes, o bé pels pous d'aeració que es feien cada 20 o trenta metres (de vegades 50 metres); a l'exterior de les boques d'aeració hi havia un company que treia el cabàs ple de sauló lligat amb una corda. Aquests pous acostumaven a ser molt estrets, d'uns cinquanta centímetres a seixanta de diàmetre. Les galeries de les mines de sauló acostumaven a tenir un metre d'alçada, de vegades una mica més, i de vegades, en funció de si al davant tenien una roca, l'accés era molt petit fins a poder tornar a trobar el sauló. En aquests pous s'havia d'accedir-hi amb una espelma per detectar que no tinguessin la guilla i posar en perill la vida dels homes que les construïen o les arreglaven. | 41.6711000,2.1471400 | 429005 | 4613611 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42707-foto-08033-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42707-foto-08033-266-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | El seu propietari realitza el manteniment de la mina | 94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42708 | Bassa de la mina del Molí d'en Sellés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-mina-del-moli-den-selles | XIX | Bassa de planta trapezoïdal, que mesura 2,50 metres de fondària. Els murs tenen 40 cm de gruix. Aquesta es troba situada just per sota d'una mina de sauló que comunica amb la mina de la font del Dimoni, entre tres murs de contenció; el del fons, és un mur que aguanta part del marge d'una feixa; l'altre mur aguanta part del camí que travessa la propietat i que mena al molí fariner; el darrer, encarat al nord, aguanta el marge del camí. Es poden observar cinc arcs rebaixats, construïts amb volta de maó, i aguantats per pilars, que tenen una funció decorativa, i passen en part per sota de la feixa. A l'extrem del mur situat a migdia hi ha el bunó de la bassa, amb la pica de distribució d'aigua cap a lles diferents canals del reg dels horts, que fan córrer l'aigua d'una feixa a l'altra aprofitant el desnivell del terreny fins arribar a la riera. | 08033-267 | Entre la riera de Caldes i el torrent del Remei | 41.6687300,2.1625700 | 430287 | 4613335 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42708-foto-08033-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42708-foto-08033-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42713 | Mina II del Molí d'en Selles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-ii-del-moli-den-selles | XVII-XVIII | l'aigua és excel·lent. | Galeria excavada directament al sauló. Aquesta mesura 15 metres de llargària per 1,10m d'alçada x 50 a 60cm d'amplada màxima, sense disposar de cap pou per airejar. Per accedir al seu interior, cal obrir una porteta situada al fons del celler. Un cop dins, hi ha una fresquera, amb un banc circular excavat directament al sauló. A l'esquerra de la fresquera, ja s'observa l'interior de la mina on l'aigua brolla directament de la roca del fons. Per recollir l'aigua, hi ha una filera de totxanes que la retenen de manera que aquesta mitjançant una petita canalització va a parar a la font que es troba a l'era del molí. La temperatura es manté constant tot l'any. | 08033-272 | Entre la riera de Caldes i el torrent del Remei. Dins del celler. | Per excavar les mines de sauló s'utilitzaven principalment dues eines: l'escoda i la mitja escoda, una mena de pic corbat. La terra s'anava posant en cabassos i era extreta del seu interior per una mena de rails amb un petit carretó amb rodetes, o bé pels pous d'aeració que es feien cada 20 o trenta metres (de vegades 50 metres); a l'exterior de les boques d'aeració hi havia un company que treia el cabàs ple de sauló lligat amb una corda. Aquests pous acostumaven a ser molt estrets, d'uns cinquanta centímetres a seixanta de diàmetre. Les galeries de les mines de sauló acostumaven a tenir un metre d'alçada, de vegades una mica més, i de vegades, en funció de si al davant tenien una roca, l'accés era molt petit fins a poder tornar a trobar el sauló. En aquests pous s'havia d'accedir-hi amb una espelma per detectar que no tinguessin la guilla i posar en perill la vida dels homes que les construïen o les arreglaven. | 41.6406300,2.1591600 | 429973 | 4610218 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42713-foto-08033-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42713-foto-08033-272-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42718 | Caseta de pou de la Torre Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-pou-de-la-torre-marimon | XIX | Caseta de planta rectangular, amb una sola planta; la coberta és a dues aigües, feta de teula àrab i bigues de fusta, amb un ràfec format per dues fileres de maons superposats. El carener és perpendicular a la façana orientada a migdia, en la qual només hi ha una obertura, per la qual s'observa un pou, de grans dimensions. Tant les parets de l'edifici com les llindes i brancals de les obertures estan construïdes amb maons. Per la façana orientada a ponent, hi ha la porta de fusta que dóna accés al pou. Adossat per la façana orientada al nord, hi ha un altre edifici, més gran que la caseta del pou. Aquest és de planta rectangular, amb una sola planta i coberta a dues aigües, fetes de teula àrab. Per sota dels careners orientats a les façanes de ponent i d'est, hi ha un ull de bou. Les parets estan construïdes amb pedra aplanada d'un costat i disposada irregularment. Les obertures de les quatre façanes estan disposades simètricament; les llindes i brancals i cantoneres de la caseta s'han construït amb fileres de maons, la disposició de les quals imita els carreus de pedra utilitzats en moltes construccions antigues de la població. Aquest segon edifici serveix de magatzem. | 08033-277 | El Prat de les Déus | 41.6125100,2.1693300 | 430790 | 4607088 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42718-foto-08033-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42718-foto-08033-277-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42723 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia-0 | XIX | Font que prové d'una veta d'aigua del torrent de Sant Sebastià. Aquesta es troba situada en una marge on hi ha una vegetació arbòria , composada per plataners i llorers i roldor. La font es troba ubicada en un petit recinte de planta rectangular, a la qual s'hi accedeix per uns esglaons de pedra (lloses de pedra d'esmolar). L'aigua raja per un petit broc adossat a la paret de pedra que aguanta el marge on es troben els plataners, i es perd per un canaló situat al terra cap a un desguàs situat a la paret del davant, que aguanta un segon marge d'uns dos metres d'amplada. Aquest desguàs comunica per sota terra, amb un antic safareig on la gent de Sant Sebastià anava a rentar la roba. Està fet amb blocs de pedra vermella treballada destacant del pedregam de construcció de la resta de mur. A la paret del fons, oposada a les escales, hi ha un banc de pedra adossat que va de punta a punta. | 08033-282 | Serrat de Dalt. Per sota de l'esplanada on es fa l'Aplec de Sant Sebastià | Anomenada també la Font del poble. El maig de l'any 2008, la brigada municipal fa una intervenció de neteja i desbrossada del lloc, arranjant també el camí d'accés. | 41.6645000,2.1201400 | 426750 | 4612901 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42723-foto-08033-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42723-foto-08033-282-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Durant el treball de camp, la font rajava de manera constant, encara que no amb molta força. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42724 | Safareig de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-sant-sebastia | XIX | Safareig de planta rectangular, de 3, 50 m x 2,50 m, amb dos compartiments, un per rentar i l'altra per esbandir la roba. La rentadora està feta de maons de pedra i a l'extrem dret hi ha una llosa plana de pedra d'esmolar que permetia posar el cova de la roba. Està fet de pedra, arrebossat per l'interior. El mur de la rentadora ha estat arreglat en vàries ocasions, com ho demostra la utilització de ciment i maons. Per arribar fins a la rentadora hi ha un marxapeus fet de pedra i maó. Per omplir-lo s'aprofitava l'aigua provinent de la font que es troba cinc metres més amunt. L'aigua sobrant de la font passava per sota un canaló fet de pedra amb un lleuger pendent i omplia el safareig. Actualment el safareig està molt deteriorat i s'ha anat omplint de terra fins al punt que hi ha vegetació arbòria al seu interior (llorer i roldor) | 08033-283 | Serrat de Dalt. Per sota de l'esplanada on es fa l'Aplec de Sant Sebastià | No es coneix la data exacta de la seva construcció però segurament data de finals del segle XIX, inicis del segle XX. En tot cas, el safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai de neteja i de relació social. Era el lloc de trobada i de fer petar la xerrada entre rumors, sorolls barrejats de cops de pala sobre la roba mullada del frec de les pastilles de sabó i un continu circular de l'aigua. L'arribada de l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va fer que els safareigs públics caiguessin en dessús. La recuperació dels safarejos és l'estirament relacionat amb el seu valor com a patrimoni arquitectònic, reflex i mostra d'unes construccions funcionals i utilitàries pròpies d'una determinada època i, per tant, amb característiques específiques. Un altre enfocament és el que des de la història social, i especialment la història de la dona, tenen en tant que espai de comunicació entre dones que configura uns elements de relació que han desaparegut a partir de l'acabament de la funció i de l'ús d'aquests espais amb l'aparició de l'aigua corrent primer i les rentadores després. | 41.6644700,2.1202200 | 426757 | 4612898 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42724-foto-08033-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42724-foto-08033-283-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42725 | Cementiri de Sant Sebastià de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-sebastia-de-montmajor | XVII-XIX | Cementiri municipal format per un conjunt de construccions funeràries organitzades dos espais bàsics sense carrers ni passeigs. El perímetre és de planta irregular, amb murs de pedra i lligam d'argamassa arrebossats, a excepció del mur orientat a migdia, on s'aprofita la façana de l'ermita de Sant Sebastià. L'entrada principal del cementiri està situada per la façana de ponent. La portalada consta d'un portal formant un arc de mig punt, amb un barri de doble fulla de ferro forjat; està integrada a un mur perimetral que resseguint la porta acaba amb una coberta a dues aigües, feta de maó. A l'entrada hi ha un parterre on es poden veure enterraments segurament més antics, a nivell de terra, sense làpida, tant sols amb una creu de fusta. Resseguint el perímetre del petit cementiri, hi ha un seguit de panteons dobles, recordant una capelleta, amb teuladeta a doble vessant en teula àrab. Una altra construcció destacable és un seguit de nínxols disposats en tres pisos; la coberta és a doble vessant i en teula àrab. Tocant al mur de migdia, hi ha l'ossera. Al seu damunt hi ha una làpida que prové d'algun nínxol, amb la inscripció 'AQUÍ DESCANSAN ELS RESTOS Rt. ESTEVE MASSAVEU I ROVIRA, NATURAL DE CASTELLA I RECOTR QUE FOU DE S SEBASTIÀ. MORÍ ALS 10 DE NOVEMBRE DE 1889 A LA EDAT DE 55 ANYS. LA SUA FAMÍLIA LI DEDICA AQUEST RECORT. R.I.P.A.'. A l'interior del cementiri hi ha varis xipresos segurament centenaris. | 08033-284 | Serrat de Dalt | Les tombes més antigues només porten una creu de fusta al damunt i es troben molt a prop del mur de l'església orientat a migdia. Les dates més antigues que es poden llegir en vàries de les làpides pertanyen al segle XVII. | 41.6642300,2.1189600 | 426652 | 4612872 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42725-foto-08033-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42725-foto-08033-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42725-foto-08033-284-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | La clau del cementiri es guarda a la rectoria. | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42726 | Font del Mas Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-farell | XIX-XX | actualment no raja | Font construïda en el torrent del Molí, al peu de la carretera, en una zona obaga de la muntanya del Farell. Situada en un torrent i envoltada per vegetació arbustiva i composada d'esbarzers, heura i aritjol; i envoltada per alzines. La font consta d'un mur de retenció de pedra arrebossada situat al marge més alt, d'on surten dos brocs formats per un tub de ferro. El broc més alt servia per beure a galet, i el més proper a la pica, per omplir càntirs i cantimplores. Per sota, una pica de pedra no massa gran, i varis murs que fan de pedrís al mateix temps que retenen la terra i els marges del torrent. Per accedir a la font des de la carretera cal pujar per un esglaó de pedra, que està cobert de fulles, i ja al peu de la font, per un marxapeus. | 08033-285 | Muntanya del Farell | 41.6593200,2.1347000 | 427957 | 4612314 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42726-foto-08033-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42726-foto-08033-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42727 | Turó de la Tomba dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-tomba-dels-moros | XIII-XVII | S'observen les marques al terra però la vegetació i un arbre caigut al damunt mateix fa que gairebé no es poden distingir si no és amb l'ajut d'una persona que coneix molt bé l'indret. | Restes de tres tombes antropomorfes, excavades al terra, dalt del turó, amb els peus orientats al nord-est. Actualment estan plenes de vegetació i part de la capçada d'un pi les ha tapat. No obstant això, traient una mica de molsa i pinassa, s'endevina la forma de la tomba. Estan disposades una al costat de l'altra. | 08033-286 | Serrat de Dalt. Turó davant de la façana de migdia del cementiri | El Sr. Josep Coll i Torn i el seu fill, expliquen que aquestes tombes foren excavades fa uns anys, però no recorden per qui. Al seu interior pogueren observar restes d'esquelets i aixovar, sense recordar on va anar a parar tot el material. | 41.6592600,2.1191600 | 426663 | 4612320 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42727-foto-08033-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42727-foto-08033-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42727-foto-08033-286-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42728 | Luthier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/luthier | XX | Taller situat al primer pis de la rectoria, per sobre del restaurant, on el mestre luthier es dedica a la construcció, restauració i conservació d'instruments de corda. Un cop fabricat l'instrument el luthier li dóna la màxima qualitat de so. Destaquen instruments com el rabel', el 'salterí', la 'dulcinea', el 'xicoten', i les 'espinetes'. Les eines emprades són semblants a les eines d'ebenista, però molt més petites; algunes d'elles són molt especials destacant les eines que permeten mesurar les peces i els raspalls per a construir les tapadores de les armòniques. Pel que fa als tipus de fusta utilitzades pel mestre luthier Caparrós són: el palissandre (Dalbergia sp.), la bulnèsia (Bulnesia arborea), el granadillo (Guibourtia sp.), el boix (buxus sempervirens), la bobinga (Guibourtia sp), el cocobolo (Dalbergia refusa), i la noguera (Juglans regia) | 08033-287 | La Rectoria. Serrat de Dalt, núm. 1. Sant Sebastià de Montmajor | El Sr. Josep Antoni Caparrós es dedica a la fabricació, reparació i restauració d' instruments de música de corda pinçada o fregada tals com els violins, violes, violoncels, violes d'amor, guitarres, etc.. Segons ens explica el Sr. Caparrós, la seva passió per aquest art, va començar en un mercat medieval. Des de l'edat dels 13 anys i fins els 55, es va dedicar a l'ebenisteria. Un dia, visitant un mercat medieval, va conèixer al mestre luthier, Martí Romero, que en aquells moments estava construint un rabel; això va interessar al Sr. Antoni, i decidí matricular-se a l'escola-taller que el Sr. Romero té encara actualment a Sabadell. Després de vuit anys, encara continua l'aprenentatge, ja que segons el Sr. Caparrós, 'sempre hi ha alguna cosa nova per aprendre'. Quatre anys després d'haver començat l'escola-taller, el Sr. Antoni va tenir l'oportunitat de reconstruir el restaurant de 'La Rectoria' a Sant Sebastià de Montmajor, i decidí instal·lar el seu taller a la planta pis, on treballa durant la setmana i els caps de setmana els dedica al restaurant. Com el Sr. Caparrós ens explica, el terme deriva de luth (llaüt). L'ofici de luthier comença per una formació professional de diversos anys. L'art d'aquests professionals comença amb la tria de les fustes que s'empraran, determinants per a l'estètica de l'instrument i sobretot per a la qualitat sonora, i segueix amb la fabricació de l'instrument pròpiament dit, fase en gran part artesana. Tota una gamma d'eines específiques de l'ofici, idèntics a aquells emprats d'ençà el segle XVII, es fan servir per treballar les peces que componen l'instrument - a tall d'exemple, per al violí, n'hi ha aproximadament 80 - per a ajuntar-les i enganxar-les. El luthier fa també un paper de manteniment dels instruments i arquets, de reparació i fins i tot de restauració del patrimoni instrumental. Certs luthiers són també arqueters (fabricants d'arquets), però això continua sent un ofici específic. El luthier numèric també ha fet la seva aparició d'ençà els anys 1970. Per aquesta denominació, el luthier (fabricant del so) torna cap a la definició original de la lutheria: la fabricació de l'inaudit. D'aleshores ençà, es tracta d'emprar en composició contemporània (o de barrejar amb instruments clàssics) els instruments apareguts amb l'era electrònica: caixa de ritmes, scratch, vocoder i sampler. Alguns anomenen igualment «luthier», per abús del llenguatge, un fabricant de sacs de gemecs, i per extensió, del fabricant d'instruments de música tradicional. | 41.6644000,2.1188200 | 426640 | 4612891 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42728-foto-08033-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42728-foto-08033-287-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Josep Antoni Caparrós | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42755 | Font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol | XX | Font d'aigua construïda sobre una base quadra feta en un sol bloc de pedra d'esmolar, per damunt de la qual s'ha aixecat un pedestal de forma trocoïdal, acabat amb una llosa motllurada que fa de coberta. Damunt d'ella hi ha la figura d'un cargol esculpit en un bloc de pedra granítica, amb el cap aixecat i la closca amb incisos. No té banyes. L'aigua raja polsant el botó d'una aixeta de bronze collada al pedestal. Per sota d'aquesta, a trenta-cinc centímetres, hi ha la pica on cau l'aigua feta en un sol bloc de pedra d'esmolar; aquesta és de planta rodona, adossada a la paret. La font es troba en una placeta amb el terra realitzat amb lloses planes irregulars de pedra d'esmolar. En aquesta hi ha tres bancs per seure i vegetació diversa, destacant 5 abèlies (Abelia floribunda), tres truanes (Lingustrum japonicum) i sis azahars de la Xina (Pitosporum tobira). | 08033-314 | Plaça del Marquès de Caldes de Montbui | 41.6360700,2.1616300 | 430174 | 4609710 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42755-foto-08033-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42755-foto-08033-314-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42756 | Monument al 70è aniversari de la IIa República | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-70e-aniversari-de-la-iia-republica | XXI | Placa commemorativa de forma quadrada, realitzada en marbre negre amb una inscripció gravada amb lletres grises amb la llegenda ' 70è aniversari de la II a República. En homenatge als seus defensors. 14-04-2001. Aquesta placa es troba enganxada damunt d'un pedestal amb la coberta inclinada, realitzat amb totxo i ciment i recobert amb plaques de marbre gris. Mesura 70 centímetres d'alçada i es troba ubicada dins d'un dels parterres de la zona enjardinada més propera a les escales que condueixen de l'ajuntament a la plaça. | 08033-315 | Plaça de l'Onze de Setembre | Després de ser inaugurada la Plaça Onze de Setembre, que de fet havien estat els jardins de l'antic balneari La Salut i Garau, durant els segles XVIII i XIX, es col·locà una placa que fou inaugurada el 14 d'abril de l'any 2001, pel 70è aniversari de la Segona República, en memòria i homenatge als seus defensors. Cada any es recorda aquesta data amb un acte simbòlic. L'any 2008, l'Ajuntament de Caldes de Montbui es va sumar als actes de commemoració del 77è aniversari de la proclamació de la Segona República i, per aquesta raó, la bandera republicana va ser penjada al balcó de l'ajuntament. L'alcalde Jordi Solé va afirmar que 'l'Ajuntament de Caldes dóna suport i se suma als actes de commemoració de la República, perquè amb el pas dels anys es fa cada vegada més necessari donar a conèixer els fets històrics que van ocórrer a casa nostra fa 77 anys'. | 41.6343800,2.1628200 | 430271 | 4609522 | 2001 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42756-foto-08033-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42756-foto-08033-315-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42757 | Monument de la vila de Caldes als seus ancians | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-vila-de-caldes-als-seus-ancians | XX | Placa commemorativa realitzada en metall polit, que consta de dues parts: una primera en relleu mesurant un metre per 80 centímetres, representant dos avis sentats en un banc, que s'agafen per la mà mirant-se tendrament. Tots dos van vestits recordant el segle XIX. La segona, una placa més petita, també realitzada en metall, amb les lletres en relleu, col·locada per sota, en el basament, amb la inscripció ' LA VILA DE CALDES DE MONTBUI ALS SEUS ANCIANS, AMB MOTIU DEL VI è CENTENARI DE LA RESIDÈNCIA SANTA SUSANNA (1386-1986). 20 D'ABRIL DE 1987'. Aquestes plaques estan col·locades damunt d'un basament construït amb totxo i ciment i arrebossat, amb una petita motllura per suportar el pes del relleu dels avis. El monument es troba situat a la Plaça de Catalunya, en una zona enjardinada, rodejada per vegetació arbustiva i arbòria, amb bancs i una font del tipus Barcelona a la banda oposada de la plaça, destacant un llorer reial (Prunus laurocerasus), dues pruneres vermelles (Prunus ceracifera pisardii), un lledoner (Celtis autralis) i un xiprer comú (Cupressocyparis leilandii) i vuit til·lers platejats (Tilia tomentosa). | 08033-316 | Plaça de Catalunya | Monument ofert per la vila de Caldes de Montbui als seus ancians amb motiu del sisè centenari de la residència 'Santa Susanna' (1386 - 1986). Aquest fou inaugurat el 20 d'abril de l'any 1987. | 41.6305700,2.1643200 | 430392 | 4609097 | 1987 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42757-foto-08033-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42757-foto-08033-316-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Badia | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42758 | Monument a Pau Surell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pau-surell | les lletres gravades comencen a tenir dificultats per ser llegides. Porta restes de grafitis de color negre a la placa de marbre com darrera la façana de l'església | Placa de marbre que mesura 1,20 cm d'alçada per 60 cm d'amplada recolzada sobre un suport fet de totxo, arrebossat, i col·locada sobre una base de granit rectangular posat al terra, en una jardinera delimitada per un tancament de maons disposats en sentit horitzontal, un al costat de l'altre, com a plec de llibre, i situada a la façana orientada al sud-oest de l'església de Santa Maria. La placa porta una inscripció gravada amb la llegenda 'PABLO SURELL. ESCULTOR. QUE LABRÓ LA PUERTA MONUMENTAL DE LA IGLESIA DE SANTA MARIA EN 1701' Per sota hi ha gravat l'escut de Caldes amb l'any en que la vila dedicà el monument a l'escultor: '1955'. | 08033-317 | Plaça Pau Surell | La plaça Pau Surell fou Inaugurada el 22 d'octubre, primer diumenge de la Festa Major, de l'any 1955. Abans de ser inaugurada, aquesta plaça era un espai erm entre el darrera de l'església i la muralla de la riera. L'any 1952, el conservador del Museu Marítim de Barcelona, Sr. Enric Cubas, aportà una dada molt interessant respecte a la façana de l'església de Santa Maria, descobrint que l'autor de l'obra escultòrica de la façana era Pau Surell, l'any 1701, i no M. Fiter com s'havia cregut fins llavors. El consistori va decidir fer aquesta plaça dedicada a P.Surell en homenatge del seu pas per Caldes de Montbui. Hi assistiren a l'acte, l'alcalde d'aquella època,el Sr. Joan Riba; el jutge de pau, el Sr. Amat de Sans, el conservador del Museu Marítim de Barcelona i el capellà que va beneir la plaça, Joan Calmet. També hi va assistir un representant de la Diputació Provincial de Barcelona. Originàriament es va realitzar un empedrat del paviment; es col·locà una barana de pedra que separava la plaça del desnivell de la riera; s'instal·laren diversos bancs i també es construí una petita bassa amb un sortidor d'aigua al mig. L'acte es va tancar amb una audició de sardanes per part de la Cobla la Principal de la Bisbal. | 41.6323500,2.1621400 | 430212 | 4609297 | 1955 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42758-foto-08033-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42758-foto-08033-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42759 | Deesa Ceres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/deesa-ceres | XX | Estàtua de bronze, feta en motllo, representant a la deesa Ceres, deesa de la agricultura, les collites i la fecunditat posada damunt d'un pedestal de marbre gris, amb una placa de marbre blanc collada al davant amb la inscripció 'LA DEESA CERES PER MANOLO HUGUÉ. 18-02-1945'. | 08033-318 | Plaça de la Font del Lleó | Aquesta estàtua fou realitzada per Manolo Hugué el 18 de febrer de l'any 1945. La deesa romana Demèter (Ceres, en la mitologia grega) era la divinitat de l'agricultura, de la terra jove i fèrtil i la protectora del matrimoni; gràcies a ella, les llavors germinaven, el blat naixia i els arbres donaven els seus fruits per alimentar les persones. Aquells eren els temps de les primaveres eternes, de camps verds i esplendorosos. | 41.6342900,2.1616600 | 430174 | 4609513 | 1945 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42759-foto-08033-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42759-foto-08033-318-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Manolo Hugué | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42761 | Casa al carrer Pi i Margall, núm. 66 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-pi-i-margall-num-66 | XX | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana i transitable, i una balustrada que fa de barana. La seva façana es composa mitjançant una sèrie d'eixos verticals que ordenen les diferents obertures. La façana principal que dona al carrer Pi i Margall es composa de tres fileres verticals d' obertures, que disminueixen de mides amb l'alçada, ressaltant la central ja que es tracta d'una balconera vidriada, decorada amb columnes, i amb un gran voladís, el sostre de la qual serveix al mateix temps de voladís per a la balconera central del segon pis. Les obertures de la primera planta són finestres reixades formant un arc de mig punt; el portal d'accés al cancell també és reixat. Un cop dins, hi ha una porta vidrada per la qual s'accedeix directament a l'interior de la casa. L'edifici està rematat per una cornisa i una balustrada clàssica que fa de barana. L'acabat de la façana és un estucat imitant els carreus de construcció. La façana que dóna amb el carrer Rector Alemany té dos volums diferenciats. Un primer volum composat per planta baixa i dos pisos i un segon volum que consta de planta baixa, pis i terrassa resseguida per una balustrada per la qual es pot observar tot el jardí interior de la propietat. La façana del primer volum presenta una planta baixa amb tres obertures reixades formant un arc de mig punt; al segon pis, les tres obertures es transformen en finestrals rectangulars que comuniquen amb una balconera amb voladís i barana de ferro; al segon pis, tres obertures simètriques, formant un arc de mig punt. A banda i banda d'aquesta façana hi ha uns esgrafiats florals de gran qualitat. La façana queda rematada per una cornisa per damunt de la qual hi ha uns ulls de bou i seguidament la balustrada, centrada per un frontó esgrafiat amb la data de construcció de la casa '1933'. | 08033-320 | Carrer Pi i Margall, núm. 66 | Casa del carrer Pi i Margall construïda l'any 1933 per l'arquitecte M. Puig. | 41.6305300,2.1651200 | 430458 | 4609092 | 1933 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42761-foto-08033-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42761-foto-08033-320-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | M. Puig | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc