Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42534 | Casa Avinguda de Pi i Margall, 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-avinguda-de-pi-i-margall-25 | GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XIX | Casa de planta rectangular, que consta de planta baixa i coberta plana transitable. Per les seves característiques es tractaria d'una casa d'estiueig, decorada amb elements arquitectònics d'estil clàssic. La façana presenta tres obertures proporcionals ambdós costats. La porta de fusta, queda centrada a l'amplada de l'edifici. Aquesta té unes pilastres de secció quadrada adossades a la paret formant-ne un relleu de reforç, però amb una funció bàsicament decorativa. Per damunt del portal, i seguint la línia horitzontal de la façana, hi ha un frontó circular d'estil clàssic, col·locat com a element decoratiu, d'aspecte protector, on dins del timpà hi ha un rosetó circular, amb el relleu d'un bust masculí on per damunt de les espatlles deixa sortir la túnica que vesteix aquest personatge. Al cap hi porta un barret amb les ales d'un ocell. Al costat d'aquest rosetó, les inicials esgrafiades amb un to vermellós 'J. V.' Per damunt, amb les mateixes característiques, l' any '1894'. El frontó queda coronat per tres motllures amb decoració vegetal, una central i dues als extrems. L'entaulament es perllonga per tota la façana, en forma de cornisa i amb un seguit de mènsules decoratives. La coberta queda rematada per darrera el frontó amb un muret on a cada cantonada s'ha col·locat elements decoratius vegetals. Davant de la casa hi ha un petit jardí amb un passadís centrat fins al barri o reixat de doble full i aguantat per dues pilastres quadrades al damunt de les quals hi ha uns vasos que tenen funció de jardinera. Seguint el mateix estil, per damunt d'un muret, fent ofici de tancament de la propietat hi ha una tanca o reixa formada per un conjunt de barres paral·leles acabades en punta de fletxa. | 08033-93 | Avinguda de Pi i Margall, núm. 25 | 41.6317700,2.1642900 | 430391 | 4609231 | 1894 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42534-foto-08033-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42534-foto-08033-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42534-foto-08033-93-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 99|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42623 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-4 | (VARIS AUTORS). 2008. Setmanari Montbui. Festa Major 2008. III època. Any XXX. Núm. 1.402. Ed. Associació de Promoció Informativa Cultural. | Setmana festiva que s'inicia la segona setmana del mes d'octubre aproximadament (10 d'octubre per l'any 2008) i finalitza amb l'Aplec del Remei, conegut també com la Capvuitada (tercera setmana del mes d'octubre, aquest any el dia 19). Durant els actes de la Festa Major, es fan les activitats usuals d'aquestes ocasions: manifestacions de caràcter tradicional com el correfoc, els gegants o timbalers; esportives; festes infantils; teatre; ball, trobades de cotxes, encesa del campanar i castells de focs,etc. Un vell costum arrelat a Caldes és la celebració de l'Aplec del Remei amb una missa a l'ermita del Remei, seguit de la trobada de carros i pujada al santuari, la trobada de puntaires, una segona missa seguida de la cercavila de Capvuitada on hi participen els gegants, castellers, agrupacions sardanistes i de bastoners. Aquesta s'inicia cada any a la Plaça de la Font del Lleó i finalitza al Santuari del Remei. També hi ha una ballada de sardanes. Quan acaba el dia, i coincidint amb la finalització de la Festa Major, hi ha un concert anomenat 'de Capvuitada', a l'església de Santa Maria. | 08033-182 | Pels carrers del nucli urbà de Caldes | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 42630 | Llegenda de La Torre Roja o les lligacames de les sis donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-torre-roja-o-les-lligacames-de-les-sis-donzelles | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. | publicada | Llegenda que relata com un capità anomenat Guillem de Zaportella, valent de mena, un dia va ser recompensat. Guifré el Pelós, li va dir que triés una de les tres coses que li oferia en recompensa a la seva lleialtat: en primer lloc li oferia cinquanta almogàvers; en segon lloc, podia fer-lo senyor d'un castell, i per últim, li oferia l'oportunitat d'escollir entre els seus familiars, els sis més intrèpids, als quals Guifré els nomenaria cavallers amb la condició de que servissin al capità de Zaportella. Aquest últim tria la tercera opció. En arribar el dia de ser nomenats cavallers, el comte els feu jurar protecció als dèbils, orfes, i obediència al seu capità. Un cop acabada la cerimònia marxaren cap al seu campament, i abans d'arribar-hi es van topar amb uns nuvis. La núvia anava acompanyada de cinc donzelles. El capità va oferir a la núvia va oferir-li protecció i en regal de noses li donà una cinta d'or. Evidentment els cinc cavallers van fer el mateix amb les donzelles que acompanyaven a la núvia. En arribar el vespre, els cavallers, oblidant el jurament van anar al poble i varen agafar les donzelles i la núvia i les dugueren cap a una Torre damunt d'un turó de Caldes. El marit desesperat que tenia coneixement de la cinta d'or va córrer fins al capità Zaportella explicant-li el que havia passat. El capità aparegué en primer lloc, seguit del marit, el pare de la núvia i altres familiars de les donzelles. En entrar a la torre, va fer deslligar a les donzelles i ordenà que posessin sis ganxos al sostre amb sis cordes. Després demanà a les donzelles les lligacames per fer-ne sis nusos corredissos per penjar els sis cavallers. Malgrat la por, les donzelles van demanar al capità que els perdonés la vida. Guillem però no les va voler escoltar i preparà la sentencieu-ne dels cavallers demanà al capità que els permetés clavar-se una espasa al pit per no ser penjats com uns vulgars malfactors. El capità acceptà la súplica. Un cop morts, el terra de la torre, quedà banyada per la sang. A partir d'aquell moment la torre s'anomenà Torre Roja. | 08033-189 | Carretera de Caldes a Sentmenat. Cim del turó de la Torre Roja, al costat del poblat ibèric. | 41.6337600,2.1410300 | 428455 | 4609471 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42630-foto-08033-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42630-foto-08033-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Segons explica en Pepet de la Rectoria, de Sant Sebastià de Montmajor, hi ha alguna altra versió, però no la recorda amb exactitud. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42631 | Llegenda de La Fada del Campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-fada-del-campanar | HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. | publicat | Llegenda que relata que al campanar de l'església de Santa Maria fa molts i molts anys hi vivia una fada a la qual li agradava molt fer entremaliadures. Tan podia tocar a somatent, i riure en veure els homes del poble sortir de casa en plena nit i empipats tornar a dormir en veure que no passava res, com fer-les tocar just abans que sortís el sol, despertant a tothom. Està clar que pagesos, i altra gent del poble, s'enfadaven d'allò més amb el campaner del poble pensant que era ell. El campaner callava, resignat; ell coneixia l'existència de la fada, però en tota la tradició de campaners de la seva família, ningú mai havia parlat de l'existència de la fada. Sort que quan s'apropaven tempestes, la fada feia repicar les campanes tan i tan fort que els núvols fugien, i llavors els vilatans felicitaven el campaner, que prou sabia que havia estat obra de la fada. Un dia, en Pere, un noi de dinou anys, fill del campaner, i que encara no s'havia iniciat en l'ofici, desconeixedor de l'existència de la fada i cansat de les bromes pesades dels companys, va decidir esbrinar que li passava al seu pare. Un dia a la nit, va pujar dalt del campanar i s'amagava, a l'espera de veure el seu pare; sense resultat tornà a provar-ho dia rera dia. Una nit, la fada, que només pot ser vista si un raig de lluna la travessa, es va compadir d'en Pere i es deixà travessar per un raig de lluna. En veure-la va voler agafar-la, però amb tanta mala sort que va caure al terra i perdé el coneixment. En Pere, continuava anant nit rera nit per veure la fada, sense cap resultat, i entre les seves penes recordà una història que li havia explicat el seu avi quan era petit que deia que les fades eren uns éssers que només es podien veure si les travessava un raig de lluna plena. També li havia explicat que la nit de Sant Joan, aquestes anaven al gorg d'en Pèlags i allí es podien veure perquè era una nit especial, però tot això s'havia de fer tenint cura de no ser vist, ja que els càstigs eren terribles. Així que va decidir esperar la nit de Sant Joan i amagar-se darrera una pedra del gorg. De cop i volta les fades apareixeren una darrera l'altra, fins que la del campanar va arribar. En Pere, oblidant les paraules del seu avi es deixà veure i les fades van decidir castigar-lo severament convertint-lo en roc per sempre més. La fada del campanar acceptà el càstig però demanà que la nit de Sant Joan pogués tornar-la a veure i així acabà. Mai més ningú tornà a veure en Pere, tan sols, la fada del campanar la nit de Sant Joan. | 08033-190 | Església de Santa Maria | 41.6323600,2.1625800 | 430249 | 4609298 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42631-foto-08033-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42631-foto-08033-190-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 42643 | Pedrera del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-remei | BIRDLIFE INTERNATIONAL. (2004). Phalacrocorax carbo. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. LlORENTE, GUSTAVO (1988). Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 80. Barcelona. VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. | Pedrera que actualment s'utilitza com a embassament d'aigua potable per l'abastiment de la vila de Caldes de Montbui. La seva profunditat màxima és de 22 metres. L'aigua prové bàsicament de la capa freàtica que quedà al descobert durant l'extracció de pedra, i de la riera de Caldes. Aquesta última arriba aquí per una xarxa, controlada per l'empresa GMSSA. L'interès d'aquest lloc, radica en que des de que s'utilitza com a embassament s'hi han instal·lat diverses espècies d'ocells, alguns d'ells hi passen fins i tot l'hivern: S'ha pogut observar la presència del bernat pescaire (Ardea cinerea). Poden arribar al metre d'alçada i presenten un plomatge grisós que esdevé més lluent durant l'època reproductiva. La seva alimentació es principalment de peixos, granotes i insectes, però també poden capturar petits mamífers i ocells. També es pot veure el corb marí gros (Phalacrocorax carbo). Són de mida gran (91 cm), amb el plomatge negre tret dels laterals de la cara i sota el bec, on apareix un gran floc blanc; els joves són més terrosos, amb parts inferiors clares. S'alimenta exclusivament de peixos que han estat introduïts pels pescadors (barb i la carpa bàsicament). Acostumen a reposar dalt d'un lloc rocós, en un racó tranquil, que utilitzen per dipositar-hi els excrements, els quals s'identifiquen per la seva blancor. També se'l pot observar posat a la vora de l'aigua o damunt de la plataforma que es troba al mig de l'embassament, amb les ales esteses per eixugar-les al sol. Finalment, destaca d'entre d'altres espècies, l'ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos) és una espècie d'ànec que viu a prop dels rius i estanys. | 08033-202 | Al nord del terme municipal | 41.6453800,2.1591600 | 429978 | 4610746 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42643-foto-08033-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42643-foto-08033-202-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 42644 | Molí del Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castellvell | BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històricde noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalaunya de Barcelona. 90 anys d'activitats - 1904-1994. XXVI Premi 'Sant Bernat'. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. | XVII-XVIII | Molí de la riera de Caldes de planta rectangular. No conserva la coberta. Consta de planta baixa i planta de fonamentació. La planta baixa és on hi havia les pedres de moldre i des d'on es desguassava l'aigua cap a la planta de fonamentació que conserva la canal de desaigua que dóna a la riera. Els paraments estan fets de carreus treballats de mida ben col·locats. Les cantonades estan ben escairades. El baixant per on desguassava l'aigua, està format per una rampa de forta pendent cap a la riera, amb un arc de mig punt, fet de pedra i sostingut sobre la roca de fonamentació treballada. La vegetació recobreix bona part del molí per la qual cosa no es pot detallar amb més precisió. | 08033-203 | riera de Caldes a l'alçada del Castellvell | 41.6525500,2.1541100 | 429565 | 4611546 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42644-foto-08033-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42644-foto-08033-203-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42646 | Cingles del Morro del Porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cingles-del-morro-del-porc | VARIS AUTORS. (2000). Auditoria Ambiental del Municipi de Caldes de Montbui. Vallès Oriental. Diputació de Barcelona. Servei de Medi Ambient. | Cinglera, que presenta una vegetació mediterrània i rupícola, amb comunitats de pi blanc, que pengen del cingle sorgint sobtadament de la mateixa roca, amb esquerdes, petites coves i puntes de roca on s'hi aturen i nidifiquen vàries classes d'ocells, destacant, els rapinyaires. Els rèptils més interessants són el lluert (Lacerta bilineata) i la sargantana de paret (Podarcis muralis). Podem veure algun exemplar de serp blanca (Elaphe scalaris), i en els indrets més humits i ombrívols, la serp d'Esculapi (Elaphe longissima). Els ocells de cingle són els més ben representats en aquest indret: roquerol (Ptyonoprogne rupestris), ballester (Tachymarptis melba), falcó peregrí (Falco peregrinus), pelaroques (Tichodroma muraria), xixella (Columba oenas) i aufrany (Neophron percnopterus). Quant a mamífers, la geneta (Genetta genetta) que viu a les cingleres, i algun ratpenat. La nidificació del xoriguer (Falco tinnunculus) o de l'esparver (Accipiter nisus), entre altres, en aquest indret és força probable i la potencialitat del lloc podria permetre la nidificació d'altres espècies rupícoles. | 08033-205 | Riera de Caldes, passat les pedreres del Foment | 41.6559800,2.1509900 | 429309 | 4611929 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42646-foto-08033-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42646-foto-08033-205-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 42659 | Font del Fonoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-fonoll-0 | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | Font situada en un marge de pedra, arran de camí, que brolla contínuament, tot i que als estius de molta sequera, pot arribar a quedar seca. L'aigua brolla a través d'un tub de ferro col·locat en un bloc de pedra molt ben escairat. La pica on cau l'aigua està formada per un gran bloc de pedra inclinat cap a l'interior del marge i envoltat per d'altres formant una cubeta, on s'ha tallat un canaló o regueró pel costat dret, de manera que l'aigua es pugui escórrer cap a la cuneta del camí. Com que la llosa que fa de pica és molt gran, per poder beure-hi s'han col·locat uns blocs de pedra tallats formant un esglaó, per poder-s'hi posar de genolls. Per damunt de la font hi ha un bosc, bàsicament d'alzina amb algun pi; el sotabosc ha estat desbrossat recentment. En arribar a la font, a la banda dreta del camí, hi ha dos grans plataners i entremig, vàries pedres de grans dimensions col·locades perquè els caminants puguin seure i reposar. | 08033-218 | Quintana del Fonoll | 41.6787200,2.1379300 | 428247 | 4614465 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42659-foto-08033-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42659-foto-08033-218-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 42671 | Mina del Pascol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-pascol | XIX | Canal feta de maons, sense coberta, per on raja l'aigua procedent de la mina. Aquesta segueix el torrent del Pascol. La seva llargada és d'uns 600 metres. A la mina no s'hi pot accedir per la gran quantitat de vegetació que l'envolta. La canalització està neta i els marges per on passa desbrossats fa dies. | 08033-230 | Muntanya del Farell. Torrent del Pascol | 41.6416600,2.1339600 | 427875 | 4610354 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42671-foto-08033-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42671-foto-08033-230-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42675 | Font de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-lesglesia-0 | XX | Font d'aigua calenta que raja a una temperatura de 65 ºC, per un broll de coure que sobresurt del mur. La font està contruïda amb totxana i ciment i recoberta per lloses de pedra rectangular, formant una base trocoïdal, amb una llosa plana que fa de coberta. És precisament a la part frontal de la llosa que dóna per damunt del broll d'aigua on es pot llegir la data de construcció de la font '1959'. Per sota de la llosa, gravada en una de les pedres de recobriment de l'estructura constructiva es pot llegir la temperatura de l'aigua '65 º C'. Davant d'aquesta columna trocoïdal, hi ha, adossada a la paret un basament format per una pica rodona, tallada dins d'un bloc de pedra circular. A banda i banda de la font hi ha dues jardineres en forma de cilindre. | 08033-234 | Plaça de l'Església, s/n | 41.6327300,2.1626900 | 430258 | 4609339 | 1959 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42675-foto-08033-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42675-foto-08033-234-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42685 | Edifici del carrer Pi i Margall, 51 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-pi-i-margall-51 | XIX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta plana i transitable, i amb una balustrada que fa de barana. La façana principal presenta una porta d'entrada de fusta, amb reixa de ferro molt treballada i una finestra amb una petita barana. Aquesta mateixa finestra és la que es reprodueix per la façana que dóna al carrer del geògraf Aparici, amb quatre finestres i una porteta lateral que sembla accedir per una androneta a l'interior d'un pati. La planta baixa està tota ella marcada per un arrebossat imitant carreus horitzontals. La façana orientada al carrer Pi i Margall presenta al segon pis, un finestral amb balconera i voladís; en canvi pel carrer del geògraf Aparici es pot veure una balconera molt més gran, també amb voladís, que engloba dues finestres porticades. Aquestes obertures estan decorades per unes motllures formant un arc de mig punt motllurat i dues mènsules laterals a cada brancal de la finestra. Aquest pis torna a quedar delimitat del tercer, per una altra cornisa, aquesta vegada molt més carregada i amb unes mènsules decoratives que sembla que l'aguantin a banda i banda dels finestrals. Al tercer pis, les obertures són quadrades, disposades ordenadament per damunt de les finestres del segon pis, donant un sentit de verticalitat i conjunt a la façana, sense cap element arquitectònic decoratiu. Cal destacar les mènsules, molt més grans i allargades que aguanten el ràfec de l'edifici. Es fonamentalment simètrica respecte un eix central emfatitzat per les motllures del coronament de l'edifici en forma de segment circular. L'edifici està rematat per una cornisa i una balustrada clàssica que fa de barana. | 08033-244 | Carrer Pi i Margall, núm. 51 | 41.6310700,2.1649400 | 430444 | 4609152 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42685-foto-08033-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42685-foto-08033-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42700 | Caseta de pou del Prat de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-pou-del-prat-de-dalt | XX | Caseta de pou, feta d'obra, de planta rectangular, de 2m d'amplada per 3,50m de llargada. Coberta a doble vessant, en teula àrab, amb les bigues de formigó. El carener es troba perpendicular a la façana principal que es troba encarada al Prat de Dalt orientada al nord oest. Per sota del carener presenta una petita finestreta amb un arc, que permet la ventilació, per sota mateix una porta de fusta de 80 cm d'amplada. Sortint de la paret, collat a la façana hi ha un ferro que porta uns cables de telèfon en direcció a la masia del Prat de Dalt. La façana està arrebossada i pintada de color blanc. | 08033-259 | Camí de Les Elies | 41.6745000,2.1369000 | 428157 | 4613997 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42700-foto-08033-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42700-foto-08033-259-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42706 | Bassa del Prat de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-prat-de-dalt | XIX | Bassa de planta quadrada que mesura 15m x 15m, i 3 m d'alçada, feta de pedra i maó i arrebossada amb ciment. Els murs mesuren entre 80cm i 1m d'amplada. La part més alta està tallada en biaix i recoberta de rajols de ceràmica vermell. A la cara de migdia, hi ha una escaleta de ferro que permet pujar fins a dalt. La bassa es troba situada a pocs metres del Torrent de la Font del Ferro. | 08033-265 | Camps del Prat de Dalt | 41.6736600,2.1437000 | 428722 | 4613898 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42706-foto-08033-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42706-foto-08033-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42708 | Bassa de la mina del Molí d'en Sellés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-mina-del-moli-den-selles | XIX | Bassa de planta trapezoïdal, que mesura 2,50 metres de fondària. Els murs tenen 40 cm de gruix. Aquesta es troba situada just per sota d'una mina de sauló que comunica amb la mina de la font del Dimoni, entre tres murs de contenció; el del fons, és un mur que aguanta part del marge d'una feixa; l'altre mur aguanta part del camí que travessa la propietat i que mena al molí fariner; el darrer, encarat al nord, aguanta el marge del camí. Es poden observar cinc arcs rebaixats, construïts amb volta de maó, i aguantats per pilars, que tenen una funció decorativa, i passen en part per sota de la feixa. A l'extrem del mur situat a migdia hi ha el bunó de la bassa, amb la pica de distribució d'aigua cap a lles diferents canals del reg dels horts, que fan córrer l'aigua d'una feixa a l'altra aprofitant el desnivell del terreny fins arribar a la riera. | 08033-267 | Entre la riera de Caldes i el torrent del Remei | 41.6687300,2.1625700 | 430287 | 4613335 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42708-foto-08033-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42708-foto-08033-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42718 | Caseta de pou de la Torre Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-pou-de-la-torre-marimon | XIX | Caseta de planta rectangular, amb una sola planta; la coberta és a dues aigües, feta de teula àrab i bigues de fusta, amb un ràfec format per dues fileres de maons superposats. El carener és perpendicular a la façana orientada a migdia, en la qual només hi ha una obertura, per la qual s'observa un pou, de grans dimensions. Tant les parets de l'edifici com les llindes i brancals de les obertures estan construïdes amb maons. Per la façana orientada a ponent, hi ha la porta de fusta que dóna accés al pou. Adossat per la façana orientada al nord, hi ha un altre edifici, més gran que la caseta del pou. Aquest és de planta rectangular, amb una sola planta i coberta a dues aigües, fetes de teula àrab. Per sota dels careners orientats a les façanes de ponent i d'est, hi ha un ull de bou. Les parets estan construïdes amb pedra aplanada d'un costat i disposada irregularment. Les obertures de les quatre façanes estan disposades simètricament; les llindes i brancals i cantoneres de la caseta s'han construït amb fileres de maons, la disposició de les quals imita els carreus de pedra utilitzats en moltes construccions antigues de la població. Aquest segon edifici serveix de magatzem. | 08033-277 | El Prat de les Déus | 41.6125100,2.1693300 | 430790 | 4607088 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42718-foto-08033-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42718-foto-08033-277-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42726 | Font del Mas Farell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-farell | XIX-XX | actualment no raja | Font construïda en el torrent del Molí, al peu de la carretera, en una zona obaga de la muntanya del Farell. Situada en un torrent i envoltada per vegetació arbustiva i composada d'esbarzers, heura i aritjol; i envoltada per alzines. La font consta d'un mur de retenció de pedra arrebossada situat al marge més alt, d'on surten dos brocs formats per un tub de ferro. El broc més alt servia per beure a galet, i el més proper a la pica, per omplir càntirs i cantimplores. Per sota, una pica de pedra no massa gran, i varis murs que fan de pedrís al mateix temps que retenen la terra i els marges del torrent. Per accedir a la font des de la carretera cal pujar per un esglaó de pedra, que està cobert de fulles, i ja al peu de la font, per un marxapeus. | 08033-285 | Muntanya del Farell | 41.6593200,2.1347000 | 427957 | 4612314 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42726-foto-08033-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42726-foto-08033-285-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42735 | Ca l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-0 | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVII-XVIII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb varis edificis annexos per la banda de ponent. La coberta és de teula àrab, a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Aquesta té dues obertures perpendiculars al carener, tractant-se a la planta baixa d'una porta adovellada formant un arc de mig punt, amb les dovelles de grans dimensions. El portaló és de fusta i està situat per darrera d'una porta vidrada que dóna a l'exterior. Per damunt del portal hi ha una finestra que disposa de pedra carejada amb una llinda on hi ha la inscripció gravada '1711'. La façana està arrebossada fins a tocar el ràfec, de construcció senzilla, amb un petit voladís de maó que aguanta la teula. A la banda esquerra hi ha un petit edifici annexat a la façana de ponent, de planta rectangular, amb un porxo. La coberta és a una sola aigua, feta de teula àrab amb bigues de fusta. Per damunt del porxo, donant a un altre volum, hi ha un finestral gòtic, amb unes motllures representant uns caps, força erosionats pel pas del temps. A l'esquerra del finestral, per la façana de ponent hi ha una balconada, amb terrat i barana de ferro. Per la part del darrera de l'edifici, hi ha una altra casa independent, però que es poden comunicar pels patis. Al jardí d'aquesta casa, hi ha la roda d'un molí que sembla hauria sortit de la rectoria, potser relacionat amb un antic trull trobat per sota del paviment durant les reformes del restaurant. | 08033-294 | Serrat de Dalt, núm. 4 | 41.6643300,2.1185100 | 426614 | 4612884 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42735-foto-08033-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42735-foto-08033-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42735-foto-08033-294-3.jpg | Legal | Popular|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Sembla ser, segons explica el Sr. Josep Coll, que el finestral gòtic de Ca l'Andreu seria originari de la casa, però durant les vàries visites realitzades a Sant Sebastià, no es va poder contactar mai amb els seus propietaris. | 119|93|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42736 | Can Basté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baste | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVII-XVIII | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab, a dues aigües. A la planta baixa té una porta adovellada formant un arc de mig punt. El portaló és de fusta i està situat per darrera d'una porta vidrada que dóna a l'exterior. A la seva dreta, hi ha una obertura sense cap element arquitectònic rellevant, però que el llindar forma un arc de mig punt. Al primer pis, hi ha dues obertures simètriques horitzontalment, amb la llinda i l'ampit de pedra. La façana està arrebossada fins a tocar el ràfec, de construcció senzilla, amb un petit voladís de maó que aguanta la teula i una canal per desguassar l'aigua de la pluja. La façana no presenta pedra carejada a les cantoneres de la casa, però sí que cal senyalar, a la cantonada amb el carreró que dóna a la rectoria, a l'alçada del primer pis, la imatge de Santa Margarida, feta de rajols ceràmics (dos en sentit vertical), policromada, portant una margarida a la mà. A la façana nord-est, hi ha dues obertures rectangulars, simètriques, a uns cinquanta centímetres del carrer, amb una reixa de ferro forjat, palmada. Les dues disposen de pedra carejada. A la façana orientada al sud-oest, s'observa al primer pis, un terrat construït per sota la teulada, amb bigues de fusta i a la planta baixa, una terrassa, amb una pèrgola de bigues de fusta posades damunt de 4 columnes fetes de pedra. La façana de migdia està annexada a la casa de l'Andreu, com si antigament haguessin format part d'un mateix cos. | 08033-295 | Serrat de Dalt, núm. 6 | 41.6644500,2.1185200 | 426615 | 4612897 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42736-foto-08033-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42736-foto-08033-295-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Interrogat el Sr. Josep Coll sobre l'origen d'aquesta casa, sembla recordar que antigament es tractava d'unes corts, i que va ser reformat amb el pas del temps. Durant el treball de camp, la casa estava en venda per agència i no es va poder contactar amb cap propietari. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42755 | Font del Cargol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cargol | XX | Font d'aigua construïda sobre una base quadra feta en un sol bloc de pedra d'esmolar, per damunt de la qual s'ha aixecat un pedestal de forma trocoïdal, acabat amb una llosa motllurada que fa de coberta. Damunt d'ella hi ha la figura d'un cargol esculpit en un bloc de pedra granítica, amb el cap aixecat i la closca amb incisos. No té banyes. L'aigua raja polsant el botó d'una aixeta de bronze collada al pedestal. Per sota d'aquesta, a trenta-cinc centímetres, hi ha la pica on cau l'aigua feta en un sol bloc de pedra d'esmolar; aquesta és de planta rodona, adossada a la paret. La font es troba en una placeta amb el terra realitzat amb lloses planes irregulars de pedra d'esmolar. En aquesta hi ha tres bancs per seure i vegetació diversa, destacant 5 abèlies (Abelia floribunda), tres truanes (Lingustrum japonicum) i sis azahars de la Xina (Pitosporum tobira). | 08033-314 | Plaça del Marquès de Caldes de Montbui | 41.6360700,2.1616300 | 430174 | 4609710 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42755-foto-08033-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42755-foto-08033-314-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42775 | Font del Molí Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-nou | XX | Font d'aigua de mina que raja a partir d'un canaló de ferro situat en un dipòsit quadrat cimentat damunt d'un pilar fet amb maons. Aquest està emmarcat dins d'una estructura rectangular, arrebossada amb ciment que va a parar a una pica de pedra trencada i restaurada posteriorment amb maó i arrebossada. L'excés d'aigua va a parar a un safareig o bassa de petites dimensions fet de maó i arrebossat d'un metre de fondària. Posteriorment es va afegir un segon safareig, molt més llarg, fet de totxo. En aquest últim hi ha un tub que permet xuclar l'aigua per ser aprofitada pel reg dels cultius d'horta pròxims. | 08033-334 | Carretera vella de Palau-solità i Plegamans, s/n | 41.6211900,2.1656100 | 430489 | 4608055 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42775-foto-08033-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42775-foto-08033-334-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42780 | Cal Senyor Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-enric | XX | Casa de planta irregular que consta de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab, a quatre aigües. La façana està arrebossada, amb la part baixa protegida per llambordes. Les obertures de la façana principal formen un arc de mig punt, decorat amb una franja de pedra tallada en forma de llamborda. Per sota dels ràfecs hi ha unes obertures rectangulars, amb balconeres decorades amb ceràmica blava. Tota la finca està envoltada per un mur fet de pedra i arrebossat, amb pilars. Al pati interior es pot observar una caseta de pou semblant a un colomar, amb coberta de teula àrab, a sis vessants. | 08033-339 | Carrer Font i Boet, núm. 4 | 41.6318300,2.1631400 | 430295 | 4609238 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42780-foto-08033-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42780-foto-08033-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42780-foto-08033-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42781 | Eucaliptus d'en Senosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-den-senosa | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. | Eucaliptus monumental d'uns quaranta a cinquanta metres d'alçada i cinc metres de diàmetre. La seva copa és piramidal i alta. L' escorça (ritidoma) que es desprèn a tires i deixa el tronc llis i de colors clars en els exemplars adults. Presenta dimorfisme en les fulles. Per una banda, les fulles joves són ovalades, oposades, sense pecíol (sèssils), de base cordada, de color gris - blavós, d'uns 8-15 cm de longitud, 4-8 cm d'amplada i erectes (miren amunt). Les adultes són alternes, peciolades, asimètriques, falciformes i d'uns 15-25 cm de longitud; són de color verd fosc, amb la nerviació marcada, i pèndules (miren avall), i es disposen en un pla vertical, de manera que reben la llum igualment pels dos costats sense que es pugui distingir l'anvers del revers. Tant unes com les altres tenen les glàndules secretores en el mesòfil, visibles a contrallum com a punts més clars. Les inflorescències són solitàries o en grups de 2-3, a les aixelles de les rames superiors. Les flors són hermafrodites i grans (de fins a 3 cm de diàmetre) amb calze i corol·la fusionats formant un receptacle (opercle) llenyós. Els fruits són càpsules llenyoses dehiscents, de 4-5 valves, campaniformes, de color glauc i cobertes d'una pols blanquinosa. Les seves dimensions són aproximadament 1.4 a 2.4 cm de diàmetre, i contenen nombroses llavors. Les fulles de les branques velles d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals. En una de les branques es pot observar la ferida produïda per un llamp un dia de tempesta. | 08033-340 | Bosc de la Xerona | 41.6340700,2.1514100 | 429320 | 4609496 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42781-foto-08033-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42781-foto-08033-340-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 42789 | Can Poixench | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-poixench | XIX-XX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes; la coberta és a dues aigües, construïda amb teula àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que es troba orientada al sud-oest. Per la part del darrera de la coberta surt una torre de planta quadrada, aixecada amb maó, i la coberta a quatre aigües. Per cada façana s'observen tres obertures construïdes amb maó, formant un arc de mig punt i disposats a mena de plec de llibre. De l'exterior de la planta baixa surten unes columnes que suporten una gran terrassa amb balustrada arrebossada tota ella amb ciment, situada a la planta pis; per damunt de la balustrada, també es poden observar uns testos amb motius florals, tots ells de ciment, i una pèrgola, senzilla construïda amb filferro i aguantada amb ferros collats a la paret que a l'estiu queda coberta per una parra. La majoria d'obertures d'aquesta casa i els quatre escaires estan resseguides de fileres de maons disposats de forma decorativa. Les quatre façanes de l'edifici estan construïdes amb pedra granítica disposada de forma irregular, aplanada per la cara vista, i alternant de tant en tant amb maons. La façana acaba amb un ràfec format per tres fileres de maons que aguanten el pes de les teules d'acabament. | 08033-348 | Avinguda de Pi i Margall, núm. 185 | 41.6241000,2.1711800 | 430956 | 4608374 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42789-foto-08033-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42789-foto-08033-348-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42791 | Barraques de vinya del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraques-de-vinya-del-remei | XIX-XX | Dues barraques de vinya o de pagès, de planta rectangular ( 3'30 x 2'10 m.) amb la coberta de volta de mig punt, aparellada, feta de maons plans. A l'exterior, però, fa com una inflexió en els laterals. On s'ajunten les cobertes de les dues barraques, hi ha una canal que serveix per recollir l'aigua pluvial en bidons per la part del darrera. Sembla com si antigament la canal hagués baixat fins al terra i l'aigua s'hagués pogut emmagatzemar en algun dipòsit soterrat. Els murs són de paredat antic, amb petites pedres irregulars, maons i morter. La façana principal, orientada a migdia, està arrebossada. La porta d'entrada és de fusta forrada amb xapa i amb llinda plana feta amb maó. Els brancals estan fets de maons superposats i pintats de blanc juntament amb la llinda. Hi ha un marxapeus fet de maó. Per damunt de la llinda de la façana principal hi ha dues obertures simètriques recordant una espitllera, que es repeteixen a les dues façanes posteriors orientades al nord. Finalment se n'observen dues altres una mica més petites a la façana lateral orientada a llevant de la barraca situada més a la dreta. A uns deu metres davant de les barraques, hi ha un petit dipòsit amb coberta de volta i maons plans, destinat a fer la barreja o 'caldo bordelès' (bullia bordelesa), i que es feia barrejant aigua i calç amb sulfat de coure per sulfatar la vinya. Cadascuna de les barraques conserva la llar de foc i les xemeneies. Davant de les façanes principals hi ha una pèrgola feta amb filferro collada a la paret i aguantada mitjançant tres postes de fusta col·locats verticalment, on a l'estiu es gaudeix de l'ombra de dues parres. A l'extrem dret de les dues façanes hi ha una olivera sense podar. | 08033-350 | Feixes de Can Duran | 41.6446400,2.1603300 | 430075 | 4610663 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42791-foto-08033-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42791-foto-08033-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42794 | Conjunt de cases del carrer del General Padrós, núm. 37 a 55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-del-general-padros-num-37-a-55 | XX | Conjunt de cases que consten de planta baixa, amb coberta de teula plana d'encaix a dues vessants. La façana està arrebossada i pintada, acabant amb una motllura que dissimula la canal que desaigua les aigües pluvials. Cada casa consta presenta dues obertures; a mà esquerra la finestra amb reixa de ferro, i a mà dreta, la porta. La casa amb núm. 41 ha modificat la porta d'entrada, originàriament de fusta, de dues fulles. | 08033-353 | carrer de Padrós, núm. 37 - 55 | 41.6278000,2.1658500 | 430516 | 4608789 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42794-foto-08033-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42794-foto-08033-353-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42796 | Ca l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalzina-0 | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 160. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada a ponent. La coberta és de teula àrab, a doble vessant, destacant una terrassa porxada que trenca la uniformitat de la coberta; aquesta està construïda igualment en teula àrab i bigues de fusta, desguassant cap a ponent. A la planta baixa té una porta adovellada formant un arc de mig punt. La porta d'entrada és vidrada, amb un portaló de fusta situat al davant. Aquest portal es troba arraserat pel sota de la terrassa. També té bigam de fusta. Presenta un marxapeus realitzat amb totxo. Al primer pis, orientades a la façana de migdia hi ha dues obertures simètriques horitzontalment, sense cap element arquitectònic destacable. Per damunt d'una de les finestres, cal senyalar un rellotge de sol del tipus vertical declinant. És policromat, pintat al fresc, alternant els colors vermells i taronges. La terrassa té una barana feta amb maó. A la part del darrera hi ha un edifici annex enderrocat del qual només queda part de les quatre parets mestres, construïdes amb pedra irregular i maó; pel que s'endevina, tenia una planta rectangular amb la coberta a una sola vessant i de teula àrab. Per la façana orientada a migdia hi ha una finestra tapiada amb totxo. L'entrada a aquest edifici annexa es feia per la façana orientada al nord-est. A la casa s'hi accedeix a través d'unes escales. | 08033-355 | Carrer de Santa Margarida, s/n | 41.6646000,2.1186000 | 426622 | 4612913 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42796-foto-08033-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42796-foto-08033-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42796-foto-08033-355-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42797 | Can Miqueló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-miquelo | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 160. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al nord-oest. La coberta és de teula àrab, a doble vessant. Presenta un portal adovellat, amb la porta d'accés vidrada, i un portaló de fusta situat al seu darrera. El marxapeus és elevat. Té un banc de pedra adossat a la façana, concretament a la part dreta del portal. Per sobre del banc de pedra hi ha una finestra amb doble porticó. Al primer pis, alineades horitzontalment s'observen tres finestres; les tres presenten un ampit que sobresurt de la façana; però només les dues de la dreta tenen pedra escairada que emmarca l'obertura. | 08033-356 | Carrer de Santa Margarida, núm. 7 | 41.6645500,2.1187200 | 426632 | 4612908 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42797-foto-08033-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42797-foto-08033-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42797-foto-08033-356-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42798 | Ca la Vicaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-vicaria | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 160. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al nord-est. La coberta és de teula àrab, a una sola vessant. Presenta un portal adovellat, amb la porta d'accés vidrada, i un portaló de fusta situat al seu darrera; aquest es troba desplaçat al costat dret de la façana principal. Té un marxapeus fet de ceràmica vermella. Es pot observar també un banc de pedra adossat a la façana, concretament a la part esquerra del portal. Per sobre del banc de pedra hi ha una finestra amb una mosquitera, emmarcada de pedra escairada. A l'esquerra d'aquesta hi ha una segona obertura, més petita, amb una reixa de barrots de ferro. Al primer pis, s'observen dues finestres; totes dues estan emmarcades per carreus de pedra escairats, destacant la llinda treballada de l'obertura esquerra. El ràfec de la teulada és senzill, amb una canal que recull les aigues pluvials i que baixen per un caneló situat a la dreta de la façana principal. Fora de la façana té un petit muret sense portall que delimita un pati de petites dimensions fet amb rajoles de ceràmica vermella. A la part esquerra de la façana s'hi comença a enganxar una heura. | 08033-357 | Carrer de la Rectoria, núm. 10 | 41.6645600,2.1189000 | 426647 | 4612909 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42798-foto-08033-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42798-foto-08033-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42798-foto-08033-357-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42799 | Cal Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gil-0 | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 160. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teula àrab, a una sola vessant. La façana està orientada cap el nord-est. Presenta un portal adovellat, mig pintat, amb la porta d'accés vidrada, i un portaló de fusta situat al seu darrera; aquest es troba desplaçat al costat dret de la façana principal. A banda i banda del portal hi ha plantats dos rosers. A l'esquerra del portal hi ha una obertura sense cap element arquitectònic destacable. Al primer pis, s'observen dues finestres; totes dues estan emmarcades per carreus de pedra escairats, destacant l'ampit motllurat de la finestra que es troba per damunt del portal. El ràfec de la teulada és senzill, amb una canal que recull les aigües pluvials i que baixen per un caneló situat a la dreta de la façana principal. Fora de la façana té un petit muret sense portell fet de pedra i rajola ceràmica per damunt, que delimita un pati de petites dimensions fet amb rajoles de ceràmica vermella i una jardinera realitzada amb el mateix material i adossada a la paret de la façana principal; aquest pati presenta un graó a la part esquerra salvant el desnivell del terreny. | 08033-358 | Carrer de la Rectoria, núm. 8 | 41.6645300,2.1189200 | 426649 | 4612905 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42799-foto-08033-358-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42799-foto-08033-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42799-foto-08033-358-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42800 | Casa del carrer de Santa Margarida, núm. 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-santa-margarida-num-5 | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 160. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII-XIX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de teula àrab, a una sola vessant. La façana està orientada cap el nord, i sense arrebossat, deixant la pedra vista. Presenta un portal amb la porta d'accés vidrada, i un portaló de fusta situat al seu darrera; El portal està emmarcat per un arrebossat de ciment i pintat amb tons vermellosos imitant els carreus de pedra d'esmolet. A la dreta del portal hi ha una obertura sense cap element arquitectònic destacable; a l'esquerra, hi ha una obertura de petites dimensions amb llinda i ampit de pedra. Al primer pis, s'observen dues finestres; totes dues estan emmarcades amb un arrebossat de ciment pintat amb tons vermellosos imitant els carreus de pedra d'esmolet exactament com el portal d'entrada. A la planta golfes, s'observen dues obertures simètriques, que presenten les mateixes característiques que la resta d'obertures de la façana. El ràfec de la teulada és senzill, amb una canal que recull les aigües pluvials i que baixen per un caneló situat a la dreta de la façana principal. | 08033-359 | carrer de Santa Margarida, núm. 5 | 41.6645900,2.1187900 | 426638 | 4612912 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42800-foto-08033-359-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42800-foto-08033-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42800-foto-08033-359-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42802 | Can Motis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-motis | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 160. Editorial Teide. Barcelona. | XIX | Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i pis, amb la façana principal orientada al nord. La coberta és de teula àrab, a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Destaca una terrassa porxada situada a la façana orientada a ponent que trenca la uniformitat de la coberta; aquesta és d'un sol vessant, i està construïda en teula àrab i bigues de fusta que suporten el pes de les teules. L'entrada a la casa es fa per aquesta façana. A la planta baixa té tres obertures, de les quals la central és la porta d'entrada a la casa i les altres, dues finestres idèntiques, totes elles vidrades i amb porticons de fusta. A la planta pis, a mà dreta hi ha una terrassa amb bigues de fusta i barana de ferro; a la seva esquerra una finestra que presenta les mateixes característiques que les situades a la planta baixa. A la casa s'hi accedeix a través d'unes escales, un cop passat per davant de Ca l'Alzina. | 08033-361 | Carrer de Santa Margarida, s/n | 41.6646800,2.1185400 | 426617 | 4612922 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42802-foto-08033-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42802-foto-08033-361-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42591 | Carrer Delger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-delger | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C. (1992). Les termes romanes de Caldes de Montbui. Revista Arrahona, núm. 10. Sabadell. MIRÓ, C.; MONLEÓN, A. i REVILLA, E. (1993). El nucli romà de Caldes de Montbui. Estat de la qüestió. La ciutat en el món romà. XIV congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.</p> | IIaC-VdC | pavimentat | <p>Dipòsit o piscina de dimensions reduïdes mesurant 2 metres per 2,20m, i 40 centímetres d'alçada. La cota superior conservada de les parets de tanca de l'estructura apareixia 40 centímetres per sota del nivell de paviment de llambordes. L'estructura va aparèixer aïllada, sense altres restes associades que permetessin establir una datació. La piscina, estava feta 'd'opus signinum', conservant tres dels seus cantons sencers. El paviment estava fet amb una barreja de morter de calç i fragments petits de material ceràmic barrejat amb còdols. Part de l'arrebossat de les parets presentava dues fileres construïdes amb “opus incertum'. No tenia cap graó d'accés tot i que semblava que hi havia una suposada entrada de líquids que hauria quedat malmesa per la construcció d'una claveguera moderna.</p> | 08033-150 | Carrer del Doctor Joaquim Delger | <p>A finals de l'any 1993 i part de l'any 1994 es realitzà un seguiment arqueològic degut a la construcció d'una nova xarxa de clavegueram i pavimentació dels carrers de Barcelona i del Dr. Joaquim Delger, on davant del Museu Delger, va aparèixer un dipòsit. Aquestes obres continuaren en direcció al carrer Barcelona, en el qual no es localitzaren ni estructures ni material arqueològic. Per altra banda, a l'entrada del Balneari de les Termes Victòria, es localitzà la fonamentació de dos soterranis de les antigues alineacions de cases. En una de les parets de fonamentació aparegué un fragment de paviment 'd'opus signinum' aprofitat en la construcció. A continuació aparegué la volta del Torrent Salzer, construïda amb pedra i unides entre elles amb morter de calç.</p> | 41.6338820,2.1620799 | 430209 | 4609467 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42591-foto-08033-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42591-foto-08033-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42591-foto-08033-150-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-07-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42601 | Carrer del Pont, 30 / Carrer Escanyacans, 12 (Muralla Carlina) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-pont-30-carrer-escanyacans-12-muralla-carlina | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | XVIII-XX | <p>Contrafort del mur de façana del carrer Major datat entre els anys 1874 i 1875 que correspon a un pany de muralla fortificada de la vila davant els atacs carlistes de la tercera guerra carlina. Pel que fa al paviment trobat, aquest estava realitzat amb calç i estaria relacionat amb les activitats agrícoles d'aquest solar, datant-se a inicis del segle XX.</p> | 08033-160 | Carrer d'Escanyacans, núm. 12 | <p>Amb motiu del projecte de parcel·lació del solar situat al carrer del Pont, núm. 30 i el carrer d'Escanyacans, núm. 12, es va realitzar un seguiment arqueològic preventiu per intentar localitzar i documentar possibles restes arqueològiques que es poguessin veure afectades per l'actuació urbanística, ja que fins aquell moment només s'havia documentat part del traçat de la muralla als números 2, 6 i 8 del mateix carrer, tot i que durant la intervenció realitzada l'any 2005 al solar números 6 i 8 es va poder observar que la muralla medieval es trobava a una cota superior i que, per aquest motiu, era poc probable la possibilitat de trobar un tram de muralla en el núm. 12 donada la cota més baixa.</p> | 41.6358600,2.1606500 | 430092 | 4609688 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42601-foto-08033-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42601-foto-08033-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42601-foto-08033-160-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 42731 | Retaule gòtic de Sant Sebastià de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-gotic-de-sant-sebastia-de-montmajor | <p>D'ABADAL i CALDERÓ, Raimon. (?). Dietari de la guerra, exili i retorn (1936 - 1940). Biblioteca Abat Oliba. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. BRUGADA, M. (2003). Sant Sebastià, ardit i lluminós. Col·lecció Sants i Santes n. 75. Centre de Pastoral Litúrgica. Barcelona. MOREU-REY, (1964). Sant Sebastià de Montmajor. Impremta Joan Sallent. Sabadell.</p> | XII-XIV | <p>Retaule gòtic policromat format per 16 escenes que descriuen en primer lloc, Jesucrist crucificat; a la dreta, en una altra escena, Sant Jordi matant el drac i escenes que expliquen en imatges el martiri de Sant Sebastià. A baix, dues portes, amb escenes de sants, que permetien accedir a la sagristia. La porta esquerra, encara té les marques de bala que l'havien travessat, concretament en destaca una situada a l'alçada de la barba.</p> | 08033-290 | Església de Sant Sebastià de Montmajor | <p>Antigament es trobava ubicat a l'altar principal, dins d'un marc de fusta, també d'estil gòtic, amb una porta per cada costat que permetia llavors accedir a la sagristia, que es trobava just per darrera. Amb la guerra civil el varen voler cremar, i només es destruí el marc. No obstant això, la porta esquerra, conserva els forats de bala que la van travessar. Les pintures van ser salvades a temps gràcies a algú de Caldes, la identitat del qual no es coneix que les amagà a casa seva. Mentrestant, es varen pintar els frescos que recorden l'estil romànic i que es poden observar encara avui en bon estat de conservació. Quan al cap d'uns anys passà el perill de destrucció, el retaule fou retornat a l'ermita. Fa tant sols quatre o cinc anys que va ser desmuntat i restaurat al Centre d'Art de Sant Cugat. Segons la tradició, Sant Sebastià va ser un capità cristià de la guàrdia pretoriana que va aconseguir en secret moltes conversions. Quan l'emperador romà Dioclecià va conèixer la seva fe, va ordenar que el matessin a fletxades. Sebastià no va morir; una vídua cristiana anomenada Irene el va recollir i li va curar les seves ferides. Quan es va recuperar, Sebastià va tornar davant l'emperador, i el va denunciar per la seva crueltat. Llavors Dioclecià va manar que el matessin a cops. Normalment en els quadres on surt Sant Sebastià dibuixat, surt amb el pit ple de fletxes clavades i sagnant. S´invocava l´ayuda del sant contra la pesta. La seva festivitat es celebra el 20 de gener. L'any 999 el vicari del monestri de Sant Cugat del Vallès comprà al compte de Barcelona per una unça d'or el gran alou de Montmajor (actual Farell), que comprenia tota la muntanya des de la falda meridional vora Sentmenat i Palaudàries fins al torrent del castell de Gallifa al nord. S'hi bastí una església de Sant Sebastià anys abans del 1077, data d'una de les primeres notícies documentades que es tenen on se l'anomena 'ecclesia sancti Sebastiani de monte maiore'. La pertinença tant del lloc com de l'església al cenobi sant cugatenc fou ratificada els anys 1098, 1120 i 1131 mitjançant unes butlles dels papes Urbà II i Calixt II i una escriptura de confirmació de bens del comte Ramon Berenguer III, respectivament. Posteriorment, l'any 1216 el bisbe de Barcelona, confirmava també la donació amb certes reserves a favor de l'església de Caldes; aquesta donació ocasionà plets i discussions i si bé els rectors els nomenava Sant Cugat, sovint l'església de Caldes s'hi oposava con consta que féu el 1305. Sembla però que el 1400 era ja sufragània de Caldes. A causa de la migrades del terme el sosteniment d'un rector era difícil. El 1413 era a càrrec del de Sant Llorenç Savall, ja que en aquell moment l'esgléisa de Sant Sebastià només disposava de dos feligresos. Als segles posteriors consta com a parròquia de vegades annexa o encomanada a la de Caldes tot i que alguna vegada havia estat regida pels rectors de Gallifa. Finalment el 1868 fou erigida en parròquia independent i li van ser unides diverses cases de la parròquia de Gallifa de Sant Llorenç i de Caldes. Actualment tot i que no li ha estat llevat el caràcter parroquial torna a ésser en la pràctica una sufragània de Caldes. La campana gran, porta el nom de Mercè; fou construïda a Olot i col·locada l'any 1974. La petita no té nom, però és la més antiga. Segons Moreu-Rey, l'any 1657, l'ermita tenia els altars dedicats a Sant Silvestre i a Sant Pere. L'any 1744 tenia la talla de Sant Isidre, sense altar i el de Sant Crucifix. Consta també que més tard n'hi hagué un dedicat a Santa Roser. Finalment, documenta de l'any 1776 els altars dedicats als Sants Crucifix, Roser i Isidre i Silvestre, sense comptar l'altar major.</p> | 41.6643400,2.1188200 | 426640 | 4612884 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42731-foto-08033-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42731-foto-08033-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42731-foto-08033-290-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 42814 | Casa dels mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-mestres | XX | Les Cases dels Mestres es van enderrocar durant el mes de març de 2010. | <p>Les cases dels Mestres es van enderrocar durant el mes de març de 2010 per a construir-hi un equipament amb espais per a la gent gran, programes d'integració sociolaboral i formació d'adults. </p> <p>Es tractava d'una construcció de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab, a dues vessants. A cada cantonera del carrer Font i Boet hi havia una torreta amb coberta en teula àrab i a quatre vessants. L'edifici era de planta baixa i pis, a excepció de les dues torretes que tenien un segon pis. Les façanes exteriors donaven per una part al carrer Font i Boet, per l'altra amb el carrer Sentmenat i també comunicaven amb el carrer del Geògraf Aparici. La casa presentava diversos àmbits separats per parets mestres independents. Les entrades a l'edifici formaven arcs de mig punt. Les obertures, tant a la planta baixa com al primer pis, eren de forma rectangular i algunes tenien una balconera amb voladís i barana de forja. El tercer pis comptava amb tres obertures en arc de mig punt, separades per columnes de pedra alternada amb totxo, arrebossades. Per sota de la coberta hi havia una decoració amb motius ceràmics de color blau.</p> <p>Actualment es tracta d'un edifici de nova construcció, de tres plantes, on s'han habilitat sales de reunions, espais polivalents, despatxos i aules.</p> | 08033-373 | carrer Font i Boet | <p>Aquest edifici havia estat l'habitatge dels mestres de l'escola de Caldes. Va ser construït durant els anys 1930 i abandonat uns anys després.</p> <p>El març de l'any 2010 l'edifici va ser enderrocat a causa del mal estat que presentava l'estructura en aquell moment (<a href='https://www.caldesdemontbui.cat/actualitat/noticies/comenca-lenderroc-de-les-cases-dels-mestres.html'>Comença l'enderroc de les Cases dels Mestres, març 2010</a>). La inauguració del nou equipament va tenir lloc a finals de l'any 2011. Durant el 2021 es van portar a terme obres d’ampliació de l'edifici.</p> | 41.6308300,2.1642000 | 430382 | 4609126 | 1930 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42814-foto-08033-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42814-foto-08033-373-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | Inexistent | 2024-09-18 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 42564 | Conjunt Termal de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-termal-de-caldes | <p>ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945. BALLART, J. i VILLANUEVA, J. (1981). Resum de la història de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. FABRE, G.; MAYER, M. i RODA, I. (1984). Inscriptions romaines de Catalogne. Paris. Vol.I, Barcelone (sauf Barcino). FOLCH, J. i altres. (1988). El poblat ibèric de la Toe roja i el conjunt termal de Caldes de Montbui. Vallès Occidental. Tribuna d'Arqueologia. 1987-1988. Barcelona. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental i El Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MAYER, M. i RODÀ, I. (1992). L'epigrafia romana a Catalunya. Estat de la qüestió i darreres novetats. Fonaments. Barcelona. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. MIRÓ, C. (1992). Les termes romanes de Caldes de Montbui. Revista Arrahona, núm. 10. Sabadell. MIRÓ, C.; FOLCH, J. i MENÉNDEZ, F.X. (1987). El procés de romanització al curs mig de la riera de Caldes (Vallès Occidental). Estat de la qüestió. Actes de les I Jornades Internacionals d'Arqueologia romana. Granollers. MIRÓ, C.; MONLEÓN, A. i REVILLA, E. (1993). El nucli romà de Caldes de Montbui. Estat de la qüestió. La ciutat en el món romà. XIV congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.</p> | II aC-IIdC | <p>Conjunt termal que correspon a les antigues termes romanes. Les restes fins avui documentades permeten veure que aquest conjunt va ser construït amb una planificació prèvia. La piscina és la part més monumental del conjunt; aquesta s'omplia amb aigua brollant a 76º C. Per tant no necessitava cap sistema d'escalfament. A les termes hi havia vàries piscines, cadascuna amb una temperatura diferent. La galeria perimètrica que envolta la bassa tindria funció de lloc de pas i espera. En referència als dos absis de la capçalera de la galeria, un d'ells correspondria a la banyera. La interpretació de les estructures excavades al mig de la plaça, assentades damunt d'un brollador podria indicar que es tractava d'una altra piscina d'aigua calenta, potser una gran piscina descoberta que faria les funcions de natatio. La resta de piscines documentades a l'interior del museu Thermàlia i a l'ermita de Santa Susanna, són de dimensions més reduïdes. No es coneixen estratigrafies associades a les restes, però sembla que cronològicament caldria emmarcar-lo a finals del segle I aC o primers del segle I dC. A partir del segle IV dC com a molt tard, la zona de l'ermita de Santa Susanna es convertí en necròpolis, reduint així l'espai destinat als banys.</p> | 08033-123 | Plaça de la Font del Lleó, s/n | <p>Caldes de Montbui fou en època romana una estació balneària, fundada sobre les deus d'aigua calenta que hi brollen, i al voltant de la qual es desenvolupà un nucli urbà d'una importància considerable durant l'Alt Imperi. Durant el segle XIV es portà a terme la construcció de l'Hospital de Pobres i els Banys Comuns. La reutilització de l'espai com a banys nous emprant part dels murs d'època romana, es perllongà fins a la segona meitat del segle XVI. Si bé durant uns anys quedà abandonat, i s'ensorrà part de la casa que cobria l'edifici romà, l'any 1601, es construí a sobre la part més monumental de les termes romanes, l'Ajuntament. La galeria perimètrica va passar a ser la presó i la piscina, el graner municipal. El 1650 s'hauria clausurat la piscina del centre de la plaça i no seria fins l'any 1840 que Marià Sans, propietari del Balneari Rius, comprà l'edifici on hi havia instal·lat l'ajuntament, cedint la planta baixa com Casa Consistorial. En aquest moment es va tornar a descobrir la piscina romana. L'any 1955, l'ajuntament adquirí el solar i el 1956 es van iniciar les obres per part del Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona. L'any1956 es dugué a terme una campanya de restauració de les termes i efectuant-se vàries campanyes d'excavacions dirigides per Ll. Sala. Durant els anys 1986 i 1988 es van dur a terme actuacions arqueològiques d'urgència al subsòl de l'antic hospital així com a la Plaça de la Font del Lleó on es descobriren les estructures del conjunt termal de Caldes. En aquesta excavació es van poder localitzar estructures pertanyents a canalitzacions d'època romana i sis piscines. Entrant a l'edifici, a mà dreta es localitzaren dues piscines, entre les quals no es pogué establir cap relació, ja que no van poder ser exhumades en la seva totalitat. Es pensa que tindrien una forma triangular amb una amplada de 2,5m. Ambdues estaven construïdes amb opus caementicium i recobertes amb un arrebossat de calç i trencadissa de ceràmica. Cap d'aquestes piscines conservava el fons. Un mica més al nord, es va poder localitzar dues piscines més, de planta quadrada mesurant 1,70 x 2,30 x 1,80 x 2,30m., amb un graó perimètric de 30 cm que com les altres anteriors tampoc presentava paviment. Aquestes últimes formaven part d'una fase posterior d'utilització del conjunt, ja que seccionaven una altra piscina de planta circular o semicircular, construïda amb lloses de pedra sorrenca vermella i un paviment d'opus signinum. A l'entrada del Museu Thermàlia, a mà esquerra també es va poder excavar una altra bassa, aquesta última de base quadrada d'1 metre de costat sense que conservés el fons. L'any 1994 es localitzà al carrer Delger, durant un seguiment d'urgència, una piscina o dipòsit de petites dimensions (2 x 2,20 m i 40 cm d'alçada màxima conservada). L'estructura estava obrada amb opus caementicium i amb les parets i el paviment arrebossats d'opus signinum. Aquesta aparegué aïllada sense cap altra resta associada al seu voltant, conservant només tres dels seus costats, ja que el quart estava afectat per les construccions modernes. L'any 2003 l'Ajuntament de Caldes de Montbui promogué una nova campanya arqueològica amb la qual es consolidaren, restauraren i rehabilitaren les restes arquitectòniques de les Termes, ja que es trobaven en molt mal estat de conservació. Durant la intervenció es constatà la presència de restes arqueològiques, amb una cronologia entre el segle II aC i el segle I dC així com restes d'època moderna des del segle XVII al segle XIX. El coneixement sobre el Conjunt Termal de Caldes és fragmentari. L'origen de l'ús d'aquest conjunt se situa entre a finals del segle II aC i inicis del segle I aproximadament. Aquesta datació vindria donada per les restes trobades de ceràmica campaniana i d'àmfora itàlica. Els materials més tardans trobats, com la ceràmica sigil·lata clara D, correspondrien als segles IV - V dC.</p> | 41.6344500,2.1615900 | 430169 | 4609530 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42564-foto-08033-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42564-foto-08033-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42564-foto-08033-123-3.jpg | Legal i física | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Assentament (jaciment) | 2020-10-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | (Continuació història) També s'han pogut documentar diverses piscines que correspondrien a diferents àmbits com canals de conducció d'aigua i el sistema de desguàs de diferents piscines que desembocaven a la claveguera principal. A partir de les diverses excavacions realitzades s'han pogut identificar 11 piscines datades totes elles del segle I aC. Per les restes d'una sudatio que van aparèixer en el recinte del Balneari Broquetas es creu que la zona central e les termes segurament hauria estat ubicada en l'actual Plaça de la Font del Lleó, i voltants. També en relació a les restes aparegudes al voltant de l'edifici termal s'haurien identificat 11 inscripcions dedicades als déus Apol·lo, Minerva i Salus, com a agraïments per una curació rebuda. També es deixà al descobert una necròpolis a la zona de la Capella de Santa Susanna i durant el segle XIII es construí l'Hospital de Pobres sobre les restes d'una part de les termes. A partir d'aquí el complex termal anirà perdent impuls fins que, a mitjan del segle XVII, es clausurarà definitivament. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1782 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 42464 | Cal Moreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-moreu-0 | <p>AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona.</p> | XVI-XVIII | <p>Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa i dos pisos. Adossat a la dreta de la façana principal hi ha un altre edifici que consta de planta baixa i terrassa, amb la coberta plana i transitable, i un tancament mural a base d'arcades per damunt de les quals hi ha una petita coberta de teula àrab recolzada sota una motllura que li serveix de ràfec. La coberta és a dues aigües, i està construïda amb teula àrab. Els pisos queden dividits horitzontalment per una sèrie de petites motllures que marquen les diferents plantes. La façana queda rematada per un ràfec per damunt del qual sobresurt una volada de teules. Està arrebossada i pintada. Durant el treball de camp no s'ha pogut accedir al seu interior. Segons el Sr. Raimundo Garcia, al seu interior destaquen unes arcades de mig punt amb dovelles de grans dimensions i dos finestrals d'estil gòtic, un d'ells amb festejador i l'altre amb una llinda on es pot veure un escut esculpit a la pedra.</p> | 08033-23 | Carrer d'en Bellit, núms. 6 - 8 | <p>Can Berenguer formava part de l'antiga casa pairal de la família Sentmenat. Degut a l'incendi provocat per un mosso que treballava a la propietat, la casa va quedar en molt mal estat i la família Sentmenat passà a viure a la casa situada actualment al carrer de Vic, i que fa cantonada amb el carrer d'en Bellit. Durant molts anys se la va conèixer com la casa cremada, fins que en Carles Moreu, la comprà a en Josep Maria Germà, pare de la senyora de Can Sentmenat. Un cop passada la guerra la família Moreu van arreglar-la. En començar a treure les runes van aparèixer les arcades i alguns altres elements singulars.</p> | 41.6349000,2.1621700 | 430217 | 4609580 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42464-foto-08033-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42464-foto-08033-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42464-foto-08033-23-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-14 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|93 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42722 | La Torre Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-vella | <p>A.D. (1991). El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. Pàg. 381. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 225 i 66. Editorial Teide. Barcelona.</p> | XII-XIII | <p>Torre de planta rectangular amidant 4,20 m x 5,40 m. Els murs fan entre 1 m i 1,10 m de gruix; l'aparell és format per carreus trencats a martell i col·locats en filades horitzontals a trencajunt, lligats amb morter de calç i terra. Al mur de tramuntana hi ha les restes d'una obertura d'uns 63 cm d'amplada, de la qual es conserva solament una part dels muntants i llindar sobrealçat. L'interior de la torre està parcialment reomplert amb la runa dels murs. A la part més alta, a uns 3,40 m, i en el parament interior, es pot observar l'arrencada d'una volta de pedra, que devia ser la solera d'un pis, del qual no en queda res. La resta dels murs del rodal de la torre tenen amplades diferents, entre 1 m i 80 cm, el parament dels quals és més barroer. Entre la torre i un dels murs laterals s'identifiquen tot i que difícilment, les restes d'un enllosat de pedra. Aquesta torre formava part de tot un recinte, més complex, ja que s'han trobat restes d'estructures i munts de pedres, dins d'un sector que ocupa entre uns 70m x 40m. Això fa pensar en un petit hàbitat agrupat, del qual destacaria un nucli central, tant per l'aparell constructiu com pel caràcter defensiu de la torre.</p> | 08033-281 | Entre Sant Sebastià de Montmajor i el coll d'en Vila | <p>Des de molt antic es coneix el lloc amb el topònim de Torre Vella. Per referències documentals, el lloc s'ha identificat amb el de Casabeya (Moreu-Rey 1962), (A.D.1991). La primera citació localitzada d'aquest nom és de l'any 1299. La Torre Vella forma part del conjunt i antiga parròquia de Sant Sebastià de Montmajor i, com tot aquest extens alou, ja pertanyia, segurament a partir del segle XI al monestir de Sant Cugat del Vallès. Per les restes abandonades es creu que aquest hàbitat va ser abandonat possiblement entre els segles XIV o XV.</p> | 41.6660900,2.1254600 | 427195 | 4613073 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42722-foto-08033-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42722-foto-08033-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42722-foto-08033-281-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-07-19 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 42604 | Carrer Corredossos de Baix, 26 (Muralla Medieval) - Carrer Major, 33-35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-corredossos-de-baix-26-muralla-medieval-carrer-major-33-35 | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | <p>Mur de fonamentació de la muralla medieval localitzat a la part baixa del número 33 del carrer Major, format per blocs regulars i irregulars units amb morter de calç de tonalitat blanquinosa de 2,30m en direcció a l'interior de la casa. El seu estat és dolent.</p> | 08033-163 | Carrer Corredossos de Baix, núm. 26 i Carrer Major, núms. 33-35 | <p>Durant els mesos de març i abril de l'any 2005 es va dur a terme una intervenció arqueològica preventiva en el carrer dels Corredossos de Baix número 26 ja que s'havia d'obrir una rasa per passar-hi una línia nova de gas, de 28 metres de llargada per 60 centímetres d'amplada i una profunditat de 60 centímetres. Només es va poder detectar part d'un mur entre els números 33 i 35 del carrer Major.</p> | 41.6335000,2.1634300 | 430321 | 4609423 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42604-foto-08033-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42604-foto-08033-163-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 42445 | Església parroquial de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria | <p>AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental - El Vallès Oriental. GARCIA i CARRERA, R. (1984). Incendi a l'Església Parroquial de Montbui l'any 1907. Caldes de Montbui. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes Prehistòrica i Antiga. Col·lecció Monografies Vallesanes, núm. 11. Ed. Egara. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). La romanització del Vallès segons l'epigrafia. Museu d'Història de Sabadell. Sabadell. MOREU-REY, E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. POCH, J. (1980). Fites cabdals de la parròquia actual de Santa Maria de Caldes. Setmanari de Montbui, 145. Caldes de Montbui.</p> | XVI /XVIII | després de l'incendi de 1907 es va restaurar. | <p>Església de planta irregular amb la coberta a dues aigües, i construïda amb teula àrab, que consta d'una nau i capelles laterals a amdós costats. Les dimensions de la nau són de 51 metres de llargada x 23 metres d'amplada x 22 metres d'alçada. El campanar és de base octogonal i es troba adossat a l'absis; mesura 44 metres d'alçada. Els elements ornamentals de l'interior de l'església foren dissenyats amb una forta predominança clàssica. Presenta dotze capelles laterals situades entre els contraforts. La portada de la sagristia és d'estil renaixentista i el portal d'entrada de l'església, és d' estil barroc; aquest està format per tres columnes salomòniques a cada costat de la porta amb una decoració vegetal a base de raïms i ocells i un frontó corb i partit.. En el centre d'aquest s'observa una fornícula, sense imatge al seu interior i amb decoracions vegetals als laterals. Per damunt s'observa un altre frontó amb l'escut del poble sostingut per dos grius alats. La façana està arrebossada. A la cantonada esquerra de la façana de la rectoria, per sota del ràfec es pot observar una làpida formant part integrant de la paret. En ella es pot llegir ' TI(berius) CAESA) - (au) G (ustus) P - ATI(riae) - (P (ater)) ', és a dir, ' A Tiberi, Cèsar August, pare de la pàtria'. A l'interior de l'església hi ha un medalló que presideix l'altar de la Santa Majestat, l'autor del qual és Antoni Vila i Arrufat. També hi ha un viacrucis de Sebastià Badia situat a les columnes que separen les capelles laterals i finalment un vitrall de Joan Vila-Grau.</p> | 08033-4 | Plaça de l'Església, s/n | <p>El document més antic on apareix citada l'església de Santa Maria data de l'any 1002. L'any 1589 sembla ser que aquesta primitiva església estava en molt mal estat de conservació i s'iniciaren les obres damunt i al voltant de l'antic Palau Reial propietat de la diòcesi de Vic, aleshores deshabitat i en ruïnes. En una primera fase de l'obra en foren arquitectes Joan Ponç i Antich Ponç (pare i fill) de Sant Feliu. Però no veuran les obres acabades. L'any 1622 mancava encara la façana, diverses capelles laterals i la gran capella al capdavall de la nau, així com molts dels detalls interiors. De 1623 fins al 1678 quasi bé no es realitzaren obres ja que mancaven diners i personal. Més endavant s'enllestí el campanar començat l'any 1614 i algunes de les capelles laterals. L'any 1679 el mestre de cases Miquel Fiter va impulsar de nou les obres. El mateix any el rei Carles II havia concedit a la vila una franquícia d'allotjament i contribució per poder acabar les obres de l'església. L'any 1699 s'acabà la capella de la Santa Majestat. Mentrestant, el projectista i escultor francès P. Ruppin deixava començat el portal barroc que seguí el calderí Pau Sorell coronant-ho amb l'escut de la vila el 1701. L'any 1714 el nou mestre d'obres Joan Fiter rematava els darrers detalls de l'edifici. El 1907 l'església patí un incendi considerable, i com a resultat del qual, es va haver de reformar tot l'interior. Aprofitant la restauració es realitzaren algunes reformes, entre elles,, l'obertura de cinc rosetons en l'absis.</p> | 41.6324600,2.1625100 | 430243 | 4609309 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42445-foto-08033-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42445-foto-08033-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42445-foto-08033-4-3.jpg | Legal | Modern|Barroc|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Joan i Antich Ponç; Miquel Fiter; P. Robin; Pau Sorell | 94|96|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 42589 | Jaciment de la Torre Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-torre-roja | <p>BADIA i MORET, J. (1968). La Baronia de Montbui. Notes històriques. Impremta Galobart. Santa Eulàlia de Ronçana. BADIA i MORET, J. (1989). L'Ametlla del Vallès. Notícia històrica. Notícia geogràfica, La Garriga. BADIA i MORET, J. (1991). La Torre Roja. El Vallès Occidental, i el Vallès Oriental, vol. XVIII, pp. 317-319. Catalunya Romànica. Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana. FORTÓ, Abel (2008). L'associació d'arqueòlegs FIDES presenta els resultats de les campanyes d'excavació de la Torre Roja. Revista Tot Caldes de Montbui, núm. 1056, del 25 de juliol al 8 d'agost, pàg. 11. Ed. Gràfiques Lloreda. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | X-XIV | <p>Torre en ruïnes que consta d'una torre exterior de planta circular amb un diàmetre d'uns 10,5m i una alçada conservada 1,70m. Els murs tenen un gruix de 1,55m. La part de la torre orientada cap a la plana de Caldes va ser construïda a base de pedres disposades formant un opus spicatum. En canvi, pel que fa a la part de la torre orientada cap a la muntanya, aquesta va ser construïda amb carreus més grans, i mesurant alguns d'ells entre 25 cm d'alçada per 105 cm. d'amplada. A l'interior d'aquesta torre n'hi ha una segona torre, igualment de planta circular, amb un diàmetre interior de 3,60m., i un gruix de fins a 1,90m. Actualment mesura 1,40m. Les pedres del mur, de 15 cm. per 25 cm., estan unides amb morter de calç. Hi ha llocs on es poden observar restes de l'arrebossat de calç de la cara exterior de la construcció.</p> | 08033-148 | Carretera de Caldes a Sentmenat. Cim del turó de la Torre Roja, al costat del poblat ibèric. | <p>El primitiu nom d'aquest puig fortificat era Castellar o Puig Castellar i correspondria, segons dades arqueològiques, a un antic establiment d' època ibèrica reutilitzat posteriorment en època romana i que s'hauria perllongat en època medieval, i tot i que no es disposen de documents escrits, una de les primeres referències de la Torre Roja, apareix de manera indirecta l'any 1529. Es desconeix l'origen del topònim de la 'Torre Roja', tot i que durant els segles XI i XII es té coneixement de l'existència a Caldes de Montbui de dos llinatges dits Penya Roja i Turre Rubea. Hi ha dues hipòtesis constructives pel que fa a l'origen de les dues torres: La primera d'elles és que en una primera torre d'època romana s'inclogué a l'interior una torre de l'Alta Edat Mitja. Josep Badia obre la possibilitat de que a la torre Alt - Medieval interior, durant l'Edat Mitja, s'hagués afegit, una torre exterior per tal de consolidar-la. Seguint amb aquesta hipòtesi, per construir la cara més desprotegida del relleu, els constructors haurien aprofitat carreus més antics del jaciment ibèric situat molt a prop de la torre. Això permetria comprendre que una gran part dels murs hagin estat construïts amb opus spicatum i que no tinguin una cara interna. I per què aquesta torre, datada cap al segle X hauria estat arrebossada per la part exterior, sinó per que en una etapa inicial es trobava a l'aire lliure. La Torre Roja, no ha estat mai excavada.</p> | 41.6330400,2.1435200 | 428662 | 4609389 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42589-foto-08033-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42589-foto-08033-148-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 42444 | La Torre Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-roja | <p>BADIA i MORET, J. (1968). La Baronia de Montbui. Notes històriques. Impremta Galobart. Santa Eulàlia de Ronçana. BADIA i MORET, J. (1989). L'Ametlla del Vallès. Notícia històrica. Notícia geogràfica, La Garriga. BADIA i MORET, J. (1991). La Torre Roja. El Vallès Occidental, i el Vallès Oriental, vol. XVIII, pp. 317-319. Catalunya Romànica. Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana. FORTÓ, Abel (2008). L'associació d'arqueòlegs FIDES presenta els resultats de les campanyes d'excavació de la Torre Roja. Revista Tot Caldes de Montbui, núm. 1056, del 25 de juliol al 8 d'agost, pàg. 11. Ed. Gràfiques Lloreda. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MOREU REY, E. (1969). La Torre Roja. Els castells catalans, vol. 2, pàg. 169. Barcelona. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.</p> | X-XIV | <p>Torre en ruïnes, amb una fonamentació a base de carreus regulars, units entre ells amb morter de calç. S'observa una torre exterior al conjunt de la fortificació, amb un diàmetre d'uns 10,5 m i una alçada conservada d'aproximadament 1,70 m. Els murs tenen un gruix de 1,55 m. La part de la torre orientada cap a la plana de Caldes ha estat construïda a base de pedres disposades formant un opus spicatum. La torre orientada cap a la muntanya, ha estat construïda amb carreus més grans, entre 25 cm d'alçada x 105 cm. d'amplada. A l'interior d'aquesta torre n'hi ha una segona, de planta circular, amb un diàmetre interior de 3,60m., i un gruix de fins a 1,90 m. Les pedres del mur són de 15 x 25 cm., i estan unides amb morter de calç</p> | 08033-3 | Carretera de Caldes a Sentmenat. Cim del turó de la Torre Roja, al costat del poblat ibèric. | <p>El primitiu nom d'aquest turó fortificat era Castellar o Puig Castellar. Una de les primeres referències de la Torre Roja, apareix esmentada l'any 1529. Es desconeix per ara l'origen del topònim de la 'Torre Roja', tot i que es té coneixement de l'existència dels llinatges Penya Roja i Torre Rubea, en els segles XI i XII. La Torre no ha estat excavada. Pel que fa a l'origen de les dues torres hi ha dues hipòtesis constructives. La primera d'elles és que en una primera torre d'època romana es va afegir una torre de l'alta edat mitjana, reconstruïnt potser part de la vella. Josep Badia obre la possibilitat de que a la torre alt-medieval interior, durant l'època mitjana, s'hagués afegit, una torre exterior per tal de consolidar-la aprofitant els carreus més antics del jaciment ibèric situat a pocs metres.</p> | 41.6330400,2.1435200 | 428662 | 4609389 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42444-foto-08033-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42444-foto-08033-3-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 42616 | Jaciment Paleontològic del Mas d'en Corró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-mas-den-corro | <p>GOLPE, J.Mª. (1971). Suiformes del Terciario espanyol y sus yacimientos. Barcelona. GRAUGÉS I CODINA, Antoni (1983). Vertebrats fòssils del Vallès. Caldes de Montbui, Festa Major. 1982. Ed. Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. PALLARÉS PERSONAT, Joan (1973). Presència del 'Dinotherium giganteum' Kaup a proximitat del Mas Curró. Caldes de Montbui. Extraordinari de la Festa Major, 1973. Setmanari de Montbui. SOLÉ I SABARÍS, Ll. (1936). Presència del 'Dinotherium giganteum Kaup ' a Caldes de Montbui. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural núm. 36, pàg. 83-84.</p> | <p>Jaciment que hauria consistit en la troballa d'un molar de Sus major a uns cinc-cents metres un cop passada la casa en direcció al gorg d'en Pèlags.</p> | 08033-175 | Camí del Mas d'en Corró | <p>En un llibre sobre Caldes de Montbui, Llogari Sala, escriu en un article (pàg. 106-107), ' L'amic Joan Pallarès Personat, col·laborador del Museu, publica en un article de l'Estraordinari de Montbui de la Festa Major de 1973, una informació sobre la troballa d'un Dinotherium Giganteum Kaup trobat prop del Mas Curró i per tant no gaire lluny de la Torre Marimon. Afegeix que les restes d'aquesta troballa es troben dipositades al Museu de Geologia de Barcelona. També senyala que l'exemplar trobat a Caldes semblaria per les mides a un elefant actual 'En un principio el paleomastodonte o mastodonte antiguo era de tamaño más bien pequeño, adquiriendo los mastodóntidos, en las últimas épocas evolutivas, un volumen algo superior a los actuales proboscídeos'. L'any 1936 en terrenys de la granja agrícola de la Torre Marimon es trobaren les restes de mamífers fòssils d'època Miocena (Neògen, Cenozoic). Referent a aquesta troballa fou la Institució Catalana d'Història Natural en un dels seus butlletins, que publicà en la sessió científica del 7 de maig de 1932, i comentat per Mn. Bataller, la troballa d'un molar de Sus Major, a la finca de l'Escola d'Agricultura. El butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, volum número 36, de l'any 1936, comenta la troballa d'un premolar superior en perfecte estat, de Dinotherium giganteum Kaup, a uns 500 metres de Can Corró en direcció al Gorg d'en Pèlags. L'any 1977, Joan Baraldés, fent uns treballs a la seva finca prop del Rouer Gros, trobà un molar de mastodont Gomphoterium, que fou dipositada al museu Thermàlia. També cal citar un molar d'Elephas i una mandíbula de Rinoceró, trobats a la riera de Caldes, dins del terme de Palau de Plegamans, tot i que cal reconèixer, degut al seu desgast fluvial, que procedeixen de la zona de Caldes. Ambdues peces foren dipositades al Museu Parroquial de Palau de Plegamans i l'any 1982 encara estaven sense haver rebut un estudi i classificació. No s'ha pogut verificar on es troben actualment.</p> | 41.6298700,2.1535900 | 429497 | 4609028 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42616-foto-08033-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42616-foto-08033-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42616-foto-08033-175-3.jpg | Legal | Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Durant el treball de camp, es van resseguir els camps esmentants, sense trobar cap altra resta paleontològica. No es té constància de que s'hagi realitzat cap tipus de prospecció després de la troballa. | 125|123 | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42443 | Muralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralla | <p>AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermàlia. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona.</p> | XI-XVII | els trams recuperats, s'han intentat restaurar i conservar. Molts d'ells no són accessibles per trobar-se dins de finques particulars. | <p>Trams de muralla que es van descobrint a mida que es realitzen intervencions arqueològiques en les cases que ocupen l'antiga línia de muralla. Aquests trams, acostumen a ser porcions de diferents dimensions del mur ja que el conjunt de la muralla ha variat molt a causa del creixement de la ciutat i aquest fet ha anat fent que avui, tot i que es coneix el seu traçat aproximat, no es pugui excavar i recuperar gran part del tram. El que queda de la muralla es situa principalment a la part de la riera, en el carrer Major, el carrer del Pont, a Can Rius, el Museu Thermalia, les Termes Victòria, i el carrer d'Escanyacans.</p> | 08033-2 | Parcialment pel nucli antic de Caldes de Montbui | <p>Es tenen referències en documents de que l'any 1102 existia una muralla que protegia la vila. Aquesta hauria tingut quatre portals que permetien l'entrada a l'interior de la vila i que corresponien als punts cardinals. Així, al carrer de Vic hi hauria un portal orientat tramuntana. Al portal de Vic, durant el segle XVIII, va existir una capella. A ponent hauria existit el portal de Santa Susanna, documentat al 1344. Al sud, el portal de Santa Esperança i a llevant el portal de Salze, esmentat en un document de l'any 1387. Durant el segle XVII, concretament de l'any 1616, se sap que hi haurà un altre portal, conegut amb el nom de portal de l'Àngel anomenat així perquè aquest estava custodiat per un àngel. Sembla ser que el portal hauria dut el nom de Portal d'en Roig, i també portal de Don Carles. També es tenen documentats altres portals que s'aniran construint en llarg del temps, com a conseqüència de les necessitats de la vila. Així, de l'any 1387 es documenta el Portal d'en Porcell, també dit de Berenguer Porcell. De l'any 1370 es documenta el portal Nou, que a mitjans del segle XVI serà conegut com a Portal d'en Bellit. Ja del segle XV, concretament a partir de l'any 1454, i fins el segle XIX es tenen referències del Portal de La Portalera o La Portalera. De l'any 1581 es té constància de l'existència del portal de l'Abeurador, situat al carrer que porta el mateix nom i que formava part dels Corredossos de la muralla. Del segle XV trobem datat un nou portal conegut com Portal de Barcelona. Ja del segle XIX, (concretament l'any 1860) es té coneixement del Portal de la Bretxa, que correspon al carrer que porta el mateix nom i que uneix el carrer Major amb els Corredossos. De l'any 1684 (segle XVII) es té coneixement del Portal del Pont, que també va rebre el nom de Portal de Sant Cristòfol durant el segle XVIII. De l'any 1867 ja durant el segle XIX es coneix la Porta dels Jaquesos. A mitjans del segle XIX, s'inicià una remodelació i engrandiment del recinte urbà extra murs i s'ultrapassà l'àmbit de l'antiga població emmurallada.</p> | 41.6360500,2.1612900 | 430145 | 4609708 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42443-foto-08033-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42443-foto-08033-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42443-foto-08033-2-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | En l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Caldes de Montbui, realitzat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Barcelona, el maig de 2002, la muralla i la torre de la presó s'inclouen dins d'una mateixa fitxa, amb núm. d'inventari IPA 659. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 42618 | Torre de la Presó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-preso | <p>A.D. (1991). El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Catalunya Romànica. Vol. XVIII. Enciclopèdia Catalana. Barcelona. BALLART, J. i VILLANUEVA, J. (1984). Resum de la història de Caldes de Montbui. 2ª edició. Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. GARCIA, M.R. i BARBANY, C. (1991). La Vila de Caldes de Montbui. Catalunya Romànica. Barcelona. Vol. XVIII. El Vallès Occidental – El Vallès Oriental. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MOREU-REY,E. (1964). Caldes de Montbui, capital degana del Vallès. Rafael Dalmau Editor. Barelona. MOREU REY, E. (1964). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de noms de persona. Ed. Teide. Barcelona.</p> | XI-XII | <p>Torre de defensa d'una de les portes de la ciutat de forma gairebé semi circular per la part exterior que dona al carrer Major. Consta de planta baixa i dos pisos i volta catalana. La coberta és plana i transitable. I rematada per merlets afegits en època més moderna. Està construïda amb pedra. Per la part interior que dóna al carrer dels Corredossos de Dalt té una forma més rectilínia.</p> | 08033-177 | Carrer dels Corredossos de Dalt, núm. 2 - Carrer Major, núm. 103 | <p>L'antiga muralla de Caldes està documentada des de l'any 1102. Els portals primitius de la vil·la coincidien amb els punts cardinals, tot i que consta que durant el segle XVIII n'hi havia un cinquè. Cadascun d'aquests portals tenia una capella on s'hi deia missa. A l'Arxiu Històric Municipal es conserva un document gràfic de l'any 1840, anomenat 'Plan Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy', que mostra el traçat de les muralles poc abans de que fossin enderrocades per remodelar la ciutat. Així, s'inicià el seu enderroc i es construïren els ravals extramurs. La muralla ha desaparegut en molts trams, tot i que encara se'n pot observar al carrer d'Escanyacans. El portal d'en Bellit on es troba la torre de la Presó,fou edificat entre els anys 1347 i 1370 aproximadament. Durant la tercera guerra carlina que ocupà els anys 1872 al 1875, es va elaborar un pla de fortificació de les diferents viles entre les quals es troba Caldes de Montbui. Aquest estudi va ser encarregat al Sr. Buenaventura Muño, que formava llavors part del cos d'enginyers. Podria ser que, alguns trams de muralla que es conserven avui en dia, siguin degut la fortificació construïda després de l'any 1874. Com a capital de la vegueria, Caldes era una de les viles més importants del Vallès. Aquesta vila tenia una gran tradició i estava molt ben preparada amb gran quantitat de advocats i procuradors. La presó era un dels símbols més grans de la sobirania i de la justícia. Se sap que l'any 1339 el rei decideix que tots els presos excepte els que ho siguin a Granollers seran portats a la vila de Caldes. Durant els anys 1619 al 1867, la presó es va ubicar en una de les sales de l'antic hospital. De fet s'han trobat referències documentant que l'ajuntament s'edificà damunt de les termes i que aquestes servien de presó. En la segona meitat del segle XIX la presó fou transportada a la torre septentrional del Portal d'en Bellit. L'any 1867 la porta estava franquejada per dues torres de les quals una fou habilitada com a presó.</p> | 41.6351900,2.1631200 | 430297 | 4609611 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42618-foto-08033-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42618-foto-08033-177-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | En l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Caldes de Montbui, realitzat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Barcelona, el maig de 2002, la muralla i la torre de la presó s'inclouen dins d'una mateixa fitxa, amb núm. d'inventari IPA 659. En aquest inventari, s'ha separat la muralla de la Presó, anomenant-la Torre de la Presó. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 42575 | Sant Sebastià de Montmajor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sebastia-de-montmajor | <p>DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1986). Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui. Col·lecció monografies Vallesanes. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A. (2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 58-60. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia.</p> | XIII-XV | durant el treball de camp no es va poder localitzar | <p>Jaciment que consta d'una sepultura de lloses de pedra formant una caixa, descoberta prop de l'ermita, a uns 30 centímetres de fondària amb senyals d'haver estat saquejada.</p> | 08033-134 | NO del terme municipal | <p>L'any 1961, De Montes publicà la notícia de l'aparició casual d'una sepultura de lloses que va ser trobada als voltants de l'ermita.</p> | 41.6642300,2.1191300 | 426666 | 4612872 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42575-foto-08033-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42575-foto-08033-134-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 42608 | Carrer Major, 13-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-13-15 | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | XVII-XVIII | <p>Jaciment que consta de les restes de dues estructures de mur, sense cap estratigrafia, i sense restes materials que permetin la seva datació. La primera estructura és la fonamentació d'un mur de grans dimensions d'1m de gruix per 4,30m de longitud. Aquesta estructura es trobà en el sector per on hauria de transcórrer la muralla medieval. No sembla però que el mur trobat en formés part, tot i que podria tractar-se d'una estructura relacionada amb el cinturó defensiu, més que no pas d'una construcció de caràcter domèstic. La segona estructura, força malmesa, estava formada per la cantonada de la fonamentació d'un mur de 30cm de gruix que en un dels seus trams presentava una pedra de 30 x 60cm que podria senyalar la part inferior d'un llindar de porta.</p> | 08033-167 | Carrer Major, nums.13-15 | <p>L'any 1992 es va realitzar un seguiment arqueològic om a conseqüència de les obres de rebaix del terreny per a la construcció d'un nou habitatge.</p> | 41.6328800,2.1634900 | 430325 | 4609355 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42608-foto-08033-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42608-foto-08033-167-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 42603 | Carrers Madella i Corredossos de Baix (Muralla Medieval) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrers-madella-i-corredossos-de-baix-muralla-medieval | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | IIdC- XVII | <p>Conjunt format per un mur de pedres (seccionat per una claveguera moderna) lligades amb morter de terra de tonalitat taronja i un paviment associat localitzat davant del número 11 del carrer de Madella. Aquest mur es troba seccionat per una claveguera moderna. No es va trobar material associat.</p> | 08033-162 | Carrer de Madella, núm. 11 | <p>L'any 2003, es va portar a terme una intervenció arqueològica preventiva ja que s'havien de pavimentar el carrers. Es van obrir vàries rases documentant un seguit d'estructures.</p> | 41.6334900,2.1633100 | 430311 | 4609422 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42603-foto-08033-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42603-foto-08033-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42603-foto-08033-162-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|85|94|80 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 42606 | Carrer Escanyacans, 2 / Vic, 41 (Muralla Medieval) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-escanyacans-2-vic-41-muralla-medieval | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | XI-XIII | <p>Tram de muralla de 7m de llargada per 5m d'alçada on s'observen dues parts diferenciades: una d'elles bastida amb pedres rierenques de mida mitjana i la resta construïda amb tàpia.</p> | 08033-165 | Carrer d'Escanyacans, núm. 2 | <p>L'any 2005 es va dur a terme una intervenció arqueològica degut a unes obres que s'havien de dur a terme en els solars ubicats al número 2 del carrer d'Escanyacans i al núm. 41 del carrer de Vic, ja que l'edifici es troba situat en el traçat de la muralla medieval, en una parcel·la ocupada per dues edificacions diferenciades, amb entrades independents que aprofitaven la muralla per edificar a banda i banda d'aquesta.</p> | 41.6360800,2.1614500 | 430159 | 4609711 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42606-foto-08033-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42606-foto-08033-165-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||
| 42732 | Talla de fusta de Sant Silvestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/talla-de-fusta-de-sant-silvestre | <p>MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. MOREU-REY, (1964). Sant Sebastià de Montmajor. Impremta Joan Sallent. Sabadell.</p> | XII | <p>Talla de fusta policromada, alternant el daurat, vermell i verd, en molt bon estat de conservació situada en l'absis lateral de l'ermita orientat al nord-est. A la mà esquerra porta el bastó i amb la mà esquerra està realitzant l'acte de benedicció. Actualment es troba col·locat en un altar de planta quadrada fet de pedra irregular unida amb ciment i una llosa de marbre al damunt. Al peu de l'absis, i a banda i banda hi ha una gerra de terrissa.</p> | 08033-291 | Església de Sant Sebastià de Montmajor | <p>L'any 999 el vicari del monestir de Sant Cugat del Vallès comprà al compte de Barcelona per una unça d'or el gran alou de Montmajor (actual Farell), que comprenia tota la muntanya des de la falda meridional vora Sentmenat i Palaudàries fins al torrent del castell de Gallifa al nord. S'hi bastí una església de Sant Sebastià anys abans del 1077, data d'una de les primeres notícies documentades que es tenen on se l'anomena 'ecclesia sancti Sebastiani de monte maiore'. La pertinença tant del lloc com de l'església al cenobi sant cugatenc fou ratificada els anys 1098, 1120 i 1131 mitjançant unes butlles dels papes Urbà II i Calixt II i una escriptura de confirmació de bens del comte Ramon Berenguer III, respectivament. Posteriorment, l'any 1216 el bisbe de Barcelona, confirmava també la donació amb certes reserves a favor de l'església de Caldes; aquesta donació ocasionà plets i discussions i si bé els rectors els nomenava Sant Cugat, sovint l'església de Caldes s'hi oposava con consta que féu el 1305. Sembla però que el 1400 era ja sufragània de Caldes. A causa de la migrades del terme el sosteniment d'un rector era difícil. El 1413 era a càrrec del de Sant Llorenç Savall, ja que en aquell moment l'església de Sant Sebastià només disposava de dos feligresos. Als segles posteriors consta com a parròquia de vegades annexa o encomanada a la de Caldes tot i que alguna vegada havia estat regida pels rectors de Gallifa. Finalment el 1868 fou erigida en parròquia independent i li van ser unides diverses cases de la parròquia de Gallifa de Sant Llorenç i de Caldes. Actualment tot i que no li ha estat llevat el caràcter parroquial torna a ésser en la pràctica una sufragània de Caldes. La campana gran, porta el nom de Mercè; fou construïda a Olot i col·locada l'any 1974. La petita no té nom, però és la més antiga. Segons Moreu-Rey, l'any 1657, l'ermita tenia els altars dedicats a Sant Silvestre i a Sant Pere. L'any 1744 tenia la talla de Sant Isidre, sense altar i el de Sant Crucifix. Consta també que més tard n'hi hagué un dedicat a Santa Roser. Finalment, documenta de l'any 1776 els altars dedicats als Sants Crucifix, Roser i Isidre i Silvestre, sense comptar l'altar major. Silvestre I va ser Papa entre el 314 i el 335. La seva mort es commemora el darrer dia de l'any. Es creu que va ser el primer Papa que no va morir màrtir, ja que el cristianisme ja no es perseguia a l'Imperi Romà des de la publicació de l'Edicte de Milà, una llei promoguda per Constantí el Gran. Va convocar el primer de la llarga llista de concilis, el de Nicea. Allà es va discutir sobre l'arrianisme, doctrina que va ser considerada finalment com una heretgia.</p> | 41.6644000,2.1188200 | 426640 | 4612891 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42732-foto-08033-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42732-foto-08033-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42732-foto-08033-291-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 92|85 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc