Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42922 | Ex vots de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ex-vots-de-lesglesia | XIX | <p>Dos quadres conservats a la sagristia de l'església. Probablement es tracta d'exvots. Pintures sobre fusta que representen malalts que fan una prometença. D'un estil naïf i arcaic que imita el romànic.</p> | 08034-108 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (sagristia) | <p>Pintures probablement del segle XIX.</p> | 41.7910700,1.9935100 | 416372 | 4627069 | 08034 | Calders | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42922-foto-08034-108-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-08 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 42921 | Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-crist | XX | <p>Escultura en fusta que presideix l'altar major de l'església. Crist ressuscitat a la creu, vestit amb túnica.</p> | 08034-107 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders | <p>Durant les obres de restauració de l'església, portades a terme entre el 1991 i 1992, s'encarregà aquesta talla a l'escultor Fajula, de Sant Joan de les Abadesses. La nova imatge del Sant Crist substituí la de Sant Vicenç, titular de l'església que fins aleshores la presidia. La imatge de Sant Vicenç es traslladà a la capçalera d'una nau lateral. L'obra va costar 312.000 pessetes.</p> | 41.7910600,1.9930300 | 416332 | 4627068 | 1990 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Piñero | Fajula | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||
| 42927 | Castell de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calders | <p>-BENET i CLARÀ, Albert: 'L'origen de la família Calders', a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2, Manresa, 1982, pp. 15-30. -PLADEVALL, Antoni; CATALÀ i ROCA, Pere: 'Castell de Calders', a Els Castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 196, pp. 519-525. -PLADEVALL, Antoni: 'Calders', a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. II, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1981, pp. 185-188. -SERRA, Roser: 'Els segles medievals (S. IX-XV)', a Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp.53-88.</p> | XI-XIV | Recentment s'hi ha fet una intervenció per consolidar la base de la roca on s'assenta la torre. | <p>Castell emplaçat al cim d'un turó de forma cònica que s'aixeca en una clotada al voltant del riu Calders. El conjunt és format per la torre mestre, una muralla perimetral, una construcció dels segles XVII-XVIII i possibles restes de l'església. La torre mestre o de l'homenatge és de planta circular. Es tracta d'una construcció senzilla amb un aparell matusser. Aproximadament la meitat de la torre s'ha esfondrat, juntament amb el bancal de roca on es sustentava. Recentment ha estat consolidat la base de la roca amb un mur de totxo. La muralla, que es conserva parcialment, ressegueix el perímetre de l'esplanada al cim del turó. Té un baluard quadrat. Adossat a la muralla s'aixequen les restes d'una construcció posterior al castell (segles XVII-XVIII) amb un soterrani que devia servir com a cisterna. Possiblement es tracta d'una masoveria.</p> | 08034-113 | <p>Aquest castell tenia la funció de defensar el terme de Calders. És documentat des del 956, tot i que la construcció actual podria datar-se al segle XI. El domini del castell pertanyia a una branca lateral dels vescomtes d'Osona que prengué el nom del castell: els Calders. Aquests, però, no devien tenir el domini eminent del castell, que pertanyia als comtes de Barcelona. Els Calders van posseir el castell fins al segle XIV. Els castlans eren la família Viladecavalls, que prengueren el nom de la parròquia pròxima. El segle XIV la família Calders entrà en crisi i el 1336 es vengué el castell de Calders a la família Talamanca. Va ser possiblement al final del segle XIV, quan Pere III ordenà el reforçament de les fortificacions, que el castell inicià una ampliació que no es va acabar. A partir del segle XV el castell va sofrir una decadència progressiva.</p> | 41.7823700,1.9939400 | 416397 | 4626103 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42927-foto-08034-113-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Piñero | -Al peu del turó del castell hi passa un itinerari senyalitzat per la Diputació. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||
| 42923 | Fons documental de lArxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial | <p>-VALDENEBRO, Raquel: Guia d'Arxius Parroquials del Bages. Centre d'Estudis del Bages, 1995. (treball inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal de Manresa).</p> | XVII-XX | <p>L'arxiu es conserva pràcticament complet. Consta de: -Llibres sacramentals: Baptismes (des de 1662), confirmacions (des de 1802), matrimonis ( des de 1662), defuncions (des de 1662) -Administració: llibres de culte (1851-1965), Visites (1885-1981), administració econòmica (1705-1915) -Llibres notarials: testaments (des de 1683).</p> | 08034-109 | Església parroquial de Sant Vicenç de Calders (locals parroquials). | <p>Església parroquial documentada des del segle X i ampliada durant la primera meitat del segle XVII.</p> | 41.7910100,1.9930100 | 416331 | 4627063 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42923-foto-08034-109-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Piñero | Conserva documentació abundant sobre les diverses obres de reforma de l'església i la construcció de retaules. | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42815 | El Canadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canadell | -AADD.: Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, Ajuntament de Calders, Calders, 1996, pp. 65, 91. -GIRABAL ROVIRA, Mariona: El Canadell. Estudi lingüístic d'uns documents dels segles XVIII i XIX. Juny de 1998. (Treball universitari de l'assignatura Història de la llengua catalana II, conservat al mas). | XVIII-XIX | L'interior de la casa ha estat conservat amb molt bon criteri (sala, celler, mobiliari). | Conjunt gran i complex format per la casa de l'amo, casa del masover, pallissa i altres dependències distribuïdes entorn d'una esplanada central o era. La casa de l'amo consta d'un cos original (planta baixa més dos pisos) i un altre adossat en angle recte (construït a mitjan segle XIX), tots dos amb interessants galeries. L'interior conserva molt íntegrament l'estructura tradicional i part del mobiliari antic (sobretot la sala i el celler). Conserva diverses tines a l'interior de la casa i una bassa que servia per regar els horts. | 08034-1 | El mas Canadell és documentat des del segle XIV. La construcció primitiva (de mitjan segle XVII) era amb coberta d'una sola vessant, amb l'entrada a ponent. A partir del final del segle XVII va tenir una expansió que portà a la compra de diversos masos de l'entorn: Vintró, Rubió i Blanquer. A principis del segle XVIII s'hi feren importants modificacions; la més recent és la construcció el 1843 d'un cos adossat al sector de llevant. La família Canadell és documentada almenys des de fa 400 anys. Al segle XIX es va perdre el cognom amb el matrimoni de la pubilla amb Jaume Reguant, cognom dels actuals. L'arxiu conservat aporta més dades sobre la genealogia dels propietaris i algunes disputes familiars-propietaris. | 41.7731400,1.9439600 | 412231 | 4625128 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42815-foto-08034-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42815-foto-08034-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42815-foto-08034-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Conserva diversos elements de l'utillatge tradicional molt ben restaurats: carros de diferents tipus, eines del camp, bocois, etc. I també una campana de bronze la capella de Sant Salvador que data del 1703.-Es conserva documentació del mas | 85|94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42817 | Sant Salvador del Canadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-del-canadell | -AADD. Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, pp. 135-136. -BURON. Guia d'esglésies romàniques catalanes. Artestudi ed. Col·lecció de material 1. 2º ed. Barcelona, 1908, p. 95. -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Calders, p. 65. -PLADEVALL, A. Capelles i santuaris del bisbat de Vic: Sant Salvador del Canadell, a Full Diocesà, Vic, núm. 3592 (17/02/1980). -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Llibreria Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 61-62. | XIII-XVII | Els propietaris es proposen restaurar l'espadanya i l'enllosat interior | Petita capella d'època incerta, de tradició gòtica. De planta rectangular i una sola nau acabada amb absis orientat a llevant. Coberta amb volta de canó. Parets amb filades de carreus més o menys quadrats. Amb 2 finestrelles poc vistents. Façana principal amb portal adovellat, amb una senzilla motlluració (que té dos carreus a la base de factura gòtica) i una espadanya parcialment conservada. Adossats a la banda de migdia, es conserven els fonaments d'una construcció romànica anterior (mur, enllosat i absis). Segons alguns autors la capella és d'un gòtic de tradició romànica. Tanmateix, les recents excavacions semblen indicar una cronologia força tardana, al voltant del segle XVII. | 08034-3 | Situada a la demarcació parroquial de Sant Pere de Viladecavalls dins el mas Canadell. La primera notícia històrica és del 1185. Des d'aleshores les donacions de pagesos i de la família Calders es succeïren amb freqüència. L'any 1206 Guillem de Calders deixava a la sagristia de Sant Salvador dos masos i uns molins que tenia al Pont (de Cabrianes?). El 1344 Guillem de Calders féu una altra donació important (200 sous). Així, Sant Salvador acumulà una bona colla de béns, entre els quals el mas de la Querosa, el de Montpedrós, els molins del Pont i la Roca Falconera. El segle XIV apareix com a parròquia, tot i que el 1685 ja havia quedat com a simple capella de Viladecavalls. Per les visites pastorals (1523-1652) es té notícia del nomenament de dos feligresos de Viladecavalls com a administradors de la capella. El 1743 es pagava un retaule nou. El 1936 fou profanada i des d'aleshores no s'ha obert al culte. La primitiva església romànica degué malmetre's i en una època incerta se'n construí una de nova al costat. | 41.7727100,1.9477200 | 412543 | 4625076 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42817-foto-08034-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42817-foto-08034-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42817-foto-08034-3-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -El 1999 l'empresa Arqueociència ha realitzat una intervenció arqueològica. S'han posat al descobert els fonaments i l'enllosat de la construcció romànica primitiva i s'ha excavat el subsòl interior. Material escadusser aparegut entre l'arrebossat del mur de la capella actual podria indicar una cronologia al voltant del segle XVII.-Es conserva una campana de bronze del 1703 al mas Canadell. | 93|94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42818 | Teuleria o forn de totxos del mas Canadell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-o-forn-de-totxos-del-mas-canadell | XVIII-XIX | Estructuralment es conserva força bé, però és coberta per la vegetació. | Teuleria de tamany força gran. De planta quadrada (5 x 5 m aproximadament). La cara principal té 2 boques amb arcs rebaixats que donen a la fogaina (nivell inferior). La cambra de cocció (nivell superior) és excavada en un terreny en pendent i reforçada amb un revestiment de maó. Té una porta a la banda nord i li falta la coberta. | 08034-4 | 41.7726300,1.9477400 | 412544 | 4625067 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||||||
| 42819 | L'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loller | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. | XVIII-XX | Masia formada per un cos rectangular més antic al qual s'hi ha afegit construccions posteriors (segle XX) que formen un tancat amb pati interior. El cos original té planta baixa més un pis. La façana principal és orientada a migdia. Té portal adovellat amb arc rebaixat. Finestres i balcó emmarcats amb pedra tallada i amb gravats decoratius. Parets arrebossades i pintades de blanc. | 08034-5 | Documentat el 1188. La construcció actual és obra fonamentalment de les ampliacions fetes als segles XVIII i XX. | 41.7675000,1.9226900 | 410455 | 4624523 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42819-foto-08034-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42819-foto-08034-5-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda amb inscripció del 175? | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42820 | Les Quingles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quingles | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 91. | XVIII-XX | Masia de petites dimensions ampliada i remodelada els anys 50. La construcció antiga tenia només dues plantes i una superfície menor. Ha quedat dissimulada sota l'obra moderna que imita la tipologia d'una masia tradicional tot cobrint bona part dels elements autèntics. Actualment és de planta basilical i s'hi ha aixecat un segon pis. Té cossos adossats a la banda de ponent (tines) i de llevant. A l'entorn hi ha dependències de granja. | 08034-6 | Es tracta d'un mas documentat a partir del segle XIV. Possiblement el 1955 va sofrir una ampliació i remodelació general que li ha donat l'aparença actual. | 41.7775700,1.9468000 | 412473 | 4625617 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42820-foto-08034-6-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 42821 | El Forn de Calç (casa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-de-calc-casa | XVIII-XIX | Casa de planta irregular. Té un cos original de planta més o menys rectangular al qual s'hi ha adossat dependències. A la part posterior té planta baixa més dos pisos. L'interior és actualment restaurat i conserva dues tines. | 08034-7 | Probable construcció del mas al segle XVIII i ampliació al XIX. Els propietaris de la casa van construir el forn de calç a la meitat del segle XIX i s'encarregaren de la seva explotació. | 41.7808000,1.9463400 | 412439 | 4625976 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42821-foto-08034-7-1.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||
| 42822 | El Forn de Calç (forn) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forn-de-calc-forn | -GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició) | XIX-XX | Conjunt de 3 forns de calç amb dependències annexes. La part original són els 2 forns paral·lels. Tenen un diàmetre de 3 m i una alçada de 5 m. Foradats al subsòl i amb revestiment interior de pedra. Cada forn consta d'una boca inferior que servia per treure les cendres i per entrada d'aire i al damunt una obertura més gran per on es carregava la llenya i s'hi posaven feixos de llenya. Aquestes donen a una avantcambra coberta per sengles voltes. Al damunt hi ha una estructura moderna amb bigues i totxo. A la part de ponent s'hi construí un forn més modern, amb la boca coberta amb volta de maó. A la vora hi ha un pou d'aigua. | 08034-8 | Aquest indret ja té una tradició de forns des del segle X (cal tenir presents els forns de calç del camí de les Tàpies). Els forns aquí inventariats van ser construïts pels propietaris de la casa a mitjan segle XIX. El van explotar els mateixos propietaris fins els anys 50 d'aquest segle Després de la Guerra Civil l'explotació s'intensificà. La pedra calcària necessària s'extreia de la pedrera que hi ha enfront de la casa. | 41.7808000,1.9463400 | 412439 | 4625976 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42822-foto-08034-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42822-foto-08034-8-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -El senyor Manel, resident a Calders, havia estat capatàs del forn durant l'última època. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42823 | Pedrera del Forn de Calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-forn-de-calc | -GIRABALT (Quadern sobre els forns de calç editat pel Centre d'Estudis del Bages de pròxima edició) | XIX-XX | Jaciment d'on s'extreia la pedra necessària per al forn de calç. Es tracta d'una superfície d'uns 100 x 50 metres rebaixats al sòl natural fins a una profunditat màxima d'uns 4 metres. A la part sud i oest s'hi ha aixecat un mur de contenció per salvaguardar el sòl pròxim a la casa. | 08034-9 | Jaciment d'on s'extreia la pedra calcària necessària per al funcionament del Forn de Calç. La major part de l'extracció es va fer després del 1939 fins als anys 50. | 41.7815400,1.9465800 | 412460 | 4626058 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42823-foto-08034-9-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 42824 | Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera | XVIII-XX? | Petita extensió de terreny rebaixada artificialment probablement amb la finalitat d'extreure-hi pedra. Superfície aproximada: 9 x 9 metres. Profunditat: 3 metres. | 08034-10 | 41.7688400,1.9358900 | 411554 | 4624658 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||||||
| 42825 | Les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tapies | -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 | XVIII-XIX | Masia gran i molt interessant formada per la casa de l'amo (amb un cos adossat més baix que és la casa dels masovers), pallissa, cobert fet de tàpia i capella. La casa de l'amo és un cos molt gran i llarg, de planta baixa, un pis i golfes. L'origen és medieval però amb diverses fases d'ampliació, sobretot dels segles XVIII i XIX. Té diverses finestres distribuïdes irregularment i, a les façanes sud i oest, unes grans galeries i una interessant porxada. La torre que s'aixeca a un extrem de la casa és el campanar de la capella, amb la qual comunica mitjançant una galeria feta de maó amb dues arcades. L'interior conserva elements molt interessants: celler, cuina, trull, tines, premsa, estable i l'habitació del bisbe (alcova on s'hostatjava el bisbe quan visitava la parròquia). Té una bassa. | 08034-11 | Mas documentat el segle XIV. L'edifici primitiu no estava al lloc actual sinó a la vora. La família Tàpias es troba documentada ja el 1290. El mas va tenir una gran expansió als segles XVIII i XIX. El 1846 l'hereu era Enric Tàpies, el qual, a més del mas Tàpies, posseïa el mas Candeu. A la vora de les Tàpies hi havia l'encreuament dels dos camins rals: el de Barcelona i el de Vic. Per això el mas havia fet d'hostal. Es diu que també hi feien estada els ramats quan baixaven de la muntanya. L'actual propietari és descendent (nebot) de la família que fins fa poc es cognominava encara Tàpies. | 41.7779000,1.9318800 | 411233 | 4625668 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42825-foto-08034-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42825-foto-08034-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Es conserven documents antics de la casa | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42826 | Capella de la Immaculada del mas Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-immaculada-del-mas-tapies | XIX | Capella de planta rectangular i una sola nau, amb la sagristia adossada al costat de migdia. La façana principal té un portal emmarcat amb llindes sense cap ornamentació, una finestrella en forma d'òcul i és coronat per una espadanya sense campana. Carreus escairats a les cantoneres i parets arrebossades. El campanar és una torre de planta quadrada (obra del 1881) que s'aixeca sobre el mas, amb grans finestres a totes les cares. La capella comunica amb el campanar mitjançant una curiosa galeria porxada de maó amb dos arcs. | 08034-12 | Mas les Tàpies | La capella es va construir el 1880 i el campanar el 1881. El pont-passadís que els uneix és posterior. | 41.7779500,1.9320600 | 411248 | 4625674 | 1880 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||||
| 42841 | Font de les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-tapies | XIX-XX | Fondalada sota un salt d'aigua força espectacular. L'aigua actualment és canalitzada cap a una bassa amb safareigs. Amb els anys s'hi ha construït altres elements de pedra. Es formen també diversos embassaments, amb un relleix que servia perquè els ramats de bestiar hi abeuressin. La zona conserva vegetació típica de ribera. A la part superior del salt d'aigua es conserva un mur gruixut que servia per canalitzar l'aigua quan baixava una rierada i protegir les canonades. El curs de la riera fins el salt d'aigua i l'espai de la font són d'una gran bellesa natural. | 08034-27 | Sembla que tradicionalment els ramats d'ovelles s'abeuraven en aquest indret. L'aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d'antic (probablement el segle XIX o abans). | 41.7803400,1.9363100 | 411605 | 4625935 | 08034 | Calders | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42841-foto-08034-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42841-foto-08034-27-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||||
| 42842 | Forns del camí de les Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-cami-de-les-tapies-0 | -GIBERT ARISSA, Jaume. «Reconeixement dels límits del terme d'Artés al segle X», a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, 1, 1981, pp. 141-148. | XVIII-XIX | Conjunt de 3 forns de calç. El primer (al sud) té un diàmetre de 3,25 m. El del mig és el més ben conservat. Té el principi de la volta de pedra que feia de coberta. Mesura 3,25 m de diàmetre i 3,50 m de fondària. El tercer (nord) es troba molt desfet. | 08034-28 | Hi ha documentats uns forns en la delimitació del terme d'Artés de l'any 938. Probablement no són exactament aquests, ja que no semblen excessivament antics. Cal pensar que n'hi ha alguns altres, encara per descobrir, en un indret molt proper. També podria ser que els actuals forns fossin construïts sobre uns forns més antics. Sembla, doncs, que la tradició de l'elaboració de calç en aquest indret és antiga. Cal tenir present la construcció en un punt proper d'un gran complex dedicat a aquesta mateixa funció a mitjan segle XIX en el mas anomenat El Forn de Calç. | 41.7827300,1.9402800 | 411938 | 4626196 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42842-foto-08034-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 42843 | El Manganell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manganell | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. | XVII-XIX | Gran masia formada per un cos residencial, diversos coberts (paller i tines amb influències modernistes) i una bassa circular. El cos principal és de planta rectangular. L'accés és per la façana nord mitjançant una escalinata que puja directament al primer pis. La façana sud té unes galeries i vidrieres modernistes al primer pis que s'assenten sobre un porxat. L'interior conserva un forn de pa, rebost, celler amb volta apuntada i arcs. El primer pis era dividit entre l'habitatge dels masovers i el dels amos. | 08034-29 | La primera notícia del mas és del 1154. Posteriorment es troba documentat al segle XIV i XVII. El cos principal deu ser obra en bona part del final del segle XVII i del XVIII. A l'interior de la casa hi ha inscripcions amb dates de 1696 i 1692. L'entrada al sector nord és posterior, del 1770. A finals del segle XIX es construeix la galeria a la part de migdia, de clara influència modernista. Va ser propietat del famós cantant Marco Redondo. Aleshores tenia un ús com a residència de luxe. Posteriorment tornà a tenir un ús pagès altra vegada. | 41.7641300,1.9366500 | 411611 | 4624135 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42843-foto-08034-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42843-foto-08034-29-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Conserva la premsa, de fusta, datada del 1866. Tines en perfecte estat de conservació.-Llindes amb dates de 1696 i 1692. Al portal sobre l'escalinata: 1770.-Actualment la societat Xaloc S.A. gestiona la casa de colònies, que té un gran moviment d'alumnes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42844 | Sant Pere de Viladecavalls (església nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-viladecavalls-esglesia-nova | XX | Capella d'estil neoromànic situada en una petita esplanada a camp obert. Construcció totalment de maó, de planta rectangular acabada amb absis semicircular i dos absis laterals de forma quadrada. Façana principal amb doble arc de mig punt adovellat. Al damunt un rosetó. Adossat a la façanal, un campanar de torre quadrada. Finestres amb vitralls a les façanes laterals, separades per contraforts de formigó. Decoració que imita les arquacions cegues del romànic. L'interior és d'una sola nau, amb volta. | 08034-30 | Va ser construïda el 1944, prop de la colònia Jorba o del Manganell, quan l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls ja no servia al culte perquè havia estat saquejada per la Guerra Civil. Es va buscar un emplaçament més pròxim a la colònia per estalviar el desplaçament que suposava el primitiu indret. | 41.7621400,1.9380600 | 411725 | 4623912 | 1944 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42844-foto-08034-30-1.jpg | Inexistent | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 116 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 42845 | Sant Pere de Viladecavalls (església de Llucià) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-viladecavalls-esglesia-de-llucia | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 64, 65, 80, 91. -III Caminada Popular de Navarcles, 25-X-1987 (díptic escrit per Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, Navarcles, 1987. | XVIII | Estat extremament crític. Importants esquerdes, sense coberta, procés de degradació avançat. | Església en estat ruïnós. En planta de creu llatina, d'una nau amb capelles laterals. La façana principal té portal amb arc de mig punt decorat amb gravat geomètric i al damunt una rosassa. Campanar de planta quadrada. L'interior de l'església conserva restes de decoració neoclàssica amb maó i pedra. La construcció original tenia volta i cúpula. A la part sud-oest té adossada la rectoria (avui en ruïnes), un pati i lliça. | 08034-31 | El fet que Viladecavalls comenci amb la paraula 'vila' i que a tocar mateix hi passi el camí ral, que és conegut popularment amb el nom de 'camí romà' fa pensar que una vil·la romana podria estar emplaçada en aquest indret, però de fet no se n'han trobat restes. El document més antic que en parla és de l'any 965. L'església fou escripturada el 1067. Els següents documents són de mitjan segle XI (1043 i 1050). Sembla que aquesta primera església era ubicada a prop del mas Llucià, però no en el mateix indret de l'actual. Hi ha indicis per pensar que s'aixecava dalt del turó de Llucià, just al costat d'on encara hi ha el cementiri. L'església era prop de la 'Vila de Cavalls', coneguda des del 965. En època medieval era el sector més poblat i pròsper del terme. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera. A mitjan segle XV la sagrera havia quedat del tot desdibuixada. L'església va ser completament refeta al segle XVIII. Segons una llinda, la nova construcció seria del 1780. Era l'església parroquial de Sant Pere de Viladecavalls, aleshores un poble format per un grup de cases disseminades. El 1936 va ser cremada i en la postguerra es decidí construir una nova església més a prop de la colònia Jorba. | 41.7581000,1.9433100 | 412156 | 4623458 | 1780? | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42845-foto-08034-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42845-foto-08034-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|99|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42846 | Mas Llucià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-llucia | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 80, 81, 91. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. | XVIII-XIX | Masia formada per un cos residencial més diferents coberts. La construcció s'assenta sobre un altiplà aterrassat. És de planta rectangular, amb planta baixa més 2 pisos. Força gran, però de construcció senzilla. La façana té balcons i finestres de diferents dimensions. Té una galeria amb 3 arcades a la façana de migdia. | 08034-32 | El mas Llucià apareix documentat per primera vegada l'any 1054. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera al voltant de l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls. A la segona meitat del segle XIV Tomàs Llucià i el seu fill Bernat (habitants de la sagrera) van començar a comprar les terres dels entorns. Amb pocs anys van aconseguir un patrimoni considerable, que significà l'inici d'una explotació consistent i la fi de la sagrera. El 1626 apareix documentat com a mas Llucià. | 41.7578800,1.9441500 | 412226 | 4623433 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42846-foto-08034-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42846-foto-08034-32-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda en un arc lateral: 1834 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42847 | Font de l'Avi o del Manganell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavi-o-del-manganell | Les fonts de Calders. Ajuntament de Calders. 2009. | XX | Font d'estil noucentista situada en un replà, al costat de la casa del director de la colònia Jorba. Consta d'un mur amb 5 arcades. La central en forma de fornícula amb 2 bancs i la font. La font té un brollador de bronze en forma de peix que raja aigua per la boca. A l'interior de les 4 arcades laterals hi ha un plafó de rajoles policromes. Representen escenes populars: la cacera, un berenar, la sardana i la pesca. Signades per Uró: 1934. Un plafó sobre la font indica la composició de l'aigua. A l'esplanada hi ha una taula amb bancs de pedra de forma circular i arbres. | 08034-33 | La font va ser construïda l'any 1934 per la família Jorba, els propietaris de la colònia industrial situada molt a prop. Es va fer en memòria de Pere Jorba i Gassó, mort l'any 1927 i promotor de la colònia. Per aquest motiu se l'anomena Font de l'Avi. | 41.7615500,1.9363100 | 411579 | 4623849 | 1934 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42847-foto-08034-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42847-foto-08034-33-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero. OPC (María del Agua Cortés) | Uró (les rajoles) | 106|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42848 | L'Angle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/langle | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 79, 91. -VI Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 28-X-1990 | XVIII-XIX | Masia de tamany mitjà-petit que conserva molt íntegrament l'estructura original. Formada pel cos residencial, pallissa i bassa. El cos original és de planta rectangular. Té planta baixa més 2 pisos. La façana principal és encarada a migdia, amb portal adovellat i galeria avançada respecte a la façana. El 1830 s'hi afegí un altre cos residencial adossat perpendicularment, amb galeries sobre una base porxada. Al primer pis hi ha una capella. L'interior de la mas conserva el celler i 3 tines. La casa és tancada per una lliça. A l'exterior hi ha dependències diverses i una interessant pallissa. Hi ha una tina independent construïda al costat de la riera. | 08034-34 | El mas és anomenat així perquè està situat en un angle que dibuixa el riu Calders. Va passar als dominis de Sant Benet de Bages l'any 1090. Després de la crisi de l'Edat Mitjana es convertí en un dels grans masos de Viladecavalls, com ho demostra la seva capacitat de col·locar cabalers com a eclesiàstics: el 1726 el Rnd. Josep Angla era beneficiat a la Seu; el 1789 Anton Angla era canonge a la Seu; el pare Ramon Angla (1850-1934) fou un jesuïta important a Xile, etc. També es té constància de paraires que van sortir del mas i que es troben localitzats a Manresa i a Artés. La construcció actual deu correspondre fonamentalment al segle XVIII i el cos adossat es construí el 1830, quan s'hi van fer una sèrie de reformes i noves construccions. La capella és dedicada a Sant Josep. A partir del 1910 va ser semi-pública, ja que anteriorment era un oratori particular. Els actuals propietaris conserven el cognom Angla i són descendents dels antics habitants del mas. | 41.7580700,1.9268500 | 410788 | 4623472 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42848-foto-08034-34-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda a la sala: 1764. Pilar de la galeria del cos antic: 1782, galeria del cos adossat: 1830.-El celler conserva botes amb congrenys.-Es conserva un nombre indeterminat de documents del mas d'època incerta.-A prop del mas hi ha la font de l'Angle, un dels berenadors més populars de Navarcles | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42849 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 70, 91. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. | XVIII-XIX | Masia formada per un cos residencial, pallissa amb era enrajolada i bassa per regar horts. El cos residencial és de planta més o menys rectangular. Té planta baixa més 2 pisos. El primer era destinat a pis per l'amo. A la part davantera té diverses arcades que han estat cegades. Un cos adossat i una petita lliça. A la part posterior té una galeria adossada que abans era més alta. Conserva 4 tines utilitzades com a dipòsits i celler sense botes. | 08034-35 | Mas documentat el 1054 i més endavant el 1100. Des d'aleshores ha continuat habitat fins a l'actualitat. El 1741 el propietari era Pau Soler. El 1850 Valentí Sol i Bertran, de Navarcles, es casà amb la pubilla. També per aquests anys van comprar les terres del mas Oliveres, que estava endeutat. També hi ha notícia de diversos establiments de terres a parts de fruits per plantar vinyes. El 1935 va adquirir-lo el pare de l'actual propietari. Els anys 40 es va ensorrar un tros de la part posterior del mas i s'hi van fer diverses reformes. | 41.7565800,1.9369200 | 411623 | 4623296 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42849-foto-08034-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42849-foto-08034-35-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llindes a les finestres de la façana nord: 1801, 1845. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42850 | L'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestrada | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 79, 91. -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. | XVII-XIX | Masia de dimensions mitjanes i d'aparença força arcaica. Formada per un cos residencial, pallissa i casa dels masovers, entorn d'un pati central o era. El cos residencial és construït sobre la roca d'una balcera que domina la vall. Té planta baixa més 2 pisos i consta de dos cossos adossats més coberts. Actualment la façana principal és al nord, però la part de migdia sembla més antiga. En aquest sector la construcció sobre la roca té l'aparença d'una muralla. Algunes finestres tenen llindes amb relleus de tradició gòtica. | 08034-36 | El mas és documentat l'any 1138. En el cadastre de 1741 el propietari era Josep Estrada. El 1850 tenia 50 quarteres i dins dels seus límits hi havia el mas Tovar. Aquest any el propietari es deia Valentí Traens Estrada. Del canvi de cognom cal deduir-ne que hi havia hagut una pubilla. L'aparença del mas és força arcaica i possiblement bona part de la construcció que es conserva (especialment a la part de migdia) sigui dels segles XVI o XVII. La part de tramuntana correspondria principalment al segle XVIII. El nom del mas fa referència al pas de l'antic camí ral de Barcelona (en el tram que enllaçava Sallent i Terrassa). Es conserva un tram de camí enllosat molt a prop del mas. | 41.7537100,1.9497400 | 412685 | 4622964 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42850-foto-08034-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42850-foto-08034-36-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Dovella del portal d'entrada: 'Valentí Estrada Any 1822'-Altres llindes: 1748, 1742, 1742 | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42851 | Camí ral de Barcelona (o camí romà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-barcelona-o-cami-roma | PIÑERO SUBIRANA, Jordi: Cabrianes: història d'un poble. Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, p. 45. | XIII-XIX | Els trams que hem pogut identificar del camí ral de Barcelona al seu pas pel terme de Calders són dos: -Un prop del mas l'Estrada: el camí que puja de la riera a uns 200 m al S-W del mas. Una part del camí conserva enllosat. El mas devia prendre el nom precisament de la proximitat amb el camí. -El segon és al sector de Viladecavalls: El camí que surt de l'església en direcció N-W cap al Manganell. Aquest camí és anomenat popularment camí romà. Té un tram d'uns 150 m amb un ferm de molt bona qualitat que a primera vista sembla empedrat però que amb quasi tota probabilitat és una beta de roca natural molt plana. És camí carreter. La roca té marques de roderes. | 08034-37 | La veu popular parla de camí romà i, tot i que de moment no és un fet demostrat, cal no descartar aquesta possibilitat ja que n'existeixen alguns indicis. En realitat es tracta del camí ral de Barcelona, que comunicava d'una banda amb la capital i de l'altre amb Berga. Aquest camí era una drecera del camí principal de Barcelona a Manresa i de Manresa a Berga. L'utilitzaven els viatgers que volien anar a Berga sense passar per Manresa. Es separava del camí principal passat l'hostal de la Barata (a Matadepera) i continuava per Coll d'Estenalles, Mura, Talamanca. D'aquí entrava al terme de Calders per L'Estrada i continuava per Llucià i Viladecavalls (on es podia fer parada i avituallament), Les Tàpies (aquí s'encreuava amb el camí ral de Vic, hi havia hostal). D'aquí el camí travessava la riera Gavarresa i passava prop de l'Oliba, continuava per Cabrianes cap a Sallent, on enllaçava altre cop amb el camí principal. El camí va tenir vigència des d'època medieval fins entrat el segle XIX. Era un camí de bast. | 41.7597000,1.9416900 | 412024 | 4623638 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42851-foto-08034-37-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Fora interessant fer una exploració més aprofundida i reconstruir l'itinerari del camí. Això fora possible amb la combinació del reconeixement directe sobre el terreny i les notícies orals. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42852 | Les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-oliveres-0 | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 65, 79, 91. -VIII Caminada Popular de Navarcles. Ruta de la riera de Talamanca (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 17-X-1993. -VII Caminada Popular de Navarcles. Ibid. 13-X-1991. | XII-XX | Totalment enrunat | Antiga masia que es troba totalment en ruïna. El propietari va extreure'n la pedra i no n'ha quedat pràcticament res. | 08034-38 | El mas és documentat l'any 1161. El 1215 va passar a formar part del domini de Sant Benet de Bages. L'any 1850 el propietari era Joan Oliveres, que estava profundament endeutat. Fou per aquests anys que passà a propietat del mas Soler. Al segle XX encara era habitat. Els anys 70 el propietari se'l va vendre i es va destruir per aprofitar-ne les pedres. | 41.7527300,1.9492900 | 412646 | 4622856 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Difícil localització. Pràcticament no és visible-Coordenades segons mapa de l'Exèrcit dels anys 50. | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42853 | El Vintró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vintro | -GIRABAL i ROVIRA, Mariona: El Canadell, estudi lingüístic d'uns documents dels segles XVIII i XIX (treball d'universitat dipositat al mas Canadell). -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. | XVII-XIX | En ruïna | Petita masia en ruïna. Formada per un cos residencial de planta rectangular més cobert al costat de ponent i altres dependències menors. Conserva molt parcialment les restes dels murs. | 08034-39 | L'Arxiu del mas Canadell conserva un bon nombre de documents del mas Vintró del final del segle XVII i principi del XVIII. Els documents demostren que els propietaris (Joan Vintró i Segimona Blanquer) passaven per una situació econòmica precària que els va portar a endeutar-se amb préstecs i censals demanats a diferents comunitats religioses i a particulars, i finalment a la venda de les propietats que van passar al Canadell al final del segle XVII. Des d'aleshores el mas ha estat propietat del Canadell. Hi ha constància que l'any 1741 era ocupat per masovers. | 41.7552600,1.9689900 | 414287 | 4623117 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42853-foto-08034-39-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42854 | La Mira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mira | XVIII-XIX | En ruïna | Petita masia en ruïna situada al cim d'un turonet en un meandre del riu Calders. Consta d'un cos residencial de planta rectangular. La façana principal és encarada a migdia. Es tracta d'una construcció senzilla, amb poques obertures. Es conserva més o menys l'estructura exterior i interior. Falta la teulada. L'interior conserva un forn i un soterrani. | 08034-40 | 41.7622600,1.9548400 | 413120 | 4623909 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42854-foto-08034-40-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | Llinda de l'entrada principal: 1782 | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 42855 | Gorg del Calders (prop de la Mira) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-del-calders-prop-de-la-mira | Meandre del riu Calders en una zona d'una gran bellesa paisatgística. El riu ha format un gorg alt i espectacular. La llera adopta formes capritxoses i destaca una interessant vegetació de ribera. L'església de Sant Pere de Viladecavall presideix la vista dalt de l'altiplà. | 08034-41 | 41.7635300,1.9489200 | 412630 | 4624056 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||||||||
| 42856 | Molí de Bellveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-bellvei | XVII-XVIII | Totalment cobert de vegetació. | Antic molí fariner de Bellveí. Actualment només en queda la bassa i el rec, que estan totalment coberts per la vegetació. La bassa és una construcció de reble amb contraforts, d'uns 5 m d'alçada. Pràcticament adossada a l'antic edifici de la fàbrica. Entremig hi passava el canal. L'edifici del molí era situat damunt del canal. | 08034-42 | Vora el riu Calders. Al costat de l'antic edifici de la fàbrica de Bellveí | No es coneix documentació sobre aquest molí. Pel tipus de bassa es tracta d'una construcció dels segles XVII-XVIII. | 41.7678900,1.9823800 | 415417 | 4624506 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42856-foto-08034-42-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -.Les moles del molí s'utilitzaven com a taules al costat de la riera fins que una rierada se les va endur. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42857 | Fàbrica de Bellveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-bellvei | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 138, 139. -FERRER, Ll.; PIÑERO, J.; SERRA, R.: El Llobregat, nervi de Catalunya, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1997, p. 92 | XIX-XX | Tot el conjunt es troba deixat i en estat precari | Conjunt que formava una petita colònia industrial. Format per les antigues naus de la fàbrica, el canal i l'edifici de la turbina, i antigues cases per als treballadors. La fàbrica constava de dues naus. La situada més al nord (al costat del molí) era la més gran i fou ensorrada el 1948. Només en queden els fonaments. L'altra nau és una construcció senzilla de maó, d'una sola planta i allargada. Té finestrals amb reixes. En una part hi havia hagut el cafè. El canal passa entre l'edifici de la fàbrica i la bassa de l'antic molí, travessa el camí subterràniament i desemboca a l'edifici de la turbina: una construcció senzilla de maó. L'edifici que acollia els habitatges dels treballadors forma un cos rectangular allargat, de planta baixa i un pis. Els materials són maçoneria i maó. Abans era més llarg i donava cabuda a uns 12 habitatges. Actualment només n'hi ha tres. El primer corresponia a l'encarregat. | 08034-43 | Fàbrica situada al costat de l'antic molí fariner. L'origen és el 1890, quan el propietari rural Miquel Vila i Mas, de Bellveí, es casà amb Anna Solervicenç i Coll, de Navarcles. El matrimoni possibilità la construcció d'una fàbrica tèxtil. Comptava amb un salt d'aigua amb una capacitat de 20 CV. L'any 1892 consta com a arrendatari Aparici Clarassó i Vila. L'any 1919 Joan Jorba va reorganitzar-ne la producció i juntament amb Melcior Centelles i Josep Codó constituí la societat 'Centelles, Codó i Cia'. Les manufactures eren sobretot teixits de color. Funcionava també una secció de tint. Bona part de les dones que hi treballaven venien de Mura i Talamanca. L'activitat de la fàbrica continuà fins el 1935, en què definitivament es traslladà la maquinària a la nova fàbrica de Calders. La mala comunicació devia ser un factor determinant del seu tancament. Després de la Guerra va ser habitada per masovers. El 1948 s'enderrocà la nau principal de la fàbrica. | 41.7679600,1.9821600 | 415399 | 4624514 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42857-foto-08034-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42857-foto-08034-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42858 | Casa Gran de Bellveí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-de-bellvei | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 193. -FERRER i ALÒS, Llorenç: Masies i cases senyorials del Bages, Fundació Caixa de Manresa/Angle Editorial, Manresa, 1996, p. 19. | XVII-XIX | Masia formada per un cos residencial amb coberts adossats. De planta rectangular, amb planta baixa més un pis i golfes. El cos original va ser ampliat fonamentalment al segle XIX amb construccions adossades al voltant: unes galeries sobre porxos i altres coberts. L'entrada és tancada per una petita lliça a la banda nord. Destaquen unes finestres amb pedra treballada i enreixades a la façana de ponent. L'interior conserva premsa, 3 tines i un forn de pa. Tenia una part dedicada als amos i una altra als masovers. | 08034-44 | Sembla que l'origen és medieval. Al sector de ponent s'hi van fer reformes el 1685 i el 1799. Cap al 1802, en casar-se l'hereu Serramalera (casa important en aquell temps) amb una pubilla de Bellveí, es van fer moltes reformes, tal com ho demostren les diferents llindes de portes amb el gravat d'una serra i el nom de Serramalera. El 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramalera i Partagàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç. D'aquesta manera es culminava la política d'unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla, que donà com a resultat el domini del mas Solervicenç sobre bona part de les terres d'aquest sector. | 41.7672300,1.9860500 | 415721 | 4624429 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42858-foto-08034-44-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 42859 | Mas Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-rubio | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 65. -GIRABAL i ROVIRA, Mariona: El Canadell. Estudi d'uns documents dels segles XVIII i XIX. (Treball d'universitat en possessió del mas Canadell). -VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. | XVIII-XX? | Casa de pagès situada en una esplanada que domina la vall del Calders. Consta d'un cos residencial, una construcció independent i un cobert amb 2 tines. El cos residencial és de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. Construcció homogènia que sembla aixecada en un mateix temps. Amb un simple afegit a la part de ponent i diversos coberts a la part nord. Segons la llinda del portal la construcció actual s'hauria aixecat el 1910. Es tracta d'una construcció austera però de qualitat, amb portal dovellat i finestres amb pedra treballada. | 08034-45 | Mas documentat el segle XIV. Segons documents de l'arxiu del Canadell, el 1718 Francesc i Jaume Rubió van vendre el mas a Josep Canadell. Això no obstant, potser els antics propietaris van poder recuperar novament el mas, ja que el 1741 hi vivia el propietari, que es deia Jacint Rubió. Es tractava d'un mas petit. Malgrat això, aquestes notícies sobre la seva antiguitat contrasten amb l'aparença moderna de la construcció actual. Segons la llinda, s'hauria aixecat el 1910. El mas és conegut també per 'Rovelló'. | 41.7656900,1.9701700 | 414399 | 4624274 | 1910? | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42859-foto-08034-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42859-foto-08034-45-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Inscripció del portal: 'AÑO 1910' | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42860 | Molí del Blanquer (molí) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-blanquer-moli | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 81. -SERRA i COMA, Roser: El molí del Blanquer de Calders, a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1982, pp. 143-149. --VII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 13-X-1991. | XIV-XIX | En molt mal estat. Totalment cobert per la vegetació. | Antic molí blanquer i posteriorment fariner. Conjunt format per dos elements separats: el molí i un possible dipòsit. L'edifici del molí es troba totalment cobert per la vegetació. Només és visible la porta, que dóna accés a una sala coberta per volta on hi ha 2 moles. El canal i la resta de dependències són inaccessibles degut a la vegetació. Uns 20 m a l'est hi ha una construcció de planta quadrada (5 X 5 m) amb un dipòsit cilíndric a l'interior. Sembla que aquesta construcció podria ser el dipòsit on assaonaven les pells. A un nivell més alt hi ha la casa del moliner. | 08034-46 | Uns 15 m al sud de la casa del moliner | Aquest molí és documentat des del 1126. Es tractava d'un molí blanquer (per a adobar pells) que probablement aprofitava l'aigua calenta de la font calda, a pocs metres del molí. No se sap en quin moment el molí canvià de funció, però al segle XVIII ja s'esmenta com a molí blader, situació que conservà fins a principis del segle XX. Del primitiu molí no en queda res, la construcció actual data del segle XVIII. | 41.7585200,1.9655900 | 414009 | 4623483 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42860-foto-08034-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42860-foto-08034-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42860-foto-08034-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42861 | Molí del Blanquer (casa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-blanquer-casa | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 79 -SERRA i COMA, Roser: El molí del Blanquer de Calders, a Miscel·lània d'Estudis Bagencs, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1982, pp. 143-149. | XVII-XIX | En ruïnes. Cobert per la vegetació. | Casa del moliner del molí Blanquer. Construcció en ruïnes situada en un terreny en pendent, a un nivell superior al molí. Casa de planta baixa més un pis, d'estructura indeterminada. Edifici de força qualitat però molt destruït. Resten fragments de murs i voltes. Tenia poques obertures. | 08034-47 | Uns 20 m més amunt del molí | Era la casa del moliner. Es troba documentat com a mas durant els segles XIII-XIV. La base de la construcció és medieval però devia ampliar-se de manera important als segles XVII-XVIII. | 41.7593500,1.9653700 | 413992 | 4623575 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42861-foto-08034-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42861-foto-08034-47-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42862 | Mas Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-comelles | -LLADÓ, J: «Calders». Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, 1933, p. 390. -SOLÀ i MORETA, F: El monestir de Sant Benet de Bages, Manresa, 1955. | XVIII-XIX | Masia formada per un cos residencial més coberts i una lliça que tanca el recinte, amb construccions modernes adossades a la part de ponent. El cos residencial és de planta rectangular. Té planta baixa més un pis i golfes. La façana principal mira cap a l'est. Té un portal dovellat. A la part de llevant hi ha un cos adossat amb unes finestres de pedra treballada. Interiorment la casa no ha sofert gaires reformes. | 08034-48 | Mas documentat al fons de Sant Benet de Bages el 1112, quan Guillem Bernat i la seva muller cedeixen als monjos les vinyes del mas Comelles entre d'altres. L'edificació primitiva no correspon a l'actual cos residencial, sinó probablement a una part de la quadra que hi ha a la part dreta. | 41.7727600,1.9817200 | 415369 | 4625048 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42862-foto-08034-48-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Celler encara en funcionament, ja que continuen fent vi. Es conserven tines, premsa i dues piques d'oli (una amb data de 1721). | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42863 | Sant Andreu de Bellveí (església i rectoria) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bellvei-esglesia-i-rectoria | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. | XII | En ruïna | Conjunt d'església i rectoria. L'edifici romànic original es troba actualment molt desdibuixat. Possiblement només en resta algun fragment de mur, avui tapat per l'arrebossat. L'edifici actual s'erigí posteriorment. L'església és a la part de llevant i es troba molt enrunada. Queden les parets laterals i l'absis (de forma trapezial), amb dos absis laterals. L'absis és fet amb aparell de millor qualitat (filades de carreus de forma més o menys quadrada), mentre que la resta de murs són de reble lligat amb argamassa. L'entrada a ponent és inexistent. La rectoria estava adossada a l'església per la banda de ponent. És un cos amb dues cambres cobertes amb volta. Una de més alta en forma de torre. L'edifici havia funcionat com a molí. | 08034-49 | Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. La primera notícia documental referida a l'església és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragania de l'església parroquial de Calders. Ho va ser fins l'any 1875, encara que no es deixà de celebrar-hi la missa. Hi ha notícies documentals d'un altar dedicat a Sant Isidre i un altre a santa Maria Sassala, a més de l'altar major. | 41.7707500,1.9907400 | 416116 | 4624816 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42863-foto-08034-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42863-foto-08034-49-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i dollium entre el material de reble dels murs de l'església. Concretament, a la part de ponent dels dos murs laterals.-Al costat de l'església, al cantó nord, hi havia el cementiri, del qual no se'n veuen rastres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42864 | Sant Andreu de Bellveí (jaciment romà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-andreu-de-bellvei-jaciment-roma | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, pp. 62-64. -Catalunya romànica, vol. XI, (Bages), Barcelona, 1984, p. 135. -GAVIN, J.M. Inventari d'esglésies. Bages, vol V, Artestudi ed., Barcelona, 1979, p. 39. -VILLEGAS, F. El romànic del Bages, ed. Sobrerroca, Manresa, 1982, pp. 59-60. | I-V | Durant el treball de camp s'han identificat fragments de teula romana (tegula) i de dollium entre el material de reble dels murs laterals de l'església. Concretament a la part de ponent. L'església, d'origen romànic, es troba en un estat ruïnós i coberta de verdissa, fet que impedeix la identificació de possibles restes anteriors a la construcció romànica. | 08034-50 | Al mateix indret de l'església | Cal suposar un origen romà de l'assentament en aquest indret. Així ho fa pensar la troballa de material d'època romana utilitzat com a reble en els murs de l'església. Probablement es tractava d'un lloc de culte anterior al cristianisme o bé d'una petita vil·la. L'indret és més aviat poc apte per al conreu. Això fa pensar que la funció de l'assentament no era principalment l'explotació agrícola, sinó més aviat de tipus religiós o bé relacionat amb el riu. Cal indicar l'existència de diferents indrets pròxims amb aigües atemperades: la Font Calda (prop del molí del Blanquer), l'antic mas Aigües Calentes (prop de Monistrol de Calders) i el topònim Aquas Caldas (documentat al segle XI també prop de Monistrol). El mateix topònim de Monistrol sol associar-se amb un centre monacal de tradició paleocristiana. Sembla, doncs, que és l'atractiu termal el que justificaria una ocupació més o menys intensa d'aquesta zona durant l'època romana. Aquest fet és important ja que confirmaria l'etimologia més acceptada del nom de Calders (el riu, el castell i posteriorment el poble), la que deriva de Caldarios, és a dir lloc calent. La primera notícia documental referida a l'església de Sant Andreu és el testament de Guillem Ramon, senyor de Calders, del 1105. El manteniment de l'església es costejava amb les donacions que feien els Calders així com els pagesos de la contrada. Des del segle XV fou sufragània de l'església parroquial de Calders. | 41.7707600,1.9906700 | 416110 | 4624817 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42864-foto-08034-50-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Fora interessant fer una prospecció arqueològica més intensa al voltant d'aquesta zona per tal de localitzar altres jaciments romans que poguessin estar relacionats amb el fenomen termal. | 83 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42865 | Serramalera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serramalera | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 79. -FERRER i ALÒS, Llorenç: Masies i cases senyorials del Bages, Fundació Caixa de Manresa/Angle Editorial, Manresa, 1996, p. 19. -XIII Caminada Popular de Navarcles (fulletó amb text de Llorenç Ferrer), Centre Excursionista de Navarcles, 4-X-1998. | XVIII-XX | En ruïna | Masia en ruïnes. Tot i el seu origen medieval la part visible és força malmesa i no sembla gaire antiga (majoritàriament del segle XIX). Conserva trossos de murs de la planta baixa i primer pis. És una construcció senzilla. Parets de maçoneria, amb cantoneres de pedra escairada i obertures emmarcades amb maó. Amb estructures modernes intrusives (bigues de ferro, etc). | 08034-51 | El mas es troba documentat el 1329. Era un mas modest que no arribava a 50 quarteres. Al segle XIX era una casa econòmicament important. El 1802 l'hereu es va casar amb una pubilla de Bellveí. El 1874 Miquel Vila Mas, hereu dels masos de Bellveí, Serramalera i Partagàs, es casà amb la pubilla del mas Solervicenç. D'aquesta manera es culminava la política d'unir diferents masos mitjançant els casaments hereu-pubilla. Des dels anys 70 aproximadament el mas es troba en ruïnes. | 41.7691400,1.9591800 | 413490 | 4624668 | 08034 | Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42865-foto-08034-51-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42866 | La Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guardia | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 58, 79. -Catalunya Romànica, vol. XI (El Bages), Barcelona, 1984, p. 133-134. -LLADÓ, J: «Calders», a Revista Ilustrada Jorba, núm. 285, Any XXV, Manresa, 1922, p. 390. | XVIII-XX | Masia actualment força modificada. Originalment era una torre de guaita. Construcció de planta rectangular feta en diverses fases. Té planta baixa més dos pisos. S'hi ha afegit coberts a la banda sud i de ponent. De la torre de guaita se'n conserven possibles restes. Era de planta quadrada, amb arc de punta ogival i amb carreus escairats. Té trossos en 'opus spicatum'. Aquesta part havia estat el celler de la masia. | 08034-52 | La construcció original era una torre de guaita, que data del temps de la reconquesta i repoblament. Tot i que hi ha qui creu que la guaita estaria situada en un lloc més elevat, tal vegada a l'indret on actualment hi ha el dipòsit. La seva situació és estratègica. Té a la vista el castell de Calders i el de Granera. Posteriorment s'hi van anar adossant diferents cossos (tant a llevant com a ponent) i s'adequà com a habitatge. Com a mas apareix documentat ja l'any 1091. Donada la seva situació estratègica, l'edifici ha fet de fort en diversos enfrontaments: carlinades, guerres civils... El 1965 es construí la urbanització al seu entorn i es modificà considerablement, tant l'aspecte interior com exterior. El 1978 s'hi van fer noves ampliacions. | 41.7864200,1.9816800 | 415383 | 4626564 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42866-foto-08034-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42866-foto-08034-52-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 42867 | Reclosa del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reclosa-del-viver | XIX-XX | La construcció és molt sòlida i es conserva bé. | Reclosa que serveix per canalitzar les aigües del Torrent de les Tàpies i regar uns horts adjacents. La resclosa té una llargària d'uns 27 m aproximadament. Consta d'un mur sòlid , més ample de la base. La part exterior és feta amb carreus perfectament escairats disposats en fileres.. La part interior és de pedra sense treballar. Forma un petit embassament. L'aigua té diverses sortides. A la banda nord transcorre per un pas subterrani (sota els horts) que condueix a un rec que canalitza el torrent. A la part central hi ha una aixeta que canalitza l'aigua per regar els horts. Al començament de l'embassament hi ha un pou d'uns 4 m, on neix aigua. A la part central de la resclosa hi ha la següent inscripció: «EN NOM (...) DE VERGE MARIA - JAVM (...) TORR(E) CABOTA A (...)». | 08034-53 | El Viver (torrent de les Tàpies) | Es tracta d'una construcció del final del segle XIX o principi del XX. Sorprèn l'esforç i la qualitat de la construcció només per regar una horta de dimensions modestes. Tal com indica la làpida, la resclosa va ser feta pels propietaris del mas Torre Cabota. L'any 1955 aproximadament Joan Arisa, masover de Torre Cabota, hi construí la paret de pedra seca que hi ha a la part posterior de l'embassament. | 41.7862900,1.9648300 | 413983 | 4626567 | 08034 | Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42867-foto-08034-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42867-foto-08034-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Al costat nord abans hi havia una mina per recollir aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42868 | Mont-rós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mont-ros | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 91. | XVII-XX | Masia de dimensions modestes més una construcció independent amb una tina. Edifici de planta rectangular, obra bastant uniforme dels segles XVII-XVIII.. Té planta baixa més un pis i coberts. A començament de segle s'hi construí un cos adossat a ponent, molt senzill, fet de tova. La façana principal és a migdia. Té portal adovellat i finestres amb pedra treballada. A l'interior es conserva el celler, amb premsa. A prop de la casa hi ha un pou, obert a començaments de segle, amb una barraca. | 08034-54 | La construcció és en bona part obra dels segles XVII i XVIII. A començament de segle es construí el cos de ponent i el 1905 la tina. L'actual masover (Jaume Vilaseca i Roca) ho és des de l'any 1946. | 41.7792000,1.9609900 | 413654 | 4625783 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42868-foto-08034-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42868-foto-08034-54-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llinda a la façana de migdia: 1676 | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42869 | Torre Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-cabota | -PIÑERO SUBIRANA, Jordi: Cabrianes: història d'un poble, Centre d'Estudis del Bages, Manresa, 1996, p. 67-68. | XVII-XIX | L'estructura s'aguanta, però en males condicions | Masia de dimensions considerables, formada per un cos residencial més coberts i capella. El cos original és de planta rectangular, amb la façana principal orientada a migdia. Té portal adovellat i s'hi insinua un finestral que podria ser gòtic tardà, gairebé tapat per l'arrebossat. Al davant està tancat per una lliça. El segle XIX s'amplià amb la construcció d'una porxada adossada a la façana i s'aixecà un altre pis amb balcó a la banda de ponent. A la part posterior hi ha un cobert amb 3 tines. | 08034-55 | L'etimologia del topònim podria fer pensar en un origen romà o tardo-romà d'aquest assentament. La proximitat amb la vil·la romana de Matacans (Artés) reforçaria aquesta hipòtesi. La part principal del mas és obra dels segles XVII-XVIII. El 1687 s'hi construí una capella. Al segle XIX s'hi van fer ampliacions importants. Sembla que aleshores devia ser una casa potent. En aquesta època es construí en les seves terres la resclosa del Viver, una obra força impressionant que tenia la funció de regar una petita horta. En aquest segle va pertànyer a Antònia Soler, propietària del mas Vidal de Cabrianes (Sallent). Aquesta va morir el 1964, soltera, i llegà les seves propietats a una fundació en benefici del poble de Cabrianes que encara existeix. Des de fa uns 4 anys la masia és abandonada. | 41.7864900,1.9609800 | 413663 | 4626593 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42869-foto-08034-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42869-foto-08034-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42869-foto-08034-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Llindes al balcó i porxada de migdia: 1843, 1868.-Es troba situat sobre la línia del termenal entre Calders i Artés. Una part de la casa a cada municipi. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||
| 42870 | Capella de Torre Cabota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-torre-cabota | XVII | Petita capella rural. És de planta rectangular, d'una sola nau, acabada amb absis semi-circular orientat a llevant. La façana principal té un portal adovellat, format per grans dovelles. Al damunt un rosetó. Parets de pedra arrebossades amb carreus escairats a les cantoneres. Interior amb volta de canó. Té un petit cor i sagristia darrera l'altar. Conserva pintura mural força moderna (probablement d'aquest segle) i de poc valor. | 08034-56 | Mas Torre Cabota | 41.7869300,1.9611600 | 413679 | 4626641 | 1687 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42870-foto-08034-56-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Dovella central: 1687 | 94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42871 | La Casa Vella de Torre Cabota (o la Caseta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-de-torre-cabota-o-la-caseta | XVIII-XIX | En ruïnes | Antiga casa de pagès en ruïnes. Era una casa de tamany mitjà-petit. Se'n conserven les parets del nord, amb 2 finestres força grans. La resta d'estructures (bona part fetes de tàpia) són cobertes per la vegetació. Tenia planta baixa i probablement dos pisos. Era situada al costat mateix del camí ral de Vic. | 08034-57 | Podria tractar-se d'una casa nova, construïda al final del segle XVIII o principis del XIX en terrenys de la 'casa mare': Torre Cabota. En plena època d'expansió del conreu de la vinya. Si aquest fos el cas seria l'únic exemple conegut a Calders d'un sistema molt estès en terres més occidentals del Bages. Fa molt temps que la casa és abandonada. S'aprofità material per fer construccions a Torre Cabota. | 41.7883900,1.9688300 | 414318 | 4626796 | 08034 | Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42871-foto-08034-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42871-foto-08034-57-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 42872 | Camí ral de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-vic | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 95, 111. -BENET, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. -GASOL, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. | XIII-XIX | Es conserva força íntegrament, però en molts trams les parets s'han rebentat i es degrada a causa del desús. | Camí reial que comunicava Manresa i Vic. L'itinerari per dins el terme de Calders es pot reconstruir molt bé, ja que apareix indicat en el mapa de l'exèrcit dels anys 50. El camí provinent del Pla de Bages travessava el Llobregat pel Pont de Cabrianes i seguia un itinerari a mitja alçada dels serrats que discorren paral·lels als torrents de les Tàpies i de Ribes. Passava per la masia de Les Tàpies (aquí hi havia l'encreuament amb el camí ral de Barcelona i el mas feia d'hostal) i continuava per el Forn de Calç, Torre Cabota, la Casa Vella de Torre Cabota i Calders. A Calders el camí ral determina la disposició urbanística de les cases. A la plaça hi havia hostal. A partir de Calders seguia per un itinerari gairebé paral·lel a l'actual carretera en direcció a l'hostal de la Grossa (terme d'Avinyó) i continuava cap a Moià. El camí es conserva gairebé íntegrament en tot el seu itinerari. Alguns dels trams millor conservats són prop de Torre Cabota i prop del Forn de Calç. Per norma general té uns 3 metres d'amplada (és a dir que en aquesta part era un camí carreter), i és protegit (quan cal) amb murs de contenció de pedra seca a una banda i empedrat que aplana el ferm del camí per l'altra. Al costat del camí es conserven algunes fites de pedra. | 08034-58 | Es parla de precedents d'aquest camí ja d'època ibèrica i romana. Durant l'alta edat mitjana es troba documentada l'anomenada 'Strata Francisca', un camí d'origen romà que comunicava Vic amb Barcelona per Moià. D'aquí sortia un ramal que comunicava amb el Bages. El camí ral de Vic és el continuador d'aquesta antiga estrada. Té un origen medieval i va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut. | 41.7865500,1.9626700 | 413804 | 4626598 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42872-foto-08034-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | |||||||||
| 42873 | El Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-trullas | -Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès, p. 65. | XVI-XIX | Masia de tamany petit. Formada pel cos residencial més un cobert. De planta rectangular més dos pisos (el superior, juntament amb una terrassa, aixecat recentment). La façana principal és encarada a migdia. Té portal adovellat d'arc rebaixat i finestres de pedra treballada. Una amb relleu de tradició gòtica. L'interior és totalment reformat. Conserva una cisterna. | 08034-59 | Apareix documentat el segle XIV com a mas Truyars. Sembla un mas força antic (segles XVI-XVIII) que ha sofert poques ampliacions. Recentment ha estat completament remodelat i s'hi ha aixecat el pis superior. | 41.7966700,2.0056200 | 417386 | 4627679 | 08034 | Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42873-foto-08034-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42873-foto-08034-59-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 42874 | Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixac | XVII-XVIII | Masia de tamany mitjà. Formada per un cos residencial, casa del masover (transformada en pallissa) i coberts a la part posterior. La casa construïda sobre el turonet és actual. El cos residencial és de planta rectangular. Té planta baixa més un pis. La façana principal és encarada a migdia. Té portal adovellat, dos contraforts i finestres de pedra treballada (dues amb l'emblema IHS). Els baixos tenen un celler amb volta ogival. El primer pis és bastant modificat. Conserva 2 tines. | 08034-60 | Tal com indica la llinda, es tracta d'una construcció fonamentalment dels segles XVII i XVIII. Els actuals propietaris la van adquirir ara fa uns 50 anys. La masoveria, actualment convertida en pallissa, s'anomenava el Rubió de Reixac. Recentment s'hi ha fet algunes modificacions: cobrir el terrat que donava a migdia, fer obertures grosses i abaixar el nivell de la coberta. | 41.7948700,2.0154200 | 418198 | 4627470 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42874-foto-08034-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42874-foto-08034-60-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Finestra del primer pis: 1602 | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 | ||||||||||
| 42875 | Sant Amanç (masia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-amanc-masia | XVII-XIX | Masia força gran. Formada per l'edifici residencial, més pallissa i capella. La part residencial està formada per diversos cossos adossats. El més gran és de planta rectangular. Té planta baixa més pis i golfes. La façana principal és encarada al nord. Té 2 finestres amb relleu de tradició gòtica. Possiblement el cos més antic és el de la part del darrera (S-E), amb llindes del segle XVII. A la part de ponent s'hi ha construït unes galeries. Tenia diverses tines i una cisterna. | 08034-61 | El mas ja existia quan el 1643 van construir la capella. En aquesta època era anomenada Santamans. L'obra del mas és fonamentalment dels segles XVII i XVIII, tal com indiquen les nombroses llindes. El segle XIX es devien construir les galeries. | 41.7882700,2.0130100 | 417989 | 4626739 | 08034 | Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42875-foto-08034-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/42875-foto-08034-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Jordi Piñero | -Finestra de la façana davantera: 1799-Finestres de la part posterior: '29 ABRIL 1673 FET', 1678, 1701, 1730. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-19 02:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,25 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.