Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43173 | Fons documentals de les Parròquies de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-les-parroquies-de-calonge-de-segarra | XVI-XX | <p>El fons corresponent a l'arxiu de Santa Fe de Calonge està format per més d'un centenar de volums, amb una documentació molt rica en qualitat d'informació i variada que data des del segle XVI fins al segle XX. Cal esmentar, l'existència de sèries senceres de documentació (baptismes, matrimonis, defuncions, notarials…) des de finals del segle XVI fins la segona meitat del segle XIX. Això ens fa pensar que aquest fons havia sigut retirat de Calonge (no en sabem la data). Per la qual cosa, a la parròquia només hi restaven els darrers volums, i segurament són els que es van perdre durant la Guerra Civil. -Baptismes (1580-1856), 5 unitats documentals, paper. -Confirmacions (1829-1881), 2 unitats documentals, paper. -Matrimonis (1592-1856), 5 unitats documentals, paper. -Defuncions (1580-1856), 3 unitats documentals, paper. -Vària Sacramental (1906-1915), 2 unitats documentals, paper. -Misses, aniversaris i celebracions (1580-1869), 10 unitats documentals, paper. -Obra (1715-1930), 3 unitats documentals, paper. -Visites Pastorals (1645-s.XX), 4 unitats documentals, paper. -Consueta (1715-1940), 3 unitats documentals, paper. -Comptes i factures (1622-1800), 3 unitats documentals, paper. -Llevadors de rendes (1570-1900), 23 unitats documentals, paper. -Fundacions, Causes Pies i llegats piadosos (1593-1804), 2 unitats documentals, paper. -Correspondència (1553-1887), 1 unitat documental, paper. -Confraries (1717-1594), 2 unitats documentals, paper. -Manuals Notarials (1501-1879), 15 unitats documentals, paper. -Capítols Matrimonials (1539-1817), 4 unitats documentals, paper. -Testaments (1551-1882), 13 unitats documentals, paper. -Processos (1580-1788), 7 unitats documentals, paper. -Registres de documents (1561-1800), 2 unitats documentals, paper. -Vària notarial (1687-1800, 1561-s. XVIII), 2 unitats documentals, paper. -Impresos(1757-1898), 1 unitat documental, paper.</p> | 08036-197 | Calonge de Segarra | <p>L'arxiu parroquial és el responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia. Per tant, aplega tota la documentació referent al funcionament de la parròquia, els llibres sacramentals i documentació notarial. A més a més, del funcionament diari d'una parròquia tant de caràcter litúrgic i religiós, com a fruit de l'administració diària i quotidiana de la parròquia i de les seves rendes. Entre 1545 i el 1563, l'església catòlica, celebrà el Concili de Trento amb l'objectiu de crear uns acords i unes reformes que afectaran en l'obligat compliment dels registres dels llibres sacramentals a totes les parròquies catòliques. Arran d'això, aquests llibres es composaran de llibres de baptisme, confirmació, matrimoni, defuncions i compliment pasqual. Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesiàstics, han sofert moltes pèrdues i trasllats de documentació. Tot això bé relacionat perquè durant la Guerra Civil, l'arxiu parroquial de Calonge, varen amagar una part de la documentació en un nínxol del cementeri. No obstant, un cop finalitzada la guerra, els llibres no es van poder recuperar degut a les goteres, s'havien fet malbé i eren irrecuperables. L'any 2008, al museu del monestir de Santa Maria de l'Estany es va trobar un important fons documental, entre el qual va sorgir molta documentació pertanyent a l'antic arxiu parroquial de Santa Fe de Calonge. Aquest fons va ser dipositat a l'Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic on fou ordenat i catalogat.</p> | 41.7392300,1.4952500 | 374871 | 4621918 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43176 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-calonge-de-segarra | XX | El fons de l'Ajuntament de Calonge de Segarra està format pel conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions. Tots els documents del fons són de titularitat pública i, per tant estan sotmesos a la normativa d'avaluació, sobre la base de la qual se'n determina la conservació, per raó cultural, informatiu o jurídic, o bé l'eliminació. La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent. La documentació és reproduïble, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Es troba situat a l'edifici de Ràdio Altiplà del nucli de Dusfort. | 08036-200 | Radio Altiplà. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | L'Ajuntament de Calonge de Segarra és la corporació pública que governa els interessos del municipi de Calonge de Segarra. Aquest municipi (comarca de l'Anoia, altiplà de Calaf), derivat de la corresponent jurisdicció territorial d'Antic Règim va concretar el seu funcionament dins l'estat modern en les primeres dè cades del segle XIX. Comprèn els agregats de Mirabell, Aleny, Dusfort, el Soler i Sant Pesselaç. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici de Radio Altiplà el 2003. L'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va portar a terme l'organització del fons municipal entre els mesos de febrer a abril de 2005. El 2007, l'Ajuntament de Calonge de Segarra s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona | 41.7402400,1.4939800 | 374767 | 4622032 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43176-foto-08036-200-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Núm. de registres: 492 reg. Metres lineals: 39,02 ml Codi de referència: 08036.101.00.00.00.00 | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43182 | Fons fotogràfic de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-calonge-de-segarra | XX | Conjunt d'unes 50 fotografies de diversa procedència. És un fons que no està catalogat ni ordenat. Els originals els conserven els seus propietaris, però l'Ajuntament de Calonge de Segarra va poder escanejar-ho i es conserven en format CD en les dependencies de l'Ajuntament. Compren un àmbit cronològic que arrenca de principis del segle XX fins a l'any 1981 del mateix segle. La temàtica principalment és de l'activitat agrària o imatges de l'escola. | 08036-206 | Escoles Dusfort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Durant els darrers anys, l'Ajuntament ha anat recopilant imatges antigues del municipi entre els veïns, per tal de preservar part del patrimoni documental i la memòria del municipi. | 41.7392400,1.4952700 | 374873 | 4621919 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43182-foto-08036-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43182-foto-08036-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43182-foto-08036-206-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43041 | Festa Major de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-dusfort | XX | L'últim cap de setmana de juliol es celebra la festa major de Dusfort. La festa comença el dissabte a la tarda amb la nova Baixada d'andròmines, creada l'any 2008 per l'associació Joves de Kalonge, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. A la nit, l'associació Joves de Kalonge i l'Ajuntament, organitza la Festa Jove de Dusfort amb un seguit de concerts a la pista esportiva de Dusfort. L'endemà, diumenge, la festa major continua amb l'esmorzar per les cases del poble, i a continuació el tradicional ball de tarda, organitzat pels veïns Dusfort amb l'Ajuntament com a col·laborador. Durant la mitja part, es donen pastes seques i cava per a tots els assistents. | 08036-65 | Dusfort | 41.7405900,1.4938200 | 374755 | 4622071 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43151 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet | XX | La Festa del Panellet és una tradicional celebració pròpia del municipi de Calonge de Segarra que se celebra a la diada de Dilluns de Pasqua. És tradició a Catalunya donar almoina de pa beneït en aquesta diada, al qual se li atribueix virtuts remeieres i venturoses. La diada s'inicia amb esmorzar popular, seguidament la celebració de l'Eucaristia a l'església de Santa Fe de Calonge. A l'interior de l'església, s'organitza el concert de cant coral. Tot seguit, la benedicció i el repartiment dels panellets. La Festa del Panellet, a més compta amb la participació de la fira mercAnoia i de diversos expositors de productes artesans i de la zona. | 08036-175 | Calonge de Segarra | El seu inici es remunta a una terrible epidèmia que fulminà la població de les parròquies calongines. Davant d'aquesta situació, els vilatans de Calonge de Segarra van fer la promesa a Santa Fe, patrona del municipi, que si els lliurava d'aquell flagell, repartirien cada diada de dilluns de Pasqua, un panet beneït entre els assistents a Missa. Seguint amb la tradició, hi ha la creença que menjar aquest pa preveu durant l'any de contraure pestes i malures. | 41.7637300,1.4818300 | 373803 | 4624658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43151-foto-08036-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43151-foto-08036-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43151-foto-08036-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43152 | Festa Major d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-daleny | XX | Com és tradició, el darrer cap de setmana de setembre el poble d'Aleny celebra la seva Festa Major. Els actes comencen el dissabte amb una divertida i nova gimcana de tractors, creada l'any 2012. El mateix dissabte al vespre, s'organitza un ball i a la mitja part es repartiran entrepans per a tots els assistents. El dia següent, diumenge, finalitza la festa com es costum, amb la celebració de la Missa solemne en honor al patró d'Aleny, Sant Miquel. | 08036-176 | Aleny | Aquestes festes antigament es celebraven cada any a una casa diferent de cada nucli, com era tradició en la majoria de pobles del país. Actualment les festes s'han adaptat als nous temps, i es realitzen la majoria d'actes a les places de cada poble. | 41.7493900,1.5139300 | 376444 | 4623019 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43152-foto-08036-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43152-foto-08036-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43152-foto-08036-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43169 | Festa Major de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-mirambell | XX | Els darrers anys no s'ha realitzat | En els darrers anys no han fet Festa Major. No obstant, es celebrava l'últim cap de setmana d'agost. | 08036-193 | Mirambell. Calonge de Segarra. | Els darrers anys no s'ha realitzat. | 41.7308600,1.4894900 | 374376 | 4620997 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43169-foto-08036-193-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43170 | Festa Major de Santa Fe de Calonge i del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-fe-de-calonge-i-del-soler | XX | La celebració compta amb la tradicional Missa a l'església de Santa Fe de Calonge, el primer diumenge d'octubre. Tot seguit, un petit piscolabis per a tots els assistents finalitza l'acte eucarístic. | 08036-194 | Calonge de Segarra | 41.7639300,1.4821400 | 373829 | 4624679 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43170-foto-08036-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43170-foto-08036-194-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43174 | Festa Major de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-de-larc | XX | El segon cap de setmana de setembre, el poble de Sant Pere de l'Arç celebra la festa major gràcies a l'organització dels veïns, juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. Els actes comencen el dissabte a la tarda amb la festa infantil i xocolatada per a tots els assistents. Al vespre del mateix dia, s'ofereix el tradicional ball a la plaça del poble i a mitja part, es reparteix pa amb tomàquet i botifarra per a tothom, així com també el sorteig de diversos productes. L'endemà, diumenge, es celebra la missa solemne a l'església de Sant Pere, a la sortida per finalitzar la festa, s'ofereix un petit vermut. | 08036-198 | Sant Pere de l'Arç. Calonge de Segarra | 41.7625300,1.5152200 | 376576 | 4624476 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43186 | Costumari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari | AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. I, pàg 238. AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. V, pàg 626. | Ja no es realitzen. | Al Costumari Català realitzat per Joan Amades, s'hi recullen dues tradicions de Calonge de Segarra. La primera és recull a la pàgina 238 del Volum I que tracta sobre tradicions que es realitzen a l'hivern. Aquesta referida a la data de Sants Innocents, Diu lo següent: 'A Calonge de Segarra elegien un rei dels fadrins que anava tot vestit d'oripell i portava corona. Assumia tota l'autoritat de la població i tothom havia d'obeir-lo. Imposava diferents tributs que destinava al culte del sant patró i a una fontada de la fadrinalla' El següent recull el trobem a la pàgina 626 del volum V. Tracta sobre el dia de Tots Sants, i diu lo següent: 'En havent sopat, totes les famílies de Calonge de Segarra acudien a l'església i portaven una grossa coca amb una candeleta encesa a cada cap. Després de la funció religiosa i al punt de la mitjanit, el sacerdot beneïa les coques. Aleshores organitzaven com una processó integrada per tot el poble presidit pel sacerdot. La comitiva s'encaminava vers el cementiri, separat de la parròquia. Cada família s'asseia damunt de la seva fossa i es menjava la coca entre tots els familiars'. | 08036-210 | Calonge de Segarra | Aquestes tradicions actualment ja no es realitzen. | 41.7392400,1.4952700 | 374873 | 4621919 | 08036 | Calonge de Segarra | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 43188 | Caramelles de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-calonge-de-segarra | XX | S'ha recuperat aquesta tradició. | Al municipi de Calonge de Segarra antigament s'hi celebraven caramelles per pasqua i més concretament a la Festa del Panellet que és la diada mes representativa del municipi. El jovent era l'encarregat d'organitzar-les que cada any organitzava les caramelles, i amb un carro o camió recorrien tot el municipi cantant pels nuclis i les masies del seu itinerari. Totes les cançons eren personalitzades i dedicades al lloc on es demanava. Actualment s'ha recuperat aquesta tradició, i el jovent canta caramelles per la Festa del Panellet. Era un diada especial, precedida per tants dies d'assajos, per tants dies de compartir histories, anècdotes i rialles. El lletra de les caramelles era de Pius Forn i la música de Francesc Vives. | 08036-212 | Calonge de Segarra | L'any 2007 s'inicia per part de l'Ajuntament de Calonge de Segarra un tasca per recuperar la tradició de les caramelles. Es va fer recerca per les masies i cases del municipi fent recopilació de la informació que hi havia a cada casa. La més antiga que es va poder trobar era de 1917. La família Moncunill conservava encara bastants cançons amb partitures que s'han pogut utilitzar per recuperar aquesta tradició que actualment es ben viva cada any per la Festa del Panellet, on es cantava una caramella després de la missa. | 41.7639600,1.4818100 | 373802 | 4624683 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43188-foto-08036-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43188-foto-08036-212-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42977 | Cal Xelín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xelin | XIX | Ha estat restaurada recentment. | L'actual edifici de Cal Xelín s'ha convertit en una casa de turisme rural. Completament reformada és tracta d'una edificació de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, amb murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Té la coberta a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud. Està emmarcada per brancals fets amb maons sobre els quals es munta un arc escarser. A la part superior de la façana hi destaca una finestra que segurament ha estat ampliada amb la restauració. A la resta de façanes solament cal apreciar-hi una cavitat ubicada a la façana nord on antigament hi havia la premsa. Té una edificació annexa d'una sola planta a la façana oest. L'entorn més immediat de la casa són camps de conreu. | 08036-1 | Cal Xelín. 08281. Calonge de Segarra | Segons la cultura popular el nom de Cal Xelin prové per un dels seus antincs propietaris. Aquest era molt baixet i petit, i el comparaven amb un xelí que era una moneda amb un valor molt petit. | 41.7474900,1.4819500 | 373781 | 4622854 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42977-foto-08036-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42977-foto-08036-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42977-foto-08036-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Havia tingut un cup de vi. Actualment és una casa de turisme rural. | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42978 | Ca l'Agustina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustina-0 | XVIII | L'estat de conservació és millorable, tot i que no presenta cap defecte estructural. | Es tracta d'una edificació amb una evolució arquitectònica important tal i com es pot apreciar en la seva estructura, on neix d'un cos principal i es van fent ampliacions. Els canvis també són presents en les façanes on s'observen adaptacions a la majoria d'obertures. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (sud-nord) amb teula àrab. La façana d'ingrés es troba orientada l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals de pedra i llinda de maons formant un arc escarser. A la seva esquerra hi trobem una placa amb la inscripció 'PUEBLO DE CALONGE DE CALAF PARTIDO DE IGUALADA PROVINCIA DE BARCELONA'. A la resta de la façana cal destacar-hi algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampits pronunciats. També un petit balcó a la planta de pis, i un forn que sobresurt a la planta baixa. Finalment en aquesta mateixa façana, en el cos annexat hi trobem un contrafort. A la resta de façana solament hi trobem petites finestres sense cap element destacat. A la façana oest, hi ha un cos annexat, on hi trobem una entrada més moderna, que dona accés a la planta de pis, així com finestres de dimensions més grans. La coberta d'aquest cos és a una vessant (oest) feta amb teula àrab. Adjunt a la façana sud, hi trobem un seguit de construccions agrícoles edificades a inicis del segle XX. | 08036-2 | Ca l'Agustina. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | L'edificació primitiva de Ca l'Agustina és remunta al segle XVIII, tot i que no es podria descartar que tingués uns precedents més antics. Es poden observar dues fases constructives més: una al segle XIX amb el cos simètric a la façana principal, i una altra a principis del segle XX amb l'edifici adossat a la façana oest i les construccions annexes a la façana sud, totes elles vinculades a l'auge de l'activitat agrícola d'inicis del segle XX. Cal esmentar, que Ca l'Agustina havia estat un hostal en el Camí Ral que anava de Barcelona a la Seu d'Urgell, passant per Calaf. | 41.7503600,1.4823700 | 373822 | 4623172 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42979 | Cal Vivenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vivenda | XIX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Edifici de planta rectangular pràcticament en ruïnes. Es poden observar quatre cossos ben delimitats que formaven part de l'habitatge. Tenia planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que resten dempeus fets amb petits carreus irregulars de pedra, estan disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a dues vessants (sud-oest i nord-est). La façana d'ingrés es trobava orientada al sud-est, i està pràcticament desapareguda. Hi havia un altre accés a la façana posterior que donava a la planta de pis. Uns quaranta metres al sud-est hi trobem una petita edificació vinculada a la casa, també en ruïnes. | 08036-3 | Cal Vivenda. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta edificació possiblement es remunta al segle XIX. Al primer terç del segle XX va acollir famílies provinents d'Andalusia que van venir a treballar a les mines que hi havia al municipi. A mitjans del segle XX, a Cal Vivenda ja no hi habita ningú i comença el seu abandonament fins a dia d'avui. | 41.7509200,1.4805600 | 373672 | 4623237 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42980 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-1 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és bo. Solament caldria realitzar actuacions de manteniment ordinàries. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i annexos que tenen funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'ingrés i la sud que es troben arrebossades. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és de dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra formant un arc escarser. A la resta de la façana cal destacar-hi un balcó a la planta de pis, una terrassa afegida, diverses finestres i unes escales de pedra que donen accés a una construcció annexa. La façana sud, cal destacar-hi una antiga galeria amb arcs de mig punt que es troba tapiada. La resta de façanes són força austeres i presenten poques obertures. Davant de la façana principal de la casa, hi trobem l'antiga era, on al seu entorn hi podem trobar diverses construccions de dues plantes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Els camps de conreu caracteritzen el paisatge a l'entorn de la masia. | 08036-4 | La Roca. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Al XVI es troba habitat per en Roca o Cardona àlies Roca. El 1508 trobem un Roca exercint el càrrec de batlle. El XVII el mas devia sofrir un procés d'endeutament i el 1695 el compra la Comunitat de Preveres de Sant Jaume de Calaf a Carta de Gràcia. El 1744 el compra Josep Prat (és possible que ja en fos el masover), segurament avantpassat dels actuals propietaris. | 41.7566000,1.4836600 | 373941 | 4623863 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42981 | Femer de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-la-roca | <p>MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània.</p> | XX | <p>Es tracta d'una edificació de planta rectangular. És de grans dimensions ja que fa més de 20 metres de llargada. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Té dues plantes, essent la planta baixa la més singular degut a la gran volta de canó que ocupa tota la llargada de l'edifici. Aquesta volta de canó està revestida amb rajola. La façana d'ingrés esta orientada a l'est, i presenta una entrada rectangular a la planta baixa. A sobre hi té una obertura amb brancals i llinda de maó. A la part superior de la façana hi ha una finestra amb brancals de maons i llinda de pedra, on hi ha la data de 1922 i les inicials de J P inscrites. A la resta de façanes hi trobem finestres amb brancals i llinda de pedra. Es troba situada en el sud del conjunt arquitectònic del Mas de la Roca, i esta envoltada de camps de conreu.</p> | 08036-5 | Femer de la Roca. La Roca. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | <p>El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de la Roca, es va construir als anys 20 del segle XX ( 1922), en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística.</p> | 41.7564900,1.4838900 | 373960 | 4623851 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment serveix de magatzem. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42982 | Forn de Calç de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-roca | MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | La part superior no es conserva, i la paret davantera està començant a perdre part de la pedra. | Forn situat al costat d'un camí, on aprofita el desnivell d'aquest per a la seva ubicació. La cambra de combustió és de planta quadrada i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra irregular disposada horitzontalment i lligada amb fang. La boca està constituïda per una obertura d'arc apuntat pedra. L'interior es troba cobert de vegetació i deixalles. Cal esmentar que part del forn, ja es troba colgat en el terreny, i la boca s'està començant a cobrir de terra. | 08036-6 | Calonge de Segarra | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. | 41.7566100,1.4855900 | 374102 | 4623862 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la masia de la Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 42983 | Pont de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-roca | XIX | Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó. Presenta una sol ull. Recentment el pont primitiu s'ha ampliat amb elements prefabricats i una capa d'asfalt per donar una major servei al transit actual i presenta una base de formigó. A cada lateral hi trobem una barana de fusta per evitar la caiguda de vehicles al Torrent de la Roca. | 08036-7 | Calonge de Segarra | En aquest indret segurament des de temps anteriors, hi va haver un pont, ja que era l'accés natural de Dusfort a Calonge de Segarra. Aquest pont edificat segurament a mitjans del segle XIX, fou edificat sobre alguna estructura més antiga. En el darrers anys s'ha ampliat el pont. | 41.7551000,1.4856900 | 374107 | 4623694 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Roca | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42984 | Cementiri de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-calonge-de-segarra | XX | Recinte tancat de planta rectangular. L'entrada al recinte es situa al nord, i presenta una senzilla reixa de forja. Els murs estan fets de pedra. A l'interior es poden observar tres cossos; un de més gran, que ocupa tota la cara sud del recinte, i dos de més petits als extrems de la cara nord. Els nínxols es troben a l'interior d'unes galeries amb arc de mig punt on hi trobem inscrit 'AÑO 1952'. Al centre, i separant aquestes galeries de nínxols, hi trobem una petita capella amb entrada amb arc de mig punt i frontó a la part superior, on hi ha la data de 1952. A l'interior hi ha un petit altar. Com en la majoria de cementiris, hi ha també xiprers a l'interior del recinte. | 08036-8 | Calonge de Segarra. | Es va construir a mitjans del segle XX. | 41.7617800,1.4835100 | 373939 | 4624439 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 42985 | La Forca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-forca | Les restes que es conserven no corren risc de pedre's. Però seria convenient algun tipus d'actuació de consolidació. | Es tracta d'una columna amb carreus ben escairats d'uns 2 metres d'alçada situada al Collet de la Forca, un turó a tocar del cementiri de Calonge de Segarra. | 08036-9 | Collet de la Forca. Calonge de Segarra | Hi ha nombroses llegendes i històries sobre la Forca. La majoria fan referència a que s'hi penjaven els castigats. La més famosa de totes és la del bandoler Nicolau Pistoler Comaposada que es recull en l'Auca d'en Nicolau Pistoler. | 41.7612700,1.4839400 | 373974 | 4624381 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Per arribar-hi cal pujar unes escales que surten a peu de la pista, a tocar del cementiri. | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42986 | Casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-0 | XX | Edifici reformat recentment. Es troba situat al costat de l'Església de Santa Fe de Calonge i el Castell de Calonge. Orientat al sud, de planta rectangular. Estructurat en tres cossos: planta baixa, pis i golfes. Els murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Presenta coberta a doble vessant (est-oest) de teula plana amb un fumeral arrebossat amb barret de punxa. La façana d'ingrés, orientada al sud, presenta una entrada al centre amb porta de fusta, emmarcada per brancals de rajol sobre els quals es munta un arc pla de rajol, acompanyat de dues finestres simètriques, protegides d'una reixa de forja. Al centre de la façana i a nivell del pis, un balcó clàssic amb barana de forja. A cada costat dos finestres més petites, també amb arc pla de rajol. A la part superior de la façana principal hi trobem una cornisa que divideix la planta del pis i les golfes, i just a damunt, s'hi troba un ull de bou. A la resta de les façanes, cal destacar-hi una entrada a la part est que dóna a la planta baixa, així com un parell de finestres bessones a la façana oest. Finalment a la façana nord hi trobem adjunt una cisterna. Totes aquestes obertures estan obrades de la mateixa manera que la façana principal, amb brancals i llinda de maons. | 08036-10 | Casa del Mestre. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Havia estat l'antiga escola de Calonge de Segarra. Quan aquesta va tancar per la falta d'alumnes, la seva següent utilitat fou una casa de colònies propietat de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. En data de 2013, es va presentar un concurs públic per al lloguer d'aquest edifici per a usos particulars. | 41.7639300,1.4815400 | 373779 | 4624680 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 42987 | Santa Fe de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe-de-calonge | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII--XVIII | Els elements exteriors es troben en un bon estat de conservació. A l'interior però, es poden observar algunes deficiències sobretot en les pintures de les capelles. La humitat puja pels murs de l'església fruit de la capil·laritat, i s'observa que les parts inferiors són les més afectades. Aquesta ha afectat no solament la capa pictòrica sinó també l'estuc. | L'església està situada al bell mig del petit nucli de Calonge, als peus de l'enrunat castell. El temple, es manté en un bon estat de conservació. Les seves notables dimensions corresponen a l'estil romànic tardà, tot i les seves variacions i reformes d'època moderna. Pel que fa a la seva arquitectura, és de planta de creu llatina, d'una sola nau orientada cap a llevant. A la capçalera hi trobem un absis quadrangular flanquejat per dues absidioles semicirculars més baixes. El transsepte i la nau principal estan coberts amb volta de canó. La nau estava il·luminada per dues finestres, a la façana sud, actualment tapiades. A l'interior, ressalta l'ornamentació: els motius florals i les decoracions de les voltes. A més, del recobriment d'algunes capelles de relleus aplicats de guix i de retaules d'estil barroc. Malgrat les reformes, l'edificació encara conserva trets originaris del romànic tardà així com una pica baptismal, o com alguna tapa sepulcral amb l'escut dels Castellolí. En aquestes noves reformes, es va aixecar un mur de separació de l'absis principal per allotjar-hi la sagristia. Avui en dia, ja no hi ha indicis d'aquesta. Respecte a la part exterior, els murs són obrats amb carreus de mides mitjanes i ben treballats. Al braç sud del transsepte es troba un curiós carreu esculpit amb la figura del cérvol i un floró, a més d'un altre carreu esculpit d'un rellotge de sol. Cal destacar també, la construcció d'una torre del campanar, de planta hexagonal, aixecada probablement durant el segle XVIII. La teulada és a doble vessant a dues aigües de teula àrab. A més a més, damunt del frontis encapçala una estela funerària antropomorfa. L'accés al temple es realitza per dues portes. Una d'elles, orientada al sud, data del 1765 a l'arc adovellat. Mentre que, el portal romànic, situat a ponent, conserva una arquivolta. | 08036-11 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Calonge. Inicialment exercí les funcions parroquials del terme del castell, les quals encara exerceix en l'actualitat. Aquesta església fou donada pels senyors del castell, els vescomtes de Cardona, a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. El castell de Calonge és documentat per primer cop l'any 1010 en el testament del bisbe Arnulf de Vic, membre de la família vescomtal cardonina. El testador deixà la meitat del seu castell de Calonge als seus nebots, els fills del vescomte Ramon. La primera notícia de l'església es troba en l'acta de consagració de l'església de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, realitzada el 1040, en la qual consta que entre les possessions de la canònica hi havia l'església de Calonge. Les funcions parroquials es troben confirmades en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on consta la parròquia de Calonge. Mentre que l'advocació de l'església no es comprova fins a l'any 1098, en què Arnau Oliba vengué a Ramon, sacre custodi de Sant Vicenç de Cardona, una peça de terra plantada de vinya, que Enric havia deixat a Santa Fe de Calonge per la seva ànima. L'any següent, Ramon i Bernat, fills de Rotuland, donaren a Santa Maria de Solsona la seva dominicatura que tenien al castell de Calonge, excepte el mas Sala, que era de Santa Fe. La vinculació amb la canònica de Sant Vincenç de Cardona es confirma en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1154, en la qual constava que l'església de Santa Fe de Calonge amb les seves capelles eren una possessió de la canònica de Sant Vincenç de Cardona. En l'actualitat encara té culte i continua exercint les seves funcions parroquials. | 41.7641000,1.4819500 | 373814 | 4624699 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-3.jpg | Legal | Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 96|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42988 | Castell de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calonge | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII-XVII | L'estat de conservació és deficient. Pràcticament les estructures estan ensorrades i el procés de degradació és permanent. | <p>El Castell de Calonge, està situat a la part alta d'un turó molt a prop del petit nucli de Calonge. Actualment està força ruïnós. No obstant, en resten alguns punts que podem distingir. Destaquem una estança, de la més ben conservada, de planta rectangular amb dues portes d'accés. Situada al sector sud-est, coberta amb una volta de canó i il·luminada amb dues espitlleres orientades a la cara est. Aquestes estructures són construïdes amb uns murs exteriors irregulars, tot al contrari dels murs interiors, dels quals estan més ben treballats i col·locats en filades horitzontals. Al final d'aquesta sala hi ha una escala que descendeix al subsòl però que ara està tapada. A prop d'aquesta, hi ha una cisterna d'uns dos metres de diàmetre, avui coberta per la vegetació. Al sector oest s'hi troben les restes del basament d'una torre circular de defensa, al voltant del qual s'articularia el castell. Aquestes restes, corresponen a la part més antiga de tot el conjunt. Construïda amb un parament de carreus irregulars, però amb una disposició en filades horitzontals. Pel que fa a la resta, només queden en peu unes poques estructures, molt malmeses, que formen part d'altres dependències del conjunt del castell.</p> | 08036-12 | Calonge de Segarra | <p>Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de l'any 1010, en què el bisbe de Vic, Arnulf, germà del vescomte d'Osona-Cardona, morí en l'esmentat castell com a conseqüència de les ferides rebudes en l'expedició dels catalans a la Còrdova musulmana. A partir d'aquest moment el castell de Calonge de Segarra restarà sempre vinculat als vescomtes de Cardona. Així, en el testament sagramental datat l'any 1042- del bisbe Eriball, germà del vescomte Folc, apareix l'esmentat castell com una de les deixes que el citat bisbe fa al seu fill Folc. Amb tot, la castlania era posseïda per una nissaga cognomenada de Calonge com a feudataris dels Cardona. Al segle XII la propietat roman encara en poder dels Cardona. El 1156 Ramon de Cardona era el senyor, entre d'altres castells, del de Calonge. Aquest Ramon de Cardona en testar deixà aquesta fortalesa, juntament amb la de Fals, a la seva germana Dolça. Desconeixem el traspàs del domini de la propietat, però a la fi del segle XII l'esmentat castell restava en poder de la família Torroja, segons que consta en el testament de Ramon de Torroja, marit de Gaia de Cervera, datat l'any 1196. En aquest document Ramon de Torroja llegà l'esmentat castell de Calonge al seu fill Hug. Tot i això, aquesta propietat retornarà al patrimoni dels Cardona. Agnès, néta de Ramon de Torroja i hereva del seu oncle Hug, es casarà el 1217 amb Ramon Folc, amb la qual cosa el castell de Calonge passà al patrimoni dels Cardona. El 1220 Bernat de Cardona cedí a Pere Puigferner i a la seva filla Beatriu la quarta part i el delme del castell de Calonge. Al segle XIV el castell de Calonge passà a formar part del comtat de Cardona, creat el 1375. Vers el 1391 n'era el seu castlà Ramon de Fontanet. Els Nuix seran carlans fins a l'extinció de les senyories (XIX), però malgrat deixar de ser carlans continuaran posseint la propietat del Castell (castell i terres) com a plens propietaris fins a principis del XX. A principis del segle XX els Vila (àlies Brinco) compren als Nuix de Cervera el castell i les seves terres. Donat que el casalot del castell era desavinent i devia estar vellet, van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del castell, igual que uns anys més tard també se n'aprofità per construir la pallissa de Suau, motiu pel qual ha arribat tan malmès als nostres dies.</p> | 41.7642700,1.4808300 | 373721 | 4624719 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 42989 | Panteó Familia Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-nadal | XIX | Ha estat restaurat recentment. | Monument funerari d'una extrema senzillesa, però no exempta de bellesa. És de petites dimensions ja sigui per llarg (una mica més de 2 metres) com d'ample (no arriba als 2 metres), inclús d'alçada on sobrepassa per poc els 2 metres. Té planta rectangular, i la coberta dues vessants. Cal destacar-hi la part davantera, on s'hi troben dues boques dels nínxols amb inscripcions. A la inferior hi posa 'CEPULTURA DE CASA NADAL', i la superior ' RESTOS DE JOSÉ NADAL SEGALÁ Y SEGALA MURIÓ EN 27 DE JUNIO DE 1858 EPD'. Corona el panteó un senzill frontó on hi destaca una calavera. | 08036-13 | Calonge de Segarra | Era propietat de la casa del Nadal del Soler. | 41.7639700,1.4817500 | 373797 | 4624684 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42990 | La Rectoria de Calonge. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-calonge | XVIII | L'estat de conservació és millorable. Tot i això l'ala est es troba en un estat de conservació deficient, i la coberta s'està començant a ensorrar. Les edificacions annexes, algunes d'elles s'estan ensorrant. | Edifici annex a la Església de Santa Fe, i que tenia funcions de rectoria d'aquesta. Consta de dos cossos que formen una 'L', essent possiblement el de més a l'oest el primitiu, i el de l'est una ampliació d'aquest. El cos principal consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria, deixant les cantoneres i les obertures als carreus ben escairats. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. L'accés original es situava a la planta baixa de la façana sud, amb una entrada amb brancals i llinda de pedra amb arc escarser. A la dovella central hi trobem la data de 1775. Aquesta entrada es troba a l'interior d'una galeria porxada amb dues obertures amb arc de mig punt amb maons, i una tercera que finalitza al cos adjunt. A la planta de pis, es torna a repetir la seqüència de la galeria porxada, però en aquest cas amb arcs escarsers. Per accedir aquesta espai, hi ha tres entrades amb brancals i llinda de pedra. L'accés actual el trobem a la façana nord, en una petita entrada a la planta de pis. El cos annexat per la façana est, consta també de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria, deixant les cantoneres i les obertures als carreus ben escairats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Cal esmentar que aquest cos es troba en un estat de conservació deficient. A la façana oest, on hi ha havia l'accés, hi trobem una gran entrada que dona a un porxo tancat amb una gran entrada amb arc de mig punt. A la part inferior hi trobem estances que van ser aprofitades posteriorment per resguard el bestiar. Les plantes superior van ser utilitzades com a dependències de la rectoria. Cal destacar a la façana est, un gran contrafort que servia per contrarestar el desnivell del terreny. | 08036-14 | La Rectoria de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | L'edifici de la Rectoria possiblement és l'ampliació d'un edifici primitiu associat a l'Església de Santa Fe. Aquesta ampliació fou al segle XVIII, entre 1765 i 1775, essent rector Mn. Josep Calvaria. | 41.7640000,1.4822600 | 373839 | 4624687 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42991 | Cal Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba parcialment arrebossada essent visible els seus carreus. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i trobem l'entrada a la planta baixa. A sobre, a la planta de pis hi trobem un senzill balcó amb barana de forja. Les finestres que es troben repartides per la façana són de grans dimensions, i amb llinda de fusta (sols visible en les dues de la part superior de la façana). A la resta de façana les obertures es caracteritzen per seguir els mateixos paràmetres que a la façana principal. A la façana est, hi trobem un cos annexat, de dues plantes, que tenia funció agrícola i ramadera. La coberta d'una sola vessant, segueix la mateixa orientació de la casa. Davant de la façana principal hi trobem el que havia estat l'era, on encara es pot observar part de les rajoles que hi havia. Aquest espai es trobava tancat per un mur que ho separava de l'exterior. L'entorn es caracteritza per camps de conreu . | 08036-15 | Cal Castell. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | A principis del segle XX la família Vila, propietària del Castell de Calonge van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del Castell. | 41.7670500,1.4822000 | 373840 | 4625026 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42992 | Cal Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinyals | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. L'arrebossat de la façana s'està perdent. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba arrebossada, exceptuant alguns punt on s'ha perdut. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. És tracta d'un edifici molt modificat al llarg dels segles, tal i com es pot observar en els seus murs, sobretot en la façana principal. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una doble entrada amb arc de mig, que integra un altra amb arc escarser. A la planta de pis, hi trobem un balcó, al qual s'hi accedeix per una entrada amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda hi trobem la inscripció 'AVE MARIA PURISIMA RAMON VINYALS A FET FER ANY 1785'. A la seva dreta dues finestres de grans dimensions amb arc escarser. A la part superior de la façana hi trobem un petit balcó, i una finestra amb ampit de pedra. La façana oest, cal destacar-hi una balcó a la planta de pis, i una entrada més moderna a l'extrem de la façana que dona a la planta de pis a través d'unes escales. A la part superior de la façana hi trobem una finestra amb una llinda de pedra amb la data incisa de 1789. A la façana nord, només cal destacar-hi un forn que sobresurt de la façana, a la part inferior. A la façana oest, hi ha diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. En una d'elles, a la planta superior, hi trobem inscrita la data de 1781. A l'entorn de la casa, hi trobem edificacions més modernes que s'utilitzaren per a l'activitat agrària i ramadera de la casa. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i petits boscos. | 08036-16 | Cal Vinyals. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Antic mas Gibets, Gisbert, Gilabets o Giribets. Al segle XVI i XVII és habitat pels Closa. Al segle XVIII hi entra un pubill Vinyals, nom i cognom que encara es conserva. | 41.7625300,1.4958200 | 374964 | 4624504 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42993 | Ca l'Abadal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-vell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diferents cossos més petits que tenien funció agrícola i ramadera. Totes les façanes, exceptuant la nord-oest es troben tancades per un mur perimetral. L'edifici és de planta quadra i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana sud-est està arrebossada. La coberta és a dues vessants ( sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud-oest, i presenta una entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem un balcó amb brancals, llinda de pedra i un arc descarrega a sobre. A la seva dreta, una finestra amb les mateixes característiques. A les golfes cal esmentar-hi dues petites espitlleres. La resta de façanes es caracteritzen amb la combinació de finestres senzilles i algunes amb brancals i llinda de pedra. Les edificacions annexes són petites estructures de pedra amb teulada a una vessant. Al mur perimetral que tanca la casa, cal destacar-hi a la part interior algunes obertures a mode d'armari per desar objectes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-17 | Ca l'Abadal Vell. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. El 1508 apareix com el mas d'en Guamis, més endavant, però ja hi trobem els Abadal de Guamis o Gomis. Al segle XVIII trobem un Ramon Garriga com a usufructuari de Joana Abadal, però al cap de poc ja trobem que el mas està en mans de Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol emparenten amb els Vidal (nissaga de notaris de Calaf amb patrimoni a Calonge) i posteriorment amb els Torres de Bages de Manresa, de manera que passaran a viure a Manresa, on seran considerats membres de la petita noblesa local. A principis del segle XX el mas serà comprat per Joan Pallerols i Prat de les Quadres i uns anys més tard el comprarà la família Garriga de Calaf, els descendents dels quals en són els propietaris actuals. La documentació parla d'un mas d'en Clos i un mas Pifarrés que al XVIII ja eren derruïts i agregats al mas. Les terres queden dins la gleva del mas, però no queda clar si aquests masos (cases), eren allunyats, propers o estaven adossats a ca l'Abadal o no. | 41.7629700,1.5022600 | 375500 | 4624544 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42994 | Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i diverses edificacions annexes. L'edifici principal està format per tres cossos a diferents alçades, característica que ens mostra una evolució constructiva en diferents fases. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals. En algunes de les façanes encara es pot observar restes de l'arrebossat que les cobria. La coberta és a dues vessants (nord, al dos cossos situats al nord, i sud al cos situat al sud) amb teula àrab. És tracta d'un edifici molt modificat al llarg dels segles, tal i com es pot observar en els seus murs, sobretot en la façana principal. L'accés se situa a la façana sud, i presenta una entrada amb arc de mig punt amb carreus ben treballats. A la dovella central hi trobem la data de 1745. Aquesta entrada ha estat modificada tal hi com es pot observar. Cal destacar en aquesta façana alguns carreus de pedra de dimensions més grans que la resta. A la planta de pis hi trobem tres finestres alineades, les dues laterals amb un pronunciat ampit. A la resta de façanes, les finestres que hi trobem són similars a la de façana principal, combinant senzilles obertures amb finestres amb llindes de fusta i ampits pronunciats. A la façana est, s'intueix una entrada, però està coberta per un monticle format possiblement per l'enderroc d'alguna construcció. Trobem una edificació posterior entre els dos cossos més al sud, que s'utilitza la part posterior com una terrassa. Aquesta presenta una senzilla barana de forja. Una edificació annexa situada al sud del conjunt, hi té una inscripció amb la data de 1750 a la llinda de la finestra. | 08036-18 | Cal Mas. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Les primeres notícies que trobem de Cal Mas apareixen al segle XVI . Era conegut en aquell moment com a Mas de la Ribera. La primera menció que se'n troba és en un manual notarial de l'any 1562, i diu el següent: Francesc Vidal menor de dies del loch de Aleny i en Agusti Ars del Mas de la Ribera terme de Calonge. Cal destacar-hi un document de l'any 1607 on hi ha un inventari de les propietats de la casa, essent en aquells moments els titulars d'aquesta. Pere Ribera pubill y hereu de dit mas de la ribera y miquel mas cunyat de dit pubill de la Ribera. Durant els següents segles és habitual trobar-lo en la documentació, en transaccions de terres, bestiar, obres a la casa, o en la construcció dels molins que hi ha pròxims a la casa. Els propietaris actuals viuen a Calaf i encara són Mas, però van habitar la masia fins ben entrat el segle XX. | 41.7580200,1.4799800 | 373638 | 4624026 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42995 | Teuleria de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-mas | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura el seu estat de conservació és deficient. El forn ha perdut ha perdut part de les parets, i un arbre hi ha crescut al seu interior. De les boques del forn sobresurt part de l'enderroc del forn. | Es tracta d'una antiga teuleria situada entre Cal Mas, i els molins d'aquesta casa. És de dimensions mitjanes, i es conserven dos cossos ben diferenciats. De planta rectangular, està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular. El primer cos visible és una estança amb volta de canó on a l'interior es poden observar les dues boques del forn d'arc rebaixat. A la part superior hi trobem el forn, on no es conserva l'estructura exterior. | 08036-19 | Calonge de Segarra | Segurament esta vinculada amb la masia de Cal Mas, i els dos molins que es troben situats als seu entorn. El fet que les dates que trobem a les llindes de Cal Mas i el molins siguin contemporànies ens indica que possiblement a mitjans del segle XVIII amb les construccions dels molins o de Cal Mas fos necessària la disponibilitat de teules, fet que hauria portat a la construcció d'aquesta teuleria. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.7592600,1.4807100 | 373701 | 4624163 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42996 | Molí de Baix de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-cal-mas | XVIII | La major part del molí s'ha ensorrat, exceptuant la sala de moldre i l'entrada. | El molí de baix està situat al nord de la Masia de Cal Mas, adaptat al desnivell del terreny. Actualment es conserva alguns murs de carreus irregulars molt malmesos, coberts de vegetació. La porta d'ingrés està situada al nord-oest i construïda amb un arc carpanell amb brancals de pedra i amb una clau de dovella on hi ha gravat 'JOSEP MAS MS ME FECIT 1781'. Cal destacar la nau molinera de volta apuntada en perfectes condicions, malgrat avui en dia s'utilitza com a magatzem. A la part superior de l'edifici s'intueix la bassa, malgrat la vegetació i la terra l'emmascaren, així com algunes parets d'aquesta. | 08036-20 | Calonge de Segarra | Aquest molí possiblement fou construït al mateix temps que el molí de dalt. La data de 1781 que trobem a la dovella central de l'entrada del molí coincideix quasi amb un document on el duc de Cardona i Medinaceli, Lluís Fernández de Córdoba Figueroa, va atorgar al pagès Josep Mas de la Ribera, l'establiment d'un molí fariner, amb el pagament de cinc lliures d'entrada i un sou de cens anual. El Molí de Dalt, presenta una inscripció de 1783 en la llinda de l'entrada. Aquest molí possiblement es construí al poc temps de fer el Molí de Baix, com a necessitat d'augmentar la producció, aprofitant d'aquesta manera la mateixa aigua que feia servir el Molí de Baix. | 41.7590100,1.4809400 | 373720 | 4624135 | 1781 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42997 | Molí de Dalt de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-mas | XVIII | Solament conserva els murs. Les estructures interiors i la coberta han desparegut. La bassa actualment forma part d'un camp de conreu. | El molí de dalt són les restes d'un antic i enrunat molí fariner situat al nord d'una pendent, aprofitant un rebaix practicat en la roca, molt proper a la Masia de Cal Mas. En queden dempeus alguns trams de les parets, molt cobertes per la vegetació, i que delimiten un edifici de planta rectangular. Els forats de les bigues i les finestres existents a la façana sud evidencien una planta baixa més dos pisos d'alçada. Aquests murs són fets amb carreus irregulars obrats en filada horitzontal units amb argamassa. La porta i les finestres tenen les llindes, brancals i ampits de pedra amb motllures simples. A la façana d'ingrés, orientada al nord-oest, cal destacar-hi una llinda amb la data 1783. La coberta ja ha desaparegut, però devia ser a dos aiguavessos per la mateixa cadència de les parets. Pel que fa a l'interior de l'edifici, a la planta baixa s'hi conserva dues moles. La part est hi trobaríem el cacau, per on sortiria l'aigua, i la bassa, de grans dimensions, actualment convertida en un camp de conreu. La bassa, està situada una feixa per sobre d'on hi ha la casa del molí. D'aquesta només es conserva un petit tram de mur. Davant de la façana sud, encara es pot observar la canalització que conduïa l'aigua sobrant cap al molí fariner de baix. | 08036-21 | Calonge de Segarra | Aquest molí es contemporani al Molí de Baix. La data de 1783 que trobem a la llinda de l'entrada del molí coincideix amb la data d'un document on el duc de Cardona i Medinaceli, Lluís Fernández de Córdoba Figueroa, va atorgar al pagès Josep Mas de la Ribera, l'establiment d'un molí fariner, amb el pagament de cinc lliures d'entrada i un sou de cens anual. El Molí de Baix presenta una inscripció de 1781 en la dovella central de l'entrada. Aquest molí possiblement es construí al poc temps de fer el Molí de Baix, com a necessitat d'augmentar la producció, aprofitant d'aquesta manera la mateixa aigua que feia servir el Molí de Baix. | 41.7586400,1.4817400 | 373786 | 4624093 | 1783 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42998 | Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrescassana | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Ha estat restaurant recenment quasi tot el conjunt a l'any 2005. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Les façanes es troben totalment arrebossades, exceptuant la nord. Presenta planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. És una edificació amb una evolució arquitectònica important, tal i com es pot observar. L'accés actual es troba a la façana sud, i dona a la planta de pis. L'entrada es va modificar a inicis del segle XX, tal i com es pot observar amb l'ús del maons en els brancals i la llinda. A sobre de l'entrada hi trobem la data de 1799. A la resta de la façana observem petites finestres amb àmpit de pedra. Edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes, cobreixen la part inferior de la façana. La resta de façanes, presenten una gran nombre de finestres repartides per totes les plantes, algunes d'elles amb ampits de pedra. Davant de les façanes oest, hi trobem un petit conjunt de construccions agrícoles i ramaderes, fetes de pedra, però també amb ampliacions de maons. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreus i boscos. | 08036-22 | Torrescassana. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Antic mas Argullol, documentat des d'antic, possiblement d'origen medieval. Al segle XVI es diuen Ars, més endavant Balaguer i finalment Torrescassana, que s'acabarà fixant com a nom del mas. Al segle XX el compren els Marmi, propietaris actuals. | 41.7722000,1.5013000 | 375438 | 4625570 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42999 | Capella Caminera de Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-de-torrescassana | GARGANTE, Maria Llobregós informatiu, núm. 56 (Desembre 2012), pàgs. 24-27. | XVIII | Presenta fongs a l'arrebossat. S'ha perdut gran part de l'espai on hi havia la inscripció. | A tocar de la masia de Torrescassana hi trobem aquest oratori. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada al sud. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al cos hi trobem una inscripció que quasi no es conserva. Al capdamunt, s'obra la capelleta o oratori de la verge del Roser, pintada sobre rajola de ceràmica vidriada i policromada catalana. A la part inferior dreta, es llegeix l'artesà que signa l'obra, J. Guivernau. Aquesta fornícula està tancada per una reixa de forja que protegeix la imatge. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. | 08036-23 | Calonge de Segarra | No sabem amb exactitud l'any en que fou fet aquest oratori, però es molt semblant a dos oratoris pròxims ubicats al municipi de la Molsosa (Solsonès) fets als segle XVIII. Un es troba ubicat a la masia de Puigpelat (a 1.5 km) i l'altra a la masia de Can Jubert (4 km), que tenen en comú la característica de presentar inscripcions al pilaret posant de manifest que es tractava d'una obra patrocinada pel cap de la casa, com a mesura profilàctica. Aquesta capella estava ubicada al peu del camí i quan van fer l'Eix transversal es va traslladar de lloc al peu del nou camí. | 41.7721000,1.5005600 | 375376 | 4625560 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43000 | Torre del Cargoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cargoler | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. Des de fa uns vint anys aproximadament que no hi habita ningú i això es nota en la seva conservació, tant de l'estructura com de l'entorn, on la vegetació ha crescut considerablement. | Conjunt enturonat format per l'edificació principal i ampliacions posteriors d'aquesta. És de planta rectangular, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. L'entrada es trobava a la façana est, a la planta baixa. Actualment no s'hi pot accedir per l'extensa vegetació que hi ha. És tracta d'una entrada senzilla amb arc escarser. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament les finestres, que es caracteritzen per la seva austeritat. En el conjunt cal destacar-hi el darrer cos que es va annexar al nord, on hi ha elements d'interès com les tres obertures amb arc de mig que donen accés a una galeria, que conduïa a l'habitatge del cos central. També a la cara nord, una gran obertura amb arc de mig punt, que donava accés al paller. Davant d'aquest paller, encara es pot reconèixer l'era on es batia el blat. Altres petites edificacions, que se situaven davant de la façana est, configuren tot el conjunt arquitectònic. Se situa a peu del camí, en un entorn caracteritzat per camps de conreu i boscos. | 08036-24 | Torre del Cargoler. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | El mas del Carcoler apareix documentat des de molt antic (segurament d'origen medieval) i al XVI el trobem habitat i posseït per la família Torra que en consolidarà la denominació de Torra del Carcoler que encara perdura. Per aquestes dates és un mas important. La família exerceix el càrrec de batlle i estan ben relacionats amb altres famílies del terme i de la rodalia, on paguen i reben dots notables. Al XVII la Torra del Carcoler passa per herència als Montalar del mas Tribolví. El 1637 pertany a Esteve Miquel Montalar, beneficiat de Sant Jaume, si bé hi ha disputes amb altres parents. Al XVIII el trobem en mans del Dr. Joan Baptista Vilaseca, rector de Calonge. El 1753, el Dr. Felip Vilaseca (pvre.) ven el mas als Cortadelles, important família de comerciants de Calaf. Els Satorras de Calaf heretaran el patrimoni dels Cortadellas, i els seus descendents encara conserven la propietat de la Torra del Carcoler. | 41.7708000,1.5063600 | 375856 | 4625407 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | En la documentació antiga surt citada com a Torre Carcoler. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43001 | Pont de la Torre del Cargoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-torre-del-cargoler | XX | L'estructura del pont es troba en bon estat, simplement les baranes laterals presenten un estat de conservació deficient. | Pont del camí de Torrescassana a la carretera B-300, travessa el torrent de l'Arç. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé tres metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. Té unes baranes laterals deteriorades Es va realitzar un ampliació posterior per la banda est amb elements prefabricats de formigó per adaptar-lo als vehicles motoritzats. Es troba en bon estat de conservació. | 08036-25 | Calonge de Segarra | Possiblment en l'indret on hi ha aquest pont, des de l'Edat Mitjana hi hagi hagut una estructura per superar el Torrent de l'Arç. Les masies de Torrescassana i la Torre del Cargoler documentades ja en aquesta època, bé haurien de tenir un pas. A finals del segle XX, es va ampliar per a poder suportar el pas de vehicles motoritzats. | 41.7715100,1.5101500 | 376172 | 4625480 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Torre del Cargoler | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43002 | Els Pilots de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pilots-de-dalt | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Es troben totes les façanes arrebossades. La coberta és a tres vessants ( nord, sud-est i sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa a l'oest, i presenta una entrada a la planta de pis amb arc de mig punt. A la resta de façanes només cal destacar-hi les cantoneres amb carreus ben treballats, i algunes finestres amb els brancals i llindes a pedra vista. Adjunt a la façana oest, hi trobem una edificació més annexa que representa una ampliació de l'habitatge. La part posterior està feta amb maons. La resta d'edificacions que trobem a l'entorn estaven destinades a l'ús agrícola i ramader, i actualment es destinen a magatzems. Davant de la façana nord, hi trobem una cavitat excavada al sòl, que havia estat un femer. Per davant passa la carretera B-300, i l'entorn més immediat són boscos d'alzines i camps de conreu. | 08036-26 | Els Pilots de Dalt. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | El lloc dels Pilots apareix documentat des de l'edat mitjana, si bé en molts moments no queda clar si es refereix al mas concret o és un topònim més genèric. Trobem diverses famílies a l'indret (Closa, Balaguer, Santdiumenge, Vidal, Puigpelat), però l'única família que podem confirmar amb continuïtat i com a habitants i possessors de mas són els Closa dels Pilots. Els Closa dels Pilots són una família important.... si bé sembla que a cavall dels segles XVII i XVIII comencen a vendre o empenyorar terres o parts de casa per pagar dots, deutes, etc., de manera que trobem moltes persones amb possessions del “mas Closa dels Pilots”: Alsina, Argullol, diversos Closa, etc. De tots aquests podem destacar el Dr. Francesc Abadal de Calaf, que el 1726 en posseeix terres i una caseta, segurament de nova construcció, (els Pilots de Baix) i Francesc Miquel i Folch, negociant de Calaf, que acabarà comprant bona part del mas. Posteriorment l'heretarà un nebot Monfort, després Milans del Bosch i finalment Sesarrain que a mitjans segle XX el vendran als Fitó, propietaris actuals, els quals ja n'eren masovers. | 41.7782000,1.5012100 | 375442 | 4626236 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Les reformes posteriors han desfigurat les característiques de la construcció original. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43003 | Els Pilots de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pilots-de-baix | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | Ha estat restaurada recentment. | Edifici amb funció d'habitatge, i dues edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra. A la resta de plantes hi trobem finestres amb brancals i llinda de pedra, tots de nova construcció (imitant la tipologia de les masies típiques de l'entorn). A la resta de façanes, només destacar-hi una entrada de nova construcció que dona a una terrassa. Adjunt a la façana sud, hi trobem una edificació que tenia funció agrícola i ramadera, però que en una reforma recent, s'ha habilitat com a magatzem a la part inferior, i terrassa a la superior. L'edificació adjunta a la façana nord, és una construcció senzilla d'una planta, i coberta a una vessant (est), amb teula àrab. Té l'accés a la façana nord. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc d'alzines. | 08036-27 | Els Pilots de Baix. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Una escisió del mas Closa dels Pilots que compra el Dr. Abadal de Calaf. No sabem si la casa ja hi era o bé la feu construir el Dr. Abadal per posar-hi un masover. En morir el darrer Torrescassana (hereus dels Abadal) sense descendència, el seu patrimoni es va disgregar entre diversos parents, els descendents dels quals a mitjans segle XX van vendre els Pilots de Baix a la família Prat de la Molsosa, actualment cal Peremiquel dels Quadrells. | 41.7778100,1.5013500 | 375453 | 4626193 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43004 | Torremitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torremitja | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. No conserva la coberta i les plantes de pis s'han ensorrat. | Edifici de grans dimensions en estat ruïnós. S'observen diverses construccions annexes també en estat de ruïna. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que constava de planta baixa, planta de pis i golfes (actualment ensorrades). Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar, sobretot en la façana principal que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants(est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situava al sud, i presenta una entrada amb arc adovellat de mig punt, amb carreus de pedra verticals ben treballats. La porta de fusta, té incisa la data de 1861. A la resta de la façana hi trobem diverses finestres senzilles. A la façana est, no hi ha elements destacables, exceptuant un contrafort en un extrem, i una edificació adjunta posterior, que donava accés a unes altres dependències de la casa. A la façana nord, s'observa que les heures ocupen gran part de la façana. En un extrem d'aquesta, hi ha una obertura a la façana, on hi ha unes escales, que segurament donaven accés a la planta de pis de l'edifici. Des de dalt de les escales, es pot observar l'interior de l'edifici, on es pot veure que les plantes superiors s'han ensorrat. Cal esmentar, que a la planta baixa, entre la runa, es pot apreciar una arc apuntat. A la façana oest, cal destacar-hi un contrafort. Davant de la façana sud, hi ha una edificació de planta quadrada, també en ruïnes, que tenia usos agrícoles i ramaders. Uns 20 metres al nord, hi trobem una edificació que s'ha restaurat, i que s'utilitza pel bestiar. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-28 | Torremitja. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. Des del XVI trobem diverses famílies que l'habiten (Santdiumenge, Vidal), però no queda clar si són propietaris, masovers, moliners, etc. El 1726 pertany al Doctor don Ignasi Castellet, segurament avantpassat dels actuals propietaris, que resideixen a la rodalia de Vic. | 41.7742200,1.4934100 | 374786 | 4625805 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43005 | Molí del Torremitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-torremitja | XVIII | L'estat de conservació és deficient. Solament conserva la sala de moldre. La resta d'estructures han desaparegut. | El molí fariner de Torremitja, està situat prop de la masia que li dóna nom, mig enderrocada, just al sud. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions en runes, parcialment cobert de vegetació, del que es conserva alguns murs de l'edifici. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular. Cal destacar, l'obertura que dóna a una sala coberta en volta de pedra treballada de forma d'arc apuntat, on es conserva l'espai que ocupava la mola. La bassa es troba a la part sud-est, adossada al molí, on es poden veure part dels murs d'aquesta, que ens delimita l'espai que ocupava. No obstant, avui en dia està totalment coberta de terra. | 08036-29 | Calonge de Segarra | Aquest molí estava vinculat a la masia de Torremitja. Possiblment és posterior a la casa, essent el segle de construcció el segle XVIII (com altres molins de l'entorn). | 41.7738400,1.4932600 | 374773 | 4625764 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43006 | Les Vidales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vidales | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | L'arrebossat de la façana principal s'està perdent. Les estructures verticals i la coberta encara es conserven. | Envoltada de camps de conreu, la masia les Vidales, és un edifici orientat a migdia de planta quadrangular, estructurat en planta baixa, pis i golfes. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud, els murs són de tàpia a més d'estar arrebossats, mentre que la resta de pedra vista estan obrats a base de petits carreus irregulars, disposats en filades horitzontals. Es correspon al tipus senzill de masia, s'ajusta a la tipologia de mas clàssic, estructuralment amb tres cossos paral·lels, el central més ample, perpendiculars a la façana principal. Hi ha pocs elements destacats en la resta de façanes, exceptuant el nivell del primer pis, que presenta diferents obertures amb llindes de fusta. Avui en dia, alguna d'aquestes finestres s'ha tapiat. A l'interior, molt malmès, es divideix en diferents estances les quals antigament havien estat un habitatge, però posteriorment es destinà com a espais pel bestiar. Actualment està abandonat i el seu estat de conservació és deficient. | 08036-30 | Les Vidales. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Segurament es tracti de l'antic mas Vidal dels Pilots. Al segle XVIII el compra Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol posseiran el mas fins al segle XX, que el vendran als Fitó, en aquells moments masovers, però més endavant, propietaris dels Pilots. | 41.7751800,1.4828700 | 373912 | 4625927 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43007 | Molí de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-morera | RIBA GABARRÓ, Josep. Els molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. Miscellanea aqualatensia 7. 1995. págs. 337-348 | XVIII | Es conserva la petita estructura del molí, però no la bassa que està integrada en un camp de conreu. | Aquest molí es troba en un camp situat entre Cal Suau i la Morera. Es tracta d'una edificació de petites dimensions i de planta rectangular. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregulars en filades horitzontals, essent els de les cantoneres i l'entrada de dimensions més grans. Totes les façanes exceptuant la d'ingrés es troben cobertes de terra, fet que ens pot fer confondre aquesta edificació amb una cabana de volta típica de la Segarra. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, direcció a un petit torrent que trobem a tocar del molí. Aquesta consta d'un portal adovellat amb grans carreus de llinda pràcticament plana. A l'interior es pot observar una volta de canó ben definida. No es conserva cap altre element més del molí. | 08036-31 | Calonge de Segarra | Es probable que es tracti d'un segon molí del que havia estat conegut com el Molí de la Senyora. La gent de l'indret el situava en aquest emplaçament però, que havia estat completament enrunat per ampliar el camp de conreu. Es curiós que la gent de les masies pròximes no coneguessin l'existència d'aquest molí, essent confós per una barraca. La jurisdicció senyorial del castell i terme de Calonge pertanyé als nobles del castell de Cardona i per tant el nom del molí li pervindria de les relacions singularitzades amb alguna vescomtessa, comtessa o duquessa de Cardona. | 41.7657400,1.4776800 | 373462 | 4624887 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43008 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | S'hi ha viscut permanent sempre, i s'han fet les intervencions de millora i restauracions corresponents. | Es tracta d'una masia històrica del municipi, però que degut a reformes posteriors ha perdut la seva fisonomia original. Presenta una planta en forma d'ela, degut a la unió dels dos cossos que formen la casa. Consta de planta baixa planta de pis i golfes. Els murs estan arrebossats. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab. En la majoria de façanes hi trobem grans finestrals, que es combinen amb finestres de dimensions més petites. L'accés a la casa es troba orientat al sud, al cos ubicat més al nord. A l'entorn hi trobem altres edificacions annexes. | 08036-32 | La Morera. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. Des de principis del segle XVI tenim documentat en Morera, en Castellar de la Morera o en Pere Morera. Més endavant ja podem confirmar els Morera com a habitants i possessors del mas, fins que el 1640, la pubilla Rafela Morera es casa amb Cristòfol Dalmases, originari del mas de l'Alzina. En moments del segle XVIII i XIX trobem a Dalmases de la Morera exercint el càrrec de batlle de Calonge. En diversos moments, sobretot del segle XVIII, apareix adossada a les parets de la Morera la casa d'en Solà o del sastre Solà. El primer Solà s'havia casat amb una filla del mas i havia aixecat una caseta allà mateix on feia de pagès i sastre. | 41.7623000,1.4775200 | 373442 | 4624505 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | No s'ha tingut accés a l'interior, però conserva un celler pràcticament en el seu aspecte original. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43009 | Font de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-morera | XX | Ha perdut part de la coberta. | La Font de la Morera se situa al sud de Cal Morera, entre el turó i la pista asfaltada. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de petites dimensions amb volta ceràmica i parets amb carreus de pedra. A l'interior hi trobem l'aigua que hi neix. Possiblement la forma actual, no es correspongui amb l'original, i que s'hagin perdut alguns elements. Actualment s'utilitza per a regar els horts de Cal Morera. | 08036-33 | Calonge de Segarra | Aquesta font va associada a la masia de la Morera. Actualment continua tenint un dels usos que va tenir en orígen: proporcionar aigua als horts de la casa. | 41.7619400,1.4775900 | 373447 | 4624465 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43010 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-2 | XIX | Ha estat restaurada en el darrers anys, adaptant-la als nous usos de turisme rural. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatges, i altres annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Actualment es troba restaurada i serveix d'habitatge per la família que hi resideix, però també com a casa de turisme rural. L'edifici principal se situa al centre del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues a vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud, i presenta una entrada senzilla amb brancals fets amb carreus ben treballats i llinda de pedra. Aquesta entrada ve precedida per unes escales de pedra de tres graons. Les finestres que trobem a les plantes superiors, són amb brancals i llinda de pedra, i amb ampit pronunciat. La façana est, es troba coberta per una edificació annexa, de construcció posterior a l'edifici principal. Aquesta, presenta també planta baixa, planta de pis i golfes. Està arrebossada, deixant a la vista solament els carreus de pedra de les cantoneres. A la planta superior hi podem trobar una petita terrassa coberta. A la façana sud d'aquesta edificació hi trobem un rellotge de sol. La façana nord, es troba arrebossada, i solament són visibles els carreus de les cantoneres. Té una petita edificació adjunta, que serveix com una entrada posterior a la casa. Adjunt en un extrem de la façana principal trobem un edifici que havien estat les quadres, i que ara s'ha habilitat com habitatge. Consta de dues plantes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La façana d'ingrés se situa la façana est, i presenta una entrada amb escarser. A la resta de la planta baixa hi trobem tres finestres. I, la planta superior tres balcons i un gran finestral amb arc escarser. Tant les finestres com els balcons tenen brancals i llinda de pedra. A la façana sud, també hi trobem finestres seguint el mateix patró que les de la façana principal. Cal destacar el pou quadrat que hi en aquesta façana. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-34 | Cal Ros. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | És una masia de mitjans del segle XIX. Fins a les darreries del segle XX la masia no va disposar de llum elèctrica ni d'aigua corrent. La llum fins els anys 60 era a base de llum de carburo o be llum d'oli. L'aigua pel consum de casa provenia de la de la cisterna que hi ha al costat de l'antiga cuina, i per els animals feien servir l'aigua de la cisterna de l'era. En el transcurs dels anys, la masia ha sofert diversos canvis, poc a poc es varen fer estances noves per poder-les adaptar a la nova activitat de l'agroturisme, que es va iniciar en l' any 2000 restaurant la pallissa i el graner també per aquesta finalitat. | 41.7617200,1.4892500 | 374416 | 4624424 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43010-foto-08036-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43010-foto-08036-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43010-foto-08036-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment tot i ser la residència habitual dels seus propietaris, també és una casa de turisme rural. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43011 | Font de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ros | XIX/XX | L'estat de conservació és bo. L'Ajuntament de Calonge de Segarra ha posat uns llistó de fusta i baranes per fer-ho més accessible. | Font de petites dimensions excavada a la pendent del terreny, amb murs laterals de carreus de pedra coberta amb una llinda de pedra. Aquesta font desguassava en una petita bassa romboïdal realitzada en pedra, els murs estan arrebossats i el paviment és de pedra, actualment es troba en desús. Hi ha una barana de fusta moderna que ressegueix el camí cap a la font. Presenta bon estat de conservació. | 08036-35 | Calonge de Segarra | Antigament va ésser utilitzada per abastir l'aigua per beure, també a la bassa es rentava roba i, també, s'usà per regar els horts que hi havia a l'entorn. | 41.7612000,1.4902500 | 374498 | 4624364 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43012 | Ciments del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ciments-del-biosca | XX | La major part del conjunt es troba en ruïna. | Pel camí que porta a Santa Magdalena de la Vall trobem aquest gran conjunt d'edificacions que pertanyien a la cimentera industrial dels Ciments del Biosca. La majoria es troben ubicades al mateix indret, però per l'entorn es poden trobar petites edificacions escampades. Totes les edificacions presenten un estat ruïnós tant les fetes amb carreus de pedra com les fetes amb maons. Les edificacions on hi ha els forns, es troben al turó i es caracteritzen per ser de petites dimensions. Cal destacar-hi una gran paret de pedra amb contraforts per salvar el desnivell de la muntanya. A la part inferior s'hi observa un entrada amb volta de canó amb rajol que donava a una boca d'un forn. La resta d'edificacions s'hi tractava el material obtingut. Cal destacar entre aquestes edificacions, la que servia d'habitatge als treballadors i que es troba només arribar. És un gran edifici de planta rectangular amb planta baixa i planta de pis, amb els pisos del treballadors ben delimitats. Tenien les façanes arrebossades, i s'hi pot observar part de la inscripció que fa referència als Ciments del Biosca. Aquest edifici ens recorda en part a les cases del treballadors de les colònies tèxtils i industrials. | 08036-36 | Ciments del Biosca. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'una de les cimentes més importants de les zona. Als anys 50 del segle XX va començar la seva activitat, i al cap de pocs anys no solament eren propietaris d'aquesta cimentera sinó que també ho eren d'altres de l'entorn. La majoria dels treballadors van venir d'Andalusia, per aquest motiu es van construir els habitatges. La seva activitat va durar fins a finals dels anys 70 del segle XX. | 41.7576200,1.4636800 | 372282 | 4624006 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43012-foto-08036-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43012-foto-08036-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43012-foto-08036-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya consta com a Cal Boixacs. Cal Boixacs és una masia de l'entorn, però no la més propera. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43013 | Pont del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-biosca | XIX / XX | Pont del camí de Santa Magdalena de la Vall a la carretera C-1412, travessa el torrent Bo. Consta de dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra i lligats amb morter i un tauler rectangular fet de pedra reforçat per bigues d'acer a la part interior, a la part exterior, a banda i banda, s'hi observen dos arcs de descàrrega de maons. Fa aproximadament tres metres d'ample i es troba a gairebé quatre metres sobre la riera. S'observen a les parts exteriors del mur, a l'alçada de la calçada, unes obertures laterals que permeten desguassar l'aigua.Es troba en bon estat de conservació. | 08036-37 | El Soler | En pont actual possiblement és de finals del segle XIX o principis del XX. No es descarta però que en aquesta mateixa ubicació hi hagués hagut algun altre pont que comuniqués les masies d'aquest indret amb el camí ral. Més recentment s'ha ampliat per al transit més pesat. | 41.7571700,1.4646900 | 372365 | 4623955 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat als Ciments del Biosca | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43014 | Ca l'Espinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Els murs exteriors alguns encara resten dempeus, però en perill d'enderrocar-se. | Es tractava d'una gran masia formada per l'habitatge principal i diferents edificacions al seu entorn que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba situada a la part més alta d'un turó, on es divisa una gran extensió de l'altiplà de la Segarra. Tot els conjunt, exceptuant alguns murs, es troben en estat de ruïna. L'edifici principal és de planta quadrangular, i constava de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar en alguns dels murs, que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. L'accés principal s'orientava al sud, a través d'un portal adovellat de mig punt amb carreus verticals molt treballats. Aquest encara es conserva, però la seva estructura està molt deteriorada. Tot i la monumentalitat de l'edifici, en la majoria de façanes no hi ha molts elements a destacar, ja que les finestres són força austeres, tret d'algunes amb brancals i llinda de pedra. Tot i això a la façana sud, cal destacar-hi una ampliació de la façana per tal d'habilitar uns espais en galeries. Aquestes galeries obertes, a la planta baixa formen dos arcs de mig punt, on l'arrencada de l'arc, es suportada per dos senzills capitells. A la planta de pis, a la mateixa alçada, aquestes galeries, són amb arcs escarsers, i també tenen capitells. Es pot observar l'interior de l'edifici a través dels murs enderrocats ( part de l'est i de l'oest), on s'aprecien algunes estances amb voltes senzilles. Algun altre element d'interès són alguna fornícula, i el mobiliari que encara es conserva. Hi ha diverses edificacions annexes, que es troben en estat de ruïna. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu, i per la Vall del riu Llobregós. | 08036-38 | Ca l'Espinac. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas d'en Nadal de Tapioles. Documentat des de molt antic, segurament d'origen medieval. És el mas del terme i de la zona on trobem el cognom Nadal des de més antic. La situació i l'aspecte ens fan pensar que al lloc hi podia haver hagut algun tipus de fortificació. També cal tenir en compte que al segle XIX la casa va estar molt implicada amb el carlisme i que estaven emparentats amb alguna branca dels Tristany (nissaga de capitostos carlins més importants de la Catalunya interior). Els propietaris actuals es diuen Lladós i viuen a Calaf, però són descendents directes del mas. | 41.7572800,1.4611200 | 372069 | 4623972 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43015 | Cal Ninet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ninet | XVIII-XIX | Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Està envoltada de vegetació. | Es tracta d'una masia en estat de ruïna, situada sota la maria de Ca l'Espinac. S'observa l'edifici que tenia funció d'habitatge, i edificis annexos amb funció agrícola i ramadera. Aquests edificis eren contigus i s'estructuraven en diferents nivells deguts a l'orografia. L'edifici principal se situava al nord-oest del conjunt, era de planta de rectangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a una vessant (sud-est), i tot i que no es conserva, era amb teula àrab, com ens indiquen les teules que hi ha per l'entorn. La façana d'ingrés se situava al sud-oest. No es poden identificar elements destacables en les façanes degut a la vegetació i el difícil accés a algunes parts. S'observa però algunes estances de l'interior on es poden veure les finestres, que són d'obra senzilla. Les parets interiors estaven arrebossades, i en alguns punts encara s'observa part de la pintura color blau. | 08036-39 | Cal Ninet. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era coneguda com a Cal Ninet de Tapioles en la documentació del segle XVIII. | 41.7570100,1.4613800 | 372090 | 4623942 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc