Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43007 | Molí de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-morera | RIBA GABARRÓ, Josep. Els molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. Miscellanea aqualatensia 7. 1995. págs. 337-348 | XVIII | Es conserva la petita estructura del molí, però no la bassa que està integrada en un camp de conreu. | Aquest molí es troba en un camp situat entre Cal Suau i la Morera. Es tracta d'una edificació de petites dimensions i de planta rectangular. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregulars en filades horitzontals, essent els de les cantoneres i l'entrada de dimensions més grans. Totes les façanes exceptuant la d'ingrés es troben cobertes de terra, fet que ens pot fer confondre aquesta edificació amb una cabana de volta típica de la Segarra. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, direcció a un petit torrent que trobem a tocar del molí. Aquesta consta d'un portal adovellat amb grans carreus de llinda pràcticament plana. A l'interior es pot observar una volta de canó ben definida. No es conserva cap altre element més del molí. | 08036-31 | Calonge de Segarra | Es probable que es tracti d'un segon molí del que havia estat conegut com el Molí de la Senyora. La gent de l'indret el situava en aquest emplaçament però, que havia estat completament enrunat per ampliar el camp de conreu. Es curiós que la gent de les masies pròximes no coneguessin l'existència d'aquest molí, essent confós per una barraca. La jurisdicció senyorial del castell i terme de Calonge pertanyé als nobles del castell de Cardona i per tant el nom del molí li pervindria de les relacions singularitzades amb alguna vescomtessa, comtessa o duquessa de Cardona. | 41.7657400,1.4776800 | 373462 | 4624887 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43130 | Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirambell | NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El nucli de Mirambell s'estructura a l'entorn d'un turó on hi havia l'antic castell. Avui en dia aquest castell solament en restes unes quantes parets dempeus, i en el seu emplaçament hi trobem un dipòsit d'aigua. Des del castell, que és lo punt més alt, el poble s'estructura en pendent de manera esglaonada i en carrers concèntrics. Aquesta pendent provoca les façanes de les cases tinguin grans contrastos d'alçades entre elles. És molt corrent veure en els carrers de Mirambell diverses escales o rampes. La tipologia de les cases es caracteritza per la juxtaposició d'edificacions de pedra alineades en carrers estrets i amb forta pendent. Sota el castell hi trobem l'Església Nova de Sant Pere construïda a finals del segle XIX. Algunes cases del nucli, presenten elements interessants com la casa del Cal Clot, que tot i les transformacions que ha patit, encara conserva en una entrada de la façana oest, una entrada amb una llinda de fusta amb la inscripció' Ay 1739 Rvs Ps Rop', o un femer situat a la part inferior de la propietat. De femers, no solament hi havia aquest, a l'altre extrem del poble hi trobem un altre molt similar amb aquest i tant característic de les zones cerealístiques de la Segarra. Un altre element important és el portal adovellat de mig punt de Cal Ramon que ha estat restaurat recentment conjuntament amb totes les façanes de l'edifici. Finalment, cal esmentar que Mirambell no destaca per tenir un elements arquitectònics espectaculars o cases senyorials, però si que es poden anar trobar detalls a cada racó dels seus murs, ja siguin inscripcions, marges de pedra amb escales, estils artístics de diverses èpoques etc. Fora del nucli hi trobem l'antiga Església de Sant Pere, d'estil romànic. Els nínxols del cementiri es troben entre els seus murs laterals. A l'entorn també hi trobem masies que foren importants en el passat, com la masia de Comaposada, la Sala o Castelltort. | 08036-154 | Mirambell. Calonge de Segarra. | El castell i el lloc de Mirambell apareixen documentats des del segle XI. Després de diversos canvis, els Cardona n'acaben ostentant la senyoria. Al segle XVII formava una universitat que tenia un batlle i un jurat, mentre que al XVIII passa a tenir un batlle i dos regidors. Dins el terme també trobem diversos masos, cal Canet (antic mas Rossines), Comaposada (antigament Argullol, i abans masos Torra i Llordella) i el mas de la Sala o Argullol de la Sala. A més, també en depenia la quadra de Castelltort, presidida pel castell (XI) del mateix nom, i si bé el terme estava vinculat als Cardona, Castelltort depenia del Priorat de Sant Jaume de Calaf per cessió de l'Abadia de Sant Vicenç de Cardona. Al segle XVII els Castelltort en perdran els drets i el Priorat de Sant Jaume de Calaf passarà a tenir-ne el domini complet. Per explotar millor l'extensa propietat, ja al segle XVII comptava amb una masoveria, la Casa Nova o Casa Nova dels capellans, a l'extrem del terme. | 41.7307000,1.4896900 | 374392 | 4620979 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43122 | Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dusfort | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El poble de Dusfort es troba aturonat a 689 metres d'altitud, just on s'assenta l'església de Santa Maria, formant una plaça amb bones vistes del paisatge. El poble s'estructura al voltant dels tres carrers que s'originen a la plaça de l'església i que ressegueixen diferents cotes topogràfiques, fet que origini punts amb escales a l'extrem. Les cases entre mitgeres que es juxtaposen alineades en aquests carrers, es combinen amb una tipologia de naturalesa rural amb coberts al voltant i hortes, originant una conformació característica de tanques i murs, de límits i transicions entre el nucli compacte i el territori que l'envolta. Cal destacar-hi les cases del Gassó, Vila, Lladó o la casa Castell. A la part baixa del nucli, tocant a la carretera C-1412 hi trobem les antigues escoles, que actualment és la seu de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. A l'entorn hi podem trobar les antigues bòbiles i les modernes industries de ceràmica. | 08036-146 | Dusfort. Calonge de Segarra. | El nucli de Dusfort sorgeix al redós de l'antic castell de Folia (XI) i segurament adopta el nom El nucli de Dusfort sorgeix al redós de l'antic castell de Folia (XI) i segurament adopta el nom actual sota la carlania dels Durfort o Dusfort. També depenia de l'abadia de Cardona. Actualment encara hi ha una casa coneguda amb el nom de Castell. Al segle XVIII formava una universitat amb un batlle i un regidor. En el segle XX va veure com es desenvolupada al seu entorn una gran activitat productiva a l'entorn de les pedreres i la fabricació de ciment, així com una industria de la teuleria i la ceràmica, que a inicis del segle XXI està patint una greu crisi del sector. | 41.7403200,1.4936500 | 374740 | 4622041 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43122-foto-08036-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43122-foto-08036-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43122-foto-08036-146-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43131 | Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-larc | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | Moltes de les cases han estat restaurades | Es troba situat al nord-est del terme municipal de Calonge de Segarra. El nucli es va bastir a l'entorn de l'església de Sant Pere a partir de la sagrera. A l'edat mitjana la sagrera era un espai sagrat existent al voltant dels edificis consagrats i que gaudia de protecció eclesial. L'estructura urbana s'articula a través de dos carrers perpendiculars. Els carrers actuals recorden el traçat originari, a l'entorn del temple. Els edificis tot i que molts han estat restaurats ens mostren nombrosos elements de l'arquitectura tradicional, amb les parets de pedra, poques obertures en els edificis que no han estat restaurats, però en els que si, s'han afegit o ampliat les finestres, les llindes monolítiques a portes i finestres, els portals adovellats o amb arcs escarsers de maons, o pous exteriors. Cal destacar la casa del Cal Fusté amb un gran portal adovellat d'entrada i diverses voltes apuntades al seu interior. Davant de Cal Fusté, on hi ha ara una plaça, hi havia una de les cases importants del nucli, Cal Figuerola. Aquesta fou enderrocada a mitjans dels anys 90 degut al seu estat de conservació que era ruïnós. Com Cal Fusté, tenia un gran portal adovellat. Un altre element d'interès és la capella caminera del Roser, situada en la intersecció dels dos carrers principals. | 08036-155 | Sant Pere de l'Arç. Calonge de Segarra. | Hi ha documentada una torre de l'Arç (no n'hi ha rastre) i l'església de Sant Pere des del segle XI, al voltant de la qual s'estructurarà un petit poblet. Al seu terme, al segle XVIII apareixen documentats els masos de cal Pere, cal Cristòfol i cal Turull. També apareixen documentats dos masos rònecs. Al segle XVIII els Ribalta de la Fortesa compren les cases i propietats Figuerola, Morros i Ferrerich (antigament Creu) de Sant Pere de l'Arç. A finals del segle XIX la Unión Minera obre una mina i comença la construcció d'una colònia minera al lloc actualment conegut com a cal Frare. El projecte de colònia queda abandonat i només en quedarà el que havia de ser la casa del capatàs, que es convertirà en cal Frare, una parceria dels Ribalta. El mas de les Basses, tot i ser del terme de la Molsosa, pertany a la parròquia de Sant Pere de l'Arç. | 41.7626500,1.5149200 | 376552 | 4624490 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43131-foto-08036-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43131-foto-08036-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43131-foto-08036-155-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43138 | Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El nucli de l'Aleny es situa sobre una carena estreta molt marcada del territori, a l'est del municipi. S'accedeix des de la carretera de Calaf a la Molsosa. S'organitza a través d'un carrer de 250 metres de longitud fins al nucli urbà històric, un seguit de construccions heterogènies que combinen edificacions productives històriques amb activitats agrícoles, residència vinculada a aquestes activitats, coberts i la mateixa església de Sant Miquel just abans de l'eixamplament del carrer que marca l'entrada al nucli pròpiament. El nucli es situa en la part més alta d'aquesta carena. La seva estructura és circular i conflueix a l'entrada del poble en un espai més ample. A partir d'aquest punt, neix un petit carreró sense sortida que descendeix en la part sud. Aquest carrer dóna accés a les cases juntes entre mitgeres juxtaposades i no sempre alineades al carrer, formant un nucli compacte. A la part més altra hi trobem Cal Farrés, una de les cases més antigues del nucli i possiblement una evolució de l'antic castell d'Aleny. Al seu entorn hi trobem altres edificis que tenen un passat important, però que les reformes i restauracions posteriors han modificat el seu aspecte. Als coberts agrícoles de principis de segle XX abans esmentats, cal destacar-hi també algun femer, situat a la part baixa del nucli. Actualment el poble hi trobem diverses cases de turisme rural, que han ajudat a diversificar l'economia i a combinar la tradició amb la modernitat. | 08036-162 | Aleny. Calonge de Segarra | Lloc documentat des del segle XI. Aquests indrets des de molt aviat apareixen vinculats a l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, que després de rebre una sèrie de donacions i d'efectuar compres i permutes, acabarà senyorejant sobre els termes del castells d'Aleny i Sant Pere de l'Arç. Tot i descriure dos termes castrals formaven una sola universitat, que almenys al segle XVIII era presidida per un batlle i dos regidors, un per cada terme. El conjunt formava un gran terme que de nord a sud anava des del terme de la Molsosa fins al de Calaf i incloia els masos de les Quadres i de l'Alzina, que si bé eren vassalls de l'abat, també tenien terres a Calonge i pertanyien a la parròquia de Santa Fe. A l'edat mitjana, el terme devia incorporar l'antic castell i lloc de la Llobosa, indret que sembla desaparèixer en el transcurs del segle XIII al XIV i que la historiografia tradicionalment havia situat a la Fortesa, però un acurat seguiment de la documentació i la toponímia ens el situa entre Aleny i Sant Pere de l'Arç, a tocar dels termes de la Molsosa i Sant Pere Sallavinera. En una partida de terres actualment coneguda com 'la coma de la creu', antigament creu Llobosa, resta un sòcol de pedra d'una antiga creu. A prop també apareix al segle XVII el mas Diumenjo o Domenjó més endavant conegut com a cal Garrigó, actualment només en resta una paret, a prop també hi ha la Font de cal Garrigó. El poblet d'Aleny va sorgir al voltant del Castell (XI), que aviat va perdre el seu sentit defensiu i va quedar engolit per les cases que van sorgir al seu voltant. Encara podem trobar traces de l'antiga torra dins les antigues cases de cal Farrés i cal Vidal, actualment les dues integrades a cal Farrés. A cavall dels segles XII i XIII hi ha disputes entre el cavaller Ferrer de Llobosa i l'abadia de Cardona per diversos drets i possessions a la Llobosa i al terme d'Aleny. En un d'aquests episodis Ferrer de Llobosa ocupa el castell d'Aleny. Segons el fogatge de 1378 al lloc d'Aleny en aquesta data hi havia tres focs. No sabem si això és només el poble o inclou els masos del terme. Al fogatge de 1553 trobem els següents afocats: Joan Vidal (jurat comparent), Francesc Vidal, la vídua Farrés, Bartomeu Clauer, Joan Tengas i Pere Casamitjana. A principis del segle XVII hi ha una disputa entre Pere Buades i Joan Garriga (gendre), pagesos d'Aleny, per una banda, amb Antoni Joan Farrés, Antoni Vidal, Francesc Vidal i Pere Joan Farrés, també pagesos d'Aleny, al voltant dels drets de pastura. Una sentència de l'abat de 1618 resol que només tenen dret a tenir bestiar les cases d'Antoni Joan Farrés, Antoni Vidal, Francesc Vidal i Pere Joan Farrés, ja que són les quatre cases antigues que feren establiment i paguen dècima d'anyell i terses de velló de llana. En un capbreu del terme començat el 1785 confessen que hi tenen casa: Baltasar Tarragó (cal Baltasar, part de l'antiga casa Garriga); Jaume Farrés dit el Marianet; Josep Nadal Aguilera com a usufructuari (pubill) i Maria Farrés Santdiumenge com a propietària (pubilla de cal Farrés); Isidro Miquel dit el Xacó; Jaume Vidal (cal Vidal); Joan Vidal (casa d'en Bacardit, dins la casa Mateu); Ignasi Garriga (casa amb moltes parts empenyorades, la situaríem on actualment trobem cal Pere, cal Jaumet; a més posseeix el mas Domenjó, en aquells moments derruït, posteriorment cal Garrigó); Josep i Ramon Fitó (cal Fitó); Anton Sató (part de la casa d'Ignasi Garriga); Maria Vilamur, vídua de Ramon Vilamur, pagès de Castellfollit de Riubregós (part de la casa d'Ignasi Garriga); Ramon Goser i Figuerola, comerciant de Calaf (casa i heretat Mateu per compra aquests mateixos anys a Gabriel Farrés i als seus tutors i curadors; posteriorment coneguda com cal masover); Josep Domènech (com a pubill usufructuari) i Teresa Ribalta (com a pubilla i propietària) de l'Alzina; Maria Vendrell, vídua de Joan Pallerols de les Quadres, com a usufructuària i Joan Pallerols i Vendrell com a hereu. | 41.7493700,1.5138600 | 376438 | 4623017 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43165 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | La majoria d'edificacions han estat restaurades o alçades de nou. | Es tracta d'un un petit conjunt de cases entre mitgeres alineades al voltant d'un carrer. Aquest és força compacte i es situa en una elevació topogràfica pronunciada, just a la vora del cingle, tenint una presència rellevant respecte al camí asfaltat que hi accedeix. L'estructura d'aquest camí i del carrer del nucli, tenen una naturalesa rural que no genera una estructura urbana molt sòlida. Organitza tot el nucli al voltant d' un sol carrer mostrant les façanes posteriors de les edificacions amb una volumetria rellevant respecte a la carretera d'accés. La majoria de les edificacions s'han restaurat els darrers anys deixant el nucli amb un aspecte renovat respecte fa unes dècades on algunes de les cases estaven quasi ensorrades. Les cases que formen el nucli són Cal Baiona, Cal Prat, Cal Mariano i Cal Nadal. | 08036-189 | El Soler. Calonge de Segarra. | Originariament formava una quadra, anomenada la Quadra del Soler de Pujalt. Petita quadra situada dins el terme de Calonge que constituïa l'únic indret d'hàbitat concentrat. Segons els capbreus del segle XVIII estava constituïda per les cases de Ramon Nadal, Anton Bajona, Celdoni Prat i els conjugues Pau Montaner i Maria Montaner i Subirats. Segurament corresponen a les cases que encara trobem actualment al nucli del Soler. A tocar trobem el mas Sobiranes, Rovira de Palou i Beringuers, però aquests ja no són considerats de la quadra del Soler. | 41.7478500,1.4627100 | 372182 | 4622923 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43165-foto-08036-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43165-foto-08036-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43165-foto-08036-189-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42980 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-1 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és bo. Solament caldria realitzar actuacions de manteniment ordinàries. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i annexos que tenen funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'ingrés i la sud que es troben arrebossades. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és de dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra formant un arc escarser. A la resta de la façana cal destacar-hi un balcó a la planta de pis, una terrassa afegida, diverses finestres i unes escales de pedra que donen accés a una construcció annexa. La façana sud, cal destacar-hi una antiga galeria amb arcs de mig punt que es troba tapiada. La resta de façanes són força austeres i presenten poques obertures. Davant de la façana principal de la casa, hi trobem l'antiga era, on al seu entorn hi podem trobar diverses construccions de dues plantes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Els camps de conreu caracteritzen el paisatge a l'entorn de la masia. | 08036-4 | La Roca. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Al XVI es troba habitat per en Roca o Cardona àlies Roca. El 1508 trobem un Roca exercint el càrrec de batlle. El XVII el mas devia sofrir un procés d'endeutament i el 1695 el compra la Comunitat de Preveres de Sant Jaume de Calaf a Carta de Gràcia. El 1744 el compra Josep Prat (és possible que ja en fos el masover), segurament avantpassat dels actuals propietaris. | 41.7566000,1.4836600 | 373941 | 4623863 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42991 | Cal Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba parcialment arrebossada essent visible els seus carreus. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i trobem l'entrada a la planta baixa. A sobre, a la planta de pis hi trobem un senzill balcó amb barana de forja. Les finestres que es troben repartides per la façana són de grans dimensions, i amb llinda de fusta (sols visible en les dues de la part superior de la façana). A la resta de façana les obertures es caracteritzen per seguir els mateixos paràmetres que a la façana principal. A la façana est, hi trobem un cos annexat, de dues plantes, que tenia funció agrícola i ramadera. La coberta d'una sola vessant, segueix la mateixa orientació de la casa. Davant de la façana principal hi trobem el que havia estat l'era, on encara es pot observar part de les rajoles que hi havia. Aquest espai es trobava tancat per un mur que ho separava de l'exterior. L'entorn es caracteritza per camps de conreu . | 08036-15 | Cal Castell. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | A principis del segle XX la família Vila, propietària del Castell de Calonge van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del Castell. | 41.7670500,1.4822000 | 373840 | 4625026 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42992 | Cal Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinyals | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. L'arrebossat de la façana s'està perdent. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba arrebossada, exceptuant alguns punt on s'ha perdut. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. És tracta d'un edifici molt modificat al llarg dels segles, tal i com es pot observar en els seus murs, sobretot en la façana principal. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una doble entrada amb arc de mig, que integra un altra amb arc escarser. A la planta de pis, hi trobem un balcó, al qual s'hi accedeix per una entrada amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda hi trobem la inscripció 'AVE MARIA PURISIMA RAMON VINYALS A FET FER ANY 1785'. A la seva dreta dues finestres de grans dimensions amb arc escarser. A la part superior de la façana hi trobem un petit balcó, i una finestra amb ampit de pedra. La façana oest, cal destacar-hi una balcó a la planta de pis, i una entrada més moderna a l'extrem de la façana que dona a la planta de pis a través d'unes escales. A la part superior de la façana hi trobem una finestra amb una llinda de pedra amb la data incisa de 1789. A la façana nord, només cal destacar-hi un forn que sobresurt de la façana, a la part inferior. A la façana oest, hi ha diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. En una d'elles, a la planta superior, hi trobem inscrita la data de 1781. A l'entorn de la casa, hi trobem edificacions més modernes que s'utilitzaren per a l'activitat agrària i ramadera de la casa. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i petits boscos. | 08036-16 | Cal Vinyals. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Antic mas Gibets, Gisbert, Gilabets o Giribets. Al segle XVI i XVII és habitat pels Closa. Al segle XVIII hi entra un pubill Vinyals, nom i cognom que encara es conserva. | 41.7625300,1.4958200 | 374964 | 4624504 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42993 | Ca l'Abadal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-vell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diferents cossos més petits que tenien funció agrícola i ramadera. Totes les façanes, exceptuant la nord-oest es troben tancades per un mur perimetral. L'edifici és de planta quadra i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana sud-est està arrebossada. La coberta és a dues vessants ( sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud-oest, i presenta una entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem un balcó amb brancals, llinda de pedra i un arc descarrega a sobre. A la seva dreta, una finestra amb les mateixes característiques. A les golfes cal esmentar-hi dues petites espitlleres. La resta de façanes es caracteritzen amb la combinació de finestres senzilles i algunes amb brancals i llinda de pedra. Les edificacions annexes són petites estructures de pedra amb teulada a una vessant. Al mur perimetral que tanca la casa, cal destacar-hi a la part interior algunes obertures a mode d'armari per desar objectes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-17 | Ca l'Abadal Vell. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. El 1508 apareix com el mas d'en Guamis, més endavant, però ja hi trobem els Abadal de Guamis o Gomis. Al segle XVIII trobem un Ramon Garriga com a usufructuari de Joana Abadal, però al cap de poc ja trobem que el mas està en mans de Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol emparenten amb els Vidal (nissaga de notaris de Calaf amb patrimoni a Calonge) i posteriorment amb els Torres de Bages de Manresa, de manera que passaran a viure a Manresa, on seran considerats membres de la petita noblesa local. A principis del segle XX el mas serà comprat per Joan Pallerols i Prat de les Quadres i uns anys més tard el comprarà la família Garriga de Calaf, els descendents dels quals en són els propietaris actuals. La documentació parla d'un mas d'en Clos i un mas Pifarrés que al XVIII ja eren derruïts i agregats al mas. Les terres queden dins la gleva del mas, però no queda clar si aquests masos (cases), eren allunyats, propers o estaven adossats a ca l'Abadal o no. | 41.7629700,1.5022600 | 375500 | 4624544 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42994 | Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i diverses edificacions annexes. L'edifici principal està format per tres cossos a diferents alçades, característica que ens mostra una evolució constructiva en diferents fases. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals. En algunes de les façanes encara es pot observar restes de l'arrebossat que les cobria. La coberta és a dues vessants (nord, al dos cossos situats al nord, i sud al cos situat al sud) amb teula àrab. És tracta d'un edifici molt modificat al llarg dels segles, tal i com es pot observar en els seus murs, sobretot en la façana principal. L'accés se situa a la façana sud, i presenta una entrada amb arc de mig punt amb carreus ben treballats. A la dovella central hi trobem la data de 1745. Aquesta entrada ha estat modificada tal hi com es pot observar. Cal destacar en aquesta façana alguns carreus de pedra de dimensions més grans que la resta. A la planta de pis hi trobem tres finestres alineades, les dues laterals amb un pronunciat ampit. A la resta de façanes, les finestres que hi trobem són similars a la de façana principal, combinant senzilles obertures amb finestres amb llindes de fusta i ampits pronunciats. A la façana est, s'intueix una entrada, però està coberta per un monticle format possiblement per l'enderroc d'alguna construcció. Trobem una edificació posterior entre els dos cossos més al sud, que s'utilitza la part posterior com una terrassa. Aquesta presenta una senzilla barana de forja. Una edificació annexa situada al sud del conjunt, hi té una inscripció amb la data de 1750 a la llinda de la finestra. | 08036-18 | Cal Mas. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Les primeres notícies que trobem de Cal Mas apareixen al segle XVI . Era conegut en aquell moment com a Mas de la Ribera. La primera menció que se'n troba és en un manual notarial de l'any 1562, i diu el següent: Francesc Vidal menor de dies del loch de Aleny i en Agusti Ars del Mas de la Ribera terme de Calonge. Cal destacar-hi un document de l'any 1607 on hi ha un inventari de les propietats de la casa, essent en aquells moments els titulars d'aquesta. Pere Ribera pubill y hereu de dit mas de la ribera y miquel mas cunyat de dit pubill de la Ribera. Durant els següents segles és habitual trobar-lo en la documentació, en transaccions de terres, bestiar, obres a la casa, o en la construcció dels molins que hi ha pròxims a la casa. Els propietaris actuals viuen a Calaf i encara són Mas, però van habitar la masia fins ben entrat el segle XX. | 41.7580200,1.4799800 | 373638 | 4624026 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42998 | Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrescassana | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Ha estat restaurant recenment quasi tot el conjunt a l'any 2005. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Les façanes es troben totalment arrebossades, exceptuant la nord. Presenta planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. És una edificació amb una evolució arquitectònica important, tal i com es pot observar. L'accés actual es troba a la façana sud, i dona a la planta de pis. L'entrada es va modificar a inicis del segle XX, tal i com es pot observar amb l'ús del maons en els brancals i la llinda. A sobre de l'entrada hi trobem la data de 1799. A la resta de la façana observem petites finestres amb àmpit de pedra. Edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes, cobreixen la part inferior de la façana. La resta de façanes, presenten una gran nombre de finestres repartides per totes les plantes, algunes d'elles amb ampits de pedra. Davant de les façanes oest, hi trobem un petit conjunt de construccions agrícoles i ramaderes, fetes de pedra, però també amb ampliacions de maons. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreus i boscos. | 08036-22 | Torrescassana. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Antic mas Argullol, documentat des d'antic, possiblement d'origen medieval. Al segle XVI es diuen Ars, més endavant Balaguer i finalment Torrescassana, que s'acabarà fixant com a nom del mas. Al segle XX el compren els Marmi, propietaris actuals. | 41.7722000,1.5013000 | 375438 | 4625570 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43000 | Torre del Cargoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cargoler | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. Des de fa uns vint anys aproximadament que no hi habita ningú i això es nota en la seva conservació, tant de l'estructura com de l'entorn, on la vegetació ha crescut considerablement. | Conjunt enturonat format per l'edificació principal i ampliacions posteriors d'aquesta. És de planta rectangular, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. L'entrada es trobava a la façana est, a la planta baixa. Actualment no s'hi pot accedir per l'extensa vegetació que hi ha. És tracta d'una entrada senzilla amb arc escarser. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament les finestres, que es caracteritzen per la seva austeritat. En el conjunt cal destacar-hi el darrer cos que es va annexar al nord, on hi ha elements d'interès com les tres obertures amb arc de mig que donen accés a una galeria, que conduïa a l'habitatge del cos central. També a la cara nord, una gran obertura amb arc de mig punt, que donava accés al paller. Davant d'aquest paller, encara es pot reconèixer l'era on es batia el blat. Altres petites edificacions, que se situaven davant de la façana est, configuren tot el conjunt arquitectònic. Se situa a peu del camí, en un entorn caracteritzat per camps de conreu i boscos. | 08036-24 | Torre del Cargoler. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | El mas del Carcoler apareix documentat des de molt antic (segurament d'origen medieval) i al XVI el trobem habitat i posseït per la família Torra que en consolidarà la denominació de Torra del Carcoler que encara perdura. Per aquestes dates és un mas important. La família exerceix el càrrec de batlle i estan ben relacionats amb altres famílies del terme i de la rodalia, on paguen i reben dots notables. Al XVII la Torra del Carcoler passa per herència als Montalar del mas Tribolví. El 1637 pertany a Esteve Miquel Montalar, beneficiat de Sant Jaume, si bé hi ha disputes amb altres parents. Al XVIII el trobem en mans del Dr. Joan Baptista Vilaseca, rector de Calonge. El 1753, el Dr. Felip Vilaseca (pvre.) ven el mas als Cortadelles, important família de comerciants de Calaf. Els Satorras de Calaf heretaran el patrimoni dels Cortadellas, i els seus descendents encara conserven la propietat de la Torra del Carcoler. | 41.7708000,1.5063600 | 375856 | 4625407 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | En la documentació antiga surt citada com a Torre Carcoler. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43002 | Els Pilots de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pilots-de-dalt | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Es troben totes les façanes arrebossades. La coberta és a tres vessants ( nord, sud-est i sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa a l'oest, i presenta una entrada a la planta de pis amb arc de mig punt. A la resta de façanes només cal destacar-hi les cantoneres amb carreus ben treballats, i algunes finestres amb els brancals i llindes a pedra vista. Adjunt a la façana oest, hi trobem una edificació més annexa que representa una ampliació de l'habitatge. La part posterior està feta amb maons. La resta d'edificacions que trobem a l'entorn estaven destinades a l'ús agrícola i ramader, i actualment es destinen a magatzems. Davant de la façana nord, hi trobem una cavitat excavada al sòl, que havia estat un femer. Per davant passa la carretera B-300, i l'entorn més immediat són boscos d'alzines i camps de conreu. | 08036-26 | Els Pilots de Dalt. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | El lloc dels Pilots apareix documentat des de l'edat mitjana, si bé en molts moments no queda clar si es refereix al mas concret o és un topònim més genèric. Trobem diverses famílies a l'indret (Closa, Balaguer, Santdiumenge, Vidal, Puigpelat), però l'única família que podem confirmar amb continuïtat i com a habitants i possessors de mas són els Closa dels Pilots. Els Closa dels Pilots són una família important.... si bé sembla que a cavall dels segles XVII i XVIII comencen a vendre o empenyorar terres o parts de casa per pagar dots, deutes, etc., de manera que trobem moltes persones amb possessions del “mas Closa dels Pilots”: Alsina, Argullol, diversos Closa, etc. De tots aquests podem destacar el Dr. Francesc Abadal de Calaf, que el 1726 en posseeix terres i una caseta, segurament de nova construcció, (els Pilots de Baix) i Francesc Miquel i Folch, negociant de Calaf, que acabarà comprant bona part del mas. Posteriorment l'heretarà un nebot Monfort, després Milans del Bosch i finalment Sesarrain que a mitjans segle XX el vendran als Fitó, propietaris actuals, els quals ja n'eren masovers. | 41.7782000,1.5012100 | 375442 | 4626236 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Les reformes posteriors han desfigurat les característiques de la construcció original. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43003 | Els Pilots de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pilots-de-baix | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | Ha estat restaurada recentment. | Edifici amb funció d'habitatge, i dues edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra. A la resta de plantes hi trobem finestres amb brancals i llinda de pedra, tots de nova construcció (imitant la tipologia de les masies típiques de l'entorn). A la resta de façanes, només destacar-hi una entrada de nova construcció que dona a una terrassa. Adjunt a la façana sud, hi trobem una edificació que tenia funció agrícola i ramadera, però que en una reforma recent, s'ha habilitat com a magatzem a la part inferior, i terrassa a la superior. L'edificació adjunta a la façana nord, és una construcció senzilla d'una planta, i coberta a una vessant (est), amb teula àrab. Té l'accés a la façana nord. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc d'alzines. | 08036-27 | Els Pilots de Baix. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Una escisió del mas Closa dels Pilots que compra el Dr. Abadal de Calaf. No sabem si la casa ja hi era o bé la feu construir el Dr. Abadal per posar-hi un masover. En morir el darrer Torrescassana (hereus dels Abadal) sense descendència, el seu patrimoni es va disgregar entre diversos parents, els descendents dels quals a mitjans segle XX van vendre els Pilots de Baix a la família Prat de la Molsosa, actualment cal Peremiquel dels Quadrells. | 41.7778100,1.5013500 | 375453 | 4626193 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43004 | Torremitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torremitja | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. No conserva la coberta i les plantes de pis s'han ensorrat. | Edifici de grans dimensions en estat ruïnós. S'observen diverses construccions annexes també en estat de ruïna. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que constava de planta baixa, planta de pis i golfes (actualment ensorrades). Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar, sobretot en la façana principal que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants(est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situava al sud, i presenta una entrada amb arc adovellat de mig punt, amb carreus de pedra verticals ben treballats. La porta de fusta, té incisa la data de 1861. A la resta de la façana hi trobem diverses finestres senzilles. A la façana est, no hi ha elements destacables, exceptuant un contrafort en un extrem, i una edificació adjunta posterior, que donava accés a unes altres dependències de la casa. A la façana nord, s'observa que les heures ocupen gran part de la façana. En un extrem d'aquesta, hi ha una obertura a la façana, on hi ha unes escales, que segurament donaven accés a la planta de pis de l'edifici. Des de dalt de les escales, es pot observar l'interior de l'edifici, on es pot veure que les plantes superiors s'han ensorrat. Cal esmentar, que a la planta baixa, entre la runa, es pot apreciar una arc apuntat. A la façana oest, cal destacar-hi un contrafort. Davant de la façana sud, hi ha una edificació de planta quadrada, també en ruïnes, que tenia usos agrícoles i ramaders. Uns 20 metres al nord, hi trobem una edificació que s'ha restaurat, i que s'utilitza pel bestiar. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-28 | Torremitja. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. Des del XVI trobem diverses famílies que l'habiten (Santdiumenge, Vidal), però no queda clar si són propietaris, masovers, moliners, etc. El 1726 pertany al Doctor don Ignasi Castellet, segurament avantpassat dels actuals propietaris, que resideixen a la rodalia de Vic. | 41.7742200,1.4934100 | 374786 | 4625805 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43006 | Les Vidales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vidales | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | L'arrebossat de la façana principal s'està perdent. Les estructures verticals i la coberta encara es conserven. | Envoltada de camps de conreu, la masia les Vidales, és un edifici orientat a migdia de planta quadrangular, estructurat en planta baixa, pis i golfes. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud, els murs són de tàpia a més d'estar arrebossats, mentre que la resta de pedra vista estan obrats a base de petits carreus irregulars, disposats en filades horitzontals. Es correspon al tipus senzill de masia, s'ajusta a la tipologia de mas clàssic, estructuralment amb tres cossos paral·lels, el central més ample, perpendiculars a la façana principal. Hi ha pocs elements destacats en la resta de façanes, exceptuant el nivell del primer pis, que presenta diferents obertures amb llindes de fusta. Avui en dia, alguna d'aquestes finestres s'ha tapiat. A l'interior, molt malmès, es divideix en diferents estances les quals antigament havien estat un habitatge, però posteriorment es destinà com a espais pel bestiar. Actualment està abandonat i el seu estat de conservació és deficient. | 08036-30 | Les Vidales. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Segurament es tracti de l'antic mas Vidal dels Pilots. Al segle XVIII el compra Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol posseiran el mas fins al segle XX, que el vendran als Fitó, en aquells moments masovers, però més endavant, propietaris dels Pilots. | 41.7751800,1.4828700 | 373912 | 4625927 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43008 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | S'hi ha viscut permanent sempre, i s'han fet les intervencions de millora i restauracions corresponents. | Es tracta d'una masia històrica del municipi, però que degut a reformes posteriors ha perdut la seva fisonomia original. Presenta una planta en forma d'ela, degut a la unió dels dos cossos que formen la casa. Consta de planta baixa planta de pis i golfes. Els murs estan arrebossats. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab. En la majoria de façanes hi trobem grans finestrals, que es combinen amb finestres de dimensions més petites. L'accés a la casa es troba orientat al sud, al cos ubicat més al nord. A l'entorn hi trobem altres edificacions annexes. | 08036-32 | La Morera. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. Des de principis del segle XVI tenim documentat en Morera, en Castellar de la Morera o en Pere Morera. Més endavant ja podem confirmar els Morera com a habitants i possessors del mas, fins que el 1640, la pubilla Rafela Morera es casa amb Cristòfol Dalmases, originari del mas de l'Alzina. En moments del segle XVIII i XIX trobem a Dalmases de la Morera exercint el càrrec de batlle de Calonge. En diversos moments, sobretot del segle XVIII, apareix adossada a les parets de la Morera la casa d'en Solà o del sastre Solà. El primer Solà s'havia casat amb una filla del mas i havia aixecat una caseta allà mateix on feia de pagès i sastre. | 41.7623000,1.4775200 | 373442 | 4624505 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | No s'ha tingut accés a l'interior, però conserva un celler pràcticament en el seu aspecte original. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43014 | Ca l'Espinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Els murs exteriors alguns encara resten dempeus, però en perill d'enderrocar-se. | Es tractava d'una gran masia formada per l'habitatge principal i diferents edificacions al seu entorn que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba situada a la part més alta d'un turó, on es divisa una gran extensió de l'altiplà de la Segarra. Tot els conjunt, exceptuant alguns murs, es troben en estat de ruïna. L'edifici principal és de planta quadrangular, i constava de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar en alguns dels murs, que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. L'accés principal s'orientava al sud, a través d'un portal adovellat de mig punt amb carreus verticals molt treballats. Aquest encara es conserva, però la seva estructura està molt deteriorada. Tot i la monumentalitat de l'edifici, en la majoria de façanes no hi ha molts elements a destacar, ja que les finestres són força austeres, tret d'algunes amb brancals i llinda de pedra. Tot i això a la façana sud, cal destacar-hi una ampliació de la façana per tal d'habilitar uns espais en galeries. Aquestes galeries obertes, a la planta baixa formen dos arcs de mig punt, on l'arrencada de l'arc, es suportada per dos senzills capitells. A la planta de pis, a la mateixa alçada, aquestes galeries, són amb arcs escarsers, i també tenen capitells. Es pot observar l'interior de l'edifici a través dels murs enderrocats ( part de l'est i de l'oest), on s'aprecien algunes estances amb voltes senzilles. Algun altre element d'interès són alguna fornícula, i el mobiliari que encara es conserva. Hi ha diverses edificacions annexes, que es troben en estat de ruïna. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu, i per la Vall del riu Llobregós. | 08036-38 | Ca l'Espinac. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas d'en Nadal de Tapioles. Documentat des de molt antic, segurament d'origen medieval. És el mas del terme i de la zona on trobem el cognom Nadal des de més antic. La situació i l'aspecte ens fan pensar que al lloc hi podia haver hagut algun tipus de fortificació. També cal tenir en compte que al segle XIX la casa va estar molt implicada amb el carlisme i que estaven emparentats amb alguna branca dels Tristany (nissaga de capitostos carlins més importants de la Catalunya interior). Els propietaris actuals es diuen Lladós i viuen a Calaf, però són descendents directes del mas. | 41.7572800,1.4611200 | 372069 | 4623972 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43019 | Ca l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliva | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat d'abandó que pateix des de fa dècades, afecta ja alguns punts de la seva estructura. La coberta encara es conserva però en un estat de conservació deficient. Algunes edificacions annexes s'han començat a ensorrar, i la vegetació i l'arbrat ocupen gran part de l'entorn. | Conjunt arquitectònic aturonat de grans dimensions format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba en un estat de conservació deficient. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orientava al sud, on un cos afegit aquesta façana, ampliava l'edifici. L'entrada era a la planta baixa, amb brancals i llinda de maons. A la planta de pis s'observen dues obertures amb arc de mig punt amb rajol, a mode de galeria. A la façana est, estava arrebossada i no hi ha elements a destacar, solament unes finestres bastant senzilles. La façana nord, en una petita edificació adjunta hi trobem el cup de vi, tot i que no es pot observar el seu interior per les deixalles que l'envolten ( possiblement hi trobaríem el celler en estances pròximes). A la façana oest, les obertures de la façana són bastant senzilles. Cal destacar davant d'aquesta façana diversos coberts amb teulada d'una vessant. El situat més al nord, al seu interior encara es conserven les menjadores i dues columnes de pedra que suportaven la coberta. A l'entorn de la masia, trobem diverses construccions de petites dimensions. Al sud del conjunt cal destacar-hi un femer que es caracteritza per una volta de canó i sense paret de tancament. A la part superior hi ha una obertura, per on es llançaven els fems provinents de la cort. Al sud-oest trobem més edificacions de grans dimensions, que corresponien a la pallissa. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos i camps de conreu. | 08036-43 | Ca l'Oliva. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Possiblment ja present a l'Edat Mitjana, amb el nom de Neró o Mas Neró. És a partir del segle XVI on comença a sortir en la documentació amb el nom de l'Oliva o Mas Oliva de Neró. A inicis del segle XX entra una nou pubill amb el cognom Nadal. | 41.7589600,1.4554800 | 371603 | 4624167 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43022 | La Gabatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gabatxa | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Ha estat restaurada recentment. | Es tracta d'una de les masies més antigues del municipi, i que tal com s'observa en les seves façanes ha patit una evolució constructiva important, adaptant-la segons les necessitats de cada època. Es troba situada a peu de l'antic camí de Ca l'Oliva a la Gabatxa. La casa és de planta rectangular, i consta de celler al soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que han estat restaurats, estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria i amb grans carreus a les cantoneres. La coberta és a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'oest, i consta d'una entrada amb arc carpanell a la planta baixa. A la planta de pis actualment hi trobem un balcó, però com es pot observar anteriorment hi havia hagut un obertura de grans dimensions amb carreus de pedra tot fent un arc de mig punt irregular. A l'esquerra hi té una finestra de nova creació amb brancals i llinda de pedra, que substitueix la que tenia al cantó, de dimensions més petites. A la façana nord, és on també es poden observar els canvis que ha patit el mur, amb noves finestres de dimensions més grans, o el tancament d'una entrada que hi havia en un extrem de la façana. La façana est, s'ha deixat arrebossada, i es poden observar diferents finestres de petites dimensions, repartides per les plantes. La façana sud, es troba coberta pràcticament per l'orografia i edificacions annexes. A l'interior cal destacar-hi, una premsa de vi restaurada on es conserven parts com el banc amb una data incisa de 1802, i un altra no tant visible de 1864 i les inicials de RS, el cargol, i l'encaix de pedra al mur. Un altre element destacable és el celler, migexcavat a la roca, alçats els laterals i volta de canó en pedra. S'hi accedeix per unes escales de pedra ben treballades. L'entorn es caracteritza per camps de corneu i bosc. | 08036-46 | La Gabatxa. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Antic hostal d'en Blanc o de la Gabatxa. El 1756-65 pertany a Joan Sala per venda d'Isidro Sanjust i Ferrer del Tossal. Ja al segle XX els Vilaró compraran la Gabatxa i l'antic Tossal. Una dada curiosa al respecte d'aquest edifici, es que la cultura popular situa a la Guerra del Francès el moment en que es comença anomenar així la casa. La història diu que durant aquest conflicte la mestressa de la casa va allotjar a un soldat francès i sent molt hospitalària amb ell, restant així per endavant el nom de la Gabatxa atorgat pel veïns. Tot i això la documentació històrica contradiu que l'origen del sobrenom fos posterior a la Guerra del Francès. En documentació d'inicis del segle XVIII (1716), ja ens apareix citat l'hostal de Cal Blanch com la Gabatxa. No obstant, a l'any 1634 apareix citat per primer cop Joan Salas alias el Blanch com a pagès del Terme. Pocs anys després, a l'any 1638, apareix citat altre cop Joan Blanch com a pagès del hostalet de la parrochia. Aquest conjunt de referències històriques, i tractant-se de documentació oficial, i que per tant, Fruit d'aquest fet, i que la documentació on és citada fet que ens indica que si la història que ens ha arribat fins a dia d'avui és certa, no va ser a la Guerra del Francès, sinó possiblement a la Guerra dels Segadors. | 41.7614100,1.4734900 | 373105 | 4624412 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43023 | El Tossal de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tossal-de-la-gavatxa | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Es troba en un estat ruïnós tot el conjunt. | Situat al cim d'un turó on es pot divisar una gran extensió de territori es troben les restes del que havia estat una masia important o casa forta del municipi, degut a la seva situació i a les seves dimensions, que li atorguen una monumentalitat pròpia d'un castell. Es tractava d'una edificació que tenia funció d'habitatge, i diverses construccions annexes que possiblement tenies funcions agrícoles i ramaderes. L'edificació principal es troba situada a la part més alta del turó, i es troba pràcticament en ruïnes, restant només algunes parts dempeus dels murs exteriors, i alguns dels interiors que compartimentaven l'espai, a molt poca alçada. Aquests murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. A l'espai interior actualment hi podem observar l'enderroc, la vegetació i l'arbrat que hi està creixent. En l'estat actual, és complicat desxifrar el nombre de plantes, però es possible que respongués al patró comú de les edificacions de l'entorn, de planta baixa, planta de pis i una planta superior o golfes. La coberta, no es conserva i interpretar la direcció de les vessants es complicada, però podria ser nord-sud, per la orientació dels murs que encara resten dempeus. Cal destacar els grans contraforts que trobem a la façana sud, construïts per assentar l'edifici en el gran desnivell que hi ha al turó. Possiblement una entrada estigues al costat d'aquest contrafort, però a simple vista no es pot afirmar. Altres elements destacables, són un forn situat en un extrem de la façana nord, on encara es conserva la boca, i al seu interior una mitja volta feta de petits maons. A tocar del forn, però ja a la façana oest, hi trobem un gran cup de vi circular, on ja no es conserven les rajoles de ceràmica que folraven la paret. Davant de la façana sud, es troben les estructures que delimitaven unes construccions annexes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc, així com per les vistes de l'altiplà de la Segarra i el Prepirineu. | 08036-47 | Calonge de Segarra | Possiblement l'antic castell de Tapioles. També apareix documentat com a Castellsuau i mas Çavila o Savila. Al segle XVI és habitat pels Savila i hi entra un pubill Felip provinent del Soler. Més endavant hi trobem els Ferrer, i els Santjust i Ferrer. Hi havia una capella dedicada a ... Al segle XVIII és propietat dels Vilaseca i després dels Prats Vilaseca, apotecaris de Calaf. De les seves pertinences en va sortir l'Hostal d'en Blanc, més endavant Hostal de la Gabatxa o Gabatxa. | 41.7653000,1.4659200 | 372484 | 4624856 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43027 | Masia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-sala | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI/XX | Ha estat restaurada recentment. | Edifici que té funcions d'habitatge, amb un edificació annexa. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs han estat restaurats recentment, són obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Té la coberta a dues vessants (sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual s'orienta al nord-est, i presenta una entrada amb arc rebaixat amb carreus de pedra, que dona accés a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem dues finestres amb arc de mig punt, i dues finestres bessones amb arc de mig punt de dimensions més grans que les anteriors. Les finestres d'aquesta façana tenen ampit i brancals i dovelles de pedra. La façana sud-oest, compta amb moltes finestres amb brancals, llinda de pedra i ampit, i dues amb arc escarser repartides per les diferents plantes. A la façana nord-oest, hi ha diverses finestres i una construcció adjunta a la façana. La façana nord-est, presenta una entrada amb brancals i llinda de pedra, precedida per una escala de pedra amb cinc graons. Les finestres que hi trobem segueixen la mateixa tipologia que a la resta de façanes amb brancals, llinda de pedra i ampit, i les de planta de pis amb arc escarser. Davant de la façana sud-est, hi trobem un edifici annex de planta quadrada, que tenia funcions agrícoles. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc, i el poble de Conill, ja al terme municipal de Pujalt. | 08036-51 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas Argullol o Argullol de la Sala. La família que possiblment va construir aquesta casa foren els Sala, que posteriorment van adquirir el que coneixem avui en dia com la Gavatxa. El Mas Argullol ja surt esmentat en la documentació del segle XVI. | 41.7227400,1.4717200 | 372882 | 4620122 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43038 | Sínia d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XX | Situada en la fondalada d'una vall sota el nucli d'Aleny, hi trobem el recinte cobert on hi ha la sínia i un petit safareig. L'espai on es troba la sínia es un cobert amb 8 columnes de maons amb coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Al seu interior trobem la sínia formada per dues estructures de maons. Una de rectangular on hi havia el pou excavat al sòl per on s'obtenia l'aigua, i un altra de quadrada per on s'emmagatzemava. El procés de l'extracció de l'aigua es feia gracies a un engranatge mecànic que funcionava per tracció aninal. Es conserva la roda dentada que accionava un altre mitjançant un sistema d'engranatges. Aquesta última funcionava com corriola per extreure l'aigua. L'eix principal que actua a la roda dentada té una peça on s'encaixa una barra de fusta llarga que acaba amb uns tirants on s'enganxava la bèstia, que era la força motriu de la sínia. Davant de la sínia hi trobem na petita caseta amb coberta a dues vessants ( nord-sud) am teula àrab, on al seu interior hi havia un petit rentador. Tenia un entrada on a sobre s'hi observa la inscripció ' MNP 1922', que correspon a Miquel Nadal i Plana. Adossat a una de les façanes, hi trobem un altre rentador que aprofitava l'aigua sortint de l'interior. | 08036-62 | Aleny | L'any 1922 la sequera que assolava el país feia que es formessin grans cues a la font d'Aleny, diuen que de nit ja es veien llums de calafins que venien a buscar aigua. Davant d'aquesta situació, el nostre besavi, Miquel Nadal i Palà, amb l'ajuda d'un miner va construir un pou de 12 metres de fondària i 2 d'amplada en el seu hort per poder-se abastir sense haver de dependre de la font. No sabem de quan daten els altres pous, però segurament la resta de veïns d'Aleny van fer el mateix. Més endavant, Miquel Nadal i Plana, va construir un porxo, amb el vogi i una bomba de pistó per poder fer arribar l'aigua al dipòsit que s'havia construït a les golfes de la casa i a un antic dipòsit que recollia les aigües pluvials de l'era. L'obra va ser molt costosa i complexa, ja que a més es va portar a terme en plena Guerra Civil. La vella bomba de pistó moguda per un animal voltant al vogi va ser utilitzada fins què fou substituïda per una bomba elèctrica. El vell pou durant molts anys ha abastit la casa d'aigua, i si bé actualment ja no és utilitzada com a aigua de boca, si que encara és aprofitada, sobretot per regar. | 41.7473600,1.5147000 | 376504 | 4622792 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43038-foto-08036-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43038-foto-08036-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43038-foto-08036-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43039 | Font d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | Les escales es troben força gastades, i alguns dels carreus trencats. | La font d'Aleny es situa en una fondalada sota el nucli d'Aleny. Es tracta d' un cos construït sota al nivell natural del sòl, pel que per accedir-hi s'han de baixar unes escales de pedra ben treballada. A banda i banda d'aquestes hi ha les parets de pedra feta amb carreus ben treballat. Al final de les escales hi trobem l'accés a l'interior amb una entrada amb arc de rajol. A sobre de l'entrada hi trobem un carreu de pedra amb la inscripció de 1893. A l'interior encara s'hi pot observar força. L'exterior de la font, s'ha tancat amb una barana de fusta per tal d'evitar que hi caigui algú. | 08036-63 | Aleny | Els veïns d'Aleny des de temps immemorials han aprofitat les aigües de la Font, ja fos per beure, rentar, regar o pel bestiar. Al segle XVIII tenim documentada la font, un safareig i un canal o sèquia que hi transportava l'aigua que sobreixia. Aquesta font però, també era molt apreciada pels veïns de Calaf, convertint-se en una de les preferides pels calafins per abastir-se d'aigua de boca, sobretot al segle XIX i part del XX. Aquest fet farà que l'ajuntament de Calaf es faci càrrec de les obres d'arranjament i manteniment de la font a canvi que els seus veïns en poguessin fer ús. Fins i tot es va fer un estudi per portar l'aigua de la font d'Aleny fins a Calaf. El seu aspecte actual és fruit de les darreres obres d'arranjament que hi feu l'ajuntament de Calaf. | 41.7474000,1.5139500 | 376442 | 4622798 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43039-foto-08036-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43039-foto-08036-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43039-foto-08036-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43049 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Es tracta d'una edificació isolada en una zona boscosa. Té diferents cossos annexes que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal té funció d'habitatge, és de planta quadrada i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i arrebossats ( exceptuant parts de la façana nord on s'ha perdut). La coberta és a dues vessants(nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb una llinda de pedra amb la inscripció de 1686, una creu i un símbol amb tres claus que representen els claus en que van clavar Jesús a la creu, a la seva dreta hi trobem una petita finestra. A la planta de pis hi ha tres finestres amb ampit de pedra. A la part de les golfes una senzilla finestra al centre. A la façana est, s'hi observen diverses finestres repartides per la façana, i un cos annexat a la planta baixa, utilitzats anteriorment per als animals. La façana nord, presenta unes finestres senzilles a la planta de pis i golfes. A la planta baixa hi trobem un cos semicircular adjuntat que es podria tractar del forn. A la façana oest, hi trobem un cos adjunt, amb grans finestrals i carreus visibles a les cantoneres. A l'est de tot el conjunt, i annexat al cos de la façana est, hi trobem una edificació destinada anteriorment a l'agricultura i la ramaderia, que ha estat restaurada recentment. Es va substituir la gran entrada amb arc, per una de més senzilla. | 08036-73 | La Casanova. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Per la data de la llinda ( 1686), és tracta d'una casa bastant antiga, i possiblement tingui uns precedents més antics. Durant segles fou propietat de la familia Argullol de Manresa, però fou comprada a mitjans del segle XIX per la familia Pallerols de les Quadres, que en aquells moments eren una de les cases més importants de la zona. | 41.7593300,1.5064800 | 375844 | 4624133 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43049-foto-08036-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43049-foto-08036-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43051 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-1 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | Es tracta d'una masia que ha patit diverses modificacions al llarg del temps. Trobem un altre edifici que havia tingut funcions de femer. L'edifici principal té funcions d'habitatge, té planta quadrangular i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment,i arrebossats i pintats de color groc. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada amb brancals i llinda de rajols. A la planta de pis hi trobem tres finestres amb ampit. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar. A l'interior de la casa encara es conserva el celler, però molt modificat per reformes posteriors. Cal destacar-hi el forn de pa, o més ben dit la boca del forn que dona a l'interior, ja que el propi que sobresortiria de la façana no es conserva. Una 10 metres al sud-est de la casa hi trobem el que havia estat el femer. Actualment està molt transformat, ja que hi han afegit cossos amb totxos a la façana principal i lateral. Encara però és pot destacar, una inscripció a la part superior on posa 'PEDRO GUILELLA Y NADAL 1908'. A l'interior com en la majoria de femers, hi trobem la volta de canó feta amb carreus ben treballats. De la paret posterior s'hi observa una forat que donava a una mina, actualment molt deteriorada. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-75 | Cal Frare. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | A finals del segle XIX la Unión Minera obre una mina i comença la construcció d'una colònia minera al lloc actualment conegut com a cal Frare. El projecte de colònia queda abandonat i només en quedarà el que havia de ser la casa del capatàs, que es convertirà en cal Frare, una parceria dels Ribalta de Tàrrega. | 41.7559300,1.5196600 | 376933 | 4623737 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43058 | Les Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quadres | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XII-XVI | Ha estat restaurada recentment, excepte algunes façanes. | Conjunt arquitectònic format per les masia i diverses edificacions agrícoles. Al sud-oest del conjunt hi trobem la capella de Sant Joan i el cementiri particular de la família. L'edifici principal ha estat reformat quasi en la seva totalitat, té funcions d'habitatge, es de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. El murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra, amb les cantoneres amb carreus ben treballats. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Presenta una ràfec de dues filades mixtes. En aquest edifici no s'observa cap entrada, que possiblement fou substituïda per la que trobem a l'edifici annex. A la façana est, hi trobem tres finestres amb brancals i llinda de pedra a la planta baixa. A la planta de pis, el nombre de finestres que repeteixen el mateix patró són quatre. Finalment a la darrera planta, les finestres es converteixen en balcons de forja senzilla, i les entrades d'aquests estan fetes amb brancals i llinda de pedra. A façana posterior, que no ha estat restaurada ( exceptuant una finestres de la planta baixa), hi trobem dites finestres, dues a la planta de pis, i a la darrera planta tres balcons senzills. La façana nord, té una cos annexat a la part inferior que es corresponia amb l'antic femer. A la planta de pis i golfes i trobem diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. la façana sud, té un altre cos annexat, però s'observen diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. El cos annexat per la façana sud, corresponia a una ampliació de l'habitatge principal. Té dues plantes i presenta l'entrada amb arc escarser a la façana est. La façana sud, no ha estat restaurada encara, i es poden observar elements originals com l'arrebossat de la façana, així com els brancals i llinda de pedra que trobem als balcons de la planta de pis. En una d'aquestes llindes s'hi observa troba una inscripció intel·ligible. Adossat a la planta baixa de la façana nord, hi trobem el femer, que és de planta rectangular, amb els murs fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. L'interior presenta una volta de canó tant característica d'aquest tipus de construccions. A l'interior hi trobem un pou amb grans carreus de pedra de planta quadrada. Al seu interior s'hi observa una part inferior circular amb rajols de ceràmica. A diferencia d'altres femers, l'entrada no presenta una paret totalment a l'inici de la volta, si una petita entrada al lateral ( possiblement en la restauració d'aquest espai es fes aquesta modificació). Davant de la façana d'accés de l'edifici principal, trobem un edifici de planta rectangular que tenia funcions agrícoles. Consta de dues plantes, i els seus murs estan obrats amb petits carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Té la coberta a dues vessants( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud i presenta una entrada a la planta baixa on hi trobem la inscripció 'JOAN PALLEROLS Y PRAT 1903'. A la planta de pis hi trobem una balcó on a la llinda hi trobem incis 'JOAN PALLEROLS Y PRAT L AÑY 1903'. A la façana oest ( davant edifici principal) es troben diferents obertures amb rajol. A l'est de l'edifici principal hi trobem la pallissa, totalment restaurada. Uns 70 metres al sud-oest cal destacar-hi la capella de Sant Joan i el cementiri particular de la família Pallerols. En l'espai comprés entre els edificis i el mur de tancament del nord-est, hi havia hagut uns edificis que actualment estan enderrocats. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-82 | Les Quadres. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | L'església de Sant Joan i el lloc de les Quadres es troben documentats des del segle XI XII. El mas pertanyia a l'antic terme del castell d'Aleny i era vassall de l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, però també posseïa terres al terme de Calonge i pertanyia a la parròquia de Santa Fe de Calonge. Des del segle XVI el mas és posseït i habitat per la família Casamitjana, que serà succeïda pels Bertran i des del XVIII pels Pallerols. El pubill Pallerols aportarà al seu patrimoni el mas Alet o Can Alet (Canalet) de Rubió, això juntament al creixement del segle XVIII el consolidaran com un mas important. A cavall del segle XIX i XX, el seu propietari Joan Pallerols i Prat regirà l'alcaldia durant 25 anys, erigint-se en un influent cacic a Calonge i comarca. En aquests mateixos anys farà importants reformes i obres de millora al mas, i a més comprarà els masos de ca l'Abadal vell i de la Casanova de Calonge a la família Argullol de Manresa, consolidant la seva posició econòmica i social. També farà construir el cementiri annex a la capella de Sant Joan per poder-hi ser enterrat. Morirà solter el 1919 i el patrimoni passarà al seu germà Josep, que també morirà solter e 1921, finalment heretarà el germà petit, Pau (Pauet), que s'endeutarà ràpidament i acabarà malvenent el patrimoni, sobretot a les famílies Ferrer (les Quadres) i Garriga (ca l'Abadal i la Casanova) de Calaf, els descendents de les quals en són els actuals propietaris. | 41.7448000,1.5098900 | 376099 | 4622515 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43058-foto-08036-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43058-foto-08036-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43058-foto-08036-82-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43059 | Sant Joan de les Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-les-quadres | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XII/XX | La capella de Sant Joan, envoltada d'un paisatge de camps agrícoles, està situada a l'oest de l'important Mas Les Quadres. L'ermita, orientada a ponent, de petites dimensions és de planta rectangular d'una sola nau, coberta amb volta de canó i capçalera plana. Els murs són de pedra obrats amb carreus mitjans formant filades horitzontals. La porta d'ingrés es troba a la façana nord, accedint al temple mitjançant quatre esgraons de pedra. Aquesta porta està estructurada amb un arc de mig punt adovellat. El sostre és a doble vessant i amb teula àrab. Damunt de la teulada i sobre la façana oest s'aixeca un petit campanar d'espadanya, d'un ull amb arc de mig punt. Adjunt a la façana de llevant està adossat el cementiri particular de la família dels Pallerols. Es tracta d'un recinte de planta rectangular. La porta de ferro està coronada per un timpà triangular amb el símbols de la calavera i els ossos i coronat per una creu celta. Mentre que, a banda i banda d'aquesta entrada hi ha uns pinacles acabats amb una bola. A l'interior del cementiri, únicament hi ha dotze nínxols, situats a la paret oest, adossats al mur de la capella. Tot i que no han estat tots utilitzats, les làpides que hi ha segueixen un estil similar. A la part superior del conjunt de nínxols hi ha situat una inscripció del 1915 que ens explica el motiu de la seva construcció: 'He fet fé aqueix cementiri / perqué hi sigan colocats / tots els meus antepassats / que ho esperaba ab deliri / tots los que ara ab vida estem / y a Las 'Quadras' abitem / també vos farem companyia / puig may os olvidarem / y plegats ens abrasarem / y al cel nos veurem un dia / Joan Pallerols Prat / 1915'. Just a la façana d'ingrés, al costat de la porta d'entrada a l'ermita hi trobem una placa que ens descriu qui era Joan Pallerols Prat: 'Aquí descansan els restos / d'un pages de La Segarra / conegut per nom d'en Cuadras / per Calonge sa comarca / que anaba vestit de vellut / i amb barretina morada / puig era molt divertit / que de broma sempre estaba / i encarrega als vivents / lo mateix als uns que als altres / que lo tranquil fa esta molt gras / i al ambició fa esta molt magre / i que conservin a San Joan / qu'es el patro de la casa / si treballeu i vigileu / pa i vi no vos faltara a taula / i també ens encarrega als lectors / que llegeixin esta lápida / si volen resar un pare-nostre / i també alguna Salve / i acabat diguin amen / amb lo requienat in pace / que al cel ens abrassarem / si es cas podem anar-hi / sigueu treballadors honrats / que amb aixó tan sols ja basta / que del mon no vos emporteu res / sino si sabeu disfrutar / imiteu les costums del difunt / que aquí descansa / i si acas volen saber son nom / lo trobareu escrit al marge/ Joan Pallerols Prat'. | 08036-83 | Les Quadres. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Documentada des de l'any 1154 com a possessió de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. | 41.7445300,1.5088700 | 376014 | 4622487 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43059-foto-08036-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43059-foto-08036-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43059-foto-08036-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43063 | L'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Gran conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diversos edificis que tenien funcions ramaderes i agrícoles. Tot el conjunt es troba tancat per un mur tancat a mode de baluard al qual s'hi pot accedir per dues entrades: una ubicada al sud, i l'altra al nord. És un dels masos històrics del terme de Calonge de Segarra. L'edifici consta d'una cos primitiu i dues ampliacions, una al nord i l'altra al sud. Els tres cossos formen una planta rectangular i consten de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Les façanes són a pedra vista, exceptuant el cos adossat a la façana sud que està arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc de mig punt. A la planta de pis hi trobem dues finestres i dos balcons amb llinda de pedra. Finalment a les golfes hi trobem diverses petites obertures. La façana nord, presenta poques obertures, i nomes cal esmentar dues petites obertures a la planta de pis. Presenta un contrafort fins a la planta de pis. A la planta baixa hi ha un cos annexat que s'utilitzava per al bestiar. La façana oest, hi trobem a diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. finalment la façana sud, hi té un cos adossat que representa una ampliació del cos principal. A la planta baixa hi ha una entrada amb arc de mig punt i dos grans finestrals a la planta de pis. A l'interior de l'edifici s'hi poden observar molts elements d'interès ubicats la majoria a la planta baixa. Cal destacar-hi les dues voltes apuntades amb carreus ben treballats, el celler amb on s'hi pot observar una gran fornícula de pedra i diferents voltes apuntades. En aquests espai hi trobem diferents botes de vi del segle XVIII, una d'elles amb una inscripció que posa 'RAMON RIBALTE 1777'. Hi trobem un altra estança amb nombrosos estris i enes del camp. Davant de la façana d'ingrés de l'edifici principal, hi trobem un petit edifici on hi ha el forn de pa de la casa. Es troba en un estat de conservació molt bo. Davant de la façana est, en una edificació de pedra amb l'entrada de maons, hi ha l'antic cup de vi. A l'entorn de la casa, hi trobem diferents edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Finalment , a uns 40 metres al nord, hi trobem un antic safareig amb la seva bassa. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-87 | L'Alzina. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Mas segurament també d'origen medieval. Pertanyia al terme del castell d'Aleny i per tant eren vassalls de l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, si bé la majoria de terres eren al terme de Calonge i també pertanyia a la parròquia de Sant Fe de Calonge. També és un mas important i influent dins els termes d'Aleny i Calonge, sovint rivalitzant amb el veí mas de les Quadres, sobretot a finals del segles XIX i començaments del XX. Des del segle XVI, degut a l'heretament per pubilles trobem molts canvis de nom en els seus propietaris: Clauer, Serra, Dalmases, Ribalta, Domènech i Moncunill. Els Ribalta de l'Alzina -originaris de la important casa de cal Ribalta de la Fortesa- i després els Domènech, al llarg del segle XVIII acostumen a exercir el càrrec de batlles de la universitat d'Aleny i Sant Pere de l'Arç. A finals del segle XIX i començaments del segle XX, dins la propietat de l'Alzina, es va crear una parceria que va donar lloc a cal Bep. | 41.7477000,1.5042000 | 375632 | 4622845 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43063-foto-08036-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43063-foto-08036-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43063-foto-08036-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43068 | Cal Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canet | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | L'estructura de l'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment afectarà en un futur la seva estabilitat. La vegetació envolta tot el conjunt. | Es situa al cim d'un turó a l'entorn de camps de conreu i bosc. L'estat d'abandó es fa pales en els edificis, però també en el mateix entorn on la vegetació cobreix l'entorn més immediat. El conjunt està format per l'edifici principal que tenia funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal era de petites dimensions i constava de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. S'observa però alguna part fet amb maons, fruit d'alguna reforma. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada senzilla a la planta baixa. En tot el conjunt no hi destaquem elements d'interès. Es tracta d'un conjunt de cossos molt austers. | 08036-92 | Cal Canet. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era coneguda antigament com el Mas Rossines. | 41.7310800,1.4764500 | 373292 | 4621041 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43070 | El Bosc del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-del-nadal | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII/XIX | Es tracta d'un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que té funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Es troba situada a tocar de l'Eix Transversal, en un camí que porta fins a Conill. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. La façana d'ingrés a l'edifici que es situa al sud-est, és l'única que ha estat restaurada. La coberta és a dues vessants ( sud-oest/nord-est) amb teula àrab. La façana d'ingrés presenta una entrada amb senzills brancals de pedra i un arc escarser, modificat posteriorment amb una llinda plana per reforçar-ho. A la planta de pis, presenta una finestra amb brancals, llinda i àmpit de pedra. Finalment a la zona de golfes, presenta una petita finestra. A la façana sud-oest, s'observen diverses modificacions en la façana, que han afectat sobretot en les obertures, on tenim finestres amb brancals i llinda de pedra, finestres amb llinda de fusta, finestres que s'han ampliat, i una finestra que s'ha tapiat. La façana nord-oest, té un cos de construcció més moderna adossat a la planta baixa, i una petita finestra a la planta de pis. Finalment, la façana sud-est hi té un cos adossat que tenia funcions agrícoles i ramaderes, però que part d'aquesta es va reconvertir en habitatge. A l'interior, cal destacar-hi el celler amb parets de carreus de pedra i volta de canó de maons, al qual s'hi accedia per unes escales de pedra. Al sud-est del conjunt hi trobem un altra construcció que tenia també funcions agrícoles i ramaderes. Per últim citar, un pou situat a tocar de l'Eix Transversal. L'entorn més immediat es caracteritza per l'Eix Transversal, camps de conreu i bosc. | 08036-94 | El Bosc del Nadal. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'una propietat de Cal Nadal del Soler. Els Nadal eren la casa més important del Soler i una de les més importants de Calonge, per no dir la més important. La casa començarà a denominar-se cal Nadal, va estar ben relacionada i mostrà una supremacía important. Al llarg dels segles XVII i XVIII pràcticament monopolitzarà el càrrec de batlle (Joan Nadal, Damià Nadal, Ramon Nadal, Ramon Nadal Aguilera, …). La seva posició farà que sovint actuïn com a representants o procuradors dels carlans, o que del XVII al XIX col·loquin molts fadristerns com a pubills en cases de la rodalia. En terres de la seva propietat més allunyades del Soler crearan un corral i després una masoveria, el Bosc del Nadal. | 41.7392500,1.4679900 | 372604 | 4621960 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43086 | Cal Sobirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sobirana | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Només es conserven algunes estructures dempeus, i la runa s'ha compactat amb la vegetació a l'interior dels espais. S'ha perdut el camí d'accés a la casa. | Les restes de la masia de Cal Subirana i dels diversos edificis annexes es troben situats en un turó al sud del nucli del Soler i a tocar dels Forns del Soler. L'accés al través del camí natural s'ha perdut degut a que va ser eliminat en l'extracció de pedra per als forns. Per les restes que s'observen, es tracta d'una masia important, ja que tot el conjunt fa aproximadament uns 50 metres de llargària de planta rectangular. L'edifici principal amb funció d'habitatge es situava al centre del conjunt, i tot i que es complicar interpretar-ho per l'estat de conservació dels murs que queden dempeus, respondria al model clàssic de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs es troben en un estat de conservació deficient, estan obrats amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La façana d'ingrés possiblement es situava a l'est, ja que aquí hi havia el camí que portava a la masia, i per les restes d'un portal adovellat que es troba mig colgat entre la runa. Es poden observar algunes finestres senzilles en alguns dels murs, i les restes d'un cup de vi circular a la façana oest. La resta de façanes del conjunt, degut al seu estat de conservació no presenten elements destacables. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos d'alzines, i per les pedres d'extracció dels forns del Soler. | 08036-110 | Cal Sobirana. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Antic mas Marvà o Marna. El 1567 hi ha una partició de casa i terres entre Joan Marvà i Joan Sociats (gendre) per satisfer el dot promès a Joana. El 1726 el capbreven Celdoni i Ramon Sobirana, pare i fill. | 41.7472800,1.4694600 | 372742 | 4622850 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43086-foto-08036-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43086-foto-08036-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43086-foto-08036-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43087 | L'Escura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescura | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Ha estat restaurada | Es troba situat en una zona aturonada a peus de la pista asfaltada que porta del nucli del Soler a Pujalt. Format per l'edifici principal i diversos coberts agrícoles. Ca l'Escura és una de les masies més antigues del terme municipal, i prova d'això es l'evolució arquitectònica que ha tingut al llarg dels segles . L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Cal esmentar que la façana principal ha estat restaurada recentment, i presenta els carreus rejuntats amb argamassa de ciment i sorra. La resta de façanes estan arrebossades, tot i que en alguns punts és visible la pedra, sobretot en les cantoneres. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa a la façana oest amb una entrada a la planta baixa. En aquesta façana hi trobem elements que ens situen en els inicis de la casa, ja que a la part superior de la façana hi trobem una finestra amb brancals i llinda de pedra, on hi trobem incisa la data de 1626. A la seva dreta, hi trobem una finestra geminada. La façana sud, presenta diverses finestres amb llinda de fusta repartides per la façana. A la planta baixa hi trobem una entrada amb arc lleugerament rebaixat. Sobre l'arc hi trobem la inscripció de ' AQVESTA OBRA CES PRINCIPIADA AL MES DE ABRIL DE ANI 1688'. En una de les plantes de pis hi trobem un galeria amb una obertura amb arc de mig punt que dona accés a una balconada. La façana est, presenta un cos adossat a la planta baixa que ocupa la meitat de la façana. Aquest cos, amb coberta a una vessant, presenta l'entrada a la façana oest amb un arc de mig punt adovellat. A sobre hi té la inscripció de ' N S 1952”' Tot, i això encara són visibles diferents elements d'interès com una antiga canalera de pedra a la part superior de la façana suportada per mènsules. Altres elements són una finestra amb brancals i llinda de pedra, i una gran contrafort. Finalment, la façana nord hi trobem tres cossos adossats a la planta baixa, el del centre és contemporani a l'edifici, i els dos laterals són més moderns. A la planta de pis s'observen diferents finestres, essent la més destacada la central que sembla que aprofita una llinda d'un altra construcció. Davant de la façana d'accés, hi trobem un cos a mode d'entrada que dona accés a l'espai d'accés a l'edifici, i a unes edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-111 | L'Escura. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. La seva situació elevada tancant la quadra de Tapioles fa pensar en la possibilitat d'una antiga fortificació o casa forta. Al segle XVII pertany a Antoni Argullol, negociant de Calaf, i després al seu fill el Dr. Francisco Argullol i Molins, més endavant passa als Jordana. Al segle XX els Alsina (actuals habitants i propietaris), que ja n'eren masovers compren la propietat. | 41.7393000,1.4411500 | 370372 | 4622006 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43094 | Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment es nota en totes les edificacions. | Format per la masia i edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaders, situada al nord del nucli de Dusfort. Es tracta d'un edifici que ha patit diverses modificacions que han desfigurat el seu aspecte original. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Les façanes presentaven arrebossats, però l'han perdut al llarg del temps, exceptuant la sud. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud i degut a les transformacions que ha patit al llarg del temps és força austera. Presenta una entrada a la planta baixa i finestres a la planta de pis. Presenta un cos adossat fet de maons a la planta de pis. La façana oest, només cal destacar-hi tres petites finestres, una d'elles amb llinda de fusta. La façana nord, les finestres destaquen per la seva austeritat, però cal esmentar la presència d'un sortint d'aigües de pedra en forma de mènsula a la planta de pis. Finalment a la façana est, un cos afegit amplia l'edifici. A l'entorn s'observen edificis que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-118 | Cal Vima. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, possiblement d'origen medieval. Sembla que el 1508 era habitat, però al 1510 apareix com a mas rònec. Al llarg del XVI apareix habitat pels Armena, més endavant entra un pubill Gobianes o Gubianes. Al segle XVIII els seus propietaris es diuen Rius, i en aquest mateix segle la propietat passa a mans de Josep Torraguitart, botiguer de Calaf, que des d'uns anys abans també posseïa el veí mas de Tribolví. | 41.7508600,1.4904200 | 374492 | 4623216 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43094-foto-08036-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43094-foto-08036-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43097 | Tribolví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tribolvi | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Es troba situat al nord de Dusfort. Hi ha l'edifici amb funcions d'habitatge i altres edificacions més modernes amb funcions agrícoles i ramaderes. Totes les construccions es troben tancades amb una reixa metàl·lica. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una entrada a la planta baixa. A la façana est, s'hi podem observar dues finestres a la planta de pis. La façana sud, com a elements més destacats hi trobem un contrafort de grans dimensions, i dos balcons a la planta de pis. Finalment la façana oest hi trobem dues finestres a mode d'espitllera, i una edificació adossada a la planta baixa. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-121 | Tribolví. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Al segle XVI el posseeixen i habiten els Montalar (Muntalar, Montalà, Muntalà) que semblen una família important, exerceixen de batlles i estan ben relacionats. Emparentaran amb els Torra del mas del Carcoler, de manera que al XVII algun membre de la família l'acabarà posseint. El 1721, Jaume Montalar vendrà el mas a Carta de Gràcia a Josep Torreguitart, botiguer de Calaf. | 41.7479900,1.4973100 | 375059 | 4622888 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | No s'ha pogut accedir a l'interior. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43098 | Fita d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | Solament es conserva part del sòcol. | Antiga fita de terme ubicada en un encreuament de camins que portaven a Cal Frare des d'Aleny. Poc queda del que havia estat aquest element, solament part de la base de pedra on hi ha encaixat el monòlit de pedra. No s'hi observa cap inscripció. La seva ubicació podria semblar incerta ja que no es troba en cap límit de terme municipal. Segurament delimitaria l'antic terme de la Llobosa, avui en dia desparegut. | 08036-122 | Aleny | Podria tractar-se d'una fita de terme medieval. La seva ubicació resulta estranya ja que els límits de terme actual es troben força allunyats. Podria haver marcat el límit amb l'antic terme de Llobosa, indret que sembla desaparèixer en el transcurs del segle XIII al XIV i que la historiografia tradicionalment havia situat a la Fortesa, però un acurat seguiment de la documentació i la toponímia ens el situa entre Aleny i Sant Pere de l'Arç, proper als termes de la Molsosa i Sant Pere Sallavinera. Resta un sòcol de pedra d'una antiga creu en una partida de terres actualment coneguda com 'la coma de la creu', antigament creu Llobosa | 41.7543200,1.5195800 | 376923 | 4623558 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43098-foto-08036-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43098-foto-08036-122-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43123 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parroquia-de-sant-pere-de-mirambell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | S'observen nombroses humitats al seu interior. | Església isolada, situada en una de les places principals del nucli just a sota del turó del castell. L'edifici disposa d'una planta rectangular amb coberta d'aresta i teulada a doble vessant en el tram posterior de l'edifici, i a vessant simple el primer. Tots ells coberts amb teula àrab. Destaca també que a la capçalera és plana. La porta d'entrada al temple, està feta amb carreus mitjans i acabada a la part superior amb un arc rebaixat. A la clau del dit arc, fou gravat amb xifres romanes l'any 1887. A sobre de la porta d'ingrés hi trobem una petita fornícula que allotja la figura de Sant Pere esculpida en pedra. Acompanyant l'escultura una llosa gravada presenta la següent inscripció: Iglésia Parroquial Sº Pedro de Mirambell. Cal destacar també l'ocul de la façana que està decorat amb vitralls. La fàbrica del conjunt està feta amb un aparell irregular petit i mitjà, rejuntat amb morter de calç principalment i traces evidents d'arrebossat que s'ha anat perdent. Per altra banda, el campanar el trobem ubicat en un dels angles posteriors de la façana. De base quadrada, la seva estructura arrenca des del terra i el cos consta de tres ulls (arcs de migpunt) i coberta plana. | 08036-147 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Sota el castell del poble i arran d'una reordenació de les funcions eclesiàstiques portades a terme l'any 1878, es va començar a construir la nova església parroquial de Sant Pere de Mirambell, i on es va celebrar culte per primera vegada, l'any 1890. Aquesta església venia substituir l'antiga església parroquial romànica de Sant Pere i Sant Sadurní, situada al cementiri del poble. | 41.7309600,1.4896000 | 374385 | 4621008 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43123-foto-08036-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43123-foto-08036-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43123-foto-08036-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43139 | Cal Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farres | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI-XVII | Situat a la part més alta del nucli d'Aleny hi trobem aquesta casa. És possiblement la casa més important, no sols des del punt de vista històric, sinó per les seves dimensions. De l'edifici primitiu de la casa, es poden observar un gran nombre de construccions adossades que eren ampliacions d'aquesta casa ( però que originalment havien estat cases independents). També es poden observar alguns coberts agrícoles i elements d'interès exteriors com finestres amb ampits de pedra pronunciats, un pou o una gran galeria vidrada a la part més alta. Els murs estan obrats amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i arrebossat. Les cobertes estan orientades en varies direccions, segons l' ubicació de cada cos, però els dos cossos principals la presenten a nord-sud ( el situat al nord), i est-oest ( el situat al sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es troba a la placeta que conformen diversos edificis, orientada al sud. A l'interior de la casa, podem observar diferents elements d'interès com una premsa, un celler on encara s'hi conserven botes de vi i el cup de vi, o un forn de pa en un estat de conservació òptim. | 08036-163 | Cal Farrés. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Casa antiga d'Aleny, juntament amb cal Vidal envoltava i envolta l'antiga torra del castell. Al segle XV-XVI trobem documentada a Aleny una família anomenada Farreró, Farrés..., els quals estan emparentats amb els Farrer, Farrés del mas de les Basses. A la partir de la segona meitat del XVI augmenta el nombre de Farrés (Ferrés, Farrer) documentats, hi ha relacions de parentiu entre ells i continuen emparentats amb els Farrés de les Basses. En aquests moments es conformen dues branques principals de Farrés: una a cal Farrés i una altra a la casa que serà coneguda com cal Mateu. En aquests anys les dues famílies Farrés es consolidaran com les dues més importants d'Aleny. En aquests anys trobem a mossèn Miquel Farrés, rector de Sant Pere de l'Arç, germà i oncle de les dues branques. Aquesta relació amb l'església continuarà a la generació següent amb mossèn Cebrià Farrés, que exercirà de vicari del seu oncle, i a la següent amb mossèn Joan Farrés. La proliferació de Farrés a Aleny farà que sobretot als segles XVII i XVIII la casa sigui coneguda com a Farrés castell o del castell. El 1776 la pubilla Maria Farrés i Santdiumenge es casarà amb Josep Nadal i Aguilera, fadristern de cal Nadal del Soler de Calonge. El pubill Josep Nadal enviudarà el 1785, llavors el 1789 es casarà amb Francisca Majà Costa, vídua de Jaume Morros Serra, hereu de la quadra de Monrós, a Gospí (a la Segarra, a prop de Sant Ramon). Aquest matrimoni en realitat era un matrimoni doble, ja que preveia en un futur l'enllaç de llurs fills, l'hereu d'Aleny, Miquel Nadal Farrés i la pubilla de Monrós, Margarida Morros Majà, el qual es portà a terme el 1795. Aquest doble enllaç va permetre un important augment de patrimoni i la millora de la posició socioeconòmica de la casa. El març de 1837 una partida carlista menada per mossèn Benet Tristany va assaltar Calaf. En arribar les tropes liberals a socórrer la vila, els carlins van fugir. Paral·lelament a Calaf es van organitzar partides de milicians per empaitar els carlins. Una d'aquestes partides va arribar a Aleny, on sembla que alertats per una falsa denúncia, van entrar a la casa i van matar a Miquel Nadal Farrés (pare) i Ramon Nadal Morros (fill). En aquest episodi a Aleny hi van haver un total de cinc víctimes. A cal Farrés van quedar dues vídues i quatre criatures, una de les quals moriria al cap de poc, que van viure amagats durant tres mesos a la pallissa de cal Pere de Santpessalaç. La casa va quedar completament saquejada i endeutada durant molts anys. L'hereu, Mariano Nadal Puigpelat (1827-1898), que en el moment de l'episodi comptava amb 10 anys va dedicar bona part de la seva vida a pagar deutes i tornar préstecs, però al darrer quart del segle XIX aconsegueix sanejar l'economia familiar i pot fer alguna obra de millora a la casa i la compra de les casetes de cal Mingo i cal Raderes o Jep del Vidal. El 1916 Miquel Nadal Palà es ven la casa i propietat de Monrós i compra la casa i heretat de cal Masover, antigament cal Mateu d'Aleny. Uns anys més tard la família Raurich de cal Vidal aixequen una casa nova a l'entrada d'Aleny i venen l'antiga casa Vidal, que estava força malmesa, a Miquel Nadal Plana. Amb aquesta compra queden annexats a cal Farrés les antigues cases Vidal, Mateu i cal Raderes que acaben donant lloc al casal actual de cal Farrés. | 41.7495300,1.5136200 | 376418 | 4623035 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43139-foto-08036-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43139-foto-08036-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43139-foto-08036-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43142 | Cal Baiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baiona | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Ha estat restaurada recentment | Es troba situada al nord del nucli del Soler. És tracta d'una casa entre mitgeres de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants amb teula àrab. L'accés actual el trobem per la façana oest, amb una entrada senzilla a la planta baixa. A la planta superior hi trobem una balcó amb barana de forja força modern. Presenta un altre accés a la façana oposada, però de dimensions més petites. | 08036-166 | Cal Baiona. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Cal Bayona, Bajona. Segurament es tracti de la casa que el 1626 posseïa Salvador Bertans hi estava habitada per 3 homes i 2 dones. El 1726 la capbreva Gertrudis Bajona i Bertrans, vídua de Celdoni Bajona, i el 1756 Anton Bajona. | 41.7483800,1.4628400 | 372194 | 4622981 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43142-foto-08036-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43142-foto-08036-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43142-foto-08036-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43191 | Rajola de terme de Ca l'Agustina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajola-de-terme-de-ca-lagustina | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | Al costat de La façana d'ingrés de la Ca l'Agustina troba aquesta placa o rajola clavada al mur a una alçada d'uns dos metres amb la inscripció 'PUEBLO DE CALONGE DE CALAF PARTIDO DE IGUALADA PROVINCIA DE BARCELONA'. Té forma rectangular amb els costats irregulars. | 08036-215 | Ca l'Agustina. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Possiblement aquesta rajola de terme sigui de finals del segle XIX. Cal recordar que a mitjans del segle XIX els límits municipals canvien amb la unió de molts municipis de menys de 30 habitants, i aquesta rajola recordi aquest canvi. | 41.7503400,1.4828800 | 373864 | 4623170 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42982 | Forn de Calç de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-roca | MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | La part superior no es conserva, i la paret davantera està començant a perdre part de la pedra. | Forn situat al costat d'un camí, on aprofita el desnivell d'aquest per a la seva ubicació. La cambra de combustió és de planta quadrada i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra irregular disposada horitzontalment i lligada amb fang. La boca està constituïda per una obertura d'arc apuntat pedra. L'interior es troba cobert de vegetació i deixalles. Cal esmentar que part del forn, ja es troba colgat en el terreny, i la boca s'està començant a cobrir de terra. | 08036-6 | Calonge de Segarra | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. | 41.7566100,1.4855900 | 374102 | 4623862 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la masia de la Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 42995 | Teuleria de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-mas | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura el seu estat de conservació és deficient. El forn ha perdut ha perdut part de les parets, i un arbre hi ha crescut al seu interior. De les boques del forn sobresurt part de l'enderroc del forn. | Es tracta d'una antiga teuleria situada entre Cal Mas, i els molins d'aquesta casa. És de dimensions mitjanes, i es conserven dos cossos ben diferenciats. De planta rectangular, està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular. El primer cos visible és una estança amb volta de canó on a l'interior es poden observar les dues boques del forn d'arc rebaixat. A la part superior hi trobem el forn, on no es conserva l'estructura exterior. | 08036-19 | Calonge de Segarra | Segurament esta vinculada amb la masia de Cal Mas, i els dos molins que es troben situats als seu entorn. El fet que les dates que trobem a les llindes de Cal Mas i el molins siguin contemporànies ens indica que possiblement a mitjans del segle XVIII amb les construccions dels molins o de Cal Mas fos necessària la disponibilitat de teules, fet que hauria portat a la construcció d'aquesta teuleria. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.7592600,1.4807100 | 373701 | 4624163 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43069 | Forn del Bosc del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-del-nadal | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Pràcticament no es conserva cap estructura. | Forn de calç situat a peu de camí que ens porta al Bosc del Nadal, es troba en estat de ruïna i ha perdut la seva coberta. Observem les restes dels murs perimetrals, es pot intuir una planta rectangular amb la façana orientada al nord, on es troba la boca del forn, que és amb arc apuntat. El parament del forn està format per pedra de diferents mides, disposada en fileres i lligada amb morter de calç i argamassa. L'interior està ple de sediments i vegetació. És possible que hi hagués una teuleria. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-93 | El Soler | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX quan es construeix la casa del Bosc del Nadal. | 41.7379000,1.4670800 | 372526 | 4621812 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43069-foto-08036-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43069-foto-08036-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43069-foto-08036-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat de la Masia del Bosc del Nadal. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43079 | Forn de calç del Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-ferreret | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Solament es conserva la cavitat del forn. | Es troba situat pel camí d'accés al Cal Ferreret. Actualment només es pot observar una gran cavitat de forma rectangular, i restes de la paret posterior amb carreus de pedra. | 08036-103 | El Soler | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX. | 41.7581800,1.4521200 | 371322 | 4624086 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat de Cal Ferreret | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43089 | Forn de calç de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-vima | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Solament es conserva alguna part del parament adossat al marge. | Situat al peu d'una camí entre el Mas de la Roca i Cal Vima, hi trobem les restes d'aquest forn de calç ubicat en un marge que divideix dos a camps a nivells diferents. Tot i la vegetació que ha envaït l'espai, encara es poden observar alguna estructura, principalment en el mur posterior encaixat al marge, on s'observen carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. Segurament, i tot i que és complicat precisar-ho per l'estat en que es troba i la vegetació que ocupa l'espai, es tractaria d'un forn de planta circular. | 08036-113 | Dusfort | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX. | 41.7539500,1.4885900 | 374346 | 4623562 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43089-foto-08036-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43089-foto-08036-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43089-foto-08036-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Vima | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43102 | Forn de calç de les Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-les-quadres | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Solament es conserva la part inferior | En un dels camins que porta a les Quadres des d'Aleny troben ubicat en un marge les restes d'aquest antic forn de calç d'estructura circular. Es conserven només les parets que es recolzen sobre el terreny amb grans carreus en filades horitzontals. L'interior està cobert de vegetació. | 08036-126 | Aleny | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX . En aquest moment la casa de les Quadres necessità de calç per a poder realitzar reformes i edificacions noves. | 41.7486600,1.5060100 | 375784 | 4622949 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43102-foto-08036-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43102-foto-08036-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43102-foto-08036-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a les Quadres | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43042 | Pallissa del Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-vidrier | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XIX/XX | Les cobertes no es conserven i l'interior es troba ple de vegetació. | Conjunt format per un edifici en ruïnes, l'era i diverses parets de pedra seca. L'edifici de planta quadrada, té els murs fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta tenia la coberta a dues vessants, però inclinades cap al centre de l'edifici. Adjunt a la façana sud, hi trobem un petit cos. També a la façana sud, hi neixen unes escales amb uns 10 graons de pedra ben treballada que porten a un espai ampli on hi havia l'era. En aquesta espai s'hi poden observar unes parets de pedra seca amb unes obertures amb llinda de pedra que s'utilitzaven per guardar les eines. Cal destacar que aquesta era es troba en un nivell més elevat en el terreny, i per tal d'estabilitzar-lo es van construir uns grans marges de pedra seca, tal i com es pot observar en el nivell inferior. | 08036-66 | Mirambell | La pallissa és un tipus de construcció lligada completament a l'ús agrícola dels conreus de cereals típics de les terres de secà com ho són les de la Segarra o Alta Segarra. En la majoria de pobles d'aquesta comarca històrica hi ha pallisses, alguns cops amb concentracions en un indret determinat que acaba anomenant-se “les Pallisses” o “les Eres” per la relació tan estreta d'unes amb les altres. Els lloc on es troben agrupades vàries pallisses solen ser indrets alts( com seria el cas d'aquesta a 700 metres d'alçada), al voltant dels pobles i ventejats per facilitar la tasca de ventar a les eres. Aquesta edificació era destinada a emmagatzemar la palla del blat, ordi o altres cereals que desprès havia de servir per alimentar el bestiar domèstic durant tot l'any. | 41.7259300,1.4964600 | 374946 | 4620439 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43042-foto-08036-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43042-foto-08036-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43042-foto-08036-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43121 | Quadra del Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-del-ribalta | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XIX | Solament resten dempeus alguns murs, i les columnes interiors no sobresurten massa del terra. | A uns 300 metres al nord-oest de la masia de Cal Cristòfol, hi trobem les restes d'aquesta antiga quadra. Actualment només resten dempeus tres murs, essent l´'únic que no es conserva on hi havia l'accés. Els murs estan fets de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Tenia la coberta a una vessant ( sud). És de planta quadrada. Com a elements destacables, es poden esmentar les restes de les dues columnes que queden a l'interior, i les espitlleres a la part inferior de la façana nord, que servien per a ventilar l'interior. Actualment el seu estat de conservació és deficient, i la vegetació i l'arbrat ha envaït l'espai. | 08036-145 | Sant Pere de l'Arç | Abans, quan hi havia molts més ramats i pastor que no pas ara, era molt corrent que els ramats de bestiar de llana pasturessin per les terres del terme i que el pastor amb el ramat no anés a dormir al poble, aixoplugant-se a les quadres on també tancava el bestiar. | 41.7611800,1.5254700 | 377426 | 4624311 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43121-foto-08036-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43121-foto-08036-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43121-foto-08036-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43124 | Femer de Cal Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-clot | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XX | Situat a la part baix del nucli de Mirambell, es troba aquest femer, que és propietat de Cal Clot. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Té paret de tancament al davant amb una entrada amb arc escarser de maons orientada a l'est. A l'interior s'hi observa que fou construïda amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals majoritàriament, però també algunes verticals. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. | 08036-148 | Cal Clot. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de Clat Clot es va construir a inicis del segle XX, en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística. | 41.7309500,1.4900400 | 374422 | 4621006 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43124-foto-08036-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43124-foto-08036-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43124-foto-08036-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.