Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43035 | Cal Seneca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seneca | XIX | Es tracta d'un edifici que ha patit bastants modificacions al llarg del temps, i que actualment presenta un estat molt diferent a l'original, sobretot en la façana principal. De planta rectangular, té planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Actualment les façanes es troben arrebossades. La coberta és a dues vessants ( nord-est/sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés a l'edifici s'orienta al sud-oest, i presenta una entrada senzilla a la planta baixa. De la façana sobresurt una tribuna feta de formigó i maons. A la resta de façanes no hi ha elements destacables. Adjunt a la façana sud-est hi trobem diverses edificacions a pedra vista amb funcions de magatzem. A l'interior hi trobem el celler, on trobem dos espais amb volta d'arc carpanell. A la planta de sobre hi trobem l'antic cup de vi, reconvertit a dipòsit. Cal destacar també una bassa i safareig a l'entrada del camí que porta a la casa, i un pou quadrat a uns 15 metres de la façana principal. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-59 | Cal Seneca. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'un hostal del Camí Ral que anava de Barcelona a la Seu d'Urgell. | 41.7092900,1.4518800 | 371205 | 4618658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43036 | Bassa del Seneca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-seneca | XX | A l'entrada de Cal Seneca hi trobem aquesta bassa i un petit safareig. La bassa fa uns dotze metres de llarg per sis d'ample feta en carreus ben lligats de pedra del pais i arrebossada. Es troba en bon estat de conservació, es manté en ús, actualment hi ha una lona de plàstic per evitar-hi filtracions. Anexe a la bassa hi ha un safareig adosat del mateix període. | 08036-60 | Cal Seneca. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7097700,1.4521900 | 371231 | 4618711 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43037 | La Casanova dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-dels-capellans | XIX | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diverses edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal es situa al centre del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb llinda de fusta, i un arc de descarrega a sobre. Les finestres són senzilles, exceptuant les centrals de la planta de pis i golfes, de dimensions més grans, i amb una gran llinda de pedra la de la planta de pis i amb arc de descarrega a la de les golfes. Té dues petites edificacions adjuntes a cada extrem de la planta baixa. La façana est, presenta dues finestres a la planta de pis, i diverses a mode d'espitllera repartides per la façana. La façana nord, té diverses finestres senzilles, on hi destaca una a la planta de pis amb una gran llinda de pedra. A la planta baixa en trobem una amb la data incisa de 1950. A la façana oest hi trobem diverses finestres senzilles. A l'entorn de la casa, hi trobem diferents coberts que tenien funció agrícola i ramadera. Cal destacar-hi també un pou. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-61 | La Casanova del Capellans. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era l'antiga residència dels religiosos de les parròquies de l'entorn. Actualment continua sent propietat del Bisbat de Vic, però ja no hi resideixen religiosos. | 41.7162700,1.4496600 | 371034 | 4619436 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43032 | Sínia de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-caseta | XX | El pas del temps comença afectar a l'estructura. Es troba coberta de vegetació. | Sínia de forma circular feta en carreus irregulars de pedra disposats horitzonlament i lligats amb argamassa. Conserva els agafadors de metall, situats a l'extrem de la barra d'accionament que es lligaven a la mula. Degut a la vegetació que ha crescut al seu interior no es possible observar si es conserven restes de l'engranatge que la feien funcionar. A la part oest hi trobem una bassa circular feta en maons i amb les parets arrebossades que servia per enmagatzemar l'aigua que s'extreia de la sínia. L'entor actualment es caracteritza per camps de conreu. | 08036-56 | La Caseta. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7177100,1.4802300 | 373580 | 4619551 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43032-foto-08036-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43032-foto-08036-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43032-foto-08036-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Caseta | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43034 | Pou de Castelltort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-castelltort | XX | Conserva l'estructura, però s'aprecia un cert desgast en les parets del pou que a mig termini poden provocar que es desprengui el folratge de les parets. | Es troba situat a la dreta del camí que puja a Castelltort. Esta format per una bassa i un pou. La bassa fa uns quatre metres de llarg per dos d'ample feta en carreus ben lligats de pedra del pais. S'alimentava de l'aigua provinent del pou. Es troba en bon estat de conservació, actualment es troba en desús. El pou es troba annexat a la bassa, és circular i està obrat en maons arran de terra, les seves dimensions són d'un metre i mig de diàmetre per quatre metres de fondaria, es troba en bon estat de conservació. Hi ha una reixa protectora per evitar que hi caigui algú. | 08036-58 | Castelltort. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7182500,1.4664100 | 372431 | 4619631 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Castelltort | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43033 | Castelltort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelltort | <p>NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII/XIV | En els darrers anys ha caigut un mur de la façana sud ( en una foto de l'any 2005 estava sencer). La resta del conjunt comença també a presentar problemes en l'estructura. | <p>Es tracta d'un edifici aturonat, que per les seves característiques hauria estat un casal fortificat o casa forta, essent possiblement l'ampliació d'una anterior fortificació. S'observen diversos cossos, essent el més primitiu el que es troba a tocar del barranc. L'edifici es de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En el cos primitiu no s'observa cap entrada destacable, solament diverses finestres. La més destacada es troba situat a la façana est és una característica finestra del segle XIII-XIV. La finestra està composada d'una coronella doble amb una petita columna i capitell al centre. Cal esmentar que s'està començant a enrunar part de la façana oest. El cos adjunt per l'est, és una ampliació de l'edifici principal, i presenta unes característiques constructives similars al cos principal. Consta en aquest cas de planta baixa i planta de pis, i presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Té una entrada a la façana sud afegida posteriorment amb llinda de formigó i porta metàl·lica. En aquesta façana hi havia hagut una edificació que naixia d'aquesta tal i com es pot observar en les marques de la planta de pis. A la façana nord, hi trobem una entrada senzilla, i un pou rectangular fet amb carreus de pedra, on hi podem trobar la data incisa de 1897. Adjunt a la façana oest, hi trobem un altre cos que dona accés a la planta de pis de la casa, on es pot observar un gran arc de mig punt tapiat. L'entorn més immediat és caracteritza per camps de conreu i boscos.</p> | 08036-57 | Castelltort. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | <p>El casal de Castelltort el trobem senyorejant una llenca de terra a l'extrem sudoest de l'actual terme de Calonge, entre el terme de Calaf i l'antic terme de Conill. El 1093 ens apareix documentada per primera vegada una torre de Castelltort. Al segle XII apareix com a castell termenat i és cedit per Sant Vicenç de Cardona a la seva filial de Sant Jaume de Calaf. Més endavant s'acabà integrant als dominis dels Cardona, i va esdevenir una quadra vinculada al terme del castell de Mirambell. D'aquest casal prové el llinatge dels Castelltort que el posseiran des del segle XII fins al XVII. Un membre notable en va ser Berenguer de Castelltort, que ostentava el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona, i el 1389 fundava l'hospital de Castelltort a la ciutat de Cervera. Al segle XVII, Castelltort va passar a mans del Priorat de Sant Jaume de Calaf, que per poder explotar millor les terres més allunyades de la seva extensa propietat hi va aixecar la masoveria de la Casanova o Casanova dels capellans. La propietat de Castelltort continua en mans de Sant Jaume de Calaf i per tant, del Bisbat de Vic. L'actual masia de Castelltort és un gran casal de pedra de planta completament irregular, amb diversos volums i annexos que mostra una gran diversitat de moments constructius. Malgrat que fa segles que va perdre la funció militar, l'emplaçament, l'estructura, o les parets altes, massisses i tancades, li confereixen un aire de fortificació. Conserva una de les poques mostres a les nostres contrades de finestra coronella gòtica, amb trencaigües, llindes lobulades i una columneta amb capitell esculpit. A la mateixa façana s'adivinen restes d'una altra finestra coronella. El seu interior conserva l'espai de l'antiga capella de la Concepció, que ja fa anys fou secularitzada i destinada a usos agrícoles. Aquesta Capella no es troba documentada fins a la visita pastoral del bisbe Pasqual de 1685, però segurament té un origen molt més antic vinculat a la capella del primitiu castell.</p> | 41.7190300,1.4685800 | 372613 | 4619714 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 43031 | Rentador de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-la-caseta | XX | Està cobert pràcticament de vegetació. | Es troba situat entre uns camps de conreu i una rasa a l'est de la masia de la Caseta. Es tracta d'un rentador d'estructura rectangular obrat en pedra i maons que s'alimentava d'aigua de la rasa de La Caseta. Actualment es troba en desús i només s'observen algunes estructures que sobresurten de la vegetació que el cobreix, a la part sud i veiem una columna de pedra coronada per maons fruit d'una obra posterior. | 08036-55 | La Caseta. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7195200,1.4808300 | 373633 | 4619751 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Caseta | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43030 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-3 | XIX | Ha estat restaurat recentment. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatges, i diverses edificacions que havien tingut funcions agrícoles i ramaderes. Tot el conjunt està restaurat, i a l'entorn s'han afegit naus modernes per a l'activitat econòmica que porta la família. L'edfici primitiu, es situa al centre del conjunt, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Disposa de murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta dues entrades amb brancals i llinda de pedra a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem dos balcons, el de la dreta amb una entrada amb brancals i llinda de pedra, i el de l'esquerra amb dues entrades amb brancals i llinda de pedra. Culmina la façana una petita obertura. Les façanes nord i sud es troben cobertes per edificacions annexes que representem ampliacions de l'edifici primitiu. La façana oest, presenta unes finestres senzilles. L'edifici adjunt a la façana nord, presenta uns elements interessants, però que no són originals, ja que es van integrar en la restauració d'aquest edifici. Són les tres finestres bessones geminades amb mainell de pedra que els dividia, que trobem a la planta de pis. A la planta baixa, una gran entrada amb arc de mig punt. La resta de façanes d'aquest edifici no presenten elements d'interès. L'edifici adjunt a la façana sud, és un altra ampliació de l'habitatge principal, que com a element destacat té una terrassa adjunta on a la part inferior hi ha una gran obertura amb arc carpanell. Els camps de conreu i el bosc caracteritzen l'entorn més immediat. | 08036-54 | La Caseta. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7199900,1.4799300 | 373559 | 4619804 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43030-foto-08036-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43030-foto-08036-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43030-foto-08036-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Al seu entorn hi ha naus i granges. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43153 | Jaciment de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-sala | Cobert per camps de conreu | Jaciment situat al peu de la carretera que pora a la Masia de la Sala. Apareixen restes de teula romana en superfície, però no s'han recollit estructures. | 08036-177 | Mirambell. Zona Masia de la Sala. | 41.7226800,1.4704500 | 372776 | 4620117 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43153-foto-08036-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43153-foto-08036-177-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43027 | Masia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-sala | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI/XX | Ha estat restaurada recentment. | Edifici que té funcions d'habitatge, amb un edificació annexa. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs han estat restaurats recentment, són obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Té la coberta a dues vessants (sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual s'orienta al nord-est, i presenta una entrada amb arc rebaixat amb carreus de pedra, que dona accés a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem dues finestres amb arc de mig punt, i dues finestres bessones amb arc de mig punt de dimensions més grans que les anteriors. Les finestres d'aquesta façana tenen ampit i brancals i dovelles de pedra. La façana sud-oest, compta amb moltes finestres amb brancals, llinda de pedra i ampit, i dues amb arc escarser repartides per les diferents plantes. A la façana nord-oest, hi ha diverses finestres i una construcció adjunta a la façana. La façana nord-est, presenta una entrada amb brancals i llinda de pedra, precedida per una escala de pedra amb cinc graons. Les finestres que hi trobem segueixen la mateixa tipologia que a la resta de façanes amb brancals, llinda de pedra i ampit, i les de planta de pis amb arc escarser. Davant de la façana sud-est, hi trobem un edifici annex de planta quadrada, que tenia funcions agrícoles. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc, i el poble de Conill, ja al terme municipal de Pujalt. | 08036-51 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas Argullol o Argullol de la Sala. La família que possiblment va construir aquesta casa foren els Sala, que posteriorment van adquirir el que coneixem avui en dia com la Gavatxa. El Mas Argullol ja surt esmentat en la documentació del segle XVI. | 41.7227400,1.4717200 | 372882 | 4620122 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43029 | Comaposada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comaposada | XVIII | L'edifici principal fou enderrocat per fer-hi una casa nova. | Es tracta d'un conjunt arquitectònic format pel que havia estat l'habitatge i les edificacions amb funció agrícola i ramadera. L'edificació principal es troba pràcticament en ruïna i solament es pot observar la seva estructura i murs. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Possiblement tenia planta baixa, planta de pis i golfes, però l'estat actual de ruïna no ens permet precisar-ho. L'estat de ruïna, i la gran vegetació que envolta i cobreix l'edifici, dificulta la interpretació dels elements que encara es conserven. En aquest sentit es desconeix en quina façana podria estar l'entrada principal. A l'est del conjunt es poden observar algunes estances amb volta de canó. El conjunt d'edificacions annexes situades a l'oest es troben en un estat de conservació més òptim, ja que van ser reutilitzades per resguardar el bestiar fins fa poc. Destaquen grans entrades amb arc de mig punt, i les estances interiors on encara es conserven, les menjadores. Posteriorment i tal com s'observa es van fer algunes compartimentacions amb murs de totxo. Es troba envoltat de camps de conreu i bosc. | 08036-53 | Comaposada. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7231200,1.4742500 | 373093 | 4620160 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43029-foto-08036-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43029-foto-08036-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43029-foto-08036-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43028 | Alzinar de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-la-sala | A l'entorn de la Masia de la Sala i la carretera N-141 hi trobem un gran nombre d'alzines. Cal destacar-hi sobretot la que es troba a tocar de la casa. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de més de 2 metres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. | 08036-52 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7234300,1.4710700 | 372829 | 4620199 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 43042 | Pallissa del Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-vidrier | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XIX/XX | Les cobertes no es conserven i l'interior es troba ple de vegetació. | Conjunt format per un edifici en ruïnes, l'era i diverses parets de pedra seca. L'edifici de planta quadrada, té els murs fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta tenia la coberta a dues vessants, però inclinades cap al centre de l'edifici. Adjunt a la façana sud, hi trobem un petit cos. També a la façana sud, hi neixen unes escales amb uns 10 graons de pedra ben treballada que porten a un espai ampli on hi havia l'era. En aquesta espai s'hi poden observar unes parets de pedra seca amb unes obertures amb llinda de pedra que s'utilitzaven per guardar les eines. Cal destacar que aquesta era es troba en un nivell més elevat en el terreny, i per tal d'estabilitzar-lo es van construir uns grans marges de pedra seca, tal i com es pot observar en el nivell inferior. | 08036-66 | Mirambell | La pallissa és un tipus de construcció lligada completament a l'ús agrícola dels conreus de cereals típics de les terres de secà com ho són les de la Segarra o Alta Segarra. En la majoria de pobles d'aquesta comarca històrica hi ha pallisses, alguns cops amb concentracions en un indret determinat que acaba anomenant-se “les Pallisses” o “les Eres” per la relació tan estreta d'unes amb les altres. Els lloc on es troben agrupades vàries pallisses solen ser indrets alts( com seria el cas d'aquesta a 700 metres d'alçada), al voltant dels pobles i ventejats per facilitar la tasca de ventar a les eres. Aquesta edificació era destinada a emmagatzemar la palla del blat, ordi o altres cereals que desprès havia de servir per alimentar el bestiar domèstic durant tot l'any. | 41.7259300,1.4964600 | 374946 | 4620439 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43042-foto-08036-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43042-foto-08036-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43042-foto-08036-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43144 | Font de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mirambell-0 | XIX/XX | La vegetació cobreix totalment les estructures i és impossible visualitzar el seu estat de conservació. | Al sud del nucli de Mirambell hi trobem la font de Mirambell. És troba en una fondalada per on passa la riera de Mirambell. Actualment està coberta per arbrat i vegetació que impedeix la visualització dels elements. S'observa però l'estructura d'una bassa ( possiblement rectangular), un mur de pedra i una petita edificació en ruïnes. | 08036-168 | Mirambell | 41.7289800,1.4881900 | 374264 | 4620790 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43144-foto-08036-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43144-foto-08036-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43144-foto-08036-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43129 | Marge amb escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-amb-escales | MARTÍN I VILASECA, F.; PREIXENS I LLEVADOT, J. (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX/XX | A l'est del nucli de Mirambell es troba una marge amb una característica ben curiosa: unes escales de marge fetes amb carreus de pedra inserits al marge i que sobresurten d'aquest a mode d'escala. La curiositat no rau, en aquesta tècnica constructiva, sinó en la seva localització. Lo més habitual es trobar-ho en camps de conreu i no en un nuclis. Estaven pensades per poder accedir-hi d'un camp a un altre estalviant-se haver de fer un gran tomb per salvar el desnivell. Per regla general sembla ser que eren construïdes en el mateix moment que el marge, havent-hi doncs ja una planificació de com havia de quedar la zona. El marge està fet amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Presenta un petit contrafort que servia per contrarestar el desnivell. | 08036-153 | Mirambell | La seva construcció requereix d'una tècnica especial que no tothom coneix. No tots podem fer un marge de pedra seca amb garanties que aguanti anys i anys. Abans existien els margeters que eren els especialistes a aixecar marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer i més aviat era un complement més dels treballs del pagès. Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent | 41.7305600,1.4899000 | 374409 | 4620963 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43129-foto-08036-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43129-foto-08036-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43129-foto-08036-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43125 | Femer de Cal Bonic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-bonic | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XX | Situat a l'oest del nucli de Mirambell, trobem aquest femer a la planta baixa d'un edifici. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Sense paret de tancament, l'entrada s'orienta a l'oest. A l'interior s'hi observa que fou construïda amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. A l'entrada hi té una inscripció que posa : Fco M 1935. | 08036-149 | Cal Bonic. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de Clat Clot es va construir a inicis del segle XX, en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística. | 41.7307000,1.4889400 | 374330 | 4620980 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43125-foto-08036-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43125-foto-08036-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43125-foto-08036-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43130 | Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirambell | NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El nucli de Mirambell s'estructura a l'entorn d'un turó on hi havia l'antic castell. Avui en dia aquest castell solament en restes unes quantes parets dempeus, i en el seu emplaçament hi trobem un dipòsit d'aigua. Des del castell, que és lo punt més alt, el poble s'estructura en pendent de manera esglaonada i en carrers concèntrics. Aquesta pendent provoca les façanes de les cases tinguin grans contrastos d'alçades entre elles. És molt corrent veure en els carrers de Mirambell diverses escales o rampes. La tipologia de les cases es caracteritza per la juxtaposició d'edificacions de pedra alineades en carrers estrets i amb forta pendent. Sota el castell hi trobem l'Església Nova de Sant Pere construïda a finals del segle XIX. Algunes cases del nucli, presenten elements interessants com la casa del Cal Clot, que tot i les transformacions que ha patit, encara conserva en una entrada de la façana oest, una entrada amb una llinda de fusta amb la inscripció' Ay 1739 Rvs Ps Rop', o un femer situat a la part inferior de la propietat. De femers, no solament hi havia aquest, a l'altre extrem del poble hi trobem un altre molt similar amb aquest i tant característic de les zones cerealístiques de la Segarra. Un altre element important és el portal adovellat de mig punt de Cal Ramon que ha estat restaurat recentment conjuntament amb totes les façanes de l'edifici. Finalment, cal esmentar que Mirambell no destaca per tenir un elements arquitectònics espectaculars o cases senyorials, però si que es poden anar trobar detalls a cada racó dels seus murs, ja siguin inscripcions, marges de pedra amb escales, estils artístics de diverses èpoques etc. Fora del nucli hi trobem l'antiga Església de Sant Pere, d'estil romànic. Els nínxols del cementiri es troben entre els seus murs laterals. A l'entorn també hi trobem masies que foren importants en el passat, com la masia de Comaposada, la Sala o Castelltort. | 08036-154 | Mirambell. Calonge de Segarra. | El castell i el lloc de Mirambell apareixen documentats des del segle XI. Després de diversos canvis, els Cardona n'acaben ostentant la senyoria. Al segle XVII formava una universitat que tenia un batlle i un jurat, mentre que al XVIII passa a tenir un batlle i dos regidors. Dins el terme també trobem diversos masos, cal Canet (antic mas Rossines), Comaposada (antigament Argullol, i abans masos Torra i Llordella) i el mas de la Sala o Argullol de la Sala. A més, també en depenia la quadra de Castelltort, presidida pel castell (XI) del mateix nom, i si bé el terme estava vinculat als Cardona, Castelltort depenia del Priorat de Sant Jaume de Calaf per cessió de l'Abadia de Sant Vicenç de Cardona. Al segle XVII els Castelltort en perdran els drets i el Priorat de Sant Jaume de Calaf passarà a tenir-ne el domini complet. Per explotar millor l'extensa propietat, ja al segle XVII comptava amb una masoveria, la Casa Nova o Casa Nova dels capellans, a l'extrem del terme. | 41.7307000,1.4896900 | 374392 | 4620979 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43067 | Font de Cal Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-canet | XIX/XX | Possiblement ha perdut la coberta. Es troba envoltada de vegetació. | La font de Cal Canet és situa pròxima a la masia de Cal Canet, just on hi ha el torrent que creua el camí per anar a la masia. Es troba envoltada de vegetació, però encara es conserva pràcticament tota l'estructura. Es caracteritza per tenir una parets laterals fetes amb carreus irregulars de pedra i unes escales també de pedra que permeten accedir al punt més baix de l'aigua que brolla del subsòl. Possiblement es trobava tancada per una coberta amb volta que no es conserva. | 08036-91 | Mirambell | 41.7307100,1.4793500 | 373532 | 4620995 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43067-foto-08036-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43067-foto-08036-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43067-foto-08036-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43127 | Cementiri de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-mirambell | XX | Situat abans d'arribar al nucli de Mirambell, es un recinte tancat al qual s'hi accedeix per una entrada amb volta apuntada i porta enreixada que dona a la carretera. Aquesta entrada està franquejada per dos grans xiprers. El cementiri en si, es troba situat en l'antiga Església de Sant Pere, exactament als seus murs laterals, on hi trobem els nínxols. | 08036-151 | Mirambell | 41.7307100,1.4912900 | 374525 | 4620978 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43127-foto-08036-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43127-foto-08036-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43127-foto-08036-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43128 | Sant Pere de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mirambell | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII-XIII | Tot i que l'estructura no perilla, s'observa un gran abandó al seu interior. La pols i la terra ocupen el terra, i les parets pràcticament són nues, sense policromia. | Antiga església situada a les afores del nucli urbà, vora la carretera d'accés al poble, orientada a llevant. Es tracta d'un petit edifici romànic, que ha patit diverses remodelacions posteriors. És de planta quadrangular, d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular sense decoració externa, parcialment soterrat. A l'interior, prop de la capçalera trobem dues capelles laterals, poc profundes, acabades amb arcs de mig punt adovellats, obertes probablement més tard. A més, també hi trobem les restes del que podria ser una sepultura, datada de 1766, amb la inscripció 'FVIT PA / HAC SEPUCRA / SET TANTUM / REUENDI JOANI / BT RAYMUNDI / DET 1736 / FUIT' i una pica baptismal romànica adossada al mur. Quant a la decoració interior de l'església en resta ben poc, però encara es visible alguns punts de policromia. Al seu exterior, es de coberta amb teulada a dues aigües, amb teula àrab. Els murs són obrats amb carreus de pedra mitjans, de dimensions més grans a l'absis, disposats en filades horitzontals. La façana d'ingrés, orientada a ponent, s'obre la porta d'accés al temple, d'estructura adintellada i ambdós brancals obrats amb grans carreus de pedra. Damunt de la mateixa es dibuixa un arc de descàrrega i l'obertura d'una finestra espitllada. Coronant aquesta façana, s'aixeca un campanar escapçat d'espadanya. Cal destacar, la construcció moderna de dos cossos de nínxols adossats als murs laterals del temple, fet que li dóna una aparença desproporcionada. Avui en dia, es troba abandonada i sense culte. Per aquest motiu observem una gran deixadesa al seu interior. | 08036-152 | Mirambell | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Mirambell. Inicialment tingué funcions parroquials, que encara conserva en l'actualitat. Depengué del monestir de Sant Pere de Casserres per donació dels senyors del castell, els vescomtes de Cardona. El lloc de Mirambell es documenta a partir de l'any 1039, quan la vescomtessa Engúncia, en el seu testament, donà al monestir de Sant Pere de Casserres terres situades a Mirambell (Mirabello). Les funcions parroquials es troben confirmades en una llista de parròquies del bisbat de Vic, d'entre els anys 1025 i 1050, on consta la parròquia de Mirambel. L'advocació de l'església no es troba esmentada fins l'any 1102 en el testament de Bernat Bermond, el qual deixà a Sant Pere de Mirambell oli per lluminària de l'església. El primitiu edifici es va reconstruir vers l'any 1143, moment en què consta la dedicació a sant Pere i sant Sadurní. L'any 1890 es va començar a celebrar culte a la nova església situada al poble, i l'antiga restà abandonada i sense culte en el cementiri. Arran de l'arranjament parroquial de l'any 1878 s'amplià el terme parroquial amb l'antiga parroquial de Dusfort, que havia estat sufragània de la parròquia de Cunill i a partir d'aquell moment ho passà a ser de la de Mirambell. L'antic temple es troba sense culte i abandonat en el cementiri de la població, mentre que el culte com a parròquia se celebra en el nou edifici. | 41.7307700,1.4913400 | 374529 | 4620984 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43128-foto-08036-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43128-foto-08036-152-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43177 | Forn de Calç de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-mirambell | XX | L'estructura és manté en peu, però s'observa alguna esquerda. La vegetació cobreix gran part de l'estructura. | Es troba situat al límit del municipi amb el terme de Calaf. Queda al nord del camí de Calaf a Mirambell. Orientada al sud, es tracta d'una estructura de planta rectangular semisoterrada, alçada aprofitant el pendent natural del terreny. Té un alçada aproximada d'uns 10 metres, i un amplada de aproximada també de 10 metres. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i units amb morter. A la part inferior s'observa una estança amb volta de canó rebaixada que donava accés a les boques del forn. Aquestes tenen unes escales de pedra per accedir-hi. Aquest espai es trobà tancat per laterals per dos murs escalonats. A la part superior, tot i que no es pot observar per la vegetació que hi és present, hi ha la l'espai on es carregava la calç. No es poden observar altres estructures del forn degut a la vegetació. En aquest sentit, possiblement hi hauria altres boques de forn, al costat d'aquesta primera, però la vegetació no ens permet confirmar-ho. | 08036-201 | Mirambell | 41.7308200,1.5006200 | 375301 | 4620976 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43177-foto-08036-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43177-foto-08036-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43177-foto-08036-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43179 | Marge de pedra seca de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-de-mirambell | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX/XX | Es troba situat en un camp a tocar de la carretera N-141, abans d'arribar a Mirambell, al costat d'una cabana de teula. Marge de pedra seca de grans dimensions, ja que en alçada té una mitjana de 3 metres i de llarg uns 80 metres aproximadament. Fet amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. La part més situada al nord, arrenca amb els desnivell del camí fins que arriba a l'alçada màxima del marge. S'observa una petita obertura a la part superior com a mesura de desguàs. Salva en desnivell i organitza els camps en una zona on el terreny presenta un desnivell elevat. | 08036-203 | Mirambell | Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, o per separar finques. Abans existien els margeners els encarregats d'alçar els marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer. | 41.7308400,1.4963400 | 374945 | 4620985 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43169 | Festa Major de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-mirambell | XX | Els darrers anys no s'ha realitzat | En els darrers anys no han fet Festa Major. No obstant, es celebrava l'últim cap de setmana d'agost. | 08036-193 | Mirambell. Calonge de Segarra. | Els darrers anys no s'ha realitzat. | 41.7308600,1.4894900 | 374376 | 4620997 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43169-foto-08036-193-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43163 | Retaule de Sant Pere de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere-de-mirambell | XIX/XX | <p>Retaule de fusta d'estil neoclàssic. Està format per un alt sòcol on hi ha un plafó en relleu, de motius vegetals, a cada banda i dos plafons figurats en relleu, a la part central. Sobre el sòcol, a cada extrem, tres columnes amb capitells corintis, imitant marbre; a la part central una gran fornícula amb una escultura de Sant Pere. A la part superior l'arquitrau, el fris i la cornisa. Sobre aquest entaulament una altra fornícula, més petita, amb la imatge d'un sant que sembla ser Sant Roc; a la part superior un timpà amb un Sagrat Cor. A cada cantó de la fornícula un gerro.</p> | 08036-187 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7309500,1.4895800 | 374383 | 4621007 | 1875 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43163-foto-08036-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43163-foto-08036-187-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 99 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43124 | Femer de Cal Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-clot | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XX | Situat a la part baix del nucli de Mirambell, es troba aquest femer, que és propietat de Cal Clot. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Té paret de tancament al davant amb una entrada amb arc escarser de maons orientada a l'est. A l'interior s'hi observa que fou construïda amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals majoritàriament, però també algunes verticals. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. | 08036-148 | Cal Clot. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de Clat Clot es va construir a inicis del segle XX, en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística. | 41.7309500,1.4900400 | 374422 | 4621006 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43124-foto-08036-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43124-foto-08036-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43124-foto-08036-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43123 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parroquia-de-sant-pere-de-mirambell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | S'observen nombroses humitats al seu interior. | Església isolada, situada en una de les places principals del nucli just a sota del turó del castell. L'edifici disposa d'una planta rectangular amb coberta d'aresta i teulada a doble vessant en el tram posterior de l'edifici, i a vessant simple el primer. Tots ells coberts amb teula àrab. Destaca també que a la capçalera és plana. La porta d'entrada al temple, està feta amb carreus mitjans i acabada a la part superior amb un arc rebaixat. A la clau del dit arc, fou gravat amb xifres romanes l'any 1887. A sobre de la porta d'ingrés hi trobem una petita fornícula que allotja la figura de Sant Pere esculpida en pedra. Acompanyant l'escultura una llosa gravada presenta la següent inscripció: Iglésia Parroquial Sº Pedro de Mirambell. Cal destacar també l'ocul de la façana que està decorat amb vitralls. La fàbrica del conjunt està feta amb un aparell irregular petit i mitjà, rejuntat amb morter de calç principalment i traces evidents d'arrebossat que s'ha anat perdent. Per altra banda, el campanar el trobem ubicat en un dels angles posteriors de la façana. De base quadrada, la seva estructura arrenca des del terra i el cos consta de tres ulls (arcs de migpunt) i coberta plana. | 08036-147 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Sota el castell del poble i arran d'una reordenació de les funcions eclesiàstiques portades a terme l'any 1878, es va començar a construir la nova església parroquial de Sant Pere de Mirambell, i on es va celebrar culte per primera vegada, l'any 1890. Aquesta església venia substituir l'antiga església parroquial romànica de Sant Pere i Sant Sadurní, situada al cementiri del poble. | 41.7309600,1.4896000 | 374385 | 4621008 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43123-foto-08036-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43123-foto-08036-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43123-foto-08036-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43126 | Castell de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mirambell | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII/XIII | Solament es conservaven unes parets dempeus i hi havia un dipòsit d'aigua al centre, però s'ha netejat i arranjat, consolidant les restes i fent un recorregut explicatiu per les restes. S'ha convertit en un mirador aprofitant el dipòsit com l'element de suport per instal·lar tota la informació que inclou silueta retallada dels castells de la zona que es poden veure. | <p>El Castell de Mirambell, situat a la part alta del nucli urbà. Conserva només tres dels cinc o sis costats originals que formaven la seva planta poligonal. Aquests murs presenten un notable gruix. Els carreus són de mida mitjana i col·locats en filades horitzontals, units amb morter i calç. S'han tapat recentment alguns dels forats dels murs.</p> | 08036-150 | Mirambell | <p>La primera notícia documental del castell de Mirambell és de l'any 1039, en el qual el testament de la vescomtessa Engúncia, vídua de Ramon, vescomte d'Osona-Cardona, esmenta Mirambell com una de les propietats que ella tenia per aprisió. El 1086 el vescomte Ramon Folc fa una deixa testamentària al monestir de Sant Pere de Casserres, per la qual el cenobi rep la meitat de l'alou de Mirambell, metre que l'altra part la llegarà a la seva muller Ermessenda. Al segle XII la propietat encara roman a mans dels Cardona. El 1102 Bermon de Cardona féu una donació a diversos monestirs (Santa Maria de Solsona, Sant Jaume de Calaf i Sant Pere del Mont) de tot allò que tenia al lloc de Mirambell. El 1143 el seu fill i successor, Bernat, donà a la seva germana Ermeniarda l'alou que tenia al castell de Mirambell. Quant a la castlania de Mirambell vers la primera meitat del segle XII, n'era el castlà un tal Berenguer Sendred, al qual succeí el seu fill Arnau. A partir del 1170 ja trobem documentada una família cognomenada Mirambell. Al segle XIV el castell de Mirambell consta com una de les propietats dels Cardona, i el 1375 formà part del patrimoni del comtat de Cardona.</p> | 41.7310300,1.4893700 | 374366 | 4621016 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-40495472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-castellmirambell2-768x576.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-img-20220317-wa0011.jpeg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Segons la Catalunya Romànica, vol. XIX el Penedès i l'Anoia, ens descriu l'existència d'una torre circular, situada a l'extrem sud. 'Aquesta torre només es conserva en una alça d'uns 2,2 m; devia tenir un diàmetre d'uns 4,5 m i un gruix dels murs d'uns 180 cm. Els seus carreus no són gaire diferents dels del castell, tret que són potser una mica abans, damunt les restes de la qual es bastí el nou castell'. Tanmateix, en l'actualitat no és visible degut a la construcció al seu interior d'un dipòsit d'aigua que ara s'ha convertit en un element de suport a l'explicació del castell i al mirador en que s'ha convertit per la seva | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||
| 43068 | Cal Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canet | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | L'estructura de l'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment afectarà en un futur la seva estabilitat. La vegetació envolta tot el conjunt. | Es situa al cim d'un turó a l'entorn de camps de conreu i bosc. L'estat d'abandó es fa pales en els edificis, però també en el mateix entorn on la vegetació cobreix l'entorn més immediat. El conjunt està format per l'edifici principal que tenia funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal era de petites dimensions i constava de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. S'observa però alguna part fet amb maons, fruit d'alguna reforma. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada senzilla a la planta baixa. En tot el conjunt no hi destaquem elements d'interès. Es tracta d'un conjunt de cossos molt austers. | 08036-92 | Cal Canet. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era coneguda antigament com el Mas Rossines. | 41.7310800,1.4764500 | 373292 | 4621041 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43178 | Cabana de teula de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-teula-de-mirambell | XX | Es troba situada en un camp a tocar de la carretera N-141, abans d'arribar a Mirambell, al costat d'un gran marge de pedra. Es tracta d'una petita edificació de planta rectangular, d'una sola planta. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular lligats amb morter de calç. Les façanes es troben arrebossades. Té la coberta a una sola vessant ( oest) amb teula àrab. La paret posterior es troba adossada al marge. La façana d'ingrés s'orienta a l'oest, i presenta una entrada situada l'esquerra amb brancals de maons i una gran llinda de fusta. La resta de façanes no s'observen obertures. | 08036-202 | Mirambell | Un dels profits de la cabana de teula respecte cabanes o barraques convencionals era la capacitat de la teulada de recollir i emmagatzemar l'aigua de pluja en unes condicions de qualitat, higiene i facilitat de conservació superiors al sistema de recollida d'aigua de les basses i les cisternes (que hi dirigien l'aigua a través de canals o aigüeres habilitades des dels camins i sols més denudats). Aquest avantatge, juntament amb al tres factors ja esmentats, fou determinant en el retrocés de les barraques i la profusió de la teula, i dóna una idea de la importància de l'aigua, en qualitat de bé escàs, La vigència del model la podríem circumscriure entre el darrer terç o finals del segle XIX -moment en que es dóna relleu a la tècnica de la volta- i mitjan dels anys cinquanta del segle XX, època a partir de la qual comença a utilitzar-se l'obra de fabrica (totxos, maons i matximbrats). | 41.7313200,1.4964000 | 374951 | 4621038 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43178-foto-08036-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43178-foto-08036-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43178-foto-08036-202-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43187 | Jaciment de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-dusfort | <p>ANADÓN, P.; CABRERA, L.; COLLDEFORNS, B.; SAEZ, A. (1989) “Los sistemas lacustres del Eoceno superior y Oligoceno del sectororiental de la Cuenca del Ebro”. ACTA GEOL. HISP. SÁEZ, A. (1987). Estratigrafía y sedimentología de las formaciones lacustres del tránsito Eoceno-Oligoceno del NE de la Cuenca del Ebro. VIDAL, A. (2013). Fitxa del jaciment de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic, d' edat Oligocè i format per margues i calcàries amb nivells de guixos i lignits, i segons A. Vidal (2013) es troba dins de la Formació Lignits de Calaf (Sáez 1987), i seria un dels nivells de calcàries terrígenes (Sáez 1987) . La proximitat de nivells de lignits al jaciment reforça la seva pertinença a la Formació Lignits de Calaf, com també ho fa la riquesa paleontològica de vertebrats. Sáez (1987) descriu la següent associació faunística per la Formació Lignits de Calaf: Theridomys calafensis Bransatoglis n. sp. Gliravus fordi Blainvillimiys cf. langei Eucricetodon atavus Elfomys medius Bothriodon aymardi Diplobune minor Pheratherium frequens Plagiolophus sp. Ephelcomenus ? sp.El paleoambient seria de clima humit, llacs somers sense influència evaporítica i amb desenvolupament de turberes en les zones marginals (Sáez 1987).</p> | 08036-211 | Dusfort | <p>Jaciment descobert pel Sr. Vicenç Sugranyes, de la fàbrica de ceràmica SUGRAÑES GRES CATALAN, S.A., que amb posterioritat a l'excavació i retirada d'una capa de 3 m d'argiles en la vessant oest del Tossal de Gassó, dins de la finca de la fàbrica, troba abundants restes òssies de macrovertebrats. La seva filla dóna avís de la troballa, arrel de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, a la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que traslladen al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la DGABMP del D. Cultura de la Generalitat. En el curs de la visita es localitzen fàcilment diversos ossos i peces dentàries de macrovertebrats.</p> | 41.7360800,1.4907400 | 374490 | 4621575 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Altres noms TOSSAL DEL GASSÓ | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 43171 | Arna/Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnabalma | No s'identifiquen les arnes | El jaciment es trobava a l'antiga carretera que anava de Calaf a Castellfollit de Riubregós, al PK 9+245, al marge esquerra de la carretera i en un indret enlairat que el nou traçat va rebaixar completament. La balma tenia 1 metre d'alçada per 1 metre de profunditat, i una visera de 3'20 d'amplada. A sota d'aquesta balma es localitzava un quadrat obert dibuixat a partir d'una sèrie de lloses clavades a terra, molt erosionades. La caixa de lloses estava reblerta per un únic nivell de sediment que no arribava als 40 cm de profunditat, sense presència de material arqueològic. El fons de la caixa de lloses el constituïa una llosa plana i el mateix terra natural. La no aparició de material arqueològic semblava molt estranya, fins que prospectant l'entorn més immediat es localitzà: a)varis llistonets de fusta corresponents a bresques. Els llistons feien 37 cm de llarg x 1 cm de gruix. B)sis estructures gairebé idèntiques a l'excavada, localitzades al llarg de 100 m. a l'est seguint la paret rocosa, amb una mitjana de separació de 15-20 cm entre cadascuna de les estructures. En resum, el jaciment excavat és una estructura que hauria servit per protegir i col·locar una arna per les abelles, que junt amb els altres 6 jaciments localitzats formaven una petita explotació d'apicultura. A més, aquests estructures se situen al llarg d'un corriol o caminet ramader encara en ús en aquells moments. Com a colofó, a uns 2 km de distància, del jaciment intervingut va aparèixer una altra arna, però aquesta encara conservava el rusc 'in-situ', fet de vímet i molt degradat per l'acció dels agents atmosfèrics. Aquesta troballa dissipava qualsevol altre dubte respecte la hipòtesi inicialment plantejada entorn de la funcionalitat d'aquestes estructures. | 08036-195 | El Soler | Durant les prospeccions prèvies a la nova carretera entre Calaf i Castellfollit de Riubregós (C14-12), es va localitzar una balma amb estructura indeterminada formada per lloses d'arenisca. A partir d'aquestes indicacions, a finals de desembre de 1999 es va procedir a l'excavació d'aquesta estructura, amb els resultats que a continuació es detallen. | 41.7372000,1.4850900 | 374022 | 4621707 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43171-foto-08036-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43171-foto-08036-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43171-foto-08036-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43166 | Xemeneia de la bòbila de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-de-dusfort | XX | Xemeneia de maó i juntes de morter de calç de base quadrada que formava part d'una bòbila. La xemeneia està formada per dos cossos: la base de planta quadrada en la que es pot observar, a la cara oest, una obertura tapiada, feta també de maó. A sobre de l'obertura hi ha un coronament amb motllures que es van estrenyent de baix cap a dalt. El segon cos és pròpiament la xemeneia La planta és quadrada, amb petites obertures. El coronament de la xemeneia esta constituït per una motllura. Té petites edificacions adossades a la part inferior. Esta envoltada de vegetació. | 08036-190 | Dusfort | De l'antiga bòbila de Dusfort, aquest element fou el primer que es construí a inicis del segle XX. | 41.7376100,1.4966700 | 374986 | 4621736 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43040 | Creu Escapçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-escapcada | XIX | No es conserva la creu. Presenta fongs en tota l'estrucutura. | Creu de terme realitzada en pedra del país, formada per la unió de dos elements dissociats (un fust hexagonal i una base quadrada), es troba a peu d'un dels antics camins de Calaf a Calonge, indicant per tant la partió amb aquest terme. Presenta bon estat de conservació. A la cara oest, s'hi aprecia una inscripció en mal estat, s'hi pot llegir any 1908. Possiblement estava coronada per una creu de pedra o metall actualment desapareguda. | 08036-64 | Raval d'Aleny | 41.7376200,1.5151000 | 376519 | 4621710 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43148 | Antiga Bòbila de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-bobila-de-dusfort | XX | Algunes estructures comencen a tenir un estat de conservació deficient. A l'interior també s'observa aquesta mateixa patologia. | Conjunt arquitectònic situat entre la carretera C-1412 i l'Eix Transversal. Esta format per dues naus de grans dimensions de planta rectangular, i petites edificacions complementaries. Es troben en un estat de conservació deficient, tal com es pot observar des de l'exterior, però també des de l'interior. Les dues naus principals estaven destinades a l'emmagatzematge ja fos del material obtingut, com de les eines o materials utilitzats per a l'obtenció de la ceràmica. També hi havia un espai destinat per la ventilació. Entre aquestes dues naus, hi trobem un altre espai on es poden observar algunes boques del forns. A l'entorn hi trobem les mines d'argila d'on s'extreia el material per a la producció. | 08036-172 | Dusfort. | L'any 1869 va néixer a Òdena Vicenç Sugrañes i Solé, fundador i creador de l'empresa familiar que a l'any 1971 es conegué comercialment com a Gres Catalan. No obstant, abans d'arribar a aquesta data diferents foren els episodis que l'explotació familiar hagué de superar. 50 anys abans, a l'any 1921, Vicenç Sugrañes va comprar els terrenys que tenia arrendats al preu de 2500 pts. Terrenys en què a l'any 1911 havia construït un forn primitiu per coure ceràmica. En aquells moments la producció ceràmica de teules i totxanes, així com el forn de llenya, era totalment manual. Amb la mort de Vicenç Sugranyes 5 anys després, fou el seu fill, Isidre Sugrañes qui continuar l'explotació familiar. Passada la Guerra Civil s'inicia un procés d'expansió de l'empresa, segurament afavorida per la reconstrucció dels estralls de la Guerra. A l'any 1942, es construeix una nova bòvila que augmenta la producció a les 30 tonelades diàries de material. Aquest augment implicà una modernització i mecanització del procés de fabricació i cocció. A l'any 1955, la mort d'Isidre Sugrañes deixà a mans dels seus tres fills qui s'encarregaren de construir una nova bòvila de tres pisos. A partir d'aquí amb la recuperació econòmica dels anys 60's també s'inicià l'especialització de l'empresa, vivint el seu gran moment a finals dels anys 90's del segle XX i principis del s. XXI amb l'expansió immobiliària del país. Amb la punxada de la bombolla immobiliària, l'empresa va entrar a l'any 2010 en un crisi que ha posat en entredit la seva viabilitat. | 41.7376800,1.4956300 | 374900 | 4621745 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43148-foto-08036-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43148-foto-08036-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43148-foto-08036-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43103 | Barraca murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-murada | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es tracta d'una balma murada situada en un camp paral·lel a l'Eix Transversal, al camí que va del Raval d'Aleny a Dusfort. Aquest tipus de construccions es construïen en coves naturals, en aquest cas en una petita cavitat del marge rocós on es va construir un parament amb carreus irregulars de pedra en sec per tancar-la, havent de construir solament aquest mur ja que la resta de murs no calia construir-los ja que la roca del marge ja feia aquesta funció. El parament es molt més ampli que la cavitat per tal de reforçar la seva estructura, i també per consolidar el marge. Té una entrada senzilla amb llinda plana orientada a l'est. | 08036-127 | Dusfort | Les balmes murades són cavitats a les roques produïdes per l'erosió que formen abrics de forma allargassada i poca profunditat. Aquests espais, eren una excel·lent protecció contra les inclemències del temps. Amb el pas del temps, les balmes es van tancar amb murs de pedra,contribuint així a augmentar el grau de seguretat i benestar dels seus ocupants. Les primeres notícies que tenim de la gent que les van habitar fan referència als repobladors posteriors a la reconquesta d'aquestes terres als àrabs. Algunes d'aquestes balmes es van utilitzar fins a mitjans del segle XX, quedant després en desús. | 41.7378800,1.5036100 | 375564 | 4621756 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43069 | Forn del Bosc del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-del-nadal | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Pràcticament no es conserva cap estructura. | Forn de calç situat a peu de camí que ens porta al Bosc del Nadal, es troba en estat de ruïna i ha perdut la seva coberta. Observem les restes dels murs perimetrals, es pot intuir una planta rectangular amb la façana orientada al nord, on es troba la boca del forn, que és amb arc apuntat. El parament del forn està format per pedra de diferents mides, disposada en fileres i lligada amb morter de calç i argamassa. L'interior està ple de sediments i vegetació. És possible que hi hagués una teuleria. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-93 | El Soler | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX quan es construeix la casa del Bosc del Nadal. | 41.7379000,1.4670800 | 372526 | 4621812 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43069-foto-08036-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43069-foto-08036-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43069-foto-08036-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat de la Masia del Bosc del Nadal. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43074 | Forns de la Negrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-la-negrera | XV-XIX | Pràcticament s'han perdut tots els forns degut a les obres de desdoblament de l'Eix Transversal | A peus de l'Eix Transversal a l'alçada del km 102 aproximadament, s'hi localitzaven 6 forns de planta circular d'uns 2-3 metres de diàmetre i recoberts interiorment de soldó refractari. Actualment solament es poden observar les restes d'alguns d'aquests forns a peu del camí paviment de formigó, a banda i banda d'aquest, integrats en el marge. Es tractaven de forns de ciment, molt característics en aquesta zona. El ciment s'obtenia mitjançant la cocció en els forns de capes de pedra procedents de les pedreres pròximes i com a combustible s'emprava el carbó. El ciment resultant es dipositava a la part inferior dels forns i a traves d'unes mines subterrànies s'extreia per portar-ho a un centre de refinament. | 08036-98 | El Soler | Amb motiu de les obres de construcció del tram Ferran-Mirambell de l'Eix Transversal es modificà el traçat d'un camí de terra que mena a la masia del Bosc del Nadal des del pk 35 de la carretera C-14-12. Aquestes obres van suposar aixecar el camí uns 4 metres sobre la cota inicial, cosa que va implicar el cobriment d'alguns d'aquests i la destrucció parcial d'altres. | 41.7379200,1.4789700 | 373515 | 4621796 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43074-foto-08036-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43074-foto-08036-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43074-foto-08036-98-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | . | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43073 | Ciments de la pujada del Bosc del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ciments-de-la-pujada-del-bosc-del-nadal | XX | Algunes estructures estan ensorrades, i la vegetació cobreix gran part de les construccions. | Els ciments, són les restes d'una antiga i enrunada casa que s'utilitzava com habitatge per als treballadors del ciment. Està envoltat de camps de conreu i matolls, fent que la vegetació cobreixi gran part de l'interior. És un edifici de planta quadrada, orientada a migdia, estructurat en planta baixa i pis. Presenta una coberta a doble vessant. Tant a la façana sud com la nord, hi ha unes petites estances adossades a l'edifici. Aquestes estances annexes, estan en procés de ruïna, fent que la coberta hagi estat ensorrada. Els murs estan obrats a base de carreus de pedra vista disposats a filades horitzontals, combinant amb el maó, al mateix temps que en algunes parts estan arrebossades. | 08036-97 | El Soler | 41.7382000,1.4786600 | 373489 | 4621828 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43073-foto-08036-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43073-foto-08036-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43073-foto-08036-97-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43113 | Barraca del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-llado | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es troba situada a uns 200 metres a l'oest del nucli de Dusfort. Es tracta d'una barraca de planta quadrada feta amb petits carreus de pedra irregular sense morter. Presenta una coberta amb falsa cúpula. Té l'entrada orientada al sud amb una llinda de pedra. Les parets s'edificaven de manera normal, i quan s'abasta l'altura desitjada, amb les pedres planenques s'inicia el tancament d'allò que haurà de ser la coberta col·locant-les en filades superposades, fent entrar cadascuna cap a l'interior. La coberta arrencava doncs, de les quatre parets com si es comencés una falsa cúpula seguint amb les mateixes precaucions de carregament per totes les bandes. Es troba envoltada de camps de conreu i el nucli de Dusfort. | 08036-137 | Dusfort | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7387400,1.4896700 | 374406 | 4621872 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43113-foto-08036-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43113-foto-08036-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43113-foto-08036-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43075 | Pont dels Ciments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-ciments | XX | L'estructura es troba en un bon estat de conservació. El paviment però, està cobert de vegetació. | El pont dels ciments està situat sobre el Torrent Bo, a uns 100 metres al nord de la pista al Bosc del Nadal. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions i un sol ull. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra. L'ull del pont és d'arc rebaixat, queda emmarcat amb rajol. La part superior, degut al seu desús esta coberta per la vegetació. | 08036-99 | El Soler | Aquest pont es va construïr al primer terç dels segle XX per facilitar el pas i el transport dels ciments i les pedreres d'aquesta zona. | 41.7388300,1.4794200 | 373554 | 4621897 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43075-foto-08036-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43075-foto-08036-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43075-foto-08036-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43173 | Fons documentals de les Parròquies de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-les-parroquies-de-calonge-de-segarra | XVI-XX | <p>El fons corresponent a l'arxiu de Santa Fe de Calonge està format per més d'un centenar de volums, amb una documentació molt rica en qualitat d'informació i variada que data des del segle XVI fins al segle XX. Cal esmentar, l'existència de sèries senceres de documentació (baptismes, matrimonis, defuncions, notarials…) des de finals del segle XVI fins la segona meitat del segle XIX. Això ens fa pensar que aquest fons havia sigut retirat de Calonge (no en sabem la data). Per la qual cosa, a la parròquia només hi restaven els darrers volums, i segurament són els que es van perdre durant la Guerra Civil. -Baptismes (1580-1856), 5 unitats documentals, paper. -Confirmacions (1829-1881), 2 unitats documentals, paper. -Matrimonis (1592-1856), 5 unitats documentals, paper. -Defuncions (1580-1856), 3 unitats documentals, paper. -Vària Sacramental (1906-1915), 2 unitats documentals, paper. -Misses, aniversaris i celebracions (1580-1869), 10 unitats documentals, paper. -Obra (1715-1930), 3 unitats documentals, paper. -Visites Pastorals (1645-s.XX), 4 unitats documentals, paper. -Consueta (1715-1940), 3 unitats documentals, paper. -Comptes i factures (1622-1800), 3 unitats documentals, paper. -Llevadors de rendes (1570-1900), 23 unitats documentals, paper. -Fundacions, Causes Pies i llegats piadosos (1593-1804), 2 unitats documentals, paper. -Correspondència (1553-1887), 1 unitat documental, paper. -Confraries (1717-1594), 2 unitats documentals, paper. -Manuals Notarials (1501-1879), 15 unitats documentals, paper. -Capítols Matrimonials (1539-1817), 4 unitats documentals, paper. -Testaments (1551-1882), 13 unitats documentals, paper. -Processos (1580-1788), 7 unitats documentals, paper. -Registres de documents (1561-1800), 2 unitats documentals, paper. -Vària notarial (1687-1800, 1561-s. XVIII), 2 unitats documentals, paper. -Impresos(1757-1898), 1 unitat documental, paper.</p> | 08036-197 | Calonge de Segarra | <p>L'arxiu parroquial és el responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia. Per tant, aplega tota la documentació referent al funcionament de la parròquia, els llibres sacramentals i documentació notarial. A més a més, del funcionament diari d'una parròquia tant de caràcter litúrgic i religiós, com a fruit de l'administració diària i quotidiana de la parròquia i de les seves rendes. Entre 1545 i el 1563, l'església catòlica, celebrà el Concili de Trento amb l'objectiu de crear uns acords i unes reformes que afectaran en l'obligat compliment dels registres dels llibres sacramentals a totes les parròquies catòliques. Arran d'això, aquests llibres es composaran de llibres de baptisme, confirmació, matrimoni, defuncions i compliment pasqual. Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesiàstics, han sofert moltes pèrdues i trasllats de documentació. Tot això bé relacionat perquè durant la Guerra Civil, l'arxiu parroquial de Calonge, varen amagar una part de la documentació en un nínxol del cementeri. No obstant, un cop finalitzada la guerra, els llibres no es van poder recuperar degut a les goteres, s'havien fet malbé i eren irrecuperables. L'any 2008, al museu del monestir de Santa Maria de l'Estany es va trobar un important fons documental, entre el qual va sorgir molta documentació pertanyent a l'antic arxiu parroquial de Santa Fe de Calonge. Aquest fons va ser dipositat a l'Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic on fou ordenat i catalogat.</p> | 41.7392300,1.4952500 | 374871 | 4621918 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43182 | Fons fotogràfic de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-calonge-de-segarra | XX | Conjunt d'unes 50 fotografies de diversa procedència. És un fons que no està catalogat ni ordenat. Els originals els conserven els seus propietaris, però l'Ajuntament de Calonge de Segarra va poder escanejar-ho i es conserven en format CD en les dependencies de l'Ajuntament. Compren un àmbit cronològic que arrenca de principis del segle XX fins a l'any 1981 del mateix segle. La temàtica principalment és de l'activitat agrària o imatges de l'escola. | 08036-206 | Escoles Dusfort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Durant els darrers anys, l'Ajuntament ha anat recopilant imatges antigues del municipi entre els veïns, per tal de preservar part del patrimoni documental i la memòria del municipi. | 41.7392400,1.4952700 | 374873 | 4621919 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43182-foto-08036-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43182-foto-08036-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43182-foto-08036-206-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43186 | Costumari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari | AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. I, pàg 238. AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. V, pàg 626. | Ja no es realitzen. | Al Costumari Català realitzat per Joan Amades, s'hi recullen dues tradicions de Calonge de Segarra. La primera és recull a la pàgina 238 del Volum I que tracta sobre tradicions que es realitzen a l'hivern. Aquesta referida a la data de Sants Innocents, Diu lo següent: 'A Calonge de Segarra elegien un rei dels fadrins que anava tot vestit d'oripell i portava corona. Assumia tota l'autoritat de la població i tothom havia d'obeir-lo. Imposava diferents tributs que destinava al culte del sant patró i a una fontada de la fadrinalla' El següent recull el trobem a la pàgina 626 del volum V. Tracta sobre el dia de Tots Sants, i diu lo següent: 'En havent sopat, totes les famílies de Calonge de Segarra acudien a l'església i portaven una grossa coca amb una candeleta encesa a cada cap. Després de la funció religiosa i al punt de la mitjanit, el sacerdot beneïa les coques. Aleshores organitzaven com una processó integrada per tot el poble presidit pel sacerdot. La comitiva s'encaminava vers el cementiri, separat de la parròquia. Cada família s'asseia damunt de la seva fossa i es menjava la coca entre tots els familiars'. | 08036-210 | Calonge de Segarra | Aquestes tradicions actualment ja no es realitzen. | 41.7392400,1.4952700 | 374873 | 4621919 | 08036 | Calonge de Segarra | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 43070 | El Bosc del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-del-nadal | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII/XIX | Es tracta d'un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que té funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Es troba situada a tocar de l'Eix Transversal, en un camí que porta fins a Conill. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. La façana d'ingrés a l'edifici que es situa al sud-est, és l'única que ha estat restaurada. La coberta és a dues vessants ( sud-oest/nord-est) amb teula àrab. La façana d'ingrés presenta una entrada amb senzills brancals de pedra i un arc escarser, modificat posteriorment amb una llinda plana per reforçar-ho. A la planta de pis, presenta una finestra amb brancals, llinda i àmpit de pedra. Finalment a la zona de golfes, presenta una petita finestra. A la façana sud-oest, s'observen diverses modificacions en la façana, que han afectat sobretot en les obertures, on tenim finestres amb brancals i llinda de pedra, finestres amb llinda de fusta, finestres que s'han ampliat, i una finestra que s'ha tapiat. La façana nord-oest, té un cos de construcció més moderna adossat a la planta baixa, i una petita finestra a la planta de pis. Finalment, la façana sud-est hi té un cos adossat que tenia funcions agrícoles i ramaderes, però que part d'aquesta es va reconvertir en habitatge. A l'interior, cal destacar-hi el celler amb parets de carreus de pedra i volta de canó de maons, al qual s'hi accedia per unes escales de pedra. Al sud-est del conjunt hi trobem un altra construcció que tenia també funcions agrícoles i ramaderes. Per últim citar, un pou situat a tocar de l'Eix Transversal. L'entorn més immediat es caracteritza per l'Eix Transversal, camps de conreu i bosc. | 08036-94 | El Bosc del Nadal. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'una propietat de Cal Nadal del Soler. Els Nadal eren la casa més important del Soler i una de les més importants de Calonge, per no dir la més important. La casa començarà a denominar-se cal Nadal, va estar ben relacionada i mostrà una supremacía important. Al llarg dels segles XVII i XVIII pràcticament monopolitzarà el càrrec de batlle (Joan Nadal, Damià Nadal, Ramon Nadal, Ramon Nadal Aguilera, …). La seva posició farà que sovint actuïn com a representants o procuradors dels carlans, o que del XVII al XIX col·loquin molts fadristerns com a pubills en cases de la rodalia. En terres de la seva propietat més allunyades del Soler crearan un corral i després una masoveria, el Bosc del Nadal. | 41.7392500,1.4679900 | 372604 | 4621960 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43147 | Escoles de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-dusfort | XX | A peus del carretera que surt al trencall de la C-1412 per accedir al nucli de Dusfort, hi trobem l'edifici que actualment és seu de l'Ajuntament de Calonge i restaurant, però que es va construir durant la 2a República per allotjar-hi les noves escoles de Dusfort. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, i d'una extrema senzilla des del punt de vista arquitectònic. Els accessos als diferents espais es situen davant la carretera. | 08036-171 | Escoles Dusfort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Les escoles de Dusfort es van construir durant la Segona República. | 41.7392800,1.4953000 | 374875 | 4621923 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43147-foto-08036-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43147-foto-08036-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43147-foto-08036-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | El seu interès recau pel moment històric en que es va construir, i no tant per la seva arquitectura. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43150 | Auca d'en Nicolau Pistoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-den-nicolau-pistoler | XX | Auca amb 20 petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda escrita en vers fent un rodolí, disposades en un full de cartolina DINA3, que fan referència als diferents episodis de la vida d'en Nicolau Pistoler. A les estampetes hi diu el següent: A Calonge de Segarra, passà un fet que ara se us narra. / En temps dels feudals barruts, imposaven forts tributs. / Es cuidava del recapte, un fadrí de molt bon tracte. / Li deien el Bon Nicolau, perquè deixava la gent en pau. / Perdonant deutes i atrassos, enfurí als feudals grassos. / El tancaren a presó, com si fos un malfactor. / Però el carceller encarregat era un deutor perdonat. / I el lliurà de la garjola dant-li a més la pistola. / En Nicolau passà a ser, en Nicolau Pistoler. / El feren cap d'una colla, per combatre als de l'olla. / Les carrosses assaltaven i ben nusos els deixaven. / El botí que així obtenien al capellà el cedien. / I aquest l'anava donant als més pobres del voltant. / Tot això ho van celebrar fent cada any un bon sopar. / Un cert any tant s'atiparen, que per feixucs els caçaren. / Executats a la forca, Nicolau fugí en la fosca. /Nicolau en quedà sol, decidí buscar consol. / I al Santuari del Miracle, la pistola deixà a l'acte. / Des llavors tant bé es portà que a ningú li faltà pa. / D'aquí ve que a Calonge per Pasqua a l'endemà es don pa a tothom que hi va. L'auca tracta de la història llegendària del bandoler Nicolau Ballester i Comaposada, fill d'una família benestant de l'Alta Anoia, situat en uns temps d'agitació i violència a causa de la inestabilitat de guerres entre nobles, i entre bandositats. La petita aristocràcia empobrida als segles XVI i XVII per a mantenir els seus privilegis heretats del feudalisme imposaven els seus tributs, és així com s'hi dedicava el nostre protagonista, en recaptador d'impostos. Però en ser conscient de la situació es va rebel·lar i lluità en diferent bàndol. D'aquesta manera, es convertí en cap de colla de bandolers, passant a ser conegut amb el sobrenom d'en 'Nicolau Pistoler'. De fet, el bandolerisme va ser un fenomen del segle XVI que va marcar absolutament la vida econòmica i social de l'època. Així doncs, es presentà com un bandit generós, assaltant a la noblesa per a repartir-ho als més necessitats. Però aquestes intrèpides accions van tenir com a resultat la detenció, i execució dels bandolers al Turó de la forca, ben a prop de l'actual cementiri de Calonge de Segarra, on encara hi queden restes ben visibles d'aquest instrument d'execució. Tret del nostre bandoler, que va tenir la gran sort de no ser mai detingut, és per això que acabà de passar els seus dies reclòs al Santuari del Miracle, sumit en una profunda meditació. | 08036-174 | Ajuntament de Calonge de Segarra | Les històries de l'auca tracten sobre el bandoler Nicolau Ballester i Comaposada, fill d'una família benestant de l'Alta Anoia, i el seu context històric situat en uns temps d'agitació i violència a causa de la inestabilitat de guerres entre nobles, i entre bandositats. La petita aristocràcia empobrida als segles XVI i XVII per a mantenir els seus privilegis heretats del feudalisme imposaven els seus tributs, és així com s'hi dedicava el nostre protagonista, en recaptador d'impostos. Però en ser conscient de la situació es va rebel·lar i lluità en diferent bàndol. D'aquesta manera, es convertí en cap de colla de bandolers, passant a ser conegut amb el sobrenom d'en 'Nicolau Pistoler'. De fet, el bandolerisme va ser un fenomen del segle XVI que va marcar absolutament la vida econòmica i social de l'època. Així doncs, es presentà com un bandit generós, assaltant a la noblesa per a repartir-ho als més necessitats. Però aquestes intrèpides accions van tenir com a resultat la detenció, i execució dels bandolers al Turó de la forca, ben a prop de l'actual cementiri de Calonge de Segarra, on encara hi queden restes ben visibles d'aquest instrument d'execució. Tret del nostre bandoler, que va tenir la gran sort de no ser mai detingut, és per això que acabà de passar els seus dies reclòs al Santuari del Miracle, sumit en una profunda meditació. La fama popular adquirida durant anys va ser recollida en aquesta auca que glossava les seves gestes. A més, la figura èpica del bandoler és encara viva dins l'imaginari contemporani, perpetuat modernament gràcies a la televisió i el cinema. N'és un bon exemple, el programa de TV3 'Persones Humanes' presentat per Mikimoto el qual va fer una sèrie còmica del 'Sant Nicolau Pistoler'. | 41.7392900,1.4953100 | 374876 | 4621924 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43150-foto-08036-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43150-foto-08036-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43087 | L'Escura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescura | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Ha estat restaurada | Es troba situat en una zona aturonada a peus de la pista asfaltada que porta del nucli del Soler a Pujalt. Format per l'edifici principal i diversos coberts agrícoles. Ca l'Escura és una de les masies més antigues del terme municipal, i prova d'això es l'evolució arquitectònica que ha tingut al llarg dels segles . L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Cal esmentar que la façana principal ha estat restaurada recentment, i presenta els carreus rejuntats amb argamassa de ciment i sorra. La resta de façanes estan arrebossades, tot i que en alguns punts és visible la pedra, sobretot en les cantoneres. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa a la façana oest amb una entrada a la planta baixa. En aquesta façana hi trobem elements que ens situen en els inicis de la casa, ja que a la part superior de la façana hi trobem una finestra amb brancals i llinda de pedra, on hi trobem incisa la data de 1626. A la seva dreta, hi trobem una finestra geminada. La façana sud, presenta diverses finestres amb llinda de fusta repartides per la façana. A la planta baixa hi trobem una entrada amb arc lleugerament rebaixat. Sobre l'arc hi trobem la inscripció de ' AQVESTA OBRA CES PRINCIPIADA AL MES DE ABRIL DE ANI 1688'. En una de les plantes de pis hi trobem un galeria amb una obertura amb arc de mig punt que dona accés a una balconada. La façana est, presenta un cos adossat a la planta baixa que ocupa la meitat de la façana. Aquest cos, amb coberta a una vessant, presenta l'entrada a la façana oest amb un arc de mig punt adovellat. A sobre hi té la inscripció de ' N S 1952”' Tot, i això encara són visibles diferents elements d'interès com una antiga canalera de pedra a la part superior de la façana suportada per mènsules. Altres elements són una finestra amb brancals i llinda de pedra, i una gran contrafort. Finalment, la façana nord hi trobem tres cossos adossats a la planta baixa, el del centre és contemporani a l'edifici, i els dos laterals són més moderns. A la planta de pis s'observen diferents finestres, essent la més destacada la central que sembla que aprofita una llinda d'un altra construcció. Davant de la façana d'accés, hi trobem un cos a mode d'entrada que dona accés a l'espai d'accés a l'edifici, i a unes edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-111 | L'Escura. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. La seva situació elevada tancant la quadra de Tapioles fa pensar en la possibilitat d'una antiga fortificació o casa forta. Al segle XVII pertany a Antoni Argullol, negociant de Calaf, i després al seu fill el Dr. Francisco Argullol i Molins, més endavant passa als Jordana. Al segle XX els Alsina (actuals habitants i propietaris), que ja n'eren masovers compren la propietat. | 41.7393000,1.4411500 | 370372 | 4622006 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43110 | Estructures del Cim del Bosc dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-del-cim-del-bosc-dels-avellaners | No es poden observar estructures visibles, simplement blocs de pedra dispersos. | En la part més alta del Bosc del Avellaners i envoltat d'una expesa vegetació i arbrat s'hi localitzen les restes d'una possible torrella medieval. A mesura que ens apropen al cim, l'enderroc és més visible, observant-se blocs de pedra irregular més o menys treballats. Les vistes que es tenen des d'aquest indret no farien descartar aquesta possibilitat, ja que en aquesta zona era comú la construcció de torrelles en les parts més altes. | 08036-134 | Dusfort | No seria descartable que en aquest indret hi hagués hagut una fortificació o torrella medieval. La seva ubicació on es pot divisar gran part del territori i altres castells de l'entorn ens podrien confirmar aquesta possibilitat. | 41.7393900,1.4837100 | 373912 | 4621953 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43110-foto-08036-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43110-foto-08036-134-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Es díficil poder interpretar les estructures, ja que tot i que s'observen nombrosos blocs de pedra a mesura que ens apropem al cim, la dispersió dels mateixos i la vegetació dificulten la seva interpretació. El nom ve donat per estar situat a la part més alta del Bosc dels Avellaners, i per diferenciar-ho del jaciment del Bosc dels Avellaners. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43109 | Bosc dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-avellaners | Altres / Memòries i informes / Memòria prospecció arqueològica projecte nou traçat carretera C-1412 Prats de Rei ' límit Segarra (Anoia): Arxiu Servei d'Arqueologia. Altres / Memòries i informes / Memòria: prospecció superficial al desdoblament de la C-25, Tram: Les Oluges-Manresa (1/2005). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Fotogràfica / Foto Color / Foto color a la memòria de la prospecció presentada per Jairo Martín al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | No s'observa cap element. | En un camp de cereals proper al paratge conegut com Bosc dels Avellaners, no molt lluny de la carretera, es van recollir en superfície diversos fragments de material ceràmic: CSCA 1: Una vora de gerra ibèrica de cocció oxidat. Tipus 'coll de cigne'. CSCA 2: Fragment informe d'àmfora itàlica CSCA 3: Fragment informe de ceràmica ibèrica de cocció mixta, pasta tipus “sandwich”. CSCA 4: Fragment informe de ceràmica ibèrica de cocció oxidant. CSCA 5: Fragments informes de ceràmica ibèrica de cocció reductora. No és possible observar cap estructura ni cap concentració clara de material arqueològic, tot i que es podria marcar una àrea de dispersió de 25 m de radi des del centre aproximat del camp. Aquests fragments ceràmics permeten situar el jaciment entre el segle III aC i el II dC, sense més precisions. | 08036-133 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | 41.7394200,1.4860800 | 374109 | 4621952 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43192 | Gres Catalán | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gres-catalan | XX | Al sud-est del nucli de Dusfort, tocant a la C-1412 es situa el complex industrial de Gres Catalán. Es caracteritza per una successió de grans naus rectangulars de gran llargada orientades d'est a oest (uns 300 metres aproximadament). Les edificacions estan alçades amb maons i amb coberta a dues vessants. Els edificis situats al sud, s'utilitzen com a oficines i exposició, i la resta com a magatzem i producció. Cal destacar-hi l'edifici de formes rectangulars i cúbiques folrat amb rajola marró que es troba a l'inici del recinte. A l'altre costat de la carretera, al costat de l'antiga bòbila, hi trobem altres dependències del complex, avui en dia en desús. | 08036-216 | Dusfort | L'any 1869 va néixer a Òdena Vicenç Sugrañes i Solé, fundador i creador de l'empresa familiar que a l'any 1971 es conegué comercialment com a Gres Catalán. No obstant, abans d'arribar a aquesta data diferents foren els episodis que l'explotació familiar hagué de superar. 50 anys abans, a l'any 1921, Vicenç Sugrañes va comprar els terrenys que tenia arrendats al preu de 2500 pts. Terrenys en què l'any 1911 havia construït un forn primitiu per coure ceràmica. En aquells moments la producció ceràmica de teules i totxanes, així com el forn de llenya, era totalment manual. Amb la mort de Vicenç Sugranyes 5 anys després, fou el seu fill, Isidre Sugrañes qui continuà la explotació familiar. Passada la Guerra Civil s'inicia un procés d'expansió de l'empresa, segurament afavorida per la reconstrucció dels estralls de la Guerra. A l'any 1942, es construeix una nova bòbila que augmenta la producció a les 30 tonelades diàries de material. Aquest augment implicà una modernització i mecanització del procés de fabricació i cocció. A l'any 1955, la mort d'Isidre Sugrañes deixà a mans dels seus tres fills, que s'encarregaren de construir una nova bòbila de tres pisos. A partir d'aquí, amb la recuperació econòmica dels anys 1960, s'inicià l'especialització de l'empresa, vivint el seu gran moment a finals dels anys 90 del segle XX i principis del s. XXI amb l'expansió immobiliària del país. Amb la punxada de la bombolla immobiliària, l'empresa va entrar en una crisi l'any 2010 que ha posat en entredit la seva viabilitat futura. | 41.7395800,1.4987300 | 375161 | 4621952 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43192-foto-08036-216-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml