Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43002 | Els Pilots de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pilots-de-dalt | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Es troben totes les façanes arrebossades. La coberta és a tres vessants ( nord, sud-est i sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa a l'oest, i presenta una entrada a la planta de pis amb arc de mig punt. A la resta de façanes només cal destacar-hi les cantoneres amb carreus ben treballats, i algunes finestres amb els brancals i llindes a pedra vista. Adjunt a la façana oest, hi trobem una edificació més annexa que representa una ampliació de l'habitatge. La part posterior està feta amb maons. La resta d'edificacions que trobem a l'entorn estaven destinades a l'ús agrícola i ramader, i actualment es destinen a magatzems. Davant de la façana nord, hi trobem una cavitat excavada al sòl, que havia estat un femer. Per davant passa la carretera B-300, i l'entorn més immediat són boscos d'alzines i camps de conreu. | 08036-26 | Els Pilots de Dalt. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | El lloc dels Pilots apareix documentat des de l'edat mitjana, si bé en molts moments no queda clar si es refereix al mas concret o és un topònim més genèric. Trobem diverses famílies a l'indret (Closa, Balaguer, Santdiumenge, Vidal, Puigpelat), però l'única família que podem confirmar amb continuïtat i com a habitants i possessors de mas són els Closa dels Pilots. Els Closa dels Pilots són una família important.... si bé sembla que a cavall dels segles XVII i XVIII comencen a vendre o empenyorar terres o parts de casa per pagar dots, deutes, etc., de manera que trobem moltes persones amb possessions del “mas Closa dels Pilots”: Alsina, Argullol, diversos Closa, etc. De tots aquests podem destacar el Dr. Francesc Abadal de Calaf, que el 1726 en posseeix terres i una caseta, segurament de nova construcció, (els Pilots de Baix) i Francesc Miquel i Folch, negociant de Calaf, que acabarà comprant bona part del mas. Posteriorment l'heretarà un nebot Monfort, després Milans del Bosch i finalment Sesarrain que a mitjans segle XX el vendran als Fitó, propietaris actuals, els quals ja n'eren masovers. | 41.7782000,1.5012100 | 375442 | 4626236 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Les reformes posteriors han desfigurat les característiques de la construcció original. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43003 | Els Pilots de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pilots-de-baix | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | Ha estat restaurada recentment. | Edifici amb funció d'habitatge, i dues edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra. A la resta de plantes hi trobem finestres amb brancals i llinda de pedra, tots de nova construcció (imitant la tipologia de les masies típiques de l'entorn). A la resta de façanes, només destacar-hi una entrada de nova construcció que dona a una terrassa. Adjunt a la façana sud, hi trobem una edificació que tenia funció agrícola i ramadera, però que en una reforma recent, s'ha habilitat com a magatzem a la part inferior, i terrassa a la superior. L'edificació adjunta a la façana nord, és una construcció senzilla d'una planta, i coberta a una vessant (est), amb teula àrab. Té l'accés a la façana nord. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc d'alzines. | 08036-27 | Els Pilots de Baix. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Una escisió del mas Closa dels Pilots que compra el Dr. Abadal de Calaf. No sabem si la casa ja hi era o bé la feu construir el Dr. Abadal per posar-hi un masover. En morir el darrer Torrescassana (hereus dels Abadal) sense descendència, el seu patrimoni es va disgregar entre diversos parents, els descendents dels quals a mitjans segle XX van vendre els Pilots de Baix a la família Prat de la Molsosa, actualment cal Peremiquel dels Quadrells. | 41.7778100,1.5013500 | 375453 | 4626193 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43006 | Les Vidales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vidales | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | L'arrebossat de la façana principal s'està perdent. Les estructures verticals i la coberta encara es conserven. | Envoltada de camps de conreu, la masia les Vidales, és un edifici orientat a migdia de planta quadrangular, estructurat en planta baixa, pis i golfes. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud, els murs són de tàpia a més d'estar arrebossats, mentre que la resta de pedra vista estan obrats a base de petits carreus irregulars, disposats en filades horitzontals. Es correspon al tipus senzill de masia, s'ajusta a la tipologia de mas clàssic, estructuralment amb tres cossos paral·lels, el central més ample, perpendiculars a la façana principal. Hi ha pocs elements destacats en la resta de façanes, exceptuant el nivell del primer pis, que presenta diferents obertures amb llindes de fusta. Avui en dia, alguna d'aquestes finestres s'ha tapiat. A l'interior, molt malmès, es divideix en diferents estances les quals antigament havien estat un habitatge, però posteriorment es destinà com a espais pel bestiar. Actualment està abandonat i el seu estat de conservació és deficient. | 08036-30 | Les Vidales. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Segurament es tracti de l'antic mas Vidal dels Pilots. Al segle XVIII el compra Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol posseiran el mas fins al segle XX, que el vendran als Fitó, en aquells moments masovers, però més endavant, propietaris dels Pilots. | 41.7751800,1.4828700 | 373912 | 4625927 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43004 | Torremitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torremitja | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. No conserva la coberta i les plantes de pis s'han ensorrat. | Edifici de grans dimensions en estat ruïnós. S'observen diverses construccions annexes també en estat de ruïna. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que constava de planta baixa, planta de pis i golfes (actualment ensorrades). Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar, sobretot en la façana principal que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants(est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situava al sud, i presenta una entrada amb arc adovellat de mig punt, amb carreus de pedra verticals ben treballats. La porta de fusta, té incisa la data de 1861. A la resta de la façana hi trobem diverses finestres senzilles. A la façana est, no hi ha elements destacables, exceptuant un contrafort en un extrem, i una edificació adjunta posterior, que donava accés a unes altres dependències de la casa. A la façana nord, s'observa que les heures ocupen gran part de la façana. En un extrem d'aquesta, hi ha una obertura a la façana, on hi ha unes escales, que segurament donaven accés a la planta de pis de l'edifici. Des de dalt de les escales, es pot observar l'interior de l'edifici, on es pot veure que les plantes superiors s'han ensorrat. Cal esmentar, que a la planta baixa, entre la runa, es pot apreciar una arc apuntat. A la façana oest, cal destacar-hi un contrafort. Davant de la façana sud, hi ha una edificació de planta quadrada, també en ruïnes, que tenia usos agrícoles i ramaders. Uns 20 metres al nord, hi trobem una edificació que s'ha restaurat, i que s'utilitza pel bestiar. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-28 | Torremitja. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. Des del XVI trobem diverses famílies que l'habiten (Santdiumenge, Vidal), però no queda clar si són propietaris, masovers, moliners, etc. El 1726 pertany al Doctor don Ignasi Castellet, segurament avantpassat dels actuals propietaris, que resideixen a la rodalia de Vic. | 41.7742200,1.4934100 | 374786 | 4625805 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43005 | Molí del Torremitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-torremitja | XVIII | L'estat de conservació és deficient. Solament conserva la sala de moldre. La resta d'estructures han desaparegut. | El molí fariner de Torremitja, està situat prop de la masia que li dóna nom, mig enderrocada, just al sud. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions en runes, parcialment cobert de vegetació, del que es conserva alguns murs de l'edifici. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular. Cal destacar, l'obertura que dóna a una sala coberta en volta de pedra treballada de forma d'arc apuntat, on es conserva l'espai que ocupava la mola. La bassa es troba a la part sud-est, adossada al molí, on es poden veure part dels murs d'aquesta, que ens delimita l'espai que ocupava. No obstant, avui en dia està totalment coberta de terra. | 08036-29 | Calonge de Segarra | Aquest molí estava vinculat a la masia de Torremitja. Possiblment és posterior a la casa, essent el segle de construcció el segle XVIII (com altres molins de l'entorn). | 41.7738400,1.4932600 | 374773 | 4625764 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42998 | Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrescassana | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Ha estat restaurant recenment quasi tot el conjunt a l'any 2005. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Les façanes es troben totalment arrebossades, exceptuant la nord. Presenta planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. És una edificació amb una evolució arquitectònica important, tal i com es pot observar. L'accés actual es troba a la façana sud, i dona a la planta de pis. L'entrada es va modificar a inicis del segle XX, tal i com es pot observar amb l'ús del maons en els brancals i la llinda. A sobre de l'entrada hi trobem la data de 1799. A la resta de la façana observem petites finestres amb àmpit de pedra. Edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes, cobreixen la part inferior de la façana. La resta de façanes, presenten una gran nombre de finestres repartides per totes les plantes, algunes d'elles amb ampits de pedra. Davant de les façanes oest, hi trobem un petit conjunt de construccions agrícoles i ramaderes, fetes de pedra, però també amb ampliacions de maons. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreus i boscos. | 08036-22 | Torrescassana. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Antic mas Argullol, documentat des d'antic, possiblement d'origen medieval. Al segle XVI es diuen Ars, més endavant Balaguer i finalment Torrescassana, que s'acabarà fixant com a nom del mas. Al segle XX el compren els Marmi, propietaris actuals. | 41.7722000,1.5013000 | 375438 | 4625570 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42999 | Capella Caminera de Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-de-torrescassana | GARGANTE, Maria Llobregós informatiu, núm. 56 (Desembre 2012), pàgs. 24-27. | XVIII | Presenta fongs a l'arrebossat. S'ha perdut gran part de l'espai on hi havia la inscripció. | A tocar de la masia de Torrescassana hi trobem aquest oratori. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada al sud. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al cos hi trobem una inscripció que quasi no es conserva. Al capdamunt, s'obra la capelleta o oratori de la verge del Roser, pintada sobre rajola de ceràmica vidriada i policromada catalana. A la part inferior dreta, es llegeix l'artesà que signa l'obra, J. Guivernau. Aquesta fornícula està tancada per una reixa de forja que protegeix la imatge. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. | 08036-23 | Calonge de Segarra | No sabem amb exactitud l'any en que fou fet aquest oratori, però es molt semblant a dos oratoris pròxims ubicats al municipi de la Molsosa (Solsonès) fets als segle XVIII. Un es troba ubicat a la masia de Puigpelat (a 1.5 km) i l'altra a la masia de Can Jubert (4 km), que tenen en comú la característica de presentar inscripcions al pilaret posant de manifest que es tractava d'una obra patrocinada pel cap de la casa, com a mesura profilàctica. Aquesta capella estava ubicada al peu del camí i quan van fer l'Eix transversal es va traslladar de lloc al peu del nou camí. | 41.7721000,1.5005600 | 375376 | 4625560 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43001 | Pont de la Torre del Cargoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-torre-del-cargoler | XX | L'estructura del pont es troba en bon estat, simplement les baranes laterals presenten un estat de conservació deficient. | Pont del camí de Torrescassana a la carretera B-300, travessa el torrent de l'Arç. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé tres metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. Té unes baranes laterals deteriorades Es va realitzar un ampliació posterior per la banda est amb elements prefabricats de formigó per adaptar-lo als vehicles motoritzats. Es troba en bon estat de conservació. | 08036-25 | Calonge de Segarra | Possiblment en l'indret on hi ha aquest pont, des de l'Edat Mitjana hi hagi hagut una estructura per superar el Torrent de l'Arç. Les masies de Torrescassana i la Torre del Cargoler documentades ja en aquesta època, bé haurien de tenir un pas. A finals del segle XX, es va ampliar per a poder suportar el pas de vehicles motoritzats. | 41.7715100,1.5101500 | 376172 | 4625480 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Torre del Cargoler | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43000 | Torre del Cargoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cargoler | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. Des de fa uns vint anys aproximadament que no hi habita ningú i això es nota en la seva conservació, tant de l'estructura com de l'entorn, on la vegetació ha crescut considerablement. | Conjunt enturonat format per l'edificació principal i ampliacions posteriors d'aquesta. És de planta rectangular, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. L'entrada es trobava a la façana est, a la planta baixa. Actualment no s'hi pot accedir per l'extensa vegetació que hi ha. És tracta d'una entrada senzilla amb arc escarser. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament les finestres, que es caracteritzen per la seva austeritat. En el conjunt cal destacar-hi el darrer cos que es va annexar al nord, on hi ha elements d'interès com les tres obertures amb arc de mig que donen accés a una galeria, que conduïa a l'habitatge del cos central. També a la cara nord, una gran obertura amb arc de mig punt, que donava accés al paller. Davant d'aquest paller, encara es pot reconèixer l'era on es batia el blat. Altres petites edificacions, que se situaven davant de la façana est, configuren tot el conjunt arquitectònic. Se situa a peu del camí, en un entorn caracteritzat per camps de conreu i boscos. | 08036-24 | Torre del Cargoler. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | El mas del Carcoler apareix documentat des de molt antic (segurament d'origen medieval) i al XVI el trobem habitat i posseït per la família Torra que en consolidarà la denominació de Torra del Carcoler que encara perdura. Per aquestes dates és un mas important. La família exerceix el càrrec de batlle i estan ben relacionats amb altres famílies del terme i de la rodalia, on paguen i reben dots notables. Al XVII la Torra del Carcoler passa per herència als Montalar del mas Tribolví. El 1637 pertany a Esteve Miquel Montalar, beneficiat de Sant Jaume, si bé hi ha disputes amb altres parents. Al XVIII el trobem en mans del Dr. Joan Baptista Vilaseca, rector de Calonge. El 1753, el Dr. Felip Vilaseca (pvre.) ven el mas als Cortadelles, important família de comerciants de Calaf. Els Satorras de Calaf heretaran el patrimoni dels Cortadellas, i els seus descendents encara conserven la propietat de la Torra del Carcoler. | 41.7708000,1.5063600 | 375856 | 4625407 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | En la documentació antiga surt citada com a Torre Carcoler. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43099 | Horts de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-sant-pere-de-larc | XX | Presenta fongs en les estructures de formigó. | Al nord-est del nucli de Sant Pere de l'Arç, trobem una zona amb camps de conreus, on fins no fa gaires dècades hi havia nombrosos horts. Actualment s'hi pot observar algun hort, però res a veure amb el moment d'esplendor d'aquest indret. Els horts es trobaven paral·leles a un torrent, però l'aigua amb la qual es regaven els horts no provenia d'aquesta alçada del torrent, sinó d'una petita resclosa situada a tocar del camí. Aquesta resclosa es de formigó, però possiblement en el seu origen fos de pedra. L'aigua s'extreu del mateix torrent però uns metres més amunt on és canalitza l'aigua del torrent que circula al costat de la pista per que arribi fins a resclosa on s'acumula l'aigua a la bassa. | 08036-123 | Sant Pere de l'Arç | Aquest horts es van començar a utilitzar a prinicipis del segle XX, i es van utilitzar fins més enllà de la meitat del mateix segle. | 41.7676100,1.5219400 | 377145 | 4625030 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43099-foto-08036-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43099-foto-08036-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43099-foto-08036-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42991 | Cal Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba parcialment arrebossada essent visible els seus carreus. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i trobem l'entrada a la planta baixa. A sobre, a la planta de pis hi trobem un senzill balcó amb barana de forja. Les finestres que es troben repartides per la façana són de grans dimensions, i amb llinda de fusta (sols visible en les dues de la part superior de la façana). A la resta de façana les obertures es caracteritzen per seguir els mateixos paràmetres que a la façana principal. A la façana est, hi trobem un cos annexat, de dues plantes, que tenia funció agrícola i ramadera. La coberta d'una sola vessant, segueix la mateixa orientació de la casa. Davant de la façana principal hi trobem el que havia estat l'era, on encara es pot observar part de les rajoles que hi havia. Aquest espai es trobava tancat per un mur que ho separava de l'exterior. L'entorn es caracteritza per camps de conreu . | 08036-15 | Cal Castell. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | A principis del segle XX la família Vila, propietària del Castell de Calonge van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del Castell. | 41.7670500,1.4822000 | 373840 | 4625026 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43061 | Cal Miquel de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-de-la-serra | XVIII/XIX | Es troba en un procés d'enrunament bastant avançat. | Edifici en procés de ruïna, es troba situat damunt d'un turó, al nord de Sant Pere de l'Arç. És de planta rectangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan obrats en carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Presenta algunes estructures menors al seu entorn, també en estat de ruïna. La coberta, que no es conserva, era a dues vessants (est i oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es troba orientada al sud, presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta i a la seva dreta hi trobem una petita espitllera. A la planta de pis s'hi observa una finestra amb una gran llinda de pedra i a la seva esquerra hi havia una altra finestra on no es conserva la llinda, ja que la part superior de la façana es troba enderrocada. La façana nord té un accés a la planta de pis amb una llinda de rajol afegida posteriorment. Aquesta façana s'integra en el terreny aprofitant el desnivell d'aquest, essent només visible a partir de la planta de pis. La façana oest presenta dues finestres, a la planta de pis hi ha una edificació adjunta, de planta quadrada, on hi trobem l'antic cup de vi on encara s'hi pot observar els rajols de ceràmica a les parets. Al costat del cup de vi, hi trobem les restes del forn de pa que no conserven la volta. L'interior de l'edificació està totalment en runes, es pot observar la boca del forn, que es troba a l'interior d'un espai amb volta de canó. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i massa forestal. | 08036-85 | Cal Miquel de la Serra. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7662400,1.5182900 | 376839 | 4624884 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43061-foto-08036-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43061-foto-08036-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43061-foto-08036-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43007 | Molí de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-morera | RIBA GABARRÓ, Josep. Els molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. Miscellanea aqualatensia 7. 1995. págs. 337-348 | XVIII | Es conserva la petita estructura del molí, però no la bassa que està integrada en un camp de conreu. | Aquest molí es troba en un camp situat entre Cal Suau i la Morera. Es tracta d'una edificació de petites dimensions i de planta rectangular. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregulars en filades horitzontals, essent els de les cantoneres i l'entrada de dimensions més grans. Totes les façanes exceptuant la d'ingrés es troben cobertes de terra, fet que ens pot fer confondre aquesta edificació amb una cabana de volta típica de la Segarra. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, direcció a un petit torrent que trobem a tocar del molí. Aquesta consta d'un portal adovellat amb grans carreus de llinda pràcticament plana. A l'interior es pot observar una volta de canó ben definida. No es conserva cap altre element més del molí. | 08036-31 | Calonge de Segarra | Es probable que es tracti d'un segon molí del que havia estat conegut com el Molí de la Senyora. La gent de l'indret el situava en aquest emplaçament però, que havia estat completament enrunat per ampliar el camp de conreu. Es curiós que la gent de les masies pròximes no coneguessin l'existència d'aquest molí, essent confós per una barraca. La jurisdicció senyorial del castell i terme de Calonge pertanyé als nobles del castell de Cardona i per tant el nom del molí li pervindria de les relacions singularitzades amb alguna vescomtessa, comtessa o duquessa de Cardona. | 41.7657400,1.4776800 | 373462 | 4624887 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43023 | El Tossal de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tossal-de-la-gavatxa | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Es troba en un estat ruïnós tot el conjunt. | Situat al cim d'un turó on es pot divisar una gran extensió de territori es troben les restes del que havia estat una masia important o casa forta del municipi, degut a la seva situació i a les seves dimensions, que li atorguen una monumentalitat pròpia d'un castell. Es tractava d'una edificació que tenia funció d'habitatge, i diverses construccions annexes que possiblement tenies funcions agrícoles i ramaderes. L'edificació principal es troba situada a la part més alta del turó, i es troba pràcticament en ruïnes, restant només algunes parts dempeus dels murs exteriors, i alguns dels interiors que compartimentaven l'espai, a molt poca alçada. Aquests murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. A l'espai interior actualment hi podem observar l'enderroc, la vegetació i l'arbrat que hi està creixent. En l'estat actual, és complicat desxifrar el nombre de plantes, però es possible que respongués al patró comú de les edificacions de l'entorn, de planta baixa, planta de pis i una planta superior o golfes. La coberta, no es conserva i interpretar la direcció de les vessants es complicada, però podria ser nord-sud, per la orientació dels murs que encara resten dempeus. Cal destacar els grans contraforts que trobem a la façana sud, construïts per assentar l'edifici en el gran desnivell que hi ha al turó. Possiblement una entrada estigues al costat d'aquest contrafort, però a simple vista no es pot afirmar. Altres elements destacables, són un forn situat en un extrem de la façana nord, on encara es conserva la boca, i al seu interior una mitja volta feta de petits maons. A tocar del forn, però ja a la façana oest, hi trobem un gran cup de vi circular, on ja no es conserven les rajoles de ceràmica que folraven la paret. Davant de la façana sud, es troben les estructures que delimitaven unes construccions annexes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc, així com per les vistes de l'altiplà de la Segarra i el Prepirineu. | 08036-47 | Calonge de Segarra | Possiblement l'antic castell de Tapioles. També apareix documentat com a Castellsuau i mas Çavila o Savila. Al segle XVI és habitat pels Savila i hi entra un pubill Felip provinent del Soler. Més endavant hi trobem els Ferrer, i els Santjust i Ferrer. Hi havia una capella dedicada a ... Al segle XVIII és propietat dels Vilaseca i després dels Prats Vilaseca, apotecaris de Calaf. De les seves pertinences en va sortir l'Hostal d'en Blanc, més endavant Hostal de la Gabatxa o Gabatxa. | 41.7653000,1.4659200 | 372484 | 4624856 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42988 | Castell de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calonge | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII-XVII | L'estat de conservació és deficient. Pràcticament les estructures estan ensorrades i el procés de degradació és permanent. | <p>El Castell de Calonge, està situat a la part alta d'un turó molt a prop del petit nucli de Calonge. Actualment està força ruïnós. No obstant, en resten alguns punts que podem distingir. Destaquem una estança, de la més ben conservada, de planta rectangular amb dues portes d'accés. Situada al sector sud-est, coberta amb una volta de canó i il·luminada amb dues espitlleres orientades a la cara est. Aquestes estructures són construïdes amb uns murs exteriors irregulars, tot al contrari dels murs interiors, dels quals estan més ben treballats i col·locats en filades horitzontals. Al final d'aquesta sala hi ha una escala que descendeix al subsòl però que ara està tapada. A prop d'aquesta, hi ha una cisterna d'uns dos metres de diàmetre, avui coberta per la vegetació. Al sector oest s'hi troben les restes del basament d'una torre circular de defensa, al voltant del qual s'articularia el castell. Aquestes restes, corresponen a la part més antiga de tot el conjunt. Construïda amb un parament de carreus irregulars, però amb una disposició en filades horitzontals. Pel que fa a la resta, només queden en peu unes poques estructures, molt malmeses, que formen part d'altres dependències del conjunt del castell.</p> | 08036-12 | Calonge de Segarra | <p>Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de l'any 1010, en què el bisbe de Vic, Arnulf, germà del vescomte d'Osona-Cardona, morí en l'esmentat castell com a conseqüència de les ferides rebudes en l'expedició dels catalans a la Còrdova musulmana. A partir d'aquest moment el castell de Calonge de Segarra restarà sempre vinculat als vescomtes de Cardona. Així, en el testament sagramental datat l'any 1042- del bisbe Eriball, germà del vescomte Folc, apareix l'esmentat castell com una de les deixes que el citat bisbe fa al seu fill Folc. Amb tot, la castlania era posseïda per una nissaga cognomenada de Calonge com a feudataris dels Cardona. Al segle XII la propietat roman encara en poder dels Cardona. El 1156 Ramon de Cardona era el senyor, entre d'altres castells, del de Calonge. Aquest Ramon de Cardona en testar deixà aquesta fortalesa, juntament amb la de Fals, a la seva germana Dolça. Desconeixem el traspàs del domini de la propietat, però a la fi del segle XII l'esmentat castell restava en poder de la família Torroja, segons que consta en el testament de Ramon de Torroja, marit de Gaia de Cervera, datat l'any 1196. En aquest document Ramon de Torroja llegà l'esmentat castell de Calonge al seu fill Hug. Tot i això, aquesta propietat retornarà al patrimoni dels Cardona. Agnès, néta de Ramon de Torroja i hereva del seu oncle Hug, es casarà el 1217 amb Ramon Folc, amb la qual cosa el castell de Calonge passà al patrimoni dels Cardona. El 1220 Bernat de Cardona cedí a Pere Puigferner i a la seva filla Beatriu la quarta part i el delme del castell de Calonge. Al segle XIV el castell de Calonge passà a formar part del comtat de Cardona, creat el 1375. Vers el 1391 n'era el seu castlà Ramon de Fontanet. Els Nuix seran carlans fins a l'extinció de les senyories (XIX), però malgrat deixar de ser carlans continuaran posseint la propietat del Castell (castell i terres) com a plens propietaris fins a principis del XX. A principis del segle XX els Vila (àlies Brinco) compren als Nuix de Cervera el castell i les seves terres. Donat que el casalot del castell era desavinent i devia estar vellet, van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del castell, igual que uns anys més tard també se n'aprofità per construir la pallissa de Suau, motiu pel qual ha arribat tan malmès als nostres dies.</p> | 41.7642700,1.4808300 | 373721 | 4624719 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 42987 | Santa Fe de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe-de-calonge | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII--XVIII | Els elements exteriors es troben en un bon estat de conservació. A l'interior però, es poden observar algunes deficiències sobretot en les pintures de les capelles. La humitat puja pels murs de l'església fruit de la capil·laritat, i s'observa que les parts inferiors són les més afectades. Aquesta ha afectat no solament la capa pictòrica sinó també l'estuc. | L'església està situada al bell mig del petit nucli de Calonge, als peus de l'enrunat castell. El temple, es manté en un bon estat de conservació. Les seves notables dimensions corresponen a l'estil romànic tardà, tot i les seves variacions i reformes d'època moderna. Pel que fa a la seva arquitectura, és de planta de creu llatina, d'una sola nau orientada cap a llevant. A la capçalera hi trobem un absis quadrangular flanquejat per dues absidioles semicirculars més baixes. El transsepte i la nau principal estan coberts amb volta de canó. La nau estava il·luminada per dues finestres, a la façana sud, actualment tapiades. A l'interior, ressalta l'ornamentació: els motius florals i les decoracions de les voltes. A més, del recobriment d'algunes capelles de relleus aplicats de guix i de retaules d'estil barroc. Malgrat les reformes, l'edificació encara conserva trets originaris del romànic tardà així com una pica baptismal, o com alguna tapa sepulcral amb l'escut dels Castellolí. En aquestes noves reformes, es va aixecar un mur de separació de l'absis principal per allotjar-hi la sagristia. Avui en dia, ja no hi ha indicis d'aquesta. Respecte a la part exterior, els murs són obrats amb carreus de mides mitjanes i ben treballats. Al braç sud del transsepte es troba un curiós carreu esculpit amb la figura del cérvol i un floró, a més d'un altre carreu esculpit d'un rellotge de sol. Cal destacar també, la construcció d'una torre del campanar, de planta hexagonal, aixecada probablement durant el segle XVIII. La teulada és a doble vessant a dues aigües de teula àrab. A més a més, damunt del frontis encapçala una estela funerària antropomorfa. L'accés al temple es realitza per dues portes. Una d'elles, orientada al sud, data del 1765 a l'arc adovellat. Mentre que, el portal romànic, situat a ponent, conserva una arquivolta. | 08036-11 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Calonge. Inicialment exercí les funcions parroquials del terme del castell, les quals encara exerceix en l'actualitat. Aquesta església fou donada pels senyors del castell, els vescomtes de Cardona, a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. El castell de Calonge és documentat per primer cop l'any 1010 en el testament del bisbe Arnulf de Vic, membre de la família vescomtal cardonina. El testador deixà la meitat del seu castell de Calonge als seus nebots, els fills del vescomte Ramon. La primera notícia de l'església es troba en l'acta de consagració de l'església de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, realitzada el 1040, en la qual consta que entre les possessions de la canònica hi havia l'església de Calonge. Les funcions parroquials es troben confirmades en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on consta la parròquia de Calonge. Mentre que l'advocació de l'església no es comprova fins a l'any 1098, en què Arnau Oliba vengué a Ramon, sacre custodi de Sant Vicenç de Cardona, una peça de terra plantada de vinya, que Enric havia deixat a Santa Fe de Calonge per la seva ànima. L'any següent, Ramon i Bernat, fills de Rotuland, donaren a Santa Maria de Solsona la seva dominicatura que tenien al castell de Calonge, excepte el mas Sala, que era de Santa Fe. La vinculació amb la canònica de Sant Vincenç de Cardona es confirma en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1154, en la qual constava que l'església de Santa Fe de Calonge amb les seves capelles eren una possessió de la canònica de Sant Vincenç de Cardona. En l'actualitat encara té culte i continua exercint les seves funcions parroquials. | 41.7641000,1.4819500 | 373814 | 4624699 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-3.jpg | Legal | Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 96|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43175 | Baix relleu Santa Fe de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baix-relleu-santa-fe-de-calonge | XIII | S'observa un cert desgast en el contorn del relleu. | A l'exterior del braç sud del transsepte hi ha un carreu amb un relleu esculpit, l'únic element arquitectònic que presenta decoració i que podríem considerar gairebé contemporani a l'obra de l'església. El relleu és conformat per una figura de cérvol i un floró envoltats per un doble marc, l'interior a manera de corda en tres dels seus muntants (el superior és de perfil lineal) i l'exterior rectilini. El fet que aquest animal aparegui totalment aïllat de qualsevol context iconogràfic o d'altres representacions el fa absolutament estrany. | 08036-199 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | La figura del cérvol és prou coneguda dins el llenguatge iconogràfic medieval. És considerat l'animal que té com a enemic la serp, a la qual s'enfronta i es menja, i tot seguit cerca un broll d'aigua per a beure i així fer fora la serp que s'ha empassat: la interpretació simbòlica que els textos de l'època extreuen d'aquesta actitud (vegeu Malaxecheverriá, 1986, pàgs. 42-44, i Sebastián, 1986, pàgs. 33-37) és la del pecat o el mal i l'immediat penediment, la de la purificació mitjançant l'aigua de la saviesa divina. Partint d'aquest textos, la iconografia medieval sol incloure el cérvol bé en actitud de beure l'aigua d'un broll o bé la d'enfrontar-se a la serp. El cérvol de Santa Fe de Calonge, com veiem, no apareix representat ni bevent d'un broll d'aigua ni enfrontant-se a la serp. Tot el contrari, apareix en actitud potser de córrer, però més aviat estàtica, a manera de retrat o de retrat o de recordatori. L'únic motiu que l'acompanya és un floró, del tipus que apareix freqüentment acompanyant decoracions vegetals en els capitells al llarg dels segles XII, XIII i XIV i que prové de repertoris classicitzants. La figura del cérvol, generalment representat amb una gran cornamenta, com al carreu de Calonge, apareix en altres conjunts d'època romànica i fit i tot anterior, però sempre dins un programa iconogràfic. Així , en trobem als portals de Vilagrassa (la Segarra) i de Santa Maria de Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt) i en un capitell de Santa Maria de l'Estany, en aquest cas inscrit dins un cercle. En pintura mural el trobem al frontal d'altar procedent de Gèsera (Aragó) i conservat al MNAC-MAC (núm. Inv. 35702) i als conjunts murals de Sant Baudel de Berlanga (formant part d'una cacera), amb una cornamenta molt similar a la cel cérvol de Calonge, i de Sant Isidor de Lleó (enfrontat i lluitant amb un altre cérvol). El relleu de Calonge, fora de qualsevol context iconogràfic que l'envolti, resulta un xic estrany. D'una banda, per la manca d'elements que ofereixin una lectura iconogràfica clara, de l'altra pel fet que el carreu on apareix treballat resulta perfectament encastat dins l'obra de l'edifici. Un exemple semblant en què apareixen dos carreus amb un animal esculpit (lleó fantàstic) es troba a Sant Llorenç d'Espinavessa (Alt Empordà); es tracta de dues peces de factura romànica, tot i que reutilitzades en un construcció posterior (segle XVIII), per tant descontextualitzades del seu entorn originari. Cercar per al relleu de Calonge una justificació de tipus simbòlic, tot seguint els textos medievals tan importants en aquesta època i tan determinants dels programes iconogràfics, resultaria un xic forçat, ja que la figura del cérvol apareix sense cap mena d'elements que ens puguin dur a una lectura temàtica. En canvi cal tenir present que l'animal ha estat representat a manera de recordatori, o de símbol d'alguna cosa, potser d'una família o un llinatge importants, potser dels Cervera, el parentiu dels quals amb els Torroja a la darreria del segle XII i primer quart del XIII és documentat. El relleu, força allunya de qualsevol esquematisme i proper a un cert naturalisme, sobretot quant a l'anatomia del cérvol respon a una manera de fer dintre ja del segle XIII, potser d ela segona meitat. | 41.7640300,1.4819400 | 373813 | 4624691 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43175-foto-08036-199-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43189 | Rellotge de Sol de Santa Fe de Calonge I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-fe-de-calonge-i | No s'observa la numeració. | En la façana exterior dels sud de transsepte, s'hi localitza el gnòmon metàl·lic del que havia estat un rellotge de sol. Esta formada per una vareta i un suport. No s'observa cap tipus de numeració a primera vista. | 08036-213 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Es desconeix quan es va realitzar aquest rellotge de sol. | 41.7640100,1.4819900 | 373817 | 4624689 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43189-foto-08036-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43189-foto-08036-213-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43190 | Rellotge de Sol de Santa Fe de Calonge II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-fe-de-calonge-ii | L'estat de conservació és dolent. Les numeracions quasi no s'observen. | En la cantonera entre el portal d'accés de ponent i el de migdia, hi trobem un carreu a mitja alçada on hi aquest rellotge de sol. És semicircular sobre un marc rectangular ( el carreu), cisellat en la pedra, orientació sud, marques horàries a les hores amb numeració aràbiga. Possiblement sigui un carreu reaprofitat d'un altre indret. | 08036-214 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Es desconeix quan es va realitzar. | 41.7640100,1.4817700 | 373799 | 4624689 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43190-foto-08036-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43190-foto-08036-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 42990 | La Rectoria de Calonge. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-calonge | XVIII | L'estat de conservació és millorable. Tot i això l'ala est es troba en un estat de conservació deficient, i la coberta s'està començant a ensorrar. Les edificacions annexes, algunes d'elles s'estan ensorrant. | Edifici annex a la Església de Santa Fe, i que tenia funcions de rectoria d'aquesta. Consta de dos cossos que formen una 'L', essent possiblement el de més a l'oest el primitiu, i el de l'est una ampliació d'aquest. El cos principal consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria, deixant les cantoneres i les obertures als carreus ben escairats. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. L'accés original es situava a la planta baixa de la façana sud, amb una entrada amb brancals i llinda de pedra amb arc escarser. A la dovella central hi trobem la data de 1775. Aquesta entrada es troba a l'interior d'una galeria porxada amb dues obertures amb arc de mig punt amb maons, i una tercera que finalitza al cos adjunt. A la planta de pis, es torna a repetir la seqüència de la galeria porxada, però en aquest cas amb arcs escarsers. Per accedir aquesta espai, hi ha tres entrades amb brancals i llinda de pedra. L'accés actual el trobem a la façana nord, en una petita entrada a la planta de pis. El cos annexat per la façana est, consta també de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria, deixant les cantoneres i les obertures als carreus ben escairats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Cal esmentar que aquest cos es troba en un estat de conservació deficient. A la façana oest, on hi ha havia l'accés, hi trobem una gran entrada que dona a un porxo tancat amb una gran entrada amb arc de mig punt. A la part inferior hi trobem estances que van ser aprofitades posteriorment per resguard el bestiar. Les plantes superior van ser utilitzades com a dependències de la rectoria. Cal destacar a la façana est, un gran contrafort que servia per contrarestar el desnivell del terreny. | 08036-14 | La Rectoria de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | L'edifici de la Rectoria possiblement és l'ampliació d'un edifici primitiu associat a l'Església de Santa Fe. Aquesta ampliació fou al segle XVIII, entre 1765 i 1775, essent rector Mn. Josep Calvaria. | 41.7640000,1.4822600 | 373839 | 4624687 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43062 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre | XIX | Ha estat restaurada. | Edifici situat al nord del nucli de Sant Pere de l'Arç. Al seu entorn hi trobem diversos coberts i horts. L'edifici que té funció d'habitatge, és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs han estat restaurats, i es caracteritzen per filades horitzontals de petits carreus irregulars i cantoneres amb carreus ben treballats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula plana. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb brancals de pedra i llinda de pedra formant un arc escarser. A la planta de pis, totes les obertures són amb brancals i llinda de pedra i ampit, en els cas de les finestres, i el balcó amb una barana de forja. A les golfes hi trobem un altra finestra amb les mateixes característiques. La façana oest, solament presenta una petita finestra a la planta de pis, amb brancals i llinda de pedra. La façana nord, té un cos adossat a la planta baixa que té funcions de magatzem. A la planta de pis s'hi observa una finestra d'obra nova. Finalment, a la façana est, hi trobem un altre cos adossat, que representa una ampliació de l'edifici. L'entorn més immediat es caracteritza pel poble de Sant Pere de l'Arç i la carretera B-300, que passa just per sobre. | 08036-86 | Cal Mestre. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7639900,1.5183100 | 376836 | 4624634 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43062-foto-08036-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43062-foto-08036-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43062-foto-08036-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42989 | Panteó Familia Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-nadal | XIX | Ha estat restaurat recentment. | Monument funerari d'una extrema senzillesa, però no exempta de bellesa. És de petites dimensions ja sigui per llarg (una mica més de 2 metres) com d'ample (no arriba als 2 metres), inclús d'alçada on sobrepassa per poc els 2 metres. Té planta rectangular, i la coberta dues vessants. Cal destacar-hi la part davantera, on s'hi troben dues boques dels nínxols amb inscripcions. A la inferior hi posa 'CEPULTURA DE CASA NADAL', i la superior ' RESTOS DE JOSÉ NADAL SEGALÁ Y SEGALA MURIÓ EN 27 DE JUNIO DE 1858 EPD'. Corona el panteó un senzill frontó on hi destaca una calavera. | 08036-13 | Calonge de Segarra | Era propietat de la casa del Nadal del Soler. | 41.7639700,1.4817500 | 373797 | 4624684 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43188 | Caramelles de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-calonge-de-segarra | XX | S'ha recuperat aquesta tradició. | Al municipi de Calonge de Segarra antigament s'hi celebraven caramelles per pasqua i més concretament a la Festa del Panellet que és la diada mes representativa del municipi. El jovent era l'encarregat d'organitzar-les que cada any organitzava les caramelles, i amb un carro o camió recorrien tot el municipi cantant pels nuclis i les masies del seu itinerari. Totes les cançons eren personalitzades i dedicades al lloc on es demanava. Actualment s'ha recuperat aquesta tradició, i el jovent canta caramelles per la Festa del Panellet. Era un diada especial, precedida per tants dies d'assajos, per tants dies de compartir histories, anècdotes i rialles. El lletra de les caramelles era de Pius Forn i la música de Francesc Vives. | 08036-212 | Calonge de Segarra | L'any 2007 s'inicia per part de l'Ajuntament de Calonge de Segarra un tasca per recuperar la tradició de les caramelles. Es va fer recerca per les masies i cases del municipi fent recopilació de la informació que hi havia a cada casa. La més antiga que es va poder trobar era de 1917. La família Moncunill conservava encara bastants cançons amb partitures que s'han pogut utilitzar per recuperar aquesta tradició que actualment es ben viva cada any per la Festa del Panellet, on es cantava una caramella després de la missa. | 41.7639600,1.4818100 | 373802 | 4624683 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43188-foto-08036-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43188-foto-08036-212-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43170 | Festa Major de Santa Fe de Calonge i del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-fe-de-calonge-i-del-soler | XX | La celebració compta amb la tradicional Missa a l'església de Santa Fe de Calonge, el primer diumenge d'octubre. Tot seguit, un petit piscolabis per a tots els assistents finalitza l'acte eucarístic. | 08036-194 | Calonge de Segarra | 41.7639300,1.4821400 | 373829 | 4624679 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43170-foto-08036-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43170-foto-08036-194-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42986 | Casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-0 | XX | Edifici reformat recentment. Es troba situat al costat de l'Església de Santa Fe de Calonge i el Castell de Calonge. Orientat al sud, de planta rectangular. Estructurat en tres cossos: planta baixa, pis i golfes. Els murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Presenta coberta a doble vessant (est-oest) de teula plana amb un fumeral arrebossat amb barret de punxa. La façana d'ingrés, orientada al sud, presenta una entrada al centre amb porta de fusta, emmarcada per brancals de rajol sobre els quals es munta un arc pla de rajol, acompanyat de dues finestres simètriques, protegides d'una reixa de forja. Al centre de la façana i a nivell del pis, un balcó clàssic amb barana de forja. A cada costat dos finestres més petites, també amb arc pla de rajol. A la part superior de la façana principal hi trobem una cornisa que divideix la planta del pis i les golfes, i just a damunt, s'hi troba un ull de bou. A la resta de les façanes, cal destacar-hi una entrada a la part est que dóna a la planta baixa, així com un parell de finestres bessones a la façana oest. Finalment a la façana nord hi trobem adjunt una cisterna. Totes aquestes obertures estan obrades de la mateixa manera que la façana principal, amb brancals i llinda de maons. | 08036-10 | Casa del Mestre. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Havia estat l'antiga escola de Calonge de Segarra. Quan aquesta va tancar per la falta d'alumnes, la seva següent utilitat fou una casa de colònies propietat de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. En data de 2013, es va presentar un concurs públic per al lloguer d'aquest edifici per a usos particulars. | 41.7639300,1.4815400 | 373779 | 4624680 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43151 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet | XX | La Festa del Panellet és una tradicional celebració pròpia del municipi de Calonge de Segarra que se celebra a la diada de Dilluns de Pasqua. És tradició a Catalunya donar almoina de pa beneït en aquesta diada, al qual se li atribueix virtuts remeieres i venturoses. La diada s'inicia amb esmorzar popular, seguidament la celebració de l'Eucaristia a l'església de Santa Fe de Calonge. A l'interior de l'església, s'organitza el concert de cant coral. Tot seguit, la benedicció i el repartiment dels panellets. La Festa del Panellet, a més compta amb la participació de la fira mercAnoia i de diversos expositors de productes artesans i de la zona. | 08036-175 | Calonge de Segarra | El seu inici es remunta a una terrible epidèmia que fulminà la població de les parròquies calongines. Davant d'aquesta situació, els vilatans de Calonge de Segarra van fer la promesa a Santa Fe, patrona del municipi, que si els lliurava d'aquell flagell, repartirien cada diada de dilluns de Pasqua, un panet beneït entre els assistents a Missa. Seguint amb la tradició, hi ha la creença que menjar aquest pa preveu durant l'any de contraure pestes i malures. | 41.7637300,1.4818300 | 373803 | 4624658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43151-foto-08036-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43151-foto-08036-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43151-foto-08036-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42993 | Ca l'Abadal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-vell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diferents cossos més petits que tenien funció agrícola i ramadera. Totes les façanes, exceptuant la nord-oest es troben tancades per un mur perimetral. L'edifici és de planta quadra i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana sud-est està arrebossada. La coberta és a dues vessants ( sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud-oest, i presenta una entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem un balcó amb brancals, llinda de pedra i un arc descarrega a sobre. A la seva dreta, una finestra amb les mateixes característiques. A les golfes cal esmentar-hi dues petites espitlleres. La resta de façanes es caracteritzen amb la combinació de finestres senzilles i algunes amb brancals i llinda de pedra. Les edificacions annexes són petites estructures de pedra amb teulada a una vessant. Al mur perimetral que tanca la casa, cal destacar-hi a la part interior algunes obertures a mode d'armari per desar objectes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-17 | Ca l'Abadal Vell. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. El 1508 apareix com el mas d'en Guamis, més endavant, però ja hi trobem els Abadal de Guamis o Gomis. Al segle XVIII trobem un Ramon Garriga com a usufructuari de Joana Abadal, però al cap de poc ja trobem que el mas està en mans de Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol emparenten amb els Vidal (nissaga de notaris de Calaf amb patrimoni a Calonge) i posteriorment amb els Torres de Bages de Manresa, de manera que passaran a viure a Manresa, on seran considerats membres de la petita noblesa local. A principis del segle XX el mas serà comprat per Joan Pallerols i Prat de les Quadres i uns anys més tard el comprarà la família Garriga de Calaf, els descendents dels quals en són els propietaris actuals. La documentació parla d'un mas d'en Clos i un mas Pifarrés que al XVIII ja eren derruïts i agregats al mas. Les terres queden dins la gleva del mas, però no queda clar si aquests masos (cases), eren allunyats, propers o estaven adossats a ca l'Abadal o no. | 41.7629700,1.5022600 | 375500 | 4624544 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43135 | Cementiri de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-pere-de-larc | XIX/XX | Petit cementiri ubicat al recinte de l'església de Sant Pere de l'Arç. L'espai que ocupa és de planta rectangular i es troba tancat per murs. S'hi accedeix per la façana oest de l'església i unes escales ens porten fins a l'espai on trobem la paret o estructura de nínxols. A la resta de l'espai es pot observar diverses làpides semi enterrades on sobresurt nomes la part semicircular, i un petit sepulcre modern de forma rectangular. Com en la gran majoria de cementiris hi trobem diversos xiprers. | 08036-159 | Sant Pere de l'Arç | 41.7629500,1.5151500 | 376571 | 4624523 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43135-foto-08036-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43135-foto-08036-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43135-foto-08036-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43134 | Parròquia de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parroquia-de-sant-pere-de-larc | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XI/XIX | Situada a l'entrada del nucli urbà i integrada dins l'actual cementiri. És un edifici d'origen romànic, orientat a llevant, però que al segle XVIII i XIX patí diverses reformes que modificaren la seva estructura. Presenta una planta rectangular, d'una sola nau rematada per un absis semicircular, amb decoració llombarda d'arcuacions cegues que ressegueix la part superior. Té la coberta a doble vessant, amb teula àrab, i mostra un ràfec de llosa. La porta d'ingrés, orientada a migdia, se'ns apareix amb un arc de mig punt, i a la clau de l'arc hi trobem incís 'ANO 1886'. La façana de ponent és coronada un campanar d'espadanya de dos ulls amb arc de mig punt, refet posteriorment. A l'interior de la nau, la volta fou substituïda durant el segle XVIII, disposa de quatre capelles laterals decorades totes elles, dues a cada banda. Tres de les quals són de volta de mig punt, i una amb escarser, i un cor. Cal destacar la gran riquesa del retaule barroc policromat, dedicat a Sant Pere, que presideix l'absis, realitzat el 1642, juntament amb el retaule també barroc de Sant Crist, datat del 1793; el retaule renaixentista dedicat a la Verge del Roser, del segle XVI, i una pintura barroca de Sant Sebastià. Pel que fa els murs, estan recoberts amb pintura de color blanc i gris. A més, trobem les restes d'una sepultura, que hi diu: 'HIC JACET R EP (reverendissimus) / OLIVA PB (presbiter) & (et) RE CR (rector) / PARQLIS (parroquialis) ECCLESIAE / STI (sancti) PETRI DE ARS / OBI (obitus) FUIT DIE 17 / M (mensis) MAII ANNO / ME 1721 FET (fecit) / FYTO (feyto) ANNIS / BAPTISTA / GENER'. L'edifici rep llum dels quatre costats. Així, als murs laterals de la nau hi ha dues finestres esqueixades i coronades amb arcs de mig punt adovellats, per banda. L'absis té una finestra central de notables proporcions, seguint les mateixes característiques, coronada amb una estreta arquivolta. Finalment, al mur de ponent hi ha una obertura cruciforme. L'aparell és fet amb carreus de mides irregulars, disposats en filades horitzontals. El mur de ponent, és parcialment arrebossat. | 08036-158 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta església es trobava a l'antic terme del castell de Calonge, al lloc d'Arç. Inicialment tingué condició de sufragània de la parròquia, situació que mantingué fins a l'actualitat. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, a la qual fou donada pels vescomtes de Cardona, si bé el patronat de la parròquia era exercit pel rector de Calonge. El lloc i l'església es documenten a partir de l'any 1038, quan en el testament sagramental de Rodball els marmessors donaren una peça de terra a Sant Pere de l'Arç (Sancti Petri de Arcio). La vinculació a ka canònica de Sant Vicenç de Cardona es troba en la consagració de l'església de l'any 1040, quan, entre les possessions donades pel bisbe d'Urgell i vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació, hi figurava la vila i torre d'Arç. Encara que en aquest moment no consta explícitament la possessió de l'església de Sant Pere, en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1154, per la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les propietats confirmades, s'hi troba l'església de Sant Pere de l'Arç. Aquesta església fou consagrada l'any 1147 pel bisbe Pere de Redorta a petició de l'abat de Sant Vicenç de Cardona, en la qual confirmà la dotació de l'església i la subjecció a Sant Vicenç de Cardona. La condició de parròquia no consta fins l'any 1331, en què fou visitada pel bisbe Galceran Sacosta, i a partir d'aquell moment d'adquirir la condició de parròquia, degué incorporar l'antiga parròquia d'Aleny, que desaparegué en aquell moment de la de Sant Pere de l'Arç com a sufragània, situació que es manté en l'actualitat. El patronat de la parròquia era exercit pel rector de Calonge com a record de l'antiga dependència d'aquesta parròquia. Aquesta situació es comprova l'any 1457, en què Pere de Castell, rector de la parròquia del castell de Calonge, com a patró de Sant Pere de l'Arç presentà Joan dels Arcs, prevere, al bisbe de Vic, per obtenir la rectoria de Sant Pere de l'Arç. Actualment aquesta església continua tenint culte com a parròquia de Sant Pere de l'Arç. Acta de consagració de Sant Pere de l'Arç (Sant Pesselaç) 11 de març de 1148: Pere, bisbe d'Osona, a precs de l'abat Ramon i dels canonges de Sant Vicenç de Cardona, consagra l'església de Sant Pere de l'Arç (Sant Pesselaç), situada al comtat d'Osona, al terme del castell de Calonge, i l'hi confirma la dotació. (segueix a observacions) | 41.7628700,1.5149900 | 376558 | 4624514 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43134-foto-08036-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43134-foto-08036-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43134-foto-08036-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | (continuació d'història) Sota el regnat etern del celestial sobirà de totes les coses, nostre Senyor Jesucrist, l'any mil quaranta-set de la seva Encarnació, es féu la dedicació de l'església de Sant Pere de l'Arç, que es troba al comtat d'Osona, dins el terme del castell de Calonge, on nós, Pere, bisbe d'Osona per la gràcia de Déu, juntament amb Ramon, abat, i Bernat, prepòsit de Cardona, i Guillem, sagristà, en presència de moltes persones nobles, clergues i cavallers, i d'altres nobles laics que s'aplegaren en aquest lloc el dia de la dedicació, vam fer i vam atorgar de manera unànime aquesta dotació de l'esmentada església de Sant Pere i amb aquest acte la vam dotar dels béns que té adquirits i dels que d'alguna manera pugui adquirir en el futur amb el consell i el permís de l'abat i dels clergues de Sant Vicenç. En primer lloc li donem tota la cossura dels drets senyorials de Sant Vicenç a Sant Pere i a Llobosa, però només del pa, com a regal de l'abat i dels clergues de Sant Vicenç; i la cossura de Joan, batlle de Llobosa, i dels seus fills, de tots els alous que posseeixen a Llobosa, també únicament del pa; i igualment la cossura de tots els homes que resideixen a Llobosa i de tots els homes que resideixen a Arç i a Sant Pere com a regal seu; el dia de la seva dedicació, signant-ho amb la pròpia mà, concedim i confirmem per sempre a l'esmentada església que tingui i posseeixi aquesta cossura; concedim a la mateixa església la quarta part d'una vinya que el capellà de Calonge i el seu germà Tort donaren per mitjà nostre a l'esmentada església; també la cossura de l'alou que Ramon Jover de Fortells té a Arç i la cossura de Puig Rodball que donen a l'esmentada església Pere Guillem i Ramon Camarari, homes que viuen al Puig, igualment només del pa. Totes aquestes coses tal com han estat escrites més amunt, jo, Pere, bisbe, les concedeixo i les confirmo a l'esmentada església de Sant Pere, de manera que restin per sempre sota el domini i la potestat de l'església de Sant Vicenç de Cardona tal com hi ha estat fins ara.Aquesta dedicació, dotació i confirmació ha estat feta el dia cinquè dels idus de març, l'any onzè del regnat del rei Lluís.Igualment donem i concedim a aquesta església trenta passes de cementiri, tal com és costum en totes les esglésies.Pere, bisbe d'Osona per la gràcia de Déu, ho subscriu. Ramon, abat. Signatura de Pere, prior. Signatura de Bernat, prepòsit. Signatura de Bernat de Corregó, prepòsit de Girona. Signatura de Guerau d'Argençola. Signatura de Berenguer Arnau, capellà de Fals. Signatura de Joan de Llobosa. Signatura de Guillem, fill seu. Signatura de Ramon. Signatura de Joan. Signatura de Carbonell de Llobosa. Signatura de Domènec. Signatura de Luves. Signatura de Martí, el seu germà. Signatura de Bernat de Llobosa. Signatura de Guilla d'Arç. Bernat, fill seu.Signatura de Guillem, sots-diaca, que com a rogatari ha escrit aquesta dotació i confirmació el dia i l'any abans esmentats. | 98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43155 | Retaule Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-pere | XVII | Ha estat restaurat. | <p>L'estructura del retaule segueix l'esquema tradicional dels retaules barrocs del segle XVII. Consta de cinc carrers verticals, tres de principals i dos de secundaris, separats per columnes, tres cossos coronats per frontons i un àtic. Al pedestal, amb la mesa de l'altar al centre, trobem les figures de Sant Pere i Sant Pau, ambdós esculpits a les portes que duen a la sagristia. Cal lamentar la pèrdua de les cinc imatges centrals del retaule les talles actuals són modernes- així com també els quatre apòstols que els acompanyaven. Als carrers laterals es presenten les escenes més significatives de la vida de Sant Pere a través de quatre grans plafons. Al registre superior del carrer lateral esquerra es representa l'aparició de Jesús a Sant Pere quan aquest fuig de la ciutat de Roma per escapar-se de la mort, tradició coneguda amb la petició de Jesús a Sant Pere Quo vadis?. El segon plafó, situat al registre inferior del mateix carrer, ens mostra l'escena en la qual Jesús entrega les claus del cel a sant Pere en presència dels apòstols. Al carrer lateral dret hi ha dues escenes narratives més. Al registre superior d'aquest carrer trobem el plafó que representa el martiri de Sant Pere quan aquest és crucificat cap per avall. Al registre inferior del carrer lateral dret es mostra l'escena de la vocació de sant Pere, sobre un fons de mar en onades i Pere agenollat davant Jesús darrera l'atenta mirada de dos personatges embarcats que podrien ser els apòstols Jaume i Joan. Als carrers centrals trobem dos petits plafons situats als braços del sagrari. El plafó de l'esquerra representa l'Epifania i el de la dreta exposa les figures de dos sants patrons advocats contra la pesta molt populars: Sant Sebastià i Sant Roc, amb el gos, acompanyats d'un àngel. Aquests dos plafons coronen dues fornícules, la de la dreta conté una talla de Sant Antoni Abad i la de l'esquerra una de Sant Isidre, ambdues afegides posteriorment. Al carrer central es mostra una talla també no originària del retaule del sant que dóna nom i és dedicat el retaule, Sant Pere. Al registre superior del mateix carrer es representa l'escena del Calvari i, coronant el retaule, hi ha la figura del Pare etern que culmina i presideix el retaule amb la mà esquerra subjectant la bola del món, mentre que amb la mà dreta beneeix l'assemblea. L'estructura del retaule és típicament barroca; es tracta d'una construcció de fusta ricament tallada i recoberta d'una capa de guix i cola daurada i policromada. En alguns elements decoratius, com ara els vestits, es pot apreciar la tècnica tan característica de l'època de l'estofat. Aquesta consisteix en aplicar una capa de pa d'or sobre la qual es pinten motius decoratius o s'aplica un color llis que un cop sec es dibuixa, tot rascant la pintura, per fer aparèixer de nou l'or de la base.</p> | 08036-179 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | <p>El retaule major de Sant Pere de l'Arç és tot una troballa d'art barroc força ben conservat a l'Anoia. El retaule, obra de l'escultor Josep Ribera i de l'escultor Gregori Ferrer, ambdós de Cardona, va ser construït i plantat primer a Sant Pere de Matamargó, el 1642, segons la data que duu un dels dos medallons ovals situat al cimal concretament el del carrer lateral dret. El 1793, any de moviments a Sant Pere de Matamargó, el mateix retaule va ser traslladat a l'església parroquial de Sant Pere de l'Arç, segons també testimonien les xifres d'una data inscrita a cada una de les columnes que separen els carrers centrals. La parròquia de Sant Pere de l'Arç va comprar el retaule per 200 lliures</p> | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1642 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Josep Ribera.Taller de Cardona | Hi trobem les següents inscripcions: - en les cumbreres que encapçalen els carrers laterals trobem les inscripcions: ' AÑ ', al carrer esquerre ' 1642 ' al carrer dret. En les bases de les 4 columnes centrals del primer registre trobem la Data ' 1793 ', un número a cada columna. | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43156 | Retaule de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sebastia | XVIII | Parts que hi manquen:- fragment de la part superior afectada per l'obertura ( o modificació) d'una finestra- part inferior de la pintura, eliminada.- brutícia en les teles- desgast general | <p>Pintura mural que representa una grossa capella absidial, pintada sobre una paret llisa i plana, i centrada per una fornícula petita excavada al mur. La pintura reprodueix dos pilars estriats per banda, que sostenen un fris llis, amb faixa de mènsules i cornisa, a partir de la qual arrenca la fictícia hemisfera apetxinada. Per ajustar el dibuix a l'espai real s'ha omplert l'espai entre els pilars i la paret de roleus, pàmpols i flors, i l'espai entre el sostre i la petxina pintada amb gerros i flors. A banda i banda de la fornícula real trobem enganxades dues teles, clavades amb claus, amb les pintures de Sant Antoni de Pàdua i Sant Miquel dels Sants, pintures que sobrepassen els límits de la tela, essent part del seu nimbe pintat a la paret. Sota les teles és blanc.</p> | 08036-180 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1793 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43156-foto-08036-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43156-foto-08036-180-3.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Inscripcions: En la cornisa pintada trobem la data : ' 1793 ' o '1795' | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43157 | Retaule del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist | XVIII | Ha estat restaurat. | <p>Retaule del calvari, format per 3 parts diferenciades : un marc de fusta, amb pilastres, columnes i cornises; un fons de fusta, amb Sant Joan i la Verge pintats, mirant al centre; i un Sant Crist de processó, de talla, penjat al centre de la pintura. El marc s'inicia amb bancal de pilastres amb relleus florals, sobre el qual s'aixequen unes columnes marbrejades, amb garlandes penjades i capitells daurats, que sostenen la cornisa. Aquesta és formada per un fris llis, formant uns plafons amb la data pintada, sobre el qual se sosté una ampla faixa motllurada creixent, amb vetejats vermells i blaus, de forma corba en la part central. Una cresteria sobredaurada de roses flanqueja el medalló central coronador, avui desaparegut. L'interior de dit marc és ocupat per una pintura sobre taula, amb el terç inferior pintat tot blau (devia ser el lloc de l'altar). La taula és formada per un seguit de posts emmetxades, i pren fondària formant una planta en forma de ' c ' poligonal. Centren la pintura les figures de la verge - vestit vermell, mantell blau, mantellina beige i corona reial amb nimbe de raigs daurada - suplicant i plorosa, i de Sant Joan - mantell vermell, vestit verd, nimbe daurat - suplicant amb les mans al pit. Sobre la verge, el sol resplandent, i la lluna es posa sobre Sant Joan. L'escena es desenvolupa de nit, al camp, amb dues masies, arbres i un curiós poble emmurallat amb cases porxades i torres rodones emmerletades coronades per llargues astes a segon terme; a tercer terme, muntanyes pelades, i un cel amb estrelles i núvols en últim pla. El sant crist de processó, despenjable, que avui centra dita escena és modern, sense rellevància artística. És més gros que l'original.</p> | 08036-181 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1793 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43157-41394-foto-08023-348-31.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43158 | Retaule de la Verge del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-verge-del-roser | XVI | <p>Retaule renaixentista, d'estructura a la romana. Es divideix en 3 carrers mitjançant pilastres clàssiques, daurades, amb el seu terç inferior amb les acanaladores convexes. Dues cornises (que exerceixen de basament a l'interseccionar-se amb les pilastres) delimiten el cos central del retaule, quedant per sota seu la predel·la, que manté els 3 carrers, i per sobre seu l'àtic del carrer central, acabat en frontó. Aquestes cornises, que es desenvolupen en creixent, són decorades amb aigües vermelloses entre cintes daurades. El cos central del retaule es divideix en 3 carrers. El central és ocupat per una grossa fornícula buida, decorada amb marbrejat blau i vermell (possiblement no coetani). Els laterals són ocupats per dues escenes a cada carrer, separades just per una cinta daurada pintada. En el carrer esquerre, a dalt hi ha els Sants Cosme i Damià, i a sota hi ha l'escena de l'anunciació. En el carrer dret, a dalt trobem Sant Sebastià i Santa Llúcia, i a sota l'escena de la visitació. L'àtic del carrer central és ocupat per l'escena del calvari, i en el frontó superior, coronat per una petxina, trobem l'Esperit Sant. La predel·la és ocupada per tres pintures allargassades, essent d'esquerra a dreta Sant Pau amb la Dolorosa, el Crist dels dolors, i Sant Joan amb Sant Pere. El basament de la predel·la és igual que les cornises que defineixen el cos central, però decreixent. El retaule és col·locat, avui, sobre un bancal que no li correspon.</p> | 08036-182 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1530-60 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43158-foto-08036-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43158-41394-foto-08023-348-31.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mides(cm) Alçada: 210,00. Amplada: 174,00 .Gruix: 12,00 | 95|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43131 | Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-larc | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | Moltes de les cases han estat restaurades | Es troba situat al nord-est del terme municipal de Calonge de Segarra. El nucli es va bastir a l'entorn de l'església de Sant Pere a partir de la sagrera. A l'edat mitjana la sagrera era un espai sagrat existent al voltant dels edificis consagrats i que gaudia de protecció eclesial. L'estructura urbana s'articula a través de dos carrers perpendiculars. Els carrers actuals recorden el traçat originari, a l'entorn del temple. Els edificis tot i que molts han estat restaurats ens mostren nombrosos elements de l'arquitectura tradicional, amb les parets de pedra, poques obertures en els edificis que no han estat restaurats, però en els que si, s'han afegit o ampliat les finestres, les llindes monolítiques a portes i finestres, els portals adovellats o amb arcs escarsers de maons, o pous exteriors. Cal destacar la casa del Cal Fusté amb un gran portal adovellat d'entrada i diverses voltes apuntades al seu interior. Davant de Cal Fusté, on hi ha ara una plaça, hi havia una de les cases importants del nucli, Cal Figuerola. Aquesta fou enderrocada a mitjans dels anys 90 degut al seu estat de conservació que era ruïnós. Com Cal Fusté, tenia un gran portal adovellat. Un altre element d'interès és la capella caminera del Roser, situada en la intersecció dels dos carrers principals. | 08036-155 | Sant Pere de l'Arç. Calonge de Segarra. | Hi ha documentada una torre de l'Arç (no n'hi ha rastre) i l'església de Sant Pere des del segle XI, al voltant de la qual s'estructurarà un petit poblet. Al seu terme, al segle XVIII apareixen documentats els masos de cal Pere, cal Cristòfol i cal Turull. També apareixen documentats dos masos rònecs. Al segle XVIII els Ribalta de la Fortesa compren les cases i propietats Figuerola, Morros i Ferrerich (antigament Creu) de Sant Pere de l'Arç. A finals del segle XIX la Unión Minera obre una mina i comença la construcció d'una colònia minera al lloc actualment conegut com a cal Frare. El projecte de colònia queda abandonat i només en quedarà el que havia de ser la casa del capatàs, que es convertirà en cal Frare, una parceria dels Ribalta. El mas de les Basses, tot i ser del terme de la Molsosa, pertany a la parròquia de Sant Pere de l'Arç. | 41.7626500,1.5149200 | 376552 | 4624490 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43131-foto-08036-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43131-foto-08036-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43131-foto-08036-155-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43133 | Capella Caminera del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-del-roser | XIX | En un extrem del nucli de Sant Pere de l'Arç, entre la cruïlla del C/ Major i el camí que porta a la font del Rector, s'hi troba la capella caminera del Roser. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada a ponent. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al capdamunt, s'obre la capelleta o oratori de la Verge del Roser, pintada sobre rajola de ceràmica vidriada i policromada catalana. A la part inferior es llegeix l'artesà que signa l'obra, J. Guivernau. Aquesta fornícula està tancada per una reixa de forja que protegeix la imatge, a sota d'aquesta hi ha la inscripció de l'any 1814. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. Aquesta coberta també presenta un ràfec que sobresurt de l'escultura de la capella per preservar la representació. Finalment, una creu de ferro forjat corona tot l'oratori. | 08036-157 | Sant Pere de l'Arç | 41.7625400,1.5155500 | 376604 | 4624477 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43133-foto-08036-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43133-foto-08036-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43133-foto-08036-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | J. Guivernau és també el ceramista de la Capella Caminera de Torrescassana. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43174 | Festa Major de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-de-larc | XX | El segon cap de setmana de setembre, el poble de Sant Pere de l'Arç celebra la festa major gràcies a l'organització dels veïns, juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. Els actes comencen el dissabte a la tarda amb la festa infantil i xocolatada per a tots els assistents. Al vespre del mateix dia, s'ofereix el tradicional ball a la plaça del poble i a mitja part, es reparteix pa amb tomàquet i botifarra per a tothom, així com també el sorteig de diversos productes. L'endemà, diumenge, es celebra la missa solemne a l'església de Sant Pere, a la sortida per finalitzar la festa, s'ofereix un petit vermut. | 08036-198 | Sant Pere de l'Arç. Calonge de Segarra | 41.7625300,1.5152200 | 376576 | 4624476 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 42992 | Cal Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinyals | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. L'arrebossat de la façana s'està perdent. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba arrebossada, exceptuant alguns punt on s'ha perdut. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. És tracta d'un edifici molt modificat al llarg dels segles, tal i com es pot observar en els seus murs, sobretot en la façana principal. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una doble entrada amb arc de mig, que integra un altra amb arc escarser. A la planta de pis, hi trobem un balcó, al qual s'hi accedeix per una entrada amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda hi trobem la inscripció 'AVE MARIA PURISIMA RAMON VINYALS A FET FER ANY 1785'. A la seva dreta dues finestres de grans dimensions amb arc escarser. A la part superior de la façana hi trobem un petit balcó, i una finestra amb ampit de pedra. La façana oest, cal destacar-hi una balcó a la planta de pis, i una entrada més moderna a l'extrem de la façana que dona a la planta de pis a través d'unes escales. A la part superior de la façana hi trobem una finestra amb una llinda de pedra amb la data incisa de 1789. A la façana nord, només cal destacar-hi un forn que sobresurt de la façana, a la part inferior. A la façana oest, hi ha diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. En una d'elles, a la planta superior, hi trobem inscrita la data de 1781. A l'entorn de la casa, hi trobem edificacions més modernes que s'utilitzaren per a l'activitat agrària i ramadera de la casa. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i petits boscos. | 08036-16 | Cal Vinyals. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Antic mas Gibets, Gisbert, Gilabets o Giribets. Al segle XVI i XVII és habitat pels Closa. Al segle XVIII hi entra un pubill Vinyals, nom i cognom que encara es conserva. | 41.7625300,1.4958200 | 374964 | 4624504 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43021 | Barraca de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-gavatxa | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es tracta d'una barraca de vinya. De planta circular feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la cara sud hi té l'entrada culminada amb una llinda de pedra. El sostre és de falsa cúpula, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Presenta bon estat de conservació. Entorn més immediat a la barraca es caracteritza per camps de conreu. | 08036-45 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme de Calonge de Segarra en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de blat i ordi. | 41.7624200,1.4728000 | 373050 | 4624526 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Gavatxa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43132 | Cal Fusté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuste | XVI-XVII | És la darrera casa que trobem al nucli de Sant Pere de l'Arç, i possiblement és l'edifici civil més singular. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Ha perdut gran part de l'arrebossat de les façanes. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord i presenta una gran portal adovellat de mig punt. Les finestres que trobem a la façana són senzilles i amb ampit de pedra. A la resta de façanes les finestres responen a la mateixa tipologia. A l'interior es poden observar diferents voltes apuntades que es localitzen a la planta baixa de l'edifici. | 08036-156 | Cal Fusté. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7624000,1.5151500 | 376570 | 4624462 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43008 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | S'hi ha viscut permanent sempre, i s'han fet les intervencions de millora i restauracions corresponents. | Es tracta d'una masia històrica del municipi, però que degut a reformes posteriors ha perdut la seva fisonomia original. Presenta una planta en forma d'ela, degut a la unió dels dos cossos que formen la casa. Consta de planta baixa planta de pis i golfes. Els murs estan arrebossats. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab. En la majoria de façanes hi trobem grans finestrals, que es combinen amb finestres de dimensions més petites. L'accés a la casa es troba orientat al sud, al cos ubicat més al nord. A l'entorn hi trobem altres edificacions annexes. | 08036-32 | La Morera. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. Des de principis del segle XVI tenim documentat en Morera, en Castellar de la Morera o en Pere Morera. Més endavant ja podem confirmar els Morera com a habitants i possessors del mas, fins que el 1640, la pubilla Rafela Morera es casa amb Cristòfol Dalmases, originari del mas de l'Alzina. En moments del segle XVIII i XIX trobem a Dalmases de la Morera exercint el càrrec de batlle de Calonge. En diversos moments, sobretot del segle XVIII, apareix adossada a les parets de la Morera la casa d'en Solà o del sastre Solà. El primer Solà s'havia casat amb una filla del mas i havia aixecat una caseta allà mateix on feia de pagès i sastre. | 41.7623000,1.4775200 | 373442 | 4624505 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | No s'ha tingut accés a l'interior, però conserva un celler pràcticament en el seu aspecte original. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43009 | Font de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-morera | XX | Ha perdut part de la coberta. | La Font de la Morera se situa al sud de Cal Morera, entre el turó i la pista asfaltada. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de petites dimensions amb volta ceràmica i parets amb carreus de pedra. A l'interior hi trobem l'aigua que hi neix. Possiblement la forma actual, no es correspongui amb l'original, i que s'hagin perdut alguns elements. Actualment s'utilitza per a regar els horts de Cal Morera. | 08036-33 | Calonge de Segarra | Aquesta font va associada a la masia de la Morera. Actualment continua tenint un dels usos que va tenir en orígen: proporcionar aigua als horts de la casa. | 41.7619400,1.4775900 | 373447 | 4624465 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42984 | Cementiri de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-calonge-de-segarra | XX | Recinte tancat de planta rectangular. L'entrada al recinte es situa al nord, i presenta una senzilla reixa de forja. Els murs estan fets de pedra. A l'interior es poden observar tres cossos; un de més gran, que ocupa tota la cara sud del recinte, i dos de més petits als extrems de la cara nord. Els nínxols es troben a l'interior d'unes galeries amb arc de mig punt on hi trobem inscrit 'AÑO 1952'. Al centre, i separant aquestes galeries de nínxols, hi trobem una petita capella amb entrada amb arc de mig punt i frontó a la part superior, on hi ha la data de 1952. A l'interior hi ha un petit altar. Com en la majoria de cementiris, hi ha també xiprers a l'interior del recinte. | 08036-8 | Calonge de Segarra. | Es va construir a mitjans del segle XX. | 41.7617800,1.4835100 | 373939 | 4624439 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43010 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-2 | XIX | Ha estat restaurada en el darrers anys, adaptant-la als nous usos de turisme rural. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatges, i altres annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Actualment es troba restaurada i serveix d'habitatge per la família que hi resideix, però també com a casa de turisme rural. L'edifici principal se situa al centre del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues a vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud, i presenta una entrada senzilla amb brancals fets amb carreus ben treballats i llinda de pedra. Aquesta entrada ve precedida per unes escales de pedra de tres graons. Les finestres que trobem a les plantes superiors, són amb brancals i llinda de pedra, i amb ampit pronunciat. La façana est, es troba coberta per una edificació annexa, de construcció posterior a l'edifici principal. Aquesta, presenta també planta baixa, planta de pis i golfes. Està arrebossada, deixant a la vista solament els carreus de pedra de les cantoneres. A la planta superior hi podem trobar una petita terrassa coberta. A la façana sud d'aquesta edificació hi trobem un rellotge de sol. La façana nord, es troba arrebossada, i solament són visibles els carreus de les cantoneres. Té una petita edificació adjunta, que serveix com una entrada posterior a la casa. Adjunt en un extrem de la façana principal trobem un edifici que havien estat les quadres, i que ara s'ha habilitat com habitatge. Consta de dues plantes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La façana d'ingrés se situa la façana est, i presenta una entrada amb escarser. A la resta de la planta baixa hi trobem tres finestres. I, la planta superior tres balcons i un gran finestral amb arc escarser. Tant les finestres com els balcons tenen brancals i llinda de pedra. A la façana sud, també hi trobem finestres seguint el mateix patró que les de la façana principal. Cal destacar el pou quadrat que hi en aquesta façana. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-34 | Cal Ros. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | És una masia de mitjans del segle XIX. Fins a les darreries del segle XX la masia no va disposar de llum elèctrica ni d'aigua corrent. La llum fins els anys 60 era a base de llum de carburo o be llum d'oli. L'aigua pel consum de casa provenia de la de la cisterna que hi ha al costat de l'antiga cuina, i per els animals feien servir l'aigua de la cisterna de l'era. En el transcurs dels anys, la masia ha sofert diversos canvis, poc a poc es varen fer estances noves per poder-les adaptar a la nova activitat de l'agroturisme, que es va iniciar en l' any 2000 restaurant la pallissa i el graner també per aquesta finalitat. | 41.7617200,1.4892500 | 374416 | 4624424 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43010-foto-08036-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43010-foto-08036-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43010-foto-08036-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment tot i ser la residència habitual dels seus propietaris, també és una casa de turisme rural. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43022 | La Gabatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gabatxa | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Ha estat restaurada recentment. | Es tracta d'una de les masies més antigues del municipi, i que tal com s'observa en les seves façanes ha patit una evolució constructiva important, adaptant-la segons les necessitats de cada època. Es troba situada a peu de l'antic camí de Ca l'Oliva a la Gabatxa. La casa és de planta rectangular, i consta de celler al soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que han estat restaurats, estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria i amb grans carreus a les cantoneres. La coberta és a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'oest, i consta d'una entrada amb arc carpanell a la planta baixa. A la planta de pis actualment hi trobem un balcó, però com es pot observar anteriorment hi havia hagut un obertura de grans dimensions amb carreus de pedra tot fent un arc de mig punt irregular. A l'esquerra hi té una finestra de nova creació amb brancals i llinda de pedra, que substitueix la que tenia al cantó, de dimensions més petites. A la façana nord, és on també es poden observar els canvis que ha patit el mur, amb noves finestres de dimensions més grans, o el tancament d'una entrada que hi havia en un extrem de la façana. La façana est, s'ha deixat arrebossada, i es poden observar diferents finestres de petites dimensions, repartides per les plantes. La façana sud, es troba coberta pràcticament per l'orografia i edificacions annexes. A l'interior cal destacar-hi, una premsa de vi restaurada on es conserven parts com el banc amb una data incisa de 1802, i un altra no tant visible de 1864 i les inicials de RS, el cargol, i l'encaix de pedra al mur. Un altre element destacable és el celler, migexcavat a la roca, alçats els laterals i volta de canó en pedra. S'hi accedeix per unes escales de pedra ben treballades. L'entorn es caracteritza per camps de corneu i bosc. | 08036-46 | La Gabatxa. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Antic hostal d'en Blanc o de la Gabatxa. El 1756-65 pertany a Joan Sala per venda d'Isidro Sanjust i Ferrer del Tossal. Ja al segle XX els Vilaró compraran la Gabatxa i l'antic Tossal. Una dada curiosa al respecte d'aquest edifici, es que la cultura popular situa a la Guerra del Francès el moment en que es comença anomenar així la casa. La història diu que durant aquest conflicte la mestressa de la casa va allotjar a un soldat francès i sent molt hospitalària amb ell, restant així per endavant el nom de la Gabatxa atorgat pel veïns. Tot i això la documentació històrica contradiu que l'origen del sobrenom fos posterior a la Guerra del Francès. En documentació d'inicis del segle XVIII (1716), ja ens apareix citat l'hostal de Cal Blanch com la Gabatxa. No obstant, a l'any 1634 apareix citat per primer cop Joan Salas alias el Blanch com a pagès del Terme. Pocs anys després, a l'any 1638, apareix citat altre cop Joan Blanch com a pagès del hostalet de la parrochia. Aquest conjunt de referències històriques, i tractant-se de documentació oficial, i que per tant, Fruit d'aquest fet, i que la documentació on és citada fet que ens indica que si la història que ens ha arribat fins a dia d'avui és certa, no va ser a la Guerra del Francès, sinó possiblement a la Guerra dels Segadors. | 41.7614100,1.4734900 | 373105 | 4624412 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43084 | Mina de la Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-casa-blanca | XX | Tot i que es troben encara dempeus les estructures, l'estat d'abandó que fa anys que pateixen, acabarà afectant les edificacions. | Davant de la masia la Casa Blanca i la carretera C-1412, hi trobem el que havia estat l'antiga mina de la Casa Blanca. Com moltes d'aquestes explotacions, s'estructurava en dos nivells: a la part superior hi podem trobar l'edifici on hi havia l'estructura del forn pròpiament dit, i a la part inferior l'estructura de la mina per on s'extreia el material obtingut. L'estructura de la part inferior es de planta rectangular, amb murs de pedra irregular a la part més antiga, i maons a la part més moderna. Presenta diferents nivells, on es troba la zona de carrega a la part superior. L'estat de conservació d'aquest espai es deficient i perilla que s'esfondri l'estructura. S'observen estructures de maons, possiblement dels darrers anys de funcionament. A la part inferior d'aquesta edificació s'hi troba el forn amb volta de canó amb rajols. Encara es poden apreciar les parets cremades. Al mur sud-oest trobem la xemeneia feta de maons . A la part inferior hi ha una gran paret vertical amb la boca de la mina amb arc rebaixat de rajol. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. | 08036-108 | El Soler | Després de la Guerra Civil espanyola es va construir aquesta mina i forn de ciment. Inicialment era propietat de l'empresa Domènec de Terrassa, però a l'any 1975 fou comprada pels Ciments Biosca. Van arribar-hi a treballar unes seixanta persones provinents de nuclis veïns com Torà, Castellfollit o Calaf, però també d'Andalusia. | 41.7612900,1.4633900 | 372265 | 4624414 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43084-foto-08036-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43084-foto-08036-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43084-foto-08036-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42985 | La Forca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-forca | Les restes que es conserven no corren risc de pedre's. Però seria convenient algun tipus d'actuació de consolidació. | Es tracta d'una columna amb carreus ben escairats d'uns 2 metres d'alçada situada al Collet de la Forca, un turó a tocar del cementiri de Calonge de Segarra. | 08036-9 | Collet de la Forca. Calonge de Segarra | Hi ha nombroses llegendes i històries sobre la Forca. La majoria fan referència a que s'hi penjaven els castigats. La més famosa de totes és la del bandoler Nicolau Pistoler Comaposada que es recull en l'Auca d'en Nicolau Pistoler. | 41.7612700,1.4839400 | 373974 | 4624381 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Per arribar-hi cal pujar unes escales que surten a peu de la pista, a tocar del cementiri. | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43011 | Font de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ros | XIX/XX | L'estat de conservació és bo. L'Ajuntament de Calonge de Segarra ha posat uns llistó de fusta i baranes per fer-ho més accessible. | Font de petites dimensions excavada a la pendent del terreny, amb murs laterals de carreus de pedra coberta amb una llinda de pedra. Aquesta font desguassava en una petita bassa romboïdal realitzada en pedra, els murs estan arrebossats i el paviment és de pedra, actualment es troba en desús. Hi ha una barana de fusta moderna que ressegueix el camí cap a la font. Presenta bon estat de conservació. | 08036-35 | Calonge de Segarra | Antigament va ésser utilitzada per abastir l'aigua per beure, també a la bassa es rentava roba i, també, s'usà per regar els horts que hi havia a l'entorn. | 41.7612000,1.4902500 | 374498 | 4624364 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43121 | Quadra del Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-del-ribalta | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XIX | Solament resten dempeus alguns murs, i les columnes interiors no sobresurten massa del terra. | A uns 300 metres al nord-oest de la masia de Cal Cristòfol, hi trobem les restes d'aquesta antiga quadra. Actualment només resten dempeus tres murs, essent l´'únic que no es conserva on hi havia l'accés. Els murs estan fets de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Tenia la coberta a una vessant ( sud). És de planta quadrada. Com a elements destacables, es poden esmentar les restes de les dues columnes que queden a l'interior, i les espitlleres a la part inferior de la façana nord, que servien per a ventilar l'interior. Actualment el seu estat de conservació és deficient, i la vegetació i l'arbrat ha envaït l'espai. | 08036-145 | Sant Pere de l'Arç | Abans, quan hi havia molts més ramats i pastor que no pas ara, era molt corrent que els ramats de bestiar de llana pasturessin per les terres del terme i que el pastor amb el ramat no anés a dormir al poble, aixoplugant-se a les quadres on també tancava el bestiar. | 41.7611800,1.5254700 | 377426 | 4624311 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43121-foto-08036-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43121-foto-08036-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43121-foto-08036-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43081 | Cal Neula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-neula | XIX | Solament es conserva un mur i alguns carreus escampats. | Es troba situat al límit municipal amb Castellfollit de Riubregós. S'hi arriba per un trencall a l'esquerra passat Cal Ferreret. Actualment només és conserva part d'un mur on s'hi intueix una antiga finestra. | 08036-105 | El Soler | 41.7603300,1.4503200 | 371177 | 4624327 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43081-foto-08036-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43081-foto-08036-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43081-foto-08036-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43056 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere | XVIII | L'estructura no presenta problema, però es comencen a observar deficiències en l'arrebossat de les parets. | Conjunt arquitectònic situat a l'entorn de Sant Pere de l'Arç. Esta format per l'edifici principal i altres edificacions complementaris de l' antiga explotació familiar. L'edifici principal es situa al centre, és de planta quadrada i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i arrebossada. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb els brancs de pedra substituïts per uns de maons, i llinda de pedra on hi trobem la inscripció que no es visible en part ja que hi passa per davant un tub. La part visible hi diu ' FETA FE LO AN 1760'. Possiblement, a la part no visible hi consta el nom de la persona. A la planta de pis hi trobem un balcó amb una entrada on cal destacar-hi la llinda de pedra, on hi ha incisa la data de 1764. La resta de façana no presenten element d'interès. A la façana oest, s'hi adossa un altre cos pràcticament a la mateixa alçada de l'edifici principal, on actualment es la part de l'habitatge on s'hi viu. Cal esmentar que l'accés actual es troba a la façana nord, amb una entrada senzilla. De la façana principal, hi ha un altre cos adossat, on cal destacar-hi la façana sud, on hi ha dos òculs, un a la part superior, i un altra a la part inferior. Com a dada rellevant, són les marques que trobem a la façana, fruit dels trets d'una arma durant la Guerra Civil. A l'entorn de la casa hi trobem altres construccions annexes fetes amb totxos. | 08036-80 | Cal Pere. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Es troba ja documentada al segle XVIII. Les dates a les llindes(1760 o 1764), ens confirmen aquesta dada. Durant la Guerra Civil Espanyola, en aquest indret s'hi van realitzar intercanvi de trets, tal com es pot observar en una de les façanes de la casa. | 41.7602900,1.5179500 | 376799 | 4624223 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43056-foto-08036-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43056-foto-08036-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43056-foto-08036-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.