Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42999 | Capella Caminera de Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-de-torrescassana | GARGANTE, Maria Llobregós informatiu, núm. 56 (Desembre 2012), pàgs. 24-27. | XVIII | Presenta fongs a l'arrebossat. S'ha perdut gran part de l'espai on hi havia la inscripció. | A tocar de la masia de Torrescassana hi trobem aquest oratori. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada al sud. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al cos hi trobem una inscripció que quasi no es conserva. Al capdamunt, s'obra la capelleta o oratori de la verge del Roser, pintada sobre rajola de ceràmica vidriada i policromada catalana. A la part inferior dreta, es llegeix l'artesà que signa l'obra, J. Guivernau. Aquesta fornícula està tancada per una reixa de forja que protegeix la imatge. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. | 08036-23 | Calonge de Segarra | No sabem amb exactitud l'any en que fou fet aquest oratori, però es molt semblant a dos oratoris pròxims ubicats al municipi de la Molsosa (Solsonès) fets als segle XVIII. Un es troba ubicat a la masia de Puigpelat (a 1.5 km) i l'altra a la masia de Can Jubert (4 km), que tenen en comú la característica de presentar inscripcions al pilaret posant de manifest que es tractava d'una obra patrocinada pel cap de la casa, com a mesura profilàctica. Aquesta capella estava ubicada al peu del camí i quan van fer l'Eix transversal es va traslladar de lloc al peu del nou camí. | 41.7721000,1.5005600 | 375376 | 4625560 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43009 | Font de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-morera | XX | Ha perdut part de la coberta. | La Font de la Morera se situa al sud de Cal Morera, entre el turó i la pista asfaltada. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de petites dimensions amb volta ceràmica i parets amb carreus de pedra. A l'interior hi trobem l'aigua que hi neix. Possiblement la forma actual, no es correspongui amb l'original, i que s'hagin perdut alguns elements. Actualment s'utilitza per a regar els horts de Cal Morera. | 08036-33 | Calonge de Segarra | Aquesta font va associada a la masia de la Morera. Actualment continua tenint un dels usos que va tenir en orígen: proporcionar aigua als horts de la casa. | 41.7619400,1.4775900 | 373447 | 4624465 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43014 | Ca l'Espinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Els murs exteriors alguns encara resten dempeus, però en perill d'enderrocar-se. | Es tractava d'una gran masia formada per l'habitatge principal i diferents edificacions al seu entorn que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba situada a la part més alta d'un turó, on es divisa una gran extensió de l'altiplà de la Segarra. Tot els conjunt, exceptuant alguns murs, es troben en estat de ruïna. L'edifici principal és de planta quadrangular, i constava de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar en alguns dels murs, que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. L'accés principal s'orientava al sud, a través d'un portal adovellat de mig punt amb carreus verticals molt treballats. Aquest encara es conserva, però la seva estructura està molt deteriorada. Tot i la monumentalitat de l'edifici, en la majoria de façanes no hi ha molts elements a destacar, ja que les finestres són força austeres, tret d'algunes amb brancals i llinda de pedra. Tot i això a la façana sud, cal destacar-hi una ampliació de la façana per tal d'habilitar uns espais en galeries. Aquestes galeries obertes, a la planta baixa formen dos arcs de mig punt, on l'arrencada de l'arc, es suportada per dos senzills capitells. A la planta de pis, a la mateixa alçada, aquestes galeries, són amb arcs escarsers, i també tenen capitells. Es pot observar l'interior de l'edifici a través dels murs enderrocats ( part de l'est i de l'oest), on s'aprecien algunes estances amb voltes senzilles. Algun altre element d'interès són alguna fornícula, i el mobiliari que encara es conserva. Hi ha diverses edificacions annexes, que es troben en estat de ruïna. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu, i per la Vall del riu Llobregós. | 08036-38 | Ca l'Espinac. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas d'en Nadal de Tapioles. Documentat des de molt antic, segurament d'origen medieval. És el mas del terme i de la zona on trobem el cognom Nadal des de més antic. La situació i l'aspecte ens fan pensar que al lloc hi podia haver hagut algun tipus de fortificació. També cal tenir en compte que al segle XIX la casa va estar molt implicada amb el carlisme i que estaven emparentats amb alguna branca dels Tristany (nissaga de capitostos carlins més importants de la Catalunya interior). Els propietaris actuals es diuen Lladós i viuen a Calaf, però són descendents directes del mas. | 41.7572800,1.4611200 | 372069 | 4623972 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43031 | Rentador de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-la-caseta | XX | Està cobert pràcticament de vegetació. | Es troba situat entre uns camps de conreu i una rasa a l'est de la masia de la Caseta. Es tracta d'un rentador d'estructura rectangular obrat en pedra i maons que s'alimentava d'aigua de la rasa de La Caseta. Actualment es troba en desús i només s'observen algunes estructures que sobresurten de la vegetació que el cobreix, a la part sud i veiem una columna de pedra coronada per maons fruit d'una obra posterior. | 08036-55 | La Caseta. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7195200,1.4808300 | 373633 | 4619751 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Caseta | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43040 | Creu Escapçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-escapcada | XIX | No es conserva la creu. Presenta fongs en tota l'estrucutura. | Creu de terme realitzada en pedra del país, formada per la unió de dos elements dissociats (un fust hexagonal i una base quadrada), es troba a peu d'un dels antics camins de Calaf a Calonge, indicant per tant la partió amb aquest terme. Presenta bon estat de conservació. A la cara oest, s'hi aprecia una inscripció en mal estat, s'hi pot llegir any 1908. Possiblement estava coronada per una creu de pedra o metall actualment desapareguda. | 08036-64 | Raval d'Aleny | 41.7376200,1.5151000 | 376519 | 4621710 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43095 | Mina de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-vima | XX | Es troben tapiades les dues obertures de la mina. Un edifici que hi havia es va enderrocar per ampliar el camp de conreu. | Pel camí que baixa direcció sud des de Cal Vima, s'arriba una explotació minera ja en desús. Actualment hi ha dues boques de mina, i un edifici fet de maons que no va arribar a finalitzar-se. La primera boca de la mina, es situa als peus de l'edifici, a una part inferior de la façana oest. Es tracta d'una obertura a la roca que actualment es troba tapiada. S'havia habilitat a la sortida de la boca un pas franquejat per dos murs de formigó. L'altra boca de mina és situa al nord-est de l'edifici, i com l'anterior també es troba tapiada. Cal esmentar que aquest indret ha estat força transformat els darrers anys, convertint-se en una camp de conreu, i es possible que s'hagin perdut algunes estructures, com seria el cas d'un edifici que hi havia al nord de l'edifici que resta dempeus. El camí que baixava de Cal Vima i portava a Dusfort també ha desaparegut amb el camp de conreu. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-119 | Dusfort | 41.7475500,1.4932000 | 374717 | 4622845 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43095-foto-08036-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43095-foto-08036-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Vima | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43104 | Mina Aleny I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-aleny-i | XX | Davant de la bocamina, s'hi pot observar grans blocs de pedra fruit del desprendiment. A l'interior s'observa la mateixa situació. | En un camp de conreu a l'oest d'Aleny, i baixant per un camí que es pren abans d'arribar a la masia de les Quadres es localitzen aquestes dues mines on s'extreia carbó. Les mines es troben en 2 extrems d'aquest camp on comença l'elevació del terreny. No es pot observar gaire cosa més que les boques de les mines, que resten obertes però amb les parets laterals de l'interior que s'estan esfondrant. | 08036-128 | Aleny | 41.7485900,1.5111600 | 376212 | 4622934 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43104-foto-08036-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43104-foto-08036-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43104-foto-08036-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43115 | Panteó de la Família Sugrañes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-sugranes | XX | Petit edifici de planta pentagonal irregular i situat al cementiri de Dusfort, just darrera de l'església de Santa Maria. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter de ciment. La façana d'ingrés és lo més destacat de l'edifici amb una entada amb arc abocinat amb tres arquivoltes i timpà on hi trobem la inscripció ' FAMILIA SUGRAÑES PAX'. Sota el timpà hi trobem una petita llinda. L'arc abocinat neix d'unes columnes amb capitells amb motius florals i religiosos. A l'interior hi trobem els nínxols i un petit i senzill altar. El paviment es de marbre. | 08036-139 | Dusfort | La família Sugrañes ha estat una de les més importants del municipi de Calonge de Segarra, sobretot en el segle XX. Aquesta importància es veu reflexada amb la construcció d'un panteó on enterrar tots els membres de la família. | 41.7407000,1.4943100 | 374796 | 4622082 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 116|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43152 | Festa Major d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-daleny | XX | Com és tradició, el darrer cap de setmana de setembre el poble d'Aleny celebra la seva Festa Major. Els actes comencen el dissabte amb una divertida i nova gimcana de tractors, creada l'any 2012. El mateix dissabte al vespre, s'organitza un ball i a la mitja part es repartiran entrepans per a tots els assistents. El dia següent, diumenge, finalitza la festa com es costum, amb la celebració de la Missa solemne en honor al patró d'Aleny, Sant Miquel. | 08036-176 | Aleny | Aquestes festes antigament es celebraven cada any a una casa diferent de cada nucli, com era tradició en la majoria de pobles del país. Actualment les festes s'han adaptat als nous temps, i es realitzen la majoria d'actes a les places de cada poble. | 41.7493900,1.5139300 | 376444 | 4623019 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43152-foto-08036-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43152-foto-08036-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43152-foto-08036-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43174 | Festa Major de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-de-larc | XX | El segon cap de setmana de setembre, el poble de Sant Pere de l'Arç celebra la festa major gràcies a l'organització dels veïns, juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. Els actes comencen el dissabte a la tarda amb la festa infantil i xocolatada per a tots els assistents. Al vespre del mateix dia, s'ofereix el tradicional ball a la plaça del poble i a mitja part, es reparteix pa amb tomàquet i botifarra per a tothom, així com també el sorteig de diversos productes. L'endemà, diumenge, es celebra la missa solemne a l'església de Sant Pere, a la sortida per finalitzar la festa, s'ofereix un petit vermut. | 08036-198 | Sant Pere de l'Arç. Calonge de Segarra | 41.7625300,1.5152200 | 376576 | 4624476 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43179 | Marge de pedra seca de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca-de-mirambell | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX/XX | Es troba situat en un camp a tocar de la carretera N-141, abans d'arribar a Mirambell, al costat d'una cabana de teula. Marge de pedra seca de grans dimensions, ja que en alçada té una mitjana de 3 metres i de llarg uns 80 metres aproximadament. Fet amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. La part més situada al nord, arrenca amb els desnivell del camí fins que arriba a l'alçada màxima del marge. S'observa una petita obertura a la part superior com a mesura de desguàs. Salva en desnivell i organitza els camps en una zona on el terreny presenta un desnivell elevat. | 08036-203 | Mirambell | Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent. Amb aquesta funció s'aconseguia obtenir feixes en indrets amb molt pendent, o per separar finques. Abans existien els margeners els encarregats d'alçar els marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer. | 41.7308400,1.4963400 | 374945 | 4620985 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43179-foto-08036-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43180 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler | XIX/XX | L'entorn es troba envaït per la vegetació. Les escales estan colgades de terra. | Es tracta d'una font de gran bellesa situada en un cap de conreu entre el nucli del Soler, i una granja situada a l'oest d'aquest. Inserida en el pendent d'un marge, la trobem envoltada de vegetació. Es tracta d'una font excavada al subsòl, d'on posteriorment es van alçar els murs laterals de pedra fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Cobreix la font una volta de canó que descendeix des del nivell de l'accés fins al brollador de l'aigua. Per tal de reforçar la coberta i l'estructura es va construir un mur de suport que assentava la construcció en l'estructura del marge. S'accedeix al seu interior per unes escales de pedra, que actualment estan cobertes de vegetació. | 08036-204 | El Soler | 41.7483300,1.4611900 | 372057 | 4622978 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43189 | Rellotge de Sol de Santa Fe de Calonge I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-fe-de-calonge-i | No s'observa la numeració. | En la façana exterior dels sud de transsepte, s'hi localitza el gnòmon metàl·lic del que havia estat un rellotge de sol. Esta formada per una vareta i un suport. No s'observa cap tipus de numeració a primera vista. | 08036-213 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Es desconeix quan es va realitzar aquest rellotge de sol. | 41.7640100,1.4819900 | 373817 | 4624689 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43189-foto-08036-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43189-foto-08036-213-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43190 | Rellotge de Sol de Santa Fe de Calonge II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-fe-de-calonge-ii | L'estat de conservació és dolent. Les numeracions quasi no s'observen. | En la cantonera entre el portal d'accés de ponent i el de migdia, hi trobem un carreu a mitja alçada on hi aquest rellotge de sol. És semicircular sobre un marc rectangular ( el carreu), cisellat en la pedra, orientació sud, marques horàries a les hores amb numeració aràbiga. Possiblement sigui un carreu reaprofitat d'un altre indret. | 08036-214 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Es desconeix quan es va realitzar. | 41.7640100,1.4817700 | 373799 | 4624689 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43190-foto-08036-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43190-foto-08036-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 43191 | Rajola de terme de Ca l'Agustina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajola-de-terme-de-ca-lagustina | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | Al costat de La façana d'ingrés de la Ca l'Agustina troba aquesta placa o rajola clavada al mur a una alçada d'uns dos metres amb la inscripció 'PUEBLO DE CALONGE DE CALAF PARTIDO DE IGUALADA PROVINCIA DE BARCELONA'. Té forma rectangular amb els costats irregulars. | 08036-215 | Ca l'Agustina. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Possiblement aquesta rajola de terme sigui de finals del segle XIX. Cal recordar que a mitjans del segle XIX els límits municipals canvien amb la unió de molts municipis de menys de 30 habitants, i aquesta rajola recordi aquest canvi. | 41.7503400,1.4828800 | 373864 | 4623170 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42988 | Castell de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calonge | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII-XVII | L'estat de conservació és deficient. Pràcticament les estructures estan ensorrades i el procés de degradació és permanent. | <p>El Castell de Calonge, està situat a la part alta d'un turó molt a prop del petit nucli de Calonge. Actualment està força ruïnós. No obstant, en resten alguns punts que podem distingir. Destaquem una estança, de la més ben conservada, de planta rectangular amb dues portes d'accés. Situada al sector sud-est, coberta amb una volta de canó i il·luminada amb dues espitlleres orientades a la cara est. Aquestes estructures són construïdes amb uns murs exteriors irregulars, tot al contrari dels murs interiors, dels quals estan més ben treballats i col·locats en filades horitzontals. Al final d'aquesta sala hi ha una escala que descendeix al subsòl però que ara està tapada. A prop d'aquesta, hi ha una cisterna d'uns dos metres de diàmetre, avui coberta per la vegetació. Al sector oest s'hi troben les restes del basament d'una torre circular de defensa, al voltant del qual s'articularia el castell. Aquestes restes, corresponen a la part més antiga de tot el conjunt. Construïda amb un parament de carreus irregulars, però amb una disposició en filades horitzontals. Pel que fa a la resta, només queden en peu unes poques estructures, molt malmeses, que formen part d'altres dependències del conjunt del castell.</p> | 08036-12 | Calonge de Segarra | <p>Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de l'any 1010, en què el bisbe de Vic, Arnulf, germà del vescomte d'Osona-Cardona, morí en l'esmentat castell com a conseqüència de les ferides rebudes en l'expedició dels catalans a la Còrdova musulmana. A partir d'aquest moment el castell de Calonge de Segarra restarà sempre vinculat als vescomtes de Cardona. Així, en el testament sagramental datat l'any 1042- del bisbe Eriball, germà del vescomte Folc, apareix l'esmentat castell com una de les deixes que el citat bisbe fa al seu fill Folc. Amb tot, la castlania era posseïda per una nissaga cognomenada de Calonge com a feudataris dels Cardona. Al segle XII la propietat roman encara en poder dels Cardona. El 1156 Ramon de Cardona era el senyor, entre d'altres castells, del de Calonge. Aquest Ramon de Cardona en testar deixà aquesta fortalesa, juntament amb la de Fals, a la seva germana Dolça. Desconeixem el traspàs del domini de la propietat, però a la fi del segle XII l'esmentat castell restava en poder de la família Torroja, segons que consta en el testament de Ramon de Torroja, marit de Gaia de Cervera, datat l'any 1196. En aquest document Ramon de Torroja llegà l'esmentat castell de Calonge al seu fill Hug. Tot i això, aquesta propietat retornarà al patrimoni dels Cardona. Agnès, néta de Ramon de Torroja i hereva del seu oncle Hug, es casarà el 1217 amb Ramon Folc, amb la qual cosa el castell de Calonge passà al patrimoni dels Cardona. El 1220 Bernat de Cardona cedí a Pere Puigferner i a la seva filla Beatriu la quarta part i el delme del castell de Calonge. Al segle XIV el castell de Calonge passà a formar part del comtat de Cardona, creat el 1375. Vers el 1391 n'era el seu castlà Ramon de Fontanet. Els Nuix seran carlans fins a l'extinció de les senyories (XIX), però malgrat deixar de ser carlans continuaran posseint la propietat del Castell (castell i terres) com a plens propietaris fins a principis del XX. A principis del segle XX els Vila (àlies Brinco) compren als Nuix de Cervera el castell i les seves terres. Donat que el casalot del castell era desavinent i devia estar vellet, van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del castell, igual que uns anys més tard també se n'aprofità per construir la pallissa de Suau, motiu pel qual ha arribat tan malmès als nostres dies.</p> | 41.7642700,1.4808300 | 373721 | 4624719 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 43187 | Jaciment de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-dusfort | <p>ANADÓN, P.; CABRERA, L.; COLLDEFORNS, B.; SAEZ, A. (1989) “Los sistemas lacustres del Eoceno superior y Oligoceno del sectororiental de la Cuenca del Ebro”. ACTA GEOL. HISP. SÁEZ, A. (1987). Estratigrafía y sedimentología de las formaciones lacustres del tránsito Eoceno-Oligoceno del NE de la Cuenca del Ebro. VIDAL, A. (2013). Fitxa del jaciment de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic, d' edat Oligocè i format per margues i calcàries amb nivells de guixos i lignits, i segons A. Vidal (2013) es troba dins de la Formació Lignits de Calaf (Sáez 1987), i seria un dels nivells de calcàries terrígenes (Sáez 1987) . La proximitat de nivells de lignits al jaciment reforça la seva pertinença a la Formació Lignits de Calaf, com també ho fa la riquesa paleontològica de vertebrats. Sáez (1987) descriu la següent associació faunística per la Formació Lignits de Calaf: Theridomys calafensis Bransatoglis n. sp. Gliravus fordi Blainvillimiys cf. langei Eucricetodon atavus Elfomys medius Bothriodon aymardi Diplobune minor Pheratherium frequens Plagiolophus sp. Ephelcomenus ? sp.El paleoambient seria de clima humit, llacs somers sense influència evaporítica i amb desenvolupament de turberes en les zones marginals (Sáez 1987).</p> | 08036-211 | Dusfort | <p>Jaciment descobert pel Sr. Vicenç Sugranyes, de la fàbrica de ceràmica SUGRAÑES GRES CATALAN, S.A., que amb posterioritat a l'excavació i retirada d'una capa de 3 m d'argiles en la vessant oest del Tossal de Gassó, dins de la finca de la fàbrica, troba abundants restes òssies de macrovertebrats. La seva filla dóna avís de la troballa, arrel de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, a la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que traslladen al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la DGABMP del D. Cultura de la Generalitat. En el curs de la visita es localitzen fàcilment diversos ossos i peces dentàries de macrovertebrats.</p> | 41.7360800,1.4907400 | 374490 | 4621575 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Altres noms TOSSAL DEL GASSÓ | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 43160 | Imatge de Santa Magdalena del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-magdalena-del-soler | XVII-XVIII | Restaurada l'any 1994, intervenint en la pintura, la peanya i el braç. | <p>Talla exempta de Santa Magdalena, possiblement destinada a un altar, car no té l'esquena treballada, tot i que no és buida. La santa resta dempeus sobre una peanya bombada, circular. Porta un vestit vermell amb ribets daurats, cobert amb un mantell daurat-vermellós amb policromia de flors en una franja inferior. El seu rostre té un cert to de súplica; porta els cabells llargs, de color Marró. La mà dreta al pit, tot sostenint el mantell; la mà esquerra sosté un recipient daurat, amb peu, copa i tapa, sisavat, semblant a un copó, amb una grossa esfera damunt la tapa.</p> | 08036-184 | Calonge de Segarra | <p>Estava ubicada a la capella de Santa Magdalena de la Vall, al nucli del Soler. Aquesta capella actualment es troba en ruïnes.</p> | 41.7560500,1.4591600 | 371903 | 4623839 | 1600 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43160-foto-08036-184-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mides(cm) alçada: 79,00 Amplada: 40,00 Gruix: 22,00 | 98|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43155 | Retaule Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-pere | XVII | Ha estat restaurat. | <p>L'estructura del retaule segueix l'esquema tradicional dels retaules barrocs del segle XVII. Consta de cinc carrers verticals, tres de principals i dos de secundaris, separats per columnes, tres cossos coronats per frontons i un àtic. Al pedestal, amb la mesa de l'altar al centre, trobem les figures de Sant Pere i Sant Pau, ambdós esculpits a les portes que duen a la sagristia. Cal lamentar la pèrdua de les cinc imatges centrals del retaule les talles actuals són modernes- així com també els quatre apòstols que els acompanyaven. Als carrers laterals es presenten les escenes més significatives de la vida de Sant Pere a través de quatre grans plafons. Al registre superior del carrer lateral esquerra es representa l'aparició de Jesús a Sant Pere quan aquest fuig de la ciutat de Roma per escapar-se de la mort, tradició coneguda amb la petició de Jesús a Sant Pere Quo vadis?. El segon plafó, situat al registre inferior del mateix carrer, ens mostra l'escena en la qual Jesús entrega les claus del cel a sant Pere en presència dels apòstols. Al carrer lateral dret hi ha dues escenes narratives més. Al registre superior d'aquest carrer trobem el plafó que representa el martiri de Sant Pere quan aquest és crucificat cap per avall. Al registre inferior del carrer lateral dret es mostra l'escena de la vocació de sant Pere, sobre un fons de mar en onades i Pere agenollat davant Jesús darrera l'atenta mirada de dos personatges embarcats que podrien ser els apòstols Jaume i Joan. Als carrers centrals trobem dos petits plafons situats als braços del sagrari. El plafó de l'esquerra representa l'Epifania i el de la dreta exposa les figures de dos sants patrons advocats contra la pesta molt populars: Sant Sebastià i Sant Roc, amb el gos, acompanyats d'un àngel. Aquests dos plafons coronen dues fornícules, la de la dreta conté una talla de Sant Antoni Abad i la de l'esquerra una de Sant Isidre, ambdues afegides posteriorment. Al carrer central es mostra una talla també no originària del retaule del sant que dóna nom i és dedicat el retaule, Sant Pere. Al registre superior del mateix carrer es representa l'escena del Calvari i, coronant el retaule, hi ha la figura del Pare etern que culmina i presideix el retaule amb la mà esquerra subjectant la bola del món, mentre que amb la mà dreta beneeix l'assemblea. L'estructura del retaule és típicament barroca; es tracta d'una construcció de fusta ricament tallada i recoberta d'una capa de guix i cola daurada i policromada. En alguns elements decoratius, com ara els vestits, es pot apreciar la tècnica tan característica de l'època de l'estofat. Aquesta consisteix en aplicar una capa de pa d'or sobre la qual es pinten motius decoratius o s'aplica un color llis que un cop sec es dibuixa, tot rascant la pintura, per fer aparèixer de nou l'or de la base.</p> | 08036-179 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | <p>El retaule major de Sant Pere de l'Arç és tot una troballa d'art barroc força ben conservat a l'Anoia. El retaule, obra de l'escultor Josep Ribera i de l'escultor Gregori Ferrer, ambdós de Cardona, va ser construït i plantat primer a Sant Pere de Matamargó, el 1642, segons la data que duu un dels dos medallons ovals situat al cimal concretament el del carrer lateral dret. El 1793, any de moviments a Sant Pere de Matamargó, el mateix retaule va ser traslladat a l'església parroquial de Sant Pere de l'Arç, segons també testimonien les xifres d'una data inscrita a cada una de les columnes que separen els carrers centrals. La parròquia de Sant Pere de l'Arç va comprar el retaule per 200 lliures</p> | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1642 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Josep Ribera.Taller de Cardona | Hi trobem les següents inscripcions: - en les cumbreres que encapçalen els carrers laterals trobem les inscripcions: ' AÑ ', al carrer esquerre ' 1642 ' al carrer dret. En les bases de les 4 columnes centrals del primer registre trobem la Data ' 1793 ', un número a cada columna. | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 43156 | Retaule de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sebastia | XVIII | Parts que hi manquen:- fragment de la part superior afectada per l'obertura ( o modificació) d'una finestra- part inferior de la pintura, eliminada.- brutícia en les teles- desgast general | <p>Pintura mural que representa una grossa capella absidial, pintada sobre una paret llisa i plana, i centrada per una fornícula petita excavada al mur. La pintura reprodueix dos pilars estriats per banda, que sostenen un fris llis, amb faixa de mènsules i cornisa, a partir de la qual arrenca la fictícia hemisfera apetxinada. Per ajustar el dibuix a l'espai real s'ha omplert l'espai entre els pilars i la paret de roleus, pàmpols i flors, i l'espai entre el sostre i la petxina pintada amb gerros i flors. A banda i banda de la fornícula real trobem enganxades dues teles, clavades amb claus, amb les pintures de Sant Antoni de Pàdua i Sant Miquel dels Sants, pintures que sobrepassen els límits de la tela, essent part del seu nimbe pintat a la paret. Sota les teles és blanc.</p> | 08036-180 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1793 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43156-foto-08036-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43156-foto-08036-180-3.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Inscripcions: En la cornisa pintada trobem la data : ' 1793 ' o '1795' | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43163 | Retaule de Sant Pere de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere-de-mirambell | XIX/XX | <p>Retaule de fusta d'estil neoclàssic. Està format per un alt sòcol on hi ha un plafó en relleu, de motius vegetals, a cada banda i dos plafons figurats en relleu, a la part central. Sobre el sòcol, a cada extrem, tres columnes amb capitells corintis, imitant marbre; a la part central una gran fornícula amb una escultura de Sant Pere. A la part superior l'arquitrau, el fris i la cornisa. Sobre aquest entaulament una altra fornícula, més petita, amb la imatge d'un sant que sembla ser Sant Roc; a la part superior un timpà amb un Sagrat Cor. A cada cantó de la fornícula un gerro.</p> | 08036-187 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7309500,1.4895800 | 374383 | 4621007 | 1875 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43163-foto-08036-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43163-foto-08036-187-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 99 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43033 | Castelltort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelltort | <p>NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII/XIV | En els darrers anys ha caigut un mur de la façana sud ( en una foto de l'any 2005 estava sencer). La resta del conjunt comença també a presentar problemes en l'estructura. | <p>Es tracta d'un edifici aturonat, que per les seves característiques hauria estat un casal fortificat o casa forta, essent possiblement l'ampliació d'una anterior fortificació. S'observen diversos cossos, essent el més primitiu el que es troba a tocar del barranc. L'edifici es de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En el cos primitiu no s'observa cap entrada destacable, solament diverses finestres. La més destacada es troba situat a la façana est és una característica finestra del segle XIII-XIV. La finestra està composada d'una coronella doble amb una petita columna i capitell al centre. Cal esmentar que s'està començant a enrunar part de la façana oest. El cos adjunt per l'est, és una ampliació de l'edifici principal, i presenta unes característiques constructives similars al cos principal. Consta en aquest cas de planta baixa i planta de pis, i presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Té una entrada a la façana sud afegida posteriorment amb llinda de formigó i porta metàl·lica. En aquesta façana hi havia hagut una edificació que naixia d'aquesta tal i com es pot observar en les marques de la planta de pis. A la façana nord, hi trobem una entrada senzilla, i un pou rectangular fet amb carreus de pedra, on hi podem trobar la data incisa de 1897. Adjunt a la façana oest, hi trobem un altre cos que dona accés a la planta de pis de la casa, on es pot observar un gran arc de mig punt tapiat. L'entorn més immediat és caracteritza per camps de conreu i boscos.</p> | 08036-57 | Castelltort. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | <p>El casal de Castelltort el trobem senyorejant una llenca de terra a l'extrem sudoest de l'actual terme de Calonge, entre el terme de Calaf i l'antic terme de Conill. El 1093 ens apareix documentada per primera vegada una torre de Castelltort. Al segle XII apareix com a castell termenat i és cedit per Sant Vicenç de Cardona a la seva filial de Sant Jaume de Calaf. Més endavant s'acabà integrant als dominis dels Cardona, i va esdevenir una quadra vinculada al terme del castell de Mirambell. D'aquest casal prové el llinatge dels Castelltort que el posseiran des del segle XII fins al XVII. Un membre notable en va ser Berenguer de Castelltort, que ostentava el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona, i el 1389 fundava l'hospital de Castelltort a la ciutat de Cervera. Al segle XVII, Castelltort va passar a mans del Priorat de Sant Jaume de Calaf, que per poder explotar millor les terres més allunyades de la seva extensa propietat hi va aixecar la masoveria de la Casanova o Casanova dels capellans. La propietat de Castelltort continua en mans de Sant Jaume de Calaf i per tant, del Bisbat de Vic. L'actual masia de Castelltort és un gran casal de pedra de planta completament irregular, amb diversos volums i annexos que mostra una gran diversitat de moments constructius. Malgrat que fa segles que va perdre la funció militar, l'emplaçament, l'estructura, o les parets altes, massisses i tancades, li confereixen un aire de fortificació. Conserva una de les poques mostres a les nostres contrades de finestra coronella gòtica, amb trencaigües, llindes lobulades i una columneta amb capitell esculpit. A la mateixa façana s'adivinen restes d'una altra finestra coronella. El seu interior conserva l'espai de l'antiga capella de la Concepció, que ja fa anys fou secularitzada i destinada a usos agrícoles. Aquesta Capella no es troba documentada fins a la visita pastoral del bisbe Pasqual de 1685, però segurament té un origen molt més antic vinculat a la capella del primitiu castell.</p> | 41.7190300,1.4685800 | 372613 | 4619714 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 43151 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet | XX | La Festa del Panellet és una tradicional celebració pròpia del municipi de Calonge de Segarra que se celebra a la diada de Dilluns de Pasqua. És tradició a Catalunya donar almoina de pa beneït en aquesta diada, al qual se li atribueix virtuts remeieres i venturoses. La diada s'inicia amb esmorzar popular, seguidament la celebració de l'Eucaristia a l'església de Santa Fe de Calonge. A l'interior de l'església, s'organitza el concert de cant coral. Tot seguit, la benedicció i el repartiment dels panellets. La Festa del Panellet, a més compta amb la participació de la fira mercAnoia i de diversos expositors de productes artesans i de la zona. | 08036-175 | Calonge de Segarra | El seu inici es remunta a una terrible epidèmia que fulminà la població de les parròquies calongines. Davant d'aquesta situació, els vilatans de Calonge de Segarra van fer la promesa a Santa Fe, patrona del municipi, que si els lliurava d'aquell flagell, repartirien cada diada de dilluns de Pasqua, un panet beneït entre els assistents a Missa. Seguint amb la tradició, hi ha la creença que menjar aquest pa preveu durant l'any de contraure pestes i malures. | 41.7637300,1.4818300 | 373803 | 4624658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43151-foto-08036-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43151-foto-08036-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43151-foto-08036-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43173 | Fons documentals de les Parròquies de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-les-parroquies-de-calonge-de-segarra | XVI-XX | <p>El fons corresponent a l'arxiu de Santa Fe de Calonge està format per més d'un centenar de volums, amb una documentació molt rica en qualitat d'informació i variada que data des del segle XVI fins al segle XX. Cal esmentar, l'existència de sèries senceres de documentació (baptismes, matrimonis, defuncions, notarials…) des de finals del segle XVI fins la segona meitat del segle XIX. Això ens fa pensar que aquest fons havia sigut retirat de Calonge (no en sabem la data). Per la qual cosa, a la parròquia només hi restaven els darrers volums, i segurament són els que es van perdre durant la Guerra Civil. -Baptismes (1580-1856), 5 unitats documentals, paper. -Confirmacions (1829-1881), 2 unitats documentals, paper. -Matrimonis (1592-1856), 5 unitats documentals, paper. -Defuncions (1580-1856), 3 unitats documentals, paper. -Vària Sacramental (1906-1915), 2 unitats documentals, paper. -Misses, aniversaris i celebracions (1580-1869), 10 unitats documentals, paper. -Obra (1715-1930), 3 unitats documentals, paper. -Visites Pastorals (1645-s.XX), 4 unitats documentals, paper. -Consueta (1715-1940), 3 unitats documentals, paper. -Comptes i factures (1622-1800), 3 unitats documentals, paper. -Llevadors de rendes (1570-1900), 23 unitats documentals, paper. -Fundacions, Causes Pies i llegats piadosos (1593-1804), 2 unitats documentals, paper. -Correspondència (1553-1887), 1 unitat documental, paper. -Confraries (1717-1594), 2 unitats documentals, paper. -Manuals Notarials (1501-1879), 15 unitats documentals, paper. -Capítols Matrimonials (1539-1817), 4 unitats documentals, paper. -Testaments (1551-1882), 13 unitats documentals, paper. -Processos (1580-1788), 7 unitats documentals, paper. -Registres de documents (1561-1800), 2 unitats documentals, paper. -Vària notarial (1687-1800, 1561-s. XVIII), 2 unitats documentals, paper. -Impresos(1757-1898), 1 unitat documental, paper.</p> | 08036-197 | Calonge de Segarra | <p>L'arxiu parroquial és el responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia. Per tant, aplega tota la documentació referent al funcionament de la parròquia, els llibres sacramentals i documentació notarial. A més a més, del funcionament diari d'una parròquia tant de caràcter litúrgic i religiós, com a fruit de l'administració diària i quotidiana de la parròquia i de les seves rendes. Entre 1545 i el 1563, l'església catòlica, celebrà el Concili de Trento amb l'objectiu de crear uns acords i unes reformes que afectaran en l'obligat compliment dels registres dels llibres sacramentals a totes les parròquies catòliques. Arran d'això, aquests llibres es composaran de llibres de baptisme, confirmació, matrimoni, defuncions i compliment pasqual. Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesiàstics, han sofert moltes pèrdues i trasllats de documentació. Tot això bé relacionat perquè durant la Guerra Civil, l'arxiu parroquial de Calonge, varen amagar una part de la documentació en un nínxol del cementeri. No obstant, un cop finalitzada la guerra, els llibres no es van poder recuperar degut a les goteres, s'havien fet malbé i eren irrecuperables. L'any 2008, al museu del monestir de Santa Maria de l'Estany es va trobar un important fons documental, entre el qual va sorgir molta documentació pertanyent a l'antic arxiu parroquial de Santa Fe de Calonge. Aquest fons va ser dipositat a l'Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic on fou ordenat i catalogat.</p> | 41.7392300,1.4952500 | 374871 | 4621918 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 42981 | Femer de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-la-roca | <p>MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània.</p> | XX | <p>Es tracta d'una edificació de planta rectangular. És de grans dimensions ja que fa més de 20 metres de llargada. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Té dues plantes, essent la planta baixa la més singular degut a la gran volta de canó que ocupa tota la llargada de l'edifici. Aquesta volta de canó està revestida amb rajola. La façana d'ingrés esta orientada a l'est, i presenta una entrada rectangular a la planta baixa. A sobre hi té una obertura amb brancals i llinda de maó. A la part superior de la façana hi ha una finestra amb brancals de maons i llinda de pedra, on hi ha la data de 1922 i les inicials de J P inscrites. A la resta de façanes hi trobem finestres amb brancals i llinda de pedra. Es troba situada en el sud del conjunt arquitectònic del Mas de la Roca, i esta envoltada de camps de conreu.</p> | 08036-5 | Femer de la Roca. La Roca. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | <p>El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de la Roca, es va construir als anys 20 del segle XX ( 1922), en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística.</p> | 41.7564900,1.4838900 | 373960 | 4623851 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment serveix de magatzem. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43157 | Retaule del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist | XVIII | Ha estat restaurat. | <p>Retaule del calvari, format per 3 parts diferenciades : un marc de fusta, amb pilastres, columnes i cornises; un fons de fusta, amb Sant Joan i la Verge pintats, mirant al centre; i un Sant Crist de processó, de talla, penjat al centre de la pintura. El marc s'inicia amb bancal de pilastres amb relleus florals, sobre el qual s'aixequen unes columnes marbrejades, amb garlandes penjades i capitells daurats, que sostenen la cornisa. Aquesta és formada per un fris llis, formant uns plafons amb la data pintada, sobre el qual se sosté una ampla faixa motllurada creixent, amb vetejats vermells i blaus, de forma corba en la part central. Una cresteria sobredaurada de roses flanqueja el medalló central coronador, avui desaparegut. L'interior de dit marc és ocupat per una pintura sobre taula, amb el terç inferior pintat tot blau (devia ser el lloc de l'altar). La taula és formada per un seguit de posts emmetxades, i pren fondària formant una planta en forma de ' c ' poligonal. Centren la pintura les figures de la verge - vestit vermell, mantell blau, mantellina beige i corona reial amb nimbe de raigs daurada - suplicant i plorosa, i de Sant Joan - mantell vermell, vestit verd, nimbe daurat - suplicant amb les mans al pit. Sobre la verge, el sol resplandent, i la lluna es posa sobre Sant Joan. L'escena es desenvolupa de nit, al camp, amb dues masies, arbres i un curiós poble emmurallat amb cases porxades i torres rodones emmerletades coronades per llargues astes a segon terme; a tercer terme, muntanyes pelades, i un cel amb estrelles i núvols en últim pla. El sant crist de processó, despenjable, que avui centra dita escena és modern, sense rellevància artística. És més gros que l'original.</p> | 08036-181 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1793 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43157-41394-foto-08023-348-31.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43158 | Retaule de la Verge del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-verge-del-roser | XVI | <p>Retaule renaixentista, d'estructura a la romana. Es divideix en 3 carrers mitjançant pilastres clàssiques, daurades, amb el seu terç inferior amb les acanaladores convexes. Dues cornises (que exerceixen de basament a l'interseccionar-se amb les pilastres) delimiten el cos central del retaule, quedant per sota seu la predel·la, que manté els 3 carrers, i per sobre seu l'àtic del carrer central, acabat en frontó. Aquestes cornises, que es desenvolupen en creixent, són decorades amb aigües vermelloses entre cintes daurades. El cos central del retaule es divideix en 3 carrers. El central és ocupat per una grossa fornícula buida, decorada amb marbrejat blau i vermell (possiblement no coetani). Els laterals són ocupats per dues escenes a cada carrer, separades just per una cinta daurada pintada. En el carrer esquerre, a dalt hi ha els Sants Cosme i Damià, i a sota hi ha l'escena de l'anunciació. En el carrer dret, a dalt trobem Sant Sebastià i Santa Llúcia, i a sota l'escena de la visitació. L'àtic del carrer central és ocupat per l'escena del calvari, i en el frontó superior, coronat per una petxina, trobem l'Esperit Sant. La predel·la és ocupada per tres pintures allargassades, essent d'esquerra a dreta Sant Pau amb la Dolorosa, el Crist dels dolors, i Sant Joan amb Sant Pere. El basament de la predel·la és igual que les cornises que defineixen el cos central, però decreixent. El retaule és col·locat, avui, sobre un bancal que no li correspon.</p> | 08036-182 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1530-60 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43158-foto-08036-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43158-41394-foto-08023-348-31.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mides(cm) Alçada: 210,00. Amplada: 174,00 .Gruix: 12,00 | 95|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43126 | Castell de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mirambell | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII/XIII | Solament es conservaven unes parets dempeus i hi havia un dipòsit d'aigua al centre, però s'ha netejat i arranjat, consolidant les restes i fent un recorregut explicatiu per les restes. S'ha convertit en un mirador aprofitant el dipòsit com l'element de suport per instal·lar tota la informació que inclou silueta retallada dels castells de la zona que es poden veure. | <p>El Castell de Mirambell, situat a la part alta del nucli urbà. Conserva només tres dels cinc o sis costats originals que formaven la seva planta poligonal. Aquests murs presenten un notable gruix. Els carreus són de mida mitjana i col·locats en filades horitzontals, units amb morter i calç. S'han tapat recentment alguns dels forats dels murs.</p> | 08036-150 | Mirambell | <p>La primera notícia documental del castell de Mirambell és de l'any 1039, en el qual el testament de la vescomtessa Engúncia, vídua de Ramon, vescomte d'Osona-Cardona, esmenta Mirambell com una de les propietats que ella tenia per aprisió. El 1086 el vescomte Ramon Folc fa una deixa testamentària al monestir de Sant Pere de Casserres, per la qual el cenobi rep la meitat de l'alou de Mirambell, metre que l'altra part la llegarà a la seva muller Ermessenda. Al segle XII la propietat encara roman a mans dels Cardona. El 1102 Bermon de Cardona féu una donació a diversos monestirs (Santa Maria de Solsona, Sant Jaume de Calaf i Sant Pere del Mont) de tot allò que tenia al lloc de Mirambell. El 1143 el seu fill i successor, Bernat, donà a la seva germana Ermeniarda l'alou que tenia al castell de Mirambell. Quant a la castlania de Mirambell vers la primera meitat del segle XII, n'era el castlà un tal Berenguer Sendred, al qual succeí el seu fill Arnau. A partir del 1170 ja trobem documentada una família cognomenada Mirambell. Al segle XIV el castell de Mirambell consta com una de les propietats dels Cardona, i el 1375 formà part del patrimoni del comtat de Cardona.</p> | 41.7310300,1.4893700 | 374366 | 4621016 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-40495472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-castellmirambell2-768x576.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-img-20220317-wa0011.jpeg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Segons la Catalunya Romànica, vol. XIX el Penedès i l'Anoia, ens descriu l'existència d'una torre circular, situada a l'extrem sud. 'Aquesta torre només es conserva en una alça d'uns 2,2 m; devia tenir un diàmetre d'uns 4,5 m i un gruix dels murs d'uns 180 cm. Els seus carreus no són gaire diferents dels del castell, tret que són potser una mica abans, damunt les restes de la qual es bastí el nou castell'. Tanmateix, en l'actualitat no és visible degut a la construcció al seu interior d'un dipòsit d'aigua que ara s'ha convertit en un element de suport a l'explicació del castell i al mirador en que s'ha convertit per la seva | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||
| 42977 | Cal Xelín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xelin | XIX | Ha estat restaurada recentment. | L'actual edifici de Cal Xelín s'ha convertit en una casa de turisme rural. Completament reformada és tracta d'una edificació de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, amb murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Té la coberta a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud. Està emmarcada per brancals fets amb maons sobre els quals es munta un arc escarser. A la part superior de la façana hi destaca una finestra que segurament ha estat ampliada amb la restauració. A la resta de façanes solament cal apreciar-hi una cavitat ubicada a la façana nord on antigament hi havia la premsa. Té una edificació annexa d'una sola planta a la façana oest. L'entorn més immediat de la casa són camps de conreu. | 08036-1 | Cal Xelín. 08281. Calonge de Segarra | Segons la cultura popular el nom de Cal Xelin prové per un dels seus antincs propietaris. Aquest era molt baixet i petit, i el comparaven amb un xelí que era una moneda amb un valor molt petit. | 41.7474900,1.4819500 | 373781 | 4622854 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42977-foto-08036-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42977-foto-08036-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42977-foto-08036-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Havia tingut un cup de vi. Actualment és una casa de turisme rural. | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42978 | Ca l'Agustina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustina-0 | XVIII | L'estat de conservació és millorable, tot i que no presenta cap defecte estructural. | Es tracta d'una edificació amb una evolució arquitectònica important tal i com es pot apreciar en la seva estructura, on neix d'un cos principal i es van fent ampliacions. Els canvis també són presents en les façanes on s'observen adaptacions a la majoria d'obertures. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (sud-nord) amb teula àrab. La façana d'ingrés es troba orientada l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals de pedra i llinda de maons formant un arc escarser. A la seva esquerra hi trobem una placa amb la inscripció 'PUEBLO DE CALONGE DE CALAF PARTIDO DE IGUALADA PROVINCIA DE BARCELONA'. A la resta de la façana cal destacar-hi algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampits pronunciats. També un petit balcó a la planta de pis, i un forn que sobresurt a la planta baixa. Finalment en aquesta mateixa façana, en el cos annexat hi trobem un contrafort. A la resta de façana solament hi trobem petites finestres sense cap element destacat. A la façana oest, hi ha un cos annexat, on hi trobem una entrada més moderna, que dona accés a la planta de pis, així com finestres de dimensions més grans. La coberta d'aquest cos és a una vessant (oest) feta amb teula àrab. Adjunt a la façana sud, hi trobem un seguit de construccions agrícoles edificades a inicis del segle XX. | 08036-2 | Ca l'Agustina. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | L'edificació primitiva de Ca l'Agustina és remunta al segle XVIII, tot i que no es podria descartar que tingués uns precedents més antics. Es poden observar dues fases constructives més: una al segle XIX amb el cos simètric a la façana principal, i una altra a principis del segle XX amb l'edifici adossat a la façana oest i les construccions annexes a la façana sud, totes elles vinculades a l'auge de l'activitat agrícola d'inicis del segle XX. Cal esmentar, que Ca l'Agustina havia estat un hostal en el Camí Ral que anava de Barcelona a la Seu d'Urgell, passant per Calaf. | 41.7503600,1.4823700 | 373822 | 4623172 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42979 | Cal Vivenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vivenda | XIX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Edifici de planta rectangular pràcticament en ruïnes. Es poden observar quatre cossos ben delimitats que formaven part de l'habitatge. Tenia planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que resten dempeus fets amb petits carreus irregulars de pedra, estan disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a dues vessants (sud-oest i nord-est). La façana d'ingrés es trobava orientada al sud-est, i està pràcticament desapareguda. Hi havia un altre accés a la façana posterior que donava a la planta de pis. Uns quaranta metres al sud-est hi trobem una petita edificació vinculada a la casa, també en ruïnes. | 08036-3 | Cal Vivenda. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta edificació possiblement es remunta al segle XIX. Al primer terç del segle XX va acollir famílies provinents d'Andalusia que van venir a treballar a les mines que hi havia al municipi. A mitjans del segle XX, a Cal Vivenda ja no hi habita ningú i comença el seu abandonament fins a dia d'avui. | 41.7509200,1.4805600 | 373672 | 4623237 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42980 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-1 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és bo. Solament caldria realitzar actuacions de manteniment ordinàries. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i annexos que tenen funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'ingrés i la sud que es troben arrebossades. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és de dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra formant un arc escarser. A la resta de la façana cal destacar-hi un balcó a la planta de pis, una terrassa afegida, diverses finestres i unes escales de pedra que donen accés a una construcció annexa. La façana sud, cal destacar-hi una antiga galeria amb arcs de mig punt que es troba tapiada. La resta de façanes són força austeres i presenten poques obertures. Davant de la façana principal de la casa, hi trobem l'antiga era, on al seu entorn hi podem trobar diverses construccions de dues plantes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Els camps de conreu caracteritzen el paisatge a l'entorn de la masia. | 08036-4 | La Roca. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Al XVI es troba habitat per en Roca o Cardona àlies Roca. El 1508 trobem un Roca exercint el càrrec de batlle. El XVII el mas devia sofrir un procés d'endeutament i el 1695 el compra la Comunitat de Preveres de Sant Jaume de Calaf a Carta de Gràcia. El 1744 el compra Josep Prat (és possible que ja en fos el masover), segurament avantpassat dels actuals propietaris. | 41.7566000,1.4836600 | 373941 | 4623863 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42982 | Forn de Calç de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-roca | MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | La part superior no es conserva, i la paret davantera està començant a perdre part de la pedra. | Forn situat al costat d'un camí, on aprofita el desnivell d'aquest per a la seva ubicació. La cambra de combustió és de planta quadrada i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra irregular disposada horitzontalment i lligada amb fang. La boca està constituïda per una obertura d'arc apuntat pedra. L'interior es troba cobert de vegetació i deixalles. Cal esmentar que part del forn, ja es troba colgat en el terreny, i la boca s'està començant a cobrir de terra. | 08036-6 | Calonge de Segarra | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. | 41.7566100,1.4855900 | 374102 | 4623862 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la masia de la Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 42983 | Pont de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-roca | XIX | Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó. Presenta una sol ull. Recentment el pont primitiu s'ha ampliat amb elements prefabricats i una capa d'asfalt per donar una major servei al transit actual i presenta una base de formigó. A cada lateral hi trobem una barana de fusta per evitar la caiguda de vehicles al Torrent de la Roca. | 08036-7 | Calonge de Segarra | En aquest indret segurament des de temps anteriors, hi va haver un pont, ja que era l'accés natural de Dusfort a Calonge de Segarra. Aquest pont edificat segurament a mitjans del segle XIX, fou edificat sobre alguna estructura més antiga. En el darrers anys s'ha ampliat el pont. | 41.7551000,1.4856900 | 374107 | 4623694 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Roca | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42984 | Cementiri de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-calonge-de-segarra | XX | Recinte tancat de planta rectangular. L'entrada al recinte es situa al nord, i presenta una senzilla reixa de forja. Els murs estan fets de pedra. A l'interior es poden observar tres cossos; un de més gran, que ocupa tota la cara sud del recinte, i dos de més petits als extrems de la cara nord. Els nínxols es troben a l'interior d'unes galeries amb arc de mig punt on hi trobem inscrit 'AÑO 1952'. Al centre, i separant aquestes galeries de nínxols, hi trobem una petita capella amb entrada amb arc de mig punt i frontó a la part superior, on hi ha la data de 1952. A l'interior hi ha un petit altar. Com en la majoria de cementiris, hi ha també xiprers a l'interior del recinte. | 08036-8 | Calonge de Segarra. | Es va construir a mitjans del segle XX. | 41.7617800,1.4835100 | 373939 | 4624439 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 42985 | La Forca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-forca | Les restes que es conserven no corren risc de pedre's. Però seria convenient algun tipus d'actuació de consolidació. | Es tracta d'una columna amb carreus ben escairats d'uns 2 metres d'alçada situada al Collet de la Forca, un turó a tocar del cementiri de Calonge de Segarra. | 08036-9 | Collet de la Forca. Calonge de Segarra | Hi ha nombroses llegendes i històries sobre la Forca. La majoria fan referència a que s'hi penjaven els castigats. La més famosa de totes és la del bandoler Nicolau Pistoler Comaposada que es recull en l'Auca d'en Nicolau Pistoler. | 41.7612700,1.4839400 | 373974 | 4624381 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Per arribar-hi cal pujar unes escales que surten a peu de la pista, a tocar del cementiri. | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42986 | Casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-0 | XX | Edifici reformat recentment. Es troba situat al costat de l'Església de Santa Fe de Calonge i el Castell de Calonge. Orientat al sud, de planta rectangular. Estructurat en tres cossos: planta baixa, pis i golfes. Els murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Presenta coberta a doble vessant (est-oest) de teula plana amb un fumeral arrebossat amb barret de punxa. La façana d'ingrés, orientada al sud, presenta una entrada al centre amb porta de fusta, emmarcada per brancals de rajol sobre els quals es munta un arc pla de rajol, acompanyat de dues finestres simètriques, protegides d'una reixa de forja. Al centre de la façana i a nivell del pis, un balcó clàssic amb barana de forja. A cada costat dos finestres més petites, també amb arc pla de rajol. A la part superior de la façana principal hi trobem una cornisa que divideix la planta del pis i les golfes, i just a damunt, s'hi troba un ull de bou. A la resta de les façanes, cal destacar-hi una entrada a la part est que dóna a la planta baixa, així com un parell de finestres bessones a la façana oest. Finalment a la façana nord hi trobem adjunt una cisterna. Totes aquestes obertures estan obrades de la mateixa manera que la façana principal, amb brancals i llinda de maons. | 08036-10 | Casa del Mestre. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Havia estat l'antiga escola de Calonge de Segarra. Quan aquesta va tancar per la falta d'alumnes, la seva següent utilitat fou una casa de colònies propietat de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. En data de 2013, es va presentar un concurs públic per al lloguer d'aquest edifici per a usos particulars. | 41.7639300,1.4815400 | 373779 | 4624680 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 42987 | Santa Fe de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe-de-calonge | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII--XVIII | Els elements exteriors es troben en un bon estat de conservació. A l'interior però, es poden observar algunes deficiències sobretot en les pintures de les capelles. La humitat puja pels murs de l'església fruit de la capil·laritat, i s'observa que les parts inferiors són les més afectades. Aquesta ha afectat no solament la capa pictòrica sinó també l'estuc. | L'església està situada al bell mig del petit nucli de Calonge, als peus de l'enrunat castell. El temple, es manté en un bon estat de conservació. Les seves notables dimensions corresponen a l'estil romànic tardà, tot i les seves variacions i reformes d'època moderna. Pel que fa a la seva arquitectura, és de planta de creu llatina, d'una sola nau orientada cap a llevant. A la capçalera hi trobem un absis quadrangular flanquejat per dues absidioles semicirculars més baixes. El transsepte i la nau principal estan coberts amb volta de canó. La nau estava il·luminada per dues finestres, a la façana sud, actualment tapiades. A l'interior, ressalta l'ornamentació: els motius florals i les decoracions de les voltes. A més, del recobriment d'algunes capelles de relleus aplicats de guix i de retaules d'estil barroc. Malgrat les reformes, l'edificació encara conserva trets originaris del romànic tardà així com una pica baptismal, o com alguna tapa sepulcral amb l'escut dels Castellolí. En aquestes noves reformes, es va aixecar un mur de separació de l'absis principal per allotjar-hi la sagristia. Avui en dia, ja no hi ha indicis d'aquesta. Respecte a la part exterior, els murs són obrats amb carreus de mides mitjanes i ben treballats. Al braç sud del transsepte es troba un curiós carreu esculpit amb la figura del cérvol i un floró, a més d'un altre carreu esculpit d'un rellotge de sol. Cal destacar també, la construcció d'una torre del campanar, de planta hexagonal, aixecada probablement durant el segle XVIII. La teulada és a doble vessant a dues aigües de teula àrab. A més a més, damunt del frontis encapçala una estela funerària antropomorfa. L'accés al temple es realitza per dues portes. Una d'elles, orientada al sud, data del 1765 a l'arc adovellat. Mentre que, el portal romànic, situat a ponent, conserva una arquivolta. | 08036-11 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Calonge. Inicialment exercí les funcions parroquials del terme del castell, les quals encara exerceix en l'actualitat. Aquesta església fou donada pels senyors del castell, els vescomtes de Cardona, a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. El castell de Calonge és documentat per primer cop l'any 1010 en el testament del bisbe Arnulf de Vic, membre de la família vescomtal cardonina. El testador deixà la meitat del seu castell de Calonge als seus nebots, els fills del vescomte Ramon. La primera notícia de l'església es troba en l'acta de consagració de l'església de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, realitzada el 1040, en la qual consta que entre les possessions de la canònica hi havia l'església de Calonge. Les funcions parroquials es troben confirmades en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on consta la parròquia de Calonge. Mentre que l'advocació de l'església no es comprova fins a l'any 1098, en què Arnau Oliba vengué a Ramon, sacre custodi de Sant Vicenç de Cardona, una peça de terra plantada de vinya, que Enric havia deixat a Santa Fe de Calonge per la seva ànima. L'any següent, Ramon i Bernat, fills de Rotuland, donaren a Santa Maria de Solsona la seva dominicatura que tenien al castell de Calonge, excepte el mas Sala, que era de Santa Fe. La vinculació amb la canònica de Sant Vincenç de Cardona es confirma en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1154, en la qual constava que l'església de Santa Fe de Calonge amb les seves capelles eren una possessió de la canònica de Sant Vincenç de Cardona. En l'actualitat encara té culte i continua exercint les seves funcions parroquials. | 41.7641000,1.4819500 | 373814 | 4624699 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-3.jpg | Legal | Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 96|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42989 | Panteó Familia Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-nadal | XIX | Ha estat restaurat recentment. | Monument funerari d'una extrema senzillesa, però no exempta de bellesa. És de petites dimensions ja sigui per llarg (una mica més de 2 metres) com d'ample (no arriba als 2 metres), inclús d'alçada on sobrepassa per poc els 2 metres. Té planta rectangular, i la coberta dues vessants. Cal destacar-hi la part davantera, on s'hi troben dues boques dels nínxols amb inscripcions. A la inferior hi posa 'CEPULTURA DE CASA NADAL', i la superior ' RESTOS DE JOSÉ NADAL SEGALÁ Y SEGALA MURIÓ EN 27 DE JUNIO DE 1858 EPD'. Corona el panteó un senzill frontó on hi destaca una calavera. | 08036-13 | Calonge de Segarra | Era propietat de la casa del Nadal del Soler. | 41.7639700,1.4817500 | 373797 | 4624684 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42990 | La Rectoria de Calonge. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-calonge | XVIII | L'estat de conservació és millorable. Tot i això l'ala est es troba en un estat de conservació deficient, i la coberta s'està començant a ensorrar. Les edificacions annexes, algunes d'elles s'estan ensorrant. | Edifici annex a la Església de Santa Fe, i que tenia funcions de rectoria d'aquesta. Consta de dos cossos que formen una 'L', essent possiblement el de més a l'oest el primitiu, i el de l'est una ampliació d'aquest. El cos principal consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria, deixant les cantoneres i les obertures als carreus ben escairats. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. L'accés original es situava a la planta baixa de la façana sud, amb una entrada amb brancals i llinda de pedra amb arc escarser. A la dovella central hi trobem la data de 1775. Aquesta entrada es troba a l'interior d'una galeria porxada amb dues obertures amb arc de mig punt amb maons, i una tercera que finalitza al cos adjunt. A la planta de pis, es torna a repetir la seqüència de la galeria porxada, però en aquest cas amb arcs escarsers. Per accedir aquesta espai, hi ha tres entrades amb brancals i llinda de pedra. L'accés actual el trobem a la façana nord, en una petita entrada a la planta de pis. El cos annexat per la façana est, consta també de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria, deixant les cantoneres i les obertures als carreus ben escairats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Cal esmentar que aquest cos es troba en un estat de conservació deficient. A la façana oest, on hi ha havia l'accés, hi trobem una gran entrada que dona a un porxo tancat amb una gran entrada amb arc de mig punt. A la part inferior hi trobem estances que van ser aprofitades posteriorment per resguard el bestiar. Les plantes superior van ser utilitzades com a dependències de la rectoria. Cal destacar a la façana est, un gran contrafort que servia per contrarestar el desnivell del terreny. | 08036-14 | La Rectoria de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | L'edifici de la Rectoria possiblement és l'ampliació d'un edifici primitiu associat a l'Església de Santa Fe. Aquesta ampliació fou al segle XVIII, entre 1765 i 1775, essent rector Mn. Josep Calvaria. | 41.7640000,1.4822600 | 373839 | 4624687 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42991 | Cal Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba parcialment arrebossada essent visible els seus carreus. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i trobem l'entrada a la planta baixa. A sobre, a la planta de pis hi trobem un senzill balcó amb barana de forja. Les finestres que es troben repartides per la façana són de grans dimensions, i amb llinda de fusta (sols visible en les dues de la part superior de la façana). A la resta de façana les obertures es caracteritzen per seguir els mateixos paràmetres que a la façana principal. A la façana est, hi trobem un cos annexat, de dues plantes, que tenia funció agrícola i ramadera. La coberta d'una sola vessant, segueix la mateixa orientació de la casa. Davant de la façana principal hi trobem el que havia estat l'era, on encara es pot observar part de les rajoles que hi havia. Aquest espai es trobava tancat per un mur que ho separava de l'exterior. L'entorn es caracteritza per camps de conreu . | 08036-15 | Cal Castell. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | A principis del segle XX la família Vila, propietària del Castell de Calonge van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del Castell. | 41.7670500,1.4822000 | 373840 | 4625026 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42992 | Cal Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinyals | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. L'arrebossat de la façana s'està perdent. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba arrebossada, exceptuant alguns punt on s'ha perdut. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. És tracta d'un edifici molt modificat al llarg dels segles, tal i com es pot observar en els seus murs, sobretot en la façana principal. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una doble entrada amb arc de mig, que integra un altra amb arc escarser. A la planta de pis, hi trobem un balcó, al qual s'hi accedeix per una entrada amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda hi trobem la inscripció 'AVE MARIA PURISIMA RAMON VINYALS A FET FER ANY 1785'. A la seva dreta dues finestres de grans dimensions amb arc escarser. A la part superior de la façana hi trobem un petit balcó, i una finestra amb ampit de pedra. La façana oest, cal destacar-hi una balcó a la planta de pis, i una entrada més moderna a l'extrem de la façana que dona a la planta de pis a través d'unes escales. A la part superior de la façana hi trobem una finestra amb una llinda de pedra amb la data incisa de 1789. A la façana nord, només cal destacar-hi un forn que sobresurt de la façana, a la part inferior. A la façana oest, hi ha diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. En una d'elles, a la planta superior, hi trobem inscrita la data de 1781. A l'entorn de la casa, hi trobem edificacions més modernes que s'utilitzaren per a l'activitat agrària i ramadera de la casa. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i petits boscos. | 08036-16 | Cal Vinyals. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Antic mas Gibets, Gisbert, Gilabets o Giribets. Al segle XVI i XVII és habitat pels Closa. Al segle XVIII hi entra un pubill Vinyals, nom i cognom que encara es conserva. | 41.7625300,1.4958200 | 374964 | 4624504 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42993 | Ca l'Abadal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-vell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diferents cossos més petits que tenien funció agrícola i ramadera. Totes les façanes, exceptuant la nord-oest es troben tancades per un mur perimetral. L'edifici és de planta quadra i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana sud-est està arrebossada. La coberta és a dues vessants ( sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud-oest, i presenta una entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem un balcó amb brancals, llinda de pedra i un arc descarrega a sobre. A la seva dreta, una finestra amb les mateixes característiques. A les golfes cal esmentar-hi dues petites espitlleres. La resta de façanes es caracteritzen amb la combinació de finestres senzilles i algunes amb brancals i llinda de pedra. Les edificacions annexes són petites estructures de pedra amb teulada a una vessant. Al mur perimetral que tanca la casa, cal destacar-hi a la part interior algunes obertures a mode d'armari per desar objectes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-17 | Ca l'Abadal Vell. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. El 1508 apareix com el mas d'en Guamis, més endavant, però ja hi trobem els Abadal de Guamis o Gomis. Al segle XVIII trobem un Ramon Garriga com a usufructuari de Joana Abadal, però al cap de poc ja trobem que el mas està en mans de Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol emparenten amb els Vidal (nissaga de notaris de Calaf amb patrimoni a Calonge) i posteriorment amb els Torres de Bages de Manresa, de manera que passaran a viure a Manresa, on seran considerats membres de la petita noblesa local. A principis del segle XX el mas serà comprat per Joan Pallerols i Prat de les Quadres i uns anys més tard el comprarà la família Garriga de Calaf, els descendents dels quals en són els propietaris actuals. La documentació parla d'un mas d'en Clos i un mas Pifarrés que al XVIII ja eren derruïts i agregats al mas. Les terres queden dins la gleva del mas, però no queda clar si aquests masos (cases), eren allunyats, propers o estaven adossats a ca l'Abadal o no. | 41.7629700,1.5022600 | 375500 | 4624544 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42994 | Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i diverses edificacions annexes. L'edifici principal està format per tres cossos a diferents alçades, característica que ens mostra una evolució constructiva en diferents fases. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals. En algunes de les façanes encara es pot observar restes de l'arrebossat que les cobria. La coberta és a dues vessants (nord, al dos cossos situats al nord, i sud al cos situat al sud) amb teula àrab. És tracta d'un edifici molt modificat al llarg dels segles, tal i com es pot observar en els seus murs, sobretot en la façana principal. L'accés se situa a la façana sud, i presenta una entrada amb arc de mig punt amb carreus ben treballats. A la dovella central hi trobem la data de 1745. Aquesta entrada ha estat modificada tal hi com es pot observar. Cal destacar en aquesta façana alguns carreus de pedra de dimensions més grans que la resta. A la planta de pis hi trobem tres finestres alineades, les dues laterals amb un pronunciat ampit. A la resta de façanes, les finestres que hi trobem són similars a la de façana principal, combinant senzilles obertures amb finestres amb llindes de fusta i ampits pronunciats. A la façana est, s'intueix una entrada, però està coberta per un monticle format possiblement per l'enderroc d'alguna construcció. Trobem una edificació posterior entre els dos cossos més al sud, que s'utilitza la part posterior com una terrassa. Aquesta presenta una senzilla barana de forja. Una edificació annexa situada al sud del conjunt, hi té una inscripció amb la data de 1750 a la llinda de la finestra. | 08036-18 | Cal Mas. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Les primeres notícies que trobem de Cal Mas apareixen al segle XVI . Era conegut en aquell moment com a Mas de la Ribera. La primera menció que se'n troba és en un manual notarial de l'any 1562, i diu el següent: Francesc Vidal menor de dies del loch de Aleny i en Agusti Ars del Mas de la Ribera terme de Calonge. Cal destacar-hi un document de l'any 1607 on hi ha un inventari de les propietats de la casa, essent en aquells moments els titulars d'aquesta. Pere Ribera pubill y hereu de dit mas de la ribera y miquel mas cunyat de dit pubill de la Ribera. Durant els següents segles és habitual trobar-lo en la documentació, en transaccions de terres, bestiar, obres a la casa, o en la construcció dels molins que hi ha pròxims a la casa. Els propietaris actuals viuen a Calaf i encara són Mas, però van habitar la masia fins ben entrat el segle XX. | 41.7580200,1.4799800 | 373638 | 4624026 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42995 | Teuleria de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-mas | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura el seu estat de conservació és deficient. El forn ha perdut ha perdut part de les parets, i un arbre hi ha crescut al seu interior. De les boques del forn sobresurt part de l'enderroc del forn. | Es tracta d'una antiga teuleria situada entre Cal Mas, i els molins d'aquesta casa. És de dimensions mitjanes, i es conserven dos cossos ben diferenciats. De planta rectangular, està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular. El primer cos visible és una estança amb volta de canó on a l'interior es poden observar les dues boques del forn d'arc rebaixat. A la part superior hi trobem el forn, on no es conserva l'estructura exterior. | 08036-19 | Calonge de Segarra | Segurament esta vinculada amb la masia de Cal Mas, i els dos molins que es troben situats als seu entorn. El fet que les dates que trobem a les llindes de Cal Mas i el molins siguin contemporànies ens indica que possiblement a mitjans del segle XVIII amb les construccions dels molins o de Cal Mas fos necessària la disponibilitat de teules, fet que hauria portat a la construcció d'aquesta teuleria. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.7592600,1.4807100 | 373701 | 4624163 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42996 | Molí de Baix de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-cal-mas | XVIII | La major part del molí s'ha ensorrat, exceptuant la sala de moldre i l'entrada. | El molí de baix està situat al nord de la Masia de Cal Mas, adaptat al desnivell del terreny. Actualment es conserva alguns murs de carreus irregulars molt malmesos, coberts de vegetació. La porta d'ingrés està situada al nord-oest i construïda amb un arc carpanell amb brancals de pedra i amb una clau de dovella on hi ha gravat 'JOSEP MAS MS ME FECIT 1781'. Cal destacar la nau molinera de volta apuntada en perfectes condicions, malgrat avui en dia s'utilitza com a magatzem. A la part superior de l'edifici s'intueix la bassa, malgrat la vegetació i la terra l'emmascaren, així com algunes parets d'aquesta. | 08036-20 | Calonge de Segarra | Aquest molí possiblement fou construït al mateix temps que el molí de dalt. La data de 1781 que trobem a la dovella central de l'entrada del molí coincideix quasi amb un document on el duc de Cardona i Medinaceli, Lluís Fernández de Córdoba Figueroa, va atorgar al pagès Josep Mas de la Ribera, l'establiment d'un molí fariner, amb el pagament de cinc lliures d'entrada i un sou de cens anual. El Molí de Dalt, presenta una inscripció de 1783 en la llinda de l'entrada. Aquest molí possiblement es construí al poc temps de fer el Molí de Baix, com a necessitat d'augmentar la producció, aprofitant d'aquesta manera la mateixa aigua que feia servir el Molí de Baix. | 41.7590100,1.4809400 | 373720 | 4624135 | 1781 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42997 | Molí de Dalt de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-mas | XVIII | Solament conserva els murs. Les estructures interiors i la coberta han desparegut. La bassa actualment forma part d'un camp de conreu. | El molí de dalt són les restes d'un antic i enrunat molí fariner situat al nord d'una pendent, aprofitant un rebaix practicat en la roca, molt proper a la Masia de Cal Mas. En queden dempeus alguns trams de les parets, molt cobertes per la vegetació, i que delimiten un edifici de planta rectangular. Els forats de les bigues i les finestres existents a la façana sud evidencien una planta baixa més dos pisos d'alçada. Aquests murs són fets amb carreus irregulars obrats en filada horitzontal units amb argamassa. La porta i les finestres tenen les llindes, brancals i ampits de pedra amb motllures simples. A la façana d'ingrés, orientada al nord-oest, cal destacar-hi una llinda amb la data 1783. La coberta ja ha desaparegut, però devia ser a dos aiguavessos per la mateixa cadència de les parets. Pel que fa a l'interior de l'edifici, a la planta baixa s'hi conserva dues moles. La part est hi trobaríem el cacau, per on sortiria l'aigua, i la bassa, de grans dimensions, actualment convertida en un camp de conreu. La bassa, està situada una feixa per sobre d'on hi ha la casa del molí. D'aquesta només es conserva un petit tram de mur. Davant de la façana sud, encara es pot observar la canalització que conduïa l'aigua sobrant cap al molí fariner de baix. | 08036-21 | Calonge de Segarra | Aquest molí es contemporani al Molí de Baix. La data de 1783 que trobem a la llinda de l'entrada del molí coincideix amb la data d'un document on el duc de Cardona i Medinaceli, Lluís Fernández de Córdoba Figueroa, va atorgar al pagès Josep Mas de la Ribera, l'establiment d'un molí fariner, amb el pagament de cinc lliures d'entrada i un sou de cens anual. El Molí de Baix presenta una inscripció de 1781 en la dovella central de l'entrada. Aquest molí possiblement es construí al poc temps de fer el Molí de Baix, com a necessitat d'augmentar la producció, aprofitant d'aquesta manera la mateixa aigua que feia servir el Molí de Baix. | 41.7586400,1.4817400 | 373786 | 4624093 | 1783 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42998 | Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrescassana | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Ha estat restaurant recenment quasi tot el conjunt a l'any 2005. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Les façanes es troben totalment arrebossades, exceptuant la nord. Presenta planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. És una edificació amb una evolució arquitectònica important, tal i com es pot observar. L'accés actual es troba a la façana sud, i dona a la planta de pis. L'entrada es va modificar a inicis del segle XX, tal i com es pot observar amb l'ús del maons en els brancals i la llinda. A sobre de l'entrada hi trobem la data de 1799. A la resta de la façana observem petites finestres amb àmpit de pedra. Edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes, cobreixen la part inferior de la façana. La resta de façanes, presenten una gran nombre de finestres repartides per totes les plantes, algunes d'elles amb ampits de pedra. Davant de les façanes oest, hi trobem un petit conjunt de construccions agrícoles i ramaderes, fetes de pedra, però també amb ampliacions de maons. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreus i boscos. | 08036-22 | Torrescassana. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Antic mas Argullol, documentat des d'antic, possiblement d'origen medieval. Al segle XVI es diuen Ars, més endavant Balaguer i finalment Torrescassana, que s'acabarà fixant com a nom del mas. Al segle XX el compren els Marmi, propietaris actuals. | 41.7722000,1.5013000 | 375438 | 4625570 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43000 | Torre del Cargoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cargoler | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. Des de fa uns vint anys aproximadament que no hi habita ningú i això es nota en la seva conservació, tant de l'estructura com de l'entorn, on la vegetació ha crescut considerablement. | Conjunt enturonat format per l'edificació principal i ampliacions posteriors d'aquesta. És de planta rectangular, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. L'entrada es trobava a la façana est, a la planta baixa. Actualment no s'hi pot accedir per l'extensa vegetació que hi ha. És tracta d'una entrada senzilla amb arc escarser. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament les finestres, que es caracteritzen per la seva austeritat. En el conjunt cal destacar-hi el darrer cos que es va annexar al nord, on hi ha elements d'interès com les tres obertures amb arc de mig que donen accés a una galeria, que conduïa a l'habitatge del cos central. També a la cara nord, una gran obertura amb arc de mig punt, que donava accés al paller. Davant d'aquest paller, encara es pot reconèixer l'era on es batia el blat. Altres petites edificacions, que se situaven davant de la façana est, configuren tot el conjunt arquitectònic. Se situa a peu del camí, en un entorn caracteritzat per camps de conreu i boscos. | 08036-24 | Torre del Cargoler. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | El mas del Carcoler apareix documentat des de molt antic (segurament d'origen medieval) i al XVI el trobem habitat i posseït per la família Torra que en consolidarà la denominació de Torra del Carcoler que encara perdura. Per aquestes dates és un mas important. La família exerceix el càrrec de batlle i estan ben relacionats amb altres famílies del terme i de la rodalia, on paguen i reben dots notables. Al XVII la Torra del Carcoler passa per herència als Montalar del mas Tribolví. El 1637 pertany a Esteve Miquel Montalar, beneficiat de Sant Jaume, si bé hi ha disputes amb altres parents. Al XVIII el trobem en mans del Dr. Joan Baptista Vilaseca, rector de Calonge. El 1753, el Dr. Felip Vilaseca (pvre.) ven el mas als Cortadelles, important família de comerciants de Calaf. Els Satorras de Calaf heretaran el patrimoni dels Cortadellas, i els seus descendents encara conserven la propietat de la Torra del Carcoler. | 41.7708000,1.5063600 | 375856 | 4625407 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | En la documentació antiga surt citada com a Torre Carcoler. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43001 | Pont de la Torre del Cargoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-torre-del-cargoler | XX | L'estructura del pont es troba en bon estat, simplement les baranes laterals presenten un estat de conservació deficient. | Pont del camí de Torrescassana a la carretera B-300, travessa el torrent de l'Arç. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé tres metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. Té unes baranes laterals deteriorades Es va realitzar un ampliació posterior per la banda est amb elements prefabricats de formigó per adaptar-lo als vehicles motoritzats. Es troba en bon estat de conservació. | 08036-25 | Calonge de Segarra | Possiblment en l'indret on hi ha aquest pont, des de l'Edat Mitjana hi hagi hagut una estructura per superar el Torrent de l'Arç. Les masies de Torrescassana i la Torre del Cargoler documentades ja en aquesta època, bé haurien de tenir un pas. A finals del segle XX, es va ampliar per a poder suportar el pas de vehicles motoritzats. | 41.7715100,1.5101500 | 376172 | 4625480 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Torre del Cargoler | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml