Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42988 | Castell de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calonge | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII-XVII | L'estat de conservació és deficient. Pràcticament les estructures estan ensorrades i el procés de degradació és permanent. | <p>El Castell de Calonge, està situat a la part alta d'un turó molt a prop del petit nucli de Calonge. Actualment està força ruïnós. No obstant, en resten alguns punts que podem distingir. Destaquem una estança, de la més ben conservada, de planta rectangular amb dues portes d'accés. Situada al sector sud-est, coberta amb una volta de canó i il·luminada amb dues espitlleres orientades a la cara est. Aquestes estructures són construïdes amb uns murs exteriors irregulars, tot al contrari dels murs interiors, dels quals estan més ben treballats i col·locats en filades horitzontals. Al final d'aquesta sala hi ha una escala que descendeix al subsòl però que ara està tapada. A prop d'aquesta, hi ha una cisterna d'uns dos metres de diàmetre, avui coberta per la vegetació. Al sector oest s'hi troben les restes del basament d'una torre circular de defensa, al voltant del qual s'articularia el castell. Aquestes restes, corresponen a la part més antiga de tot el conjunt. Construïda amb un parament de carreus irregulars, però amb una disposició en filades horitzontals. Pel que fa a la resta, només queden en peu unes poques estructures, molt malmeses, que formen part d'altres dependències del conjunt del castell.</p> | 08036-12 | Calonge de Segarra | <p>Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de l'any 1010, en què el bisbe de Vic, Arnulf, germà del vescomte d'Osona-Cardona, morí en l'esmentat castell com a conseqüència de les ferides rebudes en l'expedició dels catalans a la Còrdova musulmana. A partir d'aquest moment el castell de Calonge de Segarra restarà sempre vinculat als vescomtes de Cardona. Així, en el testament sagramental datat l'any 1042- del bisbe Eriball, germà del vescomte Folc, apareix l'esmentat castell com una de les deixes que el citat bisbe fa al seu fill Folc. Amb tot, la castlania era posseïda per una nissaga cognomenada de Calonge com a feudataris dels Cardona. Al segle XII la propietat roman encara en poder dels Cardona. El 1156 Ramon de Cardona era el senyor, entre d'altres castells, del de Calonge. Aquest Ramon de Cardona en testar deixà aquesta fortalesa, juntament amb la de Fals, a la seva germana Dolça. Desconeixem el traspàs del domini de la propietat, però a la fi del segle XII l'esmentat castell restava en poder de la família Torroja, segons que consta en el testament de Ramon de Torroja, marit de Gaia de Cervera, datat l'any 1196. En aquest document Ramon de Torroja llegà l'esmentat castell de Calonge al seu fill Hug. Tot i això, aquesta propietat retornarà al patrimoni dels Cardona. Agnès, néta de Ramon de Torroja i hereva del seu oncle Hug, es casarà el 1217 amb Ramon Folc, amb la qual cosa el castell de Calonge passà al patrimoni dels Cardona. El 1220 Bernat de Cardona cedí a Pere Puigferner i a la seva filla Beatriu la quarta part i el delme del castell de Calonge. Al segle XIV el castell de Calonge passà a formar part del comtat de Cardona, creat el 1375. Vers el 1391 n'era el seu castlà Ramon de Fontanet. Els Nuix seran carlans fins a l'extinció de les senyories (XIX), però malgrat deixar de ser carlans continuaran posseint la propietat del Castell (castell i terres) com a plens propietaris fins a principis del XX. A principis del segle XX els Vila (àlies Brinco) compren als Nuix de Cervera el castell i les seves terres. Donat que el casalot del castell era desavinent i devia estar vellet, van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del castell, igual que uns anys més tard també se n'aprofità per construir la pallissa de Suau, motiu pel qual ha arribat tan malmès als nostres dies.</p> | 41.7642700,1.4808300 | 373721 | 4624719 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 43126 | Castell de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mirambell | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII/XIII | Solament es conservaven unes parets dempeus i hi havia un dipòsit d'aigua al centre, però s'ha netejat i arranjat, consolidant les restes i fent un recorregut explicatiu per les restes. S'ha convertit en un mirador aprofitant el dipòsit com l'element de suport per instal·lar tota la informació que inclou silueta retallada dels castells de la zona que es poden veure. | <p>El Castell de Mirambell, situat a la part alta del nucli urbà. Conserva només tres dels cinc o sis costats originals que formaven la seva planta poligonal. Aquests murs presenten un notable gruix. Els carreus són de mida mitjana i col·locats en filades horitzontals, units amb morter i calç. S'han tapat recentment alguns dels forats dels murs.</p> | 08036-150 | Mirambell | <p>La primera notícia documental del castell de Mirambell és de l'any 1039, en el qual el testament de la vescomtessa Engúncia, vídua de Ramon, vescomte d'Osona-Cardona, esmenta Mirambell com una de les propietats que ella tenia per aprisió. El 1086 el vescomte Ramon Folc fa una deixa testamentària al monestir de Sant Pere de Casserres, per la qual el cenobi rep la meitat de l'alou de Mirambell, metre que l'altra part la llegarà a la seva muller Ermessenda. Al segle XII la propietat encara roman a mans dels Cardona. El 1102 Bermon de Cardona féu una donació a diversos monestirs (Santa Maria de Solsona, Sant Jaume de Calaf i Sant Pere del Mont) de tot allò que tenia al lloc de Mirambell. El 1143 el seu fill i successor, Bernat, donà a la seva germana Ermeniarda l'alou que tenia al castell de Mirambell. Quant a la castlania de Mirambell vers la primera meitat del segle XII, n'era el castlà un tal Berenguer Sendred, al qual succeí el seu fill Arnau. A partir del 1170 ja trobem documentada una família cognomenada Mirambell. Al segle XIV el castell de Mirambell consta com una de les propietats dels Cardona, i el 1375 formà part del patrimoni del comtat de Cardona.</p> | 41.7310300,1.4893700 | 374366 | 4621016 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-40495472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-castellmirambell2-768x576.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-img-20220317-wa0011.jpeg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Segons la Catalunya Romànica, vol. XIX el Penedès i l'Anoia, ens descriu l'existència d'una torre circular, situada a l'extrem sud. 'Aquesta torre només es conserva en una alça d'uns 2,2 m; devia tenir un diàmetre d'uns 4,5 m i un gruix dels murs d'uns 180 cm. Els seus carreus no són gaire diferents dels del castell, tret que són potser una mica abans, damunt les restes de la qual es bastí el nou castell'. Tanmateix, en l'actualitat no és visible degut a la construcció al seu interior d'un dipòsit d'aigua que ara s'ha convertit en un element de suport a l'explicació del castell i al mirador en que s'ha convertit per la seva | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||
| 43173 | Fons documentals de les Parròquies de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-les-parroquies-de-calonge-de-segarra | XVI-XX | <p>El fons corresponent a l'arxiu de Santa Fe de Calonge està format per més d'un centenar de volums, amb una documentació molt rica en qualitat d'informació i variada que data des del segle XVI fins al segle XX. Cal esmentar, l'existència de sèries senceres de documentació (baptismes, matrimonis, defuncions, notarials…) des de finals del segle XVI fins la segona meitat del segle XIX. Això ens fa pensar que aquest fons havia sigut retirat de Calonge (no en sabem la data). Per la qual cosa, a la parròquia només hi restaven els darrers volums, i segurament són els que es van perdre durant la Guerra Civil. -Baptismes (1580-1856), 5 unitats documentals, paper. -Confirmacions (1829-1881), 2 unitats documentals, paper. -Matrimonis (1592-1856), 5 unitats documentals, paper. -Defuncions (1580-1856), 3 unitats documentals, paper. -Vària Sacramental (1906-1915), 2 unitats documentals, paper. -Misses, aniversaris i celebracions (1580-1869), 10 unitats documentals, paper. -Obra (1715-1930), 3 unitats documentals, paper. -Visites Pastorals (1645-s.XX), 4 unitats documentals, paper. -Consueta (1715-1940), 3 unitats documentals, paper. -Comptes i factures (1622-1800), 3 unitats documentals, paper. -Llevadors de rendes (1570-1900), 23 unitats documentals, paper. -Fundacions, Causes Pies i llegats piadosos (1593-1804), 2 unitats documentals, paper. -Correspondència (1553-1887), 1 unitat documental, paper. -Confraries (1717-1594), 2 unitats documentals, paper. -Manuals Notarials (1501-1879), 15 unitats documentals, paper. -Capítols Matrimonials (1539-1817), 4 unitats documentals, paper. -Testaments (1551-1882), 13 unitats documentals, paper. -Processos (1580-1788), 7 unitats documentals, paper. -Registres de documents (1561-1800), 2 unitats documentals, paper. -Vària notarial (1687-1800, 1561-s. XVIII), 2 unitats documentals, paper. -Impresos(1757-1898), 1 unitat documental, paper.</p> | 08036-197 | Calonge de Segarra | <p>L'arxiu parroquial és el responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia. Per tant, aplega tota la documentació referent al funcionament de la parròquia, els llibres sacramentals i documentació notarial. A més a més, del funcionament diari d'una parròquia tant de caràcter litúrgic i religiós, com a fruit de l'administració diària i quotidiana de la parròquia i de les seves rendes. Entre 1545 i el 1563, l'església catòlica, celebrà el Concili de Trento amb l'objectiu de crear uns acords i unes reformes que afectaran en l'obligat compliment dels registres dels llibres sacramentals a totes les parròquies catòliques. Arran d'això, aquests llibres es composaran de llibres de baptisme, confirmació, matrimoni, defuncions i compliment pasqual. Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesiàstics, han sofert moltes pèrdues i trasllats de documentació. Tot això bé relacionat perquè durant la Guerra Civil, l'arxiu parroquial de Calonge, varen amagar una part de la documentació en un nínxol del cementeri. No obstant, un cop finalitzada la guerra, els llibres no es van poder recuperar degut a les goteres, s'havien fet malbé i eren irrecuperables. L'any 2008, al museu del monestir de Santa Maria de l'Estany es va trobar un important fons documental, entre el qual va sorgir molta documentació pertanyent a l'antic arxiu parroquial de Santa Fe de Calonge. Aquest fons va ser dipositat a l'Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic on fou ordenat i catalogat.</p> | 41.7392300,1.4952500 | 374871 | 4621918 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43033 | Castelltort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelltort | <p>NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII/XIV | En els darrers anys ha caigut un mur de la façana sud ( en una foto de l'any 2005 estava sencer). La resta del conjunt comença també a presentar problemes en l'estructura. | <p>Es tracta d'un edifici aturonat, que per les seves característiques hauria estat un casal fortificat o casa forta, essent possiblement l'ampliació d'una anterior fortificació. S'observen diversos cossos, essent el més primitiu el que es troba a tocar del barranc. L'edifici es de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En el cos primitiu no s'observa cap entrada destacable, solament diverses finestres. La més destacada es troba situat a la façana est és una característica finestra del segle XIII-XIV. La finestra està composada d'una coronella doble amb una petita columna i capitell al centre. Cal esmentar que s'està començant a enrunar part de la façana oest. El cos adjunt per l'est, és una ampliació de l'edifici principal, i presenta unes característiques constructives similars al cos principal. Consta en aquest cas de planta baixa i planta de pis, i presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Té una entrada a la façana sud afegida posteriorment amb llinda de formigó i porta metàl·lica. En aquesta façana hi havia hagut una edificació que naixia d'aquesta tal i com es pot observar en les marques de la planta de pis. A la façana nord, hi trobem una entrada senzilla, i un pou rectangular fet amb carreus de pedra, on hi podem trobar la data incisa de 1897. Adjunt a la façana oest, hi trobem un altre cos que dona accés a la planta de pis de la casa, on es pot observar un gran arc de mig punt tapiat. L'entorn més immediat és caracteritza per camps de conreu i boscos.</p> | 08036-57 | Castelltort. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | <p>El casal de Castelltort el trobem senyorejant una llenca de terra a l'extrem sudoest de l'actual terme de Calonge, entre el terme de Calaf i l'antic terme de Conill. El 1093 ens apareix documentada per primera vegada una torre de Castelltort. Al segle XII apareix com a castell termenat i és cedit per Sant Vicenç de Cardona a la seva filial de Sant Jaume de Calaf. Més endavant s'acabà integrant als dominis dels Cardona, i va esdevenir una quadra vinculada al terme del castell de Mirambell. D'aquest casal prové el llinatge dels Castelltort que el posseiran des del segle XII fins al XVII. Un membre notable en va ser Berenguer de Castelltort, que ostentava el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona, i el 1389 fundava l'hospital de Castelltort a la ciutat de Cervera. Al segle XVII, Castelltort va passar a mans del Priorat de Sant Jaume de Calaf, que per poder explotar millor les terres més allunyades de la seva extensa propietat hi va aixecar la masoveria de la Casanova o Casanova dels capellans. La propietat de Castelltort continua en mans de Sant Jaume de Calaf i per tant, del Bisbat de Vic. L'actual masia de Castelltort és un gran casal de pedra de planta completament irregular, amb diversos volums i annexos que mostra una gran diversitat de moments constructius. Malgrat que fa segles que va perdre la funció militar, l'emplaçament, l'estructura, o les parets altes, massisses i tancades, li confereixen un aire de fortificació. Conserva una de les poques mostres a les nostres contrades de finestra coronella gòtica, amb trencaigües, llindes lobulades i una columneta amb capitell esculpit. A la mateixa façana s'adivinen restes d'una altra finestra coronella. El seu interior conserva l'espai de l'antiga capella de la Concepció, que ja fa anys fou secularitzada i destinada a usos agrícoles. Aquesta Capella no es troba documentada fins a la visita pastoral del bisbe Pasqual de 1685, però segurament té un origen molt més antic vinculat a la capella del primitiu castell.</p> | 41.7190300,1.4685800 | 372613 | 4619714 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 42981 | Femer de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-la-roca | <p>MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània.</p> | XX | <p>Es tracta d'una edificació de planta rectangular. És de grans dimensions ja que fa més de 20 metres de llargada. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Té dues plantes, essent la planta baixa la més singular degut a la gran volta de canó que ocupa tota la llargada de l'edifici. Aquesta volta de canó està revestida amb rajola. La façana d'ingrés esta orientada a l'est, i presenta una entrada rectangular a la planta baixa. A sobre hi té una obertura amb brancals i llinda de maó. A la part superior de la façana hi ha una finestra amb brancals de maons i llinda de pedra, on hi ha la data de 1922 i les inicials de J P inscrites. A la resta de façanes hi trobem finestres amb brancals i llinda de pedra. Es troba situada en el sud del conjunt arquitectònic del Mas de la Roca, i esta envoltada de camps de conreu.</p> | 08036-5 | Femer de la Roca. La Roca. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | <p>El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de la Roca, es va construir als anys 20 del segle XX ( 1922), en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística.</p> | 41.7564900,1.4838900 | 373960 | 4623851 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment serveix de magatzem. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43187 | Jaciment de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-dusfort | <p>ANADÓN, P.; CABRERA, L.; COLLDEFORNS, B.; SAEZ, A. (1989) “Los sistemas lacustres del Eoceno superior y Oligoceno del sectororiental de la Cuenca del Ebro”. ACTA GEOL. HISP. SÁEZ, A. (1987). Estratigrafía y sedimentología de las formaciones lacustres del tránsito Eoceno-Oligoceno del NE de la Cuenca del Ebro. VIDAL, A. (2013). Fitxa del jaciment de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic, d' edat Oligocè i format per margues i calcàries amb nivells de guixos i lignits, i segons A. Vidal (2013) es troba dins de la Formació Lignits de Calaf (Sáez 1987), i seria un dels nivells de calcàries terrígenes (Sáez 1987) . La proximitat de nivells de lignits al jaciment reforça la seva pertinença a la Formació Lignits de Calaf, com també ho fa la riquesa paleontològica de vertebrats. Sáez (1987) descriu la següent associació faunística per la Formació Lignits de Calaf: Theridomys calafensis Bransatoglis n. sp. Gliravus fordi Blainvillimiys cf. langei Eucricetodon atavus Elfomys medius Bothriodon aymardi Diplobune minor Pheratherium frequens Plagiolophus sp. Ephelcomenus ? sp.El paleoambient seria de clima humit, llacs somers sense influència evaporítica i amb desenvolupament de turberes en les zones marginals (Sáez 1987).</p> | 08036-211 | Dusfort | <p>Jaciment descobert pel Sr. Vicenç Sugranyes, de la fàbrica de ceràmica SUGRAÑES GRES CATALAN, S.A., que amb posterioritat a l'excavació i retirada d'una capa de 3 m d'argiles en la vessant oest del Tossal de Gassó, dins de la finca de la fàbrica, troba abundants restes òssies de macrovertebrats. La seva filla dóna avís de la troballa, arrel de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, a la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que traslladen al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la DGABMP del D. Cultura de la Generalitat. En el curs de la visita es localitzen fàcilment diversos ossos i peces dentàries de macrovertebrats.</p> | 41.7360800,1.4907400 | 374490 | 4621575 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Altres noms TOSSAL DEL GASSÓ | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 43155 | Retaule Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-pere | XVII | Ha estat restaurat. | <p>L'estructura del retaule segueix l'esquema tradicional dels retaules barrocs del segle XVII. Consta de cinc carrers verticals, tres de principals i dos de secundaris, separats per columnes, tres cossos coronats per frontons i un àtic. Al pedestal, amb la mesa de l'altar al centre, trobem les figures de Sant Pere i Sant Pau, ambdós esculpits a les portes que duen a la sagristia. Cal lamentar la pèrdua de les cinc imatges centrals del retaule les talles actuals són modernes- així com també els quatre apòstols que els acompanyaven. Als carrers laterals es presenten les escenes més significatives de la vida de Sant Pere a través de quatre grans plafons. Al registre superior del carrer lateral esquerra es representa l'aparició de Jesús a Sant Pere quan aquest fuig de la ciutat de Roma per escapar-se de la mort, tradició coneguda amb la petició de Jesús a Sant Pere Quo vadis?. El segon plafó, situat al registre inferior del mateix carrer, ens mostra l'escena en la qual Jesús entrega les claus del cel a sant Pere en presència dels apòstols. Al carrer lateral dret hi ha dues escenes narratives més. Al registre superior d'aquest carrer trobem el plafó que representa el martiri de Sant Pere quan aquest és crucificat cap per avall. Al registre inferior del carrer lateral dret es mostra l'escena de la vocació de sant Pere, sobre un fons de mar en onades i Pere agenollat davant Jesús darrera l'atenta mirada de dos personatges embarcats que podrien ser els apòstols Jaume i Joan. Als carrers centrals trobem dos petits plafons situats als braços del sagrari. El plafó de l'esquerra representa l'Epifania i el de la dreta exposa les figures de dos sants patrons advocats contra la pesta molt populars: Sant Sebastià i Sant Roc, amb el gos, acompanyats d'un àngel. Aquests dos plafons coronen dues fornícules, la de la dreta conté una talla de Sant Antoni Abad i la de l'esquerra una de Sant Isidre, ambdues afegides posteriorment. Al carrer central es mostra una talla també no originària del retaule del sant que dóna nom i és dedicat el retaule, Sant Pere. Al registre superior del mateix carrer es representa l'escena del Calvari i, coronant el retaule, hi ha la figura del Pare etern que culmina i presideix el retaule amb la mà esquerra subjectant la bola del món, mentre que amb la mà dreta beneeix l'assemblea. L'estructura del retaule és típicament barroca; es tracta d'una construcció de fusta ricament tallada i recoberta d'una capa de guix i cola daurada i policromada. En alguns elements decoratius, com ara els vestits, es pot apreciar la tècnica tan característica de l'època de l'estofat. Aquesta consisteix en aplicar una capa de pa d'or sobre la qual es pinten motius decoratius o s'aplica un color llis que un cop sec es dibuixa, tot rascant la pintura, per fer aparèixer de nou l'or de la base.</p> | 08036-179 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | <p>El retaule major de Sant Pere de l'Arç és tot una troballa d'art barroc força ben conservat a l'Anoia. El retaule, obra de l'escultor Josep Ribera i de l'escultor Gregori Ferrer, ambdós de Cardona, va ser construït i plantat primer a Sant Pere de Matamargó, el 1642, segons la data que duu un dels dos medallons ovals situat al cimal concretament el del carrer lateral dret. El 1793, any de moviments a Sant Pere de Matamargó, el mateix retaule va ser traslladat a l'església parroquial de Sant Pere de l'Arç, segons també testimonien les xifres d'una data inscrita a cada una de les columnes que separen els carrers centrals. La parròquia de Sant Pere de l'Arç va comprar el retaule per 200 lliures</p> | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1642 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Josep Ribera.Taller de Cardona | Hi trobem les següents inscripcions: - en les cumbreres que encapçalen els carrers laterals trobem les inscripcions: ' AÑ ', al carrer esquerre ' 1642 ' al carrer dret. En les bases de les 4 columnes centrals del primer registre trobem la Data ' 1793 ', un número a cada columna. | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 43156 | Retaule de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sebastia | XVIII | Parts que hi manquen:- fragment de la part superior afectada per l'obertura ( o modificació) d'una finestra- part inferior de la pintura, eliminada.- brutícia en les teles- desgast general | <p>Pintura mural que representa una grossa capella absidial, pintada sobre una paret llisa i plana, i centrada per una fornícula petita excavada al mur. La pintura reprodueix dos pilars estriats per banda, que sostenen un fris llis, amb faixa de mènsules i cornisa, a partir de la qual arrenca la fictícia hemisfera apetxinada. Per ajustar el dibuix a l'espai real s'ha omplert l'espai entre els pilars i la paret de roleus, pàmpols i flors, i l'espai entre el sostre i la petxina pintada amb gerros i flors. A banda i banda de la fornícula real trobem enganxades dues teles, clavades amb claus, amb les pintures de Sant Antoni de Pàdua i Sant Miquel dels Sants, pintures que sobrepassen els límits de la tela, essent part del seu nimbe pintat a la paret. Sota les teles és blanc.</p> | 08036-180 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1793 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43156-foto-08036-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43156-foto-08036-180-3.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Inscripcions: En la cornisa pintada trobem la data : ' 1793 ' o '1795' | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43163 | Retaule de Sant Pere de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere-de-mirambell | XIX/XX | <p>Retaule de fusta d'estil neoclàssic. Està format per un alt sòcol on hi ha un plafó en relleu, de motius vegetals, a cada banda i dos plafons figurats en relleu, a la part central. Sobre el sòcol, a cada extrem, tres columnes amb capitells corintis, imitant marbre; a la part central una gran fornícula amb una escultura de Sant Pere. A la part superior l'arquitrau, el fris i la cornisa. Sobre aquest entaulament una altra fornícula, més petita, amb la imatge d'un sant que sembla ser Sant Roc; a la part superior un timpà amb un Sagrat Cor. A cada cantó de la fornícula un gerro.</p> | 08036-187 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7309500,1.4895800 | 374383 | 4621007 | 1875 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43163-foto-08036-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43163-foto-08036-187-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 99 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43157 | Retaule del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist | XVIII | Ha estat restaurat. | <p>Retaule del calvari, format per 3 parts diferenciades : un marc de fusta, amb pilastres, columnes i cornises; un fons de fusta, amb Sant Joan i la Verge pintats, mirant al centre; i un Sant Crist de processó, de talla, penjat al centre de la pintura. El marc s'inicia amb bancal de pilastres amb relleus florals, sobre el qual s'aixequen unes columnes marbrejades, amb garlandes penjades i capitells daurats, que sostenen la cornisa. Aquesta és formada per un fris llis, formant uns plafons amb la data pintada, sobre el qual se sosté una ampla faixa motllurada creixent, amb vetejats vermells i blaus, de forma corba en la part central. Una cresteria sobredaurada de roses flanqueja el medalló central coronador, avui desaparegut. L'interior de dit marc és ocupat per una pintura sobre taula, amb el terç inferior pintat tot blau (devia ser el lloc de l'altar). La taula és formada per un seguit de posts emmetxades, i pren fondària formant una planta en forma de ' c ' poligonal. Centren la pintura les figures de la verge - vestit vermell, mantell blau, mantellina beige i corona reial amb nimbe de raigs daurada - suplicant i plorosa, i de Sant Joan - mantell vermell, vestit verd, nimbe daurat - suplicant amb les mans al pit. Sobre la verge, el sol resplandent, i la lluna es posa sobre Sant Joan. L'escena es desenvolupa de nit, al camp, amb dues masies, arbres i un curiós poble emmurallat amb cases porxades i torres rodones emmerletades coronades per llargues astes a segon terme; a tercer terme, muntanyes pelades, i un cel amb estrelles i núvols en últim pla. El sant crist de processó, despenjable, que avui centra dita escena és modern, sense rellevància artística. És més gros que l'original.</p> | 08036-181 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1793 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43157-41394-foto-08023-348-31.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43158 | Retaule de la Verge del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-verge-del-roser | XVI | <p>Retaule renaixentista, d'estructura a la romana. Es divideix en 3 carrers mitjançant pilastres clàssiques, daurades, amb el seu terç inferior amb les acanaladores convexes. Dues cornises (que exerceixen de basament a l'interseccionar-se amb les pilastres) delimiten el cos central del retaule, quedant per sota seu la predel·la, que manté els 3 carrers, i per sobre seu l'àtic del carrer central, acabat en frontó. Aquestes cornises, que es desenvolupen en creixent, són decorades amb aigües vermelloses entre cintes daurades. El cos central del retaule es divideix en 3 carrers. El central és ocupat per una grossa fornícula buida, decorada amb marbrejat blau i vermell (possiblement no coetani). Els laterals són ocupats per dues escenes a cada carrer, separades just per una cinta daurada pintada. En el carrer esquerre, a dalt hi ha els Sants Cosme i Damià, i a sota hi ha l'escena de l'anunciació. En el carrer dret, a dalt trobem Sant Sebastià i Santa Llúcia, i a sota l'escena de la visitació. L'àtic del carrer central és ocupat per l'escena del calvari, i en el frontó superior, coronat per una petxina, trobem l'Esperit Sant. La predel·la és ocupada per tres pintures allargassades, essent d'esquerra a dreta Sant Pau amb la Dolorosa, el Crist dels dolors, i Sant Joan amb Sant Pere. El basament de la predel·la és igual que les cornises que defineixen el cos central, però decreixent. El retaule és col·locat, avui, sobre un bancal que no li correspon.</p> | 08036-182 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1530-60 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43158-foto-08036-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43158-41394-foto-08023-348-31.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mides(cm) Alçada: 210,00. Amplada: 174,00 .Gruix: 12,00 | 95|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43160 | Imatge de Santa Magdalena del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-magdalena-del-soler | XVII-XVIII | Restaurada l'any 1994, intervenint en la pintura, la peanya i el braç. | <p>Talla exempta de Santa Magdalena, possiblement destinada a un altar, car no té l'esquena treballada, tot i que no és buida. La santa resta dempeus sobre una peanya bombada, circular. Porta un vestit vermell amb ribets daurats, cobert amb un mantell daurat-vermellós amb policromia de flors en una franja inferior. El seu rostre té un cert to de súplica; porta els cabells llargs, de color Marró. La mà dreta al pit, tot sostenint el mantell; la mà esquerra sosté un recipient daurat, amb peu, copa i tapa, sisavat, semblant a un copó, amb una grossa esfera damunt la tapa.</p> | 08036-184 | Calonge de Segarra | <p>Estava ubicada a la capella de Santa Magdalena de la Vall, al nucli del Soler. Aquesta capella actualment es troba en ruïnes.</p> | 41.7560500,1.4591600 | 371903 | 4623839 | 1600 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43160-foto-08036-184-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mides(cm) alçada: 79,00 Amplada: 40,00 Gruix: 22,00 | 98|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43028 | Alzinar de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-la-sala | A l'entorn de la Masia de la Sala i la carretera N-141 hi trobem un gran nombre d'alzines. Cal destacar-hi sobretot la que es troba a tocar de la casa. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de més de 2 metres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. | 08036-52 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7234300,1.4710700 | 372829 | 4620199 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 43036 | Bassa del Seneca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-seneca | XX | A l'entrada de Cal Seneca hi trobem aquesta bassa i un petit safareig. La bassa fa uns dotze metres de llarg per sis d'ample feta en carreus ben lligats de pedra del pais i arrebossada. Es troba en bon estat de conservació, es manté en ús, actualment hi ha una lona de plàstic per evitar-hi filtracions. Anexe a la bassa hi ha un safareig adosat del mateix període. | 08036-60 | Cal Seneca. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7097700,1.4521900 | 371231 | 4618711 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43129 | Marge amb escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-amb-escales | MARTÍN I VILASECA, F.; PREIXENS I LLEVADOT, J. (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX/XX | A l'est del nucli de Mirambell es troba una marge amb una característica ben curiosa: unes escales de marge fetes amb carreus de pedra inserits al marge i que sobresurten d'aquest a mode d'escala. La curiositat no rau, en aquesta tècnica constructiva, sinó en la seva localització. Lo més habitual es trobar-ho en camps de conreu i no en un nuclis. Estaven pensades per poder accedir-hi d'un camp a un altre estalviant-se haver de fer un gran tomb per salvar el desnivell. Per regla general sembla ser que eren construïdes en el mateix moment que el marge, havent-hi doncs ja una planificació de com havia de quedar la zona. El marge està fet amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Presenta un petit contrafort que servia per contrarestar el desnivell. | 08036-153 | Mirambell | La seva construcció requereix d'una tècnica especial que no tothom coneix. No tots podem fer un marge de pedra seca amb garanties que aguanti anys i anys. Abans existien els margeters que eren els especialistes a aixecar marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer i més aviat era un complement més dels treballs del pagès. Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent | 41.7305600,1.4899000 | 374409 | 4620963 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43129-foto-08036-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43129-foto-08036-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43129-foto-08036-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43175 | Baix relleu Santa Fe de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baix-relleu-santa-fe-de-calonge | XIII | S'observa un cert desgast en el contorn del relleu. | A l'exterior del braç sud del transsepte hi ha un carreu amb un relleu esculpit, l'únic element arquitectònic que presenta decoració i que podríem considerar gairebé contemporani a l'obra de l'església. El relleu és conformat per una figura de cérvol i un floró envoltats per un doble marc, l'interior a manera de corda en tres dels seus muntants (el superior és de perfil lineal) i l'exterior rectilini. El fet que aquest animal aparegui totalment aïllat de qualsevol context iconogràfic o d'altres representacions el fa absolutament estrany. | 08036-199 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | La figura del cérvol és prou coneguda dins el llenguatge iconogràfic medieval. És considerat l'animal que té com a enemic la serp, a la qual s'enfronta i es menja, i tot seguit cerca un broll d'aigua per a beure i així fer fora la serp que s'ha empassat: la interpretació simbòlica que els textos de l'època extreuen d'aquesta actitud (vegeu Malaxecheverriá, 1986, pàgs. 42-44, i Sebastián, 1986, pàgs. 33-37) és la del pecat o el mal i l'immediat penediment, la de la purificació mitjançant l'aigua de la saviesa divina. Partint d'aquest textos, la iconografia medieval sol incloure el cérvol bé en actitud de beure l'aigua d'un broll o bé la d'enfrontar-se a la serp. El cérvol de Santa Fe de Calonge, com veiem, no apareix representat ni bevent d'un broll d'aigua ni enfrontant-se a la serp. Tot el contrari, apareix en actitud potser de córrer, però més aviat estàtica, a manera de retrat o de retrat o de recordatori. L'únic motiu que l'acompanya és un floró, del tipus que apareix freqüentment acompanyant decoracions vegetals en els capitells al llarg dels segles XII, XIII i XIV i que prové de repertoris classicitzants. La figura del cérvol, generalment representat amb una gran cornamenta, com al carreu de Calonge, apareix en altres conjunts d'època romànica i fit i tot anterior, però sempre dins un programa iconogràfic. Així , en trobem als portals de Vilagrassa (la Segarra) i de Santa Maria de Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt) i en un capitell de Santa Maria de l'Estany, en aquest cas inscrit dins un cercle. En pintura mural el trobem al frontal d'altar procedent de Gèsera (Aragó) i conservat al MNAC-MAC (núm. Inv. 35702) i als conjunts murals de Sant Baudel de Berlanga (formant part d'una cacera), amb una cornamenta molt similar a la cel cérvol de Calonge, i de Sant Isidor de Lleó (enfrontat i lluitant amb un altre cérvol). El relleu de Calonge, fora de qualsevol context iconogràfic que l'envolti, resulta un xic estrany. D'una banda, per la manca d'elements que ofereixin una lectura iconogràfica clara, de l'altra pel fet que el carreu on apareix treballat resulta perfectament encastat dins l'obra de l'edifici. Un exemple semblant en què apareixen dos carreus amb un animal esculpit (lleó fantàstic) es troba a Sant Llorenç d'Espinavessa (Alt Empordà); es tracta de dues peces de factura romànica, tot i que reutilitzades en un construcció posterior (segle XVIII), per tant descontextualitzades del seu entorn originari. Cercar per al relleu de Calonge una justificació de tipus simbòlic, tot seguint els textos medievals tan importants en aquesta època i tan determinants dels programes iconogràfics, resultaria un xic forçat, ja que la figura del cérvol apareix sense cap mena d'elements que ens puguin dur a una lectura temàtica. En canvi cal tenir present que l'animal ha estat representat a manera de recordatori, o de símbol d'alguna cosa, potser d'una família o un llinatge importants, potser dels Cervera, el parentiu dels quals amb els Torroja a la darreria del segle XII i primer quart del XIII és documentat. El relleu, força allunya de qualsevol esquematisme i proper a un cert naturalisme, sobretot quant a l'anatomia del cérvol respon a una manera de fer dintre ja del segle XIII, potser d ela segona meitat. | 41.7640300,1.4819400 | 373813 | 4624691 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43175-foto-08036-199-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43112 | Barraca del Vila II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vila-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No perilla l'estructura, però a curt termini ho farà. | A la vora d'un camí que neix de la pista asfaltada de Dusfort a Calonge, en un trencall abans d'arribar a Cal Xelin, hi trobem aquesta barraca envoltada de vegetació. Es tracta d'una barraca de planta circular. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta al sud, amb una llinda de pedra gran. L'estat de conservació és millorable. Està envoltada de vegetació i camps de conreu. | 08036-136 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7446500,1.4845800 | 373994 | 4622535 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat en una finca del Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43074 | Forns de la Negrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-la-negrera | XV-XIX | Pràcticament s'han perdut tots els forns degut a les obres de desdoblament de l'Eix Transversal | A peus de l'Eix Transversal a l'alçada del km 102 aproximadament, s'hi localitzaven 6 forns de planta circular d'uns 2-3 metres de diàmetre i recoberts interiorment de soldó refractari. Actualment solament es poden observar les restes d'alguns d'aquests forns a peu del camí paviment de formigó, a banda i banda d'aquest, integrats en el marge. Es tractaven de forns de ciment, molt característics en aquesta zona. El ciment s'obtenia mitjançant la cocció en els forns de capes de pedra procedents de les pedreres pròximes i com a combustible s'emprava el carbó. El ciment resultant es dipositava a la part inferior dels forns i a traves d'unes mines subterrànies s'extreia per portar-ho a un centre de refinament. | 08036-98 | El Soler | Amb motiu de les obres de construcció del tram Ferran-Mirambell de l'Eix Transversal es modificà el traçat d'un camí de terra que mena a la masia del Bosc del Nadal des del pk 35 de la carretera C-14-12. Aquestes obres van suposar aixecar el camí uns 4 metres sobre la cota inicial, cosa que va implicar el cobriment d'alguns d'aquests i la destrucció parcial d'altres. | 41.7379200,1.4789700 | 373515 | 4621796 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43074-foto-08036-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43074-foto-08036-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43074-foto-08036-98-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | . | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43101 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | A peus de la subestació elèctrica de Calaf, hi trobem aquest gran marge de pedra seca que pràcticament fa de límit amb el terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Fa uns 50 metres de llarg aproximadament i uns 4 metres d'alçada. Els mur esta fet amb petits carreus de pedra en sec en filades horitzontals, exceptuant la part nord on els carreus són de dimensions més grans. Divideix dos camps a nivells diferents. | 08036-125 | Aleny | La seva construcció requereix d'una tècnica especial que no tothom coneix. No tots podem fer un marge de pedra seca amb garanties que aguanti anys i anys. Abans existien els margeters que eren els especialistes a aixecar marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer i més aviat era un complement més dels treballs del pagès. Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent | 41.7405900,1.5250500 | 377352 | 4622026 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43147 | Escoles de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-dusfort | XX | A peus del carretera que surt al trencall de la C-1412 per accedir al nucli de Dusfort, hi trobem l'edifici que actualment és seu de l'Ajuntament de Calonge i restaurant, però que es va construir durant la 2a República per allotjar-hi les noves escoles de Dusfort. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, i d'una extrema senzilla des del punt de vista arquitectònic. Els accessos als diferents espais es situen davant la carretera. | 08036-171 | Escoles Dusfort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Les escoles de Dusfort es van construir durant la Segona República. | 41.7392800,1.4953000 | 374875 | 4621923 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43147-foto-08036-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43147-foto-08036-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43147-foto-08036-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | El seu interès recau pel moment històric en que es va construir, i no tant per la seva arquitectura. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42999 | Capella Caminera de Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-de-torrescassana | GARGANTE, Maria Llobregós informatiu, núm. 56 (Desembre 2012), pàgs. 24-27. | XVIII | Presenta fongs a l'arrebossat. S'ha perdut gran part de l'espai on hi havia la inscripció. | A tocar de la masia de Torrescassana hi trobem aquest oratori. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada al sud. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al cos hi trobem una inscripció que quasi no es conserva. Al capdamunt, s'obra la capelleta o oratori de la verge del Roser, pintada sobre rajola de ceràmica vidriada i policromada catalana. A la part inferior dreta, es llegeix l'artesà que signa l'obra, J. Guivernau. Aquesta fornícula està tancada per una reixa de forja que protegeix la imatge. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. | 08036-23 | Calonge de Segarra | No sabem amb exactitud l'any en que fou fet aquest oratori, però es molt semblant a dos oratoris pròxims ubicats al municipi de la Molsosa (Solsonès) fets als segle XVIII. Un es troba ubicat a la masia de Puigpelat (a 1.5 km) i l'altra a la masia de Can Jubert (4 km), que tenen en comú la característica de presentar inscripcions al pilaret posant de manifest que es tractava d'una obra patrocinada pel cap de la casa, com a mesura profilàctica. Aquesta capella estava ubicada al peu del camí i quan van fer l'Eix transversal es va traslladar de lloc al peu del nou camí. | 41.7721000,1.5005600 | 375376 | 4625560 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43120 | Mina Aleny II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-aleny-ii | XX | S'ha començat a enderrocar tota l'estructura, tal com es pot observar amb les restes d'enderroc que hi trobem. La vegetació cobreix la mina. | A tocar del nucli d'Aleny hi trobem aquesta mina de petites dimensions. Es troba envoltada d'una extensa vegetació, que dificulta la interpretació de possibles elements al seu entorn. Té un entrada rectangular suportada per bigues de fusta. L'estat de conservació és deficient, i és possible que en els pròxims anys, s'acabi d'ensorrar. A tocar, hi trobem una font d'aigua, on els miners s'abastien d'aigua. | 08036-144 | Aleny | 41.7497500,1.5114500 | 376238 | 4623063 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43120-foto-08036-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43120-foto-08036-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43120-foto-08036-144-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43119 | Bassa del Cal Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-cal-cristofol | XIX/XX | La bassa no presenta problemes de conservació, però si l'entorn que es troba ple de vegetació. | A un 50 metres de l'est de la masia de Cal Cristòfol, hi trobem aquesta bassa que servia per regar els horts de la zona, i l'aigua sobrant continuava torrent avall fins arribar al Torrent de l'Arç. De fet és tracta d'una bassa que aprofita el pas d'aquest torrent natural, per aquest motiu es va realitzar una cavitat més profunda per tal que l'aigua s'estanqués i sobresortint només l'aigua sobrant que tornava al torrent. L'aigua entra a la bassa a través d'un mur de roca. | 08036-143 | Sant Pere de l'Arç | S'ha utilitzat sempre per regar els horts d'aquesta masia. | 41.7580900,1.5278500 | 377618 | 4623965 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat a l'entorn de Cal Cristòfol | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43121 | Quadra del Ribalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quadra-del-ribalta | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XIX | Solament resten dempeus alguns murs, i les columnes interiors no sobresurten massa del terra. | A uns 300 metres al nord-oest de la masia de Cal Cristòfol, hi trobem les restes d'aquesta antiga quadra. Actualment només resten dempeus tres murs, essent l´'únic que no es conserva on hi havia l'accés. Els murs estan fets de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Tenia la coberta a una vessant ( sud). És de planta quadrada. Com a elements destacables, es poden esmentar les restes de les dues columnes que queden a l'interior, i les espitlleres a la part inferior de la façana nord, que servien per a ventilar l'interior. Actualment el seu estat de conservació és deficient, i la vegetació i l'arbrat ha envaït l'espai. | 08036-145 | Sant Pere de l'Arç | Abans, quan hi havia molts més ramats i pastor que no pas ara, era molt corrent que els ramats de bestiar de llana pasturessin per les terres del terme i que el pastor amb el ramat no anés a dormir al poble, aixoplugant-se a les quadres on també tancava el bestiar. | 41.7611800,1.5254700 | 377426 | 4624311 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43121-foto-08036-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43121-foto-08036-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43121-foto-08036-145-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43146 | Pou del pont del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pont-del-biosca | XX | El pou es troba en un estat de conservació òptim, no així la bassa que és deficient. | Abans d'arribar al pont dels Ciments del Biosca, i al costat del Torrent Bo, trobem aquest pou i bassa. Aquests dos elements es troben envoltats de vegetació fruit de l'abandó d'aquesta zona fluvial. El pou es de base circular amb les parets fetes amb carreus de pedra. La seva fondària és mínima degut a que es troba al costat del torrent, i el nivell freàtic és pròxim. Al seu costat hi trobem una bassa rectangular feta de pedra i arrebossada, on s'abocava l'aigua que s'extreia del pou. Aquesta es troba en un estat de conservació deficient. | 08036-170 | El Soler | 41.7567600,1.4649700 | 372388 | 4623909 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43146-foto-08036-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43146-foto-08036-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43146-foto-08036-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat a tocar del Pont del Biosca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43186 | Costumari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari | AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. I, pàg 238. AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. V, pàg 626. | Ja no es realitzen. | Al Costumari Català realitzat per Joan Amades, s'hi recullen dues tradicions de Calonge de Segarra. La primera és recull a la pàgina 238 del Volum I que tracta sobre tradicions que es realitzen a l'hivern. Aquesta referida a la data de Sants Innocents, Diu lo següent: 'A Calonge de Segarra elegien un rei dels fadrins que anava tot vestit d'oripell i portava corona. Assumia tota l'autoritat de la població i tothom havia d'obeir-lo. Imposava diferents tributs que destinava al culte del sant patró i a una fontada de la fadrinalla' El següent recull el trobem a la pàgina 626 del volum V. Tracta sobre el dia de Tots Sants, i diu lo següent: 'En havent sopat, totes les famílies de Calonge de Segarra acudien a l'església i portaven una grossa coca amb una candeleta encesa a cada cap. Després de la funció religiosa i al punt de la mitjanit, el sacerdot beneïa les coques. Aleshores organitzaven com una processó integrada per tot el poble presidit pel sacerdot. La comitiva s'encaminava vers el cementiri, separat de la parròquia. Cada família s'asseia damunt de la seva fossa i es menjava la coca entre tots els familiars'. | 08036-210 | Calonge de Segarra | Aquestes tradicions actualment ja no es realitzen. | 41.7392400,1.4952700 | 374873 | 4621919 | 08036 | Calonge de Segarra | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 43191 | Rajola de terme de Ca l'Agustina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajola-de-terme-de-ca-lagustina | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | Al costat de La façana d'ingrés de la Ca l'Agustina troba aquesta placa o rajola clavada al mur a una alçada d'uns dos metres amb la inscripció 'PUEBLO DE CALONGE DE CALAF PARTIDO DE IGUALADA PROVINCIA DE BARCELONA'. Té forma rectangular amb els costats irregulars. | 08036-215 | Ca l'Agustina. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Possiblement aquesta rajola de terme sigui de finals del segle XIX. Cal recordar que a mitjans del segle XIX els límits municipals canvien amb la unió de molts municipis de menys de 30 habitants, i aquesta rajola recordi aquest canvi. | 41.7503400,1.4828800 | 373864 | 4623170 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43188 | Caramelles de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-calonge-de-segarra | XX | S'ha recuperat aquesta tradició. | Al municipi de Calonge de Segarra antigament s'hi celebraven caramelles per pasqua i més concretament a la Festa del Panellet que és la diada mes representativa del municipi. El jovent era l'encarregat d'organitzar-les que cada any organitzava les caramelles, i amb un carro o camió recorrien tot el municipi cantant pels nuclis i les masies del seu itinerari. Totes les cançons eren personalitzades i dedicades al lloc on es demanava. Actualment s'ha recuperat aquesta tradició, i el jovent canta caramelles per la Festa del Panellet. Era un diada especial, precedida per tants dies d'assajos, per tants dies de compartir histories, anècdotes i rialles. El lletra de les caramelles era de Pius Forn i la música de Francesc Vives. | 08036-212 | Calonge de Segarra | L'any 2007 s'inicia per part de l'Ajuntament de Calonge de Segarra un tasca per recuperar la tradició de les caramelles. Es va fer recerca per les masies i cases del municipi fent recopilació de la informació que hi havia a cada casa. La més antiga que es va poder trobar era de 1917. La família Moncunill conservava encara bastants cançons amb partitures que s'han pogut utilitzar per recuperar aquesta tradició que actualment es ben viva cada any per la Festa del Panellet, on es cantava una caramella després de la missa. | 41.7639600,1.4818100 | 373802 | 4624683 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43188-foto-08036-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43188-foto-08036-212-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43099 | Horts de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-sant-pere-de-larc | XX | Presenta fongs en les estructures de formigó. | Al nord-est del nucli de Sant Pere de l'Arç, trobem una zona amb camps de conreus, on fins no fa gaires dècades hi havia nombrosos horts. Actualment s'hi pot observar algun hort, però res a veure amb el moment d'esplendor d'aquest indret. Els horts es trobaven paral·leles a un torrent, però l'aigua amb la qual es regaven els horts no provenia d'aquesta alçada del torrent, sinó d'una petita resclosa situada a tocar del camí. Aquesta resclosa es de formigó, però possiblement en el seu origen fos de pedra. L'aigua s'extreu del mateix torrent però uns metres més amunt on és canalitza l'aigua del torrent que circula al costat de la pista per que arribi fins a resclosa on s'acumula l'aigua a la bassa. | 08036-123 | Sant Pere de l'Arç | Aquest horts es van començar a utilitzar a prinicipis del segle XX, i es van utilitzar fins més enllà de la meitat del mateix segle. | 41.7676100,1.5219400 | 377145 | 4625030 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43099-foto-08036-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43099-foto-08036-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43099-foto-08036-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43144 | Font de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mirambell-0 | XIX/XX | La vegetació cobreix totalment les estructures i és impossible visualitzar el seu estat de conservació. | Al sud del nucli de Mirambell hi trobem la font de Mirambell. És troba en una fondalada per on passa la riera de Mirambell. Actualment està coberta per arbrat i vegetació que impedeix la visualització dels elements. S'observa però l'estructura d'una bassa ( possiblement rectangular), un mur de pedra i una petita edificació en ruïnes. | 08036-168 | Mirambell | 41.7289800,1.4881900 | 374264 | 4620790 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43144-foto-08036-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43144-foto-08036-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43144-foto-08036-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43192 | Gres Catalán | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gres-catalan | XX | Al sud-est del nucli de Dusfort, tocant a la C-1412 es situa el complex industrial de Gres Catalán. Es caracteritza per una successió de grans naus rectangulars de gran llargada orientades d'est a oest (uns 300 metres aproximadament). Les edificacions estan alçades amb maons i amb coberta a dues vessants. Els edificis situats al sud, s'utilitzen com a oficines i exposició, i la resta com a magatzem i producció. Cal destacar-hi l'edifici de formes rectangulars i cúbiques folrat amb rajola marró que es troba a l'inici del recinte. A l'altre costat de la carretera, al costat de l'antiga bòbila, hi trobem altres dependències del complex, avui en dia en desús. | 08036-216 | Dusfort | L'any 1869 va néixer a Òdena Vicenç Sugrañes i Solé, fundador i creador de l'empresa familiar que a l'any 1971 es conegué comercialment com a Gres Catalán. No obstant, abans d'arribar a aquesta data diferents foren els episodis que l'explotació familiar hagué de superar. 50 anys abans, a l'any 1921, Vicenç Sugrañes va comprar els terrenys que tenia arrendats al preu de 2500 pts. Terrenys en què l'any 1911 havia construït un forn primitiu per coure ceràmica. En aquells moments la producció ceràmica de teules i totxanes, així com el forn de llenya, era totalment manual. Amb la mort de Vicenç Sugranyes 5 anys després, fou el seu fill, Isidre Sugrañes qui continuà la explotació familiar. Passada la Guerra Civil s'inicia un procés d'expansió de l'empresa, segurament afavorida per la reconstrucció dels estralls de la Guerra. A l'any 1942, es construeix una nova bòbila que augmenta la producció a les 30 tonelades diàries de material. Aquest augment implicà una modernització i mecanització del procés de fabricació i cocció. A l'any 1955, la mort d'Isidre Sugrañes deixà a mans dels seus tres fills, que s'encarregaren de construir una nova bòbila de tres pisos. A partir d'aquí, amb la recuperació econòmica dels anys 1960, s'inicià l'especialització de l'empresa, vivint el seu gran moment a finals dels anys 90 del segle XX i principis del s. XXI amb l'expansió immobiliària del país. Amb la punxada de la bombolla immobiliària, l'empresa va entrar en una crisi l'any 2010 que ha posat en entredit la seva viabilitat futura. | 41.7395800,1.4987300 | 375161 | 4621952 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43192-foto-08036-216-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43128 | Sant Pere de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-mirambell | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII-XIII | Tot i que l'estructura no perilla, s'observa un gran abandó al seu interior. La pols i la terra ocupen el terra, i les parets pràcticament són nues, sense policromia. | Antiga església situada a les afores del nucli urbà, vora la carretera d'accés al poble, orientada a llevant. Es tracta d'un petit edifici romànic, que ha patit diverses remodelacions posteriors. És de planta quadrangular, d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular sense decoració externa, parcialment soterrat. A l'interior, prop de la capçalera trobem dues capelles laterals, poc profundes, acabades amb arcs de mig punt adovellats, obertes probablement més tard. A més, també hi trobem les restes del que podria ser una sepultura, datada de 1766, amb la inscripció 'FVIT PA / HAC SEPUCRA / SET TANTUM / REUENDI JOANI / BT RAYMUNDI / DET 1736 / FUIT' i una pica baptismal romànica adossada al mur. Quant a la decoració interior de l'església en resta ben poc, però encara es visible alguns punts de policromia. Al seu exterior, es de coberta amb teulada a dues aigües, amb teula àrab. Els murs són obrats amb carreus de pedra mitjans, de dimensions més grans a l'absis, disposats en filades horitzontals. La façana d'ingrés, orientada a ponent, s'obre la porta d'accés al temple, d'estructura adintellada i ambdós brancals obrats amb grans carreus de pedra. Damunt de la mateixa es dibuixa un arc de descàrrega i l'obertura d'una finestra espitllada. Coronant aquesta façana, s'aixeca un campanar escapçat d'espadanya. Cal destacar, la construcció moderna de dos cossos de nínxols adossats als murs laterals del temple, fet que li dóna una aparença desproporcionada. Avui en dia, es troba abandonada i sense culte. Per aquest motiu observem una gran deixadesa al seu interior. | 08036-152 | Mirambell | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Mirambell. Inicialment tingué funcions parroquials, que encara conserva en l'actualitat. Depengué del monestir de Sant Pere de Casserres per donació dels senyors del castell, els vescomtes de Cardona. El lloc de Mirambell es documenta a partir de l'any 1039, quan la vescomtessa Engúncia, en el seu testament, donà al monestir de Sant Pere de Casserres terres situades a Mirambell (Mirabello). Les funcions parroquials es troben confirmades en una llista de parròquies del bisbat de Vic, d'entre els anys 1025 i 1050, on consta la parròquia de Mirambel. L'advocació de l'església no es troba esmentada fins l'any 1102 en el testament de Bernat Bermond, el qual deixà a Sant Pere de Mirambell oli per lluminària de l'església. El primitiu edifici es va reconstruir vers l'any 1143, moment en què consta la dedicació a sant Pere i sant Sadurní. L'any 1890 es va començar a celebrar culte a la nova església situada al poble, i l'antiga restà abandonada i sense culte en el cementiri. Arran de l'arranjament parroquial de l'any 1878 s'amplià el terme parroquial amb l'antiga parroquial de Dusfort, que havia estat sufragània de la parròquia de Cunill i a partir d'aquell moment ho passà a ser de la de Mirambell. L'antic temple es troba sense culte i abandonat en el cementiri de la població, mentre que el culte com a parròquia se celebra en el nou edifici. | 41.7307700,1.4913400 | 374529 | 4620984 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43128-foto-08036-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43128-foto-08036-152-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43098 | Fita d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | Solament es conserva part del sòcol. | Antiga fita de terme ubicada en un encreuament de camins que portaven a Cal Frare des d'Aleny. Poc queda del que havia estat aquest element, solament part de la base de pedra on hi ha encaixat el monòlit de pedra. No s'hi observa cap inscripció. La seva ubicació podria semblar incerta ja que no es troba en cap límit de terme municipal. Segurament delimitaria l'antic terme de la Llobosa, avui en dia desparegut. | 08036-122 | Aleny | Podria tractar-se d'una fita de terme medieval. La seva ubicació resulta estranya ja que els límits de terme actual es troben força allunyats. Podria haver marcat el límit amb l'antic terme de Llobosa, indret que sembla desaparèixer en el transcurs del segle XIII al XIV i que la historiografia tradicionalment havia situat a la Fortesa, però un acurat seguiment de la documentació i la toponímia ens el situa entre Aleny i Sant Pere de l'Arç, proper als termes de la Molsosa i Sant Pere Sallavinera. Resta un sòcol de pedra d'una antiga creu en una partida de terres actualment coneguda com 'la coma de la creu', antigament creu Llobosa | 41.7543200,1.5195800 | 376923 | 4623558 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43098-foto-08036-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43098-foto-08036-122-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43054 | Mina de Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-frare | XIX/XX | La part inicial es conserva en bon estat. Més cap a l'interior es comença a observa l'enderroc. | Antiga mina de carbó integrada a la muntanya. S'observa la bocamina, formada per una gran obertura feta amb volta de canó amb carreus irregulars de pedra lligats amb morter. Els primer vint metres es troben en bon estat de conservació. Més endavant ja es comença a observar l'enderroc. Es troba situada en una zona de bosc amb vegetació que ha crescut al seu voltant. | 08036-78 | Sant Pere de l'Arç | Aquesta mina estava associada a les explotaciones mineres que a finals del segle XIX s'escamparen per la zona. | 41.7571700,1.5241200 | 377306 | 4623868 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43054-foto-08036-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43054-foto-08036-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Frare | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43105 | Forns del Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-vila | XX | Solament es conserva l'estructura. | Aquest forn de calç es situa al nord del Bosc del Avellaners i a l'oest de la carretera C-1412 al km 34. Es troba a peus d'un camí que enllaça amb la pista asfaltada de Dusfort. Es tracta d'un forn de calç diferents als que hi ha la resta del municipi, ja que les seves dimensions són més grans. Les seves dimensions segurament correspondrien a una demanada més gran de calç. De planta rectangular, estava obrat amb murs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. S'observen tres estances iguals a cel obert que corresponien a la zona de carrega de la pedra que s'utilitzava per a l'obtenció de la calç. A la façana sud, es poden observar tres obertures amb brancals de maons i llinda de fusta per on s'extreia la calç. Encara es conserva la porta metàl·lica de l'obertura central. No s'observa la zona de cocció on hi havia el forn pròpiament dit. Està envoltat de vegetació que ha envaït gran part de l'espai. | 08036-129 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | 41.7434500,1.4823700 | 373808 | 4622405 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43105-foto-08036-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43105-foto-08036-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43105-foto-08036-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat en una finca del Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43007 | Molí de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-morera | RIBA GABARRÓ, Josep. Els molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. Miscellanea aqualatensia 7. 1995. págs. 337-348 | XVIII | Es conserva la petita estructura del molí, però no la bassa que està integrada en un camp de conreu. | Aquest molí es troba en un camp situat entre Cal Suau i la Morera. Es tracta d'una edificació de petites dimensions i de planta rectangular. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregulars en filades horitzontals, essent els de les cantoneres i l'entrada de dimensions més grans. Totes les façanes exceptuant la d'ingrés es troben cobertes de terra, fet que ens pot fer confondre aquesta edificació amb una cabana de volta típica de la Segarra. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, direcció a un petit torrent que trobem a tocar del molí. Aquesta consta d'un portal adovellat amb grans carreus de llinda pràcticament plana. A l'interior es pot observar una volta de canó ben definida. No es conserva cap altre element més del molí. | 08036-31 | Calonge de Segarra | Es probable que es tracti d'un segon molí del que havia estat conegut com el Molí de la Senyora. La gent de l'indret el situava en aquest emplaçament però, que havia estat completament enrunat per ampliar el camp de conreu. Es curiós que la gent de les masies pròximes no coneguessin l'existència d'aquest molí, essent confós per una barraca. La jurisdicció senyorial del castell i terme de Calonge pertanyé als nobles del castell de Cardona i per tant el nom del molí li pervindria de les relacions singularitzades amb alguna vescomtessa, comtessa o duquessa de Cardona. | 41.7657400,1.4776800 | 373462 | 4624887 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43118 | Font de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova | XIX | No es pot observar l'estructura de la font degut a que es troba coberta de vegetació. | Aquesta font es situa en un camp situat a l'oest de la carretera B-300, a l'alçada de la masia de la Casanova. Es troba inserida en una marge i coberta de vegetació. Tot i això s'observa una estructura feta amb carreus irregulars de pedra. Actualment encara hi brolla l'aigua. | 08036-142 | Sant Pere de l'Arç | 41.7563300,1.5083700 | 375995 | 4623798 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43118-foto-08036-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43118-foto-08036-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43118-foto-08036-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Casanova de Sant Pere de l'Arç | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43100 | Font del Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-felip | XX | L'estructura es conserva, però es comença a veure com es van desprenent alguns carreus. La vegetació envaeix la font. | Aquesta font es troba integrat en un dels marges pròxims a la subestació elèctrica de Calaf, al sud-est del terme municipal de Calonge, al límit municipal amb Sant Pere Sallavinera. Integrada en el marge, l'aigua sobresurt del subsòl formant una bassa a l'interior. Esta coberta per una estructura semicircular de pedra en sec formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra. s'observen les restes d'unes escales de pedra que permetien l'accés al seu interior, i al laterals un petit tancat amb carreus de pedra. | 08036-124 | Aleny | 41.7410500,1.5246000 | 377315 | 4622078 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43100-foto-08036-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43100-foto-08036-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43100-foto-08036-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43183 | Pica Baptismal de Santa Maria de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-dusfort | Aquesta pica baptismal, pertany a l'Església de Santa Maria de Dusfort. Formada de dos elements: la pica i el suport. El suport està fet de pedra i té una base circular. La columna que hi ha sobre del suport és circular i presenta incisions senzilles. La pica de pedra, presenta una decoració a mode d'arcuacions d'estil llombard. | 08036-207 | Santa Maria de Dusfort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | 41.7406000,1.4941400 | 374781 | 4622072 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43183-foto-08036-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43183-foto-08036-207-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 43150 | Auca d'en Nicolau Pistoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-den-nicolau-pistoler | XX | Auca amb 20 petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda escrita en vers fent un rodolí, disposades en un full de cartolina DINA3, que fan referència als diferents episodis de la vida d'en Nicolau Pistoler. A les estampetes hi diu el següent: A Calonge de Segarra, passà un fet que ara se us narra. / En temps dels feudals barruts, imposaven forts tributs. / Es cuidava del recapte, un fadrí de molt bon tracte. / Li deien el Bon Nicolau, perquè deixava la gent en pau. / Perdonant deutes i atrassos, enfurí als feudals grassos. / El tancaren a presó, com si fos un malfactor. / Però el carceller encarregat era un deutor perdonat. / I el lliurà de la garjola dant-li a més la pistola. / En Nicolau passà a ser, en Nicolau Pistoler. / El feren cap d'una colla, per combatre als de l'olla. / Les carrosses assaltaven i ben nusos els deixaven. / El botí que així obtenien al capellà el cedien. / I aquest l'anava donant als més pobres del voltant. / Tot això ho van celebrar fent cada any un bon sopar. / Un cert any tant s'atiparen, que per feixucs els caçaren. / Executats a la forca, Nicolau fugí en la fosca. /Nicolau en quedà sol, decidí buscar consol. / I al Santuari del Miracle, la pistola deixà a l'acte. / Des llavors tant bé es portà que a ningú li faltà pa. / D'aquí ve que a Calonge per Pasqua a l'endemà es don pa a tothom que hi va. L'auca tracta de la història llegendària del bandoler Nicolau Ballester i Comaposada, fill d'una família benestant de l'Alta Anoia, situat en uns temps d'agitació i violència a causa de la inestabilitat de guerres entre nobles, i entre bandositats. La petita aristocràcia empobrida als segles XVI i XVII per a mantenir els seus privilegis heretats del feudalisme imposaven els seus tributs, és així com s'hi dedicava el nostre protagonista, en recaptador d'impostos. Però en ser conscient de la situació es va rebel·lar i lluità en diferent bàndol. D'aquesta manera, es convertí en cap de colla de bandolers, passant a ser conegut amb el sobrenom d'en 'Nicolau Pistoler'. De fet, el bandolerisme va ser un fenomen del segle XVI que va marcar absolutament la vida econòmica i social de l'època. Així doncs, es presentà com un bandit generós, assaltant a la noblesa per a repartir-ho als més necessitats. Però aquestes intrèpides accions van tenir com a resultat la detenció, i execució dels bandolers al Turó de la forca, ben a prop de l'actual cementiri de Calonge de Segarra, on encara hi queden restes ben visibles d'aquest instrument d'execució. Tret del nostre bandoler, que va tenir la gran sort de no ser mai detingut, és per això que acabà de passar els seus dies reclòs al Santuari del Miracle, sumit en una profunda meditació. | 08036-174 | Ajuntament de Calonge de Segarra | Les històries de l'auca tracten sobre el bandoler Nicolau Ballester i Comaposada, fill d'una família benestant de l'Alta Anoia, i el seu context històric situat en uns temps d'agitació i violència a causa de la inestabilitat de guerres entre nobles, i entre bandositats. La petita aristocràcia empobrida als segles XVI i XVII per a mantenir els seus privilegis heretats del feudalisme imposaven els seus tributs, és així com s'hi dedicava el nostre protagonista, en recaptador d'impostos. Però en ser conscient de la situació es va rebel·lar i lluità en diferent bàndol. D'aquesta manera, es convertí en cap de colla de bandolers, passant a ser conegut amb el sobrenom d'en 'Nicolau Pistoler'. De fet, el bandolerisme va ser un fenomen del segle XVI que va marcar absolutament la vida econòmica i social de l'època. Així doncs, es presentà com un bandit generós, assaltant a la noblesa per a repartir-ho als més necessitats. Però aquestes intrèpides accions van tenir com a resultat la detenció, i execució dels bandolers al Turó de la forca, ben a prop de l'actual cementiri de Calonge de Segarra, on encara hi queden restes ben visibles d'aquest instrument d'execució. Tret del nostre bandoler, que va tenir la gran sort de no ser mai detingut, és per això que acabà de passar els seus dies reclòs al Santuari del Miracle, sumit en una profunda meditació. La fama popular adquirida durant anys va ser recollida en aquesta auca que glossava les seves gestes. A més, la figura èpica del bandoler és encara viva dins l'imaginari contemporani, perpetuat modernament gràcies a la televisió i el cinema. N'és un bon exemple, el programa de TV3 'Persones Humanes' presentat per Mikimoto el qual va fer una sèrie còmica del 'Sant Nicolau Pistoler'. | 41.7392900,1.4953100 | 374876 | 4621924 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43150-foto-08036-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43150-foto-08036-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43064 | Barraca de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lalzina-1 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Ha estat restaurada recentment | Barraca alçada amb petits carreus irregulars de pedra, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanades sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre, que actualment no es conserva. La porta d'accés té una llinda de pedra. Hi ha una petita espitllera al mur a mode de finestra. | 08036-88 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7426700,1.5070100 | 375856 | 4622283 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43064-foto-08036-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43064-foto-08036-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43064-foto-08036-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de l'Alzina | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43083 | Barraca del Ferreret I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Tot i que no pateix problemes en l'estructura vertical, la coberta s'esfondrarà a curt termini. | Barraca de planta circular, situada en un camí que puja entre Cal Ferreret i Ca l'Oliva. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'nord-est, amb una llinda senzilla. L'estat de conservació és millorable. Està envoltada de vegetació i camps de conreu. | 08036-107 | El Soler | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. | 41.7564100,1.4541100 | 371484 | 4623886 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43093 | Barraca del Roca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roca-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Ha perdut gran part de l'estructura. | Barraca de vinya de grans dimensions i de planta semicircular. Construcció característica de pedra seca, alçada amb fileres de pedra irregular de fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra. La porta d'entrada s'orienta al sud, i té una llinda plana de fusta, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. La cara oest esta en procés de ruïna. Es troba situada al camí que porta de Cal Ros a l'Alzina, en un camp que hi una 100 després del trencall cap a Cal Bep. | 08036-117 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7534900,1.4950500 | 374882 | 4623501 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43092 | Barraca de la Roca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-roca-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Barraca de vinya, de planta circular, de 3 m de diàmetre, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec . Portal amb llinda de pedra situat a l'est. El sostre és de volta cònica fet a base de la superposició de lloses de pedra, situant-hi una llosa més gran que la resta per donar-hi estabilitat al conjunt. Sobre de les lloses hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic, encara que hi ha poca quantitat de terra. Té un diàmetre aproximat de 3 metres. A l'interior s'hi pot observar una obertura a mode d'armari. S'hi arriba per la pista que porta des de Cal Ros a Cal Bep. A la dreta de la pujada del trencall cap a Cal Bep. | 08036-116 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7549000,1.4947600 | 374861 | 4623658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Roca | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43085 | Barraca del Ferreret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | A l'interior es pot observar part d'enderroc de la paret posterior i part de la coberta. | Barraca situada al sud-oest de Cal Ferret, als camps que hi ha més enllà de la pista forestal. Es troba al límit amb el terme de Castellfollit de Riubregós. Es tracta d'una barraca senzilla de pedra seca en un estat de conservació dolent, feta amb petits carreus irregulars de pedra en sec. Es caracteritza per ser una barraca amb coberta de falsa cúpula i parets interiors de forma tronco piramidal. La coberta pràcticament s'ha perdut i les parets laterals estan en procés de fer-ho. | 08036-109 | El Soler | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. | 41.7564500,1.4473000 | 370918 | 4623901 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43044 | Barraca de Cal Bep I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bep-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment provocarà a curt termini problemes en aquesta. | Cabana alçada amb petits carreus irregulars de pedra integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre sí, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de fusta. L'exterior presenta un millorable estat de conservació. A l'interior hi observem una inscripció que hi diu : 'Año 1894' A l'exterior a diferència de la majoria de Cabanes amb falsa cúpula que a l'interior que són circulars, aquesta presenta uns estreps a l'exterior que reforcen l'estructura de la barraca i que ens recorda a les cabanes de volta de la plana de Lleida. | 08036-68 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7521000,1.5003500 | 375320 | 4623339 | 1894 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 43017 | Cal Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreret | XIX/XX | Cal Ferreret, vorejada de camps de conreu, correspon a un tipus senzill de masia. És un edifici orientat al sud-est de planta quadrangular, estructurat amb planta baixa i primer pis. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud-est, i no està centrada sinó desplaçada cap a la dreta. Els murs estan arrebossats, tot i que s'observa alguns carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. A la façana principal hi ha una porta i finestres de diferents formes i mides. Pel que fa, a la façana nord hi ha una construcció annexa de petites dimensions. | 08036-41 | Cal Ferreret. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7590900,1.4530800 | 371404 | 4624185 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43116 | Cal Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila | XVI | Cal Vila és una casa que es troba al nucli de Dusfort. És una de les cases antigues del poble, però que ens els darrers anys ha estat molt modificada, sobretot en les façanes, perdent el seu aspecte original. Tot i això en el seu interior encara es pot observar alguns elements arquitectònics a la planta baixa que ens traslladen al seu passat. Entre aquests elements hi trobem diferents voltes apuntades amb els carreus ben treballats disposats horitzontal. Algunes d'aquestes voltes estan integrades en nous murs, però encara són visibles. El celler és un altre espais a destacar, encara conserva diferents botes de vi, algunes d'elles del segle XVIII ( 1742). | 08036-140 | Cal Vila. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | 41.7403000,1.4934900 | 374727 | 4622039 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43116-foto-08036-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43116-foto-08036-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43116-foto-08036-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43136 | Sant Miquel d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-daleny | XI/XII | Ha estat restaurada | Capella molt reformada, situada vora la carretera d´accés al poble, a pocs metres del cementiri i aïllada de qualsevol construcció. Es tracta d´un edifici d´una nau, planta rectangular, coberta interior amb volta de canó i capçalera plana. La coberta exterior és a doble vessant de teula àrab. La porta d´ingrés es situa a la façana de migdia. Situat a un extrem d´aquesta façana d´ingrés, es situa una fornícula amb una escultura de la Mare de Déu de Montserrat. A la façana de tramuntana de l´edifici, destaquem la presència de dos contraforts que reforcen l´estructura de l´edifici. Coronant la façana de ponent de l´edifici, es disposa un campanar d´espadanya de doble ull d´arc de mig punt, damunt del qual es situa una creu. Curiosament, l´edifici no presenta cap obertura que permeti l´accés de llum natural al seu interior. Finalment, l´edifici presenta un parament arrebossat, menys l´estructura de la porta d´ingrés que es realitza amb carreus de pedra del país. | 08036-160 | Sant Miquel d'Aleny. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Inicialment, aquesta capella tingué funcions parroquials segons sembla entre 1025 i 1050, tal com consta dins de la llista de parròquies del bisbat de Vic. Més tard, i sense que es conegui el motiu, passà a ser sufragània de la parròquia de l´església de Sant Pere de l´Arç, abans de l´any 1331. L´advocació de la capella consta en una butlla del papa Anastasi IV, l´any 1151; entre les posesions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, hi figura la capella de Sant Miquel d´Aleny i el seu castell. | 41.7490500,1.5148500 | 376520 | 4622980 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43136-foto-08036-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43136-foto-08036-160-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43016 | Santa Magdalena de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-la-vall | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII | Es troba en un estat de conservació deficient. Ha perdut part de la coberta que es troba enderrocada a l'interior. Les humitats són presents en les parets. | Capella situada a l'antic mas enrunat del Soler. D'origen romànic, però ha sofert reformes posteriors que modificaren la seva estructura primitiva. Malauradament, es troba abandonada i el seu estat de conservació és deficient. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, orientat a llevant, d'una sola nau, i capçada per un absis semicircular. A l'absis trobem una petita finestra espitllada, que il·luminava el recinte; en èpoques posteriors s'alçà un mur que el cegà per instal·lar-hi una estança. Als murs interiors, s'obren quatre voltes amb arcs apuntats poc profundes, disposades a manera de capelles laterals. També hi ha una porta interior amb escales, situada al mur de migdia, comunicant així el mas amb l'església. A més, a l'interior de la nau, es troba totalment enguixada i adornada amb motllures barroques, resta la coberta amb una volta d'un quart d'esfera. La porta d'ingrés a la capella, orientada a ponent, s'accedeix mitjançant un arc de mig punt adovellat, damunt d'aquesta se situa una petita obertura en forma quadrada, coronat amb un campanar d'espadanya d'un ull d'arc de mig punt, fet amb maons, respon a una modificació posterior. Pel que fa a la coberta, era a dues aigües, però a l'actualitat, el seu estat ruïnós a fet que s'ensorrés. L'obra presenta un parament de carreus mitjans, molt ben escantonats, disposats en filades horitzontals. | 08036-40 | Santa Magdalena de la Vall. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta capella ha estat sempre sufragània a la parròquia de Santa Fe de Calonge, documentada des de l'any 1040, quan consta que entre les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona hi ha l'església de Calonge. Santa Magdalena centra un petit veïnat conegut antigament com el Soler, que havia estat en època medieval una quadra o terme autònom del castell de Calonge. La capella de Santa Magdalena apareix documentada per primera vegada l'any 1294, però no hi ha dubte que fou aixecada abans, probablement a la segona meitat del segle XII. Es coneix l'existència dins la capella d'un segon altar dedicat als sants Simeó i Judes. En una visita pastoral de l'any 1685, es manà arreglar la coberta, que es trobava en mal estat. Degué ser en aquest moment quan es feren un seguit de remodelacions que li conferiren l'actual aspecte abarrocat a l'interior. Les darreres litúrgies se celebraren a mitjans dels anys 70 del segle XX, moment en què s'abandonà. | 41.7560600,1.4591300 | 371901 | 4623840 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43016-foto-08036-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43016-foto-08036-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43016-foto-08036-40-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/