Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42977 | Cal Xelín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xelin | XIX | Ha estat restaurada recentment. | L'actual edifici de Cal Xelín s'ha convertit en una casa de turisme rural. Completament reformada és tracta d'una edificació de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, amb murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Té la coberta a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud. Està emmarcada per brancals fets amb maons sobre els quals es munta un arc escarser. A la part superior de la façana hi destaca una finestra que segurament ha estat ampliada amb la restauració. A la resta de façanes solament cal apreciar-hi una cavitat ubicada a la façana nord on antigament hi havia la premsa. Té una edificació annexa d'una sola planta a la façana oest. L'entorn més immediat de la casa són camps de conreu. | 08036-1 | Cal Xelín. 08281. Calonge de Segarra | Segons la cultura popular el nom de Cal Xelin prové per un dels seus antincs propietaris. Aquest era molt baixet i petit, i el comparaven amb un xelí que era una moneda amb un valor molt petit. | 41.7474900,1.4819500 | 373781 | 4622854 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42977-foto-08036-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42977-foto-08036-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42977-foto-08036-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Havia tingut un cup de vi. Actualment és una casa de turisme rural. | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42978 | Ca l'Agustina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustina-0 | XVIII | L'estat de conservació és millorable, tot i que no presenta cap defecte estructural. | Es tracta d'una edificació amb una evolució arquitectònica important tal i com es pot apreciar en la seva estructura, on neix d'un cos principal i es van fent ampliacions. Els canvis també són presents en les façanes on s'observen adaptacions a la majoria d'obertures. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (sud-nord) amb teula àrab. La façana d'ingrés es troba orientada l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals de pedra i llinda de maons formant un arc escarser. A la seva esquerra hi trobem una placa amb la inscripció 'PUEBLO DE CALONGE DE CALAF PARTIDO DE IGUALADA PROVINCIA DE BARCELONA'. A la resta de la façana cal destacar-hi algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampits pronunciats. També un petit balcó a la planta de pis, i un forn que sobresurt a la planta baixa. Finalment en aquesta mateixa façana, en el cos annexat hi trobem un contrafort. A la resta de façana solament hi trobem petites finestres sense cap element destacat. A la façana oest, hi ha un cos annexat, on hi trobem una entrada més moderna, que dona accés a la planta de pis, així com finestres de dimensions més grans. La coberta d'aquest cos és a una vessant (oest) feta amb teula àrab. Adjunt a la façana sud, hi trobem un seguit de construccions agrícoles edificades a inicis del segle XX. | 08036-2 | Ca l'Agustina. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | L'edificació primitiva de Ca l'Agustina és remunta al segle XVIII, tot i que no es podria descartar que tingués uns precedents més antics. Es poden observar dues fases constructives més: una al segle XIX amb el cos simètric a la façana principal, i una altra a principis del segle XX amb l'edifici adossat a la façana oest i les construccions annexes a la façana sud, totes elles vinculades a l'auge de l'activitat agrícola d'inicis del segle XX. Cal esmentar, que Ca l'Agustina havia estat un hostal en el Camí Ral que anava de Barcelona a la Seu d'Urgell, passant per Calaf. | 41.7503600,1.4823700 | 373822 | 4623172 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42980 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-1 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és bo. Solament caldria realitzar actuacions de manteniment ordinàries. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i annexos que tenen funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'ingrés i la sud que es troben arrebossades. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és de dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra formant un arc escarser. A la resta de la façana cal destacar-hi un balcó a la planta de pis, una terrassa afegida, diverses finestres i unes escales de pedra que donen accés a una construcció annexa. La façana sud, cal destacar-hi una antiga galeria amb arcs de mig punt que es troba tapiada. La resta de façanes són força austeres i presenten poques obertures. Davant de la façana principal de la casa, hi trobem l'antiga era, on al seu entorn hi podem trobar diverses construccions de dues plantes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Els camps de conreu caracteritzen el paisatge a l'entorn de la masia. | 08036-4 | La Roca. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Al XVI es troba habitat per en Roca o Cardona àlies Roca. El 1508 trobem un Roca exercint el càrrec de batlle. El XVII el mas devia sofrir un procés d'endeutament i el 1695 el compra la Comunitat de Preveres de Sant Jaume de Calaf a Carta de Gràcia. El 1744 el compra Josep Prat (és possible que ja en fos el masover), segurament avantpassat dels actuals propietaris. | 41.7566000,1.4836600 | 373941 | 4623863 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42981 | Femer de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-la-roca | <p>MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània.</p> | XX | <p>Es tracta d'una edificació de planta rectangular. És de grans dimensions ja que fa més de 20 metres de llargada. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Té dues plantes, essent la planta baixa la més singular degut a la gran volta de canó que ocupa tota la llargada de l'edifici. Aquesta volta de canó està revestida amb rajola. La façana d'ingrés esta orientada a l'est, i presenta una entrada rectangular a la planta baixa. A sobre hi té una obertura amb brancals i llinda de maó. A la part superior de la façana hi ha una finestra amb brancals de maons i llinda de pedra, on hi ha la data de 1922 i les inicials de J P inscrites. A la resta de façanes hi trobem finestres amb brancals i llinda de pedra. Es troba situada en el sud del conjunt arquitectònic del Mas de la Roca, i esta envoltada de camps de conreu.</p> | 08036-5 | Femer de la Roca. La Roca. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | <p>El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de la Roca, es va construir als anys 20 del segle XX ( 1922), en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística.</p> | 41.7564900,1.4838900 | 373960 | 4623851 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment serveix de magatzem. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42983 | Pont de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-roca | XIX | Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó. Presenta una sol ull. Recentment el pont primitiu s'ha ampliat amb elements prefabricats i una capa d'asfalt per donar una major servei al transit actual i presenta una base de formigó. A cada lateral hi trobem una barana de fusta per evitar la caiguda de vehicles al Torrent de la Roca. | 08036-7 | Calonge de Segarra | En aquest indret segurament des de temps anteriors, hi va haver un pont, ja que era l'accés natural de Dusfort a Calonge de Segarra. Aquest pont edificat segurament a mitjans del segle XIX, fou edificat sobre alguna estructura més antiga. En el darrers anys s'ha ampliat el pont. | 41.7551000,1.4856900 | 374107 | 4623694 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Roca | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42984 | Cementiri de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-calonge-de-segarra | XX | Recinte tancat de planta rectangular. L'entrada al recinte es situa al nord, i presenta una senzilla reixa de forja. Els murs estan fets de pedra. A l'interior es poden observar tres cossos; un de més gran, que ocupa tota la cara sud del recinte, i dos de més petits als extrems de la cara nord. Els nínxols es troben a l'interior d'unes galeries amb arc de mig punt on hi trobem inscrit 'AÑO 1952'. Al centre, i separant aquestes galeries de nínxols, hi trobem una petita capella amb entrada amb arc de mig punt i frontó a la part superior, on hi ha la data de 1952. A l'interior hi ha un petit altar. Com en la majoria de cementiris, hi ha també xiprers a l'interior del recinte. | 08036-8 | Calonge de Segarra. | Es va construir a mitjans del segle XX. | 41.7617800,1.4835100 | 373939 | 4624439 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 42986 | Casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-0 | XX | Edifici reformat recentment. Es troba situat al costat de l'Església de Santa Fe de Calonge i el Castell de Calonge. Orientat al sud, de planta rectangular. Estructurat en tres cossos: planta baixa, pis i golfes. Els murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Presenta coberta a doble vessant (est-oest) de teula plana amb un fumeral arrebossat amb barret de punxa. La façana d'ingrés, orientada al sud, presenta una entrada al centre amb porta de fusta, emmarcada per brancals de rajol sobre els quals es munta un arc pla de rajol, acompanyat de dues finestres simètriques, protegides d'una reixa de forja. Al centre de la façana i a nivell del pis, un balcó clàssic amb barana de forja. A cada costat dos finestres més petites, també amb arc pla de rajol. A la part superior de la façana principal hi trobem una cornisa que divideix la planta del pis i les golfes, i just a damunt, s'hi troba un ull de bou. A la resta de les façanes, cal destacar-hi una entrada a la part est que dóna a la planta baixa, així com un parell de finestres bessones a la façana oest. Finalment a la façana nord hi trobem adjunt una cisterna. Totes aquestes obertures estan obrades de la mateixa manera que la façana principal, amb brancals i llinda de maons. | 08036-10 | Casa del Mestre. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Havia estat l'antiga escola de Calonge de Segarra. Quan aquesta va tancar per la falta d'alumnes, la seva següent utilitat fou una casa de colònies propietat de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. En data de 2013, es va presentar un concurs públic per al lloguer d'aquest edifici per a usos particulars. | 41.7639300,1.4815400 | 373779 | 4624680 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 42989 | Panteó Familia Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-nadal | XIX | Ha estat restaurat recentment. | Monument funerari d'una extrema senzillesa, però no exempta de bellesa. És de petites dimensions ja sigui per llarg (una mica més de 2 metres) com d'ample (no arriba als 2 metres), inclús d'alçada on sobrepassa per poc els 2 metres. Té planta rectangular, i la coberta dues vessants. Cal destacar-hi la part davantera, on s'hi troben dues boques dels nínxols amb inscripcions. A la inferior hi posa 'CEPULTURA DE CASA NADAL', i la superior ' RESTOS DE JOSÉ NADAL SEGALÁ Y SEGALA MURIÓ EN 27 DE JUNIO DE 1858 EPD'. Corona el panteó un senzill frontó on hi destaca una calavera. | 08036-13 | Calonge de Segarra | Era propietat de la casa del Nadal del Soler. | 41.7639700,1.4817500 | 373797 | 4624684 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42991 | Cal Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba parcialment arrebossada essent visible els seus carreus. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i trobem l'entrada a la planta baixa. A sobre, a la planta de pis hi trobem un senzill balcó amb barana de forja. Les finestres que es troben repartides per la façana són de grans dimensions, i amb llinda de fusta (sols visible en les dues de la part superior de la façana). A la resta de façana les obertures es caracteritzen per seguir els mateixos paràmetres que a la façana principal. A la façana est, hi trobem un cos annexat, de dues plantes, que tenia funció agrícola i ramadera. La coberta d'una sola vessant, segueix la mateixa orientació de la casa. Davant de la façana principal hi trobem el que havia estat l'era, on encara es pot observar part de les rajoles que hi havia. Aquest espai es trobava tancat per un mur que ho separava de l'exterior. L'entorn es caracteritza per camps de conreu . | 08036-15 | Cal Castell. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | A principis del segle XX la família Vila, propietària del Castell de Calonge van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del Castell. | 41.7670500,1.4822000 | 373840 | 4625026 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42993 | Ca l'Abadal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-vell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diferents cossos més petits que tenien funció agrícola i ramadera. Totes les façanes, exceptuant la nord-oest es troben tancades per un mur perimetral. L'edifici és de planta quadra i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana sud-est està arrebossada. La coberta és a dues vessants ( sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud-oest, i presenta una entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem un balcó amb brancals, llinda de pedra i un arc descarrega a sobre. A la seva dreta, una finestra amb les mateixes característiques. A les golfes cal esmentar-hi dues petites espitlleres. La resta de façanes es caracteritzen amb la combinació de finestres senzilles i algunes amb brancals i llinda de pedra. Les edificacions annexes són petites estructures de pedra amb teulada a una vessant. Al mur perimetral que tanca la casa, cal destacar-hi a la part interior algunes obertures a mode d'armari per desar objectes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-17 | Ca l'Abadal Vell. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. El 1508 apareix com el mas d'en Guamis, més endavant, però ja hi trobem els Abadal de Guamis o Gomis. Al segle XVIII trobem un Ramon Garriga com a usufructuari de Joana Abadal, però al cap de poc ja trobem que el mas està en mans de Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol emparenten amb els Vidal (nissaga de notaris de Calaf amb patrimoni a Calonge) i posteriorment amb els Torres de Bages de Manresa, de manera que passaran a viure a Manresa, on seran considerats membres de la petita noblesa local. A principis del segle XX el mas serà comprat per Joan Pallerols i Prat de les Quadres i uns anys més tard el comprarà la família Garriga de Calaf, els descendents dels quals en són els propietaris actuals. La documentació parla d'un mas d'en Clos i un mas Pifarrés que al XVIII ja eren derruïts i agregats al mas. Les terres queden dins la gleva del mas, però no queda clar si aquests masos (cases), eren allunyats, propers o estaven adossats a ca l'Abadal o no. | 41.7629700,1.5022600 | 375500 | 4624544 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42998 | Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrescassana | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Ha estat restaurant recenment quasi tot el conjunt a l'any 2005. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Les façanes es troben totalment arrebossades, exceptuant la nord. Presenta planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. És una edificació amb una evolució arquitectònica important, tal i com es pot observar. L'accés actual es troba a la façana sud, i dona a la planta de pis. L'entrada es va modificar a inicis del segle XX, tal i com es pot observar amb l'ús del maons en els brancals i la llinda. A sobre de l'entrada hi trobem la data de 1799. A la resta de la façana observem petites finestres amb àmpit de pedra. Edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes, cobreixen la part inferior de la façana. La resta de façanes, presenten una gran nombre de finestres repartides per totes les plantes, algunes d'elles amb ampits de pedra. Davant de les façanes oest, hi trobem un petit conjunt de construccions agrícoles i ramaderes, fetes de pedra, però també amb ampliacions de maons. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreus i boscos. | 08036-22 | Torrescassana. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Antic mas Argullol, documentat des d'antic, possiblement d'origen medieval. Al segle XVI es diuen Ars, més endavant Balaguer i finalment Torrescassana, que s'acabarà fixant com a nom del mas. Al segle XX el compren els Marmi, propietaris actuals. | 41.7722000,1.5013000 | 375438 | 4625570 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43001 | Pont de la Torre del Cargoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-torre-del-cargoler | XX | L'estructura del pont es troba en bon estat, simplement les baranes laterals presenten un estat de conservació deficient. | Pont del camí de Torrescassana a la carretera B-300, travessa el torrent de l'Arç. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé tres metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. Té unes baranes laterals deteriorades Es va realitzar un ampliació posterior per la banda est amb elements prefabricats de formigó per adaptar-lo als vehicles motoritzats. Es troba en bon estat de conservació. | 08036-25 | Calonge de Segarra | Possiblment en l'indret on hi ha aquest pont, des de l'Edat Mitjana hi hagi hagut una estructura per superar el Torrent de l'Arç. Les masies de Torrescassana i la Torre del Cargoler documentades ja en aquesta època, bé haurien de tenir un pas. A finals del segle XX, es va ampliar per a poder suportar el pas de vehicles motoritzats. | 41.7715100,1.5101500 | 376172 | 4625480 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Torre del Cargoler | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43002 | Els Pilots de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pilots-de-dalt | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Es troben totes les façanes arrebossades. La coberta és a tres vessants ( nord, sud-est i sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa a l'oest, i presenta una entrada a la planta de pis amb arc de mig punt. A la resta de façanes només cal destacar-hi les cantoneres amb carreus ben treballats, i algunes finestres amb els brancals i llindes a pedra vista. Adjunt a la façana oest, hi trobem una edificació més annexa que representa una ampliació de l'habitatge. La part posterior està feta amb maons. La resta d'edificacions que trobem a l'entorn estaven destinades a l'ús agrícola i ramader, i actualment es destinen a magatzems. Davant de la façana nord, hi trobem una cavitat excavada al sòl, que havia estat un femer. Per davant passa la carretera B-300, i l'entorn més immediat són boscos d'alzines i camps de conreu. | 08036-26 | Els Pilots de Dalt. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | El lloc dels Pilots apareix documentat des de l'edat mitjana, si bé en molts moments no queda clar si es refereix al mas concret o és un topònim més genèric. Trobem diverses famílies a l'indret (Closa, Balaguer, Santdiumenge, Vidal, Puigpelat), però l'única família que podem confirmar amb continuïtat i com a habitants i possessors de mas són els Closa dels Pilots. Els Closa dels Pilots són una família important.... si bé sembla que a cavall dels segles XVII i XVIII comencen a vendre o empenyorar terres o parts de casa per pagar dots, deutes, etc., de manera que trobem moltes persones amb possessions del “mas Closa dels Pilots”: Alsina, Argullol, diversos Closa, etc. De tots aquests podem destacar el Dr. Francesc Abadal de Calaf, que el 1726 en posseeix terres i una caseta, segurament de nova construcció, (els Pilots de Baix) i Francesc Miquel i Folch, negociant de Calaf, que acabarà comprant bona part del mas. Posteriorment l'heretarà un nebot Monfort, després Milans del Bosch i finalment Sesarrain que a mitjans segle XX el vendran als Fitó, propietaris actuals, els quals ja n'eren masovers. | 41.7782000,1.5012100 | 375442 | 4626236 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Les reformes posteriors han desfigurat les característiques de la construcció original. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43003 | Els Pilots de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pilots-de-baix | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | Ha estat restaurada recentment. | Edifici amb funció d'habitatge, i dues edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra. A la resta de plantes hi trobem finestres amb brancals i llinda de pedra, tots de nova construcció (imitant la tipologia de les masies típiques de l'entorn). A la resta de façanes, només destacar-hi una entrada de nova construcció que dona a una terrassa. Adjunt a la façana sud, hi trobem una edificació que tenia funció agrícola i ramadera, però que en una reforma recent, s'ha habilitat com a magatzem a la part inferior, i terrassa a la superior. L'edificació adjunta a la façana nord, és una construcció senzilla d'una planta, i coberta a una vessant (est), amb teula àrab. Té l'accés a la façana nord. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc d'alzines. | 08036-27 | Els Pilots de Baix. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Una escisió del mas Closa dels Pilots que compra el Dr. Abadal de Calaf. No sabem si la casa ja hi era o bé la feu construir el Dr. Abadal per posar-hi un masover. En morir el darrer Torrescassana (hereus dels Abadal) sense descendència, el seu patrimoni es va disgregar entre diversos parents, els descendents dels quals a mitjans segle XX van vendre els Pilots de Baix a la família Prat de la Molsosa, actualment cal Peremiquel dels Quadrells. | 41.7778100,1.5013500 | 375453 | 4626193 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43008 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | S'hi ha viscut permanent sempre, i s'han fet les intervencions de millora i restauracions corresponents. | Es tracta d'una masia històrica del municipi, però que degut a reformes posteriors ha perdut la seva fisonomia original. Presenta una planta en forma d'ela, degut a la unió dels dos cossos que formen la casa. Consta de planta baixa planta de pis i golfes. Els murs estan arrebossats. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab. En la majoria de façanes hi trobem grans finestrals, que es combinen amb finestres de dimensions més petites. L'accés a la casa es troba orientat al sud, al cos ubicat més al nord. A l'entorn hi trobem altres edificacions annexes. | 08036-32 | La Morera. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. Des de principis del segle XVI tenim documentat en Morera, en Castellar de la Morera o en Pere Morera. Més endavant ja podem confirmar els Morera com a habitants i possessors del mas, fins que el 1640, la pubilla Rafela Morera es casa amb Cristòfol Dalmases, originari del mas de l'Alzina. En moments del segle XVIII i XIX trobem a Dalmases de la Morera exercint el càrrec de batlle de Calonge. En diversos moments, sobretot del segle XVIII, apareix adossada a les parets de la Morera la casa d'en Solà o del sastre Solà. El primer Solà s'havia casat amb una filla del mas i havia aixecat una caseta allà mateix on feia de pagès i sastre. | 41.7623000,1.4775200 | 373442 | 4624505 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | No s'ha tingut accés a l'interior, però conserva un celler pràcticament en el seu aspecte original. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43010 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-2 | XIX | Ha estat restaurada en el darrers anys, adaptant-la als nous usos de turisme rural. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatges, i altres annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Actualment es troba restaurada i serveix d'habitatge per la família que hi resideix, però també com a casa de turisme rural. L'edifici principal se situa al centre del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues a vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud, i presenta una entrada senzilla amb brancals fets amb carreus ben treballats i llinda de pedra. Aquesta entrada ve precedida per unes escales de pedra de tres graons. Les finestres que trobem a les plantes superiors, són amb brancals i llinda de pedra, i amb ampit pronunciat. La façana est, es troba coberta per una edificació annexa, de construcció posterior a l'edifici principal. Aquesta, presenta també planta baixa, planta de pis i golfes. Està arrebossada, deixant a la vista solament els carreus de pedra de les cantoneres. A la planta superior hi podem trobar una petita terrassa coberta. A la façana sud d'aquesta edificació hi trobem un rellotge de sol. La façana nord, es troba arrebossada, i solament són visibles els carreus de les cantoneres. Té una petita edificació adjunta, que serveix com una entrada posterior a la casa. Adjunt en un extrem de la façana principal trobem un edifici que havien estat les quadres, i que ara s'ha habilitat com habitatge. Consta de dues plantes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La façana d'ingrés se situa la façana est, i presenta una entrada amb escarser. A la resta de la planta baixa hi trobem tres finestres. I, la planta superior tres balcons i un gran finestral amb arc escarser. Tant les finestres com els balcons tenen brancals i llinda de pedra. A la façana sud, també hi trobem finestres seguint el mateix patró que les de la façana principal. Cal destacar el pou quadrat que hi en aquesta façana. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-34 | Cal Ros. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | És una masia de mitjans del segle XIX. Fins a les darreries del segle XX la masia no va disposar de llum elèctrica ni d'aigua corrent. La llum fins els anys 60 era a base de llum de carburo o be llum d'oli. L'aigua pel consum de casa provenia de la de la cisterna que hi ha al costat de l'antiga cuina, i per els animals feien servir l'aigua de la cisterna de l'era. En el transcurs dels anys, la masia ha sofert diversos canvis, poc a poc es varen fer estances noves per poder-les adaptar a la nova activitat de l'agroturisme, que es va iniciar en l' any 2000 restaurant la pallissa i el graner també per aquesta finalitat. | 41.7617200,1.4892500 | 374416 | 4624424 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43010-foto-08036-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43010-foto-08036-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43010-foto-08036-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment tot i ser la residència habitual dels seus propietaris, també és una casa de turisme rural. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43011 | Font de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ros | XIX/XX | L'estat de conservació és bo. L'Ajuntament de Calonge de Segarra ha posat uns llistó de fusta i baranes per fer-ho més accessible. | Font de petites dimensions excavada a la pendent del terreny, amb murs laterals de carreus de pedra coberta amb una llinda de pedra. Aquesta font desguassava en una petita bassa romboïdal realitzada en pedra, els murs estan arrebossats i el paviment és de pedra, actualment es troba en desús. Hi ha una barana de fusta moderna que ressegueix el camí cap a la font. Presenta bon estat de conservació. | 08036-35 | Calonge de Segarra | Antigament va ésser utilitzada per abastir l'aigua per beure, també a la bassa es rentava roba i, també, s'usà per regar els horts que hi havia a l'entorn. | 41.7612000,1.4902500 | 374498 | 4624364 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43013 | Pont del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-biosca | XIX / XX | Pont del camí de Santa Magdalena de la Vall a la carretera C-1412, travessa el torrent Bo. Consta de dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra i lligats amb morter i un tauler rectangular fet de pedra reforçat per bigues d'acer a la part interior, a la part exterior, a banda i banda, s'hi observen dos arcs de descàrrega de maons. Fa aproximadament tres metres d'ample i es troba a gairebé quatre metres sobre la riera. S'observen a les parts exteriors del mur, a l'alçada de la calçada, unes obertures laterals que permeten desguassar l'aigua.Es troba en bon estat de conservació. | 08036-37 | El Soler | En pont actual possiblement és de finals del segle XIX o principis del XX. No es descarta però que en aquesta mateixa ubicació hi hagués hagut algun altre pont que comuniqués les masies d'aquest indret amb el camí ral. Més recentment s'ha ampliat per al transit més pesat. | 41.7571700,1.4646900 | 372365 | 4623955 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat als Ciments del Biosca | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43017 | Cal Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreret | XIX/XX | Cal Ferreret, vorejada de camps de conreu, correspon a un tipus senzill de masia. És un edifici orientat al sud-est de planta quadrangular, estructurat amb planta baixa i primer pis. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud-est, i no està centrada sinó desplaçada cap a la dreta. Els murs estan arrebossats, tot i que s'observa alguns carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. A la façana principal hi ha una porta i finestres de diferents formes i mides. Pel que fa, a la façana nord hi ha una construcció annexa de petites dimensions. | 08036-41 | Cal Ferreret. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7590900,1.4530800 | 371404 | 4624185 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43021 | Barraca de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-gavatxa | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es tracta d'una barraca de vinya. De planta circular feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la cara sud hi té l'entrada culminada amb una llinda de pedra. El sostre és de falsa cúpula, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Presenta bon estat de conservació. Entorn més immediat a la barraca es caracteritza per camps de conreu. | 08036-45 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme de Calonge de Segarra en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de blat i ordi. | 41.7624200,1.4728000 | 373050 | 4624526 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Gavatxa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43022 | La Gabatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gabatxa | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Ha estat restaurada recentment. | Es tracta d'una de les masies més antigues del municipi, i que tal com s'observa en les seves façanes ha patit una evolució constructiva important, adaptant-la segons les necessitats de cada època. Es troba situada a peu de l'antic camí de Ca l'Oliva a la Gabatxa. La casa és de planta rectangular, i consta de celler al soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que han estat restaurats, estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria i amb grans carreus a les cantoneres. La coberta és a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'oest, i consta d'una entrada amb arc carpanell a la planta baixa. A la planta de pis actualment hi trobem un balcó, però com es pot observar anteriorment hi havia hagut un obertura de grans dimensions amb carreus de pedra tot fent un arc de mig punt irregular. A l'esquerra hi té una finestra de nova creació amb brancals i llinda de pedra, que substitueix la que tenia al cantó, de dimensions més petites. A la façana nord, és on també es poden observar els canvis que ha patit el mur, amb noves finestres de dimensions més grans, o el tancament d'una entrada que hi havia en un extrem de la façana. La façana est, s'ha deixat arrebossada, i es poden observar diferents finestres de petites dimensions, repartides per les plantes. La façana sud, es troba coberta pràcticament per l'orografia i edificacions annexes. A l'interior cal destacar-hi, una premsa de vi restaurada on es conserven parts com el banc amb una data incisa de 1802, i un altra no tant visible de 1864 i les inicials de RS, el cargol, i l'encaix de pedra al mur. Un altre element destacable és el celler, migexcavat a la roca, alçats els laterals i volta de canó en pedra. S'hi accedeix per unes escales de pedra ben treballades. L'entorn es caracteritza per camps de corneu i bosc. | 08036-46 | La Gabatxa. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Antic hostal d'en Blanc o de la Gabatxa. El 1756-65 pertany a Joan Sala per venda d'Isidro Sanjust i Ferrer del Tossal. Ja al segle XX els Vilaró compraran la Gabatxa i l'antic Tossal. Una dada curiosa al respecte d'aquest edifici, es que la cultura popular situa a la Guerra del Francès el moment en que es comença anomenar així la casa. La història diu que durant aquest conflicte la mestressa de la casa va allotjar a un soldat francès i sent molt hospitalària amb ell, restant així per endavant el nom de la Gabatxa atorgat pel veïns. Tot i això la documentació històrica contradiu que l'origen del sobrenom fos posterior a la Guerra del Francès. En documentació d'inicis del segle XVIII (1716), ja ens apareix citat l'hostal de Cal Blanch com la Gabatxa. No obstant, a l'any 1634 apareix citat per primer cop Joan Salas alias el Blanch com a pagès del Terme. Pocs anys després, a l'any 1638, apareix citat altre cop Joan Blanch com a pagès del hostalet de la parrochia. Aquest conjunt de referències històriques, i tractant-se de documentació oficial, i que per tant, Fruit d'aquest fet, i que la documentació on és citada fet que ens indica que si la història que ens ha arribat fins a dia d'avui és certa, no va ser a la Guerra del Francès, sinó possiblement a la Guerra dels Segadors. | 41.7614100,1.4734900 | 373105 | 4624412 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43024 | Pont del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-soler | XIX/XX | Pont situat a la carretera que porta al Soler des de la C-1412, sobre el Torrent Bo. És d'una extrema senzillesa, i actualment només conserva els estreps fets amb carreus de pedra com a part original, ja que el taulell original s'ha substituït per un de formigó armat amb el suport d'unes bigues d'acer. És d'un sol ull, i el paviment és de formigó. Presenta unes baranes protectores a cada lateral. | 08036-48 | El Soler | El pont actual possiblement és de finals del segle XIX o principis del XX. No fora estrany que en aquesta mateixa ubicació hi hagués hagut, anteriorment, algun altre pont que comuniqués el Soler amb el camí ral. Més recentment s'ha ampliat per al transit més pesat. | 41.7501000,1.4735900 | 373091 | 4623157 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per que és el pont que porta al Soler des de la C-1412 | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43027 | Masia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-sala | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI/XX | Ha estat restaurada recentment. | Edifici que té funcions d'habitatge, amb un edificació annexa. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs han estat restaurats recentment, són obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Té la coberta a dues vessants (sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual s'orienta al nord-est, i presenta una entrada amb arc rebaixat amb carreus de pedra, que dona accés a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem dues finestres amb arc de mig punt, i dues finestres bessones amb arc de mig punt de dimensions més grans que les anteriors. Les finestres d'aquesta façana tenen ampit i brancals i dovelles de pedra. La façana sud-oest, compta amb moltes finestres amb brancals, llinda de pedra i ampit, i dues amb arc escarser repartides per les diferents plantes. A la façana nord-oest, hi ha diverses finestres i una construcció adjunta a la façana. La façana nord-est, presenta una entrada amb brancals i llinda de pedra, precedida per una escala de pedra amb cinc graons. Les finestres que hi trobem segueixen la mateixa tipologia que a la resta de façanes amb brancals, llinda de pedra i ampit, i les de planta de pis amb arc escarser. Davant de la façana sud-est, hi trobem un edifici annex de planta quadrada, que tenia funcions agrícoles. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc, i el poble de Conill, ja al terme municipal de Pujalt. | 08036-51 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas Argullol o Argullol de la Sala. La família que possiblment va construir aquesta casa foren els Sala, que posteriorment van adquirir el que coneixem avui en dia com la Gavatxa. El Mas Argullol ja surt esmentat en la documentació del segle XVI. | 41.7227400,1.4717200 | 372882 | 4620122 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43028 | Alzinar de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-la-sala | A l'entorn de la Masia de la Sala i la carretera N-141 hi trobem un gran nombre d'alzines. Cal destacar-hi sobretot la que es troba a tocar de la casa. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de més de 2 metres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. | 08036-52 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7234300,1.4710700 | 372829 | 4620199 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 43030 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-3 | XIX | Ha estat restaurat recentment. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatges, i diverses edificacions que havien tingut funcions agrícoles i ramaderes. Tot el conjunt està restaurat, i a l'entorn s'han afegit naus modernes per a l'activitat econòmica que porta la família. L'edfici primitiu, es situa al centre del conjunt, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Disposa de murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta dues entrades amb brancals i llinda de pedra a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem dos balcons, el de la dreta amb una entrada amb brancals i llinda de pedra, i el de l'esquerra amb dues entrades amb brancals i llinda de pedra. Culmina la façana una petita obertura. Les façanes nord i sud es troben cobertes per edificacions annexes que representem ampliacions de l'edifici primitiu. La façana oest, presenta unes finestres senzilles. L'edifici adjunt a la façana nord, presenta uns elements interessants, però que no són originals, ja que es van integrar en la restauració d'aquest edifici. Són les tres finestres bessones geminades amb mainell de pedra que els dividia, que trobem a la planta de pis. A la planta baixa, una gran entrada amb arc de mig punt. La resta de façanes d'aquest edifici no presenten elements d'interès. L'edifici adjunt a la façana sud, és un altra ampliació de l'habitatge principal, que com a element destacat té una terrassa adjunta on a la part inferior hi ha una gran obertura amb arc carpanell. Els camps de conreu i el bosc caracteritzen l'entorn més immediat. | 08036-54 | La Caseta. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7199900,1.4799300 | 373559 | 4619804 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43030-foto-08036-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43030-foto-08036-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43030-foto-08036-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Al seu entorn hi ha naus i granges. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43035 | Cal Seneca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seneca | XIX | Es tracta d'un edifici que ha patit bastants modificacions al llarg del temps, i que actualment presenta un estat molt diferent a l'original, sobretot en la façana principal. De planta rectangular, té planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Actualment les façanes es troben arrebossades. La coberta és a dues vessants ( nord-est/sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés a l'edifici s'orienta al sud-oest, i presenta una entrada senzilla a la planta baixa. De la façana sobresurt una tribuna feta de formigó i maons. A la resta de façanes no hi ha elements destacables. Adjunt a la façana sud-est hi trobem diverses edificacions a pedra vista amb funcions de magatzem. A l'interior hi trobem el celler, on trobem dos espais amb volta d'arc carpanell. A la planta de sobre hi trobem l'antic cup de vi, reconvertit a dipòsit. Cal destacar també una bassa i safareig a l'entrada del camí que porta a la casa, i un pou quadrat a uns 15 metres de la façana principal. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-59 | Cal Seneca. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'un hostal del Camí Ral que anava de Barcelona a la Seu d'Urgell. | 41.7092900,1.4518800 | 371205 | 4618658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43036 | Bassa del Seneca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-seneca | XX | A l'entrada de Cal Seneca hi trobem aquesta bassa i un petit safareig. La bassa fa uns dotze metres de llarg per sis d'ample feta en carreus ben lligats de pedra del pais i arrebossada. Es troba en bon estat de conservació, es manté en ús, actualment hi ha una lona de plàstic per evitar-hi filtracions. Anexe a la bassa hi ha un safareig adosat del mateix període. | 08036-60 | Cal Seneca. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7097700,1.4521900 | 371231 | 4618711 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43037 | La Casanova dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-dels-capellans | XIX | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diverses edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal es situa al centre del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb llinda de fusta, i un arc de descarrega a sobre. Les finestres són senzilles, exceptuant les centrals de la planta de pis i golfes, de dimensions més grans, i amb una gran llinda de pedra la de la planta de pis i amb arc de descarrega a la de les golfes. Té dues petites edificacions adjuntes a cada extrem de la planta baixa. La façana est, presenta dues finestres a la planta de pis, i diverses a mode d'espitllera repartides per la façana. La façana nord, té diverses finestres senzilles, on hi destaca una a la planta de pis amb una gran llinda de pedra. A la planta baixa en trobem una amb la data incisa de 1950. A la façana oest hi trobem diverses finestres senzilles. A l'entorn de la casa, hi trobem diferents coberts que tenien funció agrícola i ramadera. Cal destacar-hi també un pou. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-61 | La Casanova del Capellans. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era l'antiga residència dels religiosos de les parròquies de l'entorn. Actualment continua sent propietat del Bisbat de Vic, però ja no hi resideixen religiosos. | 41.7162700,1.4496600 | 371034 | 4619436 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43038 | Sínia d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XX | Situada en la fondalada d'una vall sota el nucli d'Aleny, hi trobem el recinte cobert on hi ha la sínia i un petit safareig. L'espai on es troba la sínia es un cobert amb 8 columnes de maons amb coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Al seu interior trobem la sínia formada per dues estructures de maons. Una de rectangular on hi havia el pou excavat al sòl per on s'obtenia l'aigua, i un altra de quadrada per on s'emmagatzemava. El procés de l'extracció de l'aigua es feia gracies a un engranatge mecànic que funcionava per tracció aninal. Es conserva la roda dentada que accionava un altre mitjançant un sistema d'engranatges. Aquesta última funcionava com corriola per extreure l'aigua. L'eix principal que actua a la roda dentada té una peça on s'encaixa una barra de fusta llarga que acaba amb uns tirants on s'enganxava la bèstia, que era la força motriu de la sínia. Davant de la sínia hi trobem na petita caseta amb coberta a dues vessants ( nord-sud) am teula àrab, on al seu interior hi havia un petit rentador. Tenia un entrada on a sobre s'hi observa la inscripció ' MNP 1922', que correspon a Miquel Nadal i Plana. Adossat a una de les façanes, hi trobem un altre rentador que aprofitava l'aigua sortint de l'interior. | 08036-62 | Aleny | L'any 1922 la sequera que assolava el país feia que es formessin grans cues a la font d'Aleny, diuen que de nit ja es veien llums de calafins que venien a buscar aigua. Davant d'aquesta situació, el nostre besavi, Miquel Nadal i Palà, amb l'ajuda d'un miner va construir un pou de 12 metres de fondària i 2 d'amplada en el seu hort per poder-se abastir sense haver de dependre de la font. No sabem de quan daten els altres pous, però segurament la resta de veïns d'Aleny van fer el mateix. Més endavant, Miquel Nadal i Plana, va construir un porxo, amb el vogi i una bomba de pistó per poder fer arribar l'aigua al dipòsit que s'havia construït a les golfes de la casa i a un antic dipòsit que recollia les aigües pluvials de l'era. L'obra va ser molt costosa i complexa, ja que a més es va portar a terme en plena Guerra Civil. La vella bomba de pistó moguda per un animal voltant al vogi va ser utilitzada fins què fou substituïda per una bomba elèctrica. El vell pou durant molts anys ha abastit la casa d'aigua, i si bé actualment ja no és utilitzada com a aigua de boca, si que encara és aprofitada, sobretot per regar. | 41.7473600,1.5147000 | 376504 | 4622792 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43038-foto-08036-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43038-foto-08036-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43038-foto-08036-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43041 | Festa Major de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-dusfort | XX | L'últim cap de setmana de juliol es celebra la festa major de Dusfort. La festa comença el dissabte a la tarda amb la nova Baixada d'andròmines, creada l'any 2008 per l'associació Joves de Kalonge, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. A la nit, l'associació Joves de Kalonge i l'Ajuntament, organitza la Festa Jove de Dusfort amb un seguit de concerts a la pista esportiva de Dusfort. L'endemà, diumenge, la festa major continua amb l'esmorzar per les cases del poble, i a continuació el tradicional ball de tarda, organitzat pels veïns Dusfort amb l'Ajuntament com a col·laborador. Durant la mitja part, es donen pastes seques i cava per a tots els assistents. | 08036-65 | Dusfort | 41.7405900,1.4938200 | 374755 | 4622071 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43043 | Capella Caminera de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-de-sant-antoni | XX | Durant les obres de desdoblament de l'Eix Transversal, fou desmuntada i traslladada uns metres més endins. | Capelleta religiosa formada per un fust de blocs de pedra regular del país i en morter, disposats en forma paral·lelepípede rectangular amb teuladeta amb frontó als quatre vents, al capdamunt del qual s'hi ha excavat una petita fornícula, dins hi ha un mosaicceràmic amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua. Es troba en molt bon estat de conservació tot i que s'ha perdut la inscripció | 08036-67 | Eix Transversal | Es troba al situat a la vora de l'Eix Tranversal a l'alçada d'Aleny i fou construït ja al segle XX pels treballadors d'una mina a la vora de la via per on passaven les vagonetes que duien el carbó a Calaf. | 41.7401700,1.5156800 | 376572 | 4621993 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43043-foto-08036-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43043-foto-08036-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43043-foto-08036-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43049 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Es tracta d'una edificació isolada en una zona boscosa. Té diferents cossos annexes que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal té funció d'habitatge, és de planta quadrada i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i arrebossats ( exceptuant parts de la façana nord on s'ha perdut). La coberta és a dues vessants(nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb una llinda de pedra amb la inscripció de 1686, una creu i un símbol amb tres claus que representen els claus en que van clavar Jesús a la creu, a la seva dreta hi trobem una petita finestra. A la planta de pis hi ha tres finestres amb ampit de pedra. A la part de les golfes una senzilla finestra al centre. A la façana est, s'hi observen diverses finestres repartides per la façana, i un cos annexat a la planta baixa, utilitzats anteriorment per als animals. La façana nord, presenta unes finestres senzilles a la planta de pis i golfes. A la planta baixa hi trobem un cos semicircular adjuntat que es podria tractar del forn. A la façana oest, hi trobem un cos adjunt, amb grans finestrals i carreus visibles a les cantoneres. A l'est de tot el conjunt, i annexat al cos de la façana est, hi trobem una edificació destinada anteriorment a l'agricultura i la ramaderia, que ha estat restaurada recentment. Es va substituir la gran entrada amb arc, per una de més senzilla. | 08036-73 | La Casanova. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Per la data de la llinda ( 1686), és tracta d'una casa bastant antiga, i possiblement tingui uns precedents més antics. Durant segles fou propietat de la familia Argullol de Manresa, però fou comprada a mitjans del segle XIX per la familia Pallerols de les Quadres, que en aquells moments eren una de les cases més importants de la zona. | 41.7593300,1.5064800 | 375844 | 4624133 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43049-foto-08036-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43049-foto-08036-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43050 | Ca l'Abadal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-nou | XIX | Masia situada a peu de la carretera B-300 al km 5. Cal Abadal està format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i arrebossats, i les cantoneres amb carreus ben treballats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb brancals de pedra i llinda amb arc escarser amb la data de 1892 a la dovella central. A la planta de pis trobem dues finestres amb brancals i llinda de pedra i al centra una finestra reconvertida en entrada, per donar accés a una terrassa construïda posteriorment. Aquesta terra està suportada per dos columnes de maons. A les golfes hi trobem un gran finestral amb arc de mig punt, obert segurament amb posterioritat. A la façana oest, cal destacar-hi tres finestres amb brancals i llinda de pedra, essent la de la planta de pis la més gran de totes. La façana nord, presentava una entrada amb brancals i llinda de pedra a la planta de pis, però actualment es trona tapiada. La façana est, presenta diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. Davant de la façana est, hi trobem una edificació de planta rectangular i dues plantes, amb coberta a dues vessants( est-oest) i teula àrab. La façana d'ingrés la trobem al sud amb una entrada amb brancals de pedra i l'espai de llinda reduït omplint-lo amb formigó, just abans de l'arc de rajol escarser. Sobre l'arc, hi trobem emmarcat les inicials de JJ i l'any 1925. A la part superior de la façana hi trobem una altre finestra. A la façana nord, hi trobem una entrada senzilla que dona accés a la segona planta. De la façana est d'aquest edifici, hi trobem un altre cos annexat, que no conserva la coberta. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-74 | Ca l'Abadal Nou. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7592500,1.5143500 | 376498 | 4624113 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43050-foto-08036-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43050-foto-08036-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43050-foto-08036-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43051 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-1 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | Es tracta d'una masia que ha patit diverses modificacions al llarg del temps. Trobem un altre edifici que havia tingut funcions de femer. L'edifici principal té funcions d'habitatge, té planta quadrangular i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment,i arrebossats i pintats de color groc. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada amb brancals i llinda de rajols. A la planta de pis hi trobem tres finestres amb ampit. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar. A l'interior de la casa encara es conserva el celler, però molt modificat per reformes posteriors. Cal destacar-hi el forn de pa, o més ben dit la boca del forn que dona a l'interior, ja que el propi que sobresortiria de la façana no es conserva. Una 10 metres al sud-est de la casa hi trobem el que havia estat el femer. Actualment està molt transformat, ja que hi han afegit cossos amb totxos a la façana principal i lateral. Encara però és pot destacar, una inscripció a la part superior on posa 'PEDRO GUILELLA Y NADAL 1908'. A l'interior com en la majoria de femers, hi trobem la volta de canó feta amb carreus ben treballats. De la paret posterior s'hi observa una forat que donava a una mina, actualment molt deteriorada. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-75 | Cal Frare. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | A finals del segle XIX la Unión Minera obre una mina i comença la construcció d'una colònia minera al lloc actualment conegut com a cal Frare. El projecte de colònia queda abandonat i només en quedarà el que havia de ser la casa del capatàs, que es convertirà en cal Frare, una parceria dels Ribalta de Tàrrega. | 41.7559300,1.5196600 | 376933 | 4623737 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43053 | Cal Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristofol | XVIII | Masia aïllada de planta de baixa, planta de pis i golfes, que consta de planta quadrangular, amb coberta de teula àrab a dues vessants (est i oest). La façana d'ingrés es troba orientada a l'est, presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta. Presenta dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i a les golfes una finestra i un òcul. La façana nord presenta tres finestres a la planta baixa i una al segon pis. A l'edifici annex hi ha una finestra. La façana oest presenta una finestra al segon pis i a les golfes. Aquesta façana presenta dos cossos annexats, un d'una planta i l'altre de dues, les cobertes són a una vessant. A la façana sud hi observem tres finestres a la planta baixa i tres finestres al segon pis. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i massa forestal. | 08036-77 | Cal Cristòfol. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Es troba ja documentada al segle XVIII. | 41.7582700,1.5267300 | 377525 | 4623987 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43053-foto-08036-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43053-foto-08036-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43053-foto-08036-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43055 | Font de Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-frare | XIX/XX | Font de petites dimensions excavada al terreny, ubicada al marge del camí.Amb murs laterals de carreus de pedra coberta amb una llinda de pedra. Actualment l'aigua no és potable i es troba tancada amb una porta de metàl·lica. Aquesta font desguassa uns metres més enllà en una petita bassa realitzada en pedra que s'endevina entre els matolls. Presenta bon estat de conservació. | 08036-79 | Sant Pere de l'Arç | 41.7574200,1.5178100 | 376782 | 4623905 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43055-foto-08036-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43055-foto-08036-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43058 | Les Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quadres | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XII-XVI | Ha estat restaurada recentment, excepte algunes façanes. | Conjunt arquitectònic format per les masia i diverses edificacions agrícoles. Al sud-oest del conjunt hi trobem la capella de Sant Joan i el cementiri particular de la família. L'edifici principal ha estat reformat quasi en la seva totalitat, té funcions d'habitatge, es de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. El murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra, amb les cantoneres amb carreus ben treballats. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Presenta una ràfec de dues filades mixtes. En aquest edifici no s'observa cap entrada, que possiblement fou substituïda per la que trobem a l'edifici annex. A la façana est, hi trobem tres finestres amb brancals i llinda de pedra a la planta baixa. A la planta de pis, el nombre de finestres que repeteixen el mateix patró són quatre. Finalment a la darrera planta, les finestres es converteixen en balcons de forja senzilla, i les entrades d'aquests estan fetes amb brancals i llinda de pedra. A façana posterior, que no ha estat restaurada ( exceptuant una finestres de la planta baixa), hi trobem dites finestres, dues a la planta de pis, i a la darrera planta tres balcons senzills. La façana nord, té una cos annexat a la part inferior que es corresponia amb l'antic femer. A la planta de pis i golfes i trobem diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. la façana sud, té un altre cos annexat, però s'observen diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. El cos annexat per la façana sud, corresponia a una ampliació de l'habitatge principal. Té dues plantes i presenta l'entrada amb arc escarser a la façana est. La façana sud, no ha estat restaurada encara, i es poden observar elements originals com l'arrebossat de la façana, així com els brancals i llinda de pedra que trobem als balcons de la planta de pis. En una d'aquestes llindes s'hi observa troba una inscripció intel·ligible. Adossat a la planta baixa de la façana nord, hi trobem el femer, que és de planta rectangular, amb els murs fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. L'interior presenta una volta de canó tant característica d'aquest tipus de construccions. A l'interior hi trobem un pou amb grans carreus de pedra de planta quadrada. Al seu interior s'hi observa una part inferior circular amb rajols de ceràmica. A diferencia d'altres femers, l'entrada no presenta una paret totalment a l'inici de la volta, si una petita entrada al lateral ( possiblement en la restauració d'aquest espai es fes aquesta modificació). Davant de la façana d'accés de l'edifici principal, trobem un edifici de planta rectangular que tenia funcions agrícoles. Consta de dues plantes, i els seus murs estan obrats amb petits carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Té la coberta a dues vessants( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud i presenta una entrada a la planta baixa on hi trobem la inscripció 'JOAN PALLEROLS Y PRAT 1903'. A la planta de pis hi trobem una balcó on a la llinda hi trobem incis 'JOAN PALLEROLS Y PRAT L AÑY 1903'. A la façana oest ( davant edifici principal) es troben diferents obertures amb rajol. A l'est de l'edifici principal hi trobem la pallissa, totalment restaurada. Uns 70 metres al sud-oest cal destacar-hi la capella de Sant Joan i el cementiri particular de la família Pallerols. En l'espai comprés entre els edificis i el mur de tancament del nord-est, hi havia hagut uns edificis que actualment estan enderrocats. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-82 | Les Quadres. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | L'església de Sant Joan i el lloc de les Quadres es troben documentats des del segle XI XII. El mas pertanyia a l'antic terme del castell d'Aleny i era vassall de l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, però també posseïa terres al terme de Calonge i pertanyia a la parròquia de Santa Fe de Calonge. Des del segle XVI el mas és posseït i habitat per la família Casamitjana, que serà succeïda pels Bertran i des del XVIII pels Pallerols. El pubill Pallerols aportarà al seu patrimoni el mas Alet o Can Alet (Canalet) de Rubió, això juntament al creixement del segle XVIII el consolidaran com un mas important. A cavall del segle XIX i XX, el seu propietari Joan Pallerols i Prat regirà l'alcaldia durant 25 anys, erigint-se en un influent cacic a Calonge i comarca. En aquests mateixos anys farà importants reformes i obres de millora al mas, i a més comprarà els masos de ca l'Abadal vell i de la Casanova de Calonge a la família Argullol de Manresa, consolidant la seva posició econòmica i social. També farà construir el cementiri annex a la capella de Sant Joan per poder-hi ser enterrat. Morirà solter el 1919 i el patrimoni passarà al seu germà Josep, que també morirà solter e 1921, finalment heretarà el germà petit, Pau (Pauet), que s'endeutarà ràpidament i acabarà malvenent el patrimoni, sobretot a les famílies Ferrer (les Quadres) i Garriga (ca l'Abadal i la Casanova) de Calaf, els descendents de les quals en són els actuals propietaris. | 41.7448000,1.5098900 | 376099 | 4622515 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43058-foto-08036-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43058-foto-08036-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43058-foto-08036-82-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43059 | Sant Joan de les Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-les-quadres | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XII/XX | La capella de Sant Joan, envoltada d'un paisatge de camps agrícoles, està situada a l'oest de l'important Mas Les Quadres. L'ermita, orientada a ponent, de petites dimensions és de planta rectangular d'una sola nau, coberta amb volta de canó i capçalera plana. Els murs són de pedra obrats amb carreus mitjans formant filades horitzontals. La porta d'ingrés es troba a la façana nord, accedint al temple mitjançant quatre esgraons de pedra. Aquesta porta està estructurada amb un arc de mig punt adovellat. El sostre és a doble vessant i amb teula àrab. Damunt de la teulada i sobre la façana oest s'aixeca un petit campanar d'espadanya, d'un ull amb arc de mig punt. Adjunt a la façana de llevant està adossat el cementiri particular de la família dels Pallerols. Es tracta d'un recinte de planta rectangular. La porta de ferro està coronada per un timpà triangular amb el símbols de la calavera i els ossos i coronat per una creu celta. Mentre que, a banda i banda d'aquesta entrada hi ha uns pinacles acabats amb una bola. A l'interior del cementiri, únicament hi ha dotze nínxols, situats a la paret oest, adossats al mur de la capella. Tot i que no han estat tots utilitzats, les làpides que hi ha segueixen un estil similar. A la part superior del conjunt de nínxols hi ha situat una inscripció del 1915 que ens explica el motiu de la seva construcció: 'He fet fé aqueix cementiri / perqué hi sigan colocats / tots els meus antepassats / que ho esperaba ab deliri / tots los que ara ab vida estem / y a Las 'Quadras' abitem / també vos farem companyia / puig may os olvidarem / y plegats ens abrasarem / y al cel nos veurem un dia / Joan Pallerols Prat / 1915'. Just a la façana d'ingrés, al costat de la porta d'entrada a l'ermita hi trobem una placa que ens descriu qui era Joan Pallerols Prat: 'Aquí descansan els restos / d'un pages de La Segarra / conegut per nom d'en Cuadras / per Calonge sa comarca / que anaba vestit de vellut / i amb barretina morada / puig era molt divertit / que de broma sempre estaba / i encarrega als vivents / lo mateix als uns que als altres / que lo tranquil fa esta molt gras / i al ambició fa esta molt magre / i que conservin a San Joan / qu'es el patro de la casa / si treballeu i vigileu / pa i vi no vos faltara a taula / i també ens encarrega als lectors / que llegeixin esta lápida / si volen resar un pare-nostre / i també alguna Salve / i acabat diguin amen / amb lo requienat in pace / que al cel ens abrassarem / si es cas podem anar-hi / sigueu treballadors honrats / que amb aixó tan sols ja basta / que del mon no vos emporteu res / sino si sabeu disfrutar / imiteu les costums del difunt / que aquí descansa / i si acas volen saber son nom / lo trobareu escrit al marge/ Joan Pallerols Prat'. | 08036-83 | Les Quadres. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Documentada des de l'any 1154 com a possessió de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. | 41.7445300,1.5088700 | 376014 | 4622487 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43059-foto-08036-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43059-foto-08036-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43059-foto-08036-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43060 | Pou de les Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-quadres | XX | Ha estat restaurat | Estructura circular obrada en pedra del país unida amb argamassa de ciment i sorra, situada al sud-est de la masia de les Quadres. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. La boca del pou es troba orientada al nord i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular en pedra. Una porta metàl·lica cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada inclinada feta amb lloses planes de pedra. | 08036-84 | Aleny | 41.7434800,1.5106300 | 376158 | 4622368 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43060-foto-08036-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43060-foto-08036-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43060-foto-08036-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de les Quadres | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43062 | Cal Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre | XIX | Ha estat restaurada. | Edifici situat al nord del nucli de Sant Pere de l'Arç. Al seu entorn hi trobem diversos coberts i horts. L'edifici que té funció d'habitatge, és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs han estat restaurats, i es caracteritzen per filades horitzontals de petits carreus irregulars i cantoneres amb carreus ben treballats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula plana. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb brancals de pedra i llinda de pedra formant un arc escarser. A la planta de pis, totes les obertures són amb brancals i llinda de pedra i ampit, en els cas de les finestres, i el balcó amb una barana de forja. A les golfes hi trobem un altra finestra amb les mateixes característiques. La façana oest, solament presenta una petita finestra a la planta de pis, amb brancals i llinda de pedra. La façana nord, té un cos adossat a la planta baixa que té funcions de magatzem. A la planta de pis s'hi observa una finestra d'obra nova. Finalment, a la façana est, hi trobem un altre cos adossat, que representa una ampliació de l'edifici. L'entorn més immediat es caracteritza pel poble de Sant Pere de l'Arç i la carretera B-300, que passa just per sobre. | 08036-86 | Cal Mestre. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7639900,1.5183100 | 376836 | 4624634 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43062-foto-08036-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43062-foto-08036-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43062-foto-08036-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43063 | L'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Gran conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diversos edificis que tenien funcions ramaderes i agrícoles. Tot el conjunt es troba tancat per un mur tancat a mode de baluard al qual s'hi pot accedir per dues entrades: una ubicada al sud, i l'altra al nord. És un dels masos històrics del terme de Calonge de Segarra. L'edifici consta d'una cos primitiu i dues ampliacions, una al nord i l'altra al sud. Els tres cossos formen una planta rectangular i consten de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Les façanes són a pedra vista, exceptuant el cos adossat a la façana sud que està arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc de mig punt. A la planta de pis hi trobem dues finestres i dos balcons amb llinda de pedra. Finalment a les golfes hi trobem diverses petites obertures. La façana nord, presenta poques obertures, i nomes cal esmentar dues petites obertures a la planta de pis. Presenta un contrafort fins a la planta de pis. A la planta baixa hi ha un cos annexat que s'utilitzava per al bestiar. La façana oest, hi trobem a diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. finalment la façana sud, hi té un cos adossat que representa una ampliació del cos principal. A la planta baixa hi ha una entrada amb arc de mig punt i dos grans finestrals a la planta de pis. A l'interior de l'edifici s'hi poden observar molts elements d'interès ubicats la majoria a la planta baixa. Cal destacar-hi les dues voltes apuntades amb carreus ben treballats, el celler amb on s'hi pot observar una gran fornícula de pedra i diferents voltes apuntades. En aquests espai hi trobem diferents botes de vi del segle XVIII, una d'elles amb una inscripció que posa 'RAMON RIBALTE 1777'. Hi trobem un altra estança amb nombrosos estris i enes del camp. Davant de la façana d'ingrés de l'edifici principal, hi trobem un petit edifici on hi ha el forn de pa de la casa. Es troba en un estat de conservació molt bo. Davant de la façana est, en una edificació de pedra amb l'entrada de maons, hi ha l'antic cup de vi. A l'entorn de la casa, hi trobem diferents edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Finalment , a uns 40 metres al nord, hi trobem un antic safareig amb la seva bassa. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-87 | L'Alzina. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Mas segurament també d'origen medieval. Pertanyia al terme del castell d'Aleny i per tant eren vassalls de l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, si bé la majoria de terres eren al terme de Calonge i també pertanyia a la parròquia de Sant Fe de Calonge. També és un mas important i influent dins els termes d'Aleny i Calonge, sovint rivalitzant amb el veí mas de les Quadres, sobretot a finals del segles XIX i començaments del XX. Des del segle XVI, degut a l'heretament per pubilles trobem molts canvis de nom en els seus propietaris: Clauer, Serra, Dalmases, Ribalta, Domènech i Moncunill. Els Ribalta de l'Alzina -originaris de la important casa de cal Ribalta de la Fortesa- i després els Domènech, al llarg del segle XVIII acostumen a exercir el càrrec de batlles de la universitat d'Aleny i Sant Pere de l'Arç. A finals del segle XIX i començaments del segle XX, dins la propietat de l'Alzina, es va crear una parceria que va donar lloc a cal Bep. | 41.7477000,1.5042000 | 375632 | 4622845 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43063-foto-08036-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43063-foto-08036-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43063-foto-08036-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43064 | Barraca de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lalzina-1 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Ha estat restaurada recentment | Barraca alçada amb petits carreus irregulars de pedra, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanades sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre, que actualment no es conserva. La porta d'accés té una llinda de pedra. Hi ha una petita espitllera al mur a mode de finestra. | 08036-88 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7426700,1.5070100 | 375856 | 4622283 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43064-foto-08036-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43064-foto-08036-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43064-foto-08036-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de l'Alzina | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43070 | El Bosc del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-del-nadal | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII/XIX | Es tracta d'un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que té funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Es troba situada a tocar de l'Eix Transversal, en un camí que porta fins a Conill. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. La façana d'ingrés a l'edifici que es situa al sud-est, és l'única que ha estat restaurada. La coberta és a dues vessants ( sud-oest/nord-est) amb teula àrab. La façana d'ingrés presenta una entrada amb senzills brancals de pedra i un arc escarser, modificat posteriorment amb una llinda plana per reforçar-ho. A la planta de pis, presenta una finestra amb brancals, llinda i àmpit de pedra. Finalment a la zona de golfes, presenta una petita finestra. A la façana sud-oest, s'observen diverses modificacions en la façana, que han afectat sobretot en les obertures, on tenim finestres amb brancals i llinda de pedra, finestres amb llinda de fusta, finestres que s'han ampliat, i una finestra que s'ha tapiat. La façana nord-oest, té un cos de construcció més moderna adossat a la planta baixa, i una petita finestra a la planta de pis. Finalment, la façana sud-est hi té un cos adossat que tenia funcions agrícoles i ramaderes, però que part d'aquesta es va reconvertir en habitatge. A l'interior, cal destacar-hi el celler amb parets de carreus de pedra i volta de canó de maons, al qual s'hi accedia per unes escales de pedra. Al sud-est del conjunt hi trobem un altra construcció que tenia també funcions agrícoles i ramaderes. Per últim citar, un pou situat a tocar de l'Eix Transversal. L'entorn més immediat es caracteritza per l'Eix Transversal, camps de conreu i bosc. | 08036-94 | El Bosc del Nadal. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'una propietat de Cal Nadal del Soler. Els Nadal eren la casa més important del Soler i una de les més importants de Calonge, per no dir la més important. La casa començarà a denominar-se cal Nadal, va estar ben relacionada i mostrà una supremacía important. Al llarg dels segles XVII i XVIII pràcticament monopolitzarà el càrrec de batlle (Joan Nadal, Damià Nadal, Ramon Nadal, Ramon Nadal Aguilera, …). La seva posició farà que sovint actuïn com a representants o procuradors dels carlans, o que del XVII al XIX col·loquin molts fadristerns com a pubills en cases de la rodalia. En terres de la seva propietat més allunyades del Soler crearan un corral i després una masoveria, el Bosc del Nadal. | 41.7392500,1.4679900 | 372604 | 4621960 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43087 | L'Escura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescura | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Ha estat restaurada | Es troba situat en una zona aturonada a peus de la pista asfaltada que porta del nucli del Soler a Pujalt. Format per l'edifici principal i diversos coberts agrícoles. Ca l'Escura és una de les masies més antigues del terme municipal, i prova d'això es l'evolució arquitectònica que ha tingut al llarg dels segles . L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Cal esmentar que la façana principal ha estat restaurada recentment, i presenta els carreus rejuntats amb argamassa de ciment i sorra. La resta de façanes estan arrebossades, tot i que en alguns punts és visible la pedra, sobretot en les cantoneres. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa a la façana oest amb una entrada a la planta baixa. En aquesta façana hi trobem elements que ens situen en els inicis de la casa, ja que a la part superior de la façana hi trobem una finestra amb brancals i llinda de pedra, on hi trobem incisa la data de 1626. A la seva dreta, hi trobem una finestra geminada. La façana sud, presenta diverses finestres amb llinda de fusta repartides per la façana. A la planta baixa hi trobem una entrada amb arc lleugerament rebaixat. Sobre l'arc hi trobem la inscripció de ' AQVESTA OBRA CES PRINCIPIADA AL MES DE ABRIL DE ANI 1688'. En una de les plantes de pis hi trobem un galeria amb una obertura amb arc de mig punt que dona accés a una balconada. La façana est, presenta un cos adossat a la planta baixa que ocupa la meitat de la façana. Aquest cos, amb coberta a una vessant, presenta l'entrada a la façana oest amb un arc de mig punt adovellat. A sobre hi té la inscripció de ' N S 1952”' Tot, i això encara són visibles diferents elements d'interès com una antiga canalera de pedra a la part superior de la façana suportada per mènsules. Altres elements són una finestra amb brancals i llinda de pedra, i una gran contrafort. Finalment, la façana nord hi trobem tres cossos adossats a la planta baixa, el del centre és contemporani a l'edifici, i els dos laterals són més moderns. A la planta de pis s'observen diferents finestres, essent la més destacada la central que sembla que aprofita una llinda d'un altra construcció. Davant de la façana d'accés, hi trobem un cos a mode d'entrada que dona accés a l'espai d'accés a l'edifici, i a unes edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-111 | L'Escura. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. La seva situació elevada tancant la quadra de Tapioles fa pensar en la possibilitat d'una antiga fortificació o casa forta. Al segle XVII pertany a Antoni Argullol, negociant de Calaf, i després al seu fill el Dr. Francisco Argullol i Molins, més endavant passa als Jordana. Al segle XX els Alsina (actuals habitants i propietaris), que ja n'eren masovers compren la propietat. | 41.7393000,1.4411500 | 370372 | 4622006 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43092 | Barraca de la Roca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-roca-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Barraca de vinya, de planta circular, de 3 m de diàmetre, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec . Portal amb llinda de pedra situat a l'est. El sostre és de volta cònica fet a base de la superposició de lloses de pedra, situant-hi una llosa més gran que la resta per donar-hi estabilitat al conjunt. Sobre de les lloses hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic, encara que hi ha poca quantitat de terra. Té un diàmetre aproximat de 3 metres. A l'interior s'hi pot observar una obertura a mode d'armari. S'hi arriba per la pista que porta des de Cal Ros a Cal Bep. A la dreta de la pujada del trencall cap a Cal Bep. | 08036-116 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7549000,1.4947600 | 374861 | 4623658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Roca | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43097 | Tribolví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tribolvi | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Es troba situat al nord de Dusfort. Hi ha l'edifici amb funcions d'habitatge i altres edificacions més modernes amb funcions agrícoles i ramaderes. Totes les construccions es troben tancades amb una reixa metàl·lica. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una entrada a la planta baixa. A la façana est, s'hi podem observar dues finestres a la planta de pis. La façana sud, com a elements més destacats hi trobem un contrafort de grans dimensions, i dos balcons a la planta de pis. Finalment la façana oest hi trobem dues finestres a mode d'espitllera, i una edificació adossada a la planta baixa. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-121 | Tribolví. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Al segle XVI el posseeixen i habiten els Montalar (Muntalar, Montalà, Muntalà) que semblen una família important, exerceixen de batlles i estan ben relacionats. Emparentaran amb els Torra del mas del Carcoler, de manera que al XVII algun membre de la família l'acabarà posseint. El 1721, Jaume Montalar vendrà el mas a Carta de Gràcia a Josep Torreguitart, botiguer de Calaf. | 41.7479900,1.4973100 | 375059 | 4622888 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | No s'ha pogut accedir a l'interior. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43101 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | A peus de la subestació elèctrica de Calaf, hi trobem aquest gran marge de pedra seca que pràcticament fa de límit amb el terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Fa uns 50 metres de llarg aproximadament i uns 4 metres d'alçada. Els mur esta fet amb petits carreus de pedra en sec en filades horitzontals, exceptuant la part nord on els carreus són de dimensions més grans. Divideix dos camps a nivells diferents. | 08036-125 | Aleny | La seva construcció requereix d'una tècnica especial que no tothom coneix. No tots podem fer un marge de pedra seca amb garanties que aguanti anys i anys. Abans existien els margeters que eren els especialistes a aixecar marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer i més aviat era un complement més dels treballs del pagès. Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent | 41.7405900,1.5250500 | 377352 | 4622026 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43103 | Barraca murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-murada | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es tracta d'una balma murada situada en un camp paral·lel a l'Eix Transversal, al camí que va del Raval d'Aleny a Dusfort. Aquest tipus de construccions es construïen en coves naturals, en aquest cas en una petita cavitat del marge rocós on es va construir un parament amb carreus irregulars de pedra en sec per tancar-la, havent de construir solament aquest mur ja que la resta de murs no calia construir-los ja que la roca del marge ja feia aquesta funció. El parament es molt més ampli que la cavitat per tal de reforçar la seva estructura, i també per consolidar el marge. Té una entrada senzilla amb llinda plana orientada a l'est. | 08036-127 | Dusfort | Les balmes murades són cavitats a les roques produïdes per l'erosió que formen abrics de forma allargassada i poca profunditat. Aquests espais, eren una excel·lent protecció contra les inclemències del temps. Amb el pas del temps, les balmes es van tancar amb murs de pedra,contribuint així a augmentar el grau de seguretat i benestar dels seus ocupants. Les primeres notícies que tenim de la gent que les van habitar fan referència als repobladors posteriors a la reconquesta d'aquestes terres als àrabs. Algunes d'aquestes balmes es van utilitzar fins a mitjans del segle XX, quedant després en desús. | 41.7378800,1.5036100 | 375564 | 4621756 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43107 | Amagatall Bosc del Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-bosc-del-avellaners | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | En un camí estret que pujar fins als Bosc dels Avellaners, trobem aquesta petita construcció de pedra seca inserida al terreny. Es tracta d'un amagatall d'eines dels anomenats ' sota terra'. Aquests es caracteritzaven per que primer es cavava a la profunditat desitjada, i els costats es folraven amb una paret de pedra; el cobriment també es feia amb lloses les quals, externament, es dissimulaven amb el material de refús menut característic de les pedreres, l'entrada de l'amagatall dona al camí. Es troba en un bon estat de conservació. | 08036-131 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | Aquestes construccions estaven vinculades amb les pedreres, ja fossin per a construccions d'edificis, com per a la pròpia construcció d'estructures de pedra seca que es trobaven en el camp. | 41.7408200,1.4850200 | 374023 | 4622109 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43111 | Barraca del Vila I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vila-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Ha estat restaurada, rejuntant algunes parts amb ciment. S'ha posat una porta metal·lica. | En una zona boscosa situada a l'oest del nucli de Dusfort i pròxima a l'entorn conegut com el Bosc del Avellaners, hi trobem aquesta barraca. És de planta semi el·líptica, amb els murs fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals lligades amb morter. La coberta és a una vessant, lleugerament inclinada cap l'entrada. L'entrada orientada al sud, té una porta metàl·lica. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-135 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7422600,1.4848800 | 374015 | 4622269 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat en una finca del Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml