Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42985 | La Forca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-forca | Les restes que es conserven no corren risc de pedre's. Però seria convenient algun tipus d'actuació de consolidació. | Es tracta d'una columna amb carreus ben escairats d'uns 2 metres d'alçada situada al Collet de la Forca, un turó a tocar del cementiri de Calonge de Segarra. | 08036-9 | Collet de la Forca. Calonge de Segarra | Hi ha nombroses llegendes i històries sobre la Forca. La majoria fan referència a que s'hi penjaven els castigats. La més famosa de totes és la del bandoler Nicolau Pistoler Comaposada que es recull en l'Auca d'en Nicolau Pistoler. | 41.7612700,1.4839400 | 373974 | 4624381 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Per arribar-hi cal pujar unes escales que surten a peu de la pista, a tocar del cementiri. | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42987 | Santa Fe de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe-de-calonge | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII--XVIII | Els elements exteriors es troben en un bon estat de conservació. A l'interior però, es poden observar algunes deficiències sobretot en les pintures de les capelles. La humitat puja pels murs de l'església fruit de la capil·laritat, i s'observa que les parts inferiors són les més afectades. Aquesta ha afectat no solament la capa pictòrica sinó també l'estuc. | L'església està situada al bell mig del petit nucli de Calonge, als peus de l'enrunat castell. El temple, es manté en un bon estat de conservació. Les seves notables dimensions corresponen a l'estil romànic tardà, tot i les seves variacions i reformes d'època moderna. Pel que fa a la seva arquitectura, és de planta de creu llatina, d'una sola nau orientada cap a llevant. A la capçalera hi trobem un absis quadrangular flanquejat per dues absidioles semicirculars més baixes. El transsepte i la nau principal estan coberts amb volta de canó. La nau estava il·luminada per dues finestres, a la façana sud, actualment tapiades. A l'interior, ressalta l'ornamentació: els motius florals i les decoracions de les voltes. A més, del recobriment d'algunes capelles de relleus aplicats de guix i de retaules d'estil barroc. Malgrat les reformes, l'edificació encara conserva trets originaris del romànic tardà així com una pica baptismal, o com alguna tapa sepulcral amb l'escut dels Castellolí. En aquestes noves reformes, es va aixecar un mur de separació de l'absis principal per allotjar-hi la sagristia. Avui en dia, ja no hi ha indicis d'aquesta. Respecte a la part exterior, els murs són obrats amb carreus de mides mitjanes i ben treballats. Al braç sud del transsepte es troba un curiós carreu esculpit amb la figura del cérvol i un floró, a més d'un altre carreu esculpit d'un rellotge de sol. Cal destacar també, la construcció d'una torre del campanar, de planta hexagonal, aixecada probablement durant el segle XVIII. La teulada és a doble vessant a dues aigües de teula àrab. A més a més, damunt del frontis encapçala una estela funerària antropomorfa. L'accés al temple es realitza per dues portes. Una d'elles, orientada al sud, data del 1765 a l'arc adovellat. Mentre que, el portal romànic, situat a ponent, conserva una arquivolta. | 08036-11 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Calonge. Inicialment exercí les funcions parroquials del terme del castell, les quals encara exerceix en l'actualitat. Aquesta església fou donada pels senyors del castell, els vescomtes de Cardona, a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. El castell de Calonge és documentat per primer cop l'any 1010 en el testament del bisbe Arnulf de Vic, membre de la família vescomtal cardonina. El testador deixà la meitat del seu castell de Calonge als seus nebots, els fills del vescomte Ramon. La primera notícia de l'església es troba en l'acta de consagració de l'església de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, realitzada el 1040, en la qual consta que entre les possessions de la canònica hi havia l'església de Calonge. Les funcions parroquials es troben confirmades en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on consta la parròquia de Calonge. Mentre que l'advocació de l'església no es comprova fins a l'any 1098, en què Arnau Oliba vengué a Ramon, sacre custodi de Sant Vicenç de Cardona, una peça de terra plantada de vinya, que Enric havia deixat a Santa Fe de Calonge per la seva ànima. L'any següent, Ramon i Bernat, fills de Rotuland, donaren a Santa Maria de Solsona la seva dominicatura que tenien al castell de Calonge, excepte el mas Sala, que era de Santa Fe. La vinculació amb la canònica de Sant Vincenç de Cardona es confirma en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1154, en la qual constava que l'església de Santa Fe de Calonge amb les seves capelles eren una possessió de la canònica de Sant Vincenç de Cardona. En l'actualitat encara té culte i continua exercint les seves funcions parroquials. | 41.7641000,1.4819500 | 373814 | 4624699 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-3.jpg | Legal | Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 96|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42992 | Cal Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinyals | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. L'arrebossat de la façana s'està perdent. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba arrebossada, exceptuant alguns punt on s'ha perdut. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. És tracta d'un edifici molt modificat al llarg dels segles, tal i com es pot observar en els seus murs, sobretot en la façana principal. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una doble entrada amb arc de mig, que integra un altra amb arc escarser. A la planta de pis, hi trobem un balcó, al qual s'hi accedeix per una entrada amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda hi trobem la inscripció 'AVE MARIA PURISIMA RAMON VINYALS A FET FER ANY 1785'. A la seva dreta dues finestres de grans dimensions amb arc escarser. A la part superior de la façana hi trobem un petit balcó, i una finestra amb ampit de pedra. La façana oest, cal destacar-hi una balcó a la planta de pis, i una entrada més moderna a l'extrem de la façana que dona a la planta de pis a través d'unes escales. A la part superior de la façana hi trobem una finestra amb una llinda de pedra amb la data incisa de 1789. A la façana nord, només cal destacar-hi un forn que sobresurt de la façana, a la part inferior. A la façana oest, hi ha diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. En una d'elles, a la planta superior, hi trobem inscrita la data de 1781. A l'entorn de la casa, hi trobem edificacions més modernes que s'utilitzaren per a l'activitat agrària i ramadera de la casa. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i petits boscos. | 08036-16 | Cal Vinyals. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Antic mas Gibets, Gisbert, Gilabets o Giribets. Al segle XVI i XVII és habitat pels Closa. Al segle XVIII hi entra un pubill Vinyals, nom i cognom que encara es conserva. | 41.7625300,1.4958200 | 374964 | 4624504 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42994 | Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i diverses edificacions annexes. L'edifici principal està format per tres cossos a diferents alçades, característica que ens mostra una evolució constructiva en diferents fases. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals. En algunes de les façanes encara es pot observar restes de l'arrebossat que les cobria. La coberta és a dues vessants (nord, al dos cossos situats al nord, i sud al cos situat al sud) amb teula àrab. És tracta d'un edifici molt modificat al llarg dels segles, tal i com es pot observar en els seus murs, sobretot en la façana principal. L'accés se situa a la façana sud, i presenta una entrada amb arc de mig punt amb carreus ben treballats. A la dovella central hi trobem la data de 1745. Aquesta entrada ha estat modificada tal hi com es pot observar. Cal destacar en aquesta façana alguns carreus de pedra de dimensions més grans que la resta. A la planta de pis hi trobem tres finestres alineades, les dues laterals amb un pronunciat ampit. A la resta de façanes, les finestres que hi trobem són similars a la de façana principal, combinant senzilles obertures amb finestres amb llindes de fusta i ampits pronunciats. A la façana est, s'intueix una entrada, però està coberta per un monticle format possiblement per l'enderroc d'alguna construcció. Trobem una edificació posterior entre els dos cossos més al sud, que s'utilitza la part posterior com una terrassa. Aquesta presenta una senzilla barana de forja. Una edificació annexa situada al sud del conjunt, hi té una inscripció amb la data de 1750 a la llinda de la finestra. | 08036-18 | Cal Mas. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Les primeres notícies que trobem de Cal Mas apareixen al segle XVI . Era conegut en aquell moment com a Mas de la Ribera. La primera menció que se'n troba és en un manual notarial de l'any 1562, i diu el següent: Francesc Vidal menor de dies del loch de Aleny i en Agusti Ars del Mas de la Ribera terme de Calonge. Cal destacar-hi un document de l'any 1607 on hi ha un inventari de les propietats de la casa, essent en aquells moments els titulars d'aquesta. Pere Ribera pubill y hereu de dit mas de la ribera y miquel mas cunyat de dit pubill de la Ribera. Durant els següents segles és habitual trobar-lo en la documentació, en transaccions de terres, bestiar, obres a la casa, o en la construcció dels molins que hi ha pròxims a la casa. Els propietaris actuals viuen a Calaf i encara són Mas, però van habitar la masia fins ben entrat el segle XX. | 41.7580200,1.4799800 | 373638 | 4624026 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42999 | Capella Caminera de Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-de-torrescassana | GARGANTE, Maria Llobregós informatiu, núm. 56 (Desembre 2012), pàgs. 24-27. | XVIII | Presenta fongs a l'arrebossat. S'ha perdut gran part de l'espai on hi havia la inscripció. | A tocar de la masia de Torrescassana hi trobem aquest oratori. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada al sud. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al cos hi trobem una inscripció que quasi no es conserva. Al capdamunt, s'obra la capelleta o oratori de la verge del Roser, pintada sobre rajola de ceràmica vidriada i policromada catalana. A la part inferior dreta, es llegeix l'artesà que signa l'obra, J. Guivernau. Aquesta fornícula està tancada per una reixa de forja que protegeix la imatge. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. | 08036-23 | Calonge de Segarra | No sabem amb exactitud l'any en que fou fet aquest oratori, però es molt semblant a dos oratoris pròxims ubicats al municipi de la Molsosa (Solsonès) fets als segle XVIII. Un es troba ubicat a la masia de Puigpelat (a 1.5 km) i l'altra a la masia de Can Jubert (4 km), que tenen en comú la característica de presentar inscripcions al pilaret posant de manifest que es tractava d'una obra patrocinada pel cap de la casa, com a mesura profilàctica. Aquesta capella estava ubicada al peu del camí i quan van fer l'Eix transversal es va traslladar de lloc al peu del nou camí. | 41.7721000,1.5005600 | 375376 | 4625560 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43000 | Torre del Cargoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cargoler | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. Des de fa uns vint anys aproximadament que no hi habita ningú i això es nota en la seva conservació, tant de l'estructura com de l'entorn, on la vegetació ha crescut considerablement. | Conjunt enturonat format per l'edificació principal i ampliacions posteriors d'aquesta. És de planta rectangular, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. L'entrada es trobava a la façana est, a la planta baixa. Actualment no s'hi pot accedir per l'extensa vegetació que hi ha. És tracta d'una entrada senzilla amb arc escarser. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament les finestres, que es caracteritzen per la seva austeritat. En el conjunt cal destacar-hi el darrer cos que es va annexar al nord, on hi ha elements d'interès com les tres obertures amb arc de mig que donen accés a una galeria, que conduïa a l'habitatge del cos central. També a la cara nord, una gran obertura amb arc de mig punt, que donava accés al paller. Davant d'aquest paller, encara es pot reconèixer l'era on es batia el blat. Altres petites edificacions, que se situaven davant de la façana est, configuren tot el conjunt arquitectònic. Se situa a peu del camí, en un entorn caracteritzat per camps de conreu i boscos. | 08036-24 | Torre del Cargoler. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | El mas del Carcoler apareix documentat des de molt antic (segurament d'origen medieval) i al XVI el trobem habitat i posseït per la família Torra que en consolidarà la denominació de Torra del Carcoler que encara perdura. Per aquestes dates és un mas important. La família exerceix el càrrec de batlle i estan ben relacionats amb altres famílies del terme i de la rodalia, on paguen i reben dots notables. Al XVII la Torra del Carcoler passa per herència als Montalar del mas Tribolví. El 1637 pertany a Esteve Miquel Montalar, beneficiat de Sant Jaume, si bé hi ha disputes amb altres parents. Al XVIII el trobem en mans del Dr. Joan Baptista Vilaseca, rector de Calonge. El 1753, el Dr. Felip Vilaseca (pvre.) ven el mas als Cortadelles, important família de comerciants de Calaf. Els Satorras de Calaf heretaran el patrimoni dels Cortadellas, i els seus descendents encara conserven la propietat de la Torra del Carcoler. | 41.7708000,1.5063600 | 375856 | 4625407 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | En la documentació antiga surt citada com a Torre Carcoler. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43006 | Les Vidales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vidales | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | L'arrebossat de la façana principal s'està perdent. Les estructures verticals i la coberta encara es conserven. | Envoltada de camps de conreu, la masia les Vidales, és un edifici orientat a migdia de planta quadrangular, estructurat en planta baixa, pis i golfes. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud, els murs són de tàpia a més d'estar arrebossats, mentre que la resta de pedra vista estan obrats a base de petits carreus irregulars, disposats en filades horitzontals. Es correspon al tipus senzill de masia, s'ajusta a la tipologia de mas clàssic, estructuralment amb tres cossos paral·lels, el central més ample, perpendiculars a la façana principal. Hi ha pocs elements destacats en la resta de façanes, exceptuant el nivell del primer pis, que presenta diferents obertures amb llindes de fusta. Avui en dia, alguna d'aquestes finestres s'ha tapiat. A l'interior, molt malmès, es divideix en diferents estances les quals antigament havien estat un habitatge, però posteriorment es destinà com a espais pel bestiar. Actualment està abandonat i el seu estat de conservació és deficient. | 08036-30 | Les Vidales. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Segurament es tracti de l'antic mas Vidal dels Pilots. Al segle XVIII el compra Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol posseiran el mas fins al segle XX, que el vendran als Fitó, en aquells moments masovers, però més endavant, propietaris dels Pilots. | 41.7751800,1.4828700 | 373912 | 4625927 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43007 | Molí de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-morera | RIBA GABARRÓ, Josep. Els molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. Miscellanea aqualatensia 7. 1995. págs. 337-348 | XVIII | Es conserva la petita estructura del molí, però no la bassa que està integrada en un camp de conreu. | Aquest molí es troba en un camp situat entre Cal Suau i la Morera. Es tracta d'una edificació de petites dimensions i de planta rectangular. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregulars en filades horitzontals, essent els de les cantoneres i l'entrada de dimensions més grans. Totes les façanes exceptuant la d'ingrés es troben cobertes de terra, fet que ens pot fer confondre aquesta edificació amb una cabana de volta típica de la Segarra. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, direcció a un petit torrent que trobem a tocar del molí. Aquesta consta d'un portal adovellat amb grans carreus de llinda pràcticament plana. A l'interior es pot observar una volta de canó ben definida. No es conserva cap altre element més del molí. | 08036-31 | Calonge de Segarra | Es probable que es tracti d'un segon molí del que havia estat conegut com el Molí de la Senyora. La gent de l'indret el situava en aquest emplaçament però, que havia estat completament enrunat per ampliar el camp de conreu. Es curiós que la gent de les masies pròximes no coneguessin l'existència d'aquest molí, essent confós per una barraca. La jurisdicció senyorial del castell i terme de Calonge pertanyé als nobles del castell de Cardona i per tant el nom del molí li pervindria de les relacions singularitzades amb alguna vescomtessa, comtessa o duquessa de Cardona. | 41.7657400,1.4776800 | 373462 | 4624887 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43018 | Transformador dels Ciments del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/transformador-dels-ciments-del-biosca | XX | El seu desús comença a passar factura alguns elements interiors del transformador. | Edifici de planta quadrada, orientat al sud-est i amb coberta a dues vessants amb teula àrab. S'estructura amb planta baixa i pis. La part superior divideix una cornisa amb un timpà encapçalant la coberta. La façana d'ingrés presenta una entrada senzilla amb porta de fusta. Al primer pis hi ha tres obertures cilíndriques. A seu interior s'hi conserven diferents elements que componien el transformador elèctric, funcionalitat que avui en dia ja no conserva. Adjunt a la façana est hi ha una construcció de petites dimensions. | 08036-42 | El Soler | Està associat als Ciments del Biosca. Aquests van necessitar d'energia elèctrica per al seu funcionament, per aquest motiu es va construïr aquest transformador a mitjans del segle XX. | 41.7571400,1.4625200 | 372185 | 4623955 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43018-foto-08036-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43018-foto-08036-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43018-foto-08036-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43034 | Pou de Castelltort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-castelltort | XX | Conserva l'estructura, però s'aprecia un cert desgast en les parets del pou que a mig termini poden provocar que es desprengui el folratge de les parets. | Es troba situat a la dreta del camí que puja a Castelltort. Esta format per una bassa i un pou. La bassa fa uns quatre metres de llarg per dos d'ample feta en carreus ben lligats de pedra del pais. S'alimentava de l'aigua provinent del pou. Es troba en bon estat de conservació, actualment es troba en desús. El pou es troba annexat a la bassa, és circular i està obrat en maons arran de terra, les seves dimensions són d'un metre i mig de diàmetre per quatre metres de fondaria, es troba en bon estat de conservació. Hi ha una reixa protectora per evitar que hi caigui algú. | 08036-58 | Castelltort. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7182500,1.4664100 | 372431 | 4619631 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Castelltort | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43039 | Font d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | Les escales es troben força gastades, i alguns dels carreus trencats. | La font d'Aleny es situa en una fondalada sota el nucli d'Aleny. Es tracta d' un cos construït sota al nivell natural del sòl, pel que per accedir-hi s'han de baixar unes escales de pedra ben treballada. A banda i banda d'aquestes hi ha les parets de pedra feta amb carreus ben treballat. Al final de les escales hi trobem l'accés a l'interior amb una entrada amb arc de rajol. A sobre de l'entrada hi trobem un carreu de pedra amb la inscripció de 1893. A l'interior encara s'hi pot observar força. L'exterior de la font, s'ha tancat amb una barana de fusta per tal d'evitar que hi caigui algú. | 08036-63 | Aleny | Els veïns d'Aleny des de temps immemorials han aprofitat les aigües de la Font, ja fos per beure, rentar, regar o pel bestiar. Al segle XVIII tenim documentada la font, un safareig i un canal o sèquia que hi transportava l'aigua que sobreixia. Aquesta font però, també era molt apreciada pels veïns de Calaf, convertint-se en una de les preferides pels calafins per abastir-se d'aigua de boca, sobretot al segle XIX i part del XX. Aquest fet farà que l'ajuntament de Calaf es faci càrrec de les obres d'arranjament i manteniment de la font a canvi que els seus veïns en poguessin fer ús. Fins i tot es va fer un estudi per portar l'aigua de la font d'Aleny fins a Calaf. El seu aspecte actual és fruit de les darreres obres d'arranjament que hi feu l'ajuntament de Calaf. | 41.7474000,1.5139500 | 376442 | 4622798 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43039-foto-08036-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43039-foto-08036-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43039-foto-08036-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43040 | Creu Escapçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-escapcada | XIX | No es conserva la creu. Presenta fongs en tota l'estrucutura. | Creu de terme realitzada en pedra del país, formada per la unió de dos elements dissociats (un fust hexagonal i una base quadrada), es troba a peu d'un dels antics camins de Calaf a Calonge, indicant per tant la partió amb aquest terme. Presenta bon estat de conservació. A la cara oest, s'hi aprecia una inscripció en mal estat, s'hi pot llegir any 1908. Possiblement estava coronada per una creu de pedra o metall actualment desapareguda. | 08036-64 | Raval d'Aleny | 41.7376200,1.5151000 | 376519 | 4621710 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43044 | Barraca de Cal Bep I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bep-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment provocarà a curt termini problemes en aquesta. | Cabana alçada amb petits carreus irregulars de pedra integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre sí, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de fusta. L'exterior presenta un millorable estat de conservació. A l'interior hi observem una inscripció que hi diu : 'Año 1894' A l'exterior a diferència de la majoria de Cabanes amb falsa cúpula que a l'interior que són circulars, aquesta presenta uns estreps a l'exterior que reforcen l'estructura de la barraca i que ens recorda a les cabanes de volta de la plana de Lleida. | 08036-68 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7521000,1.5003500 | 375320 | 4623339 | 1894 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43045 | Cal Bep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep | XIX | Tot i què no presenta problemes en l'estructura, eñ seu estat de conservació és millorable. | Edifici de petites dimensions amb cossos als laterals. És de planta quadrada i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra i arrebossat, essent només visibles els carreus de les cantoneres. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta a la planta baixa. A la llinda hi trobem incisa la data de 1880. A la planta de pis i golfes presenta la mateixa distribució de finestres. La resta de façanes tenen cossos annexats. Aquests presenten les següents característiques: l'edifici adjunt a la façana oest, presenta també el mateix nombre de plantes, però la coberta és a una vessant ( est). La part superior de la façana ha estat refeta amb maons, fet que marca un contrasta important amb la resta del conjunt. Presenta una contraforts fets de formigó. L'adjunt a la façana nord està format per dues petites edificacions, on possiblement hi podríem trobar el cup de vi. Finalment trobem un edificació adjunta a la façana est, de planta rectangular. A l'interior de l'edifici, a la planta baixa hi trobem un espai amb volta de canó irregular on s'observa la menjadora. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-69 | Cal Bep. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta casa era propietat de la masia de l'Alzina. | 41.7533100,1.5005300 | 375337 | 4623474 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43045-foto-08036-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43045-foto-08036-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43045-foto-08036-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43047 | Barraca Cal Bep II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-bep-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment provocarà a curt termini problemes en aquesta, sobretot en els estreps. | Estructura integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre sí, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de pedra, a l'interior hi observem una obertura a mode d'armari amb llinda de pedra. L'exterior presenta un deficient estat de conservació, l'interior en canvi, encara conserva la falsa cúpula però l'estat de conservació exterior farà perillar en un futur la seva estructura. Entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu | 08036-71 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7519600,1.5004200 | 375326 | 4623324 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43054 | Mina de Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-frare | XIX/XX | La part inicial es conserva en bon estat. Més cap a l'interior es comença a observa l'enderroc. | Antiga mina de carbó integrada a la muntanya. S'observa la bocamina, formada per una gran obertura feta amb volta de canó amb carreus irregulars de pedra lligats amb morter. Els primer vint metres es troben en bon estat de conservació. Més endavant ja es comença a observar l'enderroc. Es troba situada en una zona de bosc amb vegetació que ha crescut al seu voltant. | 08036-78 | Sant Pere de l'Arç | Aquesta mina estava associada a les explotaciones mineres que a finals del segle XIX s'escamparen per la zona. | 41.7571700,1.5241200 | 377306 | 4623868 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43054-foto-08036-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43054-foto-08036-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Frare | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43056 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere | XVIII | L'estructura no presenta problema, però es comencen a observar deficiències en l'arrebossat de les parets. | Conjunt arquitectònic situat a l'entorn de Sant Pere de l'Arç. Esta format per l'edifici principal i altres edificacions complementaris de l' antiga explotació familiar. L'edifici principal es situa al centre, és de planta quadrada i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i arrebossada. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb els brancs de pedra substituïts per uns de maons, i llinda de pedra on hi trobem la inscripció que no es visible en part ja que hi passa per davant un tub. La part visible hi diu ' FETA FE LO AN 1760'. Possiblement, a la part no visible hi consta el nom de la persona. A la planta de pis hi trobem un balcó amb una entrada on cal destacar-hi la llinda de pedra, on hi ha incisa la data de 1764. La resta de façana no presenten element d'interès. A la façana oest, s'hi adossa un altre cos pràcticament a la mateixa alçada de l'edifici principal, on actualment es la part de l'habitatge on s'hi viu. Cal esmentar que l'accés actual es troba a la façana nord, amb una entrada senzilla. De la façana principal, hi ha un altre cos adossat, on cal destacar-hi la façana sud, on hi ha dos òculs, un a la part superior, i un altra a la part inferior. Com a dada rellevant, són les marques que trobem a la façana, fruit dels trets d'una arma durant la Guerra Civil. A l'entorn de la casa hi trobem altres construccions annexes fetes amb totxos. | 08036-80 | Cal Pere. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Es troba ja documentada al segle XVIII. Les dates a les llindes(1760 o 1764), ens confirmen aquesta dada. Durant la Guerra Civil Espanyola, en aquest indret s'hi van realitzar intercanvi de trets, tal com es pot observar en una de les façanes de la casa. | 41.7602900,1.5179500 | 376799 | 4624223 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43056-foto-08036-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43056-foto-08036-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43056-foto-08036-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43057 | Font de Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pere | XX | L'estat de conservació és millorable. | Font situada a uns 40m al sud de la masia de Cal Pere, es troba a l'interior d'una caseta obrada en pedra de carreus irregulars arrebossats, de planta quadrada, té coberta a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. L'accés a l'interior es troba orientat a l'oest, la porta és de fusta i damunta la porta hi ha una inscipció que hi diu :” Pere Morros Fet Fer L Any 1913”. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i massa forestal. | 08036-81 | Sant Pere de l'Arç | 41.7597700,1.5181200 | 376812 | 4624165 | 1913 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43057-foto-08036-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43057-foto-08036-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43057-foto-08036-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | També coneguda com la Font del Clot. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43065 | Barraca Aleny I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-aleny-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | L'estructura comença a patir problemes per la manca de manteniment. | Estructura integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanades sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de pedra. | 08036-89 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. L'indret on es troba eren les Vinyes del Xacó. | 41.7527200,1.5133600 | 376403 | 4623390 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43065-foto-08036-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43065-foto-08036-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43065-foto-08036-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat del nucli d'Aleny. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43067 | Font de Cal Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-canet | XIX/XX | Possiblement ha perdut la coberta. Es troba envoltada de vegetació. | La font de Cal Canet és situa pròxima a la masia de Cal Canet, just on hi ha el torrent que creua el camí per anar a la masia. Es troba envoltada de vegetació, però encara es conserva pràcticament tota l'estructura. Es caracteritza per tenir una parets laterals fetes amb carreus irregulars de pedra i unes escales també de pedra que permeten accedir al punt més baix de l'aigua que brolla del subsòl. Possiblement es trobava tancada per una coberta amb volta que no es conserva. | 08036-91 | Mirambell | 41.7307100,1.4793500 | 373532 | 4620995 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43067-foto-08036-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43067-foto-08036-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43067-foto-08036-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43068 | Cal Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canet | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | L'estructura de l'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment afectarà en un futur la seva estabilitat. La vegetació envolta tot el conjunt. | Es situa al cim d'un turó a l'entorn de camps de conreu i bosc. L'estat d'abandó es fa pales en els edificis, però també en el mateix entorn on la vegetació cobreix l'entorn més immediat. El conjunt està format per l'edifici principal que tenia funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal era de petites dimensions i constava de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. S'observa però alguna part fet amb maons, fruit d'alguna reforma. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada senzilla a la planta baixa. En tot el conjunt no hi destaquem elements d'interès. Es tracta d'un conjunt de cossos molt austers. | 08036-92 | Cal Canet. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era coneguda antigament com el Mas Rossines. | 41.7310800,1.4764500 | 373292 | 4621041 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43071 | Pous del Bosc del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-del-bosc-del-nadal | XX | Un dels pous ha perdut una de les columnes, que es troba partida en dues parts. | Situat a uns metres de l'Eix Transversal, es tracta d'un pou de base quadrada fet amb maons. La boca del pou actualment es troba tapiada per evitar que hi caigui ningú. A cada banda hi trobem les columnes que sostenien la corriola per a l'extracció de l'aigua. Una d'elles es troba partida, i l'altra meitat es troba al terra. Al costat hi trobem una petita bassa circular on s'hi abocava l'aigua que s'extreia. A l'altre costat del pou, hi havia una caseta, on a l'interior hi havia un altre pou. Es troba a l'interior d'un camp de conreu al sud de la masia del Bosc del Nadal, i a uns metres de l'Eix Transversal. | 08036-95 | El Soler | Possiblement que aquests pous estiguessin vinculats a uns horts de la masia del Bosc del Nadal a inicis del segle XX. | 41.7396300,1.4685700 | 372653 | 4622001 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43071-foto-08036-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43071-foto-08036-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43071-foto-08036-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43075 | Pont dels Ciments | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-ciments | XX | L'estructura es troba en un bon estat de conservació. El paviment però, està cobert de vegetació. | El pont dels ciments està situat sobre el Torrent Bo, a uns 100 metres al nord de la pista al Bosc del Nadal. Es tracta d'un pont de mitjanes dimensions i un sol ull. Està bastit amb murs de maçoneria de pedra. L'ull del pont és d'arc rebaixat, queda emmarcat amb rajol. La part superior, degut al seu desús esta coberta per la vegetació. | 08036-99 | El Soler | Aquest pont es va construïr al primer terç dels segle XX per facilitar el pas i el transport dels ciments i les pedreres d'aquesta zona. | 41.7388300,1.4794200 | 373554 | 4621897 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43075-foto-08036-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43075-foto-08036-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43075-foto-08036-99-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43076 | Font del Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferrer | XIX | L'estructura es conserva, però la vegetació ha envaït l'entorn més immediat | La font es localitza en un hort situat a tocar de la C-1412 al PK 34. Es troba ubicada dins d'un marge i té forma el·líptica irregular. Té les parets obrades amb carreus irregulars de pedra. No s'observen les escales per accedir-hi. Actualment hi brolla aigua. | 08036-100 | El Soler | 41.7444900,1.4800900 | 373621 | 4622524 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43076-foto-08036-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43076-foto-08036-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43076-foto-08036-100-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43078 | Font del Ninet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ninet | XIX/XX | La major part de l'estructura es conserva, tot i que ha perdut part de la coberta. Les escales estan cobertes per terra. | Es troba situada en un cap proper al nord de Santa Magdalena de la Vall. Es tracta d'una font excava al sòl amb unes grans parets fetes amb carreus irregulars de pedra i coberta amb una volta de canó irregular. Presenta unes escales de pedra ben treballades que actualment estan colgades per la terra que s'hi ha acumulat. S'hi pot observar com hi brolla l'aigua. | 08036-102 | El Soler | 41.7570200,1.4589900 | 371891 | 4623946 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43078-foto-08036-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43078-foto-08036-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43078-foto-08036-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43082 | Barraca de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliva-0 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | El parament exterior es conserva en bon estat, però a l'interior s'ha ensorrat part de la paret. | En uns camps de conreu situats al sud-oest de Ca l'Oliva i Cal Ferreret trobem aquesta construcció de pedra seca que es troba integrada en el marge. La part exterior es caracteritza per un mur fet amb carreus irregulars de pedra de diferents tamany sense morter, i amb 2 accessos: un a cada extrem. A l'interior es pot observar que part del marge ha cedit, colgant part del seu interior. Al seu interior hi havia 2 espais amb volta de canó, cada un es corresponia a cada entrada. | 08036-106 | El Soler | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7546200,1.4520000 | 371305 | 4623690 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Ca l'Oliva | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43083 | Barraca del Ferreret I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Tot i que no pateix problemes en l'estructura vertical, la coberta s'esfondrarà a curt termini. | Barraca de planta circular, situada en un camí que puja entre Cal Ferreret i Ca l'Oliva. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'nord-est, amb una llinda senzilla. L'estat de conservació és millorable. Està envoltada de vegetació i camps de conreu. | 08036-107 | El Soler | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. | 41.7564100,1.4541100 | 371484 | 4623886 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43085 | Barraca del Ferreret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | A l'interior es pot observar part d'enderroc de la paret posterior i part de la coberta. | Barraca situada al sud-oest de Cal Ferret, als camps que hi ha més enllà de la pista forestal. Es troba al límit amb el terme de Castellfollit de Riubregós. Es tracta d'una barraca senzilla de pedra seca en un estat de conservació dolent, feta amb petits carreus irregulars de pedra en sec. Es caracteritza per ser una barraca amb coberta de falsa cúpula i parets interiors de forma tronco piramidal. La coberta pràcticament s'ha perdut i les parets laterals estan en procés de fer-ho. | 08036-109 | El Soler | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. | 41.7564500,1.4473000 | 370918 | 4623901 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43088 | Cal Corraler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corraler | XIX | L'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però les edificacions annexes algunes estan ensorrades, i altres cobertes de vegetació. | Format per una edificació de petites dimensions, i diversos coberts que tenien funció agrícola i ramadera. Actualment es troba abandonat i en procés de ruïna. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, presenta planta rectangular, i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Presenta alguns trams d'arrebossat. Té la coberta a una vessant ( sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord-est, i presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta. A la planta de pis hi ha una petita finestra amb llinda i ampit de pedra. La façana nord-oest tenia una edificació adossada ( tal com es pot observar en les marques de la façana, i les restes que resten dempeus). A la planta de pis tenia una entrada senzilla. A la façana sud-est solament hi consta una finestra. La resta d'edificis, no presenten cap interès arquitectònic. Són coberts agrícoles fets amb murs de carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i arrebossat. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-112 | Cal Corraler. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7424600,1.4506100 | 371165 | 4622342 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43094 | Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment es nota en totes les edificacions. | Format per la masia i edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaders, situada al nord del nucli de Dusfort. Es tracta d'un edifici que ha patit diverses modificacions que han desfigurat el seu aspecte original. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Les façanes presentaven arrebossats, però l'han perdut al llarg del temps, exceptuant la sud. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud i degut a les transformacions que ha patit al llarg del temps és força austera. Presenta una entrada a la planta baixa i finestres a la planta de pis. Presenta un cos adossat fet de maons a la planta de pis. La façana oest, només cal destacar-hi tres petites finestres, una d'elles amb llinda de fusta. La façana nord, les finestres destaquen per la seva austeritat, però cal esmentar la presència d'un sortint d'aigües de pedra en forma de mènsula a la planta de pis. Finalment a la façana est, un cos afegit amplia l'edifici. A l'entorn s'observen edificis que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-118 | Cal Vima. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, possiblement d'origen medieval. Sembla que el 1508 era habitat, però al 1510 apareix com a mas rònec. Al llarg del XVI apareix habitat pels Armena, més endavant entra un pubill Gobianes o Gubianes. Al segle XVIII els seus propietaris es diuen Rius, i en aquest mateix segle la propietat passa a mans de Josep Torraguitart, botiguer de Calaf, que des d'uns anys abans també posseïa el veí mas de Tribolví. | 41.7508600,1.4904200 | 374492 | 4623216 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43094-foto-08036-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43094-foto-08036-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43096 | Pou de Tribolví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-tribolvi | XX | L'estructura del pou es manté, però comença a notar-se la manca de manteniment des de fa força anys. Esta envoltada de vegetació. | En uns camps de conreu al sud-oest de la masia de Trivolbí, i a tocar d'unes cabanes, hi trobem aquest pou. Està envoltat de vegetació que dificulten la visió del seu interior. A primera vista sembla una barraca de pedra seca per la tipologia constructiva, però la visió del seu interior ens delata que es tractava d'un pou cobert per una estructura de pedra en sec. Es tracta d'un pou circular excavat al subsòl. Esta coberta amb fileres de pedra irregular fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra. La porta d'entrada s'orienta al sud, i té una llinda plana de pedra. Possiblement tenia una porta per tancar el seu interior, però no es conserva. L'estat de conservació no és l'òptim tal com mostren els carreus de pedra que formaven part de l'estructura que actualment estan dipositats al seu entorn. | 08036-120 | Dusfort | 41.7470300,1.4954000 | 374899 | 4622784 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43096-foto-08036-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43096-foto-08036-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43096-foto-08036-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Tribolví | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43099 | Horts de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-sant-pere-de-larc | XX | Presenta fongs en les estructures de formigó. | Al nord-est del nucli de Sant Pere de l'Arç, trobem una zona amb camps de conreus, on fins no fa gaires dècades hi havia nombrosos horts. Actualment s'hi pot observar algun hort, però res a veure amb el moment d'esplendor d'aquest indret. Els horts es trobaven paral·leles a un torrent, però l'aigua amb la qual es regaven els horts no provenia d'aquesta alçada del torrent, sinó d'una petita resclosa situada a tocar del camí. Aquesta resclosa es de formigó, però possiblement en el seu origen fos de pedra. L'aigua s'extreu del mateix torrent però uns metres més amunt on és canalitza l'aigua del torrent que circula al costat de la pista per que arribi fins a resclosa on s'acumula l'aigua a la bassa. | 08036-123 | Sant Pere de l'Arç | Aquest horts es van començar a utilitzar a prinicipis del segle XX, i es van utilitzar fins més enllà de la meitat del mateix segle. | 41.7676100,1.5219400 | 377145 | 4625030 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43099-foto-08036-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43099-foto-08036-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43099-foto-08036-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43100 | Font del Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-felip | XX | L'estructura es conserva, però es comença a veure com es van desprenent alguns carreus. La vegetació envaeix la font. | Aquesta font es troba integrat en un dels marges pròxims a la subestació elèctrica de Calaf, al sud-est del terme municipal de Calonge, al límit municipal amb Sant Pere Sallavinera. Integrada en el marge, l'aigua sobresurt del subsòl formant una bassa a l'interior. Esta coberta per una estructura semicircular de pedra en sec formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La porta d'entrada té una llinda monolítica de pedra. s'observen les restes d'unes escales de pedra que permetien l'accés al seu interior, i al laterals un petit tancat amb carreus de pedra. | 08036-124 | Aleny | 41.7410500,1.5246000 | 377315 | 4622078 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43100-foto-08036-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43100-foto-08036-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43100-foto-08036-124-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43112 | Barraca del Vila II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vila-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No perilla l'estructura, però a curt termini ho farà. | A la vora d'un camí que neix de la pista asfaltada de Dusfort a Calonge, en un trencall abans d'arribar a Cal Xelin, hi trobem aquesta barraca envoltada de vegetació. Es tracta d'una barraca de planta circular. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta al sud, amb una llinda de pedra gran. L'estat de conservació és millorable. Està envoltada de vegetació i camps de conreu. | 08036-136 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7446500,1.4845800 | 373994 | 4622535 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat en una finca del Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43119 | Bassa del Cal Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-cal-cristofol | XIX/XX | La bassa no presenta problemes de conservació, però si l'entorn que es troba ple de vegetació. | A un 50 metres de l'est de la masia de Cal Cristòfol, hi trobem aquesta bassa que servia per regar els horts de la zona, i l'aigua sobrant continuava torrent avall fins arribar al Torrent de l'Arç. De fet és tracta d'una bassa que aprofita el pas d'aquest torrent natural, per aquest motiu es va realitzar una cavitat més profunda per tal que l'aigua s'estanqués i sobresortint només l'aigua sobrant que tornava al torrent. L'aigua entra a la bassa a través d'un mur de roca. | 08036-143 | Sant Pere de l'Arç | S'ha utilitzat sempre per regar els horts d'aquesta masia. | 41.7580900,1.5278500 | 377618 | 4623965 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat a l'entorn de Cal Cristòfol | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43123 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parroquia-de-sant-pere-de-mirambell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | S'observen nombroses humitats al seu interior. | Església isolada, situada en una de les places principals del nucli just a sota del turó del castell. L'edifici disposa d'una planta rectangular amb coberta d'aresta i teulada a doble vessant en el tram posterior de l'edifici, i a vessant simple el primer. Tots ells coberts amb teula àrab. Destaca també que a la capçalera és plana. La porta d'entrada al temple, està feta amb carreus mitjans i acabada a la part superior amb un arc rebaixat. A la clau del dit arc, fou gravat amb xifres romanes l'any 1887. A sobre de la porta d'ingrés hi trobem una petita fornícula que allotja la figura de Sant Pere esculpida en pedra. Acompanyant l'escultura una llosa gravada presenta la següent inscripció: Iglésia Parroquial Sº Pedro de Mirambell. Cal destacar també l'ocul de la façana que està decorat amb vitralls. La fàbrica del conjunt està feta amb un aparell irregular petit i mitjà, rejuntat amb morter de calç principalment i traces evidents d'arrebossat que s'ha anat perdent. Per altra banda, el campanar el trobem ubicat en un dels angles posteriors de la façana. De base quadrada, la seva estructura arrenca des del terra i el cos consta de tres ulls (arcs de migpunt) i coberta plana. | 08036-147 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Sota el castell del poble i arran d'una reordenació de les funcions eclesiàstiques portades a terme l'any 1878, es va començar a construir la nova església parroquial de Sant Pere de Mirambell, i on es va celebrar culte per primera vegada, l'any 1890. Aquesta església venia substituir l'antiga església parroquial romànica de Sant Pere i Sant Sadurní, situada al cementiri del poble. | 41.7309600,1.4896000 | 374385 | 4621008 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43123-foto-08036-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43123-foto-08036-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43123-foto-08036-147-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43156 | Retaule de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sebastia | XVIII | Parts que hi manquen:- fragment de la part superior afectada per l'obertura ( o modificació) d'una finestra- part inferior de la pintura, eliminada.- brutícia en les teles- desgast general | <p>Pintura mural que representa una grossa capella absidial, pintada sobre una paret llisa i plana, i centrada per una fornícula petita excavada al mur. La pintura reprodueix dos pilars estriats per banda, que sostenen un fris llis, amb faixa de mènsules i cornisa, a partir de la qual arrenca la fictícia hemisfera apetxinada. Per ajustar el dibuix a l'espai real s'ha omplert l'espai entre els pilars i la paret de roleus, pàmpols i flors, i l'espai entre el sostre i la petxina pintada amb gerros i flors. A banda i banda de la fornícula real trobem enganxades dues teles, clavades amb claus, amb les pintures de Sant Antoni de Pàdua i Sant Miquel dels Sants, pintures que sobrepassen els límits de la tela, essent part del seu nimbe pintat a la paret. Sota les teles és blanc.</p> | 08036-180 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1793 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43156-foto-08036-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43156-foto-08036-180-3.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Inscripcions: En la cornisa pintada trobem la data : ' 1793 ' o '1795' | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43166 | Xemeneia de la bòbila de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-la-bobila-de-dusfort | XX | Xemeneia de maó i juntes de morter de calç de base quadrada que formava part d'una bòbila. La xemeneia està formada per dos cossos: la base de planta quadrada en la que es pot observar, a la cara oest, una obertura tapiada, feta també de maó. A sobre de l'obertura hi ha un coronament amb motllures que es van estrenyent de baix cap a dalt. El segon cos és pròpiament la xemeneia La planta és quadrada, amb petites obertures. El coronament de la xemeneia esta constituït per una motllura. Té petites edificacions adossades a la part inferior. Esta envoltada de vegetació. | 08036-190 | Dusfort | De l'antiga bòbila de Dusfort, aquest element fou el primer que es construí a inicis del segle XX. | 41.7376100,1.4966700 | 374986 | 4621736 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43166-foto-08036-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43175 | Baix relleu Santa Fe de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baix-relleu-santa-fe-de-calonge | XIII | S'observa un cert desgast en el contorn del relleu. | A l'exterior del braç sud del transsepte hi ha un carreu amb un relleu esculpit, l'únic element arquitectònic que presenta decoració i que podríem considerar gairebé contemporani a l'obra de l'església. El relleu és conformat per una figura de cérvol i un floró envoltats per un doble marc, l'interior a manera de corda en tres dels seus muntants (el superior és de perfil lineal) i l'exterior rectilini. El fet que aquest animal aparegui totalment aïllat de qualsevol context iconogràfic o d'altres representacions el fa absolutament estrany. | 08036-199 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | La figura del cérvol és prou coneguda dins el llenguatge iconogràfic medieval. És considerat l'animal que té com a enemic la serp, a la qual s'enfronta i es menja, i tot seguit cerca un broll d'aigua per a beure i així fer fora la serp que s'ha empassat: la interpretació simbòlica que els textos de l'època extreuen d'aquesta actitud (vegeu Malaxecheverriá, 1986, pàgs. 42-44, i Sebastián, 1986, pàgs. 33-37) és la del pecat o el mal i l'immediat penediment, la de la purificació mitjançant l'aigua de la saviesa divina. Partint d'aquest textos, la iconografia medieval sol incloure el cérvol bé en actitud de beure l'aigua d'un broll o bé la d'enfrontar-se a la serp. El cérvol de Santa Fe de Calonge, com veiem, no apareix representat ni bevent d'un broll d'aigua ni enfrontant-se a la serp. Tot el contrari, apareix en actitud potser de córrer, però més aviat estàtica, a manera de retrat o de retrat o de recordatori. L'únic motiu que l'acompanya és un floró, del tipus que apareix freqüentment acompanyant decoracions vegetals en els capitells al llarg dels segles XII, XIII i XIV i que prové de repertoris classicitzants. La figura del cérvol, generalment representat amb una gran cornamenta, com al carreu de Calonge, apareix en altres conjunts d'època romànica i fit i tot anterior, però sempre dins un programa iconogràfic. Així , en trobem als portals de Vilagrassa (la Segarra) i de Santa Maria de Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt) i en un capitell de Santa Maria de l'Estany, en aquest cas inscrit dins un cercle. En pintura mural el trobem al frontal d'altar procedent de Gèsera (Aragó) i conservat al MNAC-MAC (núm. Inv. 35702) i als conjunts murals de Sant Baudel de Berlanga (formant part d'una cacera), amb una cornamenta molt similar a la cel cérvol de Calonge, i de Sant Isidor de Lleó (enfrontat i lluitant amb un altre cérvol). El relleu de Calonge, fora de qualsevol context iconogràfic que l'envolti, resulta un xic estrany. D'una banda, per la manca d'elements que ofereixin una lectura iconogràfica clara, de l'altra pel fet que el carreu on apareix treballat resulta perfectament encastat dins l'obra de l'edifici. Un exemple semblant en què apareixen dos carreus amb un animal esculpit (lleó fantàstic) es troba a Sant Llorenç d'Espinavessa (Alt Empordà); es tracta de dues peces de factura romànica, tot i que reutilitzades en un construcció posterior (segle XVIII), per tant descontextualitzades del seu entorn originari. Cercar per al relleu de Calonge una justificació de tipus simbòlic, tot seguint els textos medievals tan importants en aquesta època i tan determinants dels programes iconogràfics, resultaria un xic forçat, ja que la figura del cérvol apareix sense cap mena d'elements que ens puguin dur a una lectura temàtica. En canvi cal tenir present que l'animal ha estat representat a manera de recordatori, o de símbol d'alguna cosa, potser d'una família o un llinatge importants, potser dels Cervera, el parentiu dels quals amb els Torroja a la darreria del segle XII i primer quart del XIII és documentat. El relleu, força allunya de qualsevol esquematisme i proper a un cert naturalisme, sobretot quant a l'anatomia del cérvol respon a una manera de fer dintre ja del segle XIII, potser d ela segona meitat. | 41.7640300,1.4819400 | 373813 | 4624691 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43175-foto-08036-199-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43177 | Forn de Calç de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-mirambell | XX | L'estructura és manté en peu, però s'observa alguna esquerda. La vegetació cobreix gran part de l'estructura. | Es troba situat al límit del municipi amb el terme de Calaf. Queda al nord del camí de Calaf a Mirambell. Orientada al sud, es tracta d'una estructura de planta rectangular semisoterrada, alçada aprofitant el pendent natural del terreny. Té un alçada aproximada d'uns 10 metres, i un amplada de aproximada també de 10 metres. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i units amb morter. A la part inferior s'observa una estança amb volta de canó rebaixada que donava accés a les boques del forn. Aquestes tenen unes escales de pedra per accedir-hi. Aquest espai es trobà tancat per laterals per dos murs escalonats. A la part superior, tot i que no es pot observar per la vegetació que hi és present, hi ha la l'espai on es carregava la calç. No es poden observar altres estructures del forn degut a la vegetació. En aquest sentit, possiblement hi hauria altres boques de forn, al costat d'aquesta primera, però la vegetació no ens permet confirmar-ho. | 08036-201 | Mirambell | 41.7308200,1.5006200 | 375301 | 4620976 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43177-foto-08036-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43177-foto-08036-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43177-foto-08036-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43180 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler | XIX/XX | L'entorn es troba envaït per la vegetació. Les escales estan colgades de terra. | Es tracta d'una font de gran bellesa situada en un cap de conreu entre el nucli del Soler, i una granja situada a l'oest d'aquest. Inserida en el pendent d'un marge, la trobem envoltada de vegetació. Es tracta d'una font excavada al subsòl, d'on posteriorment es van alçar els murs laterals de pedra fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Cobreix la font una volta de canó que descendeix des del nivell de l'accés fins al brollador de l'aigua. Per tal de reforçar la coberta i l'estructura es va construir un mur de suport que assentava la construcció en l'estructura del marge. S'accedeix al seu interior per unes escales de pedra, que actualment estan cobertes de vegetació. | 08036-204 | El Soler | 41.7483300,1.4611900 | 372057 | 4622978 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42979 | Cal Vivenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vivenda | XIX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Edifici de planta rectangular pràcticament en ruïnes. Es poden observar quatre cossos ben delimitats que formaven part de l'habitatge. Tenia planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que resten dempeus fets amb petits carreus irregulars de pedra, estan disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a dues vessants (sud-oest i nord-est). La façana d'ingrés es trobava orientada al sud-est, i està pràcticament desapareguda. Hi havia un altre accés a la façana posterior que donava a la planta de pis. Uns quaranta metres al sud-est hi trobem una petita edificació vinculada a la casa, també en ruïnes. | 08036-3 | Cal Vivenda. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta edificació possiblement es remunta al segle XIX. Al primer terç del segle XX va acollir famílies provinents d'Andalusia que van venir a treballar a les mines que hi havia al municipi. A mitjans del segle XX, a Cal Vivenda ja no hi habita ningú i comença el seu abandonament fins a dia d'avui. | 41.7509200,1.4805600 | 373672 | 4623237 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42982 | Forn de Calç de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-roca | MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | La part superior no es conserva, i la paret davantera està començant a perdre part de la pedra. | Forn situat al costat d'un camí, on aprofita el desnivell d'aquest per a la seva ubicació. La cambra de combustió és de planta quadrada i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra irregular disposada horitzontalment i lligada amb fang. La boca està constituïda per una obertura d'arc apuntat pedra. L'interior es troba cobert de vegetació i deixalles. Cal esmentar que part del forn, ja es troba colgat en el terreny, i la boca s'està començant a cobrir de terra. | 08036-6 | Calonge de Segarra | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. | 41.7566100,1.4855900 | 374102 | 4623862 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la masia de la Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 42988 | Castell de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calonge | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII-XVII | L'estat de conservació és deficient. Pràcticament les estructures estan ensorrades i el procés de degradació és permanent. | <p>El Castell de Calonge, està situat a la part alta d'un turó molt a prop del petit nucli de Calonge. Actualment està força ruïnós. No obstant, en resten alguns punts que podem distingir. Destaquem una estança, de la més ben conservada, de planta rectangular amb dues portes d'accés. Situada al sector sud-est, coberta amb una volta de canó i il·luminada amb dues espitlleres orientades a la cara est. Aquestes estructures són construïdes amb uns murs exteriors irregulars, tot al contrari dels murs interiors, dels quals estan més ben treballats i col·locats en filades horitzontals. Al final d'aquesta sala hi ha una escala que descendeix al subsòl però que ara està tapada. A prop d'aquesta, hi ha una cisterna d'uns dos metres de diàmetre, avui coberta per la vegetació. Al sector oest s'hi troben les restes del basament d'una torre circular de defensa, al voltant del qual s'articularia el castell. Aquestes restes, corresponen a la part més antiga de tot el conjunt. Construïda amb un parament de carreus irregulars, però amb una disposició en filades horitzontals. Pel que fa a la resta, només queden en peu unes poques estructures, molt malmeses, que formen part d'altres dependències del conjunt del castell.</p> | 08036-12 | Calonge de Segarra | <p>Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de l'any 1010, en què el bisbe de Vic, Arnulf, germà del vescomte d'Osona-Cardona, morí en l'esmentat castell com a conseqüència de les ferides rebudes en l'expedició dels catalans a la Còrdova musulmana. A partir d'aquest moment el castell de Calonge de Segarra restarà sempre vinculat als vescomtes de Cardona. Així, en el testament sagramental datat l'any 1042- del bisbe Eriball, germà del vescomte Folc, apareix l'esmentat castell com una de les deixes que el citat bisbe fa al seu fill Folc. Amb tot, la castlania era posseïda per una nissaga cognomenada de Calonge com a feudataris dels Cardona. Al segle XII la propietat roman encara en poder dels Cardona. El 1156 Ramon de Cardona era el senyor, entre d'altres castells, del de Calonge. Aquest Ramon de Cardona en testar deixà aquesta fortalesa, juntament amb la de Fals, a la seva germana Dolça. Desconeixem el traspàs del domini de la propietat, però a la fi del segle XII l'esmentat castell restava en poder de la família Torroja, segons que consta en el testament de Ramon de Torroja, marit de Gaia de Cervera, datat l'any 1196. En aquest document Ramon de Torroja llegà l'esmentat castell de Calonge al seu fill Hug. Tot i això, aquesta propietat retornarà al patrimoni dels Cardona. Agnès, néta de Ramon de Torroja i hereva del seu oncle Hug, es casarà el 1217 amb Ramon Folc, amb la qual cosa el castell de Calonge passà al patrimoni dels Cardona. El 1220 Bernat de Cardona cedí a Pere Puigferner i a la seva filla Beatriu la quarta part i el delme del castell de Calonge. Al segle XIV el castell de Calonge passà a formar part del comtat de Cardona, creat el 1375. Vers el 1391 n'era el seu castlà Ramon de Fontanet. Els Nuix seran carlans fins a l'extinció de les senyories (XIX), però malgrat deixar de ser carlans continuaran posseint la propietat del Castell (castell i terres) com a plens propietaris fins a principis del XX. A principis del segle XX els Vila (àlies Brinco) compren als Nuix de Cervera el castell i les seves terres. Donat que el casalot del castell era desavinent i devia estar vellet, van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del castell, igual que uns anys més tard també se n'aprofità per construir la pallissa de Suau, motiu pel qual ha arribat tan malmès als nostres dies.</p> | 41.7642700,1.4808300 | 373721 | 4624719 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 42990 | La Rectoria de Calonge. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-calonge | XVIII | L'estat de conservació és millorable. Tot i això l'ala est es troba en un estat de conservació deficient, i la coberta s'està començant a ensorrar. Les edificacions annexes, algunes d'elles s'estan ensorrant. | Edifici annex a la Església de Santa Fe, i que tenia funcions de rectoria d'aquesta. Consta de dos cossos que formen una 'L', essent possiblement el de més a l'oest el primitiu, i el de l'est una ampliació d'aquest. El cos principal consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria, deixant les cantoneres i les obertures als carreus ben escairats. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. L'accés original es situava a la planta baixa de la façana sud, amb una entrada amb brancals i llinda de pedra amb arc escarser. A la dovella central hi trobem la data de 1775. Aquesta entrada es troba a l'interior d'una galeria porxada amb dues obertures amb arc de mig punt amb maons, i una tercera que finalitza al cos adjunt. A la planta de pis, es torna a repetir la seqüència de la galeria porxada, però en aquest cas amb arcs escarsers. Per accedir aquesta espai, hi ha tres entrades amb brancals i llinda de pedra. L'accés actual el trobem a la façana nord, en una petita entrada a la planta de pis. El cos annexat per la façana est, consta també de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria, deixant les cantoneres i les obertures als carreus ben escairats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Cal esmentar que aquest cos es troba en un estat de conservació deficient. A la façana oest, on hi ha havia l'accés, hi trobem una gran entrada que dona a un porxo tancat amb una gran entrada amb arc de mig punt. A la part inferior hi trobem estances que van ser aprofitades posteriorment per resguard el bestiar. Les plantes superior van ser utilitzades com a dependències de la rectoria. Cal destacar a la façana est, un gran contrafort que servia per contrarestar el desnivell del terreny. | 08036-14 | La Rectoria de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | L'edifici de la Rectoria possiblement és l'ampliació d'un edifici primitiu associat a l'Església de Santa Fe. Aquesta ampliació fou al segle XVIII, entre 1765 i 1775, essent rector Mn. Josep Calvaria. | 41.7640000,1.4822600 | 373839 | 4624687 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42995 | Teuleria de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-mas | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura el seu estat de conservació és deficient. El forn ha perdut ha perdut part de les parets, i un arbre hi ha crescut al seu interior. De les boques del forn sobresurt part de l'enderroc del forn. | Es tracta d'una antiga teuleria situada entre Cal Mas, i els molins d'aquesta casa. És de dimensions mitjanes, i es conserven dos cossos ben diferenciats. De planta rectangular, està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular. El primer cos visible és una estança amb volta de canó on a l'interior es poden observar les dues boques del forn d'arc rebaixat. A la part superior hi trobem el forn, on no es conserva l'estructura exterior. | 08036-19 | Calonge de Segarra | Segurament esta vinculada amb la masia de Cal Mas, i els dos molins que es troben situats als seu entorn. El fet que les dates que trobem a les llindes de Cal Mas i el molins siguin contemporànies ens indica que possiblement a mitjans del segle XVIII amb les construccions dels molins o de Cal Mas fos necessària la disponibilitat de teules, fet que hauria portat a la construcció d'aquesta teuleria. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.7592600,1.4807100 | 373701 | 4624163 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42996 | Molí de Baix de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-cal-mas | XVIII | La major part del molí s'ha ensorrat, exceptuant la sala de moldre i l'entrada. | El molí de baix està situat al nord de la Masia de Cal Mas, adaptat al desnivell del terreny. Actualment es conserva alguns murs de carreus irregulars molt malmesos, coberts de vegetació. La porta d'ingrés està situada al nord-oest i construïda amb un arc carpanell amb brancals de pedra i amb una clau de dovella on hi ha gravat 'JOSEP MAS MS ME FECIT 1781'. Cal destacar la nau molinera de volta apuntada en perfectes condicions, malgrat avui en dia s'utilitza com a magatzem. A la part superior de l'edifici s'intueix la bassa, malgrat la vegetació i la terra l'emmascaren, així com algunes parets d'aquesta. | 08036-20 | Calonge de Segarra | Aquest molí possiblement fou construït al mateix temps que el molí de dalt. La data de 1781 que trobem a la dovella central de l'entrada del molí coincideix quasi amb un document on el duc de Cardona i Medinaceli, Lluís Fernández de Córdoba Figueroa, va atorgar al pagès Josep Mas de la Ribera, l'establiment d'un molí fariner, amb el pagament de cinc lliures d'entrada i un sou de cens anual. El Molí de Dalt, presenta una inscripció de 1783 en la llinda de l'entrada. Aquest molí possiblement es construí al poc temps de fer el Molí de Baix, com a necessitat d'augmentar la producció, aprofitant d'aquesta manera la mateixa aigua que feia servir el Molí de Baix. | 41.7590100,1.4809400 | 373720 | 4624135 | 1781 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42997 | Molí de Dalt de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-mas | XVIII | Solament conserva els murs. Les estructures interiors i la coberta han desparegut. La bassa actualment forma part d'un camp de conreu. | El molí de dalt són les restes d'un antic i enrunat molí fariner situat al nord d'una pendent, aprofitant un rebaix practicat en la roca, molt proper a la Masia de Cal Mas. En queden dempeus alguns trams de les parets, molt cobertes per la vegetació, i que delimiten un edifici de planta rectangular. Els forats de les bigues i les finestres existents a la façana sud evidencien una planta baixa més dos pisos d'alçada. Aquests murs són fets amb carreus irregulars obrats en filada horitzontal units amb argamassa. La porta i les finestres tenen les llindes, brancals i ampits de pedra amb motllures simples. A la façana d'ingrés, orientada al nord-oest, cal destacar-hi una llinda amb la data 1783. La coberta ja ha desaparegut, però devia ser a dos aiguavessos per la mateixa cadència de les parets. Pel que fa a l'interior de l'edifici, a la planta baixa s'hi conserva dues moles. La part est hi trobaríem el cacau, per on sortiria l'aigua, i la bassa, de grans dimensions, actualment convertida en un camp de conreu. La bassa, està situada una feixa per sobre d'on hi ha la casa del molí. D'aquesta només es conserva un petit tram de mur. Davant de la façana sud, encara es pot observar la canalització que conduïa l'aigua sobrant cap al molí fariner de baix. | 08036-21 | Calonge de Segarra | Aquest molí es contemporani al Molí de Baix. La data de 1783 que trobem a la llinda de l'entrada del molí coincideix amb la data d'un document on el duc de Cardona i Medinaceli, Lluís Fernández de Córdoba Figueroa, va atorgar al pagès Josep Mas de la Ribera, l'establiment d'un molí fariner, amb el pagament de cinc lliures d'entrada i un sou de cens anual. El Molí de Baix presenta una inscripció de 1781 en la dovella central de l'entrada. Aquest molí possiblement es construí al poc temps de fer el Molí de Baix, com a necessitat d'augmentar la producció, aprofitant d'aquesta manera la mateixa aigua que feia servir el Molí de Baix. | 41.7586400,1.4817400 | 373786 | 4624093 | 1783 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43004 | Torremitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torremitja | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. No conserva la coberta i les plantes de pis s'han ensorrat. | Edifici de grans dimensions en estat ruïnós. S'observen diverses construccions annexes també en estat de ruïna. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que constava de planta baixa, planta de pis i golfes (actualment ensorrades). Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar, sobretot en la façana principal que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants(est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situava al sud, i presenta una entrada amb arc adovellat de mig punt, amb carreus de pedra verticals ben treballats. La porta de fusta, té incisa la data de 1861. A la resta de la façana hi trobem diverses finestres senzilles. A la façana est, no hi ha elements destacables, exceptuant un contrafort en un extrem, i una edificació adjunta posterior, que donava accés a unes altres dependències de la casa. A la façana nord, s'observa que les heures ocupen gran part de la façana. En un extrem d'aquesta, hi ha una obertura a la façana, on hi ha unes escales, que segurament donaven accés a la planta de pis de l'edifici. Des de dalt de les escales, es pot observar l'interior de l'edifici, on es pot veure que les plantes superiors s'han ensorrat. Cal esmentar, que a la planta baixa, entre la runa, es pot apreciar una arc apuntat. A la façana oest, cal destacar-hi un contrafort. Davant de la façana sud, hi ha una edificació de planta quadrada, també en ruïnes, que tenia usos agrícoles i ramaders. Uns 20 metres al nord, hi trobem una edificació que s'ha restaurat, i que s'utilitza pel bestiar. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-28 | Torremitja. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. Des del XVI trobem diverses famílies que l'habiten (Santdiumenge, Vidal), però no queda clar si són propietaris, masovers, moliners, etc. El 1726 pertany al Doctor don Ignasi Castellet, segurament avantpassat dels actuals propietaris, que resideixen a la rodalia de Vic. | 41.7742200,1.4934100 | 374786 | 4625805 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43005 | Molí del Torremitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-torremitja | XVIII | L'estat de conservació és deficient. Solament conserva la sala de moldre. La resta d'estructures han desaparegut. | El molí fariner de Torremitja, està situat prop de la masia que li dóna nom, mig enderrocada, just al sud. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions en runes, parcialment cobert de vegetació, del que es conserva alguns murs de l'edifici. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular. Cal destacar, l'obertura que dóna a una sala coberta en volta de pedra treballada de forma d'arc apuntat, on es conserva l'espai que ocupava la mola. La bassa es troba a la part sud-est, adossada al molí, on es poden veure part dels murs d'aquesta, que ens delimita l'espai que ocupava. No obstant, avui en dia està totalment coberta de terra. | 08036-29 | Calonge de Segarra | Aquest molí estava vinculat a la masia de Torremitja. Possiblment és posterior a la casa, essent el segle de construcció el segle XVIII (com altres molins de l'entorn). | 41.7738400,1.4932600 | 374773 | 4625764 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/