Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43028 | Alzinar de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-la-sala | A l'entorn de la Masia de la Sala i la carretera N-141 hi trobem un gran nombre d'alzines. Cal destacar-hi sobretot la que es troba a tocar de la casa. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de més de 2 metres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. | 08036-52 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7234300,1.4710700 | 372829 | 4620199 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 43091 | Brolladors de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors-de-cal-vima | No s'observa cap estructura ni cavitat per on sortia l'aigua. | Situat entre el pou de Cal Vima i el Torrent Trivolbí, hi ha el que s'anomena com els brolladors de Cal Vima. Actualment només s'hi observa camp de conreu, i no hi ha cap estructura. | 08036-115 | Dusfort | La gent de l'entorn sempre ha conegut aquest espai. S'explica que fa molts anys d'aquest punt sortia aigua de l'interior del sòl, i sobretot els dies que havia plogut el volum d'aigua era força important. Actualment no hi brolla l'aigua. | 41.7522600,1.4876900 | 374268 | 4623376 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43091-foto-08036-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43091-foto-08036-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | És també conegut com els Bullidors de Cal Vima. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43186 | Costumari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari | AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. I, pàg 238. AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. V, pàg 626. | Ja no es realitzen. | Al Costumari Català realitzat per Joan Amades, s'hi recullen dues tradicions de Calonge de Segarra. La primera és recull a la pàgina 238 del Volum I que tracta sobre tradicions que es realitzen a l'hivern. Aquesta referida a la data de Sants Innocents, Diu lo següent: 'A Calonge de Segarra elegien un rei dels fadrins que anava tot vestit d'oripell i portava corona. Assumia tota l'autoritat de la població i tothom havia d'obeir-lo. Imposava diferents tributs que destinava al culte del sant patró i a una fontada de la fadrinalla' El següent recull el trobem a la pàgina 626 del volum V. Tracta sobre el dia de Tots Sants, i diu lo següent: 'En havent sopat, totes les famílies de Calonge de Segarra acudien a l'església i portaven una grossa coca amb una candeleta encesa a cada cap. Després de la funció religiosa i al punt de la mitjanit, el sacerdot beneïa les coques. Aleshores organitzaven com una processó integrada per tot el poble presidit pel sacerdot. La comitiva s'encaminava vers el cementiri, separat de la parròquia. Cada família s'asseia damunt de la seva fossa i es menjava la coca entre tots els familiars'. | 08036-210 | Calonge de Segarra | Aquestes tradicions actualment ja no es realitzen. | 41.7392400,1.4952700 | 374873 | 4621919 | 08036 | Calonge de Segarra | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 43187 | Jaciment de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-dusfort | <p>ANADÓN, P.; CABRERA, L.; COLLDEFORNS, B.; SAEZ, A. (1989) “Los sistemas lacustres del Eoceno superior y Oligoceno del sectororiental de la Cuenca del Ebro”. ACTA GEOL. HISP. SÁEZ, A. (1987). Estratigrafía y sedimentología de las formaciones lacustres del tránsito Eoceno-Oligoceno del NE de la Cuenca del Ebro. VIDAL, A. (2013). Fitxa del jaciment de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic, d' edat Oligocè i format per margues i calcàries amb nivells de guixos i lignits, i segons A. Vidal (2013) es troba dins de la Formació Lignits de Calaf (Sáez 1987), i seria un dels nivells de calcàries terrígenes (Sáez 1987) . La proximitat de nivells de lignits al jaciment reforça la seva pertinença a la Formació Lignits de Calaf, com també ho fa la riquesa paleontològica de vertebrats. Sáez (1987) descriu la següent associació faunística per la Formació Lignits de Calaf: Theridomys calafensis Bransatoglis n. sp. Gliravus fordi Blainvillimiys cf. langei Eucricetodon atavus Elfomys medius Bothriodon aymardi Diplobune minor Pheratherium frequens Plagiolophus sp. Ephelcomenus ? sp.El paleoambient seria de clima humit, llacs somers sense influència evaporítica i amb desenvolupament de turberes en les zones marginals (Sáez 1987).</p> | 08036-211 | Dusfort | <p>Jaciment descobert pel Sr. Vicenç Sugranyes, de la fàbrica de ceràmica SUGRAÑES GRES CATALAN, S.A., que amb posterioritat a l'excavació i retirada d'una capa de 3 m d'argiles en la vessant oest del Tossal de Gassó, dins de la finca de la fàbrica, troba abundants restes òssies de macrovertebrats. La seva filla dóna avís de la troballa, arrel de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, a la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que traslladen al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la DGABMP del D. Cultura de la Generalitat. En el curs de la visita es localitzen fàcilment diversos ossos i peces dentàries de macrovertebrats.</p> | 41.7360800,1.4907400 | 374490 | 4621575 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Altres noms TOSSAL DEL GASSÓ | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 43190 | Rellotge de Sol de Santa Fe de Calonge II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-fe-de-calonge-ii | L'estat de conservació és dolent. Les numeracions quasi no s'observen. | En la cantonera entre el portal d'accés de ponent i el de migdia, hi trobem un carreu a mitja alçada on hi aquest rellotge de sol. És semicircular sobre un marc rectangular ( el carreu), cisellat en la pedra, orientació sud, marques horàries a les hores amb numeració aràbiga. Possiblement sigui un carreu reaprofitat d'un altre indret. | 08036-214 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Es desconeix quan es va realitzar. | 41.7640100,1.4817700 | 373799 | 4624689 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43190-foto-08036-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43190-foto-08036-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 43156 | Retaule de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-sebastia | XVIII | Parts que hi manquen:- fragment de la part superior afectada per l'obertura ( o modificació) d'una finestra- part inferior de la pintura, eliminada.- brutícia en les teles- desgast general | <p>Pintura mural que representa una grossa capella absidial, pintada sobre una paret llisa i plana, i centrada per una fornícula petita excavada al mur. La pintura reprodueix dos pilars estriats per banda, que sostenen un fris llis, amb faixa de mènsules i cornisa, a partir de la qual arrenca la fictícia hemisfera apetxinada. Per ajustar el dibuix a l'espai real s'ha omplert l'espai entre els pilars i la paret de roleus, pàmpols i flors, i l'espai entre el sostre i la petxina pintada amb gerros i flors. A banda i banda de la fornícula real trobem enganxades dues teles, clavades amb claus, amb les pintures de Sant Antoni de Pàdua i Sant Miquel dels Sants, pintures que sobrepassen els límits de la tela, essent part del seu nimbe pintat a la paret. Sota les teles és blanc.</p> | 08036-180 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1793 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43156-foto-08036-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43156-foto-08036-180-3.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Inscripcions: En la cornisa pintada trobem la data : ' 1793 ' o '1795' | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43157 | Retaule del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-sant-crist | XVIII | Ha estat restaurat. | <p>Retaule del calvari, format per 3 parts diferenciades : un marc de fusta, amb pilastres, columnes i cornises; un fons de fusta, amb Sant Joan i la Verge pintats, mirant al centre; i un Sant Crist de processó, de talla, penjat al centre de la pintura. El marc s'inicia amb bancal de pilastres amb relleus florals, sobre el qual s'aixequen unes columnes marbrejades, amb garlandes penjades i capitells daurats, que sostenen la cornisa. Aquesta és formada per un fris llis, formant uns plafons amb la data pintada, sobre el qual se sosté una ampla faixa motllurada creixent, amb vetejats vermells i blaus, de forma corba en la part central. Una cresteria sobredaurada de roses flanqueja el medalló central coronador, avui desaparegut. L'interior de dit marc és ocupat per una pintura sobre taula, amb el terç inferior pintat tot blau (devia ser el lloc de l'altar). La taula és formada per un seguit de posts emmetxades, i pren fondària formant una planta en forma de ' c ' poligonal. Centren la pintura les figures de la verge - vestit vermell, mantell blau, mantellina beige i corona reial amb nimbe de raigs daurada - suplicant i plorosa, i de Sant Joan - mantell vermell, vestit verd, nimbe daurat - suplicant amb les mans al pit. Sobre la verge, el sol resplandent, i la lluna es posa sobre Sant Joan. L'escena es desenvolupa de nit, al camp, amb dues masies, arbres i un curiós poble emmurallat amb cases porxades i torres rodones emmerletades coronades per llargues astes a segon terme; a tercer terme, muntanyes pelades, i un cel amb estrelles i núvols en últim pla. El sant crist de processó, despenjable, que avui centra dita escena és modern, sense rellevància artística. És més gros que l'original.</p> | 08036-181 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1793 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43157-41394-foto-08023-348-31.jpg | Física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 96 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43155 | Retaule Major de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-sant-pere | XVII | Ha estat restaurat. | <p>L'estructura del retaule segueix l'esquema tradicional dels retaules barrocs del segle XVII. Consta de cinc carrers verticals, tres de principals i dos de secundaris, separats per columnes, tres cossos coronats per frontons i un àtic. Al pedestal, amb la mesa de l'altar al centre, trobem les figures de Sant Pere i Sant Pau, ambdós esculpits a les portes que duen a la sagristia. Cal lamentar la pèrdua de les cinc imatges centrals del retaule les talles actuals són modernes- així com també els quatre apòstols que els acompanyaven. Als carrers laterals es presenten les escenes més significatives de la vida de Sant Pere a través de quatre grans plafons. Al registre superior del carrer lateral esquerra es representa l'aparició de Jesús a Sant Pere quan aquest fuig de la ciutat de Roma per escapar-se de la mort, tradició coneguda amb la petició de Jesús a Sant Pere Quo vadis?. El segon plafó, situat al registre inferior del mateix carrer, ens mostra l'escena en la qual Jesús entrega les claus del cel a sant Pere en presència dels apòstols. Al carrer lateral dret hi ha dues escenes narratives més. Al registre superior d'aquest carrer trobem el plafó que representa el martiri de Sant Pere quan aquest és crucificat cap per avall. Al registre inferior del carrer lateral dret es mostra l'escena de la vocació de sant Pere, sobre un fons de mar en onades i Pere agenollat davant Jesús darrera l'atenta mirada de dos personatges embarcats que podrien ser els apòstols Jaume i Joan. Als carrers centrals trobem dos petits plafons situats als braços del sagrari. El plafó de l'esquerra representa l'Epifania i el de la dreta exposa les figures de dos sants patrons advocats contra la pesta molt populars: Sant Sebastià i Sant Roc, amb el gos, acompanyats d'un àngel. Aquests dos plafons coronen dues fornícules, la de la dreta conté una talla de Sant Antoni Abad i la de l'esquerra una de Sant Isidre, ambdues afegides posteriorment. Al carrer central es mostra una talla també no originària del retaule del sant que dóna nom i és dedicat el retaule, Sant Pere. Al registre superior del mateix carrer es representa l'escena del Calvari i, coronant el retaule, hi ha la figura del Pare etern que culmina i presideix el retaule amb la mà esquerra subjectant la bola del món, mentre que amb la mà dreta beneeix l'assemblea. L'estructura del retaule és típicament barroca; es tracta d'una construcció de fusta ricament tallada i recoberta d'una capa de guix i cola daurada i policromada. En alguns elements decoratius, com ara els vestits, es pot apreciar la tècnica tan característica de l'època de l'estofat. Aquesta consisteix en aplicar una capa de pa d'or sobre la qual es pinten motius decoratius o s'aplica un color llis que un cop sec es dibuixa, tot rascant la pintura, per fer aparèixer de nou l'or de la base.</p> | 08036-179 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | <p>El retaule major de Sant Pere de l'Arç és tot una troballa d'art barroc força ben conservat a l'Anoia. El retaule, obra de l'escultor Josep Ribera i de l'escultor Gregori Ferrer, ambdós de Cardona, va ser construït i plantat primer a Sant Pere de Matamargó, el 1642, segons la data que duu un dels dos medallons ovals situat al cimal concretament el del carrer lateral dret. El 1793, any de moviments a Sant Pere de Matamargó, el mateix retaule va ser traslladat a l'església parroquial de Sant Pere de l'Arç, segons també testimonien les xifres d'una data inscrita a cada una de les columnes que separen els carrers centrals. La parròquia de Sant Pere de l'Arç va comprar el retaule per 200 lliures</p> | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1642 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43155-foto-08036-179-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Josep Ribera.Taller de Cardona | Hi trobem les següents inscripcions: - en les cumbreres que encapçalen els carrers laterals trobem les inscripcions: ' AÑ ', al carrer esquerre ' 1642 ' al carrer dret. En les bases de les 4 columnes centrals del primer registre trobem la Data ' 1793 ', un número a cada columna. | 96|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||
| 42987 | Santa Fe de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe-de-calonge | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII--XVIII | Els elements exteriors es troben en un bon estat de conservació. A l'interior però, es poden observar algunes deficiències sobretot en les pintures de les capelles. La humitat puja pels murs de l'església fruit de la capil·laritat, i s'observa que les parts inferiors són les més afectades. Aquesta ha afectat no solament la capa pictòrica sinó també l'estuc. | L'església està situada al bell mig del petit nucli de Calonge, als peus de l'enrunat castell. El temple, es manté en un bon estat de conservació. Les seves notables dimensions corresponen a l'estil romànic tardà, tot i les seves variacions i reformes d'època moderna. Pel que fa a la seva arquitectura, és de planta de creu llatina, d'una sola nau orientada cap a llevant. A la capçalera hi trobem un absis quadrangular flanquejat per dues absidioles semicirculars més baixes. El transsepte i la nau principal estan coberts amb volta de canó. La nau estava il·luminada per dues finestres, a la façana sud, actualment tapiades. A l'interior, ressalta l'ornamentació: els motius florals i les decoracions de les voltes. A més, del recobriment d'algunes capelles de relleus aplicats de guix i de retaules d'estil barroc. Malgrat les reformes, l'edificació encara conserva trets originaris del romànic tardà així com una pica baptismal, o com alguna tapa sepulcral amb l'escut dels Castellolí. En aquestes noves reformes, es va aixecar un mur de separació de l'absis principal per allotjar-hi la sagristia. Avui en dia, ja no hi ha indicis d'aquesta. Respecte a la part exterior, els murs són obrats amb carreus de mides mitjanes i ben treballats. Al braç sud del transsepte es troba un curiós carreu esculpit amb la figura del cérvol i un floró, a més d'un altre carreu esculpit d'un rellotge de sol. Cal destacar també, la construcció d'una torre del campanar, de planta hexagonal, aixecada probablement durant el segle XVIII. La teulada és a doble vessant a dues aigües de teula àrab. A més a més, damunt del frontis encapçala una estela funerària antropomorfa. L'accés al temple es realitza per dues portes. Una d'elles, orientada al sud, data del 1765 a l'arc adovellat. Mentre que, el portal romànic, situat a ponent, conserva una arquivolta. | 08036-11 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Calonge. Inicialment exercí les funcions parroquials del terme del castell, les quals encara exerceix en l'actualitat. Aquesta església fou donada pels senyors del castell, els vescomtes de Cardona, a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. El castell de Calonge és documentat per primer cop l'any 1010 en el testament del bisbe Arnulf de Vic, membre de la família vescomtal cardonina. El testador deixà la meitat del seu castell de Calonge als seus nebots, els fills del vescomte Ramon. La primera notícia de l'església es troba en l'acta de consagració de l'església de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, realitzada el 1040, en la qual consta que entre les possessions de la canònica hi havia l'església de Calonge. Les funcions parroquials es troben confirmades en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on consta la parròquia de Calonge. Mentre que l'advocació de l'església no es comprova fins a l'any 1098, en què Arnau Oliba vengué a Ramon, sacre custodi de Sant Vicenç de Cardona, una peça de terra plantada de vinya, que Enric havia deixat a Santa Fe de Calonge per la seva ànima. L'any següent, Ramon i Bernat, fills de Rotuland, donaren a Santa Maria de Solsona la seva dominicatura que tenien al castell de Calonge, excepte el mas Sala, que era de Santa Fe. La vinculació amb la canònica de Sant Vincenç de Cardona es confirma en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1154, en la qual constava que l'església de Santa Fe de Calonge amb les seves capelles eren una possessió de la canònica de Sant Vincenç de Cardona. En l'actualitat encara té culte i continua exercint les seves funcions parroquials. | 41.7641000,1.4819500 | 373814 | 4624699 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-3.jpg | Legal | Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 96|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43026 | Forns del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-nadal | XX | Tot i que les estrucutures de tots els elements es conserven, l'estat d'abandó que pateixen totes les construccions fa que el seu estat de conservació empitjori cada any. | Situada en el camí del Soler que portava a Cal Subirana, es troba la Mina del Torrent de Conill, avui en dia ja abandonada. Aquesta destaca per les seves dimensions, amb una paret vertical de més de 20 metres d'alçada i uns 40 metres de llarg aproximadament. El mur està fet amb carreus de diversos tamanys, predominant els de gran tamany a la part central. Es troben disposats en la seva majoria en filades horitzontals, però també verticals. A la part inferior, s'hi observen 8 boques de mina, amb arcs rebaixats fets amb rajols i a l'interior una volta de canó rebaixada. Actualment l'interior d'aquestes boques de mina estan tapiades. Davant de les boques és va fer un talús de pedra d'uns 3 metres d'ample. A l'altre costat del camí, hi trobem una boca de mina excavada a la paret amb volta de canó de rajol. Al seu costat una edificació de planta rectangular on es treballava i transformava el material obtingut de la mina. En un nivell superior de la paret, hi trobem una gran esplanada on es pot observar des de l'alçada el nivell descrit anteriorment. En aquest espai hi trobem un altra construcció que servia per a la transformació del material obtingut. Finalment, resseguint el camí de davant de la paret, on hi havia les boques de la mina, trobem un gran espai obert fruit de l'extracció dels materials. Possiblement en aquest espai hi havia el camí que portava a la masia de Cal Subirana. L'aflorament era un nivell de calcàries de 10-15 metres, intercalades entre margues blaves. Eren capes planoparal·lales que mostren un cabussament: 272/30 i 284/24. L'entorn es caracteritza per boscos i el torrent de Conill. | 08036-50 | El Soler | 41.7499600,1.4708200 | 372861 | 4623145 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43026-foto-08036-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43026-foto-08036-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | A l'inventari de les mineralitzacions situades a la comarca de l ́Alta Segarra. Consta com a Torrent de Conill. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43054 | Mina de Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-frare | XIX/XX | La part inicial es conserva en bon estat. Més cap a l'interior es comença a observa l'enderroc. | Antiga mina de carbó integrada a la muntanya. S'observa la bocamina, formada per una gran obertura feta amb volta de canó amb carreus irregulars de pedra lligats amb morter. Els primer vint metres es troben en bon estat de conservació. Més endavant ja es comença a observar l'enderroc. Es troba situada en una zona de bosc amb vegetació que ha crescut al seu voltant. | 08036-78 | Sant Pere de l'Arç | Aquesta mina estava associada a les explotaciones mineres que a finals del segle XIX s'escamparen per la zona. | 41.7571700,1.5241200 | 377306 | 4623868 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43054-foto-08036-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43054-foto-08036-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Frare | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43055 | Font de Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-frare | XIX/XX | Font de petites dimensions excavada al terreny, ubicada al marge del camí.Amb murs laterals de carreus de pedra coberta amb una llinda de pedra. Actualment l'aigua no és potable i es troba tancada amb una porta de metàl·lica. Aquesta font desguassa uns metres més enllà en una petita bassa realitzada en pedra que s'endevina entre els matolls. Presenta bon estat de conservació. | 08036-79 | Sant Pere de l'Arç | 41.7574200,1.5178100 | 376782 | 4623905 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43055-foto-08036-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43055-foto-08036-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43095 | Mina de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-vima | XX | Es troben tapiades les dues obertures de la mina. Un edifici que hi havia es va enderrocar per ampliar el camp de conreu. | Pel camí que baixa direcció sud des de Cal Vima, s'arriba una explotació minera ja en desús. Actualment hi ha dues boques de mina, i un edifici fet de maons que no va arribar a finalitzar-se. La primera boca de la mina, es situa als peus de l'edifici, a una part inferior de la façana oest. Es tracta d'una obertura a la roca que actualment es troba tapiada. S'havia habilitat a la sortida de la boca un pas franquejat per dos murs de formigó. L'altra boca de mina és situa al nord-est de l'edifici, i com l'anterior també es troba tapiada. Cal esmentar que aquest indret ha estat força transformat els darrers anys, convertint-se en una camp de conreu, i es possible que s'hagin perdut algunes estructures, com seria el cas d'un edifici que hi havia al nord de l'edifici que resta dempeus. El camí que baixava de Cal Vima i portava a Dusfort també ha desaparegut amb el camp de conreu. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-119 | Dusfort | 41.7475500,1.4932000 | 374717 | 4622845 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43095-foto-08036-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43095-foto-08036-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Vima | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43176 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-calonge-de-segarra | XX | El fons de l'Ajuntament de Calonge de Segarra està format pel conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions. Tots els documents del fons són de titularitat pública i, per tant estan sotmesos a la normativa d'avaluació, sobre la base de la qual se'n determina la conservació, per raó cultural, informatiu o jurídic, o bé l'eliminació. La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent. La documentació és reproduïble, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Es troba situat a l'edifici de Ràdio Altiplà del nucli de Dusfort. | 08036-200 | Radio Altiplà. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | L'Ajuntament de Calonge de Segarra és la corporació pública que governa els interessos del municipi de Calonge de Segarra. Aquest municipi (comarca de l'Anoia, altiplà de Calaf), derivat de la corresponent jurisdicció territorial d'Antic Règim va concretar el seu funcionament dins l'estat modern en les primeres dè cades del segle XIX. Comprèn els agregats de Mirabell, Aleny, Dusfort, el Soler i Sant Pesselaç. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici de Radio Altiplà el 2003. L'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va portar a terme l'organització del fons municipal entre els mesos de febrer a abril de 2005. El 2007, l'Ajuntament de Calonge de Segarra s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona | 41.7402400,1.4939800 | 374767 | 4622032 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43176-foto-08036-200-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Núm. de registres: 492 reg. Metres lineals: 39,02 ml Codi de referència: 08036.101.00.00.00.00 | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43192 | Gres Catalán | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gres-catalan | XX | Al sud-est del nucli de Dusfort, tocant a la C-1412 es situa el complex industrial de Gres Catalán. Es caracteritza per una successió de grans naus rectangulars de gran llargada orientades d'est a oest (uns 300 metres aproximadament). Les edificacions estan alçades amb maons i amb coberta a dues vessants. Els edificis situats al sud, s'utilitzen com a oficines i exposició, i la resta com a magatzem i producció. Cal destacar-hi l'edifici de formes rectangulars i cúbiques folrat amb rajola marró que es troba a l'inici del recinte. A l'altre costat de la carretera, al costat de l'antiga bòbila, hi trobem altres dependències del complex, avui en dia en desús. | 08036-216 | Dusfort | L'any 1869 va néixer a Òdena Vicenç Sugrañes i Solé, fundador i creador de l'empresa familiar que a l'any 1971 es conegué comercialment com a Gres Catalán. No obstant, abans d'arribar a aquesta data diferents foren els episodis que l'explotació familiar hagué de superar. 50 anys abans, a l'any 1921, Vicenç Sugrañes va comprar els terrenys que tenia arrendats al preu de 2500 pts. Terrenys en què l'any 1911 havia construït un forn primitiu per coure ceràmica. En aquells moments la producció ceràmica de teules i totxanes, així com el forn de llenya, era totalment manual. Amb la mort de Vicenç Sugranyes 5 anys després, fou el seu fill, Isidre Sugrañes qui continuà la explotació familiar. Passada la Guerra Civil s'inicia un procés d'expansió de l'empresa, segurament afavorida per la reconstrucció dels estralls de la Guerra. A l'any 1942, es construeix una nova bòbila que augmenta la producció a les 30 tonelades diàries de material. Aquest augment implicà una modernització i mecanització del procés de fabricació i cocció. A l'any 1955, la mort d'Isidre Sugrañes deixà a mans dels seus tres fills, que s'encarregaren de construir una nova bòbila de tres pisos. A partir d'aquí, amb la recuperació econòmica dels anys 1960, s'inicià l'especialització de l'empresa, vivint el seu gran moment a finals dels anys 90 del segle XX i principis del s. XXI amb l'expansió immobiliària del país. Amb la punxada de la bombolla immobiliària, l'empresa va entrar en una crisi l'any 2010 que ha posat en entredit la seva viabilitat futura. | 41.7395800,1.4987300 | 375161 | 4621952 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43192-foto-08036-216-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43134 | Parròquia de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parroquia-de-sant-pere-de-larc | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XI/XIX | Situada a l'entrada del nucli urbà i integrada dins l'actual cementiri. És un edifici d'origen romànic, orientat a llevant, però que al segle XVIII i XIX patí diverses reformes que modificaren la seva estructura. Presenta una planta rectangular, d'una sola nau rematada per un absis semicircular, amb decoració llombarda d'arcuacions cegues que ressegueix la part superior. Té la coberta a doble vessant, amb teula àrab, i mostra un ràfec de llosa. La porta d'ingrés, orientada a migdia, se'ns apareix amb un arc de mig punt, i a la clau de l'arc hi trobem incís 'ANO 1886'. La façana de ponent és coronada un campanar d'espadanya de dos ulls amb arc de mig punt, refet posteriorment. A l'interior de la nau, la volta fou substituïda durant el segle XVIII, disposa de quatre capelles laterals decorades totes elles, dues a cada banda. Tres de les quals són de volta de mig punt, i una amb escarser, i un cor. Cal destacar la gran riquesa del retaule barroc policromat, dedicat a Sant Pere, que presideix l'absis, realitzat el 1642, juntament amb el retaule també barroc de Sant Crist, datat del 1793; el retaule renaixentista dedicat a la Verge del Roser, del segle XVI, i una pintura barroca de Sant Sebastià. Pel que fa els murs, estan recoberts amb pintura de color blanc i gris. A més, trobem les restes d'una sepultura, que hi diu: 'HIC JACET R EP (reverendissimus) / OLIVA PB (presbiter) & (et) RE CR (rector) / PARQLIS (parroquialis) ECCLESIAE / STI (sancti) PETRI DE ARS / OBI (obitus) FUIT DIE 17 / M (mensis) MAII ANNO / ME 1721 FET (fecit) / FYTO (feyto) ANNIS / BAPTISTA / GENER'. L'edifici rep llum dels quatre costats. Així, als murs laterals de la nau hi ha dues finestres esqueixades i coronades amb arcs de mig punt adovellats, per banda. L'absis té una finestra central de notables proporcions, seguint les mateixes característiques, coronada amb una estreta arquivolta. Finalment, al mur de ponent hi ha una obertura cruciforme. L'aparell és fet amb carreus de mides irregulars, disposats en filades horitzontals. El mur de ponent, és parcialment arrebossat. | 08036-158 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta església es trobava a l'antic terme del castell de Calonge, al lloc d'Arç. Inicialment tingué condició de sufragània de la parròquia, situació que mantingué fins a l'actualitat. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, a la qual fou donada pels vescomtes de Cardona, si bé el patronat de la parròquia era exercit pel rector de Calonge. El lloc i l'església es documenten a partir de l'any 1038, quan en el testament sagramental de Rodball els marmessors donaren una peça de terra a Sant Pere de l'Arç (Sancti Petri de Arcio). La vinculació a ka canònica de Sant Vicenç de Cardona es troba en la consagració de l'església de l'any 1040, quan, entre les possessions donades pel bisbe d'Urgell i vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació, hi figurava la vila i torre d'Arç. Encara que en aquest moment no consta explícitament la possessió de l'església de Sant Pere, en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1154, per la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les propietats confirmades, s'hi troba l'església de Sant Pere de l'Arç. Aquesta església fou consagrada l'any 1147 pel bisbe Pere de Redorta a petició de l'abat de Sant Vicenç de Cardona, en la qual confirmà la dotació de l'església i la subjecció a Sant Vicenç de Cardona. La condició de parròquia no consta fins l'any 1331, en què fou visitada pel bisbe Galceran Sacosta, i a partir d'aquell moment d'adquirir la condició de parròquia, degué incorporar l'antiga parròquia d'Aleny, que desaparegué en aquell moment de la de Sant Pere de l'Arç com a sufragània, situació que es manté en l'actualitat. El patronat de la parròquia era exercit pel rector de Calonge com a record de l'antiga dependència d'aquesta parròquia. Aquesta situació es comprova l'any 1457, en què Pere de Castell, rector de la parròquia del castell de Calonge, com a patró de Sant Pere de l'Arç presentà Joan dels Arcs, prevere, al bisbe de Vic, per obtenir la rectoria de Sant Pere de l'Arç. Actualment aquesta església continua tenint culte com a parròquia de Sant Pere de l'Arç. Acta de consagració de Sant Pere de l'Arç (Sant Pesselaç) 11 de març de 1148: Pere, bisbe d'Osona, a precs de l'abat Ramon i dels canonges de Sant Vicenç de Cardona, consagra l'església de Sant Pere de l'Arç (Sant Pesselaç), situada al comtat d'Osona, al terme del castell de Calonge, i l'hi confirma la dotació. (segueix a observacions) | 41.7628700,1.5149900 | 376558 | 4624514 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43134-foto-08036-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43134-foto-08036-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43134-foto-08036-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | (continuació d'història) Sota el regnat etern del celestial sobirà de totes les coses, nostre Senyor Jesucrist, l'any mil quaranta-set de la seva Encarnació, es féu la dedicació de l'església de Sant Pere de l'Arç, que es troba al comtat d'Osona, dins el terme del castell de Calonge, on nós, Pere, bisbe d'Osona per la gràcia de Déu, juntament amb Ramon, abat, i Bernat, prepòsit de Cardona, i Guillem, sagristà, en presència de moltes persones nobles, clergues i cavallers, i d'altres nobles laics que s'aplegaren en aquest lloc el dia de la dedicació, vam fer i vam atorgar de manera unànime aquesta dotació de l'esmentada església de Sant Pere i amb aquest acte la vam dotar dels béns que té adquirits i dels que d'alguna manera pugui adquirir en el futur amb el consell i el permís de l'abat i dels clergues de Sant Vicenç. En primer lloc li donem tota la cossura dels drets senyorials de Sant Vicenç a Sant Pere i a Llobosa, però només del pa, com a regal de l'abat i dels clergues de Sant Vicenç; i la cossura de Joan, batlle de Llobosa, i dels seus fills, de tots els alous que posseeixen a Llobosa, també únicament del pa; i igualment la cossura de tots els homes que resideixen a Llobosa i de tots els homes que resideixen a Arç i a Sant Pere com a regal seu; el dia de la seva dedicació, signant-ho amb la pròpia mà, concedim i confirmem per sempre a l'esmentada església que tingui i posseeixi aquesta cossura; concedim a la mateixa església la quarta part d'una vinya que el capellà de Calonge i el seu germà Tort donaren per mitjà nostre a l'esmentada església; també la cossura de l'alou que Ramon Jover de Fortells té a Arç i la cossura de Puig Rodball que donen a l'esmentada església Pere Guillem i Ramon Camarari, homes que viuen al Puig, igualment només del pa. Totes aquestes coses tal com han estat escrites més amunt, jo, Pere, bisbe, les concedeixo i les confirmo a l'esmentada església de Sant Pere, de manera que restin per sempre sota el domini i la potestat de l'església de Sant Vicenç de Cardona tal com hi ha estat fins ara.Aquesta dedicació, dotació i confirmació ha estat feta el dia cinquè dels idus de març, l'any onzè del regnat del rei Lluís.Igualment donem i concedim a aquesta església trenta passes de cementiri, tal com és costum en totes les esglésies.Pere, bisbe d'Osona per la gràcia de Déu, ho subscriu. Ramon, abat. Signatura de Pere, prior. Signatura de Bernat, prepòsit. Signatura de Bernat de Corregó, prepòsit de Girona. Signatura de Guerau d'Argençola. Signatura de Berenguer Arnau, capellà de Fals. Signatura de Joan de Llobosa. Signatura de Guillem, fill seu. Signatura de Ramon. Signatura de Joan. Signatura de Carbonell de Llobosa. Signatura de Domènec. Signatura de Luves. Signatura de Martí, el seu germà. Signatura de Bernat de Llobosa. Signatura de Guilla d'Arç. Bernat, fill seu.Signatura de Guillem, sots-diaca, que com a rogatari ha escrit aquesta dotació i confirmació el dia i l'any abans esmentats. | 98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43171 | Arna/Balma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnabalma | No s'identifiquen les arnes | El jaciment es trobava a l'antiga carretera que anava de Calaf a Castellfollit de Riubregós, al PK 9+245, al marge esquerra de la carretera i en un indret enlairat que el nou traçat va rebaixar completament. La balma tenia 1 metre d'alçada per 1 metre de profunditat, i una visera de 3'20 d'amplada. A sota d'aquesta balma es localitzava un quadrat obert dibuixat a partir d'una sèrie de lloses clavades a terra, molt erosionades. La caixa de lloses estava reblerta per un únic nivell de sediment que no arribava als 40 cm de profunditat, sense presència de material arqueològic. El fons de la caixa de lloses el constituïa una llosa plana i el mateix terra natural. La no aparició de material arqueològic semblava molt estranya, fins que prospectant l'entorn més immediat es localitzà: a)varis llistonets de fusta corresponents a bresques. Els llistons feien 37 cm de llarg x 1 cm de gruix. B)sis estructures gairebé idèntiques a l'excavada, localitzades al llarg de 100 m. a l'est seguint la paret rocosa, amb una mitjana de separació de 15-20 cm entre cadascuna de les estructures. En resum, el jaciment excavat és una estructura que hauria servit per protegir i col·locar una arna per les abelles, que junt amb els altres 6 jaciments localitzats formaven una petita explotació d'apicultura. A més, aquests estructures se situen al llarg d'un corriol o caminet ramader encara en ús en aquells moments. Com a colofó, a uns 2 km de distància, del jaciment intervingut va aparèixer una altra arna, però aquesta encara conservava el rusc 'in-situ', fet de vímet i molt degradat per l'acció dels agents atmosfèrics. Aquesta troballa dissipava qualsevol altre dubte respecte la hipòtesi inicialment plantejada entorn de la funcionalitat d'aquestes estructures. | 08036-195 | El Soler | Durant les prospeccions prèvies a la nova carretera entre Calaf i Castellfollit de Riubregós (C14-12), es va localitzar una balma amb estructura indeterminada formada per lloses d'arenisca. A partir d'aquestes indicacions, a finals de desembre de 1999 es va procedir a l'excavació d'aquesta estructura, amb els resultats que a continuació es detallen. | 41.7372000,1.4850900 | 374022 | 4621707 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43171-foto-08036-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43171-foto-08036-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43171-foto-08036-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43173 | Fons documentals de les Parròquies de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-les-parroquies-de-calonge-de-segarra | XVI-XX | <p>El fons corresponent a l'arxiu de Santa Fe de Calonge està format per més d'un centenar de volums, amb una documentació molt rica en qualitat d'informació i variada que data des del segle XVI fins al segle XX. Cal esmentar, l'existència de sèries senceres de documentació (baptismes, matrimonis, defuncions, notarials…) des de finals del segle XVI fins la segona meitat del segle XIX. Això ens fa pensar que aquest fons havia sigut retirat de Calonge (no en sabem la data). Per la qual cosa, a la parròquia només hi restaven els darrers volums, i segurament són els que es van perdre durant la Guerra Civil. -Baptismes (1580-1856), 5 unitats documentals, paper. -Confirmacions (1829-1881), 2 unitats documentals, paper. -Matrimonis (1592-1856), 5 unitats documentals, paper. -Defuncions (1580-1856), 3 unitats documentals, paper. -Vària Sacramental (1906-1915), 2 unitats documentals, paper. -Misses, aniversaris i celebracions (1580-1869), 10 unitats documentals, paper. -Obra (1715-1930), 3 unitats documentals, paper. -Visites Pastorals (1645-s.XX), 4 unitats documentals, paper. -Consueta (1715-1940), 3 unitats documentals, paper. -Comptes i factures (1622-1800), 3 unitats documentals, paper. -Llevadors de rendes (1570-1900), 23 unitats documentals, paper. -Fundacions, Causes Pies i llegats piadosos (1593-1804), 2 unitats documentals, paper. -Correspondència (1553-1887), 1 unitat documental, paper. -Confraries (1717-1594), 2 unitats documentals, paper. -Manuals Notarials (1501-1879), 15 unitats documentals, paper. -Capítols Matrimonials (1539-1817), 4 unitats documentals, paper. -Testaments (1551-1882), 13 unitats documentals, paper. -Processos (1580-1788), 7 unitats documentals, paper. -Registres de documents (1561-1800), 2 unitats documentals, paper. -Vària notarial (1687-1800, 1561-s. XVIII), 2 unitats documentals, paper. -Impresos(1757-1898), 1 unitat documental, paper.</p> | 08036-197 | Calonge de Segarra | <p>L'arxiu parroquial és el responsable de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per una parròquia. Per tant, aplega tota la documentació referent al funcionament de la parròquia, els llibres sacramentals i documentació notarial. A més a més, del funcionament diari d'una parròquia tant de caràcter litúrgic i religiós, com a fruit de l'administració diària i quotidiana de la parròquia i de les seves rendes. Entre 1545 i el 1563, l'església catòlica, celebrà el Concili de Trento amb l'objectiu de crear uns acords i unes reformes que afectaran en l'obligat compliment dels registres dels llibres sacramentals a totes les parròquies catòliques. Arran d'això, aquests llibres es composaran de llibres de baptisme, confirmació, matrimoni, defuncions i compliment pasqual. Els arxius parroquials, els quals conformen el gruix dels arxius eclesiàstics, han sofert moltes pèrdues i trasllats de documentació. Tot això bé relacionat perquè durant la Guerra Civil, l'arxiu parroquial de Calonge, varen amagar una part de la documentació en un nínxol del cementeri. No obstant, un cop finalitzada la guerra, els llibres no es van poder recuperar degut a les goteres, s'havien fet malbé i eren irrecuperables. L'any 2008, al museu del monestir de Santa Maria de l'Estany es va trobar un important fons documental, entre el qual va sorgir molta documentació pertanyent a l'antic arxiu parroquial de Santa Fe de Calonge. Aquest fons va ser dipositat a l'Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic on fou ordenat i catalogat.</p> | 41.7392300,1.4952500 | 374871 | 4621918 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43173-foto-08036-197-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|94 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 42977 | Cal Xelín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xelin | XIX | Ha estat restaurada recentment. | L'actual edifici de Cal Xelín s'ha convertit en una casa de turisme rural. Completament reformada és tracta d'una edificació de planta quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, amb murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Té la coberta a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud. Està emmarcada per brancals fets amb maons sobre els quals es munta un arc escarser. A la part superior de la façana hi destaca una finestra que segurament ha estat ampliada amb la restauració. A la resta de façanes solament cal apreciar-hi una cavitat ubicada a la façana nord on antigament hi havia la premsa. Té una edificació annexa d'una sola planta a la façana oest. L'entorn més immediat de la casa són camps de conreu. | 08036-1 | Cal Xelín. 08281. Calonge de Segarra | Segons la cultura popular el nom de Cal Xelin prové per un dels seus antincs propietaris. Aquest era molt baixet i petit, i el comparaven amb un xelí que era una moneda amb un valor molt petit. | 41.7474900,1.4819500 | 373781 | 4622854 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42977-foto-08036-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42977-foto-08036-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42977-foto-08036-1-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Havia tingut un cup de vi. Actualment és una casa de turisme rural. | 98|119 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43160 | Imatge de Santa Magdalena del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-magdalena-del-soler | XVII-XVIII | Restaurada l'any 1994, intervenint en la pintura, la peanya i el braç. | <p>Talla exempta de Santa Magdalena, possiblement destinada a un altar, car no té l'esquena treballada, tot i que no és buida. La santa resta dempeus sobre una peanya bombada, circular. Porta un vestit vermell amb ribets daurats, cobert amb un mantell daurat-vermellós amb policromia de flors en una franja inferior. El seu rostre té un cert to de súplica; porta els cabells llargs, de color Marró. La mà dreta al pit, tot sostenint el mantell; la mà esquerra sosté un recipient daurat, amb peu, copa i tapa, sisavat, semblant a un copó, amb una grossa esfera damunt la tapa.</p> | 08036-184 | Calonge de Segarra | <p>Estava ubicada a la capella de Santa Magdalena de la Vall, al nucli del Soler. Aquesta capella actualment es troba en ruïnes.</p> | 41.7560500,1.4591600 | 371903 | 4623839 | 1600 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43160-foto-08036-184-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mides(cm) alçada: 79,00 Amplada: 40,00 Gruix: 22,00 | 98|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43059 | Sant Joan de les Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-les-quadres | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XII/XX | La capella de Sant Joan, envoltada d'un paisatge de camps agrícoles, està situada a l'oest de l'important Mas Les Quadres. L'ermita, orientada a ponent, de petites dimensions és de planta rectangular d'una sola nau, coberta amb volta de canó i capçalera plana. Els murs són de pedra obrats amb carreus mitjans formant filades horitzontals. La porta d'ingrés es troba a la façana nord, accedint al temple mitjançant quatre esgraons de pedra. Aquesta porta està estructurada amb un arc de mig punt adovellat. El sostre és a doble vessant i amb teula àrab. Damunt de la teulada i sobre la façana oest s'aixeca un petit campanar d'espadanya, d'un ull amb arc de mig punt. Adjunt a la façana de llevant està adossat el cementiri particular de la família dels Pallerols. Es tracta d'un recinte de planta rectangular. La porta de ferro està coronada per un timpà triangular amb el símbols de la calavera i els ossos i coronat per una creu celta. Mentre que, a banda i banda d'aquesta entrada hi ha uns pinacles acabats amb una bola. A l'interior del cementiri, únicament hi ha dotze nínxols, situats a la paret oest, adossats al mur de la capella. Tot i que no han estat tots utilitzats, les làpides que hi ha segueixen un estil similar. A la part superior del conjunt de nínxols hi ha situat una inscripció del 1915 que ens explica el motiu de la seva construcció: 'He fet fé aqueix cementiri / perqué hi sigan colocats / tots els meus antepassats / que ho esperaba ab deliri / tots los que ara ab vida estem / y a Las 'Quadras' abitem / també vos farem companyia / puig may os olvidarem / y plegats ens abrasarem / y al cel nos veurem un dia / Joan Pallerols Prat / 1915'. Just a la façana d'ingrés, al costat de la porta d'entrada a l'ermita hi trobem una placa que ens descriu qui era Joan Pallerols Prat: 'Aquí descansan els restos / d'un pages de La Segarra / conegut per nom d'en Cuadras / per Calonge sa comarca / que anaba vestit de vellut / i amb barretina morada / puig era molt divertit / que de broma sempre estaba / i encarrega als vivents / lo mateix als uns que als altres / que lo tranquil fa esta molt gras / i al ambició fa esta molt magre / i que conservin a San Joan / qu'es el patro de la casa / si treballeu i vigileu / pa i vi no vos faltara a taula / i també ens encarrega als lectors / que llegeixin esta lápida / si volen resar un pare-nostre / i també alguna Salve / i acabat diguin amen / amb lo requienat in pace / que al cel ens abrassarem / si es cas podem anar-hi / sigueu treballadors honrats / que amb aixó tan sols ja basta / que del mon no vos emporteu res / sino si sabeu disfrutar / imiteu les costums del difunt / que aquí descansa / i si acas volen saber son nom / lo trobareu escrit al marge/ Joan Pallerols Prat'. | 08036-83 | Les Quadres. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Documentada des de l'any 1154 com a possessió de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. | 41.7445300,1.5088700 | 376014 | 4622487 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43059-foto-08036-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43059-foto-08036-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43059-foto-08036-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43027 | Masia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-sala | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI/XX | Ha estat restaurada recentment. | Edifici que té funcions d'habitatge, amb un edificació annexa. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs han estat restaurats recentment, són obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Té la coberta a dues vessants (sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual s'orienta al nord-est, i presenta una entrada amb arc rebaixat amb carreus de pedra, que dona accés a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem dues finestres amb arc de mig punt, i dues finestres bessones amb arc de mig punt de dimensions més grans que les anteriors. Les finestres d'aquesta façana tenen ampit i brancals i dovelles de pedra. La façana sud-oest, compta amb moltes finestres amb brancals, llinda de pedra i ampit, i dues amb arc escarser repartides per les diferents plantes. A la façana nord-oest, hi ha diverses finestres i una construcció adjunta a la façana. La façana nord-est, presenta una entrada amb brancals i llinda de pedra, precedida per una escala de pedra amb cinc graons. Les finestres que hi trobem segueixen la mateixa tipologia que a la resta de façanes amb brancals, llinda de pedra i ampit, i les de planta de pis amb arc escarser. Davant de la façana sud-est, hi trobem un edifici annex de planta quadrada, que tenia funcions agrícoles. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc, i el poble de Conill, ja al terme municipal de Pujalt. | 08036-51 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas Argullol o Argullol de la Sala. La família que possiblment va construir aquesta casa foren els Sala, que posteriorment van adquirir el que coneixem avui en dia com la Gavatxa. El Mas Argullol ja surt esmentat en la documentació del segle XVI. | 41.7227400,1.4717200 | 372882 | 4620122 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43106 | Pedrera de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-dusfort | GARGANTÉ, Maria. Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Segarra i l'Urgell: condicionants, artífex i pràctica constructiva (Fundació Noguera, 2005) | XVIII/XIX | La pedrera forma part del bosc. | En una zona boscosa situada a l'oest del nucli de Dusfort i pròxima a l'entorn conegut com el Bosc del Avellaners, hi trobem una antiga pedrera. Actualment s'hi pot observar un gran escampall de pedra sense treballar integrada ja en el paisatge. Es troba situat al costat del camí que baixa des de la barraca del Vila. | 08036-130 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | Aquesta pedrera s'utilitza a finals del segle XVIII per a la construcció del campanar de Calaf, així com també l'església de Prats de Rei. En el llibre de la historiadora de l'art segarrenca Maria Garganté 'Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Segarra i l'Urgell. Condicionants, artífexs i pràctica constructiva', hi trobem un contracte específic on es s'esmenta la pedrera de Dusfort signat pels mateixos contractistes, per arrencar i picar la pedra que s'havia d'utilitzar. La de l'obra vista s'extrauria de la pedrera de Dusfort, mentre que la resta dependria de l'elecció de l'empresari; la meitat d'aquesta pedra havia d'estar llesta i picada el dia 1 d'abril de 1787 i l'altra un any més tard. En les condicions de la taba s'estipulen detalls com el fet que l'empresari estava obligat a: Arreglar las filadas, a dos palms de gruix poch més o menos, y los tisons, o pedras que se han de posar de cap, que tingan sinch palms de llarch y dos de cara, y los carreus o lligadas tindran sinch palms de cara y tres de cala, y deuran posar-se un per altre, a saber un carreu y un tisó, y podran servir los carreus que iscan ab alguna falla que no sia de consideració. | 41.7418600,1.4851000 | 374032 | 4622225 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43106-foto-08036-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43106-foto-08036-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43106-foto-08036-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43114 | Santa Maria de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-dusfort | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII/XX | Esta restaurada. | Santa Maria de Durfort està situada a l'entrada del poble, aïllada del nucli urbà, integrada dins del conjunt del cementiri. Es tracta d'un edifici romànic, però les múltiples reformes portades a terme a la seva estructura han fet que el conjunt esdevingués força diferent de l'original. És de planta rectangular, orientada a llevant, d'una sola nau amb coberta de volta de canó amb capelles laterals. L'espai de l'absis, desaparegut, ha passat a formar part de la nau amb una capçalera plana. Els paraments interiors de la part superior del temple estan enguixats, exceptuant la part inferior de l'absis. D'altra banda, a la part superior del mur de ponent, s'ubica el cor, el qual s'accedeix per unes escales. El mur, del qual està decorat amb motius florals. La porta d'ingrés, situada a migdia, es fruit de les remodelacions tardanes, està formada per brancals de maons sobre els quals es munta una llinda plana de pedra. A la façana de ponent s'obre una petita obertura espitllada, damunt del qual, s'aixeca el campanar d'espadanya de doble ull, d'arc de mig punt, que corona el mur. Té una coberta exterior a doble vessant, amb teula àrab. Els murs són obrats amb carreus de mides mitjanes i ben escairats, disposats en filades horitzontals i distribuïts a trencajunt. A l'entorn de l'edifici es concentra el cementiri i darrere s'hi troba el panteó de la família Sugrañes. | 08036-138 | Santa Maria de Dusfort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Fulia, que després s'anomenà Durfort. Inicialment tingué funcions parroquials, que aviat perdé i passà a ser sufragània, condició que té en l'actualitat. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels seus senyors, els vescomtes de Cardona. El lloc i l'església es documenten per primera vegada l'any 1040, en què es consagrà l'església de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les possessions de la qual es trobaven l'església, la vila i el castell de Folia, que havia estat donat pel bisbe d'Urgell i vescomte de Cardona, Eriball, que presidia la consagració, com a dotació de la nova església. Les funcions parroquials de l'església es confirmen en una llista de parròquies d'entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Fulla. L'advocació de l'església es troba en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1054, en què confirmava les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les quals hi havia l'església de Santa Maria de Folia juntament amb el castell. Com a parròquia apareix per darrer cop en una llista de parròquies de mitjan segle XII. L'any 1331 el bisbe Galceran Sacosta visità aquell sector, però no aquesta església, ni posteriorment cap més bisbe ho féu, de la qual cosa es desprèn que ja havia passat a ser sufragània de la parròquia de Cunill, situació que mantingué fins l'any 1878, que passà a dependre de la parròquia de Mirambell, també com a sufragània. Actualment continua tenint culte com a sufragània del poble de Durfort. | 41.7406000,1.4941400 | 374781 | 4622072 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43114-foto-08036-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43114-foto-08036-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43114-foto-08036-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43115 | Panteó de la Família Sugrañes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-sugranes | XX | Petit edifici de planta pentagonal irregular i situat al cementiri de Dusfort, just darrera de l'església de Santa Maria. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter de ciment. La façana d'ingrés és lo més destacat de l'edifici amb una entada amb arc abocinat amb tres arquivoltes i timpà on hi trobem la inscripció ' FAMILIA SUGRAÑES PAX'. Sota el timpà hi trobem una petita llinda. L'arc abocinat neix d'unes columnes amb capitells amb motius florals i religiosos. A l'interior hi trobem els nínxols i un petit i senzill altar. El paviment es de marbre. | 08036-139 | Dusfort | La família Sugrañes ha estat una de les més importants del municipi de Calonge de Segarra, sobretot en el segle XX. Aquesta importància es veu reflexada amb la construcció d'un panteó on enterrar tots els membres de la família. | 41.7407000,1.4943100 | 374796 | 4622082 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 116|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43109 | Bosc dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-avellaners | Altres / Memòries i informes / Memòria prospecció arqueològica projecte nou traçat carretera C-1412 Prats de Rei ' límit Segarra (Anoia): Arxiu Servei d'Arqueologia. Altres / Memòries i informes / Memòria: prospecció superficial al desdoblament de la C-25, Tram: Les Oluges-Manresa (1/2005). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Fotogràfica / Foto Color / Foto color a la memòria de la prospecció presentada per Jairo Martín al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. | No s'observa cap element. | En un camp de cereals proper al paratge conegut com Bosc dels Avellaners, no molt lluny de la carretera, es van recollir en superfície diversos fragments de material ceràmic: CSCA 1: Una vora de gerra ibèrica de cocció oxidat. Tipus 'coll de cigne'. CSCA 2: Fragment informe d'àmfora itàlica CSCA 3: Fragment informe de ceràmica ibèrica de cocció mixta, pasta tipus “sandwich”. CSCA 4: Fragment informe de ceràmica ibèrica de cocció oxidant. CSCA 5: Fragments informes de ceràmica ibèrica de cocció reductora. No és possible observar cap estructura ni cap concentració clara de material arqueològic, tot i que es podria marcar una àrea de dispersió de 25 m de radi des del centre aproximat del camp. Aquests fragments ceràmics permeten situar el jaciment entre el segle III aC i el II dC, sense més precisions. | 08036-133 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | 41.7394200,1.4860800 | 374109 | 4621952 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 81|83|79 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 42985 | La Forca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-forca | Les restes que es conserven no corren risc de pedre's. Però seria convenient algun tipus d'actuació de consolidació. | Es tracta d'una columna amb carreus ben escairats d'uns 2 metres d'alçada situada al Collet de la Forca, un turó a tocar del cementiri de Calonge de Segarra. | 08036-9 | Collet de la Forca. Calonge de Segarra | Hi ha nombroses llegendes i històries sobre la Forca. La majoria fan referència a que s'hi penjaven els castigats. La més famosa de totes és la del bandoler Nicolau Pistoler Comaposada que es recull en l'Auca d'en Nicolau Pistoler. | 41.7612700,1.4839400 | 373974 | 4624381 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Per arribar-hi cal pujar unes escales que surten a peu de la pista, a tocar del cementiri. | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43033 | Castelltort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelltort | <p>NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII/XIV | En els darrers anys ha caigut un mur de la façana sud ( en una foto de l'any 2005 estava sencer). La resta del conjunt comença també a presentar problemes en l'estructura. | <p>Es tracta d'un edifici aturonat, que per les seves característiques hauria estat un casal fortificat o casa forta, essent possiblement l'ampliació d'una anterior fortificació. S'observen diversos cossos, essent el més primitiu el que es troba a tocar del barranc. L'edifici es de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En el cos primitiu no s'observa cap entrada destacable, solament diverses finestres. La més destacada es troba situat a la façana est és una característica finestra del segle XIII-XIV. La finestra està composada d'una coronella doble amb una petita columna i capitell al centre. Cal esmentar que s'està començant a enrunar part de la façana oest. El cos adjunt per l'est, és una ampliació de l'edifici principal, i presenta unes característiques constructives similars al cos principal. Consta en aquest cas de planta baixa i planta de pis, i presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Té una entrada a la façana sud afegida posteriorment amb llinda de formigó i porta metàl·lica. En aquesta façana hi havia hagut una edificació que naixia d'aquesta tal i com es pot observar en les marques de la planta de pis. A la façana nord, hi trobem una entrada senzilla, i un pou rectangular fet amb carreus de pedra, on hi podem trobar la data incisa de 1897. Adjunt a la façana oest, hi trobem un altre cos que dona accés a la planta de pis de la casa, on es pot observar un gran arc de mig punt tapiat. L'entorn més immediat és caracteritza per camps de conreu i boscos.</p> | 08036-57 | Castelltort. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | <p>El casal de Castelltort el trobem senyorejant una llenca de terra a l'extrem sudoest de l'actual terme de Calonge, entre el terme de Calaf i l'antic terme de Conill. El 1093 ens apareix documentada per primera vegada una torre de Castelltort. Al segle XII apareix com a castell termenat i és cedit per Sant Vicenç de Cardona a la seva filial de Sant Jaume de Calaf. Més endavant s'acabà integrant als dominis dels Cardona, i va esdevenir una quadra vinculada al terme del castell de Mirambell. D'aquest casal prové el llinatge dels Castelltort que el posseiran des del segle XII fins al XVII. Un membre notable en va ser Berenguer de Castelltort, que ostentava el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona, i el 1389 fundava l'hospital de Castelltort a la ciutat de Cervera. Al segle XVII, Castelltort va passar a mans del Priorat de Sant Jaume de Calaf, que per poder explotar millor les terres més allunyades de la seva extensa propietat hi va aixecar la masoveria de la Casanova o Casanova dels capellans. La propietat de Castelltort continua en mans de Sant Jaume de Calaf i per tant, del Bisbat de Vic. L'actual masia de Castelltort és un gran casal de pedra de planta completament irregular, amb diversos volums i annexos que mostra una gran diversitat de moments constructius. Malgrat que fa segles que va perdre la funció militar, l'emplaçament, l'estructura, o les parets altes, massisses i tancades, li confereixen un aire de fortificació. Conserva una de les poques mostres a les nostres contrades de finestra coronella gòtica, amb trencaigües, llindes lobulades i una columneta amb capitell esculpit. A la mateixa façana s'adivinen restes d'una altra finestra coronella. El seu interior conserva l'espai de l'antiga capella de la Concepció, que ja fa anys fou secularitzada i destinada a usos agrícoles. Aquesta Capella no es troba documentada fins a la visita pastoral del bisbe Pasqual de 1685, però segurament té un origen molt més antic vinculat a la capella del primitiu castell.</p> | 41.7190300,1.4685800 | 372613 | 4619714 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 43098 | Fita d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | Solament es conserva part del sòcol. | Antiga fita de terme ubicada en un encreuament de camins que portaven a Cal Frare des d'Aleny. Poc queda del que havia estat aquest element, solament part de la base de pedra on hi ha encaixat el monòlit de pedra. No s'hi observa cap inscripció. La seva ubicació podria semblar incerta ja que no es troba en cap límit de terme municipal. Segurament delimitaria l'antic terme de la Llobosa, avui en dia desparegut. | 08036-122 | Aleny | Podria tractar-se d'una fita de terme medieval. La seva ubicació resulta estranya ja que els límits de terme actual es troben força allunyats. Podria haver marcat el límit amb l'antic terme de Llobosa, indret que sembla desaparèixer en el transcurs del segle XIII al XIV i que la historiografia tradicionalment havia situat a la Fortesa, però un acurat seguiment de la documentació i la toponímia ens el situa entre Aleny i Sant Pere de l'Arç, proper als termes de la Molsosa i Sant Pere Sallavinera. Resta un sòcol de pedra d'una antiga creu en una partida de terres actualment coneguda com 'la coma de la creu', antigament creu Llobosa | 41.7543200,1.5195800 | 376923 | 4623558 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43098-foto-08036-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43098-foto-08036-122-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43110 | Estructures del Cim del Bosc dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estructures-del-cim-del-bosc-dels-avellaners | No es poden observar estructures visibles, simplement blocs de pedra dispersos. | En la part més alta del Bosc del Avellaners i envoltat d'una expesa vegetació i arbrat s'hi localitzen les restes d'una possible torrella medieval. A mesura que ens apropen al cim, l'enderroc és més visible, observant-se blocs de pedra irregular més o menys treballats. Les vistes que es tenen des d'aquest indret no farien descartar aquesta possibilitat, ja que en aquesta zona era comú la construcció de torrelles en les parts més altes. | 08036-134 | Dusfort | No seria descartable que en aquest indret hi hagués hagut una fortificació o torrella medieval. La seva ubicació on es pot divisar gran part del territori i altres castells de l'entorn ens podrien confirmar aquesta possibilitat. | 41.7393900,1.4837100 | 373912 | 4621953 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43110-foto-08036-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43110-foto-08036-134-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Es díficil poder interpretar les estructures, ja que tot i que s'observen nombrosos blocs de pedra a mesura que ens apropem al cim, la dispersió dels mateixos i la vegetació dificulten la seva interpretació. El nom ve donat per estar situat a la part més alta del Bosc dels Avellaners, i per diferenciar-ho del jaciment del Bosc dels Avellaners. | 85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43126 | Castell de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mirambell | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII/XIII | Solament es conservaven unes parets dempeus i hi havia un dipòsit d'aigua al centre, però s'ha netejat i arranjat, consolidant les restes i fent un recorregut explicatiu per les restes. S'ha convertit en un mirador aprofitant el dipòsit com l'element de suport per instal·lar tota la informació que inclou silueta retallada dels castells de la zona que es poden veure. | <p>El Castell de Mirambell, situat a la part alta del nucli urbà. Conserva només tres dels cinc o sis costats originals que formaven la seva planta poligonal. Aquests murs presenten un notable gruix. Els carreus són de mida mitjana i col·locats en filades horitzontals, units amb morter i calç. S'han tapat recentment alguns dels forats dels murs.</p> | 08036-150 | Mirambell | <p>La primera notícia documental del castell de Mirambell és de l'any 1039, en el qual el testament de la vescomtessa Engúncia, vídua de Ramon, vescomte d'Osona-Cardona, esmenta Mirambell com una de les propietats que ella tenia per aprisió. El 1086 el vescomte Ramon Folc fa una deixa testamentària al monestir de Sant Pere de Casserres, per la qual el cenobi rep la meitat de l'alou de Mirambell, metre que l'altra part la llegarà a la seva muller Ermessenda. Al segle XII la propietat encara roman a mans dels Cardona. El 1102 Bermon de Cardona féu una donació a diversos monestirs (Santa Maria de Solsona, Sant Jaume de Calaf i Sant Pere del Mont) de tot allò que tenia al lloc de Mirambell. El 1143 el seu fill i successor, Bernat, donà a la seva germana Ermeniarda l'alou que tenia al castell de Mirambell. Quant a la castlania de Mirambell vers la primera meitat del segle XII, n'era el castlà un tal Berenguer Sendred, al qual succeí el seu fill Arnau. A partir del 1170 ja trobem documentada una família cognomenada Mirambell. Al segle XIV el castell de Mirambell consta com una de les propietats dels Cardona, i el 1375 formà part del patrimoni del comtat de Cardona.</p> | 41.7310300,1.4893700 | 374366 | 4621016 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-40495472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-castellmirambell2-768x576.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-img-20220317-wa0011.jpeg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Segons la Catalunya Romànica, vol. XIX el Penedès i l'Anoia, ens descriu l'existència d'una torre circular, situada a l'extrem sud. 'Aquesta torre només es conserva en una alça d'uns 2,2 m; devia tenir un diàmetre d'uns 4,5 m i un gruix dels murs d'uns 180 cm. Els seus carreus no són gaire diferents dels del castell, tret que són potser una mica abans, damunt les restes de la qual es bastí el nou castell'. Tanmateix, en l'actualitat no és visible degut a la construcció al seu interior d'un dipòsit d'aigua que ara s'ha convertit en un element de suport a l'explicació del castell i al mirador en que s'ha convertit per la seva | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||
| 43136 | Sant Miquel d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-daleny | XI/XII | Ha estat restaurada | Capella molt reformada, situada vora la carretera d´accés al poble, a pocs metres del cementiri i aïllada de qualsevol construcció. Es tracta d´un edifici d´una nau, planta rectangular, coberta interior amb volta de canó i capçalera plana. La coberta exterior és a doble vessant de teula àrab. La porta d´ingrés es situa a la façana de migdia. Situat a un extrem d´aquesta façana d´ingrés, es situa una fornícula amb una escultura de la Mare de Déu de Montserrat. A la façana de tramuntana de l´edifici, destaquem la presència de dos contraforts que reforcen l´estructura de l´edifici. Coronant la façana de ponent de l´edifici, es disposa un campanar d´espadanya de doble ull d´arc de mig punt, damunt del qual es situa una creu. Curiosament, l´edifici no presenta cap obertura que permeti l´accés de llum natural al seu interior. Finalment, l´edifici presenta un parament arrebossat, menys l´estructura de la porta d´ingrés que es realitza amb carreus de pedra del país. | 08036-160 | Sant Miquel d'Aleny. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Inicialment, aquesta capella tingué funcions parroquials segons sembla entre 1025 i 1050, tal com consta dins de la llista de parròquies del bisbat de Vic. Més tard, i sense que es conegui el motiu, passà a ser sufragània de la parròquia de l´església de Sant Pere de l´Arç, abans de l´any 1331. L´advocació de la capella consta en una butlla del papa Anastasi IV, l´any 1151; entre les posesions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, hi figura la capella de Sant Miquel d´Aleny i el seu castell. | 41.7490500,1.5148500 | 376520 | 4622980 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43136-foto-08036-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43136-foto-08036-160-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43175 | Baix relleu Santa Fe de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baix-relleu-santa-fe-de-calonge | XIII | S'observa un cert desgast en el contorn del relleu. | A l'exterior del braç sud del transsepte hi ha un carreu amb un relleu esculpit, l'únic element arquitectònic que presenta decoració i que podríem considerar gairebé contemporani a l'obra de l'església. El relleu és conformat per una figura de cérvol i un floró envoltats per un doble marc, l'interior a manera de corda en tres dels seus muntants (el superior és de perfil lineal) i l'exterior rectilini. El fet que aquest animal aparegui totalment aïllat de qualsevol context iconogràfic o d'altres representacions el fa absolutament estrany. | 08036-199 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | La figura del cérvol és prou coneguda dins el llenguatge iconogràfic medieval. És considerat l'animal que té com a enemic la serp, a la qual s'enfronta i es menja, i tot seguit cerca un broll d'aigua per a beure i així fer fora la serp que s'ha empassat: la interpretació simbòlica que els textos de l'època extreuen d'aquesta actitud (vegeu Malaxecheverriá, 1986, pàgs. 42-44, i Sebastián, 1986, pàgs. 33-37) és la del pecat o el mal i l'immediat penediment, la de la purificació mitjançant l'aigua de la saviesa divina. Partint d'aquest textos, la iconografia medieval sol incloure el cérvol bé en actitud de beure l'aigua d'un broll o bé la d'enfrontar-se a la serp. El cérvol de Santa Fe de Calonge, com veiem, no apareix representat ni bevent d'un broll d'aigua ni enfrontant-se a la serp. Tot el contrari, apareix en actitud potser de córrer, però més aviat estàtica, a manera de retrat o de retrat o de recordatori. L'únic motiu que l'acompanya és un floró, del tipus que apareix freqüentment acompanyant decoracions vegetals en els capitells al llarg dels segles XII, XIII i XIV i que prové de repertoris classicitzants. La figura del cérvol, generalment representat amb una gran cornamenta, com al carreu de Calonge, apareix en altres conjunts d'època romànica i fit i tot anterior, però sempre dins un programa iconogràfic. Així , en trobem als portals de Vilagrassa (la Segarra) i de Santa Maria de Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt) i en un capitell de Santa Maria de l'Estany, en aquest cas inscrit dins un cercle. En pintura mural el trobem al frontal d'altar procedent de Gèsera (Aragó) i conservat al MNAC-MAC (núm. Inv. 35702) i als conjunts murals de Sant Baudel de Berlanga (formant part d'una cacera), amb una cornamenta molt similar a la cel cérvol de Calonge, i de Sant Isidor de Lleó (enfrontat i lluitant amb un altre cérvol). El relleu de Calonge, fora de qualsevol context iconogràfic que l'envolti, resulta un xic estrany. D'una banda, per la manca d'elements que ofereixin una lectura iconogràfica clara, de l'altra pel fet que el carreu on apareix treballat resulta perfectament encastat dins l'obra de l'edifici. Un exemple semblant en què apareixen dos carreus amb un animal esculpit (lleó fantàstic) es troba a Sant Llorenç d'Espinavessa (Alt Empordà); es tracta de dues peces de factura romànica, tot i que reutilitzades en un construcció posterior (segle XVIII), per tant descontextualitzades del seu entorn originari. Cercar per al relleu de Calonge una justificació de tipus simbòlic, tot seguint els textos medievals tan importants en aquesta època i tan determinants dels programes iconogràfics, resultaria un xic forçat, ja que la figura del cérvol apareix sense cap mena d'elements que ens puguin dur a una lectura temàtica. En canvi cal tenir present que l'animal ha estat representat a manera de recordatori, o de símbol d'alguna cosa, potser d'una família o un llinatge importants, potser dels Cervera, el parentiu dels quals amb els Torroja a la darreria del segle XII i primer quart del XIII és documentat. El relleu, força allunya de qualsevol esquematisme i proper a un cert naturalisme, sobretot quant a l'anatomia del cérvol respon a una manera de fer dintre ja del segle XIII, potser d ela segona meitat. | 41.7640300,1.4819400 | 373813 | 4624691 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43175-foto-08036-199-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43183 | Pica Baptismal de Santa Maria de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-dusfort | Aquesta pica baptismal, pertany a l'Església de Santa Maria de Dusfort. Formada de dos elements: la pica i el suport. El suport està fet de pedra i té una base circular. La columna que hi ha sobre del suport és circular i presenta incisions senzilles. La pica de pedra, presenta una decoració a mode d'arcuacions d'estil llombard. | 08036-207 | Santa Maria de Dusfort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | 41.7406000,1.4941400 | 374781 | 4622072 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43183-foto-08036-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43183-foto-08036-207-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||
| 43049 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Es tracta d'una edificació isolada en una zona boscosa. Té diferents cossos annexes que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal té funció d'habitatge, és de planta quadrada i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i arrebossats ( exceptuant parts de la façana nord on s'ha perdut). La coberta és a dues vessants(nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb una llinda de pedra amb la inscripció de 1686, una creu i un símbol amb tres claus que representen els claus en que van clavar Jesús a la creu, a la seva dreta hi trobem una petita finestra. A la planta de pis hi ha tres finestres amb ampit de pedra. A la part de les golfes una senzilla finestra al centre. A la façana est, s'hi observen diverses finestres repartides per la façana, i un cos annexat a la planta baixa, utilitzats anteriorment per als animals. La façana nord, presenta unes finestres senzilles a la planta de pis i golfes. A la planta baixa hi trobem un cos semicircular adjuntat que es podria tractar del forn. A la façana oest, hi trobem un cos adjunt, amb grans finestrals i carreus visibles a les cantoneres. A l'est de tot el conjunt, i annexat al cos de la façana est, hi trobem una edificació destinada anteriorment a l'agricultura i la ramaderia, que ha estat restaurada recentment. Es va substituir la gran entrada amb arc, per una de més senzilla. | 08036-73 | La Casanova. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Per la data de la llinda ( 1686), és tracta d'una casa bastant antiga, i possiblement tingui uns precedents més antics. Durant segles fou propietat de la familia Argullol de Manresa, però fou comprada a mitjans del segle XIX per la familia Pallerols de les Quadres, que en aquells moments eren una de les cases més importants de la zona. | 41.7593300,1.5064800 | 375844 | 4624133 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43049-foto-08036-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43049-foto-08036-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43094 | Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment es nota en totes les edificacions. | Format per la masia i edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaders, situada al nord del nucli de Dusfort. Es tracta d'un edifici que ha patit diverses modificacions que han desfigurat el seu aspecte original. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Les façanes presentaven arrebossats, però l'han perdut al llarg del temps, exceptuant la sud. La coberta és a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud i degut a les transformacions que ha patit al llarg del temps és força austera. Presenta una entrada a la planta baixa i finestres a la planta de pis. Presenta un cos adossat fet de maons a la planta de pis. La façana oest, només cal destacar-hi tres petites finestres, una d'elles amb llinda de fusta. La façana nord, les finestres destaquen per la seva austeritat, però cal esmentar la presència d'un sortint d'aigües de pedra en forma de mènsula a la planta de pis. Finalment a la façana est, un cos afegit amplia l'edifici. A l'entorn s'observen edificis que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-118 | Cal Vima. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, possiblement d'origen medieval. Sembla que el 1508 era habitat, però al 1510 apareix com a mas rònec. Al llarg del XVI apareix habitat pels Armena, més endavant entra un pubill Gobianes o Gubianes. Al segle XVIII els seus propietaris es diuen Rius, i en aquest mateix segle la propietat passa a mans de Josep Torraguitart, botiguer de Calaf, que des d'uns anys abans també posseïa el veí mas de Tribolví. | 41.7508600,1.4904200 | 374492 | 4623216 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43094-foto-08036-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43094-foto-08036-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43074 | Forns de la Negrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-la-negrera | XV-XIX | Pràcticament s'han perdut tots els forns degut a les obres de desdoblament de l'Eix Transversal | A peus de l'Eix Transversal a l'alçada del km 102 aproximadament, s'hi localitzaven 6 forns de planta circular d'uns 2-3 metres de diàmetre i recoberts interiorment de soldó refractari. Actualment solament es poden observar les restes d'alguns d'aquests forns a peu del camí paviment de formigó, a banda i banda d'aquest, integrats en el marge. Es tractaven de forns de ciment, molt característics en aquesta zona. El ciment s'obtenia mitjançant la cocció en els forns de capes de pedra procedents de les pedreres pròximes i com a combustible s'emprava el carbó. El ciment resultant es dipositava a la part inferior dels forns i a traves d'unes mines subterrànies s'extreia per portar-ho a un centre de refinament. | 08036-98 | El Soler | Amb motiu de les obres de construcció del tram Ferran-Mirambell de l'Eix Transversal es modificà el traçat d'un camí de terra que mena a la masia del Bosc del Nadal des del pk 35 de la carretera C-14-12. Aquestes obres van suposar aixecar el camí uns 4 metres sobre la cota inicial, cosa que va implicar el cobriment d'alguns d'aquests i la destrucció parcial d'altres. | 41.7379200,1.4789700 | 373515 | 4621796 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43074-foto-08036-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43074-foto-08036-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43074-foto-08036-98-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | . | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43122 | Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dusfort | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El poble de Dusfort es troba aturonat a 689 metres d'altitud, just on s'assenta l'església de Santa Maria, formant una plaça amb bones vistes del paisatge. El poble s'estructura al voltant dels tres carrers que s'originen a la plaça de l'església i que ressegueixen diferents cotes topogràfiques, fet que origini punts amb escales a l'extrem. Les cases entre mitgeres que es juxtaposen alineades en aquests carrers, es combinen amb una tipologia de naturalesa rural amb coberts al voltant i hortes, originant una conformació característica de tanques i murs, de límits i transicions entre el nucli compacte i el territori que l'envolta. Cal destacar-hi les cases del Gassó, Vila, Lladó o la casa Castell. A la part baixa del nucli, tocant a la carretera C-1412 hi trobem les antigues escoles, que actualment és la seu de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. A l'entorn hi podem trobar les antigues bòbiles i les modernes industries de ceràmica. | 08036-146 | Dusfort. Calonge de Segarra. | El nucli de Dusfort sorgeix al redós de l'antic castell de Folia (XI) i segurament adopta el nom El nucli de Dusfort sorgeix al redós de l'antic castell de Folia (XI) i segurament adopta el nom actual sota la carlania dels Durfort o Dusfort. També depenia de l'abadia de Cardona. Actualment encara hi ha una casa coneguda amb el nom de Castell. Al segle XVIII formava una universitat amb un batlle i un regidor. En el segle XX va veure com es desenvolupada al seu entorn una gran activitat productiva a l'entorn de les pedreres i la fabricació de ciment, així com una industria de la teuleria i la ceràmica, que a inicis del segle XXI està patint una greu crisi del sector. | 41.7403200,1.4936500 | 374740 | 4622041 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43122-foto-08036-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43122-foto-08036-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43122-foto-08036-146-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43130 | Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirambell | NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El nucli de Mirambell s'estructura a l'entorn d'un turó on hi havia l'antic castell. Avui en dia aquest castell solament en restes unes quantes parets dempeus, i en el seu emplaçament hi trobem un dipòsit d'aigua. Des del castell, que és lo punt més alt, el poble s'estructura en pendent de manera esglaonada i en carrers concèntrics. Aquesta pendent provoca les façanes de les cases tinguin grans contrastos d'alçades entre elles. És molt corrent veure en els carrers de Mirambell diverses escales o rampes. La tipologia de les cases es caracteritza per la juxtaposició d'edificacions de pedra alineades en carrers estrets i amb forta pendent. Sota el castell hi trobem l'Església Nova de Sant Pere construïda a finals del segle XIX. Algunes cases del nucli, presenten elements interessants com la casa del Cal Clot, que tot i les transformacions que ha patit, encara conserva en una entrada de la façana oest, una entrada amb una llinda de fusta amb la inscripció' Ay 1739 Rvs Ps Rop', o un femer situat a la part inferior de la propietat. De femers, no solament hi havia aquest, a l'altre extrem del poble hi trobem un altre molt similar amb aquest i tant característic de les zones cerealístiques de la Segarra. Un altre element important és el portal adovellat de mig punt de Cal Ramon que ha estat restaurat recentment conjuntament amb totes les façanes de l'edifici. Finalment, cal esmentar que Mirambell no destaca per tenir un elements arquitectònics espectaculars o cases senyorials, però si que es poden anar trobar detalls a cada racó dels seus murs, ja siguin inscripcions, marges de pedra amb escales, estils artístics de diverses èpoques etc. Fora del nucli hi trobem l'antiga Església de Sant Pere, d'estil romànic. Els nínxols del cementiri es troben entre els seus murs laterals. A l'entorn també hi trobem masies que foren importants en el passat, com la masia de Comaposada, la Sala o Castelltort. | 08036-154 | Mirambell. Calonge de Segarra. | El castell i el lloc de Mirambell apareixen documentats des del segle XI. Després de diversos canvis, els Cardona n'acaben ostentant la senyoria. Al segle XVII formava una universitat que tenia un batlle i un jurat, mentre que al XVIII passa a tenir un batlle i dos regidors. Dins el terme també trobem diversos masos, cal Canet (antic mas Rossines), Comaposada (antigament Argullol, i abans masos Torra i Llordella) i el mas de la Sala o Argullol de la Sala. A més, també en depenia la quadra de Castelltort, presidida pel castell (XI) del mateix nom, i si bé el terme estava vinculat als Cardona, Castelltort depenia del Priorat de Sant Jaume de Calaf per cessió de l'Abadia de Sant Vicenç de Cardona. Al segle XVII els Castelltort en perdran els drets i el Priorat de Sant Jaume de Calaf passarà a tenir-ne el domini complet. Per explotar millor l'extensa propietat, ja al segle XVII comptava amb una masoveria, la Casa Nova o Casa Nova dels capellans, a l'extrem del terme. | 41.7307000,1.4896900 | 374392 | 4620979 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43131 | Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-larc | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | Moltes de les cases han estat restaurades | Es troba situat al nord-est del terme municipal de Calonge de Segarra. El nucli es va bastir a l'entorn de l'església de Sant Pere a partir de la sagrera. A l'edat mitjana la sagrera era un espai sagrat existent al voltant dels edificis consagrats i que gaudia de protecció eclesial. L'estructura urbana s'articula a través de dos carrers perpendiculars. Els carrers actuals recorden el traçat originari, a l'entorn del temple. Els edificis tot i que molts han estat restaurats ens mostren nombrosos elements de l'arquitectura tradicional, amb les parets de pedra, poques obertures en els edificis que no han estat restaurats, però en els que si, s'han afegit o ampliat les finestres, les llindes monolítiques a portes i finestres, els portals adovellats o amb arcs escarsers de maons, o pous exteriors. Cal destacar la casa del Cal Fusté amb un gran portal adovellat d'entrada i diverses voltes apuntades al seu interior. Davant de Cal Fusté, on hi ha ara una plaça, hi havia una de les cases importants del nucli, Cal Figuerola. Aquesta fou enderrocada a mitjans dels anys 90 degut al seu estat de conservació que era ruïnós. Com Cal Fusté, tenia un gran portal adovellat. Un altre element d'interès és la capella caminera del Roser, situada en la intersecció dels dos carrers principals. | 08036-155 | Sant Pere de l'Arç. Calonge de Segarra. | Hi ha documentada una torre de l'Arç (no n'hi ha rastre) i l'església de Sant Pere des del segle XI, al voltant de la qual s'estructurarà un petit poblet. Al seu terme, al segle XVIII apareixen documentats els masos de cal Pere, cal Cristòfol i cal Turull. També apareixen documentats dos masos rònecs. Al segle XVIII els Ribalta de la Fortesa compren les cases i propietats Figuerola, Morros i Ferrerich (antigament Creu) de Sant Pere de l'Arç. A finals del segle XIX la Unión Minera obre una mina i comença la construcció d'una colònia minera al lloc actualment conegut com a cal Frare. El projecte de colònia queda abandonat i només en quedarà el que havia de ser la casa del capatàs, que es convertirà en cal Frare, una parceria dels Ribalta. El mas de les Basses, tot i ser del terme de la Molsosa, pertany a la parròquia de Sant Pere de l'Arç. | 41.7626500,1.5149200 | 376552 | 4624490 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43131-foto-08036-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43131-foto-08036-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43131-foto-08036-155-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43138 | Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El nucli de l'Aleny es situa sobre una carena estreta molt marcada del territori, a l'est del municipi. S'accedeix des de la carretera de Calaf a la Molsosa. S'organitza a través d'un carrer de 250 metres de longitud fins al nucli urbà històric, un seguit de construccions heterogènies que combinen edificacions productives històriques amb activitats agrícoles, residència vinculada a aquestes activitats, coberts i la mateixa església de Sant Miquel just abans de l'eixamplament del carrer que marca l'entrada al nucli pròpiament. El nucli es situa en la part més alta d'aquesta carena. La seva estructura és circular i conflueix a l'entrada del poble en un espai més ample. A partir d'aquest punt, neix un petit carreró sense sortida que descendeix en la part sud. Aquest carrer dóna accés a les cases juntes entre mitgeres juxtaposades i no sempre alineades al carrer, formant un nucli compacte. A la part més altra hi trobem Cal Farrés, una de les cases més antigues del nucli i possiblement una evolució de l'antic castell d'Aleny. Al seu entorn hi trobem altres edificis que tenen un passat important, però que les reformes i restauracions posteriors han modificat el seu aspecte. Als coberts agrícoles de principis de segle XX abans esmentats, cal destacar-hi també algun femer, situat a la part baixa del nucli. Actualment el poble hi trobem diverses cases de turisme rural, que han ajudat a diversificar l'economia i a combinar la tradició amb la modernitat. | 08036-162 | Aleny. Calonge de Segarra | Lloc documentat des del segle XI. Aquests indrets des de molt aviat apareixen vinculats a l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, que després de rebre una sèrie de donacions i d'efectuar compres i permutes, acabarà senyorejant sobre els termes del castells d'Aleny i Sant Pere de l'Arç. Tot i descriure dos termes castrals formaven una sola universitat, que almenys al segle XVIII era presidida per un batlle i dos regidors, un per cada terme. El conjunt formava un gran terme que de nord a sud anava des del terme de la Molsosa fins al de Calaf i incloia els masos de les Quadres i de l'Alzina, que si bé eren vassalls de l'abat, també tenien terres a Calonge i pertanyien a la parròquia de Santa Fe. A l'edat mitjana, el terme devia incorporar l'antic castell i lloc de la Llobosa, indret que sembla desaparèixer en el transcurs del segle XIII al XIV i que la historiografia tradicionalment havia situat a la Fortesa, però un acurat seguiment de la documentació i la toponímia ens el situa entre Aleny i Sant Pere de l'Arç, a tocar dels termes de la Molsosa i Sant Pere Sallavinera. En una partida de terres actualment coneguda com 'la coma de la creu', antigament creu Llobosa, resta un sòcol de pedra d'una antiga creu. A prop també apareix al segle XVII el mas Diumenjo o Domenjó més endavant conegut com a cal Garrigó, actualment només en resta una paret, a prop també hi ha la Font de cal Garrigó. El poblet d'Aleny va sorgir al voltant del Castell (XI), que aviat va perdre el seu sentit defensiu i va quedar engolit per les cases que van sorgir al seu voltant. Encara podem trobar traces de l'antiga torra dins les antigues cases de cal Farrés i cal Vidal, actualment les dues integrades a cal Farrés. A cavall dels segles XII i XIII hi ha disputes entre el cavaller Ferrer de Llobosa i l'abadia de Cardona per diversos drets i possessions a la Llobosa i al terme d'Aleny. En un d'aquests episodis Ferrer de Llobosa ocupa el castell d'Aleny. Segons el fogatge de 1378 al lloc d'Aleny en aquesta data hi havia tres focs. No sabem si això és només el poble o inclou els masos del terme. Al fogatge de 1553 trobem els següents afocats: Joan Vidal (jurat comparent), Francesc Vidal, la vídua Farrés, Bartomeu Clauer, Joan Tengas i Pere Casamitjana. A principis del segle XVII hi ha una disputa entre Pere Buades i Joan Garriga (gendre), pagesos d'Aleny, per una banda, amb Antoni Joan Farrés, Antoni Vidal, Francesc Vidal i Pere Joan Farrés, també pagesos d'Aleny, al voltant dels drets de pastura. Una sentència de l'abat de 1618 resol que només tenen dret a tenir bestiar les cases d'Antoni Joan Farrés, Antoni Vidal, Francesc Vidal i Pere Joan Farrés, ja que són les quatre cases antigues que feren establiment i paguen dècima d'anyell i terses de velló de llana. En un capbreu del terme començat el 1785 confessen que hi tenen casa: Baltasar Tarragó (cal Baltasar, part de l'antiga casa Garriga); Jaume Farrés dit el Marianet; Josep Nadal Aguilera com a usufructuari (pubill) i Maria Farrés Santdiumenge com a propietària (pubilla de cal Farrés); Isidro Miquel dit el Xacó; Jaume Vidal (cal Vidal); Joan Vidal (casa d'en Bacardit, dins la casa Mateu); Ignasi Garriga (casa amb moltes parts empenyorades, la situaríem on actualment trobem cal Pere, cal Jaumet; a més posseeix el mas Domenjó, en aquells moments derruït, posteriorment cal Garrigó); Josep i Ramon Fitó (cal Fitó); Anton Sató (part de la casa d'Ignasi Garriga); Maria Vilamur, vídua de Ramon Vilamur, pagès de Castellfollit de Riubregós (part de la casa d'Ignasi Garriga); Ramon Goser i Figuerola, comerciant de Calaf (casa i heretat Mateu per compra aquests mateixos anys a Gabriel Farrés i als seus tutors i curadors; posteriorment coneguda com cal masover); Josep Domènech (com a pubill usufructuari) i Teresa Ribalta (com a pubilla i propietària) de l'Alzina; Maria Vendrell, vídua de Joan Pallerols de les Quadres, com a usufructuària i Joan Pallerols i Vendrell com a hereu. | 41.7493700,1.5138600 | 376438 | 4623017 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43165 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | La majoria d'edificacions han estat restaurades o alçades de nou. | Es tracta d'un un petit conjunt de cases entre mitgeres alineades al voltant d'un carrer. Aquest és força compacte i es situa en una elevació topogràfica pronunciada, just a la vora del cingle, tenint una presència rellevant respecte al camí asfaltat que hi accedeix. L'estructura d'aquest camí i del carrer del nucli, tenen una naturalesa rural que no genera una estructura urbana molt sòlida. Organitza tot el nucli al voltant d' un sol carrer mostrant les façanes posteriors de les edificacions amb una volumetria rellevant respecte a la carretera d'accés. La majoria de les edificacions s'han restaurat els darrers anys deixant el nucli amb un aspecte renovat respecte fa unes dècades on algunes de les cases estaven quasi ensorrades. Les cases que formen el nucli són Cal Baiona, Cal Prat, Cal Mariano i Cal Nadal. | 08036-189 | El Soler. Calonge de Segarra. | Originariament formava una quadra, anomenada la Quadra del Soler de Pujalt. Petita quadra situada dins el terme de Calonge que constituïa l'únic indret d'hàbitat concentrat. Segons els capbreus del segle XVIII estava constituïda per les cases de Ramon Nadal, Anton Bajona, Celdoni Prat i els conjugues Pau Montaner i Maria Montaner i Subirats. Segurament corresponen a les cases que encara trobem actualment al nucli del Soler. A tocar trobem el mas Sobiranes, Rovira de Palou i Beringuers, però aquests ja no són considerats de la quadra del Soler. | 41.7478500,1.4627100 | 372182 | 4622923 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43165-foto-08036-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43165-foto-08036-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43165-foto-08036-189-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43167 | Casa Fort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-fort | XV/XXI | Es troba situada al nord del nucli de Dusfort, en la part més alta. Conserva una estructura de casal fortificat que ens indica que possiblement l'estructura que es conserva actualment sigui l'evolució arquitectònica de l'antic castell que hi havia en aquest indret. Presenta una planta rectangular de forma irregular. Consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La coberta és a una vessant ( sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta un portal adovellat de mig punt. A la resta de façanes cal remarcar algunes finestres amb ampit de rajol pronunciat. A la façana sud, l'estructura del parament amb diferents continuïtats, ens podria indicar que l'edifci es podria haver construït sobre una estructura més antiga, ja fos l'antic castell o part de la muralla medieval. En les edificacions annexes que hi trobem davant de la façana d'accés, cal destacar-hi el cup de vi a l'interior. En un nivell inferior al cos del cup, s'hi observen dues obertures circulars al paviment que podrien estar vinculades al cup. Segurament estaven a l'interior d'una edificació que no es conserva actualment. Davant de l'entrada s'hi observa també un pou quadrat. | 08036-191 | Casa Fort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Possiblement aquest edifici hagués format part de l'antic castell de Dusfort. Conserva elements que ens indicarien aquesta possibilitat, com algun trams del parament sud sembla aprofitar part d'una antiga muralla o edificació primitiva. Un altre factor, és la seva situació situada a la part més alta del nucli de Dusfort. | 41.7404700,1.4932600 | 374708 | 4622058 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43167-foto-08036-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43167-foto-08036-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43167-foto-08036-191-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43184 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-2 | XV/XXI | Ha estat asfaltat en molts trams | El camí ral que travessa el terme de Calonge de Segarra actualment és una pista que serveix per a comunicar les diferents masies i nuclis del terme. Entra al municipi per la zona de Dusfort, provinent de Calaf i després de passar per les masies de l'Agustina, Cal Mas, la Gavatxa, entra a l'actual C-1412 per arribar a la Casa Blanca. Cal esmentar que totes aquestes masies havien esdevingut un hostal en el pas pel camí ral. Aquest tram del Camí Ral formava part de la ruta Barcelona, Calaf, Ponts, i que pujava fins a la Seu d'Urgell. | 08036-208 | Calonge de Segarra | Era l'antic camí que anava de Barcelona a la Seu d'Urgell. Recentment s'ha asfaltat per facilitar l'accés rodat per l'interior del municipi. | 41.7474900,1.4839900 | 373951 | 4622851 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43184-foto-08036-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43184-foto-08036-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43184-foto-08036-208-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43185 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-3 | XV-XXI | Pel terme municipal de Calonge de Segarra hi ha documentat un camí ramader. Aquest no era un camí principal sinó un variant dels camins que portaven de les terres del Pirineu, fins a les costes de Tarragona o la plana de Lleida. Possiblement aquest camí sigui l'actual B-300. Aquesta ruta creuava el Berguedà, el Solsonès, la Segarra i I'Anoia. Passava exactament per Pinós del Solsonès, la Sala de Vallmanya, Prades, prop del castell de Boixadors, St. Pere Sallavinera i Pedrafita. Una variant passava per St. Pere de l'Arç, Aleny, Calaf i Prats de Rei. Un cap a Pedrafita anava fins a Santa Coloma de Queralt i des d'aquí a la costa, prop de Roda de Barà.' | 08036-209 | Calonge de Segarra | Era un dels camins que neixien del senders més importants que connectaven el pirineu amb la costa o la la plana de Lleida. | 41.7465400,1.5200300 | 376946 | 4622694 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43185-foto-08036-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43185-foto-08036-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43185-foto-08036-209-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 42988 | Castell de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calonge | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII-XVII | L'estat de conservació és deficient. Pràcticament les estructures estan ensorrades i el procés de degradació és permanent. | <p>El Castell de Calonge, està situat a la part alta d'un turó molt a prop del petit nucli de Calonge. Actualment està força ruïnós. No obstant, en resten alguns punts que podem distingir. Destaquem una estança, de la més ben conservada, de planta rectangular amb dues portes d'accés. Situada al sector sud-est, coberta amb una volta de canó i il·luminada amb dues espitlleres orientades a la cara est. Aquestes estructures són construïdes amb uns murs exteriors irregulars, tot al contrari dels murs interiors, dels quals estan més ben treballats i col·locats en filades horitzontals. Al final d'aquesta sala hi ha una escala que descendeix al subsòl però que ara està tapada. A prop d'aquesta, hi ha una cisterna d'uns dos metres de diàmetre, avui coberta per la vegetació. Al sector oest s'hi troben les restes del basament d'una torre circular de defensa, al voltant del qual s'articularia el castell. Aquestes restes, corresponen a la part més antiga de tot el conjunt. Construïda amb un parament de carreus irregulars, però amb una disposició en filades horitzontals. Pel que fa a la resta, només queden en peu unes poques estructures, molt malmeses, que formen part d'altres dependències del conjunt del castell.</p> | 08036-12 | Calonge de Segarra | <p>Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de l'any 1010, en què el bisbe de Vic, Arnulf, germà del vescomte d'Osona-Cardona, morí en l'esmentat castell com a conseqüència de les ferides rebudes en l'expedició dels catalans a la Còrdova musulmana. A partir d'aquest moment el castell de Calonge de Segarra restarà sempre vinculat als vescomtes de Cardona. Així, en el testament sagramental datat l'any 1042- del bisbe Eriball, germà del vescomte Folc, apareix l'esmentat castell com una de les deixes que el citat bisbe fa al seu fill Folc. Amb tot, la castlania era posseïda per una nissaga cognomenada de Calonge com a feudataris dels Cardona. Al segle XII la propietat roman encara en poder dels Cardona. El 1156 Ramon de Cardona era el senyor, entre d'altres castells, del de Calonge. Aquest Ramon de Cardona en testar deixà aquesta fortalesa, juntament amb la de Fals, a la seva germana Dolça. Desconeixem el traspàs del domini de la propietat, però a la fi del segle XII l'esmentat castell restava en poder de la família Torroja, segons que consta en el testament de Ramon de Torroja, marit de Gaia de Cervera, datat l'any 1196. En aquest document Ramon de Torroja llegà l'esmentat castell de Calonge al seu fill Hug. Tot i això, aquesta propietat retornarà al patrimoni dels Cardona. Agnès, néta de Ramon de Torroja i hereva del seu oncle Hug, es casarà el 1217 amb Ramon Folc, amb la qual cosa el castell de Calonge passà al patrimoni dels Cardona. El 1220 Bernat de Cardona cedí a Pere Puigferner i a la seva filla Beatriu la quarta part i el delme del castell de Calonge. Al segle XIV el castell de Calonge passà a formar part del comtat de Cardona, creat el 1375. Vers el 1391 n'era el seu castlà Ramon de Fontanet. Els Nuix seran carlans fins a l'extinció de les senyories (XIX), però malgrat deixar de ser carlans continuaran posseint la propietat del Castell (castell i terres) com a plens propietaris fins a principis del XX. A principis del segle XX els Vila (àlies Brinco) compren als Nuix de Cervera el castell i les seves terres. Donat que el casalot del castell era desavinent i devia estar vellet, van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del castell, igual que uns anys més tard també se n'aprofità per construir la pallissa de Suau, motiu pel qual ha arribat tan malmès als nostres dies.</p> | 41.7642700,1.4808300 | 373721 | 4624719 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 43058 | Les Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-quadres | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XII-XVI | Ha estat restaurada recentment, excepte algunes façanes. | Conjunt arquitectònic format per les masia i diverses edificacions agrícoles. Al sud-oest del conjunt hi trobem la capella de Sant Joan i el cementiri particular de la família. L'edifici principal ha estat reformat quasi en la seva totalitat, té funcions d'habitatge, es de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. El murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra, amb les cantoneres amb carreus ben treballats. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Presenta una ràfec de dues filades mixtes. En aquest edifici no s'observa cap entrada, que possiblement fou substituïda per la que trobem a l'edifici annex. A la façana est, hi trobem tres finestres amb brancals i llinda de pedra a la planta baixa. A la planta de pis, el nombre de finestres que repeteixen el mateix patró són quatre. Finalment a la darrera planta, les finestres es converteixen en balcons de forja senzilla, i les entrades d'aquests estan fetes amb brancals i llinda de pedra. A façana posterior, que no ha estat restaurada ( exceptuant una finestres de la planta baixa), hi trobem dites finestres, dues a la planta de pis, i a la darrera planta tres balcons senzills. La façana nord, té una cos annexat a la part inferior que es corresponia amb l'antic femer. A la planta de pis i golfes i trobem diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. la façana sud, té un altre cos annexat, però s'observen diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. El cos annexat per la façana sud, corresponia a una ampliació de l'habitatge principal. Té dues plantes i presenta l'entrada amb arc escarser a la façana est. La façana sud, no ha estat restaurada encara, i es poden observar elements originals com l'arrebossat de la façana, així com els brancals i llinda de pedra que trobem als balcons de la planta de pis. En una d'aquestes llindes s'hi observa troba una inscripció intel·ligible. Adossat a la planta baixa de la façana nord, hi trobem el femer, que és de planta rectangular, amb els murs fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. L'interior presenta una volta de canó tant característica d'aquest tipus de construccions. A l'interior hi trobem un pou amb grans carreus de pedra de planta quadrada. Al seu interior s'hi observa una part inferior circular amb rajols de ceràmica. A diferencia d'altres femers, l'entrada no presenta una paret totalment a l'inici de la volta, si una petita entrada al lateral ( possiblement en la restauració d'aquest espai es fes aquesta modificació). Davant de la façana d'accés de l'edifici principal, trobem un edifici de planta rectangular que tenia funcions agrícoles. Consta de dues plantes, i els seus murs estan obrats amb petits carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Té la coberta a dues vessants( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud i presenta una entrada a la planta baixa on hi trobem la inscripció 'JOAN PALLEROLS Y PRAT 1903'. A la planta de pis hi trobem una balcó on a la llinda hi trobem incis 'JOAN PALLEROLS Y PRAT L AÑY 1903'. A la façana oest ( davant edifici principal) es troben diferents obertures amb rajol. A l'est de l'edifici principal hi trobem la pallissa, totalment restaurada. Uns 70 metres al sud-oest cal destacar-hi la capella de Sant Joan i el cementiri particular de la família Pallerols. En l'espai comprés entre els edificis i el mur de tancament del nord-est, hi havia hagut uns edificis que actualment estan enderrocats. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-82 | Les Quadres. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | L'església de Sant Joan i el lloc de les Quadres es troben documentats des del segle XI XII. El mas pertanyia a l'antic terme del castell d'Aleny i era vassall de l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, però també posseïa terres al terme de Calonge i pertanyia a la parròquia de Santa Fe de Calonge. Des del segle XVI el mas és posseït i habitat per la família Casamitjana, que serà succeïda pels Bertran i des del XVIII pels Pallerols. El pubill Pallerols aportarà al seu patrimoni el mas Alet o Can Alet (Canalet) de Rubió, això juntament al creixement del segle XVIII el consolidaran com un mas important. A cavall del segle XIX i XX, el seu propietari Joan Pallerols i Prat regirà l'alcaldia durant 25 anys, erigint-se en un influent cacic a Calonge i comarca. En aquests mateixos anys farà importants reformes i obres de millora al mas, i a més comprarà els masos de ca l'Abadal vell i de la Casanova de Calonge a la família Argullol de Manresa, consolidant la seva posició econòmica i social. També farà construir el cementiri annex a la capella de Sant Joan per poder-hi ser enterrat. Morirà solter el 1919 i el patrimoni passarà al seu germà Josep, que també morirà solter e 1921, finalment heretarà el germà petit, Pau (Pauet), que s'endeutarà ràpidament i acabarà malvenent el patrimoni, sobretot a les famílies Ferrer (les Quadres) i Garriga (ca l'Abadal i la Casanova) de Calaf, els descendents de les quals en són els actuals propietaris. | 41.7448000,1.5098900 | 376099 | 4622515 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43058-foto-08036-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43058-foto-08036-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43058-foto-08036-82-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43072 | Torrella Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrella-medieval | XIII/XVI | Solament es conserven algunes estructures dempeus. El bosc ha envaït tot el conjunt. | En un turó situat davant de l'Eix Transversal, pel camí que porta de la Masia del Bosc del Nadal a la carretera C-1412 es localitzen les restes d'unes estructures que abracen una amplia zona formant un perímetre rectangular. Aquestes estructures estan formades per murs fets amb carreus irregulars de pedra que en alguns punts s'alcen més de dos metres aproximadament, i dibuixen estances que no es poden delimitar correctament per la vegetació i arbrat que envaeix l'entorn. En alguns d'aquests murs es poden observar espitlleres a nivell del sòl. L'element més destacat però, és la base d'una possible torre feta amb carreus irregulars de pedra formant una estructura circular. Des d'aquest punt es pot observar gran part del terme de Calonge de Segarra i altres municipis veïns | 08036-96 | El Soler. Zona del Bosc dels Avellaners | 41.7411200,1.4764000 | 373307 | 4622155 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43072-foto-08036-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43072-foto-08036-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43072-foto-08036-96-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43163 | Retaule de Sant Pere de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-pere-de-mirambell | XIX/XX | <p>Retaule de fusta d'estil neoclàssic. Està format per un alt sòcol on hi ha un plafó en relleu, de motius vegetals, a cada banda i dos plafons figurats en relleu, a la part central. Sobre el sòcol, a cada extrem, tres columnes amb capitells corintis, imitant marbre; a la part central una gran fornícula amb una escultura de Sant Pere. A la part superior l'arquitrau, el fris i la cornisa. Sobre aquest entaulament una altra fornícula, més petita, amb la imatge d'un sant que sembla ser Sant Roc; a la part superior un timpà amb un Sagrat Cor. A cada cantó de la fornícula un gerro.</p> | 08036-187 | Parròquia de Sant Pere de Mirambell. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7309500,1.4895800 | 374383 | 4621007 | 1875 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43163-foto-08036-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43163-foto-08036-187-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 99 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43169 | Festa Major de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-mirambell | XX | Els darrers anys no s'ha realitzat | En els darrers anys no han fet Festa Major. No obstant, es celebrava l'últim cap de setmana d'agost. | 08036-193 | Mirambell. Calonge de Segarra. | Els darrers anys no s'ha realitzat. | 41.7308600,1.4894900 | 374376 | 4620997 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43169-foto-08036-193-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.