Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42981 | Femer de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-la-roca | <p>MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània.</p> | XX | <p>Es tracta d'una edificació de planta rectangular. És de grans dimensions ja que fa més de 20 metres de llargada. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Té dues plantes, essent la planta baixa la més singular degut a la gran volta de canó que ocupa tota la llargada de l'edifici. Aquesta volta de canó està revestida amb rajola. La façana d'ingrés esta orientada a l'est, i presenta una entrada rectangular a la planta baixa. A sobre hi té una obertura amb brancals i llinda de maó. A la part superior de la façana hi ha una finestra amb brancals de maons i llinda de pedra, on hi ha la data de 1922 i les inicials de J P inscrites. A la resta de façanes hi trobem finestres amb brancals i llinda de pedra. Es troba situada en el sud del conjunt arquitectònic del Mas de la Roca, i esta envoltada de camps de conreu.</p> | 08036-5 | Femer de la Roca. La Roca. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | <p>El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de la Roca, es va construir als anys 20 del segle XX ( 1922), en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística.</p> | 41.7564900,1.4838900 | 373960 | 4623851 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment serveix de magatzem. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42983 | Pont de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-roca | XIX | Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó. Presenta una sol ull. Recentment el pont primitiu s'ha ampliat amb elements prefabricats i una capa d'asfalt per donar una major servei al transit actual i presenta una base de formigó. A cada lateral hi trobem una barana de fusta per evitar la caiguda de vehicles al Torrent de la Roca. | 08036-7 | Calonge de Segarra | En aquest indret segurament des de temps anteriors, hi va haver un pont, ja que era l'accés natural de Dusfort a Calonge de Segarra. Aquest pont edificat segurament a mitjans del segle XIX, fou edificat sobre alguna estructura més antiga. En el darrers anys s'ha ampliat el pont. | 41.7551000,1.4856900 | 374107 | 4623694 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Roca | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42984 | Cementiri de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-calonge-de-segarra | XX | Recinte tancat de planta rectangular. L'entrada al recinte es situa al nord, i presenta una senzilla reixa de forja. Els murs estan fets de pedra. A l'interior es poden observar tres cossos; un de més gran, que ocupa tota la cara sud del recinte, i dos de més petits als extrems de la cara nord. Els nínxols es troben a l'interior d'unes galeries amb arc de mig punt on hi trobem inscrit 'AÑO 1952'. Al centre, i separant aquestes galeries de nínxols, hi trobem una petita capella amb entrada amb arc de mig punt i frontó a la part superior, on hi ha la data de 1952. A l'interior hi ha un petit altar. Com en la majoria de cementiris, hi ha també xiprers a l'interior del recinte. | 08036-8 | Calonge de Segarra. | Es va construir a mitjans del segle XX. | 41.7617800,1.4835100 | 373939 | 4624439 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42986 | Casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-0 | XX | Edifici reformat recentment. Es troba situat al costat de l'Església de Santa Fe de Calonge i el Castell de Calonge. Orientat al sud, de planta rectangular. Estructurat en tres cossos: planta baixa, pis i golfes. Els murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Presenta coberta a doble vessant (est-oest) de teula plana amb un fumeral arrebossat amb barret de punxa. La façana d'ingrés, orientada al sud, presenta una entrada al centre amb porta de fusta, emmarcada per brancals de rajol sobre els quals es munta un arc pla de rajol, acompanyat de dues finestres simètriques, protegides d'una reixa de forja. Al centre de la façana i a nivell del pis, un balcó clàssic amb barana de forja. A cada costat dos finestres més petites, també amb arc pla de rajol. A la part superior de la façana principal hi trobem una cornisa que divideix la planta del pis i les golfes, i just a damunt, s'hi troba un ull de bou. A la resta de les façanes, cal destacar-hi una entrada a la part est que dóna a la planta baixa, així com un parell de finestres bessones a la façana oest. Finalment a la façana nord hi trobem adjunt una cisterna. Totes aquestes obertures estan obrades de la mateixa manera que la façana principal, amb brancals i llinda de maons. | 08036-10 | Casa del Mestre. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Havia estat l'antiga escola de Calonge de Segarra. Quan aquesta va tancar per la falta d'alumnes, la seva següent utilitat fou una casa de colònies propietat de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. En data de 2013, es va presentar un concurs públic per al lloguer d'aquest edifici per a usos particulars. | 41.7639300,1.4815400 | 373779 | 4624680 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42991 | Cal Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba parcialment arrebossada essent visible els seus carreus. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i trobem l'entrada a la planta baixa. A sobre, a la planta de pis hi trobem un senzill balcó amb barana de forja. Les finestres que es troben repartides per la façana són de grans dimensions, i amb llinda de fusta (sols visible en les dues de la part superior de la façana). A la resta de façana les obertures es caracteritzen per seguir els mateixos paràmetres que a la façana principal. A la façana est, hi trobem un cos annexat, de dues plantes, que tenia funció agrícola i ramadera. La coberta d'una sola vessant, segueix la mateixa orientació de la casa. Davant de la façana principal hi trobem el que havia estat l'era, on encara es pot observar part de les rajoles que hi havia. Aquest espai es trobava tancat per un mur que ho separava de l'exterior. L'entorn es caracteritza per camps de conreu . | 08036-15 | Cal Castell. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | A principis del segle XX la família Vila, propietària del Castell de Calonge van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del Castell. | 41.7670500,1.4822000 | 373840 | 4625026 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42993 | Ca l'Abadal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-vell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diferents cossos més petits que tenien funció agrícola i ramadera. Totes les façanes, exceptuant la nord-oest es troben tancades per un mur perimetral. L'edifici és de planta quadra i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana sud-est està arrebossada. La coberta és a dues vessants ( sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud-oest, i presenta una entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem un balcó amb brancals, llinda de pedra i un arc descarrega a sobre. A la seva dreta, una finestra amb les mateixes característiques. A les golfes cal esmentar-hi dues petites espitlleres. La resta de façanes es caracteritzen amb la combinació de finestres senzilles i algunes amb brancals i llinda de pedra. Les edificacions annexes són petites estructures de pedra amb teulada a una vessant. Al mur perimetral que tanca la casa, cal destacar-hi a la part interior algunes obertures a mode d'armari per desar objectes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-17 | Ca l'Abadal Vell. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. El 1508 apareix com el mas d'en Guamis, més endavant, però ja hi trobem els Abadal de Guamis o Gomis. Al segle XVIII trobem un Ramon Garriga com a usufructuari de Joana Abadal, però al cap de poc ja trobem que el mas està en mans de Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol emparenten amb els Vidal (nissaga de notaris de Calaf amb patrimoni a Calonge) i posteriorment amb els Torres de Bages de Manresa, de manera que passaran a viure a Manresa, on seran considerats membres de la petita noblesa local. A principis del segle XX el mas serà comprat per Joan Pallerols i Prat de les Quadres i uns anys més tard el comprarà la família Garriga de Calaf, els descendents dels quals en són els propietaris actuals. La documentació parla d'un mas d'en Clos i un mas Pifarrés que al XVIII ja eren derruïts i agregats al mas. Les terres queden dins la gleva del mas, però no queda clar si aquests masos (cases), eren allunyats, propers o estaven adossats a ca l'Abadal o no. | 41.7629700,1.5022600 | 375500 | 4624544 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43002 | Els Pilots de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pilots-de-dalt | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i altres edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Es troben totes les façanes arrebossades. La coberta és a tres vessants ( nord, sud-est i sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa a l'oest, i presenta una entrada a la planta de pis amb arc de mig punt. A la resta de façanes només cal destacar-hi les cantoneres amb carreus ben treballats, i algunes finestres amb els brancals i llindes a pedra vista. Adjunt a la façana oest, hi trobem una edificació més annexa que representa una ampliació de l'habitatge. La part posterior està feta amb maons. La resta d'edificacions que trobem a l'entorn estaven destinades a l'ús agrícola i ramader, i actualment es destinen a magatzems. Davant de la façana nord, hi trobem una cavitat excavada al sòl, que havia estat un femer. Per davant passa la carretera B-300, i l'entorn més immediat són boscos d'alzines i camps de conreu. | 08036-26 | Els Pilots de Dalt. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | El lloc dels Pilots apareix documentat des de l'edat mitjana, si bé en molts moments no queda clar si es refereix al mas concret o és un topònim més genèric. Trobem diverses famílies a l'indret (Closa, Balaguer, Santdiumenge, Vidal, Puigpelat), però l'única família que podem confirmar amb continuïtat i com a habitants i possessors de mas són els Closa dels Pilots. Els Closa dels Pilots són una família important.... si bé sembla que a cavall dels segles XVII i XVIII comencen a vendre o empenyorar terres o parts de casa per pagar dots, deutes, etc., de manera que trobem moltes persones amb possessions del “mas Closa dels Pilots”: Alsina, Argullol, diversos Closa, etc. De tots aquests podem destacar el Dr. Francesc Abadal de Calaf, que el 1726 en posseeix terres i una caseta, segurament de nova construcció, (els Pilots de Baix) i Francesc Miquel i Folch, negociant de Calaf, que acabarà comprant bona part del mas. Posteriorment l'heretarà un nebot Monfort, després Milans del Bosch i finalment Sesarrain que a mitjans segle XX el vendran als Fitó, propietaris actuals, els quals ja n'eren masovers. | 41.7782000,1.5012100 | 375442 | 4626236 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43002-foto-08036-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Les reformes posteriors han desfigurat les característiques de la construcció original. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43013 | Pont del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-biosca | XIX / XX | Pont del camí de Santa Magdalena de la Vall a la carretera C-1412, travessa el torrent Bo. Consta de dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra i lligats amb morter i un tauler rectangular fet de pedra reforçat per bigues d'acer a la part interior, a la part exterior, a banda i banda, s'hi observen dos arcs de descàrrega de maons. Fa aproximadament tres metres d'ample i es troba a gairebé quatre metres sobre la riera. S'observen a les parts exteriors del mur, a l'alçada de la calçada, unes obertures laterals que permeten desguassar l'aigua.Es troba en bon estat de conservació. | 08036-37 | El Soler | En pont actual possiblement és de finals del segle XIX o principis del XX. No es descarta però que en aquesta mateixa ubicació hi hagués hagut algun altre pont que comuniqués les masies d'aquest indret amb el camí ral. Més recentment s'ha ampliat per al transit més pesat. | 41.7571700,1.4646900 | 372365 | 4623955 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat als Ciments del Biosca | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43017 | Cal Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreret | XIX/XX | Cal Ferreret, vorejada de camps de conreu, correspon a un tipus senzill de masia. És un edifici orientat al sud-est de planta quadrangular, estructurat amb planta baixa i primer pis. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud-est, i no està centrada sinó desplaçada cap a la dreta. Els murs estan arrebossats, tot i que s'observa alguns carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. A la façana principal hi ha una porta i finestres de diferents formes i mides. Pel que fa, a la façana nord hi ha una construcció annexa de petites dimensions. | 08036-41 | Cal Ferreret. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7590900,1.4530800 | 371404 | 4624185 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43021 | Barraca de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-gavatxa | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es tracta d'una barraca de vinya. De planta circular feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la cara sud hi té l'entrada culminada amb una llinda de pedra. El sostre és de falsa cúpula, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Presenta bon estat de conservació. Entorn més immediat a la barraca es caracteritza per camps de conreu. | 08036-45 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme de Calonge de Segarra en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de blat i ordi. | 41.7624200,1.4728000 | 373050 | 4624526 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Gavatxa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43024 | Pont del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-soler | XIX/XX | Pont situat a la carretera que porta al Soler des de la C-1412, sobre el Torrent Bo. És d'una extrema senzillesa, i actualment només conserva els estreps fets amb carreus de pedra com a part original, ja que el taulell original s'ha substituït per un de formigó armat amb el suport d'unes bigues d'acer. És d'un sol ull, i el paviment és de formigó. Presenta unes baranes protectores a cada lateral. | 08036-48 | El Soler | El pont actual possiblement és de finals del segle XIX o principis del XX. No fora estrany que en aquesta mateixa ubicació hi hagués hagut, anteriorment, algun altre pont que comuniqués el Soler amb el camí ral. Més recentment s'ha ampliat per al transit més pesat. | 41.7501000,1.4735900 | 373091 | 4623157 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per que és el pont que porta al Soler des de la C-1412 | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43028 | Alzinar de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-la-sala | A l'entorn de la Masia de la Sala i la carretera N-141 hi trobem un gran nombre d'alzines. Cal destacar-hi sobretot la que es troba a tocar de la casa. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de més de 2 metres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. | 08036-52 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7234300,1.4710700 | 372829 | 4620199 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 43035 | Cal Seneca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seneca | XIX | Es tracta d'un edifici que ha patit bastants modificacions al llarg del temps, i que actualment presenta un estat molt diferent a l'original, sobretot en la façana principal. De planta rectangular, té planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Actualment les façanes es troben arrebossades. La coberta és a dues vessants ( nord-est/sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés a l'edifici s'orienta al sud-oest, i presenta una entrada senzilla a la planta baixa. De la façana sobresurt una tribuna feta de formigó i maons. A la resta de façanes no hi ha elements destacables. Adjunt a la façana sud-est hi trobem diverses edificacions a pedra vista amb funcions de magatzem. A l'interior hi trobem el celler, on trobem dos espais amb volta d'arc carpanell. A la planta de sobre hi trobem l'antic cup de vi, reconvertit a dipòsit. Cal destacar també una bassa i safareig a l'entrada del camí que porta a la casa, i un pou quadrat a uns 15 metres de la façana principal. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-59 | Cal Seneca. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'un hostal del Camí Ral que anava de Barcelona a la Seu d'Urgell. | 41.7092900,1.4518800 | 371205 | 4618658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43036 | Bassa del Seneca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-seneca | XX | A l'entrada de Cal Seneca hi trobem aquesta bassa i un petit safareig. La bassa fa uns dotze metres de llarg per sis d'ample feta en carreus ben lligats de pedra del pais i arrebossada. Es troba en bon estat de conservació, es manté en ús, actualment hi ha una lona de plàstic per evitar-hi filtracions. Anexe a la bassa hi ha un safareig adosat del mateix període. | 08036-60 | Cal Seneca. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7097700,1.4521900 | 371231 | 4618711 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43037 | La Casanova dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-dels-capellans | XIX | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diverses edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal es situa al centre del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb llinda de fusta, i un arc de descarrega a sobre. Les finestres són senzilles, exceptuant les centrals de la planta de pis i golfes, de dimensions més grans, i amb una gran llinda de pedra la de la planta de pis i amb arc de descarrega a la de les golfes. Té dues petites edificacions adjuntes a cada extrem de la planta baixa. La façana est, presenta dues finestres a la planta de pis, i diverses a mode d'espitllera repartides per la façana. La façana nord, té diverses finestres senzilles, on hi destaca una a la planta de pis amb una gran llinda de pedra. A la planta baixa en trobem una amb la data incisa de 1950. A la façana oest hi trobem diverses finestres senzilles. A l'entorn de la casa, hi trobem diferents coberts que tenien funció agrícola i ramadera. Cal destacar-hi també un pou. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-61 | La Casanova del Capellans. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era l'antiga residència dels religiosos de les parròquies de l'entorn. Actualment continua sent propietat del Bisbat de Vic, però ja no hi resideixen religiosos. | 41.7162700,1.4496600 | 371034 | 4619436 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43038 | Sínia d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XX | Situada en la fondalada d'una vall sota el nucli d'Aleny, hi trobem el recinte cobert on hi ha la sínia i un petit safareig. L'espai on es troba la sínia es un cobert amb 8 columnes de maons amb coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Al seu interior trobem la sínia formada per dues estructures de maons. Una de rectangular on hi havia el pou excavat al sòl per on s'obtenia l'aigua, i un altra de quadrada per on s'emmagatzemava. El procés de l'extracció de l'aigua es feia gracies a un engranatge mecànic que funcionava per tracció aninal. Es conserva la roda dentada que accionava un altre mitjançant un sistema d'engranatges. Aquesta última funcionava com corriola per extreure l'aigua. L'eix principal que actua a la roda dentada té una peça on s'encaixa una barra de fusta llarga que acaba amb uns tirants on s'enganxava la bèstia, que era la força motriu de la sínia. Davant de la sínia hi trobem na petita caseta amb coberta a dues vessants ( nord-sud) am teula àrab, on al seu interior hi havia un petit rentador. Tenia un entrada on a sobre s'hi observa la inscripció ' MNP 1922', que correspon a Miquel Nadal i Plana. Adossat a una de les façanes, hi trobem un altre rentador que aprofitava l'aigua sortint de l'interior. | 08036-62 | Aleny | L'any 1922 la sequera que assolava el país feia que es formessin grans cues a la font d'Aleny, diuen que de nit ja es veien llums de calafins que venien a buscar aigua. Davant d'aquesta situació, el nostre besavi, Miquel Nadal i Palà, amb l'ajuda d'un miner va construir un pou de 12 metres de fondària i 2 d'amplada en el seu hort per poder-se abastir sense haver de dependre de la font. No sabem de quan daten els altres pous, però segurament la resta de veïns d'Aleny van fer el mateix. Més endavant, Miquel Nadal i Plana, va construir un porxo, amb el vogi i una bomba de pistó per poder fer arribar l'aigua al dipòsit que s'havia construït a les golfes de la casa i a un antic dipòsit que recollia les aigües pluvials de l'era. L'obra va ser molt costosa i complexa, ja que a més es va portar a terme en plena Guerra Civil. La vella bomba de pistó moguda per un animal voltant al vogi va ser utilitzada fins què fou substituïda per una bomba elèctrica. El vell pou durant molts anys ha abastit la casa d'aigua, i si bé actualment ja no és utilitzada com a aigua de boca, si que encara és aprofitada, sobretot per regar. | 41.7473600,1.5147000 | 376504 | 4622792 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43038-foto-08036-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43038-foto-08036-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43038-foto-08036-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43041 | Festa Major de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-dusfort | XX | L'últim cap de setmana de juliol es celebra la festa major de Dusfort. La festa comença el dissabte a la tarda amb la nova Baixada d'andròmines, creada l'any 2008 per l'associació Joves de Kalonge, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. A la nit, l'associació Joves de Kalonge i l'Ajuntament, organitza la Festa Jove de Dusfort amb un seguit de concerts a la pista esportiva de Dusfort. L'endemà, diumenge, la festa major continua amb l'esmorzar per les cases del poble, i a continuació el tradicional ball de tarda, organitzat pels veïns Dusfort amb l'Ajuntament com a col·laborador. Durant la mitja part, es donen pastes seques i cava per a tots els assistents. | 08036-65 | Dusfort | 41.7405900,1.4938200 | 374755 | 4622071 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43049 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Es tracta d'una edificació isolada en una zona boscosa. Té diferents cossos annexes que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal té funció d'habitatge, és de planta quadrada i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i arrebossats ( exceptuant parts de la façana nord on s'ha perdut). La coberta és a dues vessants(nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb una llinda de pedra amb la inscripció de 1686, una creu i un símbol amb tres claus que representen els claus en que van clavar Jesús a la creu, a la seva dreta hi trobem una petita finestra. A la planta de pis hi ha tres finestres amb ampit de pedra. A la part de les golfes una senzilla finestra al centre. A la façana est, s'hi observen diverses finestres repartides per la façana, i un cos annexat a la planta baixa, utilitzats anteriorment per als animals. La façana nord, presenta unes finestres senzilles a la planta de pis i golfes. A la planta baixa hi trobem un cos semicircular adjuntat que es podria tractar del forn. A la façana oest, hi trobem un cos adjunt, amb grans finestrals i carreus visibles a les cantoneres. A l'est de tot el conjunt, i annexat al cos de la façana est, hi trobem una edificació destinada anteriorment a l'agricultura i la ramaderia, que ha estat restaurada recentment. Es va substituir la gran entrada amb arc, per una de més senzilla. | 08036-73 | La Casanova. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Per la data de la llinda ( 1686), és tracta d'una casa bastant antiga, i possiblement tingui uns precedents més antics. Durant segles fou propietat de la familia Argullol de Manresa, però fou comprada a mitjans del segle XIX per la familia Pallerols de les Quadres, que en aquells moments eren una de les cases més importants de la zona. | 41.7593300,1.5064800 | 375844 | 4624133 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43049-foto-08036-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43049-foto-08036-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43050 | Ca l'Abadal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-nou | XIX | Masia situada a peu de la carretera B-300 al km 5. Cal Abadal està format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i arrebossats, i les cantoneres amb carreus ben treballats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb brancals de pedra i llinda amb arc escarser amb la data de 1892 a la dovella central. A la planta de pis trobem dues finestres amb brancals i llinda de pedra i al centra una finestra reconvertida en entrada, per donar accés a una terrassa construïda posteriorment. Aquesta terra està suportada per dos columnes de maons. A les golfes hi trobem un gran finestral amb arc de mig punt, obert segurament amb posterioritat. A la façana oest, cal destacar-hi tres finestres amb brancals i llinda de pedra, essent la de la planta de pis la més gran de totes. La façana nord, presentava una entrada amb brancals i llinda de pedra a la planta de pis, però actualment es trona tapiada. La façana est, presenta diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. Davant de la façana est, hi trobem una edificació de planta rectangular i dues plantes, amb coberta a dues vessants( est-oest) i teula àrab. La façana d'ingrés la trobem al sud amb una entrada amb brancals de pedra i l'espai de llinda reduït omplint-lo amb formigó, just abans de l'arc de rajol escarser. Sobre l'arc, hi trobem emmarcat les inicials de JJ i l'any 1925. A la part superior de la façana hi trobem una altre finestra. A la façana nord, hi trobem una entrada senzilla que dona accés a la segona planta. De la façana est d'aquest edifici, hi trobem un altre cos annexat, que no conserva la coberta. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-74 | Ca l'Abadal Nou. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7592500,1.5143500 | 376498 | 4624113 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43050-foto-08036-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43050-foto-08036-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43050-foto-08036-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43051 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-1 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | Es tracta d'una masia que ha patit diverses modificacions al llarg del temps. Trobem un altre edifici que havia tingut funcions de femer. L'edifici principal té funcions d'habitatge, té planta quadrangular i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment,i arrebossats i pintats de color groc. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada amb brancals i llinda de rajols. A la planta de pis hi trobem tres finestres amb ampit. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar. A l'interior de la casa encara es conserva el celler, però molt modificat per reformes posteriors. Cal destacar-hi el forn de pa, o més ben dit la boca del forn que dona a l'interior, ja que el propi que sobresortiria de la façana no es conserva. Una 10 metres al sud-est de la casa hi trobem el que havia estat el femer. Actualment està molt transformat, ja que hi han afegit cossos amb totxos a la façana principal i lateral. Encara però és pot destacar, una inscripció a la part superior on posa 'PEDRO GUILELLA Y NADAL 1908'. A l'interior com en la majoria de femers, hi trobem la volta de canó feta amb carreus ben treballats. De la paret posterior s'hi observa una forat que donava a una mina, actualment molt deteriorada. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-75 | Cal Frare. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | A finals del segle XIX la Unión Minera obre una mina i comença la construcció d'una colònia minera al lloc actualment conegut com a cal Frare. El projecte de colònia queda abandonat i només en quedarà el que havia de ser la casa del capatàs, que es convertirà en cal Frare, una parceria dels Ribalta de Tàrrega. | 41.7559300,1.5196600 | 376933 | 4623737 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43053 | Cal Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristofol | XVIII | Masia aïllada de planta de baixa, planta de pis i golfes, que consta de planta quadrangular, amb coberta de teula àrab a dues vessants (est i oest). La façana d'ingrés es troba orientada a l'est, presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta. Presenta dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i a les golfes una finestra i un òcul. La façana nord presenta tres finestres a la planta baixa i una al segon pis. A l'edifici annex hi ha una finestra. La façana oest presenta una finestra al segon pis i a les golfes. Aquesta façana presenta dos cossos annexats, un d'una planta i l'altre de dues, les cobertes són a una vessant. A la façana sud hi observem tres finestres a la planta baixa i tres finestres al segon pis. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i massa forestal. | 08036-77 | Cal Cristòfol. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Es troba ja documentada al segle XVIII. | 41.7582700,1.5267300 | 377525 | 4623987 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43053-foto-08036-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43053-foto-08036-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43053-foto-08036-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43055 | Font de Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-frare | XIX/XX | Font de petites dimensions excavada al terreny, ubicada al marge del camí.Amb murs laterals de carreus de pedra coberta amb una llinda de pedra. Actualment l'aigua no és potable i es troba tancada amb una porta de metàl·lica. Aquesta font desguassa uns metres més enllà en una petita bassa realitzada en pedra que s'endevina entre els matolls. Presenta bon estat de conservació. | 08036-79 | Sant Pere de l'Arç | 41.7574200,1.5178100 | 376782 | 4623905 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43055-foto-08036-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43055-foto-08036-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43059 | Sant Joan de les Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-les-quadres | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XII/XX | La capella de Sant Joan, envoltada d'un paisatge de camps agrícoles, està situada a l'oest de l'important Mas Les Quadres. L'ermita, orientada a ponent, de petites dimensions és de planta rectangular d'una sola nau, coberta amb volta de canó i capçalera plana. Els murs són de pedra obrats amb carreus mitjans formant filades horitzontals. La porta d'ingrés es troba a la façana nord, accedint al temple mitjançant quatre esgraons de pedra. Aquesta porta està estructurada amb un arc de mig punt adovellat. El sostre és a doble vessant i amb teula àrab. Damunt de la teulada i sobre la façana oest s'aixeca un petit campanar d'espadanya, d'un ull amb arc de mig punt. Adjunt a la façana de llevant està adossat el cementiri particular de la família dels Pallerols. Es tracta d'un recinte de planta rectangular. La porta de ferro està coronada per un timpà triangular amb el símbols de la calavera i els ossos i coronat per una creu celta. Mentre que, a banda i banda d'aquesta entrada hi ha uns pinacles acabats amb una bola. A l'interior del cementiri, únicament hi ha dotze nínxols, situats a la paret oest, adossats al mur de la capella. Tot i que no han estat tots utilitzats, les làpides que hi ha segueixen un estil similar. A la part superior del conjunt de nínxols hi ha situat una inscripció del 1915 que ens explica el motiu de la seva construcció: 'He fet fé aqueix cementiri / perqué hi sigan colocats / tots els meus antepassats / que ho esperaba ab deliri / tots los que ara ab vida estem / y a Las 'Quadras' abitem / també vos farem companyia / puig may os olvidarem / y plegats ens abrasarem / y al cel nos veurem un dia / Joan Pallerols Prat / 1915'. Just a la façana d'ingrés, al costat de la porta d'entrada a l'ermita hi trobem una placa que ens descriu qui era Joan Pallerols Prat: 'Aquí descansan els restos / d'un pages de La Segarra / conegut per nom d'en Cuadras / per Calonge sa comarca / que anaba vestit de vellut / i amb barretina morada / puig era molt divertit / que de broma sempre estaba / i encarrega als vivents / lo mateix als uns que als altres / que lo tranquil fa esta molt gras / i al ambició fa esta molt magre / i que conservin a San Joan / qu'es el patro de la casa / si treballeu i vigileu / pa i vi no vos faltara a taula / i també ens encarrega als lectors / que llegeixin esta lápida / si volen resar un pare-nostre / i també alguna Salve / i acabat diguin amen / amb lo requienat in pace / que al cel ens abrassarem / si es cas podem anar-hi / sigueu treballadors honrats / que amb aixó tan sols ja basta / que del mon no vos emporteu res / sino si sabeu disfrutar / imiteu les costums del difunt / que aquí descansa / i si acas volen saber son nom / lo trobareu escrit al marge/ Joan Pallerols Prat'. | 08036-83 | Les Quadres. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Documentada des de l'any 1154 com a possessió de la canònica de Sant Vicenç de Cardona. | 41.7445300,1.5088700 | 376014 | 4622487 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43059-foto-08036-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43059-foto-08036-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43059-foto-08036-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43063 | L'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Gran conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diversos edificis que tenien funcions ramaderes i agrícoles. Tot el conjunt es troba tancat per un mur tancat a mode de baluard al qual s'hi pot accedir per dues entrades: una ubicada al sud, i l'altra al nord. És un dels masos històrics del terme de Calonge de Segarra. L'edifici consta d'una cos primitiu i dues ampliacions, una al nord i l'altra al sud. Els tres cossos formen una planta rectangular i consten de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Les façanes són a pedra vista, exceptuant el cos adossat a la façana sud que està arrebossat. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb arc de mig punt. A la planta de pis hi trobem dues finestres i dos balcons amb llinda de pedra. Finalment a les golfes hi trobem diverses petites obertures. La façana nord, presenta poques obertures, i nomes cal esmentar dues petites obertures a la planta de pis. Presenta un contrafort fins a la planta de pis. A la planta baixa hi ha un cos annexat que s'utilitzava per al bestiar. La façana oest, hi trobem a diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. finalment la façana sud, hi té un cos adossat que representa una ampliació del cos principal. A la planta baixa hi ha una entrada amb arc de mig punt i dos grans finestrals a la planta de pis. A l'interior de l'edifici s'hi poden observar molts elements d'interès ubicats la majoria a la planta baixa. Cal destacar-hi les dues voltes apuntades amb carreus ben treballats, el celler amb on s'hi pot observar una gran fornícula de pedra i diferents voltes apuntades. En aquests espai hi trobem diferents botes de vi del segle XVIII, una d'elles amb una inscripció que posa 'RAMON RIBALTE 1777'. Hi trobem un altra estança amb nombrosos estris i enes del camp. Davant de la façana d'ingrés de l'edifici principal, hi trobem un petit edifici on hi ha el forn de pa de la casa. Es troba en un estat de conservació molt bo. Davant de la façana est, en una edificació de pedra amb l'entrada de maons, hi ha l'antic cup de vi. A l'entorn de la casa, hi trobem diferents edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Finalment , a uns 40 metres al nord, hi trobem un antic safareig amb la seva bassa. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-87 | L'Alzina. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Mas segurament també d'origen medieval. Pertanyia al terme del castell d'Aleny i per tant eren vassalls de l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, si bé la majoria de terres eren al terme de Calonge i també pertanyia a la parròquia de Sant Fe de Calonge. També és un mas important i influent dins els termes d'Aleny i Calonge, sovint rivalitzant amb el veí mas de les Quadres, sobretot a finals del segles XIX i començaments del XX. Des del segle XVI, degut a l'heretament per pubilles trobem molts canvis de nom en els seus propietaris: Clauer, Serra, Dalmases, Ribalta, Domènech i Moncunill. Els Ribalta de l'Alzina -originaris de la important casa de cal Ribalta de la Fortesa- i després els Domènech, al llarg del segle XVIII acostumen a exercir el càrrec de batlles de la universitat d'Aleny i Sant Pere de l'Arç. A finals del segle XIX i començaments del segle XX, dins la propietat de l'Alzina, es va crear una parceria que va donar lloc a cal Bep. | 41.7477000,1.5042000 | 375632 | 4622845 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43063-foto-08036-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43063-foto-08036-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43063-foto-08036-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43070 | El Bosc del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-del-nadal | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII/XIX | Es tracta d'un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que té funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Es troba situada a tocar de l'Eix Transversal, en un camí que porta fins a Conill. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. La façana d'ingrés a l'edifici que es situa al sud-est, és l'única que ha estat restaurada. La coberta és a dues vessants ( sud-oest/nord-est) amb teula àrab. La façana d'ingrés presenta una entrada amb senzills brancals de pedra i un arc escarser, modificat posteriorment amb una llinda plana per reforçar-ho. A la planta de pis, presenta una finestra amb brancals, llinda i àmpit de pedra. Finalment a la zona de golfes, presenta una petita finestra. A la façana sud-oest, s'observen diverses modificacions en la façana, que han afectat sobretot en les obertures, on tenim finestres amb brancals i llinda de pedra, finestres amb llinda de fusta, finestres que s'han ampliat, i una finestra que s'ha tapiat. La façana nord-oest, té un cos de construcció més moderna adossat a la planta baixa, i una petita finestra a la planta de pis. Finalment, la façana sud-est hi té un cos adossat que tenia funcions agrícoles i ramaderes, però que part d'aquesta es va reconvertir en habitatge. A l'interior, cal destacar-hi el celler amb parets de carreus de pedra i volta de canó de maons, al qual s'hi accedia per unes escales de pedra. Al sud-est del conjunt hi trobem un altra construcció que tenia també funcions agrícoles i ramaderes. Per últim citar, un pou situat a tocar de l'Eix Transversal. L'entorn més immediat es caracteritza per l'Eix Transversal, camps de conreu i bosc. | 08036-94 | El Bosc del Nadal. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'una propietat de Cal Nadal del Soler. Els Nadal eren la casa més important del Soler i una de les més importants de Calonge, per no dir la més important. La casa començarà a denominar-se cal Nadal, va estar ben relacionada i mostrà una supremacía important. Al llarg dels segles XVII i XVIII pràcticament monopolitzarà el càrrec de batlle (Joan Nadal, Damià Nadal, Ramon Nadal, Ramon Nadal Aguilera, …). La seva posició farà que sovint actuïn com a representants o procuradors dels carlans, o que del XVII al XIX col·loquin molts fadristerns com a pubills en cases de la rodalia. En terres de la seva propietat més allunyades del Soler crearan un corral i després una masoveria, el Bosc del Nadal. | 41.7392500,1.4679900 | 372604 | 4621960 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43092 | Barraca de la Roca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-roca-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Barraca de vinya, de planta circular, de 3 m de diàmetre, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec . Portal amb llinda de pedra situat a l'est. El sostre és de volta cònica fet a base de la superposició de lloses de pedra, situant-hi una llosa més gran que la resta per donar-hi estabilitat al conjunt. Sobre de les lloses hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic, encara que hi ha poca quantitat de terra. Té un diàmetre aproximat de 3 metres. A l'interior s'hi pot observar una obertura a mode d'armari. S'hi arriba per la pista que porta des de Cal Ros a Cal Bep. A la dreta de la pujada del trencall cap a Cal Bep. | 08036-116 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7549000,1.4947600 | 374861 | 4623658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Roca | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43097 | Tribolví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tribolvi | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Es troba situat al nord de Dusfort. Hi ha l'edifici amb funcions d'habitatge i altres edificacions més modernes amb funcions agrícoles i ramaderes. Totes les construccions es troben tancades amb una reixa metàl·lica. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una entrada a la planta baixa. A la façana est, s'hi podem observar dues finestres a la planta de pis. La façana sud, com a elements més destacats hi trobem un contrafort de grans dimensions, i dos balcons a la planta de pis. Finalment la façana oest hi trobem dues finestres a mode d'espitllera, i una edificació adossada a la planta baixa. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-121 | Tribolví. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Al segle XVI el posseeixen i habiten els Montalar (Muntalar, Montalà, Muntalà) que semblen una família important, exerceixen de batlles i estan ben relacionats. Emparentaran amb els Torra del mas del Carcoler, de manera que al XVII algun membre de la família l'acabarà posseint. El 1721, Jaume Montalar vendrà el mas a Carta de Gràcia a Josep Torreguitart, botiguer de Calaf. | 41.7479900,1.4973100 | 375059 | 4622888 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | No s'ha pogut accedir a l'interior. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43101 | Marge de pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-de-pedra-seca | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | A peus de la subestació elèctrica de Calaf, hi trobem aquest gran marge de pedra seca que pràcticament fa de límit amb el terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Fa uns 50 metres de llarg aproximadament i uns 4 metres d'alçada. Els mur esta fet amb petits carreus de pedra en sec en filades horitzontals, exceptuant la part nord on els carreus són de dimensions més grans. Divideix dos camps a nivells diferents. | 08036-125 | Aleny | La seva construcció requereix d'una tècnica especial que no tothom coneix. No tots podem fer un marge de pedra seca amb garanties que aguanti anys i anys. Abans existien els margeters que eren els especialistes a aixecar marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer i més aviat era un complement més dels treballs del pagès. Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent | 41.7405900,1.5250500 | 377352 | 4622026 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43101-foto-08036-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43103 | Barraca murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-murada | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es tracta d'una balma murada situada en un camp paral·lel a l'Eix Transversal, al camí que va del Raval d'Aleny a Dusfort. Aquest tipus de construccions es construïen en coves naturals, en aquest cas en una petita cavitat del marge rocós on es va construir un parament amb carreus irregulars de pedra en sec per tancar-la, havent de construir solament aquest mur ja que la resta de murs no calia construir-los ja que la roca del marge ja feia aquesta funció. El parament es molt més ampli que la cavitat per tal de reforçar la seva estructura, i també per consolidar el marge. Té una entrada senzilla amb llinda plana orientada a l'est. | 08036-127 | Dusfort | Les balmes murades són cavitats a les roques produïdes per l'erosió que formen abrics de forma allargassada i poca profunditat. Aquests espais, eren una excel·lent protecció contra les inclemències del temps. Amb el pas del temps, les balmes es van tancar amb murs de pedra,contribuint així a augmentar el grau de seguretat i benestar dels seus ocupants. Les primeres notícies que tenim de la gent que les van habitar fan referència als repobladors posteriors a la reconquesta d'aquestes terres als àrabs. Algunes d'aquestes balmes es van utilitzar fins a mitjans del segle XX, quedant després en desús. | 41.7378800,1.5036100 | 375564 | 4621756 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43107 | Amagatall Bosc del Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-bosc-del-avellaners | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | En un camí estret que pujar fins als Bosc dels Avellaners, trobem aquesta petita construcció de pedra seca inserida al terreny. Es tracta d'un amagatall d'eines dels anomenats ' sota terra'. Aquests es caracteritzaven per que primer es cavava a la profunditat desitjada, i els costats es folraven amb una paret de pedra; el cobriment també es feia amb lloses les quals, externament, es dissimulaven amb el material de refús menut característic de les pedreres, l'entrada de l'amagatall dona al camí. Es troba en un bon estat de conservació. | 08036-131 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | Aquestes construccions estaven vinculades amb les pedreres, ja fossin per a construccions d'edificis, com per a la pròpia construcció d'estructures de pedra seca que es trobaven en el camp. | 41.7408200,1.4850200 | 374023 | 4622109 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43113 | Barraca del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-llado | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es troba situada a uns 200 metres a l'oest del nucli de Dusfort. Es tracta d'una barraca de planta quadrada feta amb petits carreus de pedra irregular sense morter. Presenta una coberta amb falsa cúpula. Té l'entrada orientada al sud amb una llinda de pedra. Les parets s'edificaven de manera normal, i quan s'abasta l'altura desitjada, amb les pedres planenques s'inicia el tancament d'allò que haurà de ser la coberta col·locant-les en filades superposades, fent entrar cadascuna cap a l'interior. La coberta arrencava doncs, de les quatre parets com si es comencés una falsa cúpula seguint amb les mateixes precaucions de carregament per totes les bandes. Es troba envoltada de camps de conreu i el nucli de Dusfort. | 08036-137 | Dusfort | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7387400,1.4896700 | 374406 | 4621872 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43113-foto-08036-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43113-foto-08036-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43113-foto-08036-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43115 | Panteó de la Família Sugrañes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-sugranes | XX | Petit edifici de planta pentagonal irregular i situat al cementiri de Dusfort, just darrera de l'església de Santa Maria. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i lligats amb morter de ciment. La façana d'ingrés és lo més destacat de l'edifici amb una entada amb arc abocinat amb tres arquivoltes i timpà on hi trobem la inscripció ' FAMILIA SUGRAÑES PAX'. Sota el timpà hi trobem una petita llinda. L'arc abocinat neix d'unes columnes amb capitells amb motius florals i religiosos. A l'interior hi trobem els nínxols i un petit i senzill altar. El paviment es de marbre. | 08036-139 | Dusfort | La família Sugrañes ha estat una de les més importants del municipi de Calonge de Segarra, sobretot en el segle XX. Aquesta importància es veu reflexada amb la construcció d'un panteó on enterrar tots els membres de la família. | 41.7407000,1.4943100 | 374796 | 4622082 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43115-foto-08036-139-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 116|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43116 | Cal Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila | XVI | Cal Vila és una casa que es troba al nucli de Dusfort. És una de les cases antigues del poble, però que ens els darrers anys ha estat molt modificada, sobretot en les façanes, perdent el seu aspecte original. Tot i això en el seu interior encara es pot observar alguns elements arquitectònics a la planta baixa que ens traslladen al seu passat. Entre aquests elements hi trobem diferents voltes apuntades amb els carreus ben treballats disposats horitzontal. Algunes d'aquestes voltes estan integrades en nous murs, però encara són visibles. El celler és un altre espais a destacar, encara conserva diferents botes de vi, algunes d'elles del segle XVIII ( 1742). | 08036-140 | Cal Vila. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | 41.7403000,1.4934900 | 374727 | 4622039 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43116-foto-08036-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43116-foto-08036-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43116-foto-08036-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43117 | Cal Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llado | XVI | Es troba situada dins del nucli de Dusfort. Es tracta d'un dels edificis antics del poble, però que ha patit moltes modificacions, sobretot en els darrers 30 anys, tal i com es pot observar des de l'exterior. És un edifici de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Es troba arrebossada i pintada. L'accés a l'interior es realitza des de la façana sud amb una entrada senzilla. A l'interior hi trobem els elements més interessants: a l'entrada a la dreta trobem l'estança on hi havia l'estable, totalment restaurada però que conserva elements com la menjadora o l'embigat original. En la mateixa planta baixa, hi ha l'antic celler amb volta de canó feta amb carreus irregulars de pedra. Possiblement aquest espai era més gran i es va alçar un mur que dividí l'espai. Al costat d'aquesta estança, hi trobem les restes d'un cup de vi, on solament hi resta meitat. Davant de la casa, hi trobem una estructura amb volta de canó, també restaurat, que podria correspondre a un antic femer, o simplement un cobert de volta. | 08036-141 | Cal Lladó. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | 41.7402500,1.4933300 | 374713 | 4622034 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43117-foto-08036-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43117-foto-08036-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43117-foto-08036-141-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43122 | Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dusfort | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El poble de Dusfort es troba aturonat a 689 metres d'altitud, just on s'assenta l'església de Santa Maria, formant una plaça amb bones vistes del paisatge. El poble s'estructura al voltant dels tres carrers que s'originen a la plaça de l'església i que ressegueixen diferents cotes topogràfiques, fet que origini punts amb escales a l'extrem. Les cases entre mitgeres que es juxtaposen alineades en aquests carrers, es combinen amb una tipologia de naturalesa rural amb coberts al voltant i hortes, originant una conformació característica de tanques i murs, de límits i transicions entre el nucli compacte i el territori que l'envolta. Cal destacar-hi les cases del Gassó, Vila, Lladó o la casa Castell. A la part baixa del nucli, tocant a la carretera C-1412 hi trobem les antigues escoles, que actualment és la seu de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. A l'entorn hi podem trobar les antigues bòbiles i les modernes industries de ceràmica. | 08036-146 | Dusfort. Calonge de Segarra. | El nucli de Dusfort sorgeix al redós de l'antic castell de Folia (XI) i segurament adopta el nom El nucli de Dusfort sorgeix al redós de l'antic castell de Folia (XI) i segurament adopta el nom actual sota la carlania dels Durfort o Dusfort. També depenia de l'abadia de Cardona. Actualment encara hi ha una casa coneguda amb el nom de Castell. Al segle XVIII formava una universitat amb un batlle i un regidor. En el segle XX va veure com es desenvolupada al seu entorn una gran activitat productiva a l'entorn de les pedreres i la fabricació de ciment, així com una industria de la teuleria i la ceràmica, que a inicis del segle XXI està patint una greu crisi del sector. | 41.7403200,1.4936500 | 374740 | 4622041 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43122-foto-08036-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43122-foto-08036-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43122-foto-08036-146-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43124 | Femer de Cal Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-clot | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XX | Situat a la part baix del nucli de Mirambell, es troba aquest femer, que és propietat de Cal Clot. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Té paret de tancament al davant amb una entrada amb arc escarser de maons orientada a l'est. A l'interior s'hi observa que fou construïda amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals majoritàriament, però també algunes verticals. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. | 08036-148 | Cal Clot. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de Clat Clot es va construir a inicis del segle XX, en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística. | 41.7309500,1.4900400 | 374422 | 4621006 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43124-foto-08036-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43124-foto-08036-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43124-foto-08036-148-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43125 | Femer de Cal Bonic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-bonic | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XX | Situat a l'oest del nucli de Mirambell, trobem aquest femer a la planta baixa d'un edifici. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Sense paret de tancament, l'entrada s'orienta a l'oest. A l'interior s'hi observa que fou construïda amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. A l'entrada hi té una inscripció que posa : Fco M 1935. | 08036-149 | Cal Bonic. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de Clat Clot es va construir a inicis del segle XX, en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística. | 41.7307000,1.4889400 | 374330 | 4620980 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43125-foto-08036-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43125-foto-08036-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43125-foto-08036-149-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43127 | Cementiri de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-mirambell | XX | Situat abans d'arribar al nucli de Mirambell, es un recinte tancat al qual s'hi accedeix per una entrada amb volta apuntada i porta enreixada que dona a la carretera. Aquesta entrada està franquejada per dos grans xiprers. El cementiri en si, es troba situat en l'antiga Església de Sant Pere, exactament als seus murs laterals, on hi trobem els nínxols. | 08036-151 | Mirambell | 41.7307100,1.4912900 | 374525 | 4620978 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43127-foto-08036-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43127-foto-08036-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43127-foto-08036-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43129 | Marge amb escales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-amb-escales | MARTÍN I VILASECA, F.; PREIXENS I LLEVADOT, J. (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX/XX | A l'est del nucli de Mirambell es troba una marge amb una característica ben curiosa: unes escales de marge fetes amb carreus de pedra inserits al marge i que sobresurten d'aquest a mode d'escala. La curiositat no rau, en aquesta tècnica constructiva, sinó en la seva localització. Lo més habitual es trobar-ho en camps de conreu i no en un nuclis. Estaven pensades per poder accedir-hi d'un camp a un altre estalviant-se haver de fer un gran tomb per salvar el desnivell. Per regla general sembla ser que eren construïdes en el mateix moment que el marge, havent-hi doncs ja una planificació de com havia de quedar la zona. El marge està fet amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Presenta un petit contrafort que servia per contrarestar el desnivell. | 08036-153 | Mirambell | La seva construcció requereix d'una tècnica especial que no tothom coneix. No tots podem fer un marge de pedra seca amb garanties que aguanti anys i anys. Abans existien els margeters que eren els especialistes a aixecar marges. No era un ofici tan reconegut com el de picapedrer i més aviat era un complement més dels treballs del pagès. Per aixecar el marge s'utilitzaven les pedres de la zona i les que sortien de despedregar el tros. Les més voluminoses eren transportades o rossegades amb la tirassa i eren les primeres en col·locar-se. Després es continuava amb la resta de pedres, encaixant-les entre elles i falcant-les quan feia falta amb els rebles. Totes servien i eren col·locades sense carejar-les. Amb les més petites es reomplia al darrera. La línia a seguir era normalment adaptable al propi terreny, quan es volia fer el marge recte es feia servir una corda o fil. La funció dels marges era i és molt diversa si bé la contenció de la terra és la més freqüent | 41.7305600,1.4899000 | 374409 | 4620963 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43129-foto-08036-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43129-foto-08036-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43129-foto-08036-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43130 | Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirambell | NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El nucli de Mirambell s'estructura a l'entorn d'un turó on hi havia l'antic castell. Avui en dia aquest castell solament en restes unes quantes parets dempeus, i en el seu emplaçament hi trobem un dipòsit d'aigua. Des del castell, que és lo punt més alt, el poble s'estructura en pendent de manera esglaonada i en carrers concèntrics. Aquesta pendent provoca les façanes de les cases tinguin grans contrastos d'alçades entre elles. És molt corrent veure en els carrers de Mirambell diverses escales o rampes. La tipologia de les cases es caracteritza per la juxtaposició d'edificacions de pedra alineades en carrers estrets i amb forta pendent. Sota el castell hi trobem l'Església Nova de Sant Pere construïda a finals del segle XIX. Algunes cases del nucli, presenten elements interessants com la casa del Cal Clot, que tot i les transformacions que ha patit, encara conserva en una entrada de la façana oest, una entrada amb una llinda de fusta amb la inscripció' Ay 1739 Rvs Ps Rop', o un femer situat a la part inferior de la propietat. De femers, no solament hi havia aquest, a l'altre extrem del poble hi trobem un altre molt similar amb aquest i tant característic de les zones cerealístiques de la Segarra. Un altre element important és el portal adovellat de mig punt de Cal Ramon que ha estat restaurat recentment conjuntament amb totes les façanes de l'edifici. Finalment, cal esmentar que Mirambell no destaca per tenir un elements arquitectònics espectaculars o cases senyorials, però si que es poden anar trobar detalls a cada racó dels seus murs, ja siguin inscripcions, marges de pedra amb escales, estils artístics de diverses èpoques etc. Fora del nucli hi trobem l'antiga Església de Sant Pere, d'estil romànic. Els nínxols del cementiri es troben entre els seus murs laterals. A l'entorn també hi trobem masies que foren importants en el passat, com la masia de Comaposada, la Sala o Castelltort. | 08036-154 | Mirambell. Calonge de Segarra. | El castell i el lloc de Mirambell apareixen documentats des del segle XI. Després de diversos canvis, els Cardona n'acaben ostentant la senyoria. Al segle XVII formava una universitat que tenia un batlle i un jurat, mentre que al XVIII passa a tenir un batlle i dos regidors. Dins el terme també trobem diversos masos, cal Canet (antic mas Rossines), Comaposada (antigament Argullol, i abans masos Torra i Llordella) i el mas de la Sala o Argullol de la Sala. A més, també en depenia la quadra de Castelltort, presidida pel castell (XI) del mateix nom, i si bé el terme estava vinculat als Cardona, Castelltort depenia del Priorat de Sant Jaume de Calaf per cessió de l'Abadia de Sant Vicenç de Cardona. Al segle XVII els Castelltort en perdran els drets i el Priorat de Sant Jaume de Calaf passarà a tenir-ne el domini complet. Per explotar millor l'extensa propietat, ja al segle XVII comptava amb una masoveria, la Casa Nova o Casa Nova dels capellans, a l'extrem del terme. | 41.7307000,1.4896900 | 374392 | 4620979 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43130-foto-08036-154-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43132 | Cal Fusté | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuste | XVI-XVII | És la darrera casa que trobem al nucli de Sant Pere de l'Arç, i possiblement és l'edifici civil més singular. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Ha perdut gran part de l'arrebossat de les façanes. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord i presenta una gran portal adovellat de mig punt. Les finestres que trobem a la façana són senzilles i amb ampit de pedra. A la resta de façanes les finestres responen a la mateixa tipologia. A l'interior es poden observar diferents voltes apuntades que es localitzen a la planta baixa de l'edifici. | 08036-156 | Cal Fusté. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7624000,1.5151500 | 376570 | 4624462 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43133 | Capella Caminera del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-del-roser | XIX | En un extrem del nucli de Sant Pere de l'Arç, entre la cruïlla del C/ Major i el camí que porta a la font del Rector, s'hi troba la capella caminera del Roser. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada a ponent. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al capdamunt, s'obre la capelleta o oratori de la Verge del Roser, pintada sobre rajola de ceràmica vidriada i policromada catalana. A la part inferior es llegeix l'artesà que signa l'obra, J. Guivernau. Aquesta fornícula està tancada per una reixa de forja que protegeix la imatge, a sota d'aquesta hi ha la inscripció de l'any 1814. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. Aquesta coberta també presenta un ràfec que sobresurt de l'escultura de la capella per preservar la representació. Finalment, una creu de ferro forjat corona tot l'oratori. | 08036-157 | Sant Pere de l'Arç | 41.7625400,1.5155500 | 376604 | 4624477 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43133-foto-08036-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43133-foto-08036-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43133-foto-08036-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | J. Guivernau és també el ceramista de la Capella Caminera de Torrescassana. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43134 | Parròquia de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parroquia-de-sant-pere-de-larc | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XI/XIX | Situada a l'entrada del nucli urbà i integrada dins l'actual cementiri. És un edifici d'origen romànic, orientat a llevant, però que al segle XVIII i XIX patí diverses reformes que modificaren la seva estructura. Presenta una planta rectangular, d'una sola nau rematada per un absis semicircular, amb decoració llombarda d'arcuacions cegues que ressegueix la part superior. Té la coberta a doble vessant, amb teula àrab, i mostra un ràfec de llosa. La porta d'ingrés, orientada a migdia, se'ns apareix amb un arc de mig punt, i a la clau de l'arc hi trobem incís 'ANO 1886'. La façana de ponent és coronada un campanar d'espadanya de dos ulls amb arc de mig punt, refet posteriorment. A l'interior de la nau, la volta fou substituïda durant el segle XVIII, disposa de quatre capelles laterals decorades totes elles, dues a cada banda. Tres de les quals són de volta de mig punt, i una amb escarser, i un cor. Cal destacar la gran riquesa del retaule barroc policromat, dedicat a Sant Pere, que presideix l'absis, realitzat el 1642, juntament amb el retaule també barroc de Sant Crist, datat del 1793; el retaule renaixentista dedicat a la Verge del Roser, del segle XVI, i una pintura barroca de Sant Sebastià. Pel que fa els murs, estan recoberts amb pintura de color blanc i gris. A més, trobem les restes d'una sepultura, que hi diu: 'HIC JACET R EP (reverendissimus) / OLIVA PB (presbiter) & (et) RE CR (rector) / PARQLIS (parroquialis) ECCLESIAE / STI (sancti) PETRI DE ARS / OBI (obitus) FUIT DIE 17 / M (mensis) MAII ANNO / ME 1721 FET (fecit) / FYTO (feyto) ANNIS / BAPTISTA / GENER'. L'edifici rep llum dels quatre costats. Així, als murs laterals de la nau hi ha dues finestres esqueixades i coronades amb arcs de mig punt adovellats, per banda. L'absis té una finestra central de notables proporcions, seguint les mateixes característiques, coronada amb una estreta arquivolta. Finalment, al mur de ponent hi ha una obertura cruciforme. L'aparell és fet amb carreus de mides irregulars, disposats en filades horitzontals. El mur de ponent, és parcialment arrebossat. | 08036-158 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta església es trobava a l'antic terme del castell de Calonge, al lloc d'Arç. Inicialment tingué condició de sufragània de la parròquia, situació que mantingué fins a l'actualitat. Depengué de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, a la qual fou donada pels vescomtes de Cardona, si bé el patronat de la parròquia era exercit pel rector de Calonge. El lloc i l'església es documenten a partir de l'any 1038, quan en el testament sagramental de Rodball els marmessors donaren una peça de terra a Sant Pere de l'Arç (Sancti Petri de Arcio). La vinculació a ka canònica de Sant Vicenç de Cardona es troba en la consagració de l'església de l'any 1040, quan, entre les possessions donades pel bisbe d'Urgell i vescomte de Cardona, Eriball, com a dotació, hi figurava la vila i torre d'Arç. Encara que en aquest moment no consta explícitament la possessió de l'església de Sant Pere, en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1154, per la canònica de Sant Vicenç de Cardona, entre les propietats confirmades, s'hi troba l'església de Sant Pere de l'Arç. Aquesta església fou consagrada l'any 1147 pel bisbe Pere de Redorta a petició de l'abat de Sant Vicenç de Cardona, en la qual confirmà la dotació de l'església i la subjecció a Sant Vicenç de Cardona. La condició de parròquia no consta fins l'any 1331, en què fou visitada pel bisbe Galceran Sacosta, i a partir d'aquell moment d'adquirir la condició de parròquia, degué incorporar l'antiga parròquia d'Aleny, que desaparegué en aquell moment de la de Sant Pere de l'Arç com a sufragània, situació que es manté en l'actualitat. El patronat de la parròquia era exercit pel rector de Calonge com a record de l'antiga dependència d'aquesta parròquia. Aquesta situació es comprova l'any 1457, en què Pere de Castell, rector de la parròquia del castell de Calonge, com a patró de Sant Pere de l'Arç presentà Joan dels Arcs, prevere, al bisbe de Vic, per obtenir la rectoria de Sant Pere de l'Arç. Actualment aquesta església continua tenint culte com a parròquia de Sant Pere de l'Arç. Acta de consagració de Sant Pere de l'Arç (Sant Pesselaç) 11 de març de 1148: Pere, bisbe d'Osona, a precs de l'abat Ramon i dels canonges de Sant Vicenç de Cardona, consagra l'església de Sant Pere de l'Arç (Sant Pesselaç), situada al comtat d'Osona, al terme del castell de Calonge, i l'hi confirma la dotació. (segueix a observacions) | 41.7628700,1.5149900 | 376558 | 4624514 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43134-foto-08036-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43134-foto-08036-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43134-foto-08036-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | (continuació d'història) Sota el regnat etern del celestial sobirà de totes les coses, nostre Senyor Jesucrist, l'any mil quaranta-set de la seva Encarnació, es féu la dedicació de l'església de Sant Pere de l'Arç, que es troba al comtat d'Osona, dins el terme del castell de Calonge, on nós, Pere, bisbe d'Osona per la gràcia de Déu, juntament amb Ramon, abat, i Bernat, prepòsit de Cardona, i Guillem, sagristà, en presència de moltes persones nobles, clergues i cavallers, i d'altres nobles laics que s'aplegaren en aquest lloc el dia de la dedicació, vam fer i vam atorgar de manera unànime aquesta dotació de l'esmentada església de Sant Pere i amb aquest acte la vam dotar dels béns que té adquirits i dels que d'alguna manera pugui adquirir en el futur amb el consell i el permís de l'abat i dels clergues de Sant Vicenç. En primer lloc li donem tota la cossura dels drets senyorials de Sant Vicenç a Sant Pere i a Llobosa, però només del pa, com a regal de l'abat i dels clergues de Sant Vicenç; i la cossura de Joan, batlle de Llobosa, i dels seus fills, de tots els alous que posseeixen a Llobosa, també únicament del pa; i igualment la cossura de tots els homes que resideixen a Llobosa i de tots els homes que resideixen a Arç i a Sant Pere com a regal seu; el dia de la seva dedicació, signant-ho amb la pròpia mà, concedim i confirmem per sempre a l'esmentada església que tingui i posseeixi aquesta cossura; concedim a la mateixa església la quarta part d'una vinya que el capellà de Calonge i el seu germà Tort donaren per mitjà nostre a l'esmentada església; també la cossura de l'alou que Ramon Jover de Fortells té a Arç i la cossura de Puig Rodball que donen a l'esmentada església Pere Guillem i Ramon Camarari, homes que viuen al Puig, igualment només del pa. Totes aquestes coses tal com han estat escrites més amunt, jo, Pere, bisbe, les concedeixo i les confirmo a l'esmentada església de Sant Pere, de manera que restin per sempre sota el domini i la potestat de l'església de Sant Vicenç de Cardona tal com hi ha estat fins ara.Aquesta dedicació, dotació i confirmació ha estat feta el dia cinquè dels idus de març, l'any onzè del regnat del rei Lluís.Igualment donem i concedim a aquesta església trenta passes de cementiri, tal com és costum en totes les esglésies.Pere, bisbe d'Osona per la gràcia de Déu, ho subscriu. Ramon, abat. Signatura de Pere, prior. Signatura de Bernat, prepòsit. Signatura de Bernat de Corregó, prepòsit de Girona. Signatura de Guerau d'Argençola. Signatura de Berenguer Arnau, capellà de Fals. Signatura de Joan de Llobosa. Signatura de Guillem, fill seu. Signatura de Ramon. Signatura de Joan. Signatura de Carbonell de Llobosa. Signatura de Domènec. Signatura de Luves. Signatura de Martí, el seu germà. Signatura de Bernat de Llobosa. Signatura de Guilla d'Arç. Bernat, fill seu.Signatura de Guillem, sots-diaca, que com a rogatari ha escrit aquesta dotació i confirmació el dia i l'any abans esmentats. | 98|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43135 | Cementiri de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-pere-de-larc | XIX/XX | Petit cementiri ubicat al recinte de l'església de Sant Pere de l'Arç. L'espai que ocupa és de planta rectangular i es troba tancat per murs. S'hi accedeix per la façana oest de l'església i unes escales ens porten fins a l'espai on trobem la paret o estructura de nínxols. A la resta de l'espai es pot observar diverses làpides semi enterrades on sobresurt nomes la part semicircular, i un petit sepulcre modern de forma rectangular. Com en la gran majoria de cementiris hi trobem diversos xiprers. | 08036-159 | Sant Pere de l'Arç | 41.7629500,1.5151500 | 376571 | 4624523 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43135-foto-08036-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43135-foto-08036-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43135-foto-08036-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43137 | Cementiri d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-daleny | XIX/XX | Petit cementiri ubicat al recinte de l'església de Sant Miquel d'Aleny. L'espai que ocupa és de planta rectangular i es troba tancat per murs. S'hi accedeix per la façana sud de l'església on trobem l'entrada i unes escales ens porten fins a l'espai on trobem la paret o estructura de nínxols. L'estructura del nínxols es caracteritza per quatre espais amb arc rebaixat, coronats per un senzill frontó en cada espai. Els dos situats més a l'oest presenten una petita coberta a dues vessants individual, i els dos més situats a l'est comparteixen la mateixa coberta a dues vessants on hi podem trobar una creu celta de pedra. | 08036-161 | Aleny | 41.7490800,1.5146800 | 376506 | 4622983 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43137-foto-08036-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43137-foto-08036-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43137-foto-08036-161-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43138 | Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | El nucli de l'Aleny es situa sobre una carena estreta molt marcada del territori, a l'est del municipi. S'accedeix des de la carretera de Calaf a la Molsosa. S'organitza a través d'un carrer de 250 metres de longitud fins al nucli urbà històric, un seguit de construccions heterogènies que combinen edificacions productives històriques amb activitats agrícoles, residència vinculada a aquestes activitats, coberts i la mateixa església de Sant Miquel just abans de l'eixamplament del carrer que marca l'entrada al nucli pròpiament. El nucli es situa en la part més alta d'aquesta carena. La seva estructura és circular i conflueix a l'entrada del poble en un espai més ample. A partir d'aquest punt, neix un petit carreró sense sortida que descendeix en la part sud. Aquest carrer dóna accés a les cases juntes entre mitgeres juxtaposades i no sempre alineades al carrer, formant un nucli compacte. A la part més altra hi trobem Cal Farrés, una de les cases més antigues del nucli i possiblement una evolució de l'antic castell d'Aleny. Al seu entorn hi trobem altres edificis que tenen un passat important, però que les reformes i restauracions posteriors han modificat el seu aspecte. Als coberts agrícoles de principis de segle XX abans esmentats, cal destacar-hi també algun femer, situat a la part baixa del nucli. Actualment el poble hi trobem diverses cases de turisme rural, que han ajudat a diversificar l'economia i a combinar la tradició amb la modernitat. | 08036-162 | Aleny. Calonge de Segarra | Lloc documentat des del segle XI. Aquests indrets des de molt aviat apareixen vinculats a l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, que després de rebre una sèrie de donacions i d'efectuar compres i permutes, acabarà senyorejant sobre els termes del castells d'Aleny i Sant Pere de l'Arç. Tot i descriure dos termes castrals formaven una sola universitat, que almenys al segle XVIII era presidida per un batlle i dos regidors, un per cada terme. El conjunt formava un gran terme que de nord a sud anava des del terme de la Molsosa fins al de Calaf i incloia els masos de les Quadres i de l'Alzina, que si bé eren vassalls de l'abat, també tenien terres a Calonge i pertanyien a la parròquia de Santa Fe. A l'edat mitjana, el terme devia incorporar l'antic castell i lloc de la Llobosa, indret que sembla desaparèixer en el transcurs del segle XIII al XIV i que la historiografia tradicionalment havia situat a la Fortesa, però un acurat seguiment de la documentació i la toponímia ens el situa entre Aleny i Sant Pere de l'Arç, a tocar dels termes de la Molsosa i Sant Pere Sallavinera. En una partida de terres actualment coneguda com 'la coma de la creu', antigament creu Llobosa, resta un sòcol de pedra d'una antiga creu. A prop també apareix al segle XVII el mas Diumenjo o Domenjó més endavant conegut com a cal Garrigó, actualment només en resta una paret, a prop també hi ha la Font de cal Garrigó. El poblet d'Aleny va sorgir al voltant del Castell (XI), que aviat va perdre el seu sentit defensiu i va quedar engolit per les cases que van sorgir al seu voltant. Encara podem trobar traces de l'antiga torra dins les antigues cases de cal Farrés i cal Vidal, actualment les dues integrades a cal Farrés. A cavall dels segles XII i XIII hi ha disputes entre el cavaller Ferrer de Llobosa i l'abadia de Cardona per diversos drets i possessions a la Llobosa i al terme d'Aleny. En un d'aquests episodis Ferrer de Llobosa ocupa el castell d'Aleny. Segons el fogatge de 1378 al lloc d'Aleny en aquesta data hi havia tres focs. No sabem si això és només el poble o inclou els masos del terme. Al fogatge de 1553 trobem els següents afocats: Joan Vidal (jurat comparent), Francesc Vidal, la vídua Farrés, Bartomeu Clauer, Joan Tengas i Pere Casamitjana. A principis del segle XVII hi ha una disputa entre Pere Buades i Joan Garriga (gendre), pagesos d'Aleny, per una banda, amb Antoni Joan Farrés, Antoni Vidal, Francesc Vidal i Pere Joan Farrés, també pagesos d'Aleny, al voltant dels drets de pastura. Una sentència de l'abat de 1618 resol que només tenen dret a tenir bestiar les cases d'Antoni Joan Farrés, Antoni Vidal, Francesc Vidal i Pere Joan Farrés, ja que són les quatre cases antigues que feren establiment i paguen dècima d'anyell i terses de velló de llana. En un capbreu del terme començat el 1785 confessen que hi tenen casa: Baltasar Tarragó (cal Baltasar, part de l'antiga casa Garriga); Jaume Farrés dit el Marianet; Josep Nadal Aguilera com a usufructuari (pubill) i Maria Farrés Santdiumenge com a propietària (pubilla de cal Farrés); Isidro Miquel dit el Xacó; Jaume Vidal (cal Vidal); Joan Vidal (casa d'en Bacardit, dins la casa Mateu); Ignasi Garriga (casa amb moltes parts empenyorades, la situaríem on actualment trobem cal Pere, cal Jaumet; a més posseeix el mas Domenjó, en aquells moments derruït, posteriorment cal Garrigó); Josep i Ramon Fitó (cal Fitó); Anton Sató (part de la casa d'Ignasi Garriga); Maria Vilamur, vídua de Ramon Vilamur, pagès de Castellfollit de Riubregós (part de la casa d'Ignasi Garriga); Ramon Goser i Figuerola, comerciant de Calaf (casa i heretat Mateu per compra aquests mateixos anys a Gabriel Farrés i als seus tutors i curadors; posteriorment coneguda com cal masover); Josep Domènech (com a pubill usufructuari) i Teresa Ribalta (com a pubilla i propietària) de l'Alzina; Maria Vendrell, vídua de Joan Pallerols de les Quadres, com a usufructuària i Joan Pallerols i Vendrell com a hereu. | 41.7493700,1.5138600 | 376438 | 4623017 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43139 | Cal Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farres | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI-XVII | Situat a la part més alta del nucli d'Aleny hi trobem aquesta casa. És possiblement la casa més important, no sols des del punt de vista històric, sinó per les seves dimensions. De l'edifici primitiu de la casa, es poden observar un gran nombre de construccions adossades que eren ampliacions d'aquesta casa ( però que originalment havien estat cases independents). També es poden observar alguns coberts agrícoles i elements d'interès exteriors com finestres amb ampits de pedra pronunciats, un pou o una gran galeria vidrada a la part més alta. Els murs estan obrats amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i arrebossat. Les cobertes estan orientades en varies direccions, segons l' ubicació de cada cos, però els dos cossos principals la presenten a nord-sud ( el situat al nord), i est-oest ( el situat al sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es troba a la placeta que conformen diversos edificis, orientada al sud. A l'interior de la casa, podem observar diferents elements d'interès com una premsa, un celler on encara s'hi conserven botes de vi i el cup de vi, o un forn de pa en un estat de conservació òptim. | 08036-163 | Cal Farrés. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Casa antiga d'Aleny, juntament amb cal Vidal envoltava i envolta l'antiga torra del castell. Al segle XV-XVI trobem documentada a Aleny una família anomenada Farreró, Farrés..., els quals estan emparentats amb els Farrer, Farrés del mas de les Basses. A la partir de la segona meitat del XVI augmenta el nombre de Farrés (Ferrés, Farrer) documentats, hi ha relacions de parentiu entre ells i continuen emparentats amb els Farrés de les Basses. En aquests moments es conformen dues branques principals de Farrés: una a cal Farrés i una altra a la casa que serà coneguda com cal Mateu. En aquests anys les dues famílies Farrés es consolidaran com les dues més importants d'Aleny. En aquests anys trobem a mossèn Miquel Farrés, rector de Sant Pere de l'Arç, germà i oncle de les dues branques. Aquesta relació amb l'església continuarà a la generació següent amb mossèn Cebrià Farrés, que exercirà de vicari del seu oncle, i a la següent amb mossèn Joan Farrés. La proliferació de Farrés a Aleny farà que sobretot als segles XVII i XVIII la casa sigui coneguda com a Farrés castell o del castell. El 1776 la pubilla Maria Farrés i Santdiumenge es casarà amb Josep Nadal i Aguilera, fadristern de cal Nadal del Soler de Calonge. El pubill Josep Nadal enviudarà el 1785, llavors el 1789 es casarà amb Francisca Majà Costa, vídua de Jaume Morros Serra, hereu de la quadra de Monrós, a Gospí (a la Segarra, a prop de Sant Ramon). Aquest matrimoni en realitat era un matrimoni doble, ja que preveia en un futur l'enllaç de llurs fills, l'hereu d'Aleny, Miquel Nadal Farrés i la pubilla de Monrós, Margarida Morros Majà, el qual es portà a terme el 1795. Aquest doble enllaç va permetre un important augment de patrimoni i la millora de la posició socioeconòmica de la casa. El març de 1837 una partida carlista menada per mossèn Benet Tristany va assaltar Calaf. En arribar les tropes liberals a socórrer la vila, els carlins van fugir. Paral·lelament a Calaf es van organitzar partides de milicians per empaitar els carlins. Una d'aquestes partides va arribar a Aleny, on sembla que alertats per una falsa denúncia, van entrar a la casa i van matar a Miquel Nadal Farrés (pare) i Ramon Nadal Morros (fill). En aquest episodi a Aleny hi van haver un total de cinc víctimes. A cal Farrés van quedar dues vídues i quatre criatures, una de les quals moriria al cap de poc, que van viure amagats durant tres mesos a la pallissa de cal Pere de Santpessalaç. La casa va quedar completament saquejada i endeutada durant molts anys. L'hereu, Mariano Nadal Puigpelat (1827-1898), que en el moment de l'episodi comptava amb 10 anys va dedicar bona part de la seva vida a pagar deutes i tornar préstecs, però al darrer quart del segle XIX aconsegueix sanejar l'economia familiar i pot fer alguna obra de millora a la casa i la compra de les casetes de cal Mingo i cal Raderes o Jep del Vidal. El 1916 Miquel Nadal Palà es ven la casa i propietat de Monrós i compra la casa i heretat de cal Masover, antigament cal Mateu d'Aleny. Uns anys més tard la família Raurich de cal Vidal aixequen una casa nova a l'entrada d'Aleny i venen l'antiga casa Vidal, que estava força malmesa, a Miquel Nadal Plana. Amb aquesta compra queden annexats a cal Farrés les antigues cases Vidal, Mateu i cal Raderes que acaben donant lloc al casal actual de cal Farrés. | 41.7495300,1.5136200 | 376418 | 4623035 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43139-foto-08036-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43139-foto-08036-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43139-foto-08036-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43140 | Femer de Cal Farrés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-cal-farres | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XX | Situat en el baixos d'un antic edifici ramader, hi trobem aquest femer de grans dimensions. És una construcció semblant a una cabana de volta, ja que segueixen la mateixa tècnica constructiva. Actualment té dos accessos degut a la nova funcionalitat que ha adquirit. A l'interior s'hi observa que fou construïda amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Té un forat a la volta per on es tirava el fem, el boll i palles dolentes per barrejar-ho amb aigua i excrements líquids per provocar la fermentació. L'edifici on es troba, actualment és una casa de turisme rural. Ha estat restaurada amb aquesta finalitat, però s'han respectat tot elements tradicionals. Les finestres presenten brancals, llindes i ampits de pedra. L'edifici és troba a l'interior d'un espai tancat al qual s'hi pot entrar per dues entrades a cada extrem de la casa. | 08036-164 | La Farraja. Cal Farrés. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealístiques, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de Clat Clot es va construir a inicis del segle XX, en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística. Actualment forma part d'una casa de turisme rural. | 41.7491900,1.5136400 | 376419 | 4622997 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43140-foto-08036-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43140-foto-08036-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43140-foto-08036-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43147 | Escoles de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-de-dusfort | XX | A peus del carretera que surt al trencall de la C-1412 per accedir al nucli de Dusfort, hi trobem l'edifici que actualment és seu de l'Ajuntament de Calonge i restaurant, però que es va construir durant la 2a República per allotjar-hi les noves escoles de Dusfort. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, i d'una extrema senzilla des del punt de vista arquitectònic. Els accessos als diferents espais es situen davant la carretera. | 08036-171 | Escoles Dusfort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Les escoles de Dusfort es van construir durant la Segona República. | 41.7392800,1.4953000 | 374875 | 4621923 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43147-foto-08036-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43147-foto-08036-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43147-foto-08036-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | El seu interès recau pel moment històric en que es va construir, i no tant per la seva arquitectura. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43150 | Auca d'en Nicolau Pistoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-den-nicolau-pistoler | XX | Auca amb 20 petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda escrita en vers fent un rodolí, disposades en un full de cartolina DINA3, que fan referència als diferents episodis de la vida d'en Nicolau Pistoler. A les estampetes hi diu el següent: A Calonge de Segarra, passà un fet que ara se us narra. / En temps dels feudals barruts, imposaven forts tributs. / Es cuidava del recapte, un fadrí de molt bon tracte. / Li deien el Bon Nicolau, perquè deixava la gent en pau. / Perdonant deutes i atrassos, enfurí als feudals grassos. / El tancaren a presó, com si fos un malfactor. / Però el carceller encarregat era un deutor perdonat. / I el lliurà de la garjola dant-li a més la pistola. / En Nicolau passà a ser, en Nicolau Pistoler. / El feren cap d'una colla, per combatre als de l'olla. / Les carrosses assaltaven i ben nusos els deixaven. / El botí que així obtenien al capellà el cedien. / I aquest l'anava donant als més pobres del voltant. / Tot això ho van celebrar fent cada any un bon sopar. / Un cert any tant s'atiparen, que per feixucs els caçaren. / Executats a la forca, Nicolau fugí en la fosca. /Nicolau en quedà sol, decidí buscar consol. / I al Santuari del Miracle, la pistola deixà a l'acte. / Des llavors tant bé es portà que a ningú li faltà pa. / D'aquí ve que a Calonge per Pasqua a l'endemà es don pa a tothom que hi va. L'auca tracta de la història llegendària del bandoler Nicolau Ballester i Comaposada, fill d'una família benestant de l'Alta Anoia, situat en uns temps d'agitació i violència a causa de la inestabilitat de guerres entre nobles, i entre bandositats. La petita aristocràcia empobrida als segles XVI i XVII per a mantenir els seus privilegis heretats del feudalisme imposaven els seus tributs, és així com s'hi dedicava el nostre protagonista, en recaptador d'impostos. Però en ser conscient de la situació es va rebel·lar i lluità en diferent bàndol. D'aquesta manera, es convertí en cap de colla de bandolers, passant a ser conegut amb el sobrenom d'en 'Nicolau Pistoler'. De fet, el bandolerisme va ser un fenomen del segle XVI que va marcar absolutament la vida econòmica i social de l'època. Així doncs, es presentà com un bandit generós, assaltant a la noblesa per a repartir-ho als més necessitats. Però aquestes intrèpides accions van tenir com a resultat la detenció, i execució dels bandolers al Turó de la forca, ben a prop de l'actual cementiri de Calonge de Segarra, on encara hi queden restes ben visibles d'aquest instrument d'execució. Tret del nostre bandoler, que va tenir la gran sort de no ser mai detingut, és per això que acabà de passar els seus dies reclòs al Santuari del Miracle, sumit en una profunda meditació. | 08036-174 | Ajuntament de Calonge de Segarra | Les històries de l'auca tracten sobre el bandoler Nicolau Ballester i Comaposada, fill d'una família benestant de l'Alta Anoia, i el seu context històric situat en uns temps d'agitació i violència a causa de la inestabilitat de guerres entre nobles, i entre bandositats. La petita aristocràcia empobrida als segles XVI i XVII per a mantenir els seus privilegis heretats del feudalisme imposaven els seus tributs, és així com s'hi dedicava el nostre protagonista, en recaptador d'impostos. Però en ser conscient de la situació es va rebel·lar i lluità en diferent bàndol. D'aquesta manera, es convertí en cap de colla de bandolers, passant a ser conegut amb el sobrenom d'en 'Nicolau Pistoler'. De fet, el bandolerisme va ser un fenomen del segle XVI que va marcar absolutament la vida econòmica i social de l'època. Així doncs, es presentà com un bandit generós, assaltant a la noblesa per a repartir-ho als més necessitats. Però aquestes intrèpides accions van tenir com a resultat la detenció, i execució dels bandolers al Turó de la forca, ben a prop de l'actual cementiri de Calonge de Segarra, on encara hi queden restes ben visibles d'aquest instrument d'execució. Tret del nostre bandoler, que va tenir la gran sort de no ser mai detingut, és per això que acabà de passar els seus dies reclòs al Santuari del Miracle, sumit en una profunda meditació. La fama popular adquirida durant anys va ser recollida en aquesta auca que glossava les seves gestes. A més, la figura èpica del bandoler és encara viva dins l'imaginari contemporani, perpetuat modernament gràcies a la televisió i el cinema. N'és un bon exemple, el programa de TV3 'Persones Humanes' presentat per Mikimoto el qual va fer una sèrie còmica del 'Sant Nicolau Pistoler'. | 41.7392900,1.4953100 | 374876 | 4621924 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43150-foto-08036-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43150-foto-08036-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/