Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42978 | Ca l'Agustina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustina-0 | XVIII | L'estat de conservació és millorable, tot i que no presenta cap defecte estructural. | Es tracta d'una edificació amb una evolució arquitectònica important tal i com es pot apreciar en la seva estructura, on neix d'un cos principal i es van fent ampliacions. Els canvis també són presents en les façanes on s'observen adaptacions a la majoria d'obertures. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (sud-nord) amb teula àrab. La façana d'ingrés es troba orientada l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals de pedra i llinda de maons formant un arc escarser. A la seva esquerra hi trobem una placa amb la inscripció 'PUEBLO DE CALONGE DE CALAF PARTIDO DE IGUALADA PROVINCIA DE BARCELONA'. A la resta de la façana cal destacar-hi algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampits pronunciats. També un petit balcó a la planta de pis, i un forn que sobresurt a la planta baixa. Finalment en aquesta mateixa façana, en el cos annexat hi trobem un contrafort. A la resta de façana solament hi trobem petites finestres sense cap element destacat. A la façana oest, hi ha un cos annexat, on hi trobem una entrada més moderna, que dona accés a la planta de pis, així com finestres de dimensions més grans. La coberta d'aquest cos és a una vessant (oest) feta amb teula àrab. Adjunt a la façana sud, hi trobem un seguit de construccions agrícoles edificades a inicis del segle XX. | 08036-2 | Ca l'Agustina. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | L'edificació primitiva de Ca l'Agustina és remunta al segle XVIII, tot i que no es podria descartar que tingués uns precedents més antics. Es poden observar dues fases constructives més: una al segle XIX amb el cos simètric a la façana principal, i una altra a principis del segle XX amb l'edifici adossat a la façana oest i les construccions annexes a la façana sud, totes elles vinculades a l'auge de l'activitat agrícola d'inicis del segle XX. Cal esmentar, que Ca l'Agustina havia estat un hostal en el Camí Ral que anava de Barcelona a la Seu d'Urgell, passant per Calaf. | 41.7503600,1.4823700 | 373822 | 4623172 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42979 | Cal Vivenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vivenda | XIX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Edifici de planta rectangular pràcticament en ruïnes. Es poden observar quatre cossos ben delimitats que formaven part de l'habitatge. Tenia planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que resten dempeus fets amb petits carreus irregulars de pedra, estan disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a dues vessants (sud-oest i nord-est). La façana d'ingrés es trobava orientada al sud-est, i està pràcticament desapareguda. Hi havia un altre accés a la façana posterior que donava a la planta de pis. Uns quaranta metres al sud-est hi trobem una petita edificació vinculada a la casa, també en ruïnes. | 08036-3 | Cal Vivenda. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta edificació possiblement es remunta al segle XIX. Al primer terç del segle XX va acollir famílies provinents d'Andalusia que van venir a treballar a les mines que hi havia al municipi. A mitjans del segle XX, a Cal Vivenda ja no hi habita ningú i comença el seu abandonament fins a dia d'avui. | 41.7509200,1.4805600 | 373672 | 4623237 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42980 | La Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-1 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és bo. Solament caldria realitzar actuacions de manteniment ordinàries. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i annexos que tenen funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, exceptuant la d'ingrés i la sud que es troben arrebossades. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és de dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra formant un arc escarser. A la resta de la façana cal destacar-hi un balcó a la planta de pis, una terrassa afegida, diverses finestres i unes escales de pedra que donen accés a una construcció annexa. La façana sud, cal destacar-hi una antiga galeria amb arcs de mig punt que es troba tapiada. La resta de façanes són força austeres i presenten poques obertures. Davant de la façana principal de la casa, hi trobem l'antiga era, on al seu entorn hi podem trobar diverses construccions de dues plantes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Els camps de conreu caracteritzen el paisatge a l'entorn de la masia. | 08036-4 | La Roca. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Al XVI es troba habitat per en Roca o Cardona àlies Roca. El 1508 trobem un Roca exercint el càrrec de batlle. El XVII el mas devia sofrir un procés d'endeutament i el 1695 el compra la Comunitat de Preveres de Sant Jaume de Calaf a Carta de Gràcia. El 1744 el compra Josep Prat (és possible que ja en fos el masover), segurament avantpassat dels actuals propietaris. | 41.7566000,1.4836600 | 373941 | 4623863 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42980-foto-08036-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42984 | Cementiri de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-calonge-de-segarra | XX | Recinte tancat de planta rectangular. L'entrada al recinte es situa al nord, i presenta una senzilla reixa de forja. Els murs estan fets de pedra. A l'interior es poden observar tres cossos; un de més gran, que ocupa tota la cara sud del recinte, i dos de més petits als extrems de la cara nord. Els nínxols es troben a l'interior d'unes galeries amb arc de mig punt on hi trobem inscrit 'AÑO 1952'. Al centre, i separant aquestes galeries de nínxols, hi trobem una petita capella amb entrada amb arc de mig punt i frontó a la part superior, on hi ha la data de 1952. A l'interior hi ha un petit altar. Com en la majoria de cementiris, hi ha també xiprers a l'interior del recinte. | 08036-8 | Calonge de Segarra. | Es va construir a mitjans del segle XX. | 41.7617800,1.4835100 | 373939 | 4624439 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42984-foto-08036-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 42986 | Casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-0 | XX | Edifici reformat recentment. Es troba situat al costat de l'Església de Santa Fe de Calonge i el Castell de Calonge. Orientat al sud, de planta rectangular. Estructurat en tres cossos: planta baixa, pis i golfes. Els murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Presenta coberta a doble vessant (est-oest) de teula plana amb un fumeral arrebossat amb barret de punxa. La façana d'ingrés, orientada al sud, presenta una entrada al centre amb porta de fusta, emmarcada per brancals de rajol sobre els quals es munta un arc pla de rajol, acompanyat de dues finestres simètriques, protegides d'una reixa de forja. Al centre de la façana i a nivell del pis, un balcó clàssic amb barana de forja. A cada costat dos finestres més petites, també amb arc pla de rajol. A la part superior de la façana principal hi trobem una cornisa que divideix la planta del pis i les golfes, i just a damunt, s'hi troba un ull de bou. A la resta de les façanes, cal destacar-hi una entrada a la part est que dóna a la planta baixa, així com un parell de finestres bessones a la façana oest. Finalment a la façana nord hi trobem adjunt una cisterna. Totes aquestes obertures estan obrades de la mateixa manera que la façana principal, amb brancals i llinda de maons. | 08036-10 | Casa del Mestre. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Havia estat l'antiga escola de Calonge de Segarra. Quan aquesta va tancar per la falta d'alumnes, la seva següent utilitat fou una casa de colònies propietat de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. En data de 2013, es va presentar un concurs públic per al lloguer d'aquest edifici per a usos particulars. | 41.7639300,1.4815400 | 373779 | 4624680 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42986-foto-08036-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 42987 | Santa Fe de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe-de-calonge | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII--XVIII | Els elements exteriors es troben en un bon estat de conservació. A l'interior però, es poden observar algunes deficiències sobretot en les pintures de les capelles. La humitat puja pels murs de l'església fruit de la capil·laritat, i s'observa que les parts inferiors són les més afectades. Aquesta ha afectat no solament la capa pictòrica sinó també l'estuc. | L'església està situada al bell mig del petit nucli de Calonge, als peus de l'enrunat castell. El temple, es manté en un bon estat de conservació. Les seves notables dimensions corresponen a l'estil romànic tardà, tot i les seves variacions i reformes d'època moderna. Pel que fa a la seva arquitectura, és de planta de creu llatina, d'una sola nau orientada cap a llevant. A la capçalera hi trobem un absis quadrangular flanquejat per dues absidioles semicirculars més baixes. El transsepte i la nau principal estan coberts amb volta de canó. La nau estava il·luminada per dues finestres, a la façana sud, actualment tapiades. A l'interior, ressalta l'ornamentació: els motius florals i les decoracions de les voltes. A més, del recobriment d'algunes capelles de relleus aplicats de guix i de retaules d'estil barroc. Malgrat les reformes, l'edificació encara conserva trets originaris del romànic tardà així com una pica baptismal, o com alguna tapa sepulcral amb l'escut dels Castellolí. En aquestes noves reformes, es va aixecar un mur de separació de l'absis principal per allotjar-hi la sagristia. Avui en dia, ja no hi ha indicis d'aquesta. Respecte a la part exterior, els murs són obrats amb carreus de mides mitjanes i ben treballats. Al braç sud del transsepte es troba un curiós carreu esculpit amb la figura del cérvol i un floró, a més d'un altre carreu esculpit d'un rellotge de sol. Cal destacar també, la construcció d'una torre del campanar, de planta hexagonal, aixecada probablement durant el segle XVIII. La teulada és a doble vessant a dues aigües de teula àrab. A més a més, damunt del frontis encapçala una estela funerària antropomorfa. L'accés al temple es realitza per dues portes. Una d'elles, orientada al sud, data del 1765 a l'arc adovellat. Mentre que, el portal romànic, situat a ponent, conserva una arquivolta. | 08036-11 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Calonge. Inicialment exercí les funcions parroquials del terme del castell, les quals encara exerceix en l'actualitat. Aquesta església fou donada pels senyors del castell, els vescomtes de Cardona, a la canònica de Sant Vicenç de Cardona. El castell de Calonge és documentat per primer cop l'any 1010 en el testament del bisbe Arnulf de Vic, membre de la família vescomtal cardonina. El testador deixà la meitat del seu castell de Calonge als seus nebots, els fills del vescomte Ramon. La primera notícia de l'església es troba en l'acta de consagració de l'església de la canònica de Sant Vicenç de Cardona, realitzada el 1040, en la qual consta que entre les possessions de la canònica hi havia l'església de Calonge. Les funcions parroquials es troben confirmades en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, on consta la parròquia de Calonge. Mentre que l'advocació de l'església no es comprova fins a l'any 1098, en què Arnau Oliba vengué a Ramon, sacre custodi de Sant Vicenç de Cardona, una peça de terra plantada de vinya, que Enric havia deixat a Santa Fe de Calonge per la seva ànima. L'any següent, Ramon i Bernat, fills de Rotuland, donaren a Santa Maria de Solsona la seva dominicatura que tenien al castell de Calonge, excepte el mas Sala, que era de Santa Fe. La vinculació amb la canònica de Sant Vincenç de Cardona es confirma en la butlla del papa Anastasi IV de l'any 1154, en la qual constava que l'església de Santa Fe de Calonge amb les seves capelles eren una possessió de la canònica de Sant Vincenç de Cardona. En l'actualitat encara té culte i continua exercint les seves funcions parroquials. | 41.7641000,1.4819500 | 373814 | 4624699 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42987-foto-08036-11-3.jpg | Legal | Barroc|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 96|92 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42988 | Castell de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calonge | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII-XVII | L'estat de conservació és deficient. Pràcticament les estructures estan ensorrades i el procés de degradació és permanent. | <p>El Castell de Calonge, està situat a la part alta d'un turó molt a prop del petit nucli de Calonge. Actualment està força ruïnós. No obstant, en resten alguns punts que podem distingir. Destaquem una estança, de la més ben conservada, de planta rectangular amb dues portes d'accés. Situada al sector sud-est, coberta amb una volta de canó i il·luminada amb dues espitlleres orientades a la cara est. Aquestes estructures són construïdes amb uns murs exteriors irregulars, tot al contrari dels murs interiors, dels quals estan més ben treballats i col·locats en filades horitzontals. Al final d'aquesta sala hi ha una escala que descendeix al subsòl però que ara està tapada. A prop d'aquesta, hi ha una cisterna d'uns dos metres de diàmetre, avui coberta per la vegetació. Al sector oest s'hi troben les restes del basament d'una torre circular de defensa, al voltant del qual s'articularia el castell. Aquestes restes, corresponen a la part més antiga de tot el conjunt. Construïda amb un parament de carreus irregulars, però amb una disposició en filades horitzontals. Pel que fa a la resta, només queden en peu unes poques estructures, molt malmeses, que formen part d'altres dependències del conjunt del castell.</p> | 08036-12 | Calonge de Segarra | <p>Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de l'any 1010, en què el bisbe de Vic, Arnulf, germà del vescomte d'Osona-Cardona, morí en l'esmentat castell com a conseqüència de les ferides rebudes en l'expedició dels catalans a la Còrdova musulmana. A partir d'aquest moment el castell de Calonge de Segarra restarà sempre vinculat als vescomtes de Cardona. Així, en el testament sagramental datat l'any 1042- del bisbe Eriball, germà del vescomte Folc, apareix l'esmentat castell com una de les deixes que el citat bisbe fa al seu fill Folc. Amb tot, la castlania era posseïda per una nissaga cognomenada de Calonge com a feudataris dels Cardona. Al segle XII la propietat roman encara en poder dels Cardona. El 1156 Ramon de Cardona era el senyor, entre d'altres castells, del de Calonge. Aquest Ramon de Cardona en testar deixà aquesta fortalesa, juntament amb la de Fals, a la seva germana Dolça. Desconeixem el traspàs del domini de la propietat, però a la fi del segle XII l'esmentat castell restava en poder de la família Torroja, segons que consta en el testament de Ramon de Torroja, marit de Gaia de Cervera, datat l'any 1196. En aquest document Ramon de Torroja llegà l'esmentat castell de Calonge al seu fill Hug. Tot i això, aquesta propietat retornarà al patrimoni dels Cardona. Agnès, néta de Ramon de Torroja i hereva del seu oncle Hug, es casarà el 1217 amb Ramon Folc, amb la qual cosa el castell de Calonge passà al patrimoni dels Cardona. El 1220 Bernat de Cardona cedí a Pere Puigferner i a la seva filla Beatriu la quarta part i el delme del castell de Calonge. Al segle XIV el castell de Calonge passà a formar part del comtat de Cardona, creat el 1375. Vers el 1391 n'era el seu castlà Ramon de Fontanet. Els Nuix seran carlans fins a l'extinció de les senyories (XIX), però malgrat deixar de ser carlans continuaran posseint la propietat del Castell (castell i terres) com a plens propietaris fins a principis del XX. A principis del segle XX els Vila (àlies Brinco) compren als Nuix de Cervera el castell i les seves terres. Donat que el casalot del castell era desavinent i devia estar vellet, van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del castell, igual que uns anys més tard també se n'aprofità per construir la pallissa de Suau, motiu pel qual ha arribat tan malmès als nostres dies.</p> | 41.7642700,1.4808300 | 373721 | 4624719 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 42989 | Panteó Familia Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-nadal | XIX | Ha estat restaurat recentment. | Monument funerari d'una extrema senzillesa, però no exempta de bellesa. És de petites dimensions ja sigui per llarg (una mica més de 2 metres) com d'ample (no arriba als 2 metres), inclús d'alçada on sobrepassa per poc els 2 metres. Té planta rectangular, i la coberta dues vessants. Cal destacar-hi la part davantera, on s'hi troben dues boques dels nínxols amb inscripcions. A la inferior hi posa 'CEPULTURA DE CASA NADAL', i la superior ' RESTOS DE JOSÉ NADAL SEGALÁ Y SEGALA MURIÓ EN 27 DE JUNIO DE 1858 EPD'. Corona el panteó un senzill frontó on hi destaca una calavera. | 08036-13 | Calonge de Segarra | Era propietat de la casa del Nadal del Soler. | 41.7639700,1.4817500 | 373797 | 4624684 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42989-foto-08036-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42990 | La Rectoria de Calonge. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-calonge | XVIII | L'estat de conservació és millorable. Tot i això l'ala est es troba en un estat de conservació deficient, i la coberta s'està començant a ensorrar. Les edificacions annexes, algunes d'elles s'estan ensorrant. | Edifici annex a la Església de Santa Fe, i que tenia funcions de rectoria d'aquesta. Consta de dos cossos que formen una 'L', essent possiblement el de més a l'oest el primitiu, i el de l'est una ampliació d'aquest. El cos principal consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria, deixant les cantoneres i les obertures als carreus ben escairats. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. L'accés original es situava a la planta baixa de la façana sud, amb una entrada amb brancals i llinda de pedra amb arc escarser. A la dovella central hi trobem la data de 1775. Aquesta entrada es troba a l'interior d'una galeria porxada amb dues obertures amb arc de mig punt amb maons, i una tercera que finalitza al cos adjunt. A la planta de pis, es torna a repetir la seqüència de la galeria porxada, però en aquest cas amb arcs escarsers. Per accedir aquesta espai, hi ha tres entrades amb brancals i llinda de pedra. L'accés actual el trobem a la façana nord, en una petita entrada a la planta de pis. El cos annexat per la façana est, consta també de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria, deixant les cantoneres i les obertures als carreus ben escairats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Cal esmentar que aquest cos es troba en un estat de conservació deficient. A la façana oest, on hi ha havia l'accés, hi trobem una gran entrada que dona a un porxo tancat amb una gran entrada amb arc de mig punt. A la part inferior hi trobem estances que van ser aprofitades posteriorment per resguard el bestiar. Les plantes superior van ser utilitzades com a dependències de la rectoria. Cal destacar a la façana est, un gran contrafort que servia per contrarestar el desnivell del terreny. | 08036-14 | La Rectoria de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | L'edifici de la Rectoria possiblement és l'ampliació d'un edifici primitiu associat a l'Església de Santa Fe. Aquesta ampliació fou al segle XVIII, entre 1765 i 1775, essent rector Mn. Josep Calvaria. | 41.7640000,1.4822600 | 373839 | 4624687 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42991 | Cal Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XX | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba parcialment arrebossada essent visible els seus carreus. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i trobem l'entrada a la planta baixa. A sobre, a la planta de pis hi trobem un senzill balcó amb barana de forja. Les finestres que es troben repartides per la façana són de grans dimensions, i amb llinda de fusta (sols visible en les dues de la part superior de la façana). A la resta de façana les obertures es caracteritzen per seguir els mateixos paràmetres que a la façana principal. A la façana est, hi trobem un cos annexat, de dues plantes, que tenia funció agrícola i ramadera. La coberta d'una sola vessant, segueix la mateixa orientació de la casa. Davant de la façana principal hi trobem el que havia estat l'era, on encara es pot observar part de les rajoles que hi havia. Aquest espai es trobava tancat per un mur que ho separava de l'exterior. L'entorn es caracteritza per camps de conreu . | 08036-15 | Cal Castell. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | A principis del segle XX la família Vila, propietària del Castell de Calonge van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del Castell. | 41.7670500,1.4822000 | 373840 | 4625026 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42992 | Cal Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vinyals | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. L'arrebossat de la façana s'està perdent. | Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba arrebossada, exceptuant alguns punt on s'ha perdut. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. És tracta d'un edifici molt modificat al llarg dels segles, tal i com es pot observar en els seus murs, sobretot en la façana principal. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una doble entrada amb arc de mig, que integra un altra amb arc escarser. A la planta de pis, hi trobem un balcó, al qual s'hi accedeix per una entrada amb brancals i llinda de pedra. En aquesta llinda hi trobem la inscripció 'AVE MARIA PURISIMA RAMON VINYALS A FET FER ANY 1785'. A la seva dreta dues finestres de grans dimensions amb arc escarser. A la part superior de la façana hi trobem un petit balcó, i una finestra amb ampit de pedra. La façana oest, cal destacar-hi una balcó a la planta de pis, i una entrada més moderna a l'extrem de la façana que dona a la planta de pis a través d'unes escales. A la part superior de la façana hi trobem una finestra amb una llinda de pedra amb la data incisa de 1789. A la façana nord, només cal destacar-hi un forn que sobresurt de la façana, a la part inferior. A la façana oest, hi ha diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. En una d'elles, a la planta superior, hi trobem inscrita la data de 1781. A l'entorn de la casa, hi trobem edificacions més modernes que s'utilitzaren per a l'activitat agrària i ramadera de la casa. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i petits boscos. | 08036-16 | Cal Vinyals. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Antic mas Gibets, Gisbert, Gilabets o Giribets. Al segle XVI i XVII és habitat pels Closa. Al segle XVIII hi entra un pubill Vinyals, nom i cognom que encara es conserva. | 41.7625300,1.4958200 | 374964 | 4624504 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42992-foto-08036-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42993 | Ca l'Abadal Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-vell | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diferents cossos més petits que tenien funció agrícola i ramadera. Totes les façanes, exceptuant la nord-oest es troben tancades per un mur perimetral. L'edifici és de planta quadra i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana sud-est està arrebossada. La coberta és a dues vessants ( sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud-oest, i presenta una entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem un balcó amb brancals, llinda de pedra i un arc descarrega a sobre. A la seva dreta, una finestra amb les mateixes característiques. A les golfes cal esmentar-hi dues petites espitlleres. La resta de façanes es caracteritzen amb la combinació de finestres senzilles i algunes amb brancals i llinda de pedra. Les edificacions annexes són petites estructures de pedra amb teulada a una vessant. Al mur perimetral que tanca la casa, cal destacar-hi a la part interior algunes obertures a mode d'armari per desar objectes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-17 | Ca l'Abadal Vell. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. El 1508 apareix com el mas d'en Guamis, més endavant, però ja hi trobem els Abadal de Guamis o Gomis. Al segle XVIII trobem un Ramon Garriga com a usufructuari de Joana Abadal, però al cap de poc ja trobem que el mas està en mans de Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol emparenten amb els Vidal (nissaga de notaris de Calaf amb patrimoni a Calonge) i posteriorment amb els Torres de Bages de Manresa, de manera que passaran a viure a Manresa, on seran considerats membres de la petita noblesa local. A principis del segle XX el mas serà comprat per Joan Pallerols i Prat de les Quadres i uns anys més tard el comprarà la família Garriga de Calaf, els descendents dels quals en són els propietaris actuals. La documentació parla d'un mas d'en Clos i un mas Pifarrés que al XVIII ja eren derruïts i agregats al mas. Les terres queden dins la gleva del mas, però no queda clar si aquests masos (cases), eren allunyats, propers o estaven adossats a ca l'Abadal o no. | 41.7629700,1.5022600 | 375500 | 4624544 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 42994 | Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i diverses edificacions annexes. L'edifici principal està format per tres cossos a diferents alçades, característica que ens mostra una evolució constructiva en diferents fases. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals. En algunes de les façanes encara es pot observar restes de l'arrebossat que les cobria. La coberta és a dues vessants (nord, al dos cossos situats al nord, i sud al cos situat al sud) amb teula àrab. És tracta d'un edifici molt modificat al llarg dels segles, tal i com es pot observar en els seus murs, sobretot en la façana principal. L'accés se situa a la façana sud, i presenta una entrada amb arc de mig punt amb carreus ben treballats. A la dovella central hi trobem la data de 1745. Aquesta entrada ha estat modificada tal hi com es pot observar. Cal destacar en aquesta façana alguns carreus de pedra de dimensions més grans que la resta. A la planta de pis hi trobem tres finestres alineades, les dues laterals amb un pronunciat ampit. A la resta de façanes, les finestres que hi trobem són similars a la de façana principal, combinant senzilles obertures amb finestres amb llindes de fusta i ampits pronunciats. A la façana est, s'intueix una entrada, però està coberta per un monticle format possiblement per l'enderroc d'alguna construcció. Trobem una edificació posterior entre els dos cossos més al sud, que s'utilitza la part posterior com una terrassa. Aquesta presenta una senzilla barana de forja. Una edificació annexa situada al sud del conjunt, hi té una inscripció amb la data de 1750 a la llinda de la finestra. | 08036-18 | Cal Mas. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Les primeres notícies que trobem de Cal Mas apareixen al segle XVI . Era conegut en aquell moment com a Mas de la Ribera. La primera menció que se'n troba és en un manual notarial de l'any 1562, i diu el següent: Francesc Vidal menor de dies del loch de Aleny i en Agusti Ars del Mas de la Ribera terme de Calonge. Cal destacar-hi un document de l'any 1607 on hi ha un inventari de les propietats de la casa, essent en aquells moments els titulars d'aquesta. Pere Ribera pubill y hereu de dit mas de la ribera y miquel mas cunyat de dit pubill de la Ribera. Durant els següents segles és habitual trobar-lo en la documentació, en transaccions de terres, bestiar, obres a la casa, o en la construcció dels molins que hi ha pròxims a la casa. Els propietaris actuals viuen a Calaf i encara són Mas, però van habitar la masia fins ben entrat el segle XX. | 41.7580200,1.4799800 | 373638 | 4624026 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42995 | Teuleria de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-mas | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura el seu estat de conservació és deficient. El forn ha perdut ha perdut part de les parets, i un arbre hi ha crescut al seu interior. De les boques del forn sobresurt part de l'enderroc del forn. | Es tracta d'una antiga teuleria situada entre Cal Mas, i els molins d'aquesta casa. És de dimensions mitjanes, i es conserven dos cossos ben diferenciats. De planta rectangular, està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular. El primer cos visible és una estança amb volta de canó on a l'interior es poden observar les dues boques del forn d'arc rebaixat. A la part superior hi trobem el forn, on no es conserva l'estructura exterior. | 08036-19 | Calonge de Segarra | Segurament esta vinculada amb la masia de Cal Mas, i els dos molins que es troben situats als seu entorn. El fet que les dates que trobem a les llindes de Cal Mas i el molins siguin contemporànies ens indica que possiblement a mitjans del segle XVIII amb les construccions dels molins o de Cal Mas fos necessària la disponibilitat de teules, fet que hauria portat a la construcció d'aquesta teuleria. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.7592600,1.4807100 | 373701 | 4624163 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42996 | Molí de Baix de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-cal-mas | XVIII | La major part del molí s'ha ensorrat, exceptuant la sala de moldre i l'entrada. | El molí de baix està situat al nord de la Masia de Cal Mas, adaptat al desnivell del terreny. Actualment es conserva alguns murs de carreus irregulars molt malmesos, coberts de vegetació. La porta d'ingrés està situada al nord-oest i construïda amb un arc carpanell amb brancals de pedra i amb una clau de dovella on hi ha gravat 'JOSEP MAS MS ME FECIT 1781'. Cal destacar la nau molinera de volta apuntada en perfectes condicions, malgrat avui en dia s'utilitza com a magatzem. A la part superior de l'edifici s'intueix la bassa, malgrat la vegetació i la terra l'emmascaren, així com algunes parets d'aquesta. | 08036-20 | Calonge de Segarra | Aquest molí possiblement fou construït al mateix temps que el molí de dalt. La data de 1781 que trobem a la dovella central de l'entrada del molí coincideix quasi amb un document on el duc de Cardona i Medinaceli, Lluís Fernández de Córdoba Figueroa, va atorgar al pagès Josep Mas de la Ribera, l'establiment d'un molí fariner, amb el pagament de cinc lliures d'entrada i un sou de cens anual. El Molí de Dalt, presenta una inscripció de 1783 en la llinda de l'entrada. Aquest molí possiblement es construí al poc temps de fer el Molí de Baix, com a necessitat d'augmentar la producció, aprofitant d'aquesta manera la mateixa aigua que feia servir el Molí de Baix. | 41.7590100,1.4809400 | 373720 | 4624135 | 1781 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42997 | Molí de Dalt de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-mas | XVIII | Solament conserva els murs. Les estructures interiors i la coberta han desparegut. La bassa actualment forma part d'un camp de conreu. | El molí de dalt són les restes d'un antic i enrunat molí fariner situat al nord d'una pendent, aprofitant un rebaix practicat en la roca, molt proper a la Masia de Cal Mas. En queden dempeus alguns trams de les parets, molt cobertes per la vegetació, i que delimiten un edifici de planta rectangular. Els forats de les bigues i les finestres existents a la façana sud evidencien una planta baixa més dos pisos d'alçada. Aquests murs són fets amb carreus irregulars obrats en filada horitzontal units amb argamassa. La porta i les finestres tenen les llindes, brancals i ampits de pedra amb motllures simples. A la façana d'ingrés, orientada al nord-oest, cal destacar-hi una llinda amb la data 1783. La coberta ja ha desaparegut, però devia ser a dos aiguavessos per la mateixa cadència de les parets. Pel que fa a l'interior de l'edifici, a la planta baixa s'hi conserva dues moles. La part est hi trobaríem el cacau, per on sortiria l'aigua, i la bassa, de grans dimensions, actualment convertida en un camp de conreu. La bassa, està situada una feixa per sobre d'on hi ha la casa del molí. D'aquesta només es conserva un petit tram de mur. Davant de la façana sud, encara es pot observar la canalització que conduïa l'aigua sobrant cap al molí fariner de baix. | 08036-21 | Calonge de Segarra | Aquest molí es contemporani al Molí de Baix. La data de 1783 que trobem a la llinda de l'entrada del molí coincideix amb la data d'un document on el duc de Cardona i Medinaceli, Lluís Fernández de Córdoba Figueroa, va atorgar al pagès Josep Mas de la Ribera, l'establiment d'un molí fariner, amb el pagament de cinc lliures d'entrada i un sou de cens anual. El Molí de Baix presenta una inscripció de 1781 en la dovella central de l'entrada. Aquest molí possiblement es construí al poc temps de fer el Molí de Baix, com a necessitat d'augmentar la producció, aprofitant d'aquesta manera la mateixa aigua que feia servir el Molí de Baix. | 41.7586400,1.4817400 | 373786 | 4624093 | 1783 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42998 | Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrescassana | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Ha estat restaurant recenment quasi tot el conjunt a l'any 2005. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i altres construccions annexes. L'edifici principal és de planta rectangular. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Les façanes es troben totalment arrebossades, exceptuant la nord. Presenta planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. És una edificació amb una evolució arquitectònica important, tal i com es pot observar. L'accés actual es troba a la façana sud, i dona a la planta de pis. L'entrada es va modificar a inicis del segle XX, tal i com es pot observar amb l'ús del maons en els brancals i la llinda. A sobre de l'entrada hi trobem la data de 1799. A la resta de la façana observem petites finestres amb àmpit de pedra. Edificis annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes, cobreixen la part inferior de la façana. La resta de façanes, presenten una gran nombre de finestres repartides per totes les plantes, algunes d'elles amb ampits de pedra. Davant de les façanes oest, hi trobem un petit conjunt de construccions agrícoles i ramaderes, fetes de pedra, però també amb ampliacions de maons. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreus i boscos. | 08036-22 | Torrescassana. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Antic mas Argullol, documentat des d'antic, possiblement d'origen medieval. Al segle XVI es diuen Ars, més endavant Balaguer i finalment Torrescassana, que s'acabarà fixant com a nom del mas. Al segle XX el compren els Marmi, propietaris actuals. | 41.7722000,1.5013000 | 375438 | 4625570 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42998-foto-08036-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 42999 | Capella Caminera de Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-de-torrescassana | GARGANTE, Maria Llobregós informatiu, núm. 56 (Desembre 2012), pàgs. 24-27. | XVIII | Presenta fongs a l'arrebossat. S'ha perdut gran part de l'espai on hi havia la inscripció. | A tocar de la masia de Torrescassana hi trobem aquest oratori. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada al sud. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al cos hi trobem una inscripció que quasi no es conserva. Al capdamunt, s'obra la capelleta o oratori de la verge del Roser, pintada sobre rajola de ceràmica vidriada i policromada catalana. A la part inferior dreta, es llegeix l'artesà que signa l'obra, J. Guivernau. Aquesta fornícula està tancada per una reixa de forja que protegeix la imatge. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. | 08036-23 | Calonge de Segarra | No sabem amb exactitud l'any en que fou fet aquest oratori, però es molt semblant a dos oratoris pròxims ubicats al municipi de la Molsosa (Solsonès) fets als segle XVIII. Un es troba ubicat a la masia de Puigpelat (a 1.5 km) i l'altra a la masia de Can Jubert (4 km), que tenen en comú la característica de presentar inscripcions al pilaret posant de manifest que es tractava d'una obra patrocinada pel cap de la casa, com a mesura profilàctica. Aquesta capella estava ubicada al peu del camí i quan van fer l'Eix transversal es va traslladar de lloc al peu del nou camí. | 41.7721000,1.5005600 | 375376 | 4625560 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43003 | Els Pilots de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pilots-de-baix | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | Ha estat restaurada recentment. | Edifici amb funció d'habitatge, i dues edificacions annexes que tenien funcions agrícoles i ramaderes. L'edifici principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de pedra. A la resta de plantes hi trobem finestres amb brancals i llinda de pedra, tots de nova construcció (imitant la tipologia de les masies típiques de l'entorn). A la resta de façanes, només destacar-hi una entrada de nova construcció que dona a una terrassa. Adjunt a la façana sud, hi trobem una edificació que tenia funció agrícola i ramadera, però que en una reforma recent, s'ha habilitat com a magatzem a la part inferior, i terrassa a la superior. L'edificació adjunta a la façana nord, és una construcció senzilla d'una planta, i coberta a una vessant (est), amb teula àrab. Té l'accés a la façana nord. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc d'alzines. | 08036-27 | Els Pilots de Baix. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Una escisió del mas Closa dels Pilots que compra el Dr. Abadal de Calaf. No sabem si la casa ja hi era o bé la feu construir el Dr. Abadal per posar-hi un masover. En morir el darrer Torrescassana (hereus dels Abadal) sense descendència, el seu patrimoni es va disgregar entre diversos parents, els descendents dels quals a mitjans segle XX van vendre els Pilots de Baix a la família Prat de la Molsosa, actualment cal Peremiquel dels Quadrells. | 41.7778100,1.5013500 | 375453 | 4626193 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43003-foto-08036-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43004 | Torremitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torremitja | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. No conserva la coberta i les plantes de pis s'han ensorrat. | Edifici de grans dimensions en estat ruïnós. S'observen diverses construccions annexes també en estat de ruïna. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que constava de planta baixa, planta de pis i golfes (actualment ensorrades). Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar, sobretot en la façana principal que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants(est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situava al sud, i presenta una entrada amb arc adovellat de mig punt, amb carreus de pedra verticals ben treballats. La porta de fusta, té incisa la data de 1861. A la resta de la façana hi trobem diverses finestres senzilles. A la façana est, no hi ha elements destacables, exceptuant un contrafort en un extrem, i una edificació adjunta posterior, que donava accés a unes altres dependències de la casa. A la façana nord, s'observa que les heures ocupen gran part de la façana. En un extrem d'aquesta, hi ha una obertura a la façana, on hi ha unes escales, que segurament donaven accés a la planta de pis de l'edifici. Des de dalt de les escales, es pot observar l'interior de l'edifici, on es pot veure que les plantes superiors s'han ensorrat. Cal esmentar, que a la planta baixa, entre la runa, es pot apreciar una arc apuntat. A la façana oest, cal destacar-hi un contrafort. Davant de la façana sud, hi ha una edificació de planta quadrada, també en ruïnes, que tenia usos agrícoles i ramaders. Uns 20 metres al nord, hi trobem una edificació que s'ha restaurat, i que s'utilitza pel bestiar. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-28 | Torremitja. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. Des del XVI trobem diverses famílies que l'habiten (Santdiumenge, Vidal), però no queda clar si són propietaris, masovers, moliners, etc. El 1726 pertany al Doctor don Ignasi Castellet, segurament avantpassat dels actuals propietaris, que resideixen a la rodalia de Vic. | 41.7742200,1.4934100 | 374786 | 4625805 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43005 | Molí del Torremitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-torremitja | XVIII | L'estat de conservació és deficient. Solament conserva la sala de moldre. La resta d'estructures han desaparegut. | El molí fariner de Torremitja, està situat prop de la masia que li dóna nom, mig enderrocada, just al sud. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions en runes, parcialment cobert de vegetació, del que es conserva alguns murs de l'edifici. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular. Cal destacar, l'obertura que dóna a una sala coberta en volta de pedra treballada de forma d'arc apuntat, on es conserva l'espai que ocupava la mola. La bassa es troba a la part sud-est, adossada al molí, on es poden veure part dels murs d'aquesta, que ens delimita l'espai que ocupava. No obstant, avui en dia està totalment coberta de terra. | 08036-29 | Calonge de Segarra | Aquest molí estava vinculat a la masia de Torremitja. Possiblment és posterior a la casa, essent el segle de construcció el segle XVIII (com altres molins de l'entorn). | 41.7738400,1.4932600 | 374773 | 4625764 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43006 | Les Vidales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vidales | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | L'arrebossat de la façana principal s'està perdent. Les estructures verticals i la coberta encara es conserven. | Envoltada de camps de conreu, la masia les Vidales, és un edifici orientat a migdia de planta quadrangular, estructurat en planta baixa, pis i golfes. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud, els murs són de tàpia a més d'estar arrebossats, mentre que la resta de pedra vista estan obrats a base de petits carreus irregulars, disposats en filades horitzontals. Es correspon al tipus senzill de masia, s'ajusta a la tipologia de mas clàssic, estructuralment amb tres cossos paral·lels, el central més ample, perpendiculars a la façana principal. Hi ha pocs elements destacats en la resta de façanes, exceptuant el nivell del primer pis, que presenta diferents obertures amb llindes de fusta. Avui en dia, alguna d'aquestes finestres s'ha tapiat. A l'interior, molt malmès, es divideix en diferents estances les quals antigament havien estat un habitatge, però posteriorment es destinà com a espais pel bestiar. Actualment està abandonat i el seu estat de conservació és deficient. | 08036-30 | Les Vidales. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Segurament es tracti de l'antic mas Vidal dels Pilots. Al segle XVIII el compra Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol posseiran el mas fins al segle XX, que el vendran als Fitó, en aquells moments masovers, però més endavant, propietaris dels Pilots. | 41.7751800,1.4828700 | 373912 | 4625927 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43011 | Font de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ros | XIX/XX | L'estat de conservació és bo. L'Ajuntament de Calonge de Segarra ha posat uns llistó de fusta i baranes per fer-ho més accessible. | Font de petites dimensions excavada a la pendent del terreny, amb murs laterals de carreus de pedra coberta amb una llinda de pedra. Aquesta font desguassava en una petita bassa romboïdal realitzada en pedra, els murs estan arrebossats i el paviment és de pedra, actualment es troba en desús. Hi ha una barana de fusta moderna que ressegueix el camí cap a la font. Presenta bon estat de conservació. | 08036-35 | Calonge de Segarra | Antigament va ésser utilitzada per abastir l'aigua per beure, també a la bassa es rentava roba i, també, s'usà per regar els horts que hi havia a l'entorn. | 41.7612000,1.4902500 | 374498 | 4624364 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43014 | Ca l'Espinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Els murs exteriors alguns encara resten dempeus, però en perill d'enderrocar-se. | Es tractava d'una gran masia formada per l'habitatge principal i diferents edificacions al seu entorn que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba situada a la part més alta d'un turó, on es divisa una gran extensió de l'altiplà de la Segarra. Tot els conjunt, exceptuant alguns murs, es troben en estat de ruïna. L'edifici principal és de planta quadrangular, i constava de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar en alguns dels murs, que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. L'accés principal s'orientava al sud, a través d'un portal adovellat de mig punt amb carreus verticals molt treballats. Aquest encara es conserva, però la seva estructura està molt deteriorada. Tot i la monumentalitat de l'edifici, en la majoria de façanes no hi ha molts elements a destacar, ja que les finestres són força austeres, tret d'algunes amb brancals i llinda de pedra. Tot i això a la façana sud, cal destacar-hi una ampliació de la façana per tal d'habilitar uns espais en galeries. Aquestes galeries obertes, a la planta baixa formen dos arcs de mig punt, on l'arrencada de l'arc, es suportada per dos senzills capitells. A la planta de pis, a la mateixa alçada, aquestes galeries, són amb arcs escarsers, i també tenen capitells. Es pot observar l'interior de l'edifici a través dels murs enderrocats ( part de l'est i de l'oest), on s'aprecien algunes estances amb voltes senzilles. Algun altre element d'interès són alguna fornícula, i el mobiliari que encara es conserva. Hi ha diverses edificacions annexes, que es troben en estat de ruïna. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu, i per la Vall del riu Llobregós. | 08036-38 | Ca l'Espinac. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas d'en Nadal de Tapioles. Documentat des de molt antic, segurament d'origen medieval. És el mas del terme i de la zona on trobem el cognom Nadal des de més antic. La situació i l'aspecte ens fan pensar que al lloc hi podia haver hagut algun tipus de fortificació. També cal tenir en compte que al segle XIX la casa va estar molt implicada amb el carlisme i que estaven emparentats amb alguna branca dels Tristany (nissaga de capitostos carlins més importants de la Catalunya interior). Els propietaris actuals es diuen Lladós i viuen a Calaf, però són descendents directes del mas. | 41.7572800,1.4611200 | 372069 | 4623972 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43015 | Cal Ninet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ninet | XVIII-XIX | Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Està envoltada de vegetació. | Es tracta d'una masia en estat de ruïna, situada sota la maria de Ca l'Espinac. S'observa l'edifici que tenia funció d'habitatge, i edificis annexos amb funció agrícola i ramadera. Aquests edificis eren contigus i s'estructuraven en diferents nivells deguts a l'orografia. L'edifici principal se situava al nord-oest del conjunt, era de planta de rectangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a una vessant (sud-est), i tot i que no es conserva, era amb teula àrab, com ens indiquen les teules que hi ha per l'entorn. La façana d'ingrés se situava al sud-oest. No es poden identificar elements destacables en les façanes degut a la vegetació i el difícil accés a algunes parts. S'observa però algunes estances de l'interior on es poden veure les finestres, que són d'obra senzilla. Les parets interiors estaven arrebossades, i en alguns punts encara s'observa part de la pintura color blau. | 08036-39 | Cal Ninet. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era coneguda com a Cal Ninet de Tapioles en la documentació del segle XVIII. | 41.7570100,1.4613800 | 372090 | 4623942 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43016 | Santa Magdalena de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-la-vall | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII | Es troba en un estat de conservació deficient. Ha perdut part de la coberta que es troba enderrocada a l'interior. Les humitats són presents en les parets. | Capella situada a l'antic mas enrunat del Soler. D'origen romànic, però ha sofert reformes posteriors que modificaren la seva estructura primitiva. Malauradament, es troba abandonada i el seu estat de conservació és deficient. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, orientat a llevant, d'una sola nau, i capçada per un absis semicircular. A l'absis trobem una petita finestra espitllada, que il·luminava el recinte; en èpoques posteriors s'alçà un mur que el cegà per instal·lar-hi una estança. Als murs interiors, s'obren quatre voltes amb arcs apuntats poc profundes, disposades a manera de capelles laterals. També hi ha una porta interior amb escales, situada al mur de migdia, comunicant així el mas amb l'església. A més, a l'interior de la nau, es troba totalment enguixada i adornada amb motllures barroques, resta la coberta amb una volta d'un quart d'esfera. La porta d'ingrés a la capella, orientada a ponent, s'accedeix mitjançant un arc de mig punt adovellat, damunt d'aquesta se situa una petita obertura en forma quadrada, coronat amb un campanar d'espadanya d'un ull d'arc de mig punt, fet amb maons, respon a una modificació posterior. Pel que fa a la coberta, era a dues aigües, però a l'actualitat, el seu estat ruïnós a fet que s'ensorrés. L'obra presenta un parament de carreus mitjans, molt ben escantonats, disposats en filades horitzontals. | 08036-40 | Santa Magdalena de la Vall. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta capella ha estat sempre sufragània a la parròquia de Santa Fe de Calonge, documentada des de l'any 1040, quan consta que entre les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona hi ha l'església de Calonge. Santa Magdalena centra un petit veïnat conegut antigament com el Soler, que havia estat en època medieval una quadra o terme autònom del castell de Calonge. La capella de Santa Magdalena apareix documentada per primera vegada l'any 1294, però no hi ha dubte que fou aixecada abans, probablement a la segona meitat del segle XII. Es coneix l'existència dins la capella d'un segon altar dedicat als sants Simeó i Judes. En una visita pastoral de l'any 1685, es manà arreglar la coberta, que es trobava en mal estat. Degué ser en aquest moment quan es feren un seguit de remodelacions que li conferiren l'actual aspecte abarrocat a l'interior. Les darreres litúrgies se celebraren a mitjans dels anys 70 del segle XX, moment en què s'abandonà. | 41.7560600,1.4591300 | 371901 | 4623840 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43016-foto-08036-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43016-foto-08036-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43016-foto-08036-40-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43017 | Cal Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreret | XIX/XX | Cal Ferreret, vorejada de camps de conreu, correspon a un tipus senzill de masia. És un edifici orientat al sud-est de planta quadrangular, estructurat amb planta baixa i primer pis. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud-est, i no està centrada sinó desplaçada cap a la dreta. Els murs estan arrebossats, tot i que s'observa alguns carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. A la façana principal hi ha una porta i finestres de diferents formes i mides. Pel que fa, a la façana nord hi ha una construcció annexa de petites dimensions. | 08036-41 | Cal Ferreret. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7590900,1.4530800 | 371404 | 4624185 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43018 | Transformador dels Ciments del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/transformador-dels-ciments-del-biosca | XX | El seu desús comença a passar factura alguns elements interiors del transformador. | Edifici de planta quadrada, orientat al sud-est i amb coberta a dues vessants amb teula àrab. S'estructura amb planta baixa i pis. La part superior divideix una cornisa amb un timpà encapçalant la coberta. La façana d'ingrés presenta una entrada senzilla amb porta de fusta. Al primer pis hi ha tres obertures cilíndriques. A seu interior s'hi conserven diferents elements que componien el transformador elèctric, funcionalitat que avui en dia ja no conserva. Adjunt a la façana est hi ha una construcció de petites dimensions. | 08036-42 | El Soler | Està associat als Ciments del Biosca. Aquests van necessitar d'energia elèctrica per al seu funcionament, per aquest motiu es va construïr aquest transformador a mitjans del segle XX. | 41.7571400,1.4625200 | 372185 | 4623955 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43018-foto-08036-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43018-foto-08036-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43018-foto-08036-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43019 | Ca l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliva | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat d'abandó que pateix des de fa dècades, afecta ja alguns punts de la seva estructura. La coberta encara es conserva però en un estat de conservació deficient. Algunes edificacions annexes s'han començat a ensorrar, i la vegetació i l'arbrat ocupen gran part de l'entorn. | Conjunt arquitectònic aturonat de grans dimensions format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba en un estat de conservació deficient. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orientava al sud, on un cos afegit aquesta façana, ampliava l'edifici. L'entrada era a la planta baixa, amb brancals i llinda de maons. A la planta de pis s'observen dues obertures amb arc de mig punt amb rajol, a mode de galeria. A la façana est, estava arrebossada i no hi ha elements a destacar, solament unes finestres bastant senzilles. La façana nord, en una petita edificació adjunta hi trobem el cup de vi, tot i que no es pot observar el seu interior per les deixalles que l'envolten ( possiblement hi trobaríem el celler en estances pròximes). A la façana oest, les obertures de la façana són bastant senzilles. Cal destacar davant d'aquesta façana diversos coberts amb teulada d'una vessant. El situat més al nord, al seu interior encara es conserven les menjadores i dues columnes de pedra que suportaven la coberta. A l'entorn de la masia, trobem diverses construccions de petites dimensions. Al sud del conjunt cal destacar-hi un femer que es caracteritza per una volta de canó i sense paret de tancament. A la part superior hi ha una obertura, per on es llançaven els fems provinents de la cort. Al sud-oest trobem més edificacions de grans dimensions, que corresponien a la pallissa. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos i camps de conreu. | 08036-43 | Ca l'Oliva. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Possiblment ja present a l'Edat Mitjana, amb el nom de Neró o Mas Neró. És a partir del segle XVI on comença a sortir en la documentació amb el nom de l'Oliva o Mas Oliva de Neró. A inicis del segle XX entra una nou pubill amb el cognom Nadal. | 41.7589600,1.4554800 | 371603 | 4624167 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43020 | Cal Boixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixacs | XVIII/XIX | Ha perdut la coberta, i així com els envans interiors i les cobertes interiors de les plantes. Les petites edificacions annexes també es troben en ruïnes. La vegetació i l'arbrat han envaït l'entorn. | Es tracta d'una masia situada a dalt d'un turó proper al nucli del Soler. És de planta quadrada i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta que no es conserva era a dues vessants (nord-sud), amb teula àrab (tal i com s'observa amb les teules que hi ha l'entorn). Tan l'edificació, com els petits annexes, es troben en estat de ruïna. La façana d'ingrés es troba a l'oest, i té una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de maons, formant una arc escarser. A la planta de pis, hi trobem una petita finestra amb llinda de fusta, i a les golfes dues petites finestres amb llinda de pedra. A la façana nord, hi trobem dues petites finestres amb llinda de fusta, una a la planta de pis, i un altra a les golfes. A la façana sud, a la planta baixa, hi ha una petita entrada amb llinda de fusta, que donava accés a una petita edificació on hi havia el forn de pa, on encara es conserva la boca de pedra. La façana oest, no hi ha elements destacables. Davant de la façana principal, hi trobem un petit tancat de pedra, ja en ruïnes La casa ja es troba envoltada de vegetació i bosc. | 08036-44 | Cal Boixacs. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7514400,1.4686100 | 372680 | 4623313 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43022 | La Gabatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gabatxa | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Ha estat restaurada recentment. | Es tracta d'una de les masies més antigues del municipi, i que tal com s'observa en les seves façanes ha patit una evolució constructiva important, adaptant-la segons les necessitats de cada època. Es troba situada a peu de l'antic camí de Ca l'Oliva a la Gabatxa. La casa és de planta rectangular, i consta de celler al soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que han estat restaurats, estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria i amb grans carreus a les cantoneres. La coberta és a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'oest, i consta d'una entrada amb arc carpanell a la planta baixa. A la planta de pis actualment hi trobem un balcó, però com es pot observar anteriorment hi havia hagut un obertura de grans dimensions amb carreus de pedra tot fent un arc de mig punt irregular. A l'esquerra hi té una finestra de nova creació amb brancals i llinda de pedra, que substitueix la que tenia al cantó, de dimensions més petites. A la façana nord, és on també es poden observar els canvis que ha patit el mur, amb noves finestres de dimensions més grans, o el tancament d'una entrada que hi havia en un extrem de la façana. La façana est, s'ha deixat arrebossada, i es poden observar diferents finestres de petites dimensions, repartides per les plantes. La façana sud, es troba coberta pràcticament per l'orografia i edificacions annexes. A l'interior cal destacar-hi, una premsa de vi restaurada on es conserven parts com el banc amb una data incisa de 1802, i un altra no tant visible de 1864 i les inicials de RS, el cargol, i l'encaix de pedra al mur. Un altre element destacable és el celler, migexcavat a la roca, alçats els laterals i volta de canó en pedra. S'hi accedeix per unes escales de pedra ben treballades. L'entorn es caracteritza per camps de corneu i bosc. | 08036-46 | La Gabatxa. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Antic hostal d'en Blanc o de la Gabatxa. El 1756-65 pertany a Joan Sala per venda d'Isidro Sanjust i Ferrer del Tossal. Ja al segle XX els Vilaró compraran la Gabatxa i l'antic Tossal. Una dada curiosa al respecte d'aquest edifici, es que la cultura popular situa a la Guerra del Francès el moment en que es comença anomenar així la casa. La història diu que durant aquest conflicte la mestressa de la casa va allotjar a un soldat francès i sent molt hospitalària amb ell, restant així per endavant el nom de la Gabatxa atorgat pel veïns. Tot i això la documentació històrica contradiu que l'origen del sobrenom fos posterior a la Guerra del Francès. En documentació d'inicis del segle XVIII (1716), ja ens apareix citat l'hostal de Cal Blanch com la Gabatxa. No obstant, a l'any 1634 apareix citat per primer cop Joan Salas alias el Blanch com a pagès del Terme. Pocs anys després, a l'any 1638, apareix citat altre cop Joan Blanch com a pagès del hostalet de la parrochia. Aquest conjunt de referències històriques, i tractant-se de documentació oficial, i que per tant, Fruit d'aquest fet, i que la documentació on és citada fet que ens indica que si la història que ens ha arribat fins a dia d'avui és certa, no va ser a la Guerra del Francès, sinó possiblement a la Guerra dels Segadors. | 41.7614100,1.4734900 | 373105 | 4624412 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43023 | El Tossal de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tossal-de-la-gavatxa | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Es troba en un estat ruïnós tot el conjunt. | Situat al cim d'un turó on es pot divisar una gran extensió de territori es troben les restes del que havia estat una masia important o casa forta del municipi, degut a la seva situació i a les seves dimensions, que li atorguen una monumentalitat pròpia d'un castell. Es tractava d'una edificació que tenia funció d'habitatge, i diverses construccions annexes que possiblement tenies funcions agrícoles i ramaderes. L'edificació principal es troba situada a la part més alta del turó, i es troba pràcticament en ruïnes, restant només algunes parts dempeus dels murs exteriors, i alguns dels interiors que compartimentaven l'espai, a molt poca alçada. Aquests murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. A l'espai interior actualment hi podem observar l'enderroc, la vegetació i l'arbrat que hi està creixent. En l'estat actual, és complicat desxifrar el nombre de plantes, però es possible que respongués al patró comú de les edificacions de l'entorn, de planta baixa, planta de pis i una planta superior o golfes. La coberta, no es conserva i interpretar la direcció de les vessants es complicada, però podria ser nord-sud, per la orientació dels murs que encara resten dempeus. Cal destacar els grans contraforts que trobem a la façana sud, construïts per assentar l'edifici en el gran desnivell que hi ha al turó. Possiblement una entrada estigues al costat d'aquest contrafort, però a simple vista no es pot afirmar. Altres elements destacables, són un forn situat en un extrem de la façana nord, on encara es conserva la boca, i al seu interior una mitja volta feta de petits maons. A tocar del forn, però ja a la façana oest, hi trobem un gran cup de vi circular, on ja no es conserven les rajoles de ceràmica que folraven la paret. Davant de la façana sud, es troben les estructures que delimitaven unes construccions annexes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc, així com per les vistes de l'altiplà de la Segarra i el Prepirineu. | 08036-47 | Calonge de Segarra | Possiblement l'antic castell de Tapioles. També apareix documentat com a Castellsuau i mas Çavila o Savila. Al segle XVI és habitat pels Savila i hi entra un pubill Felip provinent del Soler. Més endavant hi trobem els Ferrer, i els Santjust i Ferrer. Hi havia una capella dedicada a ... Al segle XVIII és propietat dels Vilaseca i després dels Prats Vilaseca, apotecaris de Calaf. De les seves pertinences en va sortir l'Hostal d'en Blanc, més endavant Hostal de la Gabatxa o Gabatxa. | 41.7653000,1.4659200 | 372484 | 4624856 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43027 | Masia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-sala | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI/XX | Ha estat restaurada recentment. | Edifici que té funcions d'habitatge, amb un edificació annexa. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs han estat restaurats recentment, són obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Té la coberta a dues vessants (sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual s'orienta al nord-est, i presenta una entrada amb arc rebaixat amb carreus de pedra, que dona accés a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem dues finestres amb arc de mig punt, i dues finestres bessones amb arc de mig punt de dimensions més grans que les anteriors. Les finestres d'aquesta façana tenen ampit i brancals i dovelles de pedra. La façana sud-oest, compta amb moltes finestres amb brancals, llinda de pedra i ampit, i dues amb arc escarser repartides per les diferents plantes. A la façana nord-oest, hi ha diverses finestres i una construcció adjunta a la façana. La façana nord-est, presenta una entrada amb brancals i llinda de pedra, precedida per una escala de pedra amb cinc graons. Les finestres que hi trobem segueixen la mateixa tipologia que a la resta de façanes amb brancals, llinda de pedra i ampit, i les de planta de pis amb arc escarser. Davant de la façana sud-est, hi trobem un edifici annex de planta quadrada, que tenia funcions agrícoles. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc, i el poble de Conill, ja al terme municipal de Pujalt. | 08036-51 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas Argullol o Argullol de la Sala. La família que possiblment va construir aquesta casa foren els Sala, que posteriorment van adquirir el que coneixem avui en dia com la Gavatxa. El Mas Argullol ja surt esmentat en la documentació del segle XVI. | 41.7227400,1.4717200 | 372882 | 4620122 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43028 | Alzinar de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-la-sala | A l'entorn de la Masia de la Sala i la carretera N-141 hi trobem un gran nombre d'alzines. Cal destacar-hi sobretot la que es troba a tocar de la casa. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de més de 2 metres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. | 08036-52 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7234300,1.4710700 | 372829 | 4620199 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 43029 | Comaposada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comaposada | XVIII | L'edifici principal fou enderrocat per fer-hi una casa nova. | Es tracta d'un conjunt arquitectònic format pel que havia estat l'habitatge i les edificacions amb funció agrícola i ramadera. L'edificació principal es troba pràcticament en ruïna i solament es pot observar la seva estructura i murs. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Possiblement tenia planta baixa, planta de pis i golfes, però l'estat actual de ruïna no ens permet precisar-ho. L'estat de ruïna, i la gran vegetació que envolta i cobreix l'edifici, dificulta la interpretació dels elements que encara es conserven. En aquest sentit es desconeix en quina façana podria estar l'entrada principal. A l'est del conjunt es poden observar algunes estances amb volta de canó. El conjunt d'edificacions annexes situades a l'oest es troben en un estat de conservació més òptim, ja que van ser reutilitzades per resguardar el bestiar fins fa poc. Destaquen grans entrades amb arc de mig punt, i les estances interiors on encara es conserven, les menjadores. Posteriorment i tal com s'observa es van fer algunes compartimentacions amb murs de totxo. Es troba envoltat de camps de conreu i bosc. | 08036-53 | Comaposada. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7231200,1.4742500 | 373093 | 4620160 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43029-foto-08036-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43029-foto-08036-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43029-foto-08036-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43033 | Castelltort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelltort | <p>NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII/XIV | En els darrers anys ha caigut un mur de la façana sud ( en una foto de l'any 2005 estava sencer). La resta del conjunt comença també a presentar problemes en l'estructura. | <p>Es tracta d'un edifici aturonat, que per les seves característiques hauria estat un casal fortificat o casa forta, essent possiblement l'ampliació d'una anterior fortificació. S'observen diversos cossos, essent el més primitiu el que es troba a tocar del barranc. L'edifici es de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En el cos primitiu no s'observa cap entrada destacable, solament diverses finestres. La més destacada es troba situat a la façana est és una característica finestra del segle XIII-XIV. La finestra està composada d'una coronella doble amb una petita columna i capitell al centre. Cal esmentar que s'està començant a enrunar part de la façana oest. El cos adjunt per l'est, és una ampliació de l'edifici principal, i presenta unes característiques constructives similars al cos principal. Consta en aquest cas de planta baixa i planta de pis, i presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Té una entrada a la façana sud afegida posteriorment amb llinda de formigó i porta metàl·lica. En aquesta façana hi havia hagut una edificació que naixia d'aquesta tal i com es pot observar en les marques de la planta de pis. A la façana nord, hi trobem una entrada senzilla, i un pou rectangular fet amb carreus de pedra, on hi podem trobar la data incisa de 1897. Adjunt a la façana oest, hi trobem un altre cos que dona accés a la planta de pis de la casa, on es pot observar un gran arc de mig punt tapiat. L'entorn més immediat és caracteritza per camps de conreu i boscos.</p> | 08036-57 | Castelltort. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | <p>El casal de Castelltort el trobem senyorejant una llenca de terra a l'extrem sudoest de l'actual terme de Calonge, entre el terme de Calaf i l'antic terme de Conill. El 1093 ens apareix documentada per primera vegada una torre de Castelltort. Al segle XII apareix com a castell termenat i és cedit per Sant Vicenç de Cardona a la seva filial de Sant Jaume de Calaf. Més endavant s'acabà integrant als dominis dels Cardona, i va esdevenir una quadra vinculada al terme del castell de Mirambell. D'aquest casal prové el llinatge dels Castelltort que el posseiran des del segle XII fins al XVII. Un membre notable en va ser Berenguer de Castelltort, que ostentava el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona, i el 1389 fundava l'hospital de Castelltort a la ciutat de Cervera. Al segle XVII, Castelltort va passar a mans del Priorat de Sant Jaume de Calaf, que per poder explotar millor les terres més allunyades de la seva extensa propietat hi va aixecar la masoveria de la Casanova o Casanova dels capellans. La propietat de Castelltort continua en mans de Sant Jaume de Calaf i per tant, del Bisbat de Vic. L'actual masia de Castelltort és un gran casal de pedra de planta completament irregular, amb diversos volums i annexos que mostra una gran diversitat de moments constructius. Malgrat que fa segles que va perdre la funció militar, l'emplaçament, l'estructura, o les parets altes, massisses i tancades, li confereixen un aire de fortificació. Conserva una de les poques mostres a les nostres contrades de finestra coronella gòtica, amb trencaigües, llindes lobulades i una columneta amb capitell esculpit. A la mateixa façana s'adivinen restes d'una altra finestra coronella. El seu interior conserva l'espai de l'antiga capella de la Concepció, que ja fa anys fou secularitzada i destinada a usos agrícoles. Aquesta Capella no es troba documentada fins a la visita pastoral del bisbe Pasqual de 1685, però segurament té un origen molt més antic vinculat a la capella del primitiu castell.</p> | 41.7190300,1.4685800 | 372613 | 4619714 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 43035 | Cal Seneca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seneca | XIX | Es tracta d'un edifici que ha patit bastants modificacions al llarg del temps, i que actualment presenta un estat molt diferent a l'original, sobretot en la façana principal. De planta rectangular, té planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Actualment les façanes es troben arrebossades. La coberta és a dues vessants ( nord-est/sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés a l'edifici s'orienta al sud-oest, i presenta una entrada senzilla a la planta baixa. De la façana sobresurt una tribuna feta de formigó i maons. A la resta de façanes no hi ha elements destacables. Adjunt a la façana sud-est hi trobem diverses edificacions a pedra vista amb funcions de magatzem. A l'interior hi trobem el celler, on trobem dos espais amb volta d'arc carpanell. A la planta de sobre hi trobem l'antic cup de vi, reconvertit a dipòsit. Cal destacar també una bassa i safareig a l'entrada del camí que porta a la casa, i un pou quadrat a uns 15 metres de la façana principal. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-59 | Cal Seneca. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'un hostal del Camí Ral que anava de Barcelona a la Seu d'Urgell. | 41.7092900,1.4518800 | 371205 | 4618658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43036 | Bassa del Seneca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-seneca | XX | A l'entrada de Cal Seneca hi trobem aquesta bassa i un petit safareig. La bassa fa uns dotze metres de llarg per sis d'ample feta en carreus ben lligats de pedra del pais i arrebossada. Es troba en bon estat de conservació, es manté en ús, actualment hi ha una lona de plàstic per evitar-hi filtracions. Anexe a la bassa hi ha un safareig adosat del mateix període. | 08036-60 | Cal Seneca. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7097700,1.4521900 | 371231 | 4618711 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43037 | La Casanova dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-dels-capellans | XIX | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diverses edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal es situa al centre del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb llinda de fusta, i un arc de descarrega a sobre. Les finestres són senzilles, exceptuant les centrals de la planta de pis i golfes, de dimensions més grans, i amb una gran llinda de pedra la de la planta de pis i amb arc de descarrega a la de les golfes. Té dues petites edificacions adjuntes a cada extrem de la planta baixa. La façana est, presenta dues finestres a la planta de pis, i diverses a mode d'espitllera repartides per la façana. La façana nord, té diverses finestres senzilles, on hi destaca una a la planta de pis amb una gran llinda de pedra. A la planta baixa en trobem una amb la data incisa de 1950. A la façana oest hi trobem diverses finestres senzilles. A l'entorn de la casa, hi trobem diferents coberts que tenien funció agrícola i ramadera. Cal destacar-hi també un pou. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-61 | La Casanova del Capellans. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era l'antiga residència dels religiosos de les parròquies de l'entorn. Actualment continua sent propietat del Bisbat de Vic, però ja no hi resideixen religiosos. | 41.7162700,1.4496600 | 371034 | 4619436 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43038 | Sínia d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XX | Situada en la fondalada d'una vall sota el nucli d'Aleny, hi trobem el recinte cobert on hi ha la sínia i un petit safareig. L'espai on es troba la sínia es un cobert amb 8 columnes de maons amb coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Al seu interior trobem la sínia formada per dues estructures de maons. Una de rectangular on hi havia el pou excavat al sòl per on s'obtenia l'aigua, i un altra de quadrada per on s'emmagatzemava. El procés de l'extracció de l'aigua es feia gracies a un engranatge mecànic que funcionava per tracció aninal. Es conserva la roda dentada que accionava un altre mitjançant un sistema d'engranatges. Aquesta última funcionava com corriola per extreure l'aigua. L'eix principal que actua a la roda dentada té una peça on s'encaixa una barra de fusta llarga que acaba amb uns tirants on s'enganxava la bèstia, que era la força motriu de la sínia. Davant de la sínia hi trobem na petita caseta amb coberta a dues vessants ( nord-sud) am teula àrab, on al seu interior hi havia un petit rentador. Tenia un entrada on a sobre s'hi observa la inscripció ' MNP 1922', que correspon a Miquel Nadal i Plana. Adossat a una de les façanes, hi trobem un altre rentador que aprofitava l'aigua sortint de l'interior. | 08036-62 | Aleny | L'any 1922 la sequera que assolava el país feia que es formessin grans cues a la font d'Aleny, diuen que de nit ja es veien llums de calafins que venien a buscar aigua. Davant d'aquesta situació, el nostre besavi, Miquel Nadal i Palà, amb l'ajuda d'un miner va construir un pou de 12 metres de fondària i 2 d'amplada en el seu hort per poder-se abastir sense haver de dependre de la font. No sabem de quan daten els altres pous, però segurament la resta de veïns d'Aleny van fer el mateix. Més endavant, Miquel Nadal i Plana, va construir un porxo, amb el vogi i una bomba de pistó per poder fer arribar l'aigua al dipòsit que s'havia construït a les golfes de la casa i a un antic dipòsit que recollia les aigües pluvials de l'era. L'obra va ser molt costosa i complexa, ja que a més es va portar a terme en plena Guerra Civil. La vella bomba de pistó moguda per un animal voltant al vogi va ser utilitzada fins què fou substituïda per una bomba elèctrica. El vell pou durant molts anys ha abastit la casa d'aigua, i si bé actualment ja no és utilitzada com a aigua de boca, si que encara és aprofitada, sobretot per regar. | 41.7473600,1.5147000 | 376504 | 4622792 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43038-foto-08036-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43038-foto-08036-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43038-foto-08036-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43039 | Font d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | Les escales es troben força gastades, i alguns dels carreus trencats. | La font d'Aleny es situa en una fondalada sota el nucli d'Aleny. Es tracta d' un cos construït sota al nivell natural del sòl, pel que per accedir-hi s'han de baixar unes escales de pedra ben treballada. A banda i banda d'aquestes hi ha les parets de pedra feta amb carreus ben treballat. Al final de les escales hi trobem l'accés a l'interior amb una entrada amb arc de rajol. A sobre de l'entrada hi trobem un carreu de pedra amb la inscripció de 1893. A l'interior encara s'hi pot observar força. L'exterior de la font, s'ha tancat amb una barana de fusta per tal d'evitar que hi caigui algú. | 08036-63 | Aleny | Els veïns d'Aleny des de temps immemorials han aprofitat les aigües de la Font, ja fos per beure, rentar, regar o pel bestiar. Al segle XVIII tenim documentada la font, un safareig i un canal o sèquia que hi transportava l'aigua que sobreixia. Aquesta font però, també era molt apreciada pels veïns de Calaf, convertint-se en una de les preferides pels calafins per abastir-se d'aigua de boca, sobretot al segle XIX i part del XX. Aquest fet farà que l'ajuntament de Calaf es faci càrrec de les obres d'arranjament i manteniment de la font a canvi que els seus veïns en poguessin fer ús. Fins i tot es va fer un estudi per portar l'aigua de la font d'Aleny fins a Calaf. El seu aspecte actual és fruit de les darreres obres d'arranjament que hi feu l'ajuntament de Calaf. | 41.7474000,1.5139500 | 376442 | 4622798 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43039-foto-08036-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43039-foto-08036-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43039-foto-08036-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43040 | Creu Escapçada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-escapcada | XIX | No es conserva la creu. Presenta fongs en tota l'estrucutura. | Creu de terme realitzada en pedra del país, formada per la unió de dos elements dissociats (un fust hexagonal i una base quadrada), es troba a peu d'un dels antics camins de Calaf a Calonge, indicant per tant la partió amb aquest terme. Presenta bon estat de conservació. A la cara oest, s'hi aprecia una inscripció en mal estat, s'hi pot llegir any 1908. Possiblement estava coronada per una creu de pedra o metall actualment desapareguda. | 08036-64 | Raval d'Aleny | 41.7376200,1.5151000 | 376519 | 4621710 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43040-foto-08036-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43041 | Festa Major de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-dusfort | XX | L'últim cap de setmana de juliol es celebra la festa major de Dusfort. La festa comença el dissabte a la tarda amb la nova Baixada d'andròmines, creada l'any 2008 per l'associació Joves de Kalonge, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. A la nit, l'associació Joves de Kalonge i l'Ajuntament, organitza la Festa Jove de Dusfort amb un seguit de concerts a la pista esportiva de Dusfort. L'endemà, diumenge, la festa major continua amb l'esmorzar per les cases del poble, i a continuació el tradicional ball de tarda, organitzat pels veïns Dusfort amb l'Ajuntament com a col·laborador. Durant la mitja part, es donen pastes seques i cava per a tots els assistents. | 08036-65 | Dusfort | 41.7405900,1.4938200 | 374755 | 4622071 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43042 | Pallissa del Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-vidrier | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XIX/XX | Les cobertes no es conserven i l'interior es troba ple de vegetació. | Conjunt format per un edifici en ruïnes, l'era i diverses parets de pedra seca. L'edifici de planta quadrada, té els murs fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta tenia la coberta a dues vessants, però inclinades cap al centre de l'edifici. Adjunt a la façana sud, hi trobem un petit cos. També a la façana sud, hi neixen unes escales amb uns 10 graons de pedra ben treballada que porten a un espai ampli on hi havia l'era. En aquesta espai s'hi poden observar unes parets de pedra seca amb unes obertures amb llinda de pedra que s'utilitzaven per guardar les eines. Cal destacar que aquesta era es troba en un nivell més elevat en el terreny, i per tal d'estabilitzar-lo es van construir uns grans marges de pedra seca, tal i com es pot observar en el nivell inferior. | 08036-66 | Mirambell | La pallissa és un tipus de construcció lligada completament a l'ús agrícola dels conreus de cereals típics de les terres de secà com ho són les de la Segarra o Alta Segarra. En la majoria de pobles d'aquesta comarca històrica hi ha pallisses, alguns cops amb concentracions en un indret determinat que acaba anomenant-se “les Pallisses” o “les Eres” per la relació tan estreta d'unes amb les altres. Els lloc on es troben agrupades vàries pallisses solen ser indrets alts( com seria el cas d'aquesta a 700 metres d'alçada), al voltant dels pobles i ventejats per facilitar la tasca de ventar a les eres. Aquesta edificació era destinada a emmagatzemar la palla del blat, ordi o altres cereals que desprès havia de servir per alimentar el bestiar domèstic durant tot l'any. | 41.7259300,1.4964600 | 374946 | 4620439 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43042-foto-08036-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43042-foto-08036-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43042-foto-08036-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43043 | Capella Caminera de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-de-sant-antoni | XX | Durant les obres de desdoblament de l'Eix Transversal, fou desmuntada i traslladada uns metres més endins. | Capelleta religiosa formada per un fust de blocs de pedra regular del país i en morter, disposats en forma paral·lelepípede rectangular amb teuladeta amb frontó als quatre vents, al capdamunt del qual s'hi ha excavat una petita fornícula, dins hi ha un mosaicceràmic amb la imatge de Sant Antoni de Pàdua. Es troba en molt bon estat de conservació tot i que s'ha perdut la inscripció | 08036-67 | Eix Transversal | Es troba al situat a la vora de l'Eix Tranversal a l'alçada d'Aleny i fou construït ja al segle XX pels treballadors d'una mina a la vora de la via per on passaven les vagonetes que duien el carbó a Calaf. | 41.7401700,1.5156800 | 376572 | 4621993 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43043-foto-08036-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43043-foto-08036-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43043-foto-08036-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43045 | Cal Bep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep | XIX | Tot i què no presenta problemes en l'estructura, eñ seu estat de conservació és millorable. | Edifici de petites dimensions amb cossos als laterals. És de planta quadrada i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra i arrebossat, essent només visibles els carreus de les cantoneres. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta a la planta baixa. A la llinda hi trobem incisa la data de 1880. A la planta de pis i golfes presenta la mateixa distribució de finestres. La resta de façanes tenen cossos annexats. Aquests presenten les següents característiques: l'edifici adjunt a la façana oest, presenta també el mateix nombre de plantes, però la coberta és a una vessant ( est). La part superior de la façana ha estat refeta amb maons, fet que marca un contrasta important amb la resta del conjunt. Presenta una contraforts fets de formigó. L'adjunt a la façana nord està format per dues petites edificacions, on possiblement hi podríem trobar el cup de vi. Finalment trobem un edificació adjunta a la façana est, de planta rectangular. A l'interior de l'edifici, a la planta baixa hi trobem un espai amb volta de canó irregular on s'observa la menjadora. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-69 | Cal Bep. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta casa era propietat de la masia de l'Alzina. | 41.7533100,1.5005300 | 375337 | 4623474 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43045-foto-08036-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43045-foto-08036-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43045-foto-08036-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43046 | Cal Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pelegri | XIX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan ensorrades. | Edifici de planta rectangular pràcticament en ruïnes. Tenia planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que resten dempeus estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a dues vessants (est/oest). La façana d'ingrés es troba orientada al sud, presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta i un arc de descàrrega a sobre de la llinda. La façana est, presenta tres finestres, una a cada planta i un forn de pa adossat a la part exterior de la planta baixa. La façana nord té un cos annex que entre d'altres elements s'hi pot observar el cub de vi on encara es conserva algun rajol de ceràmica a les parets. També hi ha una porta d'entrada amb llinda de fusta, que dóna accés a la planta de pis. Apreciem des de l'exterior la xemeneia de maons quadrada, que es troba dins l'edificació. La façana oest presenta dues finestres, una a cada planta i les restes enderrocades d'una edificació adjunta. Tant les finestres de la planta de pis com les golfes estan fetes en llinda de fusta. L'interior de l'edificació està totalment en runes, s'hi observa la boca del forn tapiada. Davant la façana principal, hi ha uns petits cossos annexats que teníem funció agrícola i ramadera, actualment enrunats. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i massa forestal. | 08036-70 | Cal Pelegrí. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | 41.7521200,1.5027200 | 375517 | 4623338 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43046-foto-08036-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43046-foto-08036-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43046-foto-08036-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43049 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Es tracta d'una edificació isolada en una zona boscosa. Té diferents cossos annexes que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal té funció d'habitatge, és de planta quadrada i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i arrebossats ( exceptuant parts de la façana nord on s'ha perdut). La coberta és a dues vessants(nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada a la planta baixa amb una llinda de pedra amb la inscripció de 1686, una creu i un símbol amb tres claus que representen els claus en que van clavar Jesús a la creu, a la seva dreta hi trobem una petita finestra. A la planta de pis hi ha tres finestres amb ampit de pedra. A la part de les golfes una senzilla finestra al centre. A la façana est, s'hi observen diverses finestres repartides per la façana, i un cos annexat a la planta baixa, utilitzats anteriorment per als animals. La façana nord, presenta unes finestres senzilles a la planta de pis i golfes. A la planta baixa hi trobem un cos semicircular adjuntat que es podria tractar del forn. A la façana oest, hi trobem un cos adjunt, amb grans finestrals i carreus visibles a les cantoneres. A l'est de tot el conjunt, i annexat al cos de la façana est, hi trobem una edificació destinada anteriorment a l'agricultura i la ramaderia, que ha estat restaurada recentment. Es va substituir la gran entrada amb arc, per una de més senzilla. | 08036-73 | La Casanova. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Per la data de la llinda ( 1686), és tracta d'una casa bastant antiga, i possiblement tingui uns precedents més antics. Durant segles fou propietat de la familia Argullol de Manresa, però fou comprada a mitjans del segle XIX per la familia Pallerols de les Quadres, que en aquells moments eren una de les cases més importants de la zona. | 41.7593300,1.5064800 | 375844 | 4624133 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43049-foto-08036-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43049-foto-08036-73-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43050 | Ca l'Abadal Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-nou | XIX | Masia situada a peu de la carretera B-300 al km 5. Cal Abadal està format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i arrebossats, i les cantoneres amb carreus ben treballats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb brancals de pedra i llinda amb arc escarser amb la data de 1892 a la dovella central. A la planta de pis trobem dues finestres amb brancals i llinda de pedra i al centra una finestra reconvertida en entrada, per donar accés a una terrassa construïda posteriorment. Aquesta terra està suportada per dos columnes de maons. A les golfes hi trobem un gran finestral amb arc de mig punt, obert segurament amb posterioritat. A la façana oest, cal destacar-hi tres finestres amb brancals i llinda de pedra, essent la de la planta de pis la més gran de totes. La façana nord, presentava una entrada amb brancals i llinda de pedra a la planta de pis, però actualment es trona tapiada. La façana est, presenta diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. Davant de la façana est, hi trobem una edificació de planta rectangular i dues plantes, amb coberta a dues vessants( est-oest) i teula àrab. La façana d'ingrés la trobem al sud amb una entrada amb brancals de pedra i l'espai de llinda reduït omplint-lo amb formigó, just abans de l'arc de rajol escarser. Sobre l'arc, hi trobem emmarcat les inicials de JJ i l'any 1925. A la part superior de la façana hi trobem una altre finestra. A la façana nord, hi trobem una entrada senzilla que dona accés a la segona planta. De la façana est d'aquest edifici, hi trobem un altre cos annexat, que no conserva la coberta. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-74 | Ca l'Abadal Nou. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7592500,1.5143500 | 376498 | 4624113 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43050-foto-08036-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43050-foto-08036-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43050-foto-08036-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43051 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-1 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | Es tracta d'una masia que ha patit diverses modificacions al llarg del temps. Trobem un altre edifici que havia tingut funcions de femer. L'edifici principal té funcions d'habitatge, té planta quadrangular i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment,i arrebossats i pintats de color groc. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada amb brancals i llinda de rajols. A la planta de pis hi trobem tres finestres amb ampit. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar. A l'interior de la casa encara es conserva el celler, però molt modificat per reformes posteriors. Cal destacar-hi el forn de pa, o més ben dit la boca del forn que dona a l'interior, ja que el propi que sobresortiria de la façana no es conserva. Una 10 metres al sud-est de la casa hi trobem el que havia estat el femer. Actualment està molt transformat, ja que hi han afegit cossos amb totxos a la façana principal i lateral. Encara però és pot destacar, una inscripció a la part superior on posa 'PEDRO GUILELLA Y NADAL 1908'. A l'interior com en la majoria de femers, hi trobem la volta de canó feta amb carreus ben treballats. De la paret posterior s'hi observa una forat que donava a una mina, actualment molt deteriorada. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-75 | Cal Frare. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | A finals del segle XIX la Unión Minera obre una mina i comença la construcció d'una colònia minera al lloc actualment conegut com a cal Frare. El projecte de colònia queda abandonat i només en quedarà el que havia de ser la casa del capatàs, que es convertirà en cal Frare, una parceria dels Ribalta de Tàrrega. | 41.7559300,1.5196600 | 376933 | 4623737 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/