Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43091 | Brolladors de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors-de-cal-vima | No s'observa cap estructura ni cavitat per on sortia l'aigua. | Situat entre el pou de Cal Vima i el Torrent Trivolbí, hi ha el que s'anomena com els brolladors de Cal Vima. Actualment només s'hi observa camp de conreu, i no hi ha cap estructura. | 08036-115 | Dusfort | La gent de l'entorn sempre ha conegut aquest espai. S'explica que fa molts anys d'aquest punt sortia aigua de l'interior del sòl, i sobretot els dies que havia plogut el volum d'aigua era força important. Actualment no hi brolla l'aigua. | 41.7522600,1.4876900 | 374268 | 4623376 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43091-foto-08036-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43091-foto-08036-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | És també conegut com els Bullidors de Cal Vima. | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43057 | Font de Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pere | XX | L'estat de conservació és millorable. | Font situada a uns 40m al sud de la masia de Cal Pere, es troba a l'interior d'una caseta obrada en pedra de carreus irregulars arrebossats, de planta quadrada, té coberta a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. L'accés a l'interior es troba orientat a l'oest, la porta és de fusta i damunta la porta hi ha una inscipció que hi diu :” Pere Morros Fet Fer L Any 1913”. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i massa forestal. | 08036-81 | Sant Pere de l'Arç | 41.7597700,1.5181200 | 376812 | 4624165 | 1913 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43057-foto-08036-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43057-foto-08036-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43057-foto-08036-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | També coneguda com la Font del Clot. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43126 | Castell de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mirambell | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII/XIII | Solament es conservaven unes parets dempeus i hi havia un dipòsit d'aigua al centre, però s'ha netejat i arranjat, consolidant les restes i fent un recorregut explicatiu per les restes. S'ha convertit en un mirador aprofitant el dipòsit com l'element de suport per instal·lar tota la informació que inclou silueta retallada dels castells de la zona que es poden veure. | <p>El Castell de Mirambell, situat a la part alta del nucli urbà. Conserva només tres dels cinc o sis costats originals que formaven la seva planta poligonal. Aquests murs presenten un notable gruix. Els carreus són de mida mitjana i col·locats en filades horitzontals, units amb morter i calç. S'han tapat recentment alguns dels forats dels murs.</p> | 08036-150 | Mirambell | <p>La primera notícia documental del castell de Mirambell és de l'any 1039, en el qual el testament de la vescomtessa Engúncia, vídua de Ramon, vescomte d'Osona-Cardona, esmenta Mirambell com una de les propietats que ella tenia per aprisió. El 1086 el vescomte Ramon Folc fa una deixa testamentària al monestir de Sant Pere de Casserres, per la qual el cenobi rep la meitat de l'alou de Mirambell, metre que l'altra part la llegarà a la seva muller Ermessenda. Al segle XII la propietat encara roman a mans dels Cardona. El 1102 Bermon de Cardona féu una donació a diversos monestirs (Santa Maria de Solsona, Sant Jaume de Calaf i Sant Pere del Mont) de tot allò que tenia al lloc de Mirambell. El 1143 el seu fill i successor, Bernat, donà a la seva germana Ermeniarda l'alou que tenia al castell de Mirambell. Quant a la castlania de Mirambell vers la primera meitat del segle XII, n'era el castlà un tal Berenguer Sendred, al qual succeí el seu fill Arnau. A partir del 1170 ja trobem documentada una família cognomenada Mirambell. Al segle XIV el castell de Mirambell consta com una de les propietats dels Cardona, i el 1375 formà part del patrimoni del comtat de Cardona.</p> | 41.7310300,1.4893700 | 374366 | 4621016 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-40495472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-castellmirambell2-768x576.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-img-20220317-wa0011.jpeg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Segons la Catalunya Romànica, vol. XIX el Penedès i l'Anoia, ens descriu l'existència d'una torre circular, situada a l'extrem sud. 'Aquesta torre només es conserva en una alça d'uns 2,2 m; devia tenir un diàmetre d'uns 4,5 m i un gruix dels murs d'uns 180 cm. Els seus carreus no són gaire diferents dels del castell, tret que són potser una mica abans, damunt les restes de la qual es bastí el nou castell'. Tanmateix, en l'actualitat no és visible degut a la construcció al seu interior d'un dipòsit d'aigua que ara s'ha convertit en un element de suport a l'explicació del castell i al mirador en que s'ha convertit per la seva | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 43141 | Font del Garrigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-garrigo | XIX/XX | Es trobava coberta totalment per la vegetació, i s'ha hagut de desbrossar. Les estructures visibles després de la neteja ens mostren que la font es troba en un estat de conservació millorable, tot i que l'estructura es conserva. La bassa l'estat de conservació és dolent i s'observen filtracions d'aigua . | Es troba situada en un camp proper en el camí que porta de la B-300 PK 3 fins a Cal Frare, on s'inicia la baixada. Aquesta font esta formada per una bassa de pedra de forma rectangular adossada al marge per dos dels seus costats. En la mateixa paret del marge que segueix el pendent, s'hi observa l'estructura de pedra de la font de forma semicircular i obertura quadrada al centra amb una petita porta metàl·lica. A peus de la font s'hi observa una cavitat llarga excavada al sòl utilitzada per a conduir l'aigua sobrant de la font a camps de l'entorn, on segurament hi havia horts. | 08036-165 | Sant Pere de l'Arç | Aquesta font era propietat de la Masia de Cal Garrigó, avui en dia despareguda, i que es trobava a l'entorn de la font. | 41.7548700,1.5267000 | 377516 | 4623609 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43141-foto-08036-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43141-foto-08036-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43141-foto-08036-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | S'ha hagut de desbrossar l'espai on hi havia la font, ja que era impossible accedir-hi. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42985 | La Forca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-forca | Les restes que es conserven no corren risc de pedre's. Però seria convenient algun tipus d'actuació de consolidació. | Es tracta d'una columna amb carreus ben escairats d'uns 2 metres d'alçada situada al Collet de la Forca, un turó a tocar del cementiri de Calonge de Segarra. | 08036-9 | Collet de la Forca. Calonge de Segarra | Hi ha nombroses llegendes i històries sobre la Forca. La majoria fan referència a que s'hi penjaven els castigats. La més famosa de totes és la del bandoler Nicolau Pistoler Comaposada que es recull en l'Auca d'en Nicolau Pistoler. | 41.7612700,1.4839400 | 373974 | 4624381 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Per arribar-hi cal pujar unes escales que surten a peu de la pista, a tocar del cementiri. | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43176 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-calonge-de-segarra | XX | El fons de l'Ajuntament de Calonge de Segarra està format pel conjunt de documents, de qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions. Tots els documents del fons són de titularitat pública i, per tant estan sotmesos a la normativa d'avaluació, sobre la base de la qual se'n determina la conservació, per raó cultural, informatiu o jurídic, o bé l'eliminació. La documentació és de lliure accés, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent. La documentació és reproduïble, seguint els procediments organitzativament establerts, llevat d'algunes sèries que contenen dades considerades sensibles d'especial protecció segons la legislació vigent. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Es troba situat a l'edifici de Ràdio Altiplà del nucli de Dusfort. | 08036-200 | Radio Altiplà. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | L'Ajuntament de Calonge de Segarra és la corporació pública que governa els interessos del municipi de Calonge de Segarra. Aquest municipi (comarca de l'Anoia, altiplà de Calaf), derivat de la corresponent jurisdicció territorial d'Antic Règim va concretar el seu funcionament dins l'estat modern en les primeres dè cades del segle XIX. Comprèn els agregats de Mirabell, Aleny, Dusfort, el Soler i Sant Pesselaç. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins a la seva ubicació en l'edifici de Radio Altiplà el 2003. L'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va portar a terme l'organització del fons municipal entre els mesos de febrer a abril de 2005. El 2007, l'Ajuntament de Calonge de Segarra s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona | 41.7402400,1.4939800 | 374767 | 4622032 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43176-foto-08036-200-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Núm. de registres: 492 reg. Metres lineals: 39,02 ml Codi de referència: 08036.101.00.00.00.00 | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43024 | Pont del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-soler | XIX/XX | Pont situat a la carretera que porta al Soler des de la C-1412, sobre el Torrent Bo. És d'una extrema senzillesa, i actualment només conserva els estreps fets amb carreus de pedra com a part original, ja que el taulell original s'ha substituït per un de formigó armat amb el suport d'unes bigues d'acer. És d'un sol ull, i el paviment és de formigó. Presenta unes baranes protectores a cada lateral. | 08036-48 | El Soler | El pont actual possiblement és de finals del segle XIX o principis del XX. No fora estrany que en aquesta mateixa ubicació hi hagués hagut, anteriorment, algun altre pont que comuniqués el Soler amb el camí ral. Més recentment s'ha ampliat per al transit més pesat. | 41.7501000,1.4735900 | 373091 | 4623157 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per que és el pont que porta al Soler des de la C-1412 | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43065 | Barraca Aleny I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-aleny-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | L'estructura comença a patir problemes per la manca de manteniment. | Estructura integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanades sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de pedra. | 08036-89 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. L'indret on es troba eren les Vinyes del Xacó. | 41.7527200,1.5133600 | 376403 | 4623390 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43065-foto-08036-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43065-foto-08036-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43065-foto-08036-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat del nucli d'Aleny. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43066 | Barranca Aleny II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranca-aleny-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Tot i que es conserva l'estructura, la manca de manteniment afectarà a curt termini aquesta. | Estructura alçada amb petits carreus irregulars de pedra, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanades sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre, que actualment no es conserva. La porta d'accés té una llinda de pedra. | 08036-90 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. L'indret on es troba eren les Marianet. | 41.7544900,1.5127200 | 376353 | 4623587 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43066-foto-08036-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43066-foto-08036-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43066-foto-08036-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat del nucli d'Aleny | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43069 | Forn del Bosc del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-del-nadal | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Pràcticament no es conserva cap estructura. | Forn de calç situat a peu de camí que ens porta al Bosc del Nadal, es troba en estat de ruïna i ha perdut la seva coberta. Observem les restes dels murs perimetrals, es pot intuir una planta rectangular amb la façana orientada al nord, on es troba la boca del forn, que és amb arc apuntat. El parament del forn està format per pedra de diferents mides, disposada en fileres i lligada amb morter de calç i argamassa. L'interior està ple de sediments i vegetació. És possible que hi hagués una teuleria. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-93 | El Soler | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX quan es construeix la casa del Bosc del Nadal. | 41.7379000,1.4670800 | 372526 | 4621812 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43069-foto-08036-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43069-foto-08036-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43069-foto-08036-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat de la Masia del Bosc del Nadal. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43079 | Forn de calç del Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-ferreret | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Solament es conserva la cavitat del forn. | Es troba situat pel camí d'accés al Cal Ferreret. Actualment només es pot observar una gran cavitat de forma rectangular, i restes de la paret posterior amb carreus de pedra. | 08036-103 | El Soler | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX. | 41.7581800,1.4521200 | 371322 | 4624086 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat de Cal Ferreret | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43013 | Pont del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-biosca | XIX / XX | Pont del camí de Santa Magdalena de la Vall a la carretera C-1412, travessa el torrent Bo. Consta de dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra i lligats amb morter i un tauler rectangular fet de pedra reforçat per bigues d'acer a la part interior, a la part exterior, a banda i banda, s'hi observen dos arcs de descàrrega de maons. Fa aproximadament tres metres d'ample i es troba a gairebé quatre metres sobre la riera. S'observen a les parts exteriors del mur, a l'alçada de la calçada, unes obertures laterals que permeten desguassar l'aigua.Es troba en bon estat de conservació. | 08036-37 | El Soler | En pont actual possiblement és de finals del segle XIX o principis del XX. No es descarta però que en aquesta mateixa ubicació hi hagués hagut algun altre pont que comuniqués les masies d'aquest indret amb el camí ral. Més recentment s'ha ampliat per al transit més pesat. | 41.7571700,1.4646900 | 372365 | 4623955 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat als Ciments del Biosca | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43102 | Forn de calç de les Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-les-quadres | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Solament es conserva la part inferior | En un dels camins que porta a les Quadres des d'Aleny troben ubicat en un marge les restes d'aquest antic forn de calç d'estructura circular. Es conserven només les parets que es recolzen sobre el terreny amb grans carreus en filades horitzontals. L'interior està cobert de vegetació. | 08036-126 | Aleny | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX . En aquest moment la casa de les Quadres necessità de calç per a poder realitzar reformes i edificacions noves. | 41.7486600,1.5060100 | 375784 | 4622949 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43102-foto-08036-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43102-foto-08036-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43102-foto-08036-126-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a les Quadres | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 42982 | Forn de Calç de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-roca | MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | La part superior no es conserva, i la paret davantera està començant a perdre part de la pedra. | Forn situat al costat d'un camí, on aprofita el desnivell d'aquest per a la seva ubicació. La cambra de combustió és de planta quadrada i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra irregular disposada horitzontalment i lligada amb fang. La boca està constituïda per una obertura d'arc apuntat pedra. L'interior es troba cobert de vegetació i deixalles. Cal esmentar que part del forn, ja es troba colgat en el terreny, i la boca s'està començant a cobrir de terra. | 08036-6 | Calonge de Segarra | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. | 41.7566100,1.4855900 | 374102 | 4623862 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la masia de la Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43092 | Barraca de la Roca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-roca-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Barraca de vinya, de planta circular, de 3 m de diàmetre, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec . Portal amb llinda de pedra situat a l'est. El sostre és de volta cònica fet a base de la superposició de lloses de pedra, situant-hi una llosa més gran que la resta per donar-hi estabilitat al conjunt. Sobre de les lloses hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic, encara que hi ha poca quantitat de terra. Té un diàmetre aproximat de 3 metres. A l'interior s'hi pot observar una obertura a mode d'armari. S'hi arriba per la pista que porta des de Cal Ros a Cal Bep. A la dreta de la pujada del trencall cap a Cal Bep. | 08036-116 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7549000,1.4947600 | 374861 | 4623658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Roca | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43093 | Barraca del Roca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roca-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Ha perdut gran part de l'estructura. | Barraca de vinya de grans dimensions i de planta semicircular. Construcció característica de pedra seca, alçada amb fileres de pedra irregular de fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra. La porta d'entrada s'orienta al sud, i té una llinda plana de fusta, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. La cara oest esta en procés de ruïna. Es troba situada al camí que porta de Cal Ros a l'Alzina, en un camp que hi una 100 després del trencall cap a Cal Bep. | 08036-117 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7534900,1.4950500 | 374882 | 4623501 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43060 | Pou de les Quadres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-quadres | XX | Ha estat restaurat | Estructura circular obrada en pedra del país unida amb argamassa de ciment i sorra, situada al sud-est de la masia de les Quadres. La seva alçada exterior és de gairebé dos metres i la fondària del pou és d'uns quinze metres. La boca del pou es troba orientada al nord i s'obre a l'alçada del metre del terra. Es tracta d'una obertura rectangular en pedra. Una porta metàl·lica cobreix l'obertura del pou impedint l'accés a l'interior. Tota l'estructura del pou es cobreix amb una teulada inclinada feta amb lloses planes de pedra. | 08036-84 | Aleny | 41.7434800,1.5106300 | 376158 | 4622368 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43060-foto-08036-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43060-foto-08036-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43060-foto-08036-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de les Quadres | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43001 | Pont de la Torre del Cargoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-torre-del-cargoler | XX | L'estructura del pont es troba en bon estat, simplement les baranes laterals presenten un estat de conservació deficient. | Pont del camí de Torrescassana a la carretera B-300, travessa el torrent de l'Arç. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé tres metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. Té unes baranes laterals deteriorades Es va realitzar un ampliació posterior per la banda est amb elements prefabricats de formigó per adaptar-lo als vehicles motoritzats. Es troba en bon estat de conservació. | 08036-25 | Calonge de Segarra | Possiblment en l'indret on hi ha aquest pont, des de l'Edat Mitjana hi hagi hagut una estructura per superar el Torrent de l'Arç. Les masies de Torrescassana i la Torre del Cargoler documentades ja en aquesta època, bé haurien de tenir un pas. A finals del segle XX, es va ampliar per a poder suportar el pas de vehicles motoritzats. | 41.7715100,1.5101500 | 376172 | 4625480 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Torre del Cargoler | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42983 | Pont de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-roca | XIX | Es tracta d'un pont construït amb maçoneria de pedra irregular amb cantonades i interior de carreus grans treballats, cobert amb volta de canó. Presenta una sol ull. Recentment el pont primitiu s'ha ampliat amb elements prefabricats i una capa d'asfalt per donar una major servei al transit actual i presenta una base de formigó. A cada lateral hi trobem una barana de fusta per evitar la caiguda de vehicles al Torrent de la Roca. | 08036-7 | Calonge de Segarra | En aquest indret segurament des de temps anteriors, hi va haver un pont, ja que era l'accés natural de Dusfort a Calonge de Segarra. Aquest pont edificat segurament a mitjans del segle XIX, fou edificat sobre alguna estructura més antiga. En el darrers anys s'ha ampliat el pont. | 41.7551000,1.4856900 | 374107 | 4623694 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42983-foto-08036-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Roca | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43007 | Molí de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-morera | RIBA GABARRÓ, Josep. Els molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. Miscellanea aqualatensia 7. 1995. págs. 337-348 | XVIII | Es conserva la petita estructura del molí, però no la bassa que està integrada en un camp de conreu. | Aquest molí es troba en un camp situat entre Cal Suau i la Morera. Es tracta d'una edificació de petites dimensions i de planta rectangular. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregulars en filades horitzontals, essent els de les cantoneres i l'entrada de dimensions més grans. Totes les façanes exceptuant la d'ingrés es troben cobertes de terra, fet que ens pot fer confondre aquesta edificació amb una cabana de volta típica de la Segarra. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, direcció a un petit torrent que trobem a tocar del molí. Aquesta consta d'un portal adovellat amb grans carreus de llinda pràcticament plana. A l'interior es pot observar una volta de canó ben definida. No es conserva cap altre element més del molí. | 08036-31 | Calonge de Segarra | Es probable que es tracti d'un segon molí del que havia estat conegut com el Molí de la Senyora. La gent de l'indret el situava en aquest emplaçament però, que havia estat completament enrunat per ampliar el camp de conreu. Es curiós que la gent de les masies pròximes no coneguessin l'existència d'aquest molí, essent confós per una barraca. La jurisdicció senyorial del castell i terme de Calonge pertanyé als nobles del castell de Cardona i per tant el nom del molí li pervindria de les relacions singularitzades amb alguna vescomtessa, comtessa o duquessa de Cardona. | 41.7657400,1.4776800 | 373462 | 4624887 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43009 | Font de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-morera | XX | Ha perdut part de la coberta. | La Font de la Morera se situa al sud de Cal Morera, entre el turó i la pista asfaltada. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de petites dimensions amb volta ceràmica i parets amb carreus de pedra. A l'interior hi trobem l'aigua que hi neix. Possiblement la forma actual, no es correspongui amb l'original, i que s'hagin perdut alguns elements. Actualment s'utilitza per a regar els horts de Cal Morera. | 08036-33 | Calonge de Segarra | Aquesta font va associada a la masia de la Morera. Actualment continua tenint un dels usos que va tenir en orígen: proporcionar aigua als horts de la casa. | 41.7619400,1.4775900 | 373447 | 4624465 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43021 | Barraca de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-gavatxa | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es tracta d'una barraca de vinya. De planta circular feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la cara sud hi té l'entrada culminada amb una llinda de pedra. El sostre és de falsa cúpula, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Presenta bon estat de conservació. Entorn més immediat a la barraca es caracteritza per camps de conreu. | 08036-45 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme de Calonge de Segarra en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de blat i ordi. | 41.7624200,1.4728000 | 373050 | 4624526 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Gavatxa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43031 | Rentador de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-la-caseta | XX | Està cobert pràcticament de vegetació. | Es troba situat entre uns camps de conreu i una rasa a l'est de la masia de la Caseta. Es tracta d'un rentador d'estructura rectangular obrat en pedra i maons que s'alimentava d'aigua de la rasa de La Caseta. Actualment es troba en desús i només s'observen algunes estructures que sobresurten de la vegetació que el cobreix, a la part sud i veiem una columna de pedra coronada per maons fruit d'una obra posterior. | 08036-55 | La Caseta. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7195200,1.4808300 | 373633 | 4619751 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Caseta | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43032 | Sínia de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-caseta | XX | El pas del temps comença afectar a l'estructura. Es troba coberta de vegetació. | Sínia de forma circular feta en carreus irregulars de pedra disposats horitzonlament i lligats amb argamassa. Conserva els agafadors de metall, situats a l'extrem de la barra d'accionament que es lligaven a la mula. Degut a la vegetació que ha crescut al seu interior no es possible observar si es conserven restes de l'engranatge que la feien funcionar. A la part oest hi trobem una bassa circular feta en maons i amb les parets arrebossades que servia per enmagatzemar l'aigua que s'extreia de la sínia. L'entor actualment es caracteritza per camps de conreu. | 08036-56 | La Caseta. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7177100,1.4802300 | 373580 | 4619551 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43032-foto-08036-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43032-foto-08036-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43032-foto-08036-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Caseta | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43064 | Barraca de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lalzina-1 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Ha estat restaurada recentment | Barraca alçada amb petits carreus irregulars de pedra, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanades sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre, que actualment no es conserva. La porta d'accés té una llinda de pedra. Hi ha una petita espitllera al mur a mode de finestra. | 08036-88 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7426700,1.5070100 | 375856 | 4622283 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43064-foto-08036-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43064-foto-08036-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43064-foto-08036-88-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de l'Alzina | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43054 | Mina de Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-frare | XIX/XX | La part inicial es conserva en bon estat. Més cap a l'interior es comença a observa l'enderroc. | Antiga mina de carbó integrada a la muntanya. S'observa la bocamina, formada per una gran obertura feta amb volta de canó amb carreus irregulars de pedra lligats amb morter. Els primer vint metres es troben en bon estat de conservació. Més endavant ja es comença a observar l'enderroc. Es troba situada en una zona de bosc amb vegetació que ha crescut al seu voltant. | 08036-78 | Sant Pere de l'Arç | Aquesta mina estava associada a les explotaciones mineres que a finals del segle XIX s'escamparen per la zona. | 41.7571700,1.5241200 | 377306 | 4623868 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43054-foto-08036-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43054-foto-08036-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Frare | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43044 | Barraca de Cal Bep I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bep-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment provocarà a curt termini problemes en aquesta. | Cabana alçada amb petits carreus irregulars de pedra integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre sí, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de fusta. L'exterior presenta un millorable estat de conservació. A l'interior hi observem una inscripció que hi diu : 'Año 1894' A l'exterior a diferència de la majoria de Cabanes amb falsa cúpula que a l'interior que són circulars, aquesta presenta uns estreps a l'exterior que reforcen l'estructura de la barraca i que ens recorda a les cabanes de volta de la plana de Lleida. | 08036-68 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7521000,1.5003500 | 375320 | 4623339 | 1894 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43047 | Barraca Cal Bep II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-bep-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment provocarà a curt termini problemes en aquesta, sobretot en els estreps. | Estructura integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre sí, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de pedra, a l'interior hi observem una obertura a mode d'armari amb llinda de pedra. L'exterior presenta un deficient estat de conservació, l'interior en canvi, encara conserva la falsa cúpula però l'estat de conservació exterior farà perillar en un futur la seva estructura. Entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu | 08036-71 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7519600,1.5004200 | 375326 | 4623324 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43048 | Barraca Cal Bep III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-bep-iii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | L'estructura comença a patir la manca de manteniment. A curt termini la cúpula s'ensorrarà. | Presenta dues estructures independents, una circular i una altra rectangular. La circular està excavada al terreny, amb sostre de falsa cúpula,realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre que actualment no es conserva. La porta d'accés té una llinda de fusta, a l'interior hi observem una obertura a mode d'armari amb llinda de pedra. L'exterior presenta un deficient estat de conservació, l'interior en canvi, encara conserva la falsa cúpula però l'estat de conservació exterior farà perillar en un futur la seva estructura. La rectangular, els murs estan realitzats en carreus de pedra irregulars. La coberta, que actualment no es conserva, era a una vessant amb teula àrab, tal i com observem amb les teules que hi ha per l'entorn. A l'interior, s'hi troba al murs oest, les restes d'una menjadora. | 08036-72 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7550700,1.5031900 | 375562 | 4623665 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43048-foto-08036-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43048-foto-08036-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43048-foto-08036-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43118 | Font de la Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova | XIX | No es pot observar l'estructura de la font degut a que es troba coberta de vegetació. | Aquesta font es situa en un camp situat a l'oest de la carretera B-300, a l'alçada de la masia de la Casanova. Es troba inserida en una marge i coberta de vegetació. Tot i això s'observa una estructura feta amb carreus irregulars de pedra. Actualment encara hi brolla l'aigua. | 08036-142 | Sant Pere de l'Arç | 41.7563300,1.5083700 | 375995 | 4623798 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43118-foto-08036-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43118-foto-08036-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43118-foto-08036-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Casanova de Sant Pere de l'Arç | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43096 | Pou de Tribolví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-tribolvi | XX | L'estructura del pou es manté, però comença a notar-se la manca de manteniment des de fa força anys. Esta envoltada de vegetació. | En uns camps de conreu al sud-oest de la masia de Trivolbí, i a tocar d'unes cabanes, hi trobem aquest pou. Està envoltat de vegetació que dificulten la visió del seu interior. A primera vista sembla una barraca de pedra seca per la tipologia constructiva, però la visió del seu interior ens delata que es tractava d'un pou cobert per una estructura de pedra en sec. Es tracta d'un pou circular excavat al subsòl. Esta coberta amb fileres de pedra irregular fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra. La porta d'entrada s'orienta al sud, i té una llinda plana de pedra. Possiblement tenia una porta per tancar el seu interior, però no es conserva. L'estat de conservació no és l'òptim tal com mostren els carreus de pedra que formaven part de l'estructura que actualment estan dipositats al seu entorn. | 08036-120 | Dusfort | 41.7470300,1.4954000 | 374899 | 4622784 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43096-foto-08036-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43096-foto-08036-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43096-foto-08036-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Tribolví | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43034 | Pou de Castelltort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-castelltort | XX | Conserva l'estructura, però s'aprecia un cert desgast en les parets del pou que a mig termini poden provocar que es desprengui el folratge de les parets. | Es troba situat a la dreta del camí que puja a Castelltort. Esta format per una bassa i un pou. La bassa fa uns quatre metres de llarg per dos d'ample feta en carreus ben lligats de pedra del pais. S'alimentava de l'aigua provinent del pou. Es troba en bon estat de conservació, actualment es troba en desús. El pou es troba annexat a la bassa, és circular i està obrat en maons arran de terra, les seves dimensions són d'un metre i mig de diàmetre per quatre metres de fondaria, es troba en bon estat de conservació. Hi ha una reixa protectora per evitar que hi caigui algú. | 08036-58 | Castelltort. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7182500,1.4664100 | 372431 | 4619631 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Castelltort | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43089 | Forn de calç de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-vima | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Solament es conserva alguna part del parament adossat al marge. | Situat al peu d'una camí entre el Mas de la Roca i Cal Vima, hi trobem les restes d'aquest forn de calç ubicat en un marge que divideix dos a camps a nivells diferents. Tot i la vegetació que ha envaït l'espai, encara es poden observar alguna estructura, principalment en el mur posterior encaixat al marge, on s'observen carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. Segurament, i tot i que és complicat precisar-ho per l'estat en que es troba i la vegetació que ocupa l'espai, es tractaria d'un forn de planta circular. | 08036-113 | Dusfort | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX. | 41.7539500,1.4885900 | 374346 | 4623562 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43089-foto-08036-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43089-foto-08036-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43089-foto-08036-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Vima | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43090 | Pou de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-vima | XX | Es conserven les parets interiors folrades de pedra, però l'estructura exterior quasi no es conserva. | En un camp situat a l'oest de Cal Vima tocant al torrent de Trivolbí hi trobem les restes d'aquest pou. Es tracta d'un pou circular excavat al sòl i les parets folrades amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La part exterior quasi no es conserva, i l'estructura es troba pràcticament enderrocada. S'observen encara les columnes fetes de maons. Té un diàmetre aproximat de 2 metres i una fondària de 15 metres. | 08036-114 | Dusfort | 41.7523100,1.4880600 | 374299 | 4623381 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43090-foto-08036-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43090-foto-08036-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43090-foto-08036-114-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Vima | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43095 | Mina de Cal Vima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-vima | XX | Es troben tapiades les dues obertures de la mina. Un edifici que hi havia es va enderrocar per ampliar el camp de conreu. | Pel camí que baixa direcció sud des de Cal Vima, s'arriba una explotació minera ja en desús. Actualment hi ha dues boques de mina, i un edifici fet de maons que no va arribar a finalitzar-se. La primera boca de la mina, es situa als peus de l'edifici, a una part inferior de la façana oest. Es tracta d'una obertura a la roca que actualment es troba tapiada. S'havia habilitat a la sortida de la boca un pas franquejat per dos murs de formigó. L'altra boca de mina és situa al nord-est de l'edifici, i com l'anterior també es troba tapiada. Cal esmentar que aquest indret ha estat força transformat els darrers anys, convertint-se en una camp de conreu, i es possible que s'hagin perdut algunes estructures, com seria el cas d'un edifici que hi havia al nord de l'edifici que resta dempeus. El camí que baixava de Cal Vima i portava a Dusfort també ha desaparegut amb el camp de conreu. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-119 | Dusfort | 41.7475500,1.4932000 | 374717 | 4622845 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43095-foto-08036-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43095-foto-08036-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Vima | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43080 | Font de Cal Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferreret | XIX | Es troba totalment coberta per la vegetació. | Pel camí que arriba a Cal Ferreret hi trobem aquesta font que actualment està coberta per vegetació i esbarzers, així com xapes metàl·liques per tal que no hi caigui ningú. Tot això impedeix poder fer una descripció d'aquest element. | 08036-104 | El Soler | 41.7585800,1.4525400 | 371358 | 4624129 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43080-foto-08036-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43080-foto-08036-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43080-foto-08036-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43083 | Barraca del Ferreret I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Tot i que no pateix problemes en l'estructura vertical, la coberta s'esfondrarà a curt termini. | Barraca de planta circular, situada en un camí que puja entre Cal Ferreret i Ca l'Oliva. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'nord-est, amb una llinda senzilla. L'estat de conservació és millorable. Està envoltada de vegetació i camps de conreu. | 08036-107 | El Soler | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. | 41.7564100,1.4541100 | 371484 | 4623886 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43085 | Barraca del Ferreret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | A l'interior es pot observar part d'enderroc de la paret posterior i part de la coberta. | Barraca situada al sud-oest de Cal Ferret, als camps que hi ha més enllà de la pista forestal. Es troba al límit amb el terme de Castellfollit de Riubregós. Es tracta d'una barraca senzilla de pedra seca en un estat de conservació dolent, feta amb petits carreus irregulars de pedra en sec. Es caracteritza per ser una barraca amb coberta de falsa cúpula i parets interiors de forma tronco piramidal. La coberta pràcticament s'ha perdut i les parets laterals estan en procés de fer-ho. | 08036-109 | El Soler | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. | 41.7564500,1.4473000 | 370918 | 4623901 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43082 | Barraca de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliva-0 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | El parament exterior es conserva en bon estat, però a l'interior s'ha ensorrat part de la paret. | En uns camps de conreu situats al sud-oest de Ca l'Oliva i Cal Ferreret trobem aquesta construcció de pedra seca que es troba integrada en el marge. La part exterior es caracteritza per un mur fet amb carreus irregulars de pedra de diferents tamany sense morter, i amb 2 accessos: un a cada extrem. A l'interior es pot observar que part del marge ha cedit, colgant part del seu interior. Al seu interior hi havia 2 espais amb volta de canó, cada un es corresponia a cada entrada. | 08036-106 | El Soler | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7546200,1.4520000 | 371305 | 4623690 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Ca l'Oliva | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43105 | Forns del Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-vila | XX | Solament es conserva l'estructura. | Aquest forn de calç es situa al nord del Bosc del Avellaners i a l'oest de la carretera C-1412 al km 34. Es troba a peus d'un camí que enllaça amb la pista asfaltada de Dusfort. Es tracta d'un forn de calç diferents als que hi ha la resta del municipi, ja que les seves dimensions són més grans. Les seves dimensions segurament correspondrien a una demanada més gran de calç. De planta rectangular, estava obrat amb murs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. S'observen tres estances iguals a cel obert que corresponien a la zona de carrega de la pedra que s'utilitzava per a l'obtenció de la calç. A la façana sud, es poden observar tres obertures amb brancals de maons i llinda de fusta per on s'extreia la calç. Encara es conserva la porta metàl·lica de l'obertura central. No s'observa la zona de cocció on hi havia el forn pròpiament dit. Està envoltat de vegetació que ha envaït gran part de l'espai. | 08036-129 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | 41.7434500,1.4823700 | 373808 | 4622405 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43105-foto-08036-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43105-foto-08036-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43105-foto-08036-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat en una finca del Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43111 | Barraca del Vila I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vila-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Ha estat restaurada, rejuntant algunes parts amb ciment. S'ha posat una porta metal·lica. | En una zona boscosa situada a l'oest del nucli de Dusfort i pròxima a l'entorn conegut com el Bosc del Avellaners, hi trobem aquesta barraca. És de planta semi el·líptica, amb els murs fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals lligades amb morter. La coberta és a una vessant, lleugerament inclinada cap l'entrada. L'entrada orientada al sud, té una porta metàl·lica. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-135 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7422600,1.4848800 | 374015 | 4622269 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat en una finca del Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43112 | Barraca del Vila II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vila-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No perilla l'estructura, però a curt termini ho farà. | A la vora d'un camí que neix de la pista asfaltada de Dusfort a Calonge, en un trencall abans d'arribar a Cal Xelin, hi trobem aquesta barraca envoltada de vegetació. Es tracta d'una barraca de planta circular. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta al sud, amb una llinda de pedra gran. L'estat de conservació és millorable. Està envoltada de vegetació i camps de conreu. | 08036-136 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. | 41.7446500,1.4845800 | 373994 | 4622535 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat en una finca del Vila | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43146 | Pou del pont del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pont-del-biosca | XX | El pou es troba en un estat de conservació òptim, no així la bassa que és deficient. | Abans d'arribar al pont dels Ciments del Biosca, i al costat del Torrent Bo, trobem aquest pou i bassa. Aquests dos elements es troben envoltats de vegetació fruit de l'abandó d'aquesta zona fluvial. El pou es de base circular amb les parets fetes amb carreus de pedra. La seva fondària és mínima degut a que es troba al costat del torrent, i el nivell freàtic és pròxim. Al seu costat hi trobem una bassa rectangular feta de pedra i arrebossada, on s'abocava l'aigua que s'extreia del pou. Aquesta es troba en un estat de conservació deficient. | 08036-170 | El Soler | 41.7567600,1.4649700 | 372388 | 4623909 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43146-foto-08036-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43146-foto-08036-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43146-foto-08036-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat a tocar del Pont del Biosca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43149 | Mina de Carbó del Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo-del-roca | XX | S'observa enderroc a l'interior de la mina. | Situat en un camp a uns 500 metres a l'oest de la Roca, s'hi troba aquesta mina de carbó, ja en desús. És una mina excavada a la roca sense cap mena d'estructura, on es poden observar encara les betes de carbó i roca. Davant de la boca de la mina, encara es pot observar el camí fet per facilitar el trasllat del material obtingut. | 08036-173 | Calonge de Segarra | 41.7551000,1.4900300 | 374468 | 4623688 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43149-foto-08036-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43149-foto-08036-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43149-foto-08036-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat a prop de la Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43119 | Bassa del Cal Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-cal-cristofol | XIX/XX | La bassa no presenta problemes de conservació, però si l'entorn que es troba ple de vegetació. | A un 50 metres de l'est de la masia de Cal Cristòfol, hi trobem aquesta bassa que servia per regar els horts de la zona, i l'aigua sobrant continuava torrent avall fins arribar al Torrent de l'Arç. De fet és tracta d'una bassa que aprofita el pas d'aquest torrent natural, per aquest motiu es va realitzar una cavitat més profunda per tal que l'aigua s'estanqués i sobresortint només l'aigua sobrant que tornava al torrent. L'aigua entra a la bassa a través d'un mur de roca. | 08036-143 | Sant Pere de l'Arç | S'ha utilitzat sempre per regar els horts d'aquesta masia. | 41.7580900,1.5278500 | 377618 | 4623965 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat a l'entorn de Cal Cristòfol | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43008 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | S'hi ha viscut permanent sempre, i s'han fet les intervencions de millora i restauracions corresponents. | Es tracta d'una masia històrica del municipi, però que degut a reformes posteriors ha perdut la seva fisonomia original. Presenta una planta en forma d'ela, degut a la unió dels dos cossos que formen la casa. Consta de planta baixa planta de pis i golfes. Els murs estan arrebossats. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab. En la majoria de façanes hi trobem grans finestrals, que es combinen amb finestres de dimensions més petites. L'accés a la casa es troba orientat al sud, al cos ubicat més al nord. A l'entorn hi trobem altres edificacions annexes. | 08036-32 | La Morera. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. Des de principis del segle XVI tenim documentat en Morera, en Castellar de la Morera o en Pere Morera. Més endavant ja podem confirmar els Morera com a habitants i possessors del mas, fins que el 1640, la pubilla Rafela Morera es casa amb Cristòfol Dalmases, originari del mas de l'Alzina. En moments del segle XVIII i XIX trobem a Dalmases de la Morera exercint el càrrec de batlle de Calonge. En diversos moments, sobretot del segle XVIII, apareix adossada a les parets de la Morera la casa d'en Solà o del sastre Solà. El primer Solà s'havia casat amb una filla del mas i havia aixecat una caseta allà mateix on feia de pagès i sastre. | 41.7623000,1.4775200 | 373442 | 4624505 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | No s'ha tingut accés a l'interior, però conserva un celler pràcticament en el seu aspecte original. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43097 | Tribolví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tribolvi | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Es troba situat al nord de Dusfort. Hi ha l'edifici amb funcions d'habitatge i altres edificacions més modernes amb funcions agrícoles i ramaderes. Totes les construccions es troben tancades amb una reixa metàl·lica. Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord, i presenta una entrada a la planta baixa. A la façana est, s'hi podem observar dues finestres a la planta de pis. La façana sud, com a elements més destacats hi trobem un contrafort de grans dimensions, i dos balcons a la planta de pis. Finalment la façana oest hi trobem dues finestres a mode d'espitllera, i una edificació adossada a la planta baixa. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-121 | Tribolví. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. Al segle XVI el posseeixen i habiten els Montalar (Muntalar, Montalà, Muntalà) que semblen una família important, exerceixen de batlles i estan ben relacionats. Emparentaran amb els Torra del mas del Carcoler, de manera que al XVII algun membre de la família l'acabarà posseint. El 1721, Jaume Montalar vendrà el mas a Carta de Gràcia a Josep Torreguitart, botiguer de Calaf. | 41.7479900,1.4973100 | 375059 | 4622888 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43097-foto-08036-121-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | No s'ha pogut accedir a l'interior. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43077 | Forn de Ciment C-1412 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-c-1412 | XX | Les cases del capataç estan mig enderrocades. La boca del forn tot i que l'estructura circular està en bon estat, està plena de runa. La vegetació ha envaït l'entorn. | Es tracta d'una mina de ciment ràpid situada a peus de la carretera C-1412 al km 33.5 aproximadament. Consta de dos nivells: una situat a una part superior on hi trobem l'estructura d'un forn de base circular amb les parets de maons, un xemeneia feta de maons i de base quadrada a la part exterior, i el·líptica i amb carreus de pedra a la part interior fins a l'interior de la mina. En aquest nivell superior també s'hi observa dos edificis que es tractaven de les cases del vigilants dels forns ( degut a que es podia tardar 3 dies en la cocció). Al nivell inferior, i a peu de la carretera s'hi observa la boca de la mina amb un mur de carreus de pedra a mode d'estreps. La boca de la mina es caracteritza per una volta d'arc escarser amb maons i les parets laterals amb carreus de pedra. | 08036-101 | El Soler | 41.7477500,1.4762800 | 373310 | 4622892 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43077-foto-08036-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43077-foto-08036-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43077-foto-08036-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mitjançant transport a sang o mecànic, per camins, vies, plans inclinats o telefèrics,es portava la pedra fins a la part superior del forn, on es situaven les obertures circulars i que normalment es protegien amb un cobert sostingut per columnes de maó, pedra, ciment o ferro. La càrrega s'efectuava com en els forns de calç, amb la pedra més reduïda desprès de trencarla amb malls manualment o més recentment,mitjançant una matxucadora. Entre capa i capa de la pedra a coure s'hi col∙locava,dins el forn, carbó mineral de mina o portat d'algun magatzem proper. Tot aquest conjunt de matèries disposades verticalment i en capes, formaven una volta situada sobre la llar del forn.Per allargar la cocció el forner 'punxava' el propi forn, mitjançant una sèrie d'obertures situades a la graella d'aquest, i d'aquesta manera és retardava l'apagament del foc. En els forns més avançats, com el de Fahnehjelm,s'activava la cambra del foc mitjançant un conducte situat al voltant de la base per on hi penetrava una corrent d'aire ascendent activat mitjançant gasògens. Així mateix, en tots els casos, per evitar les pèrdues de calor que s'arribaven a generar, (de 800 a1.000º) les parets internes es recobrien amb maons o pedres refractàries naturals(pedra sorrenca) i per la part exterior mitjançant una càmera d'aire per impedir la pèrdua de calor.A la part inferior, on es situava l'obertura de descàrrega, normalment tenien un nombre de 4 i d'una forma regulada, anaven buidant la cambra del forn de la matèria calcinada, a on s'hi col∙locava una vagoneta sobre via mòbil o fixa o camions en els centres de fabricació més avançats tecnològicament, i es conduïa fins els molins de trituració i refinació. La capacitat de producció per cada forn, era de 12 a 16 tones diàries. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43160 | Imatge de Santa Magdalena del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-magdalena-del-soler | XVII-XVIII | Restaurada l'any 1994, intervenint en la pintura, la peanya i el braç. | <p>Talla exempta de Santa Magdalena, possiblement destinada a un altar, car no té l'esquena treballada, tot i que no és buida. La santa resta dempeus sobre una peanya bombada, circular. Porta un vestit vermell amb ribets daurats, cobert amb un mantell daurat-vermellós amb policromia de flors en una franja inferior. El seu rostre té un cert to de súplica; porta els cabells llargs, de color Marró. La mà dreta al pit, tot sostenint el mantell; la mà esquerra sosté un recipient daurat, amb peu, copa i tapa, sisavat, semblant a un copó, amb una grossa esfera damunt la tapa.</p> | 08036-184 | Calonge de Segarra | <p>Estava ubicada a la capella de Santa Magdalena de la Vall, al nucli del Soler. Aquesta capella actualment es troba en ruïnes.</p> | 41.7560500,1.4591600 | 371903 | 4623839 | 1600 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43160-foto-08036-184-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mides(cm) alçada: 79,00 Amplada: 40,00 Gruix: 22,00 | 98|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43158 | Retaule de la Verge del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-la-verge-del-roser | XVI | <p>Retaule renaixentista, d'estructura a la romana. Es divideix en 3 carrers mitjançant pilastres clàssiques, daurades, amb el seu terç inferior amb les acanaladores convexes. Dues cornises (que exerceixen de basament a l'interseccionar-se amb les pilastres) delimiten el cos central del retaule, quedant per sota seu la predel·la, que manté els 3 carrers, i per sobre seu l'àtic del carrer central, acabat en frontó. Aquestes cornises, que es desenvolupen en creixent, són decorades amb aigües vermelloses entre cintes daurades. El cos central del retaule es divideix en 3 carrers. El central és ocupat per una grossa fornícula buida, decorada amb marbrejat blau i vermell (possiblement no coetani). Els laterals són ocupats per dues escenes a cada carrer, separades just per una cinta daurada pintada. En el carrer esquerre, a dalt hi ha els Sants Cosme i Damià, i a sota hi ha l'escena de l'anunciació. En el carrer dret, a dalt trobem Sant Sebastià i Santa Llúcia, i a sota l'escena de la visitació. L'àtic del carrer central és ocupat per l'escena del calvari, i en el frontó superior, coronat per una petxina, trobem l'Esperit Sant. La predel·la és ocupada per tres pintures allargassades, essent d'esquerra a dreta Sant Pau amb la Dolorosa, el Crist dels dolors, i Sant Joan amb Sant Pere. El basament de la predel·la és igual que les cornises que defineixen el cos central, però decreixent. El retaule és col·locat, avui, sobre un bancal que no li correspon.</p> | 08036-182 | Sant Pere de l'Arç. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | 41.7628500,1.5150600 | 376564 | 4624512 | 1530-60 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43158-foto-08036-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43158-41394-foto-08023-348-31.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mides(cm) Alçada: 210,00. Amplada: 174,00 .Gruix: 12,00 | 95|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.