Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43138 Aleny https://patrimonicultural.diba.cat/element/aleny NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. El nucli de l'Aleny es situa sobre una carena estreta molt marcada del territori, a l'est del municipi. S'accedeix des de la carretera de Calaf a la Molsosa. S'organitza a través d'un carrer de 250 metres de longitud fins al nucli urbà històric, un seguit de construccions heterogènies que combinen edificacions productives històriques amb activitats agrícoles, residència vinculada a aquestes activitats, coberts i la mateixa església de Sant Miquel just abans de l'eixamplament del carrer que marca l'entrada al nucli pròpiament. El nucli es situa en la part més alta d'aquesta carena. La seva estructura és circular i conflueix a l'entrada del poble en un espai més ample. A partir d'aquest punt, neix un petit carreró sense sortida que descendeix en la part sud. Aquest carrer dóna accés a les cases juntes entre mitgeres juxtaposades i no sempre alineades al carrer, formant un nucli compacte. A la part més altra hi trobem Cal Farrés, una de les cases més antigues del nucli i possiblement una evolució de l'antic castell d'Aleny. Al seu entorn hi trobem altres edificis que tenen un passat important, però que les reformes i restauracions posteriors han modificat el seu aspecte. Als coberts agrícoles de principis de segle XX abans esmentats, cal destacar-hi també algun femer, situat a la part baixa del nucli. Actualment el poble hi trobem diverses cases de turisme rural, que han ajudat a diversificar l'economia i a combinar la tradició amb la modernitat. 08036-162 Aleny. Calonge de Segarra Lloc documentat des del segle XI. Aquests indrets des de molt aviat apareixen vinculats a l'abadia de Sant Vicenç de Cardona, que després de rebre una sèrie de donacions i d'efectuar compres i permutes, acabarà senyorejant sobre els termes del castells d'Aleny i Sant Pere de l'Arç. Tot i descriure dos termes castrals formaven una sola universitat, que almenys al segle XVIII era presidida per un batlle i dos regidors, un per cada terme. El conjunt formava un gran terme que de nord a sud anava des del terme de la Molsosa fins al de Calaf i incloia els masos de les Quadres i de l'Alzina, que si bé eren vassalls de l'abat, també tenien terres a Calonge i pertanyien a la parròquia de Santa Fe. A l'edat mitjana, el terme devia incorporar l'antic castell i lloc de la Llobosa, indret que sembla desaparèixer en el transcurs del segle XIII al XIV i que la historiografia tradicionalment havia situat a la Fortesa, però un acurat seguiment de la documentació i la toponímia ens el situa entre Aleny i Sant Pere de l'Arç, a tocar dels termes de la Molsosa i Sant Pere Sallavinera. En una partida de terres actualment coneguda com 'la coma de la creu', antigament creu Llobosa, resta un sòcol de pedra d'una antiga creu. A prop també apareix al segle XVII el mas Diumenjo o Domenjó més endavant conegut com a cal Garrigó, actualment només en resta una paret, a prop també hi ha la Font de cal Garrigó. El poblet d'Aleny va sorgir al voltant del Castell (XI), que aviat va perdre el seu sentit defensiu i va quedar engolit per les cases que van sorgir al seu voltant. Encara podem trobar traces de l'antiga torra dins les antigues cases de cal Farrés i cal Vidal, actualment les dues integrades a cal Farrés. A cavall dels segles XII i XIII hi ha disputes entre el cavaller Ferrer de Llobosa i l'abadia de Cardona per diversos drets i possessions a la Llobosa i al terme d'Aleny. En un d'aquests episodis Ferrer de Llobosa ocupa el castell d'Aleny. Segons el fogatge de 1378 al lloc d'Aleny en aquesta data hi havia tres focs. No sabem si això és només el poble o inclou els masos del terme. Al fogatge de 1553 trobem els següents afocats: Joan Vidal (jurat comparent), Francesc Vidal, la vídua Farrés, Bartomeu Clauer, Joan Tengas i Pere Casamitjana. A principis del segle XVII hi ha una disputa entre Pere Buades i Joan Garriga (gendre), pagesos d'Aleny, per una banda, amb Antoni Joan Farrés, Antoni Vidal, Francesc Vidal i Pere Joan Farrés, també pagesos d'Aleny, al voltant dels drets de pastura. Una sentència de l'abat de 1618 resol que només tenen dret a tenir bestiar les cases d'Antoni Joan Farrés, Antoni Vidal, Francesc Vidal i Pere Joan Farrés, ja que són les quatre cases antigues que feren establiment i paguen dècima d'anyell i terses de velló de llana. En un capbreu del terme començat el 1785 confessen que hi tenen casa: Baltasar Tarragó (cal Baltasar, part de l'antiga casa Garriga); Jaume Farrés dit el Marianet; Josep Nadal Aguilera com a usufructuari (pubill) i Maria Farrés Santdiumenge com a propietària (pubilla de cal Farrés); Isidro Miquel dit el Xacó; Jaume Vidal (cal Vidal); Joan Vidal (casa d'en Bacardit, dins la casa Mateu); Ignasi Garriga (casa amb moltes parts empenyorades, la situaríem on actualment trobem cal Pere, cal Jaumet; a més posseeix el mas Domenjó, en aquells moments derruït, posteriorment cal Garrigó); Josep i Ramon Fitó (cal Fitó); Anton Sató (part de la casa d'Ignasi Garriga); Maria Vilamur, vídua de Ramon Vilamur, pagès de Castellfollit de Riubregós (part de la casa d'Ignasi Garriga); Ramon Goser i Figuerola, comerciant de Calaf (casa i heretat Mateu per compra aquests mateixos anys a Gabriel Farrés i als seus tutors i curadors; posteriorment coneguda com cal masover); Josep Domènech (com a pubill usufructuari) i Teresa Ribalta (com a pubilla i propietària) de l'Alzina; Maria Vendrell, vídua de Joan Pallerols de les Quadres, com a usufructuària i Joan Pallerols i Vendrell com a hereu. 41.7493700,1.5138600 376438 4623017 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43138-foto-08036-162-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 94|98|85 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43028 Alzinar de la Sala https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-la-sala A l'entorn de la Masia de la Sala i la carretera N-141 hi trobem un gran nombre d'alzines. Cal destacar-hi sobretot la que es troba a tocar de la casa. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de més de 2 metres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. 08036-52 Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra 41.7234300,1.4710700 372829 4620199 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43107 Amagatall Bosc del Avellaners https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-bosc-del-avellaners MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX En un camí estret que pujar fins als Bosc dels Avellaners, trobem aquesta petita construcció de pedra seca inserida al terreny. Es tracta d'un amagatall d'eines dels anomenats ' sota terra'. Aquests es caracteritzaven per que primer es cavava a la profunditat desitjada, i els costats es folraven amb una paret de pedra; el cobriment també es feia amb lloses les quals, externament, es dissimulaven amb el material de refús menut característic de les pedreres, l'entrada de l'amagatall dona al camí. Es troba en un bon estat de conservació. 08036-131 Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. Aquestes construccions estaven vinculades amb les pedreres, ja fossin per a construccions d'edificis, com per a la pròpia construcció d'estructures de pedra seca que es trobaven en el camp. 41.7408200,1.4850200 374023 4622109 08036 Calonge de Segarra Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43148 Antiga Bòbila de Dusfort https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-bobila-de-dusfort XX Algunes estructures comencen a tenir un estat de conservació deficient. A l'interior també s'observa aquesta mateixa patologia. Conjunt arquitectònic situat entre la carretera C-1412 i l'Eix Transversal. Esta format per dues naus de grans dimensions de planta rectangular, i petites edificacions complementaries. Es troben en un estat de conservació deficient, tal com es pot observar des de l'exterior, però també des de l'interior. Les dues naus principals estaven destinades a l'emmagatzematge ja fos del material obtingut, com de les eines o materials utilitzats per a l'obtenció de la ceràmica. També hi havia un espai destinat per la ventilació. Entre aquestes dues naus, hi trobem un altre espai on es poden observar algunes boques del forns. A l'entorn hi trobem les mines d'argila d'on s'extreia el material per a la producció. 08036-172 Dusfort. L'any 1869 va néixer a Òdena Vicenç Sugrañes i Solé, fundador i creador de l'empresa familiar que a l'any 1971 es conegué comercialment com a Gres Catalan. No obstant, abans d'arribar a aquesta data diferents foren els episodis que l'explotació familiar hagué de superar. 50 anys abans, a l'any 1921, Vicenç Sugrañes va comprar els terrenys que tenia arrendats al preu de 2500 pts. Terrenys en què a l'any 1911 havia construït un forn primitiu per coure ceràmica. En aquells moments la producció ceràmica de teules i totxanes, així com el forn de llenya, era totalment manual. Amb la mort de Vicenç Sugranyes 5 anys després, fou el seu fill, Isidre Sugrañes qui continuar l'explotació familiar. Passada la Guerra Civil s'inicia un procés d'expansió de l'empresa, segurament afavorida per la reconstrucció dels estralls de la Guerra. A l'any 1942, es construeix una nova bòvila que augmenta la producció a les 30 tonelades diàries de material. Aquest augment implicà una modernització i mecanització del procés de fabricació i cocció. A l'any 1955, la mort d'Isidre Sugrañes deixà a mans dels seus tres fills qui s'encarregaren de construir una nova bòvila de tres pisos. A partir d'aquí amb la recuperació econòmica dels anys 60's també s'inicià l'especialització de l'empresa, vivint el seu gran moment a finals dels anys 90's del segle XX i principis del s. XXI amb l'expansió immobiliària del país. Amb la punxada de la bombolla immobiliària, l'empresa va entrar a l'any 2010 en un crisi que ha posat en entredit la seva viabilitat. 41.7376800,1.4956300 374900 4621745 08036 Calonge de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43148-foto-08036-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43148-foto-08036-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43148-foto-08036-172-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43171 Arna/Balma https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnabalma No s'identifiquen les arnes El jaciment es trobava a l'antiga carretera que anava de Calaf a Castellfollit de Riubregós, al PK 9+245, al marge esquerra de la carretera i en un indret enlairat que el nou traçat va rebaixar completament. La balma tenia 1 metre d'alçada per 1 metre de profunditat, i una visera de 3'20 d'amplada. A sota d'aquesta balma es localitzava un quadrat obert dibuixat a partir d'una sèrie de lloses clavades a terra, molt erosionades. La caixa de lloses estava reblerta per un únic nivell de sediment que no arribava als 40 cm de profunditat, sense presència de material arqueològic. El fons de la caixa de lloses el constituïa una llosa plana i el mateix terra natural. La no aparició de material arqueològic semblava molt estranya, fins que prospectant l'entorn més immediat es localitzà: a)varis llistonets de fusta corresponents a bresques. Els llistons feien 37 cm de llarg x 1 cm de gruix. B)sis estructures gairebé idèntiques a l'excavada, localitzades al llarg de 100 m. a l'est seguint la paret rocosa, amb una mitjana de separació de 15-20 cm entre cadascuna de les estructures. En resum, el jaciment excavat és una estructura que hauria servit per protegir i col·locar una arna per les abelles, que junt amb els altres 6 jaciments localitzats formaven una petita explotació d'apicultura. A més, aquests estructures se situen al llarg d'un corriol o caminet ramader encara en ús en aquells moments. Com a colofó, a uns 2 km de distància, del jaciment intervingut va aparèixer una altra arna, però aquesta encara conservava el rusc 'in-situ', fet de vímet i molt degradat per l'acció dels agents atmosfèrics. Aquesta troballa dissipava qualsevol altre dubte respecte la hipòtesi inicialment plantejada entorn de la funcionalitat d'aquestes estructures. 08036-195 El Soler Durant les prospeccions prèvies a la nova carretera entre Calaf i Castellfollit de Riubregós (C14-12), es va localitzar una balma amb estructura indeterminada formada per lloses d'arenisca. A partir d'aquestes indicacions, a finals de desembre de 1999 es va procedir a l'excavació d'aquesta estructura, amb els resultats que a continuació es detallen. 41.7372000,1.4850900 374022 4621707 08036 Calonge de Segarra Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43171-foto-08036-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43171-foto-08036-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43171-foto-08036-195-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 98|94 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43150 Auca d'en Nicolau Pistoler https://patrimonicultural.diba.cat/element/auca-den-nicolau-pistoler XX Auca amb 20 petites estampes acompanyades cadascuna d'una llegenda escrita en vers fent un rodolí, disposades en un full de cartolina DINA3, que fan referència als diferents episodis de la vida d'en Nicolau Pistoler. A les estampetes hi diu el següent: A Calonge de Segarra, passà un fet que ara se us narra. / En temps dels feudals barruts, imposaven forts tributs. / Es cuidava del recapte, un fadrí de molt bon tracte. / Li deien el Bon Nicolau, perquè deixava la gent en pau. / Perdonant deutes i atrassos, enfurí als feudals grassos. / El tancaren a presó, com si fos un malfactor. / Però el carceller encarregat era un deutor perdonat. / I el lliurà de la garjola dant-li a més la pistola. / En Nicolau passà a ser, en Nicolau Pistoler. / El feren cap d'una colla, per combatre als de l'olla. / Les carrosses assaltaven i ben nusos els deixaven. / El botí que així obtenien al capellà el cedien. / I aquest l'anava donant als més pobres del voltant. / Tot això ho van celebrar fent cada any un bon sopar. / Un cert any tant s'atiparen, que per feixucs els caçaren. / Executats a la forca, Nicolau fugí en la fosca. /Nicolau en quedà sol, decidí buscar consol. / I al Santuari del Miracle, la pistola deixà a l'acte. / Des llavors tant bé es portà que a ningú li faltà pa. / D'aquí ve que a Calonge per Pasqua a l'endemà es don pa a tothom que hi va. L'auca tracta de la història llegendària del bandoler Nicolau Ballester i Comaposada, fill d'una família benestant de l'Alta Anoia, situat en uns temps d'agitació i violència a causa de la inestabilitat de guerres entre nobles, i entre bandositats. La petita aristocràcia empobrida als segles XVI i XVII per a mantenir els seus privilegis heretats del feudalisme imposaven els seus tributs, és així com s'hi dedicava el nostre protagonista, en recaptador d'impostos. Però en ser conscient de la situació es va rebel·lar i lluità en diferent bàndol. D'aquesta manera, es convertí en cap de colla de bandolers, passant a ser conegut amb el sobrenom d'en 'Nicolau Pistoler'. De fet, el bandolerisme va ser un fenomen del segle XVI que va marcar absolutament la vida econòmica i social de l'època. Així doncs, es presentà com un bandit generós, assaltant a la noblesa per a repartir-ho als més necessitats. Però aquestes intrèpides accions van tenir com a resultat la detenció, i execució dels bandolers al Turó de la forca, ben a prop de l'actual cementiri de Calonge de Segarra, on encara hi queden restes ben visibles d'aquest instrument d'execució. Tret del nostre bandoler, que va tenir la gran sort de no ser mai detingut, és per això que acabà de passar els seus dies reclòs al Santuari del Miracle, sumit en una profunda meditació. 08036-174 Ajuntament de Calonge de Segarra Les històries de l'auca tracten sobre el bandoler Nicolau Ballester i Comaposada, fill d'una família benestant de l'Alta Anoia, i el seu context històric situat en uns temps d'agitació i violència a causa de la inestabilitat de guerres entre nobles, i entre bandositats. La petita aristocràcia empobrida als segles XVI i XVII per a mantenir els seus privilegis heretats del feudalisme imposaven els seus tributs, és així com s'hi dedicava el nostre protagonista, en recaptador d'impostos. Però en ser conscient de la situació es va rebel·lar i lluità en diferent bàndol. D'aquesta manera, es convertí en cap de colla de bandolers, passant a ser conegut amb el sobrenom d'en 'Nicolau Pistoler'. De fet, el bandolerisme va ser un fenomen del segle XVI que va marcar absolutament la vida econòmica i social de l'època. Així doncs, es presentà com un bandit generós, assaltant a la noblesa per a repartir-ho als més necessitats. Però aquestes intrèpides accions van tenir com a resultat la detenció, i execució dels bandolers al Turó de la forca, ben a prop de l'actual cementiri de Calonge de Segarra, on encara hi queden restes ben visibles d'aquest instrument d'execució. Tret del nostre bandoler, que va tenir la gran sort de no ser mai detingut, és per això que acabà de passar els seus dies reclòs al Santuari del Miracle, sumit en una profunda meditació. La fama popular adquirida durant anys va ser recollida en aquesta auca que glossava les seves gestes. A més, la figura èpica del bandoler és encara viva dins l'imaginari contemporani, perpetuat modernament gràcies a la televisió i el cinema. N'és un bon exemple, el programa de TV3 'Persones Humanes' presentat per Mikimoto el qual va fer una sèrie còmica del 'Sant Nicolau Pistoler'. 41.7392900,1.4953100 374876 4621924 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43150-foto-08036-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43150-foto-08036-174-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 52 2.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43175 Baix relleu Santa Fe de Calonge https://patrimonicultural.diba.cat/element/baix-relleu-santa-fe-de-calonge XIII S'observa un cert desgast en el contorn del relleu. A l'exterior del braç sud del transsepte hi ha un carreu amb un relleu esculpit, l'únic element arquitectònic que presenta decoració i que podríem considerar gairebé contemporani a l'obra de l'església. El relleu és conformat per una figura de cérvol i un floró envoltats per un doble marc, l'interior a manera de corda en tres dels seus muntants (el superior és de perfil lineal) i l'exterior rectilini. El fet que aquest animal aparegui totalment aïllat de qualsevol context iconogràfic o d'altres representacions el fa absolutament estrany. 08036-199 Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra La figura del cérvol és prou coneguda dins el llenguatge iconogràfic medieval. És considerat l'animal que té com a enemic la serp, a la qual s'enfronta i es menja, i tot seguit cerca un broll d'aigua per a beure i així fer fora la serp que s'ha empassat: la interpretació simbòlica que els textos de l'època extreuen d'aquesta actitud (vegeu Malaxecheverriá, 1986, pàgs. 42-44, i Sebastián, 1986, pàgs. 33-37) és la del pecat o el mal i l'immediat penediment, la de la purificació mitjançant l'aigua de la saviesa divina. Partint d'aquest textos, la iconografia medieval sol incloure el cérvol bé en actitud de beure l'aigua d'un broll o bé la d'enfrontar-se a la serp. El cérvol de Santa Fe de Calonge, com veiem, no apareix representat ni bevent d'un broll d'aigua ni enfrontant-se a la serp. Tot el contrari, apareix en actitud potser de córrer, però més aviat estàtica, a manera de retrat o de retrat o de recordatori. L'únic motiu que l'acompanya és un floró, del tipus que apareix freqüentment acompanyant decoracions vegetals en els capitells al llarg dels segles XII, XIII i XIV i que prové de repertoris classicitzants. La figura del cérvol, generalment representat amb una gran cornamenta, com al carreu de Calonge, apareix en altres conjunts d'època romànica i fit i tot anterior, però sempre dins un programa iconogràfic. Així , en trobem als portals de Vilagrassa (la Segarra) i de Santa Maria de Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt) i en un capitell de Santa Maria de l'Estany, en aquest cas inscrit dins un cercle. En pintura mural el trobem al frontal d'altar procedent de Gèsera (Aragó) i conservat al MNAC-MAC (núm. Inv. 35702) i als conjunts murals de Sant Baudel de Berlanga (formant part d'una cacera), amb una cornamenta molt similar a la cel cérvol de Calonge, i de Sant Isidor de Lleó (enfrontat i lluitant amb un altre cérvol). El relleu de Calonge, fora de qualsevol context iconogràfic que l'envolti, resulta un xic estrany. D'una banda, per la manca d'elements que ofereixin una lectura iconogràfica clara, de l'altra pel fet que el carreu on apareix treballat resulta perfectament encastat dins l'obra de l'edifici. Un exemple semblant en què apareixen dos carreus amb un animal esculpit (lleó fantàstic) es troba a Sant Llorenç d'Espinavessa (Alt Empordà); es tracta de dues peces de factura romànica, tot i que reutilitzades en un construcció posterior (segle XVIII), per tant descontextualitzades del seu entorn originari. Cercar per al relleu de Calonge una justificació de tipus simbòlic, tot seguint els textos medievals tan importants en aquesta època i tan determinants dels programes iconogràfics, resultaria un xic forçat, ja que la figura del cérvol apareix sense cap mena d'elements que ens puguin dur a una lectura temàtica. En canvi cal tenir present que l'animal ha estat representat a manera de recordatori, o de símbol d'alguna cosa, potser d'una família o un llinatge importants, potser dels Cervera, el parentiu dels quals amb els Torroja a la darreria del segle XII i primer quart del XIII és documentat. El relleu, força allunya de qualsevol esquematisme i proper a un cert naturalisme, sobretot quant a l'anatomia del cérvol respon a una manera de fer dintre ja del segle XIII, potser d ela segona meitat. 41.7640300,1.4819400 373813 4624691 08036 Calonge de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43175-foto-08036-199-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 85 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43065 Barraca Aleny I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-aleny-i MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX L'estructura comença a patir problemes per la manca de manteniment. Estructura integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanades sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de pedra. 08036-89 Aleny Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. L'indret on es troba eren les Vinyes del Xacó. 41.7527200,1.5133600 376403 4623390 08036 Calonge de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43065-foto-08036-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43065-foto-08036-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43065-foto-08036-89-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per proximitat del nucli d'Aleny. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43047 Barraca Cal Bep II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-bep-ii MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment provocarà a curt termini problemes en aquesta, sobretot en els estreps. Estructura integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre sí, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de pedra, a l'interior hi observem una obertura a mode d'armari amb llinda de pedra. L'exterior presenta un deficient estat de conservació, l'interior en canvi, encara conserva la falsa cúpula però l'estat de conservació exterior farà perillar en un futur la seva estructura. Entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu 08036-71 Aleny Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. 41.7519600,1.5004200 375326 4623324 08036 Calonge de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43048 Barraca Cal Bep III https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-bep-iii MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX L'estructura comença a patir la manca de manteniment. A curt termini la cúpula s'ensorrarà. Presenta dues estructures independents, una circular i una altra rectangular. La circular està excavada al terreny, amb sostre de falsa cúpula,realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre que actualment no es conserva. La porta d'accés té una llinda de fusta, a l'interior hi observem una obertura a mode d'armari amb llinda de pedra. L'exterior presenta un deficient estat de conservació, l'interior en canvi, encara conserva la falsa cúpula però l'estat de conservació exterior farà perillar en un futur la seva estructura. La rectangular, els murs estan realitzats en carreus de pedra irregulars. La coberta, que actualment no es conserva, era a una vessant amb teula àrab, tal i com observem amb les teules que hi ha per l'entorn. A l'interior, s'hi troba al murs oest, les restes d'una menjadora. 08036-72 Aleny Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. 41.7550700,1.5031900 375562 4623665 08036 Calonge de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43048-foto-08036-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43048-foto-08036-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43048-foto-08036-72-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43044 Barraca de Cal Bep I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bep-i MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment provocarà a curt termini problemes en aquesta. Cabana alçada amb petits carreus irregulars de pedra integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre sí, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de fusta. L'exterior presenta un millorable estat de conservació. A l'interior hi observem una inscripció que hi diu : 'Año 1894' A l'exterior a diferència de la majoria de Cabanes amb falsa cúpula que a l'interior que són circulars, aquesta presenta uns estreps a l'exterior que reforcen l'estructura de la barraca i que ens recorda a les cabanes de volta de la plana de Lleida. 08036-68 Aleny Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. 41.7521000,1.5003500 375320 4623339 1894 08036 Calonge de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43021 Barraca de la Gavatxa https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-gavatxa MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX Es tracta d'una barraca de vinya. De planta circular feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la cara sud hi té l'entrada culminada amb una llinda de pedra. El sostre és de falsa cúpula, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Presenta bon estat de conservació. Entorn més immediat a la barraca es caracteritza per camps de conreu. 08036-45 Calonge de Segarra La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme de Calonge de Segarra en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de blat i ordi. 41.7624200,1.4728000 373050 4624526 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per proximitat a la Masia de la Gavatxa. 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43092 Barraca de la Roca I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-roca-i MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX Barraca de vinya, de planta circular, de 3 m de diàmetre, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec . Portal amb llinda de pedra situat a l'est. El sostre és de volta cònica fet a base de la superposició de lloses de pedra, situant-hi una llosa més gran que la resta per donar-hi estabilitat al conjunt. Sobre de les lloses hi trobem terra aixafada com a aïllant tèrmic, encara que hi ha poca quantitat de terra. Té un diàmetre aproximat de 3 metres. A l'interior s'hi pot observar una obertura a mode d'armari. S'hi arriba per la pista que porta des de Cal Ros a Cal Bep. A la dreta de la pujada del trencall cap a Cal Bep. 08036-116 Calonge de Segarra La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. 41.7549000,1.4947600 374861 4623658 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43092-foto-08036-116-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per proximitat a la Roca 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43064 Barraca de l'Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lalzina-1 MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX Ha estat restaurada recentment Barraca alçada amb petits carreus irregulars de pedra, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanades sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre, que actualment no es conserva. La porta d'accés té una llinda de pedra. Hi ha una petita espitllera al mur a mode de finestra. 08036-88 Aleny Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. 41.7426700,1.5070100 375856 4622283 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43064-foto-08036-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43064-foto-08036-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43064-foto-08036-88-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per proximitat a la Masia de l'Alzina 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43082 Barraca de l'Oliva https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliva-0 MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX El parament exterior es conserva en bon estat, però a l'interior s'ha ensorrat part de la paret. En uns camps de conreu situats al sud-oest de Ca l'Oliva i Cal Ferreret trobem aquesta construcció de pedra seca que es troba integrada en el marge. La part exterior es caracteritza per un mur fet amb carreus irregulars de pedra de diferents tamany sense morter, i amb 2 accessos: un a cada extrem. A l'interior es pot observar que part del marge ha cedit, colgant part del seu interior. Al seu interior hi havia 2 espais amb volta de canó, cada un es corresponia a cada entrada. 08036-106 El Soler Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. 41.7546200,1.4520000 371305 4623690 08036 Calonge de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per proximitat a Ca l'Oliva 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43083 Barraca del Ferreret I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-i MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX Tot i que no pateix problemes en l'estructura vertical, la coberta s'esfondrarà a curt termini. Barraca de planta circular, situada en un camí que puja entre Cal Ferreret i Ca l'Oliva. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'nord-est, amb una llinda senzilla. L'estat de conservació és millorable. Està envoltada de vegetació i camps de conreu. 08036-107 El Soler La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. 41.7564100,1.4541100 371484 4623886 08036 Calonge de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per proximitat a Cal Ferreret 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43085 Barraca del Ferreret II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-ii MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX A l'interior es pot observar part d'enderroc de la paret posterior i part de la coberta. Barraca situada al sud-oest de Cal Ferret, als camps que hi ha més enllà de la pista forestal. Es troba al límit amb el terme de Castellfollit de Riubregós. Es tracta d'una barraca senzilla de pedra seca en un estat de conservació dolent, feta amb petits carreus irregulars de pedra en sec. Es caracteritza per ser una barraca amb coberta de falsa cúpula i parets interiors de forma tronco piramidal. La coberta pràcticament s'ha perdut i les parets laterals estan en procés de fer-ho. 08036-109 El Soler La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. 41.7564500,1.4473000 370918 4623901 08036 Calonge de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per proximitat a Cal Ferreret 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43113 Barraca del Lladó https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-llado MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX Es troba situada a uns 200 metres a l'oest del nucli de Dusfort. Es tracta d'una barraca de planta quadrada feta amb petits carreus de pedra irregular sense morter. Presenta una coberta amb falsa cúpula. Té l'entrada orientada al sud amb una llinda de pedra. Les parets s'edificaven de manera normal, i quan s'abasta l'altura desitjada, amb les pedres planenques s'inicia el tancament d'allò que haurà de ser la coberta col·locant-les en filades superposades, fent entrar cadascuna cap a l'interior. La coberta arrencava doncs, de les quatre parets com si es comencés una falsa cúpula seguint amb les mateixes precaucions de carregament per totes les bandes. Es troba envoltada de camps de conreu i el nucli de Dusfort. 08036-137 Dusfort La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. 41.7387400,1.4896700 374406 4621872 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43113-foto-08036-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43113-foto-08036-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43113-foto-08036-137-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43093 Barraca del Roca II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roca-ii MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX Ha perdut gran part de l'estructura. Barraca de vinya de grans dimensions i de planta semicircular. Construcció característica de pedra seca, alçada amb fileres de pedra irregular de fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per pedres petites i terra. La porta d'entrada s'orienta al sud, i té una llinda plana de fusta, i les pedres que formen els brancals són de majors dimensions que les de la resta de la construcció. La cara oest esta en procés de ruïna. Es troba situada al camí que porta de Cal Ros a l'Alzina, en un camp que hi una 100 després del trencall cap a Cal Bep. 08036-117 Calonge de Segarra La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. 41.7534900,1.4950500 374882 4623501 08036 Calonge de Segarra Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43093-foto-08036-117-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per proximitat a la Roca 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43111 Barraca del Vila I https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vila-i MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX Ha estat restaurada, rejuntant algunes parts amb ciment. S'ha posat una porta metal·lica. En una zona boscosa situada a l'oest del nucli de Dusfort i pròxima a l'entorn conegut com el Bosc del Avellaners, hi trobem aquesta barraca. És de planta semi el·líptica, amb els murs fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals lligades amb morter. La coberta és a una vessant, lleugerament inclinada cap l'entrada. L'entrada orientada al sud, té una porta metàl·lica. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. 08036-135 Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. 41.7422600,1.4848800 374015 4622269 08036 Calonge de Segarra Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43111-foto-08036-135-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per estar situat en una finca del Vila 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43112 Barraca del Vila II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vila-ii MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX No perilla l'estructura, però a curt termini ho farà. A la vora d'un camí que neix de la pista asfaltada de Dusfort a Calonge, en un trencall abans d'arribar a Cal Xelin, hi trobem aquesta barraca envoltada de vegetació. Es tracta d'una barraca de planta circular. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta al sud, amb una llinda de pedra gran. L'estat de conservació és millorable. Està envoltada de vegetació i camps de conreu. 08036-136 Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. 41.7446500,1.4845800 373994 4622535 08036 Calonge de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43112-foto-08036-136-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per estar situat en una finca del Vila 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43103 Barraca murada https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-murada MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX Es tracta d'una balma murada situada en un camp paral·lel a l'Eix Transversal, al camí que va del Raval d'Aleny a Dusfort. Aquest tipus de construccions es construïen en coves naturals, en aquest cas en una petita cavitat del marge rocós on es va construir un parament amb carreus irregulars de pedra en sec per tancar-la, havent de construir solament aquest mur ja que la resta de murs no calia construir-los ja que la roca del marge ja feia aquesta funció. El parament es molt més ampli que la cavitat per tal de reforçar la seva estructura, i també per consolidar el marge. Té una entrada senzilla amb llinda plana orientada a l'est. 08036-127 Dusfort Les balmes murades són cavitats a les roques produïdes per l'erosió que formen abrics de forma allargassada i poca profunditat. Aquests espais, eren una excel·lent protecció contra les inclemències del temps. Amb el pas del temps, les balmes es van tancar amb murs de pedra,contribuint així a augmentar el grau de seguretat i benestar dels seus ocupants. Les primeres notícies que tenim de la gent que les van habitar fan referència als repobladors posteriors a la reconquesta d'aquestes terres als àrabs. Algunes d'aquestes balmes es van utilitzar fins a mitjans del segle XX, quedant després en desús. 41.7378800,1.5036100 375564 4621756 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43103-foto-08036-127-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43066 Barranca Aleny II https://patrimonicultural.diba.cat/element/barranca-aleny-ii MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. XIX Tot i que es conserva l'estructura, la manca de manteniment afectarà a curt termini aquesta. Estructura alçada amb petits carreus irregulars de pedra, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanades sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre, que actualment no es conserva. La porta d'accés té una llinda de pedra. 08036-90 Aleny Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. L'indret on es troba eren les Marianet. 41.7544900,1.5127200 376353 4623587 08036 Calonge de Segarra Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43066-foto-08036-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43066-foto-08036-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43066-foto-08036-90-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per proximitat del nucli d'Aleny 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43119 Bassa del Cal Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-cal-cristofol XIX/XX La bassa no presenta problemes de conservació, però si l'entorn que es troba ple de vegetació. A un 50 metres de l'est de la masia de Cal Cristòfol, hi trobem aquesta bassa que servia per regar els horts de la zona, i l'aigua sobrant continuava torrent avall fins arribar al Torrent de l'Arç. De fet és tracta d'una bassa que aprofita el pas d'aquest torrent natural, per aquest motiu es va realitzar una cavitat més profunda per tal que l'aigua s'estanqués i sobresortint només l'aigua sobrant que tornava al torrent. L'aigua entra a la bassa a través d'un mur de roca. 08036-143 Sant Pere de l'Arç S'ha utilitzat sempre per regar els horts d'aquesta masia. 41.7580900,1.5278500 377618 4623965 08036 Calonge de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43119-foto-08036-143-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP Nom donat per estar situat a l'entorn de Cal Cristòfol 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43036 Bassa del Seneca https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-seneca XX A l'entrada de Cal Seneca hi trobem aquesta bassa i un petit safareig. La bassa fa uns dotze metres de llarg per sis d'ample feta en carreus ben lligats de pedra del pais i arrebossada. Es troba en bon estat de conservació, es manté en ús, actualment hi ha una lona de plàstic per evitar-hi filtracions. Anexe a la bassa hi ha un safareig adosat del mateix període. 08036-60 Cal Seneca. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra 41.7097700,1.4521900 371231 4618711 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43109 Bosc dels Avellaners https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-avellaners Altres / Memòries i informes / Memòria prospecció arqueològica projecte nou traçat carretera C-1412 Prats de Rei ' límit Segarra (Anoia): Arxiu Servei d'Arqueologia. Altres / Memòries i informes / Memòria: prospecció superficial al desdoblament de la C-25, Tram: Les Oluges-Manresa (1/2005). Àrea de Coneixement i Recerca DGPC. Fotogràfica / Foto Color / Foto color a la memòria de la prospecció presentada per Jairo Martín al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. No s'observa cap element. En un camp de cereals proper al paratge conegut com Bosc dels Avellaners, no molt lluny de la carretera, es van recollir en superfície diversos fragments de material ceràmic: CSCA 1: Una vora de gerra ibèrica de cocció oxidat. Tipus 'coll de cigne'. CSCA 2: Fragment informe d'àmfora itàlica CSCA 3: Fragment informe de ceràmica ibèrica de cocció mixta, pasta tipus “sandwich”. CSCA 4: Fragment informe de ceràmica ibèrica de cocció oxidant. CSCA 5: Fragments informes de ceràmica ibèrica de cocció reductora. No és possible observar cap estructura ni cap concentració clara de material arqueològic, tot i que es podria marcar una àrea de dispersió de 25 m de radi des del centre aproximat del camp. Aquests fragments ceràmics permeten situar el jaciment entre el segle III aC i el II dC, sense més precisions. 08036-133 Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. 41.7394200,1.4860800 374109 4621952 08036 Calonge de Segarra Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43109-foto-08036-133-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 81|83|79 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43091 Brolladors de Cal Vima https://patrimonicultural.diba.cat/element/brolladors-de-cal-vima No s'observa cap estructura ni cavitat per on sortia l'aigua. Situat entre el pou de Cal Vima i el Torrent Trivolbí, hi ha el que s'anomena com els brolladors de Cal Vima. Actualment només s'hi observa camp de conreu, i no hi ha cap estructura. 08036-115 Dusfort La gent de l'entorn sempre ha conegut aquest espai. S'explica que fa molts anys d'aquest punt sortia aigua de l'interior del sòl, i sobretot els dies que havia plogut el volum d'aigua era força important. Actualment no hi brolla l'aigua. 41.7522600,1.4876900 374268 4623376 08036 Calonge de Segarra Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43091-foto-08036-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43091-foto-08036-115-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP És també conegut com els Bullidors de Cal Vima. 2153 5.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43050 Ca l'Abadal Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-nou XIX Masia situada a peu de la carretera B-300 al km 5. Cal Abadal està format per l'edifici amb funcions d'habitatge, i edificis annexos que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal és de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i arrebossats, i les cantoneres amb carreus ben treballats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb brancals de pedra i llinda amb arc escarser amb la data de 1892 a la dovella central. A la planta de pis trobem dues finestres amb brancals i llinda de pedra i al centra una finestra reconvertida en entrada, per donar accés a una terrassa construïda posteriorment. Aquesta terra està suportada per dos columnes de maons. A les golfes hi trobem un gran finestral amb arc de mig punt, obert segurament amb posterioritat. A la façana oest, cal destacar-hi tres finestres amb brancals i llinda de pedra, essent la de la planta de pis la més gran de totes. La façana nord, presentava una entrada amb brancals i llinda de pedra a la planta de pis, però actualment es trona tapiada. La façana est, presenta diverses finestres amb brancals i llinda de pedra. Davant de la façana est, hi trobem una edificació de planta rectangular i dues plantes, amb coberta a dues vessants( est-oest) i teula àrab. La façana d'ingrés la trobem al sud amb una entrada amb brancals de pedra i l'espai de llinda reduït omplint-lo amb formigó, just abans de l'arc de rajol escarser. Sobre l'arc, hi trobem emmarcat les inicials de JJ i l'any 1925. A la part superior de la façana hi trobem una altre finestra. A la façana nord, hi trobem una entrada senzilla que dona accés a la segona planta. De la façana est d'aquest edifici, hi trobem un altre cos annexat, que no conserva la coberta. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. 08036-74 Ca l'Abadal Nou. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra 41.7592500,1.5143500 376498 4624113 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43050-foto-08036-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43050-foto-08036-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43050-foto-08036-74-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
42993 Ca l'Abadal Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-labadal-vell NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). XVI Petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funcions d'habitatge i diferents cossos més petits que tenien funció agrícola i ramadera. Totes les façanes, exceptuant la nord-oest es troben tancades per un mur perimetral. L'edifici és de planta quadra i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La façana sud-est està arrebossada. La coberta és a dues vessants ( sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud-oest, i presenta una entrada a la planta baixa. A la planta de pis hi trobem un balcó amb brancals, llinda de pedra i un arc descarrega a sobre. A la seva dreta, una finestra amb les mateixes característiques. A les golfes cal esmentar-hi dues petites espitlleres. La resta de façanes es caracteritzen amb la combinació de finestres senzilles i algunes amb brancals i llinda de pedra. Les edificacions annexes són petites estructures de pedra amb teulada a una vessant. Al mur perimetral que tanca la casa, cal destacar-hi a la part interior algunes obertures a mode d'armari per desar objectes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. 08036-17 Ca l'Abadal Vell. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra Mas documentat des d'antic, segurament d'origen medieval. El 1508 apareix com el mas d'en Guamis, més endavant, però ja hi trobem els Abadal de Guamis o Gomis. Al segle XVIII trobem un Ramon Garriga com a usufructuari de Joana Abadal, però al cap de poc ja trobem que el mas està en mans de Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol emparenten amb els Vidal (nissaga de notaris de Calaf amb patrimoni a Calonge) i posteriorment amb els Torres de Bages de Manresa, de manera que passaran a viure a Manresa, on seran considerats membres de la petita noblesa local. A principis del segle XX el mas serà comprat per Joan Pallerols i Prat de les Quadres i uns anys més tard el comprarà la família Garriga de Calaf, els descendents dels quals en són els propietaris actuals. La documentació parla d'un mas d'en Clos i un mas Pifarrés que al XVIII ja eren derruïts i agregats al mas. Les terres queden dins la gleva del mas, però no queda clar si aquests masos (cases), eren allunyats, propers o estaven adossats a ca l'Abadal o no. 41.7629700,1.5022600 375500 4624544 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42993-foto-08036-17-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
42978 Ca l'Agustina https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagustina-0 XVIII L'estat de conservació és millorable, tot i que no presenta cap defecte estructural. Es tracta d'una edificació amb una evolució arquitectònica important tal i com es pot apreciar en la seva estructura, on neix d'un cos principal i es van fent ampliacions. Els canvis també són presents en les façanes on s'observen adaptacions a la majoria d'obertures. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (sud-nord) amb teula àrab. La façana d'ingrés es troba orientada l'est, i presenta una entrada a la planta baixa amb brancals de pedra i llinda de maons formant un arc escarser. A la seva esquerra hi trobem una placa amb la inscripció 'PUEBLO DE CALONGE DE CALAF PARTIDO DE IGUALADA PROVINCIA DE BARCELONA'. A la resta de la façana cal destacar-hi algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampits pronunciats. També un petit balcó a la planta de pis, i un forn que sobresurt a la planta baixa. Finalment en aquesta mateixa façana, en el cos annexat hi trobem un contrafort. A la resta de façana solament hi trobem petites finestres sense cap element destacat. A la façana oest, hi ha un cos annexat, on hi trobem una entrada més moderna, que dona accés a la planta de pis, així com finestres de dimensions més grans. La coberta d'aquest cos és a una vessant (oest) feta amb teula àrab. Adjunt a la façana sud, hi trobem un seguit de construccions agrícoles edificades a inicis del segle XX. 08036-2 Ca l'Agustina. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra L'edificació primitiva de Ca l'Agustina és remunta al segle XVIII, tot i que no es podria descartar que tingués uns precedents més antics. Es poden observar dues fases constructives més: una al segle XIX amb el cos simètric a la façana principal, i una altra a principis del segle XX amb l'edifici adossat a la façana oest i les construccions annexes a la façana sud, totes elles vinculades a l'auge de l'activitat agrícola d'inicis del segle XX. Cal esmentar, que Ca l'Agustina havia estat un hostal en el Camí Ral que anava de Barcelona a la Seu d'Urgell, passant per Calaf. 41.7503600,1.4823700 373822 4623172 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42978-foto-08036-2-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43014 Ca l'Espinac https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). XVI L'estat de conservació és deficient. Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Els murs exteriors alguns encara resten dempeus, però en perill d'enderrocar-se. Es tractava d'una gran masia formada per l'habitatge principal i diferents edificacions al seu entorn que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba situada a la part més alta d'un turó, on es divisa una gran extensió de l'altiplà de la Segarra. Tot els conjunt, exceptuant alguns murs, es troben en estat de ruïna. L'edifici principal és de planta quadrangular, i constava de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar en alguns dels murs, que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. L'accés principal s'orientava al sud, a través d'un portal adovellat de mig punt amb carreus verticals molt treballats. Aquest encara es conserva, però la seva estructura està molt deteriorada. Tot i la monumentalitat de l'edifici, en la majoria de façanes no hi ha molts elements a destacar, ja que les finestres són força austeres, tret d'algunes amb brancals i llinda de pedra. Tot i això a la façana sud, cal destacar-hi una ampliació de la façana per tal d'habilitar uns espais en galeries. Aquestes galeries obertes, a la planta baixa formen dos arcs de mig punt, on l'arrencada de l'arc, es suportada per dos senzills capitells. A la planta de pis, a la mateixa alçada, aquestes galeries, són amb arcs escarsers, i també tenen capitells. Es pot observar l'interior de l'edifici a través dels murs enderrocats ( part de l'est i de l'oest), on s'aprecien algunes estances amb voltes senzilles. Algun altre element d'interès són alguna fornícula, i el mobiliari que encara es conserva. Hi ha diverses edificacions annexes, que es troben en estat de ruïna. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu, i per la Vall del riu Llobregós. 08036-38 Ca l'Espinac. El Soler. 08281. Calonge de Segarra Era conegut com el Mas d'en Nadal de Tapioles. Documentat des de molt antic, segurament d'origen medieval. És el mas del terme i de la zona on trobem el cognom Nadal des de més antic. La situació i l'aspecte ens fan pensar que al lloc hi podia haver hagut algun tipus de fortificació. També cal tenir en compte que al segle XIX la casa va estar molt implicada amb el carlisme i que estaven emparentats amb alguna branca dels Tristany (nissaga de capitostos carlins més importants de la Catalunya interior). Els propietaris actuals es diuen Lladós i viuen a Calaf, però són descendents directes del mas. 41.7572800,1.4611200 372069 4623972 08036 Calonge de Segarra Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-22 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43019 Ca l'Oliva https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliva NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). XVI L'estat d'abandó que pateix des de fa dècades, afecta ja alguns punts de la seva estructura. La coberta encara es conserva però en un estat de conservació deficient. Algunes edificacions annexes s'han començat a ensorrar, i la vegetació i l'arbrat ocupen gran part de l'entorn. Conjunt arquitectònic aturonat de grans dimensions format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba en un estat de conservació deficient. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orientava al sud, on un cos afegit aquesta façana, ampliava l'edifici. L'entrada era a la planta baixa, amb brancals i llinda de maons. A la planta de pis s'observen dues obertures amb arc de mig punt amb rajol, a mode de galeria. A la façana est, estava arrebossada i no hi ha elements a destacar, solament unes finestres bastant senzilles. La façana nord, en una petita edificació adjunta hi trobem el cup de vi, tot i que no es pot observar el seu interior per les deixalles que l'envolten ( possiblement hi trobaríem el celler en estances pròximes). A la façana oest, les obertures de la façana són bastant senzilles. Cal destacar davant d'aquesta façana diversos coberts amb teulada d'una vessant. El situat més al nord, al seu interior encara es conserven les menjadores i dues columnes de pedra que suportaven la coberta. A l'entorn de la masia, trobem diverses construccions de petites dimensions. Al sud del conjunt cal destacar-hi un femer que es caracteritza per una volta de canó i sense paret de tancament. A la part superior hi ha una obertura, per on es llançaven els fems provinents de la cort. Al sud-oest trobem més edificacions de grans dimensions, que corresponien a la pallissa. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos i camps de conreu. 08036-43 Ca l'Oliva. El Soler. 08281. Calonge de Segarra Possiblment ja present a l'Edat Mitjana, amb el nom de Neró o Mas Neró. És a partir del segle XVI on comença a sortir en la documentació amb el nom de l'Oliva o Mas Oliva de Neró. A inicis del segle XX entra una nou pubill amb el cognom Nadal. 41.7589600,1.4554800 371603 4624167 08036 Calonge de Segarra Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43178 Cabana de teula de Mirambell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-teula-de-mirambell XX Es troba situada en un camp a tocar de la carretera N-141, abans d'arribar a Mirambell, al costat d'un gran marge de pedra. Es tracta d'una petita edificació de planta rectangular, d'una sola planta. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular lligats amb morter de calç. Les façanes es troben arrebossades. Té la coberta a una sola vessant ( oest) amb teula àrab. La paret posterior es troba adossada al marge. La façana d'ingrés s'orienta a l'oest, i presenta una entrada situada l'esquerra amb brancals de maons i una gran llinda de fusta. La resta de façanes no s'observen obertures. 08036-202 Mirambell Un dels profits de la cabana de teula respecte cabanes o barraques convencionals era la capacitat de la teulada de recollir i emmagatzemar l'aigua de pluja en unes condicions de qualitat, higiene i facilitat de conservació superiors al sistema de recollida d'aigua de les basses i les cisternes (que hi dirigien l'aigua a través de canals o aigüeres habilitades des dels camins i sols més denudats). Aquest avantatge, juntament amb al tres factors ja esmentats, fou determinant en el retrocés de les barraques i la profusió de la teula, i dóna una idea de la importància de l'aigua, en qualitat de bé escàs, La vigència del model la podríem circumscriure entre el darrer terç o finals del segle XIX -moment en que es dóna relleu a la tècnica de la volta- i mitjan dels anys cinquanta del segle XX, època a partir de la qual comença a utilitzar-se l'obra de fabrica (totxos, maons i matximbrats). 41.7313200,1.4964000 374951 4621038 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43178-foto-08036-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43178-foto-08036-202-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43178-foto-08036-202-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43142 Cal Baiona https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baiona NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). XVII Ha estat restaurada recentment Es troba situada al nord del nucli del Soler. És tracta d'una casa entre mitgeres de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants amb teula àrab. L'accés actual el trobem per la façana oest, amb una entrada senzilla a la planta baixa. A la planta superior hi trobem una balcó amb barana de forja força modern. Presenta un altre accés a la façana oposada, però de dimensions més petites. 08036-166 Cal Baiona. El Soler. 08281. Calonge de Segarra Cal Bayona, Bajona. Segurament es tracti de la casa que el 1626 posseïa Salvador Bertans hi estava habitada per 3 homes i 2 dones. El 1726 la capbreva Gertrudis Bajona i Bertrans, vídua de Celdoni Bajona, i el 1756 Anton Bajona. 41.7483800,1.4628400 372194 4622981 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43142-foto-08036-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43142-foto-08036-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43142-foto-08036-166-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43045 Cal Bep https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bep XIX Tot i què no presenta problemes en l'estructura, eñ seu estat de conservació és millorable. Edifici de petites dimensions amb cossos als laterals. És de planta quadrada i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra i arrebossat, essent només visibles els carreus de les cantoneres. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta a la planta baixa. A la llinda hi trobem incisa la data de 1880. A la planta de pis i golfes presenta la mateixa distribució de finestres. La resta de façanes tenen cossos annexats. Aquests presenten les següents característiques: l'edifici adjunt a la façana oest, presenta també el mateix nombre de plantes, però la coberta és a una vessant ( est). La part superior de la façana ha estat refeta amb maons, fet que marca un contrasta important amb la resta del conjunt. Presenta una contraforts fets de formigó. L'adjunt a la façana nord està format per dues petites edificacions, on possiblement hi podríem trobar el cup de vi. Finalment trobem un edificació adjunta a la façana est, de planta rectangular. A l'interior de l'edifici, a la planta baixa hi trobem un espai amb volta de canó irregular on s'observa la menjadora. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. 08036-69 Cal Bep. Aleny. 08281. Calonge de Segarra Aquesta casa era propietat de la masia de l'Alzina. 41.7533100,1.5005300 375337 4623474 08036 Calonge de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43045-foto-08036-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43045-foto-08036-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43045-foto-08036-69-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43020 Cal Boixacs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixacs XVIII/XIX Ha perdut la coberta, i així com els envans interiors i les cobertes interiors de les plantes. Les petites edificacions annexes també es troben en ruïnes. La vegetació i l'arbrat han envaït l'entorn. Es tracta d'una masia situada a dalt d'un turó proper al nucli del Soler. És de planta quadrada i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta que no es conserva era a dues vessants (nord-sud), amb teula àrab (tal i com s'observa amb les teules que hi ha l'entorn). Tan l'edificació, com els petits annexes, es troben en estat de ruïna. La façana d'ingrés es troba a l'oest, i té una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de maons, formant una arc escarser. A la planta de pis, hi trobem una petita finestra amb llinda de fusta, i a les golfes dues petites finestres amb llinda de pedra. A la façana nord, hi trobem dues petites finestres amb llinda de fusta, una a la planta de pis, i un altra a les golfes. A la façana sud, a la planta baixa, hi ha una petita entrada amb llinda de fusta, que donava accés a una petita edificació on hi havia el forn de pa, on encara es conserva la boca de pedra. La façana oest, no hi ha elements destacables. Davant de la façana principal, hi trobem un petit tancat de pedra, ja en ruïnes La casa ja es troba envoltada de vegetació i bosc. 08036-44 Cal Boixacs. El Soler. 08281. Calonge de Segarra 41.7514400,1.4686100 372680 4623313 08036 Calonge de Segarra Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43068 Cal Canet https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canet NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). XIX L'estructura de l'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment afectarà en un futur la seva estabilitat. La vegetació envolta tot el conjunt. Es situa al cim d'un turó a l'entorn de camps de conreu i bosc. L'estat d'abandó es fa pales en els edificis, però també en el mateix entorn on la vegetació cobreix l'entorn més immediat. El conjunt està format per l'edifici principal que tenia funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal era de petites dimensions i constava de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. S'observa però alguna part fet amb maons, fruit d'alguna reforma. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada senzilla a la planta baixa. En tot el conjunt no hi destaquem elements d'interès. Es tracta d'un conjunt de cossos molt austers. 08036-92 Cal Canet. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra Era coneguda antigament com el Mas Rossines. 41.7310800,1.4764500 373292 4621041 08036 Calonge de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
42991 Cal Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-castell NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). XX Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es troba parcialment arrebossada essent visible els seus carreus. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i trobem l'entrada a la planta baixa. A sobre, a la planta de pis hi trobem un senzill balcó amb barana de forja. Les finestres que es troben repartides per la façana són de grans dimensions, i amb llinda de fusta (sols visible en les dues de la part superior de la façana). A la resta de façana les obertures es caracteritzen per seguir els mateixos paràmetres que a la façana principal. A la façana est, hi trobem un cos annexat, de dues plantes, que tenia funció agrícola i ramadera. La coberta d'una sola vessant, segueix la mateixa orientació de la casa. Davant de la façana principal hi trobem el que havia estat l'era, on encara es pot observar part de les rajoles que hi havia. Aquest espai es trobava tancat per un mur que ho separava de l'exterior. L'entorn es caracteritza per camps de conreu . 08036-15 Cal Castell. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra A principis del segle XX la família Vila, propietària del Castell de Calonge van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del Castell. 41.7670500,1.4822000 373840 4625026 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42991-foto-08036-15-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43088 Cal Corraler https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corraler XIX L'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però les edificacions annexes algunes estan ensorrades, i altres cobertes de vegetació. Format per una edificació de petites dimensions, i diversos coberts que tenien funció agrícola i ramadera. Actualment es troba abandonat i en procés de ruïna. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, presenta planta rectangular, i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Presenta alguns trams d'arrebossat. Té la coberta a una vessant ( sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord-est, i presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta. A la planta de pis hi ha una petita finestra amb llinda i ampit de pedra. La façana nord-oest tenia una edificació adossada ( tal com es pot observar en les marques de la façana, i les restes que resten dempeus). A la planta de pis tenia una entrada senzilla. A la façana sud-est solament hi consta una finestra. La resta d'edificis, no presenten cap interès arquitectònic. Són coberts agrícoles fets amb murs de carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i arrebossat. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. 08036-112 Cal Corraler. El Soler. 08281. Calonge de Segarra 41.7424600,1.4506100 371165 4622342 08036 Calonge de Segarra Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43053 Cal Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cristofol XVIII Masia aïllada de planta de baixa, planta de pis i golfes, que consta de planta quadrangular, amb coberta de teula àrab a dues vessants (est i oest). La façana d'ingrés es troba orientada a l'est, presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta. Presenta dues finestres a la planta baixa, tres finestres al primer pis i a les golfes una finestra i un òcul. La façana nord presenta tres finestres a la planta baixa i una al segon pis. A l'edifici annex hi ha una finestra. La façana oest presenta una finestra al segon pis i a les golfes. Aquesta façana presenta dos cossos annexats, un d'una planta i l'altre de dues, les cobertes són a una vessant. A la façana sud hi observem tres finestres a la planta baixa i tres finestres al segon pis. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i massa forestal. 08036-77 Cal Cristòfol. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra Es troba ja documentada al segle XVIII. 41.7582700,1.5267300 377525 4623987 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43053-foto-08036-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43053-foto-08036-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43053-foto-08036-77-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43139 Cal Farrés https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farres NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). XVI-XVII Situat a la part més alta del nucli d'Aleny hi trobem aquesta casa. És possiblement la casa més important, no sols des del punt de vista històric, sinó per les seves dimensions. De l'edifici primitiu de la casa, es poden observar un gran nombre de construccions adossades que eren ampliacions d'aquesta casa ( però que originalment havien estat cases independents). També es poden observar alguns coberts agrícoles i elements d'interès exteriors com finestres amb ampits de pedra pronunciats, un pou o una gran galeria vidrada a la part més alta. Els murs estan obrats amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i arrebossat. Les cobertes estan orientades en varies direccions, segons l' ubicació de cada cos, però els dos cossos principals la presenten a nord-sud ( el situat al nord), i est-oest ( el situat al sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es troba a la placeta que conformen diversos edificis, orientada al sud. A l'interior de la casa, podem observar diferents elements d'interès com una premsa, un celler on encara s'hi conserven botes de vi i el cup de vi, o un forn de pa en un estat de conservació òptim. 08036-163 Cal Farrés. Aleny. 08281. Calonge de Segarra Casa antiga d'Aleny, juntament amb cal Vidal envoltava i envolta l'antiga torra del castell. Al segle XV-XVI trobem documentada a Aleny una família anomenada Farreró, Farrés..., els quals estan emparentats amb els Farrer, Farrés del mas de les Basses. A la partir de la segona meitat del XVI augmenta el nombre de Farrés (Ferrés, Farrer) documentats, hi ha relacions de parentiu entre ells i continuen emparentats amb els Farrés de les Basses. En aquests moments es conformen dues branques principals de Farrés: una a cal Farrés i una altra a la casa que serà coneguda com cal Mateu. En aquests anys les dues famílies Farrés es consolidaran com les dues més importants d'Aleny. En aquests anys trobem a mossèn Miquel Farrés, rector de Sant Pere de l'Arç, germà i oncle de les dues branques. Aquesta relació amb l'església continuarà a la generació següent amb mossèn Cebrià Farrés, que exercirà de vicari del seu oncle, i a la següent amb mossèn Joan Farrés. La proliferació de Farrés a Aleny farà que sobretot als segles XVII i XVIII la casa sigui coneguda com a Farrés castell o del castell. El 1776 la pubilla Maria Farrés i Santdiumenge es casarà amb Josep Nadal i Aguilera, fadristern de cal Nadal del Soler de Calonge. El pubill Josep Nadal enviudarà el 1785, llavors el 1789 es casarà amb Francisca Majà Costa, vídua de Jaume Morros Serra, hereu de la quadra de Monrós, a Gospí (a la Segarra, a prop de Sant Ramon). Aquest matrimoni en realitat era un matrimoni doble, ja que preveia en un futur l'enllaç de llurs fills, l'hereu d'Aleny, Miquel Nadal Farrés i la pubilla de Monrós, Margarida Morros Majà, el qual es portà a terme el 1795. Aquest doble enllaç va permetre un important augment de patrimoni i la millora de la posició socioeconòmica de la casa. El març de 1837 una partida carlista menada per mossèn Benet Tristany va assaltar Calaf. En arribar les tropes liberals a socórrer la vila, els carlins van fugir. Paral·lelament a Calaf es van organitzar partides de milicians per empaitar els carlins. Una d'aquestes partides va arribar a Aleny, on sembla que alertats per una falsa denúncia, van entrar a la casa i van matar a Miquel Nadal Farrés (pare) i Ramon Nadal Morros (fill). En aquest episodi a Aleny hi van haver un total de cinc víctimes. A cal Farrés van quedar dues vídues i quatre criatures, una de les quals moriria al cap de poc, que van viure amagats durant tres mesos a la pallissa de cal Pere de Santpessalaç. La casa va quedar completament saquejada i endeutada durant molts anys. L'hereu, Mariano Nadal Puigpelat (1827-1898), que en el moment de l'episodi comptava amb 10 anys va dedicar bona part de la seva vida a pagar deutes i tornar préstecs, però al darrer quart del segle XIX aconsegueix sanejar l'economia familiar i pot fer alguna obra de millora a la casa i la compra de les casetes de cal Mingo i cal Raderes o Jep del Vidal. El 1916 Miquel Nadal Palà es ven la casa i propietat de Monrós i compra la casa i heretat de cal Masover, antigament cal Mateu d'Aleny. Uns anys més tard la família Raurich de cal Vidal aixequen una casa nova a l'entrada d'Aleny i venen l'antiga casa Vidal, que estava força malmesa, a Miquel Nadal Plana. Amb aquesta compra queden annexats a cal Farrés les antigues cases Vidal, Mateu i cal Raderes que acaben donant lloc al casal actual de cal Farrés. 41.7495300,1.5136200 376418 4623035 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43139-foto-08036-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43139-foto-08036-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43139-foto-08036-163-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43017 Cal Ferreret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreret XIX/XX Cal Ferreret, vorejada de camps de conreu, correspon a un tipus senzill de masia. És un edifici orientat al sud-est de planta quadrangular, estructurat amb planta baixa i primer pis. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud-est, i no està centrada sinó desplaçada cap a la dreta. Els murs estan arrebossats, tot i que s'observa alguns carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. A la façana principal hi ha una porta i finestres de diferents formes i mides. Pel que fa, a la façana nord hi ha una construcció annexa de petites dimensions. 08036-41 Cal Ferreret. El Soler. 08281. Calonge de Segarra 41.7590900,1.4530800 371404 4624185 08036 Calonge de Segarra Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43051 Cal Frare https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare-1 NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). XIX Es tracta d'una masia que ha patit diverses modificacions al llarg del temps. Trobem un altre edifici que havia tingut funcions de femer. L'edifici principal té funcions d'habitatge, té planta quadrangular i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment,i arrebossats i pintats de color groc. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada amb brancals i llinda de rajols. A la planta de pis hi trobem tres finestres amb ampit. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar. A l'interior de la casa encara es conserva el celler, però molt modificat per reformes posteriors. Cal destacar-hi el forn de pa, o més ben dit la boca del forn que dona a l'interior, ja que el propi que sobresortiria de la façana no es conserva. Una 10 metres al sud-est de la casa hi trobem el que havia estat el femer. Actualment està molt transformat, ja que hi han afegit cossos amb totxos a la façana principal i lateral. Encara però és pot destacar, una inscripció a la part superior on posa 'PEDRO GUILELLA Y NADAL 1908'. A l'interior com en la majoria de femers, hi trobem la volta de canó feta amb carreus ben treballats. De la paret posterior s'hi observa una forat que donava a una mina, actualment molt deteriorada. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. 08036-75 Cal Frare. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra A finals del segle XIX la Unión Minera obre una mina i comença la construcció d'una colònia minera al lloc actualment conegut com a cal Frare. El projecte de colònia queda abandonat i només en quedarà el que havia de ser la casa del capatàs, que es convertirà en cal Frare, una parceria dels Ribalta de Tàrrega. 41.7559300,1.5196600 376933 4623737 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43051-foto-08036-75-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43132 Cal Fusté https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuste XVI-XVII És la darrera casa que trobem al nucli de Sant Pere de l'Arç, i possiblement és l'edifici civil més singular. Consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. Ha perdut gran part de l'arrebossat de les façanes. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord i presenta una gran portal adovellat de mig punt. Les finestres que trobem a la façana són senzilles i amb ampit de pedra. A la resta de façanes les finestres responen a la mateixa tipologia. A l'interior es poden observar diferents voltes apuntades que es localitzen a la planta baixa de l'edifici. 08036-156 Cal Fusté. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra 41.7624000,1.5151500 376570 4624462 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43132-foto-08036-156-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43145 Cal Gassó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gasso XVI Ha estat restaurada recentment. Es troba a l'entrada del nucli de Dusfort. Les façanes exteriors han estat restaurades recentment. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. El murs obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. A la façana d'ingrés es poden observar alguns elements d'interès com un porxo que dona pas a l'entrada de la casa, o la gran obertura amb arc rebaixat a la planta de pis. Els elements més interessants però es troben a l'interior. Aquests ens traslladen al passat de la casa ja que es conserven des de la seva construcció. A la planta baixa de l'edifici s'hi observen un gran nombre de voltes lleugerament apuntades, que han estat rejuntades recentment. En aquest mateixa planta també hi ha l'antic celler que es caracteritza per una volta de canó rebaixada. Un altre element d'interès és troba en una edificació annexa on hi ha el forn original de la casa que es conserva perfectament. En una reforma posterior s'hi van afegir dos suports i una llinda de pedra amb la data de 1863 procedent d'un altre espai. 08036-169 Cal Gassó. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra 41.7405200,1.4935500 374732 4622064 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43145-foto-08036-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43145-foto-08036-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43145-foto-08036-169-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43117 Cal Lladó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llado XVI Es troba situada dins del nucli de Dusfort. Es tracta d'un dels edificis antics del poble, però que ha patit moltes modificacions, sobretot en els darrers 30 anys, tal i com es pot observar des de l'exterior. És un edifici de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Es troba arrebossada i pintada. L'accés a l'interior es realitza des de la façana sud amb una entrada senzilla. A l'interior hi trobem els elements més interessants: a l'entrada a la dreta trobem l'estança on hi havia l'estable, totalment restaurada però que conserva elements com la menjadora o l'embigat original. En la mateixa planta baixa, hi ha l'antic celler amb volta de canó feta amb carreus irregulars de pedra. Possiblement aquest espai era més gran i es va alçar un mur que dividí l'espai. Al costat d'aquesta estança, hi trobem les restes d'un cup de vi, on solament hi resta meitat. Davant de la casa, hi trobem una estructura amb volta de canó, també restaurat, que podria correspondre a un antic femer, o simplement un cobert de volta. 08036-141 Cal Lladó. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra 41.7402500,1.4933300 374713 4622034 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43117-foto-08036-141-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43117-foto-08036-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43117-foto-08036-141-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|94 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
42994 Cal Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mas-0 NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). XVI L'estat de conservació és millorable. Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal i diverses edificacions annexes. L'edifici principal està format per tres cossos a diferents alçades, característica que ens mostra una evolució constructiva en diferents fases. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals. En algunes de les façanes encara es pot observar restes de l'arrebossat que les cobria. La coberta és a dues vessants (nord, al dos cossos situats al nord, i sud al cos situat al sud) amb teula àrab. És tracta d'un edifici molt modificat al llarg dels segles, tal i com es pot observar en els seus murs, sobretot en la façana principal. L'accés se situa a la façana sud, i presenta una entrada amb arc de mig punt amb carreus ben treballats. A la dovella central hi trobem la data de 1745. Aquesta entrada ha estat modificada tal hi com es pot observar. Cal destacar en aquesta façana alguns carreus de pedra de dimensions més grans que la resta. A la planta de pis hi trobem tres finestres alineades, les dues laterals amb un pronunciat ampit. A la resta de façanes, les finestres que hi trobem són similars a la de façana principal, combinant senzilles obertures amb finestres amb llindes de fusta i ampits pronunciats. A la façana est, s'intueix una entrada, però està coberta per un monticle format possiblement per l'enderroc d'alguna construcció. Trobem una edificació posterior entre els dos cossos més al sud, que s'utilitza la part posterior com una terrassa. Aquesta presenta una senzilla barana de forja. Una edificació annexa situada al sud del conjunt, hi té una inscripció amb la data de 1750 a la llinda de la finestra. 08036-18 Cal Mas. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra Les primeres notícies que trobem de Cal Mas apareixen al segle XVI . Era conegut en aquell moment com a Mas de la Ribera. La primera menció que se'n troba és en un manual notarial de l'any 1562, i diu el següent: Francesc Vidal menor de dies del loch de Aleny i en Agusti Ars del Mas de la Ribera terme de Calonge. Cal destacar-hi un document de l'any 1607 on hi ha un inventari de les propietats de la casa, essent en aquells moments els titulars d'aquesta. Pere Ribera pubill y hereu de dit mas de la ribera y miquel mas cunyat de dit pubill de la Ribera. Durant els següents segles és habitual trobar-lo en la documentació, en transaccions de terres, bestiar, obres a la casa, o en la construcció dels molins que hi ha pròxims a la casa. Els propietaris actuals viuen a Calaf i encara són Mas, però van habitar la masia fins ben entrat el segle XX. 41.7580200,1.4799800 373638 4624026 08036 Calonge de Segarra Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42994-foto-08036-18-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43062 Cal Mestre https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestre XIX Ha estat restaurada. Edifici situat al nord del nucli de Sant Pere de l'Arç. Al seu entorn hi trobem diversos coberts i horts. L'edifici que té funció d'habitatge, és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs han estat restaurats, i es caracteritzen per filades horitzontals de petits carreus irregulars i cantoneres amb carreus ben treballats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula plana. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb brancals de pedra i llinda de pedra formant un arc escarser. A la planta de pis, totes les obertures són amb brancals i llinda de pedra i ampit, en els cas de les finestres, i el balcó amb una barana de forja. A les golfes hi trobem un altra finestra amb les mateixes característiques. La façana oest, solament presenta una petita finestra a la planta de pis, amb brancals i llinda de pedra. La façana nord, té un cos adossat a la planta baixa que té funcions de magatzem. A la planta de pis s'hi observa una finestra d'obra nova. Finalment, a la façana est, hi trobem un altre cos adossat, que representa una ampliació de l'edifici. L'entorn més immediat es caracteritza pel poble de Sant Pere de l'Arç i la carretera B-300, que passa just per sobre. 08036-86 Cal Mestre. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra 41.7639900,1.5183100 376836 4624634 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43062-foto-08036-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43062-foto-08036-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43062-foto-08036-86-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 45 1.1 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43061 Cal Miquel de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-miquel-de-la-serra XVIII/XIX Es troba en un procés d'enrunament bastant avançat. Edifici en procés de ruïna, es troba situat damunt d'un turó, al nord de Sant Pere de l'Arç. És de planta rectangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan obrats en carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Presenta algunes estructures menors al seu entorn, també en estat de ruïna. La coberta, que no es conserva, era a dues vessants (est i oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés es troba orientada al sud, presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta i a la seva dreta hi trobem una petita espitllera. A la planta de pis s'hi observa una finestra amb una gran llinda de pedra i a la seva esquerra hi havia una altra finestra on no es conserva la llinda, ja que la part superior de la façana es troba enderrocada. La façana nord té un accés a la planta de pis amb una llinda de rajol afegida posteriorment. Aquesta façana s'integra en el terreny aprofitant el desnivell d'aquest, essent només visible a partir de la planta de pis. La façana oest presenta dues finestres, a la planta de pis hi ha una edificació adjunta, de planta quadrada, on hi trobem l'antic cup de vi on encara s'hi pot observar els rajols de ceràmica a les parets. Al costat del cup de vi, hi trobem les restes del forn de pa que no conserven la volta. L'interior de l'edificació està totalment en runes, es pot observar la boca del forn, que es troba a l'interior d'un espai amb volta de canó. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i massa forestal. 08036-85 Cal Miquel de la Serra. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra 41.7662400,1.5182900 376839 4624884 08036 Calonge de Segarra Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43061-foto-08036-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43061-foto-08036-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43061-foto-08036-85-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|98 1754 1.4 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
43143 Cal Nadal https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nadal XVI Ha estat restaurada recentment. Es tracta d'un edifici de grans dimensions situat al sud-est del nucli del Soler. Tot i ser una de les cases més antigues del municipi, s'ha restaurat recentment, perdent en gran part l'aspecte original. Presenta planta baixa, dues plantes de pis i golfes, ubicades a diferent nivell segons la façana degut a l'orografia desigual. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( sud-est/nord-oest) amb teula àrab. Els elements més interessants els trobem a la façana sud, amb una entrada amb una gran llinda de pedra on s'hi observa la data incisa de 1797. Aquesta entrada queda quasi coberta per un cos afegit que sobresurt de la façana, i que a la planta de pis és converteix en una galeria amb tres obertures d'arc rebaixat de rajol. A les golfes, a sobre les obertures s'hi presenten tres obertures amb arc rebaixat. A la resta de la façana hi trobem un gran nombre de finestres i balcons. A la façana posterior, trobem un accés a la planta de pis que dona a l'interior del nucli del Soler. 08036-167 Cal Nadal. El Soler. 08281. Calonge de Segarra Cal Nadal del Soler, del Soleret, o de Calonge. Antigament casa d'en Felip del Soler. Al segle XVI al Soler trobem diverses famílies que s'anomenen Felip, algunes mostren clarament relacions de parentiu, però en altres no queda tant clar, és possible que alguna d'aquestes branques donés lloc a alguna de les altres tres cases del lloc, ja que al XVII van desapareixent tots. Els Felip i més endavant Nadal són la casa més important del Soler i una de les més importants de Calonge, per no dir la més important. A principis del segle XVII la pubilla Caterina Felip es casarà amb Joan Nadal, fadristern d'Enfesta. La casa començarà a denominar-se cal Nadal, estarà ben relacionada i mostrarà una supremacia important. Al llarg dels segles XVII i XVIII pràcticament monopolitzarà el càrrec de batlle (Joan Nadal, Damià Nadal, Ramon Nadal, Ramon Nadal Aguilera, ...). La seva posició farà que sovint actuïn com a representants o procuradors dels carlans, o que del XVII al XIX col·loquin molts fadristerns com a pubills en cases de la rodalia. En terres de la seva propietat més allunyades del Soler crearan un corral i després una masoveria, el Bosc del Nadal. 41.7481700,1.4630500 372211 4622958 08036 Calonge de Segarra Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43143-foto-08036-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43143-foto-08036-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43143-foto-08036-167-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP 119|94 46 1.2 6 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5