Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43001 | Pont de la Torre del Cargoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-torre-del-cargoler | XX | L'estructura del pont es troba en bon estat, simplement les baranes laterals presenten un estat de conservació deficient. | Pont del camí de Torrescassana a la carretera B-300, travessa el torrent de l'Arç. Consta d'un tauler i dos estreps. El tauler està fet de formigó, fa aproximadament dos metres d'ample i es troba a gairebé tres metres sobre la riera. Els estreps són fets amb carreus irregulars de pedra i ciment. Té unes baranes laterals deteriorades Es va realitzar un ampliació posterior per la banda est amb elements prefabricats de formigó per adaptar-lo als vehicles motoritzats. Es troba en bon estat de conservació. | 08036-25 | Calonge de Segarra | Possiblment en l'indret on hi ha aquest pont, des de l'Edat Mitjana hi hagi hagut una estructura per superar el Torrent de l'Arç. Les masies de Torrescassana i la Torre del Cargoler documentades ja en aquesta època, bé haurien de tenir un pas. A finals del segle XX, es va ampliar per a poder suportar el pas de vehicles motoritzats. | 41.7715100,1.5101500 | 376172 | 4625480 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43001-foto-08036-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Torre del Cargoler | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43013 | Pont del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-biosca | XIX / XX | Pont del camí de Santa Magdalena de la Vall a la carretera C-1412, travessa el torrent Bo. Consta de dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra i lligats amb morter i un tauler rectangular fet de pedra reforçat per bigues d'acer a la part interior, a la part exterior, a banda i banda, s'hi observen dos arcs de descàrrega de maons. Fa aproximadament tres metres d'ample i es troba a gairebé quatre metres sobre la riera. S'observen a les parts exteriors del mur, a l'alçada de la calçada, unes obertures laterals que permeten desguassar l'aigua.Es troba en bon estat de conservació. | 08036-37 | El Soler | En pont actual possiblement és de finals del segle XIX o principis del XX. No es descarta però que en aquesta mateixa ubicació hi hagués hagut algun altre pont que comuniqués les masies d'aquest indret amb el camí ral. Més recentment s'ha ampliat per al transit més pesat. | 41.7571700,1.4646900 | 372365 | 4623955 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat als Ciments del Biosca | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43024 | Pont del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-soler | XIX/XX | Pont situat a la carretera que porta al Soler des de la C-1412, sobre el Torrent Bo. És d'una extrema senzillesa, i actualment només conserva els estreps fets amb carreus de pedra com a part original, ja que el taulell original s'ha substituït per un de formigó armat amb el suport d'unes bigues d'acer. És d'un sol ull, i el paviment és de formigó. Presenta unes baranes protectores a cada lateral. | 08036-48 | El Soler | El pont actual possiblement és de finals del segle XIX o principis del XX. No fora estrany que en aquesta mateixa ubicació hi hagués hagut, anteriorment, algun altre pont que comuniqués el Soler amb el camí ral. Més recentment s'ha ampliat per al transit més pesat. | 41.7501000,1.4735900 | 373091 | 4623157 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per que és el pont que porta al Soler des de la C-1412 | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43041 | Festa Major de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-dusfort | XX | L'últim cap de setmana de juliol es celebra la festa major de Dusfort. La festa comença el dissabte a la tarda amb la nova Baixada d'andròmines, creada l'any 2008 per l'associació Joves de Kalonge, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. A la nit, l'associació Joves de Kalonge i l'Ajuntament, organitza la Festa Jove de Dusfort amb un seguit de concerts a la pista esportiva de Dusfort. L'endemà, diumenge, la festa major continua amb l'esmorzar per les cases del poble, i a continuació el tradicional ball de tarda, organitzat pels veïns Dusfort amb l'Ajuntament com a col·laborador. Durant la mitja part, es donen pastes seques i cava per a tots els assistents. | 08036-65 | Dusfort | 41.7405900,1.4938200 | 374755 | 4622071 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43041-foto-08036-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43126 | Castell de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-mirambell | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XII/XIII | Solament es conservaven unes parets dempeus i hi havia un dipòsit d'aigua al centre, però s'ha netejat i arranjat, consolidant les restes i fent un recorregut explicatiu per les restes. S'ha convertit en un mirador aprofitant el dipòsit com l'element de suport per instal·lar tota la informació que inclou silueta retallada dels castells de la zona que es poden veure. | <p>El Castell de Mirambell, situat a la part alta del nucli urbà. Conserva només tres dels cinc o sis costats originals que formaven la seva planta poligonal. Aquests murs presenten un notable gruix. Els carreus són de mida mitjana i col·locats en filades horitzontals, units amb morter i calç. S'han tapat recentment alguns dels forats dels murs.</p> | 08036-150 | Mirambell | <p>La primera notícia documental del castell de Mirambell és de l'any 1039, en el qual el testament de la vescomtessa Engúncia, vídua de Ramon, vescomte d'Osona-Cardona, esmenta Mirambell com una de les propietats que ella tenia per aprisió. El 1086 el vescomte Ramon Folc fa una deixa testamentària al monestir de Sant Pere de Casserres, per la qual el cenobi rep la meitat de l'alou de Mirambell, metre que l'altra part la llegarà a la seva muller Ermessenda. Al segle XII la propietat encara roman a mans dels Cardona. El 1102 Bermon de Cardona féu una donació a diversos monestirs (Santa Maria de Solsona, Sant Jaume de Calaf i Sant Pere del Mont) de tot allò que tenia al lloc de Mirambell. El 1143 el seu fill i successor, Bernat, donà a la seva germana Ermeniarda l'alou que tenia al castell de Mirambell. Quant a la castlania de Mirambell vers la primera meitat del segle XII, n'era el castlà un tal Berenguer Sendred, al qual succeí el seu fill Arnau. A partir del 1170 ja trobem documentada una família cognomenada Mirambell. Al segle XIV el castell de Mirambell consta com una de les propietats dels Cardona, i el 1375 formà part del patrimoni del comtat de Cardona.</p> | 41.7310300,1.4893700 | 374366 | 4621016 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-foto-08036-150-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-40495472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-castellmirambell2-768x576.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43126-img-20220317-wa0011.jpeg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2022-03-18 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Segons la Catalunya Romànica, vol. XIX el Penedès i l'Anoia, ens descriu l'existència d'una torre circular, situada a l'extrem sud. 'Aquesta torre només es conserva en una alça d'uns 2,2 m; devia tenir un diàmetre d'uns 4,5 m i un gruix dels murs d'uns 180 cm. Els seus carreus no són gaire diferents dels del castell, tret que són potser una mica abans, damunt les restes de la qual es bastí el nou castell'. Tanmateix, en l'actualitat no és visible degut a la construcció al seu interior d'un dipòsit d'aigua que ara s'ha convertit en un element de suport a l'explicació del castell i al mirador en que s'ha convertit per la seva | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 43170 | Festa Major de Santa Fe de Calonge i del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-fe-de-calonge-i-del-soler | XX | La celebració compta amb la tradicional Missa a l'església de Santa Fe de Calonge, el primer diumenge d'octubre. Tot seguit, un petit piscolabis per a tots els assistents finalitza l'acte eucarístic. | 08036-194 | Calonge de Segarra | 41.7639300,1.4821400 | 373829 | 4624679 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43170-foto-08036-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43170-foto-08036-194-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43174 | Festa Major de Sant Pere de l'Arç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-pere-de-larc | XX | El segon cap de setmana de setembre, el poble de Sant Pere de l'Arç celebra la festa major gràcies a l'organització dels veïns, juntament amb la col·laboració de l'Ajuntament de Calonge de Segarra. Els actes comencen el dissabte a la tarda amb la festa infantil i xocolatada per a tots els assistents. Al vespre del mateix dia, s'ofereix el tradicional ball a la plaça del poble i a mitja part, es reparteix pa amb tomàquet i botifarra per a tothom, així com també el sorteig de diversos productes. L'endemà, diumenge, es celebra la missa solemne a l'església de Sant Pere, a la sortida per finalitzar la festa, s'ofereix un petit vermut. | 08036-198 | Sant Pere de l'Arç. Calonge de Segarra | 41.7625300,1.5152200 | 376576 | 4624476 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43174-foto-08036-198-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43185 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-3 | XV-XXI | Pel terme municipal de Calonge de Segarra hi ha documentat un camí ramader. Aquest no era un camí principal sinó un variant dels camins que portaven de les terres del Pirineu, fins a les costes de Tarragona o la plana de Lleida. Possiblement aquest camí sigui l'actual B-300. Aquesta ruta creuava el Berguedà, el Solsonès, la Segarra i I'Anoia. Passava exactament per Pinós del Solsonès, la Sala de Vallmanya, Prades, prop del castell de Boixadors, St. Pere Sallavinera i Pedrafita. Una variant passava per St. Pere de l'Arç, Aleny, Calaf i Prats de Rei. Un cap a Pedrafita anava fins a Santa Coloma de Queralt i des d'aquí a la costa, prop de Roda de Barà.' | 08036-209 | Calonge de Segarra | Era un dels camins que neixien del senders més importants que connectaven el pirineu amb la costa o la la plana de Lleida. | 41.7465400,1.5200300 | 376946 | 4622694 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43185-foto-08036-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43185-foto-08036-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43185-foto-08036-209-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 42979 | Cal Vivenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vivenda | XIX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan enrunades. Conserva part dels murs. | Edifici de planta rectangular pràcticament en ruïnes. Es poden observar quatre cossos ben delimitats que formaven part de l'habitatge. Tenia planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que resten dempeus fets amb petits carreus irregulars de pedra, estan disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a dues vessants (sud-oest i nord-est). La façana d'ingrés es trobava orientada al sud-est, i està pràcticament desapareguda. Hi havia un altre accés a la façana posterior que donava a la planta de pis. Uns quaranta metres al sud-est hi trobem una petita edificació vinculada a la casa, també en ruïnes. | 08036-3 | Cal Vivenda. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta edificació possiblement es remunta al segle XIX. Al primer terç del segle XX va acollir famílies provinents d'Andalusia que van venir a treballar a les mines que hi havia al municipi. A mitjans del segle XX, a Cal Vivenda ja no hi habita ningú i comença el seu abandonament fins a dia d'avui. | 41.7509200,1.4805600 | 373672 | 4623237 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42979-foto-08036-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42981 | Femer de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/femer-de-la-roca | <p>MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània.</p> | XX | <p>Es tracta d'una edificació de planta rectangular. És de grans dimensions ja que fa més de 20 metres de llargada. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Té dues plantes, essent la planta baixa la més singular degut a la gran volta de canó que ocupa tota la llargada de l'edifici. Aquesta volta de canó està revestida amb rajola. La façana d'ingrés esta orientada a l'est, i presenta una entrada rectangular a la planta baixa. A sobre hi té una obertura amb brancals i llinda de maó. A la part superior de la façana hi ha una finestra amb brancals de maons i llinda de pedra, on hi ha la data de 1922 i les inicials de J P inscrites. A la resta de façanes hi trobem finestres amb brancals i llinda de pedra. Es troba situada en el sud del conjunt arquitectònic del Mas de la Roca, i esta envoltada de camps de conreu.</p> | 08036-5 | Femer de la Roca. La Roca. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | <p>El femer és una construcció típica de la Segarra o de comarques cerealistes, hem de tenir present però, que una part de l'Anoia administrativa és més aviat segarrenca i per tant, per aquesta zona, podem ser comuns els femer. Normalment els femers eren construïts a prop de la masia i era una construcció més de totes les que envoltaven la casa principal. En el cas del femer de la Roca, es va construir als anys 20 del segle XX ( 1922), en un moment on hi ha un canvi en l'activitat econòmica, i es produeix un creixement de l'activitat cerealística.</p> | 41.7564900,1.4838900 | 373960 | 4623851 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42981-foto-08036-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment serveix de magatzem. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42982 | Forn de Calç de la Roca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-roca | MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | La part superior no es conserva, i la paret davantera està començant a perdre part de la pedra. | Forn situat al costat d'un camí, on aprofita el desnivell d'aquest per a la seva ubicació. La cambra de combustió és de planta quadrada i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra irregular disposada horitzontalment i lligada amb fang. La boca està constituïda per una obertura d'arc apuntat pedra. L'interior es troba cobert de vegetació i deixalles. Cal esmentar que part del forn, ja es troba colgat en el terreny, i la boca s'està començant a cobrir de terra. | 08036-6 | Calonge de Segarra | L'obtenció de calç i guix va ser durant molts anys una pràctica habitual en aquells indrets on existia pedra calcària per alimentar els forns. La calç tenia moltes més aplicacions que el guix. Així, a part de servir per fer-ne l'argamassa necessària per la construcció, també s'utilitzava per emblanquinar parets, esterilitzar la vinya, adobar les pells, desinfectar l'aigua. El forn es començava a construir fent un clot a la timba o talús si era un terreny en pendent, cosa que era el més normal i desitjable pel calciner. | 41.7566100,1.4855900 | 374102 | 4623862 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42982-foto-08036-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la masia de la Roca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 42985 | La Forca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-forca | Les restes que es conserven no corren risc de pedre's. Però seria convenient algun tipus d'actuació de consolidació. | Es tracta d'una columna amb carreus ben escairats d'uns 2 metres d'alçada situada al Collet de la Forca, un turó a tocar del cementiri de Calonge de Segarra. | 08036-9 | Collet de la Forca. Calonge de Segarra | Hi ha nombroses llegendes i històries sobre la Forca. La majoria fan referència a que s'hi penjaven els castigats. La més famosa de totes és la del bandoler Nicolau Pistoler Comaposada que es recull en l'Auca d'en Nicolau Pistoler. | 41.7612700,1.4839400 | 373974 | 4624381 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42985-foto-08036-9-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Per arribar-hi cal pujar unes escales que surten a peu de la pista, a tocar del cementiri. | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42988 | Castell de Calonge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-calonge | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | X-XII-XVII | L'estat de conservació és deficient. Pràcticament les estructures estan ensorrades i el procés de degradació és permanent. | <p>El Castell de Calonge, està situat a la part alta d'un turó molt a prop del petit nucli de Calonge. Actualment està força ruïnós. No obstant, en resten alguns punts que podem distingir. Destaquem una estança, de la més ben conservada, de planta rectangular amb dues portes d'accés. Situada al sector sud-est, coberta amb una volta de canó i il·luminada amb dues espitlleres orientades a la cara est. Aquestes estructures són construïdes amb uns murs exteriors irregulars, tot al contrari dels murs interiors, dels quals estan més ben treballats i col·locats en filades horitzontals. Al final d'aquesta sala hi ha una escala que descendeix al subsòl però que ara està tapada. A prop d'aquesta, hi ha una cisterna d'uns dos metres de diàmetre, avui coberta per la vegetació. Al sector oest s'hi troben les restes del basament d'una torre circular de defensa, al voltant del qual s'articularia el castell. Aquestes restes, corresponen a la part més antiga de tot el conjunt. Construïda amb un parament de carreus irregulars, però amb una disposició en filades horitzontals. Pel que fa a la resta, només queden en peu unes poques estructures, molt malmeses, que formen part d'altres dependències del conjunt del castell.</p> | 08036-12 | Calonge de Segarra | <p>Les primeres notícies documentals del castell de Calonge de Segarra són de l'any 1010, en què el bisbe de Vic, Arnulf, germà del vescomte d'Osona-Cardona, morí en l'esmentat castell com a conseqüència de les ferides rebudes en l'expedició dels catalans a la Còrdova musulmana. A partir d'aquest moment el castell de Calonge de Segarra restarà sempre vinculat als vescomtes de Cardona. Així, en el testament sagramental datat l'any 1042- del bisbe Eriball, germà del vescomte Folc, apareix l'esmentat castell com una de les deixes que el citat bisbe fa al seu fill Folc. Amb tot, la castlania era posseïda per una nissaga cognomenada de Calonge com a feudataris dels Cardona. Al segle XII la propietat roman encara en poder dels Cardona. El 1156 Ramon de Cardona era el senyor, entre d'altres castells, del de Calonge. Aquest Ramon de Cardona en testar deixà aquesta fortalesa, juntament amb la de Fals, a la seva germana Dolça. Desconeixem el traspàs del domini de la propietat, però a la fi del segle XII l'esmentat castell restava en poder de la família Torroja, segons que consta en el testament de Ramon de Torroja, marit de Gaia de Cervera, datat l'any 1196. En aquest document Ramon de Torroja llegà l'esmentat castell de Calonge al seu fill Hug. Tot i això, aquesta propietat retornarà al patrimoni dels Cardona. Agnès, néta de Ramon de Torroja i hereva del seu oncle Hug, es casarà el 1217 amb Ramon Folc, amb la qual cosa el castell de Calonge passà al patrimoni dels Cardona. El 1220 Bernat de Cardona cedí a Pere Puigferner i a la seva filla Beatriu la quarta part i el delme del castell de Calonge. Al segle XIV el castell de Calonge passà a formar part del comtat de Cardona, creat el 1375. Vers el 1391 n'era el seu castlà Ramon de Fontanet. Els Nuix seran carlans fins a l'extinció de les senyories (XIX), però malgrat deixar de ser carlans continuaran posseint la propietat del Castell (castell i terres) com a plens propietaris fins a principis del XX. A principis del segle XX els Vila (àlies Brinco) compren als Nuix de Cervera el castell i les seves terres. Donat que el casalot del castell era desavinent i devia estar vellet, van aixecar una casa nova al pla, coneguda també com el Castell o cal Brinco. Per fer la casa nova s'aprofità pedra del castell, igual que uns anys més tard també se n'aprofità per construir la pallissa de Suau, motiu pel qual ha arribat tan malmès als nostres dies.</p> | 41.7642700,1.4808300 | 373721 | 4624719 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42988-foto-08036-12-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 42990 | La Rectoria de Calonge. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-de-calonge | XVIII | L'estat de conservació és millorable. Tot i això l'ala est es troba en un estat de conservació deficient, i la coberta s'està començant a ensorrar. Les edificacions annexes, algunes d'elles s'estan ensorrant. | Edifici annex a la Església de Santa Fe, i que tenia funcions de rectoria d'aquesta. Consta de dos cossos que formen una 'L', essent possiblement el de més a l'oest el primitiu, i el de l'est una ampliació d'aquest. El cos principal consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria, deixant les cantoneres i les obertures als carreus ben escairats. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. L'accés original es situava a la planta baixa de la façana sud, amb una entrada amb brancals i llinda de pedra amb arc escarser. A la dovella central hi trobem la data de 1775. Aquesta entrada es troba a l'interior d'una galeria porxada amb dues obertures amb arc de mig punt amb maons, i una tercera que finalitza al cos adjunt. A la planta de pis, es torna a repetir la seqüència de la galeria porxada, però en aquest cas amb arcs escarsers. Per accedir aquesta espai, hi ha tres entrades amb brancals i llinda de pedra. L'accés actual el trobem a la façana nord, en una petita entrada a la planta de pis. El cos annexat per la façana est, consta també de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria, deixant les cantoneres i les obertures als carreus ben escairats. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. Cal esmentar que aquest cos es troba en un estat de conservació deficient. A la façana oest, on hi ha havia l'accés, hi trobem una gran entrada que dona a un porxo tancat amb una gran entrada amb arc de mig punt. A la part inferior hi trobem estances que van ser aprofitades posteriorment per resguard el bestiar. Les plantes superior van ser utilitzades com a dependències de la rectoria. Cal destacar a la façana est, un gran contrafort que servia per contrarestar el desnivell del terreny. | 08036-14 | La Rectoria de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | L'edifici de la Rectoria possiblement és l'ampliació d'un edifici primitiu associat a l'Església de Santa Fe. Aquesta ampliació fou al segle XVIII, entre 1765 i 1775, essent rector Mn. Josep Calvaria. | 41.7640000,1.4822600 | 373839 | 4624687 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42990-foto-08036-14-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 42995 | Teuleria de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-cal-mas | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XVIII | Tot i que es conserva l'estructura el seu estat de conservació és deficient. El forn ha perdut ha perdut part de les parets, i un arbre hi ha crescut al seu interior. De les boques del forn sobresurt part de l'enderroc del forn. | Es tracta d'una antiga teuleria situada entre Cal Mas, i els molins d'aquesta casa. És de dimensions mitjanes, i es conserven dos cossos ben diferenciats. De planta rectangular, està construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular. El primer cos visible és una estança amb volta de canó on a l'interior es poden observar les dues boques del forn d'arc rebaixat. A la part superior hi trobem el forn, on no es conserva l'estructura exterior. | 08036-19 | Calonge de Segarra | Segurament esta vinculada amb la masia de Cal Mas, i els dos molins que es troben situats als seu entorn. El fet que les dates que trobem a les llindes de Cal Mas i el molins siguin contemporànies ens indica que possiblement a mitjans del segle XVIII amb les construccions dels molins o de Cal Mas fos necessària la disponibilitat de teules, fet que hauria portat a la construcció d'aquesta teuleria. Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 41.7592600,1.4807100 | 373701 | 4624163 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42995-foto-08036-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42996 | Molí de Baix de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-de-cal-mas | XVIII | La major part del molí s'ha ensorrat, exceptuant la sala de moldre i l'entrada. | El molí de baix està situat al nord de la Masia de Cal Mas, adaptat al desnivell del terreny. Actualment es conserva alguns murs de carreus irregulars molt malmesos, coberts de vegetació. La porta d'ingrés està situada al nord-oest i construïda amb un arc carpanell amb brancals de pedra i amb una clau de dovella on hi ha gravat 'JOSEP MAS MS ME FECIT 1781'. Cal destacar la nau molinera de volta apuntada en perfectes condicions, malgrat avui en dia s'utilitza com a magatzem. A la part superior de l'edifici s'intueix la bassa, malgrat la vegetació i la terra l'emmascaren, així com algunes parets d'aquesta. | 08036-20 | Calonge de Segarra | Aquest molí possiblement fou construït al mateix temps que el molí de dalt. La data de 1781 que trobem a la dovella central de l'entrada del molí coincideix quasi amb un document on el duc de Cardona i Medinaceli, Lluís Fernández de Córdoba Figueroa, va atorgar al pagès Josep Mas de la Ribera, l'establiment d'un molí fariner, amb el pagament de cinc lliures d'entrada i un sou de cens anual. El Molí de Dalt, presenta una inscripció de 1783 en la llinda de l'entrada. Aquest molí possiblement es construí al poc temps de fer el Molí de Baix, com a necessitat d'augmentar la producció, aprofitant d'aquesta manera la mateixa aigua que feia servir el Molí de Baix. | 41.7590100,1.4809400 | 373720 | 4624135 | 1781 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42996-foto-08036-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42997 | Molí de Dalt de Cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-cal-mas | XVIII | Solament conserva els murs. Les estructures interiors i la coberta han desparegut. La bassa actualment forma part d'un camp de conreu. | El molí de dalt són les restes d'un antic i enrunat molí fariner situat al nord d'una pendent, aprofitant un rebaix practicat en la roca, molt proper a la Masia de Cal Mas. En queden dempeus alguns trams de les parets, molt cobertes per la vegetació, i que delimiten un edifici de planta rectangular. Els forats de les bigues i les finestres existents a la façana sud evidencien una planta baixa més dos pisos d'alçada. Aquests murs són fets amb carreus irregulars obrats en filada horitzontal units amb argamassa. La porta i les finestres tenen les llindes, brancals i ampits de pedra amb motllures simples. A la façana d'ingrés, orientada al nord-oest, cal destacar-hi una llinda amb la data 1783. La coberta ja ha desaparegut, però devia ser a dos aiguavessos per la mateixa cadència de les parets. Pel que fa a l'interior de l'edifici, a la planta baixa s'hi conserva dues moles. La part est hi trobaríem el cacau, per on sortiria l'aigua, i la bassa, de grans dimensions, actualment convertida en un camp de conreu. La bassa, està situada una feixa per sobre d'on hi ha la casa del molí. D'aquesta només es conserva un petit tram de mur. Davant de la façana sud, encara es pot observar la canalització que conduïa l'aigua sobrant cap al molí fariner de baix. | 08036-21 | Calonge de Segarra | Aquest molí es contemporani al Molí de Baix. La data de 1783 que trobem a la llinda de l'entrada del molí coincideix amb la data d'un document on el duc de Cardona i Medinaceli, Lluís Fernández de Córdoba Figueroa, va atorgar al pagès Josep Mas de la Ribera, l'establiment d'un molí fariner, amb el pagament de cinc lliures d'entrada i un sou de cens anual. El Molí de Baix presenta una inscripció de 1781 en la dovella central de l'entrada. Aquest molí possiblement es construí al poc temps de fer el Molí de Baix, com a necessitat d'augmentar la producció, aprofitant d'aquesta manera la mateixa aigua que feia servir el Molí de Baix. | 41.7586400,1.4817400 | 373786 | 4624093 | 1783 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42997-foto-08036-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 42999 | Capella Caminera de Torrescassana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-caminera-de-torrescassana | GARGANTE, Maria Llobregós informatiu, núm. 56 (Desembre 2012), pàgs. 24-27. | XVIII | Presenta fongs a l'arrebossat. S'ha perdut gran part de l'espai on hi havia la inscripció. | A tocar de la masia de Torrescassana hi trobem aquest oratori. És una construcció de caire religiós aixecada verticalment, de planta quadrada i orientada al sud. Està formada per carreus de pedra ben treballats, disposats en filades horitzontals formant aparell de llarg i través, alhora revestits per un fi arrebossat. Al cos hi trobem una inscripció que quasi no es conserva. Al capdamunt, s'obra la capelleta o oratori de la verge del Roser, pintada sobre rajola de ceràmica vidriada i policromada catalana. A la part inferior dreta, es llegeix l'artesà que signa l'obra, J. Guivernau. Aquesta fornícula està tancada per una reixa de forja que protegeix la imatge. Corona l'oratori una curiosa coberta monolítica a vuit vessants, ja que mostra un frontó triangular als quatre vents. | 08036-23 | Calonge de Segarra | No sabem amb exactitud l'any en que fou fet aquest oratori, però es molt semblant a dos oratoris pròxims ubicats al municipi de la Molsosa (Solsonès) fets als segle XVIII. Un es troba ubicat a la masia de Puigpelat (a 1.5 km) i l'altra a la masia de Can Jubert (4 km), que tenen en comú la característica de presentar inscripcions al pilaret posant de manifest que es tractava d'una obra patrocinada pel cap de la casa, com a mesura profilàctica. Aquesta capella estava ubicada al peu del camí i quan van fer l'Eix transversal es va traslladar de lloc al peu del nou camí. | 41.7721000,1.5005600 | 375376 | 4625560 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/42999-foto-08036-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43000 | Torre del Cargoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-cargoler | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és millorable. Des de fa uns vint anys aproximadament que no hi habita ningú i això es nota en la seva conservació, tant de l'estructura com de l'entorn, on la vegetació ha crescut considerablement. | Conjunt enturonat format per l'edificació principal i ampliacions posteriors d'aquesta. És de planta rectangular, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. L'entrada es trobava a la façana est, a la planta baixa. Actualment no s'hi pot accedir per l'extensa vegetació que hi ha. És tracta d'una entrada senzilla amb arc escarser. A la resta de façanes no hi ha elements a destacar, solament les finestres, que es caracteritzen per la seva austeritat. En el conjunt cal destacar-hi el darrer cos que es va annexar al nord, on hi ha elements d'interès com les tres obertures amb arc de mig que donen accés a una galeria, que conduïa a l'habitatge del cos central. També a la cara nord, una gran obertura amb arc de mig punt, que donava accés al paller. Davant d'aquest paller, encara es pot reconèixer l'era on es batia el blat. Altres petites edificacions, que se situaven davant de la façana est, configuren tot el conjunt arquitectònic. Se situa a peu del camí, en un entorn caracteritzat per camps de conreu i boscos. | 08036-24 | Torre del Cargoler. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | El mas del Carcoler apareix documentat des de molt antic (segurament d'origen medieval) i al XVI el trobem habitat i posseït per la família Torra que en consolidarà la denominació de Torra del Carcoler que encara perdura. Per aquestes dates és un mas important. La família exerceix el càrrec de batlle i estan ben relacionats amb altres famílies del terme i de la rodalia, on paguen i reben dots notables. Al XVII la Torra del Carcoler passa per herència als Montalar del mas Tribolví. El 1637 pertany a Esteve Miquel Montalar, beneficiat de Sant Jaume, si bé hi ha disputes amb altres parents. Al XVIII el trobem en mans del Dr. Joan Baptista Vilaseca, rector de Calonge. El 1753, el Dr. Felip Vilaseca (pvre.) ven el mas als Cortadelles, important família de comerciants de Calaf. Els Satorras de Calaf heretaran el patrimoni dels Cortadellas, i els seus descendents encara conserven la propietat de la Torra del Carcoler. | 41.7708000,1.5063600 | 375856 | 4625407 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43000-foto-08036-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | En la documentació antiga surt citada com a Torre Carcoler. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43004 | Torremitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torremitja | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. No conserva la coberta i les plantes de pis s'han ensorrat. | Edifici de grans dimensions en estat ruïnós. S'observen diverses construccions annexes també en estat de ruïna. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, que constava de planta baixa, planta de pis i golfes (actualment ensorrades). Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar, sobretot en la façana principal que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants(est-oest), amb teula àrab. La façana d'ingrés se situava al sud, i presenta una entrada amb arc adovellat de mig punt, amb carreus de pedra verticals ben treballats. La porta de fusta, té incisa la data de 1861. A la resta de la façana hi trobem diverses finestres senzilles. A la façana est, no hi ha elements destacables, exceptuant un contrafort en un extrem, i una edificació adjunta posterior, que donava accés a unes altres dependències de la casa. A la façana nord, s'observa que les heures ocupen gran part de la façana. En un extrem d'aquesta, hi ha una obertura a la façana, on hi ha unes escales, que segurament donaven accés a la planta de pis de l'edifici. Des de dalt de les escales, es pot observar l'interior de l'edifici, on es pot veure que les plantes superiors s'han ensorrat. Cal esmentar, que a la planta baixa, entre la runa, es pot apreciar una arc apuntat. A la façana oest, cal destacar-hi un contrafort. Davant de la façana sud, hi ha una edificació de planta quadrada, també en ruïnes, que tenia usos agrícoles i ramaders. Uns 20 metres al nord, hi trobem una edificació que s'ha restaurat, i que s'utilitza pel bestiar. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-28 | Torremitja. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. Des del XVI trobem diverses famílies que l'habiten (Santdiumenge, Vidal), però no queda clar si són propietaris, masovers, moliners, etc. El 1726 pertany al Doctor don Ignasi Castellet, segurament avantpassat dels actuals propietaris, que resideixen a la rodalia de Vic. | 41.7742200,1.4934100 | 374786 | 4625805 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43004-foto-08036-28-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43005 | Molí del Torremitja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-torremitja | XVIII | L'estat de conservació és deficient. Solament conserva la sala de moldre. La resta d'estructures han desaparegut. | El molí fariner de Torremitja, està situat prop de la masia que li dóna nom, mig enderrocada, just al sud. Es tracta d'un molí de mitjanes dimensions en runes, parcialment cobert de vegetació, del que es conserva alguns murs de l'edifici. Està construït amb murs de maçoneria de pedra irregular. Cal destacar, l'obertura que dóna a una sala coberta en volta de pedra treballada de forma d'arc apuntat, on es conserva l'espai que ocupava la mola. La bassa es troba a la part sud-est, adossada al molí, on es poden veure part dels murs d'aquesta, que ens delimita l'espai que ocupava. No obstant, avui en dia està totalment coberta de terra. | 08036-29 | Calonge de Segarra | Aquest molí estava vinculat a la masia de Torremitja. Possiblment és posterior a la casa, essent el segle de construcció el segle XVIII (com altres molins de l'entorn). | 41.7738400,1.4932600 | 374773 | 4625764 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43005-foto-08036-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43006 | Les Vidales | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vidales | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | L'arrebossat de la façana principal s'està perdent. Les estructures verticals i la coberta encara es conserven. | Envoltada de camps de conreu, la masia les Vidales, és un edifici orientat a migdia de planta quadrangular, estructurat en planta baixa, pis i golfes. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud, els murs són de tàpia a més d'estar arrebossats, mentre que la resta de pedra vista estan obrats a base de petits carreus irregulars, disposats en filades horitzontals. Es correspon al tipus senzill de masia, s'ajusta a la tipologia de mas clàssic, estructuralment amb tres cossos paral·lels, el central més ample, perpendiculars a la façana principal. Hi ha pocs elements destacats en la resta de façanes, exceptuant el nivell del primer pis, que presenta diferents obertures amb llindes de fusta. Avui en dia, alguna d'aquestes finestres s'ha tapiat. A l'interior, molt malmès, es divideix en diferents estances les quals antigament havien estat un habitatge, però posteriorment es destinà com a espais pel bestiar. Actualment està abandonat i el seu estat de conservació és deficient. | 08036-30 | Les Vidales. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Segurament es tracti de l'antic mas Vidal dels Pilots. Al segle XVIII el compra Josep Argullol, botiguer i negociant de Calaf. Els Argullol posseiran el mas fins al segle XX, que el vendran als Fitó, en aquells moments masovers, però més endavant, propietaris dels Pilots. | 41.7751800,1.4828700 | 373912 | 4625927 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43006-foto-08036-30-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43007 | Molí de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-morera | RIBA GABARRÓ, Josep. Els molins fariners de l'Anoia en els vessants del Llobregat i del Segre. Miscellanea aqualatensia 7. 1995. págs. 337-348 | XVIII | Es conserva la petita estructura del molí, però no la bassa que està integrada en un camp de conreu. | Aquest molí es troba en un camp situat entre Cal Suau i la Morera. Es tracta d'una edificació de petites dimensions i de planta rectangular. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregulars en filades horitzontals, essent els de les cantoneres i l'entrada de dimensions més grans. Totes les façanes exceptuant la d'ingrés es troben cobertes de terra, fet que ens pot fer confondre aquesta edificació amb una cabana de volta típica de la Segarra. La façana d'ingrés s'orienta a l'est, direcció a un petit torrent que trobem a tocar del molí. Aquesta consta d'un portal adovellat amb grans carreus de llinda pràcticament plana. A l'interior es pot observar una volta de canó ben definida. No es conserva cap altre element més del molí. | 08036-31 | Calonge de Segarra | Es probable que es tracti d'un segon molí del que havia estat conegut com el Molí de la Senyora. La gent de l'indret el situava en aquest emplaçament però, que havia estat completament enrunat per ampliar el camp de conreu. Es curiós que la gent de les masies pròximes no coneguessin l'existència d'aquest molí, essent confós per una barraca. La jurisdicció senyorial del castell i terme de Calonge pertanyé als nobles del castell de Cardona i per tant el nom del molí li pervindria de les relacions singularitzades amb alguna vescomtessa, comtessa o duquessa de Cardona. | 41.7657400,1.4776800 | 373462 | 4624887 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43007-foto-08036-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43011 | Font de Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ros | XIX/XX | L'estat de conservació és bo. L'Ajuntament de Calonge de Segarra ha posat uns llistó de fusta i baranes per fer-ho més accessible. | Font de petites dimensions excavada a la pendent del terreny, amb murs laterals de carreus de pedra coberta amb una llinda de pedra. Aquesta font desguassava en una petita bassa romboïdal realitzada en pedra, els murs estan arrebossats i el paviment és de pedra, actualment es troba en desús. Hi ha una barana de fusta moderna que ressegueix el camí cap a la font. Presenta bon estat de conservació. | 08036-35 | Calonge de Segarra | Antigament va ésser utilitzada per abastir l'aigua per beure, també a la bassa es rentava roba i, també, s'usà per regar els horts que hi havia a l'entorn. | 41.7612000,1.4902500 | 374498 | 4624364 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43011-foto-08036-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43012 | Ciments del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ciments-del-biosca | XX | La major part del conjunt es troba en ruïna. | Pel camí que porta a Santa Magdalena de la Vall trobem aquest gran conjunt d'edificacions que pertanyien a la cimentera industrial dels Ciments del Biosca. La majoria es troben ubicades al mateix indret, però per l'entorn es poden trobar petites edificacions escampades. Totes les edificacions presenten un estat ruïnós tant les fetes amb carreus de pedra com les fetes amb maons. Les edificacions on hi ha els forns, es troben al turó i es caracteritzen per ser de petites dimensions. Cal destacar-hi una gran paret de pedra amb contraforts per salvar el desnivell de la muntanya. A la part inferior s'hi observa un entrada amb volta de canó amb rajol que donava a una boca d'un forn. La resta d'edificacions s'hi tractava el material obtingut. Cal destacar entre aquestes edificacions, la que servia d'habitatge als treballadors i que es troba només arribar. És un gran edifici de planta rectangular amb planta baixa i planta de pis, amb els pisos del treballadors ben delimitats. Tenien les façanes arrebossades, i s'hi pot observar part de la inscripció que fa referència als Ciments del Biosca. Aquest edifici ens recorda en part a les cases del treballadors de les colònies tèxtils i industrials. | 08036-36 | Ciments del Biosca. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'una de les cimentes més importants de les zona. Als anys 50 del segle XX va començar la seva activitat, i al cap de pocs anys no solament eren propietaris d'aquesta cimentera sinó que també ho eren d'altres de l'entorn. La majoria dels treballadors van venir d'Andalusia, per aquest motiu es van construir els habitatges. La seva activitat va durar fins a finals dels anys 70 del segle XX. | 41.7576200,1.4636800 | 372282 | 4624006 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43012-foto-08036-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43012-foto-08036-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43012-foto-08036-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya consta com a Cal Boixacs. Cal Boixacs és una masia de l'entorn, però no la més propera. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43014 | Ca l'Espinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Els murs exteriors alguns encara resten dempeus, però en perill d'enderrocar-se. | Es tractava d'una gran masia formada per l'habitatge principal i diferents edificacions al seu entorn que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba situada a la part més alta d'un turó, on es divisa una gran extensió de l'altiplà de la Segarra. Tot els conjunt, exceptuant alguns murs, es troben en estat de ruïna. L'edifici principal és de planta quadrangular, i constava de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar en alguns dels murs, que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. L'accés principal s'orientava al sud, a través d'un portal adovellat de mig punt amb carreus verticals molt treballats. Aquest encara es conserva, però la seva estructura està molt deteriorada. Tot i la monumentalitat de l'edifici, en la majoria de façanes no hi ha molts elements a destacar, ja que les finestres són força austeres, tret d'algunes amb brancals i llinda de pedra. Tot i això a la façana sud, cal destacar-hi una ampliació de la façana per tal d'habilitar uns espais en galeries. Aquestes galeries obertes, a la planta baixa formen dos arcs de mig punt, on l'arrencada de l'arc, es suportada per dos senzills capitells. A la planta de pis, a la mateixa alçada, aquestes galeries, són amb arcs escarsers, i també tenen capitells. Es pot observar l'interior de l'edifici a través dels murs enderrocats ( part de l'est i de l'oest), on s'aprecien algunes estances amb voltes senzilles. Algun altre element d'interès són alguna fornícula, i el mobiliari que encara es conserva. Hi ha diverses edificacions annexes, que es troben en estat de ruïna. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu, i per la Vall del riu Llobregós. | 08036-38 | Ca l'Espinac. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas d'en Nadal de Tapioles. Documentat des de molt antic, segurament d'origen medieval. És el mas del terme i de la zona on trobem el cognom Nadal des de més antic. La situació i l'aspecte ens fan pensar que al lloc hi podia haver hagut algun tipus de fortificació. També cal tenir en compte que al segle XIX la casa va estar molt implicada amb el carlisme i que estaven emparentats amb alguna branca dels Tristany (nissaga de capitostos carlins més importants de la Catalunya interior). Els propietaris actuals es diuen Lladós i viuen a Calaf, però són descendents directes del mas. | 41.7572800,1.4611200 | 372069 | 4623972 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43015 | Cal Ninet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ninet | XVIII-XIX | Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Està envoltada de vegetació. | Es tracta d'una masia en estat de ruïna, situada sota la maria de Ca l'Espinac. S'observa l'edifici que tenia funció d'habitatge, i edificis annexos amb funció agrícola i ramadera. Aquests edificis eren contigus i s'estructuraven en diferents nivells deguts a l'orografia. L'edifici principal se situava al nord-oest del conjunt, era de planta de rectangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a una vessant (sud-est), i tot i que no es conserva, era amb teula àrab, com ens indiquen les teules que hi ha per l'entorn. La façana d'ingrés se situava al sud-oest. No es poden identificar elements destacables en les façanes degut a la vegetació i el difícil accés a algunes parts. S'observa però algunes estances de l'interior on es poden veure les finestres, que són d'obra senzilla. Les parets interiors estaven arrebossades, i en alguns punts encara s'observa part de la pintura color blau. | 08036-39 | Cal Ninet. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era coneguda com a Cal Ninet de Tapioles en la documentació del segle XVIII. | 41.7570100,1.4613800 | 372090 | 4623942 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43016 | Santa Magdalena de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-la-vall | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII | Es troba en un estat de conservació deficient. Ha perdut part de la coberta que es troba enderrocada a l'interior. Les humitats són presents en les parets. | Capella situada a l'antic mas enrunat del Soler. D'origen romànic, però ha sofert reformes posteriors que modificaren la seva estructura primitiva. Malauradament, es troba abandonada i el seu estat de conservació és deficient. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, orientat a llevant, d'una sola nau, i capçada per un absis semicircular. A l'absis trobem una petita finestra espitllada, que il·luminava el recinte; en èpoques posteriors s'alçà un mur que el cegà per instal·lar-hi una estança. Als murs interiors, s'obren quatre voltes amb arcs apuntats poc profundes, disposades a manera de capelles laterals. També hi ha una porta interior amb escales, situada al mur de migdia, comunicant així el mas amb l'església. A més, a l'interior de la nau, es troba totalment enguixada i adornada amb motllures barroques, resta la coberta amb una volta d'un quart d'esfera. La porta d'ingrés a la capella, orientada a ponent, s'accedeix mitjançant un arc de mig punt adovellat, damunt d'aquesta se situa una petita obertura en forma quadrada, coronat amb un campanar d'espadanya d'un ull d'arc de mig punt, fet amb maons, respon a una modificació posterior. Pel que fa a la coberta, era a dues aigües, però a l'actualitat, el seu estat ruïnós a fet que s'ensorrés. L'obra presenta un parament de carreus mitjans, molt ben escantonats, disposats en filades horitzontals. | 08036-40 | Santa Magdalena de la Vall. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta capella ha estat sempre sufragània a la parròquia de Santa Fe de Calonge, documentada des de l'any 1040, quan consta que entre les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona hi ha l'església de Calonge. Santa Magdalena centra un petit veïnat conegut antigament com el Soler, que havia estat en època medieval una quadra o terme autònom del castell de Calonge. La capella de Santa Magdalena apareix documentada per primera vegada l'any 1294, però no hi ha dubte que fou aixecada abans, probablement a la segona meitat del segle XII. Es coneix l'existència dins la capella d'un segon altar dedicat als sants Simeó i Judes. En una visita pastoral de l'any 1685, es manà arreglar la coberta, que es trobava en mal estat. Degué ser en aquest moment quan es feren un seguit de remodelacions que li conferiren l'actual aspecte abarrocat a l'interior. Les darreres litúrgies se celebraren a mitjans dels anys 70 del segle XX, moment en què s'abandonà. | 41.7560600,1.4591300 | 371901 | 4623840 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43016-foto-08036-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43016-foto-08036-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43016-foto-08036-40-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43017 | Cal Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreret | XIX/XX | Cal Ferreret, vorejada de camps de conreu, correspon a un tipus senzill de masia. És un edifici orientat al sud-est de planta quadrangular, estructurat amb planta baixa i primer pis. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud-est, i no està centrada sinó desplaçada cap a la dreta. Els murs estan arrebossats, tot i que s'observa alguns carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. A la façana principal hi ha una porta i finestres de diferents formes i mides. Pel que fa, a la façana nord hi ha una construcció annexa de petites dimensions. | 08036-41 | Cal Ferreret. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7590900,1.4530800 | 371404 | 4624185 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 43018 | Transformador dels Ciments del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/transformador-dels-ciments-del-biosca | XX | El seu desús comença a passar factura alguns elements interiors del transformador. | Edifici de planta quadrada, orientat al sud-est i amb coberta a dues vessants amb teula àrab. S'estructura amb planta baixa i pis. La part superior divideix una cornisa amb un timpà encapçalant la coberta. La façana d'ingrés presenta una entrada senzilla amb porta de fusta. Al primer pis hi ha tres obertures cilíndriques. A seu interior s'hi conserven diferents elements que componien el transformador elèctric, funcionalitat que avui en dia ja no conserva. Adjunt a la façana est hi ha una construcció de petites dimensions. | 08036-42 | El Soler | Està associat als Ciments del Biosca. Aquests van necessitar d'energia elèctrica per al seu funcionament, per aquest motiu es va construïr aquest transformador a mitjans del segle XX. | 41.7571400,1.4625200 | 372185 | 4623955 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43018-foto-08036-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43018-foto-08036-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43018-foto-08036-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43019 | Ca l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliva | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat d'abandó que pateix des de fa dècades, afecta ja alguns punts de la seva estructura. La coberta encara es conserva però en un estat de conservació deficient. Algunes edificacions annexes s'han començat a ensorrar, i la vegetació i l'arbrat ocupen gran part de l'entorn. | Conjunt arquitectònic aturonat de grans dimensions format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba en un estat de conservació deficient. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orientava al sud, on un cos afegit aquesta façana, ampliava l'edifici. L'entrada era a la planta baixa, amb brancals i llinda de maons. A la planta de pis s'observen dues obertures amb arc de mig punt amb rajol, a mode de galeria. A la façana est, estava arrebossada i no hi ha elements a destacar, solament unes finestres bastant senzilles. La façana nord, en una petita edificació adjunta hi trobem el cup de vi, tot i que no es pot observar el seu interior per les deixalles que l'envolten ( possiblement hi trobaríem el celler en estances pròximes). A la façana oest, les obertures de la façana són bastant senzilles. Cal destacar davant d'aquesta façana diversos coberts amb teulada d'una vessant. El situat més al nord, al seu interior encara es conserven les menjadores i dues columnes de pedra que suportaven la coberta. A l'entorn de la masia, trobem diverses construccions de petites dimensions. Al sud del conjunt cal destacar-hi un femer que es caracteritza per una volta de canó i sense paret de tancament. A la part superior hi ha una obertura, per on es llançaven els fems provinents de la cort. Al sud-oest trobem més edificacions de grans dimensions, que corresponien a la pallissa. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos i camps de conreu. | 08036-43 | Ca l'Oliva. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Possiblment ja present a l'Edat Mitjana, amb el nom de Neró o Mas Neró. És a partir del segle XVI on comença a sortir en la documentació amb el nom de l'Oliva o Mas Oliva de Neró. A inicis del segle XX entra una nou pubill amb el cognom Nadal. | 41.7589600,1.4554800 | 371603 | 4624167 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43020 | Cal Boixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixacs | XVIII/XIX | Ha perdut la coberta, i així com els envans interiors i les cobertes interiors de les plantes. Les petites edificacions annexes també es troben en ruïnes. La vegetació i l'arbrat han envaït l'entorn. | Es tracta d'una masia situada a dalt d'un turó proper al nucli del Soler. És de planta quadrada i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta que no es conserva era a dues vessants (nord-sud), amb teula àrab (tal i com s'observa amb les teules que hi ha l'entorn). Tan l'edificació, com els petits annexes, es troben en estat de ruïna. La façana d'ingrés es troba a l'oest, i té una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de maons, formant una arc escarser. A la planta de pis, hi trobem una petita finestra amb llinda de fusta, i a les golfes dues petites finestres amb llinda de pedra. A la façana nord, hi trobem dues petites finestres amb llinda de fusta, una a la planta de pis, i un altra a les golfes. A la façana sud, a la planta baixa, hi ha una petita entrada amb llinda de fusta, que donava accés a una petita edificació on hi havia el forn de pa, on encara es conserva la boca de pedra. La façana oest, no hi ha elements destacables. Davant de la façana principal, hi trobem un petit tancat de pedra, ja en ruïnes La casa ja es troba envoltada de vegetació i bosc. | 08036-44 | Cal Boixacs. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7514400,1.4686100 | 372680 | 4623313 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43021 | Barraca de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-gavatxa | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es tracta d'una barraca de vinya. De planta circular feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la cara sud hi té l'entrada culminada amb una llinda de pedra. El sostre és de falsa cúpula, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Presenta bon estat de conservació. Entorn més immediat a la barraca es caracteritza per camps de conreu. | 08036-45 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme de Calonge de Segarra en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de blat i ordi. | 41.7624200,1.4728000 | 373050 | 4624526 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Gavatxa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43023 | El Tossal de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tossal-de-la-gavatxa | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Es troba en un estat ruïnós tot el conjunt. | Situat al cim d'un turó on es pot divisar una gran extensió de territori es troben les restes del que havia estat una masia important o casa forta del municipi, degut a la seva situació i a les seves dimensions, que li atorguen una monumentalitat pròpia d'un castell. Es tractava d'una edificació que tenia funció d'habitatge, i diverses construccions annexes que possiblement tenies funcions agrícoles i ramaderes. L'edificació principal es troba situada a la part més alta del turó, i es troba pràcticament en ruïnes, restant només algunes parts dempeus dels murs exteriors, i alguns dels interiors que compartimentaven l'espai, a molt poca alçada. Aquests murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. A l'espai interior actualment hi podem observar l'enderroc, la vegetació i l'arbrat que hi està creixent. En l'estat actual, és complicat desxifrar el nombre de plantes, però es possible que respongués al patró comú de les edificacions de l'entorn, de planta baixa, planta de pis i una planta superior o golfes. La coberta, no es conserva i interpretar la direcció de les vessants es complicada, però podria ser nord-sud, per la orientació dels murs que encara resten dempeus. Cal destacar els grans contraforts que trobem a la façana sud, construïts per assentar l'edifici en el gran desnivell que hi ha al turó. Possiblement una entrada estigues al costat d'aquest contrafort, però a simple vista no es pot afirmar. Altres elements destacables, són un forn situat en un extrem de la façana nord, on encara es conserva la boca, i al seu interior una mitja volta feta de petits maons. A tocar del forn, però ja a la façana oest, hi trobem un gran cup de vi circular, on ja no es conserven les rajoles de ceràmica que folraven la paret. Davant de la façana sud, es troben les estructures que delimitaven unes construccions annexes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc, així com per les vistes de l'altiplà de la Segarra i el Prepirineu. | 08036-47 | Calonge de Segarra | Possiblement l'antic castell de Tapioles. També apareix documentat com a Castellsuau i mas Çavila o Savila. Al segle XVI és habitat pels Savila i hi entra un pubill Felip provinent del Soler. Més endavant hi trobem els Ferrer, i els Santjust i Ferrer. Hi havia una capella dedicada a ... Al segle XVIII és propietat dels Vilaseca i després dels Prats Vilaseca, apotecaris de Calaf. De les seves pertinences en va sortir l'Hostal d'en Blanc, més endavant Hostal de la Gabatxa o Gabatxa. | 41.7653000,1.4659200 | 372484 | 4624856 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43025 | Font de la Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-jana | XIX/XX | No s'observen les estructures de pedra, i està coberta de vegetació. | La font de la Jana es troba situada dins d'un bosc a la falda d'un turó a l'est de la carretera C-1412. Poc s'observa de la font, que constructivament es bastant austera, i solament té un pocs carreus de pedra als laterals i al frontal. La vegetació i les fulles la cobreixen pràcticament en la seva totalitat. La font que es troba enclotada, cal destacar-hi una canalització per on sobreeixia l'aigua de la font. | 08036-49 | Carretera C-1412 km 32,5 | Havia estat una font molt utilitzada per la gent de l'entorn. Els més grans, encara recorden quan hi anaven. Des de fa unes decàdes ja no hi raja aigua. | 41.7558200,1.4709000 | 372879 | 4623796 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43025-foto-08036-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43025-foto-08036-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43025-foto-08036-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment no hi raja aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43026 | Forns del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-nadal | XX | Tot i que les estrucutures de tots els elements es conserven, l'estat d'abandó que pateixen totes les construccions fa que el seu estat de conservació empitjori cada any. | Situada en el camí del Soler que portava a Cal Subirana, es troba la Mina del Torrent de Conill, avui en dia ja abandonada. Aquesta destaca per les seves dimensions, amb una paret vertical de més de 20 metres d'alçada i uns 40 metres de llarg aproximadament. El mur està fet amb carreus de diversos tamanys, predominant els de gran tamany a la part central. Es troben disposats en la seva majoria en filades horitzontals, però també verticals. A la part inferior, s'hi observen 8 boques de mina, amb arcs rebaixats fets amb rajols i a l'interior una volta de canó rebaixada. Actualment l'interior d'aquestes boques de mina estan tapiades. Davant de les boques és va fer un talús de pedra d'uns 3 metres d'ample. A l'altre costat del camí, hi trobem una boca de mina excavada a la paret amb volta de canó de rajol. Al seu costat una edificació de planta rectangular on es treballava i transformava el material obtingut de la mina. En un nivell superior de la paret, hi trobem una gran esplanada on es pot observar des de l'alçada el nivell descrit anteriorment. En aquest espai hi trobem un altra construcció que servia per a la transformació del material obtingut. Finalment, resseguint el camí de davant de la paret, on hi havia les boques de la mina, trobem un gran espai obert fruit de l'extracció dels materials. Possiblement en aquest espai hi havia el camí que portava a la masia de Cal Subirana. L'aflorament era un nivell de calcàries de 10-15 metres, intercalades entre margues blaves. Eren capes planoparal·lales que mostren un cabussament: 272/30 i 284/24. L'entorn es caracteritza per boscos i el torrent de Conill. | 08036-50 | El Soler | 41.7499600,1.4708200 | 372861 | 4623145 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43026-foto-08036-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43026-foto-08036-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | A l'inventari de les mineralitzacions situades a la comarca de l ́Alta Segarra. Consta com a Torrent de Conill. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43029 | Comaposada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comaposada | XVIII | L'edifici principal fou enderrocat per fer-hi una casa nova. | Es tracta d'un conjunt arquitectònic format pel que havia estat l'habitatge i les edificacions amb funció agrícola i ramadera. L'edificació principal es troba pràcticament en ruïna i solament es pot observar la seva estructura i murs. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Possiblement tenia planta baixa, planta de pis i golfes, però l'estat actual de ruïna no ens permet precisar-ho. L'estat de ruïna, i la gran vegetació que envolta i cobreix l'edifici, dificulta la interpretació dels elements que encara es conserven. En aquest sentit es desconeix en quina façana podria estar l'entrada principal. A l'est del conjunt es poden observar algunes estances amb volta de canó. El conjunt d'edificacions annexes situades a l'oest es troben en un estat de conservació més òptim, ja que van ser reutilitzades per resguardar el bestiar fins fa poc. Destaquen grans entrades amb arc de mig punt, i les estances interiors on encara es conserven, les menjadores. Posteriorment i tal com s'observa es van fer algunes compartimentacions amb murs de totxo. Es troba envoltat de camps de conreu i bosc. | 08036-53 | Comaposada. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7231200,1.4742500 | 373093 | 4620160 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43029-foto-08036-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43029-foto-08036-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43029-foto-08036-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43031 | Rentador de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-la-caseta | XX | Està cobert pràcticament de vegetació. | Es troba situat entre uns camps de conreu i una rasa a l'est de la masia de la Caseta. Es tracta d'un rentador d'estructura rectangular obrat en pedra i maons que s'alimentava d'aigua de la rasa de La Caseta. Actualment es troba en desús i només s'observen algunes estructures que sobresurten de la vegetació que el cobreix, a la part sud i veiem una columna de pedra coronada per maons fruit d'una obra posterior. | 08036-55 | La Caseta. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7195200,1.4808300 | 373633 | 4619751 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43031-foto-08036-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Caseta | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43032 | Sínia de la Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-caseta | XX | El pas del temps comença afectar a l'estructura. Es troba coberta de vegetació. | Sínia de forma circular feta en carreus irregulars de pedra disposats horitzonlament i lligats amb argamassa. Conserva els agafadors de metall, situats a l'extrem de la barra d'accionament que es lligaven a la mula. Degut a la vegetació que ha crescut al seu interior no es possible observar si es conserven restes de l'engranatge que la feien funcionar. A la part oest hi trobem una bassa circular feta en maons i amb les parets arrebossades que servia per enmagatzemar l'aigua que s'extreia de la sínia. L'entor actualment es caracteritza per camps de conreu. | 08036-56 | La Caseta. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7177100,1.4802300 | 373580 | 4619551 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43032-foto-08036-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43032-foto-08036-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43032-foto-08036-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Caseta | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43033 | Castelltort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelltort | <p>NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII/XIV | En els darrers anys ha caigut un mur de la façana sud ( en una foto de l'any 2005 estava sencer). La resta del conjunt comença també a presentar problemes en l'estructura. | <p>Es tracta d'un edifici aturonat, que per les seves característiques hauria estat un casal fortificat o casa forta, essent possiblement l'ampliació d'una anterior fortificació. S'observen diversos cossos, essent el més primitiu el que es troba a tocar del barranc. L'edifici es de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En el cos primitiu no s'observa cap entrada destacable, solament diverses finestres. La més destacada es troba situat a la façana est és una característica finestra del segle XIII-XIV. La finestra està composada d'una coronella doble amb una petita columna i capitell al centre. Cal esmentar que s'està començant a enrunar part de la façana oest. El cos adjunt per l'est, és una ampliació de l'edifici principal, i presenta unes característiques constructives similars al cos principal. Consta en aquest cas de planta baixa i planta de pis, i presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Té una entrada a la façana sud afegida posteriorment amb llinda de formigó i porta metàl·lica. En aquesta façana hi havia hagut una edificació que naixia d'aquesta tal i com es pot observar en les marques de la planta de pis. A la façana nord, hi trobem una entrada senzilla, i un pou rectangular fet amb carreus de pedra, on hi podem trobar la data incisa de 1897. Adjunt a la façana oest, hi trobem un altre cos que dona accés a la planta de pis de la casa, on es pot observar un gran arc de mig punt tapiat. L'entorn més immediat és caracteritza per camps de conreu i boscos.</p> | 08036-57 | Castelltort. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | <p>El casal de Castelltort el trobem senyorejant una llenca de terra a l'extrem sudoest de l'actual terme de Calonge, entre el terme de Calaf i l'antic terme de Conill. El 1093 ens apareix documentada per primera vegada una torre de Castelltort. Al segle XII apareix com a castell termenat i és cedit per Sant Vicenç de Cardona a la seva filial de Sant Jaume de Calaf. Més endavant s'acabà integrant als dominis dels Cardona, i va esdevenir una quadra vinculada al terme del castell de Mirambell. D'aquest casal prové el llinatge dels Castelltort que el posseiran des del segle XII fins al XVII. Un membre notable en va ser Berenguer de Castelltort, que ostentava el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona, i el 1389 fundava l'hospital de Castelltort a la ciutat de Cervera. Al segle XVII, Castelltort va passar a mans del Priorat de Sant Jaume de Calaf, que per poder explotar millor les terres més allunyades de la seva extensa propietat hi va aixecar la masoveria de la Casanova o Casanova dels capellans. La propietat de Castelltort continua en mans de Sant Jaume de Calaf i per tant, del Bisbat de Vic. L'actual masia de Castelltort és un gran casal de pedra de planta completament irregular, amb diversos volums i annexos que mostra una gran diversitat de moments constructius. Malgrat que fa segles que va perdre la funció militar, l'emplaçament, l'estructura, o les parets altes, massisses i tancades, li confereixen un aire de fortificació. Conserva una de les poques mostres a les nostres contrades de finestra coronella gòtica, amb trencaigües, llindes lobulades i una columneta amb capitell esculpit. A la mateixa façana s'adivinen restes d'una altra finestra coronella. El seu interior conserva l'espai de l'antiga capella de la Concepció, que ja fa anys fou secularitzada i destinada a usos agrícoles. Aquesta Capella no es troba documentada fins a la visita pastoral del bisbe Pasqual de 1685, però segurament té un origen molt més antic vinculat a la capella del primitiu castell.</p> | 41.7190300,1.4685800 | 372613 | 4619714 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 43034 | Pou de Castelltort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-castelltort | XX | Conserva l'estructura, però s'aprecia un cert desgast en les parets del pou que a mig termini poden provocar que es desprengui el folratge de les parets. | Es troba situat a la dreta del camí que puja a Castelltort. Esta format per una bassa i un pou. La bassa fa uns quatre metres de llarg per dos d'ample feta en carreus ben lligats de pedra del pais. S'alimentava de l'aigua provinent del pou. Es troba en bon estat de conservació, actualment es troba en desús. El pou es troba annexat a la bassa, és circular i està obrat en maons arran de terra, les seves dimensions són d'un metre i mig de diàmetre per quatre metres de fondaria, es troba en bon estat de conservació. Hi ha una reixa protectora per evitar que hi caigui algú. | 08036-58 | Castelltort. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7182500,1.4664100 | 372431 | 4619631 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Castelltort | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43039 | Font d'Aleny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-daleny | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII | Les escales es troben força gastades, i alguns dels carreus trencats. | La font d'Aleny es situa en una fondalada sota el nucli d'Aleny. Es tracta d' un cos construït sota al nivell natural del sòl, pel que per accedir-hi s'han de baixar unes escales de pedra ben treballada. A banda i banda d'aquestes hi ha les parets de pedra feta amb carreus ben treballat. Al final de les escales hi trobem l'accés a l'interior amb una entrada amb arc de rajol. A sobre de l'entrada hi trobem un carreu de pedra amb la inscripció de 1893. A l'interior encara s'hi pot observar força. L'exterior de la font, s'ha tancat amb una barana de fusta per tal d'evitar que hi caigui algú. | 08036-63 | Aleny | Els veïns d'Aleny des de temps immemorials han aprofitat les aigües de la Font, ja fos per beure, rentar, regar o pel bestiar. Al segle XVIII tenim documentada la font, un safareig i un canal o sèquia que hi transportava l'aigua que sobreixia. Aquesta font però, també era molt apreciada pels veïns de Calaf, convertint-se en una de les preferides pels calafins per abastir-se d'aigua de boca, sobretot al segle XIX i part del XX. Aquest fet farà que l'ajuntament de Calaf es faci càrrec de les obres d'arranjament i manteniment de la font a canvi que els seus veïns en poguessin fer ús. Fins i tot es va fer un estudi per portar l'aigua de la font d'Aleny fins a Calaf. El seu aspecte actual és fruit de les darreres obres d'arranjament que hi feu l'ajuntament de Calaf. | 41.7474000,1.5139500 | 376442 | 4622798 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43039-foto-08036-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43039-foto-08036-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43039-foto-08036-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43042 | Pallissa del Vidrier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-vidrier | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. | XIX/XX | Les cobertes no es conserven i l'interior es troba ple de vegetació. | Conjunt format per un edifici en ruïnes, l'era i diverses parets de pedra seca. L'edifici de planta quadrada, té els murs fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta tenia la coberta a dues vessants, però inclinades cap al centre de l'edifici. Adjunt a la façana sud, hi trobem un petit cos. També a la façana sud, hi neixen unes escales amb uns 10 graons de pedra ben treballada que porten a un espai ampli on hi havia l'era. En aquesta espai s'hi poden observar unes parets de pedra seca amb unes obertures amb llinda de pedra que s'utilitzaven per guardar les eines. Cal destacar que aquesta era es troba en un nivell més elevat en el terreny, i per tal d'estabilitzar-lo es van construir uns grans marges de pedra seca, tal i com es pot observar en el nivell inferior. | 08036-66 | Mirambell | La pallissa és un tipus de construcció lligada completament a l'ús agrícola dels conreus de cereals típics de les terres de secà com ho són les de la Segarra o Alta Segarra. En la majoria de pobles d'aquesta comarca històrica hi ha pallisses, alguns cops amb concentracions en un indret determinat que acaba anomenant-se “les Pallisses” o “les Eres” per la relació tan estreta d'unes amb les altres. Els lloc on es troben agrupades vàries pallisses solen ser indrets alts( com seria el cas d'aquesta a 700 metres d'alçada), al voltant dels pobles i ventejats per facilitar la tasca de ventar a les eres. Aquesta edificació era destinada a emmagatzemar la palla del blat, ordi o altres cereals que desprès havia de servir per alimentar el bestiar domèstic durant tot l'any. | 41.7259300,1.4964600 | 374946 | 4620439 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43042-foto-08036-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43042-foto-08036-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43042-foto-08036-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43044 | Barraca de Cal Bep I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-bep-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment provocarà a curt termini problemes en aquesta. | Cabana alçada amb petits carreus irregulars de pedra integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre sí, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de fusta. L'exterior presenta un millorable estat de conservació. A l'interior hi observem una inscripció que hi diu : 'Año 1894' A l'exterior a diferència de la majoria de Cabanes amb falsa cúpula que a l'interior que són circulars, aquesta presenta uns estreps a l'exterior que reforcen l'estructura de la barraca i que ens recorda a les cabanes de volta de la plana de Lleida. | 08036-68 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7521000,1.5003500 | 375320 | 4623339 | 1894 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43044-foto-08036-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 43046 | Cal Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pelegri | XIX | No conserva la coberta, i les estructures interiors estan ensorrades. | Edifici de planta rectangular pràcticament en ruïnes. Tenia planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que resten dempeus estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a dues vessants (est/oest). La façana d'ingrés es troba orientada al sud, presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta i un arc de descàrrega a sobre de la llinda. La façana est, presenta tres finestres, una a cada planta i un forn de pa adossat a la part exterior de la planta baixa. La façana nord té un cos annex que entre d'altres elements s'hi pot observar el cub de vi on encara es conserva algun rajol de ceràmica a les parets. També hi ha una porta d'entrada amb llinda de fusta, que dóna accés a la planta de pis. Apreciem des de l'exterior la xemeneia de maons quadrada, que es troba dins l'edificació. La façana oest presenta dues finestres, una a cada planta i les restes enderrocades d'una edificació adjunta. Tant les finestres de la planta de pis com les golfes estan fetes en llinda de fusta. L'interior de l'edificació està totalment en runes, s'hi observa la boca del forn tapiada. Davant la façana principal, hi ha uns petits cossos annexats que teníem funció agrícola i ramadera, actualment enrunats. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i massa forestal. | 08036-70 | Cal Pelegrí. Aleny. 08281. Calonge de Segarra | 41.7521200,1.5027200 | 375517 | 4623338 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43046-foto-08036-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43046-foto-08036-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43046-foto-08036-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43047 | Barraca Cal Bep II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-bep-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | No presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment provocarà a curt termini problemes en aquesta, sobretot en els estreps. | Estructura integrada al marge, de forma circular, amb sostre de falsa cúpula, realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre sí, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre. La porta d'accés té una llinda de pedra, a l'interior hi observem una obertura a mode d'armari amb llinda de pedra. L'exterior presenta un deficient estat de conservació, l'interior en canvi, encara conserva la falsa cúpula però l'estat de conservació exterior farà perillar en un futur la seva estructura. Entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu | 08036-71 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7519600,1.5004200 | 375326 | 4623324 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43047-foto-08036-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43048 | Barraca Cal Bep III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-bep-iii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | L'estructura comença a patir la manca de manteniment. A curt termini la cúpula s'ensorrarà. | Presenta dues estructures independents, una circular i una altra rectangular. La circular està excavada al terreny, amb sostre de falsa cúpula,realitzada a partir de la superposició de lloses de pedra aplanada sense polir, ben aparellades entre si, en posició horitzontal, amb un lleuger pendent enfora per decantar la pluja. La filada superior sobresurt uns centímetres cap a l'interior, de manera que es formen anelles de pedra de radi decreixent fins a la cúpula, que clou amb una més grossa al centre que actualment no es conserva. La porta d'accés té una llinda de fusta, a l'interior hi observem una obertura a mode d'armari amb llinda de pedra. L'exterior presenta un deficient estat de conservació, l'interior en canvi, encara conserva la falsa cúpula però l'estat de conservació exterior farà perillar en un futur la seva estructura. La rectangular, els murs estan realitzats en carreus de pedra irregulars. La coberta, que actualment no es conserva, era a una vessant amb teula àrab, tal i com observem amb les teules que hi ha per l'entorn. A l'interior, s'hi troba al murs oest, les restes d'una menjadora. | 08036-72 | Aleny | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7550700,1.5031900 | 375562 | 4623665 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43048-foto-08036-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43048-foto-08036-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43048-foto-08036-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Bep | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 43052 | Cal Turull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-turull | XVIII | No conserva la coberta ni les estructures interiors. L'entorn estpà envoltat de vegetació. | Edifici en procés de ruïna situat davant de Cal Pere. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, que constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment, i les cantoneres amb grans carreus. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( est-oest), amb teula àrab, tal i com s'observa amb les teules que hi ha per l'entorn. La façana d'ingrés es situa al sud, amb una entrada senzilla amb llinda de fusta. A la planta de pis trobem dues petites finestres amb brancals i llinda de pedra. A la llinda de la dreta hi trobem incisa la data de 1791. A les golfes hi ha una gran obertura amb arc de mig punt, oberta segurament posteriorment. A la façana est, no s'hi pot observar cap element degut a que l'heura cobreix la totalitat de la façana. La façana nord, degut a la vegetació que cobreix la part inferior, només s'aprecia una finestra amb llinda de fusta i ampit de pedra. La façana oest, s'hi pot observar entre la vegetació, l'estructura d'un forn, i a la planta de pis una petita finestra amb brancals i llinda de pedra on trobem incisa la data de 1805 i una creu. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-76 | Cal Turull. Sant Pere de l'Arç. 08281. Calonge de Segarra | Es troba ja documentada al segle XVIII. Les dates a les llindes(1791 o 1805), ens confirmen aquesta dada. | 41.7592200,1.5179900 | 376800 | 4624105 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43052-foto-08036-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43052-foto-08036-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43052-foto-08036-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43054 | Mina de Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-cal-frare | XIX/XX | La part inicial es conserva en bon estat. Més cap a l'interior es comença a observa l'enderroc. | Antiga mina de carbó integrada a la muntanya. S'observa la bocamina, formada per una gran obertura feta amb volta de canó amb carreus irregulars de pedra lligats amb morter. Els primer vint metres es troben en bon estat de conservació. Més endavant ja es comença a observar l'enderroc. Es troba situada en una zona de bosc amb vegetació que ha crescut al seu voltant. | 08036-78 | Sant Pere de l'Arç | Aquesta mina estava associada a les explotaciones mineres que a finals del segle XIX s'escamparen per la zona. | 41.7571700,1.5241200 | 377306 | 4623868 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43054-foto-08036-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43054-foto-08036-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de Cal Frare | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 43057 | Font de Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pere | XX | L'estat de conservació és millorable. | Font situada a uns 40m al sud de la masia de Cal Pere, es troba a l'interior d'una caseta obrada en pedra de carreus irregulars arrebossats, de planta quadrada, té coberta a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. L'accés a l'interior es troba orientat a l'oest, la porta és de fusta i damunta la porta hi ha una inscipció que hi diu :” Pere Morros Fet Fer L Any 1913”. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i massa forestal. | 08036-81 | Sant Pere de l'Arç | 41.7597700,1.5181200 | 376812 | 4624165 | 1913 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43057-foto-08036-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43057-foto-08036-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43057-foto-08036-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | També coneguda com la Font del Clot. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.