Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43087 | L'Escura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescura | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Ha estat restaurada | Es troba situat en una zona aturonada a peus de la pista asfaltada que porta del nucli del Soler a Pujalt. Format per l'edifici principal i diversos coberts agrícoles. Ca l'Escura és una de les masies més antigues del terme municipal, i prova d'això es l'evolució arquitectònica que ha tingut al llarg dels segles . L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. Cal esmentar que la façana principal ha estat restaurada recentment, i presenta els carreus rejuntats amb argamassa de ciment i sorra. La resta de façanes estan arrebossades, tot i que en alguns punts és visible la pedra, sobretot en les cantoneres. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa a la façana oest amb una entrada a la planta baixa. En aquesta façana hi trobem elements que ens situen en els inicis de la casa, ja que a la part superior de la façana hi trobem una finestra amb brancals i llinda de pedra, on hi trobem incisa la data de 1626. A la seva dreta, hi trobem una finestra geminada. La façana sud, presenta diverses finestres amb llinda de fusta repartides per la façana. A la planta baixa hi trobem una entrada amb arc lleugerament rebaixat. Sobre l'arc hi trobem la inscripció de ' AQVESTA OBRA CES PRINCIPIADA AL MES DE ABRIL DE ANI 1688'. En una de les plantes de pis hi trobem un galeria amb una obertura amb arc de mig punt que dona accés a una balconada. La façana est, presenta un cos adossat a la planta baixa que ocupa la meitat de la façana. Aquest cos, amb coberta a una vessant, presenta l'entrada a la façana oest amb un arc de mig punt adovellat. A sobre hi té la inscripció de ' N S 1952”' Tot, i això encara són visibles diferents elements d'interès com una antiga canalera de pedra a la part superior de la façana suportada per mènsules. Altres elements són una finestra amb brancals i llinda de pedra, i una gran contrafort. Finalment, la façana nord hi trobem tres cossos adossats a la planta baixa, el del centre és contemporani a l'edifici, i els dos laterals són més moderns. A la planta de pis s'observen diferents finestres, essent la més destacada la central que sembla que aprofita una llinda d'un altra construcció. Davant de la façana d'accés, hi trobem un cos a mode d'entrada que dona accés a l'espai d'accés a l'edifici, i a unes edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-111 | L'Escura. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. La seva situació elevada tancant la quadra de Tapioles fa pensar en la possibilitat d'una antiga fortificació o casa forta. Al segle XVII pertany a Antoni Argullol, negociant de Calaf, i després al seu fill el Dr. Francisco Argullol i Molins, més endavant passa als Jordana. Al segle XX els Alsina (actuals habitants i propietaris), que ja n'eren masovers compren la propietat. | 41.7393000,1.4411500 | 370372 | 4622006 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43087-foto-08036-111-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43085 | Barraca del Ferreret II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-ii | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | A l'interior es pot observar part d'enderroc de la paret posterior i part de la coberta. | Barraca situada al sud-oest de Cal Ferret, als camps que hi ha més enllà de la pista forestal. Es troba al límit amb el terme de Castellfollit de Riubregós. Es tracta d'una barraca senzilla de pedra seca en un estat de conservació dolent, feta amb petits carreus irregulars de pedra en sec. Es caracteritza per ser una barraca amb coberta de falsa cúpula i parets interiors de forma tronco piramidal. La coberta pràcticament s'ha perdut i les parets laterals estan en procés de fer-ho. | 08036-109 | El Soler | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. | 41.7564500,1.4473000 | 370918 | 4623901 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43085-foto-08036-109-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43037 | La Casanova dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-dels-capellans | XIX | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i diverses edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal es situa al centre del conjunt, és de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada amb llinda de fusta, i un arc de descarrega a sobre. Les finestres són senzilles, exceptuant les centrals de la planta de pis i golfes, de dimensions més grans, i amb una gran llinda de pedra la de la planta de pis i amb arc de descarrega a la de les golfes. Té dues petites edificacions adjuntes a cada extrem de la planta baixa. La façana est, presenta dues finestres a la planta de pis, i diverses a mode d'espitllera repartides per la façana. La façana nord, té diverses finestres senzilles, on hi destaca una a la planta de pis amb una gran llinda de pedra. A la planta baixa en trobem una amb la data incisa de 1950. A la façana oest hi trobem diverses finestres senzilles. A l'entorn de la casa, hi trobem diferents coberts que tenien funció agrícola i ramadera. Cal destacar-hi també un pou. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-61 | La Casanova del Capellans. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era l'antiga residència dels religiosos de les parròquies de l'entorn. Actualment continua sent propietat del Bisbat de Vic, però ja no hi resideixen religiosos. | 41.7162700,1.4496600 | 371034 | 4619436 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43037-foto-08036-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43088 | Cal Corraler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corraler | XIX | L'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però les edificacions annexes algunes estan ensorrades, i altres cobertes de vegetació. | Format per una edificació de petites dimensions, i diversos coberts que tenien funció agrícola i ramadera. Actualment es troba abandonat i en procés de ruïna. L'edifici principal es situa al nord del conjunt, presenta planta rectangular, i consta de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Presenta alguns trams d'arrebossat. Té la coberta a una vessant ( sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al nord-est, i presenta una entrada senzilla amb llinda de fusta. A la planta de pis hi ha una petita finestra amb llinda i ampit de pedra. La façana nord-oest tenia una edificació adossada ( tal com es pot observar en les marques de la façana, i les restes que resten dempeus). A la planta de pis tenia una entrada senzilla. A la façana sud-est solament hi consta una finestra. La resta d'edificis, no presenten cap interès arquitectònic. Són coberts agrícoles fets amb murs de carreus irregulars de pedra en filades horitzontals i arrebossat. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-112 | Cal Corraler. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7424600,1.4506100 | 371165 | 4622342 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43088-foto-08036-112-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43081 | Cal Neula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-neula | XIX | Solament es conserva un mur i alguns carreus escampats. | Es troba situat al límit municipal amb Castellfollit de Riubregós. S'hi arriba per un trencall a l'esquerra passat Cal Ferreret. Actualment només és conserva part d'un mur on s'hi intueix una antiga finestra. | 08036-105 | El Soler | 41.7603300,1.4503200 | 371177 | 4624327 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43081-foto-08036-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43081-foto-08036-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43081-foto-08036-105-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43035 | Cal Seneca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-seneca | XIX | Es tracta d'un edifici que ha patit bastants modificacions al llarg del temps, i que actualment presenta un estat molt diferent a l'original, sobretot en la façana principal. De planta rectangular, té planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. Actualment les façanes es troben arrebossades. La coberta és a dues vessants ( nord-est/sud-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés a l'edifici s'orienta al sud-oest, i presenta una entrada senzilla a la planta baixa. De la façana sobresurt una tribuna feta de formigó i maons. A la resta de façanes no hi ha elements destacables. Adjunt a la façana sud-est hi trobem diverses edificacions a pedra vista amb funcions de magatzem. A l'interior hi trobem el celler, on trobem dos espais amb volta d'arc carpanell. A la planta de sobre hi trobem l'antic cup de vi, reconvertit a dipòsit. Cal destacar també una bassa i safareig a l'entrada del camí que porta a la casa, i un pou quadrat a uns 15 metres de la façana principal. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-59 | Cal Seneca. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'un hostal del Camí Ral que anava de Barcelona a la Seu d'Urgell. | 41.7092900,1.4518800 | 371205 | 4618658 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43035-foto-08036-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43036 | Bassa del Seneca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-seneca | XX | A l'entrada de Cal Seneca hi trobem aquesta bassa i un petit safareig. La bassa fa uns dotze metres de llarg per sis d'ample feta en carreus ben lligats de pedra del pais i arrebossada. Es troba en bon estat de conservació, es manté en ús, actualment hi ha una lona de plàstic per evitar-hi filtracions. Anexe a la bassa hi ha un safareig adosat del mateix període. | 08036-60 | Cal Seneca. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7097700,1.4521900 | 371231 | 4618711 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43036-foto-08036-60-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43082 | Barraca de l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loliva-0 | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | El parament exterior es conserva en bon estat, però a l'interior s'ha ensorrat part de la paret. | En uns camps de conreu situats al sud-oest de Ca l'Oliva i Cal Ferreret trobem aquesta construcció de pedra seca que es troba integrada en el marge. La part exterior es caracteritza per un mur fet amb carreus irregulars de pedra de diferents tamany sense morter, i amb 2 accessos: un a cada extrem. A l'interior es pot observar que part del marge ha cedit, colgant part del seu interior. Al seu interior hi havia 2 espais amb volta de canó, cada un es corresponia a cada entrada. | 08036-106 | El Soler | Estava associada al cultiu de la vinya. Antigament els camps que envoltaven les finques majoritariament eren de vinya, fins que en arribar la filoxera a finals del segle XIX, quan es suprimiren i canviaren per la sembra de cereals, que a dia d'avui continuen essent majoritaris. | 41.7546200,1.4520000 | 371305 | 4623690 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43082-foto-08036-106-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Ca l'Oliva | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43079 | Forn de calç del Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-ferreret | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Solament es conserva la cavitat del forn. | Es troba situat pel camí d'accés al Cal Ferreret. Actualment només es pot observar una gran cavitat de forma rectangular, i restes de la paret posterior amb carreus de pedra. | 08036-103 | El Soler | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX. | 41.7581800,1.4521200 | 371322 | 4624086 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43079-foto-08036-103-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat de Cal Ferreret | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43080 | Font de Cal Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferreret | XIX | Es troba totalment coberta per la vegetació. | Pel camí que arriba a Cal Ferreret hi trobem aquesta font que actualment està coberta per vegetació i esbarzers, així com xapes metàl·liques per tal que no hi caigui ningú. Tot això impedeix poder fer una descripció d'aquest element. | 08036-104 | El Soler | 41.7585800,1.4525400 | 371358 | 4624129 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43080-foto-08036-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43080-foto-08036-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43080-foto-08036-104-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43017 | Cal Ferreret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferreret | XIX/XX | Cal Ferreret, vorejada de camps de conreu, correspon a un tipus senzill de masia. És un edifici orientat al sud-est de planta quadrangular, estructurat amb planta baixa i primer pis. Presenta una coberta a doble vessant amb teula àrab. La porta d'ingrés està localitzada a la façana sud-est, i no està centrada sinó desplaçada cap a la dreta. Els murs estan arrebossats, tot i que s'observa alguns carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. A la façana principal hi ha una porta i finestres de diferents formes i mides. Pel que fa, a la façana nord hi ha una construcció annexa de petites dimensions. | 08036-41 | Cal Ferreret. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7590900,1.4530800 | 371404 | 4624185 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43017-foto-08036-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43083 | Barraca del Ferreret I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ferreret-i | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Tot i que no pateix problemes en l'estructura vertical, la coberta s'esfondrarà a curt termini. | Barraca de planta circular, situada en un camí que puja entre Cal Ferreret i Ca l'Oliva. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja. A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'nord-est, amb una llinda senzilla. L'estat de conservació és millorable. Està envoltada de vegetació i camps de conreu. | 08036-107 | El Soler | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps. | 41.7564100,1.4541100 | 371484 | 4623886 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43083-foto-08036-107-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Cal Ferreret | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43019 | Ca l'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliva | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat d'abandó que pateix des de fa dècades, afecta ja alguns punts de la seva estructura. La coberta encara es conserva però en un estat de conservació deficient. Algunes edificacions annexes s'han començat a ensorrar, i la vegetació i l'arbrat ocupen gran part de l'entorn. | Conjunt arquitectònic aturonat de grans dimensions format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba en un estat de conservació deficient. L'edifici principal és de planta quadrangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta és a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orientava al sud, on un cos afegit aquesta façana, ampliava l'edifici. L'entrada era a la planta baixa, amb brancals i llinda de maons. A la planta de pis s'observen dues obertures amb arc de mig punt amb rajol, a mode de galeria. A la façana est, estava arrebossada i no hi ha elements a destacar, solament unes finestres bastant senzilles. La façana nord, en una petita edificació adjunta hi trobem el cup de vi, tot i que no es pot observar el seu interior per les deixalles que l'envolten ( possiblement hi trobaríem el celler en estances pròximes). A la façana oest, les obertures de la façana són bastant senzilles. Cal destacar davant d'aquesta façana diversos coberts amb teulada d'una vessant. El situat més al nord, al seu interior encara es conserven les menjadores i dues columnes de pedra que suportaven la coberta. A l'entorn de la masia, trobem diverses construccions de petites dimensions. Al sud del conjunt cal destacar-hi un femer que es caracteritza per una volta de canó i sense paret de tancament. A la part superior hi ha una obertura, per on es llançaven els fems provinents de la cort. Al sud-oest trobem més edificacions de grans dimensions, que corresponien a la pallissa. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos i camps de conreu. | 08036-43 | Ca l'Oliva. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Possiblment ja present a l'Edat Mitjana, amb el nom de Neró o Mas Neró. És a partir del segle XVI on comença a sortir en la documentació amb el nom de l'Oliva o Mas Oliva de Neró. A inicis del segle XX entra una nou pubill amb el cognom Nadal. | 41.7589600,1.4554800 | 371603 | 4624167 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43019-foto-08036-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43078 | Font del Ninet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ninet | XIX/XX | La major part de l'estructura es conserva, tot i que ha perdut part de la coberta. Les escales estan cobertes per terra. | Es troba situada en un cap proper al nord de Santa Magdalena de la Vall. Es tracta d'una font excava al sòl amb unes grans parets fetes amb carreus irregulars de pedra i coberta amb una volta de canó irregular. Presenta unes escales de pedra ben treballades que actualment estan colgades per la terra que s'hi ha acumulat. S'hi pot observar com hi brolla l'aigua. | 08036-102 | El Soler | 41.7570200,1.4589900 | 371891 | 4623946 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43078-foto-08036-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43078-foto-08036-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43078-foto-08036-102-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43016 | Santa Magdalena de la Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-la-vall | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII | Es troba en un estat de conservació deficient. Ha perdut part de la coberta que es troba enderrocada a l'interior. Les humitats són presents en les parets. | Capella situada a l'antic mas enrunat del Soler. D'origen romànic, però ha sofert reformes posteriors que modificaren la seva estructura primitiva. Malauradament, es troba abandonada i el seu estat de conservació és deficient. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, orientat a llevant, d'una sola nau, i capçada per un absis semicircular. A l'absis trobem una petita finestra espitllada, que il·luminava el recinte; en èpoques posteriors s'alçà un mur que el cegà per instal·lar-hi una estança. Als murs interiors, s'obren quatre voltes amb arcs apuntats poc profundes, disposades a manera de capelles laterals. També hi ha una porta interior amb escales, situada al mur de migdia, comunicant així el mas amb l'església. A més, a l'interior de la nau, es troba totalment enguixada i adornada amb motllures barroques, resta la coberta amb una volta d'un quart d'esfera. La porta d'ingrés a la capella, orientada a ponent, s'accedeix mitjançant un arc de mig punt adovellat, damunt d'aquesta se situa una petita obertura en forma quadrada, coronat amb un campanar d'espadanya d'un ull d'arc de mig punt, fet amb maons, respon a una modificació posterior. Pel que fa a la coberta, era a dues aigües, però a l'actualitat, el seu estat ruïnós a fet que s'ensorrés. L'obra presenta un parament de carreus mitjans, molt ben escantonats, disposats en filades horitzontals. | 08036-40 | Santa Magdalena de la Vall. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Aquesta capella ha estat sempre sufragània a la parròquia de Santa Fe de Calonge, documentada des de l'any 1040, quan consta que entre les possessions de la canònica de Sant Vicenç de Cardona hi ha l'església de Calonge. Santa Magdalena centra un petit veïnat conegut antigament com el Soler, que havia estat en època medieval una quadra o terme autònom del castell de Calonge. La capella de Santa Magdalena apareix documentada per primera vegada l'any 1294, però no hi ha dubte que fou aixecada abans, probablement a la segona meitat del segle XII. Es coneix l'existència dins la capella d'un segon altar dedicat als sants Simeó i Judes. En una visita pastoral de l'any 1685, es manà arreglar la coberta, que es trobava en mal estat. Degué ser en aquest moment quan es feren un seguit de remodelacions que li conferiren l'actual aspecte abarrocat a l'interior. Les darreres litúrgies se celebraren a mitjans dels anys 70 del segle XX, moment en què s'abandonà. | 41.7560600,1.4591300 | 371901 | 4623840 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43016-foto-08036-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43016-foto-08036-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43016-foto-08036-40-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 92|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43160 | Imatge de Santa Magdalena del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-santa-magdalena-del-soler | XVII-XVIII | Restaurada l'any 1994, intervenint en la pintura, la peanya i el braç. | <p>Talla exempta de Santa Magdalena, possiblement destinada a un altar, car no té l'esquena treballada, tot i que no és buida. La santa resta dempeus sobre una peanya bombada, circular. Porta un vestit vermell amb ribets daurats, cobert amb un mantell daurat-vermellós amb policromia de flors en una franja inferior. El seu rostre té un cert to de súplica; porta els cabells llargs, de color Marró. La mà dreta al pit, tot sostenint el mantell; la mà esquerra sosté un recipient daurat, amb peu, copa i tapa, sisavat, semblant a un copó, amb una grossa esfera damunt la tapa.</p> | 08036-184 | Calonge de Segarra | <p>Estava ubicada a la capella de Santa Magdalena de la Vall, al nucli del Soler. Aquesta capella actualment es troba en ruïnes.</p> | 41.7560500,1.4591600 | 371903 | 4623839 | 1600 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43160-foto-08036-184-1.jpg | Física | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mides(cm) alçada: 79,00 Amplada: 40,00 Gruix: 22,00 | 98|119 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43180 | Font del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-soler | XIX/XX | L'entorn es troba envaït per la vegetació. Les escales estan colgades de terra. | Es tracta d'una font de gran bellesa situada en un cap de conreu entre el nucli del Soler, i una granja situada a l'oest d'aquest. Inserida en el pendent d'un marge, la trobem envoltada de vegetació. Es tracta d'una font excavada al subsòl, d'on posteriorment es van alçar els murs laterals de pedra fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. Cobreix la font una volta de canó que descendeix des del nivell de l'accés fins al brollador de l'aigua. Per tal de reforçar la coberta i l'estructura es va construir un mur de suport que assentava la construcció en l'estructura del marge. S'accedeix al seu interior per unes escales de pedra, que actualment estan cobertes de vegetació. | 08036-204 | El Soler | 41.7483300,1.4611900 | 372057 | 4622978 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43180-foto-08036-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43014 | Ca l'Espinac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinac | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | L'estat de conservació és deficient. Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Els murs exteriors alguns encara resten dempeus, però en perill d'enderrocar-se. | Es tractava d'una gran masia formada per l'habitatge principal i diferents edificacions al seu entorn que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Es troba situada a la part més alta d'un turó, on es divisa una gran extensió de l'altiplà de la Segarra. Tot els conjunt, exceptuant alguns murs, es troben en estat de ruïna. L'edifici principal és de planta quadrangular, i constava de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Es pot observar en alguns dels murs, que havia estat arrebossada. La coberta que no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud), amb teula àrab. L'accés principal s'orientava al sud, a través d'un portal adovellat de mig punt amb carreus verticals molt treballats. Aquest encara es conserva, però la seva estructura està molt deteriorada. Tot i la monumentalitat de l'edifici, en la majoria de façanes no hi ha molts elements a destacar, ja que les finestres són força austeres, tret d'algunes amb brancals i llinda de pedra. Tot i això a la façana sud, cal destacar-hi una ampliació de la façana per tal d'habilitar uns espais en galeries. Aquestes galeries obertes, a la planta baixa formen dos arcs de mig punt, on l'arrencada de l'arc, es suportada per dos senzills capitells. A la planta de pis, a la mateixa alçada, aquestes galeries, són amb arcs escarsers, i també tenen capitells. Es pot observar l'interior de l'edifici a través dels murs enderrocats ( part de l'est i de l'oest), on s'aprecien algunes estances amb voltes senzilles. Algun altre element d'interès són alguna fornícula, i el mobiliari que encara es conserva. Hi ha diverses edificacions annexes, que es troben en estat de ruïna. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu, i per la Vall del riu Llobregós. | 08036-38 | Ca l'Espinac. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas d'en Nadal de Tapioles. Documentat des de molt antic, segurament d'origen medieval. És el mas del terme i de la zona on trobem el cognom Nadal des de més antic. La situació i l'aspecte ens fan pensar que al lloc hi podia haver hagut algun tipus de fortificació. També cal tenir en compte que al segle XIX la casa va estar molt implicada amb el carlisme i que estaven emparentats amb alguna branca dels Tristany (nissaga de capitostos carlins més importants de la Catalunya interior). Els propietaris actuals es diuen Lladós i viuen a Calaf, però són descendents directes del mas. | 41.7572800,1.4611200 | 372069 | 4623972 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43014-foto-08036-38-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43015 | Cal Ninet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ninet | XVIII-XIX | Ha perdut la coberta i les plantes de pis. Està envoltada de vegetació. | Es tracta d'una masia en estat de ruïna, situada sota la maria de Ca l'Espinac. S'observa l'edifici que tenia funció d'habitatge, i edificis annexos amb funció agrícola i ramadera. Aquests edificis eren contigus i s'estructuraven en diferents nivells deguts a l'orografia. L'edifici principal se situava al nord-oest del conjunt, era de planta de rectangular, i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta era a una vessant (sud-est), i tot i que no es conserva, era amb teula àrab, com ens indiquen les teules que hi ha per l'entorn. La façana d'ingrés se situava al sud-oest. No es poden identificar elements destacables en les façanes degut a la vegetació i el difícil accés a algunes parts. S'observa però algunes estances de l'interior on es poden veure les finestres, que són d'obra senzilla. Les parets interiors estaven arrebossades, i en alguns punts encara s'observa part de la pintura color blau. | 08036-39 | Cal Ninet. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Era coneguda com a Cal Ninet de Tapioles en la documentació del segle XVIII. | 41.7570100,1.4613800 | 372090 | 4623942 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43015-foto-08036-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43165 | El Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). NORMES DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DELS MUNICIPIS SENSE PLANEJAMENT A CATALUNYA. (Març 2010.) Comarques Centrals. Calonge de Segarra. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. | La majoria d'edificacions han estat restaurades o alçades de nou. | Es tracta d'un un petit conjunt de cases entre mitgeres alineades al voltant d'un carrer. Aquest és força compacte i es situa en una elevació topogràfica pronunciada, just a la vora del cingle, tenint una presència rellevant respecte al camí asfaltat que hi accedeix. L'estructura d'aquest camí i del carrer del nucli, tenen una naturalesa rural que no genera una estructura urbana molt sòlida. Organitza tot el nucli al voltant d' un sol carrer mostrant les façanes posteriors de les edificacions amb una volumetria rellevant respecte a la carretera d'accés. La majoria de les edificacions s'han restaurat els darrers anys deixant el nucli amb un aspecte renovat respecte fa unes dècades on algunes de les cases estaven quasi ensorrades. Les cases que formen el nucli són Cal Baiona, Cal Prat, Cal Mariano i Cal Nadal. | 08036-189 | El Soler. Calonge de Segarra. | Originariament formava una quadra, anomenada la Quadra del Soler de Pujalt. Petita quadra situada dins el terme de Calonge que constituïa l'únic indret d'hàbitat concentrat. Segons els capbreus del segle XVIII estava constituïda per les cases de Ramon Nadal, Anton Bajona, Celdoni Prat i els conjugues Pau Montaner i Maria Montaner i Subirats. Segurament corresponen a les cases que encara trobem actualment al nucli del Soler. A tocar trobem el mas Sobiranes, Rovira de Palou i Beringuers, però aquests ja no són considerats de la quadra del Soler. | 41.7478500,1.4627100 | 372182 | 4622923 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43165-foto-08036-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43165-foto-08036-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43165-foto-08036-189-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43018 | Transformador dels Ciments del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/transformador-dels-ciments-del-biosca | XX | El seu desús comença a passar factura alguns elements interiors del transformador. | Edifici de planta quadrada, orientat al sud-est i amb coberta a dues vessants amb teula àrab. S'estructura amb planta baixa i pis. La part superior divideix una cornisa amb un timpà encapçalant la coberta. La façana d'ingrés presenta una entrada senzilla amb porta de fusta. Al primer pis hi ha tres obertures cilíndriques. A seu interior s'hi conserven diferents elements que componien el transformador elèctric, funcionalitat que avui en dia ja no conserva. Adjunt a la façana est hi ha una construcció de petites dimensions. | 08036-42 | El Soler | Està associat als Ciments del Biosca. Aquests van necessitar d'energia elèctrica per al seu funcionament, per aquest motiu es va construïr aquest transformador a mitjans del segle XX. | 41.7571400,1.4625200 | 372185 | 4623955 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43018-foto-08036-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43018-foto-08036-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43018-foto-08036-42-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43142 | Cal Baiona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baiona | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVII | Ha estat restaurada recentment | Es troba situada al nord del nucli del Soler. És tracta d'una casa entre mitgeres de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants amb teula àrab. L'accés actual el trobem per la façana oest, amb una entrada senzilla a la planta baixa. A la planta superior hi trobem una balcó amb barana de forja força modern. Presenta un altre accés a la façana oposada, però de dimensions més petites. | 08036-166 | Cal Baiona. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Cal Bayona, Bajona. Segurament es tracti de la casa que el 1626 posseïa Salvador Bertans hi estava habitada per 3 homes i 2 dones. El 1726 la capbreva Gertrudis Bajona i Bertrans, vídua de Celdoni Bajona, i el 1756 Anton Bajona. | 41.7483800,1.4628400 | 372194 | 4622981 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43142-foto-08036-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43142-foto-08036-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43142-foto-08036-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43143 | Cal Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nadal | XVI | Ha estat restaurada recentment. | Es tracta d'un edifici de grans dimensions situat al sud-est del nucli del Soler. Tot i ser una de les cases més antigues del municipi, s'ha restaurat recentment, perdent en gran part l'aspecte original. Presenta planta baixa, dues plantes de pis i golfes, ubicades a diferent nivell segons la façana degut a l'orografia desigual. Els murs estan fets amb carreus de pedra irregular en filades horitzontals. La coberta és a dues vessants ( sud-est/nord-oest) amb teula àrab. Els elements més interessants els trobem a la façana sud, amb una entrada amb una gran llinda de pedra on s'hi observa la data incisa de 1797. Aquesta entrada queda quasi coberta per un cos afegit que sobresurt de la façana, i que a la planta de pis és converteix en una galeria amb tres obertures d'arc rebaixat de rajol. A les golfes, a sobre les obertures s'hi presenten tres obertures amb arc rebaixat. A la resta de la façana hi trobem un gran nombre de finestres i balcons. A la façana posterior, trobem un accés a la planta de pis que dona a l'interior del nucli del Soler. | 08036-167 | Cal Nadal. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Cal Nadal del Soler, del Soleret, o de Calonge. Antigament casa d'en Felip del Soler. Al segle XVI al Soler trobem diverses famílies que s'anomenen Felip, algunes mostren clarament relacions de parentiu, però en altres no queda tant clar, és possible que alguna d'aquestes branques donés lloc a alguna de les altres tres cases del lloc, ja que al XVII van desapareixent tots. Els Felip i més endavant Nadal són la casa més important del Soler i una de les més importants de Calonge, per no dir la més important. A principis del segle XVII la pubilla Caterina Felip es casarà amb Joan Nadal, fadristern d'Enfesta. La casa començarà a denominar-se cal Nadal, estarà ben relacionada i mostrarà una supremacia important. Al llarg dels segles XVII i XVIII pràcticament monopolitzarà el càrrec de batlle (Joan Nadal, Damià Nadal, Ramon Nadal, Ramon Nadal Aguilera, ...). La seva posició farà que sovint actuïn com a representants o procuradors dels carlans, o que del XVII al XIX col·loquin molts fadristerns com a pubills en cases de la rodalia. En terres de la seva propietat més allunyades del Soler crearan un corral i després una masoveria, el Bosc del Nadal. | 41.7481700,1.4630500 | 372211 | 4622958 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43143-foto-08036-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43143-foto-08036-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43143-foto-08036-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43084 | Mina de la Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-casa-blanca | XX | Tot i que es troben encara dempeus les estructures, l'estat d'abandó que fa anys que pateixen, acabarà afectant les edificacions. | Davant de la masia la Casa Blanca i la carretera C-1412, hi trobem el que havia estat l'antiga mina de la Casa Blanca. Com moltes d'aquestes explotacions, s'estructurava en dos nivells: a la part superior hi podem trobar l'edifici on hi havia l'estructura del forn pròpiament dit, i a la part inferior l'estructura de la mina per on s'extreia el material obtingut. L'estructura de la part inferior es de planta rectangular, amb murs de pedra irregular a la part més antiga, i maons a la part més moderna. Presenta diferents nivells, on es troba la zona de carrega a la part superior. L'estat de conservació d'aquest espai es deficient i perilla que s'esfondri l'estructura. S'observen estructures de maons, possiblement dels darrers anys de funcionament. A la part inferior d'aquesta edificació s'hi troba el forn amb volta de canó amb rajols. Encara es poden apreciar les parets cremades. Al mur sud-oest trobem la xemeneia feta de maons . A la part inferior hi ha una gran paret vertical amb la boca de la mina amb arc rebaixat de rajol. Els murs estan fets amb carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment. | 08036-108 | El Soler | Després de la Guerra Civil espanyola es va construir aquesta mina i forn de ciment. Inicialment era propietat de l'empresa Domènec de Terrassa, però a l'any 1975 fou comprada pels Ciments Biosca. Van arribar-hi a treballar unes seixanta persones provinents de nuclis veïns com Torà, Castellfollit o Calaf, però també d'Andalusia. | 41.7612900,1.4633900 | 372265 | 4624414 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43084-foto-08036-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43084-foto-08036-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43084-foto-08036-108-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43012 | Ciments del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ciments-del-biosca | XX | La major part del conjunt es troba en ruïna. | Pel camí que porta a Santa Magdalena de la Vall trobem aquest gran conjunt d'edificacions que pertanyien a la cimentera industrial dels Ciments del Biosca. La majoria es troben ubicades al mateix indret, però per l'entorn es poden trobar petites edificacions escampades. Totes les edificacions presenten un estat ruïnós tant les fetes amb carreus de pedra com les fetes amb maons. Les edificacions on hi ha els forns, es troben al turó i es caracteritzen per ser de petites dimensions. Cal destacar-hi una gran paret de pedra amb contraforts per salvar el desnivell de la muntanya. A la part inferior s'hi observa un entrada amb volta de canó amb rajol que donava a una boca d'un forn. La resta d'edificacions s'hi tractava el material obtingut. Cal destacar entre aquestes edificacions, la que servia d'habitatge als treballadors i que es troba només arribar. És un gran edifici de planta rectangular amb planta baixa i planta de pis, amb els pisos del treballadors ben delimitats. Tenien les façanes arrebossades, i s'hi pot observar part de la inscripció que fa referència als Ciments del Biosca. Aquest edifici ens recorda en part a les cases del treballadors de les colònies tèxtils i industrials. | 08036-36 | Ciments del Biosca. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'una de les cimentes més importants de les zona. Als anys 50 del segle XX va començar la seva activitat, i al cap de pocs anys no solament eren propietaris d'aquesta cimentera sinó que també ho eren d'altres de l'entorn. La majoria dels treballadors van venir d'Andalusia, per aquest motiu es van construir els habitatges. La seva activitat va durar fins a finals dels anys 70 del segle XX. | 41.7576200,1.4636800 | 372282 | 4624006 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43012-foto-08036-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43012-foto-08036-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43012-foto-08036-36-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya consta com a Cal Boixacs. Cal Boixacs és una masia de l'entorn, però no la més propera. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43013 | Pont del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-biosca | XIX / XX | Pont del camí de Santa Magdalena de la Vall a la carretera C-1412, travessa el torrent Bo. Consta de dos estreps fets amb carreus irregulars de pedra i lligats amb morter i un tauler rectangular fet de pedra reforçat per bigues d'acer a la part interior, a la part exterior, a banda i banda, s'hi observen dos arcs de descàrrega de maons. Fa aproximadament tres metres d'ample i es troba a gairebé quatre metres sobre la riera. S'observen a les parts exteriors del mur, a l'alçada de la calçada, unes obertures laterals que permeten desguassar l'aigua.Es troba en bon estat de conservació. | 08036-37 | El Soler | En pont actual possiblement és de finals del segle XIX o principis del XX. No es descarta però que en aquesta mateixa ubicació hi hagués hagut algun altre pont que comuniqués les masies d'aquest indret amb el camí ral. Més recentment s'ha ampliat per al transit més pesat. | 41.7571700,1.4646900 | 372365 | 4623955 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43013-foto-08036-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat als Ciments del Biosca | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43146 | Pou del pont del Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pont-del-biosca | XX | El pou es troba en un estat de conservació òptim, no així la bassa que és deficient. | Abans d'arribar al pont dels Ciments del Biosca, i al costat del Torrent Bo, trobem aquest pou i bassa. Aquests dos elements es troben envoltats de vegetació fruit de l'abandó d'aquesta zona fluvial. El pou es de base circular amb les parets fetes amb carreus de pedra. La seva fondària és mínima degut a que es troba al costat del torrent, i el nivell freàtic és pròxim. Al seu costat hi trobem una bassa rectangular feta de pedra i arrebossada, on s'abocava l'aigua que s'extreia del pou. Aquesta es troba en un estat de conservació deficient. | 08036-170 | El Soler | 41.7567600,1.4649700 | 372388 | 4623909 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43146-foto-08036-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43146-foto-08036-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43146-foto-08036-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per estar situat a tocar del Pont del Biosca | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43034 | Pou de Castelltort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-castelltort | XX | Conserva l'estructura, però s'aprecia un cert desgast en les parets del pou que a mig termini poden provocar que es desprengui el folratge de les parets. | Es troba situat a la dreta del camí que puja a Castelltort. Esta format per una bassa i un pou. La bassa fa uns quatre metres de llarg per dos d'ample feta en carreus ben lligats de pedra del pais. S'alimentava de l'aigua provinent del pou. Es troba en bon estat de conservació, actualment es troba en desús. El pou es troba annexat a la bassa, és circular i està obrat en maons arran de terra, les seves dimensions són d'un metre i mig de diàmetre per quatre metres de fondaria, es troba en bon estat de conservació. Hi ha una reixa protectora per evitar que hi caigui algú. | 08036-58 | Castelltort. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7182500,1.4664100 | 372431 | 4619631 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43034-foto-08036-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a Castelltort | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43023 | El Tossal de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-tossal-de-la-gavatxa | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Es troba en un estat ruïnós tot el conjunt. | Situat al cim d'un turó on es pot divisar una gran extensió de territori es troben les restes del que havia estat una masia important o casa forta del municipi, degut a la seva situació i a les seves dimensions, que li atorguen una monumentalitat pròpia d'un castell. Es tractava d'una edificació que tenia funció d'habitatge, i diverses construccions annexes que possiblement tenies funcions agrícoles i ramaderes. L'edificació principal es troba situada a la part més alta del turó, i es troba pràcticament en ruïnes, restant només algunes parts dempeus dels murs exteriors, i alguns dels interiors que compartimentaven l'espai, a molt poca alçada. Aquests murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. A l'espai interior actualment hi podem observar l'enderroc, la vegetació i l'arbrat que hi està creixent. En l'estat actual, és complicat desxifrar el nombre de plantes, però es possible que respongués al patró comú de les edificacions de l'entorn, de planta baixa, planta de pis i una planta superior o golfes. La coberta, no es conserva i interpretar la direcció de les vessants es complicada, però podria ser nord-sud, per la orientació dels murs que encara resten dempeus. Cal destacar els grans contraforts que trobem a la façana sud, construïts per assentar l'edifici en el gran desnivell que hi ha al turó. Possiblement una entrada estigues al costat d'aquest contrafort, però a simple vista no es pot afirmar. Altres elements destacables, són un forn situat en un extrem de la façana nord, on encara es conserva la boca, i al seu interior una mitja volta feta de petits maons. A tocar del forn, però ja a la façana oest, hi trobem un gran cup de vi circular, on ja no es conserven les rajoles de ceràmica que folraven la paret. Davant de la façana sud, es troben les estructures que delimitaven unes construccions annexes. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc, així com per les vistes de l'altiplà de la Segarra i el Prepirineu. | 08036-47 | Calonge de Segarra | Possiblement l'antic castell de Tapioles. També apareix documentat com a Castellsuau i mas Çavila o Savila. Al segle XVI és habitat pels Savila i hi entra un pubill Felip provinent del Soler. Més endavant hi trobem els Ferrer, i els Santjust i Ferrer. Hi havia una capella dedicada a ... Al segle XVIII és propietat dels Vilaseca i després dels Prats Vilaseca, apotecaris de Calaf. De les seves pertinences en va sortir l'Hostal d'en Blanc, més endavant Hostal de la Gabatxa o Gabatxa. | 41.7653000,1.4659200 | 372484 | 4624856 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43023-foto-08036-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43069 | Forn del Bosc del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-bosc-del-nadal | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MORA, J. (coord.) (2003). L'arquitectura dels oficis: 3r Curset d'Estiu d'Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 5 al 9 d'agost de 2002. Ed. Pagès, Lleida 2003 | XIX | Pràcticament no es conserva cap estructura. | Forn de calç situat a peu de camí que ens porta al Bosc del Nadal, es troba en estat de ruïna i ha perdut la seva coberta. Observem les restes dels murs perimetrals, es pot intuir una planta rectangular amb la façana orientada al nord, on es troba la boca del forn, que és amb arc apuntat. El parament del forn està format per pedra de diferents mides, disposada en fileres i lligada amb morter de calç i argamassa. L'interior està ple de sediments i vegetació. És possible que hi hagués una teuleria. L'entorn es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08036-93 | El Soler | La construcció del forn es solia fer a l'abric d'un pendent, ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D'altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d'on era més fàcil l'accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia. Possiblement aquests forns s'haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d'elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se'ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVIII-XIX quan es construeix la casa del Bosc del Nadal. | 41.7379000,1.4670800 | 372526 | 4621812 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43069-foto-08036-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43069-foto-08036-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43069-foto-08036-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat de la Masia del Bosc del Nadal. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43070 | El Bosc del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bosc-del-nadal | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVIII/XIX | Es tracta d'un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que té funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Es troba situada a tocar de l'Eix Transversal, en un camí que porta fins a Conill. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus de pedra irregular disposats horitzontalment. La façana d'ingrés a l'edifici que es situa al sud-est, és l'única que ha estat restaurada. La coberta és a dues vessants ( sud-oest/nord-est) amb teula àrab. La façana d'ingrés presenta una entrada amb senzills brancals de pedra i un arc escarser, modificat posteriorment amb una llinda plana per reforçar-ho. A la planta de pis, presenta una finestra amb brancals, llinda i àmpit de pedra. Finalment a la zona de golfes, presenta una petita finestra. A la façana sud-oest, s'observen diverses modificacions en la façana, que han afectat sobretot en les obertures, on tenim finestres amb brancals i llinda de pedra, finestres amb llinda de fusta, finestres que s'han ampliat, i una finestra que s'ha tapiat. La façana nord-oest, té un cos de construcció més moderna adossat a la planta baixa, i una petita finestra a la planta de pis. Finalment, la façana sud-est hi té un cos adossat que tenia funcions agrícoles i ramaderes, però que part d'aquesta es va reconvertir en habitatge. A l'interior, cal destacar-hi el celler amb parets de carreus de pedra i volta de canó de maons, al qual s'hi accedia per unes escales de pedra. Al sud-est del conjunt hi trobem un altra construcció que tenia també funcions agrícoles i ramaderes. Per últim citar, un pou situat a tocar de l'Eix Transversal. L'entorn més immediat es caracteritza per l'Eix Transversal, camps de conreu i bosc. | 08036-94 | El Bosc del Nadal. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Es tractava d'una propietat de Cal Nadal del Soler. Els Nadal eren la casa més important del Soler i una de les més importants de Calonge, per no dir la més important. La casa començarà a denominar-se cal Nadal, va estar ben relacionada i mostrà una supremacía important. Al llarg dels segles XVII i XVIII pràcticament monopolitzarà el càrrec de batlle (Joan Nadal, Damià Nadal, Ramon Nadal, Ramon Nadal Aguilera, …). La seva posició farà que sovint actuïn com a representants o procuradors dels carlans, o que del XVII al XIX col·loquin molts fadristerns com a pubills en cases de la rodalia. En terres de la seva propietat més allunyades del Soler crearan un corral i després una masoveria, el Bosc del Nadal. | 41.7392500,1.4679900 | 372604 | 4621960 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43070-foto-08036-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43033 | Castelltort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castelltort | <p>NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII/XIV | En els darrers anys ha caigut un mur de la façana sud ( en una foto de l'any 2005 estava sencer). La resta del conjunt comença també a presentar problemes en l'estructura. | <p>Es tracta d'un edifici aturonat, que per les seves característiques hauria estat un casal fortificat o casa forta, essent possiblement l'ampliació d'una anterior fortificació. S'observen diversos cossos, essent el més primitiu el que es troba a tocar del barranc. L'edifici es de planta rectangular, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. En el cos primitiu no s'observa cap entrada destacable, solament diverses finestres. La més destacada es troba situat a la façana est és una característica finestra del segle XIII-XIV. La finestra està composada d'una coronella doble amb una petita columna i capitell al centre. Cal esmentar que s'està començant a enrunar part de la façana oest. El cos adjunt per l'est, és una ampliació de l'edifici principal, i presenta unes característiques constructives similars al cos principal. Consta en aquest cas de planta baixa i planta de pis, i presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Té una entrada a la façana sud afegida posteriorment amb llinda de formigó i porta metàl·lica. En aquesta façana hi havia hagut una edificació que naixia d'aquesta tal i com es pot observar en les marques de la planta de pis. A la façana nord, hi trobem una entrada senzilla, i un pou rectangular fet amb carreus de pedra, on hi podem trobar la data incisa de 1897. Adjunt a la façana oest, hi trobem un altre cos que dona accés a la planta de pis de la casa, on es pot observar un gran arc de mig punt tapiat. L'entorn més immediat és caracteritza per camps de conreu i boscos.</p> | 08036-57 | Castelltort. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | <p>El casal de Castelltort el trobem senyorejant una llenca de terra a l'extrem sudoest de l'actual terme de Calonge, entre el terme de Calaf i l'antic terme de Conill. El 1093 ens apareix documentada per primera vegada una torre de Castelltort. Al segle XII apareix com a castell termenat i és cedit per Sant Vicenç de Cardona a la seva filial de Sant Jaume de Calaf. Més endavant s'acabà integrant als dominis dels Cardona, i va esdevenir una quadra vinculada al terme del castell de Mirambell. D'aquest casal prové el llinatge dels Castelltort que el posseiran des del segle XII fins al XVII. Un membre notable en va ser Berenguer de Castelltort, que ostentava el títol de Ciutadà Honrat de Barcelona, i el 1389 fundava l'hospital de Castelltort a la ciutat de Cervera. Al segle XVII, Castelltort va passar a mans del Priorat de Sant Jaume de Calaf, que per poder explotar millor les terres més allunyades de la seva extensa propietat hi va aixecar la masoveria de la Casanova o Casanova dels capellans. La propietat de Castelltort continua en mans de Sant Jaume de Calaf i per tant, del Bisbat de Vic. L'actual masia de Castelltort és un gran casal de pedra de planta completament irregular, amb diversos volums i annexos que mostra una gran diversitat de moments constructius. Malgrat que fa segles que va perdre la funció militar, l'emplaçament, l'estructura, o les parets altes, massisses i tancades, li confereixen un aire de fortificació. Conserva una de les poques mostres a les nostres contrades de finestra coronella gòtica, amb trencaigües, llindes lobulades i una columneta amb capitell esculpit. A la mateixa façana s'adivinen restes d'una altra finestra coronella. El seu interior conserva l'espai de l'antiga capella de la Concepció, que ja fa anys fou secularitzada i destinada a usos agrícoles. Aquesta Capella no es troba documentada fins a la visita pastoral del bisbe Pasqual de 1685, però segurament té un origen molt més antic vinculat a la capella del primitiu castell.</p> | 41.7190300,1.4685800 | 372613 | 4619714 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43033-foto-08036-57-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||
| 43071 | Pous del Bosc del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-del-bosc-del-nadal | XX | Un dels pous ha perdut una de les columnes, que es troba partida en dues parts. | Situat a uns metres de l'Eix Transversal, es tracta d'un pou de base quadrada fet amb maons. La boca del pou actualment es troba tapiada per evitar que hi caigui ningú. A cada banda hi trobem les columnes que sostenien la corriola per a l'extracció de l'aigua. Una d'elles es troba partida, i l'altra meitat es troba al terra. Al costat hi trobem una petita bassa circular on s'hi abocava l'aigua que s'extreia. A l'altre costat del pou, hi havia una caseta, on a l'interior hi havia un altre pou. Es troba a l'interior d'un camp de conreu al sud de la masia del Bosc del Nadal, i a uns metres de l'Eix Transversal. | 08036-95 | El Soler | Possiblement que aquests pous estiguessin vinculats a uns horts de la masia del Bosc del Nadal a inicis del segle XX. | 41.7396300,1.4685700 | 372653 | 4622001 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43071-foto-08036-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43071-foto-08036-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43071-foto-08036-95-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43172 | Lloc de Producció Preindustrial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lloc-de-produccio-preindustrial | La vegetació ha envaït l'entorn. | Es tracta d'un assentament en una esplanada enfonsada: en el punt descrit a l'apartat de context, s'observaven superficialment parets força gruixudes pertanyents a estructures d'una certa entitat. Davant la troballa d'aquest jaciment, que quedava just a fora del límit de la zona afectada per les obres de la nova carretera, es va procedir a la realització de dos sondeigs. En el moment de començar els sondeigs era possible observar estructures de murs amb tendència semicircular i amb gruixos de certa entitat, que en casos sobrepassen el metre. També s'ha de dir que aquestes murs es troben en molt mal estat i que en la majoria dels casos no era possible veure'ls la cara degut a l'enderroc que les emmascara. L'extensió aproximada del jaciment es troba al voltant dels 200 m2, tot i que cal considerar la possibilitat que existeixin altres estructures soterrades al voltant del perímetre actualment visible. En el moment del descobriment es va recollir un fragment de vora de 'tegula' molt rodada i varis fragments de restes de combustió de carbó mineral (abundant a al zona) barrejades amb pedres cristal·litzades i residus d'un procés de reducció ferro, que certament estan indicant el treball amb foc a temperatures elevades. Els resultats dels dos sondeigs realitzats són els següents: - Sondeig 1: S'ha realitzat a l'extrem E/S-E del jaciment i afecta dos murs paral·lels, enmig dels quals s'ha detectat un enderroc d'uns 30 cm de potència. Els murs, fets de pedra seca i amb blocs de tamany mitjà i gran, s'assenten sobre un antic llit de riu. L'únic material arqueològic que ha aparegut en aquest sondeig consisteix en un fragment de ceràmica amb un gruix considerable, informe i molt rodat, de cronologia indeterminada. També s'ha localitzat un tobot sencer en el perfil sud del sondeig. -Sondeig 2: S'ha realitzat a l'extrem S del jaciment. No s'ha detectat cap estructura, tot i que han aparegut pedres de gran tamany descontextualitzades que podrien correspondre a alguna de les estructures del jaciment. També és detecten diversos nivells del llit del riu (graves, arenes…). En aquest sondeig s'ha recollit un fragment informe de ceràmica ibèrica, un fragment de vora de 'tegula', un fragment de vora d'un recipient exvasat, de cronologia indeterminada, i altres fragments informes. També s'han documentat i recollit restes de fauna. Amb les poques dades del registre arqueològic i amb l'anàlisi de l'emplaçament del jaciment s'està en condicions de parlar d'un lloc de producció preindustrial, de cronologia indeterminada però en tot cas no gaire recent, on els element aigua i foc són omnipresents. Es descarta la possibilitat que es tracti d'un lloc d'hàbitat, ja que la seva situació just al costat del torrent fa que les riuades puguin ser molt freqüents. Precisament, aquest fenomen natural és amb tota probabilitat el culpable que gairebé no aparegui material arqueològic, i que el poc que queda aparegui de forma anecdòtica i molt rodat. Per altra banda es fa evident que el jaciment ha patit l'espoli de molts blocs dels murs, ja que els enderrocs són poc potents mentre que l'alçada conservada de les estructures, en proporció, és molt important. | 08036-196 | El Soler | Durant les tasques de seguiment arqueològic de les obres de la carretera C-1412 (tram Calaf-Castellfollit de Riubregós), es va localitzar un nou jaciment arqueològic, no catalogat ni a l'inventari Arqueològic de Catalunya ni en les prospeccions prèvies a les obres fetes sobre el traçat per J. MARTÍN (1998). | 41.7566400,1.4684600 | 372678 | 4623890 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43172-foto-08036-196-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43020 | Cal Boixacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-boixacs | XVIII/XIX | Ha perdut la coberta, i així com els envans interiors i les cobertes interiors de les plantes. Les petites edificacions annexes també es troben en ruïnes. La vegetació i l'arbrat han envaït l'entorn. | Es tracta d'una masia situada a dalt d'un turó proper al nucli del Soler. És de planta quadrada i constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. La coberta que no es conserva era a dues vessants (nord-sud), amb teula àrab (tal i com s'observa amb les teules que hi ha l'entorn). Tan l'edificació, com els petits annexes, es troben en estat de ruïna. La façana d'ingrés es troba a l'oest, i té una entrada a la planta baixa amb brancals i llinda de maons, formant una arc escarser. A la planta de pis, hi trobem una petita finestra amb llinda de fusta, i a les golfes dues petites finestres amb llinda de pedra. A la façana nord, hi trobem dues petites finestres amb llinda de fusta, una a la planta de pis, i un altra a les golfes. A la façana sud, a la planta baixa, hi ha una petita entrada amb llinda de fusta, que donava accés a una petita edificació on hi havia el forn de pa, on encara es conserva la boca de pedra. La façana oest, no hi ha elements destacables. Davant de la façana principal, hi trobem un petit tancat de pedra, ja en ruïnes La casa ja es troba envoltada de vegetació i bosc. | 08036-44 | Cal Boixacs. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | 41.7514400,1.4686100 | 372680 | 4623313 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43020-foto-08036-44-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43086 | Cal Sobirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sobirana | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Només es conserven algunes estructures dempeus, i la runa s'ha compactat amb la vegetació a l'interior dels espais. S'ha perdut el camí d'accés a la casa. | Les restes de la masia de Cal Subirana i dels diversos edificis annexes es troben situats en un turó al sud del nucli del Soler i a tocar dels Forns del Soler. L'accés al través del camí natural s'ha perdut degut a que va ser eliminat en l'extracció de pedra per als forns. Per les restes que s'observen, es tracta d'una masia important, ja que tot el conjunt fa aproximadament uns 50 metres de llargària de planta rectangular. L'edifici principal amb funció d'habitatge es situava al centre del conjunt, i tot i que es complicar interpretar-ho per l'estat de conservació dels murs que queden dempeus, respondria al model clàssic de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs es troben en un estat de conservació deficient, estan obrats amb carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. La façana d'ingrés possiblement es situava a l'est, ja que aquí hi havia el camí que portava a la masia, i per les restes d'un portal adovellat que es troba mig colgat entre la runa. Es poden observar algunes finestres senzilles en alguns dels murs, i les restes d'un cup de vi circular a la façana oest. La resta de façanes del conjunt, degut al seu estat de conservació no presenten elements destacables. L'entorn més immediat es caracteritza per boscos d'alzines, i per les pedres d'extracció dels forns del Soler. | 08036-110 | Cal Sobirana. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Antic mas Marvà o Marna. El 1567 hi ha una partició de casa i terres entre Joan Marvà i Joan Sociats (gendre) per satisfer el dot promès a Joana. El 1726 el capbreven Celdoni i Ramon Sobirana, pare i fill. | 41.7472800,1.4694600 | 372742 | 4622850 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43086-foto-08036-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43086-foto-08036-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43086-foto-08036-110-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43153 | Jaciment de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-sala | Cobert per camps de conreu | Jaciment situat al peu de la carretera que pora a la Masia de la Sala. Apareixen restes de teula romana en superfície, però no s'han recollit estructures. | 08036-177 | Mirambell. Zona Masia de la Sala. | 41.7226800,1.4704500 | 372776 | 4620117 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43153-foto-08036-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43153-foto-08036-177-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||||
| 43028 | Alzinar de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-de-la-sala | A l'entorn de la Masia de la Sala i la carretera N-141 hi trobem un gran nombre d'alzines. Cal destacar-hi sobretot la que es troba a tocar de la casa. Es tracta d'una alzina de grans dimensions, amb un perímetre de tronc de més de 2 metres a 1 metre d'alçada. Destaca per la gran capçada de forma arrodonida, que assoleix una alçada d'uns 10 metres, amb un diàmetre de brancada que sobrepassa els 15 metres. | 08036-52 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7234300,1.4710700 | 372829 | 4620199 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43028-foto-08036-52-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 2153 | 5.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||||||
| 43026 | Forns del Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-del-nadal | XX | Tot i que les estrucutures de tots els elements es conserven, l'estat d'abandó que pateixen totes les construccions fa que el seu estat de conservació empitjori cada any. | Situada en el camí del Soler que portava a Cal Subirana, es troba la Mina del Torrent de Conill, avui en dia ja abandonada. Aquesta destaca per les seves dimensions, amb una paret vertical de més de 20 metres d'alçada i uns 40 metres de llarg aproximadament. El mur està fet amb carreus de diversos tamanys, predominant els de gran tamany a la part central. Es troben disposats en la seva majoria en filades horitzontals, però també verticals. A la part inferior, s'hi observen 8 boques de mina, amb arcs rebaixats fets amb rajols i a l'interior una volta de canó rebaixada. Actualment l'interior d'aquestes boques de mina estan tapiades. Davant de les boques és va fer un talús de pedra d'uns 3 metres d'ample. A l'altre costat del camí, hi trobem una boca de mina excavada a la paret amb volta de canó de rajol. Al seu costat una edificació de planta rectangular on es treballava i transformava el material obtingut de la mina. En un nivell superior de la paret, hi trobem una gran esplanada on es pot observar des de l'alçada el nivell descrit anteriorment. En aquest espai hi trobem un altra construcció que servia per a la transformació del material obtingut. Finalment, resseguint el camí de davant de la paret, on hi havia les boques de la mina, trobem un gran espai obert fruit de l'extracció dels materials. Possiblement en aquest espai hi havia el camí que portava a la masia de Cal Subirana. L'aflorament era un nivell de calcàries de 10-15 metres, intercalades entre margues blaves. Eren capes planoparal·lales que mostren un cabussament: 272/30 i 284/24. L'entorn es caracteritza per boscos i el torrent de Conill. | 08036-50 | El Soler | 41.7499600,1.4708200 | 372861 | 4623145 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43026-foto-08036-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43026-foto-08036-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | A l'inventari de les mineralitzacions situades a la comarca de l ́Alta Segarra. Consta com a Torrent de Conill. | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43025 | Font de la Jana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-jana | XIX/XX | No s'observen les estructures de pedra, i està coberta de vegetació. | La font de la Jana es troba situada dins d'un bosc a la falda d'un turó a l'est de la carretera C-1412. Poc s'observa de la font, que constructivament es bastant austera, i solament té un pocs carreus de pedra als laterals i al frontal. La vegetació i les fulles la cobreixen pràcticament en la seva totalitat. La font que es troba enclotada, cal destacar-hi una canalització per on sobreeixia l'aigua de la font. | 08036-49 | Carretera C-1412 km 32,5 | Havia estat una font molt utilitzada per la gent de l'entorn. Els més grans, encara recorden quan hi anaven. Des de fa unes decàdes ja no hi raja aigua. | 41.7558200,1.4709000 | 372879 | 4623796 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43025-foto-08036-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43025-foto-08036-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43025-foto-08036-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment no hi raja aigua. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43027 | Masia de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-sala | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI/XX | Ha estat restaurada recentment. | Edifici que té funcions d'habitatge, amb un edificació annexa. L'edifici és de planta rectangular, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Els murs han estat restaurats recentment, són obrats amb pedra irregular rejuntada modernament amb argamassa de ciment i sorra. Té la coberta a dues vessants (sud-est/nord-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés actual s'orienta al nord-est, i presenta una entrada amb arc rebaixat amb carreus de pedra, que dona accés a la planta baixa. A la planta de pis, hi trobem dues finestres amb arc de mig punt, i dues finestres bessones amb arc de mig punt de dimensions més grans que les anteriors. Les finestres d'aquesta façana tenen ampit i brancals i dovelles de pedra. La façana sud-oest, compta amb moltes finestres amb brancals, llinda de pedra i ampit, i dues amb arc escarser repartides per les diferents plantes. A la façana nord-oest, hi ha diverses finestres i una construcció adjunta a la façana. La façana nord-est, presenta una entrada amb brancals i llinda de pedra, precedida per una escala de pedra amb cinc graons. Les finestres que hi trobem segueixen la mateixa tipologia que a la resta de façanes amb brancals, llinda de pedra i ampit, i les de planta de pis amb arc escarser. Davant de la façana sud-est, hi trobem un edifici annex de planta quadrada, que tenia funcions agrícoles. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc, i el poble de Conill, ja al terme municipal de Pujalt. | 08036-51 | Masia de la Sala. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era conegut com el Mas Argullol o Argullol de la Sala. La família que possiblment va construir aquesta casa foren els Sala, que posteriorment van adquirir el que coneixem avui en dia com la Gavatxa. El Mas Argullol ja surt esmentat en la documentació del segle XVI. | 41.7227400,1.4717200 | 372882 | 4620122 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43027-foto-08036-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43021 | Barraca de la Gavatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-gavatxa | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | Es tracta d'una barraca de vinya. De planta circular feta amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. A la cara sud hi té l'entrada culminada amb una llinda de pedra. El sostre és de falsa cúpula, a partir de la superposició de lloses de pedra tancades per una llosa més grossa al centre de tot el conjunt. Les lloses estan tapades amb terra per aïllar tèrmicament l'estructura. Presenta bon estat de conservació. Entorn més immediat a la barraca es caracteritza per camps de conreu. | 08036-45 | Calonge de Segarra | La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos, ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast. Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada. Al terme de Calonge de Segarra en podem trobar encara bastants d'aquestes construccions que ens remunten al segle XIX quan la vinya era el conreu més característic del terme fins l'arribada de la fil·loxera i el canvi a cultius de blat i ordi. | 41.7624200,1.4728000 | 373050 | 4624526 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43021-foto-08036-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Gavatxa. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43024 | Pont del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-soler | XIX/XX | Pont situat a la carretera que porta al Soler des de la C-1412, sobre el Torrent Bo. És d'una extrema senzillesa, i actualment només conserva els estreps fets amb carreus de pedra com a part original, ja que el taulell original s'ha substituït per un de formigó armat amb el suport d'unes bigues d'acer. És d'un sol ull, i el paviment és de formigó. Presenta unes baranes protectores a cada lateral. | 08036-48 | El Soler | El pont actual possiblement és de finals del segle XIX o principis del XX. No fora estrany que en aquesta mateixa ubicació hi hagués hagut, anteriorment, algun altre pont que comuniqués el Soler amb el camí ral. Més recentment s'ha ampliat per al transit més pesat. | 41.7501000,1.4735900 | 373091 | 4623157 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43024-foto-08036-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per que és el pont que porta al Soler des de la C-1412 | 119|98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43029 | Comaposada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comaposada | XVIII | L'edifici principal fou enderrocat per fer-hi una casa nova. | Es tracta d'un conjunt arquitectònic format pel que havia estat l'habitatge i les edificacions amb funció agrícola i ramadera. L'edificació principal es troba pràcticament en ruïna i solament es pot observar la seva estructura i murs. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria. Possiblement tenia planta baixa, planta de pis i golfes, però l'estat actual de ruïna no ens permet precisar-ho. L'estat de ruïna, i la gran vegetació que envolta i cobreix l'edifici, dificulta la interpretació dels elements que encara es conserven. En aquest sentit es desconeix en quina façana podria estar l'entrada principal. A l'est del conjunt es poden observar algunes estances amb volta de canó. El conjunt d'edificacions annexes situades a l'oest es troben en un estat de conservació més òptim, ja que van ser reutilitzades per resguardar el bestiar fins fa poc. Destaquen grans entrades amb arc de mig punt, i les estances interiors on encara es conserven, les menjadores. Posteriorment i tal com s'observa es van fer algunes compartimentacions amb murs de totxo. Es troba envoltat de camps de conreu i bosc. | 08036-53 | Comaposada. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | 41.7231200,1.4742500 | 373093 | 4620160 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43029-foto-08036-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43029-foto-08036-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43029-foto-08036-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43022 | La Gabatxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gabatxa | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | Ha estat restaurada recentment. | Es tracta d'una de les masies més antigues del municipi, i que tal com s'observa en les seves façanes ha patit una evolució constructiva important, adaptant-la segons les necessitats de cada època. Es troba situada a peu de l'antic camí de Ca l'Oliva a la Gabatxa. La casa és de planta rectangular, i consta de celler al soterrani, planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs que han estat restaurats, estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment en la seva majoria i amb grans carreus a les cantoneres. La coberta és a dues vessants (nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta a l'oest, i consta d'una entrada amb arc carpanell a la planta baixa. A la planta de pis actualment hi trobem un balcó, però com es pot observar anteriorment hi havia hagut un obertura de grans dimensions amb carreus de pedra tot fent un arc de mig punt irregular. A l'esquerra hi té una finestra de nova creació amb brancals i llinda de pedra, que substitueix la que tenia al cantó, de dimensions més petites. A la façana nord, és on també es poden observar els canvis que ha patit el mur, amb noves finestres de dimensions més grans, o el tancament d'una entrada que hi havia en un extrem de la façana. La façana est, s'ha deixat arrebossada, i es poden observar diferents finestres de petites dimensions, repartides per les plantes. La façana sud, es troba coberta pràcticament per l'orografia i edificacions annexes. A l'interior cal destacar-hi, una premsa de vi restaurada on es conserven parts com el banc amb una data incisa de 1802, i un altra no tant visible de 1864 i les inicials de RS, el cargol, i l'encaix de pedra al mur. Un altre element destacable és el celler, migexcavat a la roca, alçats els laterals i volta de canó en pedra. S'hi accedeix per unes escales de pedra ben treballades. L'entorn es caracteritza per camps de corneu i bosc. | 08036-46 | La Gabatxa. El Soler. 08281. Calonge de Segarra | Antic hostal d'en Blanc o de la Gabatxa. El 1756-65 pertany a Joan Sala per venda d'Isidro Sanjust i Ferrer del Tossal. Ja al segle XX els Vilaró compraran la Gabatxa i l'antic Tossal. Una dada curiosa al respecte d'aquest edifici, es que la cultura popular situa a la Guerra del Francès el moment en que es comença anomenar així la casa. La història diu que durant aquest conflicte la mestressa de la casa va allotjar a un soldat francès i sent molt hospitalària amb ell, restant així per endavant el nom de la Gabatxa atorgat pel veïns. Tot i això la documentació històrica contradiu que l'origen del sobrenom fos posterior a la Guerra del Francès. En documentació d'inicis del segle XVIII (1716), ja ens apareix citat l'hostal de Cal Blanch com la Gabatxa. No obstant, a l'any 1634 apareix citat per primer cop Joan Salas alias el Blanch com a pagès del Terme. Pocs anys després, a l'any 1638, apareix citat altre cop Joan Blanch com a pagès del hostalet de la parrochia. Aquest conjunt de referències històriques, i tractant-se de documentació oficial, i que per tant, Fruit d'aquest fet, i que la documentació on és citada fet que ens indica que si la història que ens ha arribat fins a dia d'avui és certa, no va ser a la Guerra del Francès, sinó possiblement a la Guerra dels Segadors. | 41.7614100,1.4734900 | 373105 | 4624412 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43022-foto-08036-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43068 | Cal Canet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-canet | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | L'estructura de l'edifici principal no presenta problemes en les estructures, però la manca de manteniment afectarà en un futur la seva estabilitat. La vegetació envolta tot el conjunt. | Es situa al cim d'un turó a l'entorn de camps de conreu i bosc. L'estat d'abandó es fa pales en els edificis, però també en el mateix entorn on la vegetació cobreix l'entorn més immediat. El conjunt està format per l'edifici principal que tenia funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. L'edifici principal era de petites dimensions i constava de planta baixa i planta de pis. Els murs estan fets de petits carreus irregulars de pedra en filades horitzontals. S'observa però alguna part fet amb maons, fruit d'alguna reforma. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. La façana d'ingrés es situa al sud, i presenta una entrada senzilla a la planta baixa. En tot el conjunt no hi destaquem elements d'interès. Es tracta d'un conjunt de cossos molt austers. | 08036-92 | Cal Canet. Mirambell. 08281. Calonge de Segarra | Era coneguda antigament com el Mas Rossines. | 41.7310800,1.4764500 | 373292 | 4621041 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43068-foto-08036-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||
| 43072 | Torrella Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrella-medieval | XIII/XVI | Solament es conserven algunes estructures dempeus. El bosc ha envaït tot el conjunt. | En un turó situat davant de l'Eix Transversal, pel camí que porta de la Masia del Bosc del Nadal a la carretera C-1412 es localitzen les restes d'unes estructures que abracen una amplia zona formant un perímetre rectangular. Aquestes estructures estan formades per murs fets amb carreus irregulars de pedra que en alguns punts s'alcen més de dos metres aproximadament, i dibuixen estances que no es poden delimitar correctament per la vegetació i arbrat que envaeix l'entorn. En alguns d'aquests murs es poden observar espitlleres a nivell del sòl. L'element més destacat però, és la base d'una possible torre feta amb carreus irregulars de pedra formant una estructura circular. Des d'aquest punt es pot observar gran part del terme de Calonge de Segarra i altres municipis veïns | 08036-96 | El Soler. Zona del Bosc dels Avellaners | 41.7411200,1.4764000 | 373307 | 4622155 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43072-foto-08036-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43072-foto-08036-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43072-foto-08036-96-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | ||||||||||
| 43077 | Forn de Ciment C-1412 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ciment-c-1412 | XX | Les cases del capataç estan mig enderrocades. La boca del forn tot i que l'estructura circular està en bon estat, està plena de runa. La vegetació ha envaït l'entorn. | Es tracta d'una mina de ciment ràpid situada a peus de la carretera C-1412 al km 33.5 aproximadament. Consta de dos nivells: una situat a una part superior on hi trobem l'estructura d'un forn de base circular amb les parets de maons, un xemeneia feta de maons i de base quadrada a la part exterior, i el·líptica i amb carreus de pedra a la part interior fins a l'interior de la mina. En aquest nivell superior també s'hi observa dos edificis que es tractaven de les cases del vigilants dels forns ( degut a que es podia tardar 3 dies en la cocció). Al nivell inferior, i a peu de la carretera s'hi observa la boca de la mina amb un mur de carreus de pedra a mode d'estreps. La boca de la mina es caracteritza per una volta d'arc escarser amb maons i les parets laterals amb carreus de pedra. | 08036-101 | El Soler | 41.7477500,1.4762800 | 373310 | 4622892 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43077-foto-08036-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43077-foto-08036-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43077-foto-08036-101-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Mitjançant transport a sang o mecànic, per camins, vies, plans inclinats o telefèrics,es portava la pedra fins a la part superior del forn, on es situaven les obertures circulars i que normalment es protegien amb un cobert sostingut per columnes de maó, pedra, ciment o ferro. La càrrega s'efectuava com en els forns de calç, amb la pedra més reduïda desprès de trencarla amb malls manualment o més recentment,mitjançant una matxucadora. Entre capa i capa de la pedra a coure s'hi col∙locava,dins el forn, carbó mineral de mina o portat d'algun magatzem proper. Tot aquest conjunt de matèries disposades verticalment i en capes, formaven una volta situada sobre la llar del forn.Per allargar la cocció el forner 'punxava' el propi forn, mitjançant una sèrie d'obertures situades a la graella d'aquest, i d'aquesta manera és retardava l'apagament del foc. En els forns més avançats, com el de Fahnehjelm,s'activava la cambra del foc mitjançant un conducte situat al voltant de la base per on hi penetrava una corrent d'aire ascendent activat mitjançant gasògens. Així mateix, en tots els casos, per evitar les pèrdues de calor que s'arribaven a generar, (de 800 a1.000º) les parets internes es recobrien amb maons o pedres refractàries naturals(pedra sorrenca) i per la part exterior mitjançant una càmera d'aire per impedir la pèrdua de calor.A la part inferior, on es situava l'obertura de descàrrega, normalment tenien un nombre de 4 i d'una forma regulada, anaven buidant la cambra del forn de la matèria calcinada, a on s'hi col∙locava una vagoneta sobre via mòbil o fixa o camions en els centres de fabricació més avançats tecnològicament, i es conduïa fins els molins de trituració i refinació. La capacitat de producció per cada forn, era de 12 a 16 tones diàries. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||||
| 43008 | La Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-morera-0 | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XVI | S'hi ha viscut permanent sempre, i s'han fet les intervencions de millora i restauracions corresponents. | Es tracta d'una masia històrica del municipi, però que degut a reformes posteriors ha perdut la seva fisonomia original. Presenta una planta en forma d'ela, degut a la unió dels dos cossos que formen la casa. Consta de planta baixa planta de pis i golfes. Els murs estan arrebossats. La coberta és a quatre vessants, amb teula àrab. En la majoria de façanes hi trobem grans finestrals, que es combinen amb finestres de dimensions més petites. L'accés a la casa es troba orientat al sud, al cos ubicat més al nord. A l'entorn hi trobem altres edificacions annexes. | 08036-32 | La Morera. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Mas antic, segurament d'origen medieval. Des de principis del segle XVI tenim documentat en Morera, en Castellar de la Morera o en Pere Morera. Més endavant ja podem confirmar els Morera com a habitants i possessors del mas, fins que el 1640, la pubilla Rafela Morera es casa amb Cristòfol Dalmases, originari del mas de l'Alzina. En moments del segle XVIII i XIX trobem a Dalmases de la Morera exercint el càrrec de batlle de Calonge. En diversos moments, sobretot del segle XVIII, apareix adossada a les parets de la Morera la casa d'en Solà o del sastre Solà. El primer Solà s'havia casat amb una filla del mas i havia aixecat una caseta allà mateix on feia de pagès i sastre. | 41.7623000,1.4775200 | 373442 | 4624505 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43008-foto-08036-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | No s'ha tingut accés a l'interior, però conserva un celler pràcticament en el seu aspecte original. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 | |||||||
| 43009 | Font de la Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-morera | XX | Ha perdut part de la coberta. | La Font de la Morera se situa al sud de Cal Morera, entre el turó i la pista asfaltada. Es tracta d'una font de bassal i està formada per una estructura de petites dimensions amb volta ceràmica i parets amb carreus de pedra. A l'interior hi trobem l'aigua que hi neix. Possiblement la forma actual, no es correspongui amb l'original, i que s'hagin perdut alguns elements. Actualment s'utilitza per a regar els horts de Cal Morera. | 08036-33 | Calonge de Segarra | Aquesta font va associada a la masia de la Morera. Actualment continua tenint un dels usos que va tenir en orígen: proporcionar aigua als horts de la casa. | 41.7619400,1.4775900 | 373447 | 4624465 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43009-foto-08036-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Nom donat per proximitat a la Masia de la Morera | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:47 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.