Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43182 | Fons fotogràfic de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-calonge-de-segarra | XX | Conjunt d'unes 50 fotografies de diversa procedència. És un fons que no està catalogat ni ordenat. Els originals els conserven els seus propietaris, però l'Ajuntament de Calonge de Segarra va poder escanejar-ho i es conserven en format CD en les dependencies de l'Ajuntament. Compren un àmbit cronològic que arrenca de principis del segle XX fins a l'any 1981 del mateix segle. La temàtica principalment és de l'activitat agrària o imatges de l'escola. | 08036-206 | Escoles Dusfort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Durant els darrers anys, l'Ajuntament ha anat recopilant imatges antigues del municipi entre els veïns, per tal de preservar part del patrimoni documental i la memòria del municipi. | 41.7392400,1.4952700 | 374873 | 4621919 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43182-foto-08036-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43182-foto-08036-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43182-foto-08036-206-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 55 | 3.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43183 | Pica Baptismal de Santa Maria de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-de-santa-maria-de-dusfort | Aquesta pica baptismal, pertany a l'Església de Santa Maria de Dusfort. Formada de dos elements: la pica i el suport. El suport està fet de pedra i té una base circular. La columna que hi ha sobre del suport és circular i presenta incisions senzilles. La pica de pedra, presenta una decoració a mode d'arcuacions d'estil llombard. | 08036-207 | Santa Maria de Dusfort. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | 41.7406000,1.4941400 | 374781 | 4622072 | 08036 | Calonge de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43183-foto-08036-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43183-foto-08036-207-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 43184 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-2 | XV/XXI | Ha estat asfaltat en molts trams | El camí ral que travessa el terme de Calonge de Segarra actualment és una pista que serveix per a comunicar les diferents masies i nuclis del terme. Entra al municipi per la zona de Dusfort, provinent de Calaf i després de passar per les masies de l'Agustina, Cal Mas, la Gavatxa, entra a l'actual C-1412 per arribar a la Casa Blanca. Cal esmentar que totes aquestes masies havien esdevingut un hostal en el pas pel camí ral. Aquest tram del Camí Ral formava part de la ruta Barcelona, Calaf, Ponts, i que pujava fins a la Seu d'Urgell. | 08036-208 | Calonge de Segarra | Era l'antic camí que anava de Barcelona a la Seu d'Urgell. Recentment s'ha asfaltat per facilitar l'accés rodat per l'interior del municipi. | 41.7474900,1.4839900 | 373951 | 4622851 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43184-foto-08036-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43184-foto-08036-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43184-foto-08036-208-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43185 | Camí Ramader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-3 | XV-XXI | Pel terme municipal de Calonge de Segarra hi ha documentat un camí ramader. Aquest no era un camí principal sinó un variant dels camins que portaven de les terres del Pirineu, fins a les costes de Tarragona o la plana de Lleida. Possiblement aquest camí sigui l'actual B-300. Aquesta ruta creuava el Berguedà, el Solsonès, la Segarra i I'Anoia. Passava exactament per Pinós del Solsonès, la Sala de Vallmanya, Prades, prop del castell de Boixadors, St. Pere Sallavinera i Pedrafita. Una variant passava per St. Pere de l'Arç, Aleny, Calaf i Prats de Rei. Un cap a Pedrafita anava fins a Santa Coloma de Queralt i des d'aquí a la costa, prop de Roda de Barà.' | 08036-209 | Calonge de Segarra | Era un dels camins que neixien del senders més importants que connectaven el pirineu amb la costa o la la plana de Lleida. | 41.7465400,1.5200300 | 376946 | 4622694 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43185-foto-08036-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43185-foto-08036-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43185-foto-08036-209-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43186 | Costumari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costumari | AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. I, pàg 238. AMADES, Joan (2001) Costumari Català. El Curs de l'Any. S.Ll.: Enciclopedia Catalana. Salvat Editores. Vol. V, pàg 626. | Ja no es realitzen. | Al Costumari Català realitzat per Joan Amades, s'hi recullen dues tradicions de Calonge de Segarra. La primera és recull a la pàgina 238 del Volum I que tracta sobre tradicions que es realitzen a l'hivern. Aquesta referida a la data de Sants Innocents, Diu lo següent: 'A Calonge de Segarra elegien un rei dels fadrins que anava tot vestit d'oripell i portava corona. Assumia tota l'autoritat de la població i tothom havia d'obeir-lo. Imposava diferents tributs que destinava al culte del sant patró i a una fontada de la fadrinalla' El següent recull el trobem a la pàgina 626 del volum V. Tracta sobre el dia de Tots Sants, i diu lo següent: 'En havent sopat, totes les famílies de Calonge de Segarra acudien a l'església i portaven una grossa coca amb una candeleta encesa a cada cap. Després de la funció religiosa i al punt de la mitjanit, el sacerdot beneïa les coques. Aleshores organitzaven com una processó integrada per tot el poble presidit pel sacerdot. La comitiva s'encaminava vers el cementiri, separat de la parròquia. Cada família s'asseia damunt de la seva fossa i es menjava la coca entre tots els familiars'. | 08036-210 | Calonge de Segarra | Aquestes tradicions actualment ja no es realitzen. | 41.7392400,1.4952700 | 374873 | 4621919 | 08036 | Calonge de Segarra | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 63 | 4.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 43187 | Jaciment de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-dusfort | <p>ANADÓN, P.; CABRERA, L.; COLLDEFORNS, B.; SAEZ, A. (1989) “Los sistemas lacustres del Eoceno superior y Oligoceno del sectororiental de la Cuenca del Ebro”. ACTA GEOL. HISP. SÁEZ, A. (1987). Estratigrafía y sedimentología de las formaciones lacustres del tránsito Eoceno-Oligoceno del NE de la Cuenca del Ebro. VIDAL, A. (2013). Fitxa del jaciment de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Jaciment paleontològic, d' edat Oligocè i format per margues i calcàries amb nivells de guixos i lignits, i segons A. Vidal (2013) es troba dins de la Formació Lignits de Calaf (Sáez 1987), i seria un dels nivells de calcàries terrígenes (Sáez 1987) . La proximitat de nivells de lignits al jaciment reforça la seva pertinença a la Formació Lignits de Calaf, com també ho fa la riquesa paleontològica de vertebrats. Sáez (1987) descriu la següent associació faunística per la Formació Lignits de Calaf: Theridomys calafensis Bransatoglis n. sp. Gliravus fordi Blainvillimiys cf. langei Eucricetodon atavus Elfomys medius Bothriodon aymardi Diplobune minor Pheratherium frequens Plagiolophus sp. Ephelcomenus ? sp.El paleoambient seria de clima humit, llacs somers sense influència evaporítica i amb desenvolupament de turberes en les zones marginals (Sáez 1987).</p> | 08036-211 | Dusfort | <p>Jaciment descobert pel Sr. Vicenç Sugranyes, de la fàbrica de ceràmica SUGRAÑES GRES CATALAN, S.A., que amb posterioritat a l'excavació i retirada d'una capa de 3 m d'argiles en la vessant oest del Tossal de Gassó, dins de la finca de la fàbrica, troba abundants restes òssies de macrovertebrats. La seva filla dóna avís de la troballa, arrel de la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, a la Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que traslladen al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la DGABMP del D. Cultura de la Generalitat. En el curs de la visita es localitzen fàcilment diversos ossos i peces dentàries de macrovertebrats.</p> | 41.7360800,1.4907400 | 374490 | 4621575 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Altres noms TOSSAL DEL GASSÓ | 1792 | 5.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 43188 | Caramelles de Calonge de Segarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-calonge-de-segarra | XX | S'ha recuperat aquesta tradició. | Al municipi de Calonge de Segarra antigament s'hi celebraven caramelles per pasqua i més concretament a la Festa del Panellet que és la diada mes representativa del municipi. El jovent era l'encarregat d'organitzar-les que cada any organitzava les caramelles, i amb un carro o camió recorrien tot el municipi cantant pels nuclis i les masies del seu itinerari. Totes les cançons eren personalitzades i dedicades al lloc on es demanava. Actualment s'ha recuperat aquesta tradició, i el jovent canta caramelles per la Festa del Panellet. Era un diada especial, precedida per tants dies d'assajos, per tants dies de compartir histories, anècdotes i rialles. El lletra de les caramelles era de Pius Forn i la música de Francesc Vives. | 08036-212 | Calonge de Segarra | L'any 2007 s'inicia per part de l'Ajuntament de Calonge de Segarra un tasca per recuperar la tradició de les caramelles. Es va fer recerca per les masies i cases del municipi fent recopilació de la informació que hi havia a cada casa. La més antiga que es va poder trobar era de 1917. La família Moncunill conservava encara bastants cançons amb partitures que s'han pogut utilitzar per recuperar aquesta tradició que actualment es ben viva cada any per la Festa del Panellet, on es cantava una caramella després de la missa. | 41.7639600,1.4818100 | 373802 | 4624683 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43188-foto-08036-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43188-foto-08036-212-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43189 | Rellotge de Sol de Santa Fe de Calonge I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-fe-de-calonge-i | No s'observa la numeració. | En la façana exterior dels sud de transsepte, s'hi localitza el gnòmon metàl·lic del que havia estat un rellotge de sol. Esta formada per una vareta i un suport. No s'observa cap tipus de numeració a primera vista. | 08036-213 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Es desconeix quan es va realitzar aquest rellotge de sol. | 41.7640100,1.4819900 | 373817 | 4624689 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43189-foto-08036-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43189-foto-08036-213-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 43190 | Rellotge de Sol de Santa Fe de Calonge II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-santa-fe-de-calonge-ii | L'estat de conservació és dolent. Les numeracions quasi no s'observen. | En la cantonera entre el portal d'accés de ponent i el de migdia, hi trobem un carreu a mitja alçada on hi aquest rellotge de sol. És semicircular sobre un marc rectangular ( el carreu), cisellat en la pedra, orientació sud, marques horàries a les hores amb numeració aràbiga. Possiblement sigui un carreu reaprofitat d'un altre indret. | 08036-214 | Santa Fe de Calonge. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | Es desconeix quan es va realitzar. | 41.7640100,1.4817700 | 373799 | 4624689 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43190-foto-08036-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43190-foto-08036-214-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 43191 | Rajola de terme de Ca l'Agustina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rajola-de-terme-de-ca-lagustina | NADAL, Jordi. Treballs de seguiment historiogràfic del municipi de Calonge de Segarra (sense publicar). | XIX | Al costat de La façana d'ingrés de la Ca l'Agustina troba aquesta placa o rajola clavada al mur a una alçada d'uns dos metres amb la inscripció 'PUEBLO DE CALONGE DE CALAF PARTIDO DE IGUALADA PROVINCIA DE BARCELONA'. Té forma rectangular amb els costats irregulars. | 08036-215 | Ca l'Agustina. Dusfort. 08281. Calonge de Segarra | Possiblement aquesta rajola de terme sigui de finals del segle XIX. Cal recordar que a mitjans del segle XIX els límits municipals canvien amb la unió de molts municipis de menys de 30 habitants, i aquesta rajola recordi aquest canvi. | 41.7503400,1.4828800 | 373864 | 4623170 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43191-foto-08036-215-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 43192 | Gres Catalán | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gres-catalan | XX | Al sud-est del nucli de Dusfort, tocant a la C-1412 es situa el complex industrial de Gres Catalán. Es caracteritza per una successió de grans naus rectangulars de gran llargada orientades d'est a oest (uns 300 metres aproximadament). Les edificacions estan alçades amb maons i amb coberta a dues vessants. Els edificis situats al sud, s'utilitzen com a oficines i exposició, i la resta com a magatzem i producció. Cal destacar-hi l'edifici de formes rectangulars i cúbiques folrat amb rajola marró que es troba a l'inici del recinte. A l'altre costat de la carretera, al costat de l'antiga bòbila, hi trobem altres dependències del complex, avui en dia en desús. | 08036-216 | Dusfort | L'any 1869 va néixer a Òdena Vicenç Sugrañes i Solé, fundador i creador de l'empresa familiar que a l'any 1971 es conegué comercialment com a Gres Catalán. No obstant, abans d'arribar a aquesta data diferents foren els episodis que l'explotació familiar hagué de superar. 50 anys abans, a l'any 1921, Vicenç Sugrañes va comprar els terrenys que tenia arrendats al preu de 2500 pts. Terrenys en què l'any 1911 havia construït un forn primitiu per coure ceràmica. En aquells moments la producció ceràmica de teules i totxanes, així com el forn de llenya, era totalment manual. Amb la mort de Vicenç Sugranyes 5 anys després, fou el seu fill, Isidre Sugrañes qui continuà la explotació familiar. Passada la Guerra Civil s'inicia un procés d'expansió de l'empresa, segurament afavorida per la reconstrucció dels estralls de la Guerra. A l'any 1942, es construeix una nova bòbila que augmenta la producció a les 30 tonelades diàries de material. Aquest augment implicà una modernització i mecanització del procés de fabricació i cocció. A l'any 1955, la mort d'Isidre Sugrañes deixà a mans dels seus tres fills, que s'encarregaren de construir una nova bòbila de tres pisos. A partir d'aquí, amb la recuperació econòmica dels anys 1960, s'inicià l'especialització de l'empresa, vivint el seu gran moment a finals dels anys 90 del segle XX i principis del s. XXI amb l'expansió immobiliària del país. Amb la punxada de la bombolla immobiliària, l'empresa va entrar en una crisi l'any 2010 que ha posat en entredit la seva viabilitat futura. | 41.7395800,1.4987300 | 375161 | 4621952 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43192-foto-08036-216-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/