Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44123 | Llegenda de les portes de l'església de Sant Muç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-les-portes-de-lesglesia-de-sant-muc | CAMPOY, G., DURÀN, A. i JURADO, R. (2006): Llegendes de castells del Vallès Oriental. Barcelona. | Llegenda que explica que en l'aplec de la festa de Sant Muç, al passar un traginer per davant de l'església, va exclamar: 'Sant Muç: no m'esmuçaràs ni a mi ni al bestiar!'. (Cal ressenyar que esmuçar, mot homòfon al sant de l'església, Muç, vol significar la impressió desagradable i aspra a les dents). Havent dit això, tant el traginer com les bèsties que conduïa tenien les barres esmuçades. Penedit d'haver fet aquella burla, va prometre pagar les portes de ferro de l'església, quedant així guarit. | 08042-8 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Llegenda que utlitza el tema del càstig com a motiu central. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 44124 | Llegenda del cabrit negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-cabrit-negre | MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | Llegenda que narra l'experiència d'en Jaumàs, veí de Cànoves, que tot caminant amb la seva dona un vespre quan ja fosquejava, es trobà un cabrit negre. Quan en Jaumàs proposà a la seva dona que l'anirien a vendre al mercat de Llinars per treure'n alguna cosa, ella contestà que no ho podien fer doncs no era de la seva propietat. En Jaumàs argumentà que allò que es perd pertany a qui ho troba. Malgrat la insistència de la seva muller, en Jaumàs es carregà el cabrit al coll. Quan ja arribaven a Llinars van sentir una veu fonda que sortia del torrent proper i que els deia 'Ai, dimoni xic, a on vas?', al que el cabrit va respondre 'A cavall d'en Jaumàs!... Fins a Llinars!...' En Jaumàs, tot esverat havent sentit parlar el cabrit i comprenent que el què duia a collibè era el dimoni, el deixà anar i l'animal fugí camp enllà. | 08042-9 | Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | La figura de la cabra negre en el folklore sovint són encarnacions del diable o de bruixes. També les veus que surten de les aigües s'identifiquen amb boques que comuniquen la terra amb l'infern. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 44125 | Llegenda de La Pallejana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-pallejana | MESTRES, A. (2004): Llegendes del Montseny. Selecció a cura de Carme Rubió i M. Carme Bernal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. | La llegenda de la Pallejana, són de fet nombrosos episodis i incidents que va tenir aquesta bruixa per diversos indrets del Montseny. Un d'aquests fets es conta que va tenir lloc Cànoves quan la bruixa va espantar l'avi de Can Ribes, masia de Cànoves. La Pallejana tocà l'espatlla de l'home tot dient-li 'Hola, Cebrià!'. I l'avi, degut a l'ensurt, va dir per a ell mateix 'Jesús, Maria i Josep'. La bruixa va recriminar a l'avi Cebrià que no digués aquestes coses, i l'avi estranyat que l'hagués sentit perquè ho havia dit de pensament, va endevinar que tractava amb la Pallejana, ja que només una bruixa podia escoltar el que no s'havia dit en veu alta. | 08042-10 | La Pallejana va ser una bruixa prou coneguda a les terres del Montseny, a la que se li atribuïen maleficis i enganys. Alguns dels espisodis que es relaten en les llegendes van tenir com a escenari indrets de Cànoves, i molts els recull Apel·les Mestres de boca de 'l'avi Joan de can Julià de Cànoves'. Aquesta llegenda la recollí Apel·les Mestres en el seu llibre 'Llegendes i tradicions del Montseny' amb el que guanyà el premi del 'Llegendari popular català' de l'Institut Patxot l'any 1927. A través de l'obra d'Apel·les Mestres (1854-1936) es mostra l'interès que l'autor tenia per la recuperació de l'imaginari col·lectiu del país. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 44126 | Ball d'en Serrallonga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-den-serrallonga | ALBERICH, P. (1990): 'El ball d'en Serrallonga a Cànoves els anys 1924 i 1925', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 29-31. AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | Ball de carnestoltes que es representava en diferents poblacions de Catalunya fent referència a la història del cèlebre bandoler. Se'n coneixen diferents versions pel territori, esdevenint molt diferents les unes de les altres. La de Cànoves seria de les més fidels a la història de Serrallonga, i de llarga durada, en les que intervenia un gran nombre de personatges, com testimonia Pilar Alberich pel que fa a l'any 1924 i 1925, on es reuniren 28 actors del poble acompanyats per la música de tamborí i flabiol de Biel Bot. Segons Amades també se'n representà l'any 1928. En síntesis, l'argument girava entorn Serrallonga, la seva dona i un fill d'aquesta, que decidien convertir-se a la vida de bandolers, per robar als rics i donar-ho als pobres. Amb la intenció d'enquadrar més gent al seu grup, tot un seguit de personatges se'ls presenten per ser admesos. Interpel·lats per en Serrallonga expliquen qui són, mentres dansen davant seu. | 08042-11 | Cal cercar l'origen de les diferents versions de les danses de Serrallonga representades en el marc del carnestoltes, a finals del segle XVIII i primera meitat del XIX. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El ball era de poc moviment, amb diàlegs senzills. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 44127 | Garba de la mestressa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garba-de-la-mestressa | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | La garba de la mestressa era una tradició que s'emmarcava en les tasques de la sega, el mes de juny. A les acaballes de segar es feia una garba de dimensions molt més grans de l'habitual. Aquesta garba gegant es posava al mig del camp i els segadors feien un ball rodó al seu voltant tot taral·larejant una cançó. A Samalús es feia una variant, com indica Amades, on es posava a dins la garba, un segador o fins i tot l'amo. La mestressa obsequiava als segadors amb un refresc. | 08042-12 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||||
| 44128 | Bocarrot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bocarrot | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | 'Bocarrot' és el mot amb el que es coneix el darrer blat a Samalús, així com la darrera mota de blat se l'anomena també en aquest indret 'boc'. El fet de personificar el blat amb les cabres no és excepcional a Catalunya, tot i que si ho són aquestes expressions concretes a Samalús. També aquí, al segador que enllestia l'últim la feina, els altres li cridaven 'T'has quedat boc!', i li feien 'Be! Be!'. El fet de personificar en el boc l'esperit del blat és prou curiós, ja que com passa sovint, més aviat els bocs i cabres són l'encarnació del dimoni en el folklore popular. Segurament cal remetre aquesta identificació amb la força de l'animal, amb el seu vigor, que es vol associar al del blat, element essencial per assegurar la subsistència. | 08042-13 | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||||
| 44129 | Imatge de la Lluna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-lluna | AMADES, J. (1983): Costumari català. El curs de l'any. Salvat editores i Edicions 62. Barcelona. | A Samalús, es creu que si mires a la lluna plena la imatge que hi veus és la figura d'un home carregat amb un arç a coll. Aquesta imatge remet a la història d'un home que una nit fosca d'octubre posà en un camí a tocar d'un precipici, un arç per tal d'amagar el penyassegat que hi havia al darrera. D'aquesta manera volia que un veí seu al qual volia mal, tot sabent que havia de passar per allà, s'emboliqués i entrabanqués amb l'arç i caigués estimball avall. | 08042-14 | La creença de veure-hi a la superfície de la lluna imatges d'un home damnat són habituals a molts pobles de cultura romànica i mediterrània. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 44209 | Camí ramader de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-samalus | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Emmarcat en els camins ramaders de la Calma, el camí ramader de Samalús és una pista que uneix des del poble de Vilalleons (Osona) fins al riu Congost a l'alçada del camp de futbol de Llerona. El tram que creua el Parc Natural del Montseny s'estima que té una longitud de 9.096 metres. En el seu tram corresponenent a Cànoves i Samalús, el camí discorre des del turó de la Roca Centella, passant per Vallfigueres, baixant pel sot de Vallfigueres fins a Can Torrents. Des d'aquest punt s'arriba a la Secretaria de Samalús, creuant la carretera BP-5107, i baixant pel ramal asfaltat, passant per Cal Rei, fins endinsar-seal terme de Corró d'Amunt. | 08042-94 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7137900,2.3174900 | 443223 | 4618224 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 44210 | Camí ramader de Vallforners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-vallforners | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | Pertanyent al grup de camins ramaders de a Calma, el camí ramader de Vallforners tan sols toca tangencialment el terme de Cànoves i Samalús en el seu tram més baix. La longitud total del camí que creua el Parc Natural del Montseny s'estima en 12. 686 metres. El camí neix al Pla de la Calma, al Montseny, a l'alçada de la Sitja del Llop, baixant el massís pel mas de Vallforners, fins a a la cua de l'embassament. És en aquest punt on ens trobem ja en terme de Cànoves i Samalús. El camí i els seus brancals clouen en el mas del Vilar, que és punt de terme amb el municipi veí de Tagamanent. | 08042-95 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7268800,2.3373300 | 444885 | 4619665 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 44211 | Camí ramader de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-canoves | CAMPILLO. X. i ROMAGOSA, F. (2005): 'L'inventari de camins del Parc Natural del Montseny', VI Trobada d'Estudiosos del Montseny, Diputació de Barcelona, Barcelona, pàgs. 27-32. DUCH, J., CAMPILLO, X. i ROMAGOSA, F. (2004): Inventari de Camins del Parc Natural del Montseny. Universitat Autonòma de Barcelona, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. MIRALLES, F., QUERALT, A. i SALA, P. (2002): 'Els camins ramaders del Vallès Oriental', Ponències, Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, Granollers, pàgs. 49-92. | El camí ramader de Cànoves neix al vessant sud del massís del Montseny, en el marc dels camins ramaders de la Calma. Des del coll del Pou d'en Bessa, encara en terme del poble del Montseny, s'endinsa al terme de Cànoves a l'alçada de la serra de Palestrins, passant per la masia de Can Cuch de la Muntanya i baixant pel camí de Vallforners, que va paral·lel a la riera de Vallforners. A l'alçada de Ca l'Esmolet es creua la riera, passant per Can Domènec i assolint finalment el nucli de Cànoves. Un cop passat el nucli de Cànoves, a l'alçada de la Font del Frare, el camí es bifurca i surt del terme per arribar a Llinars del Vallès o bé a la Roca del Vallès. Es calcula que la llargada d'aquest camí té uns 8 kilòmetres i escaig en el tram que discorre pel Parc Natural dl Montseny. | 08042-96 | A Catalunya hi ha tres grans zones de transhumància: la de ponent, la de les terres de l'Ebre i la de la zona central i oriental, a la que pertant el nostre camí. El camí ramader no és una servitud de pas, sinó que és part integrant del domini públic (juntament amb els cursos fluvials, la costa i les carreteres). Per tant no són del propietari de les terres que travessa ni tampoc de la ajuntaments sinó que, tal i com estableix la llei, les carrerades són 'béns de domini públic de les comunitats autònomes'. | 41.7215700,2.3456400 | 445572 | 4619070 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44211-foto-08042-96-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94|98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 44242 | Can Morera del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-del-serrat | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Restes enrunades d'una edificació construïda al vessant sud del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar). Les restes de les parets no superen el metre d'alçada conservada i estan en molt mal estat. Presenta una planta rectangular d'uns 10 x 5 metres. Les pedres no apareixen ben lligades i sembla un obra feta amb pedra seca. Sembla un espai únic sense divisions internes. | 08042-127 | 41.7092500,2.3578400 | 446576 | 4617695 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44242-foto-08042-127-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 44248 | Gegants de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Des de fa anys el seu estat de conservació no permet que surtin pels cercaviles de la població. | Els gegants de Samalús, la Ramona i el Sebastià, han volgut representar en la seva fisonomia, personatges sortits de les terres de Samalús. És per això que han volgut significar una pagesa i el seu company, que es construí amb posterioritat a la Ramona. La Ramona és una geganta porta una brusa blanca ornada per uns farbalans negres al voltant de l'escot, i llueix un original collaret. La faldilla és rosa, amb randes a la part baixa. Duu un vistós davantal lligat a la cintura, i al cap, un mocador. A la mà porta un pom de flors. En Sebastià, que es considera el gegant més alt del Vallès Oriental, representa un pastor, amb samarra blanca, faixa, i barretina vermella. De pell bruna, amb bigoti, llueix una pipa de tabac als llavis. La Ramona té un pes de 30 kg., amb una alçada de 4,20 metres. En Sebastià té un pes inferior, de 30 kg, tot i que téuna alçada de 5 metres. Ambdós gegants tenen el bust i les mans de pasta de paper, mentre que l'estructura és de fusta i canyes. | 08042-133 | Els gegants de Samalús són obra d'Enric M. Gelpí, el segon ermità de Samalús. Degut a l'èxit de la 'Cucafera', una cuca verda que surt als cercaviles, es decidí de fer un gegant. En primera instància es construí la Ramona, l'any 1982. L'artista Gelpí li donà forma amb pasta de paper damunt una estructura de canyes i fusta. La gent del pble col·laborà en la confecció del vestit. Pocs mesos després es decidí construir un gegant per acompanya la Ramona, en Sebastià. Durant uns quants anys han sortit per la Festa Major, el quart diumenge d'agost, i pel patró de Samalús, Sant Andreu, el 30 de novembre. | 41.6940200,2.3528900 | 446152 | 4616007 | 1982-83 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44249 | Cucafera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucafera | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurada per l'escultora Elena Font | La Cucafera és una estructura emprada per la gent del poble en els cercaviles de Festa Major, posant-se sota dels seus lloms. Es tracta d'una gran cuca feta de pasta de paper, de color verd, amb un cap de grans ulls i ampli somriure. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-134 | La Cucafera fou construïda l'any 1974 per l'artista Enric M. Gelpí. Per a la seva realització comptà amb l'ajuda dels escolars del poble, així com d'altra gent de la població que s'involucrà en el projecte. L'èxit de la Cucafera fou la gènesi per la posterior construcció dels Gegants de Samalús, i els Capgrossos de Samalús, tots obra del mateix artista. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1974 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | 119|98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44250 | Capgrossos de Samalús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-samalus | LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. | XX | Restaurats per l'escultora Elena Font | Conjunt de capgrossos de pasta de paper obra de l'artista de Samalús, Enric M. Gelpí. Representen un conjunt de 10 bens, un marrà, una vaca, un porc, un conill, un gall i un pollastre. Es realitzaren com a regals de casament dels Gegants de Samalús. Els bens i el marrà foren obsequi de boda pel gegant Sebastià (ramat del pastor que en Sebastià representa), i la vaca, el porc, el conill, el gall i el pollastre s'obsequiaren a la geganta Ramona, que representa a una pagesa. Els bens van ser formats a partir d'un motlle que va fer el Sr. Gelpí perquè la mainada del poble pogués col·laborar en la seva confecció. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. | 08042-135 | Els Capgrossos de Samalús són fruit de l'èxit de la construcció dels Gegants de Samalús. Un cop creats, primer la Ramona, i després en Sebastià, i presentats junts en societat, es decidí d'acompanyar-los d'altres animals que enfortien el vincle amb el territori. Recordem que la Ramona és l'encarnació i ideal d'una pagesa de la població, i en Sebastià un pastor. La lògica era que els capgrossos fossin bèsties inspirades en el món rural. | 41.6890600,2.3219000 | 443569 | 4615476 | 1983 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Enric M. Gelpí | Surten en cercavila per la Festa Major de Samalús. | 119|98 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 44251 | Capgrossos de Cànoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-canoves | XX | Parella de Capgrossos que representen a un mussol i a un porc senglar. Estan realitzats amb cartró i pasta de paper maché. Degut a l'èxit dels Capgrossos de Samalús va sorgir la idea de tenir uns Capgrossos propis pels cercaviles de Cànoves, continuant amb el motiu animalístic dels de Samalús. Són animals proper ala gent del poble, com el mussol, molt lligat al món simbòlic dels ermitans de Samalús, així com al senglar, animal ben representat a la contrada. | 08042-136 | Obra de l'artista i escultora de Samalús, Elena Font, per encàrrec de l'Ajuntament de Cànoves i Samalús. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 2013 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-3.jpg | Física | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Elena Font | 119 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44161 | Habitatges entre mitgeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-entre-mitgeres | XX | Edifici d'habitatges de planta rectangular, amb una alçada de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, comuna per tots els habitatges. El carener és paral·lel a la façana. El sostre que toca a façana està acabat amb un acroteri representant una barana rematada amb apèndixs de peces ceràmiques. L'edifici es compon de dos habitatges an planta baixa i dos més en planta pis, l'accés als quals és mitjançant una escala. La façana principal té una composició gairebé simètrica on tan sols trobem desplaçada la porta de l'escala. La planta baixa té un petit sòcol de pedra, amb una porta i una finestra per cada un dels habitatges, més la porta de l'escala a la planta superior. En aquest pis observem a la façana dos balcons i dues finestres. Al centre de la façana d'aquest pis trobem una imatge religiosa en ceràmica. A la part posterior les plantes baixes tenen una eixida. | 08042-46 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,3, a la Rosaleda | Es tracta d'un dels pocs edificis de Cànoves i Samalús que tenen vocació urbana, tant pel que respecta a la seva tipologia d'habitatge, composició de la façana, com per la seva aliniació amb la carretera. Foren construïts al llarg de la segona dècada dels anys 20 del segle XX. Malgrat tot, el present edifici no es presenta en el nucli de Cànoves sinó als afores. | 41.6887100,2.3535600 | 446203 | 4615417 | 1920 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44161-foto-08042-46-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44160 | Molí d'en Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-ribes | BARBANY, C., CANTARELL, C., DANTÍ, J., GARCIA, R.M., RIBAS, P. i TERRADES, M.E. (1996): De la balma a la masia. L'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Treballs del Museu de Granollers, núm. 2, Granollers. COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | L'aparença exterior de l'edifici està un xic degradada. Construccions i annexes contemporanis n'alteren la seva aparença. | De l'antic molí i les instal·lacions hidràuliques poca cosa en queda. Segurament la sala de moles estava ubicada en les runes que queden adossades a ponent de la casa. Només una resclosa a la riera evidencia actualment l'ús que se'n feia de l'aigua. L'edifici consta de planta rectangular i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, i està distribuïda en tres alçades: planta baixa, pis i golfes. La façana no presenta la porta en l'eix de simetria, sinó que es troba desplaçada a la seva esquerra. Es tracta d'un portal rectangular. Tot i que si hi ha algun element que presideixi la façana sens dubte es tracta de la finestra d'arc conopial, amb arqueria calada. Al centre dels arcs trobem dues cares esculpides. A les impostes sengles figures humanes i rosetes. I tot just a sobre de la finestra trobem una pedra esculpida amb dues criatures nues que sostene un escut amb inscripció (il·legible). Seguint el caient del vessant del sostre, a llevant, s'hi adossà d'anticun cos que sobresurt perpendicularment de la façana. A l'altre costat de la riera, davant la masia, trobem unes runes que podrien ser part de les instal·lacions del molí. | 08042-45 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6 | S'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tant en el de 1497 com en el de 1553, tot i que en ambdós casosen la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a la masia de Can Ribes. Proper al molí, en un lloc indeterminat, va aparèixer els ans 60 del segle XX, l'anomenat Tresorde Cànoves, format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. | 41.6859700,2.3564600 | 446442 | 4615111 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44160-foto-08042-45-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu la façana de la masia (AFCEC_BORDAS_D_3966). Es percep volumètricament els mateixos cossos que en l'actualitat, tot i que les moles repenjades a la façana en testimonien la seva activitat.També hi ha una altra fotografia de la façana, de 1913, del fons Pons Bernareggi de l'Arxiu Nacional de Catalunya (Fons ANC1-579-N-602). | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44166 | Can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribes-1 | COMES, P. i CASTELLS, J. (1990): 'Alguns edificis característics de Cànoves i Samalús', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69 | XVI-XX | Façana en mal estat de conservació. La vegetació n'amaga les seves principals característiques. | Edifici que en l'actualitat presenta una planta complexa fruit de les modificacions que s'han anat esdevenint en la masia original. En un origen la masia tindria una alçada de planta i pis, i estava orientat a migdia, tot i que la seva ubicació propera a la riera de Cànoves no permetia créixer per llevant i els cossos annexes, així com coberts, ho van fer cap a ponent. El cos original de l'edifici tenia un sostre a dues aigües, amb el caraner paral·lel a la façana. En destaca la porta d'arc de mig punt adovellada, sobre de la qual hi ha una finestra emmarcada en pedra. També és ressenyable, en el cos ubicat a llevant, una finstra amb un arc el·líptic amb lòbuls calats. | 08042-51 | A Cànoves, carretera BP-5107, p.k. 41,6, sota l'actual pont de la riera | Ja els anys 1497 i 1553 s'esmenta el lloc de Ribes en els fogatges de Cànoves, tot i que en ambdós casos en la forma singular, RIBA. No podem saber si fa esment a la Masia de Can Ribes ubicada a prop del molí o al mateix molí, tot i que potser cal entendre els dos llocs com a part d'una unitat. Les finestres, característes d'aquest moment gòtic, certifiquen la datació del mas, i cal recordar que són presents tant al Molí de Can Ribes com a aquesta masia. | 41.6861000,2.3560000 | 446404 | 4615126 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44166-foto-08042-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En l'actualitat és impossible fer una fotografia completa de la façana principal degut a la vegetació, que la tapa completament, i a l'emplaçament de la masia, en una terrassa sobre el desnivell de la riera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44198 | Caseta d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-den-serra | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | Masia d'aspecte senzill, arrebossada en blanc. L'edifici és de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. En la façana principal, d'estructura simètrica, hi destaquen tant les portes com les finestres, totes elles d'arc rebaixat i volta de plec de llibre de rajols. El cos principal presenta annexats un parell d'estables. | 08042-83 | A Samalús | Malgrat que l'aspecte és d'una edificació del segle XVIII, hem de fer notar que en el fogatge pertanyent a Samalús de l'any 1553 ja apareix documentat el cognom Serra, tal vegada un mas anterior a l'actual. | 41.6815500,2.3122300 | 442757 | 4614649 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44198-foto-08042-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44198-foto-08042-83-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 22. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44155 | Castell d'en Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-den-bori | <p>GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69.</p> | XVI-XX | <p>El Castell d'en Bori, o Castell de Samalús, és en l'actualitat un edifici de planta rectangular assimilable a un castell. Consta de 3 plantes, i les seves façanes estan rematades amb merlets, matacans i gàrgoles. De la façana principal cal destacar el cos central que no deixa de ser un cos torrificat acabat amb un sostre a quatre vessants, apuntat, amb sostre de pissarra. Aquest portal es troba flanquejat per dues torres circulars adossades al mur, acabades en punta amb coberta de pissarra. on hi trobem una porta d'arc apuntat. Aquest conjunt emmarca la porta d'arc apuntat, sobre la qual hi ha tres finestres neogòtiques i una finestra trilobulada. Cal destacar que d'un dels angles de la planta del castell en destaca una torre circular de grans dimensions, que com la façana, té un coronament de merlets. Tot l'imponent conjunt es troba rematat amb un cos quadrat al centre del castell, de planta quadrada, ple de finestres apuntades i coronat igualment amb merlets. A part de l'edifici el recinte es complementa amb un jardí a la banda de llevant, format per parterres i zones verdes, a imatge dels jardines dels palaus.</p> | 08042-40 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,5 | <p>Malgrat que la nomenclatura de l'element esmenti el terme de castell, i que estigui declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional pel decret 22/4/1949, no ens trobem davant d'un veritable castell, sinó de la reforma d'una antiga masia amb aparença fantasiosa de castell. L'únic testimoni de l'antic mas Bori, que no coneixem documentalment, són dues finestres esculturades característiques del segle XVI, de forma rectangular, que trobem encastades a la façana sud. Aquestes finestres presenten formes geomètriques a la base. La més gran presenta un arc amb ziga-zaga i l'interior calat amb motius vegetals i acabats amb rostres humans. El capitell de l'arc també representa rostres figurats. La segona finestra presenta un arc de mig punt i a l'interior hi tornem a trobar dos rostres. Al capitell rosetes i rostres.</p> | 41.6911700,2.3139900 | 442912 | 4615715 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44155-foto-08042-40-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia del Castell de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). | 116|98 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 44157 | Can Mascaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mascaro-0 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVI-XX | Conjunt d'edificis a redós de la masia original. El cos més antic correspon a un edifici de planta rectangular orientat a migdia, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal presenta una porta d'arc rebaixat i finestres de dimensions reduïdes, emmarcades amb blocs treballats de pedra, alguns emmotllurats i en un dels casos amb un arc conopial. Mentre que aquesta façana sud presenta un acabat amb pedra vista, la façana septentrional es troba completament arrebossada, i en part sobrealçada. Al cantó de llevant la masia presenta un cos afegit perpendicularment, sense sortir de la línia de la façana, tot i que sí que presenta una major alçada. Cal destacar en l'extrem de llevant la forma de torre que presenta amb un coronament de merlets. El conjunt es troba actualment articulat vers un pati tancat, a manera d'antic barri. | 08042-42 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,8, davat Can Julià | En el fogatge pertanyent a Samalús de l'any 1553 ja apareix el lloc esmentat amb la forma Masqueró. Igualment trobem a Jaume Mascaró l'any 1585 en la documentació, apareixent com a obrers de la Capella de Santa Eugènia. | 41.6891800,2.3171800 | 443176 | 4615492 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44157-foto-08042-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44156 | Can Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia | GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona. | XVI | Edifici aïllat que en origen presentava una planta rectangular, modificada posteriorment amb l'annexió d'un cos. El cosprincipal consta de planta baixa i pis, format per tres crugies paral·leles. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. A la façana, en un punt central, trobem un portal dovellat d'arc de mig punt. En la dovella central hi trobem el monograma de Jesús (IHS). Al seu damunt una finestra rectangular emmarcada de pedra. A la llinda d'aquesta finestra, protegida per un guardapols, hi trobem una inscripció 'IAUME IULIA 1578', emmarcat per una faixa d'ornamentació vegetal. El cos principal presenta un edifici annexe adossat perpendicularment pel cantó est, que depassa la línia de façana de l'edifici original. Aquest cos presenta una alçada de planta baixa i dos pisos, amb una coberta a un sol vessant. Una de les finestres presenta una inscripció de l'any 1592. | 08042-41 | A Samalús, carretera BP-5107, p.k. 36,8, davat Can Mascaró | Al fogatge de Samalús de l'any 1553 trobem ja a Andreu Julià. Aquesta menció és del tot compatible amb la inscripció de la finestra de la façana principal (1578) i la del cos posterior (1592), que situen versemblantment la construcció del mas en el segle XVI. També en el segle XVI, l'any 1585 trobem a Benet Julià com a administrador de la capella de Santa Eugènia (MARTÍ 1981). | 41.6893900,2.3175500 | 443207 | 4615515 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44156-foto-08042-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44156-foto-08042-41-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1933, on es veu la façana de la masia (AFCEC_EMC_X_7103). Podem observar les nul·les modificacions de l'edifici en aquest darrer segle, més enllà de l'engrandiment d'una finestra. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44185 | Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-terrades-0 | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. | I-VdC | Desaparegut | Durant la construcció de la nova ermita, l'any 1930, es localitzà un conjunt de tombes en el subsòl on havia d'anar la nova església. Tan sols coneixem que les tombes estaven arranjades amb tegulae. No es disposa de cap documentació fotogràfica de la troballa. | 08042-70 | A l'església de Sant Salvador de Terrades | Jaciment documentat per Antoni Gallardo en la seva obra de l'any 1938, en la que només ressenya la troballa, sense donar més dades, com el nombre de sepultures, ni si havia altres traces de cultura material que permetessin apuntar una cronologia més precisa. L'indret, un turó de més de 700 metres sobre el nivell del mar, no és l'emplaçament més habitual on trobar una necròpolis romana. Si en comptes de tombes de tegulae haguessin estat de lloses, es podria realcionar amb les properes runes de l'església medieval de Terrades, de la que en podria ser part del seu cementiri. | 41.7220400,2.3515700 | 446065 | 4619119 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44185-foto-08042-70-2.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En aquest indret també es troben les runes de l'església medieval de Terrades. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44172 | A prop de Can Berengueret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-prop-de-can-berengueret | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. MAURÍ, J. (1949): Història de La Garriga. Ed. Romagraf, Vol. 1, Barcelona. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I aC - II | Les restes arquitectòniques conservades estan força alterades, en risc de desaparèixer. | També conegut amb el suggerent nom del Pla de les Parets, aquest topònim referencia les restes de murs que es troben entre els camps propers al mas de Can Berengueret. Passat el mas, a banda i banda del camí, es localitzen en els camps de conreu de cereals i els ametllers, restes que podrien correspondre a una vil·la romana, atenent tant al material ceràmic com a les restes construïdes que encara s'insinuen. | 08042-57 | A l'indret conegut com a Pla de les Parets, al sud-oest de Can Berengueret | Conegut d'antic, el jaciment ja es cita en l'obra de Gallardo (1938) en la que dóna notícies que a l'indret es recollí ceràmica campaniana, segons informació de J. Batista. J. Maurí (1949) en el seu llibre sobre la història del poble de La Garriga (1949) també recull el jaciment, degut a que les restes es troben properes a aquest municipi veí. En el recull de jaciments inventariats per Estrada i Villaronga (1967), també se'n fa esment, qualificant-lo com a possible vil·la romana del segle I aC. Entre els anys 1948 i 1973 els membres de l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers van recollir materials que comprenen des de fragments ceràmics ibèrics a una bona mostra de materials romans, ja fossin sigil·lades de diferents procedències, material constructiu o restes de paviments. Recentment s'hi han desenvolupat tasques de prospecció en el marc d'un projecte més ampli sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009), documentant-se restes d'opus signinum. | 41.6772200,2.3038400 | 442055 | 4614173 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44172-foto-08042-57-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | A data d'avui encara es reconeixen restes de murs al tall del camí antic de Samalús, així com altres murs, i nombròs material ceràmic, especialment tegulae i dolia. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44120 | Font dels Monjos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-monjos | VILA BONAMUSA, LL; TENAS, M. I OLIVERAS, I. (1993): El patrimoni arqueològic de La Garriga. Editorial Rourich, Sant Cugat del Vallès. | III-II aC | No s'observen restes constructives. Tan sols algunes pedres, testimoni de possibles restes constructives destruïdes. | En el promontori que queda emmarcat a l'est pel torrent dels Monjos, és on es localitza aquest jaciment, en una zona boscosa d'acusat desnivell. L'única evidència de les restes arqueològiques es resumeix en la troballa de pocs fragments ceràmics de filiació ibèrica, així com una mola activa de molí rotatori, localitzada per nosaltres en la visita al jaciment. Pel que fa a les restes construïdes no se n'observa cap, amb excepció de diversos murs de pedra seca a la part baixa del turó, que per les seves característiques semblen correspondre més aviat a marges. En d'altres prospeccions superficials s'hi ha recollit fragments de ceràmica ibèrica, campaniana i una sivella de bronze (VILA et alii 1993), proposant-se una cronologia dels segles III-II aC. | 08042-5 | A l'oest del torrent dels Monjos | Documentat per primer cop per Emili Ramon, Josep Estrada i Pere Font, els anys 70. Prospecció realitzada el 1990 pels membres del'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers, per a l'Inventari del Patrimoni Històric i Arqueològic municipal de La Garriga. | 41.6893100,2.3023400 | 441941 | 4615517 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44120-foto-08042-5-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44188 | Castanyer Gros d'en Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyer-gros-den-cuch | BOADA, M. i BOADA, A. (2011): Arbres remarcables de Catalunya, 100 ombres colossals. Ed. Brau, Figueres. BRONCANO, M.J., BOADA, M., RAMÍREZ. S. i BOSCH, D. (2006): Arbres i arbredes singulars del Montseny. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. DROGUET, LL. (1990): 'El castanyer, arbre no autòcton de Catalunya. El castanyer de can Cuc', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs. 21-23. VICENS, A. (2005): 100 Arbres monumentals de Catalunya. Col·lecció Llibres de Muntanya, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Els propietaris estan pensant en fer pagar l'accés a l'arbre per no malmetre l'entorn i el mateix castanyer (novembre 2013) | El Castanyer Gros d'en Cuch és l'arbre més gruixut de Catalunya, amb un perímetre del tronc proper als 12 metres. Malgrat aquest gruix no hem d'esperar trobar una capçada que tingui una correspondència a aquesta mida. Les branques més antigues són mortes, i la projecció del tronc està escapçada, i han estat substituïdes per rebrots joves que li confereixen un aspecte esclarissat. La capçada té un diàmetre de 18 metres, mida igual que la de l'alçada de l'arbre. L'arbre, de l'espècie Castanea sativa, és un dels elements més visitats del municipi de Cànoves i Samalús. | 08042-73 | A la Baga d'en Cuch | S'han fet diferents estimacions sobre la seva edat, que giren entorn dels 600 anys, tot i que hi ha exemplar de castanyer amb perímetres similars, que daten de fa 1.100 anys. Als anys 30 del segle XX se li va calar foc a partir d'un forat que hi havia a l'escorça. Va estar cremant 3 dies i 3 nits. A resultat d'aquest incendi la soca quedà buida, i un carboner s'hi instal·là als ans seixanta, amb espai suficient per tenir-hi llit, taula i llar. Sembla que el tronc i algunes branques van ser tallades per un antic propietari per tal de revitalitzar el castanyer. Hi ha un poema de Francesc Bardera, dedicat a aquest arbre, titulat 'El Castanyer Gros'. | 41.7361800,2.3500400 | 445950 | 4620689 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44188-foto-08042-73-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Les xifres oficials que esmenta la fitxa del Castanyer (AM 41.042.01), corresponents a l'any 1987, són:Alçada: 15 metres; volt de canó (a 1,3 metres del terra): 13 metres; capçada mitjana: 17,5 metres. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44203 | Can Cavaller Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cavaller-vell | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII-XX | En l'actualitat Can Cavaller Vell és una edificació que presenta una planta en forma d''L'. El cos més antic de l'edificació és el que correspon a l'habitatge principal. Presenta una alçada de planta i pis, amb un sostre a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. L'accés és mitjançant una porta d'arc de mig punt amb dovelles. Les edificacions annexes corresponen a antics coberts, de planta baixa, i coberta a dues aigües. | 08042-88 | A la carretera BP-5107, al revolt de la Ferreria, p.k. 40,9 | El cognom Cavaller apareix associat a un mas ja en el fogatge de Cànoves de l'any 1497. En el fogatge corresponent a 1553, comptem amb dos Cavallers: el Cavaller de la Plassa i el Cavaller de la Riera. Can Cavaller vell dista uns 330 metres de la riera de Cànoves. | 41.6882800,2.3517000 | 446048 | 4615370 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44203-foto-08042-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 141. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44269 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-0 | <p>MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XX | <p>Conjunt format per una masia i una capella. Ambdues estan unides per un pont, que condueix de la masia al cor de la capella. Ambdues construccions no són contemporànies. La capella és una construcció contemporània, del segle XX. Es tracta d'un edifici d'una sola nau, de volta de canó de maó i sostre a dos vessants. La façana està ressaltada amb una entrada de gust neoclàssic. La porta, rectangular, està emmarcada per dues pilastres amb capitells corintis,que aguanten un frontó, sota del qual hi ha un ull de bou. El cos de la nau no acaba amb absis, sinó amb una paret recta on hi trobem un ull de bou i dues finestres. El temple presenta un campanar d'espadanya.</p> | 08042-154 | A la zona de Samalús, sota la carretera BP-5107, prenent l'accés al p.k. 38,7 | 41.6928800,2.3341000 | 444587 | 4615892 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44269-foto-08042-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44269-foto-08042-154-3.jpg | Legal | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 99 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44199 | Can Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-prat-3 | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Masia articulada al voltant d'un barri. Al llarg del temps s'han anat afegint cossos annexats a l'edificació original, tot i que encara es pot veure l'estructura del primer edifici. Es tracta d'un cos de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb el carener paral·lel a la façana. Els sostres, fruit de les diferents modificacions i ampliacions és a tres aiguavessants, a diferents alçades. La porta és d'arc de mig punt, emmarcada per dovelles. L'edifici original data de 1577, i l'annexe més alt de l'any 1745. | 08042-84 | A llevant del Serrat del Puig | En el fogatge de Samalús corresponent a l'any 1553, ja apareix documentat el cognom Prat, data compatible amb la que apareix ala façana de 1577. | 41.6833300,2.3209700 | 443486 | 4614840 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44199-foto-08042-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44199-foto-08042-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 25. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44270 | Capella de Santa Eugènia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-eugenia | <p>GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. MARTÍ BONET, J.M. (1981): Catàleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona, Vols. I/1 i I/2, Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | Restaurat l'any 1956 | <p>Conjunt format per la masia i la capella que es presenten adossades perpendicularment formant un pati al seu voltant. La capella es troba adossada a la masia pel seu cantó oest, en un angle de 90º. Presenta una única nau, amb dos arcs diafragmàtics d'estil gòtic. El campanar és de cadireta. A la façana l'unic element ressenyable és la porta dovellada d'arc de mig punt.</p> | 08042-155 | Al costat de la carretera BP-5107, p.k. 37, davant de les Escoles de Samalús | <p>La primera cita documental que testimonia l'existència d'aquest temple es remunta a l'any 1308, quan s'hi fundà un benefici presbiteral, sota la invocació ja de Santa Eugènia. Aquest benefici el dugué a terme el rector de Sant Andreu de Samalús (ADB, Reg. Dotaliarum, vol. 7, fol. 163). El temple fou reedificat el segle XVI, i en bona part és aquesta reforma la que li dóna l'aparença actual. Fou restaurat de nou l'any 1956, quan es va refer la volta subjectada per l'arc apuntat. A principi de segle XX, abans de la construcció de les properes Escoles de Samalús, el temple s'utilitzà com a escola.</p> | 41.6897100,2.3211800 | 443509 | 4615549 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44270-foto-08042-155-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 44222 | Font del Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Restaurada l'any 2001. | La Font del Frare es troba al peu de la carretera que surt del nucli de Cànoves i puja cap la urrbanització del Mirador del Montseny, anomenat camí del Castellar. La font es troba en el talús sobre del qual hi ha la casa de la Rectoria. En l'actualitat és una font pública de ferro colat, tot i que un brollador en desús recorda l'emplaçament de l'antiga font. També trobem a l'indret una imatge de la Verge de Lourdes i una placa amb un poema al·lusiu a la Verge. Al vegada el seu nom provingui de trobar-se als peus de l'antig casa de la Rectoria. | 08042-107 | Al nucli de Cànoves | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6926000,2.3556600 | 446381 | 4615847 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44222-foto-08042-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44222-foto-08042-107-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia de la Font del Frare de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). És rellevant observar la radical transformació que ha sofert l'indret. | 119 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44167 | Can Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-berenguer-0 | XVI | Conjunt d'edificacions que trobem al nucli de Samalús, algunes adossades entre elles i d'altres aïllades, tot plegat articulat ara al voltant d'un gran jardí. Totes aquestes edificacions emmascaren el caràcter primigeni de la masia. L'edificació més antiga es tracta d'una masia tot just al davant de l'església de Sant Andreu. És un edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. La porta de la façana septentrional és rectangular amb llinda de pedra plana. El pendent del terreny ha afavorit l'encaix de les edificacions annexes, la primera de les quals de manera perpendicular a llevant. | 08042-52 | Al nucli de Samalús, sota l'església de Sant Andreu | En el fogatge de Samalús pertanyent al 1553 ja apareix esmentat el lloc de Berenguer. D'altra banda també és interessar esmentar una altra cita documental de l'any 1775 en la que s'esemnta l'existència d'un plet entre el rector de l'església de Sant Andreu de Samalús, d'una part, i els canonges de la catedral de Barcelona i el marquès de Barberà de l'altra, on s'esmenta que una de les parts es va endur per la força part dela collita de blat del mas Berenguer (document de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, ACV100-24) | 41.6886000,2.3131600 | 442841 | 4615431 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44167-foto-08042-52-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44197 | Can Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caseta-0 | XVIII-XX | Malgrat en l'actualitat és un conjunt format per dues edificacions, la masia original destaca del conjunt per la seva característica planta basilical. Aquest edifici és de planta rectangular, té la façana simètrica, amb una alçada formada per la planta baixa i el pis, i amb el característic cos central on s'hi troben les golfes. La porta principal és d'arc de mig punt, emmarcada per grans dovelles, tot i que li resta protagonisme el balcó que té tot just a sobre. Són interessants de ressenyar els ulls de bou que serveixen de ventilació a les golfes a l'alçada del primer pis. A l'extrem sud-est hi ha una galeria amb arcades. | 08042-82 | Al p.k. 36 de la carretera BP-5107 | No apareix en la documentació antiga, com les dels fogatges. No obstant s'ha identificat, a nivell superficial, un jaciment arqueològic en els camps que envolten la masia, que cal datar en època romana imperial. | 41.6885100,2.3101900 | 442594 | 4615423 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44197-foto-08042-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44197-foto-08042-82-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44164 | Can Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torrent | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVIII | Edifici de grans dimensions, de planta baixa i dues plantes pis amb teulada a dos aiguavessos, a dos nivells, que confereixen un aspecte d'edicifici de tipus basilical. De la façana, completament arrebossada, no en destaca més que un balcó del primer pis. Tant portes com finestres són rectangulars i no presenten cap característica ressenyable. L'orientació de l'edifici és principalment a migdia, tot i que girant a llevant (sud-est). | 08042-49 | Al peu del turó del Puig del Castell, a l'est de Can Pujades | L'aparença exterior de la masia és d'un edifici formalment del segle XVIII, tot i que aquest fet es contradiu amb la documentació; per tant l'edifici actual podria haver estat construït sobre d'un mas anterior. La primera menció del mas Torrent la trobem en un document de l'any 1523 en una disputa testamentària sobre justament el mas Torrent a Samalús (Biblioteca de Catalunya, Perg. 486, Reg. 21374). Aquesta primera menció el mot es presenta en plural sota la forma Torrents. Poc anys després ja figura el lloc deTorrent (en singular) en el fogatge de 1553 de Samalús. | 41.6937900,2.3278000 | 444064 | 4615997 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44164-foto-08042-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44164-foto-08042-49-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Malgrat no estar catalogada, si que apareix recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, núm. 64. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44179 | Can Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, Barcelona, pàgs. 135-194. FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. RIU BARRERA, E. (2000): 'Vestigis arqueològics i edificis històrics als termes de Cànoves i Samalús', Monografies del Montseny, núm. 15, Viladrau, pàgs. 57-69. | I-III | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | En els camps darrera de la desapareguda casa de Can Marquès, que donen nom al jaciment, s'hi han localitzat abundants restes ceràmiques d'època romana. A part del característic material constructiu, destaquen pel seu nombre les troballes de ceràmica sigil·lada, especialment de TSH (Terra Sigillata Hispanica). No s'han trobat restes constructives i el jaciment tan sols es coneix a nivell superficial. | 08042-64 | Al sud de Can Monells, al límit del terme amb Les Franqueses. | Citat primera vegada per Estrada (1967), ja qualificava l'indret com a un establiment romà d'època imperial. El coneixement del jaciment no s'ha aprofundit pel que fa a les seves característiques, tot i que recents treballs de prospecció de la zona (FLÓREZ 2009) han permès certificar-ne la seva atribució cronològica, matisant-ne la seva adscripció a alt-imperial. Aquestes tasques també han permès definir millor l'àrea de dispersió de les troballes, que cal emmarcar a prop de les runes de Can Marquès i la zona del replà de la carena. | 41.6741600,2.3123800 | 442763 | 4613828 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 44261 | Pou de neu de Can Cuch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-can-cuch | LÓPEZ I CORTIJO, J. (1992): 'Els pous de neu i de glaç al Montseny', Monografies del Montseny, núm. 7, Viladrau, pàgs. 61-98. | XIX-XX | L'erosió de l'indret dificulta la seva interpretació. | Congesta artificial destinada a tenir una reserva de neu. Situada a més de 1.000 metres d'alçada sobre elnivell del mar, al cim del Turó del Pi Novell, indret pensat per aprofitar l'acumulació de la neu en època hivernal.. Té una planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre, amb una fondària màxima propera als 2 metres. No s'observa cap vorada ni marge, com sol ser habitual en aquestes congestes. Sí que coincideix amb aquestes congestes artificials, també anomenades poues, el fet que la dimensió del diàmetre sigui superior a la de la fondària, així com la seva secció longitudinal, de forma semicircular. | 08042-146 | Al turó de Can Cuch | No s'ha de confondre aquesta estructura amb les més complexes com els pous de glaç, o pous de neus construïts. Tipològicament correspon a una congesta artificial destinada a proveir-se d'una reserva de neu, per emparar-la comercialment per a la conservació d'aliments i/o com a element de salut. | 41.7452500,2.3527500 | 446183 | 4621695 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 44258 | Mina de Can Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-valls | MATA i PERELLÓ, J.M. (1990): Els minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, Arxius de la Secció de Ciències, XCIII, Barcelona. | XX | Mina per a l'extracció de minerals, excavada al turó de Roca Centella, proper al Pla de la Batalla. Es tracta d'una galeria principal, de volta arrodonida i d'una seixantena de metres endins la roca de la muntanya, amb l'obertura arran de camí. De la galeria principal, gairebé al final, en surten altres dues galeries, gairebé simètriques. Una està obliterada amb restes de runa de les feines extractives, i l'altra presenta un pou circular i cilíndric, de 8 metres de fondària, segurament realitzat per seguir la veta del mineral. | 08042-143 | Al turó de Roca Centella | En aquesta mina s'hi han documentat mineralitzacions en els conglomerats que rebleixen les esquerdes. Els minerals presents són: galena, pirita, goethita, hematites, cerussita, calcita, anglesita i quars. Les mineralitzacions són poc importants, pel que segurament la mina s'abandonà sense arribar a tenir un complexe sistema de galeries. Els veïns del poble encara diuen que el mineral que es treia era la base dels vernissos per cobrir peces ceràmiques. | 41.7175100,2.3200700 | 443441 | 4618636 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En la paret de la mina s'observen les marques de les eines per fer les galeries, de forma cilíndrica, segurament d'enformadors i cisells. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44196 | Can Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera | XVII-XX | Masia de muntanya caracteritzada per la seva ubicació en alçada, mirant cap la plana sobre el nucli de Cànoves. L'edificació principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb una coberta a dues aigües amb el carener perpendiclar a la façana. La porta és rectangular amb llinda de fusta. L'element més destacable de la façana és la finestra del primer pis, centrada, amb lleixa i brancals, que està emmarcada per blocs de pedra. A la seva dreta hi trobem un rellotge de sol. El tractament actual de la façana és amb la pedra vista, d'on hi destaca en primer terme els blocs de pissarra. A redòs del cos original de l masia s'hi han anat afegint dependències annexes, tots orientats a migdia, com la masia original. | 08042-81 | Al veïnat de Sant Salvador deTerrades | No apareix a la documentació dels fogatges de Cànoves. | 41.7199100,2.3519800 | 446098 | 4618882 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44196-foto-08042-81-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44253 | Placeta balladora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-balladora | XX | Lloc ple de vegetació que oculta l'aparença de plaça. | En aquest racó de l'antic camí de Vallforners, en un revolt sobre la riera, és on es realitzaven danses en el marc de l'Aplec de Sant Salvador de Terrades. Tot tornant de l'aplec, baixant de l'ermita ja cap a Cànoves, s'aprofitava la configuració eixamplada de l'indret, per realitzar-hi un conjunt deballs. | 08042-138 | Antic camí de Vallforners | 41.6980500,2.3538000 | 446231 | 4616454 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44253-foto-08042-138-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Avui en dia el traçat del camí de Vallforners en aquest punt està modificat. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44119 | Creu de la Santa Missió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-santa-missio-0 | XX | Creu erigida en blocs de pedra sorrenca de grans dimensions. Es tracata del característic element commemoratiu en record de la Santa Missió, ubicada a l'entrada del nucli de Cànoves. La creu es presenta erigida sobre un doble podi quadrat. La part basal fa 1x1 m., seguit d'un segon podi de 55x55 cm. La creu té unes dimensions de 140x70 cm. L'alçada totaldel conjunt assoleix els 2 metres d'alçada. La peça presenta una inscripció al creuer de la creu, on s'hi pot llegir 'Santa Missió', i la data '1953' inscrita al podi. | 08042-4 | Av. Josep Crous, s/n. 08445 Cànoves i Samalús | Les santes missions són prèdiques continuades, lliçons doctrinals i exercicis pietosos fets durant alguns dies en una parròquia concreta, per uns sacerdots anomenats missioners. | 41.6919000,2.3532700 | 446182 | 4615771 | 1953 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44119-foto-08042-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44119-foto-08042-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | El fet que la creu es trobi en aquest emplaçament es deu a que era l'única via d'entrada al poble. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44137 | Ca l'Antich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantich | IGLÉSIES, J. (1981): El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991): El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Vol. I i II. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XVI-XX | Conjunt format actualment per diferents edificis residencials i comercials, agrupats al voltant d'una era, que formaven part de les edificacions de la masia, ja siguin de la part residencial o construccions agrícoles. La façana principal en l'actualitat no permet veure les característiques originals de la masia, tot i que en manté el seu volum, format per planta i dos pisos, amb un sostre a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La masia estava vertebrada vers un pati tancat, pel qual s'accedia a l'era. Posteriorment s'hi afegí un cos al cantó nord, amb una llarga façana, de planta i dues alçades de pis. En destaquen les finestres emmarcades per carreus de pedra, i un reelevant ràfec. Aquesta façana és la que articula i vertebra el petit nucli urbà a redòs de l'església de Sant Muç. L'ala de ponent es construí amb posterioritat a aquesta darrera. | 08042-22 | Avinguda Josep Crous s/n, 08045 Cànoves i Samalús | El cognom Antich ja apareix citat als fogatges, tant de 1497 com de 1553. Pel que respecta al de l'any 1497 tenim el dubte si fa referència al Molí de l'Antich o a aquesta masia. L'any 1553 ja n'apareixen dos. | 41.6933100,2.3544100 | 446278 | 4615927 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44137-foto-08042-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44244 | Can Rupit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rupit | XVI | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes de l'antiga casa de Can Rupit, de les que encara es poden veure les seves parets i part del sostre de teula àrab que no ha caigut. Les parets presebten un arrebossat blanc al seu exterior. La casa es troba envoltada i coberta de vegetació. Està construïda en el vessant oriental del Turó de Santa Margarida (795 metres sobre el nivell del mar). | 08042-129 | Baga de Rupit, al límit oriental del terme | 41.7041500,2.3021500 | 441939 | 4617164 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44252 | Forn de calç del Sot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-sot-del-forn | XIX-XX | Malgrat l'estat no és òptim esreconeix l'antiga funció del forn. | Restes d'un tradicional forn de calç, excavats en un marge de la muntanya, emprant la roca mare com a parets del forn. L'estructura del forn és de planta circular, amb el cos cilíndric, de 4 metres de diàmetre. La part del sostre, inexistent, estaria feta amb un marge de pedra, de la que encara en queden algunes filades, i que per aproximació tancaria l'estructura durant la cuita. També s'observa en el marge del camí, la porta d'accés al forn per on es carregaria i/o buidaria part de les pedres. | 08042-137 | Barranc del Sot del Forn | L'existència del forn, desconegut per la majoria de la gent del poble, ha donat nom al lloc, anomenat Sot del Forn. | 41.7121200,2.3418800 | 445251 | 4618023 | 08042 | Cànoves i Samalús | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | En les parets interiors del forn es pot apreciar la roca vitrificada en alguns punts, degut a les altes temperatures assolides a l'interior del forn.Proper al forn hi ha restes d'una cabana de pedra associada a les cuites de les pedres del forn. També hi ha un aflorament de roca a una quinzena de metres del forn d'on s'extraurien els blocs per anar al forn. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44205 | Moneda ibèrica del Fons del Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moneda-iberica-del-fons-del-museu-de-granollers | ESTRADA, J. i VILLARONGA, L. (1967): 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cánovas (Barcelona)', Ampurias, núm. XXIX, pàg. 135-194. GUÀRDIA, M. (2013): 'El jaciment ibèric del Puig del Castell de Samalús'. Vallesos. Gent, terra i patrimoni, pàg. 114-116. LLORENS, M.M. i RIPOLLÈS, P.P. (1998): Les encunyacions ibèriques de Lauro. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Ajuntament de Granollers. | II-I aC | Moneda ibèrica en bronze de la seca de Lauro que pertany a la col·lecció arqueològica del Museu de Granollers, provinent de l'antic 'Tresor de Cànoves'. Sota la nomenclatura del 'Tresor de Cànoves' es coneix un tresor numismàtic de monedes de bronze ibèriques trobat casualment en el terme de Cànoves. El lot estava format per 41 monedes ibèriques, la majoria de les quals de la seca de Lauro. El lot complet passà a mans privades i al mercat de col·leccionistes. El treball de Leandre Villaronga va poder identificar i realitzar calcs de la majoria de les monedes trobades. Concretament es localitzaren 5 monedes d'Ausesken, 5 de la seca d'Eusti, 3 d'Iltirkesken, 1 de Laiesken, 1 d'Ilturo, 5 que no es van poder consultar, i 21 de la seca de Lauro. Concretament es tracta d'una unitat de bronze, on a l'anvers hi apareix un cap masculí a la dreta amb mantell i darrere ceptre; al revers genet amb palma i a l'exerg la inscripció en caràcters ibèrics LAURO. El seu diàmetre màxim és de 26 mm. | 08042-90 | C/ Anselm Clavé, 40. 08401 Granollers | Aquesta troballa s'efectuà als anys 60 del segle XX, quan uns treballadors que feien tasques de neteja d'un bosc proper al Molí de Can Ribes, a l'aixecar un munt de pedres, van trobar agrupades un lot de monedes de bronze. El fet que estiguessin agrupades tal vegada respongués a que es trobessin en una bossa. L'ocultació d'aquest tresor s'ha datat entorn de l'any 100 aC, i s'ha relacionat amb una ocultació deguda a la invasió per part dels cimbris (104 aC) a causa d'aquest període d'inestabilitat. Alguns estudis apunten la hipòtesis que la seca de Lauro estigués en el terme municipal de Cànoves i Samalús, concretament al poblat ibèric del Puig del Castell de Samalús. Aquesta moneda fou donació d'Emili Ramon Valls. | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Aquesta moneda pertany al fons del Museu de Granollers, amb el número d'inventari MDG-7295, i fou una donació d'Emili Ramon i Valls. En el fons del Museu hi ha d'altres monedes de la seca de Lauro d'altres procedències. Les fotografies pertanyen al Museu de Granollers. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 44154 | Fons d'imatges Miquel Pons Bernareggi (ANC) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-miquel-pons-bernareggi-anc | XX | Part del fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya, concretament al que fa referència al fons fotogràfic personal de Miquel Pons Bernareggi. En aquest fons hi ha un total de 14 fotografies antigues del terme de Cànoves i Samalús. El lot és cronològicament molt interessant i homogeni ja que la majoria de fotos cal adscriure-les als anys 1912-1913. Trobem fotos de paisatges del terme, tot i que són rellevants les dels masos del Molí de Can Ribes i de Can Congost. | 08042-39 | C/ Jaume I, 33-51, 08195 Sant Cugat del Vallès | 41.6940200,2.3529200 | 446154 | 4616007 | 1907-13 | 08042 | Cànoves i Samalús | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Miquel Pons Bernareggi | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 44226 | Font de l'Aimà (Font de l'Escopeta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laima-font-de-lescopeta | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Font ubicada al límit sud del terme municipal, entre Ca l'Aimà i Can Felicando. La font es troba a la riba de la Riera Carbonell, ja en la zona de la plana vallesana, allunyada de les habituals fonts associades al Montseny. També se la coneix com a Font de l'Escopeta. | 08042-111 | Ca l'Aimà | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6864900,2.3352100 | 444674 | 4615182 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc guàrdia i Llorens | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 44235 | Font del Pipaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pipaire | PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | Seguint la pista que baixa cap a Cal Pipaire, trobem un corriol que ens mena cap a aquesta font, que desguassa les seves aigües cap a la propera riera de Vallforners. Aquesta font és molt propera a la del Molí de l'Antic. | 08042-120 | Cal Pipaire | L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. | 41.6986600,2.3532300 | 446184 | 4616522 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44235-foto-08042-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44235-foto-08042-120-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44267 | Fabricació de Pipes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-de-pipes | MONTLLOR, C. (1990): 'La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. | XX | La fabricació de pipes al municipi de Cànoves és una de les poques activitats industrials esdevingudes al municipi, caracteritzat essencialment per tenir una economia del sector primari. La fàbricació de pipes es deu a l'existència abundant en aquesta àrea del Montseny de brucs, les soques dels quals són les escaients per fer-ne aquests elements per fumar tabac. La ubicació de la fàbrica també era ben pensada, ja que aprofità una part del Molí de l'Antic, anomenat ara Cal Pipaire, per aprofitar l'energia hidràulica per serrar la fusta de bruc i obtenir el bloc deitjat per fer-ne pipes. Les tasques de fabricació començaven amb la recollida de les soques, que calia desenterrar, l'assecatge, neteja i hidratació per evitar-ne les esquerdes. | 08042-152 | Cal Pipaire | Segons Salvador Garriga (Montllor 1990) aquest negoci l'inicià un francès, conegut amb el nom de Justen, casat amb una noia de Can Masseguer, segurament a inicis del segle XX. Un cop obtingudes les carcasses de pipa, aquestes es portaven a Massanet de Cabrenys (Girona), i més tard a València, on s'acabaven de fabricar i posteriorment es comercialitzaven. Per atendre la gran demanda s'importaren en alguns moments determinats soques de Marroc. | 41.6990100,2.3529900 | 446164 | 4616561 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44267-foto-08042-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44267-foto-08042-152-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu un conjunt de persones creuant la riera de Vallforners a l'alçada del Molí de les Pipes (AFCEC_BORDAS_3968). Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús.Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).A lArxiu antic de l'Ajuntament es disposa de 3 fotografies de l'interior del Molí, mostrant l'activitat de la fabricació de les pipes amb fusta d'arrel de bruc. | 98 | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44206 | Vallfigueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallfigueres | XVIII | Edifici de planta rectangular amb murs de pedra vista rejuntada, recentment restaurat pels seus propietaris. Destaquen del conjunt de paredat les pedres cantoneres que ens fan adonar que l'edifici actual és el recreixement simètric de l'edifici primitiu, que correspondria a l'edifici de ponent. Per tant la visió del sostre actual d'un edifici a dues aigües, en origen era un edifici amb un sostre a un sol aiguavés. L'accés a les dues edificacions annexades es fa per sengles portes per la façana de migdia, que correspon a la façana curta. Ambdues són d'arc de mig punt, tot i que molt restaurades. Un dels únics elements singulars el trobem a la façana de ponent, on s'observa una finestra amb llinda, brancals i ampit de pedra. | 08042-91 | Camí de Vallfigueres | 41.7108500,2.3225000 | 443638 | 4617895 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44206-foto-08042-91-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Al voltant de la casa encara es veuen restes de murs d'edificacions annexes, i algun que podria ser anterior degut a la presència d'alguna espitllera.Malgrat no estar protegida, està recollida al Catàleg de Masies i Cases Rurals, fitxa 185. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44237 | Can Calces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces-0 | Parets enrunades en estat precari de conservació. | Runes que es troben al cantó de ponent del camí que mena cap a la casa de Vallfigueres, abans del trencall de la font de Vallfigueres. Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, colgada per la vegetació, de la que només en podem donar l'orientació d'una planta rectangular, amb dues alçades, planta baixa i pis. | 08042-122 | Camí de Vallfigueres | 41.7061000,2.3268800 | 443998 | 4617365 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml