Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
44218 Font de la Crosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-crosa PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. La Font de la Crosa recull l'aigua de lacapçalera del Sot de la font de la Crosa, que al seu torn desguassa al Torrent de la Gavarrera. Es troba amagada per la vegetació. Estructuralment només s'endevina la seva presència pel broc de ferro cilíndric per on brolla l'aigua. 08042-103 Can Puig L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7173000,2.3517700 446078 4618592 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44218-foto-08042-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44218-foto-08042-103-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44219 Font de la Gavarrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-gavarrera PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font que es troba ubicada al punt on conflueixen dues petites torrenteres que abasteixen d'aigua el Torrent de la Gavarrera. En aquest punt de capçalera és on brolla l'aigua recollida de la Serra de Palestrins, al massís del Montseny. 08042-104 Can Pou L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7266900,2.3568800 446511 4619631 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44219-foto-08042-104-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44220 Font de Vallfigueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-vallfigueres PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. La Font de Vallfigueres es troba en un barranc sota de la casa que dóna nom a la partida. En un corriol que surt del camí de Vallfigueres, trobem un broc de ferro que brolla i abasteix d'aigua al Torrent de la Font de Vallfiguera. 08042-105 Vallfigueres L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7091300,2.3232900 443702 4617703 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44220-foto-08042-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44220-foto-08042-105-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44221 Font de Can Cuch https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cuch PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. En el marc de la masia de Can Cuch de la Muntanya, al massís del Montseny, trobem aquesta font que proveeix d'aigua la bassa de la masia. Tot just per sobre del mas, en un antic safareig i bassa per a reg, és on en una de les cantonades d'aquesta estructura. 08042-106 Can Cuch de la Muntanya L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7254700,2.3484100 445805 4619501 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Actualment el complexe de Can Cuch és un hotel i restaurant.Fotografia: Parc Natural del Montseny. Diputació de Barcelona. 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44222 Font del Frare https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-frare PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Restaurada l'any 2001. La Font del Frare es troba al peu de la carretera que surt del nucli de Cànoves i puja cap la urrbanització del Mirador del Montseny, anomenat camí del Castellar. La font es troba en el talús sobre del qual hi ha la casa de la Rectoria. En l'actualitat és una font pública de ferro colat, tot i que un brollador en desús recorda l'emplaçament de l'antiga font. També trobem a l'indret una imatge de la Verge de Lourdes i una placa amb un poema al·lusiu a la Verge. Al vegada el seu nom provingui de trobar-se als peus de l'antig casa de la Rectoria. 08042-107 Al nucli de Cànoves L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.6926000,2.3556600 446381 4615847 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44222-foto-08042-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44222-foto-08042-107-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni moble Element urbà Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Hi ha una fotografia de la Font del Frare de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element). És rellevant observar la radical transformació que ha sofert l'indret. 119 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44223 Font del Monjo https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-monjo PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Indret degradat, amb runa als voltants. La Font del Monjo es troba molt propera a la carretera de Cànoves a la Garriga, a la zona limítrof entre els dos termes. Des de la carretera BP-5107 surt un camí que s'enfila cap al paratge del Bosc de la Font del Monjo. Tot just agafat aquest camí, al seu cantó esquerra, és on es troba aquesta font. 08042-108 Carretera BP-5107, p.k. 35,3 L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.6884600,2.3026800 441969 4615422 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44223-foto-08042-108-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44224 Font de Can Volart https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volart PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Cal una neteja de l'indret. Font ubicada sota la masia de Can Volart, a la que s'accedeix per un corriol que travessa els horts de la masia. Es tracta d'una caixa d'obra amb un broc per on brolla l'aigua. L'aigua cau en una peita bassa rectangular feta de ciment, mitjanes i maó. L'aigua sobrant va a parar a un petit torrent que desguassa al Sot de Can Massó. 08042-109 Can Volart L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7017600,2.3632100 447017 4616860 08042 Cànoves i Samalús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44224-foto-08042-109-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En el moment de la visita no hi circulava aigua (setembre 2013).La font està a una quinzena de metres del'Alzina Grossa de Can Volart. 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44225 Font del Clot https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font ubicada a prop del límit oriental del terme, a la zona anomenada les Artigues del Corral, per sobre de la Plana d'en Pedro. La font es troba a la capçalera d'un petit torrent que abasteix al seu torn la riera del Sot del Riu. 08042-110 Plana d'en Pedro L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.6866500,2.3642600 447092 4615182 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44226 Font de l'Aimà (Font de l'Escopeta) https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laima-font-de-lescopeta PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font ubicada al límit sud del terme municipal, entre Ca l'Aimà i Can Felicando. La font es troba a la riba de la Riera Carbonell, ja en la zona de la plana vallesana, allunyada de les habituals fonts associades al Montseny. També se la coneix com a Font de l'Escopeta. 08042-111 Ca l'Aimà L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.6864900,2.3352100 444674 4615182 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc guàrdia i Llorens 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44227 Font de les Acàcies https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-acacies PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font de les Acàcies rep les aigües dela riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font de les Bardisses, i a la font dels Horts. 08042-112 Veïnat de Sant Salvador de Terrades L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7350900,2.3508600 446017 4620568 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44227-foto-08042-112-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44228 Font dels Horts (Font Freda) https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-horts-font-freda PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font dels Horts, també coneguda com a Font Freda, rep les aigües dela riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font de les Bardisses, i a la font de les Acàcies. 08042-113 Veïnat de Sant Salvador de Terrades L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7359700,2.3517600 446093 4620665 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44228-foto-08042-113-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44229 Font de Palestrins https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-palestrins PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font de Palestrins es troba al sud del Coll de Palestrins (1008 m), entre dues torrenteres que recullen les aigües de la carena de Palestrins, per sobre de la zona de la Baga d'en Cuch, on es troben altres fonts. 08042-114 Veïnat de Sant Salvador de Terrades L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7372400,2.3589900 446695 4620801 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44230 Font de Can Torrent https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-torrent PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. La Font de Can Torrent és propera a la masia que li dóna nom. Concretament es troba ubicada al peu del turó del Puig del Castell, en el seu vessant oriental, i s'abasteix de les aigües del torrent del Sot de la Font de Can Torrent. 08042-115 Can Torrent L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.6964300,2.3286400 444136 4616290 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44231 Font de les Bardisses https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-bardisses PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Font de muntanya, al massís del Montseny, ubicada en una zona molt frondosa i regada per diferents torrents. La font de les Bardisses, rep les aigües d'un petit torrent que desguassa les seves aigües a la riera del Sot de la Baga d'en Cuch, i és propera a la font dels Horts, i a la font de les Acàcies. 08042-116 Veïnat de Sant Salvador de Terrades L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7353600,2.3466900 445671 4620600 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44231-foto-08042-116-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44232 Font del Capellà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-capella PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Al cantó de ponent de l'embassament de Vallforners, recollint les aigües de la serra d'Ombradors, neix el torrent de la Font del Capellà. A mitja alçada del torrent es troba la Font del Capellà, riera que acaba desguassant a la riera de Vallforners, just abans d'on s'inicia la cua de l'embassament. 08042-117 Pantà de Vallforners L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7121200,2.3405900 445144 4618024 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc guàrdia i Llorens 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44233 Font del Lleó https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-0 PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Bibliografia” afegir: GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. Amagada per la vegetació. Pujant pel camí davant de Can Massaguer, al nord de la carretera BP-5107, ja dins del Parc Natural del Montseny, en el segon revolt d'aquest camí que s'enfila cap a la muntanya de Can Massaguer, trobem la font del Lleó. 08042-118 Muntanya de Can Masseguer L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. La procedència de la finestra és desconeguda, tot i que sabem que a la zona ja s'havia traslladat una finestra de Vallfiguera a Can Busquets, propera a aquesta font (GALLARDO 1938). 41.6959300,2.3357700 444729 4616230 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44233-foto-08042-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44233-foto-08042-118-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc guàrdia i Llorens La font presenta un coronament fet a base d'una finestra gòtica amb decoració calada que reposa sobre dues mènsules amb decoració vegetal. El broc està decorat amb un cap d'animal de difícil atribució, tal vegada un gran felí, imatge que donaria nom a la font. 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44234 Font del Molí de l'Antic https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-moli-de-lantic PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Pedres i maons que envolten les fonts mal fixades. En el talús de terra que queda per sota del talús del Molí de l'Antic trobem aquesta font, que en l'actualitat presenta dos brocs separats per uns metres. Una de les sortides d'aigua està empedrada i presenta un arc rebaixat d'obra, a l'interior del qual s'hi trobava la font, actualment sense brollar. Més avall trobem el segon broc, també empedrat, amb un rajola que adverteix de no beure l'aigua d'aquesta font. 08042-119 Molí de l'Antic L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.6990100,2.3531600 446178 4616561 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44234-foto-08042-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44234-foto-08042-119-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44235 Font del Pipaire https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pipaire PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Seguint la pista que baixa cap a Cal Pipaire, trobem un corriol que ens mena cap a aquesta font, que desguassa les seves aigües cap a la propera riera de Vallforners. Aquesta font és molt propera a la del Molí de l'Antic. 08042-120 Cal Pipaire L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.6986600,2.3532300 446184 4616522 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44235-foto-08042-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44235-foto-08042-120-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 119 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44236 Font del Vilar https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-0 PAGESPETIT, Ll. (2003): 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Col·lecció Llibres de Muntanya, 5, Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. Aquesta font recull les aigües del conegut turó de Roca Centella (1.000,5 m sobre el nivell del mar), que baixen de la muntanya fins configurar el torrent del Sot de la Font del Vilar. A mig curs del torrent és on trobem la font. L'aigua d'aquest torrent desguassa en l'actualitat a la capçalera de l'embassament de Vallforners. 08042-121 El Vilar L'orografia del vessant meridional del massís del Montseny facilita un seguit de valls i barrancs tancats, amb un eix nord-sud, al fons de les quals discorren rieres i torrents que proveeixen d'aigua les nombroses fonts del terme, que depassen la trentena. Aquests cursos fluvials d'ordre menor desguassen a la plana, principalment a la riera de Vallforners o Cànoves, afluents del riu Mogent, o als torrents i rieres de la xara hidrogràfica del riu Congost. 41.7196800,2.3307800 444334 4618870 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44237 Can Calces https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-calces-0 Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes que es troben al cantó de ponent del camí que mena cap a la casa de Vallfigueres, abans del trencall de la font de Vallfigueres. Es tracta de les restes d'una edificació enrunada, colgada per la vegetació, de la que només en podem donar l'orientació d'una planta rectangular, amb dues alçades, planta baixa i pis. 08042-122 Camí de Vallfigueres 41.7061000,2.3268800 443998 4617365 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44237-foto-08042-122-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44238 El Riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-riu XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes d'una edificació construïda sota la Plana d'en Pedro, per sobre de Can Volard. De la casa, de la que només se'n conserva un angle, podem intuir-ne la seva planta rectangular, amb les parets de paredat. 08042-123 Can Volart 41.7114900,2.3658200 447242 4617938 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44238-foto-08042-123-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44239 Can Jubany https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jubany XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes d'una edificació construïda al vessant de ponent de la Carena de la Pedrera, just per sobre de Can Puig. Tan sols s'intueix una paret.colgada de bardisses, amb l'aparell de construcció de paredat, i morter de calç que unien les pedres. 08042-124 Can Puig 41.7160400,2.3520000 446096 4618452 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44239-foto-08042-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44239-foto-08042-124-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Propera a les runes de Can Pairana. 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44240 Can Pairana https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pairana XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes d'una edificació, poc perceptibles degut al seu estat d'arrasament, i que es troben emmascarades per la malesa. Aquesta antiga casa estava propera a la de Can Jubany, també enrunada, i queda en l'actualitat just per sobre de Can Puig i Can Mets. 08042-125 Can Mets 41.7161100,2.3508200 445998 4618461 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44241 Can Coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll-1 XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Les runes de Can Coll es troben ubicades al vessant de ponent del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar), a prop d'un petit torrent que desguassa al Sot de Palomar. Les runes es troben tot just per sota de Can Gessa. S'observa les restes d'una casa de planta rectangular, colgades per la vegetació. L'aparell és de pedra. 08042-126 Can Gessa 41.7132800,2.3532900 446201 4618145 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44242 Can Morera del Serrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-morera-del-serrat XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Restes enrunades d'una edificació construïda al vessant sud del Puig Cogull (780 metres sobre el nivell del mar). Les restes de les parets no superen el metre d'alçada conservada i estan en molt mal estat. Presenta una planta rectangular d'uns 10 x 5 metres. Les pedres no apareixen ben lligades i sembla un obra feta amb pedra seca. Sembla un espai únic sense divisions internes. 08042-127 41.7092500,2.3578400 446576 4617695 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44242-foto-08042-127-2.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44243 Mas Déu https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-deu XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes d'una casa de planta rectangular, d'uns 20 x 17 metres. Encara són perceptibles les divisions internes. Els murs són fets de pedra, tot i que sovuntegen les reparacions amb mitjanes i maons. Hi ha part de la coberta de teules àrabs caiguda. La casa és un punt de terme entre el municipi de Cànoves i Samalús i elde Tagamanent. 08042-128 Àmbit del Montseny Est 41.7397900,2.3449400 445529 4621093 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44244 Can Rupit https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rupit XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes de l'antiga casa de Can Rupit, de les que encara es poden veure les seves parets i part del sostre de teula àrab que no ha caigut. Les parets presebten un arrebossat blanc al seu exterior. La casa es troba envoltada i coberta de vegetació. Està construïda en el vessant oriental del Turó de Santa Margarida (795 metres sobre el nivell del mar). 08042-129 Baga de Rupit, al límit oriental del terme 41.7041500,2.3021500 441939 4617164 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44244-foto-08042-129-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44245 El Canyar https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-canyar XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes d'una edificació situades per sobre el Castell d'en Bori, a la muntanya de Prades. Les pedres de l'obra són de pedra seca, de qualitat prou bona. És una edificació de planta rectangular, colgada per la vegetació. Cal ressenyar una volta d'arc apuntat, que podria ser indicatiu de l'antiguitat de l'indret, fet que concorda amb la datació d'un document del segle XIV que parla d'un indret anomenat 'Canyes'. 08042-130 Castell d'en Bori En la documentació medieval de la Biblioteca de Catalunya hi ha un document de l'any 1386, que fa refrència a un lloc anomenat 'Canyes', sense que tinguem prou elements per identificar-lo correctament amb aquest indret. En el document ( BC, Perg. 351, Reg. 18402) es parla d'una venda d'una peça de terra al lloc anomenat Canyes. 41.6950500,2.3143200 442943 4616146 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44245-foto-08042-130-1.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc guàrdia i Llorens 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44246 Prades https://patrimonicultural.diba.cat/element/prades XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes de l'antiga casa de Prades. Encara es conserva en peu bona part de l'estructura, tot i que part del sostre de teula àrab ha col·lapsat. Es tracta d'una masia de planta rectangular, amb sostre a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, de planta baixa i pis. La porta, centrada al'eix de simetria, és d'arc rebaixat i volta de sardinell. Les finestres, senzilles, es troben emmarcades en pedra. Cap al cantó dellevant trobem les restes del que havien estat les corts i corrals. Davant de la casa encara es conserva l'era. 08042-131 Muntanya de Prades 41.7009500,2.3089100 442498 4616805 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44246-foto-08042-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44246-foto-08042-131-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc guàrdia i Llorens 94 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44247 Can Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-castellar XVI Parets enrunades en estat precari de conservació. Runes d'una edificació de les que tan sols es conserven part de les seves parets. Les runes es troben al vessant meridional del Puig Cogull. Les parets són de pedra seca, amb blocs de tamany mitjà. Entre la vegetació tan sols és perceptible un dels angles de l'antiga casa. El topònim de Castellar ha quedat fossilitzat en el nom de la carena que discorre per sota Can Volard, tot i que no és especialment propera a la casa. 08042-132 Puig Cogull 41.7071200,2.3585700 446635 4617458 08042 Cànoves i Samalús Difícil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc guàrdia i Llorens 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44248 Gegants de Samalús https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-samalus LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. XX Des de fa anys el seu estat de conservació no permet que surtin pels cercaviles de la població. Els gegants de Samalús, la Ramona i el Sebastià, han volgut representar en la seva fisonomia, personatges sortits de les terres de Samalús. És per això que han volgut significar una pagesa i el seu company, que es construí amb posterioritat a la Ramona. La Ramona és una geganta porta una brusa blanca ornada per uns farbalans negres al voltant de l'escot, i llueix un original collaret. La faldilla és rosa, amb randes a la part baixa. Duu un vistós davantal lligat a la cintura, i al cap, un mocador. A la mà porta un pom de flors. En Sebastià, que es considera el gegant més alt del Vallès Oriental, representa un pastor, amb samarra blanca, faixa, i barretina vermella. De pell bruna, amb bigoti, llueix una pipa de tabac als llavis. La Ramona té un pes de 30 kg., amb una alçada de 4,20 metres. En Sebastià té un pes inferior, de 30 kg, tot i que téuna alçada de 5 metres. Ambdós gegants tenen el bust i les mans de pasta de paper, mentre que l'estructura és de fusta i canyes. 08042-133 Els gegants de Samalús són obra d'Enric M. Gelpí, el segon ermità de Samalús. Degut a l'èxit de la 'Cucafera', una cuca verda que surt als cercaviles, es decidí de fer un gegant. En primera instància es construí la Ramona, l'any 1982. L'artista Gelpí li donà forma amb pasta de paper damunt una estructura de canyes i fusta. La gent del pble col·laborà en la confecció del vestit. Pocs mesos després es decidí construir un gegant per acompanya la Ramona, en Sebastià. Durant uns quants anys han sortit per la Festa Major, el quart diumenge d'agost, i pel patró de Samalús, Sant Andreu, el 30 de novembre. 41.6940200,2.3528900 446152 4616007 1982-83 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44248-foto-08042-133-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Enric M. Gelpí 119|98 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44249 Cucafera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cucafera LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. XX Restaurada per l'escultora Elena Font La Cucafera és una estructura emprada per la gent del poble en els cercaviles de Festa Major, posant-se sota dels seus lloms. Es tracta d'una gran cuca feta de pasta de paper, de color verd, amb un cap de grans ulls i ampli somriure. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. 08042-134 La Cucafera fou construïda l'any 1974 per l'artista Enric M. Gelpí. Per a la seva realització comptà amb l'ajuda dels escolars del poble, així com d'altra gent de la població que s'involucrà en el projecte. L'èxit de la Cucafera fou la gènesi per la posterior construcció dels Gegants de Samalús, i els Capgrossos de Samalús, tots obra del mateix artista. 41.6890600,2.3219000 443569 4615476 1974 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44249-foto-08042-134-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Enric M. Gelpí 119|98 52 2.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44250 Capgrossos de Samalús https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-samalus LAGLERA, A.; MARTOS, P.; PLANS, C.; VENTURA, R. i VILALTA, E. (1998): Gegants del Vallès Oriental. Consell Comarcal del Vallès Oriental, Castellar del Vallès. XX Restaurats per l'escultora Elena Font Conjunt de capgrossos de pasta de paper obra de l'artista de Samalús, Enric M. Gelpí. Representen un conjunt de 10 bens, un marrà, una vaca, un porc, un conill, un gall i un pollastre. Es realitzaren com a regals de casament dels Gegants de Samalús. Els bens i el marrà foren obsequi de boda pel gegant Sebastià (ramat del pastor que en Sebastià representa), i la vaca, el porc, el conill, el gall i el pollastre s'obsequiaren a la geganta Ramona, que representa a una pagesa. Els bens van ser formats a partir d'un motlle que va fer el Sr. Gelpí perquè la mainada del poble pogués col·laborar en la seva confecció. La recuperació dels Capgrossos de Samalús i la Cucafera ha estat una iniciativa de les associacions del poble de Samalús. 08042-135 Els Capgrossos de Samalús són fruit de l'èxit de la construcció dels Gegants de Samalús. Un cop creats, primer la Ramona, i després en Sebastià, i presentats junts en societat, es decidí d'acompanyar-los d'altres animals que enfortien el vincle amb el territori. Recordem que la Ramona és l'encarnació i ideal d'una pagesa de la població, i en Sebastià un pastor. La lògica era que els capgrossos fossin bèsties inspirades en el món rural. 41.6890600,2.3219000 443569 4615476 1983 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44250-foto-08042-135-3.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Enric M. Gelpí Surten en cercavila per la Festa Major de Samalús. 119|98 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44251 Capgrossos de Cànoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-de-canoves XX Parella de Capgrossos que representen a un mussol i a un porc senglar. Estan realitzats amb cartró i pasta de paper maché. Degut a l'èxit dels Capgrossos de Samalús va sorgir la idea de tenir uns Capgrossos propis pels cercaviles de Cànoves, continuant amb el motiu animalístic dels de Samalús. Són animals proper ala gent del poble, com el mussol, molt lligat al món simbòlic dels ermitans de Samalús, així com al senglar, animal ben representat a la contrada. 08042-136 Obra de l'artista i escultora de Samalús, Elena Font, per encàrrec de l'Ajuntament de Cànoves i Samalús. 41.6940200,2.3529200 446154 4616007 2013 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44251-foto-08042-136-3.jpg Física Popular Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Elena Font 119 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44252 Forn de calç del Sot del Forn https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-sot-del-forn XIX-XX Malgrat l'estat no és òptim esreconeix l'antiga funció del forn. Restes d'un tradicional forn de calç, excavats en un marge de la muntanya, emprant la roca mare com a parets del forn. L'estructura del forn és de planta circular, amb el cos cilíndric, de 4 metres de diàmetre. La part del sostre, inexistent, estaria feta amb un marge de pedra, de la que encara en queden algunes filades, i que per aproximació tancaria l'estructura durant la cuita. També s'observa en el marge del camí, la porta d'accés al forn per on es carregaria i/o buidaria part de les pedres. 08042-137 Barranc del Sot del Forn L'existència del forn, desconegut per la majoria de la gent del poble, ha donat nom al lloc, anomenat Sot del Forn. 41.7121200,2.3418800 445251 4618023 08042 Cànoves i Samalús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44252-foto-08042-137-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En les parets interiors del forn es pot apreciar la roca vitrificada en alguns punts, degut a les altes temperatures assolides a l'interior del forn.Proper al forn hi ha restes d'una cabana de pedra associada a les cuites de les pedres del forn. També hi ha un aflorament de roca a una quinzena de metres del forn d'on s'extraurien els blocs per anar al forn. 98 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44253 Placeta balladora https://patrimonicultural.diba.cat/element/placeta-balladora XX Lloc ple de vegetació que oculta l'aparença de plaça. En aquest racó de l'antic camí de Vallforners, en un revolt sobre la riera, és on es realitzaven danses en el marc de l'Aplec de Sant Salvador de Terrades. Tot tornant de l'aplec, baixant de l'ermita ja cap a Cànoves, s'aprofitava la configuració eixamplada de l'indret, per realitzar-hi un conjunt deballs. 08042-138 Antic camí de Vallforners 41.6980500,2.3538000 446231 4616454 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44253-foto-08042-138-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Avui en dia el traçat del camí de Vallforners en aquest punt està modificat. 98 2116 4.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44254 Gorg Blau https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-blau Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la part més baixa del seu curs. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia per la pesca. Per banyar-se la gent preferia el proper Gorg Sacongre. 08042-139 Riera de Vallforners 41.7004800,2.3526200 446135 4616724 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44254-foto-08042-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44254-foto-08042-139-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Abans de la construcció del pantà de Vallforners, era lloc de pesca de la gent del poble. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44255 Gorg Sacongre https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-sacongre Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que té més anomenada per trobar-se proper al nucli de Cànoves, i per les seves característiques que el fant ideal per practicar-hi el bany. Es tracta d'un gorg arrodonit, no gaire profund, on el curs constant de l'aigua ha erosionat la roca del curs creant una plaça eixamplada idònia pel bany. L'erosió de l'aigua també ha crat un petit salt d'aigua. L'alçada permetia saltar des del sortint d'una roca, a manera d'un trampolí natural. 08042-140 Riera de Vallforners 41.7017600,2.3513500 446030 4616867 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44255-foto-08042-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44255-foto-08042-140-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En l'actualitat l'accés és complicat. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44256 Fumerola de Prades I https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-i Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. Avenc pel qual surt aire calent. L'efecte de l'aire fred ambiental de l'hivern amb el contrast tèrmic de l'aire calent provinent de l'interior del subsòl fa que en alguns dies freds s'observi vapor d'aigua, d'aquí que es conegui aquesta emanació de vapor com a fumerola. Es tracta d'una cavitat natural i irregular al subsòl calcari. El fet de l'aire calent coherent amb les aigües de temperatures elevades que es troben a Samalús. 08042-141 Can Prades 41.7000000,2.3083400 442450 4616700 08042 Cànoves i Samalús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44256-foto-08042-141-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de branques per tal que ningú pugui caure pel forat. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44257 Fumerola de Prades II https://patrimonicultural.diba.cat/element/fumerola-de-prades-ii Indret que passa desaparcebut degut a la vegetació. Avenc de fondària desconeguda, amb una obertura bastant petita, que no supera els 30 centímetres de diàmetre. Sembla que formi part d'una xarxa de galeries subterànies, i que podria estar relacionat amb l'avenc proper de Prades I, ja que mentres aquell expeleix vapor d'aigua, per aquesta cavitat es veu un corrent d'aire que s'hi endinsa. 08042-142 Àmbit del Montseny Oest 41.6992400,2.3118000 442737 4616613 08042 Cànoves i Samalús Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44257-foto-08042-142-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En la base cartogràfica Alpina (edició ) encara es coneix l'indret com a 'Avenc'.Es presenta en l'actualitat cobert de pedres per tal que ningú pugui ensopegar-se a causa del forat. 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44258 Mina de Can Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-valls MATA i PERELLÓ, J.M. (1990): Els minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, Arxius de la Secció de Ciències, XCIII, Barcelona. XX Mina per a l'extracció de minerals, excavada al turó de Roca Centella, proper al Pla de la Batalla. Es tracta d'una galeria principal, de volta arrodonida i d'una seixantena de metres endins la roca de la muntanya, amb l'obertura arran de camí. De la galeria principal, gairebé al final, en surten altres dues galeries, gairebé simètriques. Una està obliterada amb restes de runa de les feines extractives, i l'altra presenta un pou circular i cilíndric, de 8 metres de fondària, segurament realitzat per seguir la veta del mineral. 08042-143 Al turó de Roca Centella En aquesta mina s'hi han documentat mineralitzacions en els conglomerats que rebleixen les esquerdes. Els minerals presents són: galena, pirita, goethita, hematites, cerussita, calcita, anglesita i quars. Les mineralitzacions són poc importants, pel que segurament la mina s'abandonà sense arribar a tenir un complexe sistema de galeries. Els veïns del poble encara diuen que el mineral que es treia era la base dels vernissos per cobrir peces ceràmiques. 41.7175100,2.3200700 443441 4618636 08042 Cànoves i Samalús Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44258-foto-08042-143-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens En la paret de la mina s'observen les marques de les eines per fer les galeries, de forma cilíndrica, segurament d'enformadors i cisells. 98 49 1.5 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44259 Escultura en record de l'Ermità de Samalús https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-en-record-de-lermita-de-samalus XX Estructura de fibra de vidre, de color negre, plena d'imatges al·legòriques referents a la vida de Mossèn Ramon Garriga, anomenat l'Ermità de Samalús. En la cara principal del plafó s'hi pot veure la cara de Mossèn Garriga acompanyada dels elements naturals més significatius que l'identificaren. Al costat de l'escultura hi ha un monòlit amb un poema inscrit de Mn. Ramon Garriga dedicat a Samalús. 08042-144 Samalús Aquesta escultura estava pensada per anar al costat de l'església de Sant Andreu, tot i que la manca d'acord va portar a instal·lar-la al camp de futbol de Samalús, on passava força desapercebuda. L'any 2013, s'ha restaurat, i s'ha aprofitat l'avinentesa per posar-la a l'indret on es tenia pensat de col·locar-la en origen. Es reinaugurà en la festa del patró Sant Andreu, el 30 de novembre de 2013. 41.6888700,2.3133300 442855 4615461 1993 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44259-foto-08042-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44259-foto-08042-144-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Enric M. Gelpí Restaurada recentment (2013) per l'artista i escultora Elena Font. 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44260 Fons documental de la parròquia de Sant Muç de Cànoves https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-muc-de-canoves XIV-XX Neteja superficial dels documents en el transcurs de la seva catalogació. <p>Conjunt de documentació que ha generat al llarg dels segles la parròquia de Sant Muç de Cànoves, que és qui en custodia el fons. Gairebé inèdit fins fa molt poc de temps, recentment se n'ha fet la catalogació. Actualment l'arxiu ha tornat a Cànoves, després d'estar allotjat a Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Es troba dipositat en caixes i carpetes dins d'un armari de lamineria plàstica a la parròquia de Sant Muç. El seu fons consta, tipològicament, dels següents documents: 1, Sagramentals; 2, Govern i acció pastoral; 3, Administració de béns i rendes; 4, Notarial; 5, Col·lecció de pergamins i documents; 6, Col·lecció de Fotografies; 7, Diversos.</p> 08042-145 Església de Sant Muç <p>Al llarg de l'hivern de l'any 2011-2012 s'ha dut a terme la catalogació del seu fons, fins aleshores inexisent. Tot el fons documental es trobava a la parròquia de Cardedeu, i el precari estat de conservació portà al rector de la parròquia, Mn. Francesc Jordana a encarregar-ne la catalogació a Ricard Ginjaume. Caltenir present que l'any 2003 el rector de Sant Muç, Mn. Fidel Catalan ja havia recuperat l'arxiu que havia guardat Mn. Poch a Sant Antoni de Vilamajor. El document més antic del fons correspon a un pergamí datat l'any 1243. De pergamins del segle XIII n'hi ha 6 , del segle XIV n'hi ha 5, del segle XV n'hi ha 8, del segle XVI n'hi ha 20 i del segle XVII se'n compten 8.</p> 41.6934000,2.3546500 446298 4615937 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44260-foto-08042-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44260-foto-08042-145-2.jpg Física Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Catalogat per Ricard Ginjaume 94|98|85 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44261 Pou de neu de Can Cuch https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-neu-de-can-cuch LÓPEZ I CORTIJO, J. (1992): 'Els pous de neu i de glaç al Montseny', Monografies del Montseny, núm. 7, Viladrau, pàgs. 61-98. XIX-XX L'erosió de l'indret dificulta la seva interpretació. Congesta artificial destinada a tenir una reserva de neu. Situada a més de 1.000 metres d'alçada sobre elnivell del mar, al cim del Turó del Pi Novell, indret pensat per aprofitar l'acumulació de la neu en època hivernal.. Té una planta circular, d'uns 7 metres de diàmetre, amb una fondària màxima propera als 2 metres. No s'observa cap vorada ni marge, com sol ser habitual en aquestes congestes. Sí que coincideix amb aquestes congestes artificials, també anomenades poues, el fet que la dimensió del diàmetre sigui superior a la de la fondària, així com la seva secció longitudinal, de forma semicircular. 08042-146 Al turó de Can Cuch No s'ha de confondre aquesta estructura amb les més complexes com els pous de glaç, o pous de neus construïts. Tipològicament correspon a una congesta artificial destinada a proveir-se d'una reserva de neu, per emparar-la comercialment per a la conservació d'aliments i/o com a element de salut. 41.7452500,2.3527500 446183 4621695 08042 Cànoves i Samalús Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44262 Gorg Fiter https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-fiter Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba en la zona mitjana després del pantà de Vallforners, a l'alçada del Roc Fiter, del que pren el nom. Després d'una zona plana, coneguda com el Pla de les Illes, degut a que el curs de la riera deixa petits 'illots' enmig de les aigües, és on es troba aquest gorg. Malgrat la bellesa del paratge era més apreciat el Gorg Sacongre per fer-hi un bany. 08042-147 Riera de Vallforners 41.7085100,2.3470100 445675 4617619 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44262-foto-08042-147-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2020-10-07 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44263 Gorg Lloreda https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-lloreda Del conjunt de gorgs del curs baix de la riera de Vallforners, aquest és el que es troba ubicat en la part més alta del curs de la riera, no gaire distant del Gorg Fiter. Aquest gorg el trobem tot just abans de la confluència de dos rieres, la de Vallforners amb la del torrent del Sot de la Moixera i el Torrent de la Gavarrera, en l'indret anomenat els Dos Torrentons. 08042-148 Riera de Vallforners 41.7164400,2.3458600 445586 4618500 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44263-foto-08042-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44263-foto-08042-148-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2020-10-07 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44264 Col·lecció d'objectes municipal https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-municipal XIX-XX En la seu de l'ajuntament es troben dipositats alguns elements que per les seves característiques, malgrat la seva natura diversa, configuren un conjunt prou rellevant. Algunes d'aquestes col·leccions ja s'han individualitzat per la seva coherència, com la col·lecció de morters o pistoles. Les altres formen part d'antics mobles i elements que estaven a la seu de l'Ajuntament, la masia de Can Casadamunt, ara casa de la vila. Entre aquests objectes trobem un arcó de núvia, i un espiell de pedra que es va treure de la paret i ara es troba exposat a la recepció d'aquestes dependències municipals. També formen part dels objectes d'aquesta col·lecció una màquina de ciclostilar, marca Triunfo, emprada en l'antic ajuntament. D'aquests elements administratius també destaca una màquina d'escriure marca Underwood, model Champion. Un altre element curió és un bastó destinat a sembrar llavors, am un acurat sistema de molles, que permetia alliberar la llavor del dispositiu, i que caigués a l'interior del forat fet amb la punta del bastó. 08042-149 Can Casademunt La màquina de ciclostilar encara conserva en el rodet restes de la darrera impressió efectuada, relativa a l'obligatorietat de fer-se el documet nacional d'identitat, circular datada el 30 d'agost de 1975. 41.6940200,2.3529200 446154 4616007 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44264-foto-08042-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44264-foto-08042-149-3.jpg Física Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens 98 53 2.3 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44265 Fons documental de l'arxiu municipal de Cànoves i Samalús https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-canoves-i-samalus XX Conjunt de documentació administrativa de l'ajuntament de Cànoves i Samalús, que cal diferenciar de l'arxiu que té un component històric, individualitzat en una fitxa a part. Aquest arxiu està format per documentació a partir dels anys 60 del segle XX. Incorpora expedients d'obra, expdients de Secretaria i Alcaldi, Projectes d'Obra, contractacions, Manaments d'ingrés, etc… 08042-150 Can Casademunt 41.6940200,2.3529200 446154 4616007 08042 Cànoves i Samalús Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44265-foto-08042-150-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Es troba ubicat en prestatgeria metàl·lica a l'antic celler de la masia de Can Casademunt. 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44267 Fabricació de Pipes https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-de-pipes MONTLLOR, C. (1990): 'La fabricació de pipes a Cànoves: una indústria desapareguda', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell. XX La fabricació de pipes al municipi de Cànoves és una de les poques activitats industrials esdevingudes al municipi, caracteritzat essencialment per tenir una economia del sector primari. La fàbricació de pipes es deu a l'existència abundant en aquesta àrea del Montseny de brucs, les soques dels quals són les escaients per fer-ne aquests elements per fumar tabac. La ubicació de la fàbrica també era ben pensada, ja que aprofità una part del Molí de l'Antic, anomenat ara Cal Pipaire, per aprofitar l'energia hidràulica per serrar la fusta de bruc i obtenir el bloc deitjat per fer-ne pipes. Les tasques de fabricació començaven amb la recollida de les soques, que calia desenterrar, l'assecatge, neteja i hidratació per evitar-ne les esquerdes. 08042-152 Cal Pipaire Segons Salvador Garriga (Montllor 1990) aquest negoci l'inicià un francès, conegut amb el nom de Justen, casat amb una noia de Can Masseguer, segurament a inicis del segle XX. Un cop obtingudes les carcasses de pipa, aquestes es portaven a Massanet de Cabrenys (Girona), i més tard a València, on s'acabaven de fabricar i posteriorment es comercialitzaven. Per atendre la gran demanda s'importaren en alguns moments determinats soques de Marroc. 41.6990100,2.3529900 446164 4616561 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44267-foto-08042-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44267-foto-08042-152-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Tècnica artesanal Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Hi ha una fotografia a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, de l'any 1904, on es veu un conjunt de persones creuant la riera de Vallforners a l'alçada del Molí de les Pipes (AFCEC_BORDAS_3968). Fotografies: Ajuntament de Cànoves i Samalús.Hi ha una fotografia del Molí de finals dels anys 20, inicis dels 30 del segle XX, en una col·lecció de postals antigues del municipi (veure fitxa element).A lArxiu antic de l'Ajuntament es disposa de 3 fotografies de l'interior del Molí, mostrant l'activitat de la fabricació de les pipes amb fusta d'arrel de bruc. 98 60 4.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
44268 Col·lecció de Goigs de l'Arxiu Parroquial https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-goigs-de-larxiu-parroquial XX <p>Conjunt format per una sèrie de Goigs, que estan catalogats en una secció de l'arxiu parroquial de l'església de Sant Muç. Estan relacionats amb les diferents administracions i confraries, els quals són una bona mostra de la religiositat i devoció popular. En un origen a l'arxiu històric només hi havia un plec de goigs del mateix format del llibre sobre la vida i martiri de Sant Muç del 1758. Aquests goigs que apareixen en l'inventari de 1932 encara hi eren el 2005, dels quals per sort encara es conserva un escanejat que va fer en Miquel Comas l'any esmentat i no s'ha aconseguit localitzar els originals. La col·lecció la formen 5 goigs de Sant Muç, 4 del Santíssim Salvador (un dels quals és obra de Mn. Garriga, l'Ermità de Samalús, datat el 1934, fet en commemoració de la construcció de la capella de Sant Salvador de Terrades), 2 goigs de Sant Sebastià, (dels quals un és una versió del 1895 dels goigs en Honor de Sant Sebastià venerat a Santa Cecília de Molló, a partir del qual es va elaborar una versió per la parròquia de Cànoves), 3 goigs de la Verge del Roser (hi ha confraria del Roser a la parròquia de Sant Muç des de l'any 1595 com indica el document de la seva constitució desat a l'arxiu parroquial) i 2 goigs en llaor dels sants màrtirs Venerand, Plàcida, Marçal i Celestina, venerats a la Parròquia de Cànoves, un dels quals és comprovant de la censura i està datat del 1934.</p> 08042-153 Església de Sant Muç <p>Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. És habitual que presentin dues part ben diferenciades, on a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. Cal cercar la tradició dels goigs en la representació dels misteris medievals. És conegut que la primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.</p> 41.6934000,2.3546500 446298 4615937 08042 Cànoves i Samalús Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44268-foto-08042-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44268-foto-08042-153-3.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-21 00:00:00 Marc Guàrdia i Llorens Forma part de l'arxiu Parroquial de Sant Muç de Cànoves (B.06). Part d'aquests goigs van ser incorporats a l'arxiu per Ramon Fort, provinents de documentació dispersa de la parròquia de sant Muç. 98 56 3.2 41 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:47
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml