Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45054 | Espai Natural Serra de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-serra-de-queralt | <p>ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A. (1979): Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>L'Espai natural denominat Serra de Queralt protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural abasta els àmbits administratius dels municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, a la comarca del Berguedà. El total de superfície que ocupa l'espai protegit és de 778,06 ha, de les quals 465,80 ha ha són del terme municipal de Castellar del Riu, essent el municipi amb una major extensió dins l'espai protegit. La Serra de Queralt conforma un apèndix meridional del conjunt orogràfic Ensija-Rasos de Peguera, amb la diferència de situar-se en contacte directe amb les terres de la Depressió Central. Mostrant un relleu individualitzat de la resta de la unitat que és caracteritzat per un conjunt encinglerat de molta singularitat geològica. Aquestes cingleres són el resultat del modelat dels relleus generats a conseqüència dels moviments orogènics en el Pre-pirineu i Pirineu. Presentan notables discordances o canvis d'inclinació de les capes degut a que els mateixos materials es troben parcialment implicats en els moviments esmentats. La Serra de Queralt es troba situada als límits entre l'Alt i el Baix Berguedà, permeten que pugui gaudir d'influències d'elements meridionals que li aporten característiques peculiars. Ja que la solana d'aquesta serra suposa un punt de penetració de molts elements mediterranis vers la muntanya pre-pirinenca. En l'espai i són representades les rouredes seques de roure martinenc (Quercion pubescenti-petraeae), tot i que les arbredes més extensa és la pineda de pi roig, amb diferents variants segons l'exposició i el grau d'humitat. Destaca la zona per l'important interès micològic dels seus boscos de coníferes, amb una bona representació dels fongs de la muntanya calcària. Els grans afloraments rocosos contenen una bona i important representació de vegetació rupícola (Saxifragion mediae). Pel que fa a la fauna, la població més important és la que està associada als biotops rupícoles. Destaquen també les penetracions d'espècies mediterrànies lligades als ambients secs dels vessants meridionals, contrastant amb els elements pirinencs de les obagues.</p> | 08050-113 | A la zona d'Espinalbet. | <p>El Pla d'Espais d'Interès Natural va ser aprovat definitivament per la Generalitat de Catalunya l'any 1.992, pel Decret 328/1992, de 14 de desembre. A partir de llavors el règim normatiu de les zones és el que regula el Decret. Però degut a que les bases cartogràfiques emprades en l'aprovació del PEIN no tenien prou precisió i detall per a una identificació clara dels seus límits, el mateix PEIN, d'acord amb l'article 16 de la Llei 12/1985, d'espais naturals, va disposar la necessitat d'elaborar una nova cartografia. Aquesta cartografia va ser inclosa en el 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, amb data de març del 2000.</p> | 42.1062800,1.7823100 | 399321 | 4662294 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45054-foto-08050-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45054-foto-08050-113-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La informació aportada en la fitxa ha estat recollida en la memòria: 'Pla especial de delimitació definitiva dels espais PEIN: Serra del Catllaràs, Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera, Serra de Queralt, Serra de Picancel i els Tres Hereus', elaborada pel departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, del març del 2000. El PEIN forma part dels espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. Les coordenades es corresponent a la zona del Roc del Gegant. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45055 | Xarxa Natura 2000: Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-natura-2000-serres-de-queralt-i-els-tossals-aigua-dora | <p>LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah</p> | <p>El municipi de Castellar del Riu compta amb una part del seu territori inclòs dins la Xarxa Natura 2000, com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), forma part del LIC número ES5130029 denominat Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora. El conjunt d'aquest espai té una superfície total de 8.684,49 ha, i en formen part territoris dels municipis de Berga, Capolat, l'Espunyola, Montmajor, i el mateix municipi de Castellar del Riu, corresponents a la comarca del Berguedà, i Guixers, Navès i Olius de la comarca del Solsonès. La part corresponent del municipi de Castellar del Riu (158,45 ha) que hi ha inclosa dins l'espai en suposa un 4,8% del total de la superfície dins l'espai, i es correspon amb un 0,3% del total de l'extensió del municipi. L'Espai Serres de Queralt i Els Tossals-Aigua d'Ora està agrupat dins la tipologia Espais del Prepirineu, és de l'àmbit terrestre i els hàbitats presents en el seu conjunt són: -Rius de tipus alpí amb bosquines de muntanya. -Rius de terra baixa i de la muntanya mitjana amb vegetació submersa o parcialment flotant (Ranunculion fluitantis i Callitricho-Batrachion). -Boixedes xerotermòfiles permanents dels vessants rocosos. -Prats -i fàcies emmatades- medioeuropeus, seminaturals, sobre calcari (Festuco-Brometea). -Jonqueres i herbassars graminoides humits, mediterranis, del 'Molinio-Holoschoenion'. -Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). -Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. -Fagedes calcícoles xerotermòfiles. -Vernedes i altres boscos de ribera afins (Alno-Padion). -Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. -Alzinars i carrascars. -Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra ssp. Ssalzmannii). -Pinedes mediterrànies. I de les espècies presents en l'espai es distingeixen dels invertebrats el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes) i dels mamífers la llúdriga (Lutra lutra) i el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum).</p> | 08050-114 | A la zona d'Espinalbet. | <p>La creació de la xarxa Natura 2000 va sorgir arran de la Directiva europea aprovada l'any 1992 corresponent a la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres(coneguda també com la Directiva hàbitats), i que preveia la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. En aquesta directiva es demanava que cada Estat membre de la Unió Europea havia de proposar a la Comissió Europea un seguit de zones especials de conservació (ZEC) que després passaren a ser classificats com a llocs d'importància comunitària (LIC) i les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA); així totes aquelles àrees que ja eren protegides com a ZEPA hi havia de ser incloses. Finalment, després de passar per diferents processos de determinació de la proposta catalana a la xarxa Natura 2000, aquesta es va concretar en l'Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (DOGC 4735, de 6 d'octubre, i amb la correcció d'errades publicades al DOGC 4940, del 3 d'agost del 2007). A grans trets l'objectiu global de la Directiva és la de 'contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el territori europeu dels estat membres'. Entre els objectius hi ha la creació de la xarxa Natura 2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies, i el sistema de protecció global de les espècies.</p> | 42.1067100,1.7694400 | 398258 | 4662357 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45055-foto-08050-114-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són de la zona de la baga de Campllong. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45026 | Camí d'Avià a Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-davia-a-campllong | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Aquest camí enllaçà la població d'Avià amb Campllong passant per Coforb (municipi de Capolat). Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR37, en aquest recull hi figura amb la categoria de camí secundari. La descripció del recorregut segons l'inventari és la següent: 'El camí ve del Molí del Castell i agafa en direcció al Polígon Industrial, el travessa i s'enfila cap a la carretera de Sant Llorenç passant a prop de la Sala. Continua cap a Viladomat i segueix per la Riera de Ballús, passant per la Font. Segueix cap a Coforb, abans però, creua altra vegada la carretera, i s'enfila pel Serrat Gran, fins que arriba al Pla de Campllong, a l'alçada del Casó, on troba el camí que puja de Berga i que porta als Rasos o a Sant Llorenç.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) El trajecte d'aquest camí enllaça a l'alçada de la Collada Gran (després de la masia del Portet) amb el camí que es dirigeix cap a Espinalbet. Aquest tram de camí no consta com a camí ramader sinó com a camí veïnal o de comunicació entre la població. Aquest recorregut a més, permetia comunicar les esglésies de Sant Vicenç d'Espinalbet amb la de Sant Martí de Coforb (aquesta darrera va ser durant molt de temps sufragània de la primera). | 08050-85 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1076500,1.7923000 | 400149 | 4662434 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44959 | Terçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terca | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | El lloc és utilitzat com explotació ramadera. La casa està deshabitada. | La masia de Terçà està situada al peu del turó on es troben les restes del Castell del mateix nom, pel costat sud, i quedant obertes als plans que s'estenen al davant de la masia. La planta de la casa és més o menys rectangular, consta de planta baixa, planta primera i segona o sotacoberta. Té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud perpendicular a la façana principal que s'obre cap a migdia. Les façanes presenten la superfície recoberta parcialment d'un arrebossat, podem veure en algunes parts el seu material constructiu que en conjunt defineix un paredat irregular de pedres de mides i formes diveres i alguns carreus desbastats, a les cantoneres els carreus també desbastats. Les obertures són molt senzilles, sense elements arquitectònics destacables. Alguna mostra la llinda plana de fusta, com és el cas de la porta d'accés, situada a la façana sud, en la que els muntants són de maó massís; la porta sembla respondre a una reforma posterior. A la façana principal, al costat de llevant hi ha adossat un petit cos, és de dos nivells i cobert a un sol vessant; la part baixa és un petit espai obert pel davant, aprofitat per guardar-hi eines i pel bestiar. Uns contraforts reforcen l'estructura en la façana lateral de ponent. Al costat nord de la casa hi ha una altra estructura destinada al bestiar i magatzem, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Els seus murs són fets amb pedra formant un paredat irregular. Aquesta estructura té adossat un cos al costat de llevant, de tant sols un nivell i cobert a un sol vessant. Adossades a la roca hi ha les restes d'un altre cobert o antic paller. | 08050-18 | A la zona de Castellar del Riu. | La primera referència documental del mas es remunta al segle XII, època en que figura com a possessió del trobador Guillem de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ('Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea.'). (VVAA:1985:170) Posteriorment, d'inicis del segle XIV, data la primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala 'et castrum sive domum de Tersa'. Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985: 170), relaciona el castell i la masia de Terçà. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà. Es creu que l'estructura de la casa tal i com la veïem avui dia es pot correspondre a un edifici bastit al segle XVII amb modificacions posteriors. La resta de notícies documentals conegudes daten ja de mitjan de segle XIX, en els llibres d'amillaraments. | 42.1079300,1.7443800 | 396188 | 4662522 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vers la zona de llevant de la casa trobem la font de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44954 | Castell de Terçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-terca | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | Es conserven poques restes visibles d'estructures. Caldria una excavació arqueològica. | Les restes del Castell de Terçà estan ubicades dalt d'un petit turonet rocós, situat just a la part posterior de la masia de Terçà. La zona és una àrea oberta que sobresurt en la baga de Terçà quedant emplaçada amb molt bones vistes cap a tota la vall fluvial que conforma el torrent de Riu, el qual descendeix dels Porxos passant pel costat de la gran masia de Castellar del Riu, cap a Terçà i continua cap Terrers, torrent que amb l'unió de l'aigua de Llinars conforma la coneguda riera d'Aiguadora. El turonet on hi ha les restes és un petit i allargat turó rocós de poca superfície. Les restes d'estructures visibles són trams de murs que assenyalen un possible mur perimetral i altres murs perpendiculars a aquest. Podrien conformar un espai quadrangular d'uns escassos tres metres de costat. Segurament gran part del material constructiu va ser reaprofitat en la construcció de la masia. Les poques restes observables no permeten aportar més dades sobre l'estructura. | 08050-13 | A la zona de Castellar del Riu. | El lloc de Terçà és conegut pel fet que consta en la documentació ja des del segle XII, quan ja apareix vinculat al trobador Guillem de Bergueda, fill del vescomte de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ('Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea.') (VVAA:1985:170) La primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala 'et castrum sive domum de Tersa'. Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985:170), relaciona el castell i la masia de Terçà, per tant es pot pensar que la fortificació de Terçà fou bastida cap al segle XIII, ja que al segle XII (en el testament) no es fa cap esment al castell o fortificació i al XIV consta com a construït. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà. | 42.1082300,1.7441100 | 396166 | 4662556 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45066 | El Pi Jove / El Pi de les Tres Branques jove | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-jove-el-pi-de-les-tres-branques-jove | -AMAT I DE CORTADA,. R. d'. [BARÓ DE MALDÀ] (1996): Calaix de sastre, edició a cura de Ramon Boixareu, Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VINYETA, R. (1985): Els arbres monumentals de Catalunya. Torelló. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VV.AA. (1994:65-68). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. -Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). www.castellardelriu.cat www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm www.festes.org/articles.php?id=673 | El Pi de les Tres Branques Jove, és denominat popularment el Pi Jove. És un exemplar de l'espècie 'Pinus sylvestris o Pinus nigra', les mesures del quan són 19 m d'alçada, 2,95 metres de volt del canó (a 1,3 metres de terrar), i un diàmetre de capçada de 13,2x12 metres. (Dades del registre d'arbres i arbredes monumentals de Catalunya-Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient). El pi està situat al Pla de Campllong, vers el costat sud, enmig de la zona boscosa en un indret que fa un ampli planell obert; quedant emplaçat a uns 200 metres de distància del Pi de les Tres Branques vell. El Pi està catalogat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental, DOGC- Ordre del 20 d'octubre de 1987. En el llibre que Ramon Felipó dedica al Pi de les Tres Branques i a Mn. Cinto Verdaguer dedica un apartat a l'aclariment de l'espècie a la qual pertany el pi, ja que en el catàleg d'arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya, figura referenciat amb dos noms científics: Pinus sylvestris i Pinus nigra. Segons consta 'Observant el Pi Jove, podem afirmar que per les seves característiques botàniques es correspon a un pi roig (Pinus sylvestris), ja que disposa d'un tronc alt i recte, fulles de color d'un verd grisenc que amiden entre 4 i 6 cm de llargada i pinyes petites de 3 a 5 cm, mats, poc simètriques i agudes, amb esquames prominents, però no recorbades. L'escorça d'aquesta espècie és de color rogenc que es posa de manifest principalment a la part superior del tronc. A causa del color de l'escorça, aquest pi s'anomena popularment pi roig. Es troba principalment entre 1300 i 1400 metres d'altitud, tot i que en alguns indrets puja fins a 1700 metres' (dades de M. Carme Baceló i Martí, del Laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona a FELIPÓ:2003.135-136). El Pi Jove ha esdevingut també un dels símbols del catalanisme actual, entorn al qual es celebra anualment la trobada al pi amb actes diversos, junt amb els actes que es realitzen al pi vell. | 08050-125 | A la zona de Castellar del Riu. | La història i les notíces documentals del Pi Jove consten generalment referenciades en relació amb el Pi de les Tres Branques vell. Així, en la primera notícia literària referida al Pi de les Tres Branques, el vell, que data del 1810 arran d'una excursió del Baró de Malda al Pi (publicada en el cèlebre 'Calaix de Sastre'), consta ja que es coneixia el Pi Jove. Si la creació del mite del Pi de les Tres Branques Vell es considera obra de Mn. Cinto Verdaguer a partir dels versos 'Lo Pi de les Tres Branques' publicats l'any 1888; la del Pi Jove s'atribueix al polític i poeta Ventura Gassol en l'aplec del 1921. En aquella trobada, per iniciativa de Gassol es va fer part de la festa al peu del Pi Jove. (FELIPÓ:2003:109) Amb la recuperació dels aplecs o trobades al pi a partir de l'any 1980, la celebració es van continuar realitzant al voltant del Pi vell. Alguns joves independentistes amb ànim de recuperar la iniciativa de Ventura Gassol van iniciar actes al voltant del Pi Jove, esdevenint ja avui indret de celebració de gran part dels actes que es realitzen durant la trobada. Actualment, l'aplec es celebra el tercer diumenge de juliol. | 42.1092700,1.7791200 | 399062 | 4662630 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45066-foto-08050-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45066-foto-08050-125-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pi està situat al Pla de Campllong, indret creuat pel camí de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, camí ramader i ral que ha estat lloc de pas i de trànsit natural de la zona del Berguedà cap a la Vall de Lord, i també per connectar amb el camí ramader que passant per Capolat connecta amb l'Espunyola i que ha estat emprat històricament per la transhumància dels ramats cap a la zona de Peguera i altres indrets del Prepirineu. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45024 | Camí de Berga a Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-berga-a-castellar-del-riu | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | El Camí de Berga a Castellar del Riu consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR36, en aquest recull hi figura amb la categoria de camí principal. El camí enllaça les poblacions de Berga i Llinars, i de fet amb Sant Llorenç de Morunys. Consta una amplada d'uns 40 metres (20 per banda). La descripció del recorregut segons l'inventari és la següent: 'Des de la Plaça de la Creu de Berga, allà on hi ha el Casino, surt un camí que puja cap a Sant Francesc, i passa per sota del convent, on hi havia dormida dels ramats. Agafa en direcció als Horts fins que surt a la carretera de Sant Llorenç, a l'alçada dels dipòsits de l'aigua, on es troba amb el camí del Collet Mercadal, on també hi ha dormida dels ramats. Segueix cap a Cal Nen i Cal Guiu, on a mà dreta es troba un corriol que ve de l'Estany. Passa per la Font Negre i tira per la Baga de Queralt cap a Espinalbet, passant pel Prat del Llop, el Poret i pel càmping i seguint cap al Pi de les Tres Branques. Segueix cap a Campllong i cap a la Casa d'en Cots, passa per Sant Serni i es dirigeix cap al Coll de la Cabramorta, passant per Cal Companyó, i es dirigeix cap a Llinars. Des de Cal Companyó també es podia seguir cap a Bancells.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08050-83 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1094600,1.7878400 | 399783 | 4662640 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45024-foto-08050-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45024-foto-08050-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45024-foto-08050-83-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45056 | Roc de la Paella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-de-la-paella | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | El roc de la paella és una formació rocosa de pedra calcària que es troba situada a la zona sud-oest del terme municipal. En concret, la pedra es troba en el límit del terme municipal amb el veí municipi de Capolat, en un punt que el termenal fa un vèrtex sortint que es situa per sobre de la Cantina de Llinar, a la part alta del vessant que s'aixeca a peu de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. En el Roc, un aflorament d'entorn a uns 3,5 m d'alçada per uns 2,50 m d'amplada, fa una forma irregular, acabat en punxa; la part que mira al nord, al peu del camí, es mostra picada i presenta un rebaix realitzat a la zona central, té una forma que tendeix a ovalada amb unes mides de 34 cm d'amplada, 28 cm d'alçada i uns 14 cm de profunditat. El roc de la paella és un punt indicatiu del límit del termenal de Castellar del Riu amb Capolat, o sigui que fa funcions de fita, marcant el punt en el que el terme conforma un vèrtex sortint. A molt poca distància del roc, a l'altre costat del camí que passsa per aquí, hi ha una fita de terme. Per arribar a l'indret cal seguir l'antic camí (de Castellar del Riu a Llinars) que des de Sant Serni de Terrers va cap a la zona de la Ribera. | 08050-115 | A la zona de Llinars. | El roc de la paella consta en referències del límit del terme municipal. En els mapes de l'any 1925 hi consta grafiat. | 42.1099600,1.7228400 | 394410 | 4662774 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45056-foto-08050-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45056-foto-08050-115-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Entre el roc de la paella i el portell del lloc (que és un altre punt del límit del terme municipal, i que queda situat en línia amb el roc vers a llevant), aquest dos punts marquen un espai, una mena de reclau entrat dins el territori de Castellar del Riu que inclou la zona de Terrers, amb l'església i la masia, i també la masia de Can Blanc, que són del terme de Capolat. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 44956 | Masia Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-campllong | -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | La masia de Campllong es troba ubicada a la part nord de l'indret conegut com a Pla de Campllong, una zona planera amb grans camps de conreu i pastures, i en la que hi ha el conegut Pi de les Tres Branques, el pi Vell. L'estructura de la masia és conformada per tres edificis diferenciats disposats un adossat al costat de l'altre, conformant una planta de conjunt de forma allargada. Sembla que l'estructura central es correspon amb l'edifici més antic, al qual amb posterioritat s'hi adossà l'estructura de llevant. El conjunt és orientat amb les façanes principals obertes cap al sud mostrant un mateix pla de façana, per contra a la part posterior presenta algun reclau. El conjunt consta de dos nivells de planta, baixa i primera, i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura central i la del costat de llevant són destinats a vivenda, la de l'extrem de ponent és un antic porxo o paller. Els murs són de paredat irregular, amb cantoneres de carreus desbastats; la superfície de l'estructura central mostra un acabat de revestiment de morter que no permet veure bé el material constructiu. A l'estructura central hi ha una porta d'accés que sembla correspondre a la principal, és de llinda plana de fusta i muntants de maó massís. Altres obertures són totes amb contorn de maó i a moltes no es veu l'acabat degut a una franja de revestiment contemporani que les emmarca; sembla que diverses de les obertures són resultat de modificacions recents. A la part posterior, en el punt on s'uneixen les dues estructures de vivenda, hi ha un reclau entrat en la façana, en el qual hi ha un petit cos afegit de menys alçada i coberta a un vessant. A l'extrem de ponent trobem el paller, que també ha experimentat una remodelació contemporània; a la façana principal al segon nivell hi ha dues àmplies obertures amb un sol pilar al centre. A l'extrem de llevant s'observen restes d'alguna altra estructura ensorrada. | 08050-15 | A la zona de Castellar del Riu | Les referències documentals conegudes de que disposem sobre la masia són les cites de la casa en els amillaraments d'època contempòrania. La cita més antiga és la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Camllonch'.També apareix en el registre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). L'estructura de la masia podria tractar-se d'una obra bastida al segle XVIII, ja que no es conserven elements visibles que ens permetin apuntar cronologies més reculades. És probable que al segle XIX es realitzés l'ampliació de la casa. | 42.1104400,1.7804300 | 399172 | 4662758 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44956-foto-08050-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44956-foto-08050-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44956-foto-08050-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba ubicada al peu de l'antic camí ral de Berga a Sant Llorenç de Morunys. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45040 | Aplec del Pi de les Tres Branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-pi-de-les-tres-branques | -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VV.AA. (1994:65-68). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www.castellardelriu.cat www.festes.org/articles.php?id=673 | XX-XXI | La Festa del Pi de les Tres Branques es celebra el tercer diumenge de juliol. El punt de celebració del tradicional aplec és a Campllong, a l'entorn del Pi de les Tres Branques. Els actes que es realitzen al voltant del Pi són de caire divers i han anat variant al llarg dels anys. Actualment, cap a les onze del matí es fa una cercavila amenitzada per la Cobla Pirineu, els gegants d'Espinalbet, els Trabucaires de Castellar del Riu i el seguici del rei infant Jaume I, Guillem de Montrodon i la seva cort d'infants. La cercavila s'inicia des de la cruïlla de la carretera dels Rasos amb la que va al Pla de Campllong i s'arriba fins al Pi de les Tres Branques. Un cop arribats al Pi es fa una lectura de textos de Jacint Verdaguer, entre altres. També és moment per als parlaments de caire patriòtic. En finalitzar aquests actes es fa una audició de sardanes per cloure amb un dinar popular. La part més política i reivindicativa es celebra al voltant del Pi Jove, consisteix en diversos parlaments de polítics, personalitats reconegudes, populars, i altres. Seguidament es fa un dinar. | 08050-99 | A la zona de Castellar del Riu | A inicis del segle XX, diversos joves, alguns membres de la Unió Catalanista, començaren a celebrar aplecs i trobades al voltants del Pi. Van ser els inicis d'un aplec que any rera any va anar esdevenint un símbol cada vegada més conegut de la lluita per les llibertats nacionals. Sense oblidar que per molts el Pi continuava essent un símbol religiós. Arran del triomf de les forces catalanistes i democràtiques en les eleccions a la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1921, uns quants nacionalistes berguedans van celebrar-ho amb una trobada al Pi de les Tres Branques. Van fer una missa, ball, audició de sardanes, etc. Aquesta celebració es realitzà el 25 de juliol d'aquell 1921, per Sant Jaume, amb presència de persones vingudes de molts indrets, entre els quals hi havia diputats de la Mancomunitat (Iu Minoves, Antoni Sansalvador), exdiputats, els poetes Ventura Gassol i Salvador Perarnau, representants de diverses entitats culturals i polítiques, etc. Aquest acte significaria un canvi en les trobades i aplecs que fins llavors s'havien fet al peu del Pi, donant-li popularitat i reconeixement com a un acte identitari del conjunt de països de llengua catalana. Durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco no es van poder celebrar els aplecs, ja que van prohibir aquest tipus de manifestacions. La recuperació de la trobada no es produirà fins el 1980, arrel de la proposta per part de l'Ajuntament de Berga. La diada d'aquell any va ser molt concorreguda, s'hi van aplegar 3.000 persones. En aplec s'hi reuniren personalitats molt diverses com el mateix president del Parlament Heribert Barrera, el conseller de la Presidència Miquel Coll i Alentorn, diputats, regidors, dirigents sindicals, el bisbe Antoni Deig, mossèn Ballarín, erudits, personalitats culturals,..., donant a la trobada caire de Diada Nacionalista. Les primeres diades es van celebrar per Sant Jaume (25 de juliol), per tal de fer-la coincidir amb l'aplec de l'any 1921, que era dia festiu a Catalunya. Va ser posteriorment, que la festa es canvià pel tercer diumenge de juliol. Al llarg dels anys la Diada Nacionalista va anar esdevenint més popular i concorreguda (aplegant-se fins a 14.000 persones). Malauradament, a partir de 1986 es van començar a produir certs enfrontaments entre els participants a la diada. Un grup d'independentistes va increpar els militants de Convergència i va cremar banderes espanyoles. L'any següent, CDC i ERC no van assistir a l'acte. El 1988 es van produir enfrontaments entre persones del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). El 1991 hi van haver agressions per part de militants del MDT contra les joventuts d'ERC i de CDC. El 1996 és el punt culminant de la degeneració de la festa amb els enfrontaments d'un grup de 30 independentistes encaputxats i un altre col·lectiu independentista, amb resultat de deu ferits lleus. Aquest esdeveniments i el caire que havia adoptat l'aplec va determinar a les autoritats locals i nacionals a reconduir la diada donant-li un esperit més festiu i lúdic. La diada manté actes de caire polític, amb parlaments d'algunes autoritats, representants de formacions polítiques i socials, entre altres. Aquest conjunt d'actes paral·lels són la majoria organitzats al voltant del Pi jove, també compten amb una part més festiva i lúdica, des d'una caminada fins a un dinar popular, alguna actuació musical o recitals poètics. | 42.1104700,1.7818100 | 399286 | 4662760 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45040-foto-08050-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45040-foto-08050-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45065 | El Pi de les Tres Branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-de-les-tres-branques | -AMAT I DE CORTADA,. R. d'. [BARÓ DE MALDÀ] (1996): Calaix de sastre, edició a cura de Ramon Boixareu, Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. -MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. -POSTIUS, P. J. (1916): Guía de Berga y su Comarca y del Real Santuario de Queralt, Madrid. -RIBERA, B. pvre. (1904:91-92): 'Lo Pi de les Tres Branques', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 110, any IV,març del 1904. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VILARDAGA, J. (1929): Berga y sus alrededores. Berga, 1929. -VINYETA, R. (1985): Els arbres monumentals de Catalunya. Torelló. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VV.AA. (1994:65-68). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. -Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). www.castellardelriu.cat www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm www.festes.org/articles.php?id=673 | El pi va morir a principis de segle XX (es considera entorn el 1913). Fa anys que es reclama algun tipus d'actuació per assegurar-ne la seva preservació. | El Pi de les Tres Branques és un exemplar de l'espècie 'Pinus sylvestris o Pinus nigra', les mesures del quan són 25 m d'alçada, 1,57 m / 1,75 m / 1,85 m corresponents al volt de cada bessa, i 5 m de perímetre del tronc. (Dades del registre d'arbres i arbredes monumentals de Catalunya-Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient). El Pi de les Tres Branques va morir a principis del segle XX, segons sembla a partir de la conjunció de diverses circumstàncies; segons Maria Sala Vilardaga sempre s'ha dit que va morir el 1913 (el 1916, en una publicació del pare Postius queda clarament reflectit que el pi és mort). Actualment, la imatge del pi està definida per l'estructura de dues llargues branques que s'alcen i conserven una alçada considerable i una tercera que està trencada, assolint una alçada menor respecte les altres dues. Al peu de la soca, tot envolcallant-la, hi ha una estructura o mur de pedra. El Pi està catalogat per la Generalitat de Catalunya com a arbre monumental, DOGC- Ordre del 20 d'octubre de 1987. Tanmateix, des del segle XIX i especialment des de prinicpis del segle XX, va esdevenir un símbol, primer com a símbol religiós identificant-lo amb la Santíssima Trinitat, i posteriorment com a símbol patriòtic de la unitat dels Països Catalans. Amb paraules de Ramon Felipó: 'El Pi de les Tres Branques és un dels símbols del catalanisme actual. En concret serveix per vindicar la unitat dels Països Catalans. Cada any, des de 1980, es fan actes al juliol sota la seva vella i per desgràcia ja morta soca. Però la tradició i la llegenda ve d'antic; sempre, es diu s'ha venerat com un arbre sagrat o com l'arbre de casa. L'Església catòliga ha atorgat indulgències a les pregàries fetes davant seu. L'arbre ha esdevingut una figura mítica per als catòlics, per als berguedans o per a tots els catalanoparlants. Per als primers, representa un dels misteris més important de la fe; per als segons, els berguedans, la imatge de la pròpia identitat local o comarcal; per als darrers, els catalanoparlants, és un emblema de la unitat de les terres de llengua catalana i la voluntat d'un poble de viure i perviure. (...) l'iniciador de la dimensió mítica actual va ser Mossèn Cinto, el qual, amb la seva paraula poètica i visionàriam va fer del Pi de les Tres Branques el que avui és 'l'arbre sagrat de la Pàtria. Si Verdaguer no hagués fet el seu poema, el Pi mai no hauria assolit la projecció política, literària i llegendària que actualment té. Verdaguer va transformar el que només era un arbre singular de Catalunya en un dels símbols del catalanisme.' (FELIPÓ: 2003: 15) La voluntat de que el Pi de les Tres Branques fós considerat un símbol dels Països Catalans, és ja palès en algunes de les primeres referències documentals publicades del segleXIX, fins i tot abans del poema de Verdaguer. En concret la revista 'La Hormiga de Oro' i 'La il·lustració Catalana', a l'any 1887, inicien i promouen la difusió del pi. Josep Aladern, el 1896, a la revista 'L'Atlàntida', la direcció de la revista 'Joventut' al 1901, i 'La Tralla' el 1905 (aquí ja mort Verdaguer), reclamen la declaració del Pi com a arbre sagrat de la Pàtria. (FELIPÓ: 2003: 107) | 08050-124 | A la zona de Castellar del Riu. | El Pi de les Tres Branques és un pi mort, segons ens detalla Felipó, el 1901 el Pi ja estava malalt degut a unes ferides que se li havien realitzat per tal de treure-li resina, aquest fet va ser recollit per Mn. Cinto en els Jocs Florals de Berga de l'any 1901. Posteriorment, el 1904 en el butlletí del C.E.C del març, núm. 110, en un article de Ribera sobre el pi, ens diu que el pi 'ostenta la nuesa de ses arrels, descalçades pel moviment de la terra ab motiu de la construcció del camí-carretera que frega a sa soca.' (RIBERA:1904:91-92; FELIPÓ: 2003:56) L'efecte d'aquestes obres sobre el pi també són recullides en la revista Cim d'Estela. D'altra banda, durant temps s'ha cregut i atribuït la causa de mort del pi a la construció d'un mur protector de pedra per part de la Unió Catalanista, obra realitzada el 1907; aquest fet sembla que ha estat intencionadament utilitzada al llarg dels anys per sector anticatalanistes atribuïnt a aquesta circumstància la mort del pi . Durant els anys previs a que es fessin les obres de la tanca protectora, les diverses notícies publicades són referides ja al mal estat del pi. El 1910 diverses les notícies informen que el pi està malalt, i que va perdent la seva copa verda. El 1912 encara es va publicar una fotografia amb el pi viu. I el 1916 queda clarament palesa la mort del pi. Segons Felipó, 'La mort podria prou haver estat causada per diverses circumstàncies: una ferida de destral, com diu Verdaguer o Falp i Plana, la construcció de la carretera, com afirma mossèn Ribera, o la foguera per extreure resina, tal i com explica la revista manresana de can Jorba.' (FELIPÓ:2003:61) Per fer esment a algunes referències publicades sobre el Pi de les Tres Branques, farem menció a les primeres notíces publicades, les quals es remunen a inicis del segle XIX, per bé que també consta una referència del segle XVIII. En concret de l'any 1746, es tracta d'un document del bisbe Mezquia de Solsona, en que atorga 40 dies de perdó per resar 3 credos davant del pi (FELIPÓ:2003:29-30). El 1810 Rafael d'Amat i de Cortada, Baró de Maldà, coincidint amb la seva estada a Berga va fer una excursió al Pi de les Tres Branques, la visita és recollida en la seva obra 'El calaix de sastre' i en suposa la primera referència literària. En el diccionari de Madoz, del 1845, també es fa referència al pi. El 1876 es publica la foto del pi de Monras acompanyada d'un text sobre el pi. Del mateix any és l'obra de teatre 'Lo Pi de les Tres Branques' de Francesc Pelagi Briz. El 1887 es publiquen articles sobre el pi a les revistes 'La Hormiga de Oro' i 'La Il·lustració Catalana'. És el 1888 quan Mn. Cinto Verdaguer publica la poesia sobre el pi, 'Lo Pi de les Tres Branques', a 'La Il·lustració Catalana' i al llibre 'Pàtria'. A partir d'aquí, durant els darrers anys del segle XIX, inicis del XX i ja al llarg de tot aquest segle XX, les referències, notícies, poemes, i altres escrits, així com fotografies i altres representacions gràfiques, són nombroses i de caràcter divers. A principis del segle XX es van realitzar diverses trobades i aplecs a l'entorn al pi. És el 25 de juliol del 1921 quan es va realitzar la primera trobada al peu del Pi. En aquesta primera celebració (arrel del triomf de les forces catalanistes i democràtiques en les eleccions a la Mancomunitat de Catalunya) s'hi van aplegar gran nombre de persones vingudes d'arreu, entre els quals polítics, escriptors, represetants d'entitats culturals, etc. Les dictadures de Primo de Rivera i Franco van prohibir aquest tipus d'actes. A partir de l'any 1980 es va recuperar la trobada o aplec, que des de llavors es celebra regularment. Actualment, la data de celebració és el tercer diumenge de juliol. | 42.1105000,1.7818900 | 399293 | 4662763 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45065-foto-08050-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45065-foto-08050-124-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pi està situat al Pla de Campllong, indret creuat pel camí de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, camí ramader i ral que ha estat lloc de pas i de trànsit natural de la zona del Berguedà cap a la Vall de Lord, i també per connectar amb el camí ramader que passant per Capolat connecta amb l'Espunyola i que ha estat emprat històricament per la transhumància dels ramats cap a la zona de Peguera i altres indrets del Prepirineu. Les informacions, notícies, poemes, escrits, imatges, etc., que s'han publicat referides al pi són nombrosíssimes, en fa un recull extens i exaustiu en Ramon Felipó (FELIPÓ:2003). L'obra de Felipó, 'Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques' esdevé una obra de referència sobre el Pi, aportant totes les notícies històriques que ha recullit i recuperat sobre el pi, aclarint dubtes sobre la seva mort i el tipus d'espècie a que pertany, entre moltes altres informacions i dades.En el llibre que Ramon Felipó dedica al Pi i a Mn. Cinto Verdaguer dedica un apartat a l'aclariment de l'espècie a la qual pertany el pi, ja que en el catàleg d'arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya, figura referenciat amb dos noms científics: Pinus sylvestris i Pinus nigra. A partir de les dades que s'aporten es conclou que pel que fa al Pi Jove (Pi de les Tres Branques II, el qual en el catàleg també figura registrat com a pertanyen a les mateixes dues espècies que el pi vell ) es correspon a un exemplar de Pinus sylvestris, anomenat popularment pi roig. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45025 | Camí de l'Espunyola a Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-peguera | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | El camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap a Peguera passant per Capolat i Castellar del Riu presenta el trajecte següent. A l'alçada de Cal Pius s'inicia el camí que es dirigeix cap el Pla de la Llosa passant per Sants Metges. Creua la carretera davant Cal Pius i segueix cap a Sants Metges per pujar pel camí del pantà de l'Espunyola. Un cop arriba a dalt del Cingle va de pla fins el pantà (Capolat), després pel cingle de Sant Salvador cap el Pla de la Llosa, on hi ha dret a returada, segueix per la carretera fins Coll de Jouet, després cap Terçà, Coll de Cabra i Pla de Campllong, on es troba amb el camí que ve de Berga cap a Sant Llorenç de Morunys. Continua cap al Pla de Campllong, Can Rabeu, cap el Xalet vell dels Rasos i segueix fins a Peguera passant pel Sant Crist, Rasos, Collada de Peguera, Camp del Vidre i Salomó. Consta que té uns 40 metres d'amplada (20 per banda, 30 passes). Aquest camí ramader té consideració de gran eix transhumant en l'inventari de camins ramaders del Berguedà (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.). El trajecte d'aquest camí sembal que té algunes modificacions o variants degudes a l'obertura de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys a finals del segle XIX; de fet, en aquesta època i amb l'aparició de les noves vies de comunicació van ser diversos els camins que van ser modificats o adaptats en part del seu trajecte. Sembla que en aquest cas la variant és en el terme de Capolat. | 08050-84 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1112200,1.7737500 | 398621 | 4662853 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45025-foto-08050-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45025-foto-08050-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45025-foto-08050-84-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. El codi d'aquest camí en l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà fet pel Grup de Defensa de la Natura és ICR56. En l'inventari aquest camí és denominat 'Camí de l'Espunyola a Peguera o camí de Capolat'. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45060 | Pla de Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-campllong | <p>-AMAT I DE CORTADA,. R. d'. [BARÓ DE MALDÀ] (1996): Calaix de sastre, edició a cura de Ramon Boixareu, Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -GOL ROCA, T.(2004): La tercera conjuració. La revolta carlista i la tercera guerra civil a Berga i comarca (1872-1876). Edicions de l'Albí, Berga. -POSTIUS, P. J. (1916): Guía de Berga y su Comarca y del Real Santuario de Queralt, Madrid. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VILARDAGA, J. (1929): Berga y sus alrededores. Berga, 1929. -VINYETA, R. (1985): Els arbres monumentals de Catalunya. Torelló. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. -Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> | <p>El Pla de Campllong és una una extensa àrea planera que s'obre a l'entorn del Pi de les Tres Branques, trobant-se presidit per aquest monument. El pla està definit per prats de pastura i camps de conreu, alguns dels quals es troben ocupats per massa forestal. La delimitació de l'extensió del pla no és precisa, no podent aportar uns límits concrets a la descripció de la zona d'interès. Al nord del Pla, quedant lleugerament enlairada hi ha la masia de Campllong. L'indret del Pla de Campllong ha estat lloc de pas tradicional per anar de Berga a Sant Llorenç dels Piteus, i més concretament dins del municipi, entre Espinalbet i Llinars. El pla es creuat per aquest camí ral de Berga a Sant Llorenç, part del qual té categoria també de camí ramader. Tanmateix, la zona de Campllong és punt de connexió d'aquest camí amb el que prové d'Avià passant pel Portet o Serrat Gran. Aquestes referències evidencien la situació estratègica i de via natural de comunicació vers la zona de l'antiga Vall de Lord. Els prats que defineixen el pla de Campllong mostren 'una comunitat faunística formada per prats dalladors. Els prats de dall són comunitats herbàcies que es mantenen de forma seminatural gràcies a la intervenció de l'home, que els sega un mínim de dues vegades a l'any pel seu interès farratger. Aquests prats presenten una excepcional riquesa florística; hi abunden el fromental (Arrhenatyerum elatius), el fromental petit (Arrhenatherum flavescens), els trèvols (Trifolium spp), i el dàctil (Dactylis glomerata) entre altres espècies. Algunes espècies que es desenvolupen en aquests prats són molt rares a casa nostre, tan perquè són plantes pròpies del centre d'Europa, com perquè habiten ambients humits molt poc freqüents avui dia.' (Informe Ambiental Preliminar. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Juny 2010. Equip redactor: Eduard Llandrich Plantés, Anna Quintana Busquets, Anna Puigdemont Bonmartí, Ponç Feliu i Latorre). Evindentment, la popularitat de la zona i la importància actual de l'indret es deu plenament a la presència del monumental Pi de les Tres Branques, i de l'Aplec que des d'inicis del segle XX es realitza al lloc.</p> | 08050-119 | A la zona de Castellar del Riu | <p>El Pla de Campllong consta esmentat i referenciat en documentació molt diversa, arran de la popularització del Pi de les Tres Branques com a símbol religiós i especialment com a símbol identitari dels Països Catalans. L'indret és citat en diversos textos literaris, entre els quals a l'obra de teatre 'La Panolla' (pp. 197-198) de Francesc Pelagi Briz i Fernàndez (amb edició pòstuma de l'any 1922, la primera edició és del 1876 i és pràcticament identica); en l'obra hi ha una de les escenes, la IV, amb el títol El Pla de Campllong, on representa que transcorre l'acció. El poema que Jacint Verdaguer va dedicar al Pi al segle XIX, va donar a l'arbre la trascendència i el simbolisme que determinaren que el Pi de les Tres Branques es convertís en un símbol dels Països Catalans, i també incialment en un símbol religiós (representatiu de la Santíssima Trinitat). La primera festa nacionalista entorn del Pi es va fer el 25 de juliol de 1921. Les dictadures de Primo de Ribera i Francisco Franco no van permetre que es celebrés la festa. A partir de 1980 es va recuperar la trobada o aplec.</p> | 42.1112400,1.7801200 | 399148 | 4662847 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45060-foto-08050-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45060-foto-08050-119-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona de Campllong es mostra com una planura emmarcada per una àrea muntanyosa amb la Serra de la Tossa al sud en la que s'alça tota la baga de Campllong, i més a ponent la baga de Terçà, vers l'oest i nord s'inicien les costes que delimiten el vessant sud de la zona de Puigventós (el Cogulló d'Estela tot quedant enretirat vers el nord-est), pel costat de llevant hi ha el Serrat de la Guineu, més al sud-est els Fangassos i el Roc del Gegant. Fins el límit sud de la carretera arriba la delimitació de l'espai natural protegit PEIN Serra de Queralt, quedant la part meridional del Pla de Campllong inclosa dins l'àrea de protecció. Hi ha la proposta que el sòl on s'ubica el Pi de les Tres Branques i on es desevnolupen els actes commemoratius de la festa del pi, pugui ser qualificat com equipament cultural. La proposta és plantejada com una actuació singular d'interès comunitari, en la memòria d'avanç de planejament del Pla d'Ordenació Urbanístia Municipal que s'està elaborant (juny 2010). El Pi de les Tres Branques és troba ubicat al Pla de Campllong, té la qualificació d'Arbre Monumental junt amb el Pi Jove, ambdós estan inclosos al Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals i de l'Ordre MAH/228/2005, de 2 de maig. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45007 | Font de Ca l'Ingla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lingla | La font no raja. | La font de Ca l'Ingla està situada al costat de la casa, a uns pocs metres al costat nord-est, al peu del camí d'accés a la casa des de la carretera de Castellar a Terrers. Un gran bloc de roca cobert per heura i altra vegetació ens assenyala l'ubicació de la font. Així adossat a aquesta roca hi ha l'estructura de la font. Es tracta d'una estructura més aviat petita i força senzilla, és construïda en pedra i consta d'un frontal acabat en forma triangular, en el que hi ha el brollador que és una peça monolítica amb un rebaix per on sortia l'aigua, i la pica, també obrada en pedra. Actualment la font està inutilitzada i sense ús. | 08050-66 | A la zona de Castellar del Riu. | 42.1115100,1.7508500 | 396728 | 4662912 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45007-foto-08050-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45007-foto-08050-66-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 44972 | L'Ingla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lingla | -IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XII-XIX | La masia Ca l'Ingla està situada a la zona sud del municipi, prop de la carretera que porta de Castellar del Riu a la zona de Terrers (o sigui que connecta amb la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys), i també al costat del torrent de Castellar. La masia està conformada per l'edifici de la casa i adossat al costat sud un porxo o paller i al costat nord, l'estructura caiguda d'un cobert senzill (era de fusta i coberta de fibrociment). La casa presenta planta quadrangular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. L'edifici està construït adossat al marge o al desnivell del terreny, fet que li permet tenir accés a dos nivells de planta. Els murs presenten un paredat molt regular, format per carreus desbastats i una mica polits, disposats a trencajunt i en filades regulars, i cantoneres que segueixen més o menys el mateix dimensionat dels carreus de les filades, però en aquest cas potser més polits. La part baixa dels murs pel costat nord presenta algunes filades diferenciades, amb alguns trams més irregulars i parts amb lloses o pedres allargadas col·locades quasi verticals (com mitja espina de peix, o espiga), també cal anotar que la façana que mira a ponent i aproximadament un terç de la façana de tramuntana (i l'angle que les uneix) presenta un aparell força diferent, es tracta d'un parament formant per peces de mides diverses i acabats menys regulars, i col·locades de manera més irregular i amb molta pedreta petita falcant les peces grans. Sembla que part d'aquests murs vagin ser totalment refets en algun moment, probablement a causa d'algun esfondrament d'aquesta part de la casa. D'altra banda, també mostra algunes parts en la resta de façanes amb parament més heterogeni, en aquest casos sembla tractar-se de modificacions sobretot d'obertures. En referència a les obertures cal dir que la majoria són força senzilles, moltes són de muntants de carreus i llinda plana de fusta, altres amb muntants de maó massís i alguna de ben senzilla, sense cap element distintiu. A la façana sud hi ha un balcó ampitador amb una barana de ferro. La casa compta amb més d'una porta d'accés, així a planta baixa té accés des de la façana nord i la sud, i també té accés a peu pla des de la façana de llevant, la que queda adossada al marge del terreny, i que dóna accés directa a la planta primera. Destaca especialment una obertura, avui tapiada i amagada en la part de la façana que té adossat el porxo, es tracta d'una finestreta del nivell de planta primera, és formada per una llinda monolítica que conforma un arc de mig punt, i brancals i ampit també en carreus tot de pedra ben tallada, picada i polida. Aquesta obertura és un element arquitectònic d'època medieval, probablement d'entorn als segles XII o XIII, cronologies que coincidirien amb l'aparell més regular dels murs. El paller, situat adossat al mur sud de la casa, és una estructura de dos nivells, conformat per una façana principal oberta a migdia, en la que hi ha un pilar central en la façana a l'entorn del qual es configura aquesta àmplia obertura. L'accés a la planta primera és a través d'una petita escala exterior pel costat de llevant. L'interior compta amb un altre pilar al mig de la planta que actua com element de càrrega. Els espais haurien estat destinats sobretot a magatzem i/o bestiar a la planta baixa i a paller a la planta primera. Els murs són fets amb paradat irregular i les cantoneres i els pilars amb carreus desbastats; la coberta és a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Al voltant de la masia, especialment pel costat sud i oest s'obren amplis camps de conreu, molts encara conreats en l'actualitat. A llevant de la casa, a pocs metres, i al peu del camí d'accés hi ha l'estructura d'una font. | 08050-31 | A la zona de Castellar del Riu | L'estructura arquitectònica d'aquesta masia, en concret gran part dels paraments, aquells que mostren una acabat regular de filades força uniformes amb carreus disposats a trencajunt, i la finestreta de llinda monolítica en arc de mig punt, ens permeten apuntar una cronologia medieval que podria remuntar-se fins el segle XII o XIII. No comptem amb documentació coneguda que ens permeti referenciar documentalment aquesta cronologia. L'estructura de la masia ha patit però modificacions important al llarg dels segles, entre les que van implicar la modificació o reconstrucció de la façana de ponent i part de la nord, obres que es poden emmarcar ja en plena època moderna, sense que podem precisar-ne la cronologia. Cal anotar que a més s'hi que podem observar modificacions en obertures que presenten un acabat que pot correspondre a diverses fases cronològiques de reforma, però algunes ja de ple segle XIX. A nivell documental no comptem amb referències que ens permetin precisar l'origen medieval de la masia. A nivell documental hem de fer esment al fogatge del 1553 corresponent a la parròquia i terme de Sant Vicenç de Castellar, en aquest hi figura 'Bertomeu Jugla', aquesta referència ens porta a pensar en diferents hipòtesis com pot ser la similitud de les grafies entre Ingla i Jugla, i que per tant ens porta a associar aquesta referència amb la masia que tractem. D'altra banda, no podem més que apuntar la coincidència en el fet que Jugla ens fa pensar amb el terme Joglar, que es correspon als personatges que entre altres es dedicaven a difondre les composicions musicals i literàries dels trobadors, terminologia associada i a vegades assimilada a la de trobador. Cal doncs, recordar que al nord de la masia l'Ingla hi trobem les restes de la masia l'Herbatgera que fou possessió del trobador Guillem de Berguedà, i de la qual en el seu testament parla de dues masies; i d'altra banda, cap al sud hi ha la masia de Terçà i les restes del seu Castell, que també va pertànyer al trobador. No coneixem altres referències documentals ja fins a mitjan del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Ingla'. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura una casa a la possessió 'Ingla'. | 42.1115200,1.7506600 | 396713 | 4662913 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44972-foto-08050-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44972-foto-08050-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44972-foto-08050-31-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa s'utilitza com a vivenda de segona residència.A pocs metres al nord hi ha les restes de la casa Can Cots. | 92|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44973 | Cal Cots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cots-0 | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Cal Cots està situada a pocs metres al nord de la masia de Ca l'Ingla. Actualment aquest mas es troba en procés d'enrunament, però s'hi poden identificar diferents construccions. Així, al costat de llevant del conjunt de restes, al peu del camí, hi ha les restes d'un edifici que estan molt cobertes de vegetació, fet que fa difícil la visió de les estructures conservades. L'alçada conservada dels seus murs semblen indicar que constava de planta baixa, primera i potser un segon nivell, probablement ja sotacoberta. Els murs són de paredat irregular format per pedres més aviat petites i a les cantoneres carreus desbastats. Pel que fa a les obertures no podem distingir gaire elements arquitectònics destacables, es veuen alguns muntants fets en carreus desbastats, i alguna finestreta de planta baixa, de dimensions petites i allargada, emmarcada amb uns pocs carreus. Pel costat sud s'identifica un canvi en els paraments, amb presència d'un angle en mig del mur, podria respondre a una modificació o ampliació de l'estructura. Al costat de ponent d'aquesta edificació trobem altres estructures de les quals es fa encara més difícil identificar la planta i veure elements arquitectònics ja que es troben molt tapades per la vegetació que hi ha crescut. De tota manera es pot apreciar un alçat considerable d'alguns dels murs, especialment dels angles o cantoneres. Entre aquestes dues edificacions principals o més grans, hi ha les traces d'altres murs i sembla que d'algun altre cos o annex de dimensions menors, a més sembla que per l'extrem nord hi ha una mena de mur de tancament, és probable que delimiti l'espai per aquest extrem ja que al darrera hi ha un fort pendent o desnivell que dóna a la rasa del torrent de Castellar. | 08050-32 | A la zona de Castellar del Riu. | La casa Can Cots la trobem referenciada en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on figura la casa Casancots, que consta d'una casa de Farguell de Joaquín de Barcelona. | 42.1119000,1.7506100 | 396709 | 4662956 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44973-foto-08050-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44973-foto-08050-32-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44989 | Cal Bernis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernis | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | La masia de Cal Bernis es troba en procés d'enrunament, mostrant un alçat conservat dels seus murs entorn als tres metres en els punts més alts. A més, les runes es troben molt cobertes de vegetació, fet que en dificulta la seva visió. Les restes defineixen dues estructures o cossos de planta rectangular adossades, ambdues es troben bastides arrambades al marge en el desnivell que conforma el mateix terreny. Els murs són construïts amb paredat irregular i carreus desbastats a les cantoneres. A la part posterior de la casa hi ha una estructura que podria correspondre a un pou. Davant de la casa es defineix un pla delimitat per un mur de marge. En l'entorn immediat s'hi localitzen diverses feixes de conreu abandonades. | 08050-48 | A la zona de Llinars. | Cal Bernis consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Es troben ubicades sobretot a la zona de Llinars, i consta que hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Aquests es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals o treballar a les serradores. De fet, la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es portava gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialment de les Canals de Catllarí, per la qual cosa es va requerir fins i tot de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1131900,1.7205700 | 394228 | 4663136 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44955 | El Rabeu / El Rebeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rabeu-el-rebeu | -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La masia de Cal Rabeu es troba emplaçada en una zona planera i oberta prop del camí que condueix a la propera masia i església de Castellar del Riui. La casa és de planta rectangular amb un reclau o sortint per a la part posterior, en l'angle nord-oest, i amb un cos afegit a l'angle sud-est. L'edifici consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obra cap a migdia. La construcció està bastida amb pedres irregulars, desbastades i de diferents mides, i a les cantoneres blocs rectangulars de pedra picada. El conjunt de les obertures, excepte alguna, són emmarcades amb maó massís posat de pla als muntants i vertical a les llindes i ampits (sembla que és obra de la darrera i profunda restauració de la masia); una part important de les obertures són de llinda en arc de mig punt, especialment a la façana de ponent i a la façana principal (la sud), entre les qual hi ha la porta d'accés a planta baixa, unes àmplies obertures (portes) també a planta baixa i al costat oest de la porta d'entrada, i la galeria d'obertures de planta primera del cos de ponent. La resta d'obertures tant de la façana principal com als altres frontis són de línies rectes i per tant amb llinda plana de maó. La façana principal té un balcó amb voladís, a nivell de planta primera, tot de fusta (actual) i a nivell de golfes, al centre de la façana hi ha una obertura de forma circular a mode d'ull de bou, també amb perfil de maó. Al costa t de ponent i a planta primera hi ha una galeria oberta, que ja s'ha esmentat, al costat de migdia i oest està conformada per una seguit d'obertures seguides en arc de mig punt, al costat nord en canvi està conformada per una àmplia i única obertura, i al costat que mira a llevant (on la planta conforma un reclau) hi ha l'obertura d'accés. De fet s'accedeix a peu pla des de la part posterior de la casa, aquesta és formada per llinda plana de fusta i muntants de carreus, i també té accés directe des de l'interior de la casa. Tot i que les reformes actuals de la casa poden confondre, sembla que aquest cos de galeria hauria estat l'emprat en el seu dia com a paller i probablement amb corts a la planta baixa. El cos adossat a l'angle sud-est de la casa (amb el mateix acabat constructiu que la resta i amb coberta a un sol vessant), actualment amb funcions de garatge i magatzem , en origen, lleugerament diferent, però amb funcions també de magatzem i pel bestiar. A la part posterior de la casa, entre el reclau que conforma la planta de la casa i l'extrem est hi ha una altra construcció que queda semisoterrada, s'hi accedeix des del costat de llevant, amb una porta al costat de la façana de la casa, es tracta d'una estructura de murs de pedra irregular i volta de canó de maó, la part superior de la volta està coberta de terra i herba, funcionant de pendent que permet l'accés a la galeria. Aquesta estructura sembla correspondre a un antic femer o corts. La masia està envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, especialment a la zona del davant de la casa i cap a llevant i ponent, algunes d'aquestes comencen a estar ocupades per massa forestal. | 08050-14 | A la zona de Castellar del Riu. | La masia del Rabeu o Rebeu presenta una estructura que ha estat clarament reformada en els darrers anys, amb modificacions que poden confondre amb alhora de fer una atribució cronològica. De tota manera, per les dimensions del mas i les característiques del material constructiu hem de pensar que es tracta d'una masia bastida en època moderna, als segles XVII o XVIII, decantant-nos més per la darrera cronologia. Altres elements que es puguin conservar en l'interior podrien permetre precisar més la cronologia. No hem aclarit si l'acabat de les obertures era similar i si segueixen el mateix patró de disseny que tenien, en cas de ser així, potser caldria encara endarrerir una miqueta més la construcció de la casa. A la part posterior hem esmentat que hi ha una estructura amb volta de maó, un femer o corts, aquest tipus d'estructures generalment es corresponen cronològicament al segle XIX o fins i tot inicis del XX. A nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Clo del Rabeu.La denominació de Clot del Rabeu és la que era més habitualment emprada. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Clot del Raveu, que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, Corba i el mateix Clot del Rabeu, consten com a possessió de José Anglerill de Berga. | 42.1140500,1.7673000 | 398092 | 4663174 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44955-foto-08050-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44970 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-2 | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | La masia la Pedrera es troba en procés d'enrunament i molt coberta de vegetació, fet que dificulta la visió de les estructures conservades. Podem identificar dos espais diferenciats. D'una banda, l'estructura que es correspondria amb la casa que conforma una planta rectangular construida amb murs de pedra, d'uns 55 cm de gruix, bastits amb carreus desbastats junt amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus de pedra ben tallada. En alguns punts l'alçada conservada dels murs és d'uns dos metres o poc més. Al costat de ponent de la casa hi ha adossada una altra estructura de planta més petita, que podria correspondre a un paller o espai destinat al bestiar. Les estructures estan construides adossades al marge. La planta allargada que defineixen aquestes restes queden orientades vers al sud, costat que conformaria la façana principal de l'edifici. La masia està envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal. | 08050-29 | A la zona de Castellar del Riu | A nivell documental, les úniques referències conegudes són les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'La Padrera'. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Padrera', que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Casalot, Corba i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga, totes aquestes coses figuren dins la possessió anomenada Riu. | 42.1148600,1.7567600 | 397222 | 4663277 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44970-foto-08050-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44970-foto-08050-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44970-foto-08050-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44971 | L'Herbatgera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lherbatgera | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XVII-XVIII | En procés d'enrunament. | La masia l'Herbatgera està situada vers el sud-est del nucli de Castellar del Riu, quedant emplaçada dalt d'un turonet en una zona planera i oberta. Actualment la masia es troba en procés d'enrunament, amb la coberta i gran part dels forjats caiguts, però en la qual encara podem observar gran part de les seves façanes, algunes conservades fins a l'alçada de la coberta. De tota manera les restes es troben molt cobertes per la vegetació que hi ha crescut, fet que fa difícil la visió de les estructures conservades. Podem identificar que consta d'una estructura principal de planta quadrangular o rectangular, que es correspon a la vivenda i un cos adossat al costat de llevant i un altre de més petit al costat de ponent. L'edifici queda orientat amb la façana principal cap al sud-oest; sembla que constava de planta baixa, planta primera i potser unes golfes. També s'identifica la traça dels dos vessants de la coberta, que era amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs, d'uns 65 cm de gruix, són fets amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars, col·locats amb una distribució força regular, tot creant més o menys filades; les cantoneres són de grans carreus rectangulars, ben tallats i més o menys polits. Pel que fa a les obertures, la majoria són fetes amb brancals de carreus i llinda plana de fusta. Sembla que l'edifici principal, la casa, presenta una estructura de dos cossos paral·lels orientats perpendiculars a la façana principal. Hem de pensar que la distribució de les plantes seria l'habitual, amb la planta baixa destinada en gran part al bestiar, i la planta primera a vivenda, de la que podem veure que el cos de ponent hi hauria l'espai destinat a cuina amb la llar de foc, de la que es conserva encara la xemeneia. En el cos annex del costat de llevant, els murs són fets amb pedres més irregulars però amb cantoneres igualment ben tallades. Aquest cos que sembla que devia ser de dos nivells, ja que l'angle sud-est es conserva a una alçada superior a la planta baixa, tot i que a partir d'aquest nivell en configuració de pilar; sembla que pel costat sud-oest (la façana principal), potser el segon nivell conformava una àmplia obertura. L'afegit del costat de ponent es troba molt cobert de vegetació i no podem veure gaire res de la seva estructura. Al voltant de la masia hi ha algunes de les antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal. Al costat de la casa hi ha diversos arbres d'interès, alguna freixera i sobretot grans roures. | 08050-30 | A la zona de Castellar del Riu | La masia Herbatgera consta documentada ja des del segle XII, època en que apareix com a possessió de la família vescomtal del Berguedà. Així la referència que tenim del mas és en el testament del trobador Guillem de Berguedà, datat el 25 d'abril de 1187, on trobem que entre les deixes testamentàries: 'Deixo a Santa Maria de Poblet els dos masos que en diuen d'Herbeiera, al terme de Catellar i tres masos d'Espinalbet que ja vaig donar al temple de Sant Maria amb el meu germà Ramon junt amb llurs pertinences i feus.' (segons traducció de Paquita Sallés i Verdaguer (VVAA: 1985: 41). Aquest fragment ens deixa constància doncs, de l'existència ja en ple segle XII del mas, que de fet junt amb altres possessions al terme de Castellar del Riu es trobaven en mans del trobador. Hem de precisar que en el text es concreta els dos masos que en diuen Herbeiera, no sabem però a quins es correspondrien exactament aquests dos masos, ja que al lloc actualment hi trobem les restes d'un únic mas. Hem de suposar que almenys a l'indret ocupat per les restes de l'actual mas s'hi localitzaria un dels dos, però desconeixem la localització del segon i ni tant sols on podria estar ubicat, si a poca distància d'aquest o relativament separat. No coneixem altres notícies documentals fins ja al segle XIX, la masia no consta en els fogatges de població publicats dels segles XV i XVI. En data de mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Arbayera'.En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa 'Arbayera', que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Padrera, Casalot, Corba i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga, totes aquestes coses figuren dins la possessió anomenada Riu. Les notícies documentals ens informen doncs de l'existència ja en plena edat mitjana d'uns masos anomenats Herbatgera. Actualment però les restes que ens han pervingut, no semblen correspondre a una edificació d'aquelles cronologies, sinó una obra d'època moderna potser d'entorn al segle XVIII; de tota manera la gran vegetació que cobreix part de les estructures ens impedeix veure amb claredat els paraments, sobretot de la part baixa, per tant no podem afirmar amb rotunditat que no conservi elements o restes d'època medieval. | 42.1154400,1.7478800 | 396489 | 4663352 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44971-foto-08050-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44971-foto-08050-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44971-foto-08050-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta masia consta referenciada i anomenda de maneres diverses, entre les denominacions i les grafies tenim Arballera, Arbatgera, Herballera, Herbatgera, Erbatgera, entre altres. Aquesta masia queda emplaçada en un indret amb bones vistes sobre la vall del riu de Castellar, i per tant vers la baga de Terçà i la Serra de la Tossa pel sud, i pel nord i oest cap a la serra on hi ha el Serrat de la Corba i Cap del Pelat (o Rocaterçana) i per tant també amb domini del pas del Grau de l'Olivell. En primer terme, just al davant té visió directa vers Terçà on hi havia el Castell de Terçà documentat també com a possessió de Guillem de Berguedà en el seu testament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45028 | Gegants de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-castellar-del-riu | http://webs.gegants.cat/bagesbergueda/colles-vocalia/els-gegants-del-bergueda/ http://www.castellardelriu.cat | XX | Els gegants nous es troben en bon estat de conservació, però els vells els cal una restauració. | Els gegants de Castellar del Riu estan formats per dues figures, una femenina i una masculina, la Teresa del Torrent i el Ton de les Prèdiques. Hi ha dues peces de cadascuna de les figures. La figura vella del gegant del Ton de les Prèdiques, es va construir l'any 1987, essent la primera de les figures, té una alçada de 3,10 metres i un pes de 46 quilos. La nova figura del gegant va ser realitzada l'any 1994, té una alçada de 3,40 m i un pes de 35 quilos. La figura més vella de la Teresa del Torrent és de l'any 1989, té una alçada de 3,10 metres i pesa 46 quilos. L'actual geganta es va construir l'any 1994, mesura 3,40 metres d'alçada i fa un pes de 35 quilos. Els gegants vells van ser fets per la mateixa Associació de Veïns d'Espinalbet i la gent que formava la Junta de la festa d'Espinalbet. El constructor de les peces noves és el mateix autor, Francesc Cisa Camps, de Bagà. | 08050-87 | A la zona d'Espinalbet. | L'any 1987 es va construir el primer dels gegants de Castellar del Riu, el Ton de les Prèdiques, el 1989 va realitzar-se la Teresa del Torrent. El mal esta de conservació de les peces va determinar que l'any 1994 es fessin dues figures noves. La biografia d'aquests dos personatges segons la web de l'Ajuntament de Castellar del Riu és la següent: 'EL TON DE LES PRÈDIQUES En Ton Berlinga (Ton de les Prèdiques) era seminarista. Disciplinat i intel·ligent, deixà el seminari per amor i, abandonat per aquest mateix, amor es va refugiar a les muntanyes de la Nou i Espinalbet. Era molt conegut a la comarca del Berguedà gràcies als seus discursos molt ben enllustrats i interromputs, sovint, per una lletania d'improperis. Va dedicar part de la seva vida a fer de pagès, cuidant horts a Espinalbet o anant a buscar llenya al bosc. LA TERESA La Teresa del Torrent era una dona baixeta, corbada, dolça i amb una veu molt tendra, tenia un immens amor pels animals, en especial pels conills i les gallines. Va viure a Espinalbet a partir de l'any 36 a l'hostal existent a la pujada de l'església, on no hi faltava mai el pa, la llonganissa i el porró per a tothom qui ho volgués.' El municipi realitza una Trobada de Gegants que es van iniciar l'any 1992. La festa és organitzada per la Colla Gegantera de Castellar del Riu, fundada el 1987, i amb el suport de l'Ajuntament de Castellar del Riu. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45028-foto-08050-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45028-foto-08050-87-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Francesc Cisa Camps | Els primers gegants van ser fets juntament amb el dimoni i els quatre nans, per tal de donar més relleu a la Festa Major d'Espinalbet. Paral·lelament es van crear els balls de cadascun dels elements.El primer gegant del Ton de les Prèdiques va ser construït quan encara vivia el mateix Ton, expliquen que ell mateix va donar el vist-i-plau a la creació del gegant i fins i tot va fer un parlament el dia de la inauguració. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 45029 | El dimoni i el banyut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dimoni-i-el-banyut | http://www.castellardelriu.cat | XX | El banyut es troba en bon estat de conservació, però el dimoni requereix d'una restauració. | Es tracta d'unes peces del bestiar festiu del municipi de Castellar del Riu que s'utilitzen en durant la Festa Major d'Espinalbet, en concret en la representació del Ball del Dimoni contra Sant Miquel. El dimoni és al figura més vella de les dues, mesura 2 metres d'alçada i uns 90 centímetres d'amplada, el seu pes és de 19 Kg. Aquesta figura va ser substituïda el 1994 pel Banyut, una figura que també simbolitza el dimoni; aquesta fa uns 3 metres d'alçada i un pes de 29 quilos. El dimoni nou, o banyut, va ser fet en el mateix període que els gegants nous i pel mateix constructor, en Francesc Cisa Camps de Bagà. | 08050-88 | A la zona d'Espinalbet. | El dimoni es va construir l'any 1987, essent inaugurat el setembre d'aquell any amb motiu de la Festa Major d'Espinalbet. L'any 1994 va ser substituït pel Banyut degut al mal estat de conservació del dimoni. El ball contra Sant Miquel és l'única representació que es fa amb el Banyut, s'escau sempre el diumenge de la Festa Major d'Espinalbet. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45029-foto-08050-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45029-foto-08050-88-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El primer dimoni, els gegants vells i els quatre nans, es van construir paral·lelament. La seva creació van venir motivada per la voluntat dels veïns i de la junta de la festa major per tal de comptar amb uns elements festius que aportessin més relleu i un caire més festiu a la Festa Major d'Espinalbet. També va comportar la creació dels balls de cadascun dels elements. La música del ball del dimoni contra Sant Miquel va ser composada per Marià Miró. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45030 | Els quatre Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-nans | http://www.castellardelriu.cat | XX | Els quatre nans d'Espinalbet són quatre caps, cadascun dels quals representa un raval del poble d'Espinalbet, en concret: Raval de la Font Freda, Raval de cal Pinetell, Raval de l'Església i Raval de cal Pere Sastre, els nans reben aquestes mateixes denominacions. En la creació dels nans es va cercar un simbolisme per a cada barri, així el Raval de la Font Freda és representat per un excursionista, el de Cal Pere Sastre un pagès, el de l'església un capellà i el de Cal Pinetell un cuiner. Aquestes figures tant sols surten per la Festa Major d'Espinalbet, que s'escau l'últim diumenge de setembre. Després de missa major hi ha balls diversos del bestiari del poble: els gegants, el Banyut i els Nans. L'Associació de Veïns d'Espinalbet i la Junta de la festa major van comprar quatre caps que van acabar de construir i caracteritzar ells mateixos. | 08050-89 | A la zona d'Espinalbet. | Els quatre nans es va construir l'any 1987, essent inaugurats el setembre d'aquell mateix any amb motiu de la Festa Major d'Espinalbet, quan van representar per primera vegada el seu ball. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45030-foto-08050-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45030-foto-08050-89-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els quatre nans van ser construïts a la mateixa època que el primer dimoni, i els gegants vells. La seva creació van venir motivada per la voluntat dels veïns i de la junta de la festa major per tal de comptar amb uns elements festius que aportessin més relleu a la Festa Major d'Espinalbet. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45031 | Marededéu de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-corbera | <p>-VV.AA. (2004). 'Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg Segles XVI-XX', vol. 1. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Es tracta d'una imatge d'una marededéu de pedra i guix, amb policromia i daurat. Presenta unes mides màximes de 87 cm d'alçada, 42 cm d'amplada i 27 cm de profunditat. La imatge de la marededéu es mostra dempeus, sostenint l'Infant amb el braç esquerre i amb un objecte indeterminat a la mà dreta. D'aquest objecte tant sols és visivle una part que sembla respresentar un tros de drap, es creu que l'objecte podria correspondre a un ram de flors. La marededéu porta corona i un vestit amb escot i decorat amb elements de tipus floral, sobre du un mantell. L'Infant es presenta fent l'acció de beneir amb la mà dreta i amb una esfera a la mà esquerra (símbol de poder). Porta un vestit a manera de túnica daurada i amb flors de colors de la gamma dels vermells i verds. Ambdues figures mostren els cabells pentinats, més aviat voluptuosos, i amb força ondulacions en l'Infant.</p> | 08050-90 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>La marededéu es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i consta que prové del Santuari de Corbera. Es correspont amb una peça de l'època barroca, en concret datada al segle XVII.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45031-foto-08050-90-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La peça té el número de registre 245 del fons del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45032 | Fons Arqueològic de Castellar del Riu al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-castellar-del-riu-al-museu-comarcal-de-berga | -CARRERAS BALAGUER, J. (2010): 'Les pedres del llamp', a la revista Cadí-Pedraforca, núm. 8, primavera-estiu 2010, Editorial Gavarres, SL, Cassà de la Selva; pàg. 94-95. -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -VVAA (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | Algunes peces requereixen d'una neteja i restauració. | El fons del Museu Comarcal de Berga té, custodiat a l'espai de reserva del museu, el material recollit als jaciments de l'Escletxa i el de la Cova dels Frares de Castellar del Riu. El material procedent de l'Escletxa és el següent (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 12: maxil·lar inferior d'un infant amb dos queixals i una dent. Presenta una deformació de naixement. Mides: 2,2x6,3x3,3 cm. -Núm. 13: fragment de ceràmica feta a mà, probablement d'una olla (pasta de color fosc amb desgreixant de quars). Mides: 12,18x8,8x0,9 cm. -Núm. 14: fragment de ceràmica feta a mà, corresponent a una nansa de llengüeta amb decoració incisa en el perfil (pasta de color gris fosc, desgreixant molt fi). Edat del Bronze mig-final. Mides: 35x21 mm. -Núm. 15: fragment de ceràmica a mà, dos fragments informes, corresponents a un vora de gerra de forma indeterminada, tenen la cara exterior decorada amb incisions a manera d'espina de peix (pasta amb desgreixant molt fi). Edat del Bronze mig-final. Mides del fragment gran: 1x6,8x4,3 cm. Mides del fragment petit: 1x3,9x3,7 cm. -Núm. 16: destral de sílex. Destral votiva amb part del taló trencat i amb un tall ben polit. Forma aproximadament trapezoïdal. Mides: 3x2,2x0,3 cm. -Núm. 207: fragments de ceràmica feta a torn lent. Tres fragments de vora probablement de tres olles diferents, de tipus globular amb vora exvasada (pasta grisa i desgreixant calcari). D'època medieval. Mides del fragment més gran: 0,6x7,7x7,7 cm. -Núm. 208: destral de ferro, presenta doble fil o tallant, amb forat de secció quadrangular per ser manegada. Medieval? Mides: 41,5x29x4,3 cm. -úm. 209: fragment de ferro, mostra forma triangular amb peduncle. Medieval?. Mides: 1,5x22x5 cm. -Núm. 210: fragment de bronze, làmina amb vora. Alta Edat Mitjana? Mides: 4,3x1,4x0,05 cm. -Núm. 211: conjunt de vuit claus de ferro molt degradats, la majoria són de secció quadrangular, algun amb el cap de tipus diamant. Alt medieval? -Núm. 978: gran quantitat de fragments d'ossos humans, hi ha vèrtebres, ossos llargs de les extremitats superiors o inferiors, restes de costelles i alguna dent. Resta pendent de confirmar que siguin ossos humans. Neolític. Mides diverses. -Núm. 979: conjunt format per 26 fragments de ceràmica, són fragments de vàries peces, fetes a mà i a torn, de pasta de diferents colors i cronologies també diverses. El registre també inclou dos fragments de plaqueta de ferro. El material que figura com a procedent de la Cova del Frare és (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 970: diversos fragments de ceràmica de parets gruixudes, inclou vores, base i parets. | 08050-91 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | El material que hi ha al Museu es va recuperar en les intervencions arqueològiques que el Grup de Prehistòria i Arqueologia del mateix Museu va realitzar al municipi de Castellar del Riu. La prospecció de la Cova dels Frares es va realitzar l'any 1965 i els sondeigs a l'Escletxa l'any 1975. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La relació de dades del material és a partir de la informació obtinguda a través del mateix inventari del Museu. | 79|85|78 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45033 | Fons de l'Arxiu Municipal de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-castellar-del-riu | www.castellardelriu.cat www.diba.cat | XX-XXI | L'arxiu municipal de Castellar del Riu està custodiat en una sala del Centre Cívic d'Espinalbet (tot i que l'Ajuntament pròpiament consta com la Rectoria de Llinars, és aquest edifici d'Espinalbet el qual a la pràctica fa funcions d'atenció al públic per part del Consistori, degut especialment a la seva centralitat dins el municipi i al fet d'estar ubicat en una zona del terme amb major densitat de població). Amb data de finals de l'any 2010 consta que la documetació de l'arxiu ocupava quasi 30 metres lineals de prestatges, que en total suposen 242 caixes (en total 676 registres) normalitzades que inclouen documentació des del 1862 fins el 2010. L'arxiu es va ordenar, classificar i inventariar entre setembre de 1995 i novembre de 1996, a través de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, tasca desenvolupada per l'arxiver Albert Rumbo. Així, actualment està classificat en arxivadors tipus caixa, guardats en armaris tancats. El sistema d'organització emprat és el desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. L'arxiu inclou dos fons, d'una banda el propi fons municipal i de l'altre cinc fons no municipal. Aquests fons no municipals són: Jutjat de Pau (del 1943 en endavant), Falange (del 1942 al 1972), Hermandad Sindical de Labradores y ganaderos (del 1942 al 1960), La Cambra Agrària (1994 al 1997), i documentació d'altres municipis, en concret de Berga, Casseres i Oristà (hi havia hagut documentació d'altres indrets però ja va ser retornada). El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu pertany al fons municipal, que és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, les seccions de classificació són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis Socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i Medi Ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX. Els documents més destacats del fons són un Llibre d'amillarament de 1862 i les Actes dels plens des de 1910, però bastant fragmentades. També conserva algunes fotos del municipi, tot i que en suposa un petit recull. | 08050-92 | A la zona d'Espinalbet. | Durant molts anys la documentació que generava l'Ajuntament va ser guardada en diferents cases particulars, generalment a casa dels alcaldes i/o secretaris, i més tard en les diferents seus de l'Ajuntament, i finalment en la seva ubicació actual al Centre Cívic d'Espinalbet. La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de Castellar del Riu es va dur a terme entre els mesos de setembre de 1995 i novembre de 1996. Per tal de poder realitzar les tasques d'organització, classificació i inventari es va traslladar el fons a l'Arxiu de Berga, per un cop finalitzats els treballs tornar a ser dipositida en el dipòsit actual. Aquesta actuació es va realitzar de la mà de l'arxiver Albert Rumbo a petició de l'Ajuntament a la Diputació. Des de l'octubre de 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona, en concret al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45033-foto-08050-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45033-foto-08050-92-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45034 | Fons de l'Arxiu parroquial de Llinars a Sant Llorenç de Morunys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-llinars-a-sant-llorenc-de-morunys | <p>-ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | XIX-XX | Caldria una millor organització de l'arxiu. | <p>A l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç de Morunys trobem el fons de la parròquia de Llinars, es troba custodiat en aquest arxiu degut a que aquesta parròquia pertany a l'arxiprestat de Solsona-Morunys. El fons es troba classificat com a 'ARXIU PARROQUIAL. VALLS DE GUIXERS I LLINARS. LLINARS. Comprèn Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, Mare de Déu de la Mata, Sant Martí de Canals, Sant Serni de Terrers.' Segons consta va ser ordenat i revisat a Sant Llorenç al maig del 2002 i juliol del 2006, moment en que es va fer un quadre de classificació que especifica la documentació que conté. Segons això consta de : 1.- BAPTISMES, COMPLIMENT PASQUAL I ESPOSORIS. A) Llibre-índex de Baptismes, de Mn. J. Armengou. 1556-1941. b) Llibre C, 1842-1917. c) Llibre D, 1918-1930. d) Llibre-índex d'esposoris, de Mn. Armengou, 1614-1935. e) Compliments Pasqual. 1940-1960. 2.- 'TOTUM' I EXPEDIENTS MATRIMONIALS. A) 'Totum'. -Baptismes, 1931-1936. Té index al foli 98. -Confirmacions, 1956-1973. -Esposoris, 1931-1976. Té índex al foli 39. -Òbits, 1921-1976. Té índex al foli 79. b) Expedients matrimonials, 1942-1972. 3.-DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL. A) Cuentas del Culto y de la Mata, 1940-1954. b) Cuentas del Capillo de animas, 1940-1987. c) Comptes, 1941-1972. d) Novenario de ánimas, 1947-1984. e) Factures, 1950-1975. f) Cuentas de la parròquia de Llinás ( y del Santuario de la Mata), 1953-2001. g) Llibre de comptes particulars de Mn. Clotet, 1959-1963. h) Libro de Colectas, 1961-1966. i) Informe del bisbat: any econòmic, 1977. 4.- DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL VÀRIA. A) Documents parroquials. B) La Mata. C) Textos de la Missa. E) Goigs. F) Arancels llibret. G) Sociedad Luz Eléctrica, 1958-1960. h) Instruccions, de Correus. i) Documents parroquials. J) Factures.</p> | 08050-93 | A la rectoria de Sant Llorenç de Morunys. | <p>La parròquia de Llinars consta referenciada documentalment des del segle IX, formant part dels indrets de la Vall de Lord que Guifré el Pelós va escollir per iniciar la seva activitat repobladora, junt amb el Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, la Valldora, el Cint, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra; posteriorment consta referenciada també com a parròquia al segle XIV. Al segle XVIII coincidint amb un període d'augment de la població, de bonança econòmica i d'ampliació de les terres conreades, coincideixen doncs amb la construcció d'una nova església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars i a la vegada amb la construcció del Santuari de la Mata, situat relativament a prop de la parròquia. De fet, el fons inclou també la documentació del Santuari de la Mata també del terme municipal de Castellar del Riu, i de Sant Martí de les Canals del terme de Montmajor i Sant Serni de Terres dins el límit municipal de Capolat. El conjunt d'aquestes esglésies conformen el què ha estat la unitat territorial però no jurisdiccional coneguda com Llinars, essent una delimitació més aviat eclesiàstica, ja que a nivell administratiu i per tant municipal es troba repartida en diversos municipis. Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica. El fet que es tracti d'una petita parròquia amb culte però no puntual, i que la gestió és portada des de la parròquia de Sant Llorenç de Morunys determina que el fons estigui conservat en aquest arxiu. Cal tenir present que a més Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars no compta amb rector resident, sinó que les tasques van a càrrec del mossèn de Sant Llorenç.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La data dels fulls on consta aquesta catalogació i organització indica Sant Llorenç maig 2002- juliol 2006, segons el mossèn respon al fet que en realitat es va fer la revisió i posada en ordre el 2002 i el 2006 es va fer una nova comprovació de la informació. En la documetació es guarda còpia del 'Projecte cementiri parròquia Llinars' de l'arquitecte Ramon Masferrer, amb data Llinars, febrer de 1963. Aquest projecte però no s'arribà a realitzar. En el llistat de classificació consta 'Llibre-índex de Baptismes, de Mn. J. Armengou. 1556-1941', malauradament aquest llibre és només això un llibre-índex, en el qual hi ha un índex dels noms que apareixien en el llibre o llibres de Baptismes dels anys 1556 al 1941, amb la qual cosa tenim una mancança important de documentació, ja que els llibres pròpiament no es sap què va passar amb ells, es consideren desapareguts. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45035 | Fons imatges Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-ambit-recerques-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges del municipi de Castellar del Riu. Es tracta d'un nombre important d'imatges, entorn a les dues centes, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08050-94 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45036 | Fons d'imatges de l'Arxiu Fotogràfic Luigi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-fotografic-luigi | XX-XXI | L'arxiu fotogràfic Luigi, situat a la capital de la comarca, compta amb un interessant fons d'imatges del municipi de Castellar del Riu. Està format per un ampli conjunt de fotografies (centenars, potser entorn a les dues mil), tant en blanc i negre com en color, reproduïdes en paper, de les quals la majoria són pròpies, de Foto Luigi, però també compta amb reproduccions d'altres. El fons està classificat per temàtiques i dates com reportatges, Espinalbet, Rasos de Peguera, el Pi de les Tres Branques, Festes, panoràmiques, etc. A més de les fotos reproduïdes en paper també compta amb un fons de clixés no reproduïts. | 08050-95 | Carrer Ciutat, núm. 21. Berga | L'arxiu Luigi està situat a l'actual botiga FotoLuigi del carrer Major de Berga. El negoci el va fundar l'avi Manel Escobet, que era un artista polifacètic, el qual ja de jove tenia una càmera fotogràfica i es revelava les seves pròpies fotogràfies. Llavors la botiga es deia 'La Camèlia' (al mateix emplaçament del carrer Major) i arran del matrimoni el 1923 amb l'Àngela, el van passar a regentar els dos; es tractava d'un comerç dedicat sobretot a objectes de regal, però en el que també s'hi podia adquirir material fotogràfic, màquines de fer fotos, i revelar les imatges. A la mort de l'avi va deixar d'oferir servei de revelat. El 1938 moria l'àvia i la botiga 'La Camèlia'. Un dels fill d'aquella parella, Francesc Escobet, el 1939, de la mà d'un tal Artur va apendre la tècnica de revelat. El mateix any feien Societat, i posaven nom al nou comerç dedicat a la fotografia com a FotoLuigi. Al cap de poc Manel Escobet es va quedar sol al negoci; el 1942 se li va afegir el germà Climent, i mica en mica van anar adquirint més càmeres. Actualment el negoci continua sent familiar, regentat pels cosins Manel i Climent Escobet. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors. La majoria són fotos pròpies, de FotoLuigi. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45067 | Llegenda del Pi de les Tres Branques i el rei Jaume I el Conqueridor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pi-de-les-tres-branques-i-el-rei-jaume-i-el-conqueridor | -AMADES: Les millors llegendes populars. Barcelona. -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. Www.castellardelriu.cat | Hi ha una llegenda popular que vincula el Pi de les Tres Branques amb el rei Jaume I. Segons el recull que en fa Joan Amades, trobant-se el rei de pas a la zona de Campllong: ' Va passar una nit de les nits sota el Pi de les Tres Branques, i va tenir un somni: que fore rei de tres regnes' (AMADES:1978; FELIPÓ:2003:97) | 08050-126 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Arran d'aquesta llegenda, en la trobada anual al Pi de les Tres Branques, i durant els darrers anys s'han vingut realitzant alguns actes simbolitzant la llegenda. Especialment, l'any 2008 en motiu de la commemoració dels 800 anys del naixement del rei Jaume I el conqueridor. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45039 | Els Cristòfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cristofols | XX-XXI | Entorn a la festivitat de Sant Cristòfol que és el dia 10 de juliol, o sigui durant la primera quinzena del mes es celebra la benedicció de vehicles a Espinalbet. Tradicionalment s'havia fet una missa a l'església de Sant Vicenç i a continuació es sortia a fer la benedicció dels automòbils. Actualment, i des de fa tant sols un parell d'anys, s'ha deixat de celebrar la missa i tant sols es fa la benedicció. El canvi ha estat propiciat per diversos factors, un dels quals és la dificultat d'accés dels vehicles al costat de l'església i el poc espai de que es disposa al voltant del temple. Així, es va optar per fer la benedicció al costat del local del Centre Cívic d'Espinalbet. Els vehicles es congreguen en corrua a la carretera i el capellà es situa al voltant del revolt proper al Centre Cívic, indret des del qual es va la benedicció dels vehicles. Tots van passant, rebent la benedicció i el present que se'ls ofereix. | 08050-98 | A la zona d'Espinalbet. | A principis del segle XX Sant Cristòfol va esdevindre patró dels automobilistes. Arran d'aquest patrocini en la data de la seva beneració són molts els pobles que realitzen misses seguides de les benedicció dels automòbils. | 42.1159700,1.8103100 | 401651 | 4663337 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45039-foto-08050-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45039-foto-08050-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44999 | Cal Pere Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-sastre | XVIII | La masia de Cal Pere Sastre es troba emplaçada al sud-est de la zona d'Espinalbet. La casa és de planta rectangular amb un reclau entrat en l'angle nord-est. Consta de planta baixa, primera, i sotacoberta; té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-sud-est. En les façanes de la casa es poden distingir diferents cantonades que han quedat amortitzades degut a les diferents ampliacions que ha experimentat la casa. Així, es poden distingir augments de la volumetria de la casa en les diferents façanes. En conjunt els murs de les diferents fases constructives són bastits amb paredat irregular i a les cantoneres blocs de pedra desbastada i més o menys polida, en algunes de les cantonades les peces són de mides més grans que en d'altres. Pel que fa a les obertures, la majoria són de configuració senzilla, amb diversos exemples formats amb carreus als brancals i llinda plana de fusta, també n'hi ha algunes que no tenen cap element distintiu a la llinda. La casa compta amb dues portes d'accés, l'una situada en la façana principal, la del costat sud, i l'altre a la façana de ponent; ambdues són de llinda plana de fusta, en la porta principal hi ha incisa la data 1804. Al costat de ponent hi ha una altra construcció, un edifici reconvertit en vivenda, i que sembla que es correspont a l'antic paller. | 08050-58 | A la zona d'Espinalbet. | La masia Cal Pere Sastre és citada en els llibres d'amillaraments del segle XIX, en els casos consultats figura esmentada com a Cal Sastre. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), la casa Cal Sastre consta vinculada a Cal Ballet, Cal Déu, i Cal Tuixent. En l'altre llibre que hi figura és en l'apartat corresponent a Espinalbet de l''Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). La resta de mencions són ja en els llibres del segle XX. | 42.1165100,1.8118700 | 401781 | 4663395 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45000 | Els Pisos Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pisos-vells | XVIII-XX | Algunes de les estructures no es troben en gaire bon estat. | L'edifici anomenat els Pisos Vells és format per diversos apartaments o pisos adossats un al costat de l'altre conformant una planta de conjunt allargada i orientada en sentit nord-est a sud-oest. L'estructura està bastida adossada al desnivell del terreny determinant que la majoria d'accessos a la vivenda estiguin situats a la part posterior, al costat nord, donant accés directa a la planta primera; algunes de tota manera tenen també accés pel costat de baix i fins i tot per ambdós costats. El conjunt és heterogeni, amb estructures de diferents períodes i amb diferents tipus d'acabat, sense mostrar un mateix pla de coberta ja que no tots els careners segueixen la mateixa orientació. En el conjunt es poden diferenciar varis apartaments, amb denominacions diverses com Flor del Camí, Camperola, Recer de Pau, Niu Joiós; aquestes denominacions responen a noms emprats en èpoques recents. Algunes de les construccions o apartaments són obra del segle XX, però en el conjunt es diferencien algunes estructures d'origen anterior, destaquem les estructures de la meitat més nord. D'aquí en destaquem l'edifici que queda més a l'extrem i l'immediatament a continuació pel costat de baix, mirant al sud. Aquesta mostra una estructura de casa de planta baixa, primera i sotacoberta amb teulada a dos vessants i carener orientat nord-oest a sud-est, quedant perpendicular a la façana principal. Aquest edifici és bastit amb murs de pedra que mostren un parament de carreus desbastats, no gaire regulars, però si que disposats més o menys en filades. Pel que fa a les obertures són de configuració senzilla, amb un balcó de voladís al darrer nivell, i a la planta baixa la porta d'accés feta amb brancals de carreus i per llinda una gran biga de fusta. | 08050-59 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1169500,1.8046800 | 401187 | 4663452 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44995 | Cal Tuixent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuixent | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Cal Tuixent està situat al vessant de ponent del torrent de Tagast al seu pas per la zona d'Espinalbet. Actualment la masia està abandonada i presenta parts de l'estructura que s'estan començant a deteriorar de manera ràpida, amb alguna part enrunada i amb alguns punts amb problemes estructurals greus. La casa conserva gran part de les seves façanes i fins i tot de la coberta, mostrant alguns enderrocs en la part posterior i de llevant. Tanmateix la vegetació ha crescut abundosa al voltant de les estructures dificultant la seva visió. La casa mostra una planta rectangular orientada vers el sud-est, consta de planta baixa, primera i unes golfes; la teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs estan bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars i a les cantoneres carreus desbastats. L'edifici està bastit adossat al terreny per la part posterior, ja que es troba emplaçat en una zona amb un lleuger desnivell. La porta d'accés, situada a la façana que obre cap al sud-est, és formada per una llinda plana de fusta i carreus als brancals; la majoria de les obertures que podem observar mostren la mateixa tipologia d'acabat que la porta. Al costat de llevant de la casa hi ha el paller, és de dos nivells i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. El paller mostra la mateixa orientació que la casa. La façana principal està caracteritzada per la configuració habitual d'aquest tipus de construccions, definida per unes àmplies obertures que ocupen quasi tota la façana, amb tant sols un pilar central. L'estructura també està bastida adossada al terreny i presenta murs de paredat irregular i carreus desbastats a les cantoneres. Al voltant de la casa hi ha moltes feixes de conreu, avui abandonades i ocupades per vegetació, amb murs de marge de pedra seca. | 08050-54 | A la zona d'Espinalbet | La masia de Cal Tuixent consta en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on la casa i possessió de Cal Tuixent figura vinculada a Cal Ballet (Vellet, Bellet), Cal Déu, i Cal Sastre. | 42.1178900,1.8042600 | 401154 | 4663557 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44988 | Cal Company | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-company | XVII-XVIII | La masia de Cal Company es troba situada a l'extrem sud-oest del terme municipal, prop del límit amb Capolat i Guixers. La seva ubicació és en una zona planera i oberta al costat de la riera de Cal Company, en un punt de la vall propera a la confluència d'aquesta riera amb la del Coll de Jouet. L'estructura de la casa mostra planta rectangular amb un cos de planta baixa adossat al mur nord i un al mur de ponent. La casa consta de planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada vers sud-sud-est. La casa està bastida en una zona oberta però amb un lleuger desnivell, fet que determina que a la part posterior els murs tinguin menor alçada. Els murs són de carreus desbastats i algunes pedres més irregulars col·locat amb filades, tot i que no molt uniformes, i a les cantoneres carreus rectangulars més grans que els dels murs. Actualment els murs presenten un rejuntat ample de ciment pòrtland. L'alçada de la casa sembla que va ser augmentada en la remodelació de la coberta, en la façana principal es pot apreciar la traça de les anteriors vessants a una cota lleugerament inferior a l'actual. La façana principal és la que presenta major nombre d'obertures, en aquesta trobem la porta d'accés, és una porta adovellada d'arc de mig punt de peces de pedra ben tallada i polida, suportat sobre brancals de carreus, a la clau de l'arc la dovella presenta una decoració en relleu amb una inscripció incisa a l'interior que indica 'IPS LLS(¿) MARIA 1631' i a sobre una creu, no es llegueix molt bé, especialment la data (la centena pot interpretar-se diferent). A la planta primera hi ha diverses finestres interessants, dues a la façana sud, i una a la de ponent i una altra a la de llevant, es tracta d'obertures amb llinda plana monolítica, carreus al muntants i ampit lleugerament sobresortit i motllurat, totes són en pedra ben tallada i polida, amb els angles treballats amb diferents acabats, al bisell, en motllura còncava. La finestra centrada sobre la porta és de majors dimensions i amb un acabat de motllura més treballada. A la finestra de la façana de llevant hi ha una creu incisa a la llinda. També hi ha altres finestres emmarcades amb carreus, algunes amb només quatre peces, una per costat, i altres de formació més senzilla i amb cap element destacable. Algunes també són resultat de modificacions contemporànies. Al mur de llevant es pot apreciar una zona amb un paredat de carreus més grans que la resta del mur, que es deu correspondre a l'espai de l'antiga pica o una fornícula. Al mur posterior hi ha adossat un cos exempt petit de planta baixa i coberta a un vessant, podria tractar-se de l'estructura d'un forn de pa. I al mur de ponent hi ha un altre cos adossat, és també de planta baixa i coberta a un sol vessant, sembla correspondre a una obra de finals segle XIX o ja XX, i deu correspondre a l'espai destinat a fogaina, corts o magatzem. Al costa de ponent de la casa trobem altres construccions, hi ha un paller o porxo, de dos nivells i coberta a dos vessants, presenta els murs de pedra excepte la part alta que són de totxana, fruit d'una reforma actual. Al seu costat de sud-oest hi ha adossat un altre annex actual fet en totxana. Al costat nord-est de la casa hi ha un paller o porxo, està bastit adossat a un marge, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Mostra una estructura bastant típica de paller amb unes àmplies obertures centrades en la façana i ocupant-la en gran part, amb un pilar al mig; aquesta façana obre cap al sud-oest, part de les obertures i de l'estructura ha estat modificada en èpoques recents. Al mur del costat més de llevant hi ha dos contraforts que reforcen l'estructura. La masia es troba envoltada per camps de conreu. | 08050-47 | A la zona de Llinars. | Les úniques referències documentals conegudes són les dels llibres d'amillaraments del segle XIX. Així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem una referència que posa 'Cal Compan' o 'Cal Campan', pensem doncs que es correspon a aquest mas. Els elements arquitectònics de la casa però, en apropen a unes cronologies anteriors que poden remuntar-se fins al segle XVII, a la porta d'entrada de la casa hi ha una data incisa que sembla indicar 1631, no és molt clara però la tipologia de la porta pot correspondre a aquest període. D'altra banda, algunes de les finestres poden també situar-se dins aquest segle, alguna podria ser més tardana, ja més de ple segle XVIII. | 42.1179200,1.7148500 | 393763 | 4663668 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44988-foto-08050-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44988-foto-08050-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44988-foto-08050-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és utilitzada com a segona residència. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44967 | Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigventos | XVIII | Es tracta d'una masia d'estructura clàssica, formada per planta baixa, primera i sotacoberta, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura és orientada vers migdia. Recentment la casa i els annexes han estat totalment reformats i adaptats per a l'ús de turisme rural. Els murs són bastits amb paredat irregular i grans carreus a les cantoneres. Les obertures responen a les modificacions recents per a adaptar-la als nous usos. La casa té alguns annexes i cossos adossats al seu voltant. Al costat de llevant de la casa hi ha l'edifici que es corresponia al paller o porxo, actualment també ha estat adaptada com a vivenda de turisme rural. | 08050-26 | A la zona de Castellar del Riu | La masia de Puigventós presenta una estructura que podria correspondre a una obra del segle XVII o XVIII. A nivell documental, però no tenim referències conegudes fins al segle XIX. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència Puigventós. La denominació de Clot del Rabeu és la que era més habitualment emprada. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la masia Puigventós com a possessió de Francisco de Mallorca. | 42.1180700,1.7793000 | 399091 | 4663607 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44967-foto-08050-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44967-foto-08050-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44967-foto-08050-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia funciona com allotjament de turisme rural. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45087 | Forn de calç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-0 | XIX-XX? | L'estructura es troba molt coberta de vegetació i la part superior està parcialment ensorrada. | Es tracta d'una estructura que actualment està molt coberta de vegetació, fet que no permet veure clarament la seva construcció. L'estructura està bastida adossada al terreny, determinant que tant sols sigui visible un frontal o façana. Aquesta façana és bastida amb frans blocs de pedra desbastada. A la part baixa trobem la boca del forn formada per una obertura en arc rebaixat fet també amb pedres posades en vertical; l'interior de la boca és cobert amb volta de canó també de pedra, al fons es pot veure una obertura, avui sitjada per l'enderroc de part de l'estructura, i que es correspondria amb l'accés a la cambra de cuita. En un dels laterals del frontal hi ha un gran contrafort que fa de reforç de l'estructura. Accedint a la part superior, podem veure part de la cambra de cocció, tot i que es troba quasi totalment sitjada, es pot identificar que era de planta més o menys circular. | 08050-146 | A la zona d'Espinalbet | 42.1182000,1.8143700 | 401990 | 4663580 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45087-foto-08050-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45087-foto-08050-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | No hem pogut obtenir informacions precises sobre l'època en que va funcionar aquest forn, tot i que no sembla gaire antic. Podria tractar-se d'una estructura de finals del segle XIX o fins i tot del segle XX.Tampoc hem pogut confirmar quin producte s'elaborava en aquest forn, però les característiques i l'indret on es localitza, amb presència de roca calcària, indica que segurament va ser emprat per coure pedra calcària destinada a fer calç. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44957 | Castell d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-despinalbet | <p>-GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII | Són visibles poques estructures arquitectòniques i caldria delimitar i establir quines restes pertanyen al castell. Caldria una excavació arqueològica. | <p>El turó on s'aixeca el nucli central d'Espinalbet, format per l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, la rectoria i junt amb restes d'altres estructures, és el lloc on es creu que hauria estat emplaçat el castell. De fet, dalt del morral que hi ha al costat de l'església i la rectoria, orientat cap al sud-est, trobem restes d'estructures que podrien correspondre al castell d'Espinalbet. Es conserven poques estructures visibles, en concret podem observar una plataforma de planta irregular, tot i que tendint a quadrangular, el mur que en conforma el seu perímetre és bastit amb pedres de tall irregular i mides força grans, l'estructura aprofita les afloracions rocoses existents. Per accedir a la part superior de la plataforma hi ha una petita escala de graons de pedra al costat de ponent. Aquesta plataforma s'ha interpretat com la possible base d'una torre de defensa. Caldria una intervenció arqueològica per tal de poder delimitar l'extensió total de les restes i per tant detectar si es conserven més estructures pertanyents al castell, i d'altra banda, poder precisar més informació tant arquitectònica, com funcional i cronològica d'aquesta plataforma. Es creu que els fonaments de la rectoria també poden estar bastits sobre o aprofitar part d'estructures del castell. Tanmateix, també s'apunta en la bibliografia que gran part de la pedra del castell va ser aprofitada per la construcció de la rectoria i/o de l'església.</p> | 08050-16 | A la zona d'Espinalbet. | <p>El Castell d'Espinalbet, junt amb altres indrets d'Espinalbet i d'altres llocs de Castellar del Riu, consten com a possessions del trobador Guillem de Berguedà. Béns patrimonials que el trobador va heretar del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà, el 1183. (VVAA:1985:40). En el testament del trobador, amb data 25 d'abril de 1187, Guillem deixa al seu germà Berenguer diverses possessions entre les quals el castell d'Espinalbet ('Kastrum de Espinalbeto'), el qual, en el testament reconeix tenir en feu del rei d'Aragó (VVAA:1985) junt amb el castell de Madrona i el de Casserres amb les seves pertinences, etc.(VVAA: 1985:40-41). Malauradament no hi ha constància de més notícies documentals referides al castell d'Espinalbet.</p> | 42.1186000,1.8082400 | 401484 | 4663632 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44957-foto-08050-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44957-foto-08050-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44957-foto-08050-16-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El turó té orientació vers sud-est, permetent una bona visibilitat vers tota la vall de la Riera de Metge al seu pas pel terme de Castellar del Riu i part del terme de Berga i amb contacte visual molt directe amb Queralt (indret que s'hi ubica el castell Berguedà), així com vers tota l'obaga de la mateixa Serra de Queralt i de la Tossa. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||
| 44964 | Rectoria d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-despinalbet | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Al costat SE de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet hi ha adossada la rectoria. Es tracta d'una gran casa que conforma una planta irregular, resultat de les diferents ampliacions i modificacions esdevingudes al llarg dels anys. L'edifici consta de planta semisoterrània, baixa, primera i sotacoberta o golfes; la teulada és a dos vessants. El fet que l'edifici estigui construït sobre terreny amb desnivell implica que les façanes no presentin el mateix alçat en tots els seus costats, permeten per exemple que a la façana sud-est hi hagi una porta que doni accés a peu pla a la planta semisoterrània (des d'aquesta façana semblaria la planta baixa), i en la façana sud-oest s'accedeix directament a la planta baixa (o primera en la façana sud-est). La casa obre amb tres façanes, l'accés actual és a través de la façana orientada vers el sud-oest, per accedir-hi cal creuar una mena de baluard que s'estén pel costat de ponent de l'església, i que ens permet arribar a una altra obertura que té llinda plana de fusta amb la data 1768 incisa. La porta actual queda situada sota la galeria o porxo, i no té cap element a destacar. La façana sud-est també té una altra porta d'accés, en aquest cas obre al nivell inferior (semisoterrani), en aquest espai unes escales de pedra ens condueixen a la planta superior (que es correspondria a la planta baixa si accedim des de l'actual porta d'accés). El fet que la casa presenti diferents fases constructives es reflecteix també en el diferent acabat dels seus murs, tot i això en conjunt l'estructura és bastida en base a murs de carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres de blocs també desbastats amb alguns angles amb peces de mides molt més grans que en altres. Pel que fa a les obertures, n'hi ha de formades per brancals de carreus i llinda plana de fusta, algunes del tipus espitllera amb el contorn tot en pedra, però la majoria són de traça senzilla i moltes són resultat de modificacions contemporànies (es van fer més grans). Hem de destacar les obertures de les galeries, de fet hi ha dues façanes amb galeria, la del costat sud-est és una galeria a nivell de planta primera (en aquesta façana es correspon a la planta segona), és una obertura més o menys centrada que conforma una galeria o eixida amb dues grans obertures en arc carpanell fet en lloses posades a plec de llibre, suportats en un pilar central fet de carreus i als laterals en el mateix mur de façana. L'altra galeria és en la façana que obre cap al sud-oest (la façana actual d'accés principal), és una galeria de dos nivells (a planta baixa que funciona més com un porxo d'entrada i planta primera, és formada per dues grans obertures per planta de llindes en arcs rebaixats fets en dovelles de pedra ben tallada i suportats en pilars també de carreus i en els murs de façana; a la planta primera a l'extrem més sud de la galeria hi ha una altra petita obertura, que a planta baixa no és visible ja que s'ha construït un petit annex just en aquest costat, de tota manera des de l'interior sembla endevinar-se que pot ser en aquest nivell també hi era. Pel que fa a l'interior, la planta semisoterrània ocupa una superfície menor que la resta de nivells, ja que en aquesta hi ha els afloraments de la roca on està assentada l'estructura de la casa. L'estructura interior és en base a murs de càrrega, a nivell de golfes trobem la continuïtat d'alguns d'aquests murs però també estructura de suport amb pilars. A la planta baixa, la distribució interior presenta una distribució una mica irregular, però hi podem trobar la gran sala-menjador ocupant l'espai central, i estances a cada costat, a llevant hi ha la zona de cuina amb llar de foc i la fornícula d'una antiga pica avui reformada. A la planta primera sobretot són habitacions o dormitoris, amb accés a les dues galeries (la del costat sud-est i la que obra més cap a ponent), tenim també una estança destinada a forn i pastador, i una altra petitona estança amb sostre de volta encofrada en pedra. | 08050-23 | A la zona d'Espinalbet. | L'indret on s'alça la rectoria d'Espinalbet és un petit turonet ocupat també per l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet i per restes d'estructures del castell d'Espinalbet. Les referències documentals del lloc d'Espinalbet es remunten a l'època medieval, així la primera notícia es refereix a la parròquia, l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, que s'esmena en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, (s. X o inicis del XI). Al llarg del segle XII consten diferents referències del lloc d'Espinalbet, època en que figura com a propietat de la família vescomtal del Berguedà. El conegut trobador Guillem de Berguedà heretà del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà (1183) el castell d'Espinalbet, junt amb altres castells i altres possessions. En el testament del trobador Guillem de Berguedà, 1187, hi figuren diferents referències al terme de Castellar del Riu, i en concret a Espinalbet, en aquestes trobem que es refereix també al delme de Sant Vicenç d'Espinalbet, especificant que ell i el seu pare el retenien injustament, i especifica que vol i mana que aquest delme sigui per aquesta església de Sant Vicenç i els seus successors per a la salut de la meva ànima i de tots els seus parents. (Cat rom. 40-41). Al segle XIV i XV hi ha altres referències relacionades amb l'església de Sant Vicenç i perduren al llarg de l'època moderna continuant referint-se a l'església amb caràcter de parroquial. Les referències directes a la rectoria són molt escasses, així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en aquest llistat trobem una menció al 'curato' que hem de pensar que es refereix a la rectoria. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura 'Fincas del Estado procedentes del curato de Espinalbet, posesión llamada caseta del Rector'. De tota manera, gran part de l'estructura degué ser bastida en època moderna, arran sobretot de la modificació de l'església en època barroca és probable que ja es construís la rectoria, potser no encara amb la configuració que veïem avui. Cal dir que l'única referència cronològica que tenim és la data 1768 en una llinda de la casa. Tanmateix al llarg del segle XIX la casa també degué experimentà algunes modificacions importants. I no podem descartar que de fet l'estructura més antiga respongui a una època anterior, s'ha considerat la possibilitat que els seus fonaments puguin estar relacionats amb estructures de l'antic castell. | 42.1187800,1.8080300 | 401467 | 4663652 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44964-foto-08050-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44964-foto-08050-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44964-foto-08050-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) Es conserven diversos paviments de lloses de pedra i altres amb cairons, també hi ha alguns terres amb posts de fusta, i la majoria dels forjats són de bigues de fusta (algunes amb els angles amb motllura), l'entrebiga és de posts de fusta o revoltons.Des de la rectoria hi ha accés directe a l'església. A la planta semisoterrània hi ha les restes d'estructures que estaria bé aclarir-ne la funcionalitat, també el parament dels murs és més acurat. La rectoria és utilitzada com a casa de segona residència. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44994 | L'Erota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lerota | XVIII | Actualment no està habitada i ningú es cuida de la casa, trobant-se oberta i descuidada. | La masia l'Erota està situada al peu de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. Està conformada per l'estructura de la casa i el paller. La casa està formada per dos cossos adossats, ambdós són de planta rectangular. El cos del costat de llevant constitueix l'estructura originària de la casa, que amb posterioritat es degué ampliar amb l'estructura adossada a ponent. El cos est és de planta baixa i primera que dóna directament a sotacoberta, té teulada a un sol vessant amb pendent cap a llevant. La façana principal és orientada a migdia. Aquesta estructura és bastida amb pedres irregulars i alguns carreus desbastats i a les cantoneres grans carreus sense polir. Gran part de la superfície de les façanes de les dues estructures mostra un revestiment de morter de calç que la cobreix. Les majoria de les obertures són de llinda plana de fusta i brancals de carreus desbastats, en algunes els muntants també són de fusta (és el cas de la porta d'entrada), en altres no és visible. La façana principal és orientada vers a migdia. El cos afegit a ponent té les cantoneres diferenciades amb grans carreus desbastats, i la resta del mur és de paredat irregular (a la façana de ponent és amb peces de tosca). Aquest cos també és de tres nivells (planta baixa, primera i golfes) i té la coberta a un únic vessant que desaigua a la part posterior, al nord. Les obertures són senzilles, n'hi ha una d'emmarcada amb quatre carreus; també té una porta d'accés a la façana sud. A l'interior, els dos cossos estan unificats i amb comunicació tant a planta baixa com al nivell superior. La planta baixa era destinada al bestiar; al cos de llevant, al costat de la porta d'entrada principal hi ha l'escala d'accés a la planta primera, de graons de pedra. A la planta primera, l'espai que conforma l'estructura de llevant és una única sala amb la llar de foc, els fogons i la pica; a l'estructura de ponent hi ha les habitacions. A la sala una llarga i dreta escala de fusta comunica amb les golfes, on es conserven uns graners. Al costat de llevant de la casa hi havia un altre cos adossat, avui parcialment enderrocat. Al davant de la casa hi ha el paller, és una estructura bastida adossada al desnivell del terreny, fet que li permet tenir accés a peu pla als dos nivells. És de planta rectangular i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-est. Els murs són de paredat irregular i grans cantoneres de pedra desbastada. La façana principal mostra una única i gran obertura formada per un arc de mig punt fet amb lloses posades a plec de llibre. Té accés a la planta superior des del costat de llevant. Al centre de l'estructura hi ha un gran pilar de maó massís. Al costat de llevant té una ampliació d'un sol nivell i accés des de la part posterior. | 08050-53 | A la zona d'Espinalbet. | La masia l'Erota és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet. També hi consta el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on 'Arota' figura com a propietat de la comunitat de Preveres de Berga. Alguns dels elements que mostra l'estructura de la casa podrien correspondre a unes cronologies anteriors al segle XIX, i podrien datar del segle XVIII. | 42.1188600,1.8072100 | 401399 | 4663662 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44949 | Sant Vicenç d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-despinalbet | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | L'església de Sant Vicenç d'Espinalbet està situada al vessant sud de la serra de la Figuerassa, per sobre de la carretera de Berga als Rasos de Peguera i al costat del torrent de Tagast. L'església té adossada la rectoria i al costat també hi ha les restes del castell d'Espinalbet, conformant un interessant i pintoresc conjunt. L'església és un edifici conformat per una nau de planta rectangular orientada amb la capçalera al nord-oest i els peus i l'entrada al sud-est, i amb dos cossos, de planta també rectangular, adossats als murs laterals, que es corresponen amb les capelles laterals; al costat sud-est hi ha el campanar de planta quadrangular, en l'angle o zona on també s'adossa la rectoria. En conjunt els murs són bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars, algunes zones amb una disposició i acabat més regular i uniforme, i a les cantoneres blocs de pedra picada i polida. La nau té coberta a dos vessants, els cossos de les capelles laterals a un sol vessant i el campanar a quatre aigües. Pel que fa a les obertures, la majoria es troben a la façana principal, orientada al sud-est, destaca la porta d'entrada principal al temple, formada per un arc rebaixat de dovelles de pedra i muntants també de pedra tota amb acabat picat i polit; a la clau de l'arc hi ha una petita cartel·la en relleu amb la data 1791 incisa (la porta té un arc de descàrrega fet en pedra per sobre). Damunt la porta s'obre un òcul força gran, la seva forma circular és feta en peces de pedra ben tallada i polida amb l'angle tallat al biaix. Per sobre encara hi ha una altra obertura, de traça senzilla i emmarcada en carreus similars als del parament del mur; a la part més de llevant de la façana (correspon ja al cos de les capelles), hi ha dues altres petites finestretes. A la resta de murs trobem algunes altres petites i senzilles finestres. El campanar, té a la part superior quatre obertures, una a cada façana, amb llinda en arc de mig punt fetes amb material similar al dels murs; damunt les obertures una petita motllura volta el perímetre del campanar. A l'interior, un cancell de fusta ens dóna accés al temple. La nau té al fons el presbiteri, lleugerament més alt, un parell de graons, i separat de la nau per una barana metàl·lica, en el mur de la capçalera o presbiteri (no hi ha absis) hi ha una fornícula amb un Sant Vicenç Màrtir o de la Roda, als laterals unes peanyes de fusta amb altres imatges: un Sant Miquel Arcàngel i una Mare de Déu del Roser; també a la zona de l'altar trobem altres talles, un crucifix i també un Sant Galderic (escultura de fusta feta per l'Associació de veïns d'Espinalbet). A les capelles laterals, al costat més sud, tenim una capella amb un altar d'obra i una Mare de Déu dels Dolors, i a la capella del costat un Jesús Crucificat, i després la porta que dóna a les escales de comunicació amb la rectoria, el cor i campanar. Al lateral més nord, des dels peus trobem la capella que acull la pica de beneir (una bonica peça tallada en pedra i amb decoració de motius florals en relleu, dins una reixa), la capella del mig hi ha un confessionari (interessant de fusta) i a la seguent un altre altar amb una talla d'una Mare de Déu del Carme. Les capelles més properes al presbiteri són de més profussió i treball, en aquestes dues hi ha un altar constituït per mesa i retaule d'obra i guix amb estructures arquitectòniques diferents en cadascuna. I la capella del crucifix és decorada amb pilastres i frontó corb en relleu. L'interior, tant de la nau i presbiteri com de les capelles és pintat, en algunes parts amb estil neoclàssic. Es pot accedir a la imatge que presideix l'església (Sant Vicenç) a través d'una escala que ens condueix a una habitació a mode de cambril però sense cap mena de decoració. A la part posterior de l'altar hi ha la sagristia. | 08050-8 | A la zona d'Espinalbet. | Les referències documentals conegudes de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet es remunten a l'època medieval, ja que la parròquia d'Espinalbet s'esmena en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, (s. X o inicis del XI). Al llarg del segle XII consten diferents referències del lloc d'Espinalbet, època en que figura com a propietat de la família vescomtal del Berguedà. El conegut trobador Guillem de Berguedà heretà del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà (1183) els castells de Puig-Reig, Madrona, Espinalbet, Casserres i Montmajor, junt amb altres importants deixes patrimonials, però no el títol de vescomte. En el testament del trobador Guillem de Berguedà, 1187, hi figuren diferents referències al terme de Castellar del Riu, i en concret a Espinalbet, en aquestes trobem que es refereix també al delme de Sant Vicenç d'Espinalbet, especificant que ell i el seu pare el retenien injustament, i especifica que vol i mana que aquest delme sigui per aquesta església de Sant Vicenç i els seus successors per a la salut de la meva ànima i de tots els seus parents. (VVAA:1985: 40-41). Les informacions de la visita al deganat del Berguedà del 1312 citen aquesta església com a parroquial i així continua durant segles, ja que al segle XVIII segueix constant com a parroquial, la qual a més tenia la sufragània de Sant Martí de Coforb. Tot i els orígens medievals de Sant Vicenç d'Espinalbet, el temple que ens ha arribat avui dia respona a una obra bastida en època moderna entre els segles XVII i XVIII, tot i que també amb alguens reformes posteriors. Tanmateix, la seva fonamentació o el seu subsòl pot resguardar restes de l'edifici de l'època medieval. | 42.1189100,1.8079300 | 401459 | 4663666 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44949-foto-08050-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44949-foto-08050-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44949-foto-08050-8-3.jpg | Inexistent | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) Als peus damunt del cancell s'alça el cor, suportat en una volta en arc rebaixat. La volta de la nau és de llunetes, amb arcs faixons de separació dels trams, i és bastida en maó.L'interior de la nau i les capelles és enguixat i pintat. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45046 | Trobada de Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-gegants | XX-XXI | El tercer diumenge d'octubre es celebra una trobada de Gegants a Espinalbet. El punt de trobada de les colles és al Centre Cívic, on se'ls dóna la benvinguda i s'ofereix un esmorzar als participants. A la cruïlla de la carretera dels Rasos de Peguera amb el carrer Sant Galderic es fa la plantada de gegants i per tant, és el punt d'inici de la cercavila que comença entorn a dos quarts de dotze del migdia. La cercavila enfila carretera amunt fet parada davant del restaurant Els Roures on són convidats a un aparitiu, continuen cap a la font, per seguidament acabar de fer la pujada fins a l'església d'Espinalbet. A la plaça de l'església cada colla fa la seva ballada. Totes les colles participants són obsequiades amb un record. | 08050-105 | A la zona d'Espinalbet. | La Trobada de Gegants es van iniciar l'any 1992, havent assolit aquest any 2011 la dinovena edició. La festa és organitzada per la Colla Gegantera de Castellar del Riu i amb el suport de l'Ajuntament de Castellar del Riu. Els gegants del municipi són el Ton o Tonet de les Prèdiques i la Teresa del Torrent. | 42.1189500,1.8078900 | 401456 | 4663671 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45046-foto-08050-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45046-foto-08050-105-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les colles que assisteixen a la trobada no són sempre les mateixes, tot i que moltes repeteixen. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45003 | Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinalbet | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XXI | El conjunt d'Espinalbet es troba a llevant del terme municipal, de fet, l'enclavament històric originari del període medieval és més concretament al nord-est. El nucli central està configurat per l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, la Rectoria, el cementiri i les restes del castell. Entorn a aquest conjunt hi ha diverses masies, moltes de les quals en les darreres dècades s'han anat rehabilitant i recuperant. Tanmateix també al llarg d'aquest anys la zona va continuar creixent amb incorporació de noves cases. Actualment algunes de les vivendes són destinades a turisme rural o segona residència. | 08050-62 | El nucli d'Espinalbet. | Les primeres referències documentals d'Espinalbet són en relació a l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, en concret en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, (s. X o inicis del XI) en la que s'esmenta la parròquia d'Espinalbet. El lloc d'Espinalbet consta al llarg del segle XII com a propietat de la família vescomtal del Berguedà. El conegut trobador Guillem de Berguedà heretà del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà (1183) els castells de Puig-Reig, Madrona, Espinalbet, Casserres i Montmajor, junt amb altres importants deixes patrimonials, però no el títol de vescomte. En el testament del trobador Guillem de Berguedà, 1187, hi figuren diferents referències al terme de Castellar del Riu, i en concret a Espinalbet.(VVAA:1991:40-41). No es coneixen, però, altres notícies referides al Castell. Al segle XIV i XV hi ha altres referències relacionades amb l'església de Sant Vicenç i perduren al llarg de l'època moderna continuant referint-se a l'església amb caràcter de parroquial. Al segle XVIII segueix constant com a tal, època en que a més tenia la sufragània de Sant Martí de Coforb. En el segle XVI, en el fogatge realitzat el 1553 apareixen sis registres al terme d'Espinalbet, que són 'Joan Sarras, Joan Pons Arnau, Pere Gavaig, Miguel Piguer, Pere Bierich alias Xich, i Joan Pons Arnau', aquests dos darrers consta que estan plegats en la 'casa den Bergues'. Com es pot veure en la nota, Joan Pons Arnau hi figura dues vegades, i sembla que es correspon al mateix personatge, de ser així es redueix a cinc els registres. Aquest Joan Pons consta com el prohom que junt amb en Joan Sarras informen en el fogatge. Aquesta notícia ens informa també que a finals de l'època medieval a la zona hi devia haver algunes poques masies disseminades, entre les quals ja s'hi trobava Can Bargués. Al llarg de l'època moderna la zona va experimentar important canvis, entre els quals destaca la modificació i ampliació de l'església durant els segles XVII i XVIII. En aquesta època també es va construir (o modificar de manera important si és que ja existia) la rectoria d'Espinalbet, aportant ja una fesonomia més propera a la que ens ha arribat als nostres dies. Aquest conjunt eclesiàstic també va ser sotmès a altres reformes i modificacions al llarg del segle XIX. Entre els segles XVIII i XIX la zona degué experimentar un augment de la població de la zona, i per tant de construcció de noves cases, ja que d'aquest període semblen datar diverses de les antigues masies de la zona. És evident que també les darreres dècades han modificat i canviat substancialment l'entorn del conjunt d'Espinalbet, amb l'augment de nombre d'habitatges. | 42.1189700,1.8077200 | 401442 | 4663673 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona és creuada pel torrent de Tagast, situat a ponent del nucli històric, i en el qual hi ha la font de Cal Tuixent o d'Espinalbet.Al peu de l'església transita el camí que puja vers el Santuari de Corbera i que també enllaça cap a Berga. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45044 | Festa Major d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-despinalbet | La Festa Major d'Espinalbet es celebra l'últim diumenge del mes de setembre, fent escaure-la en un dia pròxim al dia 29 de setembre es celebra Sant Miquel, copatró de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. Els actes s'inicien però el dissabte, dia que es fan jocs de cucanya per als més menuts, que actualment es fan al Centre Cívic. Al llarg del dissabte i diumenge es fa un concurs de pintura ràpida. Els actes centrals de la Festa es desenvolupen al llarg del diumenge, són la celebració d'una missa i a la sortida, repartiment del panet de Sant Miquel a tots els assistents. Seguidament, al pla del davant de l'església es fa la representació del Ball del Dimoni contra Sant Miquel, el Ball de Nans i Gegants i a continuació la dansa del Ball de la Coca. En algunes ocasions els balls han anat acompanyats de la música d'una Cobla. A la tarda, al local del Centre Cívic, es fa ball de tarda. Alguns anys la Colla de Geganters ha completat els actes amb una Festa Country que es fa la nit del dissabte, consisteix en un sopar i ball. | 08050-103 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1189800,1.8079200 | 401458 | 4663674 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45044-foto-08050-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45044-foto-08050-103-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 45049 | Ball contra Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-contra-sant-miquel | XX | El ball contra Sant Miquel és representat amb el Banyut, una figura del bestiari de Castellar del Riu que simbolitza el Diable i un personatge que va vestit a manera de Sant Miquel (generalment el paper es representat per una nena). El ball o dansa ve a escenificar la lluita entre el Bé i el Mal, representat per Sant Miquel i pel Banyut respectivament. En el transcurs del ball es fa una posada en escena que mostra una baralla o lluita entre el diable i sant Miquel, que finalitza amb la victòria de Sant Miquel clavant l'espasa al dimoni o banyut, o sigui del bé sobre el mal. | 08050-108 | A la zona d'Espinalbet. | A mitjans dels anys 80 del segle XX, l'Associació de Veïns d'Espinalbet i la junta de la festa major van voler donar un impuls més festiu i lúdic a la festa, la iniciativa va culminar amb la construcció dels gegants, els nans i el dimoni, juntament amb la creació dels seus balls. El ball contra Sant Miquel és un dels balls més destacats de la festa ja que el Sant és venerat en una de les capelles laterals de l'església i és una representació més complerta amb una escenificació concreta. El primer diable o dimoni que es va crear per fer la representació d'aquest ball es va construir l'any 1987 i es va inaugurar amb la posada en escena del ball durant els actes de la Festa Major d'Espinalbet, el setembre d'aquell any. La música i el ball són totalment de nova creació, essent la primera vegada que es va representar el citat any 1987. L'any 1994 es va construir una nova figura del diable, ja que la que hi havia estava en mal estat. La nova figura va passar a denominar-se el Banyut. | 42.1189800,1.8079200 | 401458 | 4663674 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45049-foto-08050-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45049-foto-08050-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El ball té música pròpia composada per Marià Miró. | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44996 | El Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent | XVIII | La masia el Torrent es troba emplaçada al peu del camí que puja cap a l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. És una caseta formada per dos cossos adossats. L'estructura primigènia de la casa sembla la del costat de llevant. Ambdós cossos són de planta baixa i planta primera, el del costat de llevant és amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana principal i el de ponent és d'un sol pendent que desaigua cap a l'oest. La façana principal és orientada vers sud-sud-est. L'estructura del conjunt és bastit amb cantoneres de blocs de pedra desbastada i paredat irregular. La casa ha estat reformada tot adaptant-la a les necessitats actuals, en la rehabilitació s'han modificat diverses obertures així com alguns altres elements però s'ha conservat la volumetria. Algunes obertures del costat de ponent s'han mantingut com eren, amb llinda en arc molt rebaixat fet de lloses de pedra i muntants de carreus. L'accés actual és per la façana de llevant, a través d'unes escales que donen directament al primer pis, el qual és destinat a vivenda. | 08050-55 | A la zona d'Espinalbet | 42.1190700,1.8067900 | 401365 | 4663685 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44996-foto-08050-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44996-foto-08050-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44996-foto-08050-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom del Torrent ve donat pel fet de trobar-se ubicada al peu del torrent del Tagast. A l'altre costat del torrent hi ha la popular font d'Espinalbet, lloc molt freqüentat per gent de la comarca que hi ve a buscar l'aigua.La casa del Torrent havia estat la residència de la Teresa del Torrent, personatge popular i conegut al municipi. Actualment, un dels gegants de Castellar del Riu representa la dita Teresa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44998 | Cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla-0 | XVIII-XIX | Actualment no està habitada. | La masia de Cal Pla està situada just al costat de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, quedant emplaçada al seu costat nord. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, primera i segona; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Els seus murs són fets amb paredat irregular de pedres de mides i formes diverses junt amb alguns carreus, i a les cantoneres carreus desbastats, més o menys polits i no gaire grans. La casa està bastida adossada al terreny que mostra un pronunciat desnivell, facilitant que l'edifici tingui dos accessos a peu pla, un per la façana principal, la sud, i l'altra pel costat de ponent, obrint directament a la planta primera. Ambdues portes d'accés mostren la mateixa configuració, llinda d'arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre i muntants de maó col·locat pla. La resta d'obertures, finestres, són d'acabat senzill, sense cap element arquitectònic remarcable; a les de la façana principal és visible la llinda que és feta amb maó massís posat pla. Al costat de llevant hi ha una altra estructura, més aviat petita, segurament destinada a corts pel bestiar i magatzem. Al voltant de la casa hi ha alguns murs de pedra seca, murs de marge, que actuen de contenció de les terres i delimitadors dels accesosos a la casa. | 08050-57 | A la zona d'Espinalbet. | La masia Cal Pla és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet, i també en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). | 42.1191300,1.8080600 | 401470 | 4663691 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45009 | Font d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-despinalbet | XX-XXI | La font d'Espinalbet es troba situada al peu del camí asfaltat que porta a l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, a l'esquerra just abans de creuar el torrent. El seu emplaçament és al costat mateix del torrent de Tagast. L'estructura de la font es força senzilla, està formada per un frontal bastit en pedra en el que hi ha les aixetes. El voltant de la font ha estat arranjat i s'hi han col·locat alguns elements de mobiliari urbà. Al costat mateix de la rampa i de les escales que porten a la font hi ha l'estructura d'un antic safareig, és de planta rectangular i bastit amb murs de pedra que són coronats per unes repises de lloses. L'aigua que raja per la font és aigua canalitzada que prové de la font de Tagast. | 08050-68 | A la zona d'Espinalbet. | Arran de la canalització de l'aigua de la font de Tagast cap a Berga (entorn a mitjans de segle XX), es va fer una canalització d'aigua de la mateixa font cap a Corbera i cap a la zona d'Espinalbet. L'any 2008 l'Ajuntament va realitzar obres d'arranjament i adequació de la font, el safareig i tot el seu entorn. | 42.1192300,1.8062600 | 401321 | 4663704 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45009-foto-08050-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45009-foto-08050-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font és molt coneguda i popular, essent lloc freqüentat per gent de la comarca i d'altres indrets que s'hi apropen de manera regular i habitual a buscar aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45045 | Festa del Bolet / Concurs de bolets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-bolet-concurs-de-bolets | XX | La Festa del Bolet és una celebració que és compartida entre els municipis de Berga i Castellar del Riu. Un dels actes més populars i concurreguts és el que es realitza al terme de Catellar del Riu, el Concurs de Bolets. A les 7 del matí del primer diumenge d'octubre s'inicia el Concurs de Bolets, el lloc de trobada és al Pla de Puigventós, indret on es fan les inscripcions i es dóna l'inici del concurs. El concurs compta també amb un concurs infantil que es fa al mateix indret. Durant tot el matí es pot gaudir d'un esmorzar de pa amb tomàquet i botifarra, tastet, llom i cansalada fet a la brasa, i acompanyat de beguda. A les onze del matí es fa una missa. Al migdia és el moment esperat de la pesada de les cistelles dels bolets. Un dels actes que acompanyen la jornada és l'investidura dels Boletaires d'Honor. Un cop realitzats aquests actes la festa es trasllada al municipi de Berga. A la plaça Viladomat de Berga es desenvolupen la resta de les activitats de la jornada, entre aquestes es fa el repartiment dels premis del concurs de bolets, al cistell amb més quilos de bolets en la categoria de rovellons i en la de llenegues. A la tarda els actes continuen amb el Concurs Gastronòmic de la Cuina del Bolet, acompanyat d'un 'Tast de la Cuina del Bolet'. A les carpes instal·lades al passeig de la Indústria de Berga es pot veure la Mostra micològica, els dibuixos i les fotografies del concurs. A la nit, el punt central de la festa es trasllada al passeig de la Pau, es fa una ballada de sardanes, un castell de focs d'artifici i clou la festa la cremada d'un gran falla. Paral·lelament, els dies previs a la festa es fa un concurs de dibuix infantil, un concurs de fotografia i un concurs de guarniment de carrers i aparadors, tot amb el bolet com a protagonista. | 08050-104 | Pla de Puigventós (Municipi de Castellar del Riu) i nucli urbà de Berga | Els orígens del concurs i del conjunt d'aquesta festa dedicada al bolet els hem de cercar cap a l'any 1956, quan alguns dels membres de la Penya Boletaire de Berga començaren a gestar-la. La primera edició del concurs es va fer l'any 1957, els organitzadors van ser la mateixa Penya Boletaire. A les primeres edicions del concurs, el lloc de trobada i inici de la festa era als plans de la Serreta, al municipi de Capolat. No va ser fins transcorreguts uns cinc o sis anys que passà a realitzar-se al Pla de Puigventós, a Castellar del Riu, indret on es continua celebrant. | 42.1193100,1.7775200 | 398946 | 4663746 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45045-foto-08050-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45045-foto-08050-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment, la festa ha adoptat la denominació de Bergabolet. En els darrers anys s'han ampliat els actes que es realitzen a Berga, desenvolupant activitats al llarg de tot el dissabte i diumenge. Amb l'ampliació als dos dies del Tast de la Cuina del Bolet, mostra d'oficis i artesania, així com parades de productes artesans, entre altres activitats. De fet, la festa ha anat evolucionant molt al llarg de tots aquests 55 anys que porta realitzant-se i ha anat assolint molta popularitat, fet que ha determinat que s'ampliessin els dies dedicats a la festa i també els actes que es fan. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45059 | Pla de Puigventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-puigventos | -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. | El Pla de Puigventós és una àrea força planera i extensa, conformada per prats de pastures i antics conreus que es troben al costat de la gran masia de Puigventós. L'indret és molt conegut i deu la seva popularitat al tradicional concurs de Bolets que es realitza anualment al lloc, en motiu de la Festa del Bolet de Berga. | 08050-118 | A la zona de Castellar del Riu. | La primera edició del concurs de bolets es va realitzar l'any 1957, de la mà de la Penya Boletaire de Berga. En les primeres edicions del concurs, el lloc de trobada i inici de la festa era als plans de la Serreta, al municipi de Capolat. No va ser fins transcorreguts uns cinc o sis anys que passà a realitzar-se al Pla de Puigventós, a Castellar del Riu, indret on es continua celebrant en l'actualitat. | 42.1193500,1.7776200 | 398954 | 4663751 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Hi ha la proposta, plantejada en els informes preliminars del Pla d'Ordenació Urbanístia Municipal que s'està elaborant, que determinen la possibilitat d'una actuació de protecció de l'indret del Pla de Puigventós, probablement amb qualificació de sistema lúdic i paisatgístic. Amb l'objectiu de garantir la realització de la tradicional i popular festa dels bolets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/