Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44954 | Castell de Terçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-terca | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | Es conserven poques restes visibles d'estructures. Caldria una excavació arqueològica. | Les restes del Castell de Terçà estan ubicades dalt d'un petit turonet rocós, situat just a la part posterior de la masia de Terçà. La zona és una àrea oberta que sobresurt en la baga de Terçà quedant emplaçada amb molt bones vistes cap a tota la vall fluvial que conforma el torrent de Riu, el qual descendeix dels Porxos passant pel costat de la gran masia de Castellar del Riu, cap a Terçà i continua cap Terrers, torrent que amb l'unió de l'aigua de Llinars conforma la coneguda riera d'Aiguadora. El turonet on hi ha les restes és un petit i allargat turó rocós de poca superfície. Les restes d'estructures visibles són trams de murs que assenyalen un possible mur perimetral i altres murs perpendiculars a aquest. Podrien conformar un espai quadrangular d'uns escassos tres metres de costat. Segurament gran part del material constructiu va ser reaprofitat en la construcció de la masia. Les poques restes observables no permeten aportar més dades sobre l'estructura. | 08050-13 | A la zona de Castellar del Riu. | El lloc de Terçà és conegut pel fet que consta en la documentació ja des del segle XII, quan ja apareix vinculat al trobador Guillem de Bergueda, fill del vescomte de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ('Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea.') (VVAA:1985:170) La primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala 'et castrum sive domum de Tersa'. Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985:170), relaciona el castell i la masia de Terçà, per tant es pot pensar que la fortificació de Terçà fou bastida cap al segle XIII, ja que al segle XII (en el testament) no es fa cap esment al castell o fortificació i al XIV consta com a construït. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà. | 42.1082300,1.7441100 | 396166 | 4662556 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44954-foto-08050-13-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44959 | Terçà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terca | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SANTANDREU, M.D., i altres (1999): Castells medievals del Berguedà. Vol.2. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga -SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII/XVIII | El lloc és utilitzat com explotació ramadera. La casa està deshabitada. | La masia de Terçà està situada al peu del turó on es troben les restes del Castell del mateix nom, pel costat sud, i quedant obertes als plans que s'estenen al davant de la masia. La planta de la casa és més o menys rectangular, consta de planta baixa, planta primera i segona o sotacoberta. Té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud perpendicular a la façana principal que s'obre cap a migdia. Les façanes presenten la superfície recoberta parcialment d'un arrebossat, podem veure en algunes parts el seu material constructiu que en conjunt defineix un paredat irregular de pedres de mides i formes diveres i alguns carreus desbastats, a les cantoneres els carreus també desbastats. Les obertures són molt senzilles, sense elements arquitectònics destacables. Alguna mostra la llinda plana de fusta, com és el cas de la porta d'accés, situada a la façana sud, en la que els muntants són de maó massís; la porta sembla respondre a una reforma posterior. A la façana principal, al costat de llevant hi ha adossat un petit cos, és de dos nivells i cobert a un sol vessant; la part baixa és un petit espai obert pel davant, aprofitat per guardar-hi eines i pel bestiar. Uns contraforts reforcen l'estructura en la façana lateral de ponent. Al costat nord de la casa hi ha una altra estructura destinada al bestiar i magatzem, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants. Els seus murs són fets amb pedra formant un paredat irregular. Aquesta estructura té adossat un cos al costat de llevant, de tant sols un nivell i cobert a un sol vessant. Adossades a la roca hi ha les restes d'un altre cobert o antic paller. | 08050-18 | A la zona de Castellar del Riu. | La primera referència documental del mas es remunta al segle XII, època en que figura com a possessió del trobador Guillem de Berguedà. En el testament del trobador datat l'any 1187, aquest féu deixa a Santa Maria de Solsona, o més aviat confirmava la donació que ja havia fet la seva mare Berenguera vescomtessa del Berguedà a l'església de Santa Maria de Solsona ('Laudo et autoricho Sancte Marie de Solsona ipsum mansum de Tercha quem ei dedi cum matri mea.'). (VVAA:1985:170) Posteriorment, d'inicis del segle XIV, data la primera referència documental coneguda directa sobre el castell de Tersà és el document de venta del castell de Terçà junt amb el mas del mateix nom, per part de Sibil·la de Berga, comtessa de Pallars, al rei Jaume II, el document és de l'any 1309, la referència assenyala 'et castrum sive domum de Tersa'. Referència que tal i com assenyala la doctora Santandreu (VVAA:1985: 170), relaciona el castell i la masia de Terçà. No es coneixen altres referències històriques del castell de Terçà. Es creu que l'estructura de la casa tal i com la veïem avui dia es pot correspondre a un edifici bastit al segle XVII amb modificacions posteriors. La resta de notícies documentals conegudes daten ja de mitjan de segle XIX, en els llibres d'amillaraments. | 42.1079300,1.7443800 | 396188 | 4662522 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44959-foto-08050-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vers la zona de llevant de la casa trobem la font de la masia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44965 | Sant Miquel de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-can-garriga | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | L'església de Sant Miquel de Can Garriga es troba situada al costat de la masia de Can Garriga, a uns pocs metres al seu costat nord-est, a la part alta del conjunt. Es tracta d'un petita capella de planta rectangular, d'uns 7 metres de llarg per uns 3 metres d'ample, i orientada nord-sud, amb la porta d'accés al costat de migdia. Actualment la capella es troba abandonada, sense coberta i en procés d'enrunament. Els seus murs són de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, amb cantoneres ben tallades. No es conserva la coberta, però si que s'identifica la seva traça en la façana, era de dos vessants amb un ràfec de lloses. L'interior de la capella es troba en part cobert per la vegetació que hi està creixent, però es poden distingir alguns elements que decoraven les seves parets. Així, mostra unes petites pilastres als murs laterals, i a tota la part superior d'aquests murs una filada de lloses sortides en la que es recolzava una motllura de guix de la qual es conserven algunes restes, que a la vegada era el punt d'arrencament de la volta que cobria la nau. Sembla que l'interior era totalment enguixat i decorat amb aquestes motllures i altres elments de guix. A la façana principal es conserva només el brancal de llevant de la porta, és fet amb carreus molt ben tallats i polits, de pedra de coloració blanquinosa que contrasta amb la resta dels murs, també es conserva la dovella d'imposta que ens indica que la llinda era en arc carpanell. Segons consta a la bibliografia en la porta hi havia la data 1880. Per sobre la porta es conserva part d'una obertura que il·luminava l'interior de la capella, com podem veure en les imatges publicades era un petit ull de bou format per dues peces de pedra. (SANJUAN: 2010:14, GAVÍN:1985:57) La façana era coronada amb una petita espadanya. (ARMENGOU:1991:102) La bibliografia ens informa que el retaule era format per tres quadres en renglera, amb el Roser, Sant Miquel i Sant Domènec, i a sobre la Dolorosa. (ARMENGOU:1991:102;SANJUAN: 2010:14) | 08050-24 | A la zona de Llinars. | La capella sembla una obra contemporània, que segons ens indiquen les fonts publicades tenia la data 1880 gravada a la porta. Segons Armengou, 'Quan a can Garriga hi sojornava el propietari, cada any, i a ses despeses, per St. Miquel, feia pujar-hi el rector a dir una missa, el qual portava els ornaments de la parroquial.' (ARMENGOU:1991:102) La masia és anomenada Can Garriga de Casigalls. L'església hauria estat una capell privada de la masia. | 42.1341100,1.7324300 | 395243 | 4665444 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44965-foto-08050-24-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud-est de la font, tocant a la pista forestal, hi ha l'estructura d'un pou que actualment està sense ús. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44969 | Cal Jepolí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepoli | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | Les restes de la casa de Cal Jepolí es troben situades a l'est de la gran masia de Can Garriga, però a certa distància d'aquest. Queda emplaçada dalt del vessant que s'aixeca a la vall del torrent de les Torrenteres, per sobre de la zona de les baumes de Sant Pere, una zona amb un fort i abrupte desnivell. Les restes de Cal Jepolí permeten identificar dos espais adossats que conformen una planta rectangular orientada vers el sud-oest cap on més s'obre la vall. Els murs són de poca alçada ja que a més estant molt coberts d'enderroc que en cobreix gran part de les estructures. Són murs d'entre 50 i 55 cm de gruix bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars. L'espai que queda al costat més de llevant semblaria correspondre a la vivenda i el del costat més de ponent, potser era destinat al bestiar i/o magatxem. Tanmateix, les dimensions de les restes mostren una edificació petita, una caseta no gaire gran. Al costat de la casa hi ha un mur que sembla delimitar un espai a mode d'era. També hi ha alguns altres murs de marge i de les antigues feixes de conreu pel voltant. | 08050-28 | A la zona de Llinars. | Cal Jepolí consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Així, consta que a la zona de Llinars hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals. Havien roturat al lloc, havien roturat i treballat les terres més planeres del punt on s'ubicaven a fi de dedicar-se a fer llenya i teies que anaven a vendre sobretot a Berga. Tota la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es conduia gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialement de les Canals de Catllarí, fins i tot va requerir de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1315600,1.7386700 | 395754 | 4665153 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44969-foto-08050-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44969-foto-08050-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La seva situació, en una zona elevada, amb tota la vall que sobre al davant, permet gaudir d'unes amplies vistes. La masia es troba en una zona de difícil accés. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44970 | La Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedrera-2 | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | La masia la Pedrera es troba en procés d'enrunament i molt coberta de vegetació, fet que dificulta la visió de les estructures conservades. Podem identificar dos espais diferenciats. D'una banda, l'estructura que es correspondria amb la casa que conforma una planta rectangular construida amb murs de pedra, d'uns 55 cm de gruix, bastits amb carreus desbastats junt amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus de pedra ben tallada. En alguns punts l'alçada conservada dels murs és d'uns dos metres o poc més. Al costat de ponent de la casa hi ha adossada una altra estructura de planta més petita, que podria correspondre a un paller o espai destinat al bestiar. Les estructures estan construides adossades al marge. La planta allargada que defineixen aquestes restes queden orientades vers al sud, costat que conformaria la façana principal de l'edifici. La masia està envoltada d'una àrea ocupada per antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal. | 08050-29 | A la zona de Castellar del Riu | A nivell documental, les úniques referències conegudes són les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'La Padrera'. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Padrera', que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Casalot, Corba i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga, totes aquestes coses figuren dins la possessió anomenada Riu. | 42.1148600,1.7567600 | 397222 | 4663277 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44970-foto-08050-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44970-foto-08050-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44970-foto-08050-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44971 | L'Herbatgera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lherbatgera | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XVII-XVIII | En procés d'enrunament. | La masia l'Herbatgera està situada vers el sud-est del nucli de Castellar del Riu, quedant emplaçada dalt d'un turonet en una zona planera i oberta. Actualment la masia es troba en procés d'enrunament, amb la coberta i gran part dels forjats caiguts, però en la qual encara podem observar gran part de les seves façanes, algunes conservades fins a l'alçada de la coberta. De tota manera les restes es troben molt cobertes per la vegetació que hi ha crescut, fet que fa difícil la visió de les estructures conservades. Podem identificar que consta d'una estructura principal de planta quadrangular o rectangular, que es correspon a la vivenda i un cos adossat al costat de llevant i un altre de més petit al costat de ponent. L'edifici queda orientat amb la façana principal cap al sud-oest; sembla que constava de planta baixa, planta primera i potser unes golfes. També s'identifica la traça dels dos vessants de la coberta, que era amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs, d'uns 65 cm de gruix, són fets amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars, col·locats amb una distribució força regular, tot creant més o menys filades; les cantoneres són de grans carreus rectangulars, ben tallats i més o menys polits. Pel que fa a les obertures, la majoria són fetes amb brancals de carreus i llinda plana de fusta. Sembla que l'edifici principal, la casa, presenta una estructura de dos cossos paral·lels orientats perpendiculars a la façana principal. Hem de pensar que la distribució de les plantes seria l'habitual, amb la planta baixa destinada en gran part al bestiar, i la planta primera a vivenda, de la que podem veure que el cos de ponent hi hauria l'espai destinat a cuina amb la llar de foc, de la que es conserva encara la xemeneia. En el cos annex del costat de llevant, els murs són fets amb pedres més irregulars però amb cantoneres igualment ben tallades. Aquest cos que sembla que devia ser de dos nivells, ja que l'angle sud-est es conserva a una alçada superior a la planta baixa, tot i que a partir d'aquest nivell en configuració de pilar; sembla que pel costat sud-oest (la façana principal), potser el segon nivell conformava una àmplia obertura. L'afegit del costat de ponent es troba molt cobert de vegetació i no podem veure gaire res de la seva estructura. Al voltant de la masia hi ha algunes de les antigues feixes de conreu, avui ocupades per massa forestal. Al costat de la casa hi ha diversos arbres d'interès, alguna freixera i sobretot grans roures. | 08050-30 | A la zona de Castellar del Riu | La masia Herbatgera consta documentada ja des del segle XII, època en que apareix com a possessió de la família vescomtal del Berguedà. Així la referència que tenim del mas és en el testament del trobador Guillem de Berguedà, datat el 25 d'abril de 1187, on trobem que entre les deixes testamentàries: 'Deixo a Santa Maria de Poblet els dos masos que en diuen d'Herbeiera, al terme de Catellar i tres masos d'Espinalbet que ja vaig donar al temple de Sant Maria amb el meu germà Ramon junt amb llurs pertinences i feus.' (segons traducció de Paquita Sallés i Verdaguer (VVAA: 1985: 41). Aquest fragment ens deixa constància doncs, de l'existència ja en ple segle XII del mas, que de fet junt amb altres possessions al terme de Castellar del Riu es trobaven en mans del trobador. Hem de precisar que en el text es concreta els dos masos que en diuen Herbeiera, no sabem però a quins es correspondrien exactament aquests dos masos, ja que al lloc actualment hi trobem les restes d'un únic mas. Hem de suposar que almenys a l'indret ocupat per les restes de l'actual mas s'hi localitzaria un dels dos, però desconeixem la localització del segon i ni tant sols on podria estar ubicat, si a poca distància d'aquest o relativament separat. No coneixem altres notícies documentals fins ja al segle XIX, la masia no consta en els fogatges de població publicats dels segles XV i XVI. En data de mitjans del segle XIX, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu trobem la referència 'Arbayera'.En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa 'Arbayera', que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Padrera, Casalot, Corba i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga, totes aquestes coses figuren dins la possessió anomenada Riu. Les notícies documentals ens informen doncs de l'existència ja en plena edat mitjana d'uns masos anomenats Herbatgera. Actualment però les restes que ens han pervingut, no semblen correspondre a una edificació d'aquelles cronologies, sinó una obra d'època moderna potser d'entorn al segle XVIII; de tota manera la gran vegetació que cobreix part de les estructures ens impedeix veure amb claredat els paraments, sobretot de la part baixa, per tant no podem afirmar amb rotunditat que no conservi elements o restes d'època medieval. | 42.1154400,1.7478800 | 396489 | 4663352 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44971-foto-08050-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44971-foto-08050-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44971-foto-08050-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta masia consta referenciada i anomenda de maneres diverses, entre les denominacions i les grafies tenim Arballera, Arbatgera, Herballera, Herbatgera, Erbatgera, entre altres. Aquesta masia queda emplaçada en un indret amb bones vistes sobre la vall del riu de Castellar, i per tant vers la baga de Terçà i la Serra de la Tossa pel sud, i pel nord i oest cap a la serra on hi ha el Serrat de la Corba i Cap del Pelat (o Rocaterçana) i per tant també amb domini del pas del Grau de l'Olivell. En primer terme, just al davant té visió directa vers Terçà on hi havia el Castell de Terçà documentat també com a possessió de Guillem de Berguedà en el seu testament. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44975 | Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/querols | XVIII-XIX | La masia del Querols està situada en el vessant de la costa/muntanya que s'aixeca a llevant de Llinars, en concret per sobre de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. La disposició d'aquest vessant queda orientada vers ponent i amb la casa enclavada seguint l'orografia del terreny. Així, queda emplaçada en una zona amb fort desnivell. La casa mostra planta rectangular, orientada seguint l'orografia del terreny, quedant adaptada al pendent però sense que l'estructura s'hi adossi. És un edifici de planta baixa, primera i segona o sotacoberta, i té teulada a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana on hi ha la porta d'accés que és la sud. Els seus murs són de paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars, en algunes parts amb un acabat més uniforme que en altres, i les cantoneres carreus de pedra ben tallats i polits; cal dir que les façanes, especialment la sud, presenten diverses reparacions i/o modificacions en les obertures que aporten un acabat una mica bast i heterogeni. La majoria de les obertures, entre les quals també la porta d'accés situada a la façana sud, són de llinda de fusta i muntants de carreus, en algun cas també de maó massís. També n'hi ha alguna de senzilla sense ni tant sols la llinda de fusta, i alguna de petitona a planta baixa, del tipus espitllera, petita i allargada i emmarcada per quatre o cinc carreus. A la façana sud, sobre la porta d'accés hi ha una filada amb tot de forats de bigues de fusta, que sembla que haurien conformat o un porxo o un balcó de voladís, sembla més probable aquesta darrera opció ja que a planta primera també hi ha unes obertures modificades entre les quals una porta que fou reconvertida en finestra. A la façana de ponent, la que queda més oberta cap a la vall, hi ha a planta primera dues finestres molt properes situades centrades en la façana, que sembla que havien estat lleugerament diferents, almenys més grans. També a la façana més nord hi ha modificacions en les obertures. Un element curiós és que en cadascuna de les façanes sud, oest i nord, hi ha unes dues obertures (a la sud una tapiada) en que una única biga de fusta és compartida com a llinda per a ambdues obertures. Al mur posterior o de llevant, el que queda més aprop del marge del terreny, hi ha la traça dels carreus de l'espai ocupat per la pica a la planta primera i al costat, l'estructura de cos exempt d'un forn de pa. Al davant de la casa, en el costat sud, hi ha les restes d'una construcció que es troba parcialment ensorrada i coberta de vegetació. Està bastida adossada al marge de la feixa de sota la casa, permeten tenir accés a peu pla des del mateix pla de la casa i sembla que potser també des de la feixa de sota. No és una estructura gaire gran, consta almenys de dos nivells i planta rectangular, i mostra amb les obertures vers al davant de la casa. Es tracta d'un edifici que semblaria haver estat destinat al bestiar i a magatzem. | 08050-34 | A la zona de Llinars. | A nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència Cal Carol. En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), en l'apartat de forasteros de Llinars, a la finca la Grau hi consta, una casa, més una casa a 'Carols' i una casa a 'la Costa'. | 42.1239300,1.7169800 | 393949 | 4664333 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44975-foto-08050-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44975-foto-08050-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44975-foto-08050-34-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia Querols també apareix grafiada com a Can Carols.En el moment de la visita a la masia, l'estructura del forn de pa es trobava parcialment desmuntada, conservant la volta de lloses (vista des de l'exterior), i permeten veure una visió inusual de l'estratigrafia de les diferents capes que conformen la base del forn. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44976 | La Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-grau | XVI-XVIII | En procés d'enrunament. | La masia la Grau està situada dalt d'un petit morral que s'aixeca en la muntanya que es troba al sud-est de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars/del nucli de Llinars. La masia està coformada per almenys dues construccions diferenciades i separades, adoptant el conjunt una planta allargada que es disposa seguint la topografia del morral en sentit nord-sud. Les construccions es troben en procés d'enrunament i molt cobertes per la vegetació, però conserven una alçat important dels seus murs. Així a la part nord trobem un edifici de planta quadrangular amb un cos sortit al mur de ponent. Sembla que almenys constava de dues plantes, actualment en alguns punts conserva més de tres metres d'alçada dels seus murs. Els seus murs, d'uns 50-55 cm de gruix, són de paredat irregular fet amb pedres de mides i formes diverses junt amb algun carreu desbastat, i a les cantoneres grans blocs de pedra ben tallats. La construcció mostra una porta d'accés al mur que està al costat nord-est, és de brancals fets amb grans carreus de pedra desbastada, la llinda no es conserva. Al costat sud hi ha l'edifici principal, es tracta d'una construcció que té una forma allargada, rectangular amb algun reclau o cos sortint, l'estructura s'adapta a la topografia del terreny determinant que quedi orientada amb les obertures principals com les portes d'accés al costat de ponent, i a la vegada també determina que l'edifici presenti un alçat diferent de les seves façanes segons la topografia, així al costat sud, part de les estructures presenten un alçat molt superior ja que els seus murs es fonamenten molt per sota que la resta anant a cercar el terreny ferm situat en la feixa inferior/ i seguint el perfil de la roca on s'assenta... Aquest edifici està formada de fet per un conjunt d'almenys tres construccions bastits de manera independent i que per tant responen a fases constructives diferenciades. Així almenys podem distingir tres estructures o fases. L'estat però de les estructures, amb el perill que comporten així com la vegetació que cobreix gran part dels murs no permeten fer una bona lectura de la seva seqüència cronològica. Així, podem dir que hi ha dues estructures principals que es trobem adossades conformant la planta allargada (semblaria que la més al sud és bastida primer i la del costat més nord s'hi adossa després), i a l'extrem sud-oest un altre cos que no és solidari amb el que queda al seu costat sud-est però que es pot dir que s'hi adossa amb posterioritat. L'acabat dels murs també és diferent, mostrant l'estructura del costat sud un aparell de grans carreus desbastats col·locats regularment en filades, i un gruix d'uns 80 cm, en aquest hi ha una porta d'accés situada a la façana que mira a ponent, és (la porta d'accés queda en una cota lleugerament superior que la del cos nord) una obertura feta amb carreus als brancals i una gran llinda plana monolítica. L'edifici adossat al costat nord és bastit amb murs que conformen un paredat fet de carreus desbastats junt amb pedres irregulars, sense mostrar unes filades tant uniformes com en l'altre cos; en aquest podem veure la porta d'accés també oberta cap a ponent, conformada per uns brancals de carreus ben tallats i polits i una llinda en arc carpanell (potser de finals del segle XVIII), amb un acabat igual que als muntants. En aquesta façana també podem veure una petita finestreta emmarcada en carreus del mateix acabat, la llinda és plana monolítica. A l'extrem sud-oest, el cos afegit és carreus desbastats, més o menys polits iforça grans junt amb algunes pedres irregulars, però en conjunt mostrant un aparell bastant regular amb les peces posades seguint filades, i a les cantoneres grans carreus. L'accés a aquest cos és pel costat nord, quedant al costat de la porta d'accés que dóna entrada a l'edifici al qual s'adossa en aquest costat sud-est, la porta només conserva els brancals que són de carreus. | 08050-35 | A la zona de Llinars. | Es fa difícil aportar dades cronològiques al conjunt de les estructures i de les diferents fases constructives que conformen la masia de la Grau. Hem d'assenyalar que tampoc disposem de documentació que ajudi a poder-ne precisar les cronologies i els orígens. Es probable que les fases més antigues identificables es corresponguin a una obra del segle XVII, potser fins i tot finals del segle XVI (ja que a més si al segle XVI ja existís és probable que aparegués en el fogatge de 1553). D'altra banda, alguns dels elements de l'estructura que sembla més antiga tampoc no permeten apuntar un origen anterior. Pel que fa a la construcció l'ampliació de la casa pel costat nord (la que s'hi adossa) presenta alguns elements arquitectònics, com són la mateixa porta d'accés que té paral·lels cap a finals del segle XVIII i fins i tot XIX. Pel que fa als altres elements es fa difícil donar aproximacions cronològiques, totes però semblen estructures més aviat d'època moderna que podrien situar-se entorn als segles XVIII i XIX. Així, a nivell documental, tant sols poden fer referències a les mencions de la casa en els amillaraments. Així, les cites més antigues són la que apareix en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència La Grau.En el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), en l'apartat de forasteros de Llinars, a la finca la Grau hi consta, una casa, més una casa a 'Carols' i una casa a 'la Costa'. La casa de Querols es troba emplaçada en la mateixa vessant de la muntanya a no molta distància vers el nord-oest. | 42.1221100,1.7178400 | 394017 | 4664130 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44976-foto-08050-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | (Cont. Descripció) Es troba envoltada per camps de conreu i antigues feixes algunes actualment ocupades per massa forestal, aquests sobretot s'estenen pel vessant de llevant i part del de ponent que són les àrees amb menys desnivell. El morral on es troba ubicada la Grau té continuïtat cap al sud, on s'estén un petit i allargat turonet on es localitzen les restes del Castell de la Grau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44983 | Can Monenys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-monenys | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XII-XIX | La casa està dempeus però es troba en mal estat de conservació, presenta part de la teulada enfonsada, algunes esquerdes importans, i molta heura a les parets que afavoreix la degradació de la construcció. | La masia de Monenys es troba situada per sobre del Santuari de la Marededéu de la Mata, i a peu de la pista que porta cap a Can Garriga. Es tracta d'una casa de planta rectangular, conformada per planta baixa, primera i sotacoberta. L'estructura està bastida adossada al terreny que és en desnivell, fet que determina que pel costat de llevant els murs presentin menor alçada. L'edifici mostra dos cossos adossats corresponents a fases cronològiques diferents. L'estructura més antiga és el cos situat al costat nord, és de planta rectangular i coberta a un sol vessant que desaigua cap a tramuntana. Aquesta estructura està bastida amb carreus ben tallats, força regulars i disposats a trencajunt en filades uniformes. Hi podem veure algunes obertures que s'han obert amb posterioritat. Al costat de llevant hi ha una petita finestra, avui cegada, emmarcada per quatre carreus que en la llinda mostra un arc de lleugerament apuntat. A aquesta primera estructura se n'hi va adossà una altra amb posterioritat, és un cos al costat sud, mostra els mateixos nivells, però en aquest cas té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud. Aquesta estructura està bastida amb un paredat força irregular fet amb pedres de mides i formes diverses, i a les cantoneres carreus tant sols desbastats. La porta principal d'accés és a la planta baixa de la seva façana sud, és una obertura amb brancals de carreus i llinda plana de fusta. Aquesta tipologia d'obertura també la podem veure en la majoria de finestres. Al costat de ponent de la planta baixa hi ha l'escala d'accés al nivell superior, és de graons de pedra. Al davant de la casa hi ha l'era, amb el paller al costat de ponent. L'estructura del paller es troba sense coberta i en procés d'enrunament. | 08050-42 | A la zona de Llinars. | L'estructura arquitectònica de la casa ens mostra una part amb una configuració, un tipus d'aparell i algun element arquitectònic que ens apunten cronologies medievals. Així, sembla que el cos del costat de ponent es pot correspondre amb una mena de torre o petita casa forta d'època medieval (potser entorn al segle XII-XIII?). D'altra banda, l'ampliació de l'edifici pel seu costat de migdia comportant la conversió de l'edifici en una masia, sembla que pot ser ja d'època moderna, podria ser de cap al segle XVII. | 42.1320700,1.7167800 | 393946 | 4665237 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44983-foto-08050-42-3.jpg | Inexistent | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons explica la llegenda de la troballa de la Marededéu del veí Santuari de la Mata, fou un bou de la masia del Monnell que va trobar-la amagada dins una mata de gerd i boix. | 92|93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44985 | Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-2 | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | Es tracta d'una gran masia situada en una zona més o menys planera enmig de les costes del vessant sud de la serra de Cal Jardí. La masia està conformada per diverses estructures, la gran casa, un porxo o paller i un corral amb algunes corts, a més també compta amb alguns altres elements associats al mas com pot ser una font, un safareig i també una petita església. Actualment la masia es troba en procés d'enrunament, conserva una alçada important del seus murs que en alguns punts arriba fins al ràfec de la teulada. La casa mostra planta rectangular, consta de planta baixa, planta primera i segona i potser unes petites golfes. Els seus murs són de paredat fet de pedres irregulars i carreus desbastats, i cantoneres de carreus ben tallats i polits; la casa mostra algunes ampliacions fetes en fases cronològiques diferents fet que també es reflecteix en acabats diferents dels murs. Els murs presenten un gruix variable entre 60 i 70 cm, fet que també respon a les diferents seqüències constructives, a més redueixen el gruix a mesura que tenen un nivell més. Pel costat de nord hi ha una ampliació que de menys alçada, ja que es situa per sobre del marge al qual s'adossa l'estructura principal de la casa. La casa està orientada amb la façana principal vers el sud-est, en aquesta trobem la porta principal d'accés, és una porta de llinda plana monolítica i brancals de grans carreus tot de pedra ben tallada i polida, per sobre té un arc de descàrrega fet de lloses. A la façana oposada hi ha una altra porta cegada, era de llinda plana de fusta i muntants de carreus petits; de la mateixa tipologia és la porta que trobem a nivell de planta primera des de l'accés pel costat nord, en l'ampliació. Pel que fa a les finestres, se'n conserven poques, són bastant senzilles, de brancals i llinda de carreus, alguna amb llinda plana monolítica; en una podem veure un arc de descàrrega fet de dues lloses posades a manera triangular. Alguna de les finestres tenen festejador per la part interior. Al costat de ponent la casa té adossats alguns annexes menors, i a la façana principal hi ha adossada l'estructura d'un gran safareig. Adossades al marge de pedra que s'estén al costat nord i vers l'oest de la casa hi ha altres construccions destinades al bestiar i magatzem. Aquestes estructures aprofiten la roca com a paret posterior. La part més propera a la casa hi ha una estructura està encara dempeus i que sembla que encara s'utilitzi a vegades per guardar bestiar, és una mena de corral tancat, fet amb murs de pedra i a l'interior diversos pilars de suport de l'estructura de coberta, que és a un sol vessant. Pel costat est hi ha altres murs i restes d'estructures. I més cap a ponent hi ha diversos murs d'altres edificis, dels quals encara és conserva un bon alçat. Al nord-est de la casa hi ha l'església de Miquel de Garriga, avui també mig ensorrada. La casa està envoltada d'antigues feixes i camps de conreu, alguns comencen a estar ocupats per massa forestal, tot i la majoria són utilitzats com a pastures del bestiar. Al davant de la casa, al sud, trobem unes parets de pedra seca que delimiten l'antic camí d'accés. | 08050-44 | A la zona de Llinars | Els elements conservats de la casa semblen correspondre a unes estructures d'època moderna, sense que podem precisar-ne gaire les cronologies, gran part de la casa podria ser obra del segle XVIII (potser fins i tot XVII?), amb modificacions importants al llarg del segle XIX. De finals del segle XIX també data la construcció de la capella dedicada a Sant Miquel. Les úniques referències documentals conegudes són les dels llibres d'amillaraments del segle XIX. Així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem una referència que posa 'Cal Garriga'. La zona de Can Garriga va tenir molta activitat a finals del segle XIX, trobant-se en una àrea que va ser objecte d'una profunda explotació forestal. | 42.1328800,1.7313600 | 395152 | 4665309 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44985-foto-08050-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44985-foto-08050-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44985-foto-08050-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44986 | Cal Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-valenti | XVIII-XIX | Es troba en procés d'enrunament. | La masia de Cal Valentí es troba situada al peu de la pista forestal que condueix a Can Garriga, quedant emplaçada al sud-oest d'aquesta darrera. Consta de dues construccions, la casa i el porxo o paller, estan col·locades de costat però no adossades, i orientades amb les façanes principals cap al sud-oest. La casa és de planta rectangular, constava de planta baixa, primera i potser també unes golfes. L'alçada conservada dels seus murs que en alguns punts arriba fins a la línia de la coberta, que devia ser de dos vessants i sembla que amb el carener orientat perpendicular a la façana principal. Els murs, d'uns 60 cm de gruix, són de paredat fet amb pedres irregulars i a les cantoneres carreus desbastats. Pel que fa a les obertures destaca la porta principal d'accés, d'una amplada considerable, és de brancals de carreus i llinda plana de fusta formada per una gran biga amb l'angle inferior tallat al bisell. Tot i que es conserven poques finestres, en podem veure alguna que és emmarcada amb carreus; a planta baixa n'hi ha una de petitona que mostra una obertura petita i allargada. A l'interior de la planta baixa podem veure un mur de càrrega de pedra i al costat de ponent de la porta d'entrada l'escala d'accés a la planta superior, de graons de pedra. Al costat de ponent de la casa hi ha l'estructura del paller, és una construcció de dos nivells i coberta a dos vessants, que tot i que no es conserva, s'identifica perfectamenta el pendent. Mostra una estructura bastant típica de paller, amb la façana principal definida per unes àmplies obertures amb un pilar central de suport dels forjats i carener. El pilar i les cantoneres són de carreus desbastats i els murs de paredat fet amb pedres irregulars. Davant la casa i el paller, un mur de pedra delimita la feixa on està ubicada la masia tot creant un pla al davant i costat a manera d'era. Aquest marge de pedra seca es mostra coronat per grans blocs rectangulars desbastats. Pel voltant s'identifiquen altres marges de les antigues feixes de conreu, ubicades pel voltant de la casa, sobretot pel costat sud i oest. | 08050-45 | A la zona de Llinars. | 42.1303200,1.7239400 | 394535 | 4665034 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44986-foto-08050-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44987 | Cal Querol o Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-querol-o-carol | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | Es troba en avançat estat d'enrunament. | Les restes de la masia de Cal Querol estan situades al nord-est de la gran masia de Can Garriga, en la vessant sud de la serra de Cal Jardí. Les restes de Cal Querol permeten identificar un espai quadrangular, bastit amb murs d'uns 55 cm de gruix, fets de grans carreus desbastats. No conserva un alçat important dels seus murs, entorn al metre, tot i que la presència de vegetació que ha crescut a l'indret també amaga part de les estructures. A més d'aquests espai quadrangular, cap al seu costat de ponent es pot veure les restes d'algun altre mur, fins i tot d'un angle que podrien correspondre a alguna altre estructura. | 08050-46 | A la zona de Llinars | Cal Querol o Carol consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Així, consta que a la zona de Llinars hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals. Havien roturat al lloc, havien roturat i treballat les terres més planeres del punt on s'ubicaven a fi de dedicar-se a fer llenya i teies que anaven a vendre sobretot a Berga. Tota la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es conduia gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialement de les Canals de Catllarí, fins i tot va requerir de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1342600,1.7347400 | 395434 | 4665458 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44987-foto-08050-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També consta coneguda com Can Jardí de Baix. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44989 | Cal Bernis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bernis | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En procés d'enrunament. | La masia de Cal Bernis es troba en procés d'enrunament, mostrant un alçat conservat dels seus murs entorn als tres metres en els punts més alts. A més, les runes es troben molt cobertes de vegetació, fet que en dificulta la seva visió. Les restes defineixen dues estructures o cossos de planta rectangular adossades, ambdues es troben bastides arrambades al marge en el desnivell que conforma el mateix terreny. Els murs són construïts amb paredat irregular i carreus desbastats a les cantoneres. A la part posterior de la casa hi ha una estructura que podria correspondre a un pou. Davant de la casa es defineix un pla delimitat per un mur de marge. En l'entorn immediat s'hi localitzen diverses feixes de conreu abandonades. | 08050-48 | A la zona de Llinars. | Cal Bernis consta com una de les barraques que es van construir al llarg del segle XIX com a vivenda per acollir gent vinguda per a treballar a les activitats forestals que s'estaven desenvolupant a la zona. Es troben ubicades sobretot a la zona de Llinars, i consta que hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. Aquests es dedicaven a fer llenya, teies i altres activitats forestals o treballar a les serradores. De fet, la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es portava gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialment de les Canals de Catllarí, per la qual cosa es va requerir fins i tot de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) | 42.1131900,1.7205700 | 394228 | 4663136 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44989-foto-08050-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 44990 | Baumes de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baumes-de-sant-pere | ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XIX | En avançat procés d'enrunament. | Al lloc anomenat les baumes de Sant Pere s'hi troben les restes d'una casa. La bauma és formada per una gran i llarga visera de roca situada a la riba dreta del torrent, vers el sud-est de la gran masia de Can Garriga. La bauma es troba al costat del torrent, però quedant situada una mica per sobre i amb bona orientació vers a ponent. La casa està construida a redós de la roca, aprofitant-la per recolzar-hi les estructures i com a part posterior de les estances. Així s'identifiquen diversos espais delimitats per murs fets amb pedres desbastades i morter molt argilós. Els murs són d'entorn a 50-55 cm de gruix i conserven aproximadament 1,10 m d'alçada màxima. Un dels espais més ben delimitats mostra unes mesures aproximades d'uns sis metres per uns quatre de profunditat. A la part del davant, en paral·lel a la bauma hi ha un mur que funcionaria de façana principal i al qual hi ha disposats perpendicularment altres murs. Es distingeixen clarament dues estances i semblaria que potser alguna més. A l'extrem més sud hi ha les restes d'un forn de pa, del qual es distingeix part del cos i del que sembla la base interior. Es poden veure restes d'altres murs pel voltant. A la banda oposada del torrent, just enfront, fa un altre baumat de menys volada que es creu que podria haver estat utilitzat com a corral o pleta per al bestiar. | 08050-49 | A la zona de Llinars | Segons Mn. Armengou Sant Pere va ser una de les vivendes que es van construir per tal d'allotjar els jornalers que van acudir a la contrada al llarg del segle XIX per treballar al bosc o en les activitats paral·leles, com pot ser a les serradores. La majoria d'aquestes cases són vivendes petites i bastant senzilles, considerades fins i tot com a barraques per part d'Armengou, qui ens informa que hi havia un total d'unes disset barraques que allotjaven als jornalers. De fet, la zona de Llinars, Castellar del Riu, i sobretot Canals de Catllarí, són conegudes en aquesta època, especialment cap a finals del segle XIX, per la intensa activitat d'explotació forestal dels seus boscos. A la zona de Llinars es van construir dues serradores (dins el terme de Capolat) on es portava gran part de la fusta tallada en aquests boscos, especialment de les Canals de Catllarí, per la qual cosa es va requerir fins i tot de la construcció d'un petit carrilet i alguns cables. (ARMENGOU, 1991:92-142) De tota manera la bauma pot haver estat habitada des d'èpoques molt reculades. | 42.1297300,1.7395000 | 395820 | 4664949 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44990-foto-08050-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44990-foto-08050-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44990-foto-08050-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la roca s'identifiquen uns forats molt ennegrits que es creu que podrien haver estat utilitzats com a ruscs d'abelles. Al peu de la roca es conserva una curiosa escala de fusta, feta amb un llarg tronc pelat i amb pals clavats i diposats perpendicularment al tronc, a mode de graons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 44991 | La Corba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-corba | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | La masia de la Corba es troba situada en un petit pla que hi ha a peu de la pista que porta a la masia de Mataplana. Les estructures es troben en procés d'enrunament conservant però, una alçada important dels seus murs. La casa està bastida adossada al desnivell del terreny. Defineix una planta rectangular amb la façana principal orientada cap al sud-oest. Els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars. L'estructura mostra la planta interior compartimentada amb un mur mitger de càrrega divideix l'espai en dos cossos paral·lels a la façana principal. A la part central de la façana principal hi ha una obertura que correspondria amb la porta d'accés, és de brancals de carreus. Al costat de ponent té una petita estructura adossada que es correspont al cos exempt del forn de pa que es trobava a la planta baixa; des de l'interior de la casa es pot apreciar part de la volta que era feta amb maó massís. Al costat de llevant hi ha un annex adossat a la casa que deuria estar destinat al bestiar i magatzem, tenia l'accés pel costat est. Al davant de la casa fa una mica de planell es troba delimitat per un mur de pedra seca. | 08050-50 | A la zona de Castellar del Riu. | La casa de la Corba apareix esmentada en els llibres amillaraments del segle XIX. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castellar del Riu. I en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), figura la casa Corba que junt amb altres (Riu, Molí, Molino, Arbayera, Padrera, Casalot, i el Clot del Rabeu), consten com a possessió de José Anglerill de Berga formant part de la mateixa finca de Riu. | 42.1240400,1.7500200 | 396680 | 4664304 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44991-foto-08050-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44992 | Cal Sorribons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sorribons | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Sorribons es troba emplaçada en una feixa situada en el pendent de la costa que s'aixeca al nord de la masia de la Costa de Vilaverd. Actualment les construccions que conformen la masia estan en procés d'enrunament, tot i això es pot observar encara l'alçada total que tenia la casa, mostrant planta baixa, planta primera i unes petites golfes; es pot veure també la traça de la coberta que era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Els murs són fets amb amb carreus desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres peces rectangulars allargades de pedra desbastada i més o menys polida (el gruix dels murs de façanes és d'uns 55 cm). La casa té planta rectangular, amb una part que conforma l'estructura originària i una ampliació adossada al costat de ponent que allargà la planta de la casa per aquest extrem. És una casa de poca profunditat, fet que permetia que les bigues dels forjats es col·loquessin en sentit nord-oest a sud-est carregant en els murs de façana principal i posterior. La façana principal, orientada cap al sud-est, és la que ens permet veure algunes obertures conservades, a planta baixa la porta principal és de brancals de carreus i llinda plana de fusta, a la planta primera sobre la porta d'accés hi ha un balcó de volada feta amb maó massís i barana de ferro i l'obertura que hi donava accés és de traça senzilla, rectangular i també amb llinda de fusta. També podem veure finestres amb llinda plana monolítica i altres amb dintell pla fet amb maó massís. De l'interior poca cosa es pot assenyalar, mostra la distribució clàssica de la planta baixa destinada al bestiar i la planta primera a vivenda, en aquesta es conserva al mur posterior la boca del forn de pa i part del cos de la volta. Al costat de llevant de la casa hi ha les restes de l'estructura del paller, sembla que era de dos nivells. Els murs són de pedres irregulars amb les cantonades de maó massís; la façana principal, també oberta cap al sud-est, mostra l'estructura típica d'una gran obertura amb pilar central també de maó. | 08050-51 | A la zona de Llinars. | Documentalment, únicament podem fer esment a les referències de la casa en els amillaraments del segle XIX i XX. Així, la cita més antiga coneguda és la que consta en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència Sorribons. Sembla que l'estructura de la casa pot tractar-se d'una construcció del segle XVIII. | 42.1461000,1.7074500 | 393198 | 4666806 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45001 | Can Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deu | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Can Déu es troba ubicada a més de 1500 metres d'alçada, quedant emplaçada prop del torrent de Tagast i per sobre del Santuari de Corbera, en les costes que s'aixequen al nord del temple. Les construccions que conformen la masia es troben actualment en procés d'enrunament, tot i que en algunes parts encara conserven part de la coberta. La masia consta de la casa, i un porxo o paller adossat al costat de llevant i restes d'un petit annex al costat de ponent. La casa és de planta quadrangular, sembla que constava de planta baixa, primera i golfes, i coberta a dos vessants. L'edifici està bastit adossat al terreny per la part posterior, quedant la façana principal orientada cap al sud-est. Els murs de les façanes, tant de la casa com del paller, estan construïts amb pedres irregulars de mides diverses i a les cantoneres blocs de pedra desbastada. A l'interior l'únic element estructural de càrrega de la casa és un pilar central de pedra, amb la part superior de maó massís; la resta són envans de distribució interior. Sembla que la planta baixa era destinada al bestiar i la planta primera a vivenda. El paller, adossat a la casa pel costat de llevant, és de dos nivells i coberta a un sol vessant; sembla que la planta baixa també estaria destinada al bestiar i la planta primera a paller. A nivell de planta baixa el paller i la casa estaven comunicats. La façana principal del paller, de la mateixa manera que en la casa, és orientada vers el sud-est, amb una àmplia obertura a la planta primera, amb tant sols un pilar central. L'interior també té un pilar central de pedra que actua com element de càrrega. | 08050-60 | A la zona d'Espinalbet. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet trobem la referència Cal Déu. No comptem amb gaires elements per precisar la cronologia de la masia de Can Déu, però l'estructura conservada sembla respondre a un període cronològic entorn al segle XVIII. | 42.1278700,1.8009800 | 400898 | 4664669 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45001-foto-08050-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45001-foto-08050-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45001-foto-08050-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la casa passa el PR C-73 i el GR-107 (o Camí dels Bons Homes). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45002 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-2 | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Castellar del Riu, en concret a uns 1546 m. Queda emplaçada al nord-est de la Roca Griera, una zona propera al Cim d'Estela i al Roc d'Uró, situats més cap a ponent. L'emplaçament és en una zona molt oberta, amb una àmplia àrea planera al davant de la casa on trobem prats i antics camps de conreu. Les construccions que conformen la masia es troben en procés d'enrunament. L'edifici és construït aprofitant el desnivell natural del terreny, de manera que li permet tenir accés a peu pla a dues plantes. La casa sembla que constava de planta baixa, primera, segona i potser encara un petit altell o golfes. Els murs, de gruix considerable, són bastits amb pedres desbastades i grans blocs també desbastats a les cantoneres. A la façana sud, uns amplis contraforts reforcen l'estructura. Es tracta d'un edifici de dos cossos paral·lels orientats nord-sud i separats per un mur mitger de càrrega que es desenvolupa fins a la planta segona, el darrer tram és un pilar de pedra. La majoria de les obertures conservades són de tipologia senzilla, sense elements arquitectònics a remarcar; la porta d'accés a la planta baixa és de brancals de maó massís i llinda plana de fusta, tipologia que també podem veure en alguna finestra. La façana orientada cap al sud, tot i que es troba molt ensorrada, encara conserva la porta d'accés a la planta baixa (l'esmentada abans), on hi hauria el bestiar. Per la façana de llevant hi ha l'accés principal al nivell de la vivenda, o sigui, la planta primera. En aquesta façana hi ha un porxo adossat que dóna aixopluc a la zona de l'entrada, és fet amb pilars de maó massís i coberta a un sol vessant. A la planta primera s'hi poden observar restes d'elements com la cuina de fogons, armaris empotrats de posts, entre altres. La façana de llevant conserva restes de revestiment de morter en el que hi podem veure la traça de pintura/esgrafiat que imitava un carreuat; sobre la porta d'accés hi ha una cartel·la feta també en morter amb la data 1882. Al costat de ponent de la casa hi ha adossat un annex, tot i que també es troba en part ensorrat, sembla que hauria estat utilitzat com a corts o estables a la planta baixa i potser paller a la planta superior. Al voltant de la casa trobem altres estructures com un petit safareig, una trumfera o fresquera (no hem pogut aclarir), i una pleta per tancar el bestiar. | 08050-61 | A la zona d'Espinalbet. | La cita més antiga coneguda és la que consta en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet trobem la referència Las Planes. Malauradament no comptem amb més referències que permetin precisar la cronologia d'aquesta interessant masia, cal dir però que tot i que l'única referència esmentada és del segle XIX, l'estructura sembla correspondre a una casa més antiga, del segle XVII o XVIII. No es pot però precisar amb més seguretat la cronologia, ja que tot i que l'estructura pot respondre a una obra d'aquests segles, si que la casa manca d'elements arquitectònics (com determinats acabats en finestres i portes) que permetin assegurar millor la cronologia. Cal dir que sembla bastant clar que entorn la data que hi ha sobre la porta de llevant, el 1882, es degueren portar a terme diferents obres de reforma de la casa, entre les quals el revestiment i tractament de la façana i les obertures d'aquest costat de llevant i sembla també que altres obres interiors. | 42.1264100,1.7964400 | 400521 | 4664512 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45002-foto-08050-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45002-foto-08050-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45002-foto-08050-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la casa passa el PR C-73. Al peu de la casa pel costat de llevant, discorre un petit torrent que devalla de la zona nord, on també hi ha la font curta. Al peu del torrent hi ha diverses pollancres, i al costat sud-est de la casa un gran cirerer. La masia es troba emplaçada en un bonic i agradable entorn paisatgístic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45004 | Font de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-garriga-0 | XIX | El brollador es troba trencat. El conjunt es veu abandonat. | La font de Cal Garriga mostra una estructura formada per un dipòsit que recull l'aigua, i el frontal on hi ha el brollador. El dipòsit és de planta rectangular, bastit amb murs de pedra i cobert amb volta encofrada també de pedra. El frontal és un mur fet amb carreus de pedra ben tallats i polits, la part superior és acabada en forma de corba seguint la traça de la volta interior. A la part superior de la façana hi ha una obertura rectangular que permet veure l'interior del dipòsit, i a la part baixa hi ha el lloc del brollador, actualment inutilitzat. Al peus del frontis unes lloses conformen un espai rectangular, una mena de pica. Actualment no està es ús. A la part del darrera de la font hi ha la rasa on es fa la captació d'aigua. | 08050-63 | A la zona de Llinars. | 42.1341100,1.7324300 | 395243 | 4665444 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud-est de la font, tocant a la pista forestal, hi ha l'estructura d'un pou que actualment està sense ús. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45005 | Safareig de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-garriga | XIX | La masia està abandonada i en procés d'enrunament. | Aquest safareig es troba situat adossat al mur de la façana principal de la masia de Can Garriga, orientada al costat sud-est, quedant situat al costat mateix de la porta d'accés. Es tracta d'un safareig cobert o també es podria dir un espai d'acumulació d'aigua, tipus viver amb accés per poder rentar. L'estructura mostra una planta rectangular que queda oberta pel costat sud, la resta d'estructura més o menys queda tota soterrada, ja que està construït adossat al marge i a més per la part superior està cobrert de terra i herba. Les dimensions aproximades de l'interior són d'uns 5,18 metres per uns 3,00 d'amplada i una alçada màxima fins a la part central de la volta d'uns 2,50 metres, i d'entre 70 i 80 cms a la part que correspondria a l'alçada d'acumulació d'aigua. L'estructura és bastida amb murs de pedra amb l'angle vist fet amb grans cantoneres de pedra ben tallada i polida. L'espai és cobert amb volta de canó feta de lloses i pedres posades en vertical. Al frontis, un mur de poca alçada i uns 60-65 cms de gruix delimita l'espai per aquest costat obert i per tant l'alçada màxima d'acumulació d'aigua, aquest mur és coronat per unes lloses inclinades cap a l'interior, a manera de pedrís d'un safareig, d'aquí que es consideri com l'anomenem safareig tot i que les funcionalitats devien ser més diverses. | 08050-64 | A la zona de Llinars. | 42.1328000,1.7312100 | 395140 | 4665300 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45008 | Font de Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-querols | En el moment de la visita la font no rajava, però semblava que l'aigua era utilitzada per abastir la masia. | La font de Querols està situada al costat nord de la casa. És una font amb un dipòsit d'acumulació d'aigua. L'estructura del dipòsit resta soterrada aprofitant el desnivell natural del terreny i permetent que al costat de ponent es situï l'estructura o frontal de la font. La façana és obrada amb pedra, d'estructura senzilla, amb la part central en un pla lleugerament més enretirat permeten que l'aixeta quedi protegida. A la part superior del frontal hi ha un petit forat de ventilació, i a la part baixa, una pica de factura senzilla que recull l'aigua sobrant. La part de sobre del dipòsit de la font és coberta amb terra i herba, enmig hi ha un punt de registre o obertura d'accés a l'interior del dipòsit, és de petites dimensions i coberta amb unes lloses. Tot i que en el moment de fer la visita l'aixeta no rajava, sí que sembla que l'aigua era aprofitada per l'ús de la masia. | 08050-67 | A la zona de Llinars. | 42.1240300,1.7168500 | 393938 | 4664344 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45010 | Trumfera de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-les-planes | XIX-XX | A la part posterior de la masia de les Planes trobem uns blocs de roca en els quals hi ha una petita porta o obertura que dóna entrada a un espai reduït. Es tracta d'un petit refugi de planta irregular, entre ovalada i rectangular i de secció en alçada més aviat triangular. És una petita construcció que aprofita la roca natural, tot conformant part de les seves parets interiors, i la resta és construïda amb pedra i un acabat de revestiment de morter de calç. Les mesures aproximades de la planta són uns 240x200 cm, i uns 250 cm d'alçada total. La part alta finalitza amb una petita obertura protegida amb algunes pedres. L'entrada és una petita obertura de muntants de carreus i llinda plana de pedra formada per un gran bloc desbastat. Per l'exterior, la part posterior està coberta i protegida amb terra i herba, sense que s'identifiqui l'existència d'aquesta estructura, tant sols podem veure les lloses que protegeixen el forat superior. Tot i que no hem pogut esbrinar la funcionalitat d'aquest espai, les seves característiques fan pensar en un espai destinat probablement a trumfera, o sigui guardar-hi les patates també anomedes trumfos, o bé un espai destinat a l'emmagatzematge i conservació d'algun altre producte, que en molts casos s'anomena fresquera (una mena de rebost). Tot i que actualment al seu interior hi ha una filada de pedres que delimiten un racó en el qual s'hi ha fet foc i per tant sembla que ha estat emprat com a refugi o aixopluc, no sembla que aquesta hagi estat però la seva funcionalitat habitual. | 08050-69 | A la zona d'Espinalbet. | La masia de les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu. Es tracta d'una masia que documentalment es té constància des del segle XIX, però que pot tractar-se d'una casa del segle XVII o XVIII. Com és habitual en les masies, i més encara en una com les Planes situada a tanta alçada, constituien unes unitats de producció que en molts casos eren quasi totalment autosuficients, tant sols amb necessitats de compra de productes, eines i altres elements de manera molt puntual. Aquest fet determinava que a més de produir aliments i productes diversos calia també disposar d'uns espais idonis per a la conservació d'aquests. Així, és molt habitual que en les masies trobem fresqueres, trumferes o altres espais i estructures destinades a emmagatzemar i guardar determinats productes durant mesos o fins i tot, tot un any. En aquestes zones de muntanya del Berguedà i altres comarques veïnes és molt freqüent que les masies disposin de trumferes per guardar les patates durant l'any. Tot i que les tipologies de trumferes més conegudes acostumen a ser diferents a aquesta, si que trobem altres exemples d'espais més atípics que també foren destinats a aquest ús, com podria ser aquesta petita 'cavitat'. | 42.1264900,1.7964500 | 400522 | 4664521 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45010-foto-08050-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45010-foto-08050-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45011 | Pleta de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pleta-de-les-planes | XIX-XX | Part del mur per l'extrem sud s'està caient. | A pocs metres de distància de la masia de les Planes, vers el costat nord-oest, i en concret a l'extrem d'un ampli prat que hi ha a la part posterior de la casa, trobem una estructura que es podria correspondre a una pleta per tancar o guardar el bestiar. L'estructura té una planta més o menys ovalada, està adossada al marge o al desnivell que conforma el terreny. El mur que forma aquesta estructura està bastit amb pedra seca, conformant un paredat construït amb blocs de pedra desbastada més aviat grans a les cares vistes del mur i al seu interior un massissat o reompliment de pedruscall. El mur tú uns 120 centímetres d'amplada i una alçada variable que en algun punt fa més d'un metre; la secció del mur és lleugerament atalussada. A la part sud hi ha una àmplia obertura o pas, d'uns quatre metres d'amplada, que és l'entrada al tancat. Aquesta estructura sembla que hauria estat emprada com a pleta o tancat on recollir el bestiar que pasturava, especialment els ramats d'ovelles. En aquest cas es tractaria d'un clos o tancat descobert, o sigui sense coberta, i amb una àmplia obertura per on entraria en ramat, que tot i que no es conservi, es tancaria amb algun tipus de cleda o tanca de fusta mòbil. | 08050-70 | A la zona d'Espinalbet. | La masia de les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu. Es tracta d'una masia que documentalment es té constància des del segle XIX, però que pot tractar-se d'una casa del segle XVII o XVIII. Desconeixem la cronologia d'aquesta estructura, és probable que sigui un element que s'ha anat fent i refent al llarg del anys. El fet que des de finals del segle XVIII hi va haver un augment important de la població, també incrementada en les zones rurals, que a la vegada va significar un augment de les àrees/superfície conreada així com del nombre de caps de bestiar de les masies i explotacions agropecuàries. Podria ser un element dels volts del segle XIX o fins i tot posterior, no tenim però prou informació per donar una cronologia. | 42.1267400,1.7961300 | 400496 | 4664549 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45011-foto-08050-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45011-foto-08050-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45016 | Cova dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-frares | -VALLÈS, J. (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | IX-III a.C | Des del punt de vista arqueològic conserva poc sediment i remogut. | La Cova dels Frares està ubicada vers el sud-oest del Refugi dels Rasos de Peguera, en un petit cingle de roca orientat cap al sud-est, enmig d'una zona boscosa de pi roig i boixeres. En aquest indret trobem una cavitat natural conformada per una única cambra. La cova defineix un espai de planta més o menys arrodonida d'entorn a uns sis metres de diàmetre per uns tres metres d'alçada. L'any 1965 es va realitzar un sondeig arqueològic a l'interior de la cova; l'excavació va ser dirigida per Josep Carreras (Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga). Els treballs van permetre documentar una sedimentació de poca potència i molt remoguda; s'hi van localitzar diversos fragments de ceràmica feta a mà (parets, vores i base de parets gruixudes), en concret ceràmica preibèrica i alguna cosa ibèrica, que es pot incloure en el ventall cronològic del final de l'època del Ferro i inicis del període ibèric. | 08050-75 | A la zona de Castellar del Riu. | L'any 1965 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita i prospecció de l'interior de la cova. Els treballs arqueològics van poder concloure que la cavitat hauria estat un indret d'ocupació puntual entre finals del període del ferro i inicis de l'època ibèrica. | 42.1342300,1.7586200 | 397407 | 4665425 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El material recollit pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga l'any 1965 està dipositat al Museu Comarcal de Berga.L'autor de la imatge número 1 és Josep Carreras i Balaguer, va ser realitzada el juliol del 2005 i forma part del fons del seu arxiu particular. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45017 | L'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescletxa | -CARRERAS BALAGUER, J. (2010): 'Les pedres del llamp', a la revista Cadí-Pedraforca, núm. 8, primavera-estiu 2010, Editorial Gavarres, SL, Cassà de la Selva; pàg. 94-95. -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | III mil-XV | És una zona transitada | El jaciment de l'Escletxa s'ubica al sud-oest de la zona central del terme municipal. En la zona de llevant de Rocaterçana, en l'ample i abrupte cingle que s'estén per sota del Cap del Pelat i del Serrat de la Corba, prop del Grau de l'Olivell. La situació de l'Escletxa és en un terreny abrupte i de difícil accés. En concret, el jaciment es troba ubicat en un cingle rocós de pedra calcària i conglomerat, en el que trobem una gran escletxa natural que dóna nom al jaciment. L'escletxa dóna pas a un espai natural o cavitat en la mateixa roca calcària. L'entrada es troba força tapada per la vegetació que ha crescut a l'indret. A l'interior de la cavitat s'hi realitzà un sondeig arqueològic per part del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, l'excavació va ser dirigida per Josep Carreras. Els treballs van permetre documentar una seqüència estratigràfica molt remuguda en la que es van localitzar poques restes materials. L'estudi del jaciment va concloure que la cavitat podia haver estat utilitzada en el Neolític com a sepulcre, i posteriorment, en moments puntals de l'edat del Bronze, emprat com a hàbitat esporàdic. Entre el material recuperat en la intervenció destaquen una destraleta votiva de color verdós molt polida i de tall esmolat, un fragment de vas ovoide, entre altres. Actualment, en el sòl de la cavitat s'hi pot identificar la traça de dos sondeigs (d'uns 2x1metes i uns 60cm de profunditat) reomplerts parcialment, i també dos petits forats de forma quadrangular, d'uns trenta centímetres de costat per uns vint de profunditat. | 08050-76 | A la zona de Castellar del Riu. | L'any 1975 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una excavació arqueològica a l'interior de la cavitat, dirigida per Josep Carreras i Balaguer. | 42.1215800,1.7472500 | 396447 | 4664035 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45017-foto-08050-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45017-foto-08050-76-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El material recollit pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga està dipositat al Museu Comarcal de Berga. Entre el material recuperat també es van localitzar algunes peces de cronologia medieval.La cavitat també havia estat emprada com a refugi de pastors.La imatge número 1 ha estat proporcionada per Josep Carreras i Balaguer, i forma part del fons del seu l'Arxiu particular. | 79|85|78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45018 | Coll de l'Oreller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-loreller | -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. | III mil-XV | Les tombes que es trobaven prop de la carretera van desaparèixer en ampliar la pista. La zona on hi ha les tombes d'època neolítica és ocupada per una densa massa forestal. | El jaciment del Coll de l'Oreller (a tocar del límit del terme municipal) sembla que hauria estat format per dues àrees o zones d'enterrament diferenciades i de cronologies també divergents, segons es desprèn de les dades publicades per Mn. Serra Vilaró (SERRA VILARÓ: 1927:126-127) i de les informacions proporcionades pel Sr. Josep Carreras. L'any 1921 Mn. Serra Vilaró va fer una visita al lloc constatant l'existència de sepulcres a l'indret. En l'exploració es van poder identificar, al costat esquerre en direcció a la Figuerassa, unes tombes de planta allargada fetes amb lloses posades en vertical, en la majoria dels casos amb tres pedres a cada costat llarg i una a la zona del cap. En Serra Vilaró va observar l'existència de restes de cinc tombes en molt mal estat de conservació. L'estructura que es trobava més sencera li mancava la tapa i la testera. Les mides que Mn. Serra Vilaró dóna d'aquesta tomba són 1,50 m de llarg, 50 centímetres d'amplada a la zona del cap i 20 centímetres als peus. Presentava orientació d'est a oest, amb el cap a ponent. L'interior contenia un sol esquelet remogut, segons diu per la col·locació d'unes unes fites de terme. Aquestes tombes (un total de cinc) han estat atribuïdes a una necròpolis de cronologia medieval, i consta que es van destruir arran de les obres d'ampliació del camí. Uns anys després, a finals de setembre del 1974, quan es considerava que no quedava cap resta en aquesta àrea, en Josep Carreres (Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga) passant per allà en dirigirir-se cap a l'Estany, explica que va veure una llosa que sobresortia lleugerament, com una fita que possiblement senyalitzava una tomba. Van netejar la zona i van poder identificar les lloses de coberta d'una tomba. L'excavació, dirigida per Josep Carreres, va permetre localitzar l'estructura sencera d'una tomba de lloses amb un individu, de cronologia medieval. Durant els treballs arqueològics, uns desaprensius van robar l'esquelet. A certa distància d'aquestes primeres tombes esmentades, Mn. Serra Vilaró va localitzar uns altres sepulcres, sembla que aquests es correspondrien a les tombes de les quals anys enrera li haurien parlat i que van motivar la visita al lloc. En aquest cas, les tombes es trobaven a uns 300 metres al sud-est de les descrites anteriorment. En aquest sector hi va distingir restes de tres tombes. La de l'extrem més sud, força ben conservada, mantenia la meitat de la tapa, la resta de coberta es trobava al costat. La cista mesura 165 cm de llarg, un 112 cm d'amplada i una alçada de 88 cm. Per les informacions aportades per Serra Vilaró, es creu que en aquesta tomba és on els seus informants hi degueren trobar una olla uns anys enrera. Serra Vilaró localitzà ja la tomba remoguda però va poder recuperar dos esquelets i alguns framents de punxó d'os. Al costat nord d'aquesta tomba se n'identifica una altra, formada tant sols per dues lloses. A més distància, també vers el nord, es trobarien les restes d'una altra cista. La tipologia d'aquestes tres tombes i el material que s'hi recuperà indiquen unes cronologies del període neolític per aquestes estructures. (SERRA VILARÓ: 1927:126-127) . Avui dia encara es conserva les restes d'una tomba bastant sencera. | 08050-77 | A la zona d'Espinalbet. | El 1916 Mn. Serra Vilaró va ser informat que a la zona del Coll de l'Oreller hi havia un sepulcre en el qual uns anys enrera uns bosquerols hi havien trobat una olla. Arran d'aquestes notícies Serra Vilaró va fer una visita a l'indret el 1921. Va poder documentar l'existència de dues zones diferenciades de tombes, i realitzar una intervenció recuperant restes d'inhumacions i alguns materials. La zona corresponent a una necròpolis medival va ser destruida arran de les obres d'ampliació de la pista forestal. En aquesta àrea el setembre de l'any 1974 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga encara hi va localitzar una tomba sencera amb un individu, l'excavació va ser dirigida per Josep Carreras. | 42.1245400,1.8141900 | 401985 | 4664284 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45018-foto-08050-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45018-foto-08050-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45018-foto-08050-77-3.jpg | Inexistent | Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En les indicacions que dóna Mn. Serra Vilaró (SERRA VILARÓ: 1927:126-127) anota que al costat d'una de les tombes hi havia tres pedres perpendiculars que diu que es corresponien a la filla i les filloles d'una terme, situades al cap de la tomba més ben conservada. De fet, el coll de l'Oreller delimita els termes municipals de Castellar del Riu i Cercs.Les fotografies 1 i 2 són imatges de la tomba d'època medieval que va excavar el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. L'autor d'aquestes dues imatges és Josep Cortina Serra, fotògraf de l'equip d'arqueologia del museu, i formen part del fons de l'Arxiu Particular de Josep Carreras.La imatge número 3 mostra algunes de les restes visibles i conservades de les estructures d'època neolítica. | 85|78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45020 | Castell de la Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-grau | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | Les estructures es troben molt cobertes de vegetació i sediment. | Les restes del Castell de la Grau estan situades dalt d'un turó estret i allargat, orientat en sentit nord-sud, just sota la masia de la Grau. Un corriol estret s'enfila cap la part alta de la codina, on es localitzen diverses estructures disposades consecutivament seguint l'orientació de la carena. Trobem un àmbit o habitació de planta quadrangular que conforma un espai força ben delimitat, excepte pel costat oest que practicament no són visibles restes; els murs són de carreus desbastats i algunes pedres irregulars, mostren un gruix variable que en algun punt arriba als 95-100 cms. A continuació hi ha un altre espai amb restes de murs, però molt coberts de sediment i vegetació. Seguidament trobem una mena de fossat, a l'altra banda del qual hi ha un espai o estança de planta rectangular d'unes dimensions aproximades de 7,10x5,00 m. Els seus murs són d'un metre de gruix a la part superior, estan fets amb un aparell de carreus rectangulars de dimensions no molt grans i col·locats en filades. Al costat de ponent és on el mur mostra un major alçat, trobant-se bastit sobre una placa inclinada de roca. | 08050-79 | A la zona de Llinars. | No es coneixen notícies històriques sobre aquest castell. Segons Sanjuan (Sanjuan, 2010:39) va ser l'any 1894 o1896 quan van aparèixer les restes arqueològiques. Referent a la masia de la Grau, pràcticament no es coneixen notícies documentals que hi facin referència, no és fins al segle XIX que en trobem les primeres cites conegudes. Tot i això l'estructura de la masia presenta alguns elements que assenyalen unes cronologies anteriors, potser d'entorn al segle XVII i amb modificacions posteriors. | 42.1209800,1.7182300 | 394047 | 4664004 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona és ocupada per massa forestal. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45022 | Sender PR C-73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-pr-c-73 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | El sender de petit recorregut PR C-73, anomenat sender de Sant Corneli a Berga (passant per Peguera i els santuaris de Corbera i Queralt), és un itinerari que compta amb tres trams identificats com PR C-73.1 del Coll de la Veça al Coll de la Creu de Fumanya amb un recorregut de 7,200 kms, el PR C-73.2 de Rasos de Peguera a Fontfreda amb una distància de 8,100 kms, i el PR C-73.3 del Santuari de Corbera a Berga amb un recorregut de 6,100 kms. El recorregut total del PR sencer és de 35,800 kms amb un temps estimat de 8 hores i un desnivell de 1600 metres. El sender complert transcorre a través de quatre municipis: Berga, Castellar del Riu, Fígols i Cercs. La part del sender que transcorre en terme municipal de Castellar del Riu, permet fer una volta circular que passa per part d'Espinalbet cap al Santuari de Corbera, puja a la font del Tagast, continua cap els Rasets, després el Pedró (2051 m) i fins a la Creu del Cabrer (als Rasos de Peguera), per després baixar cap als Porxos passant prop de l'ermita de Sant Llorenç dels Porxos, i descendeix cap a Castellar del Riu (passant prop de la masia de Riu), continua cap al Pla de Campllong tot passant al peu del Pi de les Tres Branques i tornant cap Espinalbet passant pel peu del Camping de la Font Freda. | 08050-81 | A la zona d'Espinalbet i de Castellar del Riu. | 42.1243200,1.8073900 | 401423 | 4664268 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45022-foto-08050-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45022-foto-08050-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45022-foto-08050-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un PR és un sender de petit recorregut que juntament amb els GR o sender de gran recorregut, són homologats i gestionats per la FEEC, que a la vesgada és l'encarregada de la seva senyalització i el seu manteniment. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45023 | Mina de Buscal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-buscal | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Les estructures estan en procés d'enderroc. | La mina del Buscal es troba ubicada al vessant meridional de la Serra de la Figuerassa, enmig d'una zona boscosa que en dificulta la localització. Actualment es pot identificar la bocamina, formada per una obertura realitzada en la roca calcària. La galeria s'endinsa entorn a uns 25 metres. A poca distància davant de la mina es poden identificar les restes d'unes estructures que es corresponent a una barraca que sembla que era per allotjar els treballadors de l'explotació minera. Consta que la mina va funcionar tant per extracció de carbó com pedra calcària. Les informacions publicades assenyalen que sembla que l'extracció de carbó degué ser més pobre que la de pedra. A pocs metres al sud s'hi localitzen les restes de l'estructura del forn on es coïa la pedra. | 08050-82 | A la zona d'Espinalbet. | La mina consta que només va estar en explotació durant els anys 1915 al 1918. De fet, quan el 1921 Mn. Serra Vilaró va visitar el Coll de l'Oreller per localitzar unes tombes de les quals li havien parlat, esmenta l'existència d'una explotació cimentera abandonada que es deu correspondre a aquesta mina. | 42.1230900,1.8155200 | 402093 | 4664122 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45023-foto-08050-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45023-foto-08050-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45026 | Camí d'Avià a Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-davia-a-campllong | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Aquest camí enllaçà la població d'Avià amb Campllong passant per Coforb (municipi de Capolat). Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR37, en aquest recull hi figura amb la categoria de camí secundari. La descripció del recorregut segons l'inventari és la següent: 'El camí ve del Molí del Castell i agafa en direcció al Polígon Industrial, el travessa i s'enfila cap a la carretera de Sant Llorenç passant a prop de la Sala. Continua cap a Viladomat i segueix per la Riera de Ballús, passant per la Font. Segueix cap a Coforb, abans però, creua altra vegada la carretera, i s'enfila pel Serrat Gran, fins que arriba al Pla de Campllong, a l'alçada del Casó, on troba el camí que puja de Berga i que porta als Rasos o a Sant Llorenç.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) El trajecte d'aquest camí enllaça a l'alçada de la Collada Gran (després de la masia del Portet) amb el camí que es dirigeix cap a Espinalbet. Aquest tram de camí no consta com a camí ramader sinó com a camí veïnal o de comunicació entre la població. Aquest recorregut a més, permetia comunicar les esglésies de Sant Vicenç d'Espinalbet amb la de Sant Martí de Coforb (aquesta darrera va ser durant molt de temps sufragània de la primera). | 08050-85 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1076500,1.7923000 | 400149 | 4662434 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45051 | Font de la Curta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-curta | La font de la Curta es troba emplaçada al costat del camí que puja des de la masia de les Planes cap a la font de Tagast i des d'aquí ascendir cap als Rasos de Peguera o bé cap al Roc d'Uró i el Cim d'Estela. La font està conformada pel brollador i un abeurador que recull l'aigua. L'abeurador és un tronc d'un arbre, sembla pi, al qual s'ha buidat longitudinalment el seu interior conformant un cóm on el bestiar pot abeurar-hi. L'aigua que sobreïx de l'abeurador discorre vessant avall de la muntanya. | 08050-110 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1281800,1.7977800 | 400634 | 4664707 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45051-foto-08050-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45051-foto-08050-110-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font de la Curta conforma part del torrent que passa pel costat de la masia de les Planes, essent part dels recursos hidràulics d'aquest mas. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45052 | Font de Tagast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-tagast | ROSSINYOL I LOCUBICHE, J.M. (2005). El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. Farell, Sant Vicenç de Castellet. | La font de Tagast està conformada per una estructura on hi ha el dipòsit d'aigua i pel sortidor d'aigua, situat al davant. L'estructura del dipòsit es troba arrambada a la roca, en el punt de sorgència de l'aigua. Està conformada per un mur de pedra, la façana, que conforma una paret de poca alçada en la que hi ha una obertura irregular (més o menys triangular), que dóna entrada a un petit espai o aixopluc amb coberta de volta de canó feta amb maó posat pla. Al fons, en un costat hi ha un petit banc i a l'altra costat una porta metàl·lica que resguarda el dipòsit de recollida d'aigua. Al davant d'aquesta estructura hi ha un petit muret en el que hi ha la font, és tant sols un tub per on surt/brolla l'aigua que cau en un petit i senzill abeurador, conformat tant sols per unes pedres que formen una mena de pica rectangular on el bestiar poc beure. A partir d'aquí l'aigua discorre pendent avall, seguint el seu curs natural. La font que veiem avui dia no és l'autèntica, ja que arran de la canalització de les aigües fins a Berga per subministrar aigua a la població es va modificar l'estructura de la font, quedant el brollador principal a l'interior de la caseta. | 08050-111 | A la zona d'Espinalbet. | La font de Tagast ha estat lloc de pas i molt conegut sobretot d'excursionistes, i evidentment era coneguda per tots aquells que es dedicaven a pasturar el bestiar per aquestes contrades o altres feines vinculades amb l'entorn forestal i ramader. La font de Tagast és el naixement del torrent al que dóna nom, el torrent de Tagast, i aquest a la vegada és un dels torrents importants que donen aigua a la riera de Metge. | 42.1303800,1.7924700 | 400199 | 4664958 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45052-foto-08050-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45052-foto-08050-111-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font es troba emplaçada en una zona de molt interès excursionista, ja que passa per aquí el camí que des d'Espinalbet i Corbera puja cap als Rasos de Peguera o també per anar cap al Puig de la Torreta, el Roc d'Uró i el Cim d'Estela. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45057 | Roc d'Auró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-dauro | <p>-ROSSINYOL I LOCUBICHE, J. M. (2005): El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. El Farell, col·lecció Llibres de muntanya, núm. 9. Sant Vicenç de Castellet. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.</p> | <p>El Roc d'Auró o Roc d'Uró forma part de la carena que davalla des dels Rasets en sentit sud conformant un conjunt amb la Torreta com a puig més alt amb 1985 m, seguit pel mateix Roc d'Uró amb 1948 m i després el Cogulló d'Estela amb 1862 m d'alçada que tanca la carena per la part meridional. El Roc d'Uró conforma part dels cims de la unitat dels Rasos de Peguera, quedant a la zona sud, formant part dels plecs anticlinats de les serres prepirinenques. El Roc defineix una forma rocosa, esvelta i amb un perfil punxegut, mostrant una carena boscosa per la part posterior (per la que s'accedeix venint de la Torreta) i un pendent encinglerat i abrupte en la resta del cim. El Roc d'Auró té un perfil molt característic que el fa identificable des de molts indrets del baix Berguedà. Dalt del cim hi ha un pessebre, una senyera i el llibre de registre que hi col·loca la Colla Pessigolles. I també una escultura o monument metàl·lic. El Roc d'Auró es troba inclòs dins els límits d'Espai Natural de Serra d'Ensija-els Rasos de Peguera.</p> | 08050-116 | A la zona entre Castellar del Riu i Espinalbet. | 42.1270800,1.7875700 | 399789 | 4664597 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45057-foto-08050-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45057-foto-08050-116-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El roc és visitat per molts excursionistes, per facilitar l'accés al cim hi ha unes cordes instal·lades. El Puig de la Torreta rep vàries denominacions, també és anomenat com a Roc de l'Enginyer, al seu cim hi ha unes antenes i un vèrtex geodèsic. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45058 | Cogulló d'Estela / Cim d'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cogullo-destela-cim-destela | -ROSSINYOL I LOCUBICHE, J. M. (2005): El Berguedà. Itineraris de descoberta. Ed. El Farell, col·lecció Llibres de muntanya, núm. 9. Sant Vicenç de Castellet. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. | El Cogulló d'Estela és un cim molt emblemàtic, especialment en la zona del baix Berguedà, ja que és visible des de molt indrets, essent punt de referència pel perfil que el caracteritza. És lloc de visita per molts excursionistes. És una muntanya de formació rocosa de tipus calcari que s'alça fins a 1869 metres, mostrant-se com un cim aïllat de perfil triangular. Forma part de la unitat dels Rasos de Peguera, i per tant de les primeres formacions prepirinenques. La seva forma esvelta i punxeguda (però amb un perfil més arrodonit segons el punt d'observació) queda emplaçada en la carena que des dels Rasets cap al sud hi ha la Torreta o Roc de l'Enginyer, el Roc d'Auró i finalment el Cim d'Estela. Vers la zona de llevant s'obren els plans de Tagast i més enllà el Santuari de Corbera. Dalt del cim hi ha una creu de ferro, una senyera i un llibre de registre col·locat pel Club Esquí de Berga. | 08050-117 | A la zona entre Castellar del Riu i Espinalbet. | Dalt del Cogulló d'Estela hi ha una creu que va ser posada per membres del Club d'Esquí Berguedà fa cincuanta anys. La creu va ser col·locada al cim el 8 de desembre del 1961. A la base de la creu també hi ha una placa circular metàl·lica, amb l'escut del club i al voltant posa 'Cinquanta anys d'història. 1928-1978'. El Cogulló d'Estela és un cim emblemàtic fet que determina que sigui el lloc escollit amb freqüència per fer cim en motiu d'una celebració o commemoració especial. | 42.1215900,1.7870700 | 399739 | 4663988 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45058-foto-08050-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45058-foto-08050-117-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'ascensió al cim del Cogulló d'Estela és molt popular, es pot realitzar accedint-hi des de la zona dels Rasos passant pel Pla de l'Orri, prenem sentit sud-est vers les antenes (a la Torreta), es continua tot passant a peu de la Font d'Estela, trobant-nos al Coll d'Estela, des del que s'inicia la pujada al cim seguint un senderó que puja enmig de la roca. Al costat nord hi ha instal·lat un cable que facilita la pujada. També es pot fer la pujada al cim iniciant la ruta des de la zona del Santuari de Corbera, passant per la masia de Can Déu, la Planes i la font de Tagast. Un altra opció és la que pel costat sud-est del Cogulló d'Estela ascendeix en ziga-zaga des de la zona d'Espinalbet anat a parar al Coll d'Estela. Aquestes dues opcions forment part a la vegada d'una mateixa ruta circular que es realitza ascendint als tres puigs, la Torreta, Roc d'Auró i Cim d'Estela.El primer dia de l'any és la jornada escollida pel Club Esquí de Berga per canviar la llibreta de registres i la senyera.A la paret sud del Roc d'Auró hi ha el Forat d'Estela, es tracta d'una cavitat natural de difícil accés visitada per espeleòlegs.El Cim d'Estela gaudeix d'una gran popularitat i simbolisme que han quedat reflectits en la dedicació de poemes diversos com per part de Verdaguer, també va ser donar nom a una revista comarcal. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45061 | Cova de les Llosanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-llosanques | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona.p. -FAURA I SANZ, M. (1909): 'Recull espeleològich de Catalunya', Sota Terra I, C.M.B. Barcelona. -FONT I SAGUÉ, n. (1897): 'Catàlech Espeleològic de Catalunya'. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya. -RIBERA, B. pvre. (1904): 'Cova de les Llosanques', a Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 110, any IV,març del 1904. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. P.77 -CARDONA, F. (1990): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 2: El sistema mediterrani i la depressió central. Espeleo Club de Gràcia. | La cova es troba en una formació de conglomerat terciaris. Per arribar-hi cal partir del Xalet dels Rasos de Peguere, seguir el senderó del costat del torrent de Calders fins a un petit coll (que porta a la zona de la Corba), cal creuar el torrent i continuar pel corriol que puja cap a la Costa Ginebreda, a poca distància trobarem un petit replà que ens indica que hem de baixar uns metres, ja que la cova es troba per sota el camí. L'accés a l'interior de la cavitat és per una boca d'unes dimensions aproximades d'un metre per uns quaranta centímetres. L'entrada dóna a un pou d'uns 7 metres de desnivell, en el que sembla que hi ha un tronc col·locat que facilita el descens. Un cop passat el pou trobem, a un costat, una cambra de mides mitjanes i, a l'extrem oposat, una curta rampa ascendent que finalitza en una altra cambra també de mides petites. La cavitat presenta un recorregut total de 46 metres amb un desnivell de 16 metres. En la descripció que fa Ribera (RIBERA:1904), anomena una de les estances com a Sancta Sanctorum i l'altra Cova dels Encantats, diu que a l'interior hi ha nombroses i boniques formacions d'estalactites. | 08050-120 | A la zona de Castellar del Riu | 42.1326400,1.7387400 | 395762 | 4665273 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'aproximació a la cova es pot realitzar des del Xalllet dels Rasos (que és l'opció exposada en la descripció) o bé des de la pista que porta a la Corba i que s'agafa a la carretera dels Rasos després de passar el trencall dels Porxos, en revolt tancat al costat esquerre en sentit ascendent. L'accés per aquí és més curt. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45062 | Roure de Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-querols | El roure està mort. | El roure de Querols al que ens referim es troba situat al nord de la casa, a uns trenta metres al peu del corriol que enfila cap amunt (no el que descendeix). Es tracta de fet d'un exemplar mort, o sigui que el que podem contemplar avui dia és un gran tronc que es bifurca en dues grans branques i part d'una tercera, de les que encara conserva part de la resta de brancada. A la part baixa del tronc hi ha un bon forat que sembla que es vagi produït per acció d'un llamp. Des de la part de sota del camí podem observar que el roure va crèixer i es va desenvolupar aferrat al terreny rocós. Les dimensions del roure són difícils de calcular ja que mostra una variabilitat molt gran de mesures, a la part central del tronc supera els tres metres i mig de diàmetre, un dels punts de major grandària. En desconeixem l'edat però per les dimensions es correspon a un exemplar d'uns centenars d'anys. Al voltant de la masia de Querols podem observar altres roures de dimensions importants. | 08050-121 | A la zona de Llinars. | 42.1242800,1.7166400 | 393921 | 4664372 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45062-foto-08050-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45062-foto-08050-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45063 | Roure de Cal Valentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-valenti | El roure de Cal Valentí es troba al peu de la pista que puja cap a Can Garriga, uns quants centenars de metres abans d'arribar a les runes de la masia. Queda emplaçat just per sota de la pista. Es tracta d'un exemplar de dimensions força grans. Presenta un gran peu, un bon tronc que mesura més de dos metres i mig de diàmetre. Les dimensions, però, varient molt segons el punt de presa de les mides ja que és un tronc molt irregular. A la zona propera hi ha altres exemplars de roures de dimensions destacables. | 08050-122 | A la zona de Llinars. | 42.1303800,1.7225300 | 394418 | 4665042 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45063-foto-08050-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45063-foto-08050-122-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||||
| 45071 | Avenc dels Bolets / Avenc R. 5 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-bolets-avenc-r-5-de-rasets | <p>-GARRIGA, Marc.(1995).-'Avenc dels Bolets'. Fulls periòdics d'informació general(43):21-22.Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. http://www.espeleoindex.com/?id=1253</p> | <p>L'Avenc dels Bolets està ubicat a la zona dels Rasos de Peguera, en una zona de formació calcària. Per arribar a la boca de l'avenc un cop passat el refugi dels Rasos, abans d'arribar a l'aparcament, cal prendre la pista que surt a la dreta, seguir fins el Pla dels Rasets, i continuar per la pista que porta a la Torreta (on hi ha instal·lada la torra de comunicacions). Aproximadament uns 30 metres abans d'arribar a la torre hi ha la boca de l'avenc, en concret a uns 5 metres a la dreta de la pista i vora d'una dolina allargada. Es tracta d'un avenc de 47 metres de desnivell i un recorregut de 124 metres. La petita boca d'entrada condueix a un pou de 15 metres que s'amplia a mesura que es va descendint, finalitza en una rampa allargada que acaba amb un replà d'uns 8 metres. Al final del pendent de la rampa hi ha una petita sala amb dos pous de 10 metres, que es connecten aproximadament a la meitat del recorregut. S'aconsella baixar pel pou del fons de la sala. En aquest punt la topografia canvia tot prenent un sentit rectilini, estret i de sostre alt que ocupa uns 30 metres, finalitzant amb un munt de blocs encastats. Passant per sobre dels blocs s'accedeix a una sala de sostre baix i allargada. Per contra, per sota dels blocs i un cop passats uns punts estrets, es troba una altra sala també de sostre baix i amb una lleu inclinació, al fons de la qual hi ha un ressalt que suposa el punt de màxim desnivell (-47 metres).</p> | 08050-130 | A la zona de Castellar del Riu | <p>L'any 1993 la secció d'espeleologia del Centre Excursionista Montserrat (SECEM), de Manresa, va ser unes visites a les cavitats de la zona del Pla dels Rasets. Arran d'aquestes va localitzar la boca d'accés a l'Avenc dels Bolets, per tal d'accedir a l'interior es van haver d'extreure, a cops de mall, uns 100 quilos de pedres de la petita boca d'accés. L'exploració de l'interior es va dur a terme durant el mes d'abril del 1994, moment en que també es va realitzar la topografia.</p> | 42.1290800,1.7861000 | 399670 | 4664821 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es recomana que, tot i que el descens del primer pou es pot fer desgrimpant, és aconsellable realitzar-ho amb corda, la qual es pot lligar a un pi que es troba prop de la boca. Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111) aquest avenc també és denominat com Avenc R.5 de Rasets. Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes de: http://www.espeleoindex.com | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45072 | Cova del Camallero / Cova R.4 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-camallero-cova-r4-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 58. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos fenómenos espeleológicos desarrollados en els Rasets (Rasos de Peguera)'. Bol. Inf. SIRE-UEC Sants (3): 8-10. (hi ha la topografia de l'Avenc Fred o Bòfia dels Rasets, i breu nota descriptiva d'algunes cavitats de la zona) -ELÍAS, F. (1972): 'Exploración de los avencs de los Rasos de Peguera (Berga) y Pla d'Ardenya', Com. II Simp. Met. Esp.- Top.: VII, 1-6. (Recull de fitxes i topografies d'algunes de les cavitats desenvolupades a la zona dels Rasets: Avenc Fred(Bòfia dels Rasets), Avenc de les Pedres, Avenc Cim d'Estela, Avenc dels Quatre i Cova Camallero. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005.</p> | <p>La Cava Camallero o del Camallero és una cavitat d'una profunditat màxima de -10 metres i un recorregut de 22 metres. Es troba ubicada a la zona de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en concret entre l'avenc de les Pedres i la Bòfia dels Rasets, en una àrea de formació calcària. Consta que a través d'un petit ressalt es pot accedir a l'interior d'una galeria que presenta un lleuger descens, la qual tant a les parets com al terra té blocs inestables. Passats uns vint metres, la cavitat s'estreny fins al punt que ja no es pot continuar. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111)</p> | 08050-131 | Zona de Castellar del Riu | 42.1303100,1.7872700 | 399769 | 4664956 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. :1980: Vol. 5: 58). Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 111) aquest avenc també és denominat com Cova R.4 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45073 | Trajecte del ferrocarril de Canals de Catllarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trajecte-del-ferrocarril-de-canals-de-catllari | -ARMENGOU I SANTANDREU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars.' A Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, núm. 1. Edita Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. Pp.91-142. -SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B; Terminus, Barcelona. | XIX-XX | El trajecte del ferrocarril forestal de Castellar del Riu té el seu inici a la zona de Canals de Catllarí (un enclavament del municipi de Montmajor), continua pel municipi de Castellar del Riu i finalitza al terme de Capolat, on hi havia la serradora. Es considera com a punt d'inici del ferrocarril el carregador que es trobava a l'indret denominat l'Erola, tot i que hi ha informacions que asseguren que el recorregut es perllongà més amunt fins a tocar del torrent de les Canals de Catllarí just enfront de l'ermita. El seu recorregut davalla resseguit el perfil de la muntanya fins al punt on es troba el cingle del torrent de la Corba o de cal Company, on hi havia instal·lat un cable o telefèric per salvar el fort desnivell. Aquesta primera part del trajecte és força abrupte, ja que creua algunes rases, i els vessants de les muntanyes presenten un fort pendent, fet que implicà haver de fer murs de contenció i desaigües, i sobretot importants talls de la roca. La part inferior, després del cable, i un cop creuat el torrent el trajecte continuava més o menys paral·lel a la riera de Cal Company fins a passar pel costat de la masia la Ribera, zona on creuaria el camí per un pas a nivell, davant de Cal Fargallo, i ja seguint en paral·lel al camí de Sant Llorenç a Berga (la carretera actual) fins arribar a la serradora (La Cantina). La longitud total del recorregut del ferrocarril era d'uns 4 quilòmetres, dels quals un petit tram es feia amb un telefèric o cable, ja que l'orografia del terreny obligava a salvar el desnivell amb aquest recurs, i dividia el trajecte en dues seccions de ferrocarril. Era un ferrocarril de via estreta, en concret de 600 mm d'amplada i amb carrils qualificats de poc pes (uns 7 kg/m) fixats amb escàrpies sobre les travesses de fusta. El telefèric tenia un recorregut d'uns 200 metres i permetia superar un fort desnivell d'uns 140 metres, era del tipus automotor, o sigui que les vagonetes que baixaven carregades feien pujar les que anaven buides, tant sols es controlava la velocitat a partir d'un fre. En el trajecte per les vies del ferrocarril, s'empraven vagonetes metàl·liques de dos eixos que funcionaven en parelles, les vagonetes que baixaven plenes es movien per gravetat, tot i que un treballador en podia la regular la velocitat mitjançant un fre; en sentit ascendent es feien servir matxos per tirar de les vagonetes. El primer tram del ferrocarril des de la zona de Canals de Catllarí fins al punt on s'inicia el cable té un desnivell progressiu d'entorn a poc més de 100 metres (més o menys al carregador de l'Erola es troba als 1250-1255 metres i a l'estació superior del cable a uns 1145 m). El darrer tram del trajecte del ferrocarril al peu del cable, entorn als 945 metres, 905 a la Ribera, i entorn a 900 m a la zona de la Cantina, on hi havia la serradora. La traça del trajecte del ferrocarril és clarament visible en gran part del seu recorregut, especialment en la part alta del trajecte. En el tram inferior, entre la Ribera i la zona del Clot on hi hauria el cable, és un tram que actualment queda més amagat per la pròpia pista forestal, a la zona del cable es pot veure encara un llarg i potent mur de contenció. A la part de dalt del cable, o estació superior, es conserva gran part dels murs de l'estrutura de suport del telefèric. Uns murs d'amplada considerable i alçada de més de tres metres, bastits en pedra i maons a les cantonades són el testimoni arquitectònic conservat de l'antic telefèric; es correspondrien a les estructures de suport del cable per on baixarien i pujarien les vagonetes. En el tram del trajecte que discorre per la part alta de la vall es poden observar algunes restes arquitectòniques conservades, especialment murs de contenció, però són molt evident els talls de la roca picada que delimiten el recorregut del ferrocarril pel costat del pendent ascendent de la muntanya. | 08050-132 | Zona de Llinars. | L'explotació forestal dels boscos de Castellar del Riu va constituir durant el segle XIX una de les poques activitats complementàries a l'agricultura i la ramaderia en el municipi. De fet, l'explotació de la fusta dels boscos va esdevenir una activitat important des de principis del segle XIX, quan una empresa va adquirir la fusta dels boscos de la zona propera al riu aigua de Llinars, i en concret de la zona de Canals de Catllarí. Aquest fet va comportar la construcció d'una serradora al peu de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys (en el terme de Capolat), i paral·lelament, la construcció d'un ferrocarril de via estreta i un telefèric per tal de facilitar el trasllat de la fusta fins la serradora situada al costat de la Cantina de Llinars. La fusta tallada s'arrossegava amb cavalls, sobretot mules o matxos, fins als carregadors del ferrocarril, on eren carregades en vagonetes que la transportaven fins al cable, llavors es transportava a través del cable al final del qual es tornava a carregar en vagonetes que conduien la fusta fins la serradora. Un cop finalitzà l'explotació d'aquests boscos el ferrocarril i el telefèric van deixar de funcionar. Al cap d'uns anys de restar abandonats es van desmuntar les instal·lacions per aprofitar els materials. El fet de que gran part del recorregut del ferrocarril passés a ser utilitzat com a pista forestal ha permès que el seu trajecte es mantingui. | 42.1236700,1.7211600 | 394294 | 4664299 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45073-foto-08050-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45073-foto-08050-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es té constància de que van existir dues serradores al peu del riu de Terrers i totes dues dins el terme de Capolat. Una és la serradora de la Cantina, de la qual encara es conserven alguns dels edificis i la gran xemeneia del vapor; la mateixa cantina sembla que formava part del conjunt de construccions de la serradora i oferia servei d'hostal i d'economat. L'altra serradora consta que estava situada a la casa de Cal Fargalló, pràcticament no es conserven elements visibles, tant sols alguna estructura molt arrassada de suport de la base d'una serra. La construcció d'aquesta serradora està documentada el 1919, sembla que va ser bastida per l'explotació forestal de les obagues de Busa.A més de les infraestructures esmentades, localitzades a la zona de Llinars, en el municipi hi hagué una activitat important a nivell forestal també a la zona de Castellar del Riu o Riu de Castellar, de fet a l'entorn de la gran masia de Riu, ja que també es va féu una important explotació dels boscos d'aquella finca al segle XIX. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45074 | Cova de la Canal / Cova R-10 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-canal-cova-r-10-de-rasets | <p>-VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona.</p> | <p>La Cova de la Canal es troba ubicada a la zona de la Torrota o Roc de l'Enginyer, en el vessant sud-sud-oest, en una zona que la paret del Roc fa una entrada o canal. La zona és de formació conglomerats del terciari, i és caracteritzada per la gran quantitat d'avencs i coves que es localitzen en una mateixa àrea. La cova presenta un desnivell de -10 metres i un recorregut de 41 metres aproximadament. Es tracta d'una cova formada a partir del despreniment de blocs que arran de la seva caiguda van conformar aquesta cavitat. L'accés es pot realitzar per tres entrades, però es recomana que s'utilitzi la senyalitzada com a número 1 en la topografia (feta per E. Porcel i J. Torrelles, el 25 de novembre del 2007). Accedint a través de l'entrada 1 s'ha de descendir uns 2,30 metres, seguidament es troba una rampa que porta a una sala oberta (sense sostre) a partir de la qual es pot seguir fins un altre eixamplament. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30)</p> | 08050-133 | Zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració realitzada a la Cova data de l'any 2007 per part del G.E.B. (Grup d'Espeleologia de Badalona). Arran d'aquesta visita es va realitzar la topografia (publicada a VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30), els autors són E. Porcel i J. Torrelles, i consta elaborada amb data 25 de novembre de 2007.</p> | 42.1290000,1.7854400 | 399616 | 4664813 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 30), on a més consta que també és denominat com a Cova R.10 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45075 | Camí dels Bons Homes / GR-107 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-bons-homes-gr-107 | VVAA (1998): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars GR-107. (Pròleg d'Antoni Dalmau), 1a edició, Altair i Consorci de Formació i Iniciatives Cercs-Berguedà, Barcelona. VVAA (2003): El Camí dels Bons Homes. Topoguia de la ruta dels càtars de Berga a Montsegur (nou tram amb sortida de Solsona fins a Gòsol) 2a edició, Altair. 2003. Barcelona. VVAA (2002): El Camí dels Bons Homes de Berga a Montsegur amb bicicleta. Editorial Altaïr. 2002. Barcelona. SUBIRANA , M.; LÓPEZ-MONNÉ, R. (2011): Guia per caminants curiosos: A peu per camins de càtars al Pirineu Català, 14 passejades i excursions', Edita Arola Editors, Col·lecció de Ferradura. Gener 2011 http://www.camidelsbonshomes.com/ http://www.feec.cat/senders/cam%C3%AD-dels-bons-homes | XX | El Camí dels Bons Homes es correspon amb el sender de Gran Recorregut GR-107, es tracta d'una ruta que uneix el Santuari de Queralt a Berga amb el castell de Montsegur a l'Arièja, França. Aquesta ruta o camí és promuguda amb el nom de Camí dels Bons Homes per tal de presentar-lo al públic com un itinerari turístic diferenciat, amb la característica que transcorre per les 'rutes' que van seguir els Càtars o Bons Homes en la seva migració creuant els Pirineus, forçats per les croades contra ells i la persecussió dela Inquisició que es va produir durant els segle XIII i XIV. El traçat de la ruta que discorre pel municipi de Castellar del Riu forma part del primer tram del camí, el de Queralt-Gósol, que té dues opcions de recorregut, una és passant per Bonner amb un total de 36.493 km (i es considera que 9h i 58min), i l'altre passant per Ferrús, amb un total de 33.538 km de recorregut ( i 9h 10 min, temps estipulats segons la guia oficial del camí). El camí s'inicia a Queralt (també es pot sortir de Berga) com que és un tram molt llarg es considera que cal realitzar-lo en dues jornades. El trajecte que discorre pel municipi de Castellar del Riu entra al terme venint de Queralt passant per l'obaga de Queralt, per on davalla creuant la baga de Cal Pere Sastre, cap al peu del torrent de l'Alou o Riera de Metge que un cop travessada s'inicia la pujada cap a Espinalbet. El camí puja un bon tram bastant paral·lel al torrent de Tagast, creua la carretera dels Rasos de Peguera (Bv-4243) i segueix tot passant pel costat del conjunt d'Espinalbet format per l'església de Sant Vicenç, la rectoria i les restes de l'antic Castell. Des d'aquí continua ascendit per un camí que anirà assolint alçada fins arribar al Santuari de Corbera, el camí segueix cap al Coll de l'Oreller, punt on deixa el terme municipal per continuar cap a la zona de la Casanova de les Garriges, el Coll de les Nou Comes, Peguera, i més endavant Feners, Sorribes i ja Gósol, que és el final del primer tram. A partir d'aquí el sender encara té molts quilòmetres per endavant, tot creuant els Pirineus en direcció Monségur, passant per pobles medievals, esglésies d'època romànica, castells, entre d'altres monuments patrimonials i sobretot en un entorn natural i paisatgístic impressionant. | 08050-134 | A la zona d'Espinalbet. | El Sender GR-107 /Camí dels Bons Homes va ser homologat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya l'any 1995, passant a formar part de la Xarxa de Senders de Catalunya. El sender té un recorregut total de 201 km. L'any 1998 es va publicar la primera edició de la Topoguia de la ruta dels càtars per part de l'editorial Alpina i amb participació de diversos col·laboradors. Posteriorment es va editar la guia per fer la ruta en bicicleta i més endavant, l'any 2003, una nova edició de la topoguia actualitzada. L'any 2003 es va inaugurar una exposició permanent sobre el catarisme i el món medieval a Bagà, al Palau dels Pinós de Bagà que de fet és conegut com a Centre Medieval i dels Càtars. | 42.1194700,1.8075800 | 401431 | 4663729 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45075-foto-08050-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45075-foto-08050-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta ruta es pot fer a peu, a cavall i fins i tot, molts trams en bicicleta de muntanya. Per les opcions de fer la ruta en bicicleta o cavall és important informar-se abans ja que hi ha algunes rutes alternatives o variants específiques per aquestes opcions. El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella. Part del trajecte coincideix amb un tram del GR-7. Fins i tot com a producte turístic també s'ofereix la possibilitat de fer la ruta en cotxe, seguint rutes alternatives que permeten anar descobrint les petjades del catarisme per les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès, i el departament francès de l'Arièja. Al llarg de la ruta es disposa d'un seguit de serveis del Consell Regulador del Camí dels Bons Homes, com són hotels, restaurants, albergs, empreses de guies, etc. El Consell disposa d'una oficina central que es troba al poble de Bagà.L'itinerari del Camí dels Bons Homes es pot realitzar partint tant de Berga com de Monségur, les guies ens expliquen el recorregut partint de Berga, però es pot obtar per fer-ho des de l'Arièja seguint les passes en el sentit que van utilitzar els catars en la seva fugida cap a terres catalanes de l'altra banda dels Pirineus.El catarisme es considera un moviment espiritual i religiós que es basava en la dualitat o lluita entre el Bé i el Mal, fomentant una església que recuperés els valors purs i senzills del cristianisme primitiu, en contraposició a l'ostentosa, corrupta i autoritària església romana del segle XIII. Els càtars eren partidaris d'una església basada en l'espiritualitat i la caritat, i afirmaven que Déu està en el cor dels fidels, i que no els calien temples ni catedrals. Els càtars també van ser anomenats bons homes i bones dames, així com bons cristians o amics de Déu, d'aquí el nom atorgat a aquesta ruta. Al segle XIII va ser considerat heretgia per l'Església catòlica de Roma i combatuda tant religiosa com políticament (a més de l'implicació directa de l'església i del papa també hi va tenir un paper importantíssim en la seva croada el poder polític francès, que amb l'excusa de la lluita contra els càtars va veure la possibilitat d'ampliar els seus dominis sobre les terres dels comtats de Foix i de Tolosa de Llenguadoc, terres frontereres que finalment es perdrien amb la batalla de Muret. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45076 | Avenc del Cingle de la Corba / Avenc Sixto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-cingle-de-la-corba-avenc-sixto | -ESCOLÀ, O. (1981): 'Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', Sess. Conj. Entomol, pàg. 15-24. -GÓMEZ, A. (1991): 'Isópodos terrestres de la colección del Museo de Zoología de Barcelona (Crustacea, Oniscidea)', Misc. Zool. pàg. 91-112. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | L'Avenc del Cingle de la Corba es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats, tot i que a certa distància unes de les altres. Per arribar a l'avenc hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista uns pocs quilòmetres, un cop passades les runes de la masia de la Corba, l'avenc queda emplaçat al sud-sud-est de la casa, prop del cingle i al costat d'una depressió del terreny. El terreny en el que es localitza l'avenc és de formació de conglomerats. La cavitat presenta un desnivell de -15 metres. La boca de l'avenc es troba parcialment bloquejada per blocs, seguidament un ressalt dóna a una petita sala de forma allargada (uns 7 metres de longitud), a l'extrem de la qual i enmig de blocs hi ha una esquerda que dóna a l'exterior però que és impenetrable. A l'entrada, just en el peu del relleix, hi ha un petit pou que connecta amb la amb la galeria final que té el terra inclonat i ple d'enderrocs. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 39) | 08050-135 | A la zona de Castellar del Riu | La primera exploració va ser realitzada l'any 1970 per part de E.R.E-A.E.C, que és l'Equip de Recerques Espeleològiques de l'Agrupació Excursionista de Catalunya (nascut en el si d'aquesta agrupació l'any 1952). Fruit de l'exploració es va fer la topografia de la cova que es va publicar l'any 1972. | 42.1236100,1.7502700 | 396700 | 4664256 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 39; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 60-62), on consta denominada tant com Avenc del Cingle de la Corba com Avenc del 'Sixto'. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45077 | Avenc petit de la Corba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-la-corba | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | L'Avenc Petit de la Corba es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar a l'avenc hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista uns pocs quilòmetres, abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba trobarem l'avenc, queda al peu mateix de la pista. Cap al sud, a l'altra banda de la pista hi ha una depressió del terreny i una mica més aprop del cingle la Bòfia de la Corba. El terreny en el que es localitza l'avenc és de formació de conglomerats. La cavitat presenta un desnivell de -5 metres. En el terreny un podem observar un petit clot en el qual es localitza la boca d'accés, és una petita entrada enmig de blocs. Es creu que aquesta petita cavitat podria correspondre amb la cúpula de la saleta clàstica que queda situada a l'extrem de la galeria inicial de la Bòfia de la Corba (situada molt aprop), aquesta dada però de moment no ha estat contrastada.(VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48) | 08050-136 | A la zona de Castellar del Riu | La primera exploració va ser realitzada l'any 1966 per part del S.E.C.E.M. (la Secció d'Espeleologia del Centre Excursionista Montserrat, de Manresa). | 42.1251800,1.7512800 | 396786 | 4664429 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 64). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45078 | Bòfia de la Corba / Avenc de l'Eura / Avenc Francesc Trepat / Avenc del Pla de la Corba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bofia-de-la-corba-avenc-de-leura-avenc-francesc-trepat-avenc-del-pla-de-la-corba | -ALEMANY, J.I. (1978): 'Avenc del Pla de la Corba o de l'Eura', a Rec. Parc. Treb. Real., núm. 1 (publicació de la topografia). -ALEXANDRI, F. (1996): 'Sobre la bòfia a l'Alta Catalunya', a Espeleòleg, núm. 41, pàg. 44-47. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. -BORRÀS, J. (1983): 'Recull provisional dels majors avencs catalans', a Sota Terra, núm. 4, pàg. 7-16. -CARDONA, F. (1989): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 1: La Serralada Pirinenca. Espeleo Club de Gràcia. -CARDONA, F. (1990): Grans cavitats de Catalunya. Vol. 2: El sistema mediterrani i la depressió central. Espeleo Club de Gràcia. -, A. (1990): 'L'Avenc gran dels Plans de la Corba', a EspeleoSie, núm. 31, pàg. 17-19. -ESCOLÀ, O. (1968): 'Avencs de més de 100 m a Catalunya -I-', a Espeleòleg, núm. 6, pàg. 191. -ESCOLA, O. (1981): 'Primeres dades sobre la col·lecció de Lepidòpters Subtrogròfils del Museu de Zoologia', a Sess. Conj. Entonol., núm. 21?, pàg. 15-24. -FAURA, Mn. M. (1909): 'Recull espeleològic de Catalunya', a Sota Terra, pp. 1-26. -MIÑARRO, J.M. (1979): 'Les cavitats de major desnivell del Principat', a EspeleoSie, núm. 23, pàg. 37-46. -MIÑARRO, J.M. (1975): 'Lista actualizada de las mayores cavidades de Catañunya', a EspeleoSie, núm. 23, pàg. 85-89. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIÑARRO, J.M. (1993): 'Els grups espeleològics a Catalunya: 2. Comarca del Bages', a Fulls Per. Inf. Gral., núm. 39. -J. (1994): 'Els primers anys al C.E.C. (1952-1962)', a Espeleòleg, núm. 40, pàg. 12-14. -S.E.C.M. (1968): 'S.E.C.M.', a Espeleòleg, núm. 7, pàg. 244-245 -UBACH, M. (1967): 'Ha mort el nostre company espeleòleg Frances Trepat i Vilafranca', a Espeleòleg (3): 75. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. -VVAA. (1970): Las mayores cavidades subterráneas de Cataluña', a Boletín Informativa SIRE, número 3, pàg. 7. | La Bòfia de la Corba es troba ubicada a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar-hi hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista encara no un quilòmetre (abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba). L'accés es localitza al peu del cingle, enmig del bosc i al costat d'una depressió del terreny. El terreny en el que es localitza la bòfia és de formació de conglomerats oligocènics, es considera que és formada a partir d'esquerdes de despreniment del massís (aquesta és la de majors dimensions del massís i amb una orientacio oest-est); la cavitat és interessant també des del punt de vista del procés clàstic que s'hi ha donat ja que es troba en un estat molt avançat segurament perquè deuen ser freqüents i abundants les infiltracions d'aigua exterior. Aquesta cavitat figura com una de les grans cavitats subterrànies de Catalunya. L'entrada a la cavitat és una boca al terra d'uns dos metres de diàmetre, que porta a un pou d'uns 11 metres amb molta molsa a les parets. Al fons hi ha dues galeries oposades. La del costat sud-oest segueix per una rampa amb enderrocs, tant sols es pot seruir uns metres fins una fissura impenetrable i parcialment tapada de blocs. Seguint per l'altra galeria es troba una petita rampa que obre a una saleta molt petita, on s'hi troba l'anomenat 'macarró', un tub estret, situat una mica elevat sobre el terra, aquest té 4 metres de recorregut i sentit descendent. Seguidament hi ha una galeria de poca llargada que al final s'estreny, havent de continuar per sota d'un bloc per poder assolir la cambra multipartida per acumulacions clàstiques. Per creuar aquesta darrera sala cal 'remuntar' uns metres i després tornar-los a baixar en l'altre costat. A continuació hi ha una rampla que acaba en un pou d'uns 15 metres de desnivell que condueix a una cambra anomenada 'Sala del Misteri'. Aquesta cambra té el sòl inclinat i és plena d'enderrocs. A partir d'aquí hi ha dues opcions diferents per continuar. L'una és l'anomenada 'Via Normal', que queda al costat contrari pel que s'ha accedit a la cambra, a través d'aquesta es passa per uns petits pous i ressalts arribant als 60 metres de desnivell màxim. L'altra opció, és l'anomenada 'Via S.E.C.E.M.', que parteix del punt més baix de la Sala del Misteri, es continua entre blocs i es passa per un pas molt estret que dóna a un pou d'uns 20 metres de desnivell. Enmig d'acumulació de blocs encaixats entre les parets es va descendint i guanyant llargada. El final és estret i amb una suau rampa en la que s'assoleix el punt màxim de penetració. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64; VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48) | 08050-137 | A la zona de Castellar del Riu | Aquesta cavitat figura que ja era molt coneguda per gent de les contrades. Una de les primeres referències conegudes és la de Mn. Faura i Sans però que no aporta cap dada. L'any 1959 es va realitzar una primera exploració parcial per par de l'ERE-CEC, penetrant fins a la galeria superior entorn als -25 metres. Va ser l'any 1966 quan la SECEM va realitzar una nova exploració que li va permetre localitzar la continuïtat de la cavitat assolint la cota màxima de penetració. | 42.1244900,1.7514500 | 396799 | 4664353 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45078-foto-08050-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45078-foto-08050-137-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades.Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64; VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48) aquesta bòfia també és denominada com Avenc de l'Eura, Avenc Francesc Trepat i Avenc del Pla de la Corba. La bòfia té moltes denominacions i també hi ha alguns dubtes sobre la coincidència o no amb algunes de les citades, la majoria són referències antigues, algunes es remunten a principis de segle. En l'elaboració del catàleg als anys 80 es va decidir mantenir com a nom principal el de Bòfia de la Corba que és el que constava en una de les primeres cites (tot i que sense cap dada) per Mn. Faura i Sant. La resta de noms consta que van ser emprats a partir de les primeres exploracions als anys 60 del segle XX.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 48; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 62-64). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45079 | Avenc de la Cota 1.611 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-cota-1611 | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació, Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37. | Aquest avenc es troba ubicat a la zona de la Corba, una àrea en que s'hi localitzen altres cavitats. Per arribar-hi hem d'agafar la carretera dels Rasos de Peguera, un cop passat el trencall que porta als Porxos trobarem un revolt molt tancat, a l'esquerra del qual surt una pista tancada. Cal seguir la pista encara no un quilòmetre (abans d'arribar a les runes de la masia de la Corba). L'avenc es troba emplaçat molt a prop de la pista, en concret en mig d'una canal que hi ha en el cingle que ressegueix els plans de la Corba en sentit nord-est a sud-oest. Es tracta d'una petit cavitat de tant sols uns -5 metres de desnivell. La boca d'accés és de mides petites i dóna pas a un pou d'uns 4 metres de desnivell i recorregut, al final del qual hi ha una petita rampa plena d'enderroc. El terreny en el que es localitza la bòfia és de formació de conglomerats oligocènics | 08050-138 | A la zona de Castellar del Riu | La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1969 per part del S.I.R.E.-U.E.C, del barri de Sants de Barcelona. | 42.1252600,1.7532900 | 396952 | 4664436 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom de l'avenc de la cota 1611 és justament perquè l'accés es localitza en aquesta alçada sobre el nivell del mar.Les coordenades són aproximades, i s'han de pendre a punt de referència tant sols de l'entorn on s'ubica l'avenc.Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 50; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 65). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45080 | Forat de la Nevera / La Coveta / Forat R. 2 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-la-nevera-la-coveta-forat-r-2-de-rasets | <p>-BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 56. -MIÑARRO, J.M. (1970): 'Sobre algunos de los fenómenos espeleológicos desarrollados en Els Rasets (Rasos de Peguera-Barcelona)'. Boletín Informativo SIRE, núm. 3, pàg. 8-10. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 36-37.</p> | <p>El Forat de la Nevera és una cavitat que està situada prop del Roc de l'Enginyer, o la Torrota, ens els plans que hi ha tot arribant al cim de les antenes, uns 80 metres abans pel costat de llevant. En concret a pocs metres al nord de la Bòfia dels Rasets. La seva localització es considera fàcil si es pren de referència el fet que es troba en una gran dolina de forma allargada. Els terrenys on es troba són conglomerats de formació del terciari. Es tracta d'una cavitat d'uns 38 metres de recorregut, i un desnivell de 5 metres (desglossats com a -2 metres i +3 metres). A l'extrem de la dolina, formant una mena de petita cambra, hi ha la boca d'accés a l'interior del forat, aquesta dóna pas a un passadís o corredor estret que arriba a una saleta. En aquesta saleta hi ha dues petites gateres que tenen pocs metres de recorregut. Aquesta cavitat forma part de la mateixa fractura que la R.1 de Rasets que es troba a uns metres cap a llevant.</p> | 08050-139 | A la zona de Castellar del Riu | <p>La primera exploració que es va realitzar en aquest avenc consta que va ser l'any 1969 per part del S.I.R.E.-U.E.C, del barri de Sants de Barcelona.</p> | 42.1297200,1.7866200 | 399714 | 4664891 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades són aproximades. Segons consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 89) aquest avenc també és denominat com Forat R.2 de Rasets o com la Coveta. Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 88-89; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 58-60). | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45081 | L'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescletxa-0 | -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 56. CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. Pàg. 166. | L'Escletxa s'ubica al sud-oest de la zona central del terme municipal. En la zona de llevant de Rocaterçana, en l'ample i abrupte cingle que s'esten per sota del Cap del Pelat i del Serrat de la Corba, prop del Grau de l'Olivell. La situació de l'Escletxa és en un terreny abrupte i de difícil accés, en un cingle rocós de pedra calcària i conglomerat, en el que trobem una gran escletxa natural que dóna nom a la cavitat. Actualment, l'entrada o escletxa es troba força tapada per la vegetació que ha crescut a l'indret. La gran esquerda del cingle que en suposa l'accés a l'interior, dóna pas a un espai natural o cavitat en la mateixa roca, en la que un curt corredor o pas de poca alçada condueix o obre a una cambra o saleta. En aquesta sala és on es va realitzar un sondeig arqueològic. | 08050-140 | A la zona de Castellar del Riu | Aquesta cova consta en el llistat de cavitats del 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: 166), tanmateix no hi figura cap referència a nivell espeleològic, ni que s'hi hagi realitzat cap exploració concreta. Les dades de què disposem són a partir de l'excavació arqueològica que hi va realitzar el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, l'any 1975. Arran del sondeig arqueològic es va poder documentar que l'Escletxa havia estat utilitzada com a sepulcre durant el Neolític, i com a hàbitat esporàdic en períodes puntuals de l'edat del Bronze. | 42.1215800,1.7472500 | 396447 | 4664035 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La cavitat també figura registrada com a jaciment arqueològic. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45082 | Forat d'Estela / Forat R. 12 de Rasets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-destela-forat-r-12-de-rasets | <p>-ARMENDARIZ, J. (1979): 'Cim d'Estel·la 64', a Butlletí Divulg. Espel., núm. 0: pàg. 17-18. -BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. Pàg. 52-54. -FAURA I SANZ, M. (1908): 'Espeleologia. Coves y avenchs de Catalunya', a Geografia General de Catalunya, pàg. 249-278. -FAURA I SANZ, M. (1909): 'Recull espeleològich de Catalunya', Sota Terra I, C.M.B. Barcelona. -FONT I SAGUÉ, n. (1897): 'Catàlech Espeleològic de Catalunya'. Butlleti del Centre Excursionista de Catalunya. -IÑIGO, G. (1976): 'Avenc Fred i Forat d'Estela (Rasos de Peguera)', a Espeleosie, núm. 18, pàg. 21-25. -JOLÍS, A.; SIMÓ, M. A. (1965); 'Alt Berguedà i Cardener', a Guia excursionista, 3ª edició, mapa 1-285, C.E.C Barcelona. -MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. -MIRET, F. (1997): 'Toponímia espeleològica. Recull de noms genèrics de cavitats a Catalunya.', a Cavernes, núm. 24, pàg. 95-112. -MONTORIAL, J, (1961): 'La espeleología en la provincia de Barcelona', a Catàlogo Espeleológico de la Provincia de Barcelona, I', pàg. 9-13. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. -VICENS, F.; MORELL, J. (1935): 'Història de la espeleologia a Catalunya', a Sota Terra, pàg. 9-13. -VVAA (1889): Lo Forat d'Estela.</p> | <p>El Forat d'Estela es troba al cim del Roc d'Auró, en concret al vessant sud. El roc és una formació geològica de conglomerats terciaris. Per arribar-hi cal dirigir-se a la Torreta o Roc de l'Enginyer, on hi ha les antenes i el vèrtex geodèsic, d'aquí es baixa per una canal, es passa al costat de les cavitat R.10 i R.11, fins trobar-nos amb el camí marcat que porta dalt del Roc d'Auró. A la dreta hi ha un cable que facilita el descens fins la boca d'entrada al Forat. La cavitat té uns 31 metres de recorregut amb un desnivell de -20 metres. La gran boca, d'uns 7 metres d'alçada per uns 1,70 metres d'amplada, dóna a una rampa molt dreta (inclinació d'uns 43º) i amb presència de gran quantitat de blocs i pedres despresses. A partir d'aquí es continua fins a un pou vertical d'uns 7,80 metres d'alçada, al final del qual s'assoleix el punt màxim d'exploració. A l'interior hi ha una petita fisura en la qual es percep la sortida de corrent d'aire. (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 )</p> | 08050-141 | A la zona de Castellar del Riu | <p>Aquest avenc consta que és conegut des de temps immemorial.</p> | 42.1270900,1.7874300 | 399777 | 4664598 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45082-foto-08050-141-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades aportades sobre aquest avenc han estat extretes del 'Catàleg espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: Vol. 3, pag. 56-57; i BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980: 52-54 ), on a més consta que també és denominat com a Forat R.12 de Rasets. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45083 | Cova dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-frares-0 | -VALLÈS, J. (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | La Cova dels Frares està ubicada vers el sud-oest del Refugi dels Rasos de Peguera, en un petit cingle de roca orientat cap al sud-sud-est, enmig d'una zona boscosa de pi roig i boixeres. En aquest indret trobem una petita obertura en la roca que es correspon amb la boca d'accés, aquesta dóna pas a una cavitat natural formada per una única cambra. La cova defineix un espai de planta més o menys arrodonida d'entorn a uns sis metres de diàmetre per uns tres metres d'alçada. | 08050-142 | A la zona de Castellar del Riu | Aquesta cova consta en el 'Catàleg Espeleològic de Catalunya' (VALLÈS: 2009: 63), però no s'hi referencia cap exploració concreta a nivell espeleològic. El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita i prospecció de l'interior de la cova l'any 1965, a partir dels treballs arqueològics es va concloure que la cavitat hauria estat un indret d'ocupació puntual entre finals del període del ferro i inicis de l'època ibèrica. | 42.1342300,1.7586200 | 397407 | 4665425 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La cavitat també figura registrada com a jaciment arqueològic.L'autor de la imatge número 1 és Josep Carreras i Balaguer, va ser realitzada el juliol del 2005 i forma part del fons del seu arxiu particular. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.