Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44992 | Cal Sorribons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sorribons | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Sorribons es troba emplaçada en una feixa situada en el pendent de la costa que s'aixeca al nord de la masia de la Costa de Vilaverd. Actualment les construccions que conformen la masia estan en procés d'enrunament, tot i això es pot observar encara l'alçada total que tenia la casa, mostrant planta baixa, planta primera i unes petites golfes; es pot veure també la traça de la coberta que era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Els murs són fets amb amb carreus desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres peces rectangulars allargades de pedra desbastada i més o menys polida (el gruix dels murs de façanes és d'uns 55 cm). La casa té planta rectangular, amb una part que conforma l'estructura originària i una ampliació adossada al costat de ponent que allargà la planta de la casa per aquest extrem. És una casa de poca profunditat, fet que permetia que les bigues dels forjats es col·loquessin en sentit nord-oest a sud-est carregant en els murs de façana principal i posterior. La façana principal, orientada cap al sud-est, és la que ens permet veure algunes obertures conservades, a planta baixa la porta principal és de brancals de carreus i llinda plana de fusta, a la planta primera sobre la porta d'accés hi ha un balcó de volada feta amb maó massís i barana de ferro i l'obertura que hi donava accés és de traça senzilla, rectangular i també amb llinda de fusta. També podem veure finestres amb llinda plana monolítica i altres amb dintell pla fet amb maó massís. De l'interior poca cosa es pot assenyalar, mostra la distribució clàssica de la planta baixa destinada al bestiar i la planta primera a vivenda, en aquesta es conserva al mur posterior la boca del forn de pa i part del cos de la volta. Al costat de llevant de la casa hi ha les restes de l'estructura del paller, sembla que era de dos nivells. Els murs són de pedres irregulars amb les cantonades de maó massís; la façana principal, també oberta cap al sud-est, mostra l'estructura típica d'una gran obertura amb pilar central també de maó. | 08050-51 | A la zona de Llinars. | Documentalment, únicament podem fer esment a les referències de la casa en els amillaraments del segle XIX i XX. Així, la cita més antiga coneguda és la que consta en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Llinars trobem la referència Sorribons. Sembla que l'estructura de la casa pot tractar-se d'una construcció del segle XVIII. | 42.1461000,1.7074500 | 393198 | 4666806 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44992-foto-08050-51-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44993 | La Casanova de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-les-fonts | XIX | La masia de la Casanova de les Fonts es troba emplaçada dalt de la vessant que s'aixeca al fons de la vall de Llinars. És una casa de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i sotacoberta; té la teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Actualment la façana principal és la que obre cap a ponent, on trobem la porta d'accés a la vivenda. La masia va ser reformada a fons per tal d'adaptar-la a les necessitats actuals. Les façanes són acabades amb un revestiment que cobreix la seva superfície. | 08050-52 | A la zona de Llinars. | L'estructura actual de la casa no ens permet apuntar una cronologia per aquesta masia ja que no són visibles elements arquitectònics que ens donin informació. Hem d'esmentar però, que la majoria de masies per la zona que utilitzen la terminologia casanova o caseta, sovint són cases bastides entorn al segle XIX. | 42.1346100,1.7056100 | 393027 | 4665533 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44993-foto-08050-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44993-foto-08050-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa és un habitatge de primera residència, però també compta amb una part destinada a turisme rural. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44994 | L'Erota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lerota | XVIII | Actualment no està habitada i ningú es cuida de la casa, trobant-se oberta i descuidada. | La masia l'Erota està situada al peu de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. Està conformada per l'estructura de la casa i el paller. La casa està formada per dos cossos adossats, ambdós són de planta rectangular. El cos del costat de llevant constitueix l'estructura originària de la casa, que amb posterioritat es degué ampliar amb l'estructura adossada a ponent. El cos est és de planta baixa i primera que dóna directament a sotacoberta, té teulada a un sol vessant amb pendent cap a llevant. La façana principal és orientada a migdia. Aquesta estructura és bastida amb pedres irregulars i alguns carreus desbastats i a les cantoneres grans carreus sense polir. Gran part de la superfície de les façanes de les dues estructures mostra un revestiment de morter de calç que la cobreix. Les majoria de les obertures són de llinda plana de fusta i brancals de carreus desbastats, en algunes els muntants també són de fusta (és el cas de la porta d'entrada), en altres no és visible. La façana principal és orientada vers a migdia. El cos afegit a ponent té les cantoneres diferenciades amb grans carreus desbastats, i la resta del mur és de paredat irregular (a la façana de ponent és amb peces de tosca). Aquest cos també és de tres nivells (planta baixa, primera i golfes) i té la coberta a un únic vessant que desaigua a la part posterior, al nord. Les obertures són senzilles, n'hi ha una d'emmarcada amb quatre carreus; també té una porta d'accés a la façana sud. A l'interior, els dos cossos estan unificats i amb comunicació tant a planta baixa com al nivell superior. La planta baixa era destinada al bestiar; al cos de llevant, al costat de la porta d'entrada principal hi ha l'escala d'accés a la planta primera, de graons de pedra. A la planta primera, l'espai que conforma l'estructura de llevant és una única sala amb la llar de foc, els fogons i la pica; a l'estructura de ponent hi ha les habitacions. A la sala una llarga i dreta escala de fusta comunica amb les golfes, on es conserven uns graners. Al costat de llevant de la casa hi havia un altre cos adossat, avui parcialment enderrocat. Al davant de la casa hi ha el paller, és una estructura bastida adossada al desnivell del terreny, fet que li permet tenir accés a peu pla als dos nivells. És de planta rectangular i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-est. Els murs són de paredat irregular i grans cantoneres de pedra desbastada. La façana principal mostra una única i gran obertura formada per un arc de mig punt fet amb lloses posades a plec de llibre. Té accés a la planta superior des del costat de llevant. Al centre de l'estructura hi ha un gran pilar de maó massís. Al costat de llevant té una ampliació d'un sol nivell i accés des de la part posterior. | 08050-53 | A la zona d'Espinalbet. | La masia l'Erota és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet. També hi consta el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on 'Arota' figura com a propietat de la comunitat de Preveres de Berga. Alguns dels elements que mostra l'estructura de la casa podrien correspondre a unes cronologies anteriors al segle XIX, i podrien datar del segle XVIII. | 42.1188600,1.8072100 | 401399 | 4663662 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44994-foto-08050-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44995 | Cal Tuixent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tuixent | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Cal Tuixent està situat al vessant de ponent del torrent de Tagast al seu pas per la zona d'Espinalbet. Actualment la masia està abandonada i presenta parts de l'estructura que s'estan començant a deteriorar de manera ràpida, amb alguna part enrunada i amb alguns punts amb problemes estructurals greus. La casa conserva gran part de les seves façanes i fins i tot de la coberta, mostrant alguns enderrocs en la part posterior i de llevant. Tanmateix la vegetació ha crescut abundosa al voltant de les estructures dificultant la seva visió. La casa mostra una planta rectangular orientada vers el sud-est, consta de planta baixa, primera i unes golfes; la teulada és a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Els murs estan bastits amb carreus desbastats i pedres irregulars i a les cantoneres carreus desbastats. L'edifici està bastit adossat al terreny per la part posterior, ja que es troba emplaçat en una zona amb un lleuger desnivell. La porta d'accés, situada a la façana que obre cap al sud-est, és formada per una llinda plana de fusta i carreus als brancals; la majoria de les obertures que podem observar mostren la mateixa tipologia d'acabat que la porta. Al costat de llevant de la casa hi ha el paller, és de dos nivells i coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal. El paller mostra la mateixa orientació que la casa. La façana principal està caracteritzada per la configuració habitual d'aquest tipus de construccions, definida per unes àmplies obertures que ocupen quasi tota la façana, amb tant sols un pilar central. L'estructura també està bastida adossada al terreny i presenta murs de paredat irregular i carreus desbastats a les cantoneres. Al voltant de la casa hi ha moltes feixes de conreu, avui abandonades i ocupades per vegetació, amb murs de marge de pedra seca. | 08050-54 | A la zona d'Espinalbet | La masia de Cal Tuixent consta en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal), on la casa i possessió de Cal Tuixent figura vinculada a Cal Ballet (Vellet, Bellet), Cal Déu, i Cal Sastre. | 42.1178900,1.8042600 | 401154 | 4663557 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44995-foto-08050-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44996 | El Torrent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-torrent | XVIII | La masia el Torrent es troba emplaçada al peu del camí que puja cap a l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet. És una caseta formada per dos cossos adossats. L'estructura primigènia de la casa sembla la del costat de llevant. Ambdós cossos són de planta baixa i planta primera, el del costat de llevant és amb coberta a dos vessants amb carener perpendicular a la façana principal i el de ponent és d'un sol pendent que desaigua cap a l'oest. La façana principal és orientada vers sud-sud-est. L'estructura del conjunt és bastit amb cantoneres de blocs de pedra desbastada i paredat irregular. La casa ha estat reformada tot adaptant-la a les necessitats actuals, en la rehabilitació s'han modificat diverses obertures així com alguns altres elements però s'ha conservat la volumetria. Algunes obertures del costat de ponent s'han mantingut com eren, amb llinda en arc molt rebaixat fet de lloses de pedra i muntants de carreus. L'accés actual és per la façana de llevant, a través d'unes escales que donen directament al primer pis, el qual és destinat a vivenda. | 08050-55 | A la zona d'Espinalbet | 42.1190700,1.8067900 | 401365 | 4663685 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44996-foto-08050-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44996-foto-08050-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44996-foto-08050-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom del Torrent ve donat pel fet de trobar-se ubicada al peu del torrent del Tagast. A l'altre costat del torrent hi ha la popular font d'Espinalbet, lloc molt freqüentat per gent de la comarca que hi ve a buscar l'aigua.La casa del Torrent havia estat la residència de la Teresa del Torrent, personatge popular i conegut al municipi. Actualment, un dels gegants de Castellar del Riu representa la dita Teresa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 44997 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-1 | XVIII-XIX | Presenta problemes d'abandonament | La masia es troba ubicada en un ampli planell, quedant oberta i amb vistes vers la serra de Queralt i la Tossa que s'aixequen enfront, a l'altra banda de la vall del torrent de l'Alou i la riera de Metge. La masia queda situada prop del camí que puja cap al Santuari de Corbera, que queda situat vers el nord-est, entorn a uns set-cents metres de distància. La casa és un edifici de planta rectangular, consta de planta baixa, primera, segona i unes petites golfes; té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Les façanes mostren un acabat fet amb arrebossat de morter que cobreix la seva superfície, podem veure però les cantoneres que són fetes amb carreus força ben tallats i els murs de paredat irregular. Les obertures són poques, de formació senzilla i sense elements arquitectònics destacables, a més també mostren el seu contorn cobert amb el mateix revestiment de les façanes. Com és habitual, la façana principal és la que mostra més obertures, entre les quals a la planta baixa la porta d'accés a l'interior i a nivell del segon pis una obertura amb balcó amb un petit voladís i barana de ferro. La porta d'accés és emmarcada amb maó massís, en la llinda col·locat a plec de llibre formant un arc molt rebaixat, quasi pla. L'interior sembla que era destinat a bestiar a la planta baixa, i vivenda a la planta primera i segona. Amb un ampli espai ocupant la meitat de ponent de la planta primera, i que conforma la sala-cuina, amb el foc a terra i un forn de pa (del que només es conserva la boca), els fogons i la pica amb les posts. A la façana de llevant hi ha adossat un paller, ocupa la mateixa profunditat que la casa i comparteix el mateix pla de coberta, mostrant-se com una continuïtat del vessant de llevant. És una estructura bastida amb murs de paredat irregular i carreus a les cantoneres. És de dos nivells i amb una àmplia obertura a la façana principal que n'ocupa tota la superfície del frontis. La casa està envoltada per camps de conreu, alguns ja abandonats, i pastures. | 08050-56 | A la zona d'Espinalbet. | La masia la Rovira és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet, i també en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). | 42.1199800,1.8027000 | 401028 | 4663791 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44997-foto-08050-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44998 | Cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla-0 | XVIII-XIX | Actualment no està habitada. | La masia de Cal Pla està situada just al costat de l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, quedant emplaçada al seu costat nord. Es tracta d'una casa de planta rectangular formada per planta baixa, primera i segona; té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. Els seus murs són fets amb paredat irregular de pedres de mides i formes diverses junt amb alguns carreus, i a les cantoneres carreus desbastats, més o menys polits i no gaire grans. La casa està bastida adossada al terreny que mostra un pronunciat desnivell, facilitant que l'edifici tingui dos accessos a peu pla, un per la façana principal, la sud, i l'altra pel costat de ponent, obrint directament a la planta primera. Ambdues portes d'accés mostren la mateixa configuració, llinda d'arc rebaixat fet amb maó massís posat a plec de llibre i muntants de maó col·locat pla. La resta d'obertures, finestres, són d'acabat senzill, sense cap element arquitectònic remarcable; a les de la façana principal és visible la llinda que és feta amb maó massís posat pla. Al costat de llevant hi ha una altra estructura, més aviat petita, segurament destinada a corts pel bestiar i magatzem. Al voltant de la casa hi ha alguns murs de pedra seca, murs de marge, que actuen de contenció de les terres i delimitadors dels accesosos a la casa. | 08050-57 | A la zona d'Espinalbet. | La masia Cal Pla és citada en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet, i també en el llibre 'Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). | 42.1191300,1.8080600 | 401470 | 4663691 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44998-foto-08050-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 44999 | Cal Pere Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-sastre | XVIII | La masia de Cal Pere Sastre es troba emplaçada al sud-est de la zona d'Espinalbet. La casa és de planta rectangular amb un reclau entrat en l'angle nord-est. Consta de planta baixa, primera, i sotacoberta; té teulada a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que obre cap al sud-sud-est. En les façanes de la casa es poden distingir diferents cantonades que han quedat amortitzades degut a les diferents ampliacions que ha experimentat la casa. Així, es poden distingir augments de la volumetria de la casa en les diferents façanes. En conjunt els murs de les diferents fases constructives són bastits amb paredat irregular i a les cantoneres blocs de pedra desbastada i més o menys polida, en algunes de les cantonades les peces són de mides més grans que en d'altres. Pel que fa a les obertures, la majoria són de configuració senzilla, amb diversos exemples formats amb carreus als brancals i llinda plana de fusta, també n'hi ha algunes que no tenen cap element distintiu a la llinda. La casa compta amb dues portes d'accés, l'una situada en la façana principal, la del costat sud, i l'altre a la façana de ponent; ambdues són de llinda plana de fusta, en la porta principal hi ha incisa la data 1804. Al costat de ponent hi ha una altra construcció, un edifici reconvertit en vivenda, i que sembla que es correspont a l'antic paller. | 08050-58 | A la zona d'Espinalbet. | La masia Cal Pere Sastre és citada en els llibres d'amillaraments del segle XIX, en els casos consultats figura esmentada com a Cal Sastre. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), la casa Cal Sastre consta vinculada a Cal Ballet, Cal Déu, i Cal Tuixent. En l'altre llibre que hi figura és en l'apartat corresponent a Espinalbet de l''Amillaramiento de dicho distrito certificado el anyo de 1862' (Conservat a l'Arxiu Municipal). La resta de mencions són ja en els llibres del segle XX. | 42.1165100,1.8118700 | 401781 | 4663395 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/44999-foto-08050-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45000 | Els Pisos Vells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pisos-vells | XVIII-XX | Algunes de les estructures no es troben en gaire bon estat. | L'edifici anomenat els Pisos Vells és format per diversos apartaments o pisos adossats un al costat de l'altre conformant una planta de conjunt allargada i orientada en sentit nord-est a sud-oest. L'estructura està bastida adossada al desnivell del terreny determinant que la majoria d'accessos a la vivenda estiguin situats a la part posterior, al costat nord, donant accés directa a la planta primera; algunes de tota manera tenen també accés pel costat de baix i fins i tot per ambdós costats. El conjunt és heterogeni, amb estructures de diferents períodes i amb diferents tipus d'acabat, sense mostrar un mateix pla de coberta ja que no tots els careners segueixen la mateixa orientació. En el conjunt es poden diferenciar varis apartaments, amb denominacions diverses com Flor del Camí, Camperola, Recer de Pau, Niu Joiós; aquestes denominacions responen a noms emprats en èpoques recents. Algunes de les construccions o apartaments són obra del segle XX, però en el conjunt es diferencien algunes estructures d'origen anterior, destaquem les estructures de la meitat més nord. D'aquí en destaquem l'edifici que queda més a l'extrem i l'immediatament a continuació pel costat de baix, mirant al sud. Aquesta mostra una estructura de casa de planta baixa, primera i sotacoberta amb teulada a dos vessants i carener orientat nord-oest a sud-est, quedant perpendicular a la façana principal. Aquest edifici és bastit amb murs de pedra que mostren un parament de carreus desbastats, no gaire regulars, però si que disposats més o menys en filades. Pel que fa a les obertures són de configuració senzilla, amb un balcó de voladís al darrer nivell, i a la planta baixa la porta d'accés feta amb brancals de carreus i per llinda una gran biga de fusta. | 08050-59 | A la zona d'Espinalbet. | 42.1169500,1.8046800 | 401187 | 4663452 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45000-foto-08050-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45001 | Can Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deu | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Can Déu es troba ubicada a més de 1500 metres d'alçada, quedant emplaçada prop del torrent de Tagast i per sobre del Santuari de Corbera, en les costes que s'aixequen al nord del temple. Les construccions que conformen la masia es troben actualment en procés d'enrunament, tot i que en algunes parts encara conserven part de la coberta. La masia consta de la casa, i un porxo o paller adossat al costat de llevant i restes d'un petit annex al costat de ponent. La casa és de planta quadrangular, sembla que constava de planta baixa, primera i golfes, i coberta a dos vessants. L'edifici està bastit adossat al terreny per la part posterior, quedant la façana principal orientada cap al sud-est. Els murs de les façanes, tant de la casa com del paller, estan construïts amb pedres irregulars de mides diverses i a les cantoneres blocs de pedra desbastada. A l'interior l'únic element estructural de càrrega de la casa és un pilar central de pedra, amb la part superior de maó massís; la resta són envans de distribució interior. Sembla que la planta baixa era destinada al bestiar i la planta primera a vivenda. El paller, adossat a la casa pel costat de llevant, és de dos nivells i coberta a un sol vessant; sembla que la planta baixa també estaria destinada al bestiar i la planta primera a paller. A nivell de planta baixa el paller i la casa estaven comunicats. La façana principal del paller, de la mateixa manera que en la casa, és orientada vers el sud-est, amb una àmplia obertura a la planta primera, amb tant sols un pilar central. L'interior també té un pilar central de pedra que actua com element de càrrega. | 08050-60 | A la zona d'Espinalbet. | En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet trobem la referència Cal Déu. No comptem amb gaires elements per precisar la cronologia de la masia de Can Déu, però l'estructura conservada sembla respondre a un període cronològic entorn al segle XVIII. | 42.1278700,1.8009800 | 400898 | 4664669 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45001-foto-08050-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45001-foto-08050-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45001-foto-08050-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la casa passa el PR C-73 i el GR-107 (o Camí dels Bons Homes). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45002 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-2 | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | Castellar del Riu, en concret a uns 1546 m. Queda emplaçada al nord-est de la Roca Griera, una zona propera al Cim d'Estela i al Roc d'Uró, situats més cap a ponent. L'emplaçament és en una zona molt oberta, amb una àmplia àrea planera al davant de la casa on trobem prats i antics camps de conreu. Les construccions que conformen la masia es troben en procés d'enrunament. L'edifici és construït aprofitant el desnivell natural del terreny, de manera que li permet tenir accés a peu pla a dues plantes. La casa sembla que constava de planta baixa, primera, segona i potser encara un petit altell o golfes. Els murs, de gruix considerable, són bastits amb pedres desbastades i grans blocs també desbastats a les cantoneres. A la façana sud, uns amplis contraforts reforcen l'estructura. Es tracta d'un edifici de dos cossos paral·lels orientats nord-sud i separats per un mur mitger de càrrega que es desenvolupa fins a la planta segona, el darrer tram és un pilar de pedra. La majoria de les obertures conservades són de tipologia senzilla, sense elements arquitectònics a remarcar; la porta d'accés a la planta baixa és de brancals de maó massís i llinda plana de fusta, tipologia que també podem veure en alguna finestra. La façana orientada cap al sud, tot i que es troba molt ensorrada, encara conserva la porta d'accés a la planta baixa (l'esmentada abans), on hi hauria el bestiar. Per la façana de llevant hi ha l'accés principal al nivell de la vivenda, o sigui, la planta primera. En aquesta façana hi ha un porxo adossat que dóna aixopluc a la zona de l'entrada, és fet amb pilars de maó massís i coberta a un sol vessant. A la planta primera s'hi poden observar restes d'elements com la cuina de fogons, armaris empotrats de posts, entre altres. La façana de llevant conserva restes de revestiment de morter en el que hi podem veure la traça de pintura/esgrafiat que imitava un carreuat; sobre la porta d'accés hi ha una cartel·la feta també en morter amb la data 1882. Al costat de ponent de la casa hi ha adossat un annex, tot i que també es troba en part ensorrat, sembla que hauria estat utilitzat com a corts o estables a la planta baixa i potser paller a la planta superior. Al voltant de la casa trobem altres estructures com un petit safareig, una trumfera o fresquera (no hem pogut aclarir), i una pleta per tancar el bestiar. | 08050-61 | A la zona d'Espinalbet. | La cita més antiga coneguda és la que consta en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Espinalbet trobem la referència Las Planes. Malauradament no comptem amb més referències que permetin precisar la cronologia d'aquesta interessant masia, cal dir però que tot i que l'única referència esmentada és del segle XIX, l'estructura sembla correspondre a una casa més antiga, del segle XVII o XVIII. No es pot però precisar amb més seguretat la cronologia, ja que tot i que l'estructura pot respondre a una obra d'aquests segles, si que la casa manca d'elements arquitectònics (com determinats acabats en finestres i portes) que permetin assegurar millor la cronologia. Cal dir que sembla bastant clar que entorn la data que hi ha sobre la porta de llevant, el 1882, es degueren portar a terme diferents obres de reforma de la casa, entre les quals el revestiment i tractament de la façana i les obertures d'aquest costat de llevant i sembla també que altres obres interiors. | 42.1264100,1.7964400 | 400521 | 4664512 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45002-foto-08050-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45002-foto-08050-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45002-foto-08050-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al peu de la casa passa el PR C-73. Al peu de la casa pel costat de llevant, discorre un petit torrent que devalla de la zona nord, on també hi ha la font curta. Al peu del torrent hi ha diverses pollancres, i al costat sud-est de la casa un gran cirerer. La masia es troba emplaçada en un bonic i agradable entorn paisatgístic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45003 | Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espinalbet | -GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de l'Albí, Escriptors Berguedans, núm. 2, Berga. -RIQUER, M. de (1971: 280): Guillem de Berguedà. Vol. I: Estudio Histórico, literario y lingüístico. Espluga de Francolí: Abadia de Poblet, 1971. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | X-XXI | El conjunt d'Espinalbet es troba a llevant del terme municipal, de fet, l'enclavament històric originari del període medieval és més concretament al nord-est. El nucli central està configurat per l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, la Rectoria, el cementiri i les restes del castell. Entorn a aquest conjunt hi ha diverses masies, moltes de les quals en les darreres dècades s'han anat rehabilitant i recuperant. Tanmateix també al llarg d'aquest anys la zona va continuar creixent amb incorporació de noves cases. Actualment algunes de les vivendes són destinades a turisme rural o segona residència. | 08050-62 | El nucli d'Espinalbet. | Les primeres referències documentals d'Espinalbet són en relació a l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, en concret en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, (s. X o inicis del XI) en la que s'esmenta la parròquia d'Espinalbet. El lloc d'Espinalbet consta al llarg del segle XII com a propietat de la família vescomtal del Berguedà. El conegut trobador Guillem de Berguedà heretà del seu pare el vescomte Guillem de Berguedà (1183) els castells de Puig-Reig, Madrona, Espinalbet, Casserres i Montmajor, junt amb altres importants deixes patrimonials, però no el títol de vescomte. En el testament del trobador Guillem de Berguedà, 1187, hi figuren diferents referències al terme de Castellar del Riu, i en concret a Espinalbet.(VVAA:1991:40-41). No es coneixen, però, altres notícies referides al Castell. Al segle XIV i XV hi ha altres referències relacionades amb l'església de Sant Vicenç i perduren al llarg de l'època moderna continuant referint-se a l'església amb caràcter de parroquial. Al segle XVIII segueix constant com a tal, època en que a més tenia la sufragània de Sant Martí de Coforb. En el segle XVI, en el fogatge realitzat el 1553 apareixen sis registres al terme d'Espinalbet, que són 'Joan Sarras, Joan Pons Arnau, Pere Gavaig, Miguel Piguer, Pere Bierich alias Xich, i Joan Pons Arnau', aquests dos darrers consta que estan plegats en la 'casa den Bergues'. Com es pot veure en la nota, Joan Pons Arnau hi figura dues vegades, i sembla que es correspon al mateix personatge, de ser així es redueix a cinc els registres. Aquest Joan Pons consta com el prohom que junt amb en Joan Sarras informen en el fogatge. Aquesta notícia ens informa també que a finals de l'època medieval a la zona hi devia haver algunes poques masies disseminades, entre les quals ja s'hi trobava Can Bargués. Al llarg de l'època moderna la zona va experimentar important canvis, entre els quals destaca la modificació i ampliació de l'església durant els segles XVII i XVIII. En aquesta època també es va construir (o modificar de manera important si és que ja existia) la rectoria d'Espinalbet, aportant ja una fesonomia més propera a la que ens ha arribat als nostres dies. Aquest conjunt eclesiàstic també va ser sotmès a altres reformes i modificacions al llarg del segle XIX. Entre els segles XVIII i XIX la zona degué experimentar un augment de la població de la zona, i per tant de construcció de noves cases, ja que d'aquest període semblen datar diverses de les antigues masies de la zona. És evident que també les darreres dècades han modificat i canviat substancialment l'entorn del conjunt d'Espinalbet, amb l'augment de nombre d'habitatges. | 42.1189700,1.8077200 | 401442 | 4663673 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45003-foto-08050-62-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona és creuada pel torrent de Tagast, situat a ponent del nucli històric, i en el qual hi ha la font de Cal Tuixent o d'Espinalbet.Al peu de l'església transita el camí que puja vers el Santuari de Corbera i que també enllaça cap a Berga. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45004 | Font de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-garriga-0 | XIX | El brollador es troba trencat. El conjunt es veu abandonat. | La font de Cal Garriga mostra una estructura formada per un dipòsit que recull l'aigua, i el frontal on hi ha el brollador. El dipòsit és de planta rectangular, bastit amb murs de pedra i cobert amb volta encofrada també de pedra. El frontal és un mur fet amb carreus de pedra ben tallats i polits, la part superior és acabada en forma de corba seguint la traça de la volta interior. A la part superior de la façana hi ha una obertura rectangular que permet veure l'interior del dipòsit, i a la part baixa hi ha el lloc del brollador, actualment inutilitzat. Al peus del frontis unes lloses conformen un espai rectangular, una mena de pica. Actualment no està es ús. A la part del darrera de la font hi ha la rasa on es fa la captació d'aigua. | 08050-63 | A la zona de Llinars. | 42.1341100,1.7324300 | 395243 | 4665444 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45004-foto-08050-63-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud-est de la font, tocant a la pista forestal, hi ha l'estructura d'un pou que actualment està sense ús. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45005 | Safareig de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-garriga | XIX | La masia està abandonada i en procés d'enrunament. | Aquest safareig es troba situat adossat al mur de la façana principal de la masia de Can Garriga, orientada al costat sud-est, quedant situat al costat mateix de la porta d'accés. Es tracta d'un safareig cobert o també es podria dir un espai d'acumulació d'aigua, tipus viver amb accés per poder rentar. L'estructura mostra una planta rectangular que queda oberta pel costat sud, la resta d'estructura més o menys queda tota soterrada, ja que està construït adossat al marge i a més per la part superior està cobrert de terra i herba. Les dimensions aproximades de l'interior són d'uns 5,18 metres per uns 3,00 d'amplada i una alçada màxima fins a la part central de la volta d'uns 2,50 metres, i d'entre 70 i 80 cms a la part que correspondria a l'alçada d'acumulació d'aigua. L'estructura és bastida amb murs de pedra amb l'angle vist fet amb grans cantoneres de pedra ben tallada i polida. L'espai és cobert amb volta de canó feta de lloses i pedres posades en vertical. Al frontis, un mur de poca alçada i uns 60-65 cms de gruix delimita l'espai per aquest costat obert i per tant l'alçada màxima d'acumulació d'aigua, aquest mur és coronat per unes lloses inclinades cap a l'interior, a manera de pedrís d'un safareig, d'aquí que es consideri com l'anomenem safareig tot i que les funcionalitats devien ser més diverses. | 08050-64 | A la zona de Llinars. | 42.1328000,1.7312100 | 395140 | 4665300 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45005-foto-08050-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45006 | Dovella de Sant Llorenç dels Porxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dovella-de-sant-llorenc-dels-porxos | -BURÓN, V. (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -Vigué, Jordi i Bastardes, Albert. Monuments de la Catalunya romànica. I. El Berguedà. Barcelona: Artestudi, 1978. -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. -VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. -VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV | A l'interior de la petita i senzilla església de Sant Llorenç dels Porxos trobem un arc apuntat realitzat amb dovelles de pedra tallada i polida. A la part superior d'aquest arc, a la zona de la clau -formada per dues peces-, destaca una dovella central que es troba decorada amb un motiu figuratiu. La decoració és esculpida en baixrelleu que sobresurt un màxim de 6mm de la línia de fons de la peça. Aquesta decoració es troba ocupant la cara frontal de la dovella, o sigui la que dóna al costat de ponent i per tant clarament visible des de l'entrada de l'església, i té continuïtat cap a la part inferior de la peça, per tant es troba a les dues cares visibles de la dovella. Les mesures que hem pogut prendre de la peça no són totals, ja que tal com està col·locada no permetia mesurar bé les seves dimensions, així, com a mides aproximades la part frontal fa uns 30cm de llarg per 14cm d'ampada a la part inferior i uns 25 a la part superior (on hi ha la carota), i la part inferior de la dovella (la que forma part de l'intradós de l'arc) és de 48 cm de llarg per 14 cm d'ample aproximadament. El motiu decoratiu representat es correspon a un element figuratiu a mode de carota a la part frontal, configurant una cara humana amb la seva boca, nas, ulls i cabells o una mena de 'corona' , la cara és més aviat arrodonida i amb unes bones galtes i uns grans ulls; de la boca sorgeix una llengua que s'allarga i continua cap a la part inferior de la dovella on la figura és més esquemàtica i menys realista (o figurativa), poden pensar que la primera part que forma com una creu, podria correspondre's al coll, els braços i el cos, o senzillament amb una creu, i la resta unes formes globulars o en forma de núvol sense poder precisar més. | 08050-65 | A la zona de Castellar del Riu. | No es coneixen notícies històriques referents a l'església de Sant Llorenç dels Porxos. No consta tampoc esmentada en la visita al deganat del Berguedà de l'any 1312. L'església data del període romànic, amb una ampliació de la nau cap a ponent d'entorn al segle XV. La dovella que tractem en aquesta fitxa forma part d'un arc apuntat que funciona com a element estructural que permet unir i resoldre la continuïtat de la nau romànica amb la nova ampliació de l'edifici. Aquest arc i per tant també la dovella es poden datar en el moment d'aquesta ampliació del segle XV o XVI. | 42.1255200,1.7622500 | 397693 | 4664454 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45006-foto-08050-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45006-foto-08050-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45006-foto-08050-65-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Fa uns anys es va repicar tot el revestiment interior que cobria les parets, deixant la pedra vista al descobert, i també es va eliminar l'altar de pedra que restava adossat al mur de llevant -al fons de la nau-. En aquestes tasques de repicat es degué deixar al descobert aquest element, ja que no hem trobat cap menció a aquesta peça en la bibliografia consultada (de cronologies anteriors als treballs). | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45007 | Font de Ca l'Ingla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lingla | La font no raja. | La font de Ca l'Ingla està situada al costat de la casa, a uns pocs metres al costat nord-est, al peu del camí d'accés a la casa des de la carretera de Castellar a Terrers. Un gran bloc de roca cobert per heura i altra vegetació ens assenyala l'ubicació de la font. Així adossat a aquesta roca hi ha l'estructura de la font. Es tracta d'una estructura més aviat petita i força senzilla, és construïda en pedra i consta d'un frontal acabat en forma triangular, en el que hi ha el brollador que és una peça monolítica amb un rebaix per on sortia l'aigua, i la pica, també obrada en pedra. Actualment la font està inutilitzada i sense ús. | 08050-66 | A la zona de Castellar del Riu. | 42.1115100,1.7508500 | 396728 | 4662912 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45007-foto-08050-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45007-foto-08050-66-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45008 | Font de Querols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-querols | En el moment de la visita la font no rajava, però semblava que l'aigua era utilitzada per abastir la masia. | La font de Querols està situada al costat nord de la casa. És una font amb un dipòsit d'acumulació d'aigua. L'estructura del dipòsit resta soterrada aprofitant el desnivell natural del terreny i permetent que al costat de ponent es situï l'estructura o frontal de la font. La façana és obrada amb pedra, d'estructura senzilla, amb la part central en un pla lleugerament més enretirat permeten que l'aixeta quedi protegida. A la part superior del frontal hi ha un petit forat de ventilació, i a la part baixa, una pica de factura senzilla que recull l'aigua sobrant. La part de sobre del dipòsit de la font és coberta amb terra i herba, enmig hi ha un punt de registre o obertura d'accés a l'interior del dipòsit, és de petites dimensions i coberta amb unes lloses. Tot i que en el moment de fer la visita l'aixeta no rajava, sí que sembla que l'aigua era aprofitada per l'ús de la masia. | 08050-67 | A la zona de Llinars. | 42.1240300,1.7168500 | 393938 | 4664344 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45008-foto-08050-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45009 | Font d'Espinalbet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-despinalbet | XX-XXI | La font d'Espinalbet es troba situada al peu del camí asfaltat que porta a l'església de Sant Vicenç d'Espinalbet, a l'esquerra just abans de creuar el torrent. El seu emplaçament és al costat mateix del torrent de Tagast. L'estructura de la font es força senzilla, està formada per un frontal bastit en pedra en el que hi ha les aixetes. El voltant de la font ha estat arranjat i s'hi han col·locat alguns elements de mobiliari urbà. Al costat mateix de la rampa i de les escales que porten a la font hi ha l'estructura d'un antic safareig, és de planta rectangular i bastit amb murs de pedra que són coronats per unes repises de lloses. L'aigua que raja per la font és aigua canalitzada que prové de la font de Tagast. | 08050-68 | A la zona d'Espinalbet. | Arran de la canalització de l'aigua de la font de Tagast cap a Berga (entorn a mitjans de segle XX), es va fer una canalització d'aigua de la mateixa font cap a Corbera i cap a la zona d'Espinalbet. L'any 2008 l'Ajuntament va realitzar obres d'arranjament i adequació de la font, el safareig i tot el seu entorn. | 42.1192300,1.8062600 | 401321 | 4663704 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45009-foto-08050-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45009-foto-08050-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font és molt coneguda i popular, essent lloc freqüentat per gent de la comarca i d'altres indrets que s'hi apropen de manera regular i habitual a buscar aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45010 | Trumfera de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trumfera-de-les-planes | XIX-XX | A la part posterior de la masia de les Planes trobem uns blocs de roca en els quals hi ha una petita porta o obertura que dóna entrada a un espai reduït. Es tracta d'un petit refugi de planta irregular, entre ovalada i rectangular i de secció en alçada més aviat triangular. És una petita construcció que aprofita la roca natural, tot conformant part de les seves parets interiors, i la resta és construïda amb pedra i un acabat de revestiment de morter de calç. Les mesures aproximades de la planta són uns 240x200 cm, i uns 250 cm d'alçada total. La part alta finalitza amb una petita obertura protegida amb algunes pedres. L'entrada és una petita obertura de muntants de carreus i llinda plana de pedra formada per un gran bloc desbastat. Per l'exterior, la part posterior està coberta i protegida amb terra i herba, sense que s'identifiqui l'existència d'aquesta estructura, tant sols podem veure les lloses que protegeixen el forat superior. Tot i que no hem pogut esbrinar la funcionalitat d'aquest espai, les seves característiques fan pensar en un espai destinat probablement a trumfera, o sigui guardar-hi les patates també anomedes trumfos, o bé un espai destinat a l'emmagatzematge i conservació d'algun altre producte, que en molts casos s'anomena fresquera (una mena de rebost). Tot i que actualment al seu interior hi ha una filada de pedres que delimiten un racó en el qual s'hi ha fet foc i per tant sembla que ha estat emprat com a refugi o aixopluc, no sembla que aquesta hagi estat però la seva funcionalitat habitual. | 08050-69 | A la zona d'Espinalbet. | La masia de les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu. Es tracta d'una masia que documentalment es té constància des del segle XIX, però que pot tractar-se d'una casa del segle XVII o XVIII. Com és habitual en les masies, i més encara en una com les Planes situada a tanta alçada, constituien unes unitats de producció que en molts casos eren quasi totalment autosuficients, tant sols amb necessitats de compra de productes, eines i altres elements de manera molt puntual. Aquest fet determinava que a més de produir aliments i productes diversos calia també disposar d'uns espais idonis per a la conservació d'aquests. Així, és molt habitual que en les masies trobem fresqueres, trumferes o altres espais i estructures destinades a emmagatzemar i guardar determinats productes durant mesos o fins i tot, tot un any. En aquestes zones de muntanya del Berguedà i altres comarques veïnes és molt freqüent que les masies disposin de trumferes per guardar les patates durant l'any. Tot i que les tipologies de trumferes més conegudes acostumen a ser diferents a aquesta, si que trobem altres exemples d'espais més atípics que també foren destinats a aquest ús, com podria ser aquesta petita 'cavitat'. | 42.1264900,1.7964500 | 400522 | 4664521 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45010-foto-08050-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45010-foto-08050-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45011 | Pleta de les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pleta-de-les-planes | XIX-XX | Part del mur per l'extrem sud s'està caient. | A pocs metres de distància de la masia de les Planes, vers el costat nord-oest, i en concret a l'extrem d'un ampli prat que hi ha a la part posterior de la casa, trobem una estructura que es podria correspondre a una pleta per tancar o guardar el bestiar. L'estructura té una planta més o menys ovalada, està adossada al marge o al desnivell que conforma el terreny. El mur que forma aquesta estructura està bastit amb pedra seca, conformant un paredat construït amb blocs de pedra desbastada més aviat grans a les cares vistes del mur i al seu interior un massissat o reompliment de pedruscall. El mur tú uns 120 centímetres d'amplada i una alçada variable que en algun punt fa més d'un metre; la secció del mur és lleugerament atalussada. A la part sud hi ha una àmplia obertura o pas, d'uns quatre metres d'amplada, que és l'entrada al tancat. Aquesta estructura sembla que hauria estat emprada com a pleta o tancat on recollir el bestiar que pasturava, especialment els ramats d'ovelles. En aquest cas es tractaria d'un clos o tancat descobert, o sigui sense coberta, i amb una àmplia obertura per on entraria en ramat, que tot i que no es conservi, es tancaria amb algun tipus de cleda o tanca de fusta mòbil. | 08050-70 | A la zona d'Espinalbet. | La masia de les Planes és una de les masies situades a més alçada sobre el nivell del mar en el terme de Castellar del Riu. Es tracta d'una masia que documentalment es té constància des del segle XIX, però que pot tractar-se d'una casa del segle XVII o XVIII. Desconeixem la cronologia d'aquesta estructura, és probable que sigui un element que s'ha anat fent i refent al llarg del anys. El fet que des de finals del segle XVIII hi va haver un augment important de la població, també incrementada en les zones rurals, que a la vegada va significar un augment de les àrees/superfície conreada així com del nombre de caps de bestiar de les masies i explotacions agropecuàries. Podria ser un element dels volts del segle XIX o fins i tot posterior, no tenim però prou informació per donar una cronologia. | 42.1267400,1.7961300 | 400496 | 4664549 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45011-foto-08050-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45011-foto-08050-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45012 | Pou de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-mata | L'estructura es troba en mal estat de conservació. | El pou de la masia de la Mata es troba situat al darrera de l'església. Es tracta d'un pou de planta circular, d'entorn al metre de diàmetre interior, i uns 60 cm de gruix del mur. L'alçada de l'estructura exterior és d'1,55 m, és feta amb pedres irregulars, excepte a l'obertura que és delimitada per carreus als brancals i una llinda planta monolítica. La superfície interior mostra un revestiment de morter lliscat. | 08050-71 | A la zona de Llinars. | 42.1285600,1.7126100 | 393595 | 4664852 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45012-foto-08050-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45012-foto-08050-71-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45013 | Retaule de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | -ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. -GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. | XIX | L'altar major de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars és presidit per un retaule d'estil neoclàssic decorat amb marbrejats marrons i grisos, i amb els capitells, motllures i decoracions florals daurats. Té una estructura arquitectònica definida i formada per senzilles línies clàssiques, destaca una gran fornícula central amb les imatges dels dos Sants titulars (Sant Iscle i Santa Victòria), amb una gran columna de fust llis i capitell corinti a cada lateral. Es presenta flanquejada a nivell de la predel·la per dues escultures exemptes, Sant Bernabé i Sant Josep, i és coronat per la imatge de l'Esperit Sant que presideix l'àtic. | 08050-72 | A la zona de Llinars | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45013-foto-08050-72-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45014 | Retaules de les capelles laterals de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaules-de-les-capelles-laterals-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XVII-XVIII | Alguns dels retaules es troben parcialment desapareguts. | En tres de les capelles laterals de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars es conserven part d'uns retaules que mostren una tipologia decorativa pròpia del període barroc. Aquests retaules són els següents: -La capella central del costat de ponent és presidida per la imatge de St. Antoni Abat, una figura de guix de factura moderna. Les parets es presenten repintades per una pintura blanca moderna, sota la qual s'observa, a la part superior frontal, un fragment conservat de la policromia original; es tracta d'una pintura mural (probablement aplicada al tremp) de bona qualitat, que sembla simular el coronament d'un retaule, amb la representació d'uns cortinatges i unes motllures daurades. -La capella més propera al presbiteri en el lateral de ponent, conserva un fons composat per fragments d'unes taules de fusta policromada, probablement barroques, amb les representacions de diversos personatges, entre ells un àngel alat, emmarcats en estructures arquitectòniques motllurades i decorades amb volutes. La capella és presidida per una figura moderna de guix emmotllat, Sant Antoni de Pàdua. -En el lateral de llevant, la capella prèvia al presbiteri presenta una decoració típicament barroca , formada per una pintura molt vistosa amb tota una trama de rocalles, volutes i decoracions florals que emmarquen tres personatges i la imatge central, un quadre de factura moderna de grans dimensions amb la representació de la Marededéu i el Nen en braços. Una petita escultura de la Marededéu de guix moderna presideix l'altar. | 08050-73 | A la zona de Llinars | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45014-foto-08050-73-3.jpg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 96|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45015 | Carreus de la façana de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreus-de-la-facana-de-lesglesia-de-sant-iscle-i-santa-victoria-de-llinars | XII-XIII | En la façana principal de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, al costat de la porta d'accés al temple, hi podem veure quatre carreus amb motius decoratius que es troben encastats en el mur. Estan ubicats al costat dret de la porta d'entrada, un mica per sobre de la línia de llinda i situats tres més o menys en la mateixa filada, i l'altre, per sobre i més proper a la porta. Es tracta d'unes peces reaprofitades (en bastir el temple modern) que es creu que serien de l'anterior església d'època medieval. Les peces són quatre carreus o blocs de pedra tallada i decorada, les característiques que mostren són les següents: -El bloc situat en una alçada per sobre dels altres tres que queden disposats més alineats, és una peça de forma més o menys rectangular (mostra parts escantonades) d'uns 60x38 cm. La part central es presenta lleugerament rebaixada conformant un rectangle, a l'interior del qual hi ha representades dues figures humanes de línies esquemàtiques fetes en baix relleu.. Les dues van vestides amb una túnica acabada als peus amb una forma de cua de peix. La figura esquerra (mirant la peça) és de major alçada i mostra uns braços molt esquematitzats, en un sembla que sostingui un objecte no determinat. La figura de la dreta, més petita, porta una creu al costat dret (tal i com mirem la figura, o sigui que a la seva mà esquerra) i a l'altra mà, un objecte que sembla un llibre. Segons informació publicada (VVAA:1991:172-173) són unes formes similars a les que hi ha en unes làpides sepulcrals a l'església de Santa Maria de Camps, al Bages. A la part superior de la peça i a cada costat del rectangle rebaixat on hi ha les figures, podem observar uns motius florals de sis pètals cadascun dins d'un cercle, el de l'esquerra mostra els pètals rebaixats i el de la dreta al revés, mostrant-los en baix relleu. -El bloc més proper a la porta, dels tres disposats en una mateixa filada, mesura uns 74x37 cm. La decoració és en baix relleu i defineix tres parts, descrites com tres arquets a l'interior de cadascun dels quals hi ha un cercle. El cercle del centre i el de la dreta mostren una creu grega a l'interior, i en el cercle de l'esquerra, tot un seguit de radis. Cada cercle a la part baixa mostra una estreta franja vertical. -El bloc que es situa al centre dels tres que estan col·locats en una mateix línia, presenta unes mides de 64x26 cm. Mostra tres elements decoratius, els dels extrems de factura similar, defineixen un cercle amb un motiu floral esquemàtic, uns pètals o fulles disposades radialment entorn a un petit cercle a manera de botó (o ull de la flor), aquesta figura també s'ha interpretat com una roda de carro. El motiu central està definit per un contorn format per unes línies rectes i altres de corbes, com una mena de cinta estreta que es recargola a manera de laberint, al centre una figura en forma de creu amb els angles arrodonits. Entre el motiu central i el de la dreta hi ha una creu patriarcal incisa. -El bloc situat més a l'extrem dret dels tres mesura 62x53 cm, els motius decoratius han estat realitzats a partir del rebaix del perfil o forma de l'element representat. Mostra una decoració central consistent en una creu sobre un peu semicircular. Els braços de la creu presenten la mateixa llargada, la part central d'on parteixen els braços hi ha un cercle, i als seus extrems finalizen amb unes formes sortides. La creu és flanquejada a la part superior per un motiu floral a cada costat, presenta sis pètals o fulles dins un cercle. Els dos blocs més grans es creu que podrien correspondre a fragments d'antigues làpides sepulcrals, ja que les decoracions que mostren recorden aquests tipus de peces. Els dos més petits podrien tractar-se de fragments d'un sarcòfag o d'una imposta, aquesta darrera opció es creu més probable per la peça més petita. | 08050-74 | A la zona de Llinars. | L'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars es troba documentada des de finals del segle IX, època en que apareix vinculada als territoris que van ser objecte de la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord engegada pel comte Guifré el Pelós. També consta esmentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de la Seu d'Urgell, document datat a finals del segle X o inicis del segle XI. Posteriorment, consten referències documentals del segle XIV, en relació a la dècima que l'església havia de pagava a la Seu d'Urgell. L'església que veiem avui dia respon a una obra bastida entre finals del segle XVII o inicis del XVIII, moment en que es creu que es degué construir la nova església i la rectoria annexa al costat. Segons Mn. Armengou (ARMENGOU:1991:100) és degué començar a bastir a la segona meitat del segle XVIII, ja que a la porta hi figura la data de 1753 a la llinda. Del període romànic es conserven aquests blocs de pedra ben tallats, polits i esculpits, que es van reaprofitar i col·locar en la façana principal. Al segle XVIII continua constant com a església parroquial, i com a sufragànies seves figuren Sant Miquel de les Canals de Catllarí, Sant Sadurní de Terrers i Santa Coloma de Can Cabra. | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45015-foto-08050-74-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45016 | Cova dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-frares | -VALLÈS, J. (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | IX-III a.C | Des del punt de vista arqueològic conserva poc sediment i remogut. | La Cova dels Frares està ubicada vers el sud-oest del Refugi dels Rasos de Peguera, en un petit cingle de roca orientat cap al sud-est, enmig d'una zona boscosa de pi roig i boixeres. En aquest indret trobem una cavitat natural conformada per una única cambra. La cova defineix un espai de planta més o menys arrodonida d'entorn a uns sis metres de diàmetre per uns tres metres d'alçada. L'any 1965 es va realitzar un sondeig arqueològic a l'interior de la cova; l'excavació va ser dirigida per Josep Carreras (Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga). Els treballs van permetre documentar una sedimentació de poca potència i molt remoguda; s'hi van localitzar diversos fragments de ceràmica feta a mà (parets, vores i base de parets gruixudes), en concret ceràmica preibèrica i alguna cosa ibèrica, que es pot incloure en el ventall cronològic del final de l'època del Ferro i inicis del període ibèric. | 08050-75 | A la zona de Castellar del Riu. | L'any 1965 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una visita i prospecció de l'interior de la cova. Els treballs arqueològics van poder concloure que la cavitat hauria estat un indret d'ocupació puntual entre finals del període del ferro i inicis de l'època ibèrica. | 42.1342300,1.7586200 | 397407 | 4665425 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El material recollit pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga l'any 1965 està dipositat al Museu Comarcal de Berga.L'autor de la imatge número 1 és Josep Carreras i Balaguer, va ser realitzada el juliol del 2005 i forma part del fons del seu arxiu particular. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45017 | L'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescletxa | -CARRERAS BALAGUER, J. (2010): 'Les pedres del llamp', a la revista Cadí-Pedraforca, núm. 8, primavera-estiu 2010, Editorial Gavarres, SL, Cassà de la Selva; pàg. 94-95. -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. -VALLÈS, J. De (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | III mil-XV | És una zona transitada | El jaciment de l'Escletxa s'ubica al sud-oest de la zona central del terme municipal. En la zona de llevant de Rocaterçana, en l'ample i abrupte cingle que s'estén per sota del Cap del Pelat i del Serrat de la Corba, prop del Grau de l'Olivell. La situació de l'Escletxa és en un terreny abrupte i de difícil accés. En concret, el jaciment es troba ubicat en un cingle rocós de pedra calcària i conglomerat, en el que trobem una gran escletxa natural que dóna nom al jaciment. L'escletxa dóna pas a un espai natural o cavitat en la mateixa roca calcària. L'entrada es troba força tapada per la vegetació que ha crescut a l'indret. A l'interior de la cavitat s'hi realitzà un sondeig arqueològic per part del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, l'excavació va ser dirigida per Josep Carreras. Els treballs van permetre documentar una seqüència estratigràfica molt remuguda en la que es van localitzar poques restes materials. L'estudi del jaciment va concloure que la cavitat podia haver estat utilitzada en el Neolític com a sepulcre, i posteriorment, en moments puntals de l'edat del Bronze, emprat com a hàbitat esporàdic. Entre el material recuperat en la intervenció destaquen una destraleta votiva de color verdós molt polida i de tall esmolat, un fragment de vas ovoide, entre altres. Actualment, en el sòl de la cavitat s'hi pot identificar la traça de dos sondeigs (d'uns 2x1metes i uns 60cm de profunditat) reomplerts parcialment, i també dos petits forats de forma quadrangular, d'uns trenta centímetres de costat per uns vint de profunditat. | 08050-76 | A la zona de Castellar del Riu. | L'any 1975 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga va fer una excavació arqueològica a l'interior de la cavitat, dirigida per Josep Carreras i Balaguer. | 42.1215800,1.7472500 | 396447 | 4664035 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45017-foto-08050-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45017-foto-08050-76-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El material recollit pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga està dipositat al Museu Comarcal de Berga. Entre el material recuperat també es van localitzar algunes peces de cronologia medieval.La cavitat també havia estat emprada com a refugi de pastors.La imatge número 1 ha estat proporcionada per Josep Carreras i Balaguer, i forma part del fons del seu l'Arxiu particular. | 79|85|78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45018 | Coll de l'Oreller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coll-de-loreller | -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -SERRA VILARÓ,J. (1927:142-149): Civilització Megalítica a Catalunya. Musaeum Archaeologicum Diocesanum, Solsona. | III mil-XV | Les tombes que es trobaven prop de la carretera van desaparèixer en ampliar la pista. La zona on hi ha les tombes d'època neolítica és ocupada per una densa massa forestal. | El jaciment del Coll de l'Oreller (a tocar del límit del terme municipal) sembla que hauria estat format per dues àrees o zones d'enterrament diferenciades i de cronologies també divergents, segons es desprèn de les dades publicades per Mn. Serra Vilaró (SERRA VILARÓ: 1927:126-127) i de les informacions proporcionades pel Sr. Josep Carreras. L'any 1921 Mn. Serra Vilaró va fer una visita al lloc constatant l'existència de sepulcres a l'indret. En l'exploració es van poder identificar, al costat esquerre en direcció a la Figuerassa, unes tombes de planta allargada fetes amb lloses posades en vertical, en la majoria dels casos amb tres pedres a cada costat llarg i una a la zona del cap. En Serra Vilaró va observar l'existència de restes de cinc tombes en molt mal estat de conservació. L'estructura que es trobava més sencera li mancava la tapa i la testera. Les mides que Mn. Serra Vilaró dóna d'aquesta tomba són 1,50 m de llarg, 50 centímetres d'amplada a la zona del cap i 20 centímetres als peus. Presentava orientació d'est a oest, amb el cap a ponent. L'interior contenia un sol esquelet remogut, segons diu per la col·locació d'unes unes fites de terme. Aquestes tombes (un total de cinc) han estat atribuïdes a una necròpolis de cronologia medieval, i consta que es van destruir arran de les obres d'ampliació del camí. Uns anys després, a finals de setembre del 1974, quan es considerava que no quedava cap resta en aquesta àrea, en Josep Carreres (Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga) passant per allà en dirigirir-se cap a l'Estany, explica que va veure una llosa que sobresortia lleugerament, com una fita que possiblement senyalitzava una tomba. Van netejar la zona i van poder identificar les lloses de coberta d'una tomba. L'excavació, dirigida per Josep Carreres, va permetre localitzar l'estructura sencera d'una tomba de lloses amb un individu, de cronologia medieval. Durant els treballs arqueològics, uns desaprensius van robar l'esquelet. A certa distància d'aquestes primeres tombes esmentades, Mn. Serra Vilaró va localitzar uns altres sepulcres, sembla que aquests es correspondrien a les tombes de les quals anys enrera li haurien parlat i que van motivar la visita al lloc. En aquest cas, les tombes es trobaven a uns 300 metres al sud-est de les descrites anteriorment. En aquest sector hi va distingir restes de tres tombes. La de l'extrem més sud, força ben conservada, mantenia la meitat de la tapa, la resta de coberta es trobava al costat. La cista mesura 165 cm de llarg, un 112 cm d'amplada i una alçada de 88 cm. Per les informacions aportades per Serra Vilaró, es creu que en aquesta tomba és on els seus informants hi degueren trobar una olla uns anys enrera. Serra Vilaró localitzà ja la tomba remoguda però va poder recuperar dos esquelets i alguns framents de punxó d'os. Al costat nord d'aquesta tomba se n'identifica una altra, formada tant sols per dues lloses. A més distància, també vers el nord, es trobarien les restes d'una altra cista. La tipologia d'aquestes tres tombes i el material que s'hi recuperà indiquen unes cronologies del període neolític per aquestes estructures. (SERRA VILARÓ: 1927:126-127) . Avui dia encara es conserva les restes d'una tomba bastant sencera. | 08050-77 | A la zona d'Espinalbet. | El 1916 Mn. Serra Vilaró va ser informat que a la zona del Coll de l'Oreller hi havia un sepulcre en el qual uns anys enrera uns bosquerols hi havien trobat una olla. Arran d'aquestes notícies Serra Vilaró va fer una visita a l'indret el 1921. Va poder documentar l'existència de dues zones diferenciades de tombes, i realitzar una intervenció recuperant restes d'inhumacions i alguns materials. La zona corresponent a una necròpolis medival va ser destruida arran de les obres d'ampliació de la pista forestal. En aquesta àrea el setembre de l'any 1974 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga encara hi va localitzar una tomba sencera amb un individu, l'excavació va ser dirigida per Josep Carreras. | 42.1245400,1.8141900 | 401985 | 4664284 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45018-foto-08050-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45018-foto-08050-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45018-foto-08050-77-3.jpg | Inexistent | Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En les indicacions que dóna Mn. Serra Vilaró (SERRA VILARÓ: 1927:126-127) anota que al costat d'una de les tombes hi havia tres pedres perpendiculars que diu que es corresponien a la filla i les filloles d'una terme, situades al cap de la tomba més ben conservada. De fet, el coll de l'Oreller delimita els termes municipals de Castellar del Riu i Cercs.Les fotografies 1 i 2 són imatges de la tomba d'època medieval que va excavar el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga. L'autor d'aquestes dues imatges és Josep Cortina Serra, fotògraf de l'equip d'arqueologia del museu, i formen part del fons de l'Arxiu Particular de Josep Carreras.La imatge número 3 mostra algunes de les restes visibles i conservades de les estructures d'època neolítica. | 85|78 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45019 | Castell d'Estela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-destela | -VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | X | Es coneixen restes conservades. | Actualment encara no es coneix l'ubicació exacta del Castell d'Estela, en les informacions publicades (VVAA:1985:45) s'esmenta la possibilitat que el seu emplaçament sigui entorn al Cim d'Estela, lògicament per la coincidència del nom, tanmateix de moment es desconeix. | 08050-78 | Entre Espinalbet i Castellar del Riu | També són molt minses les referències documentals al Castell d'Estela. La primera referència documental és de forma indirecta, i es tracta d'un document de l'antic fons de l'arxiu de Santa Maria de Serrateix i datat el 983. Al segle XI es torna a fer referència al castell arran d'una discussió per la donació d'unes terres. La informació publicada referent a aquestes notícies documentals és la següent: 'l'any 983, en el qual el comte Oliba Cabreta de Cerdanya que, per la traïció que li havia fet Bonfill, fill d'Ató i de Riquilda, en el castell d'Estela, li havia pervingut al seu benefici i potestat, l'honor del Pujol, situat sobre el castell de Montmajor i que tenien Ató i Riquilda pel comte. Oliba Cabreta, però, els tornà l'alou esmentat a canvi que Ató i Riquilda el donessin al monestir de Serrateix. Més tard trobant-se el comte a Santa Maria de Serrateix juntament amb el bisbe Sal·la d'Urgell, i els seus fills Berenguer i Oliba (el futur bisbe de Vic i abat de Ripoll i Cuixà), a instàncies d'Ató i de Riquilda, signà les cartes de donació de l'alou el Pujol al monestir de Santa Maria. Al cap d'uns quaranta anys aquesta donació fou motiu d'un plet que es jutjà a Berga l'any 1020. En les actes d'aquest judici consta que la donació al monestir de Serrateix havia estat feta per Riquilda i els seus fills Miró, Guiscafred i Tedlen, i que era a conseqüència de la traïció que Bonfill, fill de Riquilda havia fet al comte Oliba Cabreta.' El text reproduït és de M. Dolors Santandreu i Soler i Jordi Vigué i Viñas, publicat al volum de la Catalunya Romànica dedicat al Berguedà (VVAA:1985:Vol.XII: 45) | 42.1215900,1.7870600 | 399738 | 4663988 | 08050 | Castellar del Riu | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades indiquen la situació del Cim d'Estela, però la ubicació exacta del castell no es coneix. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45020 | Castell de la Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-la-grau | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. | Les estructures es troben molt cobertes de vegetació i sediment. | Les restes del Castell de la Grau estan situades dalt d'un turó estret i allargat, orientat en sentit nord-sud, just sota la masia de la Grau. Un corriol estret s'enfila cap la part alta de la codina, on es localitzen diverses estructures disposades consecutivament seguint l'orientació de la carena. Trobem un àmbit o habitació de planta quadrangular que conforma un espai força ben delimitat, excepte pel costat oest que practicament no són visibles restes; els murs són de carreus desbastats i algunes pedres irregulars, mostren un gruix variable que en algun punt arriba als 95-100 cms. A continuació hi ha un altre espai amb restes de murs, però molt coberts de sediment i vegetació. Seguidament trobem una mena de fossat, a l'altra banda del qual hi ha un espai o estança de planta rectangular d'unes dimensions aproximades de 7,10x5,00 m. Els seus murs són d'un metre de gruix a la part superior, estan fets amb un aparell de carreus rectangulars de dimensions no molt grans i col·locats en filades. Al costat de ponent és on el mur mostra un major alçat, trobant-se bastit sobre una placa inclinada de roca. | 08050-79 | A la zona de Llinars. | No es coneixen notícies històriques sobre aquest castell. Segons Sanjuan (Sanjuan, 2010:39) va ser l'any 1894 o1896 quan van aparèixer les restes arqueològiques. Referent a la masia de la Grau, pràcticament no es coneixen notícies documentals que hi facin referència, no és fins al segle XIX que en trobem les primeres cites conegudes. Tot i això l'estructura de la masia presenta alguns elements que assenyalen unes cronologies anteriors, potser d'entorn al segle XVII i amb modificacions posteriors. | 42.1209800,1.7182300 | 394047 | 4664004 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45020-foto-08050-79-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona és ocupada per massa forestal. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45021 | Pont del Torrent de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-castellar-del-riu | XIX | El pont té molta vegetació als extrems, però és perfectament transitable. | Es tracta d'un petit pont situat en el torrent de Castellar del Riu (que davalla dels Porxos). Es troba situat per sota de la gran masia de Riu, de fet a poca distància aigües avall del molí i serradora que hi ha sota la masia, no quedant gaire lluny de l'església de Sant Vicenç de Castellar del Riu. El pont és de mides petites, amb un amplada de pas d'entorn a 1,70 m. És format per un arc de mig punt fet per tres filades de rajola massissa posada de pla, els pilars de suport de l'arc així com la resta d'estructura per sobre del perfil de l'arc són de carreus desbastats. | 08050-80 | A la zona de Castellar del Riu | Tot i que la presència de l'arc fet amb rajola massissa ens assenyalen unes cronologies més aviat contemporànies per aquesta estructura, és probable que els fonaments o part del pont siguin de cronologies anteriors. | 42.1201500,1.7618300 | 397650 | 4663858 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45021-foto-08050-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45021-foto-08050-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45022 | Sender PR C-73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-pr-c-73 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | El sender de petit recorregut PR C-73, anomenat sender de Sant Corneli a Berga (passant per Peguera i els santuaris de Corbera i Queralt), és un itinerari que compta amb tres trams identificats com PR C-73.1 del Coll de la Veça al Coll de la Creu de Fumanya amb un recorregut de 7,200 kms, el PR C-73.2 de Rasos de Peguera a Fontfreda amb una distància de 8,100 kms, i el PR C-73.3 del Santuari de Corbera a Berga amb un recorregut de 6,100 kms. El recorregut total del PR sencer és de 35,800 kms amb un temps estimat de 8 hores i un desnivell de 1600 metres. El sender complert transcorre a través de quatre municipis: Berga, Castellar del Riu, Fígols i Cercs. La part del sender que transcorre en terme municipal de Castellar del Riu, permet fer una volta circular que passa per part d'Espinalbet cap al Santuari de Corbera, puja a la font del Tagast, continua cap els Rasets, després el Pedró (2051 m) i fins a la Creu del Cabrer (als Rasos de Peguera), per després baixar cap als Porxos passant prop de l'ermita de Sant Llorenç dels Porxos, i descendeix cap a Castellar del Riu (passant prop de la masia de Riu), continua cap al Pla de Campllong tot passant al peu del Pi de les Tres Branques i tornant cap Espinalbet passant pel peu del Camping de la Font Freda. | 08050-81 | A la zona d'Espinalbet i de Castellar del Riu. | 42.1243200,1.8073900 | 401423 | 4664268 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45022-foto-08050-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45022-foto-08050-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45022-foto-08050-81-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un PR és un sender de petit recorregut que juntament amb els GR o sender de gran recorregut, són homologats i gestionats per la FEEC, que a la vesgada és l'encarregada de la seva senyalització i el seu manteniment. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45023 | Mina de Buscal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-buscal | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997:154). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | XX | Les estructures estan en procés d'enderroc. | La mina del Buscal es troba ubicada al vessant meridional de la Serra de la Figuerassa, enmig d'una zona boscosa que en dificulta la localització. Actualment es pot identificar la bocamina, formada per una obertura realitzada en la roca calcària. La galeria s'endinsa entorn a uns 25 metres. A poca distància davant de la mina es poden identificar les restes d'unes estructures que es corresponent a una barraca que sembla que era per allotjar els treballadors de l'explotació minera. Consta que la mina va funcionar tant per extracció de carbó com pedra calcària. Les informacions publicades assenyalen que sembla que l'extracció de carbó degué ser més pobre que la de pedra. A pocs metres al sud s'hi localitzen les restes de l'estructura del forn on es coïa la pedra. | 08050-82 | A la zona d'Espinalbet. | La mina consta que només va estar en explotació durant els anys 1915 al 1918. De fet, quan el 1921 Mn. Serra Vilaró va visitar el Coll de l'Oreller per localitzar unes tombes de les quals li havien parlat, esmenta l'existència d'una explotació cimentera abandonada que es deu correspondre a aquesta mina. | 42.1230900,1.8155200 | 402093 | 4664122 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45023-foto-08050-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45023-foto-08050-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45024 | Camí de Berga a Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-berga-a-castellar-del-riu | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | El Camí de Berga a Castellar del Riu consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR36, en aquest recull hi figura amb la categoria de camí principal. El camí enllaça les poblacions de Berga i Llinars, i de fet amb Sant Llorenç de Morunys. Consta una amplada d'uns 40 metres (20 per banda). La descripció del recorregut segons l'inventari és la següent: 'Des de la Plaça de la Creu de Berga, allà on hi ha el Casino, surt un camí que puja cap a Sant Francesc, i passa per sota del convent, on hi havia dormida dels ramats. Agafa en direcció als Horts fins que surt a la carretera de Sant Llorenç, a l'alçada dels dipòsits de l'aigua, on es troba amb el camí del Collet Mercadal, on també hi ha dormida dels ramats. Segueix cap a Cal Nen i Cal Guiu, on a mà dreta es troba un corriol que ve de l'Estany. Passa per la Font Negre i tira per la Baga de Queralt cap a Espinalbet, passant pel Prat del Llop, el Poret i pel càmping i seguint cap al Pi de les Tres Branques. Segueix cap a Campllong i cap a la Casa d'en Cots, passa per Sant Serni i es dirigeix cap al Coll de la Cabramorta, passant per Cal Companyó, i es dirigeix cap a Llinars. Des de Cal Companyó també es podia seguir cap a Bancells.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08050-83 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1094600,1.7878400 | 399783 | 4662640 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45024-foto-08050-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45024-foto-08050-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45024-foto-08050-83-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45025 | Camí de l'Espunyola a Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lespunyola-a-peguera | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | El camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap a Peguera passant per Capolat i Castellar del Riu presenta el trajecte següent. A l'alçada de Cal Pius s'inicia el camí que es dirigeix cap el Pla de la Llosa passant per Sants Metges. Creua la carretera davant Cal Pius i segueix cap a Sants Metges per pujar pel camí del pantà de l'Espunyola. Un cop arriba a dalt del Cingle va de pla fins el pantà (Capolat), després pel cingle de Sant Salvador cap el Pla de la Llosa, on hi ha dret a returada, segueix per la carretera fins Coll de Jouet, després cap Terçà, Coll de Cabra i Pla de Campllong, on es troba amb el camí que ve de Berga cap a Sant Llorenç de Morunys. Continua cap al Pla de Campllong, Can Rabeu, cap el Xalet vell dels Rasos i segueix fins a Peguera passant pel Sant Crist, Rasos, Collada de Peguera, Camp del Vidre i Salomó. Consta que té uns 40 metres d'amplada (20 per banda, 30 passes). Aquest camí ramader té consideració de gran eix transhumant en l'inventari de camins ramaders del Berguedà (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.). El trajecte d'aquest camí sembal que té algunes modificacions o variants degudes a l'obertura de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys a finals del segle XIX; de fet, en aquesta època i amb l'aparició de les noves vies de comunicació van ser diversos els camins que van ser modificats o adaptats en part del seu trajecte. Sembla que en aquest cas la variant és en el terme de Capolat. | 08050-84 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1112200,1.7737500 | 398621 | 4662853 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45025-foto-08050-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45025-foto-08050-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45025-foto-08050-84-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. El codi d'aquest camí en l'Inventari dels camins ramaders del Berguedà fet pel Grup de Defensa de la Natura és ICR56. En l'inventari aquest camí és denominat 'Camí de l'Espunyola a Peguera o camí de Capolat'. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45026 | Camí d'Avià a Campllong | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-davia-a-campllong | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. GALERA, A.(1996):'Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria'. Dovella, tardor 1996, 21-28. Mapa i guia excursionista Rasos de Peguera-Serra d'Ensija. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2004-2005. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves vies de comunicació. | Aquest camí enllaçà la població d'Avià amb Campllong passant per Coforb (municipi de Capolat). Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà' amb el Codi ICR37, en aquest recull hi figura amb la categoria de camí secundari. La descripció del recorregut segons l'inventari és la següent: 'El camí ve del Molí del Castell i agafa en direcció al Polígon Industrial, el travessa i s'enfila cap a la carretera de Sant Llorenç passant a prop de la Sala. Continua cap a Viladomat i segueix per la Riera de Ballús, passant per la Font. Segueix cap a Coforb, abans però, creua altra vegada la carretera, i s'enfila pel Serrat Gran, fins que arriba al Pla de Campllong, a l'alçada del Casó, on troba el camí que puja de Berga i que porta als Rasos o a Sant Llorenç.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) El trajecte d'aquest camí enllaça a l'alçada de la Collada Gran (després de la masia del Portet) amb el camí que es dirigeix cap a Espinalbet. Aquest tram de camí no consta com a camí ramader sinó com a camí veïnal o de comunicació entre la població. Aquest recorregut a més, permetia comunicar les esglésies de Sant Vicenç d'Espinalbet amb la de Sant Martí de Coforb (aquesta darrera va ser durant molt de temps sufragània de la primera). | 08050-85 | Diferents indrets del terme municipal. | El conjunt dels camins ramaders formen part d'una complexa xarxa de vies de comunicació, que es poden categoritzar en diferents tipologies, entre els quals hi ha els grans eixos transhumants. Dins el terme municipal de Castellar del Riu té la categoria de gran eix transhumant el camí que provinent de l'Espunyola es dirigeix cap Peguera passant per Capolat (ICR56); una altra categoria són els camins principals, com el camí de Berga a Llinars (ICR36) i altres camins secundaris, com el camí d'Avià a Campllong (ICR37). Els camins ramaders estan connectats entre ells ja que la seva funció és permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1076500,1.7923000 | 400149 | 4662434 | 08050 | Castellar del Riu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45026-foto-08050-85-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 2.007 es va realitzar l'inventari dels camins ramaders del Berguedà per part del Grup de Defensa de la Natura, dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45027 | Creu del Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cabrer | -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -ISERN, T. I ALTRES (2006): 'La 'Fundició Isern SL' de Berga'. L'Erol, núm. 91, pp. 51-53. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XX | La Creu del Cabrer, també anomenada el Santcrist dels Rasos, es troba situada al bell mig de la placeta que conforma el pàrquing de l'antiga estació d'Esquí dels Rasos de Peguera. Es tracta d'un gran creu de ferro amb un Sant Crist crufixat fet de metall fos emmotllat i posteriorment polit. La creu està situada sobre una gran base més o menys de planta circular feta amb grans blocs de pedra. | 08050-86 | A la zona de Castellar del Riu. Al pàrquing de l'antiga estació dels Rasos de Peguera. | La llegenda popular sobre l'origen de la creu dels Rasos mostra diferents versions o variants, totes elles però tenen un fil argumental similar. Una versió ens explica que cap a finals del segle XIX (SANJUAN:2010:36), estant un pastor a la zona dels Rasos de Peguera va trobar-se amb un torb de neu, va prometre que 'si arribo a terme del camí, col·locaré un Sant Crist'. Una altra versió (ISERN: 2006:52-53) ens diu que 'aquell primer Santcrist es va col·locar gràcies a una promesa de dos berguedans; s'explica que dos homes de Berga els va atrapar una tempesta als Rasos, es van refugiar sota un pi, però s'adonaren qeu encara era pitjor, i en veure que les seves vides perillaven van prometre que si sortien d'aquella farien construir un Santcrist alçat a una creu. I així ho van fer.' Segons ens explica Albert Sanjuan (SANJUAN:2010:36), en un document de l'any 1925 que era guardat a la rectoria de Castellar feia referència al 'Santo Cristo de los Pastores', que es referiria a la mateixa Creu del Cabrer ja que és denominada d'ambdues maneres. Sembla que la primera creu que hi havia al lloc era diferent de l'actual, ja que durant la Guerra Civil va desaparèixer el Santcrist però la creu restà al lloc. Després de la guerra el Centre Excursionista de Berga va encarregar a la Fundició Isern de Berga la realització d'un nou Sancrist. Es va construir un Santcrist de fosa que fou reposat a la creu l'any 1953. En motiu de la col·locació del Santcrist es va fer una trobada i una cerimònia a l'indret. | 42.1416700,1.7645000 | 397905 | 4666245 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45027-foto-08050-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45027-foto-08050-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es conserven algunes fotografies del procés de realització i col·locació del nou Santcrist als anys 50 del segle XX, segons consta a l'article d'Isern (ISERN: 2006:52-53) formen part de l'Arxiu particular de Palmira Casal Roset. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45028 | Gegants de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-castellar-del-riu | http://webs.gegants.cat/bagesbergueda/colles-vocalia/els-gegants-del-bergueda/ http://www.castellardelriu.cat | XX | Els gegants nous es troben en bon estat de conservació, però els vells els cal una restauració. | Els gegants de Castellar del Riu estan formats per dues figures, una femenina i una masculina, la Teresa del Torrent i el Ton de les Prèdiques. Hi ha dues peces de cadascuna de les figures. La figura vella del gegant del Ton de les Prèdiques, es va construir l'any 1987, essent la primera de les figures, té una alçada de 3,10 metres i un pes de 46 quilos. La nova figura del gegant va ser realitzada l'any 1994, té una alçada de 3,40 m i un pes de 35 quilos. La figura més vella de la Teresa del Torrent és de l'any 1989, té una alçada de 3,10 metres i pesa 46 quilos. L'actual geganta es va construir l'any 1994, mesura 3,40 metres d'alçada i fa un pes de 35 quilos. Els gegants vells van ser fets per la mateixa Associació de Veïns d'Espinalbet i la gent que formava la Junta de la festa d'Espinalbet. El constructor de les peces noves és el mateix autor, Francesc Cisa Camps, de Bagà. | 08050-87 | A la zona d'Espinalbet. | L'any 1987 es va construir el primer dels gegants de Castellar del Riu, el Ton de les Prèdiques, el 1989 va realitzar-se la Teresa del Torrent. El mal esta de conservació de les peces va determinar que l'any 1994 es fessin dues figures noves. La biografia d'aquests dos personatges segons la web de l'Ajuntament de Castellar del Riu és la següent: 'EL TON DE LES PRÈDIQUES En Ton Berlinga (Ton de les Prèdiques) era seminarista. Disciplinat i intel·ligent, deixà el seminari per amor i, abandonat per aquest mateix, amor es va refugiar a les muntanyes de la Nou i Espinalbet. Era molt conegut a la comarca del Berguedà gràcies als seus discursos molt ben enllustrats i interromputs, sovint, per una lletania d'improperis. Va dedicar part de la seva vida a fer de pagès, cuidant horts a Espinalbet o anant a buscar llenya al bosc. LA TERESA La Teresa del Torrent era una dona baixeta, corbada, dolça i amb una veu molt tendra, tenia un immens amor pels animals, en especial pels conills i les gallines. Va viure a Espinalbet a partir de l'any 36 a l'hostal existent a la pujada de l'església, on no hi faltava mai el pa, la llonganissa i el porró per a tothom qui ho volgués.' El municipi realitza una Trobada de Gegants que es van iniciar l'any 1992. La festa és organitzada per la Colla Gegantera de Castellar del Riu, fundada el 1987, i amb el suport de l'Ajuntament de Castellar del Riu. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45028-foto-08050-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45028-foto-08050-87-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Francesc Cisa Camps | Els primers gegants van ser fets juntament amb el dimoni i els quatre nans, per tal de donar més relleu a la Festa Major d'Espinalbet. Paral·lelament es van crear els balls de cadascun dels elements.El primer gegant del Ton de les Prèdiques va ser construït quan encara vivia el mateix Ton, expliquen que ell mateix va donar el vist-i-plau a la creació del gegant i fins i tot va fer un parlament el dia de la inauguració. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 45029 | El dimoni i el banyut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dimoni-i-el-banyut | http://www.castellardelriu.cat | XX | El banyut es troba en bon estat de conservació, però el dimoni requereix d'una restauració. | Es tracta d'unes peces del bestiar festiu del municipi de Castellar del Riu que s'utilitzen en durant la Festa Major d'Espinalbet, en concret en la representació del Ball del Dimoni contra Sant Miquel. El dimoni és al figura més vella de les dues, mesura 2 metres d'alçada i uns 90 centímetres d'amplada, el seu pes és de 19 Kg. Aquesta figura va ser substituïda el 1994 pel Banyut, una figura que també simbolitza el dimoni; aquesta fa uns 3 metres d'alçada i un pes de 29 quilos. El dimoni nou, o banyut, va ser fet en el mateix període que els gegants nous i pel mateix constructor, en Francesc Cisa Camps de Bagà. | 08050-88 | A la zona d'Espinalbet. | El dimoni es va construir l'any 1987, essent inaugurat el setembre d'aquell any amb motiu de la Festa Major d'Espinalbet. L'any 1994 va ser substituït pel Banyut degut al mal estat de conservació del dimoni. El ball contra Sant Miquel és l'única representació que es fa amb el Banyut, s'escau sempre el diumenge de la Festa Major d'Espinalbet. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45029-foto-08050-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45029-foto-08050-88-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El primer dimoni, els gegants vells i els quatre nans, es van construir paral·lelament. La seva creació van venir motivada per la voluntat dels veïns i de la junta de la festa major per tal de comptar amb uns elements festius que aportessin més relleu i un caire més festiu a la Festa Major d'Espinalbet. També va comportar la creació dels balls de cadascun dels elements. La música del ball del dimoni contra Sant Miquel va ser composada per Marià Miró. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45030 | Els quatre Nans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-nans | http://www.castellardelriu.cat | XX | Els quatre nans d'Espinalbet són quatre caps, cadascun dels quals representa un raval del poble d'Espinalbet, en concret: Raval de la Font Freda, Raval de cal Pinetell, Raval de l'Església i Raval de cal Pere Sastre, els nans reben aquestes mateixes denominacions. En la creació dels nans es va cercar un simbolisme per a cada barri, així el Raval de la Font Freda és representat per un excursionista, el de Cal Pere Sastre un pagès, el de l'església un capellà i el de Cal Pinetell un cuiner. Aquestes figures tant sols surten per la Festa Major d'Espinalbet, que s'escau l'últim diumenge de setembre. Després de missa major hi ha balls diversos del bestiari del poble: els gegants, el Banyut i els Nans. L'Associació de Veïns d'Espinalbet i la Junta de la festa major van comprar quatre caps que van acabar de construir i caracteritzar ells mateixos. | 08050-89 | A la zona d'Espinalbet. | Els quatre nans es va construir l'any 1987, essent inaugurats el setembre d'aquell mateix any amb motiu de la Festa Major d'Espinalbet, quan van representar per primera vegada el seu ball. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45030-foto-08050-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45030-foto-08050-89-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els quatre nans van ser construïts a la mateixa època que el primer dimoni, i els gegants vells. La seva creació van venir motivada per la voluntat dels veïns i de la junta de la festa major per tal de comptar amb uns elements festius que aportessin més relleu a la Festa Major d'Espinalbet. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45031 | Marededéu de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-de-corbera | <p>-VV.AA. (2004). 'Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg Segles XVI-XX', vol. 1. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Es tracta d'una imatge d'una marededéu de pedra i guix, amb policromia i daurat. Presenta unes mides màximes de 87 cm d'alçada, 42 cm d'amplada i 27 cm de profunditat. La imatge de la marededéu es mostra dempeus, sostenint l'Infant amb el braç esquerre i amb un objecte indeterminat a la mà dreta. D'aquest objecte tant sols és visivle una part que sembla respresentar un tros de drap, es creu que l'objecte podria correspondre a un ram de flors. La marededéu porta corona i un vestit amb escot i decorat amb elements de tipus floral, sobre du un mantell. L'Infant es presenta fent l'acció de beneir amb la mà dreta i amb una esfera a la mà esquerra (símbol de poder). Porta un vestit a manera de túnica daurada i amb flors de colors de la gamma dels vermells i verds. Ambdues figures mostren els cabells pentinats, més aviat voluptuosos, i amb força ondulacions en l'Infant.</p> | 08050-90 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Palau Episcopal. 25280 SOLSONA | <p>La marededéu es troba al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i consta que prové del Santuari de Corbera. Es correspont amb una peça de l'època barroca, en concret datada al segle XVII.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45031-foto-08050-90-1.jpg | Legal i física | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La peça té el número de registre 245 del fons del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. | 96 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45032 | Fons Arqueològic de Castellar del Riu al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-de-castellar-del-riu-al-museu-comarcal-de-berga | -CARRERAS BALAGUER, J. (2010): 'Les pedres del llamp', a la revista Cadí-Pedraforca, núm. 8, primavera-estiu 2010, Editorial Gavarres, SL, Cassà de la Selva; pàg. 94-95. -CASTANY, J. i altres (1990): El Berguedà: de la Prehistòria a l'Antiguitat. Àmbit de Recerques del Berguedà, 1990. -VVAA (2009): Catàleg Espeleològic de Catalunya. Vol. 3: Berguedà. Cerdanya. Garrotxa. Ripollès. 2009. Ed. Espeleo Club de Gràcia. Federació Catalana d'Espeleologia. Barcelona. | Algunes peces requereixen d'una neteja i restauració. | El fons del Museu Comarcal de Berga té, custodiat a l'espai de reserva del museu, el material recollit als jaciments de l'Escletxa i el de la Cova dels Frares de Castellar del Riu. El material procedent de l'Escletxa és el següent (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 12: maxil·lar inferior d'un infant amb dos queixals i una dent. Presenta una deformació de naixement. Mides: 2,2x6,3x3,3 cm. -Núm. 13: fragment de ceràmica feta a mà, probablement d'una olla (pasta de color fosc amb desgreixant de quars). Mides: 12,18x8,8x0,9 cm. -Núm. 14: fragment de ceràmica feta a mà, corresponent a una nansa de llengüeta amb decoració incisa en el perfil (pasta de color gris fosc, desgreixant molt fi). Edat del Bronze mig-final. Mides: 35x21 mm. -Núm. 15: fragment de ceràmica a mà, dos fragments informes, corresponents a un vora de gerra de forma indeterminada, tenen la cara exterior decorada amb incisions a manera d'espina de peix (pasta amb desgreixant molt fi). Edat del Bronze mig-final. Mides del fragment gran: 1x6,8x4,3 cm. Mides del fragment petit: 1x3,9x3,7 cm. -Núm. 16: destral de sílex. Destral votiva amb part del taló trencat i amb un tall ben polit. Forma aproximadament trapezoïdal. Mides: 3x2,2x0,3 cm. -Núm. 207: fragments de ceràmica feta a torn lent. Tres fragments de vora probablement de tres olles diferents, de tipus globular amb vora exvasada (pasta grisa i desgreixant calcari). D'època medieval. Mides del fragment més gran: 0,6x7,7x7,7 cm. -Núm. 208: destral de ferro, presenta doble fil o tallant, amb forat de secció quadrangular per ser manegada. Medieval? Mides: 41,5x29x4,3 cm. -úm. 209: fragment de ferro, mostra forma triangular amb peduncle. Medieval?. Mides: 1,5x22x5 cm. -Núm. 210: fragment de bronze, làmina amb vora. Alta Edat Mitjana? Mides: 4,3x1,4x0,05 cm. -Núm. 211: conjunt de vuit claus de ferro molt degradats, la majoria són de secció quadrangular, algun amb el cap de tipus diamant. Alt medieval? -Núm. 978: gran quantitat de fragments d'ossos humans, hi ha vèrtebres, ossos llargs de les extremitats superiors o inferiors, restes de costelles i alguna dent. Resta pendent de confirmar que siguin ossos humans. Neolític. Mides diverses. -Núm. 979: conjunt format per 26 fragments de ceràmica, són fragments de vàries peces, fetes a mà i a torn, de pasta de diferents colors i cronologies també diverses. El registre també inclou dos fragments de plaqueta de ferro. El material que figura com a procedent de la Cova del Frare és (el número es correspon al del registre del Museu): -Núm. 970: diversos fragments de ceràmica de parets gruixudes, inclou vores, base i parets. | 08050-91 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600-Berga | El material que hi ha al Museu es va recuperar en les intervencions arqueològiques que el Grup de Prehistòria i Arqueologia del mateix Museu va realitzar al municipi de Castellar del Riu. La prospecció de la Cova dels Frares es va realitzar l'any 1965 i els sondeigs a l'Escletxa l'any 1975. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45032-foto-08050-91-3.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Medieval|Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La relació de dades del material és a partir de la informació obtinguda a través del mateix inventari del Museu. | 79|85|78 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45033 | Fons de l'Arxiu Municipal de Castellar del Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-de-castellar-del-riu | www.castellardelriu.cat www.diba.cat | XX-XXI | L'arxiu municipal de Castellar del Riu està custodiat en una sala del Centre Cívic d'Espinalbet (tot i que l'Ajuntament pròpiament consta com la Rectoria de Llinars, és aquest edifici d'Espinalbet el qual a la pràctica fa funcions d'atenció al públic per part del Consistori, degut especialment a la seva centralitat dins el municipi i al fet d'estar ubicat en una zona del terme amb major densitat de població). Amb data de finals de l'any 2010 consta que la documetació de l'arxiu ocupava quasi 30 metres lineals de prestatges, que en total suposen 242 caixes (en total 676 registres) normalitzades que inclouen documentació des del 1862 fins el 2010. L'arxiu es va ordenar, classificar i inventariar entre setembre de 1995 i novembre de 1996, a través de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, tasca desenvolupada per l'arxiver Albert Rumbo. Així, actualment està classificat en arxivadors tipus caixa, guardats en armaris tancats. El sistema d'organització emprat és el desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. L'arxiu inclou dos fons, d'una banda el propi fons municipal i de l'altre cinc fons no municipal. Aquests fons no municipals són: Jutjat de Pau (del 1943 en endavant), Falange (del 1942 al 1972), Hermandad Sindical de Labradores y ganaderos (del 1942 al 1960), La Cambra Agrària (1994 al 1997), i documentació d'altres municipis, en concret de Berga, Casseres i Oristà (hi havia hagut documentació d'altres indrets però ja va ser retornada). El gran gruix de documentació que composa l'Arxiu pertany al fons municipal, que és la que genera el propi Ajuntament, i que està organitzada segons la normativa indicada, les seccions de classificació són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis Socials, Sanitat, Obres i Urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i Medi Ambient, Col·leccions factícies; i dins de cada secció els subgrups corresponents. L'Arxiu conté la documentació habitual d'un consistori, pràcticament tota la documentació és del segle XX, tot i que compta amb alguns documents de finals del segle XIX. Els documents més destacats del fons són un Llibre d'amillarament de 1862 i les Actes dels plens des de 1910, però bastant fragmentades. També conserva algunes fotos del municipi, tot i que en suposa un petit recull. | 08050-92 | A la zona d'Espinalbet. | Durant molts anys la documentació que generava l'Ajuntament va ser guardada en diferents cases particulars, generalment a casa dels alcaldes i/o secretaris, i més tard en les diferents seus de l'Ajuntament, i finalment en la seva ubicació actual al Centre Cívic d'Espinalbet. La primera actuació realitzada al fons de l'Arxiu Municipal de Castellar del Riu es va dur a terme entre els mesos de setembre de 1995 i novembre de 1996. Per tal de poder realitzar les tasques d'organització, classificació i inventari es va traslladar el fons a l'Arxiu de Berga, per un cop finalitzats els treballs tornar a ser dipositida en el dipòsit actual. Aquesta actuació es va realitzar de la mà de l'arxiver Albert Rumbo a petició de l'Ajuntament a la Diputació. Des de l'octubre de 2005 l'Ajuntament està adherit al conveni de manteniment de l'Arxiu que realitza anualment la Diputació de Barcelona, en concret al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45033-foto-08050-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45033-foto-08050-92-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45034 | Fons de l'Arxiu parroquial de Llinars a Sant Llorenç de Morunys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-parroquial-de-llinars-a-sant-llorenc-de-morunys | <p>-ARMENGOU, Mn. J. (1991): 'Notes històriques de Llinars'. Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> | XIX-XX | Caldria una millor organització de l'arxiu. | <p>A l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç de Morunys trobem el fons de la parròquia de Llinars, es troba custodiat en aquest arxiu degut a que aquesta parròquia pertany a l'arxiprestat de Solsona-Morunys. El fons es troba classificat com a 'ARXIU PARROQUIAL. VALLS DE GUIXERS I LLINARS. LLINARS. Comprèn Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars, Mare de Déu de la Mata, Sant Martí de Canals, Sant Serni de Terrers.' Segons consta va ser ordenat i revisat a Sant Llorenç al maig del 2002 i juliol del 2006, moment en que es va fer un quadre de classificació que especifica la documentació que conté. Segons això consta de : 1.- BAPTISMES, COMPLIMENT PASQUAL I ESPOSORIS. A) Llibre-índex de Baptismes, de Mn. J. Armengou. 1556-1941. b) Llibre C, 1842-1917. c) Llibre D, 1918-1930. d) Llibre-índex d'esposoris, de Mn. Armengou, 1614-1935. e) Compliments Pasqual. 1940-1960. 2.- 'TOTUM' I EXPEDIENTS MATRIMONIALS. A) 'Totum'. -Baptismes, 1931-1936. Té index al foli 98. -Confirmacions, 1956-1973. -Esposoris, 1931-1976. Té índex al foli 39. -Òbits, 1921-1976. Té índex al foli 79. b) Expedients matrimonials, 1942-1972. 3.-DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL. A) Cuentas del Culto y de la Mata, 1940-1954. b) Cuentas del Capillo de animas, 1940-1987. c) Comptes, 1941-1972. d) Novenario de ánimas, 1947-1984. e) Factures, 1950-1975. f) Cuentas de la parròquia de Llinás ( y del Santuario de la Mata), 1953-2001. g) Llibre de comptes particulars de Mn. Clotet, 1959-1963. h) Libro de Colectas, 1961-1966. i) Informe del bisbat: any econòmic, 1977. 4.- DOCUMENTACIÓ PARROQUIAL VÀRIA. A) Documents parroquials. B) La Mata. C) Textos de la Missa. E) Goigs. F) Arancels llibret. G) Sociedad Luz Eléctrica, 1958-1960. h) Instruccions, de Correus. i) Documents parroquials. J) Factures.</p> | 08050-93 | A la rectoria de Sant Llorenç de Morunys. | <p>La parròquia de Llinars consta referenciada documentalment des del segle IX, formant part dels indrets de la Vall de Lord que Guifré el Pelós va escollir per iniciar la seva activitat repobladora, junt amb el Sisquer, Castelltort, la Selva, Tentellatge, la Valldora, el Cint, la Mora, Travil, Terrers i la Pedra; posteriorment consta referenciada també com a parròquia al segle XIV. Al segle XVIII coincidint amb un període d'augment de la població, de bonança econòmica i d'ampliació de les terres conreades, coincideixen doncs amb la construcció d'una nova església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars i a la vegada amb la construcció del Santuari de la Mata, situat relativament a prop de la parròquia. De fet, el fons inclou també la documentació del Santuari de la Mata també del terme municipal de Castellar del Riu, i de Sant Martí de les Canals del terme de Montmajor i Sant Serni de Terres dins el límit municipal de Capolat. El conjunt d'aquestes esglésies conformen el què ha estat la unitat territorial però no jurisdiccional coneguda com Llinars, essent una delimitació més aviat eclesiàstica, ja que a nivell administratiu i per tant municipal es troba repartida en diversos municipis. Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica. El fet que es tracti d'una petita parròquia amb culte però no puntual, i que la gestió és portada des de la parròquia de Sant Llorenç de Morunys determina que el fons estigui conservat en aquest arxiu. Cal tenir present que a més Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars no compta amb rector resident, sinó que les tasques van a càrrec del mossèn de Sant Llorenç.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Regular | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La data dels fulls on consta aquesta catalogació i organització indica Sant Llorenç maig 2002- juliol 2006, segons el mossèn respon al fet que en realitat es va fer la revisió i posada en ordre el 2002 i el 2006 es va fer una nova comprovació de la informació. En la documetació es guarda còpia del 'Projecte cementiri parròquia Llinars' de l'arquitecte Ramon Masferrer, amb data Llinars, febrer de 1963. Aquest projecte però no s'arribà a realitzar. En el llistat de classificació consta 'Llibre-índex de Baptismes, de Mn. J. Armengou. 1556-1941', malauradament aquest llibre és només això un llibre-índex, en el qual hi ha un índex dels noms que apareixien en el llibre o llibres de Baptismes dels anys 1556 al 1941, amb la qual cosa tenim una mancança important de documentació, ja que els llibres pròpiament no es sap què va passar amb ells, es consideren desapareguts. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45035 | Fons imatges Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-imatges-ambit-recerques-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un interessant fons d'imatges del municipi de Castellar del Riu. Es tracta d'un nombre important d'imatges, entorn a les dues centes, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan ben arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, personatges, festes, esdeveniments, religió, etc, i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també amb reproduccions d'altres autors, sobretot d'imatges antigues.</p> | 08050-94 | Carrer Mossèn Hugh, núm. 8, 1r. Berga. | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies indústrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45035-foto-08050-94-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Altres | 2020-01-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45036 | Fons d'imatges de l'Arxiu Fotogràfic Luigi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-fotografic-luigi | XX-XXI | L'arxiu fotogràfic Luigi, situat a la capital de la comarca, compta amb un interessant fons d'imatges del municipi de Castellar del Riu. Està format per un ampli conjunt de fotografies (centenars, potser entorn a les dues mil), tant en blanc i negre com en color, reproduïdes en paper, de les quals la majoria són pròpies, de Foto Luigi, però també compta amb reproduccions d'altres. El fons està classificat per temàtiques i dates com reportatges, Espinalbet, Rasos de Peguera, el Pi de les Tres Branques, Festes, panoràmiques, etc. A més de les fotos reproduïdes en paper també compta amb un fons de clixés no reproduïts. | 08050-95 | Carrer Ciutat, núm. 21. Berga | L'arxiu Luigi està situat a l'actual botiga FotoLuigi del carrer Major de Berga. El negoci el va fundar l'avi Manel Escobet, que era un artista polifacètic, el qual ja de jove tenia una càmera fotogràfica i es revelava les seves pròpies fotogràfies. Llavors la botiga es deia 'La Camèlia' (al mateix emplaçament del carrer Major) i arran del matrimoni el 1923 amb l'Àngela, el van passar a regentar els dos; es tractava d'un comerç dedicat sobretot a objectes de regal, però en el que també s'hi podia adquirir material fotogràfic, màquines de fer fotos, i revelar les imatges. A la mort de l'avi va deixar d'oferir servei de revelat. El 1938 moria l'àvia i la botiga 'La Camèlia'. Un dels fill d'aquella parella, Francesc Escobet, el 1939, de la mà d'un tal Artur va apendre la tècnica de revelat. El mateix any feien Societat, i posaven nom al nou comerç dedicat a la fotografia com a FotoLuigi. Al cap de poc Manel Escobet es va quedar sol al negoci; el 1942 se li va afegir el germà Climent, i mica en mica van anar adquirint més càmeres. Actualment el negoci continua sent familiar, regentat pels cosins Manel i Climent Escobet. | 42.1157400,1.8121600 | 401804 | 4663310 | 08050 | Castellar del Riu | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Diversos autors. La majoria són fotos pròpies, de FotoLuigi. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45037 | La Candelera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-candelera | El dia de la Candelera, el dos de febrer, es celebra aquesta diada a la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. Els actes són els habituals de la Candelera: la missa al migdia amb el corresponent oferiment de candeles i la seva benedicció. Actualment, aquesta festivitat ha passat a celebrar-se al Santuari de la Mata. Aquest canvi d'ubicació és degut al mal estat de l'estructura de l'església de la parròquia de Llinars, desaconsellant celebrar-hi més actes fins que no estigui reparada. | 08050-96 | A la zona de Llinars, al Santuari de la Mata. | El dia de la Candelera és la data que en el calendari religiós cristià s'assenyala com la Presentació del Nen Jesús i la Purificació de la seva mare, Maria. Aquest data coincideix amb que han passat quaranta dies de l'inici del Nadal, assenyalant ja la fi del cicle de Nadal. Aquest fet determinà que tradicionalment s'hagi marcat aquesta data com el dia en que ja es pot desmuntar el pessebre. | 42.1284700,1.7126800 | 393601 | 4664842 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45037-foto-08050-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45037-foto-08050-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45038 | Sant Bernabé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bernabe | El dia de Sant Bernabé, l'11 de juny, és tradició fer una missa al migdia i en sortir, repartiment de pa per a tots als assistents a la celebració. Els actes es fan a l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. Actualment, els problemes estructurals que presenta l'església de la parròquia de Llinars ha comportat de decisió de no celebrar-hi més actes fins que no estigui reparada. Les festivitats que s'hi venien celebrant fins a la data s'han passat a celebrar-se al Santuari de la Mata. | 08050-97 | A la zona de Llinars, a la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. | Desconeixem els orígens de la celebració i la beneració de Sant Bernabé a l'església parroquial de Llinars. Hi ha però notíces de mijans del segle XVII que esmenten l'existència dels priors del Roser i Sant Bernabé. Per tant, en aquella època ja es devia benerà el Sant a l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars. De l'any 1953 daten uns goigs que s'editaren en lloança a Sant Bernabé, apòstol, com a copatró de la parròquia de Llinars. Actualment, la imatge del Sant ocupa un lateral de l'altar Major el qual és presidit pels Sants Patrons Sant Iscle i Sant Victòria. El lateral oposat hi trobem Sant Josep. (Armengou: 1991:118) | 42.1238400,1.7116700 | 393510 | 4664329 | 08050 | Castellar del Riu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45038-foto-08050-97-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45039 | Els Cristòfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cristofols | XX-XXI | Entorn a la festivitat de Sant Cristòfol que és el dia 10 de juliol, o sigui durant la primera quinzena del mes es celebra la benedicció de vehicles a Espinalbet. Tradicionalment s'havia fet una missa a l'església de Sant Vicenç i a continuació es sortia a fer la benedicció dels automòbils. Actualment, i des de fa tant sols un parell d'anys, s'ha deixat de celebrar la missa i tant sols es fa la benedicció. El canvi ha estat propiciat per diversos factors, un dels quals és la dificultat d'accés dels vehicles al costat de l'església i el poc espai de que es disposa al voltant del temple. Així, es va optar per fer la benedicció al costat del local del Centre Cívic d'Espinalbet. Els vehicles es congreguen en corrua a la carretera i el capellà es situa al voltant del revolt proper al Centre Cívic, indret des del qual es va la benedicció dels vehicles. Tots van passant, rebent la benedicció i el present que se'ls ofereix. | 08050-98 | A la zona d'Espinalbet. | A principis del segle XX Sant Cristòfol va esdevindre patró dels automobilistes. Arran d'aquest patrocini en la data de la seva beneració són molts els pobles que realitzen misses seguides de les benedicció dels automòbils. | 42.1159700,1.8103100 | 401651 | 4663337 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45039-foto-08050-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45039-foto-08050-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45040 | Aplec del Pi de les Tres Branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-pi-de-les-tres-branques | -FELIPÓ, R. (2003): Mossèn Cinto i el Pi de les Tres Branques. Edicions El Mèdol, Tarragona. -SANJUAN, A. (2010): Patrimoni històric de Castellar del Riu. La Patumaire Edicions, Berga. -SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. -TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. -VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. -VV.AA. (1994:65-68). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. www.castellardelriu.cat www.festes.org/articles.php?id=673 | XX-XXI | La Festa del Pi de les Tres Branques es celebra el tercer diumenge de juliol. El punt de celebració del tradicional aplec és a Campllong, a l'entorn del Pi de les Tres Branques. Els actes que es realitzen al voltant del Pi són de caire divers i han anat variant al llarg dels anys. Actualment, cap a les onze del matí es fa una cercavila amenitzada per la Cobla Pirineu, els gegants d'Espinalbet, els Trabucaires de Castellar del Riu i el seguici del rei infant Jaume I, Guillem de Montrodon i la seva cort d'infants. La cercavila s'inicia des de la cruïlla de la carretera dels Rasos amb la que va al Pla de Campllong i s'arriba fins al Pi de les Tres Branques. Un cop arribats al Pi es fa una lectura de textos de Jacint Verdaguer, entre altres. També és moment per als parlaments de caire patriòtic. En finalitzar aquests actes es fa una audició de sardanes per cloure amb un dinar popular. La part més política i reivindicativa es celebra al voltant del Pi Jove, consisteix en diversos parlaments de polítics, personalitats reconegudes, populars, i altres. Seguidament es fa un dinar. | 08050-99 | A la zona de Castellar del Riu | A inicis del segle XX, diversos joves, alguns membres de la Unió Catalanista, començaren a celebrar aplecs i trobades al voltants del Pi. Van ser els inicis d'un aplec que any rera any va anar esdevenint un símbol cada vegada més conegut de la lluita per les llibertats nacionals. Sense oblidar que per molts el Pi continuava essent un símbol religiós. Arran del triomf de les forces catalanistes i democràtiques en les eleccions a la Mancomunitat de Catalunya de l'any 1921, uns quants nacionalistes berguedans van celebrar-ho amb una trobada al Pi de les Tres Branques. Van fer una missa, ball, audició de sardanes, etc. Aquesta celebració es realitzà el 25 de juliol d'aquell 1921, per Sant Jaume, amb presència de persones vingudes de molts indrets, entre els quals hi havia diputats de la Mancomunitat (Iu Minoves, Antoni Sansalvador), exdiputats, els poetes Ventura Gassol i Salvador Perarnau, representants de diverses entitats culturals i polítiques, etc. Aquest acte significaria un canvi en les trobades i aplecs que fins llavors s'havien fet al peu del Pi, donant-li popularitat i reconeixement com a un acte identitari del conjunt de països de llengua catalana. Durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco no es van poder celebrar els aplecs, ja que van prohibir aquest tipus de manifestacions. La recuperació de la trobada no es produirà fins el 1980, arrel de la proposta per part de l'Ajuntament de Berga. La diada d'aquell any va ser molt concorreguda, s'hi van aplegar 3.000 persones. En aplec s'hi reuniren personalitats molt diverses com el mateix president del Parlament Heribert Barrera, el conseller de la Presidència Miquel Coll i Alentorn, diputats, regidors, dirigents sindicals, el bisbe Antoni Deig, mossèn Ballarín, erudits, personalitats culturals,..., donant a la trobada caire de Diada Nacionalista. Les primeres diades es van celebrar per Sant Jaume (25 de juliol), per tal de fer-la coincidir amb l'aplec de l'any 1921, que era dia festiu a Catalunya. Va ser posteriorment, que la festa es canvià pel tercer diumenge de juliol. Al llarg dels anys la Diada Nacionalista va anar esdevenint més popular i concorreguda (aplegant-se fins a 14.000 persones). Malauradament, a partir de 1986 es van començar a produir certs enfrontaments entre els participants a la diada. Un grup d'independentistes va increpar els militants de Convergència i va cremar banderes espanyoles. L'any següent, CDC i ERC no van assistir a l'acte. El 1988 es van produir enfrontaments entre persones del Moviment de Defensa de la Terra (MDT). El 1991 hi van haver agressions per part de militants del MDT contra les joventuts d'ERC i de CDC. El 1996 és el punt culminant de la degeneració de la festa amb els enfrontaments d'un grup de 30 independentistes encaputxats i un altre col·lectiu independentista, amb resultat de deu ferits lleus. Aquest esdeveniments i el caire que havia adoptat l'aplec va determinar a les autoritats locals i nacionals a reconduir la diada donant-li un esperit més festiu i lúdic. La diada manté actes de caire polític, amb parlaments d'algunes autoritats, representants de formacions polítiques i socials, entre altres. Aquest conjunt d'actes paral·lels són la majoria organitzats al voltant del Pi jove, també compten amb una part més festiva i lúdica, des d'una caminada fins a un dinar popular, alguna actuació musical o recitals poètics. | 42.1104700,1.7818100 | 399286 | 4662760 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45040-foto-08050-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08050/45040-foto-08050-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45041 | Aplec a Sant Salvador de Vilaverd | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-a-sant-salvador-de-vilaverd | El dia 4 d'agost és la diada en que es celebra la festivitat del patró de l'església de Sant Salvador de Vilaverd. Tot i que no coincideix amb la data que el santoral assenyala com a dia de celebració i beneració del Sant. Els actes que es realitzen són la celebració de la missa a la capella i en acabar, repartiment de panets a tots els assistents a l'aplec. | 08050-100 | A la zona de Llinars. | 42.1411600,1.7087300 | 393296 | 4666256 | 08050 | Castellar del Riu | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc