Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45098 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1984) Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Vol. 11. Artestudio edicions. Barcelona.</p> | XX | <p>El fons referent a Castellbell i el Vilar que es pot trobar a l'arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de fotografies i postals, una petita mostra de goigs d' advocacions de les esglésies i capelles del municipi i un conjunt d'articles i documentació escrita diversa. Pel que fa a les fotografies, hi ha unes 200 imatges, entre fotografies en blanc i negre, en color i postals. El grup més antic és de les esglésies i capelles del municipi: l'església parroquial de Sant Vicenç, la capella del Sant Crist al fossar, de la capella de la Mare de Déu dels Dolors del Mas Canyelles i de Viladoms, de Sant Vicenç del Castell, de l'església Sagrada Família del collet de la Bauma, de Sant Antoni Maria Claret del Borràs, de Santa Maria del Vilar, de la capella del Sant Crist i de l'església de Sant Jaume de Sant Cristòfol. Són fotografies en blanc i negre datades entre finals dels anys 40 del segle XX i 1979, fruit del treball de camp de Josep Maria Gavin. Josep Sansalvador, col·laborador de l'arxiu és l'autor de varies de les fotografies en color, també de les esglésies del municipi. Totes les de Josep Maria Gavin i alguna de Josep Sansalvador estan classificades en àlbums amb el núm. 6, corresponent a la comarca del Bages. Cal afegir 62 fotografies procedents del fons Ramon Centelles que foren donades a l'arxiu Gavin. Estan agrupades per temàtiques com l'arquitectura rural (barraques ), els edificis religiosos, el castell, el pont vell i d'altres de generals. També trobem, fruit de diverses donacions, 55 postals i fotografies diverses en blanc i negre i en color. A més de les imatges, disposa d'una petita mostra de 15 goigs que comprenen, un goig dedicat a la llaor de Sant Jaume Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar, tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vich, de l'any 1962; dos goigs a llaor de Sant Vicenç, diaca i màrtir, patro de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, del bisbat de Vich, de l'any 1949 i l'altre sense datar; un goig en lloança de Nostra Senyora de Castellet, en edició facsímil 6 (28 x 18), Col. A A. 2 goigs en llaor de Nostra Senyora de Castellet que es canten en el seu santuari del bisbat de Vich de l'any 1950 i 1960; dos goigs en lloança a la Verge de Montserrat venerada en la capella de les colònies Viladoms de Baix del terme de Castellbell i el Vilar. Bisbat de Vich, exemplar, núm. 323, editat l'any 1996 i 1949; un goig en lloança de la Verge Maria de Montserrat, venerada a l'ermita del tros, terme Castellbell i el Vilar, Bisbat de Vich, sense data; un goig en lloança a Maria Santíssima de l'Assumpció que es venera en lo poble del Vilar, de l'any 1875; un goig del gloriós màrtir Sant Cristòfor que es venera a l'església del seu nom, terme de Castellbell, bisbat de Vich, de l'any 1952 i 1858; un goig a llaor de la Mare de Déu del Vilar, sense datar, en format de butxaca; un goig a llaor del gloriós Sant Sebastià que es venera en la parròquia de Santa Maria del Vilar, sense data; dos exemplars dels goigs a la Mare de Déu de l'Assumpció, titular de la parròquia de Santa Maria del Vilar i el poble de Castellbell i el Vilar, bisbat de Vich de l'any 1969. Finalment, classificats temàticament en una caixa, es guarden 60 articles de premsa i fulletons turístics des dels anys 1970, o informació referent a la benedicció de la Capella del Tros, el 15 de juny de 1997 a càrrec del Vicari General, el Bisbe de Vic, mossèn Fèlix Guàrdia, les caramelles, els bastoners i cantaires, els gegants i els pastorets.</p> | 08053-1 | Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) | <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes del Pp. Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> | 41.6290900,1.8614200 | 405159 | 4609222 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya. I s'entén la Catalunya Gran, amb les comarques franceses, Andorra i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45225 | Fons fotogràfic referent a Castellbell i el Vilar del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-castellbell-i-el-vilar-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XIX-XX | <p>El fons fotogràfic de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya conté un total de 22 fotografies relacionades amb el municipi de Castellbell i el Vilar. Són imatges datades entre els anys 1890 i l'any 2000, realitzades per diversos fotògrafs, la majoria d'ells professionals. Estan classificades en dos fons diferents: els fons personals i les col·leccions fotogràfiques. 1.- Els fons personals del Centre Excursionista de Catalunya incorpora els fons fotogràfics que els mateixos autors o familiars han fet donació al centre. En el cas de Castellbell i el Vilar hi ha les fotografies de Camil José Guiu (1937-1991), Carles Fargas Bonell (1883-1942), Josep Maria Co i de Triola (1884-1965) i Rossend Flaquer i Barrera (1873-1944), socis del CEC. 2.- Les col·leccions fotogràfiques del CEC inclouen dues tipologies d'agrupacions fotogràfiques. Per un costat, les realitzades per afeccionats que n'han fet donació al centre; i per l'altra, les que es van establir a l'arxiu amb l'objectiu d'organitzar-les segons el seu format, com per exemple les diapositives de vidre en format 8 x 10, o les plaques de vidre 6 x 13 cm estereoscòpic, o les fotografies de vidre en gelatina i plata, blanc i negre de 9 x 12 cm que l'entitat utilitzava per il·lustrar les conferències que es donaven des del Centre. D'aquest arxiu hi ha fotografies d'autors com Germà Garcia Fernàndez (1942) i Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1951).</p> | 08053-128 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.6291100,1.8607600 | 405104 | 4609225 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45225-foto-08053-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45225-foto-08053-128-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45226 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic i cartogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Castellbell i el Vilar està format per cinc col·leccions diferents: 1. Col·lecció cartoteca: amb la referencia RM.23889 es conserva un mapa en color de 1880, a escala 1:25.000, amb el títol Camino de la Bauma a Manresa. Amb les referències RM.119693 i RM.119694 es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats pel topògraf José Brugués l'any 1921. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. També s'inclouen en aquest grup, 4 fulls en paper polièster, a escala 1:5.000, sense toponímia de 50 x 70 cm procedents del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, amb data de vol de l'any 1967, amb número de registre, RM.97672 (núm. de full 282-112); RM. 97673 (núm. de full 282-113); RM. 97674 (núm. de full 282-113); RM.97675 (núm. de full 282-114). 2. Col·lecció d'ortofotomapes realitzats per la Diputació Provincial de Barcelona a partir de fotografia aèria obtinguda el juliol de 1967, a escala 1:22.000. Els fulls, un total de 14, d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topografico nacional de España, 1:50.000, de 80 x 60 cm. Els números dereferència són: RM.114806-363-03-14; RM.114807- 363-03-15; RM.114956; RM.114960; RM.114964-391-02-12; RM.115000-392-01-01; RM.115001-392-01-02; RM.115002-392-01-03; RM.115004; RM.115005 - 392-01-06; RM.115006 - 392-01-07; RM.115008 - 392-01-09; RM.115009 - 392-01-10; RM.115010 3. Fons Cuyàs: un total de 13 fotografies realitzades per Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953) de les quals, una fotografia realitzada d'una talla de Nostra Senyora de Castellet - Castellbell (RF.7072); l'ermita de Nostra Senyora de Castellet, (RF.7073); la torre del Castellet (RF. 7074); l'església de Castellbell (RF. 7075); l'església del vilar (RF.7076); el castell de Castellbell (RF.7077) (RF. 7078) i (RF. 7083); el pont (RF. 7079 i RF. 7084); la serra de Montserrat vista des de la Bauma (RF.7080); la serra de Montserrat (RF.7081); el tren (RF.7082). 4. Ortofotomapes en blanc i negre, realitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb toponímia. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topográfico nacional de España 1:50 000. Van ser realitzades l'any 1984 i editades en paper el juliol de l'any 1987. Es poden localitzar amb els números de registre següents: RM.10696; RM.10698; RM.10706; RM.10714; RM.10716; RM.10718 i RM.14067. 6. 26 ortofotos de l'àrea geogràfica de Castellbell i el Vilar realitzades el desembre de 1962 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles, del qual n'era el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona. Números de registre, RFSACE.411; RFSACE.412; RFSACE.413; RFSACE.414; RFSACE.415; RFSACE.416; RFSACE.417; RFSACE.1808; RFSACE.1809; RFSACE.1810; RFSACE.1811; RFSACE.1812; RFSACE.1813; RFSACE.1814; RFSACE.1815; RFSACE.1816; RFSACE.1817; RFSACE.1818; RFSACE.1819; RFSACE.1820; RFSACE.1821; RFSACE.1822; RFSACE.1823; RFSACE.1825; RFSACE.1828. | 08053-129 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.6292700,1.8607800 | 405106 | 4609243 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45226-foto-08053-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45226-foto-08053-129-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45227 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany | XX | En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un conjunt de 6 fotografies procedents del Fons Salvany. La primera d'elles està titulada com a 'Entrada al Castell de Castellbell', realitzada l'any 1915 (núm. referencia SaP_278_03; la segona 'Església de Castellbell' realitzada l'any 1916 (núm. de referencia SaP_296_16); la tercera, 'Ruïnes del castell de Castellbell', de 1915 (núm. de referencia SaP_278_05); la quarta, 'Vista de Castellbell i el Vilar, de 1915 (núm. de referencia SaP_204_09); la cinqueña,'Vista del Castell de Castellbell i el Vilar', de 1915 (núm. de referencia SaP_206_01); i la darrera,'Vista del Castell i de l'església de Castellbell i el Vilar', de 1915 (núm. de referencia SaP_206_02). | 08053-130 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.6291300,1.8608900 | 405115 | 4609227 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45227-foto-08053-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45227-foto-08053-130-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Josep Salvany i Blanch néix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891.Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va col·labora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional.Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45238 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-0 | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-castellbell-vilar?x | XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Castellbell i el Vilar. L´Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2012. El fons històric es troba dipositat als soterranis del Centre Cultural Joan Masats (C. Burés, 8). | 08053-141 | C. de Joaquim Borràs, 40 | L'arxiu municipal de Castellbell i el Vilar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar: 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Castellbell i el Vilar. 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Castellbell i el Vilar (1940-2013), 2.29 m. 3. Fons privats: Delegació Local de FET y de las JONS (1939-1953), 0,1 m.; Fons Futbol Club Balcells (1954-1960), 0,05 m.; Fons Casino Bauma (1916-1969), 0,45 m. | 41.6292100,1.8606700 | 405097 | 4609236 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els serveis que ofereix són: consulta de fons; reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions; suport a la investigació.Horaris de consulta a concretar.Consultes i informació: 93 8282122 i e-mail: castellnou@diba.cat | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45240 | Paper moneda de 50 cts de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-de-50-cts-de-lajuntament-de-castellbell-i-el-vilar | TURRÓ MARTÍNEZ, Antoni (2007). Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936- 1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Pàg. 105 i 106. Ed. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Institut d'Estudis Catalans. http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/papermoneda/id/163 | XX | Paper moneda de 50 cèntims editat per l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar. És de color marró, mesura 69 x 109 mm. A l'anvers hi ha l'escut local emmarcat per una sanefa molt ben decorada. Al costat esquerra, un gravat representant un teler automàtic amb el mecanisme de canvi, símbol de la vocació fabril de la població. Al mig, en un requadre, el següent escrit: Aquest ajuntament abonarà al portador 50 cèntims amb moneda de curs legal del Banc d'Espanya o bé de la Generalitat de Catalunya en virtut de l'acord del 22 de maig del 1937. Al revers, el valor de canvi està envoltat per unes orles. | 08053-143 | Castellbell i el Vilar | En la sessió municipal del 20 de febrer de l'any 1937 l'ajuntament, preocupat per la manca de fraccionari proposa la viabilitat de l'emissió de bitllets locals. El 22 de maig de 1937 s'acorda fer una emissió per un import d'11.500 pessetes, amb els valors d'1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims. El Centre d'Administració Municipal de Barcelona els va imprimir, cobrant 34 pessetes el miler. L' 11 de desembre del mateix any, el consistori acorda retirar de la circulació tots els bitllets el mal estat i efectuar una nova emissió amb els mateixos valors, però aquesta vegada per un import de 17.500 pessetes. La impressió va anar a càrrec de la impremta Martí, Marí i Cia. de Barcelona. L'anvers dels bitllets està presidit per l'escut local sense cap altre motiu. Al costat esquerre del revers hi ha el pont gòtic sobre el riu Llobregat i al costat dret, una fàbrica amb la xemeneia fumejant. També es pot veure un fus evocant la tradició tèxtil de la població. El text del centre confirma el valor de canvi. El consistori també aprovà l'emissió de cartons de valors per 10 i 5 cèntims per un import total de 1.500 pessetes. Aquests bitllets estan escrits en llengua castellana, impresos per una sola cara i una sola tinta sobre un cartó de color diferent per a cada valor. | 41.6292400,1.8608600 | 405113 | 4609239 | 1937 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45240-foto-08053-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45291 | Fons fotogràfic del Col·lectiu El Brogit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-collectiu-el-brogit | <p>FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. https://elbrogit.wordpress.com</p> | XIX-XX | <p>Fruit del treball de més de 35 anys, el Col·lectiu El Brogit, amb la seva revista homònima EL BROGIT s'ha convertit en un referent local, en una eina de consulta obligatòria per conèixer la història de l'últim quart de segle i en una publicació esperada per tothom, per tal de saber què passa als barris i què diu l'Ajuntament, entre d'altres coses. Actualment disposa d'un fons de més de tres mil fotografies en paper, blanc i negre i alguna, però molt poca, en color. Són donacions de famílies del poble que parlen de la vida quotidiana, la religiositat, les festes, la indústria, la família, els esports, la pagesia, etc. Es daten entre la segona meitat del segle XIX fins l'actualitat.</p> | 08053-194 | Av. del Pare Claret, 20 | <p>El COL·LECTIU EL BROGIT és una entitat cultural, sense ànim de lucre, fundada el 1980 a Castellbell i El Vilar, a la comarca del Bages. L'entitat va sorgir arrel de les inquietuds d'un grup de persones interessades en la difusió de la cultura local, la comunicació entre els diversos nuclis que integren el municipi i la divulgació d'estudis històrics del poble. En la redacció i confecció del periòdic hi treballem un reduït nombre de persones, de forma totalment altruista, de manera vocacional i per tal de donar un servei informatiu i cultural a la població, que d'altra manera no existiria.</p> | 41.6334600,1.8536500 | 404518 | 4609716 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45291-foto-08053-194-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paral·lelament també aprofiten la base de dades informativa i els excedents dineraris per editar llibres amb informació monogràfica de caire local. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45292 | Mapa del marquesat de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-del-marquesat-de-castellbell | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. | XVIII | El 'Primer mapa y carta geografica completa dels quatre termes units y aglevats de Castellbell y Vilar, Vacarissas y Reynás, dels quals es señor lo ille sr. marques de Castellbell. Format per lo reverent Pau Janér prebere de Monistrol de Montserrat. 1780', formava part originalment del lligall 79 del fons de Can Falguera, és a dir, el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Posteriorment fou incorporat, amb el nombre 22, al fons genèric de Mapes i Plànols de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, nom que se li donà modernament a l'Arxiu Reial de Catalunya. Redactat a 'Escala de una hora, o llegua de camí', aquest mapa representa les tres unitats territorials principals del marquesat de Castellbell, és a dir, Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, que donava nom al marquesat, i Vacarisses i Rellinars, de l'actual comarca del Vallès Occidental. Aleshores, pels diversos lligams matrimonials, els marquesos de Castellbell, aquell any 1780 ja exercien jurisdicció sobre molts d'altres indrets de la geografia catalana: Talamanca, Avinyó, Abrera, Pruit i un llarg etcètera. | 08053-195 | Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.6422800,1.8583800 | 404925 | 4610690 | 1780 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45703 | Fons patrimonial dels marquesos de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-dels-marquesos-de-castellbell | XII-XVIII | A l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Per a consultar-lo cal demanar els lligalls del fons de Can Falguera, pertanyent a la secció de Diversos. El nom es degut a que es va respectar la denominació del darrer lloc on estava ubicat el fons documental, el palau Falguera, de Sant Feliu de Llobregat. Era un dels palaus d'estiueg dels marquesos de Castellbell, residents habitualment a la casa que tenien a la cantonada de l'actual Portal de l'Àngel i carrer de la Canuda de Barcelona. Són lligalls que contenen documentació redactada en pergamí i en paper, majoritàriament, classificada en diverses seccions, especialment representades pels principals cognoms que conformaren la nissaga: Desfar, Desbosc, Sarroca, Amat, Despalau, Planella, Vilallonga... Hi ha una important part del fons que correspon a la baronia de Maldà i una altra part del fons és conformada per diversos llibres enquadernats. | 08053-606 | Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.6424300,1.8583500 | 404923 | 4610706 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45729 | Fons referents a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-comarcal-del-bages | VALLS i PUEYO, Joan (1984). Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar, 1880-Barcelona, 1942): un lusòfil català; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 50, abril del 1984. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Ignasi Ribera i Rovira, un castellvilarenc a Portugal; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. 359, agost-setembre del 2011. | X-XXI | A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, es conserva documentació diversa relacionada amb el municipi de Castellbell i el Vilar. destaquen els fons notarials dels segles XIII - XV. També conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. Dels cadastres de Castellbell i el Vilar es conserven documents entre els anys 1741 i 1797. Cal destacar també el fons del Veguer, amb registres que comencen l'any 1276. A l'arxiu comarcal es conserven tres obres originals d'Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar 1880-Barcelona1942): 'El Jou'; 'La cortina verde', traducció de l'obra de teatre del portuguès Juli Dantas, i 'Vora les quietuds de la Llacuna d'Arêlho'. | 08053-632 | Av. de Sant Ignasi, 40 (08241 - Manresa) | 41.6291500,1.8607000 | 405099 | 4609229 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45762 | Fons referents a Castellbell i el Vilar dipositats a l'arxiu diocesà de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-dipositats-a-larxiu-diocesa-de-vic | <p>http://www.abev.net/</p> | XI-XXI | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic conté la informació de les parròquies de Sant Vicenç de Castellbell i Santa Maria del Vilar, així com de les seves sufragànies, com la de Sant Cristòfol. A més dels llibres d'òbits, bateigos i casaments, també hi ha informació a la secció de visites pastorals. També hi ha una col·lecció de testaments conservats pels titulars de les parròquies de Castellbell i el Vilar. En el fons 2.191. Arxiu Parroquial de Santa Maria del Vilar, es conserven els llibres sagramentals compresos entre l'any 1563 i 1931. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.191.51 llibre de Baptismes; 2.191.53 Matrimonis; 2.191.54 Defuncions; 2.191.59 Consuetes; 2.191.67 Varia administració; 2.191.68 Manuals Notarials; 2.191.70 Testaments. Pel que fa al fons 2.33 Arxiu Parroquial de Castellbell, s'hi conserva la documentació generada pel funcionament propi de la parròquia tant a nivell de cura d'ànimes com de l'activitat notarial entre els anys 1314 i 2003. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.33.51 Baptismes; 2.33.53 Matrimonis; 2.33.54 Defuncions; 2.33.55 Vària Sacramental; 2.33.59 Consuetes i rodalies; 2.33.66 Confraries i associacions; 2.33.67 Varia administració; 2.33.68 Manuals Notarials; 2.33.70 Testaments; 2.33.71 Actes Notarials; 2.33.76. Pergamins. En el catàleg de visites pastorals, en consten 46 de numerades. La primera d'elles es fa a Sant Vicenç de Castellbell el 7/12/1331 (sign. topogràfica AEV 1200/2 -antic 1200 B-); la segueixen la de Santa Maria del Vilar el 9 d'octubre de 1425 (sign. topogràfica AEV 1201/2 -antic 1201B-); i així continuen fins la darrera inventariada amb una visita pastoral el 15 de juny de 1856 a Sant Vicenç de Castellbell (AEV 1242/4 - antic 1242 D-).</p> | 08053-665 | Castellbell i el Vilar | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional.</p> | 41.6418200,1.8616900 | 405200 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45183 | Ritual per curar els cops d'aire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-els-cops-daire | XIX-XXI | Només queden un parell o tres de persones que ho practiquen | Hem pogut entrevistar a dues persones que practiquen un ritual per curar aquells que pateixen un cop d'aire; són la Maria Prat i la Carme Riera. Una viu al Burés i l'altra, actualment, al Borràs. A la Maria li ho va ensenyar la seva mare i a la Carme una amiga. Per tant, és una tradició que es transmet via oral de generació en generació. Actualment està viva, però s'ha trencat el relleu. Ens han explicat el mateix amb lleugeres diferències. Per tant, us posem les dues versions. El cerimonial funciona de la següent manera segons la Carme. Quan una persona pateix un cop d'aire truca a la Maria o a la Carme i li explica. Aquestes agafen un plat amb aigua, un ganivet i una setrillera d'oli. Primer se senyen amb la senyal de la creu (explicat per la Carme):' En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant'. Tot seguit és diu: 'En nom de la Santíssima Trinitat', es diu el nom de l'afectat o afectada i a continuació 'si és del dematí, valga'm Déu i Sant Valentí'. I s'aboca una gota d'oli al plat. A continuació diu: 'Si és del migdia, valga'm Déu i la Verge Maria'. I s'aboca una altra gota d'oli. Finalment es llença una tercera gota d'oli acompanyat de: 'Si és del vespre Mare de Déu i Sant Silvestre'. Llavors amb el ganivet es van tallant les gotes d'oli. Si el cop d'aire persisteix les gotes es fonen. Aquest procés es pot repetir fins a tres vegades i durant dos o tres dies, fins que les gotes persisteixen sense fondres en el plat, senyal que el cop d'aire s'ha curat. Quan es repetesi es diu: 'El nom del Pare, del Fill, i de l'Esperit Sant. Per mirar si aquesta airada ha quedat trencada'. I es repeteix l'oració. Un cop s'ha trencat l'airada es dóna gràcies a la Mare de Déu. El procedir de la Maria és el següent: 'En nom de Déu i la Santíssima Trinitat [es diu el nom de l'afectat o afectada i a continuació] diré l'oració de les airades. Si l'ha agafat al dematí, li trenqui Déu i Sant Valentí. Si l'ha agafat al migdia, li trenqui Déu i la Verge Maria. I si l'ha agafat al vespre li trenqui Déu i Sant Silvestre'. Després es resava tres parenostres a la Santíssima Trtinitat. | 08053-86 | Castellbell i el Vilar | 41.6389400,1.8565500 | 404768 | 4610321 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45219 | Romeria a Santa Maria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-santa-maria-del-vilar | No consta (2010). Romeria a Santa Maria del Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 346, juny de 2010, pp. 6. | XX | Segons Maria Masats, de la parròquia de Santa Maria del Vilar, antigament pel dia de Corpus es feia una processó amb la Mare de Déu i sota pal·li des del Puig fins a l'església del Vilar, amb el carrer ple d'estores de flors. Tanmateix, actualment, des de fa anys i, justament, com es va fer el diumenge passat 28 de maig, es fa la romeria des de l'església Nova (Borràs) cap a la del Vilar, pujant amb flors pel camí del Genovès tot passant el rosari. A la plaça de l'església (de la sardana) s'hi escampen pètals de flors i la gent entra cap a l'església per omplir amb les seves flors els peus de la Mare de Déu. Des de fa anys, qui s'ocupa d'aquest acte i de la col·locació de les flors és la família Albuixech de cal Jepet. | 08053-122 | Santa Maria del Vilar | 41.6337400,1.8605200 | 405091 | 4609739 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 45228 | Joan Masats i els llops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joan-masats-i-els-llops | SUBIRANA ESTRUCH, Maria (2004). Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memòria histórica del llop a la comarca del Bages).Dins revista Dovella, pàgs. 37 a 43. | XIX | Publicada | Segons la memòria oral recollida per Maria Estruch, ens conta que 'a Castellbell i el Vilar, el besavi de Joan Masats era carboner i explicava que es va quedar sol alimentant la carbonera, se li va acudir de fer l'udol del llop dins d'una olla petita, un tupí. Va venir un moment que es va trobar voltat de llops, i sort que era dins la barraca i amb el foc encès. Un llop esgarrapava la barraca. Ja li sortia la pota per entremig dels troncs de la construcció i li va lligar la pota per dins la barraca. Va cridar. Els altres van marxar i al matí el va matar amb la destral i en va fer adobar la pell. Això va passar a la roca Foradada, sobre Marganell. Hi havia un tros de l'estat, on feien carbó sense pagar i hi feien boïgues d'on sortien unes patates fantàstiques. D'això deu fer uns cent cinquanta anys'. | 08053-131 | La roca Foradada | Maria Estruch, durant els mesos de juliol de 2002 i abril de l'any 2003, es va dedicar a fer una recopilació dels noms populars de núvols, boires i vents per diversos pobles de la comarca del Bages. Al mateix temps, i volent contribuir a la recerca que duia a terme el sr. Albert Manent sobre el tema de la memòria històrica del llop, va aprofitar per conversar amb els pagesos i pastors per recopilar informació sobre històries que haurien pogut viure avantpassats seus o coneguts. | 41.6291900,1.8604700 | 405080 | 4609234 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45229 | Goigs a llaor de Sant Jaume apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-jaume-apostol | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XVII-XXI | Goigs a llaor de Sant Jaume, Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar. Tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vic, i que diuen així: Com la mística florida,/ d'un passat meravellós: / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Puix teniu vostra capella / tan a prop de Montserrat, / i en aquesta terra bella / tants de segles heu passat, / ara el poble no us oblida; / venerant-vos és sortós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Oh Sant Jaume! Glòria immensa / d'aquest món Vós vau alçar. / En el cel hi ha la credença / dels estels de vostre altar./ A seguir-vos ens convida, / quan el cor és delitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Fill del Tro us anomenava / Jesucrist, Nostre Senyor. / Dins aquesta pensa esclava / féreu crit lliberador / Cant immens de nova vida ( d'un futur ple de clarors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. En la mort, posàreu saba / per la nostra eternitat, / i una joia que no acaba / tota feta de bondat. / Vau atrobar com una eixida / del reialme dels Dolors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. A la dreta o a l'esquerra, / podreu seure amb el bon Déu. / Vostra lluita sense guerra, / fon dels cors tota la neu. / Des del Cel apar que ens crida / sota un iris de colors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. De Betsaida a Compostela / per quants llocs heu aminat / L'esperit només anhela /seguir el rastre que heu deixat! / I aquí sou, sense mentida, / en mis l'aire sanitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Quan la veu de la campana / s'escampa per l'infinit, / ja a la terra catalana / tot hi vibra de neguit; / la vera Fe és enaltida, / i amb ressò tan gloriós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Si la serra és solitària / dins l'oreig o tempestat, / lentament ve la pregària / dels qui són a la ciutat. / I la idea emperesida, / puja, digna, cap a Vós. / / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Des de l'ermita recremada / de tant sol i de tant vent, / escampeu per l'encontrada / vostra Amor, eternalment. / i la terra és agraïda, / i us encensa amb ses olors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. La comarca us implora / i amb constància us és fidel. / de tres pobles sou l'aurora / i el camí que porta al Cel. / Romanins treuen florida / vora els murs cercant redós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. V. Ora pro nobis beáte Jacóbe. / Ut digni efficiámur promissiónibus Christi. / OREMUS / Esto Dómine, plebi, tuae sanctificátor et custos: ut beáti Jacóbi Apóstoli tui muníta praesídiis, et conversatióne tibi pláceat, et secúra mente desérviat. / per Dóimun Nostrum. / | 08053-132 | Sant Jaume de Castellbell | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6482800,1.8064300 | 400608 | 4611414 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Goigs amb partitura al final de pàgina. Editat amb llicència eclesiàstica l'any 1962. El text és de Salvador Cutchet i Moneu, que va guanyar els Jocs Florals de l'any 1962, celebrats a Perpinyà (França), amb la presentació d'aquesta poesia.La música de Mn. Josep Maideu i Auguet, Prevere. Els dibuixos de Ricard Vives i Sabaté. L'edició va ser patronicada per Jeroni Monjonell i Martinell.Al revers del goigs hi ha el segell, en gran, de l'estampador i xilògraf, Ricard Vives i Sabaté. La sèrie estava limitada en 3 exemplars en pergamí, pintats, signats i numerats; 5 exemplars en cartolina blanca de fil, Guarro, pintats, signats i numerats; 100 exemplars en paper Offset, orla de color vermell, signats i numerals i finalment 750 exemplars en paper setinat de color blanc. Es van estampar amb una premsa marca 'Stanhope', centenària, al seu obrador de la Rambla José Antonio, número 18 de Vilanova i la Geltrú. L'exemplar que es conserva a l'Arxiu Gavin porta el número 245. | 98|94|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45230 | Goigs a llaor de Sant Vicenç, patró de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-vicenc-patro-de-la-parroquia-de-sant-vicenc-de-castellbell-i-el-vilar | XVII-XXI | Gois a llaor de Sant Vicenç, DIACA i MÀRTIR. Patró de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, bisbat de Vic, i que diuen així: Puix que l'Etern us premia / de màrtir amb galardó: / Cap al cel feu-nos de guia / Sant Vicenç nostre Patró. / De família aragonesa / sou il·lustre descendent, / que el vostre naixement / féu més pura sa noblesa. / l'Esprit Sant, de fortalesa / us dón la divina unció: / Sant Vicenç nostre Patró. / Us imposa Sant Valeri / l'Ordre del Diaconat, / per què, en lloc d'aquest Prelat, / exerciu el ministeri. / Contra la llei de l'Imperi / prediqueu la religió: / Sant Vicenç nostre Patró. / Al tribunal de València / el Pretor us porta lligat. / Puix als deus no heu incensat / us tortura amb violència. / Però vós amb gran paciència / canteu himnes al Senyor: / Sant Vicenç nostre Patró. / Talment llum molt clara i pura / dintre la presó brilleu, / i als enemics confoneu / amb tan excelsa hermosura. / fins la guàrdia, abans tan dura, / es converteix al Senyor! / Sant Vicenç nostre Patró. / Amb astúcia us temptava / veient que no us pot rendir / i, en lloc de fer-vos patir, / un llit tou us preparava. / Allavors us aclamava / entera la població: / Sant Vicenç nostre Patró. / Endebades s'ho proposa; / puix us sobrevé la mort; / i alcanceu arribar al port / de la vida on sempre es gosa. / Jesucrist al front us posa / de màrtir el galardó: / Sant Vicenç nostre Patró. / A Castellbell que us venera / i s'honra amb el vostre nom / per Patró us mira tothom / i per glòria verdadera. / Grans favors el poble espera / amb tan santa protecció. / Sant Vicenç nostre Patró. / Antiquíssima és la història / d'aquest vostre bell poblat / que, ésser origen del veïnat, / té per son títol de glòria. / Que, tot fent de vós memòria, / conservem la tradició / Sant Vicenç nostre Patró. / Mentres que pel món fem via / exposats a perdició: / Sant Vicenç nostre Patró. / V.) Custodi, domine, omnia ossa justi / R.) Unum ex his non conteretur / OREMUS / DA nobis quaesumus, omnipotens Deus: adversa mundi mentis constantia toleraré, qui beatum Levitam Vincentium nec minis terreri, nec poenis passus es superari. Per Christum Dominum. / R.) amen. | 08053-133 | Sant Vicenç de Castellbell | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6417900,1.8617300 | 405204 | 4610632 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45230-foto-08053-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45230-foto-08053-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45230-foto-08053-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es desconeix l'autor de la lletra. El mestre Francesc Vila Guimferrer (Castellbell i el Vilar 1922- 23 de maig de 2011) i director de la capella de Música Burés, va musicar-la anys més tard. El goigs va ser imprès a l'impremta Roca, del carrer Sant Miquel, núm. 15 de Manresa, construïda l'any 1826. | 98|94|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45231 | Goigs a la Verge de Montserrat venerada a la capella de Viladoms de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-la-verge-de-montserrat-venerada-a-la-capella-de-viladoms-de-baix | XVII-XXI | Goigs a la Verge de Montserrat, venerada en la capella de colònies Viladoms de Baix del terme de Castellbell i el vilar. Bisbat de Vic; i que diuen així: Puig que el poble us escolta / per Estel del Principal, / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Quan l'Àngel us anuncia / que sereu Mare de Déu, / vostra ànima s'extasia / en oir tan dolça veu, / i accepteu amb gràcia pia / la divina voluntat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Vostre fill que en Creu afrosa / sofreix pels pecats del món, / á vostra falda amorosa / posa el seu desig pregon / i per fillada us confia / la sofrent humanitat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Per conduir nostra terra / com un mariner la nau, / en questa immensa serra / heu alçat vostre palau / on vetlleu de nit i dia / amb amor vostra heretat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat L'ocellada amb ses cantúries / us saluda cada jorn / i les flors de les boscúries / posen flaire a vostre entorn; / és tota aquesta harmonia / un etern magnificat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Notre poble en la bonança / i quan bufa el vent traïdor, / posa en Vós la confiança / ben segur de vostre amor, / puix prometéreu un dia / que tot prec serà escoltat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Patrona de Catalunya / Lleó XIII us proclamà / i quan un fill se n'allunya / la fe en vós l'ajudarà / perquè pugui guanyar un dia / tot un Cel d'eternitat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Viladoms de Baix, Senyora, del terme de Castellbell, / avui amb goig us honora / i sota el vostre mantell / us implora la metgia / que allunya la fosquedat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Sis-cents anys que eixa masia / s'ha transmès de pare a fill / i la vostra companyia / l'ha lliurada de perill. / la devoció que us tenia / am b escreix li haveu pagat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat La muntanya de llegenda / on regneu amb tant d'amor / duia als fills d'aquesta hisenda/ tanta pau i goig al cor, que el Sant Rosari floria / per tots els llavis resat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Bell recés edificant / pren la vostra protecció/ de l'elevat temple Sant / ha rebut en abundor / i us ofereix la masia / amb la capella que ha alçat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat De colònies hostalatge / per adoctrinar l'esperit / pouaran un bell paisatge / nois i noies amb neguit. / trobaran de nit i dia / un esapi d'immensitat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat I l'infant disminuït / tindrà una franca acollida / per causa de ser afeblit. / la Mare de Déu no oblida / la senyora que cedia / aquesta bella heretat. / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat Puix el poble us escollia per estel del Principal, / sigueu sempre nostra guia / Princesa de Montserrat V) Pregueu per nosaltres, Santa Mare de Déu. / R.) Perquè siguem dignes de les promeses del Crist. / PREGUEM: / Oh Déu, font i origen de tot bé, vós, que glorifiqueu amb un culte insigne la muntanya escollida en honor de la Mare del vostre Fill, feu que, ajudats per la intercessió de la Immaculada Verge Maria, arribem amb seguretat a aquella muntanya santa que és el Crist. Que amb vós viu i regna pels segles dels segles. | 08053-134 | Viladoms | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6152000,1.8881600 | 407367 | 4607651 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45231-foto-08053-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45231-foto-08053-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45231-foto-08053-134-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Arxiu Gavin conserva dos goigs en llaor de la Mare de Déu de Montserrat. La transcrita supra, es tracta d'una edició commemorativa de la inauguració i benedicció de Colònies de Viladoms de Baix, el dia 20 d'abril de 1996, amb el número 323. Van assistir a l'acte, el Prior de la Basílica Parroquial de Sant Esperit de Terrassa, Ricard Masclans i Pugès, i l'Honorable Sr. Antoni Comas i Baldellou, Conseller de Benestar Socail de la Generalitat de Catalunya. Va ser impresa en una edició de 1.000 exemplars numerats, i impresos a Gràfiques ELECÉ, S.A.L. de Terrassa el mes d'abril de 1996. La xil·lografia és de Jeroni Font i Casals.La lletra és de Ramon Alzamora i les tres darreres estrofes de Francesc Palet i Setó. La música de Josep Serres. El segon goigs, data del 18 de juliol de 1949. Es va fer en record de la restauració del Mas Viladoms de Baix, pels esposos Llorenç Ubach i na Pilar Cardellach. Es va beneir la capella i consagrar l'altar per l'Excel·lentíssim i Reverendíssim Sr. Bisbe de Segorbe, Dr. Ramon Sanahuja i Marcè. Els goigs van ser cantats per la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa. És una primera edició de 30 exemplars en paper de fil Guarro, numerats del 1 al 30 i 1.500 exemplars en paper offset, sense numerar. Està fet a la tipografia Martí de Terrassa i els dibuixos van anar a càrrec de Mateu Avellaneda. | 119|94|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45232 | Goigs en lloança de la Verge Maria de Montserrat venerada a l'ermita del Tros. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-lloanca-de-la-verge-maria-de-montserrat-venerada-a-lermita-del-tros | BOLEDA ROURA, Conxita (1997). Benedicció de l'ermita de la Verge de Montserrat al 'Tros'; dins El Brogit, Periòdic informatiu e Castellbell i El Vilar, 203, juny de 1997, pp.10-11. | XX | Goigs en lloança de la Verge Maria de Montserrat, venerada a l'ermita 'Del Tros' terme de Castellbell i el Vilar. Bisbat de Vic, i que diuen així: Puig que elevem la mirada / vers el cim més enlairat / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ I quan l'alba ha encetat / un nou dia bell i clar / brilla un sol enarborat, / l'ocellada vol cantar. / El bosc té llum daurada, / de sentors resta embaumat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Remoreja el riu proper / i s'acluca l'ull gegant. / el rat-penat llisca lleuger, s'ajoca el Sol en un instant / darrera la serra estimada / Gegantí paisatge, inesperat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Dia obscur i ombradís, / Distant ressona i retruny, el tro rodola per l'abís. / Se sent arribar de lluny, / deixa la cresta serrada. / Plora desfermat l'aiguat, / / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Vindran dies radiants / lluminosos i curulls. / Bons auguris pels aimants / que miren als vostres ulls. / Catalunya il·lusionada / camí de la immensitat, / / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Des 'Del Tros ' de Castellbell / amb emoció us honora / a recer del blau mantell, / que ens aixopluga tothora. / La fillada sent l'empara / que allunya la tempestat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ El Noi que en falda teniu, / creiem voldrà intercedir / per aquest poble joliu / que no para de glatir. / Vós en cambril arrecerada / de cara a l'eternitat. / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ Puix que elevem la mirada vers el cim més enlairat, / Verge Santa venerada / Maria de Montserrat./ V) Pregeu per nosaltres Verge Mare de Déu / R) Perquè siguem dignes de les promeses del Crist./ PREGUEM: / Oh Déu, font i origen de tot bé, Vós que glorifiqueu amb el culte insigne la Muntanya escollida en honor de la Mare del vostre Fill, feu que ajudats per la intercessió de la Immaculada Verge Maria, arribem amb seguretat a aquella Muntanya Santa que és el Crist. Que amb Vós viviu i regna pels segles dels segles. La lletra del goigs és de Francesc Palet i Setó (Terrassa 1923) i la música de Mireia i Anna Ferré i Folch. El dibuix, a càrrec de Francesc Playà i Piqué. | 08053-135 | Urbanització Astarrós | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6156700,1.8706000 | 405904 | 4607722 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45232-foto-08053-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45232-foto-08053-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45232-foto-08053-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La lletra de Francesc Palet i Setó i música de Mireia i Anna Ferré i Folch | Conxita Boleda (1997) explica com en Francesc Plaià i la seva dona Isabel van construir aquesta capella als anys 70 i l'any 1997 es procedeix a la seva benedicció (15 de juny de 1997) amb la presència de Mn. Àngel Salada, rector de Santa Maria del Vilar, Mn. Sebastià Codina, rector de Vacarisses i Mn. Lluís Costa, rector de Mura i Antoni Martínez Carmona, batlle de Castellbell i El Vilar. Així com la participació de la coral Sagrada famíliade Terrassa. | 119|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45233 | Goigs del gloriós Sant Cristòfol que se venera en la sua capella del terme de Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-cristofol-que-se-venera-en-la-sua-capella-del-terme-de-castellvell | XVII-XXI | Goig del Gloriós Sant Cristòfol, que se venera en la sua Capella del terme de Castellvell; i que diuen així: Puig tenint tants grans honors / sen de Jesus tan amat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat. Vos Cánaneo nasquéreu / entre la gentilitat, / en la Licia meresquéreu / ser del Cel adoctrinat; / predicant alguns favors / la llum de la veritat, &c. / Prodigi digne de ohir / lo de vostra Santa vara / quant berda se veu florir / per vos en terra fixada; / daren molts á Deu llahors / y vos quedareu honrat, &c. / Passan de quaranta mil / en la Iglesia triunfant / los que vos, (ó clar espill / convertireu predicant: / ab vostres sagrats suors / sens setirvos fatigat , &c. / Sobre vostre Cap posaren / flamejant un murrió / y estretament lo apretaren / ab sa tirana passió; burlaren tots los furors / cremat, flexat y assotat, &c. / Foreu en presó posat / regnant Deció Emperador/ de lascives visitat / brindant son lacíu amor/ mes vostre virginitat / rendi sos profans ardors, &c. / En un pal vos fa lligar / despatxant fletxes à vos / y de ninguna totcat / per gran ni síca que fós/ el Rey quedà mal ferit / en un ull ab grans dolors, &c. / Vos mogut de pietat / olvidarreu son orgull / quant ab vostra sanch untat / li vareu curar dit ull/ quedant ell edificat / desterrá tots sons errors, &c. /lo ultim Martiri sufrireu/ fonch en llavarvos lo cap/ vostre esperit oferíreu/ en mans de l a Trinitat/ quedant lo Jutge enganyat/ vos feu lo cel tants favors, &c. / De fam, bombes, pestilència, / pedregades y de foch/ vos dotà la alta potencia/ deslliuraseu á tot lloch/ ahont sou del poble adorat/ sent sensers y humils los cors, &c. / De esta Comarca venen / à vostre Santa Capella / que en Castellvell vos tenen / per consol de tota aquella; /y curats de tots dolors / vos prenem per advocat, &c. / Coxos, contrets ab breus dias/ ciegos y altres desauciats / ab vostres pregarias pies/ Deu per vos lo s ha curat: / guarde de malefactors / també vostre pietat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat./ TORNADA. / Puig ab eterns resplendors / en lo Cel sou coronat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat. V-) Ora pro nobis Beate Cristophere. R.) Ut á morbo epidèmia belle sanet grandine liberemur. OREMUS./ Presta quesemus omnipotens Deus ut qui Beati Cristophori Martyris tui commemorationem colimus intercessione ejus, in tuí nominis amore reboremur. Per Dominum Nostrum. R. Amen. | 08053-136 | Sant Cristòfol | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6386900,1.8186400 | 401610 | 4610336 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'edició transcrita supra i conservats a l'Arxiu Gavin daten de l'any 1858 i van ser editats a la impremta de Pau Roca (Manresa). També es conserven uns goigs de l'any 1952. | 98|94|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45234 | Goigs a llahor del gloriós Sant Sebastià qu'es venera en la parròquia de Sta. Maria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llahor-del-glorios-sant-sebastia-ques-venera-en-la-parroquia-de-sta-maria-del-vilar | XVII-XXI | Goigs a llaor del gloriós Sant Sebastià que es venera en la parròquia de Santa Maria del Vilar; i que diuen així: De la peste aterradora / lliuréunos Sant Sebastià. / Ab gran fervor us implora / la parròquia del Vilar. / I De Narbona en la ciutat / de nobles pares nasquéreu / y ab son exemple aprenguéreu / a seguí ab fidelitat / la virtut consoladora / que sempre vàreu guardar, et./ II Ben prompte l'Emperador / Diocleciá us distingia, / y capità us nombraria, dels guardes de son honor; / de ttos fou oviradora / la prudència que us orná, etc. / III Ab almoynes constantment / als cristians ajudàveu, / y a n'els màrtirs ensenyàveu / a defensà heroicament / la doctrina salvadora / que tant els glorificà. etc. IV Als dos cavallers germans / march y Marcelià enfortireu / en la fe, y convertireu / als pares que eren pagans; / en l'amor de Crist s'arbora / el cor del qui us sent parlà, et./ V Tant excelsa caritat / el Senyor premiaria / quan a vos s'apareixia. / a casa de Nicostrt; / fou visió reveladora / de lo molt que Ell us amà. etc. / VI Ab aquest fet novament / molts incrèduls confessaren / a Jesucrist y donaren / la vida en crudel turment / que la fúria venjadora / del Emperadors dictà, etc./ VII Mes la nova s'extengué / qu'als cristians defensàveu / y a Diocleciá mostràveu / vostra crehença en la fe; / la pena amenaçadora/ vostre esprit no pertorbà, etc./ VIII Les sagetes ab valor/ lligat a un pal sofrireu, / mes també el consol sentíreu / de la gracia del Senyor/ la palma triomfadora / un nou martiri us portà, etc./ IX Protegiu Sant advocat, / a n'eix poble en temps de peste / de celebar vostra festa / feu en el segle Passat / la promesa complidora / quan del còlera es lliurà, etc. X Y augmentant encar l'amor / dels devots qu'aquí us veneren / ab almoynes tots volgueren/ dedicar á vostre honor/ l'imatge que avui s'adora/ en un bell y nou altar, etc. / D'allà ens vingui a tothora / vostre favor singular. / Ab gran fervor us implora / la parròquia del Vilar. / V.) Gloria et honore coronasti eum Domine / R.) Et constituisti eum super opera manuum tuarum. / OREMUS. / Deus qui beatum SEbastiannum martyreum tuum, virtute constantia in passione roborasti; ex ejus nobis imPer Christum Dominum Nostrum. / AMÉN. | 08053-137 | Santa Maria del Vilar | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6337500,1.8605400 | 405093 | 4609740 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45234-foto-08053-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45234-foto-08053-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45234-foto-08053-137-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es desconeix la data d'impressió. Manuscrit al peu de pàgina, es pot llegir encara 'Dictats per Mossen Isidre Castells'. | 94|98|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45235 | Goigs de Maria Santíssima de la Assumpció qu'es venera en lo poble del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-maria-santissima-de-la-assumpcio-ques-venera-en-lo-poble-del-vilar | XVII-XXI | Goigs de Maria Santíssima de la Assumpció que's venera en lo poble del Vilar; i que diuen així: En cos y ánima portada/ Al Cel per be singular/ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ La Divina providència / Cuant al Cel se os em pujà, / Als apòstols ordenà/ Venir á vostra presencia, / Ells ab suma reverencia / Vostra mort van presencià. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Cuant lo vostre Fill santíssim / Os volgué en sa companyia, / De dalt del Cel os envia / Un exércit nombrosíssim / D'Ángels, que ab gran alegria/ Os baixaban a buscar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Ex desterro dels humans / No pot ser may sepultura / De vostra persona pura, / Obra de divines mans; / Los mes privilegiats sants / Tal favor Deu no'ls va dar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Jesucrist ab son poder / Sent pujà dal de la gloria, / Deixá al mont grata memòria / Puig que en Vos també hu va fer; / Vostres merits va voler/ Ab la Assumpció premiar./ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Tota la cort celestial / Com també'l Tot poderós, / Del modo més portentós / L'Asumpció os feren tirunfal; / Ab cos y ánima fins dalt / De la gloria os van pujar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Cuant os vereu gran Senyora, / En lo empíreo Emperadora / De Deu los poders rebereu, / Als mortals luego volguéreu / Ab manto y ceptre amparar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ De tots foreu ven rebuda, / Dels patriarcas, dels profetes, / Dles màrtirs y anacoretes / Cantan vostre venbinguda; / Prop del fill vostre asseguda / Tots per Reina os van clamar/ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Jesucrist un poder gran / Os donà al Cel y en la terra, / Vostre nom l'infern aterra / Sent dels dimonis espant; / L'ánima que està purgant / No cessa de á Vos clamar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ La magestuosa Assumpció / De vostra santa persona, / La Cristiandat pregona / Ab molta veneració, / Feu que vostra incorrupció / Prompte haguem de celebrar./ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Vostra protecció ressalta / En eixa terra dichosa / A la Mare piadosa / Sempre acut la gent malalta, / Y si acás la pluja falta / A Vos la vé a reclamar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ TORNADA. / A la celestial morada / Volguéunosi sens tardar; / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ V). Exaltata est saneta Dei genitrix / R). Super choros angelorum ad caelestia regna./ OREMUS:/ Famulorum tuorum, quaesumus. Domine, delictis ignosce: ut, qui tibi placere de áctibus nostris non valémus, genitricis Filii tui Domini nostri intercessione salvémus: Qui tecum, etc. | 08053-138 | El Vilar | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6337400,1.8605000 | 405089 | 4609739 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45235-foto-08053-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45235-foto-08053-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45235-foto-08053-138-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45236 | Goigs de Maria Santíssima de la Assumpció qu'es venera en lo poble del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-maria-santissima-de-la-assumpcio-ques-venera-en-lo-poble-del-vilar-0 | XVII-XXI | Goigs a la Mare de Déu de l'Assumpció, titular de la parròquia de Santa Maria d'El Vilar del poble de Castellbell i El Vilar, bisbat de Vic; i que diuen així: Puix que avui, al vostre altar/ aquest poble humil es posa:/ Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ A l'esforç del diví amor / que el vostre cor encenia, / arribà aquell feliç dia / que, sens pena ni dolor; / el tribut us feu pagar / a la mort santa i gloriosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Reina dels màrtirs divina / és cert deixàreu el cos / en el sepulcre reclòs, / més una joia tan fina / no volgué en el món deixar / qui us creava tan formosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Per çò dels cors celestials/ sou avui obsequiada / i entre llurs càntics pujada / a les mansions divinals, / on us veuen coronar / com a Reina victoriosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Tots els benaventurats / en veure la gran finesa / que us fa Déu amb sa grandesa/ en resten meravellats / i no es cansen de lloar/ exaltació tan joiosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ En un tron molt enlairat / sou en el cel col·locada/ i tal potestat donada/ us és per la Trinitat/ que l'infern fa tremolar/la vostra mà poderosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Sou objecte principal / de les mirades del pare; / el Fill, en veure tal Mare/ s'omple de goig divinal: / El Paràclit es complau / en tenir-vos per Esposa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Aquest poble d'El vilar / per patrona us adora/ i si humil a Vós implora / li deu vostra protecció. / No deixeu de vostra mà / en tota hora perillosa. / Nostres precs, ben amorosa / vulgueu Maria, escoltar./ Puix us venim a invocar/ en vostra imatge preciosa; / Nostres precs, ben amorosa, / vulgueu, Maria, escoltar. V). Pregueu per nosaltres, santa mare de Déu / R)- Perquè siguem dignes de les promeses de Jesucrist. ORACIÓ./ Perdoneu, us preguem Senyor els pecats dels vostres servents; per tal que els qui amb els nostres actes no podem ésser-vos plaents, siguem salvats per intercessió de la Mare del vostre Fill i Senyor nostre: Qui amb Vós viu i regna. / R). Amén. | 08053-139 | El Vilar | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6337600,1.8604700 | 405087 | 4609741 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45236-foto-08053-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45236-foto-08053-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45236-foto-08053-139-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquest exemplar difereix totalment del de l'any 1875. Va ser editat en una primera edició per la Revista de Badalona, l'agost de 1969, i en una segona edició per la parròquia, al setembre del mateix any. El text és de Mossèn Fortià Solà, prevere, la música de Mossèn Francesc Baldelló i el dibuix de Jeroni Giralt | 119|94|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45237 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-7 | XVII-XXI | Activitat vigent | Castellbell i el Vilar celebra la seva Festa Major al voltant de Santa Maria, el 15 d'agost. Els actes organitzats es desenvolupen al llarg d'una setmana i es pensen perquè hi pugui participar tothom, grans i petits. Castellbell i el Vilar és un municipi amb molts nuclis de poblament i, independentment de les celebracions dels seus diferents veïnats, s'intenta que tothom s'hi trobi identificat. L'inici de festa es fa amb el tradicional pregó,a partir del qual trobem tota una programació d'espectacles, esdevenimenst esportius, festa infantil, gastronomia, música i el corresponent ofici religiós amb la Missa cantada pel poble, a la parròquia de Santa Maria del Vilar. La festa infantil té el seu pregó específic, com a tret de sortida de les més diverses activitats adreçades als infants (gegantons, inflables aquàtics, xeringada o cursa de nadons). Pel que fa als esports, hi trobem partits de futbol, tennis i competició de pesca, petanca o simultànies d'escacs. No poden faltar ni la música amb concert i ball amb orquestra, ni la gastronomia, amb la popular sardinada. Des de fa 20 anys s'organitza el ja tradicional ral·li humorístic que és una gimcana en cotxe, on els participants resolen proves dins el terme municipal com a tauler de joc. També es pot disfrutar de representacions teatrals, màgia, cinema a la fresca i concerts. La festa finalitza amb la tradicional cantada d'havaneres regada amb rom cremat. | 08053-140 | Castellbell i el Vilar | Castellbell i el Vilar sempre ha tingut la Festa Major, però des de la industrialització i fins a mitjan dels anys 70 del segle XX, es trobava dividida en les tres antigues i principals colònies tèxtils del municipi, finançada pels fabricants i rivalitzant entre ells per veure qui d'ells podia dur la millor orquestra o muntar l'envelat més vistós. Amb la crisi del sector tèxtil i el progressiu tancament de les principals fàbriques, les antigues colònies –ara convertides en barris del casc urbà local- van anar perdent aquestes festes majors tant fastuoses i l'Ajuntament agafà el relleu dels fabricants, organitzant i finançant una Festa Major única, de poble, on la majoria d'esdeveniments i d'activitats es desenvolupen al Borràs, per ser el barri més poblat i amb més equipaments i serveis públics del casc urbà i del poble. | 41.6337000,1.8605400 | 405093 | 4609735 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45237-foto-08053-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45237-foto-08053-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45237-foto-08053-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Genís Frontera | Fotografies cedides per l'Ajuntament (Foto estudi Camparola) | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45241 | Goigs de Nostra Senyora de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-castellet | XVII-XXI | Goigs de Nostra Senyora de Castellèt; que la gent de Castellbell i el Vilar anaven a cantar-los a Sant Vicenç de Castellet per la proximitat i la devoció que aquesta havia creat i que diuen així: En lo mont puix sou lloada / ab Jesus de Nazaret: / Siau la nostra Advocada / Vos Reyna de Castellét. / Lo major goig que sentireu / fou cuant lo Angel Gabriel / vos digué Ave Maria / embaxada os port del Cel: / no tingau ningun resel / de un tal supremo fet, &c. / De tota gracia plena / vos digué lo Embaxador, / deslliuraune de cadena / tot lo mon y de furor: / Parireu sense dolor / á Jesus de Nazaret, &c./ Dominus tecum, Senyora / vos digué perseverant: / arribada es ja la hora, / que los Angels van cantant: / Llucifér està ab espant / de no entendrer est secet; &c. / Beneyta sou, y seréu / pera sempre immaculada, / puix que lo verdader Deu / vos ha tingut preservada; / Y de taca maculada / en Vos may se ha vist tal fet &c. / Entre las dones traïda / elegida os han á Vos, / aixís vos envià ambaixada / per lo Angel poderós:/ Y puix confiam de vos pregáu á vostre Fillet, &c. / Lo fruit Benaventurat / que del Sant Ventre nasqué / per redimir lo pecat / Deu lo Pare ho permeté: / y puix ho tingué per be / de executar tal decret / &c. / Als queus incovan, Senyora, / ab fé viva y de bon cor; / los curau prest y tota hora / lo horrible mal menjador: / Per tot lo mal si vos agrada / lo remey sempre es molt cert, &c. / A tota estèril Dona / quens prega ab devoció, / alcançauli gran Senyora / lo fruit de benedicció:/ Y per tal successió /dauli abundància de llet, &c. / Pregau vos á Deu Senyora, / per nosaltres pecadors, / de quens aparell bon hora / per anar á gosar del dos: / Que en lo Cel regnem ab Vos, y ab Jesus vostre Fillet, / &c. / TORNADA. / Puix tant sou posada / sobre de aquest montonét: / Siau la nostra Advocada / Vos Reyna de Castellét. V. / Ora pro nobis Sancta Dei Genitrix. / R. / Ut digni efficiamus promissionibus Christi. / OREMUS. / FAmulis tuis qaesumus, domine, caelestis gratia munus impertire; ut quibus Beatae Virginis partus existit salutis exordium Nativitatits ejus votiva solemnitas pacis, tribuat incrementum. Per eumdem Christum Dominum Nostrum. / R. / Amen. | 08053-144 | Castellbell i el Vilar | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6652000,1.8870800 | 407348 | 4613203 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45241-foto-08053-144-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquest goigs, és una edició en facsímil 6. (28 x 18 cm) en color. Col·lecció A A., per la impremta manresana de Pau Roca, al carrer de Sant Miquel. L'arxiu Gavin conserva dues versions més d'aquest goigs, de l'any 1950 i de l'any 1960 respectivament, amb el català revisat. | 119|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45262 | L'alzina del calçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-del-calcador | http://naturaipedra.blogspot.com.es/ | XIX-XX | Publicada | L'alzina estava plantada al camí vell que mena cap a l'ermita de Sant Vicenç de Castellbell. Allí on es posa l'estrella per la cavalcada de Reis, entre el Castell i l'ermita, s'aixecava ufanosa una alzina de grans dimensions coneguda amb el nom de l'Alzina del Calçador. Quan els parroquians anaven a l'ermita, s'aturaven a l'alzina i allí deixaven les sabates i espardenyes velles, calçant-se amb les noves. Molts venien de lluny, del Solell de la Barraca i del Serrat de la Beguda i si ja feia calor, a l'estiu, la mainada anaven descalços i portaven les espardenyes penjades al coll. | 08053-165 | Turó del castell | 41.6417400,1.8587900 | 404959 | 4610629 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45262-foto-08053-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45262-foto-08053-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45263 | La roca Rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-rodona | PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2015). Llocs misteriosos i llegendaris a Castellbell i El Vilar: La Roca Rodona; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 396, gener de 2015, pp.11. http://naturaipedra.blogspot.com.es/ | XIX-XX | Publicada | Al camí que des del barri del Burés, passant pel Pinsà fins a Sant Cristòfol, hi ha una roca despresa de la cinglera del turó del Marquès, coneguda com la roca Rodona. La gent gran del Burés, explicava que aquest roc formava part d'una bauma on s'hi va aixoplugar un pastor un dia de forta pluja. Sigui provocat per un llamp o per altra causa natural, el roc es va desprendre's i va caure al damunt del pobre pastor, colgant-lo per sempre més. | 08053-166 | Turó del Marquès | Aquesta llegenda, explicada durant el treball de camp per en Marcelí Puigdellívol li va ser confiada per l'Enric Frontera, en Josep Riera i el Fidel Vilaseca que ja ho havien sentit explicar. | 41.6404100,1.8458600 | 403880 | 4610496 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45263-foto-08053-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45263-foto-08053-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45279 | Festa Major de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-0 | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XIX | La festa Major de Sant Cristòfol coincideix amb la festa del sant homònim, el 10 de juliol. Però es fa el segon dissabte de juliol per compatibilitats laborals de la modernitat. De fet, el sarau comença el divendres abans amb un pregó d'un personatge destacat i un sopar a l'aire lliure. Després música i ball. Des de fa més de 20 anys, el sopar i el ball són temàtics d'un país. El menú es basarà en el menjar tradicional d'aquell país i el grup musical també. El dissabte a les 11h es fa una missa cantada, concert, fira infantil i actes culturals, com exposicions o presentació de llibres. Al vespre torna a haver-hi música. El diumenge és el dia de la benedicció de vehicles; que es va començar a fer l'any 1960. Però abans, missa cantada i goigs. S'acaba amb un vermut i tothom a dinar a casa seva. La tarda del diumenge és per reposar, tot i que anys enrere encara feien ball de tarda. Un altre dels actes característics és un partit de futbol entre solters i casats, que sovint es fa la setmana abans. Coincidint amb la benedicció de vehicles s'aprofita per vendre una mena de tortells farcits anomenats Volants de Sant Cristòfol. | 08053-182 | Sant Cristòfol | La primera Festa Major documentada que tingué lloc en el cafè data de 1893, un dilluns de Pasqua Granada (21 de maig). Però coincidia amb la de Marganell i, a parir de 1913, es passa al dia del sant patró. Als anys 20 del segle passat es llogava una orquestra per tots els dies i els músics es repartien entre les cases del poble. El dissabte era el dia més important i després de l'ofici se sortia en processó fins més avall de cal Vileta. Es donava la volta a la plaça de l'església i s'anava a La Sala a fer els Tres Balls. Fins el 1958 es començava amb un repic de campanes, el divendres. També s'havia cantat el Rosari i se sortia en processó. El dia fort era el dissabte; però hi havia música fins el diumenge al vespre o la matinada del dilluns. La trascendència, importància i incidència d'aquest tipus de festa han anat variant amb el pas del temps i amb els canvis de necessitats, l'augment de facilitats com els desplaçaments i el modus vivendi. Però la festa, amb les reorientacions necessàries, continua viva. La benedicció de vehicles es fa des de 1966 quan s'asfalta la carretera fins l'església. | 41.6398700,1.8179700 | 401556 | 4610467 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45279-foto-08053-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45279-foto-08053-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Un parell de les fotografies han estat extretes del blog de l'Associació Audiovisual i Mitjans de Comunicació: castellvilarenc.info diari digital de Castellbell i el Vilar. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45280 | Matança del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matanca-del-porc | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2002). Des de Sant Cristòfol: la matança d'aquest any, tot un rècord; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 254, febrer de 2002, pp.8-9. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XVII-XXI | El dia de la matança del pors és una de les festes més importants amb la Festa Major, Pasqua i Nadal del poble de Sant Cristòfol. Està organitzada per l'Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol. Actualment és una festa pública adaptada a la normativa vigent i que es fa pel gener, el tercer dissabte. El porc ja es porta mort de l'escorxador, però és a cal Magem on s'engreixa durant l'any. A la cuina de la Sala, la mocadera comença a preparar les parts des de les vuit de matí. La mocadera actual és la Montse Enrich de cal Joanet, però durant molts anys ho va ser l'Elisenda del Ros. La festa gran comença al vespre amb el sopar. Abans, però, es reuneix l'Assemblea General de l'Associació, que es fa cada any. En el sopar es subhasten les diferents parts del porc. Els presentadors formen part de l'espectacle i amb el seu tarannà amenitzen l'acte. Els subhastadors són en Santi Llopart, de cal Roure, i el Josep Puig, de cal Pascol. | 08053-183 | Sant Cristòfol | Antigament la matança del porc era una pràctica habitual a totes les cases de pagès. Es deia que l'any que en una casa es moria el porc, passaven gana. Es feia a finals de la tardor i això permetia que el tall es conservés millor. Ara hi ha porc tot l'any, i només queda la festa com a record d'unes pràctiques estratègiques per a la subsistència. Però també era un dia de festa grossa, on es reunia a tota la família; perquè a més hi havia molta feina a fer. Al final de la jornada tothom marxava amb el seu paquet de botifarres o tall. Però els dos personatges més importants d'aquest dia eren el matador i la mocadera. El matador és qui degolla el porc i la mocadera en recull la sang i neteja la mocada, els budells, i la prepara per fer-la servir. | 41.6398400,1.8180500 | 401563 | 4610464 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45284 | Plantada del pessebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plantada-del-pessebre | XX-XXI | Un parell de diumenges abans de Nadal, pel matí, es reuneix un grup de gent per pujar un pessebre a l'Escletxa, tot caminant, fins una barraca . El punt de trobada és davant l'Ajuntament i es puja fins la carena de Monconill. Però es fa una parada per esmorzar. Un cop dalt es posa el pessebre i si es vol es canten nadales. Es tracta d'una activitat lliure sense uns protocols gaire rigorosos i pocs rituals repetititus. La darrera plantada estava organitzada pel Centre Excursionista Corriols. Cada any, després de la plantada i un cop passades les festes, es porten les figures a l'Associació d'Amistat de Castellbell i el Vilar, que les restaura i les deixa a punt per la propera. | 08053-187 | L'Escletxa | Aquesta activitat que prepara les festes de Nadal fou una iniciativa conjunta dels regidors d'esport i d'ensenyament, Ferran Valdés Berlanga i Salvador Fernàndez Rabanaque, respectivament. El primer any que es va realitzar fou el 1999. Abans el pessebre es posava damunt una fita geodèsica, però es va canviar l'ubicació i ara es posa dins la barraca. | 41.6285300,1.8864100 | 407240 | 4609133 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45284-foto-08053-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45284-foto-08053-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Informació i fotografies facilitades per Marcel·lí Puigdellívol. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45286 | Tècnica de la pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tecnica-de-la-pedra-seca | BARGAS i FÀBREGAS, Jaume de (2006). Barraquers o margeters; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 307bis, desembre de 2006, pp.15 BARGAS i FÀBREGAS, Jaume de (2014). Els oficis de la pedra; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 394, novembre de 2014, pp.13 MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. MASATS, Joan (2002). La paret seca, un patrimoni dels avantpassats; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 254, febrer de 2002, pp. 11. PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2014). La pedra seca a Castellbell i El Vilar: dipòsits de vinya; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 395, desembre de 2014, pp.11 PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2015). Inscripcions trobades a barraques de pedra seca; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 401, juny de 2015, pp.16. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SANTAMARIA, ramon (2016). Tines i barraques de vinya; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 411, maig de 2016, pp.16. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | No hi ha ningú que s'hi dediqui i pràcticament ningú que en sàpiga treballar. | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Joan Valls (2002) ha pogut estudiar diversos contractes d'arrendaments de vinyes a parcers on s'estableixen els drets i deures a l'hora de construir barraques o tines. Però en lloc parla dels constructors de les barraques. Parla d'un possible barraquer resident a Castellbell i el Vilar, anomenat Benet Rafart. | 08053-189 | Castellbell i el Vilar | Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6473800,1.8513100 | 404344 | 4611264 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45286-foto-08053-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45286-foto-08053-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45286-foto-08053-189-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els murs de contenció de l'antic traçat de la via construïda pel Cremallera des de l'estació del Nord a Castellbell i el Vilar fins a Monistrol de Montserrat, també estan fets amb la mateixa tècnica. | 94|119|98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45287 | Cavalcada de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cavalcada-de-reis | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). La cabalcada de reis a Castellbell i el Vilar; El Brogit, núm. 12, gener de 1981; pp.1. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. GORDI, Rosa (2011). Els reis d'Orient; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 361, novembre de 2011, pp. 18-19. | XX | La cavalcada de reis és una activitat que es desenvolupa la tarda-nit del 5 de gener a tots els municipis de Catalunya. Però la de Castellbell manté unes característiques que la fan especial; per la seva història i l'alta participació. Al cap de 90 anys la comitiva manté en l'actualitat alguns dels rituals de l'època. La cavalcada s'inicia amb un castell de focs, tal i com passava l'any 1927. Aleshores se sortia del castell de Castellbell i s'arribava al Burés i al Baix Vilar, fins que amb el pas dels anys es va arribar a tot el nucli urbà. Enguany, la cavalcada de Reis surt des de l'Ermita (església de Sant Vicenç de Castellbell) a un quart de set de la tarda i farà aturades al barri del Burés, al Casino Borràs i a la Bauma en què els Reis donaran un detall als nens i nenes del poble. Una llarga comitiva acompanya els tres reis amb una cinquentena de teiers que il·luminen el camí creant una espectacle visual. El seguici recorre les tres colònies del poble i els reis reben la canalla del poble als casinos del Burés i del Borràs, i a la Bauma ho fan al carrer per manca de condicions de l'església de la Sagrada Família. Aquest any es potenciarà l'arribada dels Reis a la Bauma amb una nova ambientació al món d'Orient. Hi haurà un pessebre i s'instal·larà una haima on es podrà degustar te i dolços àrabs. | 08053-190 | Castellbell i el Vilar | El municipi commemora enguany el 90è aniversari de la primera cavalcada documentada de ses Majestats els Reis d'Orient a Castellbell i el Vilar. L'historiador local Joan Valls ha trobat documentació de la cavalcada de 1927 i el municipi preveu treballar durant tot l'any en la recerca i divulgació històrica per incloure algun element nou i commemoratiu en la comitiva reial de 2018. El promotor i mecenes d'aquella activitat fou la marquesa de Castellbell i s'inicià al voltant del teixit associatiu de les indústries Burés, amb la participació de la Capella de Música Burés, creada l'any 1914. | 41.6418400,1.8614000 | 405176 | 4610637 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45287-foto-08053-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45287-foto-08053-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La comitiva compta amb l'organització de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar i el col·lectiu Amics de la Cavalcada de Reis amb el suport de l'ADF, Protecció Civil, Capella de Música Burés, l'Agrupació Teatral i Cultural i l'Associació de Veïns de la Bauma. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45293 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-4 | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. http://www.festes.org/directori.php?id=137 | XIX | Hi ha anys que no es fan per poca participació. Corre el perill que es perdi un altre cop. | Joan Ros i Oliveras recorda que el seu pare ja anava a cantar caramelles amb el seu cosí Miquel Gost, a finals del segle XIX. Des de llavors s'ha passat per diferents etapes, unes més bones i d'altres menys. L'any 2017 no hi hagut cap grup que en cantés, però l'any 2016 sí. En el moment de màxim esplendor havien arribat a tenir set grups. A cada barri o cada orfeó o coral vinculada amb el casino de la fàbrica tenien una colla infantil i una d'adults. A la Bauma hi havia una colla infantil i una d'adults, a més dels bastoners; al Borràs, una d'adults; al Burés una colla infantil i una, només d'homes, d'adults, que sortien de la Coral Capella de Música Burés. A més també n'havien tingut les escoles parroquials. Al Burés el carro s'enramava amb boix, donant-li formes extraordinàries. S'havien arribat a llogar orquestres de fora. Cada cor sortia amb el seu estendard encapçalant el grup, i quan dos grups es trobaven, es presentaven els respectes amb la salutació entre estendards. Després s'escoltaven educadament seguint l'ordre pertinent. Antigament, els infants acostumaven a cantar el dissabte de Glòria. La Paquita Plans recorda que començaven a les 8 de matí i la primera parada era l'església de Sant Vicenç, després cap al castell, la Torre del Burés, zona de Can Ferreroles, de retorn al Raval del Jordi, els Abadals i, finalment, el Burés. Tot a peu. A partir d'una època es deixa de cantar el dissabte i es fa tot el diumenge de Resurrecció. El cor del Burés començava per la Bauma i feia el trajecte fins arribar a la seva barriada. El cor de la Bauma, començava pel Burés i feia el trajecte a l'inversa. I el cor del Borràs, que està al mig tant li era el recorregut, però acabava al seu barri. Independentment hi havia la colla de bastoners que anava a la seva. En acabar cada casino feia un ball. | 08053-196 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6291200,1.8641400 | 405386 | 4609222 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45293-foto-08053-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45293-foto-08053-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'any 1986 es van interpretar les següents cançons i balls:- Agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar: El mongeter, Les corrandes, Els indis, Els vuit ramats, L'os se li veu, El tirolet, La raspa, El senyor Ramon, Baixant de la font del gat.- Cor de Caramelles de La Bauma: Estel d'Encís (vals); A la plaça hi ha sardanes (sardana); i Poupourri Tot cantant.- Agrupació Coral Caramelles, Cor Borràs: Pau i amor (vals); Esperant un mariner (havanera); i Maria de les trenes (sardana). | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45294 | Forn de pa artesanal Margarida, antic cal Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-pa-artesanal-margarida-antic-cal-guixa | BELMONTE, Josep (2017) Parlem del Forn de Pa Artesà Margarida (antic forn de Cal Guixa) de la Bauma; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 419, febrer del 2017, p. 21. LLUCH, Sònia (2011). Delicatessens made in Castellbell: un recorregut pel poble a la recerca dels millors aliments de fabricació pròpia i artesanal; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 361, novembre de 2011, pp. 13-17. NO CONSTA (2016). La Generalitat guardona el Forn de Pa Artesà Margarida per la seva longevitat; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 412, juny del 2016, p. 4. VALLS I PUEYO, Joan (2008). Un forn i una església, dues entitats baumenques centenàries; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 325, juliol del 2008. VILA de COLELL, Margarida. (1982). La fabricació del pa en el nostre poble. Dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Novembre 1982, 32, pp. 10 i 11 | XIX | L'elaboració del pa artesà es fa amb massa mare a l'obrador propi, al mateix forn. La Margarida Vila diu que utilitzen 'matèries primeres de molt bona qualitat, un bon amassat, un llarg repòs, un bon fornejat i les mans i el saber fer d'un bon flequer artesà'. El forn té un sistema mixt que fa que pugui funcionar amb gas o amb llenya; tot i que majoritàriament es fa amb gas; perquè el que realment fa bo el pa és la solera del forn. Es prepara la massa amb aigua, farina, llevat premsat , sal, additiu i massa mare, que també s'anomena 'cutxaró'. La massa mare es fa d'un dia per l'altre i es conserva a la nevera, perquè s'ha d'anar fent. No està al punt fins que es diu en argot de forner que està 'podrida'. Quan està a punt es posa al taulell i es barreja a màquina que treu trossos de pasta amb el pes estipulat. Aleshores i mitjançant una cinta sense fi, la pasta cau a la bolejadora, que és la màquina que permet donar-li una forma arrodonida. Tot seguit passa a l'armari reposador o de fermentació, que en aquest cas és de fusta, compost per uns cangilons on la massa perd una mica de força. Aquest armari té una capacitat de 425 peces. Aquesta operació es diu «funy». Quan tot està preparat només s'ha de fornar i treure'l per posar-lo a vendre a la botiga. S'hi pot trobar tot tipus de pa artesà: de xia, multi-llavors, integral, pagès, rústic, llonguets, xapates, pa de coca, panets de viena i alguns encàrrecs especials que els demanen els mateixos clients. A la Margarida l'acompanyen el seu nebot Josep Mª Soler Vila, com a forner, i la seva neboda Montserrat Soler Vilar a la botiga, que són germans i la sisena generació familiar que sembla portaran el negoci quan la Margarida es retiri, mantenint així una tradició a Castellebell i el Vilar més que centenària. | 08053-197 | C. de la Bauma, 38 | La Margarida Vila i Marcet, a la publicitat del seu establiment, diu que aquest forn fou inaugurat l'any 1865. Sabem que el senyor Agustí Prat i Fabrés, el que considerem el primer forner de la Bauma, començà a contribuir l'any 1870 pel seu negoci i que el 26 de novembre de 1872 comprà un terreny per edificar-hi casa. Aquest Agustí Prat, oriünd de Riells, era casat amb Maria Urpina, de Sabadell, i foren pares de Margarida Prat i Urpina, la qual es va casar amb Agustí Nogués i Oller. Aquest era fill del senyor Ramon Nogués i Salvans, que va comprar, el 28 d'agost de 1878, algunes de les finques de la partida de Merà, l'actual Bauma, i la resta de la finca l'any 1880. D'Agustí Nogués i Margarida Prat nasqueren Elvira (1894), Rosa (1897) i Ramon Nogués i Prat (1900). Aquest i el seu pare Agustí, foren morts a la Bauma el 8 de setembre de 1936. La seva germana, Elvira Nogués i Prat, s'havia casat el 8 de setembre de 1915 amb Joaquim Marcet i Canudas. Elvira i Joaquim foren pares de Josepa Marcet i Nogués, nascuda l'any 1916, la qual es va casar amb Joan Vila. Del darrer matrimoni esmentat són filles l'Elvira i la Margarida Vila i Marcet, l'actual fornera de la Bauma. | 41.6220700,1.8664600 | 405569 | 4608437 | 1865 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45294-foto-08053-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45294-foto-08053-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El 27 de juny del 2005, els consellers de la Generalitat de Catalunya Josep Bargalló i Josep Huguet van fer entrega a la Llotja de Barcelona dels premis que s'atorguen als Establiments Centenaris de Catalunya. Entre d'altres, fou guardonat el Forn de Pa Margarida, l'antic forn de cal Guixa, de Castellbell i el Vilar.El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va entregar el dia 24 de maig de 2016, els Premis Nacionals a la Iniciativa Comercial i als Establiments Comercials Centenaris, entre els quals s'hi troba el Forn de Pa Artesà Margarida. És un forn amb cinc generacions dedicades a l'elaboració del pa al llarg de 152 anys a la Bauma de Castellbell i el Vilar. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45341 | Joc de la dama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-la-dama | AMBRÓS BACH, V. (1981). Festa del Panellet. Dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Maig 1981. Any III. Núm. 16, pàg. 8 BISBAL, R. (1982). Panellet. Dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Abril 1982, 27, pp. 9 Col·lectiu El Brogit. (1982). El Panellet. Dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Maig 1982, 28, pp. 5 http://www.festes.org/articles.php?id=1031 http://www.balenya.cat/index.php?tipus=5&id=1429&menu=303&PHPSESSID=5u1g01e5lp996stv66uhenai94&mida | XX | Durant la Festa del Panellet, que se celebra el primer diumenge de maig, els assistents participen en el conegut Joc de la Dama. Damunt d'un tauler de fusta on s'ha dibuixat una rotllana o circumferència, dividida radialment en caselles, es fa girar una agulla metàl·lica en forma de fletxa. Com a mínim ha de fer una volta, en el sentit de les agulles d'un rellotge, completa perquè la tirada sigui vàlida. Sino, es pot repetir una vegada. Dins les caselles s'hi representen aleatòriament cifres en números romans, a excepció de dues: la dama i un gat. Aquestes caselles específiques estan disposades frontalment: la dama a la casella de les 12 i el gat a la casella corresponen a les 6 d'un rellotge. Els participants compren fitxes a 50 centims d'euro cadascuna, per apostar. Cada fitxa dóna dret a una tirada. Quan s'han acabat les fitxes, comença el joc. Guanya la Dama o el número més alt. El gat és un premi de consolació; si més no en l'actualitat, ja que abans tenia un sentit negatiu. Els premis consisteixen en productes alimentaris: ous, fuets, llonganisses, etc. Es juga després de la benedicció dels panets i del terme, que es fa al padró de Sant Vicenç, davant l'església parroquial i està vinculat a la festa. Amb els diners obtinguts de benefici es destinen al manteniment de la festa. | 08053-244 | Sant Vicenç de Castellbell | Tot i que el Joc de la Dama arriba en un moment molt tardà a Castellbell, es tracta d'un joc conegut a la ruralia catalana segles enrera S'en té referència almenys al segle XVII i se sap que va ser molt popular en fires i festes fins ben entrat el segle XX, quan es va prohibir. A les comarques del Moianès, la Selva, Gironès, i a l'Empordà el joc s'anomena baboia, mentre que a Osona, la Garrotxa, i el Lluçanès es coneix amb el nom de virolla. A Balenyà, en comptes d'un gat hi havia la representació d'un home. I es fa per l'Aplec dels Ous, per Pasqua, i està vinculat al naixement de la cofraria del Roser. | 41.6418400,1.8614600 | 405181 | 4610637 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45341-foto-08053-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45341-foto-08053-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Existeix una junta que s'encarrega del funcionament de la festa, actualment formada pels caps de 16 cases del terme de Castellbell (sense el Vilar). Els membres de més edat ens han dit que aquest joc el va introduir mossèn Feu a meitats dels anys 50 del segle passat. Aquest mossèn era originari de Manresa. Però, segons Ambrós (1981) El joc va ser creat cap allà el 1845 pels confrares de la Mare de Déu del Roser segons consta en una llibreta de l'arxiu del senyor Valentí Ambròs, del mas Brunet, amb el fi de recollir fondos per fer una festa anual més lluïda. Totes les cases de la parròquia donaven ous i es feia tots els diumenges i altres festes de Quaresma al sortir de missa matinal i major. | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45346 | Pessebre dels Pistonuts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-dels-pistonuts | XXI | Plantada del pessebre dels Pistonuts, ubicat en una solera de pedra al capdamunt del solell de Morrolius. S'hi accedeix un cop finalitza la carretera que puja de Sant Cristòfol, la BV-1122 en dirección a la Calcina. A mà esquerra, neix un camí de terra, de l'amplada de pas de vehicle que travessa pel vessant sud, el turó de Morrolius, i perfilant la carena s'arriba al davant mateix del pessebre. El pessebre és una cabana de troncs amb coberta a dues aigües, amb el Naixement (Sant Josep, La Mare de Déu i el Nen) i una adoració de Reis. Totes les figures són siluetes de xapa tallades a l'aigua. | 08053-249 | Turó del Morrolius | Els Pistonuts són una colla d'aficionats a les motos molt familiar i que vetllen pels paratges de la zona. Han arrenjat i recuperat espais, fonts i torrents. També han instal·lat dos pessebres: un al turó de Morrolius i un altre al torrent dels Abadals. El primer fou aquest del turó de Morrolius. Cada any s'alternen per visitar-ne un o l'altre. Es troben tots pel matí, uns pugen en moto, uns altres a peu o en cotxe i prenen una mica de coca i mistela. Després se'n van a esmorzar a la Sala de Sant Cristòfol o en un altre lloc, per continuar la trobada. Sempre es fa en diumenge, abans que comencin les vacances de Nadal. Un cop es va fer de nit, però fou una excepció. | 41.6338800,1.8384500 | 403253 | 4609779 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45346-foto-08053-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45346-foto-08053-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Bernard Serran | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45360 | Vuit dies tancat a cal Perrotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vuit-dies-tancat-a-cal-perrotet | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XVII-XIX | Publicat | Dita publicada en el llibre de Montserrat Enrich (2013) que es refereix com a sinònim de càstig que caldria aplicar a persones llepafils que no han passat gana. Cal Perrotet seria un antiga casa del pla de les Botges, de la que només es conserva les restes d'un cup o tina, envoltat d'un amuntegament de runa, al costat del camí, davant de cal Tinet. | 08053-263 | Pla de les Botges | 41.6424900,1.8068600 | 400635 | 4610771 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45360-foto-08053-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45360-foto-08053-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45360-foto-08053-263-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45361 | Els dimonis de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-de-les-comes | CORNADÓ, Carles (2017). Toponímia de Castellbell i el Vilar: Els dimonis de Les Comes; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 418, gener de 2017 pp. 16. MASATS i LLOVER, Joan (1980). El Raval de Les Comes o la Riereta; A El Brogit, 8, setembre de 1980, pp. 1. | XVIII-XIX | Aquesta llegenda que recorda molt a les dels minairons pirinencs fou publicada per Joan Masats l'any 1980 i els fets succeeixen al gorg del Diable, prop de les Comes i diu així: 'Un dels amos de les Comes fou un bruixot que tenia una capsa gelosament guardada. La seva muller, desobeint les seves ordres, l'obrí i en sortiren un gran nombre de bèsties negres que s'escamparen per tota la casa movent-se amunt i avall. Eren dimonis, i l'amo, per fer-los estar quiets, els manà que recollissin un per un els grans de mill d'un sac que s'escampà. En un vespre ho recolliren tot. Després els manà que estimbessin les roques del cingle del Robert i aviat acabaren. Aleshores se'ls enmenà al gorg del Diable, sota de cal Cotis, i els manà que fessin tornar blanca una pell de cabra negra, i negra una pell de cabra blanca. No els fou possible i avergonyits es tiraren de cap al gorg. Durant molts anys es sentí nit i dia els cops que donaven contra les pedres, com cops de picador. Al Gorg del Diable sempre hi ha peixos però mai se'n pesca cap'. | 08053-264 | Les Comes | Recentment Carles Cornadó (2017) l'ha reeditat comentada a la mateixa publicació. | 41.6384900,1.8882200 | 407405 | 4610236 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les Comes i cal Robert són cases de Castellbell i el Vilar; però el gorg es troba dins el terme municipal de Rellinars. | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45362 | Àpat de Tots Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/apat-de-tots-sants | AA.VV (1980). La castanyada; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 10, novembre de 1980, pp. 6. | XVIII-XIX | Ja no es fa. | Diferents testimonis de Castellbell recordaven un ritual molt estès a Catalunya però perdut des de fa molts anys. Mario Segura recorda 'Antiguamente la gente tenía como costumbre dedicar un día al año a sus familiares difuntos. Las familias se reunían y hacían una comida en recuerdo de sus muertos en la que dejaban un sitio vacío para ellos'. El Jordi Farras diu que per Tots Sants les families es reunien al migdia per dinar 'i en els difunts sels posaven plats i coberts com si encara fossin vius'. I, finalment, la Rocío Garzón diu que abans per la castanyada 'la gent feia uns grans sopars i menjaven castanyes i si tenien algun familiar mort posaven un plat i els coberts.'. Tots aquests testimonis estan publicats a la revista local El Brogit (1980) | 08053-265 | Castellbell i el Vilar | 41.6332200,1.8675800 | 405678 | 4609674 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45363 | Festival Internacional de Cant Coral de Catalunya Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-cant-coral-de-catalunya-centre | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). El Brogit, núm. 7, agost de 1980; pp.1. COL·LECTIU 'EL BROGIT' (1981). Festivals Internacionals de Cant Coral de Catalunya Centre; El Brogit, núm. 19, agost de 1981; pp.1. COL·LECTIU 'EL BROGIT' (1981). Crónica dels Festivals; El Brogit, núm. 20, setembre de 1981; pp.12-14, VILASECA, Domingo (1980). Festival de cant coral de Catalunya centre; El Brogit, 8, setembre de 1980, pp. 2. https://www.facebook.com/capellabures/ | XX | La Capella de Música Burés de Castellbell i el Vilar juntament amb la Polifònica de Puig-reig organitzen aquest festival, que neix amb la voluntat de compartir experiències amb altres corals del món i així aprendre els uns dels altres. La Capella de Música Burés ja havia participat d'altres trobades i havia estat convidada a cantar juntament amb d'altres corals. L'exhibició és una de les més importants de la zona ja que hi participen corals de tot el món i les locals ofereixen concerts de qualitat a les comarques centrals. El Festival fa els concerts durant tres dies, en setmanes variables, preferentment al setembre. Cada dia canten una o dues corals i en la cloenda actuen totes, primer de forma individual i, per acabar, interpreten vàries peces, conjuntament. | 08053-266 | Castellbell i el Vilar | La primera edició es fa l'any 1980, (del 8 al 14 de setembre) i des del primer moment està organitzat conjuntament per la Capella de Música Burés i Coral Joventud Sardanista de Puig-Reig, que és el primer nom de la Polifònica de Puig Reig. Des d'aleshores els concerts es reparteixen entre les dues poblacions, i s'ha mantingut el costum de convidar una coral de la comarca, i també la d'acollir les corals convidades a casa de les famílies de les corals amfitriones i d'altres llars que s'ofereixen desinteressadament. Els festivals compten amb la col·laboració de grups instrumentals de la zona. | 41.6390600,1.8571400 | 404817 | 4610334 | 1980 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45363-foto-08053-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45363-foto-08053-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La Capella de Música Burés és una coral mixta a quatre veus formada per prop d'una vintena de cantaires repartits de la forma més equilibrada possible entre les diferents cordes. L'actual directora és la Mireia Subirana.Es crea l'any 1914, gràcies a l'empenta de moltes persones i a la valuosa col·laboració del mestre Florenci Vila i Vilaseca i del seu amic Manel Ripoll i Quinquer, fill dels amos de la fàbrica. El seu primer nom fou Orfeó La Formiga. Després de la Guerra civil es canvia el nom.Fotos extretes de la pàgina de facebook de la Capella de Música Burés. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45364 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet-0 | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980).El panellet; El Brogit, núm. 5, maig de 1980; pp.1. REDÓ, S. (1996) Montserrat i el seu entorn. Col·lecció d'indrets (I). Angle Editorial. Manresa. SANCHEZ, Pere (2011).Sant Vicenç de Castellbell omple per la festa del Panellet; A Nació Manresa. [consulta fet el 25 de gener de 2017]. | XVII-XXI | Festa que es fa a l'ermita de Sant Vicenç de Castellbell el primer diumenge de maig, quan es commemora una prometença que va fer el poble, l'any 1652, per deslliurar-se de la pesta o d'una malaltia que afectava la zona. Consistia en donar pa als pobres un dia a l'any. El primer acte de la celebració és l'Eucaristia, presidida pel rector de la parròquia de Sant Vicenç. A la part final de la Missa es beneeixen els pans i es procedeix al repartiment de coca i un saquet amb una espiga i farina com a simbologia del pa: de l'espiga a la farina, i de la farina al pa. Un cop ja fora del temple,es reparteix mistela o vi en porró mentre el mossèn es prepara per fer la benedicció del terme des del padró, situat enfront l'església. Damunt del Padró s'hi posen les ofrenes de la missa i els pans, a costat i costat de la creu. Un cop feta la benedicció, els feligresos s'atansen i reben un pa. Aquest pa cada any el proporciona una de les famílies de la Junta del Panellet. Actualment aquesta junta està formada per 16 cases del terme de Castellbell. Aquest número ha anat variant amb el temps, augmentant o disminuint. És un dia de festa per a tots els veïns, que aprofiten la diada per convidar a familiars que potser no es veuen en tot l'any. Tot seguit, qui vol, pot participar del Joc de la Dama. | 08053-267 | Església de Sant Vicenç de Castellbell | La història explica que Castellbell, de la mateixa manera que altres pobles del Montserratí, com Marganell o Castellgalí, van esquivar la fam i la pesta gràcies a les ofrenes que el poble va oferir a l'església de Sant Vicenç. També se celebra a Marganell, Castellgalí, Sant Salvador de Guardiola i Vallhonesta. Una mica més allunyat es fa a Calonge de Segarra. A Marganell, és la celebració més antiga i important del poble; i es fa per Sant Pere Regalat. L'origen de la festa és el vot del poble de Marganell fet a Sant Pere Regalat en motiu de l'epidèmia del còlera de 1885. Aquest dia, el 13 de maig, després de l'ofici solemne, s'organitzava una processó i s'anava a beneir el terme amb la Veracreu. | 41.6418200,1.8614800 | 405183 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45364-foto-08053-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45364-foto-08053-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45364-foto-08053-267-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Joan Valls ha documentat una altra festa del Panellet relacionada amb Sant Isidre, el 15 de maig, però al Vilar, durant el segle XIX. L'any 1877, Joan Puig, amo del mas Puig del Vilar, va fer pastar vuit-cents panellets, de quatre onzes cadascun, juntament amb garlandes i coques, tot plegat per setze duros, amb la intenció de repartir-los el dia de Sant Isidre. Per ajudar en el pagament dels panellets d'aquell any, Joan Puig demanà la col·laboració de Joaquim de Càrcer i Amat, marquès de Castellbell, d'Esteve Burés, fundador de la fàbrica del Burés, d'Isidre Borràs, de la fàbrica del Borràs, i del senyor Puig, fabricant del Burés, els quals van aportar quatre duros per cap, és a dir, faves comptades per l'amo del Puig.Per una antiga tradició, que ja li venia del seu avi Francesc, i del seu pare, també anomenat Francesc, l'amo del mas Puig del Vilar, Joan Puig era el dipositari de la clau de la caixa de l'administració de Sant Isidre, si més no fins el dia 22 de maig de 1880, quan el rector Gil Prat li va demanar l'esmentada clau. | 119|98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45365 | El Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas-0 | MASATS, Joan (1982). El Salpàs passa a la història; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Abril 1982, 27, pp. 10. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0140847.xml | XVIII-XX | Tradició perduda. | El salpàs és una tradició cristiana que consistia en el costum de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual, que té el seu origen en la benedicció de les llars jueves en ocasió de la Pasqua. En arribar a les cases de pagès, al capellà i als seus acompanyats se'ls oferia un àpat i un donatiu. Després que el capellà beneís la sal i l'aigua, se'n feia una barreja, com una pasta que es posava en un plat i amb una cullera es donava el volt de la casa llençant aquesta barreja als llindars de les portes, als estables i corts i a les cisternes. Els escolans repartien fulles de palma de les portades a la processó del dia de Rams i la gent en confeccionaven unes creus que clavaven a les portes i portalons de les cases perquè els deslliuressin de tot mal, sobretot dels temuts llamps. A la parròquia del Vilar, se seguia el següent itinerari: Diumenge de Rams, es sortia de la parròquia fins a can Gairin, seguint la via del Cremallera fins a ca l'Agut, l'Astarròs, el Pigat, el Gall, on solien oferir llonganissa i pa; a Viladoms, 'casilla' del Gall al Gall de Dalt, cal Guixa, l'antiga casa de 'La Bauma', carreró de l'Estació, can Badia i ja arribaven fosc a la parròquia. Dilluns Sant: Viladoms de Dalt, el Grau, on acostumaven a oferir rodanxes de taronja amanides amb sucre i vi bo, la Riereta, les Casetes i a dinar. A la tarda anaven al Vilar, des del Puig a ca l'Esquerrà i el Baix Vilar que aleshores només comprenia des de cal Tinet a cal Baumé i totes les cases del vessant fins a cal Teuler i can Xiviró. El Dimarts Sant: s'iniciava el salpàs al barri del Burés (que aleshores formava part de la parròquia del Vilar) i el barri del Borràs, i a la tarda es feia a la Bauma i les Galeries. Les famílies, agrupades de cinc en cinc o sis, feien 'una taula' que consistia en que cada veí havia de posar un plat de sal i un gerro d'aigua, clavada al piló de la sal i una candela i al costat un ou o deu cèntims d'aram que recollien els escolans i deixaven a canvi la fulla de palma. Tot el que es recollia es guardava fins el dissabte de Glòria, i el rector ho repartia entre els escolans. Els solien tocar una parell de dotzenes d'ous i dues pessetes o deu rals depenent de l'any. El dilluns de Pasqua, els capellans i els escolans de Castellbell, el Vilar, Rellinars i Vacarisses feien un dinar amb el que havien arreplegat al lloc conegut com collet dels Capellans. | 08053-268 | Castellbell i el Vilar | Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual. Regulat per l'antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua. Als Països Catalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d'ous, segons la categoria de les cases. Era costum també de donar a menjar la sal sobrant al bestiar i l'aigua beneita a la mainada; hom creia que així restaven protegits contra malures o malalties. El sacerdot o els escolans repartien fulles de palma beneïdes, amb les quals la gent feia creus, que es clavaven a les portes i finestres com a signe de protecció, sobretot contra els llamps. A les poblacions hom cridava a una benedicció general, el dilluns sant, i amb la sal que portava la gent era feta l'aspersió pels portals de les cases. | 41.6418200,1.8613500 | 405172 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tot i que a Castellbell i el Vilar s'ha deixat de practicar aquest ritual, encara es poden observar les conseqüències a les pedres de les llindes i brancals de portes. L'erosió és causada per la sal que contenia l'aigua beneïda amb la qual es beneïa la masia. | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45463 | L'Alzina del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-del-comu | COL·LECTIU EL BROGIT (2012). Del pont vell i l'Alzina del Comú de Castellbell i el Vilarl; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 368, juny de 2011, pp.5. | XIX-XXI | L'entorn immediat de l'alzina està brut per usos poc cívics de la ciutadania. | Placeta de terra, ubicada a tocar del Pont Vell on el 2 de juny de 2012 s'hi va plantar una alzina jove (Quercus ilex L. , o Quercus ilex ssp. Ilex L.) de dues branques , en substitució de la vella que encara es podia veure en algunes fotografies de finals del segle XIX i que commemora l'indret on antigament els castellvilarencs es reunien i prenien decisions col·lectives. Al costat de l'alzina, hi ha una placa en acer Cor-ten i una explicació amb una fotografia de finals del segle XIX. Aquesta alzina, carregada de simbolisme commemora l'alzina anomenada del Comú, on fins ben entrat el segle XIX els castellvilarencs es reunien i prenien decisions col·lectives, que afectaven el bé comú. | 08053-366 | El Burés | El 2 de juny de 2012 es presentava en aquest indret el llibre de Joan Valls sobre el pont vell. Per l'ocasió es va plantar la nova alzina, que fou donada per la famíliaCosta-Franch.L'acte es va acabar amb l'actuació dels bastoners. | 41.6399700,1.8570400 | 404810 | 4610435 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45463-foto-08053-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45463-foto-08053-366-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També coneguda com alzina de Castellbell | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45499 | Costum remeier contra el fel sobreeixit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-remeier-contra-el-fel-sobreeixit | GOMIS i MESTRE, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la Botànica Popular de l'any 1891. Barcelona: Ed. Montblanc-Martin. Centre Excursionista de Catalunya. http://blocs.xarxanet.org/lesremeieres/petjades-botaniques-per-susqueda | XIX-XX | Documentat | Informants del poble ens han explicat la tradició d'emprar malrubí blanc (Marrubium vulgare) per a guarir a la gent que els quedava la pell groga per tenir el fel sobreexit: 'Teníem el fel sobreexit, et tornaves groc i cada dia al dematí em feien anar a fer el pipí a sobre d'una planta d'aquestes perquè deien que ho curava'. La Maria se'n recorda quan ella ho feia, tot i que era molt petita. Hi ha una dita popular que diu 'Cornicelis i malrubí curen el mal de ventre amb un poc de fonoll marí, fes emplastre i posa-l'hi” | 08053-402 | Castellbell i el Vilar | El malrubí és un herbaci perenne de la família de les labiades. La tija és erecta, de secció quadrangular, coberta per una densa vellositat. Les fulles són arrodonides, sostingudes per un pecíol, amb el marge crenat i el feix arrugat. El color de les fulles és grisenc per l'anvers i blanquinós pel revers. Floreix a la primavera i a l'estiu a partir del mes de maig. Aquest costum ha estat recollit oralment, de Marcel·lí Puigdellívol i Maria Riera, de Castellbell i el Vilar, el dia 11 de març de 2017. Recorden que a totes les cases de pagès hi havia un peu de malrubí blanc (Marrubium vulgare). Maria Riera conta que de petita, recorda que quan tenia el fel sobreeixit, l'enviaven a fer pipi al damunt d'un peu de malrubí durant uns quants dies. Cels Gomis, va recollir al pla de Barcelona aquest remei casolà: 'Per curar-se el fel sobreeixit, només cal anar nou dies seguits, abans de sortir el sol, a orinar damunt de la mateixa planta de malrubí; amb els orins, aquesta planta es va assecant i, al cap dels nous dies, queda ben morta, i el pacient radicalment curat”. Una cosa similar ho va recollir de la Vall de la Vansa, amb la diferència que el malrubí (anomenat en aquest indret marreu), ha de ser blanc i granat. En alguns indrets de Portugal i Andalusia es recullen costums semblants. A Galícia, després d'haver orinat, diuen cada dia tres vegades seguides i sense prendre alè: 'A visitarte vengo, marrubio, / entre la luna y el sol, / que me cures la terciana / y me devuelvas el color. A Astúries, orinen damunt d'un peu de julivert, mentre que a la Ribera d'Ebre, per curar-se el fel sobreeixit, van a la Mare de Déu de la Fontcalda, amb aquesta corranda: ' Me'n vaig paca la Fontcalda / per curar-me la grogor; / i al ser a la mitan costa / ja començo a entrar en color”. A la costa de Llevant, també es recull que per curar els cucs de les bèsties, es cull un aplanta de malrubí mascle, abans de que surti el sol tot dient 'Jo t'arrenco amb la intenció de curar els cucs al bou”, al gos (o l'animal que sigui). En acabat se'n deixen dues branquetes creades a terra, amb una pedra al damunt. Al Malrubí blanc se li atribueixen moltes virtuts i poders. Se la considerava una planta bona per a l'oïda ( aprofitant els vapors de bullir-la en aigua); per a la gola (bullida amb aigua i afegint-hi dues parts de vi un polsim de verbena); per a la tos (una cocció amb vi de fonoll i un terç de malrubí) i per les entranyes malaltes – mal de ventre – la cocció del malrubí amb vi i mel beguda fresca. De fet aquesta planta activa les defenses i elimina toxines a més a més de protegir les vies respiratòries de les partícules de la pols. Les substàncies amargues, protegeixen el fetge, optimitzant el procés de digestió. Afavoreixen el treball dels ronyons. | 41.6383100,1.8881100 | 407396 | 4610217 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45499-foto-08053-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45499-foto-08053-402-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Marcel·lí Puigdellívol també recorda que a totes les cases hi havia un peu de carxofera borda, l'herba-col (Cynara cardunculus) que servia per a fer mató, i conta que encara passant a caminar per masos rònecs, es poden veure'n al voltant de la casa. | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45601 | Construcció dels bastons per la colla de bastoners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/construccio-dels-bastons-per-la-colla-de-bastoners | BOLÓS, Oriol de; VIGO, Josep (). Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino GOMIS i MESTRE, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la 'Botànica popular' de l'any 1891. Ed. Montblanc-Martin/ Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. Col·lectiu El Brogit (1989). Agrupació de bastoners de Castellbell i el Vilar, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 105, pàg. 10. Ed. El Brogit. | XX | L'element indispensable per a poder fer el ball de bastons és, el bastó. Aquest està fet en fusta de corner (Amelanchier ovalis), que cal renovar cada dos anys. Se'l van tallar ells mateixos en nits de lluna nova i no els arrodoneixen, ni els embelleixen. Els deixen ben naturals. El corner, és un arbust caducifoli de grans dimensions (fins a quatre metres d'alçada), que no defuig els ambients rocosos calcaris. Pertany a la família de les rosàcies. Les fulles són petites i lleugerament ovalades, amb el marge serrat. La flor ben blanca. A la tardor, les fulles prenen tonalitats groguenques i vermelloses. | 08053-504 | Castellbell i el Vilar | En farmacologia és molt apreciat. Conté mannitol en un 55%, hexoses, manotriosa, exatetrosa, resina i heteròsids cumànics com el fraxòsid i l'esculòsid. A partir d'una incisió realitzada a l'escorça es pot obtindré el mannà (laxant suau que a fortes dosis pot ser purgant). Les fulles tenen propietats laxants. En la medicina tradicional s'ha emprat per tractar el restrenyiment en nens i ancians; per millorar les flebitis, varius i morenes i en cistitis, hiperucèmia, gota, hipertensió arterial i antireumàtica. | 41.6298400,1.8573700 | 404823 | 4609310 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45601-foto-08053-504-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45601-foto-08053-504-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Un aforisme recollit per Cels Gomis l'any 1891 a Ossera diu: 'Any de curnes, les arques buides' | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45619 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-0 | <p>No consta (2013). A cops de bastó; dins El Brogit. Periòdic informatiu de castellbell i El Vilar, 383, novembre de 2013, pp. 16 i 17. VALLS i PUEYO, Joan (1988). El ball de bastons. Introducció a una recerca etnogràfica; dins El Brogit, núm. 99, juliol de 1988, pp. 11. http://dansesvives.cat/?q=fitxa-patrimoni-cultural-immaterial/Ball%20de%20bastons%20de%20Castellbell%20i%20el%20Vilar</p> | XX | <p>Tradicionalment la Colla de bastoners actuen per Pasqua. Els balls més freqüents són: El Mongeter, Les Corrandes, Els Indis, El Tirolet, La Raspa, L'os se li veu, Els vuit ramats, El senyor Ramon, Baixant de la font del gat, El ball de la civada i el Gegant del Pi.</p> | 08053-522 | Castellbell i el Vilar | <p>En el seu treball, Valls (1988) referencia diverses teories sobre l'origen d'aquest ball, a partir de les teories de Capmany, Amades, Roma o Aramburu. Dins la diversitat, el punt en comú és relacionar-ho amb festes i rituals vinculats a les collites. La primera trobada nacional de bastoners de Catalunya en la que hi participa l'Agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar, és la de Sallent, l'any 1978. L'actual Agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar, provenen de l'extinguida Escola Parroquial del Vilar que succeí a la Colla de la Bauma. Aquesta darrera tenia la seva seu a cal Jan i el senyor Joan Tubau Ambrós cuidava dels vestits, els cascavells, els bastons i tot el que calia tenir a punt cada any per sortir a ballar per tot el poble (barres, cistelles, lloca). A la lloca s'hi posaven els ous, els conills i tot allò que posteriorment serviria per anar a fer una menjada entre tots. També feien l'anomenada 'carrossa', que era un carro adornat amb boix i farigola florida. Assajaven a l'era de cal Jan. Els ensenyava en Meri, un home de Vacarisses. Els músics que els acompanyaven eren de Sabadell; dos tocaven la gralla i un la caixa. Es ballaven les danses de cascavells i les de bastons. En arribar la Guerra Civil, el grup quedà pràcticament dissolt; uns es feren grans, els altres moriren a la guerra. Amb el pas del temps, un grup de joves de La Bauma, s'animaren i sota la tutela d'en Jaume Sànchez Albareda van tornar a refer el grup ajudats per alguns veterans. Altra vegada, amb la crisi de les fàbriques tèxtils, la gent es va haver de buscar la vida i alguns de la colla hagueren de marxar del poble a la recerca de feina, provocant altra vegada la desaparició de la colla. Als volts de l'any 1958 es va creà l'escola Parroquial del Vilar, i el seu director, mossèn Martí, va voler tornar a aixecar les caramelles. Ajudat pel Jaume Sànchez van refer el grup. El Jaume xiulava la melodia de cada ball i mossèn Martí l'anava traslladant al pentagrama. Algunes de les conservades van ser El Virolet, El Pare no té pa, el mongeter, se li veia l'òs, les corrandes, el ball dels indis, la raspa. El grup va anomenar-se Bastoners de l'Escola Parroquial. Els vestits per als balladors fou: pantaló de vellut negre, faixa vermella, espardenyes de set betes, mitjons blancs, camisa blanca, llacet vermell i barretina. Uns camals de variat color per cada colla guarnits amb uns cascavells i dos bastons. L'avi del mas Puig del Vilar explicava que 'els del Vilar anaren a ballar el ball de Bastons a les Comes una vigília de Pasqua a la nit' Com que hagueren de ballar dintre de la casa i el sòl del menjador era empostissat, aixecaren tal quantitat de pols que hagueren de sortir corrents a fora per a respirar. El primer any els acompanyà musicalment el Josep Subirana, amb el clarinet i un redoblant que tocava un dels escolars més grans i posteriorment s'hi afegí una orquestrina. L'agrupació va participar l'any 1971 a la trobada de Sallent, l'any 1979 a Castellar del Vallès, el 1980 a Montblanc, el 1981 a Gelida, el 1982 a Sant Pere de Ribes, o al 1983 a Rajadell. També han participat en festes majors. A la trobada de Gelida, es va fer lliurament de l'escut de l'entitat a l'estendar dels bastoners de Catalunya. El 1982 es va es van estrenar tres banderins per la diada de Pasqua on hi ha l'escut de l'entitat i el nom del poble.</p> | 41.6299000,1.8574100 | 404826 | 4609316 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45619-foto-08053-522-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Catalogat com a dansa viva en l'Inventari del Patrimoni Cultura Immaterial de Catalunya (IPCIDV) amb el codi 196. Si cliqueu l'enllaç adjunt veureu la fitxa i un parell de videos. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45626 | Remei per tenir descendència | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-tenir-descendencia | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para tener succecion' és el següent: 'pendras cuatro escrupolos del ambreguís; una dragma de cardamomo major tres escrupolos de espignart; cuatro de canela fina un y médio de arrel de baleriana de todo sen aran polbos, pasanlos per un sadas y de dichos polbos santomara una dragma en ayunes con la agua de altimiri noche igual no se puede usar durante al remedio'. | 08053-529 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat mosso del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45627 | Remei per treure el mal de panxa a una partera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-treure-el-mal-de-panxa-a-una-partera | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para quitar el dolor de barriga de una dona resienperida' és el següent: 'Pendrás una proció de llet de obella, necesaria per una cataplasma; una porció de polbos de camamilla, una porció de farina de blat pasada per sadas, y ó posaras en poch foch, que la llet no arribi abullir á nantó ramanan fins que la llet tinga cons tancia y antonses au tregues del foch y posas dos robells de ous del dia y au remenas be y opones al bentra de la fulana'. | 08053-530 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45628 | Remei per curar els oxiürs o cucs de la panxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-els-oxiurs-o-cucs-de-la-panxa | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para las lombrisas y basiar la barriga á una criatura ó persona grande' és el següent: 'Pendras cuyombres silvestres ó ámargos, trujas, gosanos de la tierra, pell de culebra, bien cosido con Aceite olivas y te unteras la barriga'. | 08053-531 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45629 | Remei 'per mal de cor' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-mal-de-cor | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'per mal de cor' és el següent: 'Pendras grana de niellas, las picarás be y ab vi ben bo, las pendrás al matí en deju'. | 08053-532 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45630 | Remei per curar fístules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-fistules | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar una fístula' és el següent: 'Tomaras Vidrio berde picado á polvo, una porción de tramantina, una de alum bien picado, y bien mes clado todo se pondrá como engüento y aplicado á pegaditos'. | 08053-533 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/