Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45718 | Festa del Pubillatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-pubillatge | MASATS I LLOVER, Joan (2003). 35 anys d'història del pubillatge de Castellbell i el Vilar (1968-2003). Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XX-XXI | El pubillatge és una tradició arrelada a molts pobles de Catalunya, especialment a l'interior. Els joves escollits representen el seu municipi arreu on van, en un context cultural i festiu. La festa del pubillatge a Castellbell i el Vilar se celebra des de l'any 1968. Per tant, està a punt de complir el mig segle. Des de l'any 2015 el certamen és bianual. Entre el jovent del poble comprès entre els 16 i els 22 anys, es proclamen públicament la pubilla, la dama, l'hereu i el fadrí de Castellbell i el Vilar, alhora que els 'sortints' s'acomiaden del poble i dels seus companys/es del pubillatge. Aproximadament un mes abans de la Festa del Pubillatge, l'Ajuntament convoca els representants sortints del pubillatge local (amb un vot per persona i secret) i els representants del teixit associatiu del municipi (amb un vot per entitat i secret), per votar i escollir els nous representants del pubillatge local fins al certamen següent. Es vota d'entre tots els joves que s'han presentat per ser Pubilla o Hereu o que tenen l'edat per convertir-se'n. Els que han obtingut una segona posició en número de vots es converteixen en Dama i Fadrí. Després de les votacions que, des de l'any 2009, es realitzen al Centre cultural de Joan Masats, una delegació de persones relacionades amb el món del pubillatge (normalment, els representants sortints junt amb els 'caducats' d'anys anteriors que, anys enrere, conformaven l'entitat Comissió del Pubillatge de Castellbell i el Vilar) es desplacen a casa dels escollits per informar-los de la seva elecció, intentant que la notícia no s'escampi més enllà o a més gent de la necessària, per mantenir la curiositat i la incertesa entre la població. Durant la Festa del Pubillatge, normalment per la Festa Major i a la plaça de Lluís Companys (si es realitza a l'aire lliure) o al teatre del Casino Borràs (si es realitza en un espai tancat), organitzada per l'Ajuntament (anys enrere conjuntament amb el jovent i per la Comissió del Pubillatge) amb actuacions relacionades amb la cultura catalana, s'escenifica la proclamació dels nous representants del pubillatge amb l'entrega i la col·locació de les bandes i de les faixes als escollits, de la mà dels sortints per simbolitzar la presa del relleu. Aquest acte és obert, hi assisteix la ciutadania i, a més a més, hi són convidats totes les pubilles i dames, hereus i fadrins, de la Catalunya Central (Bages, Berguedà i Solsonès i els municipis amb pubillatge de l'Anoia i d'Osona) i, excepcionalment, d'algun municipi del Maresme o de les comarques gironines, si és que durant l'any dels 'sortints', aquests han fet molta amistat amb alguns d'ells i han volgut venir per acomiadar-se'n. A Castellbell i el Vilar, ser Pubilla i Hereu implica representar el poble arreu de les festes i proclamacions del Pubillatge dels municipis de la Catalunya Central i, al poble, presentar o col·laborar en actes d'àmbit cultural o de joventut. | 08053-621 | Castellbell i el Vilar | Durant els segles XVIII i XIX la pubilla era la dona instituïda hereva per conservar la propietat quan no hi havia fill. Aquesta figura jurídica i legal és pròpia de Catalunya que sorgeix a l'Edat Mitjana per tal d'evitar la divisió del patrimoni familiar i mantenir l'economia familiar basada en l'agricultura. En cas de contraure matrimoni amb un noi que no era hereu, aquest havia d'aportar certs bens en concepte d'aixovar i en determinats indrets, que prometia a la pubilla la soldada que era una quantitat pagada normalment els primers 10 anys de matrimoni. El pubill era un fill no instituït hereu. A la Catalunya Vella, si un pubill es casava amb una pubilla, acostumava a aportar un dot a favor de la seva muller o aixovar que consistia en diners que aquest rebia dels pares o si ja no en tenia, de l'hereu. A partir de la meitat del segle XX, arreu de Catalunya va iniciar-se el Certamen Pubilla de Catalunya, que en els seus inicis estava imposat per la moralitat, imposada pel franquisme que es basava en la bellesa física, les virtuts morals de la candidata. L'any 2000, al Foment de les Tradicions Catalanes, es va demanar la figura de l'hereu que finalment es va imposar. El propòsit del Foment és de preservar la història i els costums de Catalunya. Aquest permet un segon nivell que és escollir una dama i un fadrí. Al municipi, la primera pubilla va ser nomenada l'any 1968, de 17 anys i va ser Candelària Puig i Soler. Les dames van ser Conxita Esquius i Paloma i Francesca Plans i Frontera. Vint anys després, l'any 1998 s'instaura la figura de l'hereu, i el fadrí. El primer serà Josep Maria Claret i Ibàñez i el fadrí Joan-Andreu Gost i Álvarez. Des d'aquest any només hi haurà quatre figures: la pubilla i l'hereu i la dama i el fadrí. Castellbell i el Vilar ha estat la seu i el municipi organitzador de l'elecció i de la proclamació de la Pubilla i l'Hereu Comarcal del Bages en tres ocasions: el 15 de maig de 1982, el 31 de maig de 1992 i el 5 de juny de 2004. Tanmateix i a partir de l'any 2006, amb la confluència dels diferents certàmens comarcals en l'elecció i la proclamació de la Pubilla i l'Hereu de la Catalunya Central, Castellbell i el Vilar n'ha acollit l'organització en una ocasió: el 10 de maig de 2008. Alguns d'aquests joves han obtingut títols a nivell nacional i comarcal com la Josefina Llobet i Abizanda que va ésser pubilla local l'any 1983, i pubilla del Bages l'any 1984. L'Anna Maria Oliveras i Cugueró, va ésser pubilla local l'any 1991 i dama del Bages l'any 1992. La Maria Casanovas i Moreno va ser pubilla local l'any 1995 i dama del Bages l'any 1996. En Joan-Andreu Gost i Àlvarez va ser nomenat hereu local l'any 2001 i hereu del Bages l'any 2002. En Valentí Torras i Grífol, va ésser hereu local l'any 2000 i fadrí del Bages l'any 2001. / En Genís Frontera i Vila, va ésser hereu local l'any 2003 i hereu del Bages l'any 2004. La Montserrat Berenguer i Alert, va ésser pubilla local l'any 2003 i dama del Bages l'any 2004. L'Anna Bagués i Vivancos, va ésser pubilla local l'any 2004, dama del Bages i pubilla de les comarques barcelonines (segona dama de Catalunya) l'any 2005. En Marc Llopart i Riera, va ésser hereu local l'any 2004 i fadrí del Bages l'any 2005. La Laia Botinas i Mayordomo va ser pubilla local l'any 2005 i dama de la Catalunya Central l'any 2006. | 41.6291700,1.8607800 | 405106 | 4609231 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45718-foto-08053-621-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Genís Frontera | Els vestits de la pubilla i la dama representen les dues cares de la societat catalana, la riquesa i la pobresa. El cos és de vellut negre, simbolitza la classe burgesa, que contrasta amb la camisa de pagesa i el cosset del vestit tradicional. La faldilla és un brocat d'estampats diversos; al dessota hi ha els enagos. Per damunt s'hi col·loca el davantal, de color negre, símbol de la dona treballadora. Les mitges, de preferència blonda, són de color blanc. Les sabates són amb taló, a diferència de la pagesa tradicional que calça espardenyes. La mantellina, blanca i feta de puntes simbolitza la bona posició. A la mà, porta la gandalla, de color negre i reixada i cobrint el braç, des del colze fins la mà a la meitat del polze i el començament dels altres dits, les mitenes, de color negre i reixada. La pubilla i la dama llueixen una banda de color blanc amb l'escut de la població.L'hereu porta uns pantalons de vellut negre fins a sota el genoll. El cos és de vellut negre i de vegades la part dorsal pot ser d'una tela diferent, de color. La camisa és de màniga llarga i de color blanc amb un llaç negre al coll. i els mitjons llars o mitges són blancs. Als peus porten espardenyes de set vetes, de color negre i la barretina posada damunt de l'espatlla. L'hereu i el fadrí llueixen una faixa de color blanc amb l'escut de la població. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45204 | El Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-gall-1 | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (2016). El mas Gall. Treball inèdit. | XVII-XX | La part més antiga de la masia no s'utilitza, com molts dels annexos de producció. | El Gall és un mas situat al límit sud del terme de Castellbell i el Vilar, a tocar amb Rellinars. La masia s'ubica en una petita elevació enmig d'una plana agrícola cerealística, però que antigament eren vinyes. La masia està formada per diversos edificis, alguns adossats uns amb d'altres i alguns aïllats. El cos més antic de la masia és el que està més al sud, amb l'era al davant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. L'any 1928 es va construir un nou cos més gran que l'original i amb planta baixa i dos pisos. Les tines que es conserven es troben en aquest edifici. En són 7 i són de planta quadrada. Aquest conjunt és un bloc clos al que s'hi accedeix a través d'un barri, cosa que no ens ha permès la propietat. Davant mateix d'aquest barri hi ha un llarg edifici de planta única i rectangular contruït per a tasques productives. Actualment s'hi guarda el tractor i fa de magatzem. Al costat encara es conserva una petita pica per fer la barreja del caldo bordelès, integrada en una paret que antigament seria el sustent d'una feixa més alta, actualment rebaixada, ja que també hi ha una escala volada de tres graons. | 08053-107 | El Gall | El masos Gall i Magnet, del terme de Castellbell i el Vilar, constaven l'any 1328 com a dues propietats veïnes i independents, amb unes característiques molt semblants. Així ho veiem en el pagament dels censos que feien els seus propietaris, de manera que en el document que llegim a continuació, on diu 'Castellet', hem de llegir Guillem de Cirera, senyor de Castellet i castlà major del Castellbell, i on diu 'clascans', vol dir els castlans del castell de Castellbell, que ho eren Ramon de Castellbell i Guillem de Castellbell:'Mas des Gal dona a Castelet II quarteres y I dotze d'avena per questa y X diners a sent Michel y XVI diners per perna y I galina. Item dona als clascans I quartera y I dotze d'avena per questa y V diners a sen Michel y XVI diners per perna'. L'any 1343 el propietari del mas és Ramon Gall. En el capbreu dels anys 1441 i 1442, constava com a propietari del mas Gall el senyor Bernat Gall. Pere Gall, va ser un dels pagadors de la remença en l'afer dels remences de l'any 1485. L'any 1534, Pere Gall, era propietari del mas Gall i de les terres del mas Magnet, aleshores un mas rònec integrat a la seva heretat. El seu germà Miquel Gall, àlies Viladoms, era propietari del veí mas de Viladoms. Pere Gall s'havia casat amb Francesca i que va fer testament el 4 de maig de 1557. Els seus fills foren, Joan, l'hereu, Francesc, que el sabem vivint a Monistrol de Montserrat el 28 de maig de 1558, Antoni, Pere, Joana, casada amb un Corrons, Eulàlia, casada amb un Vives, Antònia, casada amb un Playà, i Margarida, esposa d'un Coral. Pere va fer testament deixant escrit que volia ser enterrat 'en lo nostro vas del sementiri de la verge Maria del Villar'. El succeirà el seu germà, Joan, que, casat amb Elionor tindran un fill nascut el 1561, Bartomeu, del qual fa capítols matrimonials el 25 de febrer de 1576 amb Eulàlia Duran. El seus fills eren Salvador, a qui nomenà hereu, Toni Joan, Maria i Joan i a la seva esposa Eulàlia la nomenà usufructuària de tots els seus béns. Bartomeu acabà recordant que els seus germans, Pere i Magí, treballaven a la casa del Gall. Durant nombrosos anys, la propietat anirà passant per la família Gall. A les acaballes del segle XVII, un tal Josep Gall i el seu fill de divuit anys, resolen un deute l'11 de gener de 1699 fet que va comportar que les terres del Gall s'atansessin cada vegada més a la llera del riu Llobregat. El succeeix Joan Gall i a aquest el seu fill Francesc que el 20 de febrer de 1720 es troba empresonat a Manresa. Aquest fa testament nomenant els marmessors a Josep, moliner de les Comes, Jaume Viladoms de Baix, pagès del Vilar, Jaume Brugués pagès de Castellolí, i el seu fill hereu Jaume Gall que en aquell moment comptava amb 14 anys. En el capbreu de l'any 1759 en Jaume es declara propietari del mas. Tindrà dos fills, l'Antoni i en Josep. Antoni, l'hereu, casat amb Teresa Viladoms, fa un primer testament el dia 23 de novembre de 1759 i un segon el 20 de gener de 1819 a favor del seu fill Salvador com hereu, que es va casar amb Maria Prat. Durant el segle XIX continua la nissaga Gall, emparentant-se amb famílies dels pobles veïns. Un dels descendents, fill de Rosa Gall i Antoni Moncunill, en Jaume, serà alcalde de Castellbell i el Vilar durant els anys 1909-1917 i 1921-1923, i propietari del mas, que mor l'any 1951. Descendents de la nissaga Gall continuen vivint al municipi. El darrer estadant del mas és Ramon Pons. | 41.6174400,1.8800400 | 406693 | 4607908 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45204-foto-08053-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45204-foto-08053-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45204-foto-08053-107-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'accés a les tines es fa per una rampa des de la façana nord. A la paret de suport d'aquesta rampa hi ha encastada una pedra de molí. També hi ha una escala volada amb nou graons, que permeten una comunicació ràpida entre la zona de l'era i la de les tines.La denominació toponímica de la Bauma, seria originada arran de la partició de l'heretat del Gall. Josep Gall ven una part de les terres del mas al seu germà Jaume el 26 de juliol de 1688, el qual afegeix cent lliures al preu convingut en un acte d'adició que van signar el 19 de febrer de 1703. D'aquesta manera, el 28 de febrer de 1727, Jaume Gall, dit lo Baumer o de la Bauma, i el seu fill Jacint van declarar-se propietaris d'una peça de terra de setanta jornals de llaurada, que era de l'heretat del mas Gall, i que estava situada 'en la partida dita lo Clot de la Noguera, en la qual pessa de terra hi há una bauma molt gran'. El Jaume i el Jacint hi havien construït una caseta en aquella partida, que fou l'origen del mas de la Bauma, on vivien. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45132 | Estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-nord | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. MASATS, Joan (2001). L'estació de la RENFE, una joia que es deteriora a passos de gegant; dins EL Brogit; periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar; 245, abril de 2001, pp. 24. | XIX | L'edifici sembla estar en bon estat de conservació. La presència de pintades la desfavoreixen. Tanmateix a proximitat de la boca del túnel, es conserva una torre tronco piramidal, construïda amb pedra i impermeabilitzada amb morter, que servia per abastir d'aigua la locomotora de carbó i un canvi d'agulles en molt bon estat de conservació. | Edifici a quatre vents, destinat a estació de ferrocarril des dels seus orígens. És de planta rectangular, construït amb maó, i la coberta a quatre vessants, de teula plana. Té planta baixa i pis. A la façana principal que dóna a la via, destaca una marquesina de forja que ocupa tota la llargària, sustentada per cartel·les metàl·liques o biguetes de gelosia. Les façanes tenen una composició simètrica segons eixos verticals. Totes les obertures estan adintellades, emmarcades amb un regruix de motllura simple que forma un arc rebaixat, i amb una falsa clau al damunt com a element decoratiu. Totes les portalades són de fusta i doble fulla. Algunes obertures han estat tapiades. D'altres conserven les portes i part dels vitralls d'origen. A la façana posterior de l'estació, arran de terra es poden veure les carboneres amb la reixa de ferro. A la façana nord-oest de l'edifici, entre la finestra i la portalada, es pot llegir el nom de l'estació. Es tracta d'un plafó de rajols ceràmics de color blanc (16 x 4), emmarcats per una sanefa lineal de color blau marí i al damunt pintat el nom 'Castellbell y Vilar' i al dessota, 'Monistrol'. Tant la separació exterior entre la planta baixa i el pis com el coronament superior de l'edifici és amb cornisa. | 08053-35 | El Borràs | L'any 1856, la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, construeix la primera estació, que comença a ser operativa a partir de l'any 1859, amb la línia de Manresa. L'edifici actual tal i com el coneixem avui dia, va ser construït l'any 1913 per l'empresa Ferrocarrils del Nord. Entre els anys 1892 i 1957 l'estació va servir de terminal del Cremallera de Montserrat. Coneguda originàriament amb el nom de Monistrol-Montserrat, al seu darrera s'agafava el tren cremallera que permetia l'accés a Montserrat. A l'Arxiu Municipal es conserven peticions adreçades a l'administració pública sol·licitant que la seva estació portés almenys el nom del municipi i no només el de Monistrol, ja que els viatgers en arribar quedaven desconcertats. El dia 25 de juliol de 1953 es va produir un greu accident, amb un balanç de vuit morts i diversos ferits. El cremallera encara va funcionar uns quants anys, i finalment el 12 de maig de 1957 va ser clausurat. Les locomotores i els cotxes van romandre als dipòsits i cotxeres de Monistrol-Vila fins que l'any 1972 es van subhastar. Les vies i el ferro del pont que creuava el riu Llobregat i altre material divers, va ser venut com a ferralla. | 41.6285900,1.8688200 | 405775 | 4609158 | 1858 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45132-foto-08053-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45132-foto-08053-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està situada a l'est de la població. Per ella circula la línia Barcelona - Manresa - Lleida. S'hi aturen els trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya.L'Ajuntament de Castellbell i el Vilar té com a projecte l'adquisició de l'antiga cantina de l'estació amb l'objectiu de recuperar-la com espai de cafè i venda de tiquets a més de convertir-la en un museu sobre la història del Cremallera de Montserrat, a partir de l'arxiu fotogràfic que té l'Ajuntament i dels diferents elements que aportaran l'Associació dels Amics del Cremallera.També hauria de servir de punt de partida de varies rutes de senderisme. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 45202 | Les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-comes | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2003). Els Comesvelles a Vacarisses. Vacarisses, balcó de Montserrat. Núm. 422. Octubre. | XIV-XX | No conserva la teulada i el deteriorament és progressiu. | Masia situada a l'extrem oriental del terme de Castellbell i el Vilar, al vessant meridional de la vall de la riera de Rellinars, en una plataforma natural assolellada tot el dia, i amb un gran domini visual del territori. Es troba prop de la confluència amb el torrent de cal Robert. Construcció de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta era, perquè no es conserva, de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al migdia. La planta baixa hauria estat dedicada a les tasques d'explotació ramaderes i/o agrícoles amb el celler, granera, corts, i la superior emprada com habitatge. Està construïda amb carreus de pedra sorrenca units amb morter de calç, de la qual es conserva gairebé tota l'estructura a excepció de la coberta. Destaquen les poques obertures d'antic en tot el perímetres, a excepció d'una ala que s'ha començat a restaurar amb criteris actuals. De la façana principal destaca el portal d'entrada, dovellat amb la data de 1658 gravada a la dovella central. A la planta pis hi ha dos finestrals que han perdut la balconada. Les diferents obertures, tant de la planta baixa com de la planta pis, conserven els brancals, llinda i ampit de pedra. Una d'elles en resta parcialment l'any '75', tot i que per fotografies realitzades fa uns anys, sabem que la data era 1875. A la part del darrera de la casa, hi ha el pou, d'uns cinc a sis metres de fondària, excavat a la roca i acabat de pedra. Es conserva l'obertura amb brancals, llinda i ampit de pedra per on, des de la cuina s'accedia amb la corriola i s'extreia la galleda amb l'aigua. Tanmateix les diferents ampliacions en llarg del temps han comportat que també s'hi hagin anat adossant diferents annexes amb la coberta a un sol vessant. Originàriament devia estar feta amb el sistema tradicional, de parets de càrrega i cobriment de bigam o volta. Actualment no s'hi pot accedir però fa uns anys van iniciar-se els treballs de restauració de la planta pis i teulada. Al davant mateix de la façana, aprofitant el desnivell del terreny, s'hi conserva la cisterna per a la recollida d'aigües i diferents annexes, més petits, probablement el galliner, porquera i conillers. Per sota hi ha una bassa excavada al terra. | 08053-105 | Les Comes | La primera referència documental de les Comes és un capbreu de l'any 1328. Era una masia important que donava nom al raval, ara conegut com La Riereta. La data més antiga que parla del mas de Comesvelles és de l'any 1328, on es detalla els censos que pagaven els seus propietaris: 'Mas den Comes veyes dona a Castelet IIII quarteres y I sisena d'avena per questa y X diners a sen Michel y II sous y VIII diners per perna. Item dona als clascans II quarteres y I sisena d'avena per questa y V diners a sent Michel y II sous y VIII diners per perna'. En aquest segle XIV el propietari o un dels propietaris serà Ramon de Comesvelles, que un cop mort, el seu fill Bernat de Comesvelles, a l'edat de 14 anys, no tenia curadors, de manera que el dia 11 d'octubre de 1358 nomenà procurador Berenguer Padró, de Sant Vicenç de Castellet. Un dels successors va ser Berenguer de Comesvelles, que a principis d'octubre de 1380 era difunt. El seu fill Ramon constava com a hereu del mas i feia uns certs tractes econòmics amb el seu germà Bernat, ja que el tercer germà, Guillem havia mort sense descendència. Aquest figurava com a possessor del mas Cometes, en el terme de Vacarisses. La seva germana Romia estava casa amb Guillem de Grau. Entre els anys 1457 i 1471, apareix un tal Pere de Comesvelles, fill de Guillem i d'Angelina, que resideix a la parròquia de Santa Maria del Vilar, del terme de Castellbell. Joan Comesvelles, propietari del mas segons declaració feta per ell el 27 de febrer de 1534, i diu que els seus habitants són 'homens propis, solius y affogats y amasats y de remensa'. Després ja trobem Melcior Comesvelles, que a finals de 1598 es declara propietari del mas Cometes. El 15 de juliol Valentí Comesvelles fa testament i el seu fill Valentí, n'era el propietari el 2 de desembre de 1666. En aquells temps les terres afrontaven per sol ixent i per migdia amb el terme de Vacarisses, per la banda de ponent ho feia amb les terres del mas Llevallol, amb les terres del mas Cellers, de Rellinars, i amb les del mas Cometes, de Vacarisses, que era una altra propietat del mateix Valentí Comesvelles. Tanmateix, 'item que te y poseheix en lo dit terme de Castellbell tot aquell pou per a posar glas junt ab la riera de Rallinas. E tes sots domini y alou de dits nobles senyors a cens, ço es que ell dit confessant aja de dar a dits nobles senyors tot lo glas hauran de menester lo temps estaran en lo castell de dit terma quant empoara y no altrament'. Durant el segle XVIII, les notícies parlen en gran part del molí de les Comesvelles o de les Comes i del pou de glaç. Lluís Serra i la seva esposa Maria Comesvelles, propietària del mas, consten també com amos del mas Cometes de Vacarisses el 1759. Alguns membres d'aquesta nissaga van marxar a residir a Vacarisses com per exemple, Bartomeu de Comesvelles, àlies Guitart, hi feia estada el 23 de juliol de 1439 amb la seva muller Margarida. La seva filla, Salvadora Comesvelles es va casar l'any 1446 amb Francesc Roig i Oliveres, cabaler del mas Roig, de la parròquia de Sant Pere de Terrassa, que habitava al mas Font de Matadepera. Segons informació oral proporcionada pel sr. Marcel·lí Puigdellívol, la seva àvia li havia explicat que els masovers, en voler canviar la fusta podrida de la balconada de la façana principal, van localitzar una olleta amb monedes de plata amb les quals pogueren comprar una mula. Molts anys després, uns nens jugant, també localitzaren un tupí amb monedes d'or, de les quals se'n feren còpies per a ser exposades al Museu de Manresa. | 41.6384600,1.8882200 | 407405 | 4610233 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45202-foto-08053-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45202-foto-08053-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45202-foto-08053-105-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per darrera el pou, a tocar del camí que mena al mas, hi ha una tina adossada. L'accés al brescat es feia a través de vuit a nou graons ben alts, de pedra. És de planta circular amb un diàmetre de 2,90 metres i una fondària de 3 metres. Els cairons són ceràmics. No es conserva la portella però si la llinda i el bigam de fusta. La coberta s'ha enfonsat. | 94|119|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45203 | Cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-robert | XVIII-XX | Ha estat molt ben rehabilitada pels actuals propietaris. | Masia situada al peu d'un turó rocallós, en el vessant meridional del torrent del Robert, en un aterrassament amb floracions rocoses damunt les quals s'aixeca la masia. Al seu voltant hi ha un seguit de rocs de grans dimensions fruit dels despreniments en llarg dels segles que donen a l'indret un encant paisatgístic especial. És de planta poligonal per adaptar-se al terreny, amb l'entrada a la part posterior, perquè a la façana de migdia hi ha un marge rocós. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. L'edifici principal consta de dues plantes, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats i que poden tenir tres plantes. A la façana principal, a mà esquerra hi ha el forn, que encara s'utilitza i a sota una antiga cisterna excavada a la roca reconvertida en llenyer. A la planta baixa, entrant pel darrera de la casa es conserva el celler, però no la premsa. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç sense arrebossar. Les pedres cantoneres, estan més ben escairades i desbastades. Les obertures de la façana es distribueixen de forma irregular, i en destaca el portal amb llinda plana que porta la data 1676. | 08053-106 | Per sota les Comes | Els propietaris actuals ja fa 27 anys que hi viuen. Malgrat no tenir el corrent elèctric, l'han restaurada amb les comoditats actuals però respectant els elements patrimonials i la seva estructura. El nom del mas prové d'un antic propietari anomenat Robert Viladoms. | 41.6346100,1.8886300 | 407434 | 4609805 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45203-foto-08053-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45203-foto-08053-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45203-foto-08053-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la part del darrera, annexades a la casa tenen dues tines de planta rodona, en molt bon estat de conservació. Una d'elles s'està rehabilitant com a jacuzzi. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45219 | Romeria a Santa Maria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-santa-maria-del-vilar | No consta (2010). Romeria a Santa Maria del Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 346, juny de 2010, pp. 6. | XX | Segons Maria Masats, de la parròquia de Santa Maria del Vilar, antigament pel dia de Corpus es feia una processó amb la Mare de Déu i sota pal·li des del Puig fins a l'església del Vilar, amb el carrer ple d'estores de flors. Tanmateix, actualment, des de fa anys i, justament, com es va fer el diumenge passat 28 de maig, es fa la romeria des de l'església Nova (Borràs) cap a la del Vilar, pujant amb flors pel camí del Genovès tot passant el rosari. A la plaça de l'església (de la sardana) s'hi escampen pètals de flors i la gent entra cap a l'església per omplir amb les seves flors els peus de la Mare de Déu. Des de fa anys, qui s'ocupa d'aquest acte i de la col·locació de les flors és la família Albuixech de cal Jepet. | 08053-122 | Santa Maria del Vilar | 41.6337400,1.8605200 | 405091 | 4609739 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 45704 | Estendard de la Puríssima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-la-purissima | XX | <p>Estendard dedicat a la Mare de Déu de la Puríssima que es preserva a la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell. Està format per una vareta horitzontal col·locada a l'extrem superior d'una asta vertical formant creu amb aquesta d'on penja el drap amb la imatge de la Mare de Déu de la Puríssima i als seus peus, el castell de Castellbell i el Vilar amb la torre emmarcada per dues fulles de palma daurades a l'or. A ambdós costats de la imatge celestial de la Mare de Déu, com si es tractés de les portes d'una capelleta, hi ha un narcís blanc florit, símbol relacionat amb la puresa i els estels.</p> | 08053-607 | Església de Sant Vicenç de Castellbell | 41.6418200,1.8616600 | 405198 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-01-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 45705 | El forat dels Dimonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-dels-dimonis | XIX-XX | Encara ben entrat el segle XX, a l'indret de sota el camí que mena de la colònia industrial del Burés al nucli pagès del Vilar, sobre del torrent del Puig, hi ha un esvoranc rocós que a l'hivern expulsa un núvol de broma produïda per la inversió tèrmica. En veure sortir aquella fumera de les entranyes de la terra, alguns veïns exclamaven: 'guaita, els dimonis ja fan foc' | 08053-608 | El Vilar | Anècdota recollida per Genís Frontera, d'una conversa mantinguda amb Maria Riera i Riera, filla de cal Quildo, a la colònia industrial Burés de Castellbell i el Vilar, el 18 de març de 2017. | 41.6374800,1.8568400 | 404790 | 4610158 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45705-foto-08053-608-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45707 | Vogit de cal Valentinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vogit-de-cal-valentinet | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es | XX | Abandonat i deteriorat per la manca d'aigua i d'ús. | Restes d'un antic vogit, també anomenat vogi o bogit, que servia per treure l'aigua del pou i poder així omplir la bassa o safareig del costat. Està situat al vessant dret del torrent de cal Cileta, en un camp conreat d'ordi. Des del Pla del Masroig es pot veure la bassa, de planta quadrangular, feta de pedra i arrebossada per la part interior. Està situada en la zona més planera, i per sota mateix hi ha la caseta del pou i les estructures amb pilars de maó i biga de ferro del vogit. Hi resten també les rodes dentades que a partir del moviment circular d'una perxa empesa per la bèstia, feia funcionar el vogit i extreure l'aigua del pou que es transvasava a la bassa. | 08053-610 | Torrent del Prat | Els bogits o sínies, han estat un dels elements més característics i importants en el desenvolupament agrícola d'un poble. Es troben als camps i hortes, a prop de torrents, al costat de pous poc profunds, d'entre 6 a 10 metres de fondària. El mecanisme és relativament senzill, a partir d'una màquina composta per torn, politja o manovella, construïdes de ferro ja que acostumaven a estar a la intempèrie. Per tal de fer-les funcionar, calia un matxo que enganxat a la travessa, donava voltes i accionava el moviment de les dues rodes dentades. D'aquesta manera, una cadena s'enfonsava al pou i feia pujar l'aigua fins a la bassa o safareig. Aquí quedava emmagatzemada per ser emprada pel pagès que a través del bunó la distribuïa per l'hora a través del rec principal o a través d'un sistema de regs i sifons. | 41.6397000,1.8155300 | 401353 | 4610451 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45707-foto-08053-610-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45707-foto-08053-610-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguns indrets, aquest aparell i estructura rep el nom de sínia o sènia, que ve a ser el mateix i té el mateix objectiu. Vogir significa giravoltar, mentre que sínia, de l'àrab 'saniya' significa pou d'on la roda treu l'aigua per regar.No massa lluny, resseguint el torrent des d'aquest punt, pel mateix nivell, hi ha en direcció nord-oest la bassa amb el pou de cal Valentinet amb la data gravada a la bassa de 1931. Uns metres més endins, hi ha una segona bassa de planta circular amb una caseta de pou construïda arran del torrent, al qual s'hi pot accedir per uns escalons de pedra probablement de del mateix propietari. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45708 | Cova de marge de cal Valentinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-marge-de-cal-valentinet | XIX-XX | El seu accés només es pot fer respectant normes de seguretat estrictes per evitar l'enfonsament del sostre, que en aquest tipus de construccions no se sap mai quan pot succeir. | Cova excavada al dessota d'un marge de graves i argiles, entre el Pla del Masroig i el torrent de cal Cileta. Es pot localitzar mercès a una figuera vella que creix arran de l'entrada de la boca. Al davant mateix, a l'altre costat del torrent hi ha les cases de cal Valentinet i cal Pau. Es tracta d'una cavitat principal que mesura uns 10 metres de fondària, per 1,20 metres d'amplada aproximada. A meitat de la galeria, hi ha un espai més ample que dona pas, a mà esquerra, a una segona galeria amb les mateixes característiques constructives, d'una fondària aproximada de 3 metres. Degut al seu abandonament, una part del sostre s'ha enfonsat i bloqueja l'accés sobretot pel que fa a la galeria esquerra. A la boca d'entrada hi ha mig metre de terra provinent del marge que ha anat baixant amb les esllavissades de la pluja. Havia tingut una porta, de la qual només es conserva un muntant, al costat esquerra fet de ciment. | 08053-611 | Torrent del Prat | Sembla ser que aqueta cavitat hauria estat emprada pels propietaris de cal Cileta com a fresquera per guardar les patates durant l'hivern. També es conta que durant la Guerra Civil (1936-1939) en aquesta cavitat s'hi van amagar els objectes de culte procedents de l'església de Sant Cristòfol evitant així que fossin destruïts. | 41.6401900,1.8145900 | 401275 | 4610507 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45708-foto-08053-611-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45708-foto-08053-611-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45708-foto-08053-611-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45709 | Font de la Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-perera | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/la-font-de-la-perera | Tant la font com la bassa, completament engolides per la vegetació | Font situada a la part alta del torrent de cal Cileta, que en aquest indret pren el nom del mas més important, el Prat. La font juntament amb una bassa estan situats en el marge del torrent, actualment completament emboscat. L'accés es fa a partir d'un caminoi que entra cap el torrent des del carrer de les Agudes, al veïnat de Sant Cristòfol, abans d'entrar al Parc Natural de Montserrat pel camí de Santa Cecília. Resseguint el torrent, s'arriba a una petita plana al peu del turó de Comellats, per la banda d'obaga. Allí es poden observar tres blocs molt ben retallats de pedra. La font està al darrera mateix, completament engolida per l'heura. La bassa, ho fa amb roldor de tres metres d'alçada. Sembla que més modernament s'hi havia construït una petita caseta, tal vegada de pou i una bassa quadrangular feta de maó. | 08053-612 | Torrent de cal Cileta | Les aigües de la bassa servien per regar l'hort de la Perera, conegut també com l'hort de cal Xic del Prat. | 41.6286300,1.8149700 | 401289 | 4609223 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45709-foto-08053-612-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45710 | Cal Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-0 | XVII-XX | Masia situada al vessant dret de la Riera de Marganell, a peu de la carretera BV-1123, al costat del Pont de Can Vilà, on aquesta carretera travessa la riera. A l'edifici principal s'hi han anat afegint cossos, un darrera l'altre, ja que estava a peu de camí, a mesura que les necessitats de la productivitat del camp ho requerien. El resultat és una construcció rectangular de quatre cossos amb coberta independent cadascun. Els paraments són de pedra vista sense arrebossar. Conserva dues tines; una de circular i l'altra quadrada. També hi havia forns de pa de llenya. | 08053-613 | Riera de Marganell | 41.6510400,1.8103700 | 400940 | 4611716 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45710-foto-08053-613-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45710-foto-08053-613-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45710-foto-08053-613-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45711 | Ofici de pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-pastor | XXI | L'Albert i la Sandra són dos joves pastors de Monistrol que treballen en el que més els agrada a Castellbell i el Vilar, associats al Ciscu de Ferreroles. Fa dos anys que han començat en una aventura plena de traves burocràtiques que encara no els ha donat cap benefici; ofici sí, però per vocació. Ha tingut ajuda de la gent de camp, que abans tothom tenia bestiar, i l'experiència és un grau. També s'ajunten amb altres pastors de Collbató, a l'hora de vacunar, ja que a vegades calen quatre persones per vacunar una cabra. La principal ajuda, de moment, és la familia, sinó no haurien pogut continuar. Encara no poden aprofitar la llet per fer formatges i aprofiten la llet i la carn dels mascles. Però no serveix ni per cobrir despeses. En el seu ramat es barregen la raça murciana amb la cabra blanca de Rasquera, també van acompanyats de dos marrans i una vaca. El matí les porten a pasturar al bosc i a la tarda prop del riu, però no massa perquè és massa humit i no els convé. Quan més varietat de plantes, més proteïnes i més bona és la llet. A l'estiu faran una mini transhumància fins la Bauma, on estaran tot l'estiu, i qui sap si més endavant.. | 08053-614 | Castellbell i el Vilar | L'Albert, va començar amb un hort i una cabra i va veure que aquella era la vida que volia portar. Des de fa dos anys amb la seva parella, la Sandra, van decidir tirar endavant aquest projecte, ajudats per la familia. Esperen en un futur no molt llunyà poder tenir tots els permisos necessaris per fer formatges amb llet de les seves cabres. | 41.6490300,1.8258000 | 402222 | 4611476 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45711-foto-08053-614-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45711-foto-08053-614-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45712 | Cal Jepet dels Ulls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-dels-ulls | XVIII-XX | Masia situada entre cal Domingo i cal Joanet del Ros que vista des de la seva façana principal, orientada a sud-est, té una aparença de delicadesa; però des de la façana posterior, pren unes dimensions de gran solidesa. El que per davant és planta baixa i pis, al darrera suma un nou nivell però guanyant-lo al desnivell del terreny. Ës on es troba la part productiva de la masia: celler, tines, premsa, etc. Les voltes són de pedra i de canó i encara conserva part del sòl retallat a la roca. | 08053-615 | Sant Cristòfol | 41.6488300,1.8189800 | 401654 | 4611461 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45712-foto-08053-615-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45712-foto-08053-615-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La part residencial ha estat reformada i rehabilitada. L'actual propietari ha pintat un oli amb la interpretació del topònim de la casa: retratant un personatge amb els botons de la camisa pintats com si fossin ulls. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45713 | Cal Ros Negre Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-negre-vell | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/04/el-ros-negre-vell.html?q=tico | Masia situada al tram final del torrent del Prat, a tocar de cal Tico, gairebé dins el torrent. De fet, la plataforma damunt la que s'aixeca la casa forma un meandre del torrent. En èpoques de tempestes i pluges fortes pot suposar un perill. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Ha estat rehabilitada amb arrebossats deixant obertures i cantoneres amb la pedra vista. La porta d'accés està desplaçada a l'esquerra, damunt la llinda de pedra hi ha un escut modern. Una de les llindes d'una finestra porta la data de 1819 gravada. Conserva, al'exterior, l'engranatge d'una possible premsa o trull. | 08053-616 | Sant Cristòfol | Antigament se la coneixia per cal Jaume del Molí. | 41.6465600,1.8054900 | 400527 | 4611225 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45713-foto-08053-616-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45713-foto-08053-616-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Degué ser propietat d'algun descendent del Ros, i potser pel to de la pell o el cabell li afegiren el renom Negre. Així 'Ros' que pot ser un renom o gairebé sempre un cognom, es transforma clarament en un renom 'Ros Negre'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45714 | Matons El Putxet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matons-el-putxet | LLUCH, Sònia (2011). Delicatessens made in Castellbell: un recorregut pel poble a la recerca dels millors aliments de fabricació pròpia i artesanal; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 361, novembre de 2011, pp. 13-17. http://lesbonescosesdelmontserrat.com | XIX-XX | El mató és un tipus de formatge fresc amb menys greix que la majoria dels altres formatges. Es fabrica artesanament fent bullir la llet i coagulant-la amb un element vegetal o quall animal. El mató El Putxet es fa amb llet fresca de vaca o de vegades de cabra (mai barrejades) on s'hi afegeix el cuall animal (abans ho feien amb herbacol). Aquest cuall, el que fa és separar el xerigot, que és la part aquosa de la llet, separada de la coagulable. Es retira el xerigot i es posa la part sòlida en un escorrador amb un drap. Després es pasa a l'envàs amb el que es servirà, també amb un drap, sense premsar, només es lliga el drap per dalt. També fan formatge fresc i pastís de formatge. | 08053-617 | C. de Sant Salvador, 11 (antic camí de Viladoms, 3) | La masia cal Putxet va ser fundada al 1801. Situada entre els municipis de Marganell i Castellbell i el Vilar, en els seus origens van dedicar-se a la vinya i amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera que va arrasar les vinyes, es van veure obligats a dedicar-se a la ramaderia i a l'hort. La Maria Dolors Clusellas és la quarta generació familiar que es dedica a elaborar mató artesanalment i vendre'l a Montserrat, sota la marca 'Les bones coses de Montserrat'. Va començar la seva besàvia paterna, la Rosa Sellers Bisbal, en un moment on moltes masies i cases de pagès feien el mateix per complementar l'economia familiar. Feien el mató amb la llet de les seves vaques o cabres, i a l'endemà ben d'hora pujaven amb burro o mula fins al pla de Montserrat per vendre'l a peregrins i visitants. Quan el fill de la Rosa i el Serafí, Joan Cluselles Sellers, es casa amb Maria Oller, que són els avis de la Maria Dolors, continuen vivint a la casa de cal Joan del Putxet, les dues generacions. Llavors, la jove, acompanya a la sogra a vendre el mató. Els seus fills, pares de la Maria Dolors, s'estableixen a Marganell i regenten durant 40 anys la carnisseria del poble. En un moment de forta crisi, la Maria Reis Rius i Pujol, mare de la Maria Dolors, decideix ajudar a la seva sogra amb el mató, seguint la cadena familiar que continua la Maria Dolors. La tradició familiar és important per continuar venent a Montserrat perquè és una de les condicions que imposa el monestir per poder vendre, taxes a part. Si la continuïtat familiar es trenca, es perd el dret de poder vendre a la plaça de Montserrat. Però no es tracta d'un tema de foment als oficis artesanals sinó de recuperar el monopoli d'aquesta activitat per part del monestir. | 41.6211800,1.8689600 | 405776 | 4608335 | 1830 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45714-foto-08053-617-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament el xerigot s'aprofitava per donar de menjar als porcs, barrejat amb sagó o sagones. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45715 | Elaboració pròpia d'embotits de cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elaboracio-propia-dembotits-de-cal-riera | LLUCH, Sònia (2011). Delicatessens made in Castellbell: un recorregut pel poble a la recerca dels millors aliments de fabricació pròpia i artesanal; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 361, novembre de 2011, pp. 13-17. | XIX-XX | En Gabriel i la Pilar continuen la tradició més que centenària de la seva família de xarcuteria i cansalederia mitjançant l'elaboració pròpia dels productes del porc. Mantenen les receptes i la tradició del saber fer adaptades a les exigències sanitàries actuals. Però la manera de fer és la mateixa, no ha sofert canvis i la principal característica és la qualitat de les matèries primeres. En el seu obrador, amb maquinària moderna es continuen fent les mateixes botifarres blanques i negres que feien els avis, el bull, el bisbe, els fuets, xoriç i llonganisses. Tot productes naturals fets al moment, segons la demanda. | 08053-618 | C. de Joaquim Borràs, 45-47 | Els pares del Gabriel van continuar el negoci que funcionava des de 1910 aproximadament, on ja hi havia una botiga en aquest mateix indret. Prenen el relleu d'un dels germans de Ramon Riera, pare d'en Gabriel. El Ramon treballava a la fàbrica fins que aquesta va tancar. El lloc és conegut amb el sobrenom de 'La Fonda', quan els avantpassats del Gabriel regentaven una fonda on oferien dinar i allotjament als treballadors de la fàbrica i alhora tenien una botiga. | 41.6290600,1.8606000 | 405091 | 4609219 | 1910 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45715-foto-08053-618-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45716 | Pessebre Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-nou | XXI | Pessebre format per dues figures: Sant Josep, la primera, i la Mare de Déu amb el nen, la segona, fetes de pedra de Sant Vicenç i col·locades al final d'una cinglera, en un espai que sembla una cova natural. Són figures sense volum, amb la silueta retallada, i amb la pedra trepanada per donar-hi formes. | 08053-619 | Turó del Marquès | Els Pistonuts són una colla d'aficionats a les motos molt familiar i que vetllen pels paratges de la zona. Han arrenjat i recuperat espais, fonts,i torrents. També han instal·lat dos pessebres: un al turó de Morrolius i un altre aquest. El primer fou el del turó de Morrolius, per això en aquest li diuen el pessebre nou. Un any mentre arrenjaven el torrent dels Abadals, van descobrir en una cinglera un espai que recordava una cova. Llavors van decidir posar-hi un altre pessebre. Com que el primer era de xapa, aquest van decidir fer-lo de pedra, aprofitant que el Bernat Serran treballa la pedra i la planxa amb tall a l'aigua. Cada any s'alternen per visitar-ne un o l'altre. Es troben tots pel matí, uns pugen en moto, uns altres a peu o en cotxe i prenen una mica de coca i mistela. Després se'n van a esmorzar a La Sala de Sant Cristòfol o en un altre lloc, per continuar la trobada. Sempre es fa en diumenge, abans que comencin les vacances de Nadal. Un cop es va fer de nit, però fou una excepció. | 41.6399900,1.8447300 | 403785 | 4610451 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45716-foto-08053-619-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Bernat Serran | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45717 | Mas Astarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-astarros | XVIII-XX | Mas situat als peus de la C-58 entre els quilòmetre 36 i el 37, una mica elevat del nivell de la carretera. És una masia antiga però que ha estat molt reformada a l'interior. Només conserva el volum quadrangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments han estat arrebossats i pintats de blanc. | 08053-620 | Al sud delt erme municipal. | Fa uns 50 anys, els pares de l'actual propietària, que venien de Terol i de Còrdoba, van comprar la casa. L'historiador Joan Massats, de Castellbell, els hi va fer un escrit on afirma que Blanca de Castella hi va passar una nit. | 41.6138000,1.8725000 | 406060 | 4607512 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45717-foto-08053-620-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45717-foto-08053-620-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els terrenys de l'antic mas s'han convertit en una urbanització. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45719 | Tard o d'hora a dormir al Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tard-o-dhora-a-dormir-al-puig | MASATS LLOVER, Joan (2002). Tard o d'hora a dormir al Puig, dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 262, novembre de 2002, p.3. | XIX-XX | Joan Masats dóna dues explicacions o interpretacions a aquesta expressió que diu que en un moment o altre s'ha d'anar a dormir al Puig. Una primera ho relaciona amb la proximitat del cementiri amb el mas Puig. L'altra interpretació cal buscar-la en l'acolliment que el mas Puig dispensava als pobres mendicants i pelegrins que volien passar la nit. El símbol d'aquest acolliment era un xiprés plantat a la casa. Era la frase que els captaires de la zona es deien l'un a l'altre: 'tard o d'hora a dormir al Puig'. Dormien a la pallissa on hi havia un lloc destinat a aquesta finalitat i se'ls donava pa, una almosta d'ametlles i mig petricó de vi. L'endemà seguien el seu camí. Masats també explica que algun cop havien acollit a parelles que estaven a punt de tenir un fill i parien al Puig. De seguida els portaven a batejar a l'església del Vilar i els amos del Puig feien de padrins. | 08053-622 | Castellbell i El Vilar | 41.6329000,1.8637200 | 405356 | 4609642 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45719-foto-08053-622-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Altres versions de la mateixa idea que es poden sentir a Castellbell i El Vilar són:'Anar dalt del Puig' o 'Veure's al Puig'. | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45720 | Cal Batarri, antic mas Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batarri-antic-mas-coll | XVII-XX | Molt enrunat | Restes del mas que es troba a l'accés de la pedrera del Sofio, sobre mateix del Solell de la Barraca i sota del solell del Morrolius, entre dos petits torrents que acaben desembocant al del Tortuguer. Aquestes restes conserven una paret de pedra, de dos pisos d'alçada, aproximadament, amb finestra mirant al migdia i d'altres fragments de parets de tàpia derruïdes. A la seva planta baixa, encara s'hi alça una volta de pedra on hi apareix gravat l'any 1842. | 08053-623 | Solell de la Barraca | Tenim constància que abans però, l'any 1759, aquest mas era propietat dels germans Dídac i Antoni Amat Carles, tot i que la casa era habitada per masovers. L'any 1800, el mas havia passat als hereus de Dídac Amat Carles. A principis de segle XX, el mas era propietat de la família Calsina de cal Francisco, la qual va vendre's la pedra del mas als Torras de cal Piteuet, per tal de refer o millorar aquesta casa del Solell de la Barraca; fet que va comportar l'enderroc accelerat de l'edifici. Cal Batarri, successor de l'antic mas Coll, es troba a la vora a sol ixent- de les restes de l'antic mas Pobla de la Cabrida. | 41.6316700,1.8353200 | 402989 | 4609537 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45720-foto-08053-623-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45720-foto-08053-623-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al seu voltant hi ha una bona colla d'oliveres, algunes centenàries. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45721 | Cal Barraquer de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barraquer-de-dalt | XVII-XX | Molt enrunat | Restes del mas que es troba per sota l'accés de la pedrera del Sofio, sobre mateix de cal Nas Llarg i cal Tomàs, al Solell de la Barraca a tocar sota del solell dels Abadals. Aquestes restes conserven forces parets de pedra, però la vegetació les ha cobert en un percentatge molt elevat | 08053-624 | Solell de la Barraca | 41.6307200,1.8402400 | 403397 | 4609426 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45721-foto-08053-624-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45721-foto-08053-624-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Posem fotos cedides pel Marcel·lí Puigdellívol ja que en l'actualitat la vegetació cobreix les estructures i en dificulta la visibilitat. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45722 | Pobla de la Cabrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pobla-de-la-cabrida | VALLS i PUEYO, Joan (2016). La Pobla de la Cabrida; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 411, maig de 2016, pp.11-13. | XIII-XVII | Molt enrunat | La Pobla de la Cabrida és el nom d'un mas rònec situat al capdamunt del cingle de la Cabrida, per sobre del Solell de la Barraca, al sud-oest del terme de Castellbell i el Vilar, aproximadament en la línia divisòria del terme de Marganell. Es troba en estat ruinós. | 08053-625 | Solell de la Barraca | La Pobla de la Cabrida forma part d'un dels topònims més característics de la zona de Sant Cristòfol. En la documentació localitzada per Joan Valls, aquesta propietat sempre va estar sota la influència del mas veí de la Calcina, en el terme de Marganell, que conreaven les seves terres. En la documentació consultada per l'historiador, a principis del segle XVI ja constava com 'destruït, deshabitat i desafocat'. El 14 de juliol de l'any 2007, Miquel Tadeo i el seu fill Albert van acompanyar a l'historiador fins al capdamunt del cingle de la Cabrida, per sobre del Solell de la Barraca on li ensenyaren les restes de la casa. Els descendents del mas de La Calcina, del qual els documents més antics localitzats per ara daten del 23 de setembre de 1195, en seran propietaris a principis de l'any 1340. Concretament ho serà Pere Calsina. | 41.6288300,1.8351600 | 402971 | 4609222 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45723 | Ves-te'n al Solell de la Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ves-ten-al-solell-de-la-barraca | XIX-XX | 'Ves-te'n al Solell de la Barraca'és una expressió equivalent a enviar algú a fer punyetes; ja que el solell de la Barraca és un raval de cases de pagès de Castellbell i el Vilar força allunyat i solitari. | 08053-626 | Castellbell i el Vilar | 41.6271100,1.8348100 | 402940 | 4609032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 45724 | Semblar la taula del senyor Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/semblar-la-taula-del-senyor-lluis | XIX-XX | Quan algú diu que una cosa sembla la taula del senyor Lluís vol dir que està desordenada. Aquest senyor Lluís fa referència al doctor Lluís Escorsell i Batllina, que va ser el metge de Castellbell i el Vilar durant 50 anys, del 1900 al 1950. Va ser un metge d'allò més carismàtic i resolutiu, però justament no va destacar per ser una persona massa endreçada i sempre tenia la taula plena de papers, de potingues i de medicaments. | 08053-627 | Castellbell i el Vilar | 41.6300800,1.8635900 | 405341 | 4609329 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Marcel·lí Puigdellívol. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 45725 | Al costat dels frares i del riu, no t'hi facis mai el niu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-costat-dels-frares-i-del-riu-no-thi-facis-mai-el-niu | XIX-XX | Castellbell i el Vilar i la població de la contrada sempre ha viscut a tocar del Llobregat i sota l'ombra del monestir de Montserrat, i pel que sembla no sempre va ser una experiència positiva pel veïnat, ja fos per les fortes riuades o per la influència dels monjos. Ja se sap que entre veïns hi acostumen a haver-hi disputes i quan les forces no estan equilibrades queda el recurs de la picaresca del poble. | 08053-628 | Castellbell i el Vilar | 41.6307100,1.8584700 | 404916 | 4609405 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada perJoan Clusellas de cal Putxet. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 45726 | Rates, frares i pardals, no us fieu d'aquests animals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rates-frares-i-pardals-no-us-fieu-daquests-animals | XIX-XX | Aquesta dita respira la mateixa filosofia que la que diu 'Al costat dels frares i del riu, no t'hi facis mai el niu'. Pel que es veu, els frares o monjos de Montserrat no gaudien de gaire bona fama entre els castellvilarencs i la resta de veïns de la contrada. | 08053-629 | Castellbell i el Vilar | 41.6306800,1.8586300 | 404929 | 4609401 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada perJoan Clusellas de cal Putxet. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 45727 | Oficines de la fàbrica Borràs, El Borràs 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oficines-de-la-fabrica-borras-el-borras-2 | GARZÓN i MANZANO Montserrat (1987). Història de la fàbrica de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar. Castellbell i el Vilar. MASATS i LLOVER, Joan (1997). Història de la indústria tèxtil a Castellbell i el Vilar. Castellbell i el Vilar: el Brogit. SERRA, Rosa (2000). Les colònies tèxtils a Catalunya. Manresa: Fundació Caixa Manresa; Angle. (Patrimoni artístic de la Catalunya central; 8). | XX | Edifici d'oficines contigu a una nau de confecció. Es tracta d'un element característic del corrent racionalista i únic exemple d'aquesta tendència, que trobem sovint en conjunts fabrils del nostre país, de Castellbell i el Vilar. La seva planta és molt allargada, rectangular, i consta de tres plantes: un semi soterrat que s'aixeca sobre el nivell de circulació; la planta baixa, a la que s'hi accedeix per una escalinata doble situada al centre de la façana, i una primera planta. La coberta és plana. La seva composició és força simètrica, amb un cos central que trenca les línies horitzontals del conjunt, i arrodoneix la façana. També és interessant la textura dels paraments, combinant el paredat comú del semisoterrani, el maó vist de la planta baixa i l'arrebossat llis de la planta pis. Les obertures ajuden a incrementar la horitzontalitat de l'edifici, que s'allarga pel costat del riu, passant per sobre el canal. | 08053-630 | Fàbrica Borràs | La colònia industrial Borràs se situà a l'actual nucli de Castellbell i el Vilar. Consistia en un conjunt d'edificacions creades al voltant de la fàbrica tèxtil. Les construccions més importants i que avui dia encara resten són: la pròpia fàbrica, la Torre de l'Amo, els habitatges dels treballadors, la masoveria, la resclosa amb el canal i el casino Borràs. El senyor Oleguer Borràs i Castelltort, natural d'Igualada, es traslladà a Manresa, on es casà amb Ignàsia Pons, filla d'un veler. Aquesta família creà una societat que inicialment començà la seva activitat industrial a Sant Joan de Vilatorrada, per traslladar després la maquinària a les noves naus aixecades al terme de Castellbell i el Vilar. Els edificis per a dues fàbriques s'aixecaren a tocar del riu Llobregat, en terres de les masies del Genovès i del Puig i a les darreries del 1876 eren gairebé acabades, així com els habitatges per als obrers. El 18 d'abril de 1877 la primera fàbrica s'arrendà a Josep Salgot i la segona, tres mesos més tard, als germans Frederic i Jaume Ricart, fabricants de Barcelona. Més amunt de les fàbriques hi passava un camí veïnal, que anava des de la carretera de l'estació del Nord a Montserrat, el qual fou arranjat fins aproximadament la Casa Cremada, transformant-lo en camí de carro. Més endavant fou convertit en carretera, a l'entorn de l'any 1881, fins que amb el pont Nou del Burés s'aconseguí una millor comunicació amb la ciutat de Manresa. Als seus costats nasqué el barri, construint-se originalment dos grups de cases, de 24 pisos cadascun, corresponents a cadascuna de les fàbriques, separats per un espai d'accés al camí que baixava cap a les fàbriques, que tenia una font adossada a cada paret. Anys més tard es tancà aquell accés, que fou ocupat per una botiga i una fonda, que és l'actual botiga del Riera. Sabem que l'any 1900 ja hi havia edificada la Casa del Cap, més endavant coneguda com la Torre de l'amo del Borràs, on aquests hi passaven temporades. Amb el temps, hi fou instal·lat un col·legi de monges. Alguns particulars començaren a construir les seves cases a l'altra banda del camí, amb la particularitat de que algunes foren construïdes tan arran de camí, que només deixaren un espai de sis metres per la carretera. Calgué l'aplicació de la normativa de la Diputació que obligava un espai de dotze metres, per fer que fossin enderrocades l'any 1937. No trigà en instal·lar-s'hi un forn de pa i les tavernes de cal Brunet i cal Botero. No fou fins a l'any 1922 que fou inaugurat el casino del Borràs. La fàbrica, que des de l'any 1935 s'anomenava Manufactures Borràs SA, comptava amb 18.000 fusos de filats i amb 150 telers l'any 1955, tot plegat amb una plantilla de 500 treballadors. La fàbrica estava dividida en quatres seccions: la secció de Filatura, amb trinxadores, batans, cardes, manuars, pentinadores i metxeres; la secció d'Acabats, amb màquines dedicades a la preparació del fil, contínues de torçar, dobladores de fil, cabdelladores dobles de teler, màquines de gasejar fil i enconadores; la secció de Teixits, amb encarretadores, ordidors mecànics i de faixa, màquines de bitlles, encoladores i telers; finalment, la secció de Serveis Auxiliars, amb els diversos tallers, mecànic, fusteria, eletricistes, pintura i laboratoris. Com diu Montserrat Garzón, l'any 1967 la fàbrica fou comprada per Enric Carrera i Ochoa, un industrial oriünd de Vilassar de Mar, i l'any 1985 es fusionaren les indústries de Manufactures Borràs SA i Torçats Ibèrics, adoptant el nom de Torçats Ibèrics SA. | 41.6287500,1.8589600 | 404954 | 4609187 | 1950 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45727-foto-08053-630-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El racionalisme, en arquitectura, és una continuïtat d'aquell funcionalisme industrial del segle XIX, que comença als anys 30 del segle XX. Per aquest motiu, sovint el trobem relacionat amb conjunts fabrils. A Catalunya els màxims representants d'aquesta tendència són els integrants del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC), que fou un moviment arquitectònic desenvolupat als anys 1930, coincidint amb la Segona República Espanyola. El seu objectiu era promoure l'arquitectura d'avantguarda, principalment el racionalisme, entroncant amb els corrents europeus que es desenvolupaven aleshores. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45728 | Habitatges del Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-del-borras | XIX-XX | Els habitatges de la colònia es van construir seguint el camí que anava de Monistrol a Manresa. Eren dos blocs amb 24 pisos cada bloc. Entre els dos blocs hi havia el camí d'entrada a les dues fàbriques, anomenades d'aigües amunt i aigües avall. En aquest pas hi havia una font que bombejava aigua d'un pou obert al peu del riu. Servia per subministrar l'aigua als habitatges. Quan les dues fàbriques s'unificaren en una sota la denominació Oleguer Borràs i fills, es construí un edifici entre els dos blocs que tenia una botiga de comestibles i una fonda, regentada per Pasqual Roca i Teresa Llobet. | 08053-631 | C. de Joaquim Borràs, 37 - 53 | 41.6290100,1.8605900 | 405090 | 4609214 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 45729 | Fons referents a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-comarcal-del-bages | VALLS i PUEYO, Joan (1984). Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar, 1880-Barcelona, 1942): un lusòfil català; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 50, abril del 1984. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Ignasi Ribera i Rovira, un castellvilarenc a Portugal; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. 359, agost-setembre del 2011. | X-XXI | A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, es conserva documentació diversa relacionada amb el municipi de Castellbell i el Vilar. destaquen els fons notarials dels segles XIII - XV. També conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. Dels cadastres de Castellbell i el Vilar es conserven documents entre els anys 1741 i 1797. Cal destacar també el fons del Veguer, amb registres que comencen l'any 1276. A l'arxiu comarcal es conserven tres obres originals d'Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar 1880-Barcelona1942): 'El Jou'; 'La cortina verde', traducció de l'obra de teatre del portuguès Juli Dantas, i 'Vora les quietuds de la Llacuna d'Arêlho'. | 08053-632 | Av. de Sant Ignasi, 40 (08241 - Manresa) | 41.6291500,1.8607000 | 405099 | 4609229 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45730 | Mas Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-enric | VALLS i PUEYO, Joan (2003). L'Enrich, un cognom d'origen alemany; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. 273, novembre del 2003. | XVI-XXI | Ha estat transformat però no s'han pogut evaluar aquestes modificacions personalment per manca d'accés a la finca. | Antiga denominació del mas Serra, situat al veïnat de Sant Cristòfol. No s'ha pogut visitar la finca i s'han fet transformacions i afegits; però la importància històrica del mas mereix una fitxa. Per alguna fotografia antiga, anterior a les reformes modernes, s'observa un edifici de dimensions considerables i robust. Constava de planta baixa i dos pisos, segurament també golfes. La seva construcció respon a models arquitectònics tradicionals. Estava dedicat a la producció agrícola i disposava de una bona extensió de terrenys, que actualemt s'ha convertit, malauradament, en una de les moltes urbanitzacions de Catalunya que es van fer en altres èpoques. | 08053-633 | Carrer mas Enric, 56 | A Sant Cristòfol existien, vers 1328, els masos d'En Bernat Serra i d'En Berenguer Serra, entre d'altres. El segon correspon al futur mas Enric. En un document del 30 de novembre de 1370, on el senyor del terme i del castell de Castellbell, Jaume Desfar, donà possessió a la seva muller Margarida, signà com a testimoni un tal Guillem Serra. Aquest seria un dels antecessors del senyor Montserrat Serra, que constava com a propietari del mas en el capbreu de 1441, i feia de testimoni, el dia 31 d'abril de 1445, a la pressa de possessió de Blai de Castellet, com a nou senyor del terme. Participà, juntament amb Gabriel i Bernat Serra, a l'acte d'investidura de Bernat Sarroca, mercader de Barcelona, el 1453. No podem precisar la data exacta en què arribà a aquelles contrades l'anomenat 'mestre” Enrich, sastre d'ofici, que seria el següent propietari del mas. Casat amb Eulàlia Oliva, al 'mestre” Enrich Mercer, sastre, el 27 d'agost de 1475 li va ser signat un títol de nou establiment del mas de les Garrigues, que quedava incorporat i aglevat al mas de l'Oliva, per la senyora del terme, Caterina Sarroca. El 1485 es signen, a Rubí, els capítols matrimonials de Francesc Enrich, fill de 'mestre Anric, natural de Alamanya, ara habitant en lo terme de Castellbell, e de la dona na Aularia, muller de aquell”. El mas de la Serra li fou establert al mestre Enrich el 25 de gener de 1494. Miquel de Maçanet i Sarroca, fill de l'esmentada Caterina Sarroca i de Bartomeu Agustí de Maçanet, signà un acte d'establiment del mas de la Serra, el 25 de gener de 1494, a favor dels citats Enrich Mercer i Eulàlia, que regentaren la propietat dels 3 masos fins el 1503, quan en fan donació al seu fill Joan Enrich, àlies Mercer, que es declara amo dels masos Serra, Garrigues i Oliva a la capbrevació de 1534, promoguda per Elisabet Joana Marcel de Camporrells, vídua de Berenguer Francesc de Maçanet, i casada en segones núpcies amb Lluís de Boixadors. El propietari Ramon Enrich testà el 14 de desembre de 1663, deixant l'herència al seu fill Francesc, que testà el 1698. L'hereu fou el seu fill Josep Enrich, dit de la Casa Gran. Josep Enrich de la Casa Gran, fou un altre dels continuadors de la nissaga i sabem que va vendre un tros de terra del seu mas, el 15 de desembre de 1794, al seu veí Joan Calsina, amo del mas de la Calcina, de Marganell. Vers l'any 1807 ens apareix a la documentació el senyor Valentí Enrich de la Casa Gran. Els amillaraments de 1851, 1853 i 1862 diuen que el propietari del mas Enric era Josep Calsina i Enrich, que tenia 2 rucs i 7 ovelles. Les seves terres estaven conformades per 2 quarteres i 8 quartans de regadiu, 11 quarteres i 7 quartans dedicades al conreu de cereals, 15 quarteres plantades de vinya i altres 2 quarteres amb oliverar. El bosc s'estenia per 89 quarteres i els erms ocupaven altres 15 quarteres. El 1890 el propietari del mas era Joan Calsina. En el Registre Fiscal de 1920, el propietari de can Enrich era Pau Calsina i Oller. L'any 1950 ho era Enric Calsina i Viladoms, i l'heretat estava composta per 62 Ha 08 a i 09 ca de terres. El successor fou el seu fill Jaume Calsina, casat amb Montserrat Botines. La senyora Maria Calsina i Botines fou la pregonera de la Festa Major de Sant Cristòfol de 2005. És la filla de Jaume Calsina, del mas Enric, i de Montserrat Botines, de cal Botines. Marxà del poble amb 8 anys i, dels seus records, explicà que 'per l'any 1872, durant les guerres carlistes, passaven per aquí soldats que venien pels mateixos camins que feren l'àvia i la mare, com moltes persones del poble, per anar a vendre a Montserrat el mató i la mel que l'àvia recollia de les bresques d'abelles que tenia... amb la mula i a peu [...] després de confiar-la a uns masovers, el 1972 vàrem vendre la finca, que és l'actual urbanització del 'Mas Enric”. Creiem que això succeí el mes de maig del 1973, i la compradora fou Elionor Martí i Sala, esposa de l'empresari urbanístic terrassenc Antoni Barata i Gual. | 41.6437700,1.8217600 | 401878 | 4610896 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45730-foto-08053-633-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45730-foto-08053-633-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les propietats del mas es van convertir en urbanitzables a finals dels anys 70 del segle XX, urbanització que també es coneix amb el nom de 'Mas Enric'.En la forma 'Enrich' és en l'actualitat un dels cognoms més abundants del nostre terme.Enric deriva del nom propi germànic Haimrik. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45757 | A Castellbell, guineus! | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-castellbell-guineus | GINESTA, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 95. http://www.dailymotion.com/video/x20qjz2_300-contes-per-a-un-tricentenari-a-castellbell-guineus_news | XIX-XX | Segons conta Salvador Ginesta (1987), 'una vegada que el castell era en poder de les forces invasores de la mitja lluna, els veïns de Castellbell s'assebentaren que els moros tenien una por terrible a les guineus i, una nit que no hi havia lluna, els castellbellencs envoltaren el castell i començaren a udolar com si fossin guineus i els moros, esverats, abandonaren el castell a corre-cuita'. | 08053-660 | Castellbell i el Vilar | Ginesta (1987) no inclou les fonts de les que n'extreu la informació. Però sembla difícil que aquesta llegenda neixés d'algú coneixedor del territori, perquè qui conegui el paratge del castell s'adonarà ben aviat que és més segur restar-hi que sortir a corre-cuita una nit sense lluna. Sobretot si penses que les guineus estan esperant fer un aperitiu amb les teves carns. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45758 | Ritual per curar les berrugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-les-berrugues | XIX-XX | Ja no es practica | La Maria i la Carme que treuen el cop d'aire també ens van explicar remeis per treure les berrugues. La Maria diu que el dia de Sant Joan, abans de sortir el sol havies de collir les primeres herbes que trobessis i te les havies de passar per damunt de la zona afectada. La Carme explica, però, que hi ha una planta de la que desconeix el nom, que floreix un cop l'any i és per la tardor i que també serveix per treure les berrugues. S'ha de fer un forat i colgar l'herba. Es diu aquesta oració: ' Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista per la deu que us ha donat, cureu les berrugues d'aquesta persona'. Si l'herba es podreix, perquè ha plogut, les berrugues desapareixen. La Carme explica que aquest cerimonial ho feia el seu pare, però ella no ho ha fet mai perquè no coneix l'herba. En canvi el seu nebot, si que de ben jovenet va conèixer l'herba, perquè l'avi (el pare de la Carme) li ho havia ensenyat. El germà de la Carme també sabia on anar a buscar l'herba. S'havien de desplaçar fins a Rellinars. Explica el cas d'una nena d'Igualada que va venir amb les mans plenes de berrugues i va presenciar com el seu pare ho feia i li desapareixien les berrugues. El Genís explica que un tal Lluci també ho feia i a la seva mare va funcionar, i li van caure totes les berrugues. | 08053-661 | Castellbell i el Vilar | 41.6304100,1.8635300 | 405337 | 4609366 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest ritual es fa quan es cull l'herba. No es pot guardar. S'ha de collir i enterrar. | 119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45761 | Espai integrat a la Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-integrat-a-la-xarxa-natura-2000 | <p>DOGC núm. 6744 - 6.11.2014 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | La Directiva estableix l'objectiu marc de mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai i els objectius de conservació (ZEC_ES5110010). | <p>L'àrea que forma part de la Xarxa Natura 2000 comprèn el sector nord-oriental del municipi: Des de la carena de l'Obaga Fosca amb el Lledó, Raval del Clot, fins al Puigsoler, i baixa per la Serra de Comauba, Carena dels Cellers, el torrent de les Pasteres fins per sobre cal Miquel i baixant per la riera de Rellinars, Viladoms de Dalt, Les Comes, cal Robert, el turó de l'Escletxa i passant pel mig dels boscos del turó de l'Excletxa, per sota del Gall de Dalt, on ja la carretera E-9 – E16 delimita l'espai quedant limitat al Solell de l'Estació, del Puig i de cal Guixa fins al camí del Grau que fins al Lledó que fa de línia divisòria de l'espai Natura 2000. De fet, aquest espai queda inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010. Al Municipi de Castellbell i el Vilar, (codi 080538) es protegeixen 568,1 ha de superfície amb gran quantitat de parets rocoses que possibiliten la presència d'abundants comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Destaca la diversitat del paisatge vegetal i constitueix una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraetus fasciatus. La xarxa Natura 2000 que compren Sant Llorenç de Munt i de l'Obac, inclou una zona que forma part d'un conjunt orogràfic del qual sobresurten diferents blocs o queixals que no sobrepassen els 1.000 metres d'altitud. Format per portents masses de conglomerats, en gran part calcaris, amb cims escarpats i vessants tallats, amb cingles i agulles separades de la paret per l'erosió de grans diàclasis. A l'espai es poden diferenciar clarament dos dominis de vegetació: el de l'alzina litoral, ocupat en bona part per pinedes calcícoles de pi blanc, i el de l'alzinar d'interior o montà, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. La gran diversitat de biotips, associada al manteniment de recursos tròfics i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània.</p> | 08053-664 | Nord-est del terme municipal | <p>Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals amb l'objectiu de preservar el paisatge, entenent paisatge com un tot; és a dir, fent compatible els hàbitats naturals i semi naturals on humans i fauna conviuen en un mateix espai. Aquesta convivència implica el manteniment en bon estat de conservació dels hàbitats. La Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Està formada per zones que cada estat membre proposi a la Comissió Europea, sempre que continguin habitats o espècies d'interès comunitari esmentats als annexos de la Directiva i que compleixin els criteris de selecció. L'article 34.bis. 2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals estableix que correspon al Govern declarar les zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) seleccionats prèviament per la Comissió Europea, d'acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992. La llei Estatal 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat, preveu en el seu article 45 que les comunitats autònomes han de fixar les mesures de conservació necessàries que responguin a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies presents a les ZEC. L'acord de GOV/166/2013 de 3 de desembre i l'Acord GOV/176/2013 de 17 de desembre declaren ZEC els 86 LIC de la regió biogeogràfica mediterrània, incloent-hi la seva part de marina i aprova l'instrument de gestió corresponent. Està recollit en l'annex I de la Directiva, 118 i reconeguts oficialment com a regió biogeogràfica mediterrània. L'espai està inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010.</p> | 41.6287000,1.8869500 | 407285 | 4609151 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45762 | Fons referents a Castellbell i el Vilar dipositats a l'arxiu diocesà de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-dipositats-a-larxiu-diocesa-de-vic | <p>http://www.abev.net/</p> | XI-XXI | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic conté la informació de les parròquies de Sant Vicenç de Castellbell i Santa Maria del Vilar, així com de les seves sufragànies, com la de Sant Cristòfol. A més dels llibres d'òbits, bateigos i casaments, també hi ha informació a la secció de visites pastorals. També hi ha una col·lecció de testaments conservats pels titulars de les parròquies de Castellbell i el Vilar. En el fons 2.191. Arxiu Parroquial de Santa Maria del Vilar, es conserven els llibres sagramentals compresos entre l'any 1563 i 1931. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.191.51 llibre de Baptismes; 2.191.53 Matrimonis; 2.191.54 Defuncions; 2.191.59 Consuetes; 2.191.67 Varia administració; 2.191.68 Manuals Notarials; 2.191.70 Testaments. Pel que fa al fons 2.33 Arxiu Parroquial de Castellbell, s'hi conserva la documentació generada pel funcionament propi de la parròquia tant a nivell de cura d'ànimes com de l'activitat notarial entre els anys 1314 i 2003. Dins d'aquest fons, es poden fer cerques seguint el següent ordre: 2.33.51 Baptismes; 2.33.53 Matrimonis; 2.33.54 Defuncions; 2.33.55 Vària Sacramental; 2.33.59 Consuetes i rodalies; 2.33.66 Confraries i associacions; 2.33.67 Varia administració; 2.33.68 Manuals Notarials; 2.33.70 Testaments; 2.33.71 Actes Notarials; 2.33.76. Pergamins. En el catàleg de visites pastorals, en consten 46 de numerades. La primera d'elles es fa a Sant Vicenç de Castellbell el 7/12/1331 (sign. topogràfica AEV 1200/2 -antic 1200 B-); la segueixen la de Santa Maria del Vilar el 9 d'octubre de 1425 (sign. topogràfica AEV 1201/2 -antic 1201B-); i així continuen fins la darrera inventariada amb una visita pastoral el 15 de juny de 1856 a Sant Vicenç de Castellbell (AEV 1242/4 - antic 1242 D-).</p> | 08053-665 | Castellbell i el Vilar | <p>L'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un conjunt documental i bibliogràfic singular pel seu volum i el seu abast cronològic. Conté la documentació generada al llarg de dotze segles per les institucions eclesiàstiques del bisbat de Vic, i d'altres fons no eclesiàstics de gran significació que ha anat aplegant al llarg del temps, referits tots ells al territori del bisbat. Conté també la Biblioteca Episcopal, que destaca pel volum dels seus fons i per la seva antiguitat, amb prop de 200 incunables i més de 300 manuscrits des del segle VIII. Això i el fet que ha estat un dels centres cabdals en la cultura catalana moderna confereixen a l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic una especial rellevància i projecció, tant a nivell nacional com internacional.</p> | 41.6418200,1.8616900 | 405200 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45763 | Fons procedent de Castellbell i el Vilar del Museu Comarcal de Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-procedent-de-castellbell-i-el-vilar-del-museu-comarcal-de-manresa | http://www.museudemanresa.cat | Als anys 70 del segle passat uns nens que juagaven al mas les Comes, localitzaren un tupí amb monedes d'or, de les quals se'n feren còpies per a ser exposades al Museu de Manresa, ja que les originals les va adquirir la Fundació de Caixa de Manresa. | 08053-666 | Via Sant Ignasi, 40 (08240 - Manresa) | El Museu Comarcal de Manresa, s'inaugura amb aquest nom i una renovada presentació de les seves col·leccions l'any 1977, després d'haver estat uns anys tancat. És un museu d'abast territorial comarcal per les seves col·leccions i pels serveis que ofereix. De temàtica pluridisciplinar, les col·leccions que s'hi exposen se centren en l'art i la història de Manresa, el Bages i Catalunya. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 45237 | Festa Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-7 | XVII-XXI | Activitat vigent | Castellbell i el Vilar celebra la seva Festa Major al voltant de Santa Maria, el 15 d'agost. Els actes organitzats es desenvolupen al llarg d'una setmana i es pensen perquè hi pugui participar tothom, grans i petits. Castellbell i el Vilar és un municipi amb molts nuclis de poblament i, independentment de les celebracions dels seus diferents veïnats, s'intenta que tothom s'hi trobi identificat. L'inici de festa es fa amb el tradicional pregó,a partir del qual trobem tota una programació d'espectacles, esdevenimenst esportius, festa infantil, gastronomia, música i el corresponent ofici religiós amb la Missa cantada pel poble, a la parròquia de Santa Maria del Vilar. La festa infantil té el seu pregó específic, com a tret de sortida de les més diverses activitats adreçades als infants (gegantons, inflables aquàtics, xeringada o cursa de nadons). Pel que fa als esports, hi trobem partits de futbol, tennis i competició de pesca, petanca o simultànies d'escacs. No poden faltar ni la música amb concert i ball amb orquestra, ni la gastronomia, amb la popular sardinada. Des de fa 20 anys s'organitza el ja tradicional ral·li humorístic que és una gimcana en cotxe, on els participants resolen proves dins el terme municipal com a tauler de joc. També es pot disfrutar de representacions teatrals, màgia, cinema a la fresca i concerts. La festa finalitza amb la tradicional cantada d'havaneres regada amb rom cremat. | 08053-140 | Castellbell i el Vilar | Castellbell i el Vilar sempre ha tingut la Festa Major, però des de la industrialització i fins a mitjan dels anys 70 del segle XX, es trobava dividida en les tres antigues i principals colònies tèxtils del municipi, finançada pels fabricants i rivalitzant entre ells per veure qui d'ells podia dur la millor orquestra o muntar l'envelat més vistós. Amb la crisi del sector tèxtil i el progressiu tancament de les principals fàbriques, les antigues colònies –ara convertides en barris del casc urbà local- van anar perdent aquestes festes majors tant fastuoses i l'Ajuntament agafà el relleu dels fabricants, organitzant i finançant una Festa Major única, de poble, on la majoria d'esdeveniments i d'activitats es desenvolupen al Borràs, per ser el barri més poblat i amb més equipaments i serveis públics del casc urbà i del poble. | 41.6337000,1.8605400 | 405093 | 4609735 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45237-foto-08053-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45237-foto-08053-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45237-foto-08053-140-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Genís Frontera | Fotografies cedides per l'Ajuntament (Foto estudi Camparola) | 94|98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45292 | Mapa del marquesat de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-del-marquesat-de-castellbell | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. | XVIII | El 'Primer mapa y carta geografica completa dels quatre termes units y aglevats de Castellbell y Vilar, Vacarissas y Reynás, dels quals es señor lo ille sr. marques de Castellbell. Format per lo reverent Pau Janér prebere de Monistrol de Montserrat. 1780', formava part originalment del lligall 79 del fons de Can Falguera, és a dir, el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Posteriorment fou incorporat, amb el nombre 22, al fons genèric de Mapes i Plànols de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, nom que se li donà modernament a l'Arxiu Reial de Catalunya. Redactat a 'Escala de una hora, o llegua de camí', aquest mapa representa les tres unitats territorials principals del marquesat de Castellbell, és a dir, Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, que donava nom al marquesat, i Vacarisses i Rellinars, de l'actual comarca del Vallès Occidental. Aleshores, pels diversos lligams matrimonials, els marquesos de Castellbell, aquell any 1780 ja exercien jurisdicció sobre molts d'altres indrets de la geografia catalana: Talamanca, Avinyó, Abrera, Pruit i un llarg etcètera. | 08053-195 | Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.6422800,1.8583800 | 404925 | 4610690 | 1780 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45679 | Estendard de la 'Sociedad Coral La Unión - La Bauma de Castellvell y Vilar' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estendard-de-la-sociedad-coral-la-union-la-bauma-de-castellvell-y-vilar | GORDI, Rosa (2008). Els estendards del Casino de la Bauma; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 322, abril de 2008, pp. 14 i 15. | XX | Estendard clàssic que penja d'una vara horitzontal que alhora penja d'una de vertical. Està fet de roba avellutada en vermell ribetejada amb una franja daurada. L'emblema central, en forma de rombe i sobre fons verd s'hi pot llegir 'LA UNION', brodat en daurat. Al centre s'hi veuen dues mans encaixades. Fora l'emblema i a la part alta de l'estendard, s'hi llegeix 'Sociedad Coral' i sota l'emblema: 'BAUMA DE CASTELLBELL Y VILAR'; també brodades amb lletres daurades. Per sota, l'estendard es fa més estret i hi ha brodat l'escut del municipi. A la part posterior, hi trobem brodat en groc l'any 1903. | 08053-582 | C. de Joaquim Borràs, 40 | En contraposició al Cor del Casino de la Bauma, controlat per l'amo de la fàbrica, els de la Unió eren els independents del barri i és trobaven a la seva seu social, a la casa que posteriorment coneixerem com a cal Picarrocs, la lleteria de la Bauma. Fou allí on possiblement s'originà la Colla de Bastoners de la Bauma, que reprengué les seves actuacions un cop passada la Guerra Civil, encara que per poc temps. Posteriorment, un dels seus components, el senyor Jaume Sánchez, després d'intentar infructuosament que els directius de la Capella de Música Burés l'ajudessin a revifar la tradició del Ball de Bastons, va començar a ensenyar-lo als alumnes de l'escola parroquial del Vilar, entre els anys 1961 i 1973, per convertir-se posteriorment en l'actual Agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar, que manté la tradició. | 41.6292400,1.8606000 | 405091 | 4609239 | 1903 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45679-foto-08053-582-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | Fotografies d'Elisabeth Camperola, cedides per l'Ajuntament de Castellbell i El Vilar | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45703 | Fons patrimonial dels marquesos de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-patrimonial-dels-marquesos-de-castellbell | XII-XVIII | A l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Per a consultar-lo cal demanar els lligalls del fons de Can Falguera, pertanyent a la secció de Diversos. El nom es degut a que es va respectar la denominació del darrer lloc on estava ubicat el fons documental, el palau Falguera, de Sant Feliu de Llobregat. Era un dels palaus d'estiueg dels marquesos de Castellbell, residents habitualment a la casa que tenien a la cantonada de l'actual Portal de l'Àngel i carrer de la Canuda de Barcelona. Són lligalls que contenen documentació redactada en pergamí i en paper, majoritàriament, classificada en diverses seccions, especialment representades pels principals cognoms que conformaren la nissaga: Desfar, Desbosc, Sarroca, Amat, Despalau, Planella, Vilallonga... Hi ha una important part del fons que correspon a la baronia de Maldà i una altra part del fons és conformada per diversos llibres enquadernats. | 08053-606 | Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.6424300,1.8583500 | 404923 | 4610706 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | 94 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45759 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-6 | RIERA, Antoni (2003). La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media, dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona. | X-XXI | Es coneixen trams i d'altres s'intueixen. | Sembla que una de les variants del camí Ral o Reial, que ve de Barcelona i es dirigeix a Manresa, passa per Castellbell i el Vilar. Una altra per Matadepera. En el nostre cas, entra a Castellbell i el Vilar venint de Vacarisses per l'hostal del Palà. Passa per la masia del Gall, continua fins ell Gall de Dalt, cal Guixà i travessa el Vilar (des del Puig fins l'església de Santa Maria). Des del Vilar es dirigeix al pont Vell. Abans de la construcció d'aquest pont (segle XV) no travessava el Llobregat per aquest punt, sinó que es dirigia al nord fins la riera de Rellinars on la travessava pel pont que encara es conserva parcialment. D'aquí es dirigia al Grauet i el terme de Sant Vicenç de Castellet. Una variant anava de Viladoms al Gall i des del Gall es dirigia a la Bauma, per l'actual carrer de la Riera i vorejava el riu Llobregat fins el pont. A partir del segle XV el pont gòtic formaria part també d'aquesta ruta. | 08053-662 | Castellbell i el Vilar | L'autopista ha esborrat part del traçat antic al seu pas per cal Guixa. Passant pel Vilar, baixava un camí ramader fins al riu Llobregat seguint el torrent del Puig, que al fer-se la colònia Borràs, quedà entre les cases de cal Cabaní i els terrenys de la masoveria, propietat de Can Borràs. | 41.6333800,1.8626600 | 405269 | 4609697 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45759-foto-08053-662-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45759-foto-08053-662-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | La bibliografia parla d'un altre camí Ral de Terrassa a Manresa que no passa per Castellbell i el Vilar. En realitat no existeix un sol camí Ral i les notícies de vegades es contradiuen. A més a més se sobreposen altres camins que la gent ha anat assimilant al camí Ral. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45760 | Camí de Montserrat a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-montserrat-a-manresa | XII-XXI | Existeix un camí a Castellbell i el Vilar, que molta gent anomena camí Ral, que uneix Montserrat amb Manresa. Al nord entra per un punt situat entre el Serrat de La Beguda i Ferreroles i baixa fins connectar amb Sant Cristòfol, travessant la riera de Marganell. En aquest aspecte no hi ha acord, ja que uns diuen que és pel molí de l'Alzina i d'altres per cal Domingo. Sembla que el primer podria tractar-se d'un camí pecuari que unia el Vilar amb Montserrat. A Sant Cristòfol passaria pel Prat, can Martorell fins a Santa Cecília. | 08053-663 | Castellbell i el Vilar | Aquest camí és la base del camí de Sant Jaume en aquest tram, que també s'ha volgut assimilar i actualitzar com a camí de la llum o camí de Sant Ignasi. L'adequació de rutes i itineraris moderns amb un perfil històric o patrimonial també provoca confusions a l'hora de determinar-ne l'abast real del context històric, ja que el paisatge ha sofert nombroses modificacions que no s'han documentat. | 41.6496000,1.8184100 | 401608 | 4611547 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45760-foto-08053-663-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45760-foto-08053-663-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | Informació facilitada oralment per Genís Frontera i Joan Valls | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45098 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1984) Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Vol. 11. Artestudio edicions. Barcelona.</p> | XX | <p>El fons referent a Castellbell i el Vilar que es pot trobar a l'arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de fotografies i postals, una petita mostra de goigs d' advocacions de les esglésies i capelles del municipi i un conjunt d'articles i documentació escrita diversa. Pel que fa a les fotografies, hi ha unes 200 imatges, entre fotografies en blanc i negre, en color i postals. El grup més antic és de les esglésies i capelles del municipi: l'església parroquial de Sant Vicenç, la capella del Sant Crist al fossar, de la capella de la Mare de Déu dels Dolors del Mas Canyelles i de Viladoms, de Sant Vicenç del Castell, de l'església Sagrada Família del collet de la Bauma, de Sant Antoni Maria Claret del Borràs, de Santa Maria del Vilar, de la capella del Sant Crist i de l'església de Sant Jaume de Sant Cristòfol. Són fotografies en blanc i negre datades entre finals dels anys 40 del segle XX i 1979, fruit del treball de camp de Josep Maria Gavin. Josep Sansalvador, col·laborador de l'arxiu és l'autor de varies de les fotografies en color, també de les esglésies del municipi. Totes les de Josep Maria Gavin i alguna de Josep Sansalvador estan classificades en àlbums amb el núm. 6, corresponent a la comarca del Bages. Cal afegir 62 fotografies procedents del fons Ramon Centelles que foren donades a l'arxiu Gavin. Estan agrupades per temàtiques com l'arquitectura rural (barraques ), els edificis religiosos, el castell, el pont vell i d'altres de generals. També trobem, fruit de diverses donacions, 55 postals i fotografies diverses en blanc i negre i en color. A més de les imatges, disposa d'una petita mostra de 15 goigs que comprenen, un goig dedicat a la llaor de Sant Jaume Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar, tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vich, de l'any 1962; dos goigs a llaor de Sant Vicenç, diaca i màrtir, patro de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, del bisbat de Vich, de l'any 1949 i l'altre sense datar; un goig en lloança de Nostra Senyora de Castellet, en edició facsímil 6 (28 x 18), Col. A A. 2 goigs en llaor de Nostra Senyora de Castellet que es canten en el seu santuari del bisbat de Vich de l'any 1950 i 1960; dos goigs en lloança a la Verge de Montserrat venerada en la capella de les colònies Viladoms de Baix del terme de Castellbell i el Vilar. Bisbat de Vich, exemplar, núm. 323, editat l'any 1996 i 1949; un goig en lloança de la Verge Maria de Montserrat, venerada a l'ermita del tros, terme Castellbell i el Vilar, Bisbat de Vich, sense data; un goig en lloança a Maria Santíssima de l'Assumpció que es venera en lo poble del Vilar, de l'any 1875; un goig del gloriós màrtir Sant Cristòfor que es venera a l'església del seu nom, terme de Castellbell, bisbat de Vich, de l'any 1952 i 1858; un goig a llaor de la Mare de Déu del Vilar, sense datar, en format de butxaca; un goig a llaor del gloriós Sant Sebastià que es venera en la parròquia de Santa Maria del Vilar, sense data; dos exemplars dels goigs a la Mare de Déu de l'Assumpció, titular de la parròquia de Santa Maria del Vilar i el poble de Castellbell i el Vilar, bisbat de Vich de l'any 1969. Finalment, classificats temàticament en una caixa, es guarden 60 articles de premsa i fulletons turístics des dels anys 1970, o informació referent a la benedicció de la Capella del Tros, el 15 de juny de 1997 a càrrec del Vicari General, el Bisbe de Vic, mossèn Fèlix Guàrdia, les caramelles, els bastoners i cantaires, els gegants i els pastorets.</p> | 08053-1 | Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) | <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes del Pp. Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> | 41.6290900,1.8614200 | 405159 | 4609222 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya. I s'entén la Catalunya Gran, amb les comarques franceses, Andorra i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45099 | Fàbrica del Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-bures | BACH i VALLS Josep (1894). Historia de la fábrica de Castellbell, propiedad de don Esteban Burés. Castellbell i el Vilar. Col·ectiu El Brogit (1888). Desapareixen els antics pisos del rec, dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 100, p.15. Ed. El Brogit. Agost-setembre Col·lectiu El Brogit (1989). L'aigua un element cada vegada més valora, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 107, pp. 4 a 6 . Ed. El Brogit. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. GARZÓN i MANZANO, Montserrat (1987). Història de la Fàbrica de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar. MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (IX), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 93, pp. 13 i 14. Ed. El Brogit. Gener MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (XIII), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 98, p.15. Ed. El Brogit. Juny MASATS, Joan (1987). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (VI), dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 87-88, pp.23 a 26. Ed. El Brogit. Juliol-agost MASATS, Joan (1990). Ampliació de capital a indústries Burés, dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 116, pàg. 5. Ed. El Brogit. Febrer SARRET i ARBÓS, Joaquim (). Història de la Indústria del comerç i dels Gremis de Manresa, p. 241. | XIX | Molt compartimentat i afegits posteriors que tapen estructures antigues. | El Burés és un nucli fabril construït a la llera esquerra del riu Llobregat, per tal d'aprofitar-ne l'aigua com a motor de la maquinària, per Esteve Burés i Arderiu. A més de les diverses naus industrials que s'hi van anar aixecant, també es construí el canal, els habitatges pels treballadors, el casino i teatre i altres edificis. El barri del Burés encara conserva bona part de l'estructura creada en el segle XIX; tot i que ara l'espai de les naus s'ha compartimentat i repartit entre diverses empreses. Destaca la nau principal, que consta de planta baixa i tres pisos; i on era l'antiga entrada dels treballadors, es conserva una llinda amb la data de 1874 i les inicials d'Esteve Burés. | 08053-2 | Av. del Pare Claret, s/n | Provinent d'una saga de fusters de Manresa, Esteve Burés i Arderiu, que estava casat amb Ramona Borràs i Pons, va adquirir l'any 1872 una peça de terra situada al peu del pont Vell de Castellbell i el Vilar, que era una propietat del marquès de Castellbell. Feta la crida per aconseguir operaris de la construcció, començaren aviat les obres de la resclosa, que es construí provisionalment amb taulons de roure extrets del bosc del mas Carner, i del canal de cinc-cents metres. Al mateix temps, es construí una casa amb planta baixa i un pis, davant d'on s'aixecarien les naus de la fàbrica, on s'habilità una cantina als baixos i al pis es feia l'habitatge de l'Esteve Burés. La part de fàbrica més propera al pont aixecat el segle XV, es va acabar el mes de gener de 1874 i tot seguit fou arrendada a la firma Hijos de M. Puig, fabricants del pla de Barcelona. Per a baixar la màquina s'obrí el camí que va des de l'estació de Nord al Vilar i al Baix Vilar. La segona fàbrica, la que dirigiria l'Esteve Burés, fou construïda immediata a la primera, amb la que tenia una escala comuna i el muntacàrregues. Els primers habitatges es construïren al costat de la fàbrica i del rec, formant l'anomenat carrer de la Font d'Ascó, pel nom de la localitat d'on eren molts dels treballadors. Posteriorment, Esteve Burés feu construir l'any 1876 un altre grup de cases pels obrers on es conformà l'anomenat carrer de Manresa. La fàbrica d'Esteve Burés era de filatura, amb una secció de maquinària de filatura, la de màquines contínues, la de metxeres, la de batans i les auxiliars, mentre que la dels fills de M. Puig, també de filatura, disposava de la secció de metxeres i manuars, la secció de màquines de filatura, la de màquines contínues, la de batans i els magatzems de cotó, manyeria i fusteria, a les que calia afegir la màquina de llum elèctrica i el departament de turbines. Situat al costat d'aquestes fàbriques, l'any 1884 es va construir el pont Nou a sobre el riu Llobregat, que facilitava la comunicació amb la ciutat de Manresa. El qui guanyà el concurs per a l'explanació i afermament del tram de carretera de Castellbell i el Vilar a Manresa va ser el senyor Llorenç Masana, per la quantitat de 24.000 pessetes, mentre que el contractista encarregat de l'obra del pont fou Vicenç Panella, per la quantitat de 29.000 duros. A redós del pont hi havia l'horta que el Burés arrendava als seus treballadors. Encara que una mica allunyada del nucli, hi ha la Torre del Burés, que l'Esteve Burés va fer construir per al seu fill Francesc, molt aficionat a la caça. Hi van fer un gran vedat, a les terres que havien comprat de l'heretat del Ferran, i dins una enorme cascada de pedra tosca, extreta de les terres del Cellers, de Rellinars. S'hi plantaren molts arbres portats de la muntanya de Montserrat i un pou de molta profunditat. La torre que hi construïren era de 20 metres de llarg per 20 metres d'ample, amb soterrani, baixos i primer pis, amb una torrassa de dos pisos. A la casa hi passava llargues temporades la senyora Eulàlia Regordosa, més coneguda popularment com 'Donya Eli', l'esposa de Francesc Burès, la qual feia anar els famosos jardiners Dot, de Sant Feliu de Llobregat, a arranjar-li el jardí, especialment dedicat als roserars. Mort Esteve Burés i Arderiu, l'any 1893, el succeí al davant de l'empresa la raó social 'Vídua i Fills de Francesc Burés', l'any 1920 ho feia Francesc Burés i Regordosa, l'any 1933 constava la societat Manufactures Llobregat i Ter i, vers l'any 1940 el nom de la fàbrica era Indústries Burés SA i els propietaris eren la família Juncadella. Després dels aiguats del mes de setembre de 1971, es van construir les naus de la fàbrica nova, més enlairada que l'antiga, en terrenys de la masia del Genovès. | 41.6394000,1.8558500 | 404710 | 4610373 | 1872 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45099-foto-08053-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45099-foto-08053-2-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45100 | Casino del Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-del-bures | XIX | Antic casino de la fàbrica Burés aixecat davant mateix del pont Vell, als peus de la carretera que va a Marganell, per l'esquerra i al Vilar, per la dreta. Està sobreaixecat del nivell del sòl amb un podi sobre el que es construeix l'edifici. Consta d'una sola planta, rectangular, dividida en diversos trams: una terrassa que delimita amb el carrer, l'espai del bar, la sala d'actes i la caixa de la tramoia. L'accés a l'entrada principal es fa per la terrassa, a través d'una doble escala lateral. Les cobertes, a diferents nivells, són a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. Només el tram de la sala d'actes té la coberta de teules. La part més destacable d'aquest edifici és la seva façana , amb un programa ornamental neoclàssic, amb un predomini absolut de la simetria. Es divideix en tres cossos, els laterals amb coronament pla i el central coronat per un frontó amb l'escut del Cor Capella de Música Burés, amb entaulament llis i perfils dentellats. Aquest cos central, està delimitat per sengles pilastres amb estries, amb capitell jònic. Per damunt l'entrada ni ha un ràfec que actua de trencaaigües sustentat per dues carteles decorades. Els cossos laterals són amb coberta de terrat amb balustrades. A l'interior destaca la sala d'actes amb el paviment hidràulic i dues llotges d'època. | 08053-3 | C. del Burés | 41.6390600,1.8571500 | 404818 | 4610334 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45101 | Habitatges de la Colònia Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-bures | XX | Bloc de pisos ubicat davant del rec del Burés, enfront la plaça de Lluís Companys, consten de planta baixa i tres plantes de pisos. La coberta és a quatre aigües amb teules àrabs, i el llarg del carener és paral·lel a la façana principal, que dóna a la plaça. Els paraments són arrebossats i sense pintar a excepció del de la planta baixa que és amb plafons de recobriment de pedra vista irregular. A les obertures de la planta baixa, d'arc escarser, els ampits, i dovelles són de pedra. A l'angle nord-occidental i nord-oriental i en la part central de la façana posterior, destaquen algunes obertures tipus galeria, amb arcs de mig punt. La part posterior de la planta baixa disposen de petits patis que donen al canal del Burés amb només una barana de ferro de separació. A l'altre costat hi ha les antigues rentadores, on les dones anaven a rentar la roba. | 08053-4 | C. del Burés, 31 | 41.6397800,1.8572700 | 404829 | 4610413 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45101-foto-08053-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45101-foto-08053-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45102 | Habitatges de la Colònia Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-bures-0 | XX | Bloc de pisos ubicat al final del carrer del Burés, enllaçant amb la carretera de Rellinars. Consten de planta baixa i tres plantes de pisos. La coberta és a quatre aigües amb teules àrabs, i el llarg del carener és paral·lel a la façana principal. Els paraments són arrebossats i sense pintar a excepció del de la planta baixa que és amb plafons de recobriment de pedra vista irregular. A les obertures de la planta baixa, d'arc escarser, els ampits, i dovelles són de pedra. A l'angle sud-occidental i sud-oriental i en la planta tercera, destaquen algunes obertures tipus galeria, amb arcs de mig punt. | 08053-5 | C. del Burés, 24 - 26 | 41.6397900,1.8572800 | 404830 | 4610414 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45102-foto-08053-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45102-foto-08053-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45103 | Habitatges de la Colònia Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-bures-1 | XX | Bloc de pisos de planta baixa i quatre pisos a la confluència del camí del Burés i l'avinguda Pare Claret. La coberta és de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana , de dues aigües a excepció de la façana de llevant que ho és a tres. Els paraments són arrebossats i sense pintar a excepció del de la planta baixa que és amb plafons de recobriment de pedra vista irregular. A les obertures de la planta baixa, d'arc escarser, els ampits, i dovelles són de pedra. | 08053-6 | C. del Burés, 20 | 41.6391000,1.8568700 | 404795 | 4610338 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45103-foto-08053-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45103-foto-08053-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45104 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-2 | AJUNTAMENT DE ACSTELLBELL i el VILAR (2015). Catàleg de Béns a protegir. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Catestellbell i el Vilar. | XIX | Reformat | Edifici de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és plana i està situat en un carrer de forta pendent. La façana principal, orientada a ponent, està formada per una composició simètrica de les seves obertures, a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central el compon la porta d'accés i una finestra amb balcó de ferro suportat per dues carteles, a la planta pis. Les obertures dels eixos laterals estan tancades amb vidreres, sense finestres ni porticons. Totes tenen un recreixement al voltant i són d'arc rebaixat. Unes escales faciliten l'accés a la porta principal. Els paraments són arrebossats, llisos i pintats ambdues tonalitats d'un mateix color. | 08053-7 | C. del Burés, s/n | Es tracta de l'antic ajuntament del municipi de Castellbell i el Vilar. Comença a funcionar des del 1880. L'any 2015 es van fer reformes per adequar-lo als usos actuals. | 41.6384800,1.8564700 | 404761 | 4610270 | 1880 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45104-foto-08053-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45104-foto-08053-7-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45105 | Cases de cal Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cal-teuler | XIX | Casa entremitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis, amb coberta plana. La distribució de l'espai es reparteix en establiment, garatge o botiga a la planta baixa i habitatges a la planta pis. El més destacable són el recreixement del parament delimitant les obertures i dos balcons amb barana de ferro. Damunt de cada finestra hi ha un espirall ornamental per on es renova l'aire de la cambra entre el cel ras i la coberta. | 08053-8 | Av. del Pare Maria Claret, 30 | 41.6368400,1.8662600 | 405574 | 4610077 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45105-foto-08053-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45105-foto-08053-8-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.