Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45143 | Meandre del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-del-castell | AJUNTAMENT DE CASTELLBELL I EL VILAR (2015). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Castellbell i el Vilar. Text refós de 25 de juny de 2015. BOLÓS, O.; VIGO, J. (1984). Flora dels Països Catalans. Vol. I. Ed. Barcino. Barcelona BORRÀS, A. (1980). Els ocells de la comarca del Bages. Aproximació al medi humà i cultural de la comarca. Ed. Montblanch-Martin. Granollers. MORATÓ, Jordi (1990). Influència del riu Llobregat sobre les aus migratòries. Dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 116, pp.12 a 14. Ed. El Brogit. Manresa. SANCHEZ, Pere (1997). El meandre i el seu entorn; dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 203, juny de 1997, pp. 12 i13. | Meandre format al riu Llobregat en el seu pas per Castellbell i el Vilar, amb una superfície de 27 hectàrees, formant un arc de gairebé tres-cents-seixanta graus. Aquesta zona queda delimitada des del Pont Nou de la carretera B-122 que va de Terrassa a Castellbell i el Vilar, fins a l'altra banda del cingle on s'alça el castell del municipi, en la zona coneguda com el Grauet. Hi desguassa la riera de Rellinars, en una zona amb una gran solera de pedra, que va ser aprofitada en temps passats per a construir-hi un pont conegut amb el nom de Pont Romà o Romànic i del qual les excavacions en un futur pròxim haurien de desvelar-ne els seus secrets. Durant la segona meitat del segle XIX, l'home va intervenir en aquest espai natural per a construir-hi el canal i la presa de la colònia tèxtil del Burés, sense que actualment suposi un impacte ambiental greu. En aquest espai humit hi trobem una gran diversitat d'ambients, tant faunístic com botànic a més a més d'actuar com a corredor biològic entre el massís de Sant Llorenç de Munt i el de Montserrat. La vegetació de ribera hi està molt ben representada amb alberedes i salzedes (hàbitat d'interès comunitari 92A0). Destaca també el tamariu (Tamaris sp.) i el freixe de flor (Fraxinus ornus), considerat molt rar a Catalunya. A la riba interior del meandre, s'hi desenvolupen canyissars amb boga i canyars resultat dels dipòsits de sediments que arrossega el riu. La fauna hi està molt ben representada. És un indret molt important per espècies migratòries i com a biòtop - pont entre el litoral i l'interior de Catalunya. Per molts animals és un lloc idoni per descans o per reproduir-se. El bernat pescaire (Ardea cinerea) té una nombrosa població durant tot l'any, però també hi crien espècies com el blauet (Alcedo atthis), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), i molts d'altres. No és difícil veure-hi corb marí, agró roig, el martinet blanc, la polla d'aigua o algun astor aprofitant la gran quantitat d'aliment que té a disposició. La llacuna que s'ha format a l'interior, és lloc de repòs o de reproducció per diversos amfibis, limícoles, anàtids, ràl·lids, ardeids, destacant la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). | 08053-46 | Castellbell i el Vilar | El grup ecologista l'Alzina fa uns anys va realitzar una actuació prop de la resclosa, amb el resultat de la formació d'una llacuna nova situada a la llera dreta del riu. També va dur a terme diverses actuacions com la reforestació d'espècies arbòries autòctones, l'arranjament d'una antiga gravera, i una de les més importants va ser la desviació del col·lector de salmorra. | 41.6391700,1.8673600 | 405669 | 4610335 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45143-foto-08053-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45143-foto-08053-46-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En aquesta zona hi ha alguns equipaments d'aguait de fauna que s'han anat malmetent i la corresponent senyalització, indicadors de prohibicions de pas a vehicles, etc.Antigament es coneixia amb el nom del revolt. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45144 | Turó del Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-marques | CASTELL, Carles; MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2013). Diagnosi i valoració dels espais lliures. Castellbell i el Vilar. Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. EL BROGIT (1994). Més de 500 signatures en defensa del Turó del Marquès; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 163, gener de 1994, p. 6-7. | Està afectat per una pedrera (del Sufí) | El turó del Marquès és una elevació de 358 metres sobre el nivell del mar, en el municipi de Castellbell i el Vilar. A la riba dreta del riu Llobregat al seu pas pel Burés. Destaca la seva geomorfologia, de forma piramidal que el fa un indret de gran valor paisatgístic. Pel costat d'obaga el rega la riera de Marganell; per solella ho fa el torrent dels Abadals. Ambdós desemboquen al riu Llobregat per la seva llera dreta, que transcorre per la part oriental del turó, on el riu forma un meandre on s'aixeca el castell, en un costat, i l'església de Sant Vicenç, amb els camps del castell, a l'altre convertint-se en un reducte per a la fauna salvatge i un corredor natural. Per la banda més occidental queda unit amb el turó del Pinsà amb 321 metres d'alçada. Per la banda del solell i especialment a la cara sud, presenta una amplia cinglera, on els escaladors hi han equipat una via ferrada que supera el cingle en el seu punt de màxima alçada. Si bé antigament els seus vessants marjats, eren plantats de vinya, ametllers i oliveres, actualment és una zona boscosa, amb predomini de pi blanc, i un sotabosc molt dens. On es localitzen nombroses barraques de pedra seca i varis forns de calç, degut als grans afloraments calcaris, testimoni del passat històric del municipi. Per la cara nord, es pot observar l'impacte deixat per una antiga explotació de pedra, coneguda amb el nom de la pedrera del Sangrà. És precisament en aquesta zona d'obaga on hi ha una gran riquesa d'espècies arbòries i arbustives que la fan única. Destaca per exemple el freixe de flor (Fraxinus ornus), amb exemplars que poden tenir uns cinquanta anys, que ocupa unes 5 Ha per sobre de la riera de Marganell i a la dreta mateix de la pedrera. Aquesta comunitat conviu amb l'auró negre i el roure, i arbustos com el Rhamnus alaternus o el Viburnum tinus. En direcció a l'obaga del Santó, hi ha un hàbitat ric en espècies arbòries excepcionals com l'auró blanc, la pinassa, el roure, la servera, algun exemplar de pi roig, i en direcció a la font del Pinsà, nombrosos exemplars de ginebró, fet també excepcional ja que és l'únic indret del municipi on se n'han localitzat. En la majoria d'indrets només s'hi localitza càdec. També s'ha localitzat matollar de Buxus sempervirens , bardissa amb roldor i arboçars i màquies amb barreja d'alzina i roure. | 08053-47 | Turó del Marquès | Al seu cim s'hi ha instal·lat la senyera, visible des de bona part de la comarca. L'any 2011 s'organitza per primera vegada la Transenyera, una cursa competitiva i popular, que any rere any rep més adeptes, per la seva duresa però també per la bellesa del paisatge per on transcorre. Al voltant del turó s'hi organitzen caminades populars i l'escalada. L'accés a la via ferrada, batejada des de l'any 2014 com a 'La Cinglera del Resistent', degut a l'ampliació de l'antic Pas Ferrat del turó del Marqués, consta de diversos trams que superen o flanquegen el cingle, a més de l'antic pas. Per accedir-hi es fa, a partir del Burés, travessant el pont Vell en direcció a la Fassina. Un cop travessats per sota la via del tren i el pont de la C-55, a mà esquerra, s'inicia un sender que puja dret cap el cim del turó. Els equipadors (Joan Frontera, juntament amb Esteve Frontera, Ramon Riera, Joanet Frontera) en col·laboració amb l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, decideixen batejar les noves instal·lacions de la via ferrata amb el nom de 'La Cinglera del Resistent', en memòria de que el poble va ser un reducte de resistència més enllà de l'Onze de Setembre de 1714. Mercès a la recerca històrica realitzada per Joan Valls i Genís Frontera, s'ha pogut documentar que el Municipi va ser una guarnició d'interès estratègic que des del segle XV vigilava el pas sobre el riu Llobregat, controlant el pont i el camí d'accés a les ciutats de Manresa, Cardona i Berga; i evidentment cap la Cerdanya i França. A més a més el castell dominava la ruta més bona d'ascens als monestirs de Montserrat. Així doncs, durant la Guerra de Successió, Castellbell i el Vilar es convertirà en un dels reductes de voluntaris catalans que defensaven la Catalunya revoltada i escometien les tropes borbòniques que intentaven pujar des del Vallès o pel Llobregat. Quan Barcelona cau l'11 de Setembre, Cardona i Castellbell resisteixen. Dies després Antoni Desvalls dissolt els voluntaris catalans i es retira a Cardona, sense poder impedir que els borbònics comandats pel marquès de Montemar puguin apoderar-se del castell de Castellbell i de les vies de comunicació. El 18 de setembre se signa la Capitulació de Cardona. Com a municipi integrat dins la 'Ruta 1714', el mes de novembre de l'any 2013 l'Ajuntament presenta la festa dels Resistents per l'any 2014, emmarcada dins dels actes del Tricentenari. En aquest turó, al peu de la pista forestal que baixa del Pinsà hi ha la pedra rodona, que dona nom a una llegenda. | 41.6415700,1.8504300 | 404262 | 4610620 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45144-foto-08053-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45144-foto-08053-47-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es va protegir pel seu valor paisatjístic i natural i la presèncie d'especies com el freixe de flor. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45145 | Alzina del camí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-puig | <p>VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), A Temes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2015).El Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat (Castellbell i el Vilar, segles XIII-XXI). Castellbell i el Vilar: Zenobita edicions.</p> | <p>L'alzina (Quecus ilex subsp. Ilex) del camí del Puig està situada per sobre del camp de futbol, a mà esquerra pujant per l'antic camí que mena des de la masia cap el nucli urbà del Borràs. El camí s'inicia a partir de les antigues corts dels bens, que ara fa cantonada amb el carrer de Joaquim Borràs. Queda tallat per la plaça del Rei i l'avinguda de l'Esport i degut a la urbanització més moderna del sector cal anar a buscar el carrer dels Bastoners fins al capdamunt, on a mà esquerra torna a comunicar-se amb el camí que puja fins la masia del Puig. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques com l'arítjol. Mesura uns 12 metres d'alçada total per 12'6 metres de capçada, per 2'05 metres de volt de soca i 1'53 metres de volt de canó. El tronc està protegit per tres bancs de fusta, disposats en triangle, que permeten reposar al caminant, alhora que gaudir de les magnífiques vistes de la muntanya de Montserrat. Creix lleugerament inclinat. Des de ran de terra fins a la creu mesura 1'5 metres. L'escorça és fosca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen dues branques potents que es van bifurcant (0'95 i 1'28 metres de diàmetre) formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida, amb les branques inferiors penjant, amb la qual cosa dona la sensació de que hagin d'anar a tocar al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</p> | 08053-48 | Camí del Puig | <p>Les alzines, com a element natural sovint destacable han estat emprades com a fites o com a referents de delimitació d'una propietat. En el cas del mas del Puig en tenim varies referències com el que es pot llegir en un acte de capbrevació celebrat a la casa que el marquès de Castellbell, Josep Amat i Junyent tenia al carrer Manresa, a Monistrol de Montserrat, el 3 de gener de 1727: 'Lo Honorable Francesc Puig, pages y de present Batlle de la parroquia de Nostra Senyora del Vilar, sufraganea de la parroquia de Sant Vicens de Castellbell, del bisbat de Vich... que ell dit confessant te y posseheix tot aquell mas vulgarment dit lo mas Ferran a hon dit confessant fa sa continua habitacio y residencia, juntament ab altre mas dit lo mas Torras, dirruhit y desabitat, y á dit mas Ferran unit, y aglevat (...) E termenan (...) y pujas en dret dalt fins que troba un marge de terra ahont hi há fitas, seguint lo peu de dit marge, y puja fins que arriba á un serradet ahont hi há fitas, y des de ditas fitas trenca dret baix fins que hi há una paret ó marge ahont hi ha un forn de cals, seguint dit marge ó paret travessant lo dit comellar de oliveras (...) y vassen cai avall fins que troba una bassa que alli és, y de dita bassa discorre fins baix á un torrent que hi há una font, y vasen torrent amunt fins passada una Alsina grossa que hi ha unas fitas (...). Per altra banda, a les Llibretes del mas Puig del Vilar, es pot llegir un dels tractes realitzats pels amos en el mes d'octubre de 1877, en què permeteren que fos arrencada l'alzina més gran de la seva heretat, anomenada l'alzina del Manresà, de la qual varen fer-se 50 quintars de llenya: 'En lo añ de 1877, al mes d'octubre, an arrencat la alsina mes grosa de la aretat, que sen deÿa la Alsina del Manrresà, la comprada la sogra del Carnise que abuÿ acsistex, que se diu Marti, ÿ lo preu 34 duros, ÿ 3 de arrencarle, tenia 18 pams de bol a un pam de la soca, de la soca que queda enganxada al capdeball del cano; sen ja arrencada, si estaren part de dos dias, 3 homas estallan ÿ tirani barias barrinades, ÿ en surtiren 50 quintas de lleña'. Però també es documenta de l'any 1908, els carboners de Marganell coneguts com els Gasparons que van fer 45 càrregues de carbó 'al capdemun de la nostra Ubaga', aprofitant la fusta d'unes alzines i roures vells.</p> | 41.6315600,1.8645200 | 405421 | 4609493 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45145-foto-08053-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45147 | Font del Tatxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tatxot | Malgrat raja, l'abandonament del camp de conreu comporta també el de la font i la bassa, emprada per al reg de l'horta. | Font de brollador situada a la llera esquerra del torrent del Carner. S'hi accedeix des del camí del Carner, al veïnat de Sant Cristòfol. Abans d'arribar al mas, hi ha un camp de conreu de cereals, conegut amb el nom de ca l'Agustí; a mà esquerra neix un caminoi que baixa fins al torrent, que anirem resseguint, deixant enrere una vegetació densa amb força nogueres i figueres que neixen als marges del torrent. El camí, de cop i volta s'obre a un pla que sembla haver estat llaurat l'hivern passat i s'ha deixat erm. Resseguint aquest pla, arran de marge, anirem trobant aigua que s'escola cap el torrent, fins que es localitza la font. Al davant mateix, a l'altre marge de la fondalada, s'observa un penjat amb les casetes del Pla de les Botges i un pi de grans dimensions. La font degoteja en un raconet, al mig d'un mur de pedra seca. No s'observa broll perquè hi ha un gruix important de dipòsit calcari i està envoltada de capil·lera (Adiantum capillus-veneris). L'indret és molt ombrívol i la vegetació l'està engolint. Per sobre el marge mateix, a mà dreta, hi ha la bassa, excavada al terra. L'aigua és clara i neta. | 08053-50 | Torrent del Carner | Torrent en el qual podem diferenciar dues parts molt contraposades. En la seva part alta sorgeix de la convergència de rasots que drenen els camps del Carner. Després, sobtadament, excava un solc profund que separa el Pla de les Botges del camp de Ca l'Agustí. Dins d'aquest clot, a la banda esquerra del torrent, hi trobem la Font del Tatxot, gairebé perduda, que bateja aquest indret. El nom li ve de la tatxa o tap de fusta que evitava que l'aigua ragés i quedés embassada en un petit dipòsit. Al tram final del torrent, abans de desguassar a la riera de Marganell, hi trobem la Font de la Canaleta, aquesta correctament conservada i endreçada. | 41.6400400,1.8084400 | 400763 | 4610497 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45147-foto-08053-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45147-foto-08053-50-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45150 | Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ros | La bassa està neta i l'aigua raja continuadament. | Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d'arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics. Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d'una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner. Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l'aigua fins aquest indret. El raig cau a l'interior d'una pica, fet amb totxana. D'aquí per un caneló retallat permet que l'aigua caigui directament a la bassa, que s'aprofita per al rec de l'horta de cal Montclar. La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell. | 08053-53 | Camps de Sant Jaume | El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d'obaga de la masia del Ros. Es tracta d'un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d'obaga del marge argilós. Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera. | 41.6505800,1.8137600 | 401222 | 4611661 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45150-foto-08053-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45150-foto-08053-53-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45151 | Font de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-domingo | Malgrat l'indret s'hagi conservat, la font ja no és accessible ni en surt aigua, ja que la canalitza directament l'empresa municipal. | Font situada a mà dreta del camí que mena, un cop travessada la riera de Marganell en el seu vessant dret, a cal Domingo, des de la carretera BV-1123, des del Burés a Sant Cristòfol. Està envoltada de vegetació, bàsicament de plantes enfiladisses amb presència, per ser primavera de roselles, gramínies i cua de cavall. A la part superior, en camps de la propietat de cal Domingo hi ha varies nogueres així com a mà esquerra, entrant a la propietat. La font ja no raja, perquè s'ha transformat en un punt de captació d'aigua per part de la companyia Sorea (com així ho indica un cartell collat al muret). Originàriament la déu d'aigua sortia per un broc collat a un muret de pedra rejuntat amb morter. Sigui del tipus que sigui, el broc està arranat arran de mur i tapat amb ciment. L'aigua queia a l'interior d'una pica quadrada que sobreseia al rasot que baixa arran de la font, per sobre de la casa, i alhora, uns metres més enllà desaigua a la riera de Marganell. Per salvar el desnivell, hi havia una passera de fusta que permetia a la gent atansar-se fins la font. Aquesta ha desaparegut. La companyia ha realitzat una construcció de planta quadrangular en ciment i recoberta de pedra per integrar-a totalment al paisatge. Per la part superior hi ha un registre amb una portella metàl·lica. | 08053-54 | Riera de Marganell | Aquesta font ha rebut i ha estat coneguda amb els noms de font de l'Alzina (per la seva proximitat al molí de l'Alzina) i com a font de Vilamarics (per la seva proximitat amb aquest terme, que parteix la riera de Marganell en aquest indret). | 41.6501000,1.8178300 | 401560 | 4611603 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45151-foto-08053-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45151-foto-08053-54-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45152 | Font del Plaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-plaia | L'aigua raja amb intermitència, en funció de la climatologia | Font d'aigua situada al torrent que porta el nom de la casa, en direcció nord-oest, un cop travessades les feixes, que hi baixen directament. Està envoltada per un bosc dens, amb roures i alzines. Neix d'una obertura realitzada en un muret de pedra seca que aguanta el marge del torrent. S'hi accedeix per uns escalons de pedra, tot i que el darrer està fet amb totxo. L'aigua baixa pel terra i cau en una petita bassa excavada al sòl mateix, força semblant a un abeurador pel bestiar. | 08053-55 | Torrent del Plaià | El Plaià és una masia adscrita al raval del Teixidor. S'hi pot accedir per un caminoi que ascendeix cap a la casa travessant el torrent del Brogit i vorejant el torrent que rep el nom de la casa, on hi ha la font. Aquesta casa està documentada des de l'any 1328. | 41.6440500,1.8280600 | 402403 | 4610920 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45152-foto-08053-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45152-foto-08053-55-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En direcció sud, des de la masia, seguint un corriol que puja en direcció al Colomer, hi ha a mà esquerra, una bassa de grans dimensions i profunda, excavada a la roca, reforçada amb pedra i l'interior arrebossat amb morter de calç. Molt probablement recollida les aigües pluvials que devien estar canalitzades des del cim del turó. Les coordenades de localització són X 402550 / Y 4610852 / H 284. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45153 | Font del Pinsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pinsa | L'indret és encara accessible, però la font, amb l'abandonament dels horts, la font està quedant engolida per la vegetació. Per altra banda, s'ha detectat la presència de canya de Sant Joan. És una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Està considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura com una de les 100 espècies més perilloses i nocives, per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa. Per la seva robustesa, un cop instal·lada s'expandeix a una gran velocitat i redueix la capacitat de desguàs dels rius i rieres. Un cop abandonats els conreus, aquesta planta no té cap obstacle que l'impedeixi expandir-se. | Font situada a l'obaga del Santó. S'hi accedeix des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell en direcció a la pedrera del Sangrà i un cop passat un revolt molt tancat, entrar cap el bosc resseguint el camí de la font del Pinsà. El camí travessa l'obaga fins a entrar al turó del Pinsà. Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic tant per la diversitat faunística com per les espècies vegetals. Hi ha varies torrenteres que acaben desguassant a la riera de Marganell al capdavall. Algunes de les espècies més interessants són, el freixe de flor, el ginebró, el marfull, el cirerer d'arbós, l'arç blanc, la servera, l'auró negre a més del pi que hi neix espontàniament. El sotabosc és ric i dens amb gran quantitat de plantes enfiladisses. Trobarem al mig del camí un gran bloc de pedra caigut ja fa anys de la paret de pedra que hi ha per sobre mateix. Allí hi ha un gran nombre de ginebrons. Un cop deixats enrere, cal resseguir el corriol a mà dreta, molt estret i dens degut a la vegetació que aprofita la humitat de la fondalada i ja en un revolt, travessarem l'aigua provinent del naixement de la font que baixa cap baix al torrent. Ens enfilarem per un corriolet reforçat per un mur de pedra seca, que transcorre paral·lel a la rasa. Està senyalat amb una filera de pedres i mig tapat per l'heura hi ha a primer terme una bassa que dos metres de fondària per una amplada similar. Està excavada a la roca i reforçada per la part davantera amb pedra del lloc, com si es tractés d'una tina. A l'interior s'hi ha deixat una escala de fusta. S'observa també un indret amb canya de Sant Joan (Arundo donax), probablement plantada pel propietari dels horts dels voltants. Deixat a mà dreta la bassa, al fons, arran de la paret de pedra i terra, a 1,45 metres d'alçada, neix la font, que raja permanentment. Originàriament se li va construir un regueró o conducció paral·lel a mà dreta, retallat a la pedra on s'hi va disposar una doble filera de teula per protegir l'aigua de les fulles i terra que conduïa fins a la bassa. Aquesta, en la seva part superior també tenia un sobreeixidor que retornava l'excés d'aigua al rasot. | 08053-56 | Obaga del Santó | 41.6437600,1.8359200 | 403057 | 4610879 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45153-foto-08053-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45153-foto-08053-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45154 | Font de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foranca | Surgència procedent d'una cinglera, a la llera esquerra del torrent de les Pasteres, en el raval de les Comes. S'hi accedeix pel camí que puja cap a cal Miquel, a mà esquerra d'un revolt cimentat per evitar que els vehicles de la casa rellisquin en temps de pluges. Allí comença un camí que va resseguint el torrent, fins arribar a una zona on la mateixa cinglera ha patit diversos esfondraments. La vegetació és la característica d'un lloc ombrívol, i en llocs on regalima aigua amb carbonat càlcic, com les roques, les parets, les fonts, o coves. Destaquen les molses i la falzia (Adiantum capillus-veneris L.) Per sota del cingle, hi ha una cova originada per l'erosió de l'aigua que hi sorgeix. Fa uns anys es va aixecar un mur de pedra collat amb morter de calç, deixant només a mà dreta una petita obertura a la qual s'hi ha d'accedir arrossegant-se pel terra. L'aigua es va canalitzar col·locant-hi un registre amb una portella de ferro. Per sota, a mà dreta mateix, un petit tinell de pedra per a posar-hi el càntir i una aixeta de bronze que permet regular el cabal de l'aigua. Aquesta cau en una pica que sobreseeix directament al torrent. | 08053-57 | La Foranca | Carles Cornadó va recollir per transmissió oral que en aquest indret, durant la Guerra Civil s'hi havia amagat una persona. El mateix Valentí Ribera, de cal Batlló, del raval de les Comes li assegurava que si mai tornés una guerra, ell s'hi amagaria. | 41.6451200,1.8822200 | 406915 | 4610979 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45154-foto-08053-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45154-foto-08053-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45157 | Font de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba | Font situada al torrent de l'Alba, en el límit dels municipis de Marganell i Castellbell i el Vilar. Per accedir a la font cal pujar per la carretera que mena al veïnat de Sant Cristòfol del terme de Castellbell i el Vilar en direcció a la Calcina. Allí deixant la casa a mà dreta, cal baixar per una pista forestal que mena directament al Solell de la Barraca. Un cop arribats al revolt que travessa el torrent de l'Alba, cal endinsar-se per un corriol que ressegueix la llera dreta del torrent fins al capdamunt, on hi ha la surgència, en el crestall natural del terreny i un banc amb respatller de pedra d'1,30 metres de llargària per 0,40 de seient. La vegetació és de caràcter mediterrani, però amb molts elements submediterranis, com acostuma a passar en les zones més obagues. Així doncs, el pi blanc, es troba associat al roure, a l'alzina i marfull. Es tracta d'un broc metàl·lic enfonsat cap dins el marge, per on raja l'aigua sense fi. Per protegir-lo s'hi ha col·locat una llosa de pedra plana foradada: D'aquesta manera l'aigua surt neta. Al voltant de la surgència, i juntament amb l'herbassar i algun que altre peu de galzeran, hi ha presència de capil·lera o falzia verda (Adiantum capillus-veneris). És una falguera molt característica amb els pecíols i els raquis molt prims de color negre, que acostuma a fer entre els 20 i els 50 cm d'alçada. | 08053-60 | Torrent de l'Alba | 41.6253400,1.8283300 | 402397 | 4608842 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45157-foto-08053-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45157-foto-08053-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La falzia negra o capil·lera, s'ha emprat des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina, contra la tos. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45159 | Font del Serrahima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-serrahima | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2014/07/font-del-serrahima.html | Font situada al rasot del Puig, al seu vessant esquerra, per sota del camí que uneix el Vilar amb el Burés. Es tracta d'una raconada assolellada amb gran profusió de vegetació. Allí, hi ha una estructura de planta quadrangular, excavada al terra i per sota el marge a la qual s'hi accedeix des d'un graó de pedra. Es tracta d'una cisterna amb els murs arrebossats d'un metre de fondària per uns dos metres de profunditat. El sostre està fet de volta de canó, en pedra. A mà esquerra mateix hi ha un broc collat a un mur de pedra arrebossat amb morter i tallat en biaix que facilita el regalim d'aigua. L'aigua, quan raja, cau en una pica i la que sobreseeix va directament a la cisterna. No se sap quan i se'n desconeix l'autor, l'aigua va ser desviada uns metres més avall, on s'hi accedeix per unes escales de pedra, en un retall efectuat en el terreny. Allí, sota una xapa que protegeix la font, hi ha la nova font que sorgeix de la canonada, per un raconet arran de terra. Des d'aquí es pot fer anar, en cas de necessitat a la bassa que queda per sota mateix. | 08053-62 | Rasot del Puig | La font deu el nom a un dels parcers que treballava a l'heretat del Puig del Vilar, Valentí Serrahima. L'any 2015 va ser recuperada per Esteve Frontera, que va netejar la font, la cisterna, la bassa que hi ha una mica més avall amb l'abeurador del bestiar i va desbrossar l'entorn, traient les espècies invasives i plantant-hi algun roure i altres espècies autòctones. També ha preservat una comunitat important de canyís. El cognom Serrahima deriva del compost serra hima, que significa serra baixa (del llatí imus, que vol dir inferior). Al voltant de la salamandra hi ha supersticions associades al símbol de la puresa. La creença de que si es tirava un tronc o fusta al foc, sortia la salamandra, ha fet que fos buscada pels alquimistes per a fer pocions, mags i bruixes. De fet, té el costum d'amagar-s'hi sobretot en la fusta humida. Per tant si nota l'escalfor fuig. La ignorància de la gent en èpoques reculades, creia que naixien del foc i que per tant aquest amfibi pot sobreviure al foc. Una creença popular relacionada amb el temps i que és certa és que quan surt és que ha de ploure, mentre que si s'amaga és que ve calor. Una segona, més que provada científicament és que allí on hi ha salamandres, l'aigua és bona de beure. | 41.6359000,1.8597700 | 405032 | 4609980 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45159-foto-08053-62-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'interior de la cisterna l'aigua és ben clara i és hàbitat assidu d'amfibis, destacant la salamandra (Salamandra salamandra), una espècia associada als hàbitats de boscos humits. Les seves larves només es desenvolupen en aigües molt netes. Aquest amfibi està protegit per legislació com a espècie protegida de la fauna salvatge autòctona en categoria D per l'annex del Drecret Legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Protecció dels animals. En l'àmbit europeu, l'espècie està inclosa en l'Annex III del Conveni de Berna, relatiu a la protecció del medi silvestre i del medi natural a Europa. L'alteració de l'hàbitat és un perill per a l'espècie. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45179 | Avenc del Pere Carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pere-carli | Cavitat natural integrada a l'antiga vinya del Pere Carlí, localitzada en el solell del marge dret de la costa de la Cabrida (aigües avall) i sobre de la font de l'Alba. Aquest avenc es trobava integrat al marge d'una paret de pedra seca, respectant la cavitat i el petit pou que s'hi obre, perquè en temps de pluges es converteix en una surgència que expulsa durant dies les aigües infiltrades en un carst. Actualment, la paret de pedra seca que l'envoltava s'hi ha esfondrat sobre seu, però el forat encara és visible i s'omple i brolla aigua. | 08053-82 | Costa de la Cabrida | 41.6250800,1.8292700 | 402475 | 4608813 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45179-foto-08053-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 45219 | Romeria a Santa Maria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-santa-maria-del-vilar | No consta (2010). Romeria a Santa Maria del Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 346, juny de 2010, pp. 6. | XX | Segons Maria Masats, de la parròquia de Santa Maria del Vilar, antigament pel dia de Corpus es feia una processó amb la Mare de Déu i sota pal·li des del Puig fins a l'església del Vilar, amb el carrer ple d'estores de flors. Tanmateix, actualment, des de fa anys i, justament, com es va fer el diumenge passat 28 de maig, es fa la romeria des de l'església Nova (Borràs) cap a la del Vilar, pujant amb flors pel camí del Genovès tot passant el rosari. A la plaça de l'església (de la sardana) s'hi escampen pètals de flors i la gent entra cap a l'església per omplir amb les seves flors els peus de la Mare de Déu. Des de fa anys, qui s'ocupa d'aquest acte i de la col·locació de les flors és la família Albuixech de cal Jepet. | 08053-122 | Santa Maria del Vilar | 41.6337400,1.8605200 | 405091 | 4609739 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 45228 | Joan Masats i els llops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joan-masats-i-els-llops | SUBIRANA ESTRUCH, Maria (2004). Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memòria histórica del llop a la comarca del Bages).Dins revista Dovella, pàgs. 37 a 43. | XIX | Publicada | Segons la memòria oral recollida per Maria Estruch, ens conta que 'a Castellbell i el Vilar, el besavi de Joan Masats era carboner i explicava que es va quedar sol alimentant la carbonera, se li va acudir de fer l'udol del llop dins d'una olla petita, un tupí. Va venir un moment que es va trobar voltat de llops, i sort que era dins la barraca i amb el foc encès. Un llop esgarrapava la barraca. Ja li sortia la pota per entremig dels troncs de la construcció i li va lligar la pota per dins la barraca. Va cridar. Els altres van marxar i al matí el va matar amb la destral i en va fer adobar la pell. Això va passar a la roca Foradada, sobre Marganell. Hi havia un tros de l'estat, on feien carbó sense pagar i hi feien boïgues d'on sortien unes patates fantàstiques. D'això deu fer uns cent cinquanta anys'. | 08053-131 | La roca Foradada | Maria Estruch, durant els mesos de juliol de 2002 i abril de l'any 2003, es va dedicar a fer una recopilació dels noms populars de núvols, boires i vents per diversos pobles de la comarca del Bages. Al mateix temps, i volent contribuir a la recerca que duia a terme el sr. Albert Manent sobre el tema de la memòria històrica del llop, va aprofitar per conversar amb els pagesos i pastors per recopilar informació sobre històries que haurien pogut viure avantpassats seus o coneguts. | 41.6291900,1.8604700 | 405080 | 4609234 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45238 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-0 | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-castellbell-vilar?x | XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Castellbell i el Vilar. L´Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2012. El fons històric es troba dipositat als soterranis del Centre Cultural Joan Masats (C. Burés, 8). | 08053-141 | C. de Joaquim Borràs, 40 | L'arxiu municipal de Castellbell i el Vilar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar: 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Castellbell i el Vilar. 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Castellbell i el Vilar (1940-2013), 2.29 m. 3. Fons privats: Delegació Local de FET y de las JONS (1939-1953), 0,1 m.; Fons Futbol Club Balcells (1954-1960), 0,05 m.; Fons Casino Bauma (1916-1969), 0,45 m. | 41.6292100,1.8606700 | 405097 | 4609236 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els serveis que ofereix són: consulta de fons; reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions; suport a la investigació.Horaris de consulta a concretar.Consultes i informació: 93 8282122 i e-mail: castellnou@diba.cat | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45265 | El Brogit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brogit | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). Què és el brogit? El Brogit, núm. 1, gener de 1980; pp.1. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Cavitat subterrània ubicada a la dreta del llit del torrent del Brogit. S'hi accedeix des del final del carrer del Cau, en el veïnat de Sant Cristòfol, a través d'un corriol de terra, estret. Un cop travessat el torrent, per damunt del pont de pedra, cal agafar el corriol de l'esquerra i baixar ràpidament dins el torrent. En direcció al Rasot del Botines, al marge dret, hi ha un avenc o mentidera per on sobreïx l'aigua en cas de fortes pluges que tenen lloc al vessant nord de Montserrat. L'entrada té forma ovalada, mesura 1,36 metres per 75 cm d'amplada màxima. La fondària del pou d'accés mesura entre 3 i 4 metres d'alçada. Passada una corba, s'ofereix una galeria de 15 metres de llargària per un diàmetre màxim de 0,50 metres. A la meitat d'aquesta galeria el tram s'estreny dificultant el pas. El passadís desemboca novament a un pou d'1 metre de diàmetre i uns 5 metres de fondària. En aquest indret hi ha una esquerda tant alta com el pou que s'ha obert en la mateixa cinglera. L'amplada màxima és de 0,30 metres. | 08053-168 | Torrent del Brogit | El torrent del Brogit neix al capdamunt de l'obaga del Colomer, format al peu del turó on conflueixen diferents rases i desaigua a la riera de Marganell, en un salt d'aigua, sota mateix del Raval del Teixidor. Antigament rebia el nom de torrent de la Deu. Tant el nom antic, de torrent de la Deu, com el nom més actual pel qual es coneix aquesta surgència, té el seu origen en el soroll que fa l'aigua quan surt a pressió per la galeria. El Brogit va ser explorat per Joan Frontera i altres companys. La van netejar del pedruscall per poder-se fer pas i es realitzà el dibuix de tota la galeria. Amb posterioritat es tapà la boca amb una reixa de ferro, que una torrentada es va emportar l'any 1982. | 41.6395200,1.8226700 | 401947 | 4610423 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45265-foto-08053-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45265-foto-08053-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El torrent del Brogit desaigua a la riera de Marganell en el seu pas pel rasot del Colomer i el rasot del Botines. Les característiques geològiques de la zona fan pensar en una zona càrstica amb un gran riu subterrani que sobreïx durant les fortes pluges. Un exemple n'és un estiu de forta sequera que plogué a la zona del darrera de Montserrat i l'endemà, El Brogit treia un gran raig i això va fer que tots els que tenien un hortet vora del torrent poguessin regar. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45266 | Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Al final del carrer del Cau, en el veïnat de Sant Cristòfol, s'accedeix a un corriol de terra, estret, que a través d'un pont de pedra travessa el torrent del Brogit, antic torrent de la Deu. Un cop dins, passat El Brogit, en direcció al Rasot del Botines, el llit del riu es converteix en una solera plana de pedra. En el marge esquerra mateix, a un metre d'alçada, d'una beta d'aigua que passa a través d'una esquerda, sorgeix la font. Hi ha una mena de pica natural arrodonida a la qual s'hi va col·locar una pedra amb un broc rodó. La tosca calcària han donat pas a un hàbitat de falgueres i molses característiques d'indrets humits. Destaca la capil·lera o falzia (Adiantum capillus-veneris), una delicada falguera pròpia d'escorrenties i degotalls d'aigua. Les pinnes tenen forma de ventall amb els raquis negres. En la superfície plana d'un sortint de la roca, per sobre de la surgència hi ha una llosa quadrangular, amb el nom gravat de la font. | 08053-169 | Torrent del Brogit | 41.6408800,1.8223700 | 401924 | 4610575 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45266-foto-08053-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45266-foto-08053-169-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En la medicina casolana, la falzia o folguerola ha estat emprada com a pectoral i emmenagoga, en l'estimulació de la menstruació. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45267 | Font del Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cintet | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Font situada a la llera dreta del torrent del Brogit, relativament elevada del seu llit. Un cop dins, en direcció al Rasot del Botines, i passada la font de la Mata, al marge dret trobem la font. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, amb una base feta amb pedra irregular i les cantonades més perfilades, de 4 metres de costat i una alçada vista d'1,50 metres respectivament. Al damunt hi ha una estructura feta de formigó més petita amb una portella de registre. Té un sobreeixidor protegit per un filat, pel qual raja l'agua cap el torrent. Per la part de dalt, un corriol d'una dotzena de metres s'endinsa sota del marge. Es tracta d'una mina d'aigua, que està protegida per un muret arrebossat i una portella de ferro. Per la banda dreta, el marge s'ha recolzat amb mur de pedra seca que la vegetació ha mig dissimulat. Un tub de PVC connecta l'aigua de la bassa que puja fins el mas Colomer. | 08053-170 | Torrent del Brogit | La construcció actual no té res a veure amb el safareig i la font que hi havia hagut antigament. Les dones venien a fer bugada i a omplir el càntir. L'aigua sobrant es feia servir per regar els horts que hi tenia al voltant un tal Cintet, que és qui donà el nom a l'indret. | 41.6410400,1.8231700 | 401991 | 4610591 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45267-foto-08053-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45267-foto-08053-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45289 | Veïnat del Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-del-borras | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. MASATS LLOVER, Joan (2004). La font de la fonda; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 278, abril 2004, pp. 4 | XIX-XXI | El barri o veïnat del Borràs s'estructura a redós de les fàbriques tèxtils aixecades pels membres de la família manresana cognominada Borràs a la vora del riu Llobregat a la segona meitat del segle XIX. La fàbrica es construeix ben a la vora del riu, mentre que els habitatges pels treballadors es fan seguint el camí de Terrassa a Manresa. Fins el moment eren terres del Puig, damunt el vessant que s'enlaira des de la llera del riu fins el Vilar. La fàbrica, que prengué el rang de colònia configurava l'únic urbanisme del moment i determinava la vida dels treballadors i les seves families. L'amo amb la seva torre al començament i controlant l'accés a la fàbrica, els habitatges, les naus fabrils, i el Casino, a l'altre costat de la carretera. Així neix un veïnat del no res, ja que fins aquell moment, el nucli poblacional més proper era el Vilar. | 08053-192 | El Borràs | L'any 1920 s'anomenava oficialment 'Barrio del Borrás. La Carretera'. Actualment és el nucli central del terme de Castellbell i el Vilar, on hi ha la majoria dels seus serveis. | 41.6288000,1.8607500 | 405103 | 4609190 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'any 1937 els consellers de la CNT proposaren el nom de 'Lluís Companys' per a aquest barri. | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45292 | Mapa del marquesat de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-del-marquesat-de-castellbell | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. | XVIII | El 'Primer mapa y carta geografica completa dels quatre termes units y aglevats de Castellbell y Vilar, Vacarissas y Reynás, dels quals es señor lo ille sr. marques de Castellbell. Format per lo reverent Pau Janér prebere de Monistrol de Montserrat. 1780', formava part originalment del lligall 79 del fons de Can Falguera, és a dir, el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Posteriorment fou incorporat, amb el nombre 22, al fons genèric de Mapes i Plànols de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, nom que se li donà modernament a l'Arxiu Reial de Catalunya. Redactat a 'Escala de una hora, o llegua de camí', aquest mapa representa les tres unitats territorials principals del marquesat de Castellbell, és a dir, Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, que donava nom al marquesat, i Vacarisses i Rellinars, de l'actual comarca del Vallès Occidental. Aleshores, pels diversos lligams matrimonials, els marquesos de Castellbell, aquell any 1780 ja exercien jurisdicció sobre molts d'altres indrets de la geografia catalana: Talamanca, Avinyó, Abrera, Pruit i un llarg etcètera. | 08053-195 | Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.6422800,1.8583800 | 404925 | 4610690 | 1780 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45301 | Alzina del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cementiri | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_singulars/ | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al costat de la carretera BV-1273, davant mateix de la porta del cementiri municipal. Destaca de la resta de vegetació arbòria que hi ha al voltant, bàsicament formada per altres alzines més joves i alguns exemplars de pi blanc. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Presenta algunes ferides cicatritzades a nivell del tronc i de la brancada. Mesura uns 17 metres d'alçada total i 13 metres de capçada mitjana per2,05 metres de volt de canó i 2 metres de volt de la soca. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. | 08053-204 | Cementiri de Castellbell i el Vilar | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 41.6331200,1.8671800 | 405645 | 4609663 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45301-foto-08053-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45301-foto-08053-204-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al peu de l'arbre hi ha una biga de fusta amb el nom de l'espècie i la declaració d'aquest exemplar com a arbre d'interès local el 25 de gener de 1996. Regidoria de Medi AmbientTé una marca pintada al tronc de color rosat.A Catalunya hi ha un seguit d'arbres i arbredes declarats protegits, ja sigui a nivell nacional, comarcal o local, d'acord amb la normativa derivada de la protecció d'espais i també de la urbanística o cultural. A més dels Arbres Monumentals (AM), declarats per Ordre del Departament, els consells comarcals i els ajuntaments poden declarar arbres d'interès comarcal (AC) i arbres d'interès local (AL) respectivament, en base als Decrets 47/1988 i 120/1989. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45302 | Bauma del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-gener | CORNADÓ, Carles (2017). Dues balmes singulars, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. Núm. 421, abril. Pàg. 18. VALLS i PUEYO, Joan (2015). El Mas Puig del Vilar: vuit segles d'història mirant a Montserrat. Ed. Zenobita. | La bauma del Gener està situada al capdavall del rasot del Puig, en el seu tram final. S'hi pot accedir des dels horts del Puig, resseguint els corriols oberts per les motocicletes de trial que baixen pel seu vessant dret i travessen pels grans blocs de pedra desplomats al davant de la bauma, cap al vessant esquerra del torrent o viceversa. És tracta d'una formació geològica característica d'aquesta zona i que en llarg del rasot, des del seu naixement pel costat d'obaga del turó de l'Escletxa, se'n poden comptabilitzar varis, amb més o menys profunditat de cavitat. En aquest indret doncs, la roca sobresurt de la paret rocosa i avança sobre la vertical formant una cavitat horitzontal al dessota que s'ha anat formant a partir de les filtracions fa milers d'anys. Quan plou, s'hi pot observar una cascada d'aigua que baixa amb molta força. En aquesta bauma s'hi pot estar arraulit. | 08053-205 | Rasot del Puig | L'any 1634, Josep Puig es declara propietari del mas Ferran, actual mas Puig, i fa una relació dels límits de la seva propietat on s'esmenta que '(...) travessa dit torrent i puja per un serralet amunt afrontant amb el Mas Compta, que avui posseeix Pere Janer (...)'. Es tractaria d'una casa que hauria estat situada al turó de les Casetes. Segons Carles Cornadó, el nom de Jane o Jané hauria evolucionat cap a Gené i Gener. Durant els bombardejos de la guerra Civil (1936-1939), la gent corria a amagar-se arrupits, i la Maria recorda com als nens els feien posar una branqueta a la boca disposada horitzontalment per tal que els impactes no afectessin als timpans. | 41.6373000,1.8589600 | 404966 | 4610136 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45302-foto-08053-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45302-foto-08053-205-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La vegetació és força feréstega i amb presència de canya de Sant Joan (Arundo donax), que els motoristes van controlant ja que malgrat està naturalitzada i emprada pels pagesos, es tracta d'una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Si bé antigament els pagesos en feien ús i control, la desaparició d'aquests està provocant un descontrol d'aquest espècimen. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura la considera com una de les 100 espècies més perilloses i nocives, degut a la seva capacitat per desplaçar la vegetació autòctona. El seu control i eradicació és imprescindible perquè degut a la seva robustesa és capaç de disminuir la capacitat de desguàs d'un torrent o riu. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45380 | La Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foranca | <p>http://territori.scot.cat/cat http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | <p>La Foranca és un espai feréstec i gairebé inhòspit situat a la part superior del curs del torrent de les Pasteres (que pertany a la conca del Llobregat), al nord-est del municipi de Castellbell i el Vilar. Aquest torrent, neix a la Serra del Ginebral, on separa els municipis de Sant Vicenç de Catellet i de Rellinars. Es nodreix de les aigües procedents de les diferents torrenteres de la carena de Comauba, (com el torrent de la Serra que desaigua al de les Pasteres per la seva llera dreta) i de la carena del Cellers (amb el torrent de cal Puigsoler que va a trobar el de les Pasteres pel seu vessant esquerra). D'aquí transcorre per un paisatge abrupte fins a desaiguar a la riera de Rellinars, en el seu pas pel raval de les Comes. El relleu és de tipus conglomeràtic, amb importants cingleres coronades per zones planeres on no fa massa anys eren encara cultivades de vinya. Avui, els boscos de pi blanc i les brolles de romaní i mata han envaït aquest espai i dissimulen també algunes tarteres, originades per l'extracció històrica de pedra. La composició dels còdols és variada, amb predomini de roca calcària. També predominen les argiles que donen relleus més suaus. El torrent de les Pasteres, solca aquest espai, i les aigües llisquen per la solera de roca, trencada de tant en tant per gorgs de profunditat diversa, força encaixats i coberts per una vegetació exuberant. La Foranca és una referència omnipresent per als habitats de Castellbell i el Vilar, que l'han assumit com a tret distintiu del municipi, per la seva bellesa i per la diversitat faunística que s'hi desenvolupa i s'hi refugia. Alguns dels cingles es poden recórrer per sobre, seguint un estret corriol, o bé, per sota les parets, sobretot allí on l'erosió ha deixat les seves empremtes des de fa milers d'anys, i fins i tot pel mig del riu, quan aquest no baixa o porta poca aigua, deixant entreveure els clots i les formes capritxoses de la roca mare, moltes vegades amb el fons arrodonit. El clima d'aquest espai o àmbit muntanyenc és mediterrani, amb temperatures mitjanes als voltants o per sota dels 15ºC i precipitacions entre els 600 i els 800 mm. Es concentren sobretot a la tardor i a la primavera, per bé que a l'estiu es poden formar tempestes degut a l'ascens brusc de masses d'aire marítim en contacte amb els relleus més encinglerats. Una de les històriques és la de l'any 1962 que va afectar moltes cases i s'emportà la resclosa del molí de les Comes. Predominen les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), que en els fondals i en les zones menys alterades per l'activitat humana de sòl profund domina l'alzina (Quercetum ilicis), que pot estar enriquit amb el boix (Buxus sempervirens) i roures (Quecus pubescens). En les fondalades i llocs més ombrívols d'aquest espai hi ha llorer (Laurus nobilis), boix (Buxus sempervirens), alguna avellaneda, pollancre i altres espècies típiques del bosc de ribera o riera. Les brolles i els matolls són bàsicament de romaní i mata (Lentiscus pistacia). En alguns indrets es troba ben representat el roldor. La fauna hi és rica i variada, amb abundància de senglar (Sus scropha), conill (Oryctolagus cuniculus), guineu (Vulpes vulpes), gat mesquer (Genetta geneta), esquirol (Sciurus vulgaris), o cabirol (Capreolus capreolus) i un seguit d'ocells rapinyaries, a més de, diferents espècies d'amfibis i rèptils com l'escuçó ibèric (Vipera lastati) Aquesta unitat paisatgística de caire eminentment forestal esdevé un indret d'alt valor paisatgístic, destacant les abundants construccions de pedra seca, forns de calç o d'obra i alguna font com la que rep el nom de la Foranca, concorreguda pels excursionistes, esdevenint un escenari privilegiat per gaudir d'una espai mitjançant itineraris controlats.</p> | 08053-349 | La Coma | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014. Tanmateix, cal tenir present que el corredor natural del meandre de Castellbell connecta els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac justament pel sector de la Foranca i del Raval del Clot, amb la Serra de Comauba i la Carena de l'Obaga Fosca, que caldria declarar-ho com a zona PEIN.</p> | 41.6456100,1.8834300 | 407016 | 4611032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45380-foto-08053-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45380-foto-08053-349-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45503 | Font de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-robert | Abans del darrer incendi el sr. Adam Gonzàlez, de cal Robert informa de que la els murs estaven dempeus i que tenia una volta de canó feta amb pedra. | La font de cal Robert està situada a la capçalera del torrent que porta el seu nom. D'ella neix el torrent que desguassa a la riera de Rellinars al seu pas pel raval de les Comes. Es tracta d'una déu d'aigua que brolla de terra. En aquest indret, la distància entre els marges és d'un metre aproximadament. Tot i que una part està malmesa, els dos marges es van excavar i reforçar amb un mur de pedra seca a ambdós costats, de 10 metres de llargària per 1, 50 metres d'alçada. De la volta de canó feta amb pedra originària, ja no en queda res. | 08053-406 | Torrent de cal Robert | 41.6305800,1.8888600 | 407447 | 4609358 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45503-foto-08053-406-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45503-foto-08053-406-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 45518 | Font del Macià o del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macia-o-del-boix | PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2017). Les fonts de Viladoms de Dalt, del terme de Castellbell i el Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 422, maig de 2017, pp. 11-12. | Font originada per filtració i degoteig provinent del sostre. Està situada al vessant d'obaga del bosc del Puig, a la vinya del Macià, just al bancal superior on hi ha la barraca de vinya i l'aixopluc. Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d'arribar al cementiri municipal, s'ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l'esquerra, que ressegueix el rasot fins a trobar el bancal amb la barraca. Està protegida per un mur de pedra seca de tres metres d'alçada. El seu interior està excavat a la roca i el terra actualment està arrebossat amb una xapa de morter. El propietari actual, ha col·locat una portella de ferro de 0,80 per 0,60 metres respectivament, amb un cadenat. Per sobre hi ha una lleixa que permet la renovació d'aire. Les juntes de la pedra de tot el voltant s'ha reblat amb morter. És molt probable que la façana que es veu actualment, estigués protegida per una volta de pedra, ja que a ambdós costats del mur s'observa una línia de pedra que sobresurt del mur prenent la forma característica de la volta. | 08053-421 | Rasot del Puig | 41.6325400,1.8780200 | 406547 | 4609587 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45518-foto-08053-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45518-foto-08053-421-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El propietari, a més a més de recuperar els bancals, per a plantar-hi està consolidant tot el patrimoni de pedra seca. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45519 | Font del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat | https://fontsaigua.wordpress.com/2017/05/30/visitem-quatre-fonts-de-castellbell-i-el-vilar/ | La font ha estat recuperada pels membres de la Foradada, amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni del municipi, que han obert de nou el camí d'accés i han netejat la font. | Surgència d'aigua, o de clot que neix per filtració. Està situada per sota de la cinglera situada al vessant d'obaga del turó de l'Escletxa. De les tres rases o torrenteres que neixen per sota de la cinglera la font del Prat és la del mig. Totes tres originen el Rasot del Puig. En aquest sector la vegetació és espessa, bàsicament l'arbustiva (marfull, cirerer d'arboç), amb alguna alzina i presència de romaní al sector més de migdia i arítjol. La boca mesura aproximadament, 0,70 metres d'alçada, per 0,70 d'amplada i 0,70 a 0,80 metres de fondària. Per accedir-hi cal pujar per la carretera BV-1273, i un cop passat el mas Puig, abans d'arribar al cementiri municipal, s'ha de trencar a mà dreta, per un camí de terra que entra al bosc. En trobar una bifurcació, cal continuar pel de l'esquerra, que va resseguint el Rasot del Puig fins al capdamunt, sota el penya-segat. La font es troba just a la raconada. Es tracta d'un clot excavat a la roca. Originàriament estava protegida per una volta de pedra. Al davant, a ambdós costats hi ha les restes dels murets de pedra seca (el de la dreta es conserva en bon estat) que servien de pedrís per seure. L'aigua que sobreseeix s'acumula al sòl rocós, davant mateix i serveix per abeurar al bestiar salvatge. L'aigua que es perd, llisca per damunt de la roca i va baixant per la torrentera, alimentant el Rasot del Puig. | 08053-422 | Vessant nord-occidental del Turó de l'Escletxa | 41.6296800,1.8825500 | 406920 | 4609264 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45519-foto-08053-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45519-foto-08053-422-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els habitats de Castellbell i el Vilar empren la paraula 'clot' per designar una font que neix per filtració. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45520 | Font de la vinya del Mataporcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vinya-del-mataporcs | La font, que es considerava perduda, s'ha localitzat durant la realització del Mapa de Patrimoni del municipi juntament amb el grup de La Foradada que n'ha fet la neteja i recuperació. | Font de clot, situada a la vinya del Mataporcs, en el vessant d'obaga d'una vall marjada, en terres de Viladoms de Dalt, no massa lluny del Rasot del Puig. Per accedir-hi cal pujar resseguint el camí de carro que passa per sobre mateix de la peça del Macià, en direcció al Viladoms de Dalt, un cop travessat el rasot. La font està ubicada al marge oposat de la barraca i durant els mesos d'hivern i primavera es pot localitzar pel soroll que fa el broll d'aigua. Està excavada a la roca, per sota del marge de pedra seca, formant una pica rectangular. En el marge es pot veure una llinda i al davant mateix una llosa amb una pica adossada a la paret. Es tracta d'un bloc de pedra quadrangular que es va buidar. Actualment un dels costats s'ha trencat. Probablement servís per a la preparació del caldo bordelès. 'aigua que sobreseeix va a morir a les terres ermes del davant. El sostre està reforçat amb llosanes de pedra. | 08053-423 | Rasot del Puig | 41.6340500,1.8819300 | 406875 | 4609750 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45520-foto-08053-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45520-foto-08053-423-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta vall, forma part d'un total de cinc que conformen el sector orientat al sud-oest de la carena del Viladoms de Dalt. Totes elles estan marjades, amb els marges molt ben conservats. La vegetació impedeix veure els camins de bast murats i la gran quantitat d'escales i graons que permetien accedir d'un bancal a l'altre. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45525 | Zona nidificació orenetes de l'espècie Delichon urbica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-nidificacio-orenetes-de-lespecie-delichon-urbica | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En els diferents ràfecs i per sota dels balcons, entre la llosana volada i la cartel·la, de les cases del municipi i especialment del carrer de la Bauma, es poden observar vàries colònies de nidificació de l' espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. | 08053-428 | Castellbell i el Vilar | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.6222000,1.8664600 | 405569 | 4608451 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45525-foto-08053-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45525-foto-08053-428-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de que algun propietari volgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45527 | Font del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rei-0 | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2017/04/font-del-rei.html?q=rei | Està situada dins l'heretat del Viladoms de Dalt, en un dels vessants que aboquen al Rasot del Puig. Es tracta d'una font de clot. La beta d'aigua surt d'una raconada, per sota un marge de terra, de forma intermitent. Els marges estan retallats en forma d'embut per tal de donar pas a l'aigua que brolla, especialment en èpoques de pluja. Aquesta s'escorre per una rasa fins a trobar el rasot principal on es pert aigües avall. No s'ha localitzat cap bassa o pou arran de terra on podria emmagatzemar-se, tot i que podria estar colgat per la terra i la vegetació. | 08053-430 | Rasot del Puig | La font ha estat de nou localitzada i netejada per la família Frontera amb motiu de la realització del Mapa de Patrimoni. | 41.6346300,1.8788400 | 406618 | 4609818 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45527-foto-08053-430-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45527-foto-08053-430-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Segons Ramon Subirana, la seva famíliahavia administrat les terres. De la font en diu que es tracta d'una font intermitent o falsa, ja que només raja en èpoques de fortes pluges i llavors ho pot fer amb molta força. Després s'estronca i durant les èpoques seques no raja. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45621 | Freixes de flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-de-flor | <p>BOADA, Martí; GÒMEZ, Francisco Javier (2011). Boscos de Catalunya. Ed. Lunwerg editores. CHINERY, Michael (1992). Les plantes de nos régions. Ed. Solar GORDI, Jordi (2011). Els arbres mediterranis. Un recorregut pels seus valors culturals i espirituals. Ed. Documenta Universitaria. PASQUAL, Ramon (2009).Guia d'arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. PHILLIPS, Roger (1985). Los árboles. Ed. Blume, S.A. VALLÈS, Florenci i BADIA, Jordi (1994). El freixe de flor a Catalunya; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 163, gener de 1994, p. 16-17. Portal de biologia de conservació de les plantes de la Universitat de Farmàcia de la UB: http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=20&Itemid=54 Portal del medi natural del Bages http://ichn.iec.cat/Bages/index/index.htm</p> | <p>El Freixe de flor (Fraxinus ornus L.) és una espècie que creix de manera natural entre l'obaga del Santó i el turó del Pinsà una zona ombrívola i fresca per on baixa la riera de Marganell. El seu nom prové del grec 'phraxis', que significa tancat i del llatí 'orno' que significa muntanya. Es tracta d'un arbre caducifoli, amb una copa ben ampla i una alçada màxima de 15 a 18 metres. El tronc pot arribar a fer 1,00 metres de diàmetre, d'escorça suau i llisa, amb tonalitats que van des del gris fosc al negre. Les fulles són oposades, caduques i compostes imparipinnades i mesuren de 5 a 10 centímetres. Els pecíols, de 5 a 9, pedunculats, i irregularment dentats, de color verd clar. La reproducció és fa per llavors fresques sembrades immediatament després de la collita i pot arribar a un any a germinar, tot i que els esqueixos tenen força èxit. La inflorescència consisteix en panícules laterals o terminals còniques de 15 a 20 cm, molt espectaculars i de gran bellesa i lleuger aroma. El fruit és una sàmara de 2 a 2,5 centímetres que es troba situat damunt del peduncle. Floreix a la primavera. La pol·linització es fa per l'aire.</p> | 08053-524 | Obaga del Santó | <p>En farmacologia és molt apreciat. Conté mannitol en un 55%, hexoses, manotriosa, exatetrosa, resina i heteròsids cumànics com el fraxòsid i l'esculòsid. A partir d'una incisió realitzada a l'escorça es pot obtindré el mannà (laxant suau que a fortes dosis pot ser purgant). Les fulles tenen propietats laxants. En la medicina tradicional s'ha emprat per tractar el restrenyiment en nens i ancians; per millorar les flebitis, varius i morenes i en cistitis, hiperucèmia, gota, hipertensió arterial i antireumàtica.</p> | 41.6449600,1.8384100 | 403266 | 4611009 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45621-foto-08053-524-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | en alguns indrets rep el nom de freixe d'olor o del mannà o freixe femella. | 2151 | 5.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45626 | Remei per tenir descendència | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-tenir-descendencia | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para tener succecion' és el següent: 'pendras cuatro escrupolos del ambreguís; una dragma de cardamomo major tres escrupolos de espignart; cuatro de canela fina un y médio de arrel de baleriana de todo sen aran polbos, pasanlos per un sadas y de dichos polbos santomara una dragma en ayunes con la agua de altimiri noche igual no se puede usar durante al remedio'. | 08053-529 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat mosso del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45627 | Remei per treure el mal de panxa a una partera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-treure-el-mal-de-panxa-a-una-partera | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para quitar el dolor de barriga de una dona resienperida' és el següent: 'Pendrás una proció de llet de obella, necesaria per una cataplasma; una porció de polbos de camamilla, una porció de farina de blat pasada per sadas, y ó posaras en poch foch, que la llet no arribi abullir á nantó ramanan fins que la llet tinga cons tancia y antonses au tregues del foch y posas dos robells de ous del dia y au remenas be y opones al bentra de la fulana'. | 08053-530 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45628 | Remei per curar els oxiürs o cucs de la panxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-els-oxiurs-o-cucs-de-la-panxa | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para las lombrisas y basiar la barriga á una criatura ó persona grande' és el següent: 'Pendras cuyombres silvestres ó ámargos, trujas, gosanos de la tierra, pell de culebra, bien cosido con Aceite olivas y te unteras la barriga'. | 08053-531 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45629 | Remei 'per mal de cor' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-mal-de-cor | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'per mal de cor' és el següent: 'Pendras grana de niellas, las picarás be y ab vi ben bo, las pendrás al matí en deju'. | 08053-532 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45630 | Remei per curar fístules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-fistules | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar una fístula' és el següent: 'Tomaras Vidrio berde picado á polvo, una porción de tramantina, una de alum bien picado, y bien mes clado todo se pondrá como engüento y aplicado á pegaditos'. | 08053-533 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45631 | Remeis per curar el mal de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-per-curar-el-mal-de-pedra | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. A la llibreta, hi trobem dos remeis que Pere Frontera utilitza 'para curar el mal de piedra'. El primer és el següent: 'tomaras una porción de flor de noguera en la primebera y la asecas a la sombre y lo áces polbos y tomas lo que coje una media peseta con un vasito de bino blanco que sea bueno'. L'altre remei és el que diu: 'tomas medio gramo en ayunas y medio gramo á la noche de bicarbonato de Litina con dos dedos de sifont'. | 08053-534 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45632 | Remei per curar els fogots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-els-fogots | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'ramedioseguro para curar la sufucacion' és el següent: 'cojas recimos del sauco bien maduros, los mechacas bien sacas el sumo y lo colas y lo coloques en una botella bien tapado, y cuando tengas sufucacion tomaras dos cucharadas cuon aigua de la misma flor'. | 08053-535 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45633 | Remei per curar el 'hielo' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-el-hielo | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar el hielo' és el següent: 'tomaras una jicara de agua de romero aneyünes y curaras'. | 08053-536 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45634 | Remei per ajudar a parir i treure la placenta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-ajudar-a-parir-i-treure-la-placenta | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para parir y para sacar lo llit de la criatura' és el següent: 'coje tres dragmas de borraitg mineral. 1º dragma y media de polbos de pereyralabraba (?) ygual de triaca de ponsem sufasiente cantidad de jarabe de altimira, aras una pasta, haras seis bolas y con agua de falgarina se dan dos bolas á la fulana y a los dos oras caldo y las dos oras ygual. Si tret lo llit te dolor perfums de Brots de modegas ó estepas berdes'. | 08053-537 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45635 | Remei per curar la melsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-la-melsa | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar lo mal de melsa' és el següent: 'tomeras hojas de tamariu. Las coceras con aceite de olivas y se unte bien bajo las costillas del lado izquierdo'. | 08053-538 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45636 | Remei per curar les llagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-les-llagues | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para apallar llagas' és el següent: 'Toma porcaria de conejo y bien polberisado fino apliquelo y curaras en pocos dias'. | 08053-539 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45637 | Remei per curar el mal de les dones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-el-mal-de-les-dones | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar el mal de mara de las mujeras por que es tanto lo que sufran que á veces se ponen como locas' és el següent: 'Tomaras 9 brots de ruda: 9 brots de menta, es pica bien en un mortero y se hecha un poco mas de media jiraca de aguardiente buena y se esprima bien y se le ponen las hierbas en el pecho al medio de las mamellas y el sumo se hecha en una botella y se hecha medio baso de meados de niño y se le da a la mujer dos cucharadas de tres en tres oras: luego se le aplicara un pegat del grandor de un duro de plata de goma galbano en el lombrigo'. | 08053-540 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45638 | Remei per curar un herpes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-un-herpes | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para curar erpes (brians)' és el següent: 'toma consolida menor que es lo matafoch bort lo picaras bien y con el sumo te untes los brians'. | 08053-541 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45639 | Remeis per curar llagues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remeis-per-curar-llagues | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. Hi trobem dos remeis que Pere Frontera utilitza per les llagues; un primer 'para llagas y á un que sean de mala especia' i un altre 'para curar llagas por rebeldes que sean'. El primer diu així: 'Tomaras una libra de ojas tiernas del tabaco las picaras bien. tres onsas de pes grega tres onsas de será nueva, tres onsas de aceite de oliva opondras á cocer aste que el sumo del tabaco este consumido, y entonces pondrás tres onsas de trementina, y cuan aya hervido un poco colalo y esprimalo bien y aplícalo ace milagros. // Tomaras una porción crecida de aceitunes de laürel y una porción de ojas id. y lo picaras bien y lo pones á hervir y que hirbe mucho y la grasa que saca á flor de agua la recojes con una cuchara y la pones en una botella y aquello es la aceite fina de laürel y sirve para lo siguiente. por falta de mabámen (?) a los nerbios es bueno para los paralitichs para dolor de oreja gotas y tabien los que lo chupan poniéndolo en sima la natura de la mujer le provoca lo mes y bien untado sobre de dicha le ace salir lo llit cuando aparido'. A la pàgina següent diu: 'Tomese en güento de la Abera (?) y se hasen cuatro tiras de un rapo de tela fina y se en papan bien de dicho engüento y se ponen alrededor de la llaga y el medio unas i las untades del mismo y bien bendado es cura radical'. | 08053-542 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45640 | Remei per 'no arrogar la coda' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-no-arrogar-la-coda | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para tener succecion' és el següent: 'Tomaras una honza de sumo de llimona, media dragma de sal de donsell y se hecha dentro de una botella y entonces hirbe y esperando el hervir se le hecha 2 onzas de agua de menta destilada y 5 minutos antes de tomar caldo el enfermo que tome una cucharada de dicho liquido y no harrojara mas'. | 08053-543 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45641 | Remei per curar 'mal de cañon y garrotilla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-mal-de-canon-y-garrotilla | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza per curar el 'mal de cañon y garrotilla' és el següent: 'pendrer una olla noba, y posaras bi claret bo posantlo al foch ab las herbas següents:malbas, violetas de bosch, plantatje, escorsa de magrana, de gabarrera vincle per vincle, caps de romaguera tendras, tot junt se fara bollir ab lo dit vi, tiranti despues una porsio de sal de cardona que quedi al vi bel salabros y gargarisant de cuan en cuan una cullerada curara y a un que se la en bia no li fara mal'. | 08053-544 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45642 | Remei 'para carbucles' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-carbucles | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para carbucles' és el següent: 'Tomerás escabiosa, la picarás y mesclarás una porción de ollin una porcion de jabon moll y una porción de cals viva y se aplica'. | 08053-545 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45643 | Remei per curar 'flujos de sangre de las narices' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-flujos-de-sangre-de-las-narices | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para flujos de sangre de las narices' és el següent: 'Tomeras media onza de Vidriol blanch la fondrás con cuatro onzas de água de plantatja y con este ingradiente coje dos calas de ilas y les pones dentro las narizes y cojes Artigas tiernes bien picades y las pones al clatell'. | 08053-546 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45644 | Remei 'para no gastarse las mujeres' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-para-no-gastarse-las-mujeres | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para no gastarse las mujeres' és el següent: 'tomaras un mes antes de á custumbrar á tener los flujos de sangre la mujer en baraza de lo que se puede coger con una media peseta de polvos de pell de serp en ayünes y los tomeras con un poco de vino ó brau de pa'. | 08053-547 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45645 | Remei per curar 'tels desfetas y cataratas al prinsipiarse' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/remei-per-curar-tels-desfetas-y-cataratas-al-prinsipiarse | MASATS i LLOVER, Joan (1983). Personatges de Castellbell i el Vilar: en Pere del Gall. Col·lecció l'Auca comentada, núm. 2. Castellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1982). Estudi etnoecològic de la comarca del Bages. Tesi de llicenciatura dirigida per Maria Jesús Buxó. Departament d'Antropologia Cultural; Universitat de Barcelona. | XIX | Ja no es practica, però ha quedat escrit a la llibreta d'en Pere del Gall | Es transcriu literalment el que Pere Frontera posa a la llibreta. El remei que Pere Frontera utilitza 'para tels desfetas y cataratas al prinsipiarse' és el següent: 'pendras medio porron de agua natural medio escrupolo de verdet uno de vidriol blach, dos de India, un escrüpol de sucre candi, dos escrüpols de sucre de plom, y todo bien polberisado se echa dentro la água y se rebuelba bien y cada bes que se curan los ojos se echen tres gotitas y cada bes se rebuelba bien'. | 08053-548 | El Vilar | Llibreta pertanyent a Pere Frontera i Ribera, més conegut com Pere del Gall, perquè havia estat masover del Gall. La llibreta en qüestió és manuscrita del seu puny i lletra i contè diversos remeis que havia posat en pràctica durant la seva etapa de 'curandero' de Castellbell i el Vilar. Hi ha 28 pàgines on es poden llegir remeis pel mal de cap, per evitar l'avortament, per curar el tifuls, el mal d'estomac, les llagues a la boca, l'escorbut, les morenes, etc. Pere Frontera i Ribera (1835 - 1911), era pagès i curandero. Els seus pares eren Josep Frontera, jornaler; i Maria Ribera. Passà la seva joventut com a mosso de pagès; però assolí la fama com a medicinaire, sobretot per una manera especial de curar ossos trencats, així com diverses malalties. La gent l'anomenava el curandero del Vilar. Aprèn a llegir i escriure de gran. Viatja a Roma per demanar una dispesa per poder-se casar amb la seva cunyada, ja que quedà vídua del germa. Entre 1856 i 1859 treballa en la construcció del ferrocarril de Barcelona a Saragossa | 41.6335500,1.8614000 | 405164 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta llibreta és l'únic document que es va salvar de la purga, quan es va fer neteja de la casa d'en Pere Frontera. És un document fonamental per conèixer la medicina alternativa al segle XIX al Bages. | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml