Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45099 | Fàbrica del Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-bures | BACH i VALLS Josep (1894). Historia de la fábrica de Castellbell, propiedad de don Esteban Burés. Castellbell i el Vilar. Col·ectiu El Brogit (1888). Desapareixen els antics pisos del rec, dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 100, p.15. Ed. El Brogit. Agost-setembre Col·lectiu El Brogit (1989). L'aigua un element cada vegada més valora, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 107, pp. 4 a 6 . Ed. El Brogit. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. GARZÓN i MANZANO, Montserrat (1987). Història de la Fàbrica de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar. MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (IX), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 93, pp. 13 i 14. Ed. El Brogit. Gener MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (XIII), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 98, p.15. Ed. El Brogit. Juny MASATS, Joan (1987). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (VI), dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 87-88, pp.23 a 26. Ed. El Brogit. Juliol-agost MASATS, Joan (1990). Ampliació de capital a indústries Burés, dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 116, pàg. 5. Ed. El Brogit. Febrer SARRET i ARBÓS, Joaquim (). Història de la Indústria del comerç i dels Gremis de Manresa, p. 241. | XIX | Molt compartimentat i afegits posteriors que tapen estructures antigues. | El Burés és un nucli fabril construït a la llera esquerra del riu Llobregat, per tal d'aprofitar-ne l'aigua com a motor de la maquinària, per Esteve Burés i Arderiu. A més de les diverses naus industrials que s'hi van anar aixecant, també es construí el canal, els habitatges pels treballadors, el casino i teatre i altres edificis. El barri del Burés encara conserva bona part de l'estructura creada en el segle XIX; tot i que ara l'espai de les naus s'ha compartimentat i repartit entre diverses empreses. Destaca la nau principal, que consta de planta baixa i tres pisos; i on era l'antiga entrada dels treballadors, es conserva una llinda amb la data de 1874 i les inicials d'Esteve Burés. | 08053-2 | Av. del Pare Claret, s/n | Provinent d'una saga de fusters de Manresa, Esteve Burés i Arderiu, que estava casat amb Ramona Borràs i Pons, va adquirir l'any 1872 una peça de terra situada al peu del pont Vell de Castellbell i el Vilar, que era una propietat del marquès de Castellbell. Feta la crida per aconseguir operaris de la construcció, començaren aviat les obres de la resclosa, que es construí provisionalment amb taulons de roure extrets del bosc del mas Carner, i del canal de cinc-cents metres. Al mateix temps, es construí una casa amb planta baixa i un pis, davant d'on s'aixecarien les naus de la fàbrica, on s'habilità una cantina als baixos i al pis es feia l'habitatge de l'Esteve Burés. La part de fàbrica més propera al pont aixecat el segle XV, es va acabar el mes de gener de 1874 i tot seguit fou arrendada a la firma Hijos de M. Puig, fabricants del pla de Barcelona. Per a baixar la màquina s'obrí el camí que va des de l'estació de Nord al Vilar i al Baix Vilar. La segona fàbrica, la que dirigiria l'Esteve Burés, fou construïda immediata a la primera, amb la que tenia una escala comuna i el muntacàrregues. Els primers habitatges es construïren al costat de la fàbrica i del rec, formant l'anomenat carrer de la Font d'Ascó, pel nom de la localitat d'on eren molts dels treballadors. Posteriorment, Esteve Burés feu construir l'any 1876 un altre grup de cases pels obrers on es conformà l'anomenat carrer de Manresa. La fàbrica d'Esteve Burés era de filatura, amb una secció de maquinària de filatura, la de màquines contínues, la de metxeres, la de batans i les auxiliars, mentre que la dels fills de M. Puig, també de filatura, disposava de la secció de metxeres i manuars, la secció de màquines de filatura, la de màquines contínues, la de batans i els magatzems de cotó, manyeria i fusteria, a les que calia afegir la màquina de llum elèctrica i el departament de turbines. Situat al costat d'aquestes fàbriques, l'any 1884 es va construir el pont Nou a sobre el riu Llobregat, que facilitava la comunicació amb la ciutat de Manresa. El qui guanyà el concurs per a l'explanació i afermament del tram de carretera de Castellbell i el Vilar a Manresa va ser el senyor Llorenç Masana, per la quantitat de 24.000 pessetes, mentre que el contractista encarregat de l'obra del pont fou Vicenç Panella, per la quantitat de 29.000 duros. A redós del pont hi havia l'horta que el Burés arrendava als seus treballadors. Encara que una mica allunyada del nucli, hi ha la Torre del Burés, que l'Esteve Burés va fer construir per al seu fill Francesc, molt aficionat a la caça. Hi van fer un gran vedat, a les terres que havien comprat de l'heretat del Ferran, i dins una enorme cascada de pedra tosca, extreta de les terres del Cellers, de Rellinars. S'hi plantaren molts arbres portats de la muntanya de Montserrat i un pou de molta profunditat. La torre que hi construïren era de 20 metres de llarg per 20 metres d'ample, amb soterrani, baixos i primer pis, amb una torrassa de dos pisos. A la casa hi passava llargues temporades la senyora Eulàlia Regordosa, més coneguda popularment com 'Donya Eli', l'esposa de Francesc Burès, la qual feia anar els famosos jardiners Dot, de Sant Feliu de Llobregat, a arranjar-li el jardí, especialment dedicat als roserars. Mort Esteve Burés i Arderiu, l'any 1893, el succeí al davant de l'empresa la raó social 'Vídua i Fills de Francesc Burés', l'any 1920 ho feia Francesc Burés i Regordosa, l'any 1933 constava la societat Manufactures Llobregat i Ter i, vers l'any 1940 el nom de la fàbrica era Indústries Burés SA i els propietaris eren la família Juncadella. Després dels aiguats del mes de setembre de 1971, es van construir les naus de la fàbrica nova, més enlairada que l'antiga, en terrenys de la masia del Genovès. | 41.6394000,1.8558500 | 404710 | 4610373 | 1872 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45099-foto-08053-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45099-foto-08053-2-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45100 | Casino del Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-del-bures | XIX | Antic casino de la fàbrica Burés aixecat davant mateix del pont Vell, als peus de la carretera que va a Marganell, per l'esquerra i al Vilar, per la dreta. Està sobreaixecat del nivell del sòl amb un podi sobre el que es construeix l'edifici. Consta d'una sola planta, rectangular, dividida en diversos trams: una terrassa que delimita amb el carrer, l'espai del bar, la sala d'actes i la caixa de la tramoia. L'accés a l'entrada principal es fa per la terrassa, a través d'una doble escala lateral. Les cobertes, a diferents nivells, són a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. Només el tram de la sala d'actes té la coberta de teules. La part més destacable d'aquest edifici és la seva façana , amb un programa ornamental neoclàssic, amb un predomini absolut de la simetria. Es divideix en tres cossos, els laterals amb coronament pla i el central coronat per un frontó amb l'escut del Cor Capella de Música Burés, amb entaulament llis i perfils dentellats. Aquest cos central, està delimitat per sengles pilastres amb estries, amb capitell jònic. Per damunt l'entrada ni ha un ràfec que actua de trencaaigües sustentat per dues carteles decorades. Els cossos laterals són amb coberta de terrat amb balustrades. A l'interior destaca la sala d'actes amb el paviment hidràulic i dues llotges d'època. | 08053-3 | C. del Burés | 41.6390600,1.8571500 | 404818 | 4610334 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45101 | Habitatges de la Colònia Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-bures | XX | Bloc de pisos ubicat davant del rec del Burés, enfront la plaça de Lluís Companys, consten de planta baixa i tres plantes de pisos. La coberta és a quatre aigües amb teules àrabs, i el llarg del carener és paral·lel a la façana principal, que dóna a la plaça. Els paraments són arrebossats i sense pintar a excepció del de la planta baixa que és amb plafons de recobriment de pedra vista irregular. A les obertures de la planta baixa, d'arc escarser, els ampits, i dovelles són de pedra. A l'angle nord-occidental i nord-oriental i en la part central de la façana posterior, destaquen algunes obertures tipus galeria, amb arcs de mig punt. La part posterior de la planta baixa disposen de petits patis que donen al canal del Burés amb només una barana de ferro de separació. A l'altre costat hi ha les antigues rentadores, on les dones anaven a rentar la roba. | 08053-4 | C. del Burés, 31 | 41.6397800,1.8572700 | 404829 | 4610413 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45101-foto-08053-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45101-foto-08053-4-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45102 | Habitatges de la Colònia Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-bures-0 | XX | Bloc de pisos ubicat al final del carrer del Burés, enllaçant amb la carretera de Rellinars. Consten de planta baixa i tres plantes de pisos. La coberta és a quatre aigües amb teules àrabs, i el llarg del carener és paral·lel a la façana principal. Els paraments són arrebossats i sense pintar a excepció del de la planta baixa que és amb plafons de recobriment de pedra vista irregular. A les obertures de la planta baixa, d'arc escarser, els ampits, i dovelles són de pedra. A l'angle sud-occidental i sud-oriental i en la planta tercera, destaquen algunes obertures tipus galeria, amb arcs de mig punt. | 08053-5 | C. del Burés, 24 - 26 | 41.6397900,1.8572800 | 404830 | 4610414 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45102-foto-08053-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45102-foto-08053-5-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45103 | Habitatges de la Colònia Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatges-de-la-colonia-bures-1 | XX | Bloc de pisos de planta baixa i quatre pisos a la confluència del camí del Burés i l'avinguda Pare Claret. La coberta és de teules àrabs amb el carener paral·lel a la façana , de dues aigües a excepció de la façana de llevant que ho és a tres. Els paraments són arrebossats i sense pintar a excepció del de la planta baixa que és amb plafons de recobriment de pedra vista irregular. A les obertures de la planta baixa, d'arc escarser, els ampits, i dovelles són de pedra. | 08053-6 | C. del Burés, 20 | 41.6391000,1.8568700 | 404795 | 4610338 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45103-foto-08053-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45103-foto-08053-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45104 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-2 | AJUNTAMENT DE ACSTELLBELL i el VILAR (2015). Catàleg de Béns a protegir. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Catestellbell i el Vilar. | XIX | Reformat | Edifici de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és plana i està situat en un carrer de forta pendent. La façana principal, orientada a ponent, està formada per una composició simètrica de les seves obertures, a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central el compon la porta d'accés i una finestra amb balcó de ferro suportat per dues carteles, a la planta pis. Les obertures dels eixos laterals estan tancades amb vidreres, sense finestres ni porticons. Totes tenen un recreixement al voltant i són d'arc rebaixat. Unes escales faciliten l'accés a la porta principal. Els paraments són arrebossats, llisos i pintats ambdues tonalitats d'un mateix color. | 08053-7 | C. del Burés, s/n | Es tracta de l'antic ajuntament del municipi de Castellbell i el Vilar. Comença a funcionar des del 1880. L'any 2015 es van fer reformes per adequar-lo als usos actuals. | 41.6384800,1.8564700 | 404761 | 4610270 | 1880 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45104-foto-08053-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45104-foto-08053-7-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45105 | Cases de cal Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cal-teuler | XIX | Casa entremitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis, amb coberta plana. La distribució de l'espai es reparteix en establiment, garatge o botiga a la planta baixa i habitatges a la planta pis. El més destacable són el recreixement del parament delimitant les obertures i dos balcons amb barana de ferro. Damunt de cada finestra hi ha un espirall ornamental per on es renova l'aire de la cambra entre el cel ras i la coberta. | 08053-8 | Av. del Pare Maria Claret, 30 | 41.6368400,1.8662600 | 405574 | 4610077 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45105-foto-08053-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45105-foto-08053-8-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45107 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge | XX | Habitatge de planta rectangular amb planta baixa i pis en un sector i planta baixa amb coberta plana al costat. El cos principal de planta baixa, pis i golfes, té al coberta de teules a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, amb un prominent ràfec. El carener no acaba en aresta a la façana sinó amb una recta. Destaca el balcó amb balustrada i una triple obertura a modus de petita galeria a l'alçada de les golfes, imitant els models de construccions pairals. El parament de la planta baixa té un aplacat que simula els carreus encoixinats. | 08053-10 | Carrer de Joaquim Borràs, 91 | 41.6297500,1.8576200 | 404844 | 4609299 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45107-foto-08053-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45107-foto-08053-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45107-foto-08053-10-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45108 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-0 | XX | Casa entremitgeres amb la façana més endarrerida que les seves veïnes. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. Davant la façana hi ha un pati delimitat per un mur alt a nivell de les cases del costat. Al centre hi ha la porta d'accés i no té cap altra obertura. Està coronat per una balustrada. En el pati destaca un om. A la part superior de la façana hi ha la data de 1921 amb trencadís de rajols de colors. | 08053-11 | C. de Joaquim Borràs, 102 | 41.6296900,1.8584400 | 404912 | 4609292 | 1921 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45108-foto-08053-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45108-foto-08053-11-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45109 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-1 | XX | Transformacions poc respectuoses amb l'arquitectura originària i manca de manteniment. | Casa entremitgeres de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos, amb el segon pis més enretirat de la façana; possiblement construït en un moment posterior. La façana ha sofert transformacions importants a la planta baixa, on només hi ha una porta d'accés, amb fusteria d'alumini. La resta del parament és ple, no hi ha ni una obertura. Hi ha un sòcol de pedra vista i la resta arrebossat i pintat de blanc. La planta pis destaca pel balcó corregut de costat a costat de la façana, al que s'obre una porta i dues finestres, en posició simètrica a partir dels tres eixos que marquen les obertures, de verticalitat. Totes amb llindes rectes i barncals de pedra. Les persianes són de fusta i de llibret. Entre la planta pis i el capcer hi ha una franja de rajoles blanques i blaves com element ornamental. La façana està coronada per un frontó central d'arestes corves amb un òcul a sota. Una franja de perfils dentellats ressegueix al coronament i el frontó. Sis franges verticals neixen a la banda de rajoles i estan coronades per boles ornamentals, en el coronament. | 08053-12 | C. de Joaquim Borràs, 100 | 41.6296800,1.8585500 | 404921 | 4609291 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45109-foto-08053-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45109-foto-08053-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45112 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-2 | XIX-XX | Casa i garatge annex, que fan cantonera entre el carrer de Joaquim Borràs i el carrer Camí del Puig. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. És una construcció popular molt senzilla i sense cap element destacable. El garatge té la coberta inclinada en sentit al carrer del camí del Puig. La façana de llevant de la casa per damunt l'alçada del garatge hi ha tres arcades, separades per pilars de maons. Els paraments són de pedra vista. | 08053-15 | C. de Joaquim Borràs, 22 | 41.6288900,1.8619700 | 405205 | 4609199 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45112-foto-08053-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45112-foto-08053-15-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45113 | Habitatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-3 | XX | Casa entremitgeres amb façana al carrer de Joaquim Borràs de planta rectangular i que només consta de planta baixa. Destaca el coronament de la façana de formes ondulades amb una linea de dentellons resseguint l'ondulació de la façana. També destaquen les obertures que hi ha damunt cada finestra en forma de triangle de costats curvats. A la part central del capcer hi ha les inicials de l'antic propietari de la casa L ·M (Leandre Muntada). | 08053-16 | C. de Joaquim Borràs, 8 | 41.6287400,1.8626800 | 405264 | 4609182 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45113-foto-08053-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45113-foto-08053-16-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45115 | Casa del carrer de la Bauma, 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-la-bauma-31 | XIX | Hi manca manteniment. | Habitatge entremitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana, amb terrat i badalot. El més destacable d'aquest edifici és la seva façana on es mostra un programa ornamental de tipus neoclàssic amb un predomini absolut per la simetria dels seus elements. Les obertures es disposen a partir de tres eixos de verticalitat ben simètrics. A la planta baixa la única discòrdia de la simetria és una porta lateral que dóna accés a les plantes superiors, diferenciant l'accés a l'establiment amb aparador lateral. En canvi a la primera i segona plantes, de factura idèntica, una llarga balconada recorre la façana on s'obren tres portes de llindes rectes profusament decorades amb motius vegetals. Les zones ocupades pels brancals estan decorades amb pilastres estriades i de capitells jònics. El suport de les balconades és de carteles en el primer pis i mènsules en el segon. La façana està delimitada lateralment per franges que van de baix a dalt amb una decoració a la separació entre planta baixa i primer pis i una altra sota el ràfec. Està coronada per una balustrada i un acroteri central amb decoració vegetal. | 08053-18 | C. de la Bauma, 31 | 41.6231300,1.8673200 | 405642 | 4608554 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45115-foto-08053-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45115-foto-08053-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45115-foto-08053-18-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45120 | Santa Maria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-vilar | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), A Temes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XVIII-XXI | Església parroquial aixecada a l'extrem nord occidental d'un serrat rocós que s'estén des del turó del Vilar fins als peus del turó del Puig. La masia del Puig, tanca per aquest costat els límits sud orientals del veïnat del Vilar. L'edifici actual es construeix a finals del XVIII, probablement damunt de l'antiga església romànica. És de planta rectangular amb un única nau central amb l'absis orientat a llevant i amb quatre capelles laterals per banda. La coberta és a dues aigües, amb volta de totxo, reforçada per cinc arcs faixons que es recolzen sobre quatre pilastres, que defineixen les capelles laterals. Per sota les finestres, una motllura de guix recorre tota la nau, que es completa amb sis motllures més adossades al sostre. Al costat oest hi ha la capella fonda i a l'oposat la sagristia. Les capelles del costat meridional estan ocupades seguint l'ordre des de l'entrada a l'església per un Sant Crist a la primera, seguida de la dedicada a Sant Sebastià, Sant Abdon i Sant Antoni Maria Claret. A continuació la capelleta dedicada a la Mare de Déu, amb la decoració pictòrica signada amb les inicials 'scq' i finalment una dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Pel costat septentrional, des del portal fins a l'absis, hi ha un altar dedicat a la Mare de Déu i un segon al Sagrat Cor. A continuació una Pietat, pintada al fresc per Antonio Luque Chacón el 4 d'abril de 2001. Finalment, un altar dedicat a Santa Cecília ofert per l'Orfeó 'La Formiga' de Castellbell i el Vilar, obra del cantaire Rogeli Guix el 23 de novembre de 1967. Darrera l'altar, hi ha un retaule de marbre format per dues columnes per banda recolzades damunt d'un pilar. Al centre de cada columna hi ha les imatges de Sant Isidre (dreta) amb la rella a la mà i Sant Antoni de Pàdua (esquerra). Al centre, una fornícula amb la Mare de Déu i als seus peus uns àngels. Per sobre, un relleu de Sant Jaume a cavall. Els paraments externs són de maçoneria, de pedres rejuntades amb morter. A la part superior del mur de la nau hi ha 10 finestres tapiades. Les obertures restants són de petites dimensions, amb llindes de pedra i estructura quadrada a excepció de la portalada d'entrada que té un arc escarser o rebaixat sostingut per brancals de pedra picada. Al damunt, per sota el carener, hi ha un ull de bou. La façana té una composició simètrica amb una creu de ferro al damunt del carener, perpendicular a la façana. Les pedres cantoneres estan ben retallades. A la banda esquerra, el basament de la cantonera ha estat refet ja que la pedra sorrenca es va erosionant amb el temps. S'hi poden llegir les inicials 'J.S', tal vegada la signatura del picapedrer que les va tallar. A una alçada de tres metres aproximadament una de les pedres porta la data ben gravada i rebaixada en la pedra de '1793'. A la clau de l'arc, de la portalada principal, hi ha la data gravada en xifres romanes de 'MDCCXCIII' (1793), i una creu sobre pilar al damunt mateix. A sota de la mateixa clau, s'hi va gravar l'any 1888, en acord amb una ampliació. El campanar, de caràcter eclèctic amb regust modernista i historicista, és de planta quadrada i es troba situat a la façana meridional del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent. Mesura 24,75 metres d'alçada. Té un primer cos alt de planta quadrada que mesura 3,64 metres de costat, amb els caires ressaltats com si es tractés de lesenes cantoneres a partir d'un terç de la seva alçada. El segueix un segon tram, no tan alt, amb els caires aixamfranats i grans òculs, de marc blanquinós, a cada costat. El tercer tram és on s'allotja la cel·la amb un ample cloquer en arc de mig punt a cada cara. Està coronat per una cornisa sobre caps de biga i per un terrat amb barana de merlets. Els murs estan fets amb maó vist i destaquen unes motllures amb permòdols i un fris d'arquets cecs. A la base del primer cos, hi ha una balconada de balustres de pedra blanca amb un portal en arc de mig punt. Les campanes es diuen Maria i Sebastiana. | 08053-23 | El Vilar | L'edifici actual data de finals del segle XVIII, malgrat ja es troba citat en documents als anys 1047, 1057 i 1249. De l'església primitiva, d'estil romànic no en queda res. Durant el segle XIII degué tenir la categoria de parròquia. De l'any 1685, l'església només tindrà la categoria de sufragània. Mentre que al 1859 fou feta definitivament parròquia. L'any 1780 s'hauria iniciat la seva construcció amb ampliacions realitzades l'any 1793 i 1888 'Lo dia 24 de Jane de lo añ 1888, se an posadas las dos piques de pndra aÿgua baneÿta en la ysglesia de Santa Maria del Vila, en tems de molt fret '. Aquesta darrera se sap que es va dur a terme sobre l'antic cementiri que ja havia estat traslladat. Més endavant s'hi va afegir, per la banda oest, la nau coneguda amb el nom de capella fonda, que a les llibretes del Puig es diu el següent: 'Lo dia de San Roch de lo añ 1889 se ha banaÿt la Capella fonda de la Ysglesia del Vilá, banaitla per fora ÿ per dins las parets ab un salpase de ÿsop, ÿ quan fou banaÿda, ÿ portaran lo Santisim Sagrament, ÿ feran una profeso boltan lo serrat del Genobes, que aÿ abia 3 Coblas de Musics, mes de 30 entra tots, abeni molta asistencia de athas, aberi los coros de las fabricas ab sas bandera, ÿ portan lo bon Jesus a sóta talam; desde dit dia está lo Santisim en ditxa Capella, ÿ al cor de Jesús, ÿ alta nou, ÿ las llantias nobas ÿ la trona noba ÿ posada de aon esta ara, que antes era a sota la Campaneta, que li diuen la Cora; en dit añ se a endradit la Ysglesia, ÿ se an fet los nixos del Samentiri, tot nou,, ab lo cobert de teulas, ÿ per dit dia aÿague la aistensia de 14 Saserdots a la ÿsglesia ÿ Rectoria ab sun sermó. El mes d'abril de 1894 es fa daurar l'Altar Major, la porta de la Sagristia i 'la del rotllo nobas, y la brandilla del presbeteri y la del cor, y badrieras, tot nou, y lo añ 1895 se ha pintat tota la ylesia y daurat tots lo altans nous'. El campanar adossat al costat dret de la façana principal va ser construït l'any 1910 per l'arquitecte manresà, Ignasi Oms Ponsa (Manresa 25 de gener de 1863 - Barcelona, 21 de juliol de 1914). La família Puig, l'any 1899 van cedir la pedra necessària per fer la base del campanar, que va ser extreta del coll de les Tallades, i la van treballar 'el Palete Isidro y son cuñat', que començaren l'obra el dia 13 de maig. Adossada a l'església, per darrera el campanar, hi ha la rectoria, que va ser utilitzada com escola durant anys i actualment és un habitatge privat. Per tal de finançar la última restauració, es va vendre la rectoria i l'hort. Durant els anys 1998 fins el 2006, es va anar restaurant per fases mercès a les donacions dels feligresos de la parròquia i Antonio Luque Chachón (nascut el 1942). El rector que va ocupar la parròquia durant les obres en aquest va ser mossèn Àngel Salada Viñas. | 41.6336800,1.8605400 | 405093 | 4609732 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45120-foto-08053-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45120-foto-08053-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45120-foto-08053-23-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|105|96|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45134 | Forn de calç 1 del bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-1-del-bosc-negre | FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. | XVIII-XIX | Malgrat l'olla es conserva en molt bon estat, el mur exterior va caient alhora que l'està engolint la vegetació. | Restes d'un forn de calç tipus discontinu o intermitent, situat a l'obaga del bosc Negre. Per accedir-hi cal arribar fins a la pedrera del Valent per camí forestal. Un cop allí neix un corriol que ressegueix per dins el bosc fins arribar al forn. Les restes consisteixen en un pou o olla de 4 metres de diàmetre per una fondària de 4 metres situat en un terreny amb pendent per tal de facilitar la feina i estalviar-se la construcció d'una rampa d'accés. Aquesta olla és lleugerament arrodonida a la base i afusada a les parets. Per la part exterior el mur de pedra està enderrocat. La caldera i el cendrer no es conserven o bé estan colgats de terra. La boca el forn, situada al nord-est està colgada. A tota la zona abunden els trossos de pedra calcària i el topònim indica que en aquest indret hi creixia un espès bosc, i per tant, la brancada és un element molt important pel funcionament del forn. | 08053-37 | Els Abadals | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari per a la construcció per a fer el morter de calç, barrejant aigua i sorra, i per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros o mules fins al forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt; i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n feia un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 41.6360200,1.8458000 | 403868 | 4610009 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45134-foto-08053-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45134-foto-08053-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45134-foto-08053-37-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45135 | Forn de calç 2 del bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-2-del-bosc-negre | FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. | XVIII-XIX | A tota la zona abunden els trossos de pedra calcària i el topònim indica que en aquest indret hi creixia un espès bosc, i per tant, la brancada és un element molt important pel funcionament del forn. Ben aviat la vegetació engolirà les restes a penes visibles. | Restes d'un forn de calç situat a l'obaga del Bosc Negre, per sobre del marge del camí forestal, un cop passada la pedrera del Valent, un cop passat un revolt. S'identifica el marge perquè hi ha un seguit de rocs procedents de l'enderroc del mur exterior. Per veure l'olla, cal enfilar-se directament pel marge, pel costat dret d'un gran bloc de pedra i vorejar-lo decantant les branques. Les restes consisteixen en un pou o olla de 4 metres de diàmetre per una fondària de 3 metres. És del tipus discontinu o intermitent. Originàriament estava situat en un terreny amb pendent per tal de facilitar la feina i estalviar-se la construcció d'una rampa d'accés, però l'eixamplament del camí l'ha malmès en part. Aquesta olla és lleugerament arrodonida a la base i afusada a les parets. La caldera i el cendrer no es conserven o bé estan colgats de terra. La boca el forn, situada al nord-oest està enderrocada. | 08053-38 | Els Abadals | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari per a la construcció per a fer el morter de calç, barrejant aigua i sorra, i per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros o mules fins al forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt; i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n feia un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 41.6350300,1.8439400 | 403712 | 4609901 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45135-foto-08053-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45135-foto-08053-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45135-foto-08053-38-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45137 | Els Abadals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-abadals | XVII-XX | Els Abadals és un conjunt arquitectònic situat a la falda de llevant del turó del bosc Negre aprop del riu Llobregat. Les terres del mas s'estenien des de l'anomenada partida dels Angles, enfront de la Bauma, fins al torrent que baixa de cal Pinsà, a l'indret on desguassa al riu Llobregat, i des de dit riu fins al cingle del Bellsolà i les terres del Morrolius. L'edifici principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La darrera reforma que s'hi va fer data de l'any 1863, segons consta a la llida de la porta principal. I la va fer Miquel Buguñà, com també consta. La façana està arrebossada, amb les obertures emmarcades amb carreus ben escairats i llindes rectes. En la planta pis amb dos balcons, amb barana de ferro. A les golfes amb quatre arcades. Al costat de la porta hi ha el brocal d'un pou. Tots els edificis formen un clos tancat amb tres obertures, dues amb barri i una tercera, que és l'accés principal dóna a l'era que és de grans pedres rectangulars. | 08053-40 | Turó del bosc Negre | El primer propietari que coneixem era Pere Abadals, que solucionava un deute de diners el gener de 1274. Cinc anys més tard, feia tractes sobre la compra de fusta amb Romeu Gibert, solucionava un deute de tres cents sous, per la compra de draps, amb el comerciant Berenguer Mir i, el dia 20 de febrer de 1280, actuava com a fiador, juntament amb Bernat Solà, de la Guàrdia de Montserrat, d'un deute que el cavaller Pere Gener tenia amb el manresà Berenguer Andreu. Pere Abadals estava casat amb Berenguera Brunet, i amb el seu fill Berenguer van reconèixer, el 9 de maig de 1280, un debitori de 35 sous amb el senyor Pere Graell, de Castellgalí, a qui havien comprat un ase. Es comprometeren a pagar-li aquells diners el dia de Nadal següent. La darrera notícia que tenim de Pere Abadals està datada el 15 de maig de 1281, quan, amb els seus conveïns Pere Puolar, Guillem Lanper i Pere Brunet, reconegueren tenir un deute de deu quarteres d'ordi amb Pere Roca. Altres notícies documentades daten de l'any 1328, quan els seus propietaris pagaven els delmes a Guillem de Cirera, que aleshores constava com a senyor del veí terme de Castellet, que era el nebot de Sibil·la de Castellet, castlana principal de Castellbell, i als castlans del castell de Castellbell, Ramon i Guillem de Castellbell: 'Mas Abadals dona a Castellet IIII quarteres i I sisena d avena per questa y XX sous, y dona tascha de tot lo mas la meytat a Castelet y la meytat als clastans. Ytem dona als clastans II quarteres y una sisena d avena per questa y X sous'. Per a seguir coneixent els noms dels propietaris d'aquest mas, cal llegir un document del 12 de juny de 1400, que parla de la venda d'un censal feta pel senyor del terme, Gabriel Desfar, i el síndic de Castellbell, Bernat Llopart, per comprar el feu que tenia el castlà Roger Despalau. En aquell document consta un tal Jaume Abadals, el qual reconeixia un deute de nou lliures, el 7 de març de 1401, amb Pere Coll, de Manresa, a qui havia comprat un mul de pèl castany. Aquell amo del mas Abadals també havia comprat dos bous a Pere Esteve, propietari del mas Esteve, de la parròquia de Sant Esteve de Marganell, segons un acte de debitori d'onze sous que van signar davant del notari el 24 d'abril de 1434. | 41.6350000,1.8500800 | 404223 | 4609891 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45137-foto-08053-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45137-foto-08053-40-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45140 | El Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-0 | CORNADÓ, Carles (2016). El Grau i El Grauet; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 417, desembre de 2016, pp. 15 | XIV-XX | El Grau és un mas ubicat a l'extrem nord oriental del municipi de Castellbell i el Vilar. Domina tota la vall per la banda de ponent amb unes vistes immillorables de la Serralada de Montserrat. Al seu voltant, hi ha les terres de conreu, ocupades antigament per vinyes, oliverars, arbres de fruita seca, l'hort, prop del torrent de les Pasteres, pedreres d'extracció de pedra i calç i els diversos forns de calç i d'obra, i barraques de pedra seca. La masia amb les diferents edificacions annexades està construïda al damunt d'un penya-segat, integrant el mateix rocar en la construcció com es pot veure amb els diferents rocs que sobresurten per la part exterior dels murs. L'edifici principal és de planta quadrangular, amb planta baixa i pis i coberta a dos vessants, de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal. La planta inferior, dedicada antigament a les feines d'explotació agrícoles i/o ramaderes, amb els cellers, premsa i emmagatzematge de gra. Un segon edifici, encara molt més gran està annexat per la façana sud, amb les mateixes característiques constructives però amb una planta suplementària. Segurament és al segle XVIII, que s'afegirà una galeria coberta de quatre arcades. A mà dreta, hi té adossada una torre de planta quadrada. Els paraments són de pedra lligada amb morter de calç. La façana del frontispici està orientada al sol ixent. La composició de les diferents obertures denoten la composició senzilla, simètrica i un cert minimalisme arquitectònic. Destaquen els carreus desbastats de les cantonades i de les diferents obertures. Al voltant del nucli central de la masia, hi ha totes les edificacions relacionades amb l'elaboració de vi (premsa i tines), el trull d'oli, les corts per engreixar el porc, i altres dependències per al bestiar de càrrega i de consum propi. Malgrat ha estat restaurada, es conserven diferents coberts, el paller i l'era de batre. | 08053-43 | Camí del Grau s/n | La documentació localitzada per ara no és gaire abundant. Això no obstant, el document més antic localitzat fins ara per l'historiador i arxiver Joan Valls i Pueyo on s'esmenta el Grau data de l'any 1305. En ell es narra que el senyor Pere de Grau, casat amb Guillema Calvet, té tractes de caire econòmic amb son germà Arnau Calvet, de Matadars. La parella té quatre fills, Guillem, Cecília, Pere i Ramon. A principis del mes de gener de 1314, els concubins fan donació de la casa i de tots els seus bens al seu fill hereu, Guillem Grau, amb motiu del seu casament amb una tal Guillema. El veí del Grau era en aquell moment Ferrer de Franquesa (del mas Franquesa, i futur Padró). Posteriorment, l'any 1359 s'esmenta en una altra documentació un tal Berenguer de Grau com a síndic del terme de Castellbell. L'any 1373 s'esmenta Joan de Grau que es casa amb Sibil·la de Casadevall, de Manresa. En un document de l'any 1375 Guillem de Grau (germà de Ramon, Pere i Ferrer), hereu propietari del mas Grau, reconeix a Jaumot Desfar com a senyor de Castellbell. L'any 1701, els hereus d'un tal Francesc Grau venen el mas Grau Gros a Gabriel Viladoms, que testà el 1725. El seu fill Macià Viladoms capbrevà el 1727, esmentant que també posseeix el mas Lledó. El 14 de juliol de 1841, Pau Viladoms i Alavedra, pagès del Vilar, fill de Josep i Maria fa testament. Té un fill, Josep i vuit filles (Maria, muller de Pere Gros; Rosa, muller de Salvador Costa, ambdues casades a les quals els deixa una lliura. A les altres sis, solteres, Àngela, Francesca, Maria Rosa, Agnès, Maria Teresa i Teresa els deixa el mateix dot que a les casades (a excepció de Teresa que a més a més rebrà 200 lliures de part del seu padrí Francesc Viladoms). La muller d'en Pau, la Rosa Rius i l'hereu seran nomenats marmessors. Demana que el seu cos sigui enterrat 'en lo fossar de la parroquial de Castellvell y Vilar', i 'tem a mon fill Manuel si tira per pages li dexo y llego la casa que fou de Francisco Viladoms, pages, y la viña que est poseia del mas S. Joan de Baix, y á mes deuran plantarli una viña de deu mil seps en lo mas Grau, habent de pagar dit Manuel á mon hereu y successor las parts de esta ultima viña al igual dels demes parcers de dit mas. Y per lo cas de ser menestral li dexo y llego en lloch de ditas fincas la quantitat de cinch centas lliuras catalanas una vegada solament, pagadoras quant pendra estat ó al arribar als vint y sinch anys'. | 41.6440800,1.8738200 | 406214 | 4610873 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45140-foto-08053-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45140-foto-08053-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45140-foto-08053-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|85|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45147 | Font del Tatxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tatxot | Malgrat raja, l'abandonament del camp de conreu comporta també el de la font i la bassa, emprada per al reg de l'horta. | Font de brollador situada a la llera esquerra del torrent del Carner. S'hi accedeix des del camí del Carner, al veïnat de Sant Cristòfol. Abans d'arribar al mas, hi ha un camp de conreu de cereals, conegut amb el nom de ca l'Agustí; a mà esquerra neix un caminoi que baixa fins al torrent, que anirem resseguint, deixant enrere una vegetació densa amb força nogueres i figueres que neixen als marges del torrent. El camí, de cop i volta s'obre a un pla que sembla haver estat llaurat l'hivern passat i s'ha deixat erm. Resseguint aquest pla, arran de marge, anirem trobant aigua que s'escola cap el torrent, fins que es localitza la font. Al davant mateix, a l'altre marge de la fondalada, s'observa un penjat amb les casetes del Pla de les Botges i un pi de grans dimensions. La font degoteja en un raconet, al mig d'un mur de pedra seca. No s'observa broll perquè hi ha un gruix important de dipòsit calcari i està envoltada de capil·lera (Adiantum capillus-veneris). L'indret és molt ombrívol i la vegetació l'està engolint. Per sobre el marge mateix, a mà dreta, hi ha la bassa, excavada al terra. L'aigua és clara i neta. | 08053-50 | Torrent del Carner | Torrent en el qual podem diferenciar dues parts molt contraposades. En la seva part alta sorgeix de la convergència de rasots que drenen els camps del Carner. Després, sobtadament, excava un solc profund que separa el Pla de les Botges del camp de Ca l'Agustí. Dins d'aquest clot, a la banda esquerra del torrent, hi trobem la Font del Tatxot, gairebé perduda, que bateja aquest indret. El nom li ve de la tatxa o tap de fusta que evitava que l'aigua ragés i quedés embassada en un petit dipòsit. Al tram final del torrent, abans de desguassar a la riera de Marganell, hi trobem la Font de la Canaleta, aquesta correctament conservada i endreçada. | 41.6400400,1.8084400 | 400763 | 4610497 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45147-foto-08053-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45147-foto-08053-50-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45148 | Font del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carner | XX | Manca de manteniment i baixada de rierades. | Font natural ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural. Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la bauma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner. Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s'enfila fins al Carner. Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent. A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra. La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc. A mà esquerra de la font hi ha una caseta d'obra amb un motor que pujava encara fa poc l'aigua fins a cal Penedès. Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d'arribar a una resclosa, entre el bardissar s'endevinen els murs d'una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants (la vegetació no permet veure si tenia rentadora per a fer la bugada). | 08053-51 | Torrent del Carner | Malgrat que la font rebi el nom del Carner, pertany al Penedès. El propietari hi va fer construir una caseta amb un motor que feia pujar l'aigua per tal de regar els conreus. Aquest indret era molt apreciat per la gent de Sant Cristòfol que hi anava a berenar i a dinar. S'hi havia fet arrossades. De tant en tant, quan baixa una torrentada, l'indret es malmet i la gent ja no té l'estímul d'anar a netejar i preservar-ho. Els darrers a fer-ho han estat en varies ocasions l'associació trialera dels Pistonuts. Encara es conserva una placa commemorativa mig menjada per un plataner, del 30 de maig de 1993, per deixar constància de la rehabilitació de l'indret. | 41.6376700,1.8123200 | 401082 | 4610230 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45148-foto-08053-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45148-foto-08053-51-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45151 | Font de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-domingo | Malgrat l'indret s'hagi conservat, la font ja no és accessible ni en surt aigua, ja que la canalitza directament l'empresa municipal. | Font situada a mà dreta del camí que mena, un cop travessada la riera de Marganell en el seu vessant dret, a cal Domingo, des de la carretera BV-1123, des del Burés a Sant Cristòfol. Està envoltada de vegetació, bàsicament de plantes enfiladisses amb presència, per ser primavera de roselles, gramínies i cua de cavall. A la part superior, en camps de la propietat de cal Domingo hi ha varies nogueres així com a mà esquerra, entrant a la propietat. La font ja no raja, perquè s'ha transformat en un punt de captació d'aigua per part de la companyia Sorea (com així ho indica un cartell collat al muret). Originàriament la déu d'aigua sortia per un broc collat a un muret de pedra rejuntat amb morter. Sigui del tipus que sigui, el broc està arranat arran de mur i tapat amb ciment. L'aigua queia a l'interior d'una pica quadrada que sobreseia al rasot que baixa arran de la font, per sobre de la casa, i alhora, uns metres més enllà desaigua a la riera de Marganell. Per salvar el desnivell, hi havia una passera de fusta que permetia a la gent atansar-se fins la font. Aquesta ha desaparegut. La companyia ha realitzat una construcció de planta quadrangular en ciment i recoberta de pedra per integrar-a totalment al paisatge. Per la part superior hi ha un registre amb una portella metàl·lica. | 08053-54 | Riera de Marganell | Aquesta font ha rebut i ha estat coneguda amb els noms de font de l'Alzina (per la seva proximitat al molí de l'Alzina) i com a font de Vilamarics (per la seva proximitat amb aquest terme, que parteix la riera de Marganell en aquest indret). | 41.6501000,1.8178300 | 401560 | 4611603 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45151-foto-08053-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45151-foto-08053-54-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45153 | Font del Pinsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pinsa | L'indret és encara accessible, però la font, amb l'abandonament dels horts, la font està quedant engolida per la vegetació. Per altra banda, s'ha detectat la presència de canya de Sant Joan. És una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Està considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura com una de les 100 espècies més perilloses i nocives, per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa. Per la seva robustesa, un cop instal·lada s'expandeix a una gran velocitat i redueix la capacitat de desguàs dels rius i rieres. Un cop abandonats els conreus, aquesta planta no té cap obstacle que l'impedeixi expandir-se. | Font situada a l'obaga del Santó. S'hi accedeix des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell en direcció a la pedrera del Sangrà i un cop passat un revolt molt tancat, entrar cap el bosc resseguint el camí de la font del Pinsà. El camí travessa l'obaga fins a entrar al turó del Pinsà. Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic tant per la diversitat faunística com per les espècies vegetals. Hi ha varies torrenteres que acaben desguassant a la riera de Marganell al capdavall. Algunes de les espècies més interessants són, el freixe de flor, el ginebró, el marfull, el cirerer d'arbós, l'arç blanc, la servera, l'auró negre a més del pi que hi neix espontàniament. El sotabosc és ric i dens amb gran quantitat de plantes enfiladisses. Trobarem al mig del camí un gran bloc de pedra caigut ja fa anys de la paret de pedra que hi ha per sobre mateix. Allí hi ha un gran nombre de ginebrons. Un cop deixats enrere, cal resseguir el corriol a mà dreta, molt estret i dens degut a la vegetació que aprofita la humitat de la fondalada i ja en un revolt, travessarem l'aigua provinent del naixement de la font que baixa cap baix al torrent. Ens enfilarem per un corriolet reforçat per un mur de pedra seca, que transcorre paral·lel a la rasa. Està senyalat amb una filera de pedres i mig tapat per l'heura hi ha a primer terme una bassa que dos metres de fondària per una amplada similar. Està excavada a la roca i reforçada per la part davantera amb pedra del lloc, com si es tractés d'una tina. A l'interior s'hi ha deixat una escala de fusta. S'observa també un indret amb canya de Sant Joan (Arundo donax), probablement plantada pel propietari dels horts dels voltants. Deixat a mà dreta la bassa, al fons, arran de la paret de pedra i terra, a 1,45 metres d'alçada, neix la font, que raja permanentment. Originàriament se li va construir un regueró o conducció paral·lel a mà dreta, retallat a la pedra on s'hi va disposar una doble filera de teula per protegir l'aigua de les fulles i terra que conduïa fins a la bassa. Aquesta, en la seva part superior també tenia un sobreeixidor que retornava l'excés d'aigua al rasot. | 08053-56 | Obaga del Santó | 41.6437600,1.8359200 | 403057 | 4610879 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45153-foto-08053-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45153-foto-08053-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45154 | Font de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foranca | Surgència procedent d'una cinglera, a la llera esquerra del torrent de les Pasteres, en el raval de les Comes. S'hi accedeix pel camí que puja cap a cal Miquel, a mà esquerra d'un revolt cimentat per evitar que els vehicles de la casa rellisquin en temps de pluges. Allí comença un camí que va resseguint el torrent, fins arribar a una zona on la mateixa cinglera ha patit diversos esfondraments. La vegetació és la característica d'un lloc ombrívol, i en llocs on regalima aigua amb carbonat càlcic, com les roques, les parets, les fonts, o coves. Destaquen les molses i la falzia (Adiantum capillus-veneris L.) Per sota del cingle, hi ha una cova originada per l'erosió de l'aigua que hi sorgeix. Fa uns anys es va aixecar un mur de pedra collat amb morter de calç, deixant només a mà dreta una petita obertura a la qual s'hi ha d'accedir arrossegant-se pel terra. L'aigua es va canalitzar col·locant-hi un registre amb una portella de ferro. Per sota, a mà dreta mateix, un petit tinell de pedra per a posar-hi el càntir i una aixeta de bronze que permet regular el cabal de l'aigua. Aquesta cau en una pica que sobreseeix directament al torrent. | 08053-57 | La Foranca | Carles Cornadó va recollir per transmissió oral que en aquest indret, durant la Guerra Civil s'hi havia amagat una persona. El mateix Valentí Ribera, de cal Batlló, del raval de les Comes li assegurava que si mai tornés una guerra, ell s'hi amagaria. | 41.6451200,1.8822200 | 406915 | 4610979 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45154-foto-08053-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45154-foto-08053-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45155 | Forn de calç del turó del Marquès 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-turo-del-marques-2 | FERRER ALÒS, Llorenç (2015). Eines i feines dels oficis. Edicions Brau. Barcelona. GRAUS, Ramon i ROSELL, Jaume (2010). Història de la construcció a la Catalunya contemporània. Apunts del curs. Secció d'Història de la construcció del departament de Composició Arquitectònica. Universitat Politècnica de Catalunya. ROSELL, Jaume i SUBIRATS, Miquel (1987). La producció de calç, ahir. El procés pre-industrial de producció de calç, a la comarca del Montsià. Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. | XVIII-XIX | Sovint, les intervencions de maquinària per obrir pistes forestals o en la realització d'eixamplaments malmeten molts d'aquests elements patrimonials. | Forn de calç situat al marge esquerra del camí que mena del Pinsà al turó del Marquès. Les restes conservades queden suspeses en el marge degut als rebaixos efectuats durant anys per la màquina. Només en queda la meitat. El forn estava construït en una zona amb grans afloraments de pedra calcària. Les restes consisteixen en un pou o olla de 3,20 metres de fondària per 2,75 metres d'amplada conservada . Està construït aprofitant el fort pendent del terreny per tal de facilitar la feina i estalviar-se la construcció d'una rampa d'accés. Les restes conservades de l'olla mostren un perfil lleugerament arrodonit a la base i afusat a les parets. La caldera i el cendrer no es conserven. La boca estava orientada a l'oest. | 08053-58 | Camí del Pinsà | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari per a la construcció per a fer el morter de calç, barrejant aigua i sorra, i per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics, maces, martells, escodes i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros o mules fins al forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi els feixos de llenya amb una mena de forca anomenada gavell. S'encenia el foc i es deixava encès els dos primers dies amb una faixa destapada que es tapava a poc a poc. Es sabia que el forn era cuit quan sortia flama blanca i les pedres es posaven vermelles. Un cop fredes les pedres eren blanques. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Calien de dotze a quinze dies de cuita per deixar la pedra a punt; i després vint dies més per refredar-se. Aquesta calç viva s'apagava tirant aigua, essent convertida en hidrat de calç o calç morta. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. Generalment es feia un forn de calç quan hi havia necessitat de producte, i no sempre era comercialitzat, sinó que cada casa se'n feia un i s'abandonava després de ser utilitzat. Tampoc era necessari que estigués situat a prop d'una pedrera de calcària, ja que normalment es trobaven pedres d'aquest tipus escampades dins el bosc, al peu dels camins o a les rieres. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 41.6395900,1.8470800 | 403980 | 4610404 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45155-foto-08053-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45155-foto-08053-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45155-foto-08053-58-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45165 | Forn del Santó o de les Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-santo-o-de-les-canyelles | BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró. FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt. | XVI-XX | Forn d'obra situat a la llera esquerra del torrent del Santó, que desaigua a la riera de Rellinars una mica més avall. Ben aprop de la casa del Santó o les Canyelles. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular d'uns cinc metres de costat i una alçada conservada de tres metres setanta. A la façana principal, orientada al sud-oest hi ha la boca a les fogaines o cambres de combustió. La façana orientada al sud-est es conserva la porta d'accés a la cambra de cocció (1'3 x 1'2 x 1'75 m) de les peces o laboratori, que mesura vuitanta centimetres d'amplada. Els paraments externs són de pedra vista i els murs interiors estan rubrefactats. Destaca la graella del forn que no és plana sinó en volta de canó. | 08053-68 | El Santó | La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans. L'estructura d'aquest tipus de forns pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. | 41.6500800,1.8400900 | 403414 | 4611576 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45165-foto-08053-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45165-foto-08053-68-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45171 | El Morrolius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-morrolius | VALLS i PUEYO, Joan. El mas Morrolius. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/10/el-mas-morrolius.html | XVIII-XX | Masia situada en una zona boscosa al costat del camí del Pinsà. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. És una estructura allargada que ha anat creixent pels costats. Actualment està reformada. Té adossat un cos, a l'extrem de llevant, en forma de 'L', al darrera hi ha l'era. Els paraments són de pedra vista. Hi ha un rellotge de sol a l costat més occidental de la façana. | 08053-74 | Al vessant septentrional del turó homònim | L'historiador Joan Valls ha estudiat una sèrie de documents relacionats amb la família Morrolius des del segle XIV fins el XVI. El primer document que cita és de l'any 1293, quan Arnau de Morrolius i la seva esposa Elisenda reconeixen tenir un deute de quaranta-un sous amb Baró Vidal, jueu de Manresa, el 10 de maig de 1293, dient que es tractava d'un tracte econòmic sense cap ànim de lucre. Donaven com a fiador el senyor Berenguer de Palaciolo. El 5 de gener de 1295, Arnau de Morrolius feia un tracte de mutu acord per valor de tretze sous amb Berenguer Portella. Destaquem també un altre document perquè parla de la masia veïna del Plaià: Romeu de Morrolius, amb el consentiment de la seva esposa Romia, reconegué el 23 de setembre de 1316 que devia a Jaume Verduguer, veí de Santa Cecília de Montserrat, el preu de set quarteres de forment que li havia venut, presentant com a fiador el seu veí Vidal del Plaià. El mateix Romeu de Morrolius, el 5 d'octubre de 1318, exercí com a fiador, juntament amb Arbert de la Maçanera i Bernat Tort, veïns de Castellet de Bages, en el tracte econòmic que tenien Guillem d'Ubach i la seva esposa Sança, per seixanta sous, amb Francesc d'Olius, ciutadà de Manresa. L'any 1534 el propietari del futur mas Colomer era el senyor Salvador Oller. Aleshores, el mas Morrolius ja era un mas rònec i les seves terres estaven integrades en aquesta heretat de l'Oller. Joan Oller i el seu fill Valentí, vengueren els masos Oller i Morrolius, el 9 de juny de 1650, a Joan Colomer. El fill d'aquest, Onofre Colomer, es declarà propietari dels masos l'any 1666. L'any 1759 ja s'anomena mas Oller, àlies Colomer, i segueix tenint el mas Morrolius com aglevat seu, amb la casa derruïda. | 41.6367000,1.8339600 | 402883 | 4610097 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45171-foto-08053-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45171-foto-08053-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45179 | Avenc del Pere Carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pere-carli | Cavitat natural integrada a l'antiga vinya del Pere Carlí, localitzada en el solell del marge dret de la costa de la Cabrida (aigües avall) i sobre de la font de l'Alba. Aquest avenc es trobava integrat al marge d'una paret de pedra seca, respectant la cavitat i el petit pou que s'hi obre, perquè en temps de pluges es converteix en una surgència que expulsa durant dies les aigües infiltrades en un carst. Actualment, la paret de pedra seca que l'envoltava s'hi ha esfondrat sobre seu, però el forat encara és visible i s'omple i brolla aigua. | 08053-82 | Costa de la Cabrida | 41.6250800,1.8292700 | 402475 | 4608813 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45179-foto-08053-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 45183 | Ritual per curar els cops d'aire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-els-cops-daire | XIX-XXI | Només queden un parell o tres de persones que ho practiquen | Hem pogut entrevistar a dues persones que practiquen un ritual per curar aquells que pateixen un cop d'aire; són la Maria Prat i la Carme Riera. Una viu al Burés i l'altra, actualment, al Borràs. A la Maria li ho va ensenyar la seva mare i a la Carme una amiga. Per tant, és una tradició que es transmet via oral de generació en generació. Actualment està viva, però s'ha trencat el relleu. Ens han explicat el mateix amb lleugeres diferències. Per tant, us posem les dues versions. El cerimonial funciona de la següent manera segons la Carme. Quan una persona pateix un cop d'aire truca a la Maria o a la Carme i li explica. Aquestes agafen un plat amb aigua, un ganivet i una setrillera d'oli. Primer se senyen amb la senyal de la creu (explicat per la Carme):' En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant'. Tot seguit és diu: 'En nom de la Santíssima Trinitat', es diu el nom de l'afectat o afectada i a continuació 'si és del dematí, valga'm Déu i Sant Valentí'. I s'aboca una gota d'oli al plat. A continuació diu: 'Si és del migdia, valga'm Déu i la Verge Maria'. I s'aboca una altra gota d'oli. Finalment es llença una tercera gota d'oli acompanyat de: 'Si és del vespre Mare de Déu i Sant Silvestre'. Llavors amb el ganivet es van tallant les gotes d'oli. Si el cop d'aire persisteix les gotes es fonen. Aquest procés es pot repetir fins a tres vegades i durant dos o tres dies, fins que les gotes persisteixen sense fondres en el plat, senyal que el cop d'aire s'ha curat. Quan es repetesi es diu: 'El nom del Pare, del Fill, i de l'Esperit Sant. Per mirar si aquesta airada ha quedat trencada'. I es repeteix l'oració. Un cop s'ha trencat l'airada es dóna gràcies a la Mare de Déu. El procedir de la Maria és el següent: 'En nom de Déu i la Santíssima Trinitat [es diu el nom de l'afectat o afectada i a continuació] diré l'oració de les airades. Si l'ha agafat al dematí, li trenqui Déu i Sant Valentí. Si l'ha agafat al migdia, li trenqui Déu i la Verge Maria. I si l'ha agafat al vespre li trenqui Déu i Sant Silvestre'. Després es resava tres parenostres a la Santíssima Trtinitat. | 08053-86 | Castellbell i el Vilar | 41.6389400,1.8565500 | 404768 | 4610321 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45187 | Can Ferreroles Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferreroles-nou | VALLS i PUEYO, Joan (2017). Can Ferreroles Nou; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 420, març de 2017, pp.11-13. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/07/ferreroles-nou.html?q=ferreroles | XIX | Casa situada al peu de la carretera BV-1123 entre el PK 2 i el 3; al vessant esquerre de la riera de Marganell i al sud de Ferreroles, d'on pren el nom. Actualment és un restaurant. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. La façana s'organitza simètricament a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central amb la porta d'accés, d'arc escarser a la planta baixa, i balcó a la planta pis. Els eixos laterals, amb finestres reixades a la planta baixa i balcons a la planta pis. Totes les obertures tenen un recreixement d'emmarcament. Els paraments són de pedra vista. Al cos principal, se li ha afegit dos cossos laterals, un garatge a la dreta i un habitatge a l'esquerra. Hi ha un petit pati al davant, delimitat per un mur baix d'obra amb reixa de ferro entre pilars. | 08053-90 | Riera de Marganell | Les dades més antigues d'aquesta heretat són dels anys 1726 quan els germans Eudald i Francesc Bach i Bertran en són els propietaris. L'any 1757, el primer dels germans en serà l'únic propietari, i es casa amb Maria Grauvilardell del mas Grauet, l'any 1771. Tenen com a mínim dos fills, Valentí i Joan, aquest darrer hereu amb l'àlies Ferreroles. Del seu casament amb Cecília Viladoms neixen en Francesc i l'Eudald, aquest darrer casat amb Francesca Puig. Tenen tres fills, Valentí (casat amb Rosa Playà), Francesc (casat amb Agnès Torras) i Joan (casats amb Rosa Cortès de Castellgalí). L'hereu d'aquests darrers serà Eduald que casat amb Rosa Calsina tenen quatre fills. L'hereu, Vicenç es casa amb Josepa Oller i Clotet i tindran 13 fills. Novament, l'hereu serà en Florenci (casat amb Jacinta Enrich i Calsina), que marxa, juntament amb 4 germans més, i en Josep Simón i Escorsell, un germà i un cosí d'aquest, a fer les Amèriques. L'any 1907 funda la ciutat de La Quiaca (Argentina). Comercialitzaven pells i un dels germans va treballar a una mina. Florenci enviava diners a son pare per tal de fer construir la casa nova. A la casa es conserva una fotografia amb un peu de foto que diu, 'Fiesta de la Inauguración de la Casa se Farrarolas'. Quan va tornar es va instal·lar a la casa i durant un període relativament curt als anys trenta va ser nomenat alcalde. En l'amirallament de 1946 consta instal·lat al raval del Teixidor i conrea 44 àrees d'olivera, 1Ha de regadiu, 6 Ha de vinya, 5 Ha de cereals i 8Ha d'arbrers fruiters. Tenia a més a més 9Ha de bosc i 15Ha d'erms. Amb Jacinta tenen dos fills, el noi mor mentre viatjava cap a les Amèriques. La pubilla, Josepa es casa amb un metge de Girona, Joaquim Dausà però no tindran descendència. Viuran a la masoveria del costat, que arrangen pels volts de l'any 1950. Afillaran una nena, Mª Carme Dausà i Bach (la Carmina), que es casa amb un advocat basc i marxa a viure fora. El 4 de desembre de 1981, parteix l'heretat i la ven a dos compradors: els matrimonis Josep Gost i Casanovas (els seus avis eren masovers de la casa des de 1909) i Maria del Roser Riera i Oliva, del raval del Teixidor, i a Josep Casajuana i Cornadó i Francesca Mula i Salas, del barri del Borràs. Els primers adquireixen en la compra la casa que en la documentació surt esmentada com a Ferreroles Nou. Josep Casajuana es dedicava a la venda de llenya i transport d'àrids. Molta gent s'aturava preguntant per algun restaurant on aturar-se a menjar. Així que es van plantejar la possibilitat d'obrir-ne un. El 23 d'abril de 1987 s'inaugura el restaurant, assessorats per Eusebi Bach, el Sebi que havia fet de cambrer i un senyor del Casot que els ensenyà la cuina de brases. Vers 1990 deixen definitivament la feina de la llenya i àrids per dedicar-se totalment al restaurant. El 1995 amb la mort del pare, la mare continua amb el seu fill Jordi (que des del 2009 n'és el cuiner) que continuarà tot sol quan la mare ja no podrà més. Vers l'any 2000 es fan reformes. La planta pis queda com a residència dels propietaris. Donen feina a cinc persones i vuit els caps de setmana. | 41.6484100,1.8269700 | 402319 | 4611405 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45187-foto-08053-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45188 | Ferreroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ferreroles | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan. El mas Ferreroles. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/07/ferreroles-vell.html | XVI-XX | Reformada | Masia ubicada en un lleuger altiplà a la riba esquerra de la riera de Marganell, prop de les cases del Putxet i camí del serrat de la Beguda. Ha estat reformada modernament repicant les parets i eliminant tots els arremolinats característics de l'arquitectura tradicional. El volum original ha estat ampliat amb nous cossos adossats amb el pas del temps. Sembla que el cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Davant la façana, una reforma de 1798 hi ha afegit un cos adossat creant una nova façana, amb una galeria de tres arcs escarsers amb dues columnes d'una sola peça amb caps esculpits. A la dovella central del portal es va gravar la data de construcció. La casa conserva tres tines circulars amb les corresponents boixes, el celler i el forn de pa. | 08053-91 | Entre la riera de Marganell i el serrat de la Beguda | L'heretat de la masia de Ferreroles és una propietat del terme municipal de Castellbell i el Vilar que, originalment, tenia una de les seves parts, el mas Ferreroles Superior o de Dalt, que formava part de la jurisdicció dels abats del monestir de Santa Cecília de Montserrat, encara que els seus propietaris pagaven un certs censos als castlans del castell de Castellbell i el Vilar. Segons el capbreu de les propietats d'aquell monestir redactat el 16 de maig de 1259, el mas Ferreroles donava un cens d'un parell de gallines i de dues quarteres de blat, a més de la tasca, mitja dècima, el servei de treball i els jornals com els altres masos, que eren una podada, una cavada, dos tragins, una jova, una batuda i una femada. La primera persona que surt documentada amb aquest cognom és la senyora Elisenda de Ferreroles, veïna de Santa Cecília de Montserrat, la qual tenia un deute de quaranta-cinc sous pel preu d'una vaca amb Berenguer Raquez. El 21 de maig de 1284 es va comprometre a pagar-li cinc sous per la propera festa de santa Maria d'agost, setze sous en la propera fira de Moià i la resta del deute per Nadal, obligant especialment una vaca, un bou de pèl negre i una vintena d'animals del seu ramat. Miquel de Sala i Guillem Llopart, llauradors de Castellbell, van ser els seus avaladors. Amb data del 23 de novembre de 1374 el rei Pere escrigué al veguer de Manresa Janfred de Lavinera dient-li que el conseller reial Jaume Desfar, en nom del seu fill Jaumot Desfar, senyor de Castellbell, s'havia avingut a acceptar la demanda de l'abat de Santa Cecília de Montserrat quan es queixà que en el fogatge de les Corts de Cervera s'haguessin inclòs, entre els 44 focs dependents del castell de Castellbell, dos masos que eren seus. Es refereixen al mas anomenat Calcina del Bosc i al mas de les Ferreroles Sobiranes. L'any 1573 el propietari era Tomàs Playà i l'any 1597 ho era Jaume Playà, que va dictar el seu testament a Jaume Mata, rector i notari de Castellbell, el 6 de febrer de 1604, nomenant hereu el seu fill Jaume Playà el qual, trenta anys més tard, concretament l'any 1634, contava com a propietari dels masos Playà i Ferreroles. El va succeir el seu fill Valentí Playà, casat amb Margarida, i a aquests els succeí el seu fill Francesc Playà, que constava com a propietari l'any 1670. L'esmentat Francesc morí sense fer testament i la propietat dels masos passà a mans del seu fill Valentí Playà i, després, al fill d'aquest, també dit Valentí. | 41.6520900,1.8275700 | 402374 | 4611813 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45188-foto-08053-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45188-foto-08053-91-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45217 | Pont dels Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-catalans | BARTOLOMÉ, Florian (2003). Els ponts de Castellbell i El Vilar: Els ponts dels Ferrocarrils de la Generalitat; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 266, març de 2003, pp. 11. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/08/pont-de-ferro-dels-catalans.html?q=blanc | XX | Pont construït a la primera meitat dels anys 20 per la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans (CGFG) per salvar el desnivell de la Riera de Marganell, just en el seu aiguabarreig amb el Llobregat, i la carretera C-1411a entre el Burés i Sant Cristòfol. Es tracta d'un pont de ferro sostingut per sengles pilars d'obra que donen la continuïtat a la via, amb arcs de punt rodó per on circulen vials secundarisi permeten la circulació de vehicles. | 08053-120 | El Burés | La línia ferroviària entre Martorell i Manresa fou inaugurada l'any 1924. Aquest tipus de pont era l'habitual en l'època i alguns han estat substituïts per ponts moderns com el que hi havia a Sant Vicenç de Castellet. Se'n conserva un d'igual a l'alçada de Boades. | 41.6414500,1.8568800 | 404799 | 4610599 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45217-foto-08053-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45217-foto-08053-120-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45218 | Raval de la Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-la-riereta | CORNADÓ, Carles (2016). Cal Mahoma; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 415, octubre de 2016, pp.17. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es | XVIII-XXI | Conjunt de masies i de cases situades al costat de la carretera que va a Rellinars i al costat de la riera del mateix nom. Al límit nord-oriental del terme municipal. A la muntanya de damunt seu hi ha les terres i la masia dels Cellers, de Rellinars, i, a l'altra banda de la riera s'estenien les terres del mas de les Comesvelles, avui les Comes. Masies de les que també pren el nom. La majoria de cases i masies es troben a la riba dreta de la riera: el Molí, cal Mansuet, cal Casteller, ca l'Escolà, cal Mahoma, cal Miquel, cal Joan del Grau, cal Pàmies, el Lledó, cal Cristet, cal Macià, cal Fainé, cal Batlló, cal Nasi i ca la Carmeta. A la riba esquerra hi tenim les Comes, el Robert i Viladoms de Dalt. Destaca pel cultiu de l'horta amb l'aprofitament de l'aigua de la riera mitjançant una sèquia. La majoria de terres d'aquest sector pertanyen o havien pertangut a la Masia del Cellers. Cal Mahoma, construcció de finals del XVIII, principis del XIX. La curiositat del topònim fa pensar a Assumpta Lleonart (Cornadó, 2016) que sorgeix en oposició a cal Cristet, una casa propera del mateix raval. Cal Cristet és una altra masia del Raval de les Comes. Cristet és un diminutiu de Jesucrist i també una imatge petita de Jesús crucificat. Aquest renom, rar a casa nostra, és força més habitual a les Illes Balears. | 08053-121 | Nord-est del terme municipal. | 41.6419800,1.8827200 | 406952 | 4610630 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45218-foto-08053-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45218-foto-08053-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45218-foto-08053-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45219 | Romeria a Santa Maria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romeria-a-santa-maria-del-vilar | No consta (2010). Romeria a Santa Maria del Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 346, juny de 2010, pp. 6. | XX | Segons Maria Masats, de la parròquia de Santa Maria del Vilar, antigament pel dia de Corpus es feia una processó amb la Mare de Déu i sota pal·li des del Puig fins a l'església del Vilar, amb el carrer ple d'estores de flors. Tanmateix, actualment, des de fa anys i, justament, com es va fer el diumenge passat 28 de maig, es fa la romeria des de l'església Nova (Borràs) cap a la del Vilar, pujant amb flors pel camí del Genovès tot passant el rosari. A la plaça de l'església (de la sardana) s'hi escampen pètals de flors i la gent entra cap a l'església per omplir amb les seves flors els peus de la Mare de Déu. Des de fa anys, qui s'ocupa d'aquest acte i de la col·locació de les flors és la família Albuixech de cal Jepet. | 08053-122 | Santa Maria del Vilar | 41.6337400,1.8605200 | 405091 | 4609739 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 45223 | La Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bauma-1 | VALLS i PUEYO, Joan (2016). El mas Gall. Treball inèdit. | XVIII-XX | Masia que dóna nom al barri, però que el pren d'una gran bauma que hi havia al costat, coneguda com el Clot de la Noguera, i que a partir de la construcció del ferrocarril es va anar omplint de deixalles, fins que va quedar coberta. La casa es troba al costat oriental de la línea de tren Barcelona -Manresa, aïllada, al costat d'unes casetes que havien estat habitatge dels treballadors. De fet es troba entre l'autopista C-16 i el tren. Ha estat rehabilitada, mantenint els volums però amb tots els paraments repicats, deixant pedra vista. Són diversos cossos quadrangulars adossats uns als altres, ara destinats a habitatge, però que antigament podrien haver estat pallisses o corts per al bestiar. Les portes i les finestres també són noves. | 08053-126 | La Bauma | El capbreu de 1631, escrit per Dídac Bellera, notari públic de Monistrol de Montserrat, rep el nom de 'Capbreu dels terratinents y pagesos de Castellbell fet en lo any de 1631 y en altres anys fins lo any de 1634'. 'Els propietaris confessen i manifesten a la noble Sra. Dona Patronilla Amat y Desbosch, señora dels Castells, termes de Vacarisses y Castellbell encara que absent y al noble señor don Joseph Amat i Desbosch fill y procurador seu a las cosas baix escritas, legitimament constituhit y ordenat per la dita nobla señora dona Patronilla Amat y Descosch mare sua'. Mitjançant el document se sap que el propietari del mas Gall, l'any 1634 era Magí Gall, pagès de la parròquia de Nostra Senyora del Vilar, parròquia de Castellbell. En la nova capbrevació datada de 1666, s'esmenta Pere Gall, probablement fill d'en Magí com a propietari del mas i les terres. Aquest pagava delme, a més del seu pas, per 'una pessa dita Corratella; 1 gallina, per la peça dita 'Costa de Verdals' i per una altra al Verdal 'que fou de Antoni Coll'. El 10 de gener de 1676 Pere el Gall testa a favor del seu fill Josep, que el 26 de juliol de 1688 ven una part de terres de la seva propietat al son germà, Jaume, que el 19 de febrer de 1703 'ajustà la quantitat de cent lliures Barceloneses' per la peça de terra. Aquesta peça doncs, s'esmenta capbrevada independentment del mas Gall el dia 28 de febrer de 1727. És en aquest document on es parla de Jaume Gall dit de la Bauma i del seu fill Jacint. En aquestes terres tenen una part d'oliveres, vinya, conreu, una part erma en la partida dita 'lo Clot de la Noguera', on hi ha una bauma molt gran 'y en ella dits confessants han novament construhit una caseta en la qual fan sa continua residencia y habitació, y aquella dita pessa de terra es part, y de pertinencias de la heretat del ,mas Gall situada en lo mateix terme'. El text continua explicant els límits de la nova propietat. La casa de la Bauma, a més dels delmes habituals com tots els masos, en pagava un d'específic. L'any 1727 es capbreva el mas Gall per la seva propietària Maria Gall, vídua de Francesc Gall, on es redacten els límits de la propietat i en acaba dient 'y altres terras que de pertinencias de dit mas Gall possehex Jaume Gall Pagès de dit terme dit lo Baumer...” Segons un Llevador de Censos de 1757 consta tot el que pagaven per lo mas Gall i s'esmenta 'It. Per dita pessa dos gallinas, las quals paga Jaume Gall lo Baumer, conforme en ell se dirá, y perço no deuhen cobrar cobrarse desta Casa. (...) Bauma, Jaume Gall. Per una gran pessa de terra, nomenada Lo Clot de la Noguera en la qual y ha una gran Bauma, y altres trossos de terra á dita gran pessa units, tots de pertinecias del mas Gall fa lo dia de Nadal.... 2 gallinas. It. Per la habitació fa en dita Bauma, lo dia de N.S. de Agost. 4 cort. Civada. Anys després, desconeixent els motius, la casa de la Bauma passa a ser propietat de Francesc Gibert, de Monistrol de MOntserrat, el qual segons el” Llevador de Censos de 1780...y anyadit fins a 1800” pagava 2 gallines de cens, per la Caseta de la Bauma, i per una pessa de terra dita den Trias, o Clot de la Sorda que dit Gibert ha unit a dita Bauma fa de Censos, 1 quartera de civada”. El darrer document localitzat és del 24 de maig de 1817 on es troben enfrontats el Baumer, Joseph Brunét (Manso Baumer) i el marquès de Castellbell, Manuel d'Amat i de Peguera. | 41.6283000,1.8708200 | 405941 | 4609124 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45223-foto-08053-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45223-foto-08053-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45223-foto-08053-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45228 | Joan Masats i els llops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joan-masats-i-els-llops | SUBIRANA ESTRUCH, Maria (2004). Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memòria histórica del llop a la comarca del Bages).Dins revista Dovella, pàgs. 37 a 43. | XIX | Publicada | Segons la memòria oral recollida per Maria Estruch, ens conta que 'a Castellbell i el Vilar, el besavi de Joan Masats era carboner i explicava que es va quedar sol alimentant la carbonera, se li va acudir de fer l'udol del llop dins d'una olla petita, un tupí. Va venir un moment que es va trobar voltat de llops, i sort que era dins la barraca i amb el foc encès. Un llop esgarrapava la barraca. Ja li sortia la pota per entremig dels troncs de la construcció i li va lligar la pota per dins la barraca. Va cridar. Els altres van marxar i al matí el va matar amb la destral i en va fer adobar la pell. Això va passar a la roca Foradada, sobre Marganell. Hi havia un tros de l'estat, on feien carbó sense pagar i hi feien boïgues d'on sortien unes patates fantàstiques. D'això deu fer uns cent cinquanta anys'. | 08053-131 | La roca Foradada | Maria Estruch, durant els mesos de juliol de 2002 i abril de l'any 2003, es va dedicar a fer una recopilació dels noms populars de núvols, boires i vents per diversos pobles de la comarca del Bages. Al mateix temps, i volent contribuir a la recerca que duia a terme el sr. Albert Manent sobre el tema de la memòria històrica del llop, va aprofitar per conversar amb els pagesos i pastors per recopilar informació sobre històries que haurien pogut viure avantpassats seus o coneguts. | 41.6291900,1.8604700 | 405080 | 4609234 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45235 | Goigs de Maria Santíssima de la Assumpció qu'es venera en lo poble del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-maria-santissima-de-la-assumpcio-ques-venera-en-lo-poble-del-vilar | XVII-XXI | Goigs de Maria Santíssima de la Assumpció que's venera en lo poble del Vilar; i que diuen així: En cos y ánima portada/ Al Cel per be singular/ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ La Divina providència / Cuant al Cel se os em pujà, / Als apòstols ordenà/ Venir á vostra presencia, / Ells ab suma reverencia / Vostra mort van presencià. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Cuant lo vostre Fill santíssim / Os volgué en sa companyia, / De dalt del Cel os envia / Un exércit nombrosíssim / D'Ángels, que ab gran alegria/ Os baixaban a buscar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Ex desterro dels humans / No pot ser may sepultura / De vostra persona pura, / Obra de divines mans; / Los mes privilegiats sants / Tal favor Deu no'ls va dar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Jesucrist ab son poder / Sent pujà dal de la gloria, / Deixá al mont grata memòria / Puig que en Vos també hu va fer; / Vostres merits va voler/ Ab la Assumpció premiar./ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Tota la cort celestial / Com també'l Tot poderós, / Del modo més portentós / L'Asumpció os feren tirunfal; / Ab cos y ánima fins dalt / De la gloria os van pujar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Cuant os vereu gran Senyora, / En lo empíreo Emperadora / De Deu los poders rebereu, / Als mortals luego volguéreu / Ab manto y ceptre amparar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ De tots foreu ven rebuda, / Dels patriarcas, dels profetes, / Dles màrtirs y anacoretes / Cantan vostre venbinguda; / Prop del fill vostre asseguda / Tots per Reina os van clamar/ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Jesucrist un poder gran / Os donà al Cel y en la terra, / Vostre nom l'infern aterra / Sent dels dimonis espant; / L'ánima que està purgant / No cessa de á Vos clamar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ La magestuosa Assumpció / De vostra santa persona, / La Cristiandat pregona / Ab molta veneració, / Feu que vostra incorrupció / Prompte haguem de celebrar./ Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ Vostra protecció ressalta / En eixa terra dichosa / A la Mare piadosa / Sempre acut la gent malalta, / Y si acás la pluja falta / A Vos la vé a reclamar. / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ TORNADA. / A la celestial morada / Volguéunosi sens tardar; / Siau la nostra advocada / Verge y mare del Vilar./ V). Exaltata est saneta Dei genitrix / R). Super choros angelorum ad caelestia regna./ OREMUS:/ Famulorum tuorum, quaesumus. Domine, delictis ignosce: ut, qui tibi placere de áctibus nostris non valémus, genitricis Filii tui Domini nostri intercessione salvémus: Qui tecum, etc. | 08053-138 | El Vilar | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6337400,1.8605000 | 405089 | 4609739 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45235-foto-08053-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45235-foto-08053-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45235-foto-08053-138-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45239 | Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu | <p>VIGUÉ, Jordi (dir.) (1984).Castellbell i el Vilar; dins Catalunya romànica, vol. XI, El Bages, Barcelona, pàgs. 175 - 180</p> | XII-XIII | Ha perdut gran part de la policromia original i l'estucat, deixant la fusta vista. | <p>Mare de Déu romànica de la que no es coneix el lloc de procedència. La seva alçada és de 61 cm. Es tracta d'una imatge en majestat, sedent,damunt un tron amb el Nen sobre els genolls. Porta una túnica de coll rodó, de color porpra amb motius geomètrics de color negre. Per damunt hi passa un mantell que passant per sota el braç dret, li tapa la falda i els genolls. Un vel que deixa veure els cabells li cobreix en part el cap. El Nen va descalç i porta una toga a la manera romana. Ni el Nen ni la Mare de Déu porten corona. La composició hieràtica de les figures és pròpia de l'estatuària romànica. Però en aquest cas barreja elements propis del segle XII amb traços de principis del XIII. Les mans adquireixen una rellevància especial; amb l'esquerra protegeix l'infant i amb la dreta sosté la bola del món. El Nen mostra la Biblia amb la mà esquerra, i amb la dreta beneix.</p> | 08053-142 | Castellbell i el Vilar | <p>Ingresa en el Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1898, catalogada amb el número 1249; procedent d'un lloc indeterminat de Castellbell.</p> | 41.6337900,1.8597300 | 405025 | 4609746 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Regular | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45240 | Paper moneda de 50 cts de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-de-50-cts-de-lajuntament-de-castellbell-i-el-vilar | TURRÓ MARTÍNEZ, Antoni (2007). Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936- 1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Pàg. 105 i 106. Ed. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Institut d'Estudis Catalans. http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/papermoneda/id/163 | XX | Paper moneda de 50 cèntims editat per l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar. És de color marró, mesura 69 x 109 mm. A l'anvers hi ha l'escut local emmarcat per una sanefa molt ben decorada. Al costat esquerra, un gravat representant un teler automàtic amb el mecanisme de canvi, símbol de la vocació fabril de la població. Al mig, en un requadre, el següent escrit: Aquest ajuntament abonarà al portador 50 cèntims amb moneda de curs legal del Banc d'Espanya o bé de la Generalitat de Catalunya en virtut de l'acord del 22 de maig del 1937. Al revers, el valor de canvi està envoltat per unes orles. | 08053-143 | Castellbell i el Vilar | En la sessió municipal del 20 de febrer de l'any 1937 l'ajuntament, preocupat per la manca de fraccionari proposa la viabilitat de l'emissió de bitllets locals. El 22 de maig de 1937 s'acorda fer una emissió per un import d'11.500 pessetes, amb els valors d'1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims. El Centre d'Administració Municipal de Barcelona els va imprimir, cobrant 34 pessetes el miler. L' 11 de desembre del mateix any, el consistori acorda retirar de la circulació tots els bitllets el mal estat i efectuar una nova emissió amb els mateixos valors, però aquesta vegada per un import de 17.500 pessetes. La impressió va anar a càrrec de la impremta Martí, Marí i Cia. de Barcelona. L'anvers dels bitllets està presidit per l'escut local sense cap altre motiu. Al costat esquerre del revers hi ha el pont gòtic sobre el riu Llobregat i al costat dret, una fàbrica amb la xemeneia fumejant. També es pot veure un fus evocant la tradició tèxtil de la població. El text del centre confirma el valor de canvi. El consistori també aprovà l'emissió de cartons de valors per 10 i 5 cèntims per un import total de 1.500 pessetes. Aquests bitllets estan escrits en llengua castellana, impresos per una sola cara i una sola tinta sobre un cartó de color diferent per a cada valor. | 41.6292400,1.8608600 | 405113 | 4609239 | 1937 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45240-foto-08053-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45261 | Gegants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-2 | SANCHEZ, Pere (1996). Els gegants de Castellbell i El Vilar (capítol primer); dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 190, maig de 1996, pp. 13. SANCHEZ, Pere (1996). Els gegants de Castellbell i El Vilar (capítol segon); dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 194, setembre de 1996, pp. 7. SANCHEZ, Pere (1996). Els gegants de Castellbell i El Vilar (últim capítol); dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 195, octubre de 1996, pp. 12 i 13. https://www.facebook.com/Gegants-Castellbell-i-el-Vilar-363243440451417/ | XX | La parella de gegants de la població s'anomenen Pepet i Roseta, als qui acompanya el gegantó Jaume. El Pepet és un pagès rabassaire de la primera meitat del segle XX. La Roseta és una obrera d'una de les fàbriques tèxtils de la població, coetani del Pepet, és clar. La parella representa la major part de la població dedicada durant segles a la pagesia i a partir del segle XIX, molts a la fàbrica. En Jaume és un avi sense cap representació concreta. El Pepet i la Roseta són la darrera parella de gegants que va fer el reconegut mestre geganter Manel Casserras i Bois, abans de morir, l'any 1996. Tenen una alçada de 3,34 metres, però al Pepet cal afegir-hi 13 cm de la boina. El pes és entre 50 i 70 kg per ell i entre 30 i 50 per ella. Estan vestits pel mateix equip del Manel Casserras i són de cartró i fibre de vidre. En Jaume el van fer els membres de la colla gegantera de Castellbell i el Vilar. Els padrins de bateig són la Colla gegantera de Manresa i la Colla gegantera de la Seu d'Urgell. S'estrenen el dia 15 d'agost de 1996. Ballen música tradicional típica de les colles geganteres, amb gralles, caixes i tabals. Al poble ballen el 20 de juny i en d'altres dates puntuals i no fixades, en actes organitzats per l'Ajuntament o pel grup Cavall Bernat. També fan sortides, com a la Seu d'Urgell, El Pont de Vilomara i Rocafort, Monistrol de Montserrat, Sant Vicenç de Castellet, Sant Joan de Vilatorrada, Moià, Rellinars, Vacarisses o Olesa de Montserrat. | 08053-164 | Castellbell i el Vilar | Creació de l'any 1996 i pagats per Josep Vilaseca i Atzet, fill de la masoveria de can Borràs, de Castellbell i el Vilar. Només posa una condició: que han de ser la viva imatge dels seus pares, el Pepet Vilaseca i la Roseta Atzet. | 41.6291800,1.8608300 | 405110 | 4609233 | 1996 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45261-foto-08053-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45261-foto-08053-164-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Manel Casserras i Boix | 98 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45262 | L'alzina del calçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-del-calcador | http://naturaipedra.blogspot.com.es/ | XIX-XX | Publicada | L'alzina estava plantada al camí vell que mena cap a l'ermita de Sant Vicenç de Castellbell. Allí on es posa l'estrella per la cavalcada de Reis, entre el Castell i l'ermita, s'aixecava ufanosa una alzina de grans dimensions coneguda amb el nom de l'Alzina del Calçador. Quan els parroquians anaven a l'ermita, s'aturaven a l'alzina i allí deixaven les sabates i espardenyes velles, calçant-se amb les noves. Molts venien de lluny, del Solell de la Barraca i del Serrat de la Beguda i si ja feia calor, a l'estiu, la mainada anaven descalços i portaven les espardenyes penjades al coll. | 08053-165 | Turó del castell | 41.6417400,1.8587900 | 404959 | 4610629 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45262-foto-08053-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45262-foto-08053-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45263 | La roca Rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-rodona | PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2015). Llocs misteriosos i llegendaris a Castellbell i El Vilar: La Roca Rodona; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 396, gener de 2015, pp.11. http://naturaipedra.blogspot.com.es/ | XIX-XX | Publicada | Al camí que des del barri del Burés, passant pel Pinsà fins a Sant Cristòfol, hi ha una roca despresa de la cinglera del turó del Marquès, coneguda com la roca Rodona. La gent gran del Burés, explicava que aquest roc formava part d'una bauma on s'hi va aixoplugar un pastor un dia de forta pluja. Sigui provocat per un llamp o per altra causa natural, el roc es va desprendre's i va caure al damunt del pobre pastor, colgant-lo per sempre més. | 08053-166 | Turó del Marquès | Aquesta llegenda, explicada durant el treball de camp per en Marcelí Puigdellívol li va ser confiada per l'Enric Frontera, en Josep Riera i el Fidel Vilaseca que ja ho havien sentit explicar. | 41.6404100,1.8458600 | 403880 | 4610496 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45263-foto-08053-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45263-foto-08053-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45267 | Font del Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cintet | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Font situada a la llera dreta del torrent del Brogit, relativament elevada del seu llit. Un cop dins, en direcció al Rasot del Botines, i passada la font de la Mata, al marge dret trobem la font. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, amb una base feta amb pedra irregular i les cantonades més perfilades, de 4 metres de costat i una alçada vista d'1,50 metres respectivament. Al damunt hi ha una estructura feta de formigó més petita amb una portella de registre. Té un sobreeixidor protegit per un filat, pel qual raja l'agua cap el torrent. Per la part de dalt, un corriol d'una dotzena de metres s'endinsa sota del marge. Es tracta d'una mina d'aigua, que està protegida per un muret arrebossat i una portella de ferro. Per la banda dreta, el marge s'ha recolzat amb mur de pedra seca que la vegetació ha mig dissimulat. Un tub de PVC connecta l'aigua de la bassa que puja fins el mas Colomer. | 08053-170 | Torrent del Brogit | La construcció actual no té res a veure amb el safareig i la font que hi havia hagut antigament. Les dones venien a fer bugada i a omplir el càntir. L'aigua sobrant es feia servir per regar els horts que hi tenia al voltant un tal Cintet, que és qui donà el nom a l'indret. | 41.6410400,1.8231700 | 401991 | 4610591 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45267-foto-08053-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45267-foto-08053-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45269 | Monument a mossèn Joan Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-mossen-joan-farras | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XX | Monument dedicat a Mn. Joan Farràs i Tort, ubicat a la plaça del darrera de la casa de l'Ermità. S'hi accedeix des del jardí mateix de la casa i també des de l'interior del cementiri. Unes escales de pedra travessen l' espai enjardinat, sense enrajolar a través un sender de lloses de pedra que menen directament a un monòlit de pedra. Mesura 2 metres d'alçada per 0,78 metres de costat, per 0,80 metres d'amplada màxima. A la part frontal s'hi ha collat una placa de marbre gris on s'hi ha gravat el següent: 'PLAÇA DE MN. JOAN FARRÀS I TORT. AMIC MEU: SI VOLS AMOR, / NO ET TANQUIS A CASA / AMB LA TEVA TRISTESA EGOISTA I AVARA. / SURT A FORA A CREMAR EL TEU RANCOR. / SENTIRÀS UNA JOIA MOLT RARA: / SENTIRAS UNA SET QUE T'APAGA LA SET / I UN VENT FRED / QUE T'ESCALFA LA CARA. / (MN. NOAN FARRÀS) / EL POBLE DE SANT CRISTÒFOL, QUE SAP D'ESTIMAR I D'AGRAÏR UNIT PER LA FÈ, AMB L'AMOR I L'ESPERANÇA, HOMENATJA EL SEU RECTOR MR. JOAN SACERDOT I POETA - / 13 DE JULIOL DE 1985'. El monòlit està clavat en una jardinera rodona, de pedra. Al voltant d'ella hi ha uns bancs fets en pedra, destacant un llorer al darrera mateix. | 08053-172 | Sant Cristòfol de Castellbell | Aquest monument va ser inaugurat el 13 de juliol de 1985, pel veïnat de Sant Cristòfol al seu rector, Mn. Joan Farràs i Tort, coincidint amb la Festa Major. Fou pagat pels veïns que també van posar mà d'obra | 41.6388800,1.8187100 | 401616 | 4610357 | 1985 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45269-foto-08053-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45269-foto-08053-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45271 | Monument a la llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-llum | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XX | Monòlit de pedra ubicat a la plaça de la Sala, l'edifici associatiu del veïnat. Està ubicat damunt d'un doble podi de pedra de planta quadrangular. A la part frontal, s'ha col·locat una placa de marbre decorada amb motius florals i les quatre barres amb les muntanyes de Montserrat emmarquen el següent text: ' ELS VEÏNS DE S. CRISTÒFOL / DEDIQUEN AQUEST HOMENATGE / AL BENEMÈRIT PATRICI / EN FLORENCI BACH I OLLER / PROPIETARI DE FARREROLAS / EN AGRAÏMENT PER HAVER FET / POSSIBLE LA VINGUDA DE L'ELECTRI/ CITAT A AQUEST POBLE. / S. CRISTÓFOL 11 DE JULIOL 1931'. Al dessota, gravat a la mateixa pedra hi ha una bombeta il·luminada en memòria del 50 Aniversari. Juliol 1981. | 08053-174 | Plaça de la Sala | Aquest monument recorda l'arribada del corrent elèctric al poble. El promotor fou en Florenci Bach i Oller, propietari de Ferreroles. Les obres s'iniciaren el febrer de 1931 i foren dirigides pels senyors Torrents i Riera. El senyor Florenci Bach també ajudà a molters famílies que no podien arribar al pagament. Per tot plegat el poble li va fer un homenatge el dia de la Festa Major de 1931 i es va posar una placa en el mur exterior del transformador. En el cinquentenari d'aquesta celebració es col·loca el present monument, amb la placa del 1931. | 41.6398000,1.8178500 | 401546 | 4610460 | 1981 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45271-foto-08053-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45271-foto-08053-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45277 | Pou dels Miracles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-dels-miracles | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. https://castellvilarenc.info | XVII-XX | Actualment està envoltat de bardissa, la qual cosa dificulta l'accés i observació. A l'interior hi ha una aigua cristal·lina i es pot veure el fons, excavat a la roca. La portella ha desaparegut així com la corriola. | Pou ubicat per sota de la carretera principal que va al mas Enric, per sota d'un revolt que fa el mateix carrer. Cal baixar pel dret, per sota un roure resseguint a mà dreta el desnivell del talús. Ben aviat en la zona més planera hi ha una pomera i al davant mateix, a uns tres metres, en direcció a la torrentera, hi ha el pou. Es tracta d'una construcció feta de pedra i maons. Mesura 1,42 metres de diàmetre per una fondària 4 metres aproximadament. Per sobre de la pedra s'hi ha construït la volta de tancament del pou. Està feta amb maons collats amb morter i recobert per l'exterior amb un arrebossat bast de ciment. A l'interior de la volta conserva els encaixos amb la biga de fusta i l'anella de ferro per penjar-hi la corriola que ja no hi és. La boca del pou amida 1 metre d'alçada per 0,67 metres d'amplada. La llinda i l'ampit són de pedra. La portella de fusta ha desaparegut. | 08053-180 | Sant Cristòfol | El cavaller i pelegrí basc Eneko López de Loyola, que posteriorment fou Sant Ignaci de Loyola, passà pel Bages camí de Terra Santa. Abans d'arribar a Manresa, de camí a Montserrat, la tradició oral que es manté viva en els veïns de Sant Cristòfol, el pelegrí fou acollit al mas de la Serra (actual mas Enrich). Tot i ser primavera, aquell any de 1522 patí una gran sequera. Agraït per l'hospitalitat del lloc, l'imaginari local atribueix a Sant Ignaci el fet de brollar aigua d'un pou. Des de llavors i per dur que sigui l'estiu, en aquest pou sempre hi ha aigua. | 41.6390000,1.8203200 | 401751 | 4610368 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45277-foto-08053-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45277-foto-08053-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45277-foto-08053-180-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 119|94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45280 | Matança del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matanca-del-porc | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2002). Des de Sant Cristòfol: la matança d'aquest any, tot un rècord; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 254, febrer de 2002, pp.8-9. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XVII-XXI | El dia de la matança del pors és una de les festes més importants amb la Festa Major, Pasqua i Nadal del poble de Sant Cristòfol. Està organitzada per l'Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol. Actualment és una festa pública adaptada a la normativa vigent i que es fa pel gener, el tercer dissabte. El porc ja es porta mort de l'escorxador, però és a cal Magem on s'engreixa durant l'any. A la cuina de la Sala, la mocadera comença a preparar les parts des de les vuit de matí. La mocadera actual és la Montse Enrich de cal Joanet, però durant molts anys ho va ser l'Elisenda del Ros. La festa gran comença al vespre amb el sopar. Abans, però, es reuneix l'Assemblea General de l'Associació, que es fa cada any. En el sopar es subhasten les diferents parts del porc. Els presentadors formen part de l'espectacle i amb el seu tarannà amenitzen l'acte. Els subhastadors són en Santi Llopart, de cal Roure, i el Josep Puig, de cal Pascol. | 08053-183 | Sant Cristòfol | Antigament la matança del porc era una pràctica habitual a totes les cases de pagès. Es deia que l'any que en una casa es moria el porc, passaven gana. Es feia a finals de la tardor i això permetia que el tall es conservés millor. Ara hi ha porc tot l'any, i només queda la festa com a record d'unes pràctiques estratègiques per a la subsistència. Però també era un dia de festa grossa, on es reunia a tota la família; perquè a més hi havia molta feina a fer. Al final de la jornada tothom marxava amb el seu paquet de botifarres o tall. Però els dos personatges més importants d'aquest dia eren el matador i la mocadera. El matador és qui degolla el porc i la mocadera en recull la sang i neteja la mocada, els budells, i la prepara per fer-la servir. | 41.6398400,1.8180500 | 401563 | 4610464 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45281 | Serrat dels Morts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-dels-morts | XIX | Desconegut. Mai s'ha fet cap intervenció. | Ens han informat oralment que dins els boscos de la finca del Mas Enric, actualment tancats, s'havien trobat superficialment ossos humans, vestimenta i objectes atribuïts a soldats francesos de la Guerra de la Independència (1808-1814) o del Francès. | 08053-184 | Mas Enric de Sant Cristòfol | No s'ha fet mai cap intervenció i els mateixos que van fer les troballes, no en van donar importància. Es troba en propietat privada i no s'hi pot accedir. | 41.6431600,1.8241300 | 402074 | 4610826 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45281-foto-08053-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45281-foto-08053-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45282 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-1 | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1986). Cent anys de vida associativa a Sant Cristòfol. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 5. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XIX | La Sala és l'edifici social de l'Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol, aixecat al Pla de Sant Cristòfol. És de planta rectangular i consta de diferents nivells, segons la secció, però bàsicament té planta baixa i primer pis. És un edifici als quatre vents; per tant és una construcció aïllada amb quatre façanes. A l'interior hi ha un cafè, un saló/teatre, l'espai pels socis, on hi ha l'arxiu de l'entitat i cuines i serveis diversos. | 08053-185 | Sant Cristòfol | L'actual edifici s'aixeca damunt cal Canyelles, una casa que l'entitat va comprar a Fèlix Enrich Sallès de cal Jepet de la Calsina. Aquest l'havia comprat l'any 1882 a Pere Escorsell. Era una casa amb planta baixa i pis aixecada al mig del Pla de Sant Cristòfol i envoltada de conreus. Tenia una tina que el propietari va continuar utilitzant segons contracte d'arres amb l'associació. A les obres hi participen els socis amb jornades laborals que seran comptabilitzades i equivalents a aportacions monetàries. El 13 de juny del mateix 1886, s'inaugura el cafè. La construcció de la Sala s'acabarà el mateix any. Posteriorment s'aniran fent arreglos i afegits que en el seu moment no es deurien poder costejar. Per exemple l'escenari del teatre o el paviment hidràulic que encara es conserva. Es posa el 1913 gràcies a l'aportació de 500 pessetes de Valentí Bach de Ferreroles. A partir de 1968 es produeix una ampliació i transformació, tant del cafè com de la Sala. S'amplia per la part posterior, s'elimina un galliner i s'hi fa un cos amb dos pisos. Fou possible gràcies a la donació del terreny limítrof de Fèlix Calsina i també una part del senyor Tarin Iglesias. El cost total de les obres pujava a 218.263,80 pessetes. El primer pis va quedar dividit en tres parts: el cafè, el saló i un corredor al mig. | 41.6397800,1.8182400 | 401579 | 4610457 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45282-foto-08053-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45282-foto-08053-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45288 | Veïnat del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-del-vilar | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (2003). Castelobello. De Viladoms a Vilamarics passant pel vilar o els primers pobladors amb nom conegut de Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 1 Ed. Ajuntament de Castellbell i El Vilar. | XIV-XX | El veïnat de Santa Maria del Vilar es troba ubicat en un serrat rocós que s'estén des del turó del Vilar fins el peu del turó del mas Puig. Està delimitat per l'església parroquial de Santa Maria, a l'extrem nord-occidental, i per la masia del Puig, a l'extrem sud-occidental. El punt més baix del vessant septentrional d'aquest serrat és el torrent del rasot del Puig, que desemboca al Llobregat. Pel costat meridional, les antigues feixes de vinya que arribaven al riu, són avui el Borràs, amb les fàbrica inclosa i el camp de futbol. | 08053-191 | El Vilar | Segons Valls (2003), el topònim de Vilar, podria fer referència a una possible vil·la, que hauria estat ubicada al serrat per on s'esten el barri del Vilar, en un lloc indeterminat. Val a dir que les cases estan fonamentades a la roca i per tant, no s'han localitzat restes que puguin confirmar la seva existència. Per altra banda, la documentació és escassa. La primera vegada que surt anomenat Vilar és de l'any 1047, en un testament on es fa donació d'unes terres 'prop de Santa Maria', però no és fins l'any 1294 que no s'esementa 'Sancta Maria del Vilario'. Fins a mitjans del segle XIX, el Vilar va ser el veritable nucli de població del municipi. Originàriament el camí que va al Burés passava per sota mateix de les tines del mas Puig, però en una època indeterminada, els propietaris del mas sol·licitaren que es travessés el nucli resseguint el serrat ja que aquelles terres per on passava el camí comunal eren d'ells. Les cases, majoritàriament construïdes durant el segle XIX, per parcers, eren a la banda nord-est, mentre que al davant de la casa hi tenien la tina amb el celler i l'hort. | 41.6335500,1.8615400 | 405176 | 4609717 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45288-foto-08053-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45288-foto-08053-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45288-foto-08053-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45292 | Mapa del marquesat de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-del-marquesat-de-castellbell | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. | XVIII | El 'Primer mapa y carta geografica completa dels quatre termes units y aglevats de Castellbell y Vilar, Vacarissas y Reynás, dels quals es señor lo ille sr. marques de Castellbell. Format per lo reverent Pau Janér prebere de Monistrol de Montserrat. 1780', formava part originalment del lligall 79 del fons de Can Falguera, és a dir, el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Posteriorment fou incorporat, amb el nombre 22, al fons genèric de Mapes i Plànols de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, nom que se li donà modernament a l'Arxiu Reial de Catalunya. Redactat a 'Escala de una hora, o llegua de camí', aquest mapa representa les tres unitats territorials principals del marquesat de Castellbell, és a dir, Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, que donava nom al marquesat, i Vacarisses i Rellinars, de l'actual comarca del Vallès Occidental. Aleshores, pels diversos lligams matrimonials, els marquesos de Castellbell, aquell any 1780 ja exercien jurisdicció sobre molts d'altres indrets de la geografia catalana: Talamanca, Avinyó, Abrera, Pruit i un llarg etcètera. | 08053-195 | Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.6422800,1.8583800 | 404925 | 4610690 | 1780 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/