Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45124 | Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell | <p>BRAMON, Dolors (2000). De quan érem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (Continuació de l'obra de J. M. Millàs i VAllicrosa). Pàgs. 279 a 282. Ed. Eumo. Vic F. de, A. (1976). Castellbell. Municipi de Castellbell i el Vilar. Vol. V, pàgs. 730 - 736. Ed. Rafael Dalmau, Editor. Barcelona FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (1993). El castell i el seu terme. Notícies històriques de Castellbell i El Vilar. Col·lecció L'Auca comentada, núm. 8. Ed. Col·lectiu El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (2003). Castelobello. De Viladoms a Vilamarics passant pel Vilar o els primers probladors amb nom conegut de Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 1. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar VILLEGAS, Francesc (2003). Noves restauracions en el patrimoni arquitectònic medieval del Bages. Dins El Butlletí. Amics de l'art romànic del Bages. Ed. Amics de l'Art Romànic del Bages, núm. 133, setembre, pàg. 62-63. Manresa</p> | X-XIX | <p>El castell està fonamentat damunt d'un penya-segat de 219 metres per la part més septentrional i de 237 a migjorn, pròxim al veïnat del Burés, al municipi de Castellbell i el Vilar, on queda protegit de manera natural pel meandre que en aquest indret forma el riu Llobregat. És de planta poligonal amb dos cossos, sobreelevat en els extrems. Les cobertes són a doble vessant, amb els careners paral·lels a la façana principal, de teula àrab. La façana principal, orientada a migdia està protegida, a l'interior d'un pati. Al centre, hi ha un portal dovellat i al damunt, una finestra coronella. La resta dels murs presenten una sèrie de finestres, algunes geminades, fruit de les diferents reformes i ampliacions. A l'angle nord-occidental de la cinglera, que es correspon amb el puig més elevat, hi ha la torre. És de planta quadrada, amb merlets (4 x 3). Més al sud, hi ha la cisterna que recollia les aigües pluvials per abastir el castell i les restes de l'antiga capella de Sant Miquel. Els paraments són de grans carreus, en pedra de marès, amb poques obertures. A la darrera restauració es va realitzar un ascensor amb una passarel·la amb barana de forja, arrebossat de formigó que comunica amb una segona entrada, també dovellada que es troba a la façana del cos entremig, situat entre la torre i l'edifici que comunica amb el pati d'armes. Aquesta façana, presenta varies obertures consolidades durant la restauració, de petites dimensions, d'on destaquen les tres finestres amb columneta</p> | 08053-27 | A la riba dreta del Llobregat, dalt del turó del meandre. | <p>El primer document del castell data del 924. És una compra-venda d'un alou de Marganell que termeneja amb Castellbell 'de parte oriente in terminio de Catelobello, et de meridie in sumite Montse Serrado (...)'. En uns textos transcrits per Dolors Bramon, s'esmenta un personatge Bellido, i diu que hi havia un castrum Bellido/Bellid documentat a l'època, prop de Montserrat, per la qual cosa es relaciona amb el primer propietari conegut del castell. El castell també figura en el dot que aporta la comtessa Ermessenda de Carcassona, quan es casa amb Ramon Borrell, comte de Barcelona, de Girona i d'Osona-Manresa. Després de varis enfrontaments, la comtessa signa un conveni amb el seu fill Berenguer Ramon I a qui empenyora entre altres el castell. Més tard el trobem formant part del patrimoni dels vescomtes de Barcelona. La següent dada prové del 10 d'agost de 1062 quan Geribert Guitart promet fidelitat als comtes de Barcelona, comprometent-se a lliurar-los la potestat de diversos castells, entre ells el del Castellbell. El 1079 Guitard, (fill de Geribert) i Ramon Oliba, es diuen senyors de Castellbell. L'any 1111 Guillem Ramon de Castellvell i el seu germà Dorca en són els senyors eminents del castell, i el 1126 ho serà el seu successor, Guillem Ramon de Castellbell, hereu dels vescomtes de Barcelona. El castlà, que defensa el castell, Pere Bertran de Bell-lloc es va casar amb Sança de Sarroca, i dels seus nou fills, Guillem de Bell-lloc serà el successor el 1158. En morir passa a mans del germà, Bernat, que era també castlà del castell Nou de Barcelona. El seu segon fill, en Ramon, en seria el successor el 1202. Durant el s.XIII la jurisdicció del castell passa als Montcada, essent-ne feudatari Humbert de Rocafort. El 6 de març de 1369 Berenguer de Camp ven tots els seus drets sobre el castell a Jaumot Desfar, fill del conseller de l'infant Joan. L'11 de febrer de 1370 el donzell Lluís de Castellbell, fill del difunt castlà Ramon de Castellbell, ven també a en Desfar la seva castlania per 35.000 sous. Margarida Calvet, esposa d'en Desfar, pren possessió del castell el 30 de novembre de 1370. L'hereu és el seu fill Gabriel Desfar. El 17 de desembre de 1393 el rei hipoteca el castell a Berenguer de Cortilles, que l'any 1397 dóna possessió de la part de la jurisdicció que posseïa a Joan Despalau. Gabriel Desfar mor sense testar i sense successió. S'adjudica el castell a Joan Desfar i a Pere d'Esplugues (marit de la germana de Gabriel), però aquest últim li cedirà la seva part. Joan Desfar era casat amb Beatriu d'Altarriba, però quan aquesta mor, es torna a casar amb Violant de Copons. En el testament, Joan Desfar autoritza a Violant, a vendre el castells per pagar els deutes. Blai de Castellet ho compra, i al cap d'uns anys, en fa donació al seu fill Lluís de Castellet (1451). El 1453 Bernat de Sarroca el compra a Lluís de Castellet, amb tota la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal. Bernat Sarroca testa nomenant hereva la seva filla Caterina que es casa amb Bartomeu Agustí de Maçanet. Amb la guerra civil i el primer alçament dels remences l'any 1462, el castell cau en mans d'en Joanot de Rajadell, que l'ocupa durant 3 anys fins que l'any 1468 Francesc de Gàver el recupera. Caterina i Bartomeu nomenen hereu al seu fill Miquel. A les acaballes de 1485, publica una crida on denuncia que els nous assaltants remences li roben els bens especificant que al castell hi havia 6 cambres ben proveïdes per fer-hi estada, la cuina, el rebost, els graners i els cellers i una casa de carnisseria i que a més van enderrocar la meitat de la torre de St. Miquel. A la seva mort passa a mans del tercer germà, Berenguer Maçanet Sarroca, que mor al 1530 per la pesta, essent usufructuària la seva esposa Elisabet Joana Marcel.</p> | 41.6424400,1.8582900 | 404918 | 4610708 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45124-foto-08053-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45124-foto-08053-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45124-foto-08053-27-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Durant el segle XVIII es restaura degut als estralls de la guerra dels Remences (1485), on se sap que van envair-lo de manera violenta i van arrencar i cremar quinze portes i enderrocar la meitat de la torre. L'any 1719, el propietari, segon marquès de Castellbell, Josep d'Amat i de Junyent va fer explotar la cisterna per tal de que els miquelets no se'l poguessin apropiar. (Cont. Història): Aquesta fineix per casar-se i llavors la propietat torna a canviar de mans, a favor de la neboda, Jerònima Dionisia Maçanet que en una concòrdia, el 1535, restitueix a la seva filla, Joana Girona Maçanet casada amb el barceloní Francesc Amat i Junyent. Aquí comença la llarga nissaga dels Amat. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||
| 45618 | Raval del Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-jordi | Col·lectiu El Brogit. (1983). El raval del Jordi. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Dins Revista Brogit, núm. 13, desembre 1983; pp. 1 VALLS i PUEYO, Joan. Raval del Jordi. Inèdit | XVIII-XX | Conjunt de cases aixecades al vessant septentrional de la riera de Marganell, abans d'arribar a la Fassina. És una zona de forta pendent, la riera es troba 25 metres per sota el nivell de les cases en un espai molt estret, on a més hi passa la carretera B-1123 de Castellbell a Marganell. La casa de cal Jordi dóna nom al conjunt i fa referència al nom d'un masover del Brunet entre els anys 1724 i 1772: Jordi Colldeforns. Els noms de les vuit cases del Raval del Jordi segons una relació de l'any 1925, on consta com a 'Arrabal d'en Jordi', són els següents: can Fassi, dels hereus d'Esteve Trulls Vidal; can Menual, de Valentí Enrich Calsina; can Juanet del Collell, de la vídua de Jaume Palau; can Jordi, d'Isidre Colldeforns Font; can Llorens, de Llorenç Fainé Bussó; can Ramón, de Jaume Torres Casanovas; casa sense renom, de Jaume Vives Brunet; i can Tico de Ferrerolas, de Francesc Bach Sala. | 08053-521 | Al començament de la carretera B-1123 en direcció Marganell | Les parcel·les sobre les que s'aixequen aquestes cases formaven part de la finca del Brunet. El Jordi i els altres haurien estat parcers del Brunet i a finals del segle XVIII o principis del XIX s'instal·larien en aquest lloc. Documents testifiquen que les dues primeres cases establertes van estar pagant un cens anual de dues pessetes fins l'any 1929. La primera casa, cal Jordi, data dels anys 1795 a 1796. La segona que es va construir va ser cal Llorenç, a l'any 1802 a 1803. Després va ser el torn de cal Fasi i de mica seguiren totes les altres.Vers l'any 1800, trobarem el parcer anomenat Jaume Coldeforns, àlies Jordi. Abans de les fàbriques tota la gent d'aquest veïnat vivien de la pagesia, de les terres que conreaven, en bancals darrera de les cases, en els racons dessota de la Torre del Burés i a l'altre costat de la riera, a la falda del turó del Marquès. L'economia familiar estava basada en la producció vinícola. Una part de la producció era per als propietaris del castell en la proporció de tres carros per la casa i un carro pel castell. La que era pel castell la duien directament a la Fassina, on els amos hi tenien la destil·leria. Al segle XIX fins i tot van arribar a fer una partió del cinquanta per cent. L'electricitat va arribar l'any 1922, que costà 118,20 pessetes per família, una petita fortuna. L'aigua corrent va arribar entre els anys 1965 i 1966. Abans l'havien d'anar a buscar a la font del Raval del Jordi, situada sota de cal Tirot. L'any 1925 i 1926 van fer arribar l'aigua a les cases amb la força d'un ariet, col·locat en el saltant d'un viver sota la carretera de Marganell, en el quilòmetre 0,6. Paral·lel al servei d'aigua va arribar el telèfon. Actualment aquest raval està fortament lligat al veïnat del Burés. Durant molt de temps la gent passava per l'antic Camí Ral que encara es veuen alguns trams de la carretera actual. | 41.6458000,1.8528700 | 404472 | 4611087 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45618-foto-08053-521-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45618-foto-08053-521-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45618-foto-08053-521-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Per la part posterior de cal Jordi es veuen dues tines. A la casa del costat també ho semble. Segurament la totalitat d'aquestes cases tenien tines en el seu origen per la producció pròpia de vi. No sabem en quantes es conserva la tina. | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45139 | El Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brunet | VALLS i PUEYO, Joan (1997). El mas Brunet (segles XIV-XIX); dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 201, abril de 1997, pp. 20-21. | XVI-XX | Una part s'ha reformat per viure-hi i una altra resta abandonada. Necessita una restauració a fons. | Masia emplaçada entre les Canyelles i el raval del Ferran, en una petita elevació del terreny que domina sobre la riera de Marganell al seu pas per aquest punt. Els contraforts del serrat de La Beguda, el resguarden al nord. Pel costat dret el camí que porta al raval del Ferran, i per l'esquerre el camí del Santó. La masia està formada per diferents construccions,de volums variables, fruit de reformes i d'ampliacions al llarg dels segles. Cada cos i cada volum disposa d'una coberta pròpia. Algunes d'aquestes cobertes s'han esfondrat i d'altres han estat restaurades. Els paraments són de pedra vista, però en molts trams hi ha maó vist, fruit de consolidacions estructurals. L'era està a la façana nord i l'accés actual es fa per la façana de llevant. Però destaca la galeria de doble alçada amb coberta inclinada de la façana sud. | 08053-42 | Al costat del camí del Ferran | El 12 de juliol de 1280, el senyor Romeu Batlle, del terme de Monistrol de Montserrat, reconegué a Pere Brunet i la seva muller Guillema, veïns del terme de Castellbell, que es donava per ben pagat de tots els deutes que aquells devien al seu difunt pare Pere Batlle. Pere Brunet, i la seva muller Guillemona, veïns de Castellbell, reconegueren, el 25 d'octubre de 1296, que li devien quinze sous a Ponç de Barbudels, habitant al mas Jorba, que era una part del preu d'un ase de pèl negre que li havien comprat. Els seus fiadors van ser Joan Fabrés, del terme de Castellbel, i Pere d'Avellà, de Castellbell. El següent propietari que ens apareix als documents és Arnau Brunet, veí de Castellbell, fill de Pere i de Guillema, el qual, el 10 d'agost de 1318, reconegué que devia seixanta sous a Joan Borrell, de Manresa, que li pagaria per Nadal i que el seu fiador era Pere Ferrer, de la quadra de Boades de Castellgalí. Arnau Brunet, del terme de Castellbell, actuant en nom de Ramon de Morrolius, del seu fill Romeu de Morrolius i de la seva muller Romia, reconegué, el 16 de desembre de 1331, que devien quinze sous i mig al difunt Estruc de Ripoll, jueu de Manresa, i ara a la seva vídua Dolça i als seus fills hereus, els germans Salomon i Jaume Estruc. El 13 d'octubre de 1348, el senyor Pere Gilabert, de Matadepera, reconegué que tenia uns certs deutes amb Berenguer Brunet, del mas Brunet del terme de Castellbell. Berenguer Brunet, de Castellbell, es digué hereu universal del seu difunt germà Pere de Carraria, del mateix terme, quan, el 10 de maig de 1353, nomenà procurador Guillem Vives, de Manresa. Sabem que Pere Brunet era propietari del mas l'any 1441 i que el seu parent, Gabriel Brunet, del terme de Castellbell, i Joan Sajornat, de Sant Vicenç de Castellet, signaren treves amb Jaume Salom, sabater, i Pere Susanya, blanquer, ambdós ciutadans de Manresa, el 25 de juny de 1449, amb la autorització del veguer Maurici de Talamanca i del batlle de Manresa. Joan Brunet, major de dies, i el seu fill, Joan Brunet, menor de dies, així com el seu hereu Benet Brunet en el mas Brunet, del terme de Castellbell, el 6 de febrer de 1512 esmenten els capítols matrimonials de la seva filla Agnès amb Bartomeu Fabrés, fill de Bartomeu Fabrés, del mas Fabrés de Sant Vicenç de Castellet, quan van prometre a dita Agnès el mas de la Morera, de Sant Vicenç de Castellet. El 16 de febrer de 1534, Joan Brunet va declarar la possessió del mas Brunet i dels seus masos agregats, aleshores rònecs i deshabitats, Avallà, Carrera i Juglar: La vídua de Joan Brunet, Maria Anna Bruneta i el seu fill hereu, Francesc Brunet, foren els encarregats de declarar a la capbrevació del 25 d'octubre de 1595. Francesc Brunet va fer testament el dia 29 de desembre de 1629. La seva vídua Elisabet, declarà la propietat l'any 1634. El fill hereu de Francesc fou Valentí Brunet, que morí intestat i el succeí el seu germà Josep Brunet, que també va morir intestat, succeïnt-lo el seu fill Josep Brunet, que declarà la propietat del Brunet l'11 de desembre de 1666. L'amo del mas Brunet, aquí anomenat Josep Brunet, concedí a la quarta part dels fruits, el 7 de gener de 1742, a Pere Subirana, pagès de Castellbell, 'durant la vida dels ceps plantadors en tot aquell tros de terra herma, de tinguda de dos jornals de llauro de bous, que lo dit Joseph Brunet juntament ab la demes heretat sua per sos certs y legitims titols te y posseeix, de pertinencies de la heretat de dit Brunets'. Aquella peça afrontava a 'solixent y mitgdia ab terras del mas Ferran, fitas, un marge de rocas y un aregall mitgensant, a ponent y tremuntana ab terras de la heretat de dit mas Brunet'. Josep Brunet fou l'encarregat de declarar la propietat del mas 'Brunets' el 14 de gener de 1759. | 41.6472400,1.8452400 | 403838 | 4611255 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45139-foto-08053-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45139-foto-08053-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45139-foto-08053-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Brunet és un derivat diminutiu de Bru, que podria tenir dos orígens; com a sinònim de persona de pell fosca (del germànic ´bruns´, color fosc) o com a nom propi (del llatí Brunus, en castellà Bruno). | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45197 | El Santó; Les Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-santo-les-canyelles | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/01/les-canyelles.html?q=sant%C3%B3 | XVI-XX | L'interior ha estat força transformat i d'altres parts estan inutilitzables. | Masia emplaçada a la riba esquerra de la riera de Marganell, entre Ferreroles i el Brunet. Disposa de masoveria i de capella. Tot el recinte està envoltat d'un mur d'alçada variable amb un parell de torretes conservades als angles nord-occidental i nord-oriental. La masia és un conjunt de construccions adossades al llarg del temps que conformen un bloc molt compacte que en dificulten una lectura arqueològica a ull nu. Hi ha dos cossos principals i més grans, als que s'hi han afegit d'altres: els dos són de planta quadrangular i estan adossats formant un angle de 90 graus. Una galeria de planta baixa i pis, afegida posteriorment, alinea la façana de ponent del cos septentrional amb la façana de migdia del cos meridional. El cos meridional consta de planta baixa i dos pisos, i té el carener paral·lel a la façana principal. En canvi, el cos septentrional consta de planta baixa, dos pisos i golfes. És molt més alt que el cos meridional i el carener és perpendicular a la façana de migdia. A la part posterior d'aquest cos és on està adossada la capella. Aquesta fou espoliada i no conserva el campanar de cadireta. | 08053-100 | Al nord del terme municipal | Rep el nom de les Canyelles pel cognom de la família que en fou propietària entre els segles XVI i XVII. Anteriorment, i des del capbreu de 1328 (que és la primera vegada que es citada), s'anomenava mas de les Tàpies Jussanes, en contraposició al mas de les Tàpies Sobiranes. Pel que fa a l'origen del topònim Tapies creiem no té res a veure a paret o envà, sinó que fa referència a la roca coneguda popularment com a marga. La tàpia o marga és una roca sedimentària de tipus terrigen, composta d'argila i carbonat de calci, impermeable i de baixíssima qualitat. Aquesta roca és molt abundant a la zona. Les primers notícies que tenim del mas Canyelles caldrà cercar-les a la monografia feta sobre el Ros, l'antic Enrich de les Tàpies. El senyor Pere Tàpies posseïa, l'any 1441, el mas Tàpies Sobiranes, el mas Tàpies Jussanes i el mas Sala. Un segle més tard, el propietari del mas Tàpies Sobiranes era Miquel Oller, el del mas Sala era Salvador Sala, mentre que el mas Tàpies Jussanes era de Bartomeu Canyelles. Si consultem el fogatge de l'any 1497, entre els habitants del terme de Sant Vicenç de Castellet trobem el senyor Joan Canyelles. Aquest personatge era el propietari del mas Jorba, de dit terme, i posseïa una peça de terra a la partida anomenada Camp Magraner, del terme de Castellbell, el senyor del qual, Berenguer Francesc de Maçanet i Sarroca, va fer-li reducció de cens, de dues gallines a una, el 4 de desembre de 1492, en un acte signat per Pere Ponset, 'vicari de Castellbell de Bages per auctoritat del señor bisbe de Vich notari public'. El succeí el seu fill Miquel Canyelles, que es declarà propietari de la peça del Camp Magraner el 20 de febrer de 1534. | 41.6497900,1.8390900 | 403330 | 4611545 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45197-foto-08053-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45197-foto-08053-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45197-foto-08053-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També conegut com les Canyelles. Conserva alguna tina, la premsa i el forn de pa. A l'altre costat del torrent es conserva la teuleria. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45198 | Raval del Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-ferran | VALLS i PUEYO, Joan. El Ferran. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/04/raval-del-ferran.html?q=ferran | XVI-XX | Hi ha parts que s'han restaurat però hi ha dependències abandonades, sense coberta i que s'exposen a la seva desaparició. | Conjunt de cases de pagès agrupades format per: el Ferran, cal Marcó, cal Gella i cal Beguda. Està ubicat a l'esquerra del rasot de cal Tirot dominant una extensa zona de conreus cerealístics. Comunica al nord amb el Collet de Vilana i amb el serrat de la Beguda. La masia antiga és l'unica que s'està restaurant, deixant la pedra vista i amb les obertures emmarcades amb pedra nova. Consta de planta baixa, pis i un segon pis en el cos central, que s'aixeca per sobre el volum dels cossos laterals. La coberta del cos central desaigua als laterals. El cos de llevant té la coberta a dues aigües però amb el carener paral·lel a les façanes llargues. El cos de ponent, que és per on tenia l'entrada la casa té la coberta a un aiguavés, desaiguant a la mateixa façana. Al voltant hi ha una sèrie d'edificacions annexes que s'han anat afegint amb els segles: corts, corrals, tines, era, etc. | 08053-101 | Al nord del terme municipal | En la darrera capbrevació coneguda, datada de l'any 1759, obligada per Josep Amat i Junyent, segon marquès de Castellbell, consta un tal Francesc Bach no com a propietari sinó que havia anat a viure a un 'apartament de casa, que consisteix en una cambra y cuina, contigua á la sala del mas Ferran, àlies Llopart' (l'actual Ferran). Aquest personatge era germà d'Eudald Bach, naturals de la parròquia de Sant Llorenç de Dosmunts una sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pruit. Van arribar a Castellbell i el Vilar a la primera meitat del segle XVIII. Aquests dos germans eren nebots del rector de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, el doctor Francesc Bertran, que va substituir en el càrrec al rector Jaume Dolcet l'any 1724 fins l'any 1730. Aquest rector havia adquirit el mas Ferreroles. Sabem també que l'amo del Burés, Esteve Burés i Arderiu, va comprar l'any 1889 una peça de terra de quaranta quarteres compost de bosc i vinya al mas Ferran per a construir un vedat de caça per al seu fill Francesc Burés i Borràs, i al capdamunt hi va fer construir una torre. | 41.6521100,1.8500500 | 404246 | 4611790 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45198-foto-08053-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45198-foto-08053-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45198-foto-08053-101-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Destaca l' edificació de les tines. Consta de tres cossos; dos de planta rectangular, un amb tres tines i l'altre amb dues; i un cos central, on estaven les boxes. Els cossos de les tines tenien la coberta a un únic aiguavés i el cos central a dues aigües. Les tines són quadrades amb cairons vermells. Es carregaven per la part exterior de l'edifici. L'accés a les boxes es feia per la façana de ponent. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45717 | Mas Astarrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-astarros | XVIII-XX | Mas situat als peus de la C-58 entre els quilòmetre 36 i el 37, una mica elevat del nivell de la carretera. És una masia antiga però que ha estat molt reformada a l'interior. Només conserva el volum quadrangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments han estat arrebossats i pintats de blanc. | 08053-620 | Al sud delt erme municipal. | Fa uns 50 anys, els pares de l'actual propietària, que venien de Terol i de Còrdoba, van comprar la casa. L'historiador Joan Massats, de Castellbell, els hi va fer un escrit on afirma que Blanca de Castella hi va passar una nit. | 41.6138000,1.8725000 | 406060 | 4607512 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45717-foto-08053-620-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45717-foto-08053-620-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els terrenys de l'antic mas s'han convertit en una urbanització. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45171 | El Morrolius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-morrolius | VALLS i PUEYO, Joan. El mas Morrolius. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/10/el-mas-morrolius.html | XVIII-XX | Masia situada en una zona boscosa al costat del camí del Pinsà. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. És una estructura allargada que ha anat creixent pels costats. Actualment està reformada. Té adossat un cos, a l'extrem de llevant, en forma de 'L', al darrera hi ha l'era. Els paraments són de pedra vista. Hi ha un rellotge de sol a l costat més occidental de la façana. | 08053-74 | Al vessant septentrional del turó homònim | L'historiador Joan Valls ha estudiat una sèrie de documents relacionats amb la família Morrolius des del segle XIV fins el XVI. El primer document que cita és de l'any 1293, quan Arnau de Morrolius i la seva esposa Elisenda reconeixen tenir un deute de quaranta-un sous amb Baró Vidal, jueu de Manresa, el 10 de maig de 1293, dient que es tractava d'un tracte econòmic sense cap ànim de lucre. Donaven com a fiador el senyor Berenguer de Palaciolo. El 5 de gener de 1295, Arnau de Morrolius feia un tracte de mutu acord per valor de tretze sous amb Berenguer Portella. Destaquem també un altre document perquè parla de la masia veïna del Plaià: Romeu de Morrolius, amb el consentiment de la seva esposa Romia, reconegué el 23 de setembre de 1316 que devia a Jaume Verduguer, veí de Santa Cecília de Montserrat, el preu de set quarteres de forment que li havia venut, presentant com a fiador el seu veí Vidal del Plaià. El mateix Romeu de Morrolius, el 5 d'octubre de 1318, exercí com a fiador, juntament amb Arbert de la Maçanera i Bernat Tort, veïns de Castellet de Bages, en el tracte econòmic que tenien Guillem d'Ubach i la seva esposa Sança, per seixanta sous, amb Francesc d'Olius, ciutadà de Manresa. L'any 1534 el propietari del futur mas Colomer era el senyor Salvador Oller. Aleshores, el mas Morrolius ja era un mas rònec i les seves terres estaven integrades en aquesta heretat de l'Oller. Joan Oller i el seu fill Valentí, vengueren els masos Oller i Morrolius, el 9 de juny de 1650, a Joan Colomer. El fill d'aquest, Onofre Colomer, es declarà propietari dels masos l'any 1666. L'any 1759 ja s'anomena mas Oller, àlies Colomer, i segueix tenint el mas Morrolius com aglevat seu, amb la casa derruïda. | 41.6367000,1.8339600 | 402883 | 4610097 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45171-foto-08053-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45171-foto-08053-74-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45509 | Mural de 1714 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-1714 | GARCIA i QUERA, Oriol (2014). Miquelets. Bages 1714. Manresa: Consell Comartcal del Bages. http://www.resistents.cat/ | XXI | El mural del 'Petit Resistent 'és un espai de memòria dels escenaris de la Guerra de Successió adreçat als nens del poble i realitzat pel dibuixant, il·lustrador i dibuixant d'auques català, Jaume Guabianas i Escudé (1966). S'hi representa l'entrada d'una companyia de Miquelets que porten presoners filipistes destinats a la presó que hi havia al castell. La població els rep enmig d'una gran expectació i en dia de mercat; amb el pont Vell i el castell de marc. Més enllà s'hi desenvolupen altres escenes del moment. S'hi representen personatges reconeguts, com Antoni Desvalls, marquès del Poal. El mural està pintat en el mur de protecció, a la banda dreta del canal del Burés, davant de l'alzina del Comú. Aquest espai 1714 forma part d'un dels actes del recorregut de recuperació de la memòria històrica a partir dels fets del conflicte dinàstic i les conseqüències que varen tenir per a la societat, l'organització política i la cultura catalanes. Durant el cap de setmana de l'1 al 2 d'octubre de l'any 2015 els nens i nenes del poble van participar pintant el mural. | 08053-412 | Alzina del Comú | A partir de l'11 de setembre de 1714, un cop caiguda la ciutat de Barcelona, Castellbell i el Vilar es va mantenir com un dels darrers baluards de resistència a l'ocupació borbònica. Sota l'empara del marquès del Poal, Antoni Desvalls, i dels seus miquelets, Castellbell continuarà la resistència a ultrança fins a la capitulació de Cardona el 18 de setembre. | 41.6399500,1.8570600 | 404812 | 4610432 | 2015 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45509-foto-08053-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45509-foto-08053-412-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Jaume Guabianas i Escudé | Jaume Guabianas i Escudé (1966) ha estudiat disseny gràfic a l'Escola Massana de Barcelona entre els anys 1985 i 1991. Després de treballar durant els anys 1989 i 1995 a l'estudi Síntesi com a dissenyador gràfic, va muntar el seu propi estudi a Navàs i des de llavors treballa com a il·lustrador per a la majoria d'editorials. És col·laborador de diverses revistes com Cavall Fort. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 45602 | Barraca del torrent dels Abadals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-dels-abadals | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XX | Malgrat no poder accedir al seu interior, no s'observa claror. Caldria però, netejar tota la vegetació seca que té al damunt i al seu perímetre. | <p>Barraca de pedra seca situada a mà esquerra, en un revolt, arran del camí que mena des del Pinsà al Burés. Es tracta d'una barraca rabassuda, molt baixa, construïda aprofitant el cap de marge de la feixa. Pel seu costat neix un corriol que mena al capdamunt del turó del Pinsà. És de planta circular, d'1,70 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 0,80 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Ha perdut el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment de terra i pedruscall, amb herbassar al damunt, que la protegeix de l'erosió. Les branques seques procedents de la caiguda d'un pi n'impedeixen l'accés al seu interior i per tant, no es pot comprovar l'estat interior dels murs i si hi ha algun tinell interior. No té cap espitllera.</p> | 08053-505 | Antic camí del Burés a Sant Cristòfol | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6407000,1.8387400 | 403287 | 4610536 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45602-foto-08053-505-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45602-foto-08053-505-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45106 | Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-1 | XX | L'escorxador municipal es troba ubicat a la confluència de l'Avinguda Catalunya i l'Avinguda del Pare Claret. Es tracta d'un recinte construït per complir la funció d'escorxador. I per tant, consta de diverses naus o cossos. Destaquen dues naus d'estructura igual, de tres cossos, el del mig més alt i amb coberta a dues aigües, mentre que els cossos laterals tenen la coberta a un aiguavés. Els paraments són llisos sense ornamentacions i sense pintar. Disposen de diverses obertures. Destaca la façana de l'entrada principal amb una simple porta i una finestra al costat, ambdues amb maons resseguint l'obertura. El capcer és de composició simètrica, amb una part central arrodonida i les laterals rectes, separades per pilars amb terminació piramidal feta de maons. Al centre hi ha la data de 1930. L'entrada de bestiar es feia pel sector de ponent. | 08053-9 | Av. Del Pare Maria Claret, 20 | 41.6335400,1.8657600 | 405527 | 4609711 | 1930 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45106-foto-08053-9-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Actualment hi ha les dependències de la policia municipal, la deixelleria i l'arxiu del Brogit. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45274 | Barraca de la vinya de cal Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-ferrer | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Cal una neteja de l'entorn de la barraca així com del seu interior i una consolidació. Es troba en un indret important del municipi, a peu de carrer i per tant és imprescindible que aquest element, pugui estar a la vista de tothom mostrant el passat vitivinícola del poble, com si es tractés d'un monument més. Podria posar-s'hi una tanqueta per protegir-la d'actes vandàlics com les pintades amb esprai. | Barraca de pedra seca ubicada a l'avinguda de Catalunya, a mà dreta del carrer, en direcció a la plaça d'Esteve Biosca. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda en el marge de terra i parcialment damunt de la roca. És de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció són força irregulars, amb els brancals més grossos i reforçats a la base. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,16 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. Té marxapeus també de pedra. Conserva part de la porta de fusta feta, que està collada al brancal dret amb una mica de morter i dues frontisses de ferro. La coberta és de falsa cúpula, que consisteix en la superposició de filades concèntriques de manera que el radi cada vegada és menor, fins a tancar amb una sola llosa. Una part s'ha enderrocat per la manca de manteniment i la presència d'un arbre que està creixent al seu interior. L'exterior de la coberta conserva gran part del pedruscall i terra amb existència de vegetació herbàcia, però el ràfec o voladís ha desaparegut. Aquest fet permet que l'aigua es filtri directament cap a l'interior de l'habitacle i la malmeti. No té cap espitllera ni tinell. | 08053-177 | Av. de Catalunya s/n | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6307900,1.8576700 | 404849 | 4609415 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45274-foto-08053-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45274-foto-08053-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45274-foto-08053-177-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7321. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45729 | Fons referents a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Comarcal del Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referents-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-comarcal-del-bages | VALLS i PUEYO, Joan (1984). Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar, 1880-Barcelona, 1942): un lusòfil català; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 50, abril del 1984. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Ignasi Ribera i Rovira, un castellvilarenc a Portugal; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. 359, agost-setembre del 2011. | X-XXI | A l'Arxiu Comarcal del Bages, a Manresa, es conserva documentació diversa relacionada amb el municipi de Castellbell i el Vilar. destaquen els fons notarials dels segles XIII - XV. També conserva el fons de l'Ofici de la Comptadoria d'Hipoteques de Manresa. Aquest ofici va entrar en funcionament després de la publicació de la reial Pragmàtica de 1768. D'altra banda, el Fons del Reial Cadastre s'inicia el 1714, quan s'estableix aquest nou impost que substitueix l'antic sistema tributari medieval. Aquest nou impost gravava directament als contribuents. Dels cadastres de Castellbell i el Vilar es conserven documents entre els anys 1741 i 1797. Cal destacar també el fons del Veguer, amb registres que comencen l'any 1276. A l'arxiu comarcal es conserven tres obres originals d'Ignasi Ribera i Rovira (Castellbell i el Vilar 1880-Barcelona1942): 'El Jou'; 'La cortina verde', traducció de l'obra de teatre del portuguès Juli Dantas, i 'Vora les quietuds de la Llacuna d'Arêlho'. | 08053-632 | Av. de Sant Ignasi, 40 (08241 - Manresa) | 41.6291500,1.8607000 | 405099 | 4609229 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Física | Modern|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45291 | Fons fotogràfic del Col·lectiu El Brogit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-collectiu-el-brogit | <p>FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. https://elbrogit.wordpress.com</p> | XIX-XX | <p>Fruit del treball de més de 35 anys, el Col·lectiu El Brogit, amb la seva revista homònima EL BROGIT s'ha convertit en un referent local, en una eina de consulta obligatòria per conèixer la història de l'últim quart de segle i en una publicació esperada per tothom, per tal de saber què passa als barris i què diu l'Ajuntament, entre d'altres coses. Actualment disposa d'un fons de més de tres mil fotografies en paper, blanc i negre i alguna, però molt poca, en color. Són donacions de famílies del poble que parlen de la vida quotidiana, la religiositat, les festes, la indústria, la família, els esports, la pagesia, etc. Es daten entre la segona meitat del segle XIX fins l'actualitat.</p> | 08053-194 | Av. del Pare Claret, 20 | <p>El COL·LECTIU EL BROGIT és una entitat cultural, sense ànim de lucre, fundada el 1980 a Castellbell i El Vilar, a la comarca del Bages. L'entitat va sorgir arrel de les inquietuds d'un grup de persones interessades en la difusió de la cultura local, la comunicació entre els diversos nuclis que integren el municipi i la divulgació d'estudis històrics del poble. En la redacció i confecció del periòdic hi treballem un reduït nombre de persones, de forma totalment altruista, de manera vocacional i per tal de donar un servei informatiu i cultural a la població, que d'altra manera no existiria.</p> | 41.6334600,1.8536500 | 404518 | 4609716 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45291-foto-08053-194-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paral·lelament també aprofiten la base de dades informativa i els excedents dineraris per editar llibres amb informació monogràfica de caire local. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45099 | Fàbrica del Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-bures | BACH i VALLS Josep (1894). Historia de la fábrica de Castellbell, propiedad de don Esteban Burés. Castellbell i el Vilar. Col·ectiu El Brogit (1888). Desapareixen els antics pisos del rec, dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 100, p.15. Ed. El Brogit. Agost-setembre Col·lectiu El Brogit (1989). L'aigua un element cada vegada més valora, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 107, pp. 4 a 6 . Ed. El Brogit. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. GARZÓN i MANZANO, Montserrat (1987). Història de la Fàbrica de la colònia Borràs de Castellbell i el Vilar. MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (IX), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 93, pp. 13 i 14. Ed. El Brogit. Gener MASATS, Joan (1888). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (XIII), dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 98, p.15. Ed. El Brogit. Juny MASATS, Joan (1987). Història de l'art tèxtil a Castellbell i el Vilar (VI), dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, núm. 87-88, pp.23 a 26. Ed. El Brogit. Juliol-agost MASATS, Joan (1990). Ampliació de capital a indústries Burés, dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 116, pàg. 5. Ed. El Brogit. Febrer SARRET i ARBÓS, Joaquim (). Història de la Indústria del comerç i dels Gremis de Manresa, p. 241. | XIX | Molt compartimentat i afegits posteriors que tapen estructures antigues. | El Burés és un nucli fabril construït a la llera esquerra del riu Llobregat, per tal d'aprofitar-ne l'aigua com a motor de la maquinària, per Esteve Burés i Arderiu. A més de les diverses naus industrials que s'hi van anar aixecant, també es construí el canal, els habitatges pels treballadors, el casino i teatre i altres edificis. El barri del Burés encara conserva bona part de l'estructura creada en el segle XIX; tot i que ara l'espai de les naus s'ha compartimentat i repartit entre diverses empreses. Destaca la nau principal, que consta de planta baixa i tres pisos; i on era l'antiga entrada dels treballadors, es conserva una llinda amb la data de 1874 i les inicials d'Esteve Burés. | 08053-2 | Av. del Pare Claret, s/n | Provinent d'una saga de fusters de Manresa, Esteve Burés i Arderiu, que estava casat amb Ramona Borràs i Pons, va adquirir l'any 1872 una peça de terra situada al peu del pont Vell de Castellbell i el Vilar, que era una propietat del marquès de Castellbell. Feta la crida per aconseguir operaris de la construcció, començaren aviat les obres de la resclosa, que es construí provisionalment amb taulons de roure extrets del bosc del mas Carner, i del canal de cinc-cents metres. Al mateix temps, es construí una casa amb planta baixa i un pis, davant d'on s'aixecarien les naus de la fàbrica, on s'habilità una cantina als baixos i al pis es feia l'habitatge de l'Esteve Burés. La part de fàbrica més propera al pont aixecat el segle XV, es va acabar el mes de gener de 1874 i tot seguit fou arrendada a la firma Hijos de M. Puig, fabricants del pla de Barcelona. Per a baixar la màquina s'obrí el camí que va des de l'estació de Nord al Vilar i al Baix Vilar. La segona fàbrica, la que dirigiria l'Esteve Burés, fou construïda immediata a la primera, amb la que tenia una escala comuna i el muntacàrregues. Els primers habitatges es construïren al costat de la fàbrica i del rec, formant l'anomenat carrer de la Font d'Ascó, pel nom de la localitat d'on eren molts dels treballadors. Posteriorment, Esteve Burés feu construir l'any 1876 un altre grup de cases pels obrers on es conformà l'anomenat carrer de Manresa. La fàbrica d'Esteve Burés era de filatura, amb una secció de maquinària de filatura, la de màquines contínues, la de metxeres, la de batans i les auxiliars, mentre que la dels fills de M. Puig, també de filatura, disposava de la secció de metxeres i manuars, la secció de màquines de filatura, la de màquines contínues, la de batans i els magatzems de cotó, manyeria i fusteria, a les que calia afegir la màquina de llum elèctrica i el departament de turbines. Situat al costat d'aquestes fàbriques, l'any 1884 es va construir el pont Nou a sobre el riu Llobregat, que facilitava la comunicació amb la ciutat de Manresa. El qui guanyà el concurs per a l'explanació i afermament del tram de carretera de Castellbell i el Vilar a Manresa va ser el senyor Llorenç Masana, per la quantitat de 24.000 pessetes, mentre que el contractista encarregat de l'obra del pont fou Vicenç Panella, per la quantitat de 29.000 duros. A redós del pont hi havia l'horta que el Burés arrendava als seus treballadors. Encara que una mica allunyada del nucli, hi ha la Torre del Burés, que l'Esteve Burés va fer construir per al seu fill Francesc, molt aficionat a la caça. Hi van fer un gran vedat, a les terres que havien comprat de l'heretat del Ferran, i dins una enorme cascada de pedra tosca, extreta de les terres del Cellers, de Rellinars. S'hi plantaren molts arbres portats de la muntanya de Montserrat i un pou de molta profunditat. La torre que hi construïren era de 20 metres de llarg per 20 metres d'ample, amb soterrani, baixos i primer pis, amb una torrassa de dos pisos. A la casa hi passava llargues temporades la senyora Eulàlia Regordosa, més coneguda popularment com 'Donya Eli', l'esposa de Francesc Burès, la qual feia anar els famosos jardiners Dot, de Sant Feliu de Llobregat, a arranjar-li el jardí, especialment dedicat als roserars. Mort Esteve Burés i Arderiu, l'any 1893, el succeí al davant de l'empresa la raó social 'Vídua i Fills de Francesc Burés', l'any 1920 ho feia Francesc Burés i Regordosa, l'any 1933 constava la societat Manufactures Llobregat i Ter i, vers l'any 1940 el nom de la fàbrica era Indústries Burés SA i els propietaris eren la família Juncadella. Després dels aiguats del mes de setembre de 1971, es van construir les naus de la fàbrica nova, més enlairada que l'antiga, en terrenys de la masia del Genovès. | 41.6394000,1.8558500 | 404710 | 4610373 | 1872 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45099-foto-08053-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45099-foto-08053-2-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45105 | Cases de cal Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cal-teuler | XIX | Casa entremitgeres de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis, amb coberta plana. La distribució de l'espai es reparteix en establiment, garatge o botiga a la planta baixa i habitatges a la planta pis. El més destacable són el recreixement del parament delimitant les obertures i dos balcons amb barana de ferro. Damunt de cada finestra hi ha un espirall ornamental per on es renova l'aire de la cambra entre el cel ras i la coberta. | 08053-8 | Av. del Pare Maria Claret, 30 | 41.6368400,1.8662600 | 405574 | 4610077 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45105-foto-08053-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45105-foto-08053-8-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45213 | Feixes del Casot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-del-casot | FRONTERA i VILA, Genis i VALLS i PUEYO, Joan (2008). Mansuet; el guerriller de Montserrat. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors. FRONTERA, Genís i VALLS, Joan (2008). El guerriller Mansuet, un mite sorgit de la història; dins de 'La guerra del Francès a la Catalunya central', Regió7 - Diari de la Catalunya Central, 2 de juny del 2008, pp. 7 VALLS i PUEYO, Joan. (1983). Estudis sobre el nostre passat. Dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Febrer 1983, 37, pp. 7 i 8. | I-XIX | No s'hi ha fet cap intervenció i, per tant, en desconeixem el seu estat, a excepció dels tres individus | Les Feixes del Casot és el nom amb el que es coneix una petita porció de terra on actualment hi ha horts, al veïnat del Baix Vilar, però que antigament hi havia la ferreria de Mansuet Boxó. L'avi del nostre informant, en Pere Vila Ribas, quan fangava la terra per oxigenar-la i preparar-ne la propera sembra, hi havia trobat restes de ferramentes, ceràmica, i monedes d'època romana, comtal i contemporània. Però un dia també va trobar les restes d'ossos, de com a mínim tres individus. L'època en que va fer la troballa i el consell que li van donar les autoritats locals propiciaren que actualment aquestes restes estiguin colgades sota l'asfalt del camí que puja al Vilar, al costat de les feixes on es van trobar. | 08053-116 | Baix Vilar | Mansuet Boxó Xalabia (1777 -1822) és l'hereu d'una nissaga de ferrers que es mou per l'ampli territori montserratí, des de Piera fins a Collbató,poble on viuen la seva àvia i el seu oncle Mansuet Xalabia-, passant per viles importants com Esparreguera, on els seus germans també regenten una ferreria- i Manresa, per finalment establir-se definitivament a Castellbell i el Vilar. Durant els primers temps de la Guerra del Francès, Mansuet desenvolupa l'ofici de ferrer a Manresa, però l'any 1810 abandona la capital del Bages,coincidint amb la primera ocupació de la ciutat per les tropes napoleòniques- per establir-se a Castellbell i el Vilar, a peu de camí veïnal al seu curs entre el castell de Castellbell i el nucli del Vilar, al barri que actualment es coneix com a Baix Vilar. En aquest indret, doncs, s'hi aixeca un edifici on la família Boxó viu i treballa; convertit a partir de l'any 1822, en l'epicentre d'un aixecament armat de caire absolutista, liderat per Mansuet Boxó i protagonitzat per uns dos-cents pagesos de la contrada, agreujats per les reformes liberals que aplicava la burgesia urbana. Així, a toc de sometent i des de la ferreria de Castellbell i el Vilar, Mansuet Boxó es converteix en el capitost reialista al capdavant d'una host d'agreujats per la crisi agrària i per l'empobriment al qual es veuen abocats amb el liberalisme, en temps de fam i de pesta groga. A partir del 18 de maig de 1822 i durant tota una setmana, la partida guerrillera del Mansuet Boxó es fa forta forta a Castellbell i el Vilar i a Castellgalí tot aprofitant el desconcert inicial de les autoritats liberals; actua a Sant Vicenç de Castellet i a Monistrol de Montserrat; i arriba fins a les portes de Manresa i d'Olesa de Montserrat, amb la qual cosa aconsegueix dominar parcialment un extens territori i controlar els seus passos sobre el Llobregat i els camins rals. Tanmateix, passats els dies i la sorpresa inicial, les autoritats governamentals i militars reprimeixen la revolta que s'ha fet forta des de la ferreria dels Boxó i des del nucli del Vilar. Després de diferents enfrontaments i escomeses de l'exèrcit liberal als voluntaris reialistes de Mansuet Boxó, aquest alçament que havia començat a la ferreria de Castellbell i el Vilar arriba definitivament a la seva fi en aquest mateix indret. Delmats per les columnes liberals i castigats per peces d'artilleria apostades camí amunt, on actualment s'hi aixeca cal Tinet, una desena de voluntaris es mantenen fortificats a la ferreria. Finalment, el 26 de maig de 1822, els darrers resistents de la partida de Mansuet Boxó es rendeixen i, com a escarment, l'exèrcit liberal afusella Mansuet Boxó i els seus partidaris al serrat del Genovès, a tocar de l'església de Santa Maria del Vilar, alhora que crema fins a tretze cases del poble. Durant les primeres dècades del segle XX, encara es mantindran dempeus les restes de la ferreria dels Boxó, però poc després s'acabarà d'arrasar per convertir aquell indret en feixes d'hort i arbres fruiters, menades per la propera casa de cal Ticó. De fet, encara ara és coneixen com les feixes del Casot, és a dir, d'una casa gran vella i ruïnosa, una casa que havia albergat la ferreria de Castellbell i el Vilar | 41.6365800,1.8565800 | 404767 | 4610059 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45213-foto-08053-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45213-foto-08053-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45213-foto-08053-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Romà|Antic|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Antigament en aquestes feixes hi havia un edifici, com es pot veure en la foto antiga que adjuntem, on la tradició hi situa la ferreria del Mansuet. Segons Genís Frontera, historiador i tècnic municipal i familiar de Pere Ribas, els individus podrien correspondre a l'època de les primeres revolucions absolutistes, l'any 1822, prèvies a la primera Guerra Carlina. | 94|83|80|85|98 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45490 | Barraca del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gall | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Degut a la manca de terra a la coberta les lloses de tancament de la volta s'han desplaçat lleugerament, fet que comporta l'entrada d'aigua i per tant, una afectació greu, per a l'estructura en general que a més està quedant engolida per una massa espessa de pi blanc. | Barraca de pedra seca ubicada per sota un turonet de 290 metres d'alçada, en una vall plena de cingles, resultat de la formació del turó de l'Escletxa que corona aquest vessant. Per accedir-hi cal agafar el camí que mena a la masia de cal Guixa. En trobar una pedrera abandonada a mà dreta, cal obrir-se pas entre la vegetació per tal d'accedir-hi des de la zona més planera, travessant una surgència d'aigua que neix de la roca, i baixant per les marjades de pedra fins a trobar la construcció. En aquest indret les feixes són molt estretes i el desnivell important. És de planta circular, de 2,50 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos i ben desbastats es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest amb una llinda simple, molt plana i ample. Al damunt hi ha una lleixa que alleugereix la pressió de la volta i alhora serveix de tinell però la mica de llinda que tenia a la part superior s'ha esquerdat i trencat. Els brancals són rectes, compostos ambdós, per dues roques més o menys desbastades amb caràcter monumental. Mesura 1,05 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,80 metres. Els murs tenen un gruix de 0,80 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Conserva bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, mentre que ha perdut el recobriment de terra característic, malgrat alguns sèdums aferrats a la mica de terra que aflora entre les juntes. A l'interior, hi ha un doble tinell superposat i destaca un fumeral, realitzat durant la construcció de la barraca amb la sortida de fums cap a l'oest i una espitllera cap el nord. | 08053-393 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6240500,1.8737400 | 406178 | 4608649 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45490-foto-08053-393-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45490-foto-08053-393-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45490-foto-08053-393-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8163.La vinya havia estat menada (cuidada) fins els anys 70 del segle passat per l'Albert Maestro | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45494 | Barraca de l'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lescletxa | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca murada, construïda aprofitant la forma capritxosa de dos rocs immensos despresos de la cinglera de l'Escletxa en temps indeterminat. Està ubicada en terres del Gall de Dalt, per sota mateix del turó de l'Escletxa. S'hi accedeix pel camí de la Soleia, un corriol que surt per davant de les restes de la masia del Gall de Dalt, en direcció est. A una quarantena de metres, a mà esquerra l'enormitat de les pedres delata la presència de la construcció. En aquest sector els pins són molt més grossos que la resta del bosc del Gall de Dalt i de l'Escletxa, ja que el darrer incendi es va poder aturar justament en aquest indret. Al davant hi ha cirerer d'arboç, mata i marfull que dissimulen l'accés a la barraca. La part frontal de l'abric s'ha resseguit amb un mur de pedra seca per tal d'aconseguir un espai tancat. A la part central, més alta, hi ha la porta d'accés. L'interior és irregular, i no permet posar-se dempeus, a excepció de l'entrada mateix, però és ample; mesura 2,40 per 2,60 metres aproximadament. El gruix dels murs és de 0,50 metres. Els muntants de la porta son rectes i destaquen perquè la pedra és més gran que la resta emprada en la construcció. Mesura 1,22 metres d'alçada, per una amplada de 0,50 metres i té una única llinda plana i estreta. | 08053-397 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6255900,1.8783900 | 406568 | 4608815 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45494-foto-08053-397-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45494-foto-08053-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45494-foto-08053-397-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8829. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45495 | Barraca de l'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lescletxa-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El seu enfonsament segurament està originat per la caiguda al damunt d'un bloc de dimensions considerables procedent de la cinglera que hi ha al capdamunt. | Restes d'una barraca de pedra seca, ubicada en terres del Gall de Dalt, per sota mateix del turó de l'Escletxa. S'hi accedeix pel camí de la Soleia, un corriol que surt per davant de les restes de la masia del Gall de Dalt, en direcció est. Cal caminar fins arribar a un bloc molt gran de pedra clavat a la dreta del corriol. Està partit per la meitat en el sentit vertical donant semblança a dos turonets bessons. Les restes es troben al costat oposat gairebé engolits per la vegetació, amb un pi blanc que hi creix al davant mateix. De les restes es conserva una alçada màxima de 0,70 metres (exterior) i l'arrencada, molt incipient, d'una part de la volta. Era de planta circular d' 1,80 metres de diàmetre aproximat, i estava construïda aprofitant el desnivell natural del terreny en aquest indret. La porta d'entrada estava orientada al sud. | 08053-398 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6267200,1.8808200 | 406772 | 4608938 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45495-foto-08053-398-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45495-foto-08053-398-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45495-foto-08053-398-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7019. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45496 | Barraca de la vinya de la Maiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-la-maiola | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Està completament envoltada de vegetació. | Barraca de pedra seca situada a mà dreta, arran del corriol que mena del collet dels Capellans (en terme de Rellinars) cap al Gall de Dalt, resseguint per sota el turó de l'Escletxa, just per sobre del naixement del torrent del Gall de Dalt. Està completament envoltada de vegetació i per accedir a la part posterior de la construcció cal grimpar pel mur de pedra seca del costat oest. És de planta mixta, amb la façana principal i l'orientada al nord oest rectes i les altres dues arrodonides. L'interior però presenta una planta totalment circular, mesurant 2,60 metres de diàmetre. La façana principal fa 4 metres de llargària. S'observen lleugers moviments estructurals provocats per la caiguda d'un pi durant el darrer incendi que va patir tot aquest sector. Els rocs més grossos sense desbastar, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana, d'aspecte monumental. Els brancals estan lleugerament inclinats, amb un gruix de murs de 0,65 metres respectivament. L'alçada de la porta és d'1,35 metres i l'amplada oscil·la entre 0,45 per la part superior i 0,64 a la inferior. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament parcialment oberta però el fumeral ha caigut amb l'impacte provocat per la caiguda de l'arbre. Conserva una part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, però ha perdut la terra de la coberta. A l'interior es conserva un triple tinell superposat i un de senzill construït aprofitant l'arrencada de la volta. Hi ha una espitllera orientada a l'est (en aquest indret la corona és d'1,10 metres de fondària). | 08053-399 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6273200,1.8824500 | 406908 | 4609002 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45496-foto-08053-399-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45496-foto-08053-399-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45496-foto-08053-399-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6492.Menada per la família Roura de cal Guixa fins els anys 50 del segle XX. Una maiola era una vinya jove. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45497 | Barraca de l'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lescletxa-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Probablement els diferents incendis que han assolat aquesta zona afectessin la coberta, per la qual cosa, la barraca s'ha anat malmetent. Això no obstant, els murs l'alçada dels murs conservats és d'1,70 a 1,80 metres, i estan molt ben executats. | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada entre el torrent del Gall de Dalt i el corriol, que des del camí de la Soleia baixa al dessota del turó de l'Escletxa fins a la masia del Gall. Al seu interior hi creix un pi (Pinus halepensis) i un arbust de mata (Pistacia lentiscus) i està envoltada per brolla de romaní. Es tracta d'una estructura de planta quadrangular, que mesura 3,80 per 3,30 metres de costat. Les restes de teula i les alçades conservades dels murs, tant a la part posterior com de la façana principal, denoten que es tracta d'una construcció amb coberta de teula àrab, a un sol vessant. La barraca estava fonamentada al terra, aprofitant el lleuger desnivell que presenta el terreny en aquest indret. Sorprèn la utilització de carreus molt ben escairats, de 50 centímetres de costat, col·locats a les quatre cantonades. Estan treballats i s'observen les marques deixades per la buixarda, mentre que la resta del paredat està fet amb pedra irregular, més o menys desbastada per donar uniformitat al conjunt. La porta està orientada al sud-oest i col·locada al costat esquerra de la façana. L'alçada conservada del muntant dret és de 0,80 metres, mentre que l'esquerra, que coincideix amb la façana orientada al nord-oest, mesura 1,70 metres. L'amplada és de 0,80 metres. El gruix dels murs és de 0,45 metres. La vegetació existent a l'interior i les restes de la coberta, no permeten veure si hi ha algun tinell o fins i tot una llar. Només s'ha constatat una espitllera realitzada en el mur nord-oest. La presència de gran quantitat de carreus molt ben treballats no correspon en cap manera a la tècnica constructiva d'una barraca de pagès. La hipòtesi més probable és que no massa lluny d'aquest indret hi haguessin les restes d'algun mas rònec, o masia enderrocada i s'aprofitessin els carreus. | 08053-400 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6244500,1.8817400 | 406845 | 4608685 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45497-foto-08053-400-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45497-foto-08053-400-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45497-foto-08053-400-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6493. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45534 | Barraca del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-gall-3 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La barraca està a punt de perdre la coberta. | <p>Barraca de pedra seca, per sota del camí que mena des de la Farinera cap a la masia de cal Guixa, enclotada entre l'autopista E-9 / C-16. Com que l'accés natural a la barraca ha desaparegut per la construcció de l'autopista, l'accés s'ha de fer baixant pel mig de la vall, on la pedra és ferma, i resseguint en ziga-zaga les feixes, fins a localitzar la construcció, en un extrem, envoltada de vegetació. La barraca és de grans dimensions, però fortament malmesa, tot i que encara conserva la coberta. És de planta circular, adossada parcialment al marge, de 2,60 metres de diàmetre interior. La corona exterior s'ha començat a ensorrar. La porta, està orientada al sud-oest i mesura 1,50 metres d'alçada. Té una sola llinda de grans dimensions, amb una esquerda que no trigarà a cedir. Els muntants estan lleugerament inclinats, amb una obertura màxima d' 1 metre i mínima de 0,70 metres. El gruix dels murs és de 0,90 metres. A l'interior té dos tinells arran de terra i un de superior. No té cap espitllera.</p> | 08053-437 | Bosc de l'Escletxa | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6394600,1.8395700 | 403355 | 4610397 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45534-foto-08053-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45534-foto-08053-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45534-foto-08053-437-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-07-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6691 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45535 | Barraca de l'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lescletxa-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Una part s'aguanta dempeus, però és qüestió de temps que acabi ensorrant-se. | Barraca de pedra seca, mig enderrocada, ubicada en el bosc del Gall de Dalt, entre els torrents o rasots d'aquesta propietat i el de l'Escletxa. La barraca està construïda aprofitant el marge de pedra seca d'un turó planer, per on s'observen gran quantitat de pedres alineades. Hi ha vestigis d'ullastres, com el que ha nascut al davant de la porta, orientada al sud-oest. És de planta quadrangular, d'1,50 metres de costat aproximadament. Té dues llindes, planes, recolzades en el mur mateix que aguanta el marge. La porta mesura 0,85 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Els muntant dret, està constituït per un bloc de pedra força barruer, sense desbastar i un de més petit on es reposen les llindes. De la coberta només es conserva una minsa part, ja que la barraca ha patit una mena de plegament i tota la part posterior ha quedat basculada cap a l'interior. A l'interior es poden veure dos tinells independents i les restes del fumeral que és perfectament observable des de la part superior de la coberta (accedint per sobre el marge). La primera línia de voladís de la façana principal està inclinat, com si es tractés del ràfec d'una casa, totes de la mateixa mida, molt ben col·locades. Malauradament, és qüestió de temps a que acabin desplomant-se. No s'ha pogut determinar si tenia alguna espitllera a la façana sud-est o nord-est degut a l'enderroc. | 08053-438 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6221300,1.8820400 | 406867 | 4608427 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45535-foto-08053-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45535-foto-08053-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45535-foto-08053-438-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6329 | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45542 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat que el seu estat encara és bo, la manca de terra de la coberta i el desplaçament de la llosa de tancament han provocat que l'aigua de pluja s'escoli a l'interior. Per allí on s'infiltra l'aigua s'està creant un regueró de verdet, afeblint el suport | Barraca de pedra seca ubicada al nord del Viladoms, al vessant dret del torrent que porta el mateix nom, en una zona erma, a tocar d'un camp conreat de civada. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc. La barraca està ubicada a sobre mateix del camp, adossada a la roca natural del terreny, en un cap de feixa. Està envoltada per brolla de romaní i mata i pel seu voltant hi comencen a expandir-se nombrosos exemplars de pi blanc (Pinus halepensis). És de planta circular, d' 1,60 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar, amb gran quantitat de còdols, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La seva peculiaritat és que tot i ser circular, el mur orientat al sud-est està més avançat, de manera a formar una espiral, alhora que serveix de recer. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana. Els brancals són rectes, amb un gruix de murs de 0,50 i 0,90 metres respectivament. L'alçada de la porta és de 0,90 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. Conserva una part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, però ha perdut la terra de la coberta. L'interior és rústec, sense espitlleres ni tinells. | 08053-445 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6218000,1.8890200 | 407448 | 4608383 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45542-foto-08053-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45542-foto-08053-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45542-foto-08053-445-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6379 | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45543 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Mig enderrocada | Barraca de pedra seca mig enderrocada, ubicada al nord del Viladoms, entre dues valls, el bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. La barraca està situada per sobre mateix d'una cinglera, on els mateixos plecs naturals de la roca han anat configurant les feixes, que en temps passats eren plantades de vinyes i oliverars. Està construïda al mig de la feixa, damunt d'un aflorament rocós i envoltada per brolla de romaní i mata i al davant mateix hi creix un ullastre. Les restes observades indiquen que la seva planta era circular, de 2 metres aproximats de diàmetre interior i de poca alçada. La pedra emprada era la pròpia que el pagès o vinyataire retirava del terreny, sense desbastar. Els gruix dels murs conservats és de 0,45 metres i les restes dels muntants permeten deduir que la porta estava orientada al sud. La coberta s'ha enfonsat cap a l'interior de la construcció i només es conserva l'arrencada de la volta posterior, amb una alçada màxima exterior d'1,30 metres. | 08053-446 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6228700,1.8889900 | 407447 | 4608501 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45543-foto-08053-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45543-foto-08053-446-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45543-foto-08053-446-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6326 | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45544 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | No conserva la coberta | Barraca de pedra seca, en el bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. La barraca està situada per sobre d'un turó que mira cap a la muntanya de Montserrat. Al seu darrera hi ha una beta important de conglomerat, amb força despreniments, tal vegada resultat d'una petita pedrera gairebé artesanal. La pedra per a la construcció de la barraca s'ha extret d'aquest indret mateix. Són blocs col·locats d'una manera força barroera, sense desbastar, i col·locats sense massa ordre. Té planta quadrangular, d'1,45 a 1,50 metres de costat. La façana sud-est està recolzada en un marge de terra. La coberta, s'ha enfonsat parcialment, deixant entrar la llum del dia. No conserva cap rastre de voladís. La porta, amb una sola llinda, mesura 1,03 metres d'alçada per una amplada de 0,45 metres i un gruix de murs de 0,75 metres. Està orientada a l'oest. No disposa de tinells interiors ni espitlleres. | 08053-447 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6229000,1.8873100 | 407307 | 4608507 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45544-foto-08053-447-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45544-foto-08053-447-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45544-foto-08053-447-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6488 | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45545 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Als voltants i interior es conserven gran part de les pedres que formaven part de la construcció. | Restes d'una barraca de pedra seca, ubicada al capdamunt del bosc de l'Escletxa, al vessant sud-oest d'un turó planer, de 320 metres d'alçada. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. De les restes es conserva una alçada màxima de 0,78 metres (exterior). Era de planta circular d' 1,90 metres de diàmetre, i estava construïda aprofitant el desnivell natural del terreny en aquest indret. La porta d'entrada estava orientada al sud-oest. Es conserven dues pedres molt ben carejades adossades a la corona. Es tracta de les restes d'un tinell. | 08053-448 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6244200,1.8885600 | 407413 | 4608674 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45545-foto-08053-448-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45545-foto-08053-448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45545-foto-08053-448-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6327 | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45546 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Al seu voltant no hi queda massa pedra emprada en la construcció de la barraca, probablement fos reutilitzada en alguna construcció veïna, ja que en aquesta zona hi ha un gran nombre de barraques. | Restes d'una barraca de pedra seca, ubicada al capdamunt del bosc de l'Escletxa, al vessant sud-oest d'un turó planer, de 320 metres d'alçada. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. De les restes es conserva una alçada màxima de 0,65 metres (exterior) i 2,20 per 2 metres (mides preses a l'exterior). Era de planta quadrangular, molt petita d' 1,20 metres de costat (mides preses a l'interior), i estava fonamentada al damunt mateix de la roca. La porta d'entrada estava orientada al sud-est, desplaçada cap a la dreta de la façana principal; les restes conservades a la base, donen una amplada de 0,40 metres. | 08053-449 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6244100,1.8884700 | 407406 | 4608673 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45546-foto-08053-449-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45546-foto-08053-449-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45546-foto-08053-449-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6378 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45547 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada entre dues valls, al capdamunt del bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint un camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. Està envoltada per brolla de romaní i mata i pel seu voltant creixen nombrosos ullastres, com a les restes de l'oliverar que havia estat plantat en aquest indret de gran bellesa paisatgística. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda, plana, força monumentals. Els brancals són rectes, amb un gruix de murs de 0,50 metres. L'alçada de la porta és d'1,02 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. Conserva una bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, però ha perdut una part de la terra de reble de la coberta. A l'interior hi ha tres tinells arran de terra i una espitllera orientada al nord-oest | 08053-450 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6242300,1.8902900 | 407557 | 4608651 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45547-foto-08053-450-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45547-foto-08053-450-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45547-foto-08053-450-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6376 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45548 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Està totalment envoltada per brolla de romaní i mata. | Barraca de pedra seca ubicada en un replà que fa el terreny, a mà esquerra del camí, damunt d'una cinglera que s'obra a una vall, del bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint un camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. Està totalment envoltada per brolla de romaní i mata. És de planta circular, de 2,30 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una única llinda, plana, molt ample. Els brancals estan lleugerament inclinats, amb un gruix de murs de 0,70 metres. L'alçada de la porta és d'1,04 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. La vegetació ha fet caure el voladís que la protegeix de filtracions i gairebé ja no té recobriment de terra a l'exterior de la coberta. A l'interior hi ha tres tinells arran de terra. Probablement, per les restes de carbonet, els caçadors hagin fet foc al que queda arran de terra. També té dues espitlleres orientades a l'est i a l'oest respectivament. És probable, que per tal de que el fum surti s'hagin retirat les pedres de tancament dels tinells superiors, com si es tractés d'una xemeneia. Això probablement afecti a l'estructura general de la barraca. | 08053-451 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6257600,1.8895700 | 407499 | 4608822 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45548-foto-08053-451-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45548-foto-08053-451-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45548-foto-08053-451-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6378 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45549 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-4 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ha perdut part de la paret. | Barraca de pedra seca ubicada en el vessant de soleia d'uns dels turons que conformen el bosc de l'Escletxa i que limita amb el municipi de Rellinars un cop travessat el torrent del Viladoms. Enfront mateix hi ha el turó i els boscos de la Mesquita, del municipi veí. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint un camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. Està envoltada per brolla de romaní i mata. És de planta circular, rabassuda, d'1,80 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una única llinda, plana, d'aspecte monumental. Els brancals estan lleugerament inclinats, amb un gruix de murs de 0,70 metres. Mesura 0,90 metres d'alçada per una amplada de 0,45 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. La vegetació ha fet caure el voladís que la protegeix de filtracions i gairebé ja no té recobriment de terra a l'exterior de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra hi ha un tinell de grans dimensions. | 08053-452 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6261700,1.8905900 | 407585 | 4608866 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45549-foto-08053-452-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45549-foto-08053-452-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45549-foto-08053-452-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6377 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45550 | Barraca del bosc de l'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-lescletxa | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El terreny per sobre de la barraca és cada vegada més escarpat ja que hi ha una cinglera que recorre tot el turó d'un costat a l'altre. Les feixes en aquest indret són molt estretes i hi ha una gran quantitat de rocs despresos que han anat baixant en èpoques indeterminades. Alguns són de grans dimensions; d'altres com el que hi ha al mig de la barraca més petits, però que de ben segur van provocar el seu enderroc. | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada per sota del turó de l'Escletxa, en un fort pendent del vessant de migdia. Estava adossada al marge. Les parts conservades permeten identificar que es tracta d'una construcció de planta circular d'1,80 metres de diàmetre aproximat, amb un gruix de murs de 0,50 metres. Conserva una part de l'arrencada de la volta i el muntant o brancal dret de la porta, que estava orientada al sud. L'alçada màxima conservada és d'1,30 metres. | 08053-453 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6282200,1.8898700 | 407528 | 4609094 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45550-foto-08053-453-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45550-foto-08053-453-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45550-foto-08053-453-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6849 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45551 | Barraca del bosc de l'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-lescletxa-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat la corona i la porta d'entrada semblen sòlides, la manca de coberta i el creixement de la vegetació acabaran provocant el seu enfonsament. | Restes d'una barraca de pedra seca situada per sobre el marge, en un petit replà que fa aquest vessant escarpat, a mà dreta del corriol que mena del collet dels Capellans (en terme de Rellinars) cap al Gall de Dalt, resseguint per sota el turó de l'Escletxa. És de planta circular, que mesura 2,00 metres de diàmetre interior. No es conserva la coberta, però si l'arrencada de la volta per aproximació de filades. La porta està orientada a l'est, amb una llinda doble i una llosa tant llarga i ample com la llinda, però més planera que fa de voladís. L'alçada de la porta és d'1,05 metres i l'amplada és de 0,70 metres a l'exterior per 0,40 metres a l'interior. Els muntants són rectes, i destaca la col·locació de la pedra disposada en llarg i en punta. El gruix dels murs és de 0,60 metres. A l'interior hi ha un doble tinell, superposat, força irregular. Té una espitllera orientada a l'oest. | 08053-454 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6269200,1.8887500 | 407433 | 4608951 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45551-foto-08053-454-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45551-foto-08053-454-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45551-foto-08053-454-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 10547 | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45552 | Barraca del solell de Viladoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solell-de-viladoms | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | No es conserva la volta. L'enderroc es troba a l'interior de la barraca. Tant en eixa com en alguna altra barraca localitzada a prop de camins i corriols, s'hi ha detectat brossa, i molt sovint ampolles de vidre que poden ser origen d'incendi en cas de fortes calors. | Restes d'una barraca de pedra seca situada a mà esquera, arran del corriol que mena del collet dels Capellans (en terme de Rellinars) cap al Gall de Dalt, resseguint per sota el turó de l'Escletxa. És de planta mixta, que mesura 2,10 per 1,90 metres de costat (mides preses a l'interior).la façana principal i la orientada a l'oest són recte mentre que la resta presenta una forma circular. No es conserva la volta, però si l'arrencada, que era per aproximació de filades. La porta està orientada al sud, i no conserva la llinda. L'alçada conservada dels brancals és de 0,90 metres i l'amplada és de 0,55 metres. Els muntants són rectes. El gruix dels murs és de 0,60 metres. A l'interior es conserva un doble tinell, superposat. | 08053-455 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6262700,1.8881300 | 407380 | 4608880 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45552-foto-08053-455-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45552-foto-08053-455-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45552-foto-08053-455-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 10546 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45553 | Barraca de la vinya de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-la-mallola | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat no quedar totalment tancada, encara pot fer-se servir d'abric en cas de mal temps. | Restes d'una pedra murada amb pedra seca situada a mà esquera, arran del corriol que mena del collet dels Capellans (en terme de Rellinars) cap al Gall de Dalt, abans d'arribar al naixement del torrent que rep el nom de l'antiga masia, resseguint per sota el turó de l'Escletxa. Es tracta d'un gran bloc de pedra procedent de la cinglera del turó de l'Escletxa, en una època indeterminada, que hi ha al capdamunt mateix. La forma en que va quedar aturada, va permetre aixecar un mur de pedra de varis metres de llargària que aguanten un marge, en plena vall. L'espai entre el mur i la roca, va permetre aprofitar aquest abric per tal d'arrecerar-se en cas de mal temps i poder-hi descansar o endreçar-hi les eines. La coberta ha caigut i del mur frontal només en queda un parell de línies de pedra. La fondària total del mur de tancament és de 3,40 metres i l'amplada màxima de 2,20 metres. El mur de tancament real faria uns 0,80 metres aproximadament. | 08053-456 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6266200,1.8838600 | 407025 | 4608923 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45553-foto-08053-456-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45553-foto-08053-456-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45553-foto-08053-456-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 10545.La tercera fotografia ens ha estat facilitada per Marcelí Puigdellívol i es va fer l'any 1999. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45554 | Barraca de la vinya de la Mallola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-la-mallola-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | És una barraca en molt bon estat de construcció i caldria preservar-la com a element diferencial , ja que es tracta d'una barraca amb doble utilització. L'accés és fàcil i el paisatge d'una gran bellesa. Caldria però netejar de vegetació el marge i protegir amb una filera de pedres el mur nord de la barraca, creant un canaló de desaigua cap els costats, ja que l'aigua de pluja baixa i es filtra, sobretot a través de l'espitllera i afectar a la seva estructura. | Barraca de pedra seca, doble situada a mà esquerra del torrent del Gall de Dalt, dins de la vall. S'hi accedeix pel camí que baixa des del corriol de la Soleia, que travessa d'oest a est tot el turó de l'Escletxa, fins al Gall. Està construïda aprofitant una solera de pedra que hi ha en aquest indret i adossada per la part del darrera al marge de terra. Es tracta d'una construcció molt gran, que mesura 4,60 per 2,95 metres, dividida en dos espais amb una única coberta. A la dreta hi ha la barraca per al pagès, mentre que a l'esquerra , amb entrada lateral hi ha l'aixopluc pel bestiar de càrrega. La construcció per al pagès és de planta circular, d'1,90 metres de diàmetre interior. La façana dreta està excavada en el marge. Els muntants de la porta són d'aspecte ciclopi, destacant de la resta del paredat. La porta mesura 1,10 metres d'alçada per 0,65 metres d'amplada i té una sola llinda plana, en acord amb els muntants. Per damunt una lleixa que al mateix temps reparteix la pressió exercida per la volta. Més modernament s'hi va afegir una filera de maons collats amb morter per tal de col·locar-hi una portella de fusta, de la qual encara en queden restes. El gruix dels murs és de 0,60 metres. A l'interior, hi ha una espitllera orientada al nord-oest, just per sobre del marge i entrant a mà esquerra, un fumeral i al seu costat una finestra que permetia veure el bestiar. També hi ha un triple tinell, construïts en ziga-zaga. A la façana orientada a l'oest hi ha la porta d'accés a l'espai destinat al bestiar de càrrega. A diferència d'altres construccions, no és massa gran i no disposa de menjadora. L'interior presenta una planta quadrangular, de 2,00 per 1,70 metres de costat. La porta presenta els muntants lleugerament inclinats, amb una amplada de 0,80 metres i 1,30 metres d'alçada. La llinda és plana, lleugerament arrodonida per la part central. El gruix dels murs oscil·la entre 0,50 i 0,60. La coberta conserva la totalitat del voladís i una part de la terra que la protegeix de les filtracions d'aigua de pluja. | 08053-457 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6262900,1.8830600 | 406958 | 4608887 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45554-foto-08053-457-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45554-foto-08053-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45554-foto-08053-457-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La família Roura de cal Guixa tenien al seu càrrec la vinya. Al dessota de la barraca hi ha la vall marjada, amb murs de pedra seca que protegeixen feixes amples on a més de la vinya s'hi havia plantat arbres fruiters. Encara en queda un kaki i ametllers.Marcel·lí Puigdellívol explica que a la primera feixa per sota de la barraca, hi havia un dipòsit o cisterna de recollida d'aigües pluvials, actualment colgat, que va servir d'amagatall d'armes després de la Guerra Civil. Barraca fitxada per Marcel·lí Puigdellívol a El Brogit, núm. 327, octubre de 2008, p. 10.Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6524 | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45555 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat conservar la coberta, els rocs emprats en la construcció no són regulars, amb gran quantitat de conglomerats i còdols per al reble, amb la qual cosa, l'estabilitat de la construcció se n'ha vist afectada per a la seva preservació. Això afegit als diversos incendis que ha patit la zona, han provocat que la corona hagi patit un moviment estructural i que es vagi ensorrant de mica en mica. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant dret del rasot de l'Escletxa. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que discorre pel marge dret del rasot. La barraca està a uns 290 metres aproximadament, tenint en compte que el corriol no es conserva sempre i que cal obrir-se pas entremig de la brolla de romaní. Malgrat estar dempeus, aquesta construcció, està molt afeblida a nivell de la corona exterior. És de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos i ben desbastats es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. De fet està ubicada a l'extrem d'una feixa, aprofitant l'aflorament natural de la roca en aquest indret. La porta està orientada al sud-est, amb una sola llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,90 metres. El gruix dels murs és de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Ha perdut el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment característic de terra. A l'interior es conserva un tinell, arran de terra. Les diferents obertures provocades pel despreniment de les pedres no faciliten l'observació de possibles espitlleres. | 08053-458 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6229600,1.8835400 | 406993 | 4608517 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45555-foto-08053-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45555-foto-08053-458-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45555-foto-08053-458-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7024 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45556 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ha perdut la coberta però els murs conserven la solidesa gairebé d'origen. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant dret del rasot de l'Escletxa. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que discorre pel marge dret del rasot. La barraca està completament envoltada per una brolla de romaní molt espessa que en molts trams ha envaït el corriol. Es tracta d'una construcció sense coberta, de planta quadrada, que mesura 2,53 per 1,80 metres de costat (mesures preses a l'interior) i 2,90 per 2,45 metres de costat (mesures preses a l'exterior). Els rocs més grossos sense desbastar, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. A l'interior, el parament està reblert amb morter anomenat 'de garsa”. Es tracta d'un morter de fang, de més o menys qualitat en funció del tipus de terra qui hi ha al voltant de les construccions, pastat amb aigua i encabit entre les juntes. La porta està orientada al sud-est amb una llinda simple, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,35 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,40 metres. La coberta, que ja no es conserva; era feta amb rajols o maons plans, sustentats damunt de dues bigues de fusta i llates. Probablement les dues bigues fossin un parell de trocs d'arbre senzillament desbastats, amb poc o cap altre treball de preparació, amb una subestructura de llates de fusta, al damunt de les quals es recolzaven els maons o rajols plans. Per les restes que encara es conserven, estaven enganxats amb morter. Tenia voladís de maó pla que només es conserva parcialment a la façana principal. No tenia cap espitllera. Una quinzena de metres abans d'arribar a la barraca, resseguint el marge, es poden observar les restes d'una cisterna de planta quadrada. | 08053-459 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6245000,1.8843500 | 407063 | 4608687 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45556-foto-08053-459-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45556-foto-08053-459-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45556-foto-08053-459-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6923 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45557 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat tenir encara la coberta, l'esbombament del mur cap a l'interior fa pensar en el seu enfonsament parcial a curt termini. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant dret del rasot de l'Escletxa, en el bosc que porta el mateix nom. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que discorre pel marge dret del rasot. La barraca està completament envoltada per una brolla de romaní molt espessa que en molts trams ha envaït el corriol. Es tracta d'una construcció de planta circular que mesura 2,60 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar, més o menys escairats, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. El seu estat no és massa bo degut a un moviment estructural important provocat per l' esbombament de la corona cap a l'interior i per tant, el muntant de la porta situat a mà esquerra, presenta una deformació que fa perillar la seva estabilitat. La porta està orientada al sud-est amb una llinda simple, sense treballar, però que presenta per la part central una lleugera volta. Destaca al bell mig una creu gravada amb punxó o escarpell. Originàriament els brancals tenen una petita inclinació. Mesura 1,22 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Ha perdut el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment característic de terra. A l'interior conserva dos tinells, un arran de terra i un altre per sota de l'arrencada de la volta, entrant a mà esquerra. | 08053-460 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6254600,1.8850600 | 407123 | 4608793 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45557-foto-08053-460-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45557-foto-08053-460-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45557-foto-08053-460-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6924 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45558 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-4 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat està dempeus i el seu estat general és força bo, les lloses de tancament estan lleugerament desplaçades degut a l'erosió de la terra provocada per la pluja. A l'interior es comencen a veure algunes fileres de pedra amb verdet, senyal que denota humitat per allí on l'aigua filtra. | Barraca de pedra seca ubicada entre el rasot de l'Escletxa i el rasot del Gall de Dalt, en el bosc de l'Escletxa. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que discorre pel marge dret del rasot. La barraca està completament envoltada per una brolla de romaní molt espessa que en molts trams ha envaït el corriol. Està adossada a un marge de pedra seca. És de planta mixta de 2,30 metres de diàmetre interior, sense espitlleres i un tinell o armari petit al fons, just on comença l'arrencada de la volta. Els rocs (conglomerats) més grossos sense desbastar, més o menys escairats, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Probablement, ja des dels seus inicis es va haver d'assegurar el mur orientat al sud-est, motiu pel qual s'observa amb claredat l'afegit a mena de contrafort, que dona un perfil arrodonit. La porta està orientada al sud-oest amb una llinda simple, sense treballar. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,00 metres i els muntants són rectes. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Ha perdut el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment característic de terra. Molt a prop de la barraca es pot observar una canalització o rasot realitzada pels pagesos que aprofitant el naixement d'una torrentera natural, la resseguien amb pedra com si es tractés d'un muret per tal de guiar l'aigua i aprofitar-la per omplir cisternes, i evitar que l'aigua malmetés les feixes conreades de vinya o oliverar. | 08053-461 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6250300,1.8844100 | 407068 | 4608746 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45558-foto-08053-461-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45558-foto-08053-461-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45558-foto-08053-461-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6925. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45559 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-5 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat ha perdut la coberta, els murs estan en molt bon estat de conservació. Durant la visita s'ha podat la vegetació arbustiva que impedien el seu accés i haurien acabat malmetent el mur de la façana principal. | Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt del rasot de l'Escletxa, gairebé en el seu naixement. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que discorre pel marge dret del rasot. La barraca està adossada a un gran bloc de pedra que en temps indeterminats es va despendre del turó de l'Escletxa i va acabar aterrant al bell mig del torrent, on es forma una cinglera. Només s'hi pot accedir per la part frontal de la porta, on hi creixen un cirerer d'arboç i un càdec. És de planta quadrangular, de 2,25 per 1,75 metres de costat (mides preses a l'interior) i de 3,05 per 2,60 metres de costat (mides preses a l'exterior). Els murs estan en molt bon estat de conservació a excepció de la coberta, que ja no hi és. Era a un sol vessant, formada per bigues de fusta, probablement per troncs d'arbres purament desbastats, amb poc o cap altre treball de preparació i recolzades , en cinc encaixos realitzats a la roca per un costat i per l'altre damunt dels realitzats en el mur orientat a l'oest. Al terra, s'observa trencadís de teula àrab, tal vegada procedent de la coberta. L'alçada del nivell del terra als encaixos és d'1,70 metres d'alçada. Els tres murs, estan formats per pedra lleugerament desbastada, formada per conglomerat, que és el que abunda en aquest indret. Els rocs més grossos estan situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a la construcció. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques i reblat amb morter de garsa, que impermeabilitza totalment la barraca. La porta, amb marxapeus, està orientada al nord amb una llinda simple ben plana. L'entrada mesura 1,05 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,40 metres i els muntants són rectes. Té una espitllera o finestra, de dimensions quadrades a la cantonera entre el mur orientat a l'oest i el mur orientat al sud. | 08053-462 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6253000,1.8878900 | 407359 | 4608772 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45559-foto-08053-462-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45559-foto-08053-462-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45559-foto-08053-462-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6380 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45560 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-6 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | A l'interior de la barraca hi ha les restes d'una foguera. Comprovant l'estat de la coberta, es pot observar que la llosa de tancament ha estat desplaçada no per causes naturals sinó per la mà que l'home, que l'ha obert per emprar-la com a fumeral. Aquest fet, constatat en altres barraques és causa evident de la destrucció del patrimoni, ja que un cop es destapa la volta i no es torna a posar a lloc, l'aigua provoca danys irreversibles. | <p>Barraca de pedra seca ubicada al bosc de l'Escletxa. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que discorre pel marge dret del rasot. La barraca està situada a l'obaga del turó, al vessant esquerra del torrent. Per accedir-hi cal resseguir la torrentera fins a trobar un indret on una solera de roca permet el pas d'un costat a l'altre, ja que la vegetació i els desnivells de les cingleres dificulten enormement el seu accés. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 2,50 metres de diàmetre interior. Està construïda damunt d'un marge reforçat amb pedra seca i recolzada al marge dret de pedra. Els rocs més grossos, més o menys desbastats, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. És una construcció de gran bellesa i molt ben executada, tant la corona exterior com tot l'interior. La porta està orientada al sud-oest amb una llinda simple, plana, molt allargassada i ampla. El brancal dret té una lleugera inclinació cap a l'interior. L'entrada mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima a l'exterior de 0,70 metres i mínima de 0,55 metres a l'interior. Els murs tenen un gruix de 0,75 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Està molt ben executada, i a la part superior sobresurten dues biguetes de pedra transversals que alhora que serveixen per descarregar la força provocada per la pressió de la volta, serveixen de penjador. Es conserva una part del voladís que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i ha perdut el recobriment característic de terra. A l'interior conserva, un tinell o armari, situat per sobre de la primera filera de pedra constructiva d'1,30 metres de fondària per 0,35 metres de costat. La seva finalitat era poder contenir ben endreçades les eines de mànec llarg com la perpalina per moure rocs, el xapo, el rasclet, etc. A mà dreta hi ha un doble tinell superposat, per endreçar-hi les menges, o el càntir i entrant a mà dreta n'hi un quart més petit. Al damunt de la llinda, per la part interior hi ha una lleixa. Baixant per un corriol entremig de la brolla, resseguint el perfil del mur de pedra seca on es sustenta la barraca, hi ha per sota d'uns arbusts, les restes d'una cisterna, de planta quadrada que recullen l'aigua de pluja.</p> | 08053-463 | Bosc de l'Escletxa | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6243100,1.8870900 | 407291 | 4608663 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45560-foto-08053-463-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45560-foto-08053-463-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7021 | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45561 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-7 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Manca la coberta i una part de la corona posterior està començant a cedir. | <p>Barraca de pedra seca ubicada en el bosc de l'Escletxa. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que discorre pel marge dret del rasot. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 2,30 metres de diàmetre interior. Està construïda damunt d'una llesca de pedra, i envoltada de brolla de romaní. Aprofita grans blocs de conglomerat sense desbastar per a la seva construcció. Els més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha una gran quantitat de còdols petits, introduïts en forma de falques per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est amb una llinda simple, més o menys plana, i allargassada. El brancal són rectes , sense tenir en compte la irregularitat de la pedra emprada en la construcció. L'entrada mesura 1,43 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,65 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta era de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament, però s'ha enfonsat. No conserva gairebé voladís. A l'interior, al davant de la porta mateix, es conserva un tinell o armari, situat per sobre de la primera filera de pedra que ha estat tapat posteriorment amb pedra i còdols. Als voltants immediats a la barraca, i en les zones on el pi blanc no ha encara colonitzat tot el terreny, ullastres segurament record dels oliverars que probablement varen substituir les vinyes després de la fil·loxera.</p> | 08053-464 | Bosc de l'Escletxa | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6233700,1.8861000 | 407207 | 4608560 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45561-foto-08053-464-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45561-foto-08053-464-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7020. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45562 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-8 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | A l'interior de la barraca hi ha les restes minses d'una foguera. Comprovant l'estat de la coberta, es pot observar que la llosa de tancament ha estat lleugerament desplaçada, no per causes naturals sinó per la mà que l'home, que l'ha obert per emprar-la com a fumeral. Aquest fet, constatat en altres barraques és causa evident de la destrucció del patrimoni, ja que un cop es destapa la volta i no es torna a posar a lloc, l'aigua provoca danys irreversibles. | <p>Barraca de pedra seca ubicada al bosc de l'Escletxa. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que discorre pel marge dret del rasot. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 2,00 metres de diàmetre interior. Està construïda damunt d'un marge reforçat amb pedra seca i recolzada al marge dret de pedra. Els rocs més grossos, més o menys desbastats, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest amb una llinda simple, plana, molt allargassada i ampla. El brancal dret té una lleugera inclinació cap a l'interior. L'entrada mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada màxima a l'exterior de 0,90 metres i mínima de 0,58 metres a l'interior. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Es conserva una part del voladís que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i ha perdut el recobriment característic de terra. A l'interior conserva, un triple tinell o armari superposat, per endreçar-hi eines curtes, les menges o el càntir. També té dues espitlleres orientades cap el nord-est i cap el nord-oest respectivament. A mà dreta, hi ha un contrafort inserit en el mur constructiu.</p> | 08053-465 | Bosc de l'Escletxa | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6225600,1.8850100 | 407115 | 4608471 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45562-foto-08053-465-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45562-foto-08053-465-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7022. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45563 | Barraca del torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-fondo-9 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La barraca està molt ben executada. Malauradament al darrera hi estan creixent un parell de pins que estan provocant el despreniment de la corona exterior i per tant, si no s'eliminen, a curt termini provocaran el seu enfonsament. El seu interior està molt brut, amb una manta vella i l'accés al seu interior és desaconsellable. | <p>Barraca de pedra seca ubicada al bosc de l'Escletxa. S'hi accedeix des del Viladoms, en direcció a la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal agafar el trencall que hi ha tot seguit a mà esquerra, en direcció al Gall de Dalt. Al cap d'uns metres, a mà dreta es pot observar una cisterna amb les piques per a fer el caldo bordelès, en molt bon estat de conservació. Una vintena de metres més endavant, a mà dreta, neix un corriol que puja resseguint les feixes i que hi porta directament. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 1,90 metres de diàmetre interior. Està adossada a un marge pel costat dret i reforçada amb un contrafort pel costat esquerra. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Les pedres dels muntants i la llinda estan molt ben desbastats. Es conserva una frontissa collada al muntant esquerra i les restes de la portella de fusta llençada damunt de la coberta. La frontissa mancant de la porta i un tros de xerrac, estan col·locats a la part superior de la volta, tal vegada per emprar-les com a penjadors. La porta està orientada al sud amb una llinda simple, plana, allargassada i ampla protegida amb un voladís fet amb una filera de maó pla, molt ben col·locat. L'entrada mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Es conserva el voladís que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una bona part del recobriment característic de terra. Té una espitllera orientada cap el nord-oest. Al davant de la barraca hi ha una taula baixa feta amb una llosa plana de grans dimensions.</p> | 08053-466 | Bosc de l'Escletxa | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6215900,1.8846000 | 407079 | 4608364 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45563-foto-08053-466-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45563-foto-08053-466-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7023. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45566 | Escala volada del bosc de l'Escletxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escala-volada-del-bosc-de-lescletxa | XVIII-XIX | El romaní que creix al damunt mateix del marge està fent caure els rocs superiors de la paret, i uns metres a l'esquerra de l'escala volada les arrels i la manca de manteniment han provocat un bombament del mur que acabarà per caure. | Escala volada inserida en un marge de pedra seca d'1,50 metres d'alçada, situat en el vessant més planer del bosc de l'Escletxa, en el vessant orientat a l'oest. S'hi accedeix per la carretera que condueix a la urbanització de la Farinera. Un cop travessat el pont de la línia del ferrocarril, cal entrar per un camí de terra que hi ha immediatament a mà esquerra. Està formada per 4 graons, de lloses de pedra, de forma més o menys rectangular però que permeten posar el peu amb tota seguretat. Aquests, han estat introduïts en el marge durant la seva construcció, en el procés de fonamentació, amb un bon travat i reblat, és a dir, a partir d'una subjecció molt acurada de les pedres que conformen el mur exterior del marge i un rebliment amb pedregam de menor dimensió al darrera (que no serveixen per a altre cosa), amb l'objectiu de facilitar el drenatge. | 08053-469 | Bosc de l'Escletxa | La construcció d'elements en pedra seca és un sistema que ha evolucionat històricament a partir de tècniques comunes a molts indrets de la Mediterrània, que s'han anat adaptant a les peculiaritats físiques, socials i econòmiques de cada indret. És una manera d'observar la interacció de l'home amb el medi natural, del qual en resulta un paisatge antropomorfitzat. Aquestes construccions són un testimoni de la forma de vida rural, de l'arquitectura popular. Una tècnica constructiva vinculada a les explotacions ramaderes i agrícoles transmesa a través de l'experiència, compartit amb altres feines del camp, i que en alguns casos ha pogut donar lloc a un veritable ofici, el de marger o marjaire o anomenat en altres indrets de Catalunya com margeter i margenador. | 41.6220700,1.8849200 | 407107 | 4608417 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45566-foto-08053-469-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45566-foto-08053-469-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45566-foto-08053-469-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45580 | Barraca del Brunet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-brunet-0 | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Sobta que una barraca amb uns murs tant regulars i ben falcats s'hagi desplomat d'aquesta manera. A l'interior hi ha les restes de tota la volta de tancament. | <p>Barraca de pedra seca situada al capdamunt de la cinglera que hi ha per sobre dels camps del Ferran, un cop deixat el Brunet enrere. Aquestes terres cremades fa uns anys ara són brolles de romaní. Per accedir-hi cal pujar pel Raval de Ferran fins arribar a la torre elèctrica, des de la qual per un corriolet s'aniran resseguint la carena fins a trobar la barraca. Al davant mateix de la construcció hi ha una fita de propietat. Ha perdut la totalitat de la coberta, però encara queden dempeus bona part dels murs. És de planta rodona, de 2,10 metres de diàmetre interior. La pedra emprada en la construcció és força regular i ben falcada. La porta, orientada al sud, conserva una de les dues llindes, concretament la interior. La davantera s'ha desplomat sencera. Ambdues són planes. L'entrada mesura 1 metre d'alçada per 0,65 metres d'amplada i el gruix dels murs és de 0,65 metres. No té cap tinell ni espitllera.</p> | 08053-483 | Boscos del Ferran | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6505700,1.8459400 | 403902 | 4611624 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45580-foto-08053-483-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45580-foto-08053-483-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 13264. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45585 | Barraca del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-santo-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | És una barraca molt ben realitzada i en un estat de conservació perfecte, malgrat no disposar del recobriment característic de terra. L'indret on està ubicada és d'una gran bellesa paisatgística i caldria desbrossar l'entorn per tal que la vegetació no la malmeti i recobrir-la amb terra perquè pugui perdurar en el temps. | Barraca de pedra seca situada al capdamunt de la zona coneguda com als boscos del Ferran, a la qual s'hi pot accedir pujant pel raval del Ferran i resseguint la carena, per sota la línia elèctrica o bé des del Santó, pujant per les feixes ermes avui vestides de brolla de romaní. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior, excavada parcialment en el marge i adossada al mur de pedra seca que aguanta la feixa superior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una llinda, plana. Els brancals són rectes amb una lleugera inclinació, més ben desbastats. L'entrada mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada de 0,65 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El cobriment de terra ha desaparegut, però conserva gairebé encara tota la primera filera de lloses del voladís. | 08053-488 | Boscos del Ferran | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6522100,1.8413900 | 403525 | 4611811 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45585-foto-08053-488-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45585-foto-08053-488-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45585-foto-08053-488-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3189. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45592 | Barraca del serrat de la Beguda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-de-la-beguda-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La vegetació que l'envolta l'està acabant de malmetre. | Barraca de pedra seca situada al capdamunt del cim dels boscos del Ferran, gairebé per sota de la línia elèctrica. Aquestes terres cremades fa uns anys ara són brolles de romaní. Per accedir-hi cal pujar pel Raval de Ferran fins arribar a la torre elèctrica, des de la qual per un corriolet s'aniran resseguint la carena fins a trobar la barraca. Està arrecerada del vent pel costat est ja que hi ha un petit turonet que es converteix en una imponent cinglera pel vessant del Brunet. Malgrat conserva encara la coberta, la base està força malmesa i la pedra molt erosionada. És de planta rodona, de 2,10 metres de diàmetre interior. La pedra emprada en la construcció és força irregular, sense cap mena de desbast. Només els brancals semblen mantenir una certa regularitat. La porta, orientada al sud, té una llinda ben gruixuda. Mesura 1 metre d'alçada per 0,65 metres d'amplada i un gruix de murs de 0,65 metres. La corona exterior s'està esfondrant, amb la qual cosa, l'interior rep claror per entre la pedra que encara queda dempeus, aguantant la coberta. No té cap tinell ni espitllera. | 08053-495 | Boscos del Ferran | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6520200,1.8467200 | 403969 | 4611784 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45592-foto-08053-495-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45592-foto-08053-495-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45592-foto-08053-495-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 13265. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45366 | Fons del Museu Geològic del Seminari de Barcelona referent a Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona-referent-a-castellbell-i-el-vilar | <p>ALMERA, JAUME (1896). 'Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña.'. Mem. Real Acad. Ciencias y Artes. [Barcelona] 11, 3ª època, pp.251-257. ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA. 'El sireni de Montserrat. Síntesi històrica'. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis. Series Poikilia-Miscellanea. Núm. III. BATALLER, J.R.. (1956). 'Cursillos y Conf.'. Inst. L. Mallada. [Madrid] 3 BIZZOTTO,B.(2005).'La struttura cranica di Prototherium intermedium (Mammalia: Sirenia) de l'Eocene Superiore Veneto. Nuovi Contributi alla sua anatomia e sistematica.'. Lavori - Soc. Ven. Sc. Nat.. [Venezia] 30 (31 gennaio 2005), pp.107-125. CALZADA, S; URQUIOLA, M. 'Catálogo de holotipos'. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223, p.99. CRUSAFONT, M. i CASANOVAS, M.L.(1973). Fossilium catalogus. Stuttgart. (I; 121). DOMNING, D. P.. 'Bibliography and Index of the Sirenia and Desmostyla.'. Smithsonian Contributions to Paleobiology. 80, pp.1-116. ENRICH, Montserrat (1985). El sireni de Sant cristòfol ; El Brogit, 67 (novembre de 1985), pp. 1-3. PILLERI, G., BIOSCA MUNTS, J. & VIA BOADA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne, 1989. 1. p.98 pàgines, 44 figures, 40 llàmines i 2 llàmines colorejades. Revisió sistemàtica dels Sirènids Terciaris robats fins al moment a Catalunya. SANTAFÉ-LLOPIS,J. & VÍA-BOADA,L. (1985). 'Sirenios actuales y fosiles'; dins Mundo científico, 44 (febrer de 1985). VELA, J.A. (1982). 'Troballa d'un mamífer fòssil de l'eocè. Nota preliminar'; dins Butlletí de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. Barcelona (juliol de 1982). http://museugeologic.blogspot.com.es/2013/05/amics-del-museu-una-vitrina-per-al.html</p> | 42-39 mill | <p>El fons paleontològic referent a Castellbell i el Vilar dipositat en el Museu consta de diversos fòssils. Però el fòssil més important és el sireni de Sant Cristòfol o com li diuen ara el de Montserrat, que fou classificat com un holotipus, nou taxó, del gènere Prototherium rebent el nom de Prototherium montserratense (Pilleri et al. 1989). L'exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calcina.</p> | 08053-269 | C. De la Diputació, 231 - 08007 Barcelona | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es funda l'any 1874 sota la direcció del Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919), amb el nom de Museu d'Història Natural i de Geologia, degut a la gran aportació que rebia de fòssils. Estava ubicat a l'antic edifici del Seminari Conciliar, a la Rambla dels Estudis. No és fins l'any 1882 que la col·lecció es traslladarà a l'actual Museu. Els seus precedents però s'han de buscar en el Gabinet d'Història Natural que existia des de 1817 i que el Dr. Almera va transformar en laboratori i museu per als alumnes que cursaven la càtedra de Ciències Naturals. Mn. Almera contacta amb els estudiosos de l'època com Joaquim Landerer i Climent i Joan Vilanova i Piera i entra de ple en el món de la paleontologia. Col·labora estretament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch, director del Museu Martorell i publiquen vàries monografies de mol·lusc fòssils, fins que l'any 1885 la Diputació Provincial de Barcelona els encarrega la confecció del mapa geològic de la província. Després de la mort del Dr. Almera, la plaça de director queda vacant fins que l'any 1926 Josep Ramon Bataller (1890-1962) entra a ocupar la plaça. A més a més de convertir-se en el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, farà grans transformacions, resultat de les quals més de deu anys el museu viurà una època d'esplendor, amb nombroses publicacions científiques i transformant el museu en un lloc centre de referència per a investigadors de tot el món, malgrat la interrupció de la Guerra Civil, on el juliol de 1936 el Museu va ser devastat totalment a excepció de la Biblioteca del Dr. Almera. Les activitats reprenen l'any 1939 i es refà la col·lecció després de retrobar una minsa part de les peces desaparegudes. L'any 1962 després de la mort del Dr. Bataller, entra a ocupar la plaça de director, el Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991), deixeble del Dr. Almera, continuant amb la tasca iniciada pels seus antecessors. Dedica anys de la seva vida a l'exploració de jaciments fossilífers, i concretament del Penedès, resseguint les formacions marines del cretaci i el miocè, fet que va originar el naixement del Museu Geològic Comarcal de Vilafranca del Penedès, com a secció del Museu de Vilafranca. Cal destacar el discurs de vuitanta quatre pàgines, publicat, juntament amb vuitanta pàgines més annexes de documentació vària sobre les activitats realitzades al museu, que el Dr. Via va escriure amb motiu de la celebració dels cent anys del Seminari, cien años de investigación científica, llegit en persona a la Sala d'Actes de la Delegació de Barcelona del CSIC, el 29 d'abril de 1975. L'any 1980 entra com a subdirector el pare escolapi Sebastià Calzada que serà nomenat director del museu el 1992, després de la mort del Dr. Via. La seva tasca es veurà recolzada pel nomenament d'un sots director, Mn. Francesc Nicolau. L'any 2009 el Seminari va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca científica i de divulgació El Museu compta amb una publicació anual, la revista Batalleria, en honor al Dr. Bataller, d'investigació i difusió científica, a més dels Sumaris de Batalleria. També tenen la Revista d'investigació paleontològica monogràfica, Scripta Musei Geologici Seminari Barcinonensis, i els sumaris; Pagurus, una revista de divulgació científica per a escolars i estudiants amb consulta en paper i per Internet en edició digital i finalment el Butlletí de l'Associació d'Amics de l'MGSB, trimestral on s'hi publiquen articles de divulgació i on es recullen les activitats de l'Associació.</p> | 41.6395200,1.8192200 | 401660 | 4610427 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El 23 de maig de 2013 es va presentar la restauració i instal·lació del sireni en la seva nova vitrina a la sala Cardenal carles del Museu, on s'exposen peces en permanència dedicada a les escoles. Presidí l'acte mossèn Josep M. Turull, rector del Seminari; mossèn Nicolau, subdirector del Museu; Antoni Riera, president dels 'Amics del Museu' i Raúl Brito, president de l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia (ICMGP). Després d'una breu oració per part de mossèn Nicolau, hi va haver un parlament a càrrec d' Antoni Riera, el qual va fer un recordatori de la història del sireni i un agraïment a totes les persones i institucions que possibilitaren la seva troballa, excavació, restauració i estudi de l'exemplar. Per a celebrar l'esdeveniment s'ha publicat un número de la revista Scripta dedicat exclusivament al sireni de Montserrat. Acte seguit es van lliurar d'unes plaques d'agraïment, en nom del Museu i dels Amics del Museu, al Sr. Isidre Gurrea, descobridor del sireni; al Sr. Evaristo Aguilar, el segon restaurador de l'exemplar; i a l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia en record dels seus socis que van col·laborar en l'excavació. La placa la va recollir el seu president el Sr. Raúl Brito el qual va fer també un breu parlament d'agraïment. Després el director del Museu, Dr. Sebastián Calzada, va fer entrega del diploma d'Expert en Paleontologia al Sr. David Martinez. | 124 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc