Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45757 | A Castellbell, guineus! | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-castellbell-guineus | GINESTA, Salvador (1987). La comarca del Bages. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 95. http://www.dailymotion.com/video/x20qjz2_300-contes-per-a-un-tricentenari-a-castellbell-guineus_news | XIX-XX | Segons conta Salvador Ginesta (1987), 'una vegada que el castell era en poder de les forces invasores de la mitja lluna, els veïns de Castellbell s'assebentaren que els moros tenien una por terrible a les guineus i, una nit que no hi havia lluna, els castellbellencs envoltaren el castell i començaren a udolar com si fossin guineus i els moros, esverats, abandonaren el castell a corre-cuita'. | 08053-660 | Castellbell i el Vilar | Ginesta (1987) no inclou les fonts de les que n'extreu la informació. Però sembla difícil que aquesta llegenda neixés d'algú coneixedor del territori, perquè qui conegui el paratge del castell s'adonarà ben aviat que és més segur restar-hi que sortir a corre-cuita una nit sense lluna. Sobretot si penses que les guineus estan esperant fer un aperitiu amb les teves carns. | 41.6423100,1.8584500 | 404931 | 4610693 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 45764 | Aforismes sobre la ruda i les seves virtuts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aforismes-sobre-la-ruda-i-les-seves-virtuts | GOMIS i MESTRE, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la Botànica Popular de l'any 1891. Barcelona: Ed. Montblanc-Martin. Centre Excursionista de Catalunya. | XIX-XX | Entrevistant a persones del municipi per temes diversos ha sortit a la llum algun aforisme relacionat amb la ruda com ara 'Qui té ruda Déu l'ajuda' o 'Qui té ruda al balcó no hi entra doctor', que ens parlen de les virtuts medicinals de la planta. Una variant la trobem en Cels Gomis (1983) quan recull 'On hi ha ruda, Déu hi ajuda'. Els nostres informants d'aquest tema han estat la Maria Prat i en Joan Valls. La Maria a més, ens explicava que posava un brot de ruda sota el coixí quan la seva filla estava neguitosa i li costava dormir. La seva mare en feia servir molta. Creix al solell del Castell. | 08053-667 | Castellbell i el Vilar | La ruda (Ruta graveolens) és una planta vivaç, amb la fulla d'un verd grisenc i la flor groga que acostuma a fer 1 metre d'alçada. Es pot podar deixant-la a uns quinze centímetres de la soca perquè torni a rebrotar amb força. Està considerada com a planta medicinal; d'aquí la dita 'qui té ruda Déu l'ajuda'. Però cal saber-la manipular degut a la seva toxicitat. Es reconeix per la fortor i n'hi ha varis tipus, de les quals les més conegudes són la Ruta montana o de bosc i la Ruta angustifolia, o de fulla estreta. És una planta molt coneguda a les cases de pagès que l'empren un cop florida i tallada com a insecticida o repelent natural, penjat de cap per avall. Però també se'n pot trobar de plantada als horts per foragitar els insectes i al costat de la porta, arran de terra o en testos com a protector de la casa. A la cuina és molt coneguda com a espècia, i com aroma de la 'grappa' italiana. A Etiòpia s'utilitza com a potenciador del cafè. La ruda, també es pot emprar com l'ortiga, recol·lectant un grapat de fulles (al matí o al vespre) i posant-les a macerar en un contenidor d'aigua, ben tapat. Després d'una quinzena de dies, es pot emprar filtrant-lo prèviament per sulfatar l'hort com a repulsiu. | 41.6402500,1.8616800 | 405197 | 4610461 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Entenem que hi ha aforismes estesos i compartits per tota la geografia catalana. Però no a tot arreu es diu exactament el mateix. D'aquí la importància del treball de camp, en aquest cas en etnobotànica. Cels Gomis va fer un magnífic treball de recopilació, però impossible arribar arreu. Per aquest motiu creiem fonamental que tots plegats aportem el granet de sorra quan realitzem treball de camp. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 45750 | Ai! quin bosc més emmerdat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ai-quin-bosc-mes-emmerdat | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Cançó composta amb la base musical de 'Baixant de la Font del Gat' i lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / per un bosc travessaràs. Aquest bosc és molt distret / doncs sembla una gran botiga,/ els articles són de franc / agafeu-los tot passant. Podeu trobar mitjons i samarretes, / espardenyes, sabates de cordons, / també hi podeu trobar molts estris per cuinar,/ plàstics, fustes i vidres, llaunes i paperam. Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / pels Pibens travessaràs. A més de tot el que hem dit / una gran fauna hi habita / ocells, esquirols, senglars,/ ratolins, gossos i gats. Si us decidiu a fer-hi una volteta / per un bosc tan formós i engalanat, / podreu sortir enfangats o ben emmerdissats / mireu quan passegeu allà_on poseu vostre peu. Baixant del Vilar al Borràs / hi tenim una drecera, / baixant del Vilar al Borràs / pels Pibens travessaràs. Demanem a la autoritat / Que el declari, que el declari,/ Ben de pressa i ben aviat / Patrimoni de_la Humanitat. | 08053-653 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2015 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 45725 | Al costat dels frares i del riu, no t'hi facis mai el niu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-costat-dels-frares-i-del-riu-no-thi-facis-mai-el-niu | XIX-XX | Castellbell i el Vilar i la població de la contrada sempre ha viscut a tocar del Llobregat i sota l'ombra del monestir de Montserrat, i pel que sembla no sempre va ser una experiència positiva pel veïnat, ja fos per les fortes riuades o per la influència dels monjos. Ja se sap que entre veïns hi acostumen a haver-hi disputes i quan les forces no estan equilibrades queda el recurs de la picaresca del poble. | 08053-628 | Castellbell i el Vilar | 41.6307100,1.8584700 | 404916 | 4609405 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada perJoan Clusellas de cal Putxet. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 45145 | Alzina del camí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-puig | <p>VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), A Temes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2015).El Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat (Castellbell i el Vilar, segles XIII-XXI). Castellbell i el Vilar: Zenobita edicions.</p> | <p>L'alzina (Quecus ilex subsp. Ilex) del camí del Puig està situada per sobre del camp de futbol, a mà esquerra pujant per l'antic camí que mena des de la masia cap el nucli urbà del Borràs. El camí s'inicia a partir de les antigues corts dels bens, que ara fa cantonada amb el carrer de Joaquim Borràs. Queda tallat per la plaça del Rei i l'avinguda de l'Esport i degut a la urbanització més moderna del sector cal anar a buscar el carrer dels Bastoners fins al capdamunt, on a mà esquerra torna a comunicar-se amb el camí que puja fins la masia del Puig. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques com l'arítjol. Mesura uns 12 metres d'alçada total per 12'6 metres de capçada, per 2'05 metres de volt de soca i 1'53 metres de volt de canó. El tronc està protegit per tres bancs de fusta, disposats en triangle, que permeten reposar al caminant, alhora que gaudir de les magnífiques vistes de la muntanya de Montserrat. Creix lleugerament inclinat. Des de ran de terra fins a la creu mesura 1'5 metres. L'escorça és fosca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen dues branques potents que es van bifurcant (0'95 i 1'28 metres de diàmetre) formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida, amb les branques inferiors penjant, amb la qual cosa dona la sensació de que hagin d'anar a tocar al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</p> | 08053-48 | Camí del Puig | <p>Les alzines, com a element natural sovint destacable han estat emprades com a fites o com a referents de delimitació d'una propietat. En el cas del mas del Puig en tenim varies referències com el que es pot llegir en un acte de capbrevació celebrat a la casa que el marquès de Castellbell, Josep Amat i Junyent tenia al carrer Manresa, a Monistrol de Montserrat, el 3 de gener de 1727: 'Lo Honorable Francesc Puig, pages y de present Batlle de la parroquia de Nostra Senyora del Vilar, sufraganea de la parroquia de Sant Vicens de Castellbell, del bisbat de Vich... que ell dit confessant te y posseheix tot aquell mas vulgarment dit lo mas Ferran a hon dit confessant fa sa continua habitacio y residencia, juntament ab altre mas dit lo mas Torras, dirruhit y desabitat, y á dit mas Ferran unit, y aglevat (...) E termenan (...) y pujas en dret dalt fins que troba un marge de terra ahont hi há fitas, seguint lo peu de dit marge, y puja fins que arriba á un serradet ahont hi há fitas, y des de ditas fitas trenca dret baix fins que hi há una paret ó marge ahont hi ha un forn de cals, seguint dit marge ó paret travessant lo dit comellar de oliveras (...) y vassen cai avall fins que troba una bassa que alli és, y de dita bassa discorre fins baix á un torrent que hi há una font, y vasen torrent amunt fins passada una Alsina grossa que hi ha unas fitas (...). Per altra banda, a les Llibretes del mas Puig del Vilar, es pot llegir un dels tractes realitzats pels amos en el mes d'octubre de 1877, en què permeteren que fos arrencada l'alzina més gran de la seva heretat, anomenada l'alzina del Manresà, de la qual varen fer-se 50 quintars de llenya: 'En lo añ de 1877, al mes d'octubre, an arrencat la alsina mes grosa de la aretat, que sen deÿa la Alsina del Manrresà, la comprada la sogra del Carnise que abuÿ acsistex, que se diu Marti, ÿ lo preu 34 duros, ÿ 3 de arrencarle, tenia 18 pams de bol a un pam de la soca, de la soca que queda enganxada al capdeball del cano; sen ja arrencada, si estaren part de dos dias, 3 homas estallan ÿ tirani barias barrinades, ÿ en surtiren 50 quintas de lleña'. Però també es documenta de l'any 1908, els carboners de Marganell coneguts com els Gasparons que van fer 45 càrregues de carbó 'al capdemun de la nostra Ubaga', aprofitant la fusta d'unes alzines i roures vells.</p> | 41.6315600,1.8645200 | 405421 | 4609493 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45145-foto-08053-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||||||
| 45301 | Alzina del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cementiri | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_singulars/ | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al costat de la carretera BV-1273, davant mateix de la porta del cementiri municipal. Destaca de la resta de vegetació arbòria que hi ha al voltant, bàsicament formada per altres alzines més joves i alguns exemplars de pi blanc. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Presenta algunes ferides cicatritzades a nivell del tronc i de la brancada. Mesura uns 17 metres d'alçada total i 13 metres de capçada mitjana per2,05 metres de volt de canó i 2 metres de volt de la soca. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. | 08053-204 | Cementiri de Castellbell i el Vilar | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 41.6331200,1.8671800 | 405645 | 4609663 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45301-foto-08053-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45301-foto-08053-204-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al peu de l'arbre hi ha una biga de fusta amb el nom de l'espècie i la declaració d'aquest exemplar com a arbre d'interès local el 25 de gener de 1996. Regidoria de Medi AmbientTé una marca pintada al tronc de color rosat.A Catalunya hi ha un seguit d'arbres i arbredes declarats protegits, ja sigui a nivell nacional, comarcal o local, d'acord amb la normativa derivada de la protecció d'espais i també de la urbanística o cultural. A més dels Arbres Monumentals (AM), declarats per Ordre del Departament, els consells comarcals i els ajuntaments poden declarar arbres d'interès comarcal (AC) i arbres d'interès local (AL) respectivament, en base als Decrets 47/1988 i 120/1989. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 45741 | Anem cantant per les places | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anem-cantant-per-les-places | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Versió pasqual del cant de comiat del mateix títol amb lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Anem cantant per les places, / pels carrers del món, / anem cantant per les places, / amb goig anem tots junts. Hem de cantar la Pasqua, / Crist ha ressuscitat, / hem de mostrar, estimant-nos, / que el món nou ve ja. Anem cantant per les places. / Diguem tots el què hem vist / sense por./ Diguem tots el què hem vist / sense por. | 08053-644 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2009 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 45104 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-2 | AJUNTAMENT DE ACSTELLBELL i el VILAR (2015). Catàleg de Béns a protegir. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Catestellbell i el Vilar. | XIX | Reformat | Edifici de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és plana i està situat en un carrer de forta pendent. La façana principal, orientada a ponent, està formada per una composició simètrica de les seves obertures, a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central el compon la porta d'accés i una finestra amb balcó de ferro suportat per dues carteles, a la planta pis. Les obertures dels eixos laterals estan tancades amb vidreres, sense finestres ni porticons. Totes tenen un recreixement al voltant i són d'arc rebaixat. Unes escales faciliten l'accés a la porta principal. Els paraments són arrebossats, llisos i pintats ambdues tonalitats d'un mateix color. | 08053-7 | C. del Burés, s/n | Es tracta de l'antic ajuntament del municipi de Castellbell i el Vilar. Comença a funcionar des del 1880. L'any 2015 es van fer reformes per adequar-lo als usos actuals. | 41.6384800,1.8564700 | 404761 | 4610270 | 1880 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45104-foto-08053-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45104-foto-08053-7-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 45121 | Antic pont del Cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-del-cremallera | BARTOLOMÉ, Florian (2002). Els ponts de Castellbell i El Vilar: El pont del cremallera de La Bauma; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 257, maig de 2002, pp. 8. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. | XIX | Antic pont del Cremallera sobre la riera de Merà, fet de pedra, amb dos arcs, un de més gran i l'altre més petit. Inclou un pas per accedir als horts que hi havia a l'altre costat del pont. El mes de juny de 1892 s'havia finalitzat l'esplanació, ja eren fets els murs de contenció de pedra seca i s'havia acabat de construir el pont de la riera de Merà, per on el 27 de juny hi passà aquella primera locomotora. Sabem que el 6 d'agost de 1892 el senyor Joan Puig, amo del mas Puig del Vilar, va cobrar dotze duros pels vint metres de pedra que havia proporcionat per a fer el 'Muro del cami de baycha a la Estasio del trenvia de Monserrat'. Entre els fusters que treballaren en aquella obra podem destacar el senyor Pere Masats i Trullàs, de la Bauma, que a l'era de cal Genovès construí les cintres de fusta per a la construcció dels arcs del pont. | 08053-24 | La Bauma | El Cremallera s'inaugurà el 6 d'octubre de 1892; amb un tren especial de la Companyia del Nord, que va sortir de Barcelona a les 5.53 h del matí i va arribar a l'estació de Castellbell i el Vilar a les 8.18 h. Allí els esperava un tren especial del Cremallera amb la locomotora número 5 i el cotxe A-1, adornat amb l'escut de Catalunya, que transportà les autoritats al monestir de Montserrat, on arribaren a les 9.11 h. El servei regular s'inicià el mateix dia de la inauguració i sabem que fins el 31 de desembre l'utilitzaren 8.575 viatgers. Quan la Companyia del Nord va instaurar un servei de trens accelerats entre Barcelona i Castellbell i el Vilar, el nombre de passatgers del Cremallera augmentà molt. Aleshores l'enllaç amb l'estació del Cremallera es feia mitjançant una llarga escalinata i l'empresa intentà facilitar l'accés amb un servei gratuït d'equipatges a lloms d'ase. Malgrat tot, l'any 1902, quan ja era Julià Fuchs i Liegme l'enginyer cap d'explotació, s'iniciaren els estudis per a prolongar la línia fins a l'estació del Nord. El senyor Fuchs va presentar dos projectes, una via en forma de bucle, que provocaria unes grans despeses, ja que obligava a construir alts talussos, o una via en forma de cul-de-sac, que era més econòmica i que acabà imposant-se. El projecte definitiu es presentà a la primeria del 1904, el mes de febrer de 1905 començaren a instal·lar la via i s'autoritzà l'explotació del nou recorregut el mes de novembre. Durant la Setmana Tràgica el Cremallera i el Ferrocarril del Nord deixaren de funcionar, reprenent-ne el servei el 3 d'agost de 1909. Mentre a Montserrat fracassaven els intents de perllongar el tren Cremallera fins a l'ermita de Sant Jeroni, passant per la de Sant Miquel, segons un projecte presentat l'any 1912, a Castellbell i el Vilar s'inaugurava la nova estació de la Companyia del Nord el 14 de juliol de 1913. Les vies del tren Cremallera estaven situades a l'oest de l'estació i ocupaven l'espai entre aquesta i el mur de contenció, mentre que la nova cotxera fou construïda a tocar del túnel del ferrocarril de Nord, sobre una extensió de 400 metres quadrats i a la que s'hi accedia per un carro transbordador, amb tres vies i una capacitat per a nou cotxes de viatgers. Al seu costat hi havia un gran dipòsit d'aigua que es va posar sobre un basament construït amb blocs de formigó. | 41.6210500,1.8658400 | 405516 | 4608324 | 1892 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45121-foto-08053-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45121-foto-08053-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Algun any s'hi havia representat un pessebre vivent. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | |||||||
| 45362 | Àpat de Tots Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/apat-de-tots-sants | AA.VV (1980). La castanyada; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 10, novembre de 1980, pp. 6. | XVIII-XIX | Ja no es fa. | Diferents testimonis de Castellbell recordaven un ritual molt estès a Catalunya però perdut des de fa molts anys. Mario Segura recorda 'Antiguamente la gente tenía como costumbre dedicar un día al año a sus familiares difuntos. Las familias se reunían y hacían una comida en recuerdo de sus muertos en la que dejaban un sitio vacío para ellos'. El Jordi Farras diu que per Tots Sants les families es reunien al migdia per dinar 'i en els difunts sels posaven plats i coberts com si encara fossin vius'. I, finalment, la Rocío Garzón diu que abans per la castanyada 'la gent feia uns grans sopars i menjaven castanyes i si tenien algun familiar mort posaven un plat i els coberts.'. Tots aquests testimonis estan publicats a la revista local El Brogit (1980) | 08053-265 | Castellbell i el Vilar | 41.6332200,1.8675800 | 405678 | 4609674 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 45130 | Aqüeducte del Santó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-santo | BARTOLOMÉ, Florian (2002). Els ponts de Castellbell i El Vilar: El pont aqüeducte del Santó; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 256, abril de 2002, pp. 14. | XVIII-XIX | És una mostra dels recursos que la gent tenia per aconseguir aigua i transportar-la de vegades a molts quilòmetres de distància a través d'aqüeductes i galeries subterrànies. | Obra d'enginyeria civil que consisteix en un pont d'arcs aeris que travessa el rasot del Santó, visible per sota mateix de la carretera BV-1123, que va del Burés a Sant Cristòfol, al punt quilomètric 1,300. Aquest aqüeducte servia per transportar l'aigua des de la deu o font fins a un indret determinat de la propietat, a través d'un rec de superfície que enllaçava amb alguna galeria subterrània. Mesura una cinquantena de metres. Consisteix en uns pilars amb arcs de pedra que sobresurten de terra, que en arribar a la part més profunda del rasot augmenten d'un nivell fins que tornen a retrobar el nivell natural del terreny. La canal de circulació de l'aigua està realitzada amb maó molt gran, procedent del forn d'obra de la propietat i arrebossat per la part interior amb morter. Les vores estan arrodonides. | 08053-33 | Riera de Marganell | 41.6466400,1.8409100 | 403477 | 4611193 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45130-foto-08053-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45130-foto-08053-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45130-foto-08053-33-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La resclosa estava construïda al mig de la riera de Marganell i a la cruïlla del camí de cal Pinsà, entre el rec i l'aqüeducte tenien una llargada d'uns 800 metres. | 98|94|119 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:07 | ||||||||
| 45432 | Arneres del torrent del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arneres-del-torrent-del-padro | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La seva qualitat i raresa en fan un element patrimonial de primer ordre que cal preservar, restaurar i protegir. Cal desbrossar abans que no sigui massa tard la vegetació que l'està començant a envair. | Conjunt d'arneres ubicades en els marges de dues feixes, probablement en desús, a mà dreta del torrent del Padró. Per accedir-hi cal arribar fins al barri que dona accés al Padró. La feixa queda per sobre mateix del torrent del Padró, a tocar d'un forn d'obra, que probablement era possessió del mas Padró. En aquest indret, el torrent és tot ell una llosa perfectament plana, i per tant, de fàcil accés i proximitat per aconseguir l'aigua necessària per fabricar els maons i altres elements constructius. Es tracta de dues fileres molt ben estructurades: a la part superior, 14 arneres de tronc i a la part inferior, 5 arneres d'armari construïdes en un mur de pedra seca de 2,50 metres d'alçada per 10 metres de llargària. Les pedres estan ben desbastades per proporcionar una estructura perfectament plana, i sòlida. El mur està orientat a migdia, per tal d'aprofitar al màxim les hores de sol. Les arneres de la part superior estan perfectament alineades. Estan separades entre elles per pilars de pedra perfectament col·locats. El sostre està realitzat amb varies lloses planes, (de tres a quatre) reforçades per dues capes més de llosa plana. Al damunt hi ha una capa d'uns trenta centímetres de terra. La profunditat és d'1,20 metres per una amplada de 0,30 a 0,40 metres i una alçada de 0,55 metres útils. Al dessota, hi ha un total de cinc arneres d'armari. La part superior té una llinda de tancament que alhora suporta l'entrada de les de tronc. Cadascuna d'elles mesura 1,10 metres d'alçada per un d'amplada i 0,45 metres de fondària. | 08053-326 | El Padró | Les arneres construïdes aprofitant els marges de pedra seca són el testimoni d'una arquitectura popular que relaciona l'home amb l'aprofitament dels recursos naturals i l'economia de subsistència. En un indret on la pedra era el material de construcció per excel·lència no hauria de ser estrany trobar murs de pedra seca o baumes emprats per tenir-hi arneres. Malauradament n'han quedat molt poques d'aquestes construccions. Els processos de mecanització del camp o l'abandonament de les terres de conreu, han esborrat algunes de les construccions més representatives de l'arquitectura popular rural. Podríem considerar que les primeres arnes a més dels eixams localitzats a la natura haurien pogut estar troncs d'arbres buidats com l'escorça de suro, en el sentit més rudimentari. Les tècniques s'haurien perfeccionat amb el pas dels segles per tal d'aprofitar al màxim la mel i la cera. Moltes cases i masos tenien arnes per al consum familiar, procurant-se els eixams silvestres i semi-domesticant les abelles. Durant el procés de construcció dels murs calia tenir molt present les dimensions de les arnes i la tipologia per tal de poder-les encabir correctament. L'arna podia ser feta amb el tronc buidat d'un suro, com en queden encara al Maresme i al Vallès, de canya o de sarga i també de fusta, aprofitant una portadora vella, o una capsa de llauna. Amb aquestes construccions es podien protegir les abelles i la mel no només de les inclemències del temps sinó també d'alguns depredadors, ja que emprant aquest sistema només quedava al descobert la cara exterior de l'arna amb els forats d'entrada i sortida de les abelles. | 41.6536300,1.8644100 | 405444 | 4611943 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45432-foto-08053-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45432-foto-08053-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45432-foto-08053-326-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'extrem occidental de la feixa superior, on encara queda algun ametller mig sec, hi ha un muret d'un metre d'alçada amb tres arneres més, més petites en no massa bon estat de conservació. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45179 | Avenc del Pere Carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pere-carli | Cavitat natural integrada a l'antiga vinya del Pere Carlí, localitzada en el solell del marge dret de la costa de la Cabrida (aigües avall) i sobre de la font de l'Alba. Aquest avenc es trobava integrat al marge d'una paret de pedra seca, respectant la cavitat i el petit pou que s'hi obre, perquè en temps de pluges es converteix en una surgència que expulsa durant dies les aigües infiltrades en un carst. Actualment, la paret de pedra seca que l'envoltava s'hi ha esfondrat sobre seu, però el forat encara és visible i s'omple i brolla aigua. | 08053-82 | Costa de la Cabrida | 41.6250800,1.8292700 | 402475 | 4608813 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45179-foto-08053-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||||
| 45619 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-0 | <p>No consta (2013). A cops de bastó; dins El Brogit. Periòdic informatiu de castellbell i El Vilar, 383, novembre de 2013, pp. 16 i 17. VALLS i PUEYO, Joan (1988). El ball de bastons. Introducció a una recerca etnogràfica; dins El Brogit, núm. 99, juliol de 1988, pp. 11. http://dansesvives.cat/?q=fitxa-patrimoni-cultural-immaterial/Ball%20de%20bastons%20de%20Castellbell%20i%20el%20Vilar</p> | XX | <p>Tradicionalment la Colla de bastoners actuen per Pasqua. Els balls més freqüents són: El Mongeter, Les Corrandes, Els Indis, El Tirolet, La Raspa, L'os se li veu, Els vuit ramats, El senyor Ramon, Baixant de la font del gat, El ball de la civada i el Gegant del Pi.</p> | 08053-522 | Castellbell i el Vilar | <p>En el seu treball, Valls (1988) referencia diverses teories sobre l'origen d'aquest ball, a partir de les teories de Capmany, Amades, Roma o Aramburu. Dins la diversitat, el punt en comú és relacionar-ho amb festes i rituals vinculats a les collites. La primera trobada nacional de bastoners de Catalunya en la que hi participa l'Agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar, és la de Sallent, l'any 1978. L'actual Agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar, provenen de l'extinguida Escola Parroquial del Vilar que succeí a la Colla de la Bauma. Aquesta darrera tenia la seva seu a cal Jan i el senyor Joan Tubau Ambrós cuidava dels vestits, els cascavells, els bastons i tot el que calia tenir a punt cada any per sortir a ballar per tot el poble (barres, cistelles, lloca). A la lloca s'hi posaven els ous, els conills i tot allò que posteriorment serviria per anar a fer una menjada entre tots. També feien l'anomenada 'carrossa', que era un carro adornat amb boix i farigola florida. Assajaven a l'era de cal Jan. Els ensenyava en Meri, un home de Vacarisses. Els músics que els acompanyaven eren de Sabadell; dos tocaven la gralla i un la caixa. Es ballaven les danses de cascavells i les de bastons. En arribar la Guerra Civil, el grup quedà pràcticament dissolt; uns es feren grans, els altres moriren a la guerra. Amb el pas del temps, un grup de joves de La Bauma, s'animaren i sota la tutela d'en Jaume Sànchez Albareda van tornar a refer el grup ajudats per alguns veterans. Altra vegada, amb la crisi de les fàbriques tèxtils, la gent es va haver de buscar la vida i alguns de la colla hagueren de marxar del poble a la recerca de feina, provocant altra vegada la desaparició de la colla. Als volts de l'any 1958 es va creà l'escola Parroquial del Vilar, i el seu director, mossèn Martí, va voler tornar a aixecar les caramelles. Ajudat pel Jaume Sànchez van refer el grup. El Jaume xiulava la melodia de cada ball i mossèn Martí l'anava traslladant al pentagrama. Algunes de les conservades van ser El Virolet, El Pare no té pa, el mongeter, se li veia l'òs, les corrandes, el ball dels indis, la raspa. El grup va anomenar-se Bastoners de l'Escola Parroquial. Els vestits per als balladors fou: pantaló de vellut negre, faixa vermella, espardenyes de set betes, mitjons blancs, camisa blanca, llacet vermell i barretina. Uns camals de variat color per cada colla guarnits amb uns cascavells i dos bastons. L'avi del mas Puig del Vilar explicava que 'els del Vilar anaren a ballar el ball de Bastons a les Comes una vigília de Pasqua a la nit' Com que hagueren de ballar dintre de la casa i el sòl del menjador era empostissat, aixecaren tal quantitat de pols que hagueren de sortir corrents a fora per a respirar. El primer any els acompanyà musicalment el Josep Subirana, amb el clarinet i un redoblant que tocava un dels escolars més grans i posteriorment s'hi afegí una orquestrina. L'agrupació va participar l'any 1971 a la trobada de Sallent, l'any 1979 a Castellar del Vallès, el 1980 a Montblanc, el 1981 a Gelida, el 1982 a Sant Pere de Ribes, o al 1983 a Rajadell. També han participat en festes majors. A la trobada de Gelida, es va fer lliurament de l'escut de l'entitat a l'estendar dels bastoners de Catalunya. El 1982 es va es van estrenar tres banderins per la diada de Pasqua on hi ha l'escut de l'entitat i el nom del poble.</p> | 41.6299000,1.8574100 | 404826 | 4609316 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45619-foto-08053-522-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Catalogat com a dansa viva en l'Inventari del Patrimoni Cultura Immaterial de Catalunya (IPCIDV) amb el codi 196. Si cliqueu l'enllaç adjunt veureu la fitxa i un parell de videos. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 45320 | Barraca de ca la Filomena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-filomena | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat el seu estat de conservació és per ara bo, cal desbrossar el seu voltant i tallar els arbusts com la mata que creix arran de la barraca. Les seves arrels i brancades poden provocar el seu enfonsament. | Barraca ubicada en els camps del mas Puig. Un cop passat el cementiri municipal, en el punt quilomètric 1 de la carretera BV.1273, cal agafar un trencall a mà esquerra que mena fins a les casetes d'en Puig. Uns tres-cents metres, a mà dreta es veuen unes feixes ermes, amb ullastres i ametllers. La barraca es troba a mitja alçada, al costat d'un ametller mort. Es tracta d'una construcció aïllada, sense recolzament al marge. És de planta circular, que mesura 2 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la part del darrera, parcialment a la base i als brancals per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són més petits però alhora força irregulars, falcats per pedruscall, introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una llinda plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima exterior de 0,84 metres i mínima interior de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta conserva una bona part del voladís i el recobriment de terra amb gran part del pedruscall petit que la impermeabilitza i algunes plantes herbàcies i sèdums que ajuden a mantenir la terra. Té una espitllera orientada a l'oest. | 08053-223 | Les Casetes - Santa Maria del Vilar | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6356100,1.8644200 | 405419 | 4609942 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45320-foto-08053-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45320-foto-08053-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45320-foto-08053-223-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3305. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45249 | Barraca de cal Casteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-casteller | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Corriol d'accés emboscat, així com la barraca i mur de la feixa inferior. | Barraca de pedra seca ubicada a l'extrem oriental del terme de Castellbell i el Vilar, en terres de cal Casteller. Per accedir-hi cal començar a baixar en ziga-zaga des del darrera de la casa mateix. Es tracta d'una construcció aïllada, aixecada parcialment damunt de la roca i adossada al marge, en una feixa força estreta que està recolzada per un marge de pedra en un estat de conservació excepcional. És de planta circular, d' 2,25 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana i els muntants inclinats, massissos i ben escairats. Mesura 1,30 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,62 metres i mínima a la part superior de 0,57 metres. Els murs tenen un gruix mínim de 0,60 metres. La coberta s'ha resol amb la superposició de filades concèntriques de menor diàmetre per anar guanyant alçada fins a tancar la volta amb una o varies lloses planes. L'exterior de la coberta conserva gran part del pedruscall barrejat amb terra i el voladís que la protegeix de les filtracions d'aigua en cas de pluja. Només la part que dona al marge s'ha després lleugerament provocat per la presència de romaní. A l'interior, davant mateix de l'entrada, hi ha un doble tinell superposat que neix arran de terra; El de sota mesura 40 cm d'amplada, per 28 cm d'alçada i 48 cm de fondària. El superior només difereix en l'alçada que és de 48 cm. Té dues espitlleres orientades al nord i al nord-est respectivament. | 08053-152 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6391100,1.8815000 | 406846 | 4610312 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45249-foto-08053-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45249-foto-08053-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45249-foto-08053-152-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8114. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45487 | Barraca de cal Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-guixa | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat una bona part del mur es conserva dempeus, una part de la bauma ha cedit lleugerament, provocant el despreniment del mur de pedra seca. | Bauma murada situada en una cinglera en terres de cal Guixa. Per accedir-hi cal agafar el camí que va del Gall a cal Guixa. Just abans d'agafar el trencall a mà esquerra que mena directament a la masia, hi ha un gran revolt. La bauma està dins del bosc, a mà dreta, i és visible des del camí. Cal pujar-hi pel dret. Es tracta d'una cavitat allargada, d'un metre de fondària aproximadament a la part més ampla per 0,80 metres d'alçada màxima. Probablement estigui retallada per la mà de l'home que hauria estat emprada com a aixopluc en cas de mal temps, o per descansar durant les hores més fortes d'ensoleiament. Al davant, aguantant una part de la roca, hi ha un mur de pedra seca d'1,80 metres d'alçada per 4,10 metres de llargària, tot i que un enderroc colgat per l'herbassar, deixa entreveure que aquest mur feia uns 8,00 metres aproximadament de llargària resseguint tota la bauma. Al bell mig del mur hi ha el que sembla un graó de pedra. Possiblement, es tracta d'una part d'escala volada força batussera. Dos altres rocs molt més estrets que sobresurten mínimament del mur, podrien haver estat emprats com a graons per pujar. | 08053-390 | Cal Guixa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6289000,1.8746500 | 406261 | 4609186 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45487-foto-08053-390-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45487-foto-08053-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45487-foto-08053-390-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 9352. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45488 | Barraca de cal Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-guixa-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ha perdut la coberta | Barraca de pedra seca de grans dimensions, sense coberta situada al davant d'una bauma murada , en una cinglera, en terres de cal Guixa. Per accedir-hi cal agafar el camí que va del Gall a cal Guixa. Just abans d'agafar el trencall a mà esquerra que mena directament a la masia, hi ha un gran revolt. Cal pujar-hi per la vall i anar pujant les diferents feixes fins arribar a la barraca, que es troba envoltada de pins i brolla de romaní. Es tracta d'una barraca semblant a un cobert o porxo, de planta quadrangular, de 3,40 per 2,75 metres de costat (mides preses a l'interior). Està construïda aprofitant el marge de la feixa superior. La porta està centrada a la façana principal, orientada a l'oest. L'entrada mesura 1,60 metres d'alçada per 1 metre d'amplada. La llinda és doble, de fusta. Els murs estan parcialment reblats i arrebossats amb morter de calç. Té una finestra orientada al sud. La coberta és a un sol vessant, de teula sobre llates, emprada per cobrir espais no habitables, ja siguin pallisses, porxos o fins i tot les golfes de masies i cases de poble. La coberta estava formada per bigues de fusta, probablement de troncs d'arbre purament desbastats, amb poc o cap altre treball de preparació, recolzades sobre els murs (mesuren 2,50 metres pel costat més alt i 1,70 metres el més baix). Les teules són del tipus àrab, que es conserven escampades per arreu, algunes d'elles senceres, ben apilades. | 08053-391 | Cal Guixa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6284900,1.8747200 | 406266 | 4609141 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45488-foto-08053-391-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45488-foto-08053-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45488-foto-08053-391-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 9351. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45489 | Barraca de cal Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-guixa-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Coberta enfonsada, conservant-se només l'arrencada de la volta feta amb grans lloses planes. | Barraca de pedra seca situada pel damunt d'una cinglera, en terres de cal Guixa. Per accedir-hi cal agafar el camí que va del Gall a cal Guixa. Just abans d'agafar el trencall a mà esquerra que mena directament a la masia, hi ha un gran revolt. Cal pujar-hi pel dret o buscar la vall i anar pujant les diferents feixes fins arribar a el pla per sobre de la cinglera. Es tracta d'una barraca de planta quadrangular, de petites dimensions, que 2,30 per 2,10 metres de costat, construïda al punt d'inflexió de dues feixes, que conformen la vall. En aquest indret els dos murs de pedra es retroben. La barraca està ubicada just al damunt i els dos murs de pedra seca s'aturen per donar pas a una escala que permet accedir directament a l'interior de la barraca. La seva originalitat rau en el mur orientat a l'est, format per una sola llosa, plana. Els rocs emprats en la seva construcció són de mida mitjana, més ben desbastada per a realitzar la porta d'entrada, que mesura 0,80 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada. Té una sola llinda i el gruix dels murs és de 0,60 metres, a excepció de l'orientat a l'est. Al mur orientat a l'oest hi ha una obertura quadrada, més semblant a una finestra que no pas a una espitllera. A l'interior, es conserva en perfecte estat un tinell per sota mateix de la coberta, que ha pràcticament desaparegut però que estava realitzada amb grans lloses de pedra molt plana, disposada en fileres fins a tancar la volta. | 08053-392 | Cal Guixa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6287700,1.8753400 | 406318 | 4609171 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45489-foto-08053-392-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45489-foto-08053-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45489-foto-08053-392-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8162. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45492 | Barraca de cal Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-guixa-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La coberta està en bon estat, no hi ha filtracions, però la manca de manteniment i la presència de vegetació, juntament amb l'acció de la pluja i el vent estan provocant el moviment, tot i que lent, del contrafort dels murs sud i oest. | Barraca de pedra seca ubicada per sobre del camí que mena a la masia de cal Guixa. Per accedir-hi cal travessar la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa i Lleida, i agafar el trencall que hi ha immediatament a l'esquerra. El marge està ple de pedruscall provinent d'una petita pedrera que hi ha al peu de la barraca mateix. Es pot accedir pujant pel costat d' aquesta falsa tartera. Es tracta d'una barraca situada en un mur prèviament retallat a la roca, que ha servit en temps passats per extreure pedra als picapedrers. Actualment el terreny és totalment erm, i la construcció està envoltada de brolla de romaní. Per sobre la barraca mateix, arran de mur hi ha les restes d'un muret de pedra seca que aguanta la feixa superior. És de planta rectangular, molt reforçada per la part exterior amb pedra irregular, com si es tractés d'un contrafort. L'interior mesura 1,75 per 1,55 metres respectivament. La porta d'entrada mesura 0,63 metres d'amplada per una alçada de 0,55 metres i està orientada a l'est. Té una sola llinda recolzada en dos muntants totalment rectes (el de la dreta és la prolongació del mur que discorre paral·lel a la beta de pedra. El gruix dels murs és de 0,45 metres. Malgrat la porta d'accés és molt baixa, l'interior permet posar-se dempeus (1,80 metres al centre de la falsa volta). Tota la pedra ha estat reblada amb pedruscall i fang per evitar filtracions d'aigua i consolidar la construcció. No té espitlleres ni cap tinell a l'interior. Probablement es tracti d'una barraca executada pels picapedrers que treballaven en la pedrera. Es tracta d'una pedrera amb un nivell d'extracció relativament petit, de petits blocs, de duresa important, tal vegada per realitzar llambordes. | 08053-395 | Camí de cal Guixa a Viladoms | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6221700,1.8761800 | 406379 | 4608437 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45492-foto-08053-395-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45492-foto-08053-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45492-foto-08053-395-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6693. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45493 | Barraca de Cal Guixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-guixa-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Enderrocada. L'estat general de les barraques que es localitzen arran de camins acostuma a ser deplorable. Aquesta probablement s'hagi enfonsat més ràpidament degut a l'eixamplament del camí . | Restes d'una barraca de pedra seca ubicada a mà esquerra, arran del camí que mena a la masia de cal Guixa. Per accedir-hi cal travessar la línia del ferrocarril de Barcelona a Manresa i Lleida, i agafar el trencall que hi ha immediatament a l'esquerra. L'enderroc és total, i només es conserva una petita part del brancal esquerra de la porta, que estava orientada al sud i que mesura 0,70 metres d'alçada. La resta de murs, per la part de sota el camí és de 0,80 metres d'alçada. La planta era circular, estava recolzada al marge i el gruix dels murs era de 0,60 metres. | 08053-396 | Camí de cal Guixa a Viladoms | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6218200,1.8770100 | 406447 | 4608398 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45493-foto-08053-396-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45493-foto-08053-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45493-foto-08053-396-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6690. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45473 | Barraca de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Només es conserven 0,80 metres aproximats d'alçada | Barraca de pedra seca ubicada a l'esquerra del camí un cop passat cal Robert, en direcció a la font de Canaletes del terme de Rellinars, abans d'arribar al revolt del camí on neix el torrent que porta el nom de la casa. La barraca està gairebé esfondrada. Només es conserven 0,80 metres aproximats d'alçada. Estava construïda en un replà del terreny, damunt de la roca. Era de planta circular, de 2 metres de diàmetre interior. Les restes conservades indiquen que la porta estava orientada al sud-oest i els brancals eren rectes i la pedra emprada sense desbastar. L'amplada era de 0,60 metres i el gruix dels murs de 0,50 metres. | 08053-376 | Cal Robert | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6320600,1.8895300 | 407505 | 4609521 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45473-foto-08053-376-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45473-foto-08053-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45473-foto-08053-376-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 10666. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45474 | Barraca de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malauradament està gairebé enderrocada | Barraca de pedra seca al capdamunt d'un turonet per sobre el vessant dret del torrent de cal Robert. S'hi accedeix per la pista que procedent de cal Robert va cap a la font de la canaleta, dins del municipi de Rellinars. La construcció es localitza a mà esquerra de la pista, just en un revolt que fa el camí abans de canviar de terme municipal. Està envoltada per brolla de romaní, amb mata, roldor i argelaga. Malauradament està gairebé enderrocada; l'alçada màxima conservada és d'1,30 metres. Era de planta rectangular, que mesura 3,00 per 3,50 metres de costat a l'exterior. Els rocs emprats en la construcció, tant el que queden dempeus com els que estan escampats al seu voltant i interior, són grossos, alguns d'ells molt ben desbastats, ennegrits pel pas del temps i també degut al darrer incendi que va afectar tota aquesta zona fa ara entre quinze i vint anys. La porta estava orientada al sud-oest, amb els brancals rectes. La llinda es recolzava pel seu costat esquerra, directament sobre el mur. L'alçada conservada del muntant és d'1,25 metres. Els murs conservats tenen una amplada màxima de 0,75 metres en el cas del mur orientat a l'oest, mentre que la part del muntant que queda dempeus és de 0,50 metres; per la resta de murs, l'amplada màxima és de 0,70 metres. La coberta era de volta, per aproximació de filades, com es demostra a l'arrencada que encara és visible entre l'angle que conformen els murs nord i est. | 08053-377 | Els Pivents | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6315200,1.8902200 | 407562 | 4609460 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45474-foto-08053-377-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45474-foto-08053-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45474-foto-08053-377-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8861.El senyor Aram Gonzàlez de cal Robert, informa que la barraca tenia 3 tinells al seu interior. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45475 | Barraca de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Caldria una desbrossada de la vegetació que l'envolta i restaurar la barraca. L'erosió, la pluja i el vent acabaran malmeten la data gravada de la llinda ja que aquesta pedra s'escorxa fàcilment. | Barraca de pedra seca situada a mà dreta de la pista que un cop passat cal Robert va fins a la font de la Canaleta, en terme de Rellinars. Es troba uns metres abans del revolt on neix el torrent de cal Robert, en una feixa força planera completament envoltada per una brolla espessa de romaní florit. La barraca està adossada a un marge de pedra seca. És de planta quadrangular, de 3,10 per 3,20 metres a l'exterior i de 2,50 per 1,75 metres a l'interior. Els rocs emprats en la construcció són molt grossos, sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està desplaçada del centre de la façana, i orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana. De la llinda destaca la data gravada a mà esquerra de 1892. La pedra s'està escorxant. Els brancals són rectes. Mesura 0,80 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,48 metres. Els murs tenen un gruix oscil·lant de 0,50 a 0,60 metres. Sobta en canvi, el gruix de la façana que mesura entre 0,25 i 0,30 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, amb una volta de tancament formada per cinc lloses rectangulars de dimensions considerables. A l'angle dret de la façana principal hi ha una sortida de fums ben quadrada. A l'exterior ha perdut una bona part del voladís característic i s'ha començat a esfondrar la corona posterior pel seu angle est. | 08053-378 | Cal Robert | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6311100,1.8880200 | 407378 | 4609417 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45475-foto-08053-378-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45475-foto-08053-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45475-foto-08053-378-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8113. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45500 | Barraca de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca esfondrada. | Barraca de pedra seca ubicada a la dreta del camí, per sota els penya-segats un cop passat cal Robert, abans d'arribar al revolt on neix el torrent que porta el nom de la casa. La barraca està emboscada, a mà dreta d'un corriol que es perd dins del bosc, bàsicament de pi blanc i marfull. Només conserva una alçada de murs de 0,60 metres. Estava construïda aprofitant lleugerament el marge de terra, en un cap de feixa. Era de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Les restes conservades indiquen que la porta estava orientada al sud i els brancals eren rectes i la pedra emprada sense desbastar. L'amplada de la porta era de 0,60 metres i el gruix dels murs de 0,55 metres. | 08053-403 | Cal Robert | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6330600,1.8882300 | 407398 | 4609634 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45500-foto-08053-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45500-foto-08053-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45500-foto-08053-403-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'accés a aquesta barraca ha estat possible gràcies a l'acurat coneixement del terreny d'Aram Gonzàlez de cal Robert. No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45501 | Barraca de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca esfondrada. | Barraca de pedra seca ubicada per sota dels penya-segats de cal Robert, un cop passada la masia i abans d'arribar al revolt on neix el torrent que porta el nom de la casa. La barraca està adossada a una de les franges rocoses que conformen la part mitja d'aquest turó. S'hi accedeix per un corriol estret que es perd dins del bosc, de pi blanc. Està envoltada per mata, marfull i aladern de fulla estreta. És de planta quadrangular, que mesura 3,40 per 3,10 metres a l'exterior, mentre que l'interior mesura 1,80 metres aproximadament de costat. Els rocs més grossos, més o menys desbastats es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l'est, amb una doble llinda plana. Els brancals són rectes, amb una lleugera inclinació. Mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres a la part inferior i de 0,45 metres a la superior. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, però ha perdut la volta, resultat del despreniment i caiguda d'un roc del penya-segat. A l'exterior, conserva una bona part del voladís. Té una única espitllera orientada al sud. Degut a l'enderroc d'una part de la coberta, no es pot determinar si tenia algun tinell. La presència d'arbusts al voltant de la barraca la fan gairebé invisible. | 08053-404 | Cal Robert | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6322600,1.8874000 | 407328 | 4609546 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45501-foto-08053-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45501-foto-08053-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45501-foto-08053-404-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'accés a aquesta barraca ha estat possible gràcies a l'acurat coneixement del terreny d'Aram Gonzàlez de cal Robert. No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45502 | Barraca de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-4 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La pressió de les arrels i vegetació herbàcia i arbustiva estan comportant un moviment estructural del conjunt que inevitablement acabarà enfonsant-se. | Conjunt format per una barraca de pedra seca i un aljub o cisterna, ubicats al vessant dret del naixement del torrent de cal Robert, completament envaïda d'arç blanc, heura i esbarzers, que dificulten enormement el seu accés. Estan força malmesos degut bàsicament a la vegetació que els ha anat engolint. Per accedir-hi cal baixar al torrent des del seu naixement, i un cop arribats a la font que porta el mateix nom, travessar a mà dreta en direcció als arços. La barraca està adossada a un marge de pedra seca. És de planta circular, de 2 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció són aviat grossos, sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al nord-est, amb una doble llinda plana. Els brancals són rectes, amb una lleugera inclinació degut a l'esfondrament. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, però n'ha perdut una bona part. Ja no conserva el voladís característic i s'ha començat a esfondrar la corona posterior. Adossat a la barraca per la seva banda nord-est, com si es tractés d'un mur de pedra seca, hi ha un aljub o cisterna, amb volta de canó, de pedra. És de planta rectangular i al seu interior hi ha aigua, però la pressió de les arrels i vegetació herbàcia i arbustiva estan comportant un moviment estructural del conjunt que inevitablement acabarà enfonsant-se. | 08053-405 | Cal Robert | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6304300,1.8892100 | 407476 | 4609340 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45502-foto-08053-405-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45502-foto-08053-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45502-foto-08053-405-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'accés a aquesta barraca ha estat possible gràcies a l'acurat coneixement del terreny d'Aram Gonzàlez de cal Robert. No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45505 | Barraca de cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-robert-5 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El corriol d'accés a la barraca s'ha perdut per complert | Barraca de pedra seca situada per sota de la pista que mena als Pivents i al turó de l'Escletxa. Està a mitja alçada del turó, en unes feixes marjardes molt estretes, naturalitzades per la brolla de romaní. La barraca està excavada en el marge, per guanyar fondària. És de planta quadrangular, de 3,40 per 3,10 metres a l'exterior i d' 1,80 per 2,15 metres a l'interior. Els rocs emprats en la construcció són molt grossos, sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està desplaçada del centre de la façana, i orientada al sud-est, amb una única llinda, plana. Els brancals són rectes però amb una lleugera inclinació cap al marge. Mesura 1,05 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,58 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, amb una volta de tancament formada per cinc lloses rectangulars de dimensions considerables. A l'exterior ha perdut una bona part del voladís característic així com una part del recobriment de la terra característica. | 08053-408 | Els Pivents | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6299600,1.8872100 | 407309 | 4609290 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45505-foto-08053-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45505-foto-08053-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45505-foto-08053-408-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5596. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45327 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La corona exterior ha començat a enderrocar-se, la qual cosa ha provocat un moviment estructural de la barraca, que sense cap consolidació acabarà enfonsant-se. | Barraca construïda amb pedra seca. Està ubicada a la carena de Comauba, a mà dreta, baixant per un corriol, que segueix la línia de mitjana tensió i va a parar al torrent del Padró. Està excavada parcialment en el marge. Un bosc de pi blanc amb brolla de romaní creix en un indret que havia estat plantat amb vinya. Molt a la vora, a l'altre costat del torrent on hi creix ufanosa una petita roureda, es pot observar una edificació de planta quadrangular amb dues tines. La barraca té una planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda plana i una lleixa interior al damunt. Els són brancals rectes. Mesura 1,17 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,45 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva parcialment el ràfec i també el caramull però ha perdut gairebé tota la terra que protegeix la coberta de filtracions. No té cap element destacable ni espitlleres visibles. La corona exterior ha començat a enderrocar-se, la qual cosa ha provocat un moviment estructural de la barraca, que sense cap consolidació acabarà enfonsant-se. | 08053-230 | Carena de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6609100,1.8904900 | 407626 | 4612723 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45327-foto-08053-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45327-foto-08053-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45327-foto-08053-230-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45328 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ha perdut gairebé tota la terra que protegeix la coberta de filtracions | Barraca construïda en pedra seca arranada al marge. Està ubicada al marge dret del torrent del Padró, en el vessant aterrassat orientat al sud-est, per sota mateix de la línia de mitjana tensió. Les feixes marjades on fa uns anys eren plenes de vinyes, ara estan plenes de brolla de romaní i mata i s'hi està expandint amb relativa facilitat un bosc jove de pi blanc. La barraca és de planta mixta, de 2,70 metres de diàmetre aproximat. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est, amb una doble llinda plana i una lleixa interior al damunt. Els brancals són rectes, d'aspecte robust. La porta mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva parcialment el ràfec i també el caramull però ha perdut gairebé tota la terra que protegeix la coberta de filtracions. A l'interior destaca un triple tinell a mà dreta i un doble tinell a mà esquerra. A l'exterior, en el mur hi ha un tinell de més d'un metre de profunditat amb les mides necessàries per endreçar-hi la perpalina, la massa per moure i treballar la pedra o el xapo de cavar. La disposició dels tinells interiors i del mur de recolzament del marge la fa molt interessant des del punt de vista constructiu. | 08053-231 | Serra de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6618100,1.8904000 | 407620 | 4612823 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45328-foto-08053-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45328-foto-08053-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45328-foto-08053-231-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45330 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malauradament el fons de la barraca s'ha enfonsat i per allí s'hi filtra la pluja, la qual cosa pot fer perillar la construcció. Caldria recuperar la barraca i desbrossar la totalitat de la vegetació que l'envolta perquè torni a tenir el seu aspecte originari. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant orientat a migdia de la carena de Comauba. Està integrada al mur de pedra seca. Totalment envoltada de vegetació, arbustiva i arbòria, el seu accés cada vegada és més complicat. És de volta de canó, amb la planta rectangular, de 3,60 metres de fons per 2,10 metres d'amplada. La façana és massissa, feta amb blocs de pedra força regulars i calçats amb pedruscall. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana i una lleixa exterior al damunt. La llinda emprada és un arc de descàrrega que suporta la pressió de la volta. Els brancals són rectes, d'aspecte robust. La porta mesura 1,35 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. A mà esquerra, hi ha un tinell molt ben construït que mesura 0,43 metres per 0,53 metres per una alçada de 0,33 metres respectivament. El mur posterior de la barraca s'ha enfonsat, probablement degut a les arrels dels arbres que hi estan creixent al seu voltant, i això fa perillar tota l'estructura. La coberta exterior conserva el recobriment de terra amb pedruscall. A mà dreta de la façana, té una escala volada amb tres graons de pedra que sobresurten per permetre l'accés a la feixa superior. Aquesta barraca té una particularitat que la fa potser única al municipi de Castellbell i el Vilar; es tracta del sistema constructiu emprat, que consisteix en una volta de canó. Per construir-la calia pujar les parets laterals i després omplir l'espai interior amb terra per donar-li la forma necessària. Un cop compactada es començava a construir la volta per filades , alternativament, amb pedres més o menys regulars. Els espais buits deixats per les pedres a l'exterior s'omplien amb falques de pedra col·locats a pressió, a una maceta. Un cop finalitzada, es reforçaven els murs laterals, per contrarestar la pressió cap a l'exterior. Finalment s'extreia la terra, que s'aprofitava per col·locar per damunt de la coberta i evitar així les filtracions d'aigua. | 08053-233 | Carena de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6586800,1.8925000 | 407790 | 4612473 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45330-foto-08053-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45330-foto-08053-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45330-foto-08053-233-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14354. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45378 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca presenta un enfonsament gairebé total de la coberta i dos enderrocs a nivell de la corona, un per la part de ponent i l'altre per la de migdia. | Barraca de pedra seca aïllada, ubicada a l'extrem sud est de la Carena de Comauba, al damunt d'un turó de 381 metres d'alçada. Per la banda de ponent hi ha el camí que mena al Lledó i al Raval del Clot i per la banda de migdia, el camí que mena a la Serra, en terme de Rellinars. Està parcialment enderrocada. Degut a la vegetació arbustiva (Lentiscus pistacia) ha caigut una part de la corona de ponent i la coberta s'ha enfonsat. Només en queda l'arrencada de la volta situada damunt de la llinda plana (doble), que encara es conserva i del costat dret de la barraca. El seu diàmetre interior és de 2,15 metres, mentre que la porta d'accés mesura 1,25 metres d'alçada per 0, 65 metres d'amplada màxima i 0,50 metres de mínima. Els gruixos dels murs oscil·len entre 0,60 i 0,70 metres. A l'interior encara visibles, es conserven les restes d'un fumeral, un doble tinell que arrenca des del terra i dues espitlleres que estaven orientades cap al sud-est i cap al nord-oest respectivament. | 08053-347 | Carena de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6570400,1.8871300 | 407341 | 4612297 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45378-foto-08053-347-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45378-foto-08053-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45378-foto-08053-347-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45415 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | En unes fotografies datades del 24 de desembre del 2016 que es poden observar a la pàgina Web de l'Observatori del Paisatge, es veu la barraca completament envoltada de vegetació. | Barraca de pedra seca aïllada, ubicada a l'extrem sud est de la Carena de Comauba, baixant per un corriol que comunica des de ponent, el camí del Clot o del Lledó amb el camí de la Serra per la banda de migdia. Està en molt bon estat de conservació sobretot d'ençà que l'indret ha estat desbrossat i la barraca netejada. És de planta circular, amb un diàmetre interior és de 2,10 metres. Està adossada a un marge de pedra seca. La porta, orientada al sud, mesura 1,10 metres d'alçada per 0, 55 metres d'amplada. Té una triple llinda, plana. El gruix dels murs és de 0,50 metres. Té caramull amb fumeral, i tres tinells; un de doble, superposat que arrenca des del terra i un tercer a mà dreta. També té una espitllera orientada a l'est. | 08053-309 | Carena de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6567000,1.8878800 | 407403 | 4612259 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45415-foto-08053-309-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45415-foto-08053-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45415-foto-08053-309-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14356. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45429 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-4 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Cal mantenir l'entorn net de vegetació per impedir que es malmetin amb les branques i arrels. | Barraca de pedra seca aïllada, ubicada a tocar d'un corriol que transcorre entre el camí del Lledó i el de la Serra, al capdamunt de la carena, en terres del Grau. Al voltant hi ha una brolla incipient de romaní i a la dreta de la porta d'entrada un ginebró d'uns tres metres d'alçària. És una construcció robusta, de poca alçada, de planta circular, que mesura 2,15 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats són força irregulars, sense desbastar. Els més grossos es troben situats a la base, a l'interior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Destaquen els emprats per aixecar els muntants o brancals i la llinda exterior, de tipus monumental. Té una porta petita, orientada al sud, amb dues llindes; la interior presenta una esquerda. Els brancals són rectes, amb la pedra més ben desbastada. Mesura 0,85 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 0,70 i els 0,85 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva gairebé la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment exterior característic de terra i pedruscall, amb sèdums al damunt que retenen la terra i n'impedeixen l'erosió. A l'interior, hi ha un tinell molt planer aprofitant la construcció de la volta També té una espitllera orientada al sud-est. | 08053-323 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6522500,1.8847300 | 407134 | 4611768 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45429-foto-08053-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45429-foto-08053-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45429-foto-08053-323-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14353. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45506 | Barraca de la coma de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-coma-de-santa-maria | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El senyor Marcel·lí Puigdellívol ajudat d'altres persones que cada any pugen al cim per la planta del pessebre, intenten consolidar i mantenir aquesta barraca emblemàtica. | Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt del turó de l'Escletxa, a la carena dels Pivents. El turó limita amb el municipi de Rellinars per seu vessant de migdia Es tracta d'una construcció de planta circular, d'1,80 metres de diàmetre interior, aixecada damunt d'una solera de conglomerats. Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a petita, sense desbastar, amb pedruscall entremig en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades, amb volta de tancament. A l'exterior ha perdut una bona part del voladís característic així com una el recobriment de terra característica. A l'interior, entrant a mà dreta té un doble tinell superposat. | 08053-409 | Turó de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6285300,1.8864300 | 407242 | 4609133 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45506-foto-08053-409-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45506-foto-08053-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45506-foto-08053-409-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5272.En aquesta barraca des de l'any 1999, Un parell de diumenges abans de Nadal, s'hi puja un pessebre, que els caminants porten al seu torn. En aquest turó hi ha un punt geodèsic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45542 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat que el seu estat encara és bo, la manca de terra de la coberta i el desplaçament de la llosa de tancament han provocat que l'aigua de pluja s'escoli a l'interior. Per allí on s'infiltra l'aigua s'està creant un regueró de verdet, afeblint el suport | Barraca de pedra seca ubicada al nord del Viladoms, al vessant dret del torrent que porta el mateix nom, en una zona erma, a tocar d'un camp conreat de civada. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc. La barraca està ubicada a sobre mateix del camp, adossada a la roca natural del terreny, en un cap de feixa. Està envoltada per brolla de romaní i mata i pel seu voltant hi comencen a expandir-se nombrosos exemplars de pi blanc (Pinus halepensis). És de planta circular, d' 1,60 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar, amb gran quantitat de còdols, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La seva peculiaritat és que tot i ser circular, el mur orientat al sud-est està més avançat, de manera a formar una espiral, alhora que serveix de recer. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda, plana. Els brancals són rectes, amb un gruix de murs de 0,50 i 0,90 metres respectivament. L'alçada de la porta és de 0,90 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. Conserva una part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, però ha perdut la terra de la coberta. L'interior és rústec, sense espitlleres ni tinells. | 08053-445 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6218000,1.8890200 | 407448 | 4608383 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45542-foto-08053-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45542-foto-08053-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45542-foto-08053-445-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6379 | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45543 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Mig enderrocada | Barraca de pedra seca mig enderrocada, ubicada al nord del Viladoms, entre dues valls, el bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. La barraca està situada per sobre mateix d'una cinglera, on els mateixos plecs naturals de la roca han anat configurant les feixes, que en temps passats eren plantades de vinyes i oliverars. Està construïda al mig de la feixa, damunt d'un aflorament rocós i envoltada per brolla de romaní i mata i al davant mateix hi creix un ullastre. Les restes observades indiquen que la seva planta era circular, de 2 metres aproximats de diàmetre interior i de poca alçada. La pedra emprada era la pròpia que el pagès o vinyataire retirava del terreny, sense desbastar. Els gruix dels murs conservats és de 0,45 metres i les restes dels muntants permeten deduir que la porta estava orientada al sud. La coberta s'ha enfonsat cap a l'interior de la construcció i només es conserva l'arrencada de la volta posterior, amb una alçada màxima exterior d'1,30 metres. | 08053-446 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6228700,1.8889900 | 407447 | 4608501 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45543-foto-08053-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45543-foto-08053-446-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45543-foto-08053-446-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6326 | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45544 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | No conserva la coberta | Barraca de pedra seca, en el bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint el camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. La barraca està situada per sobre d'un turó que mira cap a la muntanya de Montserrat. Al seu darrera hi ha una beta important de conglomerat, amb força despreniments, tal vegada resultat d'una petita pedrera gairebé artesanal. La pedra per a la construcció de la barraca s'ha extret d'aquest indret mateix. Són blocs col·locats d'una manera força barroera, sense desbastar, i col·locats sense massa ordre. Té planta quadrangular, d'1,45 a 1,50 metres de costat. La façana sud-est està recolzada en un marge de terra. La coberta, s'ha enfonsat parcialment, deixant entrar la llum del dia. No conserva cap rastre de voladís. La porta, amb una sola llinda, mesura 1,03 metres d'alçada per una amplada de 0,45 metres i un gruix de murs de 0,75 metres. Està orientada a l'oest. No disposa de tinells interiors ni espitlleres. | 08053-447 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6229000,1.8873100 | 407307 | 4608507 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45544-foto-08053-447-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45544-foto-08053-447-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45544-foto-08053-447-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6488 | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45547 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada entre dues valls, al capdamunt del bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint un camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. Està envoltada per brolla de romaní i mata i pel seu voltant creixen nombrosos ullastres, com a les restes de l'oliverar que havia estat plantat en aquest indret de gran bellesa paisatgística. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda, plana, força monumentals. Els brancals són rectes, amb un gruix de murs de 0,50 metres. L'alçada de la porta és d'1,02 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. Conserva una bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, però ha perdut una part de la terra de reble de la coberta. A l'interior hi ha tres tinells arran de terra i una espitllera orientada al nord-oest | 08053-450 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6242300,1.8902900 | 407557 | 4608651 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45547-foto-08053-450-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45547-foto-08053-450-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45547-foto-08053-450-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6376 | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 45548 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Està totalment envoltada per brolla de romaní i mata. | Barraca de pedra seca ubicada en un replà que fa el terreny, a mà esquerra del camí, damunt d'una cinglera que s'obra a una vall, del bosc de l'Escletxa. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint un camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. Està totalment envoltada per brolla de romaní i mata. És de planta circular, de 2,30 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una única llinda, plana, molt ample. Els brancals estan lleugerament inclinats, amb un gruix de murs de 0,70 metres. L'alçada de la porta és d'1,04 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. La vegetació ha fet caure el voladís que la protegeix de filtracions i gairebé ja no té recobriment de terra a l'exterior de la coberta. A l'interior hi ha tres tinells arran de terra. Probablement, per les restes de carbonet, els caçadors hagin fet foc al que queda arran de terra. També té dues espitlleres orientades a l'est i a l'oest respectivament. És probable, que per tal de que el fum surti s'hagin retirat les pedres de tancament dels tinells superiors, com si es tractés d'una xemeneia. Això probablement afecti a l'estructura general de la barraca. | 08053-451 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6257600,1.8895700 | 407499 | 4608822 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45548-foto-08053-451-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45548-foto-08053-451-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45548-foto-08053-451-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6378 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45549 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-4 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ha perdut part de la paret. | Barraca de pedra seca ubicada en el vessant de soleia d'uns dels turons que conformen el bosc de l'Escletxa i que limita amb el municipi de Rellinars un cop travessat el torrent del Viladoms. Enfront mateix hi ha el turó i els boscos de la Mesquita, del municipi veí. Per accedir-hi cal agafar la carretera que mena al Viladoms i un cop allí, a mà esquerra, resseguir la carretereta de la Farinera. Un cop travessat el pont que transcorre per damunt de la línia fèrria del Ferrocarril de Barcelona a Manresa, hi ha un trencall a mà esquerra. Cal agafar el corriol que hi ha a la dreta mateix, resseguint un camp de conreu, fins entrar al bosc i allí anar resseguint un corriol pedregós que va vorejant les diferents valls que conformen el bosc de l'Escletxa. Està envoltada per brolla de romaní i mata. És de planta circular, rabassuda, d'1,80 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una única llinda, plana, d'aspecte monumental. Els brancals estan lleugerament inclinats, amb un gruix de murs de 0,70 metres. Mesura 0,90 metres d'alçada per una amplada de 0,45 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la clau de volta de tancament desplaçada. La vegetació ha fet caure el voladís que la protegeix de filtracions i gairebé ja no té recobriment de terra a l'exterior de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra hi ha un tinell de grans dimensions. | 08053-452 | Bosc de l'Escletxa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6261700,1.8905900 | 407585 | 4608866 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45549-foto-08053-452-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45549-foto-08053-452-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45549-foto-08053-452-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6377 | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45564 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-5 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La presència de la mata (Pistacia lentiscus) l'està engolint de mica en mica. Al seu interior hi ha un important trencadissa d'ampolles de vidre per la qual cosa es desaconsella entrar-hi. | Barraca de pedra seca ubicada en el marge d'una plana de cereals que es cultiva just abans d'entrar a la urbanització de la Farinera. S'hi accedeix pel carrer Àngel Guimerà, a mà esquerra, en direcció al cul-de-sac. Allí es va resseguint el camp. La barraca està situada sota d'uns rocs, dissimulats per una gran mata que hi creix al damunt. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 1,80 metres de diàmetre interior. Està construïda dins del marge, aprofitant la roca. És una barraca construïda amb la pedra segurament despresa de la cinglera que hi ha al damunt dels camps, de conglomerat, sense desbastar, i baixeta. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Les pedres dels muntants i la llinda són irregulars, conservant una certa rectitud. La porta està orientada al sud-oest amb una llinda simple, plana. L'entrada mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Es conserva el voladís que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una bona part del recobriment característic de terra. | 08053-467 | La Farinera | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6223700,1.8902400 | 407550 | 4608445 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45564-foto-08053-467-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45564-foto-08053-467-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45564-foto-08053-467-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45565 | Barraca de la Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-farinera-6 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Comprovant l'estat de la coberta, es pot observar que la llosa de tancament ha estat lleugerament desplaçada, no per causes naturals sinó per la mà que l'home, que l'ha obert per emprar-la com a fumeral. Aquest fet, constatat en altres barraques és causa evident de la destrucció del patrimoni, ja que un cop es destapa la volta i no es torna a posar a lloc, l'aigua provoca danys irreversibles. | Barraca de pedra seca ubicada en el marge d'una plana de cereals que es cultiva just abans d'entrar a la urbanització de la Farinera. S'hi accedeix pel carrer Àngel Guimerà, a mà dreta, en direcció a un dipòsit d'aigua. Al darrera del dipòsit hi ha un amuntegament de terra. Cal entrar pel costat dret, entremig d'uns rocs, malgrat sembla que la vegetació ho impedeix. Després de pocs metres, cal resseguir el corriol que mena directament, per sobre la cinglera fins a la barraca. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 1,90 metres de diàmetre interior. Està construïda damunt de la roca mateix. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est amb una llinda simple, plana però de força amplada. L'entrada mesura 1,00 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,80 metres a l'exterior i de 0,60 metres a l'interior. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Es conserva una minsa part del voladís que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una part també minsa del recobriment característic de terra. A l'interior es conserven dos tinells o armaris, un arran de terra i l'altre al costat, en una filera superior. La clau de tancament ha estat desplaçada per tal de poder-hi fer foc a l'interior. | 08053-468 | La Farinera | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6230600,1.8901900 | 407547 | 4608521 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45565-foto-08053-468-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45565-foto-08053-468-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45565-foto-08053-468-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 6375. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45615 | Barraca de la Flaquera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-flaquera | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVII-XIX | La barraca ha estat consolidada amb molt bon gust, amb les juntes de ciment per tal d'evitar enderrocs i/o l'accés d'algun animal rèptil. Malauradament ha perdut la façana. S'ha localitzat la barraca en l'ortofotomapa de l'any 1946 de l'ICGC. | <p>Barraca de pedra seca, restaurada, situada al capdamunt del Raval del Ferran, pujant pel collet de Vilana, en direcció als boscos del Ferran, just en el naixement del rasot del Tirot, on hi ha un hortet. La barraca passa totalment desapareguda, ja que està adossada a una nova construcció, arrebossada amb ciment i cobert a un sol vessant, de teula àrab. La barraca de pedra seca ha estat restaurada pel seu propietari i sembla nova. Es tracta d'una construcció de planta mixta, integrada en el marge. Mesura 5 per 2,70 metres. La porta estava orientada al sud, però la façana ha quedat totalment adossada a la nova construcció, a la qual s'hi accedeix des de la façana est. Els murs de pedra seca han estat consolidats i rejuntats amb ciment. La coberta continua essent de volta per superposició de filades, amb un doble voladís, però a l'exterior, damunt de la pedra s'ha col·locat una tela protectora per evitar les filtracions d'aigua de pluja i al damunt s'hi ha recol·locat la terra i plantat iris per tal que amb els seus bulbs, vagin reproduint-se i retinguin la terra. L'espitllera s'ha modificat, transformant-se en una petita finestreta quadrangular.</p> | 08053-518 | Raval del Ferran | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6550400,1.8471500 | 404009 | 4612119 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45615-foto-08053-518-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45615-foto-08053-518-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. L'any 1936 es va col·lectivitzar i es va inscriure l'any i les inicial E.F, a la llinda, que des de fora no es pot veure. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45614 | Barraca de la font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-de-la-mina | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | Està molt ben conservada. Només té al damunt de la coberta una branca de la noguera que li dona ombra i que es podria podar. | <p>Barraca de pedra seca situada per sota el marge de la carretera que mena des del Burés a Sant Cristòfol. Per accedir-hi cal entrar a la riera de Marganell en direcció al Plaià. Abans de travessar el pont canadenc, a mà dreta, hi ha una feixa amb una noguera al fons. La barraca està al dessota mateix. Està construïda al damunt d'una terrassa petita, que es forma en aquest indret, reforçada per un mur de pedra seca. Els rocs més grossos ben desbastats es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una única llinda, plana. Els brancals són rectes i les marques deixades pel morter delaten l'existència d'una portella, avui desapareguda. Mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,65 metres, i un gruix de murs de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. Al capdamunt de la volta s'hi ha una barra de ferro encaixada entre els espais deixats per les lloses, que serveix com a penjador. Conserva la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i també el recobriment de terra i pedruscall, amb herbassar al damunt, que la protegeix de l'erosió. A l'interior, sobreelevat del terra, ni ha un tinell. També hi ha un banc i una taula de pedra arrambats al mur de migdia. No té cap espitllera. Al costat de la façana oest, hi ha una bassa o safareig de planta rectangular, de pedra. La vegetació impedeix veure si té rentadora.</p> | 08053-517 | Riera de Marganell | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6463400,1.8356900 | 403042 | 4611166 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45614-foto-08053-517-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45614-foto-08053-517-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45511 | Barraca de la font del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-font-del-prat | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca, ubicada per sota una de les cingleres del turó de l'Escletxa. Per accedir-hi cal pujar a mà dreta del corriol que mena des de la vinya del Macià, al vessant d'obaga del turó cap a la font del Prat. Des d'aquí cal vorejar la cinglera, entre mig de brolla de romaní, i cirerer d'arboç fins arribar a la barraca. La barraca està gairebé penjant, construïda en un cap de marge molt estret aprofitant un dels rocs que s'ha després de la cinglera. El terreny on es troba queda reforçat per una paret de pedra seca amb dos graons volats que permeten accedir-hi. És de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos sense desbastar es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 0,90 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres i mínima de 0,45 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb la llosa de tancament desplaçada. Conserva gairebé la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, tot i que ha perdut gairebé la totalitat del recobriment de terra i pedruscall, que la protegeix de l'erosió. A l'interior, té dos tinells situats arran de terra i una espitllera orientada a l'oest. Aquesta barraca conté un gran nombre d'inscripcions gravades al seu interior. Algunes d'elles no es poden llegir degut a les concrecions calcàries que s'hi ha incrustat per les filtracions d'aigua. Una d'elles està situada a la pedra de la dreta de l'espitllera: XX (primera línia il·legible)/ 24 de (segona línia) /Abril 18XX (tercera línia)/ XXX(quarta línia inicials o nom). La segona i tercera estan entrant a mà dreta: Per la primera d'elles, les concrecions calcàries han malmès una bona part del grafiti, realitzat en majúscules. Només es pot llegir DE / FA (primera línia); RE (segona línia) Per la tercera de les pedres, hi ha tres línies clarament diferenciades i una data a la cantonera dreta i una inscripció o marca vertical a mà dreta. Wn (primera línia); (segona línia); De abril dia 8 (tercera línia); del 1904 (quarta línia) | 08053-414 | Rasot del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6307800,1.8834500 | 406997 | 4609386 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45511-foto-08053-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45511-foto-08053-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45511-foto-08053-414-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | S'ha pogut accedir a la barraca mercès als senyors Esteve i Joan Frontera que durant molts dies van estar obrint un antic camí de bast que s'havia perdut degut a l'abandonament de la vinya. No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 45381 | Barraca de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-foranca | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XX | Aquesta barraca hauria estat objecte del desmuntatge de la coberta per part de caçadors, segons ens manifesta el senyor Marcel·lí Puigdellívol. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà dreta del corriol que travessant el camí de la Riereta, s'enfila cap al torrent de les Pasteres, resseguint la seva llera dreta fins al límit del terme de Castellbell i el Vilar, fins a la Foranca. Està construïda al damunt de la solera rocallosa del cingle, a mà dreta del corriol mateix, dissimulada entre la vegetació i el marge. És de planta circular, de dos metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud, amb una doble llinda plana, de les quals la primera ha caigut al davant mateix i la que queda dempeus està esquerdada per la meitat. Els brancals són rectes. Mesura un metre d'alçada per una amplada màxima de 0,57 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament. Ha perdut el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una part del recobriment de terra i pedruscall. A l'interior, hi ha un doble tinell superposat i dos d'aïllats. Un d'ells aprofita la forma capritxosa de la pedra que forma una volta. | 08053-350 | La Foranca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6463300,1.8825400 | 406943 | 4611113 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45381-foto-08053-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45381-foto-08053-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45381-foto-08053-350-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45382 | Barraca de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-foranca-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Sense restauració, aquest element patrimonial quedarà per sempre més en l'oblit. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, resseguint el camí que va des de cal Miquel en direcció a la Foranca, pel seu vessant esquerre, en els límits del terme de Castellbell i el Vilar. Al final del camí, cal baixar al torrent de les Pasteres i pujar per una torrentera que neix a la carena del Grau travessant un corriol, per un bosc espès de pi blanc, mata i brolla de romaní. La barraca està situada a mà dreta, en una feixa abandonada, no massa ample. Està construïda en un cap de feixa, parcialment adossada al marge. Malgrat s'aguanta dempeus, la corona exterior orientada al nord-oest i part de la coberta d'aquest costat s'ha començat a enfonsar, deixant entrar la llum a l'interior. És de planta circular, de 2,30 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-oest, amb una sola llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,30 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,63 metres. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Conserva una part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i gairebé ja ha perdut tot recobriment de terra i pedruscall que aïllen la coberta. A l'interior, hi ha un doble tinell superposat (el primer arran de terra) | 08053-351 | La Foranca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6478900,1.8850900 | 407158 | 4611283 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45382-foto-08053-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45382-foto-08053-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45382-foto-08053-351-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45383 | Barraca de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-foranca-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Entorn i estructura deteriorada. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, resseguint el camí que va des de cal Miquel en direcció a la Foranca, pel seu vessant esquerre, en els límits del terme de Castellbell i el Vilar. La barraca està situada per sota mateix del marge, amb l'eix paral·lel al mur de pedra, molt amagada per la vegetació. És de planta mixta, d'1,70 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats són irregulars, falcats amb pedruscall per donar estabilitat a la construcció. Té una porta orientada al sud-oest, amb una sola llinda, plana (es tracta d'una llosa plana de dimensions considerables). Els brancals són rectes. Mesura 1,00 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. A l'exterior, el voladís es conserva parcialment i ha perdut tot recobriment de terra i pedruscall de l'exterior. Destaca una finestra quadrangular oberta al fons de la barraca i orientada al nord-est. | 08053-352 | La Foranca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6451600,1.8846000 | 407113 | 4610981 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45383-foto-08053-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45383-foto-08053-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45383-foto-08053-352-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 45428 | Barraca de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-foranca-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Està envoltada de vegetació arbustiva i brolla de romaní. Cadria una desbrossada del seu voltant. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, resseguint el camí que va des de cal Miquel en direcció a la Foranca, pel seu vessant esquerre, en els límits del terme de Castellbell i el Vilar. Està construïda al damunt d'una solera rocallosa que entra cap el torrent de les Pasteres, i que rep les aigües d'una de les torrenteres procedents de la carena del Grau. És de planta circular, de 2 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-oest, amb una sola llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres i mínima a l'interior de 0,55 metres respectivament. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una clau de volta de tancament. Conserva el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una part del recobriment de terra i pedruscall. A l'interior, hi ha dos dobles tinells superposats, dels quals destaca el de mà dreta i dos d'aïllats. Té dues espitlleres, orientades a l'est i a l'oest respectivament. Per darrera la barraca, mig amagada per la vegetació baixa des del capdamunt del turó, un rasot empedrat amb murs de 0,70 centímetres d'alçada per una amplada d'1,00 a 1,10 metres que s'adapta a l'orografia i que desguassa directament al torrent. Segurament al seu voltant hi ha tot un seguit de rases que recullen les aigües pluvials i les canalitzen per evitar l'erosió del terreny. | 08053-322 | La Foranca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6469200,1.8844400 | 407102 | 4611176 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45428-foto-08053-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45428-foto-08053-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45428-foto-08053-322-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14191. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml